1

1dnc111

María Aliño Dies

Ana María Bataller Alfonso

Mari Carmen Bernat Velasco

Ester Cholbi Vives

Acostament als problemes de

l'envelliment de la població

1º de Medicina

Grup V-L6

Universitat, Salut i Societat

2

Envelliment i cicle de la vida………………………………………………….…..…………………3

Envelliment i salut……………………………………………………………….……………………….6

Envelliment i activitat………………………………………………………………………………….7

Envelliment i dependència………………………………………………….…….…………………9

El problema del maltractament als majors………………………….……………...……..12

Gènere i envelliment…………………………………………………………….....………….….…15

Repercussions de l’envelliment en la salut pública........................................17

Conclusió…………………………………………………………………………………………….….….22

Bibliografia………………………………………………………………………………………….…….23

3

PRESENTACIÓ

Aquest article té la pretensió de tractar d’apropar a la població cap al concepte abstracte de la

vellesa, és a dir, la comprensió de la realitat de les persones majors tant des del punt de vista físic,

com social i psicològic.

Des del punt de vista social, analitzarem les percepcions de la societat sobre la vellesa que ens

permetran comprendre millor l’entorn social, polític i econòmic que gira entorn el procés de

l’envelliment. També analitzarem la pròpia autopercepció dels majors i la forma en què s’enfronten a

la seua situació social, econòmica i personal davant els aspectes que condicionen les estratègies

vitals individuals. Per a tal propòsit, descriurem aquestes detalladament, cosa que ens permetrà

conèixer i aprofundir en el fenomen de l’evolució de l’envelliment en les últimes dècades, sempre

abocant en l’anàlisi, múltiples perspectives i enfocaments.

Altre tema a tractar serà la salut i el benestar, tant els recursos mitjançant els quals les

persones majors enfronten la seua vida plena, com per exemple la invalidació o limitació que

experimenten davant les patologies; i com els recursos sociosanitaris i les limitacions econòmiques

en la salut pública, que han perjudicat greument, especialment en els últims anys, a la tercera edat.

En definitiva, el nostre objectiu és conèixer millor a les persones majors, com a éssers socials

actius amb les seues necessitats i expectatives, però no aïlladament, sinó en l’àmbit social, és a dir,

en el de la interacció amb la societat. L’estudi dels factors sanitaris i socials ens permetran remodelar

i millorar tant les accions preventives com les promocions, que al cap i a la fi, determinen la seua

qualitat de vida i el seu benestar: com per exemple inculcar la pràctica de l’exercici físic com a

mètode preventiu; o el desenvolupament de l’assistència específica en els professionals en l’atenció

dels més majors ; els tractaments pal·liatius i la integració de la malaltia i la mort com a fenòmens

naturals relacionats amb la vida.

Només així podria aconseguir-se enderrocar la utopia de que aquesta última etapa de la vida

siga satisfactòria, i fins i tot, productiva.

ENVELLIMENT I CICLE DE LA VIDA

Significat de la vellesa

El terme vellesa, actualment, i també des de fa ja segles, té i ha tingut unes connotacions molt

marcades, que, com és d’esperar, ha influït definitivament en les maneres de concebre i

d’interactuar amb els principals subjectes d’aquest grup d’edat tan relatiu. Així mateix, en la nostra

societat, s’entén aquella persona vella com a subjecte que, trobant-se immers dins un món que, de

manera majoritària, gira al voltant dels esdeveniments econòmics que es donen, resulta incapacitat

per aportar la seua part a aquest sistema, i que per tant, va quedant progressivament apartat

d’aquest, conforme avança cap a la senectut. Estem parlant, doncs, de que el terme vellesa no és un

terme fix, i que per tant, el seu significat i la manera de ser entesa és sensible de ser modificat, en

funció de les característiques socials i econòmiques, que se li puguen atribuir.

4

La població hui en dia, considerada vella, o que es troba prop de trobar-se en aquesta situació,

per estar en els últims anys de vida productiva, segons com és entesa convencionalment, esdevé un

grup amb molta presència en les societats més desenvolupades, i per tant, tot allò concernent a

aquest, ha de partir d’un rigorós anàlisi. Donat açò, abans de començar l’estudi, ens detindrem en

avaluar, l’evolució de la població major en l’últim segle. Només així podrem entendre el perquè la

sociologia clàssica quasi no ha prestat atenció a la població envellida, és a dir, el perquè de la

dificultat d’atenció i socialització d’aquest grup de població.

Des del segle XX, en Espanya, i en la mitja europea, l’esperança de vida s’ha incrementat

notablement, al mateix temps que l’índex de natalitat s’ha reduït de manera prou acusada. De

forma que el percentatge de població envellida està en continu creixement. Per aquests dos motius

principals, és pels quals es considera al segle XX com a exponent d’un inici de fort canvi demogràfic,

on té una presència destacada l’envelliment de la població. Aquest, segons els nivells actuals en el

nostre país, continuarà accentuant-se al llarg del segle XXI, arribant a poder donar-se una relativa

pèrdua de població en els propers anys.

Aquest procés d’envelliment general de la població, lluny de poder ser un fet anecdòtic,

planteja una clara problemàtica, en quant a les condicions en les que la major part de la població

adulta, una vegada arriben a unes edats, hauran de viure. I es que, aquest gran grup de població que

hui en dia representa el motor econòmic i laboral del país, arribaria a una edat en la qual, sent

necessària una assistència i ajuda cap a la seua persona, no existirà suficient relleu generacional per

aquesta situació. Llavors, serà necessària una implantació de polítiques públiques de benestar social,

per a pal·liar i sobretot previndre aquest tipus de situacions.

De fet, actualment la població espanyola és de 46.196.278 habitants, és un país de creixement

baix i estabilitzat. Segons el NIE, s’ha produït un gran descens de la natalitat, la mitjana de fills per

dona ha baixat de 1’8 en 1975 a 1’36 en 2011; mentre que l’esperança de vida ha augmentat fins a

situar-se en 78’8 anys als homes i 81’97 anys en les dones.

En el cas del descens de la natalitat, juga un paper determinant la situació econòmica i social

dels joves que, sense massa possibilitats per independitzar-se i trobar vivenda, al voltant dels 30

anys, no troba un nucli estable en el qual formar la seua família, ja que, en el cas de la dona

espanyola, el primer fill no arriba fins aquestes edats. Un fet molt representatiu d’aquesta situació,

és el fet destacable de que un gran percentatge de dones, no té cap fill en la seua edat fèrtil, arribant

a un 46%. Aquests baixos nivells de fecunditat expliquen la dificultat d’aconseguir una futura

5

població capaç de realitzar el relleu generacional dels nostres majors actuals, ja que, lluny d’aquestes

xifres de 1,36 fills per dona, trobem els nivells que serien requerits per a donar-se aquest procés,

arribant als 2,1 fills per dona.

