ACCÉS I ÚS DE LA INFORMACIÓ. LA COMPETÈNCIA … fileMòdul 1. La competència informacional i biblioteca escolar en el nou marc educatiu Mòdul 2. 1. El procés de cerca I SESSIÓ

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

PPrrooggrraammaa BBiibbll iiootteeccaa eessccoollaarr ““ ppuunntteedduu””www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/

ACCÉS I ÚS DE LA INFORMACIÓ. LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL DES DE LA

BIBLIOTECA ESCOLAR

Document de formació

CURS 2007-08

(DOCUMENT PER ALS PARTICIPANTS)

Departament d’Educació

Barcelona, gener 08

Elaborat per: Anna Blasco Olivares i Marta Fuentes Agustí

Han col·laborat:

Xon Bover, Marisol Calderón, Glòria Durban, Raül Manzano, Jordi Quintana, Mònica Ricart

Accés i ús de la informació. La competència informa cional des de la biblioteca escolar Document de formació Curs 2007-08



- 2 -

Índex

Presentació del curs ............................................................................................... 3

El curs en l'estructura del programa puntedu ..............................……….…......... 5

Objectius i competències a assolir ....................................................................... 6

Continguts ............................................................................................................... 7

Activitats d’aprenentatge

Mòdul 0. Presentació del curs. SESSIÓ 1 ...................................................... 9

Mòdul 1. La competència informacional i biblioteca escolar en el nou marc educatiu

Mòdul 2. 1. El procés de cerca I SESSIÓ 2 ........................................................ 14 Mòdul 2. 2. El procés de cerca II . SESSIÓ 3 ......................................................... 18

Mòdul 3. Tractament de la informació. Gestió comunicació i aplicació SESSIÓ 4 .......................................... 21

Mòdul 4 Integració de la biblioteca escolar en la pràctica educativa i el currículum .

Mòdul 5 Estratègies didàctiques per a afavorir l’assoliment de la competència informacional des de la biblioteca esco lar SESSIÓ 5 23

Webs d’interès ......................................................................................................... 29




- 3 -

Presentació del curs

La formació de segon any per al programa de la biblioteca escolar "puntedu" té per objectiu:

1. Apropar al responsable de la biblioteca escolar eines i estratègies per a poder promoure l’adquisició de la competència informacional amb i des de la biblioteca escolar.

2. Potenciar l’accés a la informació tenint en compte els avenços viscuts en la societat de la informació gràcies a la incorporació de noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC).

3. Prioritzar l’ús de la biblioteca escolar com a espai de recursos diversos i d'aprenentatge per a l’alumnat en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars des d’una visió crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la investigació i el treball en diferents fonts d'informació.

Sota aquests pilars, s’ha estructurat el curs en cinc sessions que pretenen dotar al responsable de la biblioteca escolar d’habilitats d’accés a la informació, d’eines i instruments per a proporcionar al professorat recursos educatius i d’estratègies didàctiques per a afavorir l’alfabetització informacional en l’alumnat.

Cadascuna de les sessions s’organitzarà en dues parts: una part d’apropament als continguts teòrico-pràctics mitjançant el diàleg i el suport d’una presentació multimèdia i, una segona part, eminentment pràctica on cada un dels assistents podrà posar en pràctica els continguts treballats i fer propostes d’aplicació al seu centre.

Per tant, l’aula destinada a la formació ha d’estar dotada d’un canó i ordinador amb accés a Internet per al formador i un ordenador amb connexió a Internet per a cada assistent o parella.

Des de la pàgina web del programa d’Innovació Educativa Biblioteca escolar: puntedu es tindrà accés a la documentació bàsica per al seguiment del curs. Aquesta documentació es podrà consultar en línia per a ser treballada al llarg de les sessions de formació.

Des de la pàgina web del Programa d’Innovació Educativa Biblioteca escolar “puntedu” o des de la web dels CRPs organitzadors de la formació es tindrà accés a la documentació per al seguiment del curs. Aquesta Informació es pot consultar en línia per a ser treballada a l’aula al llarg de les sessions de formació.

Els participants disposaran de la següent documentació:

1. Documentació de lectura, consultable des de la web del programa d’Innovació Educativa Biblioteca escolar “puntedu”1.

Aquesta documentació presenta dues tipologies: bàsica i complementària.

La documentació de base és la que els participants haurien de descarregar-se abans de la sessió i tenir-la de referència durant la formació.

La documentació complementària és de reforç i ampliació i els participants poden llegir-la abans o després de la sessió, ajuden al seguiment de la mateixa.

1 http://www.xtec.es/innovacio/biblioteques




- 4 -

2. Propostes d’activitats pràctiques per a cada sessió:

Per a cada una de les sessions s’ha preparat un seguit d’activitats pràctiques que requereixen la consulta d’alguns documents, recursos o webs que també es poden trobar a la web del puntedu.




- 5 -

El curs en l'estructura del programa puntedu El programa puntedu2 té per objectiu potenciar la biblioteca escolar "puntedu" com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d'informació en diferents tipus de suport a l'abast de l'alumnat, del professorat i de la comunitat educativa, prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, per tal que l'alumnat es formi com a persona autònoma, crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la investigació i el treball en diferents fonts d'informació, i promoure l'hàbit lector.

La formació específica del professorat responsable de la Biblioteca Escolar "puntedu" que s’oferta des del Departament d'Educació té la finalitat de donar als responsables de la biblioteca escolar les tècniques i els recursos bàsics per poder desenvolupar la seva tasca.

La formació completa s’estructura en:

1. Jornada inicial (6 hores)

2. Primer any (30 hores): 2 blocs de continguts

BLOC1:

1. Concepte de Biblioteca Escolar "puntedu" (2 sessions de 3 hores cadascuna. Total: 6 hores)

2. Organització de la biblioteca escolar i gestió amb epèrgam (4 sessions de 3 hores cadascuna. Total: 12 hores)

BLOC2:

3. Dinamització de la Biblioteca escolar "puntedu" (3 sessions de 3 hores cadascuna. Un total de 9 hores repartides de la següent manera:

1 sessió conjunta dels centres de Primària i els de Secundària 2 sessions de 3 hores adreçades als centres de Primària 2 sessions de 3 hores adreçades als centres de Secundària.

4. Intercanvi d'experiències. Relació biblioteca públi ca i biblioteca escolar (1 sessió de 3 hores. Total: 3 hores)

3. Segon any (15 hores): 1 bloc de continguts

Accés i ús de la informació. (5 sessions de 3 hores cadascuna. Total: 15 hores)

4. Tercer any (15 hores) : 1 bloc de continguts

Pla de lectura (5 sessions de 3 hores cadascuna. Total: 15 hores)

El curs que es presenta correspon a les 15 hores de segon any relatives a l’accés a la informació des de la biblioteca escolar i la seva vinculació amb el currículum.

Està modulat per desenvolupar-se en 5 sessions de 3 hores cadascuna a però també contempla la flexibilitat necessària per atendre les especificitats de cada zona.

2 http://www.xtec.es/innovacio/biblioteques/index.htm




- 6 -

Objectius i competències a assolir Els objectius que es persegueixen són:

− Conceptualitzar la biblioteca escolar “puntedu” com a espai d’informació, coneixement i aprenentatge.

− Potenciar la biblioteca escolar “puntedu” com un espai d’accés a tot tipus d’informació i recursos en suports diversos.

− Dinamitzar l’ús de la biblioteca escolar “puntedu” com a espai transversal en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars.

− Promoure des de la biblioteca escolar “puntedu” el treball en el centre de la competència en l’accés i ús de la informació.

− Organitzar i desenvolupar activitats d’ensenyament i aprenentatge a la biblioteca escolar “puntedu” per a treballar la competència en l’accés i ús de la informació.

Per aconseguir els objectius anteriors és necessari que els responsables de les biblioteques escolars puguin ajudar l’alumnat, professorat i comunitat educativa a ser competents en:

− Reconèixer una necessitat d'informació

− Determinar l'abast de la informació requerida

− Accedir a la informació amb eficiència

− Avaluar la informació i les seves fonts

− Incorporar la informació seleccionada al procés d’ensenyament-aprenentatge

− Utilitzar la informació de manera eficaç per a dur a terme tasques específiques

− Accedir i utilitzar la informació de forma ètica i legal

− Classificar, emmagatzemar, manipular i combinar la informació reunida

− Generar, comunicar i compartir nova informació contribuint en la construcció conjunta del coneixement

És per això que al llarg del curs es treballarà amb una doble finalitat: la primera, la conceptualització de la competència informacional i la seva implementació en la nova ordenació de la LOE com a eix transversal integrat en totes les àrees curriculars, i la segona, la caracterització de la seqüència documental que abasta des de la detecció d’una necessitat informativa fins a la transformació de la informació en coneixement.




