Embed Size (px)
Citation preview
Accents#587
A mitjan anys vint del segle XX, Los Angeles esdeveniauna ciutat farcida d’una corrupció que afectava tots elsestaments haguts i per haver. D’aquella època s’han con-tat moltes històries sòrdides, però n’hi va haver una que,gràcies a l’atzar, el nostre temps ha recuperat. El perio-dista J. Michael Straczynski (el qual signa el guió d’aquestfilm) va trobar per casualitat uns papers que explicavenfil per randa la història de Christine Collins, una dona queva moure cel i terra per trobar el seu fill segrestat i que noes va conformar amb la versió de l’opinió pública.
Christine Collins, com cada dia, s’acomiada d’en Walter, elseu fill de nou anys, per començar la seva jornada laboral coma operadora telefònica. Al vespre, en tornar a casa, el seu fillha desaparegut. Immediatament, després de la corresponentdenúncia, la policia de la ciutat inicia una estratègia que aju-di a trobar el nen i, de pas, que assoleixi rentar la mala imat-ge que aquest cos traginava d’anys enrere. La policia trobael nen i pacta amb els mitjans de comunicació una emoti-va escena de retrobament entre mare i fill. El problema sor-girà en el moment en què la mare afirmi rotundament queaquell nen no és el seu fill. La història –insistim, basada enfets reals– no va acabar aquí: el departament de policia, toti ser conscient de l’error, va preferir salvar la seva bona imat-ge tot acusant la mare de demència i d’altres malalties men-tals, ja que era impossible que aquella dona no reconegu-és el seu propi fill. Christine Collins va acabar tancada en unhospital psiquiàtric acusada de demència i mai va saber quès’havia fet del seu fill.
Amb pel·lícules com El intercambio, Clint Eastwoodcontinua demostrant que, a banda de retre homenatge alsclàssics a l’hora d’explicar històries, esdevé una de les miradesmés crítiques possibles d’una societat (nord-americana) queavui en dia encara peca cometent els errors que anys enre-re es cometien. Després de l’obra magna que va significar Mys-tic river, passant per la recent posada al dia de les xacres oca-sionades per la II Guerra Mundial que ens va oferir a Ban-deras de nuestros padres i a Cartas desde Iwo Jima, Clint Eas-twood no deixa de furgar en les ferides obertes d’una societatque es plau d’esdevenir un model a seguir però que, en el fons,encara arrossega molts deutes pendents amb ella mateixa.
Destacar l’aposta d’Eastwood en el terreny interpretatiuper l’actriu Angelina Jolie, una dona que pot ser titllada delmoltes coses però que gaudeix d’un olfacte exclusiu a l’ho-ra de triar interpretacions. Entre Un corazón indomable i Elintercambio aquesta dona ha aconseguit demostrar aaquells que encara en dubtaven que és una de les millors ac-trius nord-americanes d’avui en dia.
CARLES RIBAS
LA FITXAEUA. 2008.
141 min.Títol original:
Changeling.Direcció:
Clint Eastwood.Guió: J. Michael
Straczynski.País: Estats Units.
Any: 2008.Durada: 141 min.
Gènere: Drama.Intèrprets: Angelina
Jolie, John Malkovich,Jeffrey Donovan, Ja-
son Butler Harner.� Albèniz Centre(Girona), Cinebox
(Salt), Oscar (Plat-ja d’Aro), Cines Ro-
ses, Kyton (Pala-mós), Lauren (Bla-nes), Cinemes Fi-gueres, Cinemes
Olot.
�
CINEMAJim Carrey torna al gènerecòmic que tan bons resultatsli ha donat amb «Dí que sí»,acompanyat per ZooeyDeschanel >PÀG 3
LITERATURA Aniversari de l’editorial Alba15 anys després de la sevacreació, Alba s’ha establert almercat especialitzant-se enclàssics i obres de no-ficció>PÀG 6
EL PRIMER COR GOSPEL BRITÀNIC, A L’AUDITORI
El gospel aterra a GironaCreat el 1982, el London Community Gospel Choir ha comptatamb més de 200 membres, i ha col·laborat amb artistes comGeorge Michael, Sting, Elton John o Mariah Carey. Demà actuaràa l’Auditori de Girona. >PÀG 9
Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008
La recerca delfill perdut«EL INTERCAMBIO»�CLINT EASTWOOD TORNA ADEMOSTRAR UNA VEGADA MÉS QUE ELL ÉS DELS POCS QUEENCARA SABEN EXPLICAR UNA BONA HISTÒRIA
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Pocs directors de cinema de les nos-tres contrades han generat tantesexpectatives amb una obra tan breucom el cineasta Albert Serra: deixantde banda el seu primer treball, l’ex-perimental i anàrquic Crespià, Honorde cavalleriava donar a conèixer in-ternacionalment el director i ara Elcant dels ocells no fa res més que con-firmar aquesta popularitat entre lesmés altes estances de la crítica in-ternacional.
Tot i això, amb la figura i l’obra d’AlbertSerra es crea una paradoxa: el reco-neixement internacional (sobretot aFrança, on se l’ha erigit com un delsnous cineastes més interessants delmoment) no ha servit perquè la sevaobra prengui volada en l’àmbit de l’Es-
tat Espanyol. El cant dels ocells, malgratla seva excel·lent acollida en els diver-sos festivals on s’ha presentat (in-cloent-hi Cannes) i les immillorablescrítiques rebudes, només s’estrena en
tres sales de cinema, una de les quals,per sort, s’ubica a Girona.
Amb aquest film, Serra reprèn la sevaparticular mirada a l’hora d’explicar his-tòries i de posar-les en imatges que ja
va mostrar-nos amb Honor de cava-lleria. Prenent com a excusa argu-mental una història coneguda per a tot-hom (abans el Quixot, ara els tres reisd’Orient), Serra la porta al seu terrenyper reinventar-la i dotar-la d’una estè-tica visual gairebé minimalista. Amb Elcant dels ocells (homenatge al clàssic dePau Casals) aquest extremisme aug-menta de to a causa d’una fotografia enblanc i negre i de rodar la majoriad’escenes de nit. Els diàlegs, igual-ment, segueixen l’estela dels d’Honorde cavalleria: llargs silencis que s’in-terrompen de tant en tant amb dis-cussions banals entre els tres reis i al-guna altra reflexió en veu alta. Sensdubte, El cant dels ocellsno és una pel·lí-cula que cerqui la cordialitat amb l’es-pectador comú, ja que la seva radica-litat esdevé un obstacle més que con-tundent. Això sí, l’espectador que s’hiatreveixi podrà gaudir, com a mínim,d’una manera de concebre el cinema,per desgràcia, poc comuna en l’actua-litat.
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008
No cal posar-se a debatre, a horesd’ara, si Jim Carrey és un bonactor o no, entre altres cosesperquè si El xou de Truman i Manin the Moon no van convèncer elsseus detractors és perquè aquestsno tenen cap interès en admetreles seves aptituds evidents.
El que sí que ha quedat clar és que ha-ver rodat algunes de les comèdiesmés taquilleres dels darrers anys no ésgarantia de tenir una carrera còmoda;el mateix Carrey n’és un exemple, jaque després d’haver rodat dues cintes,
a la seva manera, arriscades (l’es-plèndida Dick y Jane. Ladrones derisa i la fallida El número , del sem-pre decebedor Joel Schumacher) s’hatrobat que Hollywood li cancel·lava lamajoria de projectes perquè el seunom s’ha tornat incert per a les ta-quilles. Així, Dí que sí marca el retornde Carrey a un estil de comèdia que lisol funcionar per inèrcia: la que secentra en un individu vulgar que viuuna delirant aventura quan intenta (oés forçat a fer-ho) canviar de vida.
La pel·lícula, doncs, s’apropa aMentiroso compulsivo i Como Dios,només que suprimint-hi l’element
fantàstic i el moralisme de sobretau-la. Basada en un llibre autobiogràfic deDanny Wallace, Dí que sí està prota-gonitzada per Carl Allen, un paio tiranta mediocre que, fart de veure’s em-bolicat en tot tipus de merders i mal-entesos laborals i familiars, es propo-sa estar un any sense dir que no a resni a ningú. Al principi, l’aposta gene-ra equívocs, però de mica en mica vadestapant la vertadera personalitatdels que l’envolten i, també, els as-pectes més amagats d’ell mateix. Hi hadiversos fronts que fan prometedoraquest curiós vehicle de lluïment.Primer, per descomptat, la contra-
stada solvència de Carrey per al gè-nere, però també que el director siguiPeyton Reed, que va demostrar aAbajo el amor i Separados que enca-ra es poden fer bones comèdies ambmaterials aparentment convencio-nals. També brilla pel planter de se-cundaris, que inclou Zooey Descha-nel (vista recentment a El incidente),el veterà Terence Stamp, Sasha Ale-xander, Bradley Cooper (el Will Tippinde la sèrie Alias), Danny Masterson,Fionnula Flanagan, Patrick Labyor-teaux, John Michael Higgins i MollySims, coneguda per interpretar la fi-lla de James Caan a la sèrie Las Vegas.
PEP PRIETO
«DÍ QUE SÍ»� JIM CARREY DESCOBREIX ELS AVANTATGES I ELS INCONVENIENTS DE DIR QUE SÍ A TOT EL QUE SE LIDEMANA EN LA NOVA COMÈDIA DE PEYTON REED, AUTOR DE «ABAJO EL AMOR» I «SEPARADOS».
