1

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ DE VALL Identificació de la sessió Número: 8/16 Caràcter: ordinari Data: 24 de novembre de 2016 Horari: 20 a 21.45 hores Lloc: sala de plens de la Casa de la Vila Assistents Josep Serra Busquets, alcalde Xavier Serrate Cunill, tinent d’alcalde Núria Banegas Ortega, regidora German Caixal López, tinent d’alcalde Antonio Moreno Ureña, tinent d’alcalde Jaume Monteis Catot, regidor Núria Casademunt Domènech, tinent d’alcalde Carlos Diaz Aguayo, regidor Xavier Fernández Torres, regidor Carolina Gabaldón Casanovas Juan Javier Castillejo Fernández Catalina Siles Royo, regidora Francisco Rodríguez Chaves, regidor Eloisa González Flores, secretària Ordre del dia 1. Aprovació de l’acta anterior S’aproven per unanimitat les actes dels plens dels dies 29 de setembre i 20 d’octubre de 2016. 2. Presa de possessió de la regidora Carolina Gabaldón Casanovas Alcalde – Sra. Carolina Gabaldón, benvinguda, li demano que es posi dreta. És el protocol, m’han dit: Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora amb la lleialtat al Rei, guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat?. Sra. Gabaldón – Com a ciutadana partidària d’un estat republicà, federal, solidari i laic, ho prometo per imperatiu legal. Alcalde – Moltes gràcies. 3. Aprovació modificació relació llocs de treball Llegeix la proposta la secretària: Considerant que amb data 16 de setembre i de conformitat amb la Provisió d'Alcaldia de data 8

de setembre, es va aprovar la modificació de la plantilla de personal de l’ajuntament de Lliçà de

Vall, creant el lloc de treball de Responsable de Recursos Humans, grup de classificació A2;

creació del lloc de Administrativa de recursos humans, grup de classificació C1; creació del lloc

2

d’oficial d’equip, i revisió de la valoració del lloc de treball d’Administrativa, a la plantilla de

personal laboral i funcionari de l’Ajuntament.

Considerant que de conformitat amb la Provisió d'Alcaldia de data 6 de setembre va ser emès

Informe de Secretaria referent al procediment a seguir i a la Legislació aplicable en el

procediment de modificació de la Relació de Llocs de treball.

Considerant que el projecte de modificació de la Relació de Llocs de treball que va ser negociat

i aprovat amb els representants dels treballadors amb data 16 de setembre, incorporant-se les

corresponents modificacions.

Considerant que l'Informe d'Intervenció de data 19 de setembre s’acredita que al Pressupost

municipal vigent existeix consignació suficient i adequada per atendre les obligacions

econòmiques que es deriven de la modificació de la Relació de Llocs de treball.

Realitzada la tramitació legalment establerta i vist l'Informe de secretaria de data 19 de setembre, Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa. El ple de l’Ajuntament adopta el següent acord:

Primer. Aprovar inicialment la modificació de la Relació de Llocs de treball d'aquest Ajuntament,

amb el text que figura en l'expedient.

Segon. Exposar al públic l' esmentada modificació de la Relació de Llocs de treball, durant el

termini de quinze dies hàbils a comptar des del següent al de publicació del corresponent

anunci en el Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar-la i

presentar reclamacions davant el Ple. La modificació de la relació de llocs de treball es

considerarà definitivament aprovada si durant el citat termini no s'haguessin presentat

reclamacions; en cas contrari, el Ple disposarà del termini d'un mes per resoldre-les.

Tercer. Una vegada aprovada definitivament la modificació, la Relació de Llocs de treball es

publicarà íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Butlletí Oficial de

la Província, i es remetrà una còpia de la mateixa a l'Administració de l'Estat i al Departament

de Governació de la Generalitat.