- 7 -

Continguts

Mòdul 1. La competència informacional i la bibliote ca escolar en el nou marc educatiu

− La societat de la Informació i el marc educatiu actual.

− L’alfabetització informacional i la LOE.

− La biblioteca escolar i la competència informacional.

− La biblioteca escolar dins la nova ordenació curricular.

Mòdul 2.1. El procés de cerca 1: De la necessitat d’informació a les eines per a localitzar-la

− La competència informacional i el procés de cerca. Visió de conjunt.

− Les necessitats d’informació.

− Les eines per a localitzar informació: les fonts d’informació.

− Recursos disponibles: les biblioteques i Internet com a recursos informatius diferenciats però complementaris.

Mòdul 2.2. El procés de cerca 2: Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació

− La competència informacional i el l procés de cerca. Visió de referència.

− L’estratègia de cerca.

− Estratègies per a la utilització de les fonts d’informació.

− Valoració i selecció de la informació.

Mòdul 3. Tractament de la informació: gestió, comunicació i aplicació

− La competència informacional i el tractament de la informació. Visió de referència.

− De la recuperació de la informació a la transformació en coneixement.

− Del coneixement personal al coneixement col·lectiu.

Mòdul 4. La integració curricular de la biblioteca escolar

− Integració de la biblioteca en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

− Relació amb els continguts curriculars i la metodologia pedagògica.

Mòdul 5. Estratègies didàctiques per afavorir l’ass oliment de la competència informacional des de la biblioteca escolar

− La competència informacional i la Integració de la biblioteca en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Visió de referència.

− Principis didàctics que cal atendre.

− Una biblioteca al servei del currículum.

− Estratègies i eines que afavoreixen la integració curricular.

− Elaboració d’activitats de formació per a la competència informacional integrades en el currículum.




- 8 -

Mapa del curs

A continuació es presenten les activitats d’aprenentatge per a cada una de les cinc sessions de què consta la formació.

Formació en l’accés i ús de la informació La competència informacional des de la biblioteca escolar

Curs de 15 h

ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL

Centre de recursos per a l’ensenyament-aprenentage

Biblioteca escolar puntedu

OBJECTIUS I COMPETÈNCIES ACTIVITATS CONTINGUTS

Mòdul 2.1

El procés de cerca 1:

De la necessitat d’informació a les

eines per

localitzar-la

Mòdul 2.2

El procés de cerca 2:

Estratègies per a

recuperar i seleccionar la

informació

Mòdul 3

Tractament de la informació: gestió,

comunicació i

aplicació

Mòdul 5

Estratègies

didàctiques per a afavorir

l’assoliment de la competència

informacional des de la biblioteca

escolar

Mòdul 1

La competència informacional i la biblioteca escolar en el nou marc

educatiu

Mòdul 0 Presentació del

curs

sessió 1 sessió 2

sessió 3 sessió 4 sessió 5

� Documents de lectura (bàsics i complementaris)

� Presentació diapositives

� Pràctiques � Glossari � Bibliografia

Mòdul 4

La integració curricular de la biblioteca escolar




- 9 -

Activitats d’aprenentatge SESSIÓ 1

Mòdul 0

Presentació del curs de formació. Mòdul 1

La competència informacional i la biblioteca escola r en el nou marc educatiu.

Material didàctic Mòdul 0 / Mòdul 1 sessió 1

Mòdul 0 Presentació del curs

1.Documents de lectura

Material de base: � Document “dossier_participants”

Mòdul1 La competència informacional i la biblioteca escolar en el nou marc educatiu 2.Documents de lectura Material de base:

� Document “competencia_INFORMACIONAL” � Accés i ús de la Informació.

La competència informacional des de la biblioteca escolar.

� Document “competencia_INFO_mapa” � Mapa conceptual sobre la competència informacional

� Document “competencia_INFO_graella” � Quadre resum de la competència informacional

Material complementari:

� Document “DeclaracioALEXANDRIA” � Declaració d’Alexandria sobre l’alfabetització informacional i l’aprenentatge al llarg de la vida

� Document “DeclaracioPRAGA” � Cap a una societat alfabetitzada informacionalment

� Document “articleCEBRIAN_1999” � La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l’educació.

� Document “articleCOLL_2005” � Lectura i alfabetisme en la societat de la Informació

� Document “article_DURBAN_context” � L’anàlisi del context

3.Pràctiques

Analitzar alguna àrea curricular dels Decrets catalans sobre la LOE i cercar competències, objectius i continguts relacionats amb la competència informacional.




- 10 -

Glossari Mòdul 0 / Mòdul 1 sessió 1

Mòdul 0 Presentació del curs

Biblioteca escolar: Espai d’informació, coneixement i aprenentatge, d’accés a tot tipus d’informació i recursos en suports diversos, transversal en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, que permet gaudir de la lectura, afavorir la competència informacional.

Coneixement: Assimilació i integració personal de la informació rebuda, localitzada o recuperada, relacionada amb coneixements anteriors i contrastada amb l’experiència, que és el que li confereix sentit. El coneixement és simbòlic i el construeix cada persona a partir de les interaccions i mediacions personals (les i els altres), instrumentals (els mitjans) i contextuals (l’entorn).

Dada: Unitats bàsiques de la informació. Les dades són concretes Les dades s’observen, es recullen, s’elaboren…

Document : Conjunt d’informacions fixades materialment sobre un suport i expressades en llenguatge natural o convencional, que constitueixen una unitat en qualsevol procés de documentació . El document està format per Informació + suport + contingut semàntic de la informació.

Documentació: Ciència que té com a objecte l’estudi del procés de transmissió i recuperació de les fonts per a l’obtenció de nou coneixement.

Informació : Contingut semàntic d’una dada. En termes estrictes, la informació s’identifica amb el que es denomina una proposició: allò que és susceptible de ser veritat o fals, mentre que l’enunciat és un element lingüístic. La informació és de naturalesa conceptual; la dada és de naturalesa material. El que permet que una dada transporti informació és l’existència d’una clau de codificació: un codi semàntic. Per tant, Informació = dada + clau de codificació (o també contingut semàntic codificat per una dada).

Internet: Xarxa de xarxes que interconnecta ordinadors de diferents arquitectures i diversos sistemes operatius que permet el traspàs de la informació des dels llocs més remots de manera atemporal.

Saber: És la xarxa de coneixements interioritzats i desenvolupats, amb connexions amb l’ús personal i social. El saber implica consciència del propi coneixement. Es construeix amb la interconnexió.

TAC: Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement.

TIC: Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Web: Documents d’hipertext que presenten els servidors.

Mòdul1 La competència informacional i la biblioteca escolar en el nou marc educatiu

ALFIN : Veure Alfabetització Informacional.

Alfabetització informacional: “Saber quan i el perquè necessites informació, on trobar-la, i com avaluar-la i comunicar-la de manera ètica” (CILIP, 2004). La OCDE la inclou com una de les competències bàsiques per a qualsevol ciutadà.

Alfabetització digital: Capacitat per a accedir i utilitzar adequadament les TIC i poder donar una resposta crítica als estímuls i exigències d’un entorn informacional cada vegada més complex, variat i amb multiplicitat de fonts, medis de comunicació i serveis. S’ha considerat una capacitat imprescindible per a poder sobreviure en la Societat de la Informació i poder-hi actuar críticament. Va molt més enllà de la simple adquisició de les habilitats per a utilitzar les TIC, en la mesura que transcendeix el camp de la




- 11 -

informàtica i requereix de determinades habilitats i coneixements, conscienciació i actituds crítiques. S’apropa així al concepte d’alfabetització informacional. És multidimensional, activa i dinàmica.

Alfabetització funcional: Capacitat per a accedir i utilitzar de manera conscient, intencional, significativa, funcional i reflexiva els conceptes llegits.

Alfabetització tecnològica: Capacitat per a utilitzar les Tecnologies de l’època.