LA FITXAEstats Units.
2008. Títol Original: “Yes
Man”. Gènere:Ciència-ficció. Di-
recció: PeytonReed. Intèrprets:
Keanu Reeves,Jennifer Connelly,
Jon Hamm, JohnCleese, Jaden
Smith, Kathy Ba-tes.
� Albèniz Cen-tre (Girona), Ci-
nebox (Salt), Os-car (Platja d’A-
ro), Cines Roses,Kyton (Pala-
mós), Lauren(Blanes), Cine-
mes Figueres, Ci-nemes Olot.
PRESUMINT DEMIRADA.
Una actriu emer-gent. Zooey Des-chanel, filla d’un
esplèndid directorde fotografia, es va
convertir en unaautèntica musa del
cinema indepen-dent abans de fer
el salt a produc-cions més exitoses
com «La guía delautoestopista ga-
láctico», «Elf» o lamés recent
«El incidente».
�
DIARI DE GIRONA
Afirmacions compulsives
LA FITXAEstat
Espanyol 2008. Direcció i guió:
Albert Serra.Durada: 98 min.Gènere: Drama.Intèrprets: Lluís
Carbó, Lluís SerratBatlle, Lluís Serrat
Masanellas, Montse Triola.
� Cinema Truffaut
�
El llarg camí cap a l’epifania
«EL CANT DELS OCELLS» �EL DIRECTOR BANYOLÍ ALBERT SERRA TORNA A OFERIR-NOS UNA PROPOSTA RADICAL AMB AQUESTAPARTICULAR VISIÓ DEL VIATGE DELS TRES REIS MAGS I LA SEVA RECERCA PER TROBAR EL NOUNAT
MY BLUEBERRY NIGHTS�����França-Hong Kong. 2007. Color. 110 min. Direcció: Wong Kar Wai.
Guió: Wong Kar Wai i Lawrence Block. Fotografia: Darius Khondji. Música:Ry Cooder. Intérpretes: Norah Jones, Jude Law, Natalie Portman, RachelWeisz, David Strathairn. Oscar (Platja d’Aro). La cantant Norah Jones esva posar de moda fa quatre o cinc anys. La van posar, per ser més exactes.Se suposa que canta jazz, però, de fet, el seu estil desmaiat i light, molt al’ordre del dia (la insubstancialitat), la converteix en carn de canó de l’ano-menada música ambiental. Aquí, com a actriu, està tan nyonya com a can-tant. Però li va bé a aquesta enèsima comèdia romàntica, d’amors, des-amors, encontres, desencontres, nostàlgics dolors sentimentales, claus-trofòbia, bars, cafeteries, casinos i llocs diversos (es podria afirmar que elfilm és una altra road movie de manual), una espècie d’immersió, no lin-güística, en l’Amèrica profunda, tema ja molt vist i tòpic, ja que en tots elspaïsos del món, fins i tot en els pobles més petits, hi ha sempre una reali-tat que no transcendeix, que no es veu, o que la veuen poc. Vegin, verbi-gracia, El lugar sin límites, d’Arturo Ripstein. El laurejat director de festivalsd’art i assaig (Valladolid, sense anar més lluny), el xinès Wong Kar Wai, hadisposat d’un quantiós pressupost, i amb ell ha fet allò què sol fer qualse-vol realitzador de qualité contractat per la indústria nord-americana: inten-tar una radiografia de la ja esmentada Amèrica profunda, ja que en el seupaís d’origen, Taiwan, que no deixa de ser la Xina, culturalment, no li hopermetrien les autoritats competents. Norah Jones és la noia sentimental-ment desorientada. I poc més, excepte la banda sonora, bona, de Ry Coo-der. ANTONIO VERGARA
�
PÉREZ, EL RATONCITO DE TUS SUEÑOS 2�����
Espanya - Argentina. 2008. Color. 90min. Direcció: Andrés Schaer. Guió: JudithAlioua, Natalia Jazanovich i Angel E. Parien-te. Fotografia: Miguel Abal. Música: DanielGoldberg. Intèrprets: Claudia Fontán, Ma-nuel Manquiña. Albèniz Centre (Girona),Cinebox Salt, Oscar (Platja d’Aro), Kyton(Palamós), Cinemes Figueres, CinemesOlot. Alternativa sòlida i efectista al’al·luvió d’estrenes infantils forànies quecomencen a poblar la nostra cartellera na-dalenca. Si fa dos anys Pérez, el ratoncitode tus sueños aconseguia ser una de lespel·lícules més taquilleres espanyoles d’a-quell any, a més d’obtenir el Goya a la mi-llor cinta d’animació, ara torna el mític «ra-tóncito Pérez» amb noves aventures, rela-cionades amb la seva laboriosa feina dereposar els dents dels nens per unes mo-nedes o un altre petit regal. Entretinguda,senzilla i molt familiar, aquesta coproduc-ció hispanoargentina encerta en el difícilexercici de combinar personatges realsamb l’animació digital més puntera delmoment, realitzada per l’empresa gallegaBren. Tot un luxe. SANTI HERNÁNDEZ
�
IL DIVO�����Itàlia. 2008. Color. 110 min. Direcció i
guió: Paolo Sorrentino. Fotografia: Luca Bi-gazzi. Música: Teho Teardo. Intèrprets:Toni Servillo, Anna Bonaiuto, Giulio Bosetti,Flavio Bucci, Carlo Buccirosso, Piera Degli Es-posti, Giorgio Colangeli, Achille Brugnini, Al-berto Cracco, Aldo Ralli. Oscar Girona.Paolo Sorrentino ha creat amb Il divo elcine polític postmodern, com en el seu mo-ment Tarantino va fer amb el cine criminala Pulp Fiction o Guy Ritchie amb el thrilleramb Snatch. Sorrentino rescata els últimsanys d’activitat del líder de la democràciacristiana italiana Andreotti, per crear, se-gons ell, una mena d’òpera rock de la políti-ca transalpina, i un film de terror, afegiríemnosaltres. Per a això es val d’una posadaen escena efectista, on cap l’influx de la re-alització televisiva, el videoclip, els vellsfilms del spaghetti western i fins al mun-tatge frenètic d’Oliver Stone. La càmeralenta i ràpida, els primers plans emfàtics iuna banda sonora protagonista, on esmescla des de l’òpera al rock, creen una at-mosfera estranya, paròdica, que s’anusaamb una mirada sarcàstica, crítica i impla-cable d’Andreotti. El vell polític apareixtransmutat en una mena de Nosferatu mo-dern, vagant hieràtic, sinistre, gèlid i imper-torbable entre els passadissos del poderitalià, alimentant-se políticament de lasang de centenars d’assassinats i mortsviolentes. L’espectador no sempre ho téfàcil per seguir aquest sanguinolent dramadel poder i precisa d’un bon coneixementde la política transalpina, amb el risc dequedar-se només amb l’epidermis delsfets, tot i que el colossal monument a lamonstruositat que es construeix és inequí-voc. Una altra cosa és que el qüestionableembolcall de la pel·lícula sigui del nostregust. ENRIQUE BORDERÍA
�
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA
ULTIMÁTUM A LA TIERRA�����
Estats Units. 2008. Color. 103 min. Títoloriginal: «The Day the Earth Stood Still». Direc-ció: Scott Derrickson. Guió: David Scarpa. Intèr-prets: Keanu Reeves, Jennifer Connelly, JadenSmith, Kathy Bates, John Cleese, Jon Hamm,Robert Knepper. Albèniz Centre (Girona),Cinebox Salt, Oscar (Platja d’Aro), CinesRoses, Kyton (Palamós), Lauren (Blanes),Cinemes Figueres, Cinemes Olot. De resserveix fer-se l’ofès i el desprevingut davantuna fotocòpia tan poc respectuosa com Ulti-mátum a la Tierra. Primer, perquè era evidentque substituir l’amenaça nuclear per la me-diambiental degeneraria en l’inevitable sermódominical sobre el preu que pagarà la humani-tat pel seu poc respecte a la naturalesa (unmissatge necessari, si es vol, però que es potllançar de maneres força menys empanades,com demostrava El incidente); i segona, perquèel film de Derrickson revalida que ja sabíem:amb excepcions com Spielberg i La guerra delsmóns, Hollywood espolia els clàssics de laciència ficció amb l’única finalitat d’explorar lesseves possibilitats estètiques, sense importar-li la vigència del fons. No per esperat resultamenys dolorós. A partir d’aquí, per degustar Ul-timàtum a la Tierra collita 2008 el millor que espot fer és oblidar-se de l’original i del seu en-cant per assistir a un espectacle ocasional-ment eficaç (és el que té comptar amb un exèr-cit d’experts en efectes visuals) però molt fredi previsible, amb Reeves reprenent per enèsi-ma vegada el seu paper de Messies eteri i unaJennifer Connelly que, de tanta convicció quehi posa, sembla estar en una altra pel·lícula. Defet, el que millor resumeix la tasca de Derrick-son és la renovada tipologia del robot Gort:aquí és més gran i provoca més destrosses,però no funciona al mateix nivell. Com la ma-teixa pel·lícula, vaja. PEP PRIETO
�
CRÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓ
DELS CINES DEGIRONA A LA
PÀGINA 62
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Tel. 972 41 01 10 - ALBÈNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60 - ALBÈNIZ PLAÇA
I també:Sala 2: DIARIO DE UNA NINFÓMANA:8.15 (dium. 21) - 18 anys
Sala 2: PACTAR AMB EL GAT: 10.15 (dium. 21) - Apta
Sala 3: EL REINO DE LOS CHIFLADOS: 4.00
Sala 3: PÉREZ 2, EL RATOLÍ DELS TEUS SOMNIS:6.10 - Apta (versió catalana)
Sala 5: OUTLANDER: 10.35 - 18 anys
Sala 7: ULTIMÁTUM A LA TIERRA:9.00 - 11.00 (fins dium. 21) - 7 anys
Sala 7: DIARIO DE UNA NINFÓMANA:9.00 - 10.45 (dill. 22, dim. 23) - 18 anys
Sala 12: LA OLA: 6.25 - 10.45 - 13 anys
Sala 13: GOMORRA: 8.10 - 10.35 - 18 anys
4.00 - 5.40 - 7.20 - 9.00 - 10.40
Versió catalana Apta
11
4.15 - 6.00 - 7.35 - 9.10 - 10.45 (excepte
dia 21); 4.15 - 6.00 (Dia 21) Apta
22
8.30 - 10.4013 anys
33
4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.007 anys
44
4.30 - 6.15 - 8.00Versió castellana Apta
55
4.15 - 6.15Apta
66
8.30 - 10.4013 anys
66
4.00 - 5.40 - 7.20Versió catalana Apta
77
4.10 - 6.10Versió catalana Apta
88
8.35 - 10.4513 anys
88
4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40Apta
99
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.457 anys
1100
4.30 - 8.15 - 10.4013 anys
1111
4.10- 8.307 anys
1122
4.15 - 6.15Versió catalana 13 anys
1133
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
La Xina o la literatura de l’exiliL’AUTOR DE «BALZAC I LA PETITA MODISTA XINESA», AMB UN NOVEL·LA ENTRE HISTÒRIA I AVENTURA.