La simulació realitzada mostra també el progressiu envelliment al que s’enfronta la nostra

estructura demogràfica, que s’observa de forma evident en l’evolució de la piràmide poblacional

d’Espanya resultant

Des d’un punt de vista social, com hem dit anteriorment, la vellesa es troba entesa per la

societat actual com una fase de decadència i de retir vital, per adquirir una proximitat a la mort que,

segons com és considerada, ha de marcar aquesta última part de la vida. No obstant açò, aquesta

consciència de la condició de “vell”, que marcarà l’estil de vida d’aquesta població, ha de ser

conduïda cap a una vessant llunyana a la actual. Així mateix, és convenient, i oportú, concebre

aquesta etapa de vida com una oportunitat per seguir desenvolupant-se, i seguir vivint amb vitalitat.

Per a donar-se aquesta actitud cap a la vida, el primer pas serà acceptar les limitacions, i oportunitats

que cada edat porta amb sí. Per tant, la pròpia persona és el que configura el seu paper en la societat

com a individu, i serà la primera que determine les seues fronteres vitals, segons l’actitud cap a la

vida. Dins d’aquest context, trobem un dels principals objectius de la OMS, i òbviament de la nostra

societat, que seria “l’envellir amb salut”, i un dels principals punts, passaria per, com hem dit, canviar

la imatge negativa d’aquesta etapa de la vida, i contemplar-la com una font de noves oportunitats.

Aquest fet, repercutirà de manera determinant en la salut de l’ancià.

6

ENVELLIMENT I SALUT

La demència:

Aquests grup de símptomes, entesos com a procés associat als anys de vida propis de la

vellesa, comporten un deterior progressiu de tot el funcionament cerebral. Dins d’aquesta

degeneració irreversible, trobem com al principal mal l’Alzheimer, afectant a tota funció cerebral

degut a una pèrdua progressiva de cèl·lules nervioses. Entre totes les conseqüències i símptomes

que acompanya aquest deteriorament cognitiu, trobem la gran pèrdua de memòria, que afecta

significativament a l’autonomia, i per tant a la qualitat de vida de la persona en qüestió. D’aquesta

manera, entenem memòria com a element imprescindible per a poder portar a terme qualsevol

acció, car suposa el recurs que ens permet ser conscients dels elements que ens rodegen, i de la

manera mitjançant adaptar-los a totes les nostres necessitats. És per això, que una persona amb

demència avançada, requerirà d’una assistència continuada i permanent, per a suplir aquesta baixa

funcionalitat cognitiva en el seu dia a dia.

Per altra banda, el fet de que aquest mal siga irreversible, augmenta més, si cap, la necessitat

de crear plans d’ajuda cap a les persones que es troben en aquest procés degeneratiu. Per aquesta

raó, serà precís que aquests compten amb cuidadors formals qui sàpiguen conduir en tot moment a

la persona qui té al càrrec, i ajuden a portar una vida normal, tot i ser incapaços de ser autònoms. A

més, també hauran de tenir la capacitat de manejar tot tipus de conducta que es puguen donar en la

persona, i tractar d’estimular-lo durant el màxim temps possible. Una important eina, dins l’àmbit

mèdic, per a ajudar als pacients amb aquest tipus de problemàtica cognitiva, és l’ús de teràpies

blanes, com ara bé teràpia ocupacional, o musicoteràpia, entre altres.

Malaltia terminal i vellesa/ assistència:

La mort, com a element imprescindible en la nostra vida, és absoluta, i ineludible. Un procés

natural, com és la vida, té el seu desenllaç, en forma de mort. Aquesta màxima, no obstant, pot ser

entesa de moltes maneres, i així ho és tots els dies, en qualsevol part del món. Normalment, aquelles

persones que, després d’una vida avançada, i que consideren ja haver viscut tot allò que els

“tocava”, solen acollir aquesta última part de la vida amb certa naturalitat, i tranquil·litat. Una mort

en aquest tipus de situacions, més enllà de ser temuda, com sembla que ha de ser, segons els cànons

de la nostra societat actual, arriba fins i tot a donar cert reconfort, tant al malalt, com als seus sers

estimats.

No obstant, aquesta acollidora disposició a l’arribada de l’últim alè de vida, no ha de ser

emulada pels professionals de la salut. La faena d’aquests, és fonamentalment mantenir la salut dels

seus pacients, i per tant no poden deixar que afecte aquesta actitud de la persona malalta o

moribunda, al seu treball. Dins del personal de l’àmbit de la salut més receptiu, a ser influït per les

emocions dels seus pacients, trobem als gerontòlegs, i en general a qualsevol professional

encarregat dels ancians.

7

ENVELLIMENT I ACITIVITAT FÍSICA

Una de les poblacions dins del cicle vital , motiu d'intervenció dels fisioterapeuta , la

constitueix el grup d'adults grans; qui per les seves diferents condicions de vulnerabilitat requereixen

més acompanyament en tots els seus processos de la vida diària . És així, com des dels lineamientos

de salut pública, s'ha tractat de cobrir a aquesta població per millorar la qualitat de vida i el nivell de

supervivència .

Si es considera l'envelliment com "un procés deleteri , progressiu intrínsec i universal que

esdevé en tot ésser viu amb el temps , com a expressió de la interacció entre el programa genètic de

l'individu i el seu entorn " , caldria anotar que al transcórrer dels anys l'individu va perdent les seves

funcions i per això es va aïllant com a ésser social , restringint la seva activitat i impedint la seva

participació activa en diferents entorns , amb això l'adult gran es pot considerar com tota persona

major de 65 anys ( 2 ) , edat on declina la vida i es decreixen les funcions corporals i entre elles les

funcions cerebrals .

En general, es pot dir que amb l'envelliment es produeixen una sèrie de canvis a nivell

multisistèmic , els quals es veuen representats en cada un dels sistemes corporals i evidenciats en

deficiències en les categories del moviment . Els quals generen deficiències en les categories de

capacitat aeròbica per alteració en els sistemes cardiovascular i pulmonar , deficiències en l'exercici

muscular i rang de moviment incloent longitud muscular donades per alteració en el sistema

osteomuscular , la memòria , la capacitat d'atenció, aprenentatge i la seva capacitat intel · lectual en

general . A més amb l'edat disminueixen les funcions gastrointestinals , immunològics , hormonals ;

es produeixen canvis fisiològics que disminueixen la massa muscular , la densitat òssia , el contingut

proteic total, els components cel · lulars i moleculars que participen en les respostes de defensa de

l'organisme que incideixen en la capacitat per realitzar funcions i activitats de la vida quotidiana ,

limitant la seva grau d'independència .