La regidora Núria Banegas explica la modificació – Faré una breu exposició, bona nit. Es proposa per aprovació al ple la modificació de la relació de llocs de treball motivada per la creació i modificació d’alguns llocs de treball en concret. Concretament a l’àrea de serveis municipals, pel que fa a la brigada municipal, es va considerar la necessitat de crear un lloc nou de treball que l’hem denominat oficial d’equip que desenvolupés funcions concretes de suport al cap de la brigada i coordinació amb la resta de llocs de treball existents dintre de la brigada municipal. També a l’àrea de RRHH que actualment està formada per un sol lloc de treball, el de tècnic auxiliar de RRHH es va considerar necessari dotar a l’àrea d’una estructura amb més llocs per dur a terme tota la gestió de l’àrea de RRHH. Per tant, es proposa la creació de lloc d’administratiu de RRHH i el de responsable de RRHH que amb aquesta nova estructura passaria a ser un lloc de tècnic mig. Finalment també es va considerar realitzar una revisió del lloc de treball genèric d’administratiu existent a totes les àrees de l’organització. Aquestes modificacions s’han realitzat seguint d’acord a les normes establertes i en el si de la comissió

3

de seguiment de la comissió de llocs de treball, aprovada l’any 2010, formada per membres de la representació dels treballadors i de l’ajuntament i que va finalitzar amb l’acord que consta a l’acta juntament amb la resta de documentació que està dins de l’expedient. En conclusió és això, aprovar les modificacions que s’han realitzat per causes organitzatives dintre de lo que és l’organització de llocs de treball. Alcalde – Paraules al respecte? Fem Lliçà – En primer lugar, no nos sigue sorprendiendo el hecho de que se traiga aquí a aprobación a pleno una cuestión que entre otras cosas con los grupos políticos por lo menos con Fem Lliçà no se ha negociado ni se ha tenido en cuenta. Es una cuestión que habéis internamente debatido entiendo yo, no sé con quién, pero bueno, está claro que hoy nos traéis una serie de modificaciones para las cuales con nosotros no habéis contado. Yo tengo varias preguntas que haceros. La primera es: en que os habéis basado concretamente para hacer este tipo de modificación? Y a partir de aquí, si me contestas, seguiré realizando las preguntas. Sra. Banegas – Ho he dit, aquestes modificacions s’han debatut en el si de lo que és la comissió de seguiment de valoració de llocs de treball, juntament amb el comitè de treballadors. És l’òrgan competent en aquesta matèria, en valorar i avaluar els canvis organitzatius que afecten a la relació de llocs de treball. Per tant, s’ha debatut amb el comitè d’empresa i els membres que en formen part. I en què està basat? En els informes que hi ha a cada expedient raonen i motiven la necessitat de fer aquestes modificacions. Fem Lliçà – Por los grupos políticos, nos lo traéis a aprobación con lo cual no se ha debatido. Mi contestación, ha habido en este caso una revisión de todos los puestos de trabajo a nivel general para hacer una valoración concreta? Sra. Banegas – No, amb els grups polítics, això és un tema que es podia haver debatut a la comissió informativa. Fem Lliçà – Dos días antes del pleno, como siempre. Mi pregunta, concreta, se ha hecho esto en base a una valoración de los puestos de trabajo? Sra. Banegas – Cada cosa té el seu ordre i el primer és la comissió de seguiment de valoració de llocs de treball. Posteriorment s’arriba a l’acord amb els representats dels treballadors, evidentment es presenta a la comissió informativa per sotmetre la proposta a ple. Si s’ha fet una revisió de tots els llocs, no, s’ha fet la revisió d’aquests llocs de treball que han patit modificacions. Fem Lliçà – Me quieres decir que la valoración de puestos de trabajo que se hizo por parte de la Diputación tiene algo que ver con este tipo de acuerdos que nos presentáis? Una valoración de puestos de trabajo que era un churro sin ningún tipo de criterio, de valoración técnica, con unos criterios del técnico de la Diputación que eran de risa, con unas fórmulas de entrevistar a los distintos trabajadores que daban pena. Y este debate lo tuvimos ya en su tiempo. Si de ahí extraéis un poco las necesidades en este caso de la plantilla, pues me parece que vamos como siempre bien, pero yo sigo insistiendo, a los grupos políticos nos lo traéis hoy hecho. No ha habido ni momento ni forma, aunque hubiéramos estado en la comisión informativa, que por problemas laborales no pudimos estar, no da tiempo a iniciar ningún tipo de comentario ni a aportar nada. Simplemente venís hoy a que aprobemos un hecho ya consumado, como estáis acostumbrados. La segunda pregunta que te quiero hacer en relación a este tipo de futuros puestos: se van a hacer en régimen de promoción interna o se van a hacer de nivel de convocatoria pública?