DAI SIJIE
Una nochesin luna
TRADUCCIÓ, JOSÉANTONIO SORIANO
SALAMANDRA,253PÀGINES.
Una mostra dels autors queescriuen en llengües que no són laseva. La literatura de l’exili, o deles segones llengües, crea grans omés que correctes narradors, comRushdie, Roy, o aquest Sijie.Conegut arreu del món per Balzaci la petita modista xinesa, que el va assolir un gran èxitinternacional.
Posteriorment, Sijie (República Po-pular xinesa, ), va rodar la versiócinematogràfica del llibre de Balzac,que va ser prohibida al seu país natal.A Balzac i la petita modista xinesa,l’autor rememorava les absurditatsdel règim de Mao Tsedong, amb el tre-ball camperol que havien de desen-volupar els joves estudiants xinesos enplena Revolució cultural. I ho feiad’una forma tan fresca i subliminal,que les autoritats del règim dictatorialcomunista se’n van adonar en el ro-datge del film.
Revolució sexual i literària contrarevolució boja dels maoistes. Enaquest context, les obres de Balzac i dela gran literatura francesa universalque el jove estudiant desterrat coneix,representaven una mena de baló d’o-xigen, de miratge de bellesa càlida, albell mig d’un imperi miserable i en re-construcció massa lenta com era laXina de Mao.
Sijie escriu en francès. I seguramentels arguments tenen un aspecte me-nor, una rellevància inferior, en rela-ció amb les filigranes del llenguatgeque traça. I davant d’aquest gust del’autor per trobar una vessant foteteso pseudoirònica de l’existència hu-
mana. La protagonista del llibre (encatalà a Edicions , Una nit que nohavia sortit la lluna) és una traductorade xinès que apareix en escena quanBertolucci vol rodar L’últim empera-dor i que es troba immersa en una in-vestigació de perfil detectivesc.
A partir d’aquí, trobem una no-vel·la que, per una banda, ens expli-ca detalls de la personalitat del darreremperador xinès, Pu Yi, i per una al-tra, trobem un llibre d’aventures onapareix l’Àfrica fèrtil del Níger, quecom un altre miratge real, dóna vidai permet la construcció de tota una ci-vilització enmig de les terres hermesi despoblades del Sàhara.
Veiem com la prosa de Dai Sijie,amb un bon domini de la llengua, enstraça la radiografia d’un personatgecuriós, el darrer emperador no roig dela Xina, gai, abocat a la cultura, salvaguarda de papers preciosos delseu país mil·lenari, que com aquestrotlle de seda que amaga un tresor bu-dista, és una representació d’aquellamena de coses que fan moure l’ésserhumà.
Aquí l’Àfrica apareix com una al-ternativa a aquesta Xina antiga, can-sada d’un passat tan extraordinària-ment llarg. Un territori completa-ment nou d’aventures, amb mosquitskamikazes, un territori que, molt bédiu l’autor, és similar al d’aquest Mar-low d’El cor de les tenebres. Potser Si-jie és un autor excessivament culterà,la qual cosa per a molts lectors no ésun ròssec, al contrari, els suposa unaentrada a un món que desconeixen ique sempre és interessant de poderdescobrir.
Aquest estil narratiu dens, que flu-
eix com una mena de riu intermina-ble, té una cadència a mig camí entrela màgia i el traç fi de l’existència. DeiaBorges que si agaféssim una a una to-tes les obres d’un determinat autor,allò que descobriríem, simplement, ésel seu rostre. La personalitat literàriade Sijie traça un fresc d’una part de la
Xina que no va conèixer, la Xina im-perial, i d’una Xina actual que potser,l’autor prohibit per Balzac i la petitamodista xinesa, no podrà descobrirara mateix. Paradoxalment, la litera-tura de l’exili forçat o volgut, és un ter-ritori fèrtil, dens i que crea cosmos li-teraris reexits. Com és el cas.
MOISÈS DE PABLO
El cineasta i escriptor xinès establert a França Dan Sijie.
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�La noia quesomiava unllumí i un bidóde benzinaSTIEG LARSSONCOLUMNA
2�El llibre de laMaratóDIVERSOS AUTORSCOLUMNA
3�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA
4�La venjançadel bandolerMARTÍ GIRONELLCOLUMNA
5�Les rondallesdel bard GallardJ.K. ROWLINGEMPÚRIES
NO
FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�QuietMÀRIUS SERRAEMPÚRIES
2�GomorraROBERTO SAVIANOLA BUTXACA
3�Oda inacabada.MemòriesPASQUAL MARAGALLRBA
4 �El SecretRHONDA BYRNEENTRAMAT
Dubtes, creació i història literàriaEl llibre conté tres peces que situen es-
criptors històrics –Ramon Muntaner, Ra-mon Llull, Jaume Roig– en un moment hi-potètic en el qual haurien tingut dubtes al’hora d’escriure les seves obres magnes.Serés reconstrueix tres escenaris, dava-llant en el temps per tornar a llegir i es-criure sobre autors, llibres i temes d’aquí idel món, d’aleshores i d’ara. | DdG
�
FRANCESC SERÉSCaure amuntQUADERNS CREMA, 277 PÀGINES
Una estètica ingènua amb fons irònic«L’estil de Liniers és ingenu, però
alerta! Desprevingut vianant, és laprimària ingenuïtat del lleó que es morfauna gasela». Així es defineix l’estild’aquest llibre, que combina dibuixos iil·lustracions fetes amb punt de creu, ique sota una aparent ingenuïtat parlaamb mordacitat de temes actuals i desempre. | DdG
�
LINIERSMacanudo, número 3RESERVOIR BOOKS, 95 PÀGINES
Per als nostàlgics dels antics còmicsSabatés va ser un dels dibuixants mésconeguts de la mítica revista infantil i ju-venil TBO. El seu professor Franz de Co-penhague hi presentava els invents mésestrambòtics i els explicava minuciosa-ment. Ara, el Col·lgi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona edita aquest lli-bre amb les seves làmines originals. | DdG
SERGI FREIXES I JORDI GARRIGAEls últims invents de Ramon SabatésVIENA EDICIONS, 126PÀGINES
El nou protagonisme als mitjansEls mitjans de comunicació de masses
són, amb la globalització, el primerpoder, per damunt del poder sobirà delpoble. Però què passa quan aquestpoder esdevé tan gran? Què passa ambla globalització que dilueix el poder depoble? I què passa quan els mitjansestan en tan poques mans? El llibrerespon aquestes preguntes. | DdG
�
JOSEP MARIA CARBONELLEl primer poderEDITORIAL MINA, 144 PÀGINES
Optimisme per als educadorsAquest llibre és una crida a
l’esperança. Quan criticar els professors il’escola és un esport, l’obradesemmascara tòpics i asserena elsànims. Amb una anàlisi crítica del pas del’escola moderna a la postmoderna,l’autor parla sense embuts sobre lesconfusions socials, la multiculturalitat oel paper de l’autoritat del mestre. |DdG
�
GREGORIO LURIL’escola contra el mónLA CAMPANA, 248 PÀGINES
Esperant massa temps Mr. Perfecte?Katie vol ser psicopedagoga. La set-
mana passada volia ser professora, i l’an-terior, directora de cinema. Cap de les se-ves aspiracions és ser cambrera... que ésel que és. Els clients només li porten dis-gustos i el seu cap és un dimoni; peròquan res podria anar pitjor, el cafè on tre-balla passa a mans del darrer home ambqui voldria trobar-se. | DdG
�
MELISSA NATHANLa camareraPANDORA, 346 PÀGINES
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008
Com recorda Carlos García Gualal pròleg de El libro delcumpleaños, l’any en què vaser escrita l’obra pel gramàtic llatíCensorino, va ser un anytumultuós al ja decadent ImperiRomà: «En menys de cent diesvan desaparèixer violentamentfins a cinc emperadors, escollitsuns per les tropes i altres pelSenat: tres van ser assassinats, unes va suïcidar, i l’altre va morir encombat».