Competència: Capacitat d'utilitzar els coneixements (saber) i habilitats (saber fer), de manera transversal i interactiva.

Competència digital: Adquisició de les habilitats i destreses necessàries per a l’alfabetització en les noves tecnologies. (veure * alfabetització digital)

Competència informacional: Adquisició de les habilitats i destreses necessàries per a l’alfabetització informacional. (veure * alfabetització Informacional)

Currículum: CConjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents ensenyaments.

Esquerda digital: Expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d’Internet i hi estan alfabetitzades, d’aquelles que no.

Societat de la Informació: Societat on la creació, la distribució i la manipulació de la informació n’és l’eix de les activitats culturals i econòmiques. És vista com la successora de la societat industrial en la mesura que a partir dels avenços tecnològics de l’època (TIC) la generació de la riquesa a poc a poc s’ha traslladat dels sectors industrials als sectors de serveis. Alguns termes que s’han usat com a sinònims són: Societat Post-Industrial, Postfordisme, Societat Postmoderna, Societat Xarxa, Era digital, Societat i Societat del Coneixement.




- 12 -

Bibliografia recomanada Mòdul 0 / Mòdul 1 sessió 1

Mòdul1 La competència informacional i la biblioteca escolar en el nou marc educatiu DECLARACIONS, LLEIS, MANIFESTS I DIRECTRIUS INTERNACIONALS

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 . També disponible en línia a: https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm [consulta 18/10/2007].

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. DOGC núm. 4915 - 29/06/2007. També disponible en línia a: https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm [consulta 18/10/2007].

Ley orgánica 2/2006 , de 3 de mayo, de Educación. BOE núm. 106 - 4 /05/ 2006. També disponible en línia a: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/A17158-17207.pdf. [consulta 18/10/07].

Marco general, principios y normas para la ALFIN. ( 2004). El marco para la alfabetización informacional en Australia y Nueva Zelanda : principios, normas y prácticas També disponible en línia a: <http://www.aab.es/pdfs/gtbunormas08.pdf> [Consulta: 10/09/2007].

National Forum on Information Literacy (2003) . Declaració de Praga. Cap a una societat alfabetitzada informacionalment [en línia]. Disponible a: <http://www.cult.gva.es/DGLB/images/DeclaraciodePragaAlfabetizacioInformacional2003.pdf> [Consuta: 10/09/2007].

National Forum on Information Literacy (2005). Declaración de Alejandría. Faros para la Sociedad de la Información [en línia]. Disponible a: <http://www.ifla.org/III/wsis/BeaconInfSoc-es.html> [Consulta: 10/09/2007].

Seminario de Toledo (2006). Declaración de Toledo. Las bibliotecas por el aprendizaje permanente [en línia]. Disponible a: <http://travesia.mcu.es/S_ALFIN/ficheros/Declaracion_Toledo.pdf> [Consulta: 10/09/2007].

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I EDUCACIÓ

Cassany, Daniel (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries.

Castells, M. (2001). Internet y la sociedad red. Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació. Barcelona: UOC.

Castells, M. (2003). "L'educació en la societat de la informació". A: Vilarrassa, A. (ed.). L'escola i la ciutat: el repte educatiu del segle XXI. Barcelona: Institut d'Educació, Ajuntament de Barcelona/Diputació de Barcelona (Documents del Fòrum L'Escola i la Ciutat. 2001-2002).

Cebrián, Juan Luís . (1999) "La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació". Barcelona Educació, Monogràfic, nº 4, p. 12-13.

Coll, César (2005) “Lectura i alfabetisme en la Societat de la informació” [en línia]. UOC Papers, núm. 1. Disponible a: <http://www.uoc.edu/uocpapers/1/dt/cat/coll.pdf> [Consulta 10.09.07].

Echevarria, Javier (2005). "Aprender a leer y escribir en formato electrónico". En: ¿Nuevas lecturas? ¿Nuevasa formas de leer?. XIII Jornadas de Bibliotecas Infantiles, Juveniles y escolares. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez pp. 13-22.

Majó, Joan ; Marquès, Pere (2002). La revolución educativa en la era internet. Barcelona: Praxis.

Millán, José Antonio (2000). La lectura y la sociedad del conocimiento [en línia]. Disponible a:<http://jamillan.com/lecsoco.htm> [Consulta: 10.09.07].

Monereo, Carles (2005). "Aprender a lo largo y ancho de la vida: preparando los ciudadanos de la Infópolis". Aula de Innovación Educativa, núm. 138, p. 7-9.




- 13 -

Monereo, Carles ; Pozo, Juan Ignacio. (2001) . "¿En qué siglo vive la escuela?". Cuadernos de Pedagogía, núm. 298, p. 50-55.

Torres, Rosa María (2005). Educacion en la sociedad de la información. [en línia]. Disponible a: <http://www.vecam.org/article.php3?id_article=643&nemo=edm> [Consulta: 21.8.2007]

Vivancos, Jordi (2001). @prendre a conèixer en un món canviant. [en línia]. [Disponible a: <http://www.xtec.es/~jvivanco/aprendre_coneixer.htm> [Consulta: 19.6.2007].

COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

Benito, Félix. (2000). “Nuevas necesidades, nuevas habilidades. Fundamentos de la alfabetizacion en informacion.” A: Gómez, José A. (coord.). (2000). Estrategias y modelos para enseñar a usar la información. Guía para docentes, bibliotecarios y archiveros. Murcia: KR, p. 9-68 També disponible en línia a: <http://eprints.rclis.org/archive/00004672/02/EMPEUIcap1.pdf > [Consulta: 13.12.2007].

Benito, Felix (2006) ¿Qué es Alfabetización informacional? [en línea] En Pinakles <http://pinakes.educarex.es/numero3/descargas/colaboraciones2.pdf> [Consulta: 10.12.2007].

CILIP."Alfabetización en información: la definición de CILIP (UK)" (2004). Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm 77, p. 79-84. També disponible en línia a: <http://www.aab.es/pdfs/baab77/77a4.pdf> [Consulta: 10.09.2007].

Escuelas públicas de Everett de Estados Unidos (200 2). Estándares para competencia en manejo de información y de tecnología Eduteka. [en línia]. Disponible a: <http://www.eduteka.org/pdfdir/StandEverett.pdf>[Consulta: 10.09.2007].

Durban, Glòria. (2006). Competència en l'accés i l'ús de la informació. [en línia]. Disponible a: <http://www.bibliotecaescolar.info/competencia/copetencia.htm>.[ Consulta: 12.10 2007].

Gómez Hernández, José A. Weblog ALFIN: Alfabetización informacional: Recursos e ideas sobre cultura de la información y nuevas alfabetizaciones [en línia]. Disponible a: <http://alfin.blogspirit.com/> [Consulta: 10.09.2007].




- 14 -

Activitats d’apren entatge SESSIÓ 2

Mòdul 2.1. El procés de cerca 1: La necessitat informativa i les eines per cercar informació

Material didàctic Mòdul 2 .1 sessió 2

1.Documents de lectura Material de base:

� Document “procesCERCA_mapa.pdf”� Mapa del procés de cerca: què cerco i per què? on trobaré la informació? Veure l’annex 4.

� Document “article_mapa_DURBAN_fonts.pdf � Les fonts d’informació i la seva tipologia segons el contingut. Veure l’annex 5.

� Document “recursosDIGITALS.doc” � consulta en línia. Recull de recursos digitals útils per a la cerca d’informació a través de la xarxa d’internet. Veure l’annex 7.


Presentat en sessió 1: � Document “competencia_INFORMACIONAL_graella3.doc,” � Document ““article_DURBAN_llenguatges_i_formats.pdf” � Llenguatges i

formats en què se’ns pot presentar la informació Veure l’annex 6. 2.Pràctiques

Pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals: enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs. L’objectiu és conèixer-los i practicar també la recuperació de la informació en suport digital.

Les cerques es poden basar en els recursos recollits el document recursosDIGITALS.doc que forma part del material de base.

La primera part del material se centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori del edu365.




- 15 -

Glossari Mòdul 2.1 sessió 2

Agent de cerca: Eina o motor de cerca programada a partir de paràmetres prèviament seleccionats per a accedir a determinades fonts. En l’actualitat els més utilitzats es troben a Copernic i Web Ferret.