També és sabut que amb activitat física s'obtenen alguns beneficis que eviten que el procés

d'envelliment deteriori la condició funcional de l'adult major evitant d' aquesta manera el seu

aïllament social i millorant d' aquesta manera la seva qualitat de vida .

Efecte fisiològic de l'activitat en l'envelliment

Sabem ja que el cos es deteriora progressivament afectant tota la seva condició general

portant a una restricció en la participació dels rols

que usualment desenvolupa l'individu .

Si es considera que l'activitat física és una de

les estratègies amb què compta l'adult gran per

disminuir factors de risc , millorar d'estil de vida i per

tant gaudir d'un envelliment reeixit, a continuació es

presenten els efectes fisiològics que comporta la

realització d'activitat física en l'adult gran .

Els principals beneficis evidenciats

científicament són: control del pes corporal,

8

disminució del greix corporal augment de la massa muscular, força muscular, flexibilitat i densitat

òssia, guany de l'estabilitat postural i prevenció de caigudes; augment del volum sistòlic, ventilació

pulmonar, consum màxim d'oxigen, disminució de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i

millora del perfil de lípids. Existeix també millora de l'autoconcepte, autoestima, imatge corporal i

disminució de l'estrès, ansietat, insomni, consum de medicaments i millora de les funcions cognitives

i de la socialització.

Millores físiques :

·Millora de la condició cardiovascular i respiratòria.

·Reforç de la musculatura i de la densitat òssia . Fer exercici augmenta la força muscular en les

persones grans . Quan els exercicis són d'alta intensitat , a més , milloren la densitat òssia ; fent que

els ossos de la columna lumbar i del maluc siguin més densos i , per tant , més resistents .

Aquests beneficis també s'han observat en persones amb condicions físiques molt debilitades que

viuen en residències geriàtriques .

·Alentiment de la disminució de l'equilibri i de la coordinació motora associada a l'edat ,

disminuint el risc de patir una caiguda

·Els programes d'exercicis de força muscular i d'equilibri, supervisats per monitors i dirigits a

persones que tenen risc de caure , han pogut reduir el risc de caigudes amb èxit .

·El tai-txi disminueix les caigudes en la gent gran .

·L'exercici físic pot prevenir les caigudes quan forma part d'un programa més ampli que aborda

tots els factors relacionats amb el fet de caure ( fàrmacs , entorn físic , malalties ... ) .

Millores cognitives

Concretament , millora la memòria , l'atenció i la concentració . També s'ha observat que

l'exercici físic disminueix el risc de patir un deteriorament cognitiu perquè afavoreix la irrigació

cerebral i també evita la degeneració neuronal . Els exercicis que es fan amb música permeten

treballar el ritme .

Millores psicològiques

Millora l'estat d'ànim ; redueix l'ansietat , la por i la sensació de solitud ; augmenta la

confiança en un mateix i produeix sensació de benestar . Disminueix els trastorns del son. També

permet treballar la constància i la superació personal per assolir nous reptes , ampliant així les

nostres possibilitats . Augmenta la consciència corporal , ens ajuda a conèixer les limitacions i les

capacitats del nostre cos , i ens permet aprendre com ens pot ajudar la respiració , per exemple , a

disminuir la percepció del dolor . Les activitats físiques creatives milloren la nostra capacitat

d'expressió , d'improvisació i de comunicació .

9

Millores en les relacions socials

Permet conèixer altres persones i relacionar-se amb

elles i, per tant, augmenta i millora la nostra xarxa d'amistats i

redueix el risc d'aïllament social. Estar en forma físicament ens

ofereix un ampli ventall de possibilitats d'interaccionar amb

els altres, fent diverses activitats. Per exemple, quan estem

amb els néts, si ens sentim àgils, podrem fer un tipus de jocs

que no podríem fer si ens sentíssim dèbils i ens canséssim

enseguida al moure'ns. Fer exercici pot tenir també un

benefici cultural .

D'una banda, ens pot suscitar un sentiment de

pertinença a la nostra cultur, com ara, ballar sardanes i, d'altra

banda, ens pot acostar a altres cultures , com ballar la dansa

del ventre .

Les millores que hem exposat produeixen també altres beneficis com la prevenció de malalties

cròniques. Destaquen , per exemple :

• Hipertensió arterial

• Trastorns metabòlics , com la diabetis mellitus i la hipercolesterolèmia

• Malalties cardiovasculars

• Càncer

• Malalties respiratòries

• Osteoporosi

Prevenció de la discapacitat adquirida o de les limitacions de les capacitats funcionals que

apareixen amb l'edat i , com a conseqüència , de la dependència o necessitat d'ajuda per a les

activitats de la vida diària .

ENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA

INTRODUCCIÓ

Segons un recent informe de Nacions Unides , l'any 2050 Espanya serà el país més envellit

del món ; el 44,1 % de la població espanyola serà major de 60 anys i la mitjana d'edat és de 55,2 anys

enfront d'una mitjana global mundial de 36,2 anys1 . La dependència associada a l'envelliment es

converteix així en un problema sociosanitari i econòmic transcendent .

10

La millora en les condicions de vida , accés a

educació i desenvolupament tecnològic de la

població mundial en especial dels països

desenvolupats , ha portat a que l'expectativa de

vida al segle passat hagi superat la barrera dels

75 anys . Aquest augment de l'esperança de vida

també ha comportat un augment en la

prevalença de malalties cròniques i de les

malalties cardiovasculars , cerebrovasculars , i

les malalties degeneratives especialment del

sistema osteomuscular i nerviós .

La malaltia cerebrovascular és la

segona causa de mort al món i la primera causa

de discapacitats . La seva freqüència augmenta exponencialment i proporcionalment amb l'edat i

també hi ha un augment especialment associat amb els factors de risc coneguts i nous factors de risc

ambientals emergents ( estrès laboral i emocional , factors socioeconòmics , i educatius , dietes ,

trastorns afectius i de son , pol · lució , etc . ) . De la mateixa manera la incidència de la demència

també augmenta amb l'edat i després dels 65 anys la prevalença es dobla cada cinc anys , arribant a

gairebé el 50 per cent després dels 85 anys . La més freqüent és la demència tipus Alzheimer ,

seguida en ordre i amb gran augment en la seva prevalença per la demència vascular .