4

Sra. Banegas – D’aquests tres llocs, el que he exposat son tres llocs diferents. El que és l’àrea de serveis municipals, l’oficial d’equip, ja existeix un nomenament de la persona que l’ocupa. En el cas de RRHH també. El que està vacant i si tot va bé, de cara a la plantilla orgànica de l’any que ve es convocarà i es convocarà per promoció interna, l’administratiu de RRHH i l’altra punt no ha sigut la creació de cap lloc, sino la revisió del lloc genèric d’administratiu. Fem Lliçà – me estás comentando por ejemplo, en este caso, que va a ser por promoción interna. Sra. Banegas – Si hi ha la vacant d’administrativa, es convocarà per promoció interna. L’administrativa de RRHH. Fem Lliçà – Y la técnica de RRHH? Sra. Banegas – Aquest està ocupat per un nomenament per la persona que ocupa el lloc de tècnic auxiliar de RRHH. Fem Lliçà –Esto se hizo a dedo no hubo promoción interna. Sra. Banegas – Es va fer nomenament. Fem Lliçà – Siguiendo las antiguas políticas, en este caso y en este caso me dirijo un poco al señor alcalde, ha criticado mucho fuera cuando el anterior grupo municipal actuaba con decreto a dedo. Me sorprende porque en su día se presentó un decreto en el cual esta persona concretamente se hacía en petición a una petición de un funcionario de carrera que solicitaba esta plaza y se argumentaba que había un visto un informe elaborado por la regidoría de personal, te leo el decreto, que está aquí, esto es un decreto que está aquí, no me lo estoy inventando yo. Visto el informe elaborado por la regidoría de personal, visto el informe de RR.HH. que en este momento supongo que sería ella, pero casualmente esto se hizo un 4 de marzo. Casualmente hay un informe de la regidoría de RRHH fechada el 10 de mayo. Estáis aprobando un decreto el día 4 de marzo diciendo que hay un informe que por arte se hace un mes después. A esto se le llama seriedad. Esto es un poco el criterio que por lo visto este equipo de gobierno está siguiendo. Y además me da, es curioso la celeridad con la cual se hacen los informes cuando convienen porque la presentación de a instancia de esta persona fue me parece el día uno y el día cuatro se hace el informe rápido por parte del alcalde. En algunas cuestiones que se os piden actas o informes y tardáis lo que queréis y más. Pero a nivel de criterio político está claro que seguís actuando a dedo, no tenéis planificado a día de hoy después de tanto tiempo una buena planificación de organización de este ayuntamiento, en el cual creo que se podrían haber aprobado y aprovechao muchos más recursos y continuáis en la línea que algunos aquí presentes en la sala han criticado cuando no estaban y ahora continúan en la misma dinámica. Sra. Banegas – Només aclarir dues coses. Com he comentat, aquests dos llocs de treball creats, oficial d’equip i responsable de RRHH, hi ha un nomenament. És provisional. El dia que es convoqui la plaça, es farà per promoció interna. És un nomenament provisional per poder revisar les tasques. En referencia a l’informe de la regidoria de RRHH, els regidors no fem informes, fem propostes. I aquesta proposta que és de data març, forma part de l’expedient de la modificació del lloc de treball. No té res a veure amb el decret de nomenament. Fem Lliçà – Te recuerdo que cuando te pedí el informe que pone aquí me dijiste que no lo teníais. Estáis poniendo en un decreto que hay un informe. Ese informe en esos momentos no estaba. Firmáis un decreto dónde pones que hay un informe y no existe. Posteriormente existe este, un mes y pico este. La seriedad de este grupo de gobierno en el cual a criterio muy concreto a seguir haciéndolo a dedo todo lo que podéis y más y luego la última critica es traer a pleno cuestiones para que lo aprobemos los grupos políticos sin haberlo debatido previamente