Aliè, no obstant, a aquestes con-vulsions històriques, Censorino com-posava un breu tractat entorn al diadel naixement i a la celebració delsaniversaris, i li oferia com a obsequial seu mecenes, Quinto Cerelio, ambmotiu del seu è aniversari.
És curiós, però potser comprensi-ble, que en èpoques especialment agi-tades, en les quals el món sembla en-fonsar-se i el futur es veu com a fata-litat, la cultura es replegui en ellamateixa, i busqui la seva inspiració alsorígens. Censorino reuneix al seu lli-bre tot allò que l’herència grecollati-na havia discutit, especulat i imaginatsobre el principi no només de l’home,sinó del mateix temps, encara que laseva visió no es trobi vinculada auna preocupació metafísica o cos-mogònica, sinó a un interès concret,gairebé podríem dir que pràctic, perl’home individual, el que vivia i en-vellia, any rere any, en el seu temps.
És cert que el volum arrenca pre-guntant-se si els homes existeixendes de sempre, i només han nascut
d’altres homes, o i pel contrari hi vahaver un temps en el qual no existien,però en general Censorino renunciaa remuntar-se tan lluny. Se centra mésaviat en el que particularment podriaafectar el destinatari del llibre, el seuprotector Quinto Cerelio, un individuconcret i amb una vida distintiva –enel seu cas, la d’un home d’origen ple-beu, no italià, que havia ascendit alcàrrec de cavaller–, però també unhome com d’altres homes. És a dir,algú que estaria interessat a saber d’onvenia el semen (en aquells dies, unmisteri sense resoldre), com es formaun fetus, o com s’estableix la sem-
blança entre pares i fills; a qui podriaagradar-li conèixer el que havien dithomes doctes com Pitàgores sobrel’embaràs o com es relacionen ambaquest algunes de les ciències i de lesarts que més «sonaven» a la sevaèpoca, com l’astronomia o la música.Les diferències entre el calendari so-lar i l’«oficial» ens parlen, al seutemps, del nostre domini de la natu-ra. Però al mateix temps, els pru-dents avisos del filòsof ens posen denou els peus sobre la terra: «Els homespoden allargar la seva vida fins a deuvegades set anys si ho aconsegueixendels fats amb resos i ofrenes, però a
partir dels setanta és una cosa que noes pot sol·licitar ni obtenir dels déus».
El libro del cumpleaños és un com-pendi de fisiologia, astronomia, cièn-cies aplicades i saviesa pràctica queavui segurament es titularia Tot el quevostè necessita saber quan compleixanys. Segueix desenvolupant perfec-tament la seva funció de regal d’ani-versari, perquè tots som d’algunamanera Quinto Cerelio, persones àvi-des de saber i de viure, a ser possiblemillor.
Un doble aniversari amb llibrePer a Alba Editorial, la publicaciód’aquest llibre coincideix amb dos nú-meros màgics: el número del’emblemàtica col·lecció «Alba Clási-ca», i els anys d’existència de l’e-ditorial. Un doble aniversari que,sens dubte, mereix ésser celebrat.
Des de la seva fundació, Alba s’hacaracteritzat per omplir buits signifi-catius al paisatge de l’edició a Espanya.Quan la col·lecció «Alba Clásica» es vainiciar amb Mansfield Park de JaneAusten, cap col·lecció de clàssics uni-versals era a les taules de novetats a lesllibreries, i els clàssics es consideravennomés textos antics, objectes d’estu-di més que de lectura. La seva apos-ta per la literatura escrita en altres se-gles, però que podia ser presentada illegida com a producte contempora-ni va deixar petja, i no va tardar a ex-pandir-se l’exemple.
Amb el temps l’editorial s’aniria, amés, obrint pas per altres caminspocs explorats: la seva col·lecció «Ar-tes Escénicas», de llibres de teoria tea-tral; o els llibres d’entrevistes amb di-rectors de cinema o sobre grans fi-gures del jazz a la col·lecció de no fic-ció «Trayectos», són només un ex-emple d’aquesta voluntat de respon-dre a interessos reals, però poc ogens cuidats fins llavors en el nostrepanorama editorial. Tenim molts mo-tius, doncs, per desitjar-li un feliçaniversari.
L’editorial Alba i QuintoCerelio estan d’aniversari
E
5�L’escola contrael mónGREGORIO LURILA CAMPANA
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�La chica quesoñaba con unacerilla y unbidón degasolinaSTIEG LARSSONDESTINO
2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO
3�El chinoHENNING MANKELLTUSQUETS
4 �El viaje delelefanteJOSÉ SARAMAGOALFAGURA
5�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYBESALAMANCATUSQUETS
NO
FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�GomorraROBERTO SAVIANODEBATE
2�El secretoRHONA BYRNEURANO
3�La reina muy decercaPILAR URBANOPLANETA
4�Porqué somoscómo somosEDUARDO PUNSETAGUILAR
5�Corazón ymenteVALENTÍ FUSTERPLANETA
Cuines del món, portades a la taulaL’any 1521, una tempesta va
enfonsar un galeó que duia un grantresor cap a Espanya. Al naufragi tambées va perdre un còdex asteca, que podriaindicar el lloc on Hernan Cortés vaamagar l’or arrabassat als maies. Lacaçadora de tresors Finn Ryan vol trobarel còdex, però el Vaticà vol amagar lesllegendes negres de la conquesta... | DdG
�
PAUL CHRISTOPHERLa herejía aztecaVÍA MAGNA, 254 PÀGINES
Recull de textos d’un flamant NobelLa concessió del premi Nobel a Pamuk
va inspirar l’emotiu discurs davantl’Acadèmia, titulat «La maleta del meupare». Aquest llibre recull aquell i d’altrestextos, en els quals l’autor explica lesemocions viscudes durant el seu primerviatge a l’Europa Occidental, el suport aSalman Rushdie, o les diferències entreIstanbul i Nova York. | DdG
�
ORHAN PAMUKAltres colorsL’ECLÈCTICA, 471 PÀGINES
De franquista a opositor encarceratPer pocs mesos no va arribar a temps
i va morir abans que Franco, peròmereixia haver celebrat aquella mortamb whisky i uns amics. Aquestabiografia vol explicar la vida privada ipública de Ridruejo; reconstrueix elprotagonisme secret d’un intel·lectualdel franquisme passat a socialista. DdG
�
JORDI GRACIALa vida rescatada de Dionisio RidruejoANAGRAMA, 334PÀGINES
Amb dibuixos de Valentí GubianasA mig camí entre el llibre de memòries
i l’anecdotari, l’obra és un dels gransèxits narratius de l’autor. Publicada perprimer cop a l’any 1990, aquesta és unaobra divertida que va aconseguir en moltpoc temps diverses edicions, i moltscomentaris elogiosos d’escriptors comPere Calders, Isabel-Clara Simó o MiquelÀngel Riera, entre d’altres. | DdG
�
JOSEPMIQUEL SERVIÀGranissat de cafèDUXELM, 165 PÀGINES
Pseudociència, superstició i confusióVivim en una societat en la qual la
ciència ha arribat a un grandesenvolupament, i per això les ideesmés peregrines es revesteixen decientífiques per aconseguir credibilitat.Extraterrestres, telepatia, negació del’Holocaust. El llibre desmunta tot deteories fonamentalistes. | DdG
�
MICHAEL SHERMERPorqué creemos en cosas rarasALBA, 519 PÀGINESPel·lícula guanyadora de l’Oscar al 87
En un poblet de pescadors noruecs,una petita comunitat de luterans viuaïllada del món seguint els estrictesprincipis morals del seu pastor. Un dia,les seves filles reben una carta que elsdemana que acullin a casa una jovefrancesa de passat turbulent. Durant 14anys els servirà com a minyona, fins queun dia els prepararà un banquet. | DdG
�
ISAK DINESENEl festí de BabetteVIENA EDITORIAL, 79 PÀGINES
Els membres de l’equip d’Alba Editorial.
DdG
CENSORINO
El libro decumpleaños
ALBA EDITORIAL
08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
TREU BANYA 2008Gerard QuintanaAUDITORI DE GIRONA
Veu: Gerard Quintana. Guitarra:Francesc Bertran i Jordi Busquets.Piano: Xavi Lloses. Baix i contra-baix: Manel Vega. Bateria: VíctorGarcía. Multiinstrumentista: JaumeMaristany. Veu secundària: RosaPou. Disseny de so: Kei Macias. Dis-seny de llums: Jordi Moya. � Diu-
menge 21, 19h. � 18 / 20 / 23 €.
Gerard Quintana ha escollit Gi-rona, la seva ciutat natal, per fer elconcert de final de gira de Treu ba-nya. Una cita inoblidable en laqual Quintana presentarà un nouformat d'espectacle, amb col·la-boracions molt especials que, deben segur, faran que aquest concert
sigui únic.Des de la sortida de Treu banya,
Quintana ha actuat arreu de lageografia catalana, i per primeravegada ho ha fet a Madrid i al PaísBasc així com a València, Mallorcai Eivissa, llocs on ha demostrat ungran poder de convocatòria.