Com a conseqüència del que s'ha exposat , veiem que amb l'edat es produeix un creixement

exponencial de la dependència , ja que , a mesura que augmenten els anys de vida - i les malalties -

es van necessitant cures especials i personalitzats , que requereixen de la presència d'un supervisor

mèdic , i de persones de suport com familiars o infermers . És per això , pel que la dependència pot

arribar a suposar un greu problema social si no s'utilitzen els recursos adequats per suportar- .

11

Però, que és exactament la dependència ?

Es defineix la dependència com "la necessitat d'ajuda o assistència important per a les

activitats de la vida quotidiana" , o més concretament com "un estat en què es troben les persones

que per raons lligades a la manca o la pèrdua d'autonomia física , psíquica o intel · lectual , tenen

necessitat d'assistència i / o ajudes importants a fi de realitzar els actes corrents de la vida diària i ,

de manera particular , els referents a la cura personal " .

La dependència és el resultat de la combinació de canvis fisiològics relacionats amb l'edat

, les malalties cròniques i els processos aguts o intercurrents . Tot això a més , influït per l'entorn

psicosocial , ambiental i sanitari .

Per tant , i com ja s'ha esmentat , és la malaltia i no l'edat la principal causa de

dependència en la vellesa . Ara bé , no s'ha d'obviar que les persones grans són el sector de població

més vulnerable i el que concentra el major risc de dependència i les majors xifres de dependència ja

establertes . La principal preocupació de la gent gran i les seves famílies és la salut , i ho és per les

seves conseqüències en termes de dependència , causa fonamental de sofriment i de mala

autopercepció de salut .

Avui en dia hi ha prou evidència científica per afirmar que és possible disminuir de manera

significativa la incidència , la prevalença i la intensitat de la malaltia , la discapacitat i amb això de la

dependència

Població susceptible de patir dependència

L'informe sobre Dependència i Necessitats Assistencials de la Gent Gran a Espanya estableix

un total de 15 factors predictors d'una vellesa dependent que serveixen com a indicadors per

conèixer l'índex de risc de dependència de la gent gran . L'acumulació de factors incrementa la

predisposició de la dependència en la vellesa .

12

Lluitar contra la dependència a la vellesa

La principal solució a la dependència sembla òbvia : No ser dependents. Però, com podem fer

això ? . Seria possible gràcies a l'envelliment saludable , que permetria a la gent gran valer-se per si

mateixa en tots els sentits , en comptes de necessitar ajuda per realitzar tasques de la vida normal , o

fins i tot la necessitat de ser assistits 24 hores . Tot i ser un idea una mica utòpica , podria ser la clau

per a la desaparició de la dependència , o almenys , d'una gran part d'ella . Les bases de l'envelliment

saludable serien :

1. Determinants relacionats amb els sistemes sanitaris i serveis socials ( rehabilitació ,

prevenció , salut mental ... )

2. Determinants conductuals ( tabaquisme , activitat física , alimentació ... )

3. Factors personals ( capacitat cognitiva , percepció de control ... )

4. Entorn físic ( comunitat , habitatge ... )

5. Entorn social ( suport social , educació ... )

6. Determinants econòmics ( ingressos , protecció social ... )

EL PROBLEMA DEL MALTRACTAMENT ALS MAJORS

Introducció

Es considera maltractament als majors qualsevols situació en la qual l’ancià sigui víctima de

sofriment innecessari, de lesions, dolor, pèrdua o deteriorament de la seua qualitat de vida. Que es

consideri maltractament o no dependrà de amb la freqüència en que es produeixi, la duració, la

gravetat i les conseqüències. En general podem classificar el maltractament en les següents

categories:

♦ Maltractament físic: causa dolor o lesions físiques, exercir obligació física o restringir la

llibertat de moviments de l’ancià mitjançant la força o l’ús de pastilles.

♦ Maltractament psíquic o emocional: causa danys psicològics, agressions emocionals o

verbals, insults, amenaces, acusacions falses, entre altres.

♦ Abús econòmic, financer o material: ús il·legal o no autoritzat dels recursos econòmics o de

les propietats d’una persona majors.

♦ Abús sexual: mantenir contacte sexual no consentit.

♦ Negligència: desentendre’s del seu benestar, de les necessitats bàsiques (alimentació,

higiene, assistència sanitària).

13

Prevalença

En Espanya es van elaborar dos qüestionaris, un per a les persones majors i l’altre per als

seus cuidadors. Els resultats que es van obtenir van ser els següents: un 0’8% de les persones majors

afirmaven haver sigut víctimes de maltractament per part d’algun familiar en eixe últim any i el 4’5%

dels cuidadors reconeixia haver maltractat a la persona major a la que cuidava almenys una vegada

en l’últim any. Podem veure que les taxes de maltractament informades pels cuidadors són més altes

que les informades per les víctimes. El de major prevalença des del punt de vista de les víctimes és el

maltractament psicològic i la negligència, seguit

del maltractament físic i l’abús econòmic. Des del

punt de vista dels cuidadors el de major

prevalença és l’abús econòmic, seguit del

maltractament físic i psicològic.

Factors de risc

Els factors que fan que augmenti la probabilitat de maltractament a persones majors són:

·Factors individuals: aquests factors es centren en aquelles característiques personals

de l’individu que augmenten la probabilitat de maltractament. Podem diferenciar quatre factors de

risc individuals. El primer és el sexe, es dona un major percentatge de víctimes dones que homes, en

el cas d’Espanya, el 63% de les persones majors maltractades eren dones. Sofriran els casos més

greus de maltractament físic i emocional, i són les principals víctimes d’abús sexual. El segon factor

de risc individual és l’edat, a partir dels 75 anys augmenta la probabilitat de maltractament, en les

persones entre 65-75 anys els risc de sofrir maltractament és de

0’6% mentre que a partir dels 75 anys aquest percentatge

augmenta fins al 1’1%, aquesta diferència es deu a que a partir

dels 75 anys les persones majors tenen més probabilitat de

presentar altres factors de risc com la dependència i l’aïllament

social. El tercer factor és el grau de dependència, com major

sigui el grau de dependència major serà la probabilitat de que

aquesta persona major experimenti algun tipus de

maltractament. El quart factor és la demència, com major

demència presenti l’ancià més probabilitat tindrà de patir algun

tipus de maltractament. El quint factor és psicològic, pel que fa a

les víctimes solen tindre depressió, idees suïcides, sentiments de

culpa, infelicitat i pel que fa als maltractants majoritàriament

tenen problemes psicològics o abusen de substàncies (drogues,

alcohol).

·Factors relacionals: es va considerar que el nivell d’estrès dels cuidadors és un factor

de risc per a les persones majors, el 72’2% dels cuidadors que van maltractar a l’ancià es sentien

sobrepassat per la situació, encara que s’ha considerat que pot ser estigui relacionat però no es

causa directa. Influeix la qualitat de la relació entre el cuidador i la persona major, la conducta de

14

l’ancià, i si cuidador i ancià viuen en la mateixa casa. Existeix més probabilitat que es produeixi

maltractament si l’ancià viu en la mateixa casa que el cuidador que si viu soles.