Barra de navegació: Icona que permet l’accés directe des del navegador a les opcions de localització d’informació o serveis d’Internet. Sovint tenim l’opció de personalitzar la barra de navegació.

Base de dades: Col·lecció organitzada d’informació que és recuperable gràcies a un cercador i mitjançant diferents camps definits (autor, títol, editorial, matèria, resum, etc.) o lliures.

Catàleg de biblioteca: Base de dades que recopila els fons d’una biblioteca i hi indica la situació de les obres que conté. En l’actualitat molts catàlegs de biblioteca són accessibles des d’Internet (possibilitat de fer la consulta des de qualsevol lloc i les 24 hores del dia) i fins i tot, en alguns casos, es permet demanar-los en préstec.

Catàleg de biblioteca compartits: Base de dades que recopila els fons de més d’una biblioteca indicant-ne la seva ubicació i en alguns casos ofereix la possibilitat de consulta del seu resum, índex i contingut parcial o total. Un exemple el tenim a http://www.cbuc.es/

Cerca directa: Accés a dades molt concretes i bàsiques mitjançant una única font d’informació. Per exemple, la cerca de la web d’un centre educatiu. Aquest tipus de cerca sovint és usada com a inici d’una cerca més complexa. Per exemple, la cerca d’un motor de cerca especialitzat en imatge.

Cerca dirigida: Accés a la informació seguint la navegació per diversos enllaços d’un àmbit fixat i delimitat. La mateixa font d’informació marca la ruta a seguir, pauta el camí de cerca que permet arribar a la informació que donarà resposta als objectius inicials de cerca.

Cerca d’aproximació: Accés a fonts d’informació diverses. Generalment respon a objectius genèrics i poc definits, per exemple què puc trobar sobre….

Cerca mixta: Accés a la informació mitjançant l’ús combinat de la cerca d’aproximació i la cerca dirigida o directa.

Cercador : Eina que permet buscar dades de dues maneres diferents: escrivint una paraula o nom referencial de la informació i enviant-se l’ordre de cerca, o consultant un menú d’àrees temàtiques de webs classificats.

Cercador de cercadors: Base de dades que localitza, indexa i descriu les diverses eines de cerca que van sorgint en diversos àmbits geogràfics o temàtics d’Internet. Generalment tendeixen a descriure l’especialitat i l’idioma principal de cada un dels instruments presentats juntament amb una valoració crítica. En l’actualitat, els principals cercadors de cercadors són: Search Engine Watch i Buscopio.

Demanda informativa: Formulació d’una necessitat d’informació, la qual ha de ser definida, per a poder seleccionar l’instrument de cerca més adequat, per mitjà del qual farem la interrogació pertinent, amb l’objectiu d’accedir a la informació que ens permetrà satisfer aquesta necessitat.

Estratègia de cerca: Processos de cerca alternatius que permeten localitzar informació.

Estratègia de cerca òptima: Procés que permet, tenint en compte les diverses necessitats i circumstàncies concretes, localitzar informació de manera eficaç i eficient en el menor temps possible.

Font d'informació: Instrument o recurs que ens pot donar respostes informatives, solucions precises i fiables relatives a les necessitats informatives.

Hipermèdia: Unió de les tècniques multimèdia i l’ús dels enllaços. Un document hipermèdia té enllaços que estableixen connexions amb objectes multimèdia.

Hipertext: Sistema d’organització i consulta de la informació de manera no lineal. La informació (textual, gràfica, vídeo, àudio...) es relaciona mitjançant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa; així, s’hi accedeix “saltant” pels conceptes a la manera d’una associació d’idees.




- 16 -

Índexs o directoris : Cercadors que mostren la informació mitjançant índexs jeràrquics. Els índexs o directoris es caracteritzen perquè les adreces que tenen són recopilades, organitzades i classificades de forma manual.

Metacercadors : Motors de cerca múltiples que permeten llançar cerques simultànies a diferents cercadors. Tenen l’inconvenient el fet que generalment no permeten obtenir tota la potència de cerca de cada eina de cerca per separat, la qual cosa obliga l’usuari a fer una cerca per defecte o una consulta avançada, però amb menys opcions (Martínez et al.,2001). Alguns efectuen la cerca simultàniament a les diferents eines de cerca amb les quals manté enllaç, i altres només envien la pregunta a l’eina que se seleccioni.

Motor de cerca: Són els cercadors que cerquen per paraules clau. Generalment incorporen la possibilitat de realitzar cerques simples i cerques avançades amb criteris per a la limitació de la demanda.

Motors de cerca mixtos . Són els que combinen els dos tipus anteriors. Cada vegada és més comú que els motors de cerca ofereixin un directori temàtic (elaborat per ells mateixos o comprat a algú altre), i els directoris fan servir sistemes de cerca a través del directori mitjançant paraules clau.

Motor de cerca especialitzat o temàtic: Motor de cerca de caràcter monogràfic que facilita l’accés a informació específica d’una àrea o àmbit. Les característiques d’aquest tipus de cercador varien en funció del seu àmbit d’especialització o àrea temàtica. En seria un exemple vinculat amb la formació i en l’ensenyament Education World.

Multimèdia: Producte digital i interactiu que reuneix diversos mitjans de comunicació (imatge, text, so, vídeo, dibuix i animació).

Navegador: Programa informàtic d’interfície senzilla i fàcil d’utilitzar que ens permet accedir a la informació i serveis d’Internet. Les funcionalitats poden variar d’un navegador a un altre. En l’actualitat els més utilitzats són: Firefox, • Internet Explorer i Opera.

Procés de cerca d’informació: Consisteix a definir la demanda, valorar el tipus d’informació que es necessita, seleccionar un determinat instrument o recurs de cerca, formular-li la interrogació precisa, avaluar el resultat obtingut i fer-ne els ajustaments pertinents, valorar la informació obtinguda i seleccionar-la per a poder donar resposta a la necessitat informativa que ha generat l’inici del procés de cerca.

Servei d’alerta: Eina o motor de cerca que permet automatitzar parcialment la revisió regular de fonts d’informació seleccionades, detectar canvis i actualitzacions. En l’actualitat els més utilitzats són GoogleAlert, Change Detection, SpyPress i Botspot.

Bibliografia recomanada Mòdul 2.1 sessió 2

Ardid, M.; Casals, P.; Liñan, N.; Tejeda, J. L; Viv ancos, J. (2000). La competència bàsica en tecnologies de la informació i la comunicació. [en línia]. 30/06/2000. Disponible a: <http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic>. [Consulta: 20.11.2007].

Arellano, Villar. (2002). Biblioteca y aprendizaje autónomo: guía práctica para descubrir, comprender y aprovechar los recursos documentales Pamplona: Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, 2002 També disponible en línia. a: <http://www.pnte.cfnavarra.es/publicaciones/pdf/autonomo.pdf>. [Consulta: 20.11.2007].

Guertin, Hélène (coord). Chercher pour trouver. [en línia]. École de bibliothéconomie et de sciencies de l'information de la Universitat de Montreal. Disponible a: <http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/> [Consuta: 10.09.2006].

Durban, Glòria (2006) La cerca i recuperació de la informació. [en línia]. Disponible a:

http://www.bibliotecaescolar.info/procesdecerca [Consulta: 10.09.2007].




- 17 -

Fuentes, Marta (2001). "Naufragar a Internet. Estratègies de cerca d’informació en xarxes telemàtiques". Virtual Educa. [en línia]. Disponible a: <http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0109037/fuentes.html> [Consulta: 10.09.2007]..

Monereo, C. ; Fuentes, M.; Sànchez, S. (2000). “Estratègies de Cerca i Navegació a Internet per part d'experts i principiants”. Interactive Educational Multimedia, núm. 1, p. 24-34 També disponible en línia a:<http://www.ub.es/multimedia/iem/down/c1/Internet_Search_and_Navigation_(CAT).pdf> [Consulta: 9.11.2007]).




- 18 -


Mòdul 2.2

El procés de cerca 2: Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació

Material didàctic

Mòdul 2.2. sessió 3

Hi ha un document que ja va ser presentat en la primera i segona sessió (graella síntesi de la competència informacional) i un altre que es va introduir a la segona sessió i cal retomar (mapa del procés de cerca). 1.Documents de lectura

Material de base:

� Document “cerca_i_operadors.pdf” � exemple de limitació d’una cerca utilitzant diferents opcions: operadors boolerians, truncament, cerca avançada. .