El de l’Auditori serà un concertespecial, farcit dels grans èxits deQuintana i de cançons que habi-
tualment no sol cantar en els seusconcerts. A més comptarà ambles col·laboracions d’Albert Pla,Mazoni, quatre corals infantils gi-ronines, i algun convidat més pen-dent de confirmar.
El concert de Gerard Quintanaés el primer Concert de Nadal del’Auditori, una activitat que vol te-nir continuïtat. Un dels leit motivd’aquest concert de Nadal és aju-dar una entitat de caràcter social dela ciutat. En aquest cas el delsbeneficis es donaran a la FundacióOncolliga Girona, Lliga catalanad’ajuda als malalts de cànncer.
En definitiva, un concert capaçd’agradar als seguidors de GerardQuintana i als amants de la músi-ca en general.
�DdG
Gerard Quintanatorna a casa per Nadal EL GIRONÍ TORNA A CASA PER TANCAR LA SEVA GIRA «TREU BANYA 2008», QUE L’HA PORTAT ARREU DE LA GEOGRAFIA CATALANA I ESPANYOLA. A MÉS DE CELEBRAREL NADAL AMB AMICS SOBRE L’ESCENARI, AMB AQUEST DIRECTE QUINTANA POSA ELSEU GRANET DE SORRA PER A LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA
El músic gironí recordarà alguns dels seus èxits passats i repassarà els temes del seu darrer disc, «Treu banya».
JUAN MIGUEL MORALES
INFANTILSMironadal 2008LA MIRONA
� Diumenge 21, 16h. 5 € (ambberenar inclòs).
Com cada Nadal, a La Mirona tor-na el Mironadal, una tarda per ba-llar, cantar i sobretot divertir-se!Obrirà la vetllada Jordi Tonietti ambel seu espectacle nadalenc Tió,caga torró, pensat per als més me-nuts, amb contes, cançons d’ani-mació i nadales. Després del bere-nar i el sorteig, els Trambòtics ofe-riran el seu espectacle carregat d’i-maginació i originalitat, capaç defer ballar nens i nenes de totes lesedats durant una hora sense parar!I durant tota l’estona podran pas-sar-ho bé amb les tres atraccionsinflables o el «megatobogan».
YEARS OF REFUSALMorrisseyAL FEBRER, NOU DISC
El nou àlbum d’estudi de Morris-sey, Years of Refusal, s’editarà el17 de febrer de 2009. Com a avençde l’àlbum, el seu primer single, I’mThrowing My Arms Around Paris,s’editarà el 10 de febrer. A aquestsingle l’acompanyaran dues can-çons noves, Because of my PoorEducation i Shame is the Name,aquesta última amb la col·laboracióde Chrissie Hynde, excantant deThe Pretenders. A més, aquestasetmana Morrissey confirmava tresdates en directe per al maig de2009 al Regne Unit.
Apunts
Morrissey.
DIARI DE GIRONA
El 10 per cent dels beneficisque doni el concert fi de girade Gerard Quintana serà per ala Fundació Oncolliga Girona
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008
Actualment, la majoria de les bandesque practiquen rock experimental sónmassa radicals per al públic general,però poc arriscades per a qui abunda enel gènere. Oneida havien capejataquesta dicotomia amb intel·ligència,però a Preteen weaponry, inici d’unaprojectada trilogia titulada Thank yourparents, se li endevina el guió. Un temaen tres parts, a dotze minuts de mitja-na, amb bases rítmiques trotadores i re-petitives, feedback a dojo i deutes ambTortoise i el krautrock. Bona caligrafia.(ROCK EXPERIMENTAL) | JESÚS SÁEZ
�
OneidaPRETEEN
WEAPONDRYJAGJAGUWAR / GREEN UFOS!
�����
Ja se sap que la indústria està mala-ment, i els músics cada cop tenen mésclar que, si volen sobresortir en l’aco-quinant panorama, han de cridar l’aten-ció al màxim. Derek Meins, antic cantantdels britànics Eastern Lane, ho fa quali-ficant-se a ell mateix de poeta i compo-sant cançons que mesclen tocs de brit-pop, country-rock i blues amb udols despoken word, que deuen molt a l’am-bient de carrer i carraspós de TomWaits. Amb tot això, sens dubte, l’objec-tiu queda aconseguit. La pregunta és: iara, què? (ROCK ARTY) | J.S.
�
Derek MeinsTHE FAMOUS POET
1965 / SINNAMON
�����
Parella estranya on existeixin, PaulMcCartney i Youth (Killing Joke) uneixenforces per tercera vegada sota el nomde The Fireman, però aquest cop s’a-llunyen dels preceptes electrònics quevan marcar els seus dos anteriors tre-balls, per submergir-se, principalment,en aigües psicodèliques, en una propos-ta més convencional però també té lesseves arestes experimentals, probable-ment, producte del procés de confeccióde l’àlbum, escrit i gravat en nomésvint-i-quatre hores. Una curiositat entota regla. (ROCK PSICODELIA) | E.G.
�
The FiremanELECTRIC
ARGUMENTSSONY LEGACY
�����
L’estupenda sèrie televisiva sobre elvoraç món de la publicitat a principisdels anys seixanta té una banda sonorad’acord amb l’excel·lència de les sevesimatges, farcida d’estàndards jazz i pop,com On the street where you live (VicDamone), Fly me to the Moon (Julie Lon-don), Volare (The McGuire Sisters), Man-hattan (Ella Fitzgerald), I can dream, ca-n’t I? (Andrew Sisters), P.S. I love you(Bobby Vinton), Botch-a-me (RosemaryClooney) o el Caravan de Duke Ellingtonen versió de Gordon Jenkins. Nostàlgiaamb classe. (JAZZ POP) | E.G.
�
DiversosMAD MEN
MANHATTAN RECODS
�����
DiversosUNMATCHED
VOLS. 8,9 I 10HALL OF FAME
�����
Piti Elvira deixa de banda les agres-sives guitarres de Standstill i els ritmessincopats d’It’s Not Not, per bolcar-seen un projecte personal, interpretat enla seva totalitat per ell mateix, en elqual la creació d’ambients al·lucinats itorbadors, en la línia de bandes comAkron/Family o Pedestrian, és la tònicadominant. Tot i els referents esmentats,el disc acaba resultant dispers, irregu-lar, àrid, poc cohesionat, per culpa d’al-guns temes que no acaben de funcio-nar (Difícil de entender, Iconos). (FOLKPSICODÈLIC) | J.S.
�
ElviraPEQUEÑOS
APUNTES PARACANCIONES DE
MIERDABCORE
�����
La canadenca Ora Cogan va agradaren el passat Tanned Tin i ara publica aEspanya Harbouring, gravat de nou ambJohn Raham (que ja va ser la seva màdreta a Tatter, debut editat el 2006) imarcat també per la calidesa de la sevaveu i la nuesa d’unes composicions quese sostenen a penes amb una guitarraelèctrica. Tempos suaus, arrel folk i soinabastable en una dotzena de temesque destil·len sinceritat i que, concep-tualment, no estan lluny de Juana Moli-na o Kellarissa, el projecte en solitari dela cantant de P:ano. (FOLK) | E.G.
�
Ora CoganHARBOURINGBORNE! / ACUARELA
�����
Zappa per triplicat
El segell Hall of Fame ha tardat a reprendre la seva sèrie de tributs a l’inabastable Frank Zappa,però ho fa amb tres volums publicats alhora. A El octavo majadero abunden les versionsdesenfadades (Crosstown Traffic evoquen Tom Jones), i Shut up & recycled your brain s’inclina perla vessant experimental. En els dos casos, molts dels músics repeteixen en diversos projectes opertanyen a l’escuderia (Pando), tot i que la major sorpresa l’ofereixThe grand kazoo, que no éscap altra cosa que el nou disc de Caballero Reynaldo, en el qual l’inefable Luis González revisa elrepertori de Zappa segons coordenadas country & western. De cop, poden provocar sobredosi,però tots contenen material valuós. (DIVERSOS ESTILS) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
LA SÈRIE DE TRIBUTS A L’INABASTABLE MÚSIC AMERICÀ ES REACTIVA AMB TRES VOLUMS, UN D’ELLS FIRMAT PER CABALLERO REYNALDO
ESPIRITUALLONDON COMMUNITY GOSPEL CHOIR
Auditori - Palau de Congressos de Girona. Dissabte 20,21h. 15 / 24 / 30 €.
Creat el 1982 pel reverend Bazil Meade, el London Com-munity Gospel Choir fou el primer cor de gospel en actiu a laGran Bretanya. Durant les dues dècades següents, el LCGCs'ha anat nodrint de més de 200 membres provinents de to-tes les àrees de la capital britànica. El LCGC és avui una for-mació versàtil amb una activitat professional impressionantque ha col·laborat, ja sigui en directe o en enregistraments,amb artistes com ara George Michael, Jessye Norman, Sting,Elton John, Mariah Carey, Blur, Paul McCartney, Tina Turner oCarleen Anderson, entre molts altres. | DdeG
LA MIRONAFAR’N’HATE + OUR SENTENCE + HUMAN ASHTRAY + HAEMOPHAGIA
La Mirona de Salt. Divendres 26, 21h, 6 €.Quàdruple sessió de metal amb bandes de tot Catalunya.