·Factors comunitaris: l’aïllament social és un factor de risc, les persones majors que

sofreixen algun tipus de maltractament tenen menys contactes socials que aquelles que no en

sofreixen, també ho és la falta de recolzament social, els estudis demostren que en més de la meitat

dels casos (53’3%) l’ancià necessitava una cuida total i sols tenia un cuidador, això afectava a les

relacions del cuidador amb la seua família, la seua situació laboral. Sols el 7% del cuidadors de

persones majors rebia ajudes per part dels servicis socials.

·Factors socials: les normes culturals i les tradicions, el sexisme, la cultura de la

violència, les actituds i estereotips negatius contra les persones majors fa que se’ls vegi com a

persones fràgils, dèbils, i dependents, per tant, vulnerables.

Conseqüències

Per a la gent major el maltractament pot tindre conseqüències molt greus. Es tracta de

persones físicament més dèbils i més vulnerables que els joves, a més, els seues ossos són més

fràgils i tarden més a recuperar-se. Si ens centrem a l’abús econòmic moltes persones majors

sobreviuen gràcies a les seua jubilació, la pèrdua de diners pot causar-los un gran impacte.

La depressió o problemes psicològics són més freqüents en les persones majors maltractades

que en les que no han segut maltractades, aquelles persones que han segut maltractades poden

sentir impotència, culpa, vergonya, por, ansietat, estrès... Es va fer un estudi en New Haven (Estats

Units) que va demostrar que el maltractament genera un gran estrès interpersonal que augmenta el

risc de mort.

Prevenció

És difícil per a la gent major evadir-se d’una relació de maltractament o prendre decisions

correctes per a posar fi a aquest degut a les deficiències físiques i cognoscitives que normalment

pateixen. A més, moltes vegades és el seu propi familiar el que els maltracta, l’única companyia que

tenen. Per tot això preveure el maltractament a la gent major és molt difícil.

Dir que les llars per a les persones majors són molt cares i la gent major amb la seua pensió no

les pot pagar per això continuen vivint a la seua casa encara que per ells mateixa no poden cuidar-se

i han de ser els seues fills els que els cuiden. A més, molts dels fills ara no tenen feina i tampoc poden

pagar per això prefereixen ser ells mateixos els que cuiden els seus pares en casa. Si l’estat donés

diners, o les llars de jubilats foren públiques d’alguna manera permetria que la gent major que no té

Factors individuals Factors relacionals Factors comunitaris Factors socials Sexe (dona), edat

(majors de 75 anys), dependència i

demència.

Estrès, conducta de l’ancià, qualitat de la relació i si comparteixen casa o no

Aïllament social, falta de recolzament social

Actituds i estereotips negatius contra les persones majors,

cultura de violència

15

suficients recursos per permetre’s anar pogués anar. Això ajudaria a reduir el maltractament als

ancians, ja que l’estrès dels cuidadors, la dependència de les persones majors o el compartir casa són

factors que augmenten la probabilitat de maltractament.

GÈNERE I ENVELLIMENT

Introducció

Si ens fixem en el nombre de persones majors de 65 anys, podem comprovar que hi ha més

dones que homes. En el cas d’Espanya aquesta diferència entre homes i dones és d’aproximadament

un milió, aquest desequilibri entre els dos sexes va augmentant com formi augmenta l’edat, a partir

dels 85 anys el nombre de dones és més del doble que el nombre dels homes.

Pel que fa a l’esperança de vida, ha augmentat molt tant per a homes com per a dones. Actualment

les dones tenen una esperança de vida major que la dels homes, en Espanya les dones tenen una

esperança de vida de 85 anys i els homes de 79’3 anys. La bretxa de gènere, és a dir, la diferència

entre l’esperança de vida entre homes i dones és de 5’7 anys, en els últims anys aquesta diferència

ha anat disminuint. Cal dir que encera que la seua esperança de vida és més elevada que la dels

homes viuen en pitjor estat de salut.

Segons les projeccions de l’Institut Nacional

d’Estadística, l’esperança de vida en el 2031 serà de

83’3 anys en el cas dels homes i de 88’1 anys en el

cas de les dones. En el 2051, es calcula que

l’esperança de vida dels homes serà de 86’9 anys i

la de les dones de 90’7 anys.

Causes d’aquesta diferència

Les dones viuen més que els homes per una combinació de causes socials, hàbits de vida i

factors biològics.

·Causes socials: existeixen alguns patrons tradicionals, que a pesar de que estan començant a

desaparèixer encara continuen vigents. Els xics han de ser durs i competitius, han de córrer riscos i

no han de plorar; mentre que les dones han de ser sensibles, carinyoses i han de cuidar als demés.

·Hàbits de vida: encara que els homes fan més exercici físic que les dones, tenen pitjors hàbits

de vida (van menys al metge, fumen i beuen més, mengen pitjor, condueixen de forma menys

agressiva i solen recórrer més a la violència). Cal dir que en els últims anys les dones estan adoptant

EDAT 65-69 ANYS 70-74 ANYS 75-79 ANYS 80-84 ANYS 85 O MÉS ANYS

SEXE Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona

POBLACIÓ 627.262 811.074 512.248 704.334 340.373 523.974 170.620 304.104 87.449 191.644

TOTAL 1.438.336 1.216.582 864.347 474.724 279.039

16

pitjors hàbits de vida, han començat a consumir més alcohol i a fumar més. Altre factor és que les

dones cuiden més les relacions personals, està demostrat que l’esperança de vida és més llarga com

major sigui el recolzament socials que una persona té.

·Factors biològics:

·Influència de les hormones: la testosterona fa que els homes arribin a grans nivells d’activitat física, agressivitat i competitivitat que acurten les seues expectatives de vida. També les hormones són les causants de que els homes es suïciden fins a cinc vegades més que les dones i que siguin víctimes de més accidents de tràfic o morts per violència. En 2010 el percentatge de morts en accidents de tràfic era quatre vegades major en els homes d’entre 18 i 34 anys que en les dones i en 2011 es van suïcidar 375 homes front a 91 dones, d’entre 15 i 34 anys. En aquesta taula podem observar les taxes de suïcidi per cada 100.000 habitants en diferents països, ens permet veure la diferència entre el nombre de suïcidis d’homes i el de dones:

PAÏSOS HOMES DONES TOTAL

Rússia 42’1 7’2 33’5

Japó 31’4 11’5 21’2

Estats Units 19’8 4’9 12’0

Noruega 15’9 6’7 11’2

Canadà 17’3 5’1 11’1

Espanya 10,5 2’7 6’3

Grècia 5’6 0’9 3’2

A més, la testosterona també eleva els nivells de colesterol roí en sang, això farà que els homes tinguin més probabilitats de sofrir una cardiopatia o un infart cerebrovascular. Per contra, els estrògens el que fan és elevar el colesterol bo, i s’han fet diversos experiments que demostren que el colesterol bo té un efecte protector sobre el cor.