Material complementari

Presentat en sessions anteriors:

�Document “competencia_INFORMACIONAL_graella3.doc,” � Document “procesCERCA_mapa.pdf”

2.Pràctiques

En aquesta sessió es proposen dues pràctiques a desenvolupar a la segona part de la sessió: una treballa estratègies de cerca i l’altra treballa el criteris de valoració de la informació.

La primera pràctica consisteix en localitzar informació anotant en una graella el tipus d’informació que es necessita, les característiques que ha de tenir aquesta informació, el tipus de font informativa que es considera més adequada i l’eina que es pot emprar per a accedir a la informació sol·licitada. El formador disposa d’un solucionari que pot compartit amb els alumnes un cop acabat l’exercici.

La segona consisteix en practicar entorn la valoració de la informació a la qual s’ha accedit per tal d’aprendre a fer una selecció acurada. És important reflexionar sobre els criteris de selecció: rellevància, fiabilitat i actualització.




- 19 -

Glossari Mòdul 2.2 sessió 3

Accessibilitat: Permetre l’accés a tota persona, independentment de les seves capacitats motrius, auditives o visuals.

Cerca simple : Es fan cerques per paraules i/o frases sense relació entre elles. És la més emprada i la que s’ofereix per defecte quan s’entra en qualsevol cercador. Si es vol assegurar una taxa alta d’exhaustivitat, cal acumular tots els sinònims coneguts i entrar-los en la finestra de cerca separats per comes. Internament, de forma transparent per a l’usuari, quedaran vinculades per l’operador lògic OR: el sistema de consulta busca tots els documents que contenen una, dues o la totalitat de les paraules de la cerca. Generalment permet fer servir alguns operadors que solen ser comuns a tots els cercadors. Són operadors de requerir/excloure, cometes o truncaments. Quan es llança una pregunta de tipus frase (qualsevol combinació de paraules es considerada una frase) s’ha de posar entre cometes per delimitar-la.

Cerca avançada . Facilita les mateixes opcions que la simple, a més d’incloure l’ús d’operadors booleans i altres possibilitats, com controlar el rànquing o l’ordre dels resultats i l’elecció de la data i de l’idioma de les pàgines. Així es pot fer una cerca més precisa i amb menys soroll documental. Cal tenir en compte que la possibilitat d’obtenir molt soroll documental és molt elevada quan es consulten els cercadors de caràcter general, ja que emmagatzemen tota mena d’informació.

Criteris de validació de la informació: Criteris que ha de tenir present tot usuari de la xarxa d’Internet per tal d’assegurar la credibikitat, fiabilitat i pertiença informativa. Alguns d’aquests criteris poden ser: procedència, institució que acredita la informació, autoria, actualització, propòsit, objectivitat, contrast, presentació.

Descriptor: Paraula clau que defineix el contingut d’un document i permet localitzar-lo dins d’un conjunt d’informació.

Exhaustivitat documental: Quan es recupera tot allò que hi ha sobre un tema.

Informació trobada: Informació que el sistema o instrument de cerca llista com a elements trobats que poden donar resposta a la necessitat informativa.

Informació útil: Informació que respon a la demanda i objectius formulats per l’usuari una vegada eliminat el possible soroll, palla.

Llenguatge documental: Vocabulari de termes o signes utilitzats en les operacions d’indexació i recuperació dels documents d’un sistema documental determinat. La seva principal funció rau en la representació del contingut dels documents per a recuperar-los segons la seva temàtica.

Llenguatge lliure o natural : Vocabulari extret del llenguatge natural, termes que apareixen tal qual en el document. Tendeixen a ser paraules significatives del títol, del resum o del text. Els avantatges són la coherència, baix cost i l'enorme quantitat de resultats. Els problemes que presenten són la sinonímia i la polisèmia.

Llenguatges controlats : Vocabulari que intenta representar unívocament el contingut del document mitjançant un vocabulari controlat i finit. Aquests llenguatges es construeixen a priori i requereixen coneixements de l'analista en la matèria del document. Alguns exemples són els thesaurus, els sistemes de classificació, els llistats d'encapçalaments de matèria,...

Pertinença: Relació d’utilitat existent entre un document recuperat i una necessitat d’informació individual. Un documentat localitzat és pertinent si és útil per a qui ha formulat la demanda. Implica un component subjectiu.




- 20 -

Precisió documental: Quan la informació localitzada s’ajusta molt a la demanda plantejada.

Recuperació de la Informació : Conjunt de tasques mitjançant les quals l’usuari localitza els recursos d’informació que són pertinents per a la resolució d’una necessitat informativa.

Rellevància: Relació que s’estableix entre una determinada necessitat informativa i la informació que el sistema de cerca recupera amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat.

Rellevància documental: Considerem informació rellevant tota aquella documentació que obtenim en una recerca que interessa a l’usuari o resulta important per a ell. També es considera informació de rellevància documental la que ha permès obtenir resultats que responen a les necessitats de l’usuari.

Silenci documental: Manca d’informació. Documents i/o informació emmagatzemats en un SGD que no són recuperats, ja que l’estratègia de cerca no ha estat la correcta, o que el tractament documental de la informació no ha estat el pertinent.

Soroll documental: Excés d’informació. Documents i/o informació no pertinents, que no són rellevants per a respondre una necessitat Informativa. El soroll documental es produeix, normalment, quan l’estratègia de cerca ha estat massa genèrica o que el tractament documental ha estat insuficientment específic.

Usabilitat: Model centrat en l’usuari que permet l’ús de les TIC a tota persona.

Bibliografia recomanada Mòdul 2 .2 sessió 3

Ardid, M.; Casals, P.; Liñan, N.; Tejeda, J. L; Viv ancos, J. (2000). La competència bàsica en tecnologies de la informació i la comunicació. [en línia]. 30/06/2000. Disponible a: <http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic>. [Consulta: 20.11.2007]. Arellano, Villar. (2002). Biblioteca y aprendizaje autónomo: guía práctica para descubrir, comprender y aprovechar los recursos documentales Pamplona: Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, 2002 També disponible en línia. a: <http://www.pnte.cfnavarra.es/publicaciones/pdf/autonomo.pdf>. [Consulta: 20.11.2007].

Guertin, Hélène (coord). Chercher pour trouver. [en línia]. École de bibliothéconomie et de sciencies de l'information de la Universitat de Montreal. Disponible a: <http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/> [Consuta: 10.09.2006].

Durban, Glòria (2006) La cerca i recuperació de la informació. [en línia]. Disponible a: http://www.bibliotecaescolar.info/procesdecerca [Consulta: 10.09.2007].

Fuentes, Marta (2001). "Naufragar a Internet. Estratègies de cerca d’informació en xarxes telemàtiques". Virtual Educa. [en línia]. Disponible a: <http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0109037/fuentes.html> [Consulta: 10.09.2007].

Monereo, C. ; Fuentes, M.; Sànchez, S. (2000). “Estratègies de Cerca i Navegació a Internet per part d'experts i principiants”. Interactive Educational Multimedia, núm. 1, p. 24-34 També disponible en línia a:<http://www.ub.es/multimedia/iem/down/c1/Internet_Search_and_Navigation_(CAT).pdf> [Consulta: 9.11.2007]).




- 21 -


Mòdul 3

Tractament de la informació: gestió, comunicació i aplicació. Mòdul 4

La integració curricular de la biblioteca escolar.

Material didàctic Mòdul 3 / Mòdul4 sessió 4

Mòdul 3 Tractament de la informació. Gestió, comunicació i aplicació.


Material sessions anteriors

�Document “competencia_INFO_graella.doc” �Document “competencia_INFO_mapa.pdf”

Mòdul 4 Integració curricular de la biblioteca escolar.


Material complementari

�Document “www.juntadeandalucia.es/averroes/~sptmalaga/m45b102/media/docum/0101transformacionbe.pdf � Transformación de la Biblioteca Escolar en Centro de Recursos para la Enseñanza y el Aprendizaje �Document article_BE-comCRA.pdf � La Biblioteca Escolar como centro de recursos para el aprendizaje

2.Pràctiques

Es presenten dues activitats. La primera es tracta d’una reflexió breu cap a la meitat del mòdul: Activitat 1: Com treballem la competència informaci onal des de la biblioteca ? La segona és una activitat llarga a fer al final de la sessió: Activitat 2: El currículum LOE i les fases de la co mpetència informacional Al mòdul 1 vam seleccionar alguns continguts del currículums de llengua i medi que tenien relació amb la competència informacional... Es tractaria de partir del solucionari aquella sessió per veure com es poden ubicar els continguts seleccionats en les diferents fases de la competència. L’objectiu és analitzar si el conjunt de la competència informacional queda reflectit en els nous currículums i saber en quines àrees s’ubiquen principalment.