Far’N’Hate és una banda de Calonge, formada a principis del'any 2007. Es defineixen com una banda de metal, peròtenen moltes més influències. Fins ara han compartitescenari amb Ktulu, Spirit Du Clan, Coffee Overdrive o PinkScream’69. Our entence, de Tortosa, neix quan Sam i Benja,a mitjans del 2005 i després de la dissolució del seuanterior grup, Practical Joke, decideixen crear una novabanda. Un any més tard i després de diverses entrades isortides del grup, aquest debuta en directe format per Sam iPaco (guitarres), Isidre (baix), Ivan (bateria) i Benja i Sergi(veus). Human Ahstray, per la seva banda, és un grup gironíde death metal core que neix l'any 2004 de les cendresd’Outbreak. El febrer de 2007 graven el seu primer disc, TheHate Rebirth. Finalment, Haemophagia és sinònim debrutal-death d'alt estànding, sense fissures i sensemiraments. Vénen de Lleida. Com a cada concert a LaMirona, a partir de les 00.30h la festa continua a LaBombolla amb Malicia Deluxe DJ’s. | DdeG
�
�
Planning
Exposició d’olisÀNGEL PLANASPaisatges del Pla de l’Estany,
Garrotxa i l’Empordà alLOCAL DEL FOMENT DE LA SARDANA
c/ Abeurador, 10 - BANYOLES
Del 13 de desembreal 18 de gener de 2009
Horari de dimarts a divendres de 5 a 8 del vespreDissabtes i festius d’11 a 1 del migdia i de 5 a 8 del vespre
No us ho perdeu!
Juzgado Mercantil 1 GironaAv. Ramon Folch, 4-6. GironaProcedimiento Concurso voluntario 198/2008Parte demandante: CONSTRUCTORA PROMOTORA VIVENDESSIMON S.L., LLUÍS GRÈBOL GUILLERMO, MIQUEL GRÈBOLSIMÓN y LLUÍS GRÈBOL SIMÓNProcuradora: ROSA BOADAS VILLORIA
EDICTOD. CARLOS PEINARO DOMÍNGUEZ, MAGISTRADO-JUEZ DEL JUZGADO DEPRIMERA INSTANCIA NÚM. 6 DE GIRONA.HACE SABER:
Que en el Concurso Voluntario nº 198/2008, se ha acordado mediante Auto defecha 13.03.08 la admisión a trámite del Concurso voluntariao de ConstructoraPromotora Vivendes Simon S.L., D. Lluís Grèbol Guillermo, D. Miquel GrèbolGuillermo, D. Miquel Grébol Simón y D. Lluís Grèbol Simón, con domicilio res-pectivamente en Palamaós, c/ Rutlla Baixa nº 46 los dos primeros; Borrassà, c/Migdia, nº 15, 1º; y Olot, c/ Estrues nº 25, 1º, 1ª siendo designada como Admi-nistradora Judicial a Dª Núria Gumbert Jordà.
Por el presente se procede al llamamiento a los acreedores para que pongan enconocimiento de la Administración Concursal la existencia de los créditos con-tra los concursados, dentro de un mes a contar desde la última de las publica-ciones, comunicación que deberá verificarse por escrito, que se presentará anteel Juzgado referido, firmado por el acreedor, interesado o representante, ex-presando nombre, domicilio y demás datos de identidad del acreedor, así comolos relativos al crédito, concepto, cuantía, fecha de adquisición y vencimiento,características y calificación que se pretenda, acompañándose los originales ocopias auténticas, del título o documentos relativos al título.
Y para que sirva de publicidad a los efectos prevenidos en el artículo 6 y 23 dela Ley Concursal, expido el presente en Girona, a 14 de marzo de 2008.
EL MAGISTRADO JUEZ
SOCIEDAD ANÓNIMA DE VIAJES Y SERVICIOS DE AUTOPISTA (SAVISA)
Se hace público, para general conocimiento, que en la Junta Ge-neral y Universal de Accionistas de la Sociedad, celebrada el día15 de diciembre de 2008, se acordó por unanimidad la modifica-ción del Objeto Social, quedando de la siguiente forma:Constituye el objeto de la Sociedad la explotación de estableci-mientos turísticos, hoteleros, comerciales, restaurantes y cafe-terías incluyendo la actividad de cámping, asimismo el estacio-namiento de caravanas y la prestación de servicios complemen-tarios de bar, restaurantes, cafetería, salas de fiestas, supermer-cados y la explotación de instalaciones deportivas, recreativos yturísticas.Estas operaciones podrán ser realizadas por la sociedad, ya di-rectamente, ya indirectamente, a través de la titularidad de ac-ciones o participaciones en sociedades de objeto análogo o cual-quier otra forma admitida en derecho.Quedan excluídas todas aquellas actividades que para su realiza-ción la Ley exigiere requisitos especiales no contemplados poresta sociedad».El Portús, el 17 de diciembre de 2008.L’Administrador únic, SAPSA, Societé Anonyme des PremiersServices Autoroutiers, representada per Michèle Vert-Nibet
10ART AccentsDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
NARCÍS GIRONELLGaleria l’Algespar, Castelló.
Carrer Asensi, 4. � Del 12 dedesembre al 21 de gener. Ho-raris: www.galeriaalgespar.com
�MIQUEL SOLÍS
Galeria Fons d’Art, Olot.Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 13 de desembre al 6 defebrer. Horaris: consultar tel.972 27 00 01
�
Nascut a Sant Gregori el1957, Miquel Solís segueix ten-sant les possibilitats de la figu-ració a la recerca d’aquells inter-sticis on la realitat cedeix i reve-la, en forma quasi d’epifania, lespossibilitats ocultes de coneixe-ment que conté. Al Fons d’Artd’Olot exposa una selecció detreballs on el paisatge urbà, fil-trat sempre a través de la sevaparticular tècnica, esdevé unaexcusa per parlar d’aspectesmolt més existencials. Solís, alfinal, cal entendre’l com un re-alista que cerca l’irrealitat dinsla convenció del gènere. | E.
CAMPS
Narcís Gironell deu ser un delsartistes gironins que ha aconse-guit fixar una iconografia mésrica i coherent des que va fer dela pintura el seu mitjà expressiu.La mostra que presenta a Cas-telló insisteix en el seu universde fetitxes personals sensedescuidar mai una acuradíssimaposada en escena que veu decanals tan diversos com el móndel còmic o la premsa més lleu-gera. No obstant, el seu és unmón fet de paradoxes: allò visi-ble ens acompanya i el seu mis-satge, ens agradi o no, formapart d’una cultura contemporà-nia que només pot ser entesades de la radical heterogènia. |E. CAMPS
COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-
porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 10 d’octubre a l’11 degener. Horaris: www.bolit.cat
�
Els objectius són clars: «Im-pulsar la negociació i la conver-sa amb les institucions i la ciu-tadania, activant el reciclatged’idees i dispositius per tal d’a-frontar situacions no resoltes,mitjançant la creativitat i el tre-ball col·lectiu». A partir d’aques-ta premisa, el nou Centre d’Artde Girona acull a les seves seusprovisionals de la Rambla i de laCapella de Sant Nicolau propos-tes dels artistes Jordi Mitjà i Michelle Teran, del controvertitarquitecte Santiago Cirugeda(més conegut com l’autor del«niu») i del col·lectiu DERIVART.Es podrà visitar fins l’11 de ge-ner de 2009. | E. CAMPS
GUSTAVO GERMANOMuseu Memorial de l’Exili,
La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’octubre al 31 dedesembre. Horaris: consultarwww.museuexili.cat
�
L’exposició que Pep Aymerichpresenta a la Casa de Cultura ésfruit d’un intens treball intros-pectiu que l’artista materialitzaen una mena de dansa, mig erò-tica i ritual, amb un ninot que ésuna rèplica en fusta d’ell mateix.Lautisme del Jo, en aquest sen-tit, es resol gràcies a l’exercicireflexiu i a l’exploració de la cor-poralitat entesa com a sinònimde persona. La mostra d’Ayme-ric, frmada per diferents vídeosrealitzats per Quim Paredes, espodrà visitar fins el 10 de genera la planta baixa de la Casa deCultura de Girona. | E. CAMPS
Dins del programa d’activitatstemporals del Museu-Memorialde l’Exili, es presenta l’exposi-ció Ausencias del fotògraf ar-gentí resident a Barcelona Gus-tavo Germano (Entre Ríos,1964). Aquest projecte recorreel món de la repressió il·legal i ladesaparició forçada de personesinstaurat a Argentina entre1976 i 1983. Partint de mate-rial fotogràfic d’àlbums fami-liars, l’artista retorna trentaanys després per acompanyaramb la seva càmera a familiars iamics als mateixos llocs per tor-nar a fer les mateixes fotogra-fies... | E. CAMPS
PEP AYMERICHCasa de Cultura, Girona. Pl.
de l’Hospital, 6. � Del 5 dedesembre al 10 de gener. Dedilluns a dissabte de 10 a 14h. ide 16 a 20h.