·Cromosoma X/Cromosoma Y: sabem que les dones són XX i els homes XY; el cromosoma Y té molts menys gens que el X, a més, la majoria d’ells es troben lligats a la fertilitat masculina i al desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris. Si algun gen importants del cromosoma X pateix algun dany, els homes no poden substituir les funcions d’eixe gen, mentre que les dones com tenen un altre X si que podran. Això farà que els homes siguin més vulnerables front a diverses infermetat provocades per mutacions en el cromosoma X. A més, en 1985 es va descobrir l’existència d’un gen molt important per a la reparació d’errors genètics en el cromosoma X.

·Menopausa

·Resistència del cor: un estudi fet a 250 persones d’entre 18 i 80 anys, va demostrar que el cor femení resisteix millor al pas del temps, mentre que el rendiment del cor masculí pot reduir-se fins a quatre vegades entre els 18 i els 70 anys. Cal dir que els homes poden pal·liar els efectes de l’edat si practiquen esport regularment i que les dones encara que el seu cor es conserva bé també es necessari que practiquen esport.

Sabem que les artèries principals a mesura que ens fem vells es fan més rígides, el que provocarà un augment de la tensió. Amb els anys, es debilita la circulació sanguínia, en els homes començarà abans que en les dones, encara que les dones quan les dones arribin a la menopausa sofriran una brusca debilitació.

17

COM AFECTA L’ENVELLIMENT EN LA SALUT PÚBLICA?

Entre 2000 i 2050, la població mundial major de 60 anys es triplicarà. La major part d’aquest

augment es produirà en els països menys desenvolupats.

Aquest canvi demogràfic té varies conseqüències per a la salut pública. Gaudir de bona salut

es fonamental per a que les persones majors mantinguen la seua independència i pugan tindre un

lloc en la vida familiar i en la seua comunitat. Cuidar la salut al llarg de la vida i previndre la malaltia

podria evitar o retardar al menys l’aparició de malalties cròniques i no transmissibles, com les

cardiopaties, els accidents cerebrovasculars i el càncer.

Però aquestes malalties també deuen ser detectades i tractades a temps amb el fi de reduir

al mínim les seues conseqüències; a mes, quins pateixen una malaltia avançada necessitarà cuidats i

un suport adequat de forma prolongada. El millor mode de prestar eixos servicis és mitjançant un

sistema integral d’atenció primària. L’acció de salut pública també pot recolzar-se en la capacitat dels

majors.

Per tant, queda clar que el procés d’envelliment de la població representa un important

repte per al sistema sanitari, no només perquè la despesa sanitària per càpita augmenta amb l'edat,

sinó també perquè implica un canvi del caràcter mateix de les atencions i cures demandats.

La despesa sanitària

Pel que fa a la despesa sanitària, en el gràfic 6 podem observar com en els darrers anys

aquest ha augmentat, passant de 23.557.000 d'euros l'any 1991 a 46.681.000 d'euros en 2011. Si bé

tant el sector públic com el privat van experimentar en aquesta dècada un important

desenvolupament, la despesa sanitària privada ha estat el que més ha augmentat en aquests deu

anys, multiplicant la seva inversió per 2’6, mentre que en el cas de la despesa sanitària pública es va

multiplicar per 1’8 durant el període d'estudi

La despesa farmacèutica

La despesa farmacèutica de la Seguretat Social també ha patit un important increment en els

últims anys, passant de 3.101,8 milions d'euros en 1991 a 7084,4 milions d'euros l'any 2001, dels

A pesar de l’augment de la despesa sanitària en

els últims anys, Espanya figura en el lloc 29 en la

classificació que la OMS (2000) ha realitzat en lo

que al nivell de despesa sanitària (percentatge del

PIB). Així mateixa, Espanya ocupa el sisé lloc entre

191 països en lo que a nivell de la població es

refereix, indicant la qualitats dels servicis sanitaris

ofertats en el nostre país

18

quals el 95,3 per cent i el 95,8 per cent total, respectivament, es van correspondre amb el Sistema

Nacional de Salut. Dins de la despesa farmacèutica, el que

aporta una major càrrega al Sistema Nacional de Salut és el

dels pensionistes. La raó per la qual la despesa

farmacèutica dels pensionistes és superior, es deu, no

només al fet que l'import mitjà de les receptes és més

elevat (com podem observar al gràfic 7), conseqüència de

les pròpies característiques dels tractaments i malalties

durant la vellesa, sinó també a que la cobertura de la

despesa farmacèutica dels pensionistes és del 100 per

cent. Previsiblement, i de seguir les actuals tendències

demogràfiques, la despesa farmacèutica s'incrementarà

degut a l'augment del volum de població de 65 i més anys.

La cobertura assistencial: hospitals, residències i centres de dia

Un altre dels reptes que el sistema sanitari es planteja davant l'imparable procés

d'envelliment de la població, és el de la cobertura assistencial. En el cas d'Espanya, que aviat es

convertirà en el país de la Unió Europea amb major proporció de gent gran, la xarxa hospitalària

sembla insuficient per cobrir les necessitats sanitàries d'un grup de població en augment. D'aquesta

manera, l'any 2000 el 13,5 per cent dels hospitals estaven especialitzats en geriatria, d'acord amb les

dades facilitades per l'INE. No obstant això , el creixement de la proporció de persones de 65 i més

anys ha d'implicar un canvi qualitatiu de l'atenció i cura mèdica, no tant orientat a un enfocament

curatiu, la qual cosa provoca una excessiva dependència médico-farmacéutica, com a aprimar la

prevenció.

Aquesta reduïda cobertura hospitalària pel que fa als centres especialitzats en geriatria,

també es manifesta pel que fa als serveis d'atenció a la gent gran, com es pot observar en el quadre

3. Com s'adverteix en el quadre, els serveis residencials són els més desenvolupats del sistema de

serveis d'atenció a la gent gran. El nombre total de places residencials a Espanya al gener de 2002

era de 239.366 , distribuïdes entre 4.795 centres.