- 22 -

Bibliografia recomanada Mòdul 3 / Mòdul 4 sessió 4

Mòdul 3 Tractament de la informació. Gestió, comunicació i aplicació. Mauri, T., Valls, E., Barberà, E. (2002 ). “Aprender a construir el conocimiento (en el marco de la evaluación)”. Cuadernos de Pedagogía, 318, pp. 63 - 69.

Noguerol, Artur (2001). ”Com integrar i interpretar la informació”. Perspectiva escolar, Núm. 260, p.2-9.

Rodrigo, María José; Arnay, José (comps.). (1997). La construcción del conocimiento escolar. Barcelona: Paidós.

Pozo, Juan Ignacio ; Postigo, Yolanda . (2000). Los procedimientos como contenidos escolares. Barcelona: Edebé.

Mòdul 4 Integració curricular de la biblioteca escolar

Barnes, Perla Noemí (2002). “La biblioteca escolar como recurso central del aprendizaje: propuesta de formación en el centro educativo”. Anales de documentación. Murcia. Vol. 5, p.21-49. També disponible en línia a: <http://www.um.es/fccd/anales/ad05/ad0502.pdf> [Consulta: 10.09.2007].

Baró, Mònica; Cosials, Àlex . (2003). El bibliotecario escolar como facilitador de un proceso de cambio educativo. [en línia]. Berlin: World Library and Information Congress, 69th IFLA General Conference and Council, 1-9 Agost 2003. També disponible a: <http://www.ifla.org/IV/ifla69/papers/038s-Baro_Cosials.pdf>. [Consulta: 13.9.2007].

García Guerrero, José (2001). “La biblioteca escolar. Por su pausada integración en la práctica en y en el currículo”. En Educación y Biblioteca, 125, pp.49-56. Madrid. També disponible en línia a: <http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~sptmalaga/m45b102/media/docum/FD09Pausada.pdf> [Consulta: gener 2007].

Gómez, José A.(2001 ). Perfil y tareas del bibliotecario escolar. Bibliotecas Escolares. El proceso de organización de la biblioteca escolar. Del modelo a la aplicación, [en línia]. Disponible a: <http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm>. [Consulta: 16.9.2007].

Marzal, M.A.; Colmenero Ruiz, M.J.; Cuevas Cerveró , A. (2005). “La biblioteca escolar como centro de recursos para el aprendizaje” (CRA). CIVE 2005, Congreso Internacional Virtual de Educación y Nuevas Tecnologías. Disponible a: http://doteine.uc3m.es/docs/cuevascerverocive.pdf [Consulta: 26.12.2007].

Piquín, Rosa; Rey, Ana. (2005). "Proyectos documentales integrados en la BE/CREA ¿Qué són? ¿Cómo hacerlos?" Libro abierto, núm. 21. Consejeria de Educación. Delegación Provincial de Málaga. També disponible en línia a:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~sptmalaga/m45b102/media/docum/libroabierto21.pdf [Consulta: 26.11.2007].

Transformación de la Biblioteca Escolar en Centro de Recursos para la Enseñanza y el Aprendizaje. [en línia]. Málaga: Junta de Andalucia, Consejería de Educación, Biblioteca Escolar, Centro de Recursos para la Enseñanza y el Aprendizaje Disponible a:

<www.juntadeandalucia.es/averroes/~sptmalaga/m45b102/media/docum/0101transformacionbe.pdf> [Consulta: 26.11.2007].




- 23 -


Mòdul 5

Estratègies didàctiques per a afavorir l’assoliment de la competència informacional des de la biblioteca escolar

Material didàctic Mòdul 5 sessió 5


Material de base: �Document “materialsdidactics.doc” � recull de llocs web on es poden trobar propostes didàctiques per treballar la CI.


�Document “�Document “article_BENITO_modelos” �¿Qué es alfabetización informacional? (esmenta alguns dels models més difosos per desenvolupar la CI)

� Document “article_QUINTANA_bibescodigital” � Les biblioteques escolars: centres d’informació a la societat digital

� Document “article_DURBAN_programaform” �Pla de formació de la biblioteca

2.Pràctiques

Activitat de síntesi: Treballem la competència informacional a partit d’una notícia de premsa.

És parteix d’un supòsit previ: Treballem en un centre on és habitual que es comentin notícies de premsa. Hi ha un suro a l’aula on l’alumnat penja el que li sembla més interessant. De vegades es comenten a tutoria, de vegades s’investiguen... En aquest cas, un/una docent del centre s’ha adonat d’una notícia que ha despertat l’interès de la classe i vol aprofitar-ho per investigar. Ens demana suport com responsables de la biblioteca del nostre centre

La tasca a fer seria: � Reflexionar sobre com podríem donar suport a aquesta demanda � Posar-nos en el lloc de l'alumnat i fer la recerca

Les passes a seguir serien: 1. Llegir la noticia i proposar aspectes interessants a tractar 2. Reflexionar sobre l’estratègia a seguir i per a on començar. 3. Omplir fins on bàsicament la graella d’ajut (aprox .1 hora) 4. Contrastar i comentar les possibles solucions (aprox. 20 minuts) 5. Si ens dona temps…. Podem exposar a la resta de companys/es que hem trobat del que cercàvem.




- 24 -

Glossari Mòdul 5 sessió 5

Aprenentatge basat en recursos (ABR) : Estratègia didàctica que consisteix en l’apropament de l’estudiant als continguts a partir dels informes sobre en tema que l’alumnat hagi obtingut de diverses fonts, entre les que s'inclouen webs, debats, notícies, llibres i publicacions. Els alumnes han de resoldre una qüestió o elaborar un producte treballant amb una gamma de recursos que por ser oberta més o menys o menys tancada com a les webquests.

Aprenentatge basat en problemes (ABP): Estratègia didàctica que consisteix en l’apropament de l’estudiant als continguts a partir del plantejament d’un problema. En comptes de donar la informació i plantejar posteriorment un problema per a comprovar-ne la comprensió, l’alumnat rep un problema mal estructurat, del que no posseeix informació suficient. Això l’obliga a trobar la informació adequada i adquirir les habilitats necessàries per a resoldre el problema.

Activitats contextualitzades: Estratègies d’ensenyament i aprenentatge que parteixen de la realitat d’un grup d’alumnes amb l’objectiu d’apropar-los recursos per a l’assoliment dels continguts educatius desitjats.

Ajut pedagògic: Guia per a l’alumne i suport perquè aprengui a construir el coneixement. Aquest ajut el pot rebre del professor o a partir de materials (pautes d’observació o anàlisis, guies escrites, tutorials, autointerrogacions) o dels companys. L’avaluació continuada permet identificar el tipus d’ajut més adequat per a cada alumna i la manera d’oferir-lo.

Avaluació continuada: Avaluació educativa que es produeix al llarg d’un període educatiu i que presenta com a objectiu bàsic contribuir en la construcció del coneixement i l’adquisició de competències. Parteix de la informació aportada pels diferents instruments avaluatius i afavoreix la retroalimentació a partir de comentaris i l’ajuda del professor en aquest procés de construcció.

Anàlisis cognitu de tasques: Estratègia didàctica que consisteix en la identificació d’itineraris alternatius de resolució. Aquesta identificació ha d’anar acompanyada d’una reflexió crítica a l’entorn de les diferents rutes de cerca d’informació per a resoldre una mateixa tasca i l’anàlisi diferencial dels resultats.

Anàlisi de casos: Estratègia didàctica que consisteix en l’apropament de l’estudiant als continguts a partir d’un cas el màxim de real possible, plantejat pel professor o el mateix alumne. Aquesta estratègia pretén potenciar la comprensió de la demanda específica de cada tasca i generar la reflexió sobre la qualitat de les diferents maneres de procedir davant d’una mateixa demanda (en el nostre cas, necessitat informativa) amb l’objectiu últim de consolidar, ampliar o flexibilitzar el coneixement estratègic dels alumnes.