�
La instal·lació Real Estate quel’artista Domènec presenta al’Espai ZERO1 d’Olot es plantejacom un simulacre d’oficina devenda immobiliària que desple-ga un conjunt de materials (fo-tografies, vídeos, entrevistes,publicació gratuïta...) que inten-ten ser un registre visual de lacomplexa i problemàtica relacióamb el territori i l’hàbitat en elcontext del Pròxim Orient, aixícom mostrar que l’arquitectura il’urbanisme són part d’una es-tratègia de guerra de l’Estatd’Israel en el context de l’ocupa-ció palestina i esdevenen, defet, un dels més eficaços meca-nismes de dominació. | E. CAMPS
DOMÈNECEspai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. � Del 6 de des-embre al 6 de gener. De di-marts a diumenge de 10 a 13h.i de 17 a 20h.
�
LA GALERIA PRESENTA... SEGUEIX FIDEL A LA SEVA APOSTA PERLA MÀXIMA QUALITAT I PORTA A GIRONA MANEL ESCLUSA, UNDELS FOTÒGRAFS CATALANS IMPRESCINDIBLES. PRESENTA UNASÈRIE DE PAISATGES ORGÀNICS QUE TITULA «JARDÍ D’HUMUS»
MANEL ESCLUSAGaleia, Presenta.., Girona. Carrer del
Nord, 13. � Del 17 de desembre al 21de febrer. De dimarts a diumenge d’11 a14h i de 17 a 20 h.
A mig camí entre el «lapis» involun-tari de Talbot i la paciència un pèl ob-cecada de l’alquimista: Manel Esclusa(Vic, ) retorna al paisatge dei-xant que sigui la imatge fotogràfica laque dicti els seus ritmes dins un labo-ratori que és, paradoxalment, natural.Els treballs que actualment exposa a laGaleria, Presenta... de Girona són fru-it de l’atzar líquid i, al mateix temps, dela voluntat artística d’algú que, gràciesal profund coneixement que té delmitjà amb el qual treballa, es pot per-metre la llicència d’atorgar-li autono-mia i llibertat. D’això es tracta: cadaimatge d’Esclusa —i això succeeix,com a mínim, des de la dècada delsvuitanta— és sempre ambivalent en lamesura que llenguatge i metallengu-atge s’imbriquen en una unitat de
sentit que no és altre que el d’aquella(post)fotografia que ja no ha de donarcomptes de res més que no sigui ellamateixa. Ho explica Jordi Alberich alseu assaig El cant de les sirenes: «Lesimatges d’Esclusa són imatges ines-pecífiques, brumoses i borroses, en lesquals el referent real esdevé l’excusa pera la creació d’imatges estètiques quemostren l’ambivalència del rastre dei-xat en el suport fotogràfic». Fins a cert punt: malgrat Alberich vin-cula l’artista de Vic a una sèrie d’autorsremotament pictoralistes o, per sermés específics, que recolzen les sevespropostes en la recuperació de tècni-ques antigues (Catany, Ouka Lele,Eduardo Cortils o Javier Vallhonrat), Es-clusa articula un univers simbòlic quetroba en la natura el seu referent ne-cessari. És a dir: es tracta d’assenyalarels límits perennes que la mirada tro-ba en el seu afany de capturar el móni, al mateix temps, de veure com aques-ta mateixa mirada és una poderosaconstructora de realitats; es tracta,també, d’entendre (sense mai acabar
de fer-ho) com tota forma conté pos-sibilitats microcòsmiques que se’nsrevelen gràcies a l’atzar però també altreball minuciós del temps i dels seusdeixebles orgànics; es tracta, en darrerainstància, de fer visible l’invisible a par-tir dels mecanismes que ens propor-
�
EUDALD CAMPS
«Postfotografia» o laimatge sedimentada
HumusUna de les
imatges exposa-des a Girona.
�ciona la fotografia. El títol de la mostraés prou explícit: Jardí d’humus que voldir ordre natural i descomposició alea-tòria, vegetació ordenada i vegetaciósubterrània convertida en substàncianutrícia per a futures generacions. Se-diments fotogràfics.
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008
PERE PORTABELLAMuseu de l’Empordà, Fi-
gueres. Rambla, 2. � Del 19de desembre a l’1 de març.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.
�
A partir del llegat de FrançoisDesnoyer, els responsables deles Collections de Saint-Cyprienexposen una part del magníficfons (més de 700 obres) quevan de Boudin a Utrillo. Són tre-balls gràfics (dibuixos) quemostren la vessant més imme-diata i sensible d’autors clauper entendre l’art que va prefi-gurar les primeres avantguar-des. | E. CAMPS
El museu Empordà acull laclausura dels actes que la ciutatha dedicat a Pere Portabellaamb una intervenció de l’autor ales seves sales d’exposicions iuna projecció múltiple de curt-metratges poc vistos d’aquestcineasta de culte nascut aFigueres l’any 1927. Desprésd’un programa d’activitats es-glaonades al llarg de l’any2008, La mirada Portabella estanca convidant a Pere Portabe-lla a desplegar la seva miradasingular en el marc d’un museud’art. | E. CAMPS
COL·LECTIVACollections de St-Cyprien,
Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � A par-tir del 9 de novembre . Cadadia de 10 a 12 i de 15 a 19h.
�
Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.
CAMPS
CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IM. A. RAVENTÓS
Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org
�
A Anna Agustí no li preocupatant la cosa representada com lamanera de fer-ho: per això potpassar de terres africanes alspaisatges sense referents geo-gràfics explícits sense que laseva proposta pictòrica se’nvegi substancialment afectada.Pintura per sobre de tot, que esconstrueix amb la meticulositatordenadora, per exemple, d’unniu d’orenetes: del que es tractaés de descobrir el caràcter pe-renne d’una determinada mane-ra de mirar i, en especial, de ferconcreta aquesta mirada. Desta-ca, com a novetat, la propostaescultòrica. | E. CAMPS
ANNA AGUSTÍGaleria Giart. Rambla de la
Llibertat, 34. � De l’1 de des-embre al 31 de gener . De di-marts a dissabte d’11 a 13.30h.i de 17 a 20.30h.
�
Ens trobem davant d’un plan-tejament exposictiu atípic: estracta de posar de costat dosmoments creatius separats pertres dècades o, per dir-ho d’unaaltra manera, es tracta de veurea quines conclusions ha portatel punt de partida (anys 1974-75) ometent, de manera inten-cionada, el gruix de la producciócentral de l’autora. De les Pre-sons íntimes inicials, als darrersBoscos cremats: allò que tenenen comú les preocupacions decaire més polític amb la miradaexistencial que constata l’estu-pidesa humana en les cendresdel paisatge, és la necessitatexpressiva a través de la pintu-ra. | E. CAMPS
ASSUMPCIÓ MATEUEspai VolART, Barcelona.
Carrer Ausiàs Marc, 22 � Finsel 7 de febrer. De dm a dv de17 a 20,30h. Ds. d’11 a 14h. ide 17 a 20.30h.
�
L’exposició està formada peruna selecció de prop de 50 pin-tures, obra dels artistes més re-presentatius de l’avantguardarussa, entre aquests WassilyKandinsky o Kasimir Malevich, iuna tria d’artesania antiga tradi-cional que s’han agrupat sota eltitol Orígens de l’avantguardarussa. Totes les obres exposa-des procedeixen del fons delMuseu Estatal Rus, i mai hanestat mostrades anteriorment al’Estat Espanyol. En aquest sen-tit, la mostra suposa una ocasióúnica per a conèixer els prece-dents d’alguns dels movimentsartístics més rellevants del se-gle XX. | E. CAMPS
AVANTGUARDA RUSSA Centre Cultural de Caixa
de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadas, 19. � Del 20de novembe al 18 de gener.Diari d’11 a 14h. i de 17 a 21h.Festius d’11 a 14h.
�
Badalls virtualsMaristany utilit-
za els badalls queli envien els inter-nautes per confi-gurar la seva peçade net art.
�
XAVIER MARISTANY I ANTONI CLAPÉS
www.igac.org � Permanent. Pre-sentació: divendres 19 de desembre a les19h. a les Sales Municipals de la Rambla.
Xavier Maristany afirma que «delssons que produeix el nostre cos, n’a-maguem aquells que produïm de for-ma involuntària. Racionals, civilitzats
com som, ocultem de la seva exposi-ció pública els pets, els rots, els sorollsdels budells quan tenen gana o els ba-dalls quan denuncien avorriment.Protegim sempre la visió aliena de lanostra boca quan per allí hi surt un ba-dall o una tos. L’interior és un espai pri-vat que no s’ensenya sinó és codificat:la veu cantada o parlada». Maristany,per la seva banda, fa seu l’aforisme deNietzsche segons el qual «Tota creen-ça, tot allò que hem tingut com a certha d’ésser considerat com a fals, ja queno existeix cap món cert». Ambdós ar-tistes donen forma a les seves propos-tes a l’espai «Container» del web d’artcontemporani www.igac.org.
�
EUDALD CAMPS
ELS DOS ARTISTES PRESENTENTREBALLS DINS EL CICLE«L’EFÍMER / ESVANIR L’ETERN»IDEAT PER VÍCTOR SUNYOL
Clapés i Maristany, al’espai virtual de l’igac
DdG
GIRONAExercici físic A les 16h, alCentre Vyam, conferència sobreel vyam.
GIRONAMúsica A les 10 h, a la Casade Cultura, «Música en estat crí-tic. Jornada de reflexió sobreCançó i Països Catalans».