Si bé els serveis residencials són els més importants en l'atenció a la gent gran, l'oferta

sembla insuficient. L'índex de cobertura ( IC ) de les places residencials indica com l'any 2002 per

cada 100 persones de 65 i més anys hi havia 3,4 places en residències, enfront de les 5,2 de mitjana

de la Unió Europea. Pel que fa als centres de dia, al gener de 2002 el nombre total de places ofertes

ascendia a 18.639, distribuïdes en 956 centres.

Del conjunt de places existents, el 55 per cent eren públiques i , d'aquestes, el 71 per cent

estaven gestionades per entitats públiques (autonòmiques o locals) i el 29 per cent per entitats

privades en règim de concert. Aquesta distribució segons titularitat posa de manifest el pes del

sector públic en l'oferta de places, bé sigui a través de centres propis (gestionats pel sector públic) o

bé a través de centres de gestió privada concertats amb el sector públic.

19

Igual que passava amb els

centres residencials, l'oferta de places

en centres de dia és insuficient per

cobrir la demanda. L'índex de

cobertura de les places de centres de

dia a l'any 2002 , mostrava que per

cada 100 persones de 65 i més anys hi

havia 0,3 places en centres de dia.

Què pensa la gent?

Hem realitzat una enquesta a 20 persones aleatòries en una consulta mèdica especialitzada en

Medicina General. Les preguntes i respostes van a ser aquestes:

1. Pensa que la qualitat de la salut pública referida a les persones d’edat avançada ha

empitjorat? El 25% diu que NO, mentre que el 75% diu que SI

2. Està d’acord amb el copagui dels medicaments en les persones d’edat avançada? El 20% diu

que NO, mentre que el 80% diu que SI

3. Considera que és adequat el nombre de geriatres en Espanya actualment? El 100% diu que

NO

4. Considera que està coberta la salut dental en les persones d’edat avançada? El 100% diu que

NO

5. Considera que ha hagut un abús massiu del servici d’urgències per a patologies menors en

persones d’edat avançada? El 10% diu que NO, mentre que el 90% diu que SI

A més, vam preguntar l’edat i el sexe de les persones enquestades: 9 eren dones i 11 eren

homes; i respecte a l’edat vam tindre aquestos intervals:

De 30-40 anys: 6 persones

De 41-50 anys: 4 persones

De 51-60 anys: 5 persones

De 61-70 anys: 5 persones

Per tant, queda clar que l’opinió de la gent consisteix en que hi ha pocs mitjans sanitaris per

a les persones d’edat avançada, que es demanen massa diners a persones majors pels servicis

sanitaris que necessiten, que no hi ha suficient especialització mèdica i que ha hagut una

sobreexplotació dels servicis de urgències i generals.

La dimensió de la salut:

Tot i que la importància actual i futura que té la població de 60 i més anys, els actuals serveis

de salut no tenen una política de reorientació dels serveis per a la promoció, la prevenció i l'atenció

de salut de la gent gran.

20

La OMS proposa focalitzar les intervencions en salut pública durant el curs de la vida. Per als

adults grans que estan per sobre del llindar de la discapacitat , les intervencions han d'estar dirigides

a prevenir la pèrdua de funcionalitat per causes evitables, com la malnutrició, caigudes, malalties del

cor i reumatisme o artritis, malalties cerebrovasculars, diabetis, dificultats visuals, depressió,

malalties malignes o osteoporosi. Finalment, per als que estan per sota del llindar de la discapacitat,

les intervencions han d'estar dirigides a reparar la pèrdua de funcionalitat i, quan ja no és possible ,

assegurar la qualitat de vida dins dels límits imposats per la discapacitat.

La major vulnerabilitat dels adults majors als problemes de salut es tradueix en que es

requereixen recursos humans, tecnològics i materials diferenciats i apropiats per a la cura de la salut,

en una etapa de la vida en què les malalties tendeixen a ser cròniques i no agudes.

La decisió sobre l'assignació de recursos de la salut pública per a la prevenció de la

disfuncionalitat i la discapacitat és un important tema de justícia distributiva relacionat amb la salut

pública i l'envelliment .

Factors que susciten el interès pel funcionament dels sistemes de cuidat

1. L’envelliment augmenta la demana de servicis d’assistència

2. La població adulta major que precisa cuidats de forma permanent es troba en franc procés

de creixement.

3. El cuidat ha recaigut tradicionalment en les dones, i aquestes –degut a pressions

econòmiques, socials o opcions personals– s’han anat alejant progressivament d’aquestes

tasques.

4. Els serveis socials de suport a la reproducció social de la població de persones majors encara

no han aconseguit un ple suport públic, i la família actua com principal mecanisme

d’absorció dels riscs associats a la pèrdua de funcionalitat en la vellesa

Què hem de fer per a millorar la situació existent?

En el area de la salut es deu posar èmfasis en l’atenció primària dels pacients amb malalties

cròniques i després en el maneig multidisciplinari de l’ancià, en l’educació per a prevenir el

maltractament a les persones majors o diagnosticar-lo i reportar-lo en cas de trobar-lo, crear centres

de salut mental per a l’adult major, generar models de cuidat agut del pacient en casa i del pacient

hospitalitzat que siguen d’alta qualitat i costo-efectiu.

Açò requerirà la participació de les societats científiques i l’entrenament del personal en

geriatria des de l’educació en pregrau, així com la promoció de subespecialitats geriàtriques. La

implantació de tot lo anterior requereix la participació del sector polític i econòmic, quins deuen

entendre la importància de trobar una adequada atenció de l’adult major i les seues implicacions

positives per a la salut i la qualitat de vida d’aquest grup etari.

L'objectiu és prevenir les complicacions i aconseguir la independència en les seves activitats

principalment d'autocura, que l'ancià sigui funcional, o per contra això demanaria més despeses i/o

temps de la població econòmicament activa. La meta és arribar a la vellesa de la manera més

saludable possible, retardant el temps d'aparició de la discapacitat i amb un enfocament en la

21

qualitat, la dignitat i el bon viure més que en la quantitat

d'anys. A més també seria molt positiu poder reduir el gran

percentatge de gent major que va al centre de salut, com

podem observar en el gràfic adjunt. No s'ha de veure

l'envelliment com un problema de magnituds

desproporcionades, ja que és al seu torn el triomf de

l'assoliment d'unes millors condicions de l'atenció sanitària.

22

CONCLUSIÓ

Al llarg d’aquest treball hem parlat sobre el concepte de la vellesa, dins la nostra societat, i, en

funció d’aquest, com enfoquen aquest últim període de vida, tractant els diferents processos

degeneratius que poden ocórrer. Així mateix, hem parlat també del paper necessari dels diversos

grups professionals de l’àmbit de la salut, encarregats d’afavorir i perllongar la vida dels ancians. Dins

d’aquesta recerca de metes, trobem que no sols es planteja l’aconseguiment d’una major esperança

de vida, sinó que aquests anys que viuen els ancians, siguen amb la major qualitat de vida possible.