Anàlisis i discussió: Estratègia didàctica que consisteix en l’intercanvi de processos de decisió seguits.

Aprenentatge col·laboratiu: Treball en equip per a una meta comuna, amb distribució de responsabilitats. La seva filosofia subjacent és la concepció de l’aprenentatge com a un procés social. Sovint s’usa com a sinònim d’aprenentatge cooperatiu. Harasim (1998) defineix l’aprenentatge col·laboratiu com “qualsevol activitat duta a terme per dues o més persones que treballen juntes per explorar un tema, produir quelcom o millorar les seves habilitats”.

Aprenentatge cooperatiu: Treball en equip els membres del qual tenen un objectiu comú amb distribució d’informació, funcions o rols. Necessariament s’han de produir relacions d’interdependència positiva entre els membres de l’equip. Per diferenciar-lo de l’aprenentatge col·laboratiu cal ressaltar que “es basa en la creació, anàlisi i aplicació sistemàtica d’estructures organitzacionals interactives i socials a l’aula2 (Kagan, 1990). L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que es proposa que cada component del grup assoleixi el coneixement.

Aprenentatge interactiu: L’alumne participa de manera activa en el curs del seu aprenentatge deixant de ser un receptor passiu.




- 25 -

Casos de pensament: Estratègia didàctica que consisteix en l’apropament de l’estudiant als continguts procedimentals a partir de caricatures sobre maneres d’afrontar un problema.

Caceres del tresor (Treasure Hunter, Scavenger Hunt o Knowledge Hunt): Proposta didàctica basada en l’exploració i el descobriment que consisteix a trobar resposta a les preguntes plantejades (generalment de dificultat creixent), mitjançant la consulta a enllaços de la xarxa que poden haver estat parcialment preseleccionats pel professor. A diferència del Collage multimedia i les Llistes d’enllaços, a més d’emfatitzar el contingut temàtic fomenten en l’estudiant la pràctica amb les eines d’accés a la informació (motors de cerca) i el llenguatge d’interrogació l’ús de paraules clau, combinacions booleanes. En les Carceres del tresor l’activitat continua sent molt estructurada, però l’alumne té l’opció de decidir on buscar i quines dades seleccionar. Generalment els alumnes compateixen entre ells. Generadors de Caceres del tresor: http://www.aula21.net/cazas/caza.htm. Exemples de caceres del tresor: http://www.education-world.com/a_curr/curr113.shtml

Cerques guiades: Proposta didàctica basada en l’exploració i el descobriment que va més enllà de la simple resposta a preguntes concretes sobre un fet, fenomen o concepte. Usat com a sinònim de Guia didàctica de navegació o Webquest. Una WebQuest tendeix a proposar als alumnes una pregunta, problema, investigació o enigma complex que han de resoldre mitjançant un procés de cerca d’informació guiat per les indicacions, pistes i recursos limitats pel professor. Generació de WebQuest: http://webquest.sdsu.edu/taskonomy.html; http://www.phpwebquest.org/.

Cessió progressiva del control: En un primer moment de l’ensenyament de l procés de cerca, la guia que ofereix el professor ha de ser bastant pautada i la presa de decisions recau majoritàriament en ell. Gradualment, aquesta responsabilitat es va compartint amb els alumnes per mitjà del diàleg i la negociació. Posteriorment, la pràctica en contextos variats i la disminució progressiva de les ajudes del professor propiciaran a la utilització dels procediments de manera autònoma, fins que la presa de decisions recaigui completament en els alumnes.

Collage multimedia (Scrapbook): Proposta didàctica que pretén incrementar el coneixement de l’estudiant sobre un tema a partir de la localització de fonts diverses, prèviament seleccionades. La informació ha estat seleccionada prèviament pel professor; per tant, el marge de llibertat de l’alumne és escàs i l’accés i exploració es limita a un llistat. Com les Llistes d’enllaços, és una proposta didàctica basada en l’exploració i el descobriment.

Dramatització: Estratègia didàctica que consisteix en la teatralització narrativa d’una situació d’ensenyament i aprenentatge. Els seus personatges podrien ser el professor o company que formula una demanda, l’usuari que intenta elegir entre diferents instruments de cerca (diferents alumnes podries personalitzar diferents eines de cerca), el cercador que interpreta la demanda.

Estratègia d’aprenentatge: Procés de presa de decisions, conscient i intencional, que consisteix a seleccionar els conceptes, processos i actituds necessaris per a aconseguir un determinat objectiu, d’acord amb les condicions de la situació educativa en què es produeix l’acció.

Guia didàctica de navegació: Veure Cerques guiades.

Informes retrospectius: Estratègia didàctica que consisteix a demanar a l’alumnat l’evocació de les decisions preses després d’una execució, en el nostre cas un procés de cerca d’informació.

Formació d’usuaris : És un servei que presten les biblioteques i que té per objectiu la realització d’activitats que faciliti als usuaris un millor coneixement dels seus serveis i recursos.

Llistes d’enllaços (Hotlist): Proposta didàctica que es basa en l’oferiment d’un llistat d’enllaços als alumnes amb la finalitat que en seleccionin la informació rellevant per a donar resposta a la demanda formulada. Com el Collage multimèdia, és una proposta didàctica basada en l’exploració i el descobriment que pretén incrementar el coneixement de l’estudiant sobre un tema a partir de la localització de fonts diverses, prèviament seleccionades. La informació ha estat seleccionada prèviament pel professor; per tant, el marge de llibertat de l’alumne és escàs i la seva actuació es limita a l’accés a un llistat i a la seva exploració.




- 26 -

Modelatge: Estratègia didàctica que consisteix a oferir un model de decisions a prendre. El professor explicita verbalment, com a expert, totes les decisions que va prenent al llarg de la realització d’una tasca (per exemple una cerca d’informació), posant de manifest les activitats mentals, normalment no observables adients per a la resolució de la cerca proposada. És molt important l’explicitació completa del pensament seguit de l’anàlisi de les consideracions del context, les variables rellevants per a la resolució de la tasca i la justificació de totes les decisions preses.

Pautes i guies: Interrogants que donen suport a l’auto-regulació.

Pràctica guiada sobre el procés de cerca: Pràctica educativa en què el professor pauta i guia l’accés a la informació Aquesta guia i control de l’activitat per part del professor ha d’anar desapareixent al llarg de la seqüència metodològica.

Pautes autointerrogatives: Veure Pauta d’interrogació per a la cerca.

Pauta d’interrogació per a la cerca: Ajut que guia l’alumne en el seu procés de resolució de la tasca, des de la planificació i l’execució fins a l’avaluació dels resultats obtinguts i el seu posterior ús. Ofereix el camí a seguir per a resoldre una tasca de manera estratègica. És usat com a sinònim de Qüestionaris exploratoris i Pautes autointerrogatives.

Qüestionaris exploratoris: Veure Pauta d’interrogació per a la cerca.

Racons de treball: Estructuració espaial i organitzativa que permet el treball individual i en petit grup per a la introducció i aprofundiment en diferents tipus de continguts, entre ells l’accés i ús de la informació. És imprescindible dissenyar activitats i secuenciarles en funció de la seva complexitat i les característiques del grup d’alumnes que passarà pel racó. Permet un aprenentatge flexible i individualitzat.

Simulacions: Material didàctic que presenta als alumnes, sovint a mode de viatge virtual, el procés de cerca d’informació. Actua d’exemple d’un procés de cerca idoni o de model a partir d’hipòtesis de treball o anàlisis de casos resolts.

Treball per projectes: Estratègia didàctica basada en el desenvolupament d'una tasca, temàtica, dubte o problema que tingui sentit per l’alumnat. Cal fer un buidatge dels coneixements previs, pluja d’idees, planificar, cercar informació, fer una tria i representar els nous coneixements...

Tutories entre iguals: Estratègia didàctica que consisteix a formar parelles d’alumnes, amb relacions asimètriques (un fa de tutor i un altre de tutorat) i amb l’objectiu comú, conegut i compartit. Es produeix un procés d’ensenyament i aprenentatge de continguts a partir d’una interacció estructurada.

Tutorials digitals (Internet Workshops): Proposta didàctica que generalment consta de materials autoformatius organitzats al voltant d’una Website temàtica. Tendeixen a complementar la informació més teòrica amb exemples, anàlisi de casos i propostes d’activitats concretes. A la xarxa hi ha disponibles tutorials digitals sobre l’accés i ús de la informació d’internet.