GIRONAEl Gran Tió De les 11 h a les14 h i de les 17 h a les 18 h, a laplaça Salvador Espriu, El GranTió de Girona. Explicació de laHistòria del Tió de Nadal, dona-da de menjar i Cagada del GranTió de Girona. Projecció i espectacle A les11.30 h, al centre Cívic SantaEugènia, Projecció de la pel·lícula«Història del tió de Nadal» i es-pectacle d'animació «Cagatió».Contes A les 12 h, a la llibre-ria Dalmau, Contes amb els Vade Contes .Projecció i espectacle A les17 h, al Jardí de l’Àngel, Projeccióde la pel·lícula «Història del tióde Nadal» i espectacle d'anima-ció «Cagatió».Audiovisual A les 17 h, alMuseu delCinema, Caps de set-mana animats: Projecció de dife-rents capítols de Les Tres Bes-sones, la Bruixa Avorrida, Mini-mán i Juanito Jones.Festival A 17.30 h, al CentreCívic Sant Narcís, Festival de Na-dal de La Patuleia.Teatre A les 18 h, a l’AuditoriNarcís de Carreras, Va de Pasto-rets, a càrrec de la companyiaToc de Retruc.
SANT JOAN DE LES ABADESSESParc infantil Aquest cap desetmana, Parc Infantil de Nadal«Jovenàlia 2008» al Pavellód’Esports Municipal de Sant Joande les Abadesses. L’horari d’o-
bertura serà de 10 h a 14 h i de16 h a 19 h.
GIRONACoral A les 17 h, al Centre deDia Onyar Casal Montilivi, Con-cert de Nadales a càrrec de laCoral de Montilivi.Òpera A les 20 h, al Centre Cí-vic Ter, Concert de la sopranoMònica Carmona Navarro.Nadales A les 20 h, al Con-vent de les Carmelites Descal-çes, Concert de Nadales a càrrecdel Grup de Guitarra Acords Jo-ves de Montilivi i la Coral deMontilivi.Gospel A les 21 h, al Palau deCongressos, London CommunityGospel Choir.Jazz A les 23 h, al Sunset Jazz,Jo Krause Quartet.
SALTConcert A les 23 h, a La Miro-na, 7è aniversari de la Mironaamb D'Callaos.
GIRONACoral A les 12 h, a la Casa deCultura, 40è Concert de Nadalde la Coral Saba Nova.Concert A les 16 h, a la Casade Cultura, Concert dels alum-nes de l'Escola de Música deSant Gregori.
GIRONAContry A les 17 h, al CentreCívic Pont Major, Festa Country,a càrrec de The Country RevivalFarmers.
GIRONAMontilivi A les 17 h, al CentreDia Onyar Casal Montilivi, «Unfanàtic del Barça», a càrrec del
Grup de teatre Montilivi.
GIRONAProjecció A les 11 h, al Mu-seu del Cinema, Caps de setma-na animats: Projecció de dife-rents capítols de Les Tres Bes-sones, la Bruixa Avorrida, Mini-mán i Juanito Jones .El Gran Tió De les 11 h fins ales 14 h, i de les 15 h a les 18 h,a la plaça Salvador Espriu, ElGran Tió de Girona. Explicació dela Història del Tió de Nadal, do-nada de menjar i Cagada delGran Tió de Girona. Animació A les 12 h, a la Pla-ça de Figueres, Espectacle d'ani-mació «Cagatió».Teatre A les 12 h, a l’AuditoriNarcís de Carreras, Va de Pasto-rets, a càrrec de la companyiaToc de Retruc.Taller A les 12 h, al Museu
d’Art, Taller de nadales. «Femuna felicitació nadalenca».
SALTLa Mirona A les 16 h, a La Mi-rona, Mironadal 2008. Festa in-fantil de Nadal.
GIRONANadales A les 17 h, al Cen-tre Cívic Sant Narcís, Concertde Nadal a càrrec de la Coral in-fantil de Sant Narcís.Conservatori de Girona Ales 19 h, a l’Auditori - Palau deCongressos, Concert de Nadala càrrec de les orquestres i elsalumnes de cant coral del Con-servatori de Música Isaac Albé-niz de Girona.
GIRONAPresentació A les 20 h, a laCasa de Cultura, «El momentde dir prou. La manifesta in-compatibilitat amb Espanya»,de Toni Strubell .Poesia A les 20.30 h, alpunt de lectura de Sant Narcís,Club de lectura dedicat a la po-esia.Lampedusa A les 21 h, a labiblioteca Ernest Lluch, Club delectura. «El guepart», de G.T.Lampedusa.
GIRONAEl Gran tió De les 15 h a les18h a la plaça Salvador Espriu,El Gran Tió de Girona. Explica-ció de la Història del Tió de Na-dal, donada de menjar i Cagada
del Gran Tió de Girona.
GIRONARecital A les 20.30 h, a laCasa de Cultura, «Paraula dePoeta». A la primera part es reci-taran poemes de Mercè Rodore-da i a la segona, el Poema deNadal de Josep Maria de Sagarra.Actuaran Àngels Alabert (piano),Gemma Coma-Alabert (mezzo-soprano) i Eugènia Carbó i Salva-dor Roca (rapsodes).
GIRONAVan Der Keuken A les 20 h,al Cinema Truffaut, «AmsterdamGlobal Village», de Johan Vander Keuken.
GIRONAClàssica A les 21 h, a l’Audito-ri - Palau de Congressos, Ensem-ble Athenea. «Somnis i pregà-ries d'Isaac el Cec».
GIRONACantautors A les 23 h, alLola Cafè, La nit dels cantau-tors.
SALTFesta A les 00.30 h, a La Mi-rona, Bubble Christmas Party.
GIRONAEl Gran Tió De les 11 h finsa les 14 h i de les 15 a les 18h, a la plaça Salvador Espriu, El
Gran Tió de Girona. Explicacióde la Història del Tió de Nadal,donada de menjar i Cagada delGran Tió de Girona.
A les 17 h, actuació de Paísde Cotó.
De 17 h a 19 h, recollida dejoguines i menjar per al Tió So-lidari.
SALTConcert A les 00.30 h, a LaMirona, An der Beat + Trans-gress + The Honeymoon Ki-llers.
SALTPastorets A les 17.30 h, alTeatre Municipal, Els Pastorets.
GIRONAMissa A les 11 h, a la Cate-dral de Girona, Missa de Nadal.
GIRONANadales A les 12 h, a laRambla de la Llibertat, VI Can-tada de nadales, a càrrec delgrup gironí Cants & Companys.
SALTMetal A La Mirona, a les 21h, Far'n'hate + Our Sentence +Haemophagia + Human As-htray .
GIRONARepresentació A les17.30h, al Teatre Municipal, ElsPastorets.
�
�
Religiosos
�
�
�
Música
Teatre
�
�
�
Infantils
�
�
Literatura
�
�
�
�
�
�
�
Infantils�
�
�
�
�
�
�
�
Música
�
Teatre
�
Música
�
�
�
Infantils
�
Música
�
Cinema
�
Literatura
�
Música
�
Teatre
�
Balls
�
Música
�
�
�
�
Música
�
�
�
Infantils
�
Congressos
�
Conferències DIMARTS 23
DIVENDRES 26
DIJOUS 25
DIMECRES 24
DILLUNS 22
DISSABTE 20
DIUMENGE 21
Agenda de la setmana
23/12/08 GIRONAFotografies de Joan Comalat
Osvaldo Golijov (1960) és actualment un dels composi-tors més reconeguts i s'ha convertit en un clàssic viu de lamúsica contemporània. L'Ensemble Athenea, en el seu se-gon projecte, ofereix dimarts a les 21 h una obra d'aquestcompositor relacionada amb un personatge familiar per alsgironins: Isaac el Cec.
�
DIARI DE GIRONA
20/12/08 TORROELLAEls tres de Xauxa presenten nou disc
Demà, a les 19h, al Museu Mediterrània - Can Quintana,es presenta el nou disc del grup de cançó de taverna Elstres de Xauxa. Aquest grup, nou i fresc, ens presentarà lescançons del seu treball dicogràfic Nos amb nos, i aprofitantaquestes dates es podran escoltar alguns retocs nadalencsen el concert.
�
DIARI DE GIRONA
Accents#588COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
DISSABTE 20 DE DESEMBRE
Felicitats, Mirona!La sala de concerts de Salt celebra el seu 7è aniversari amb D’Callaos
La Mirona fa 7 anys!! I ho celebren amb el grup de Terrasa D'Callaos que presentarà el seu noudisc, «Desde mi balcón». Serà demà a partir de les 23 h, amb una entrada de 6 euros, de vendaexclusiva a la taquilla. D’Callaos defensen amb força els seu repertori en directe, explotant almàxim la frescura dels seus temes i la qualitat artística de cadascun dels seus músics. Als seusconcerts són capaços de crear diferents sensacions i climes, que viatgen des del sentir més pro-fund, fins a la vibració dels ritmes més frenètics.
�
20 desembre . . . . . . . . . . . . . BBoogie Woogie
31 desembre (Cap d’Any) . . . . . . PPa d’Àngel
BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05
DISSABTE 20 DESEMBRE223.00 h
JO KRAUSE QUARTETENRIQUE OLIVER (sx)
ROGER MAS (p)DEEJAY FOSTER (cb)
JO KRAUSE (bt)
Jaume Pons i Martí, 12 - Tel. 872 08 01 45GIRONA www.sunsetjazz-club.com
JAZZEN DIRECTE