És a dir, viure més, i viure millor.

Si bé cal reforçar els dispositius assistencials per a les persones greument dependents , no

s'han de deixar en segon pla els esforços per evitar la dependència o per a la recuperació quan la

dependència és reversible , de manera que les intervencions que tinguin com a objectiu l'actuació

preventiva , precoç i rehabilitadora han d'ocupar un lloc preferent .

En el referent a l’activitat física, com hem comprovat , son moltes les millores no solament

físiques sinó mentals, i proporcionen a la persona major una qualitat de vida molt mes elevada, y una

sensació de ben estar que fa que tinguin moltes més ganes de realitzar cada vegada mes activitats.

Inclús, ajuden en la prevenció d’algunes malalties.

Cal dir que encara que no ho paregui ja que no es parla molt, si que existeix el maltractament

als majors, aquest maltractament podrà ser de diversos tipus: físic, psíquic o emocional, abús

econòmic, financer o material i abús sexual; també es considerarà maltractament la negligència, és a

dir, desentendre’s del benestar de la persona major, de les seues necessitats bàsiques. El de major

prevalença des del punt de vista de les víctimes és el maltractament psicològic i la negligència, seguit

del maltractament físic i l’abús econòmic. Des del punt de vista dels cuidadors el de major

prevalença és l’abús econòmic, seguit del maltractament físic i psicològic. Els factors que fan que

augmenti la probabilitat de maltractament són el sexe (major en dones), dependència, estrès del

cuidador, la qualitat de la relació, la falta de recolzaments social...

A més, les dones tenen una esperança de vida més elevada que els homes, això es deu a una

sèrie de causes socials, hàbits de vida i factors biològics (influència de les hormones, cromosoma

X/cromosoma Y, menopausa i resistència del cor).

Per últim, hem de destacar respecte al tema de la salut pública que hem de procurar cuidar

la nostra salut al llarg de la vida i al mateix temps intentar previndre la malaltia, per així al menys

intentar retardar l’aparició de malalties cròniques i no transmissibles en edats avançades. També

hem de tindre en conte que per a tractar les malalties ja detectades hem de posseir un sistema

integral d’atenció primària competent amb el fi de reduir al mínim les conseqüències de la malaltia, i

tindre sempre present que la salut és un dret universal. Per acabar dir que el procés d’envelliment de

la població representa un important repte per al sistema sanitari, ja que la despesa sanitària per

càpita augmenta amb l'edat i perquè implica un canvi del caràcter mateix de les atencions i cures

demandats, però tot es possible fer-ho.

23

Berrío valencia, marta inés. envejecimiento de la población, un reto para la salud pública. rev colomb anesteisiol

[online].2012, vol. 40, n.03 [citado 2014-04-23], pp. 0-0. disponible en: <http://revcolanest.com.co/es/envejecimiento-

poblacion-un-reto-salud/articulo/90149436>

El maltrato de las personas mayores. n.p.: n.p., n.d. 135-55. web. 1 may 2014.

<http://www1.paho.org/spanish/am/pub/capitulo_5.pdf>.

García velázquex, mª del castillo, pérez galán, ricardo josé y poley guerra, alfredo jesús. identificacion de las causas por las

que acuden al servicio de urgencias las personas meyores. revista científica de la sociedad española de enfermeria de

urgencias y emergencias [online]. 2011, n.18 [citado 2014-04-23], pp. 5 . disponible en:

http://enfermeriadeurgencias.com/ciber/marzo2011/pagina5.html

Género y el envejecimiento. washington dc: organización panamericana de la salud, n.d. 1-2. web. 1 may 2014.

<http://www1.paho.org/spanish/hdp/hdw/genderageingsp.pdf>.

Agadys, mora bautista. el envejecimiento y la actividad fisica. bogotá (colombia): n.p., n.d. web. 6 may 2014

Gómez alonso, francisco. el maltrato a las personas mayores. n.p.: n.p., n.d. web. 1 may 2014.

<http://www.imserso.es/interpresent2/groups/imserso/documents/binario/enlace23_26_31maltratoppmm.pdf>.

González fonesca, jesús. ¿por qué las mujeres viven más que los hombres? n.p.: n.p., 2013. web. 1 may 2014.

http://jesusgonzalezfonseca.blogspot.com.es/2010/10/por-que-las-mujeres-viven-mas-que-los.htm

Imatge: http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/28112011/7b/es-an_2011112813_9164638/ode-cbed94e8-941f-

39c4-8b5a-d514a865bf6d/esperanza_de_vida.jpg

Joaquín, giró miranda. envejecimiento y sociedad una perspectiva pluridisciplinar. universidad de la rioja ed. n.p.: n.p., n.d.

143-79. print.

Jópez casasnovas (director), guillem, adelina comas herrera, malena monteverde verdenelli, david casado marín, and josé

ramón casó garcía. nvejecim y dependencia. envejecimiento situación actual y retos de futuro. caixa catalunya ed. n.p.: n.p.,

barcelona,. web. 6 may 2014.

<http://www.catalunyacaixa.com/caixacat/es/ccpublic/particulars/publica/pdf/estudi02.pdf>.

OMS. ¿qué repercusiones tiene el envejecimiento mundial en la salud pública? n.p.: n.p., 2011. n. pag. web. 23 mar. 2014.

<http://www.who.int/features/qa/42/es/>.

Pelaez, martha b y ferrer lues, marcela. salud pública y los derechos humanos de los adultos mayores.acta bioeth. [online].

2001, vol.7, n.1 [citado 2014-04-23], pp. 143-155 . disponible en:

<http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s1726-569x2001000100011&lng=es&nrm=iso>. issn 1726-569x.

Relación entre género y envejecimiento. narcea: revista del ministerio y asuntos sociales, 1996. 170-73. web. 1 may 2014.

<http://www.empleo.gob.es/es/publica/pub_electronicas/destacadas/revista/numeros/40/recens07.pdf>.

Rodriguez cabrera, aida y alvarez vazquez, luisa. repercusiones del envejecimiento de la población cubana en el sector

salud. rev cubana salud pública [online]. 2006, vol.32, n.2 [citado 2014-04-23], pp. 0-0 . disponible en:

<http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0864-34662006000200013&lng=es&nrm=iso>. issn 0864-3466.

Rodríguez, josé andrés. ¿por qué ellas viven más? n.p.: la vanguardia, 2013. web. 1 oct. 2014.

<http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20130927/54390102676/por-que-ellas-viven-mas.html>.