Viatges virtuals (VFT: virtual field trips o intern et field trips): Proposta didàctica basada en l’exploració i el descobriment que permet als alumnes explorar un espai o conjunt de documents virtuals amb la finalitat de preparar una sortida , reforçar els continguts exposats a l’aula o, simplement, substituir la visita real per una visita virtual. Tant l’estructuració com la guia resulten més oberts que les altres propostes didàctiques presentades. Exemples de viatges virtuals: http://www.uh.edu/~jbutler/anon/gpvirtual.html; http://campus.fortunecity.com/newton/40/field.html.

Webquest: Veure cerques guiades.




- 27 -

Bibliografia recomanada Mòdul 5 sessió 5

Arellano, Villar. (coord.) (2001). Formar usuarios en la biblioteca. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

Arellano, Villar. (2002). Biblioteca y aprendizaje autónomo: guía práctica para descubrir, comprender y aprovechar los recursos documentales Pamplona: Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, 2002 També disponible en línia. a: <http://www.pnte.cfnavarra.es/publicaciones/pdf/autonomo.pdf>. [Consulta: 20.11.2007].

Asociación de bibliotecas escolares de Ontario -OLA (1998). Estudios de la información, de Kindergarten a grado 12, 1998. Currículo para colegios y centros de información de bibliotecas escolares. Eduteka. 2003. [en línia]. Disponible a: <http://www.eduteka.org/pdfdir/Curricul_3A.pdf> [Consulta: 10.09.2006].

Baró, M.; Callo, E.; Mañà, T. (2005). "El maneig de la informació: una formació per als futurs ciutadans". Perspectiva Escolar, núm. 205, p. 96-102.

Benito Morales, F. (2006) ¿Qué es alfabetización informacional? PinaKes, 3. Tamble disponible en línia a: http://pinakes.educarex.es/numero3/descargas/colaboraciones2.pdf [Consulta: 12.10.2007].

Bueno, María José (2007). "Propuestas para mejorar el acceso a la información en Educación Secundaria " PLEC (Proyecto de Lectura para Centros Escolares) [en linia]. Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Disponible a: http://www.sol-e.com/plec/documentos.php?id_seccion=7&id_documento=131&nivel=Secundaria&PHPSESSID=4f3a79457ef020ea9139bb1e6ce8380c [Consulta: 10.12.2007].

Cobos, Laura: Álvarez, Melquíades. (2006). Guía práctica de acceso a la información en la biblioteca escolar. De la pregunta al o. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

Coiro, Julie (2003). Comprensión de lectura en internet: ampliando lo que entendemos por comprensión de lectura para incluir las nuevas competencias. Eduteka. [en línia]. Disponible a: <http://www.eduteka.org/ComprensionLecturaInternet.php>.[Consulta: 16.10.2007].

Coll, César (2004) . Psicologia de la educación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Una mirada constructivista. Sinéctica. núm. 25, ,pp. 1-24. També disponible en línia a: http://portal.iteso.mx/portal/page/portal/Sinectica/Historico/Numeros_anteriores05/025/25%20Cesar%20Coll-Separata.pdf > [Consulta: 13.9.2007].

Durban, Glòria . [en línia]. Pla de formació de la biblioteca. Disponible a: <http://www.bibliotecaescolar.info/competencia/programa.htm>. [Consulta: 20.11.2007].

Durban, Glòria, (2007). "Articulación de programas de educación en información desde la biblioteca escolar: aprender a investigar e informarse". En GARCIA GUERRERO, José (Dir.).La articulación de los recuros en el funcionamiento de la biblioteca escolar. Ministerio de Educación y Cencia. Secretaría General de Educación. Instituto Superior de Formación del Profesorado. Col. Aulas de Verano. Serie Humanidades, Madrid, 2007. [En prensa].

Durban, Glòria (2007). "Aprender a usar la información en la BE en Secundaria" PLEC (Proyecto de Lectura para Centros Escolares) [en linea]. Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Disponible a: http://www.sol-e.com/plec/documentos.php?id_seccion=7&id_documento=128&nivel=Secundaria [Consulta: 10.12.2007].

Fuentes, Marta (2001). Cerca d’informació a Internet: Qualitat i optimització dels resultats. Perspectiva escolar, 260, 72-79.




- 28 -

Fuentes, Marta. i Monereo, Carles . (2005). Aprender a buscar y seleccionar en Internet. A: Monereo, C. (Coord.) Internet y competencias básicas. Barcelona: Graó. Pp. 27-50.

Grup Bibliomèdia de la FMRPC . (2007). La biblioteca mediateca. Educació infantil i primària. Proposta de treball. Barcelona: Rosa Sensat.

Grup Bibliomèdia de la FMRPC . (2007) La biblioteca mediateca. Educació secundària. Proposta de treball. Barcelona: Rosa Sensat.

Illescas, María Jesús . (2003) Estudiar e investigar en la biblioteca escolar. La formación de usuarios. [en línia]. Pamplona: Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura. Disponible a: <http://www.pnte.cfnavarra.es/publicaciones/pdf/estudiar.pdf>. [Consulta: 20.11.2007].

Monereo Font, Carles; Castelló Badia, Montserrat (2 000). Les estratègies d’aprenentatge. Com incorporar-les a la pràctica educativa. Barcelona : Edebé.

Liesa, Eva ; Castelló, Montserrat (2004). "L'estudi de textos expositius a l'ESO: significat i factors influents". Suports, vol.8, núm 2, p.110-121.

Liesa, Eva ; Castelló, Montserrat (2005). "Búsqueda y comprensión de la información a partir de un texto escrito ¿para qué?". Aula de innovación educativa, núm. 138, p. 10-13.

Orna, Elisabeth ; Stevens, Graham (2004). Cómo usar la información en trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa.

Quintana, Jordi. (2005). “Las bibliotecas escolares: centros de información en la sociedad digital”. Revista Pedagógica Maestros, núm. 24, vol. 11, p. 45-48 (Lima, Perú). També disponible en línia a: http://www.ub.es/ntae/jquintana/articles/bibescodigital.pdf [Consulta: 12.10.2007].

Sanz, Sílvia (1996). "La recerca d'informació. Ús de la biblioteca com a font d'informació". Perspectiva Escolar, núm. 206, p. 27-38.

Wray, Daniel; Lewis, Maureen . (2000). Aprender a leer y escribir textos de información. Madrid: Morata.




- 29 -

Webs d’interès

• Ajuntament de Barcelona, Pla de biblioteques escolars de l’Institut d’Educació: http://www.bcn.es/imeb/bibes

• ALFIN: Alfabetización informacional. Recursos e ideas sobre cultura de la información y nuevas alfabetizaciones (Blog de José A. Gómez Hernández): http://alfin.blogspirit.com

• Biblioescolar: http://bidoc.ub.es/pub/bescolar

• Bescolar: http://bidoc.ub.es/pub/bescolar

• Bibliotecaescolar (Web de Glòria Durban): http://bibliotecaescolar.info

• Centres de Recursos Pedagògics, Banc de recursos, La lectura font de plaer i de coneixement: http://www.xtec.net/sgfp/crp/recursos/lectura

• Educaweb.com. Educación, formación y trabajo: http://www.educaweb.com

• Eduteka. Tecnologias de Información y Comunicaciones para Enseñanza Básica y Media: http://www.eduteka.org

• Federació de MRP de Catalunya, Àmbit de treball per la biblioteca-mediateca dels centres educatius, Grup bibliomèdia: http://gbiblio.pangea.org

• Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Textos sobre biblioteques: http://cultura.gencat.net/biblio/textos.htm

• Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació i Universitats, Programes d'innovació educativa, Programa puntedu: http://www.xtec.es/innovacio/biblioteques/

• Gobierno de Navarra, Departamento de Educación, Dirección General de Enseñanzas Escolares y Profesionales, Bibliotecas Escolares: http://www.pnte.cfnavarra.es/profesorado/recursos/biblioteca

• Junta de Andalucía, Consejeria de educación y ciencia, Delegación de educación de Málaga, Plan provincial para el desarrollo de las bibliotecas escolares: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar

• Ministerio de Educación y Ciencia, Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa (CNICE), Bibliotecas Escolares: http://w3.cnice.mec.es/recursos2/bibliotecas