5

Alcalde – Alguna altra intervenció? Passem a votació Votació: CIU: 4 vots a favor ERC: 3 vots a favor Fem Lliçà – Entesa: 3 vots en contra PSC: 2 vots en contra PP: 1 vot en contra 4. Proposta d’ampliació de la delegació de funcions a la Diputació de Barcelona El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, preveu a l’article 7 que les Entitats locals podran delegar en altres Entitats locals, en el territori de les quals estiguin integrades, les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic que els corresponguin. A l’empara de la previsió legal, aquest Ajuntament considera oportú delegar en la Diputació de Barcelona les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic que en la part resolutiva d’aquest dictamen, s’enumeren. D’altra banda, amb anterioritat a la present data, l’Ajuntament ha delegat altres facultats de gestió, liquidació i recaptació de ingressos de dret públic locals, mitjançant l’adopció dels corresponents acords plenaris. Davant l’experiència adquirida es creu procedent ampliar la delegació de competències que exerceix la Diputació de Barcelona de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de determinats ingressos de dret públic d’aquest municipi a altres ingressos de dret públic que s’enumeren a la part resolutiva d’aquest dictamen i, alhora, regular l’exercici de la delegació i les facultats que es reserva l’Ajuntament. Val a dir que la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, a banda de disposar -en el seu article 116.1- que les administracions públiques catalanes, els organismes i les entitats públiques poden delegar les competències de llur titularitat a altres administracions o entitats en els termes que estableix la normativa sectorial aplicable, estableix en el seu article 8.4 que la delegació d'una competència pot reservar, a favor de l'òrgan delegant, les facultats de control i seguiment de l'exercici de la competència delegada, i es pot subjectar a condició, suspensiva o resolutòria, o a termini. Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa. El Ple de l’Ajuntament adopta els següents acords: Primer. Delegar en la Diputació de Barcelona perquè mitjançant el seu Organisme de Gestió Tributària exerceixi, per compte d’aquesta Corporació, les competències de recaptació de la Taxa pel subministrament d'aigua, que a continuació s'especifiquen:

· Emissió de documents cobratoris en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe · Dictar la provisió de constrenyiment · Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu · Liquidació d'interessos de demora · Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts · Resolució dels recursos que s'interposin contra els actes anteriors · Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors

6

Segon. L’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per a determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul·lació, total o parcial, de les liquidacions, respecte d’alguns dels tributs o ingressos de dret públic la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, quan circumstàncies organitzatives, tècniques, o de distribució competencial dels serveis municipals, ho facin convenient. Tercer. Correspon a la Diputació de Barcelona, a través de l'Organisme de Gestió Tributària, en l'exercici de les funcions delegades de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic descrits en l'apartat primer d'aquest acord, establir els llocs i els mitjans de pagament d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació, l'Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic i la normativa interna de la Diputació de Barcelona reguladora de la prestació d'aquest servei. Quart. La delegació conferida de l’exercici de les competències descrites en aquest acord es regeix per les següents regles: Regla primera. La delegació atorgada te caràcter general i una duració de dos anys a comptar des de la data d’acceptació per part de la Diputació de Barcelona. Tanmateix, el temps de durada de la delegació s'entendrà prorrogat tàcitament per períodes consecutius d'un any, si cap de les dues parts no comunica la seva decisió de donar-la per finida amb una antelació mínima de sis mesos. Regla segona. L’exercici de les facultats delegades s’ajustarà als procediments, els tràmits i les mesures en general, relatives a la gestió tributària, que estableixen tant la Llei d’hisendes locals com la Llei general tributària i les seves normes de desplegament, així com a allò que s’estableix en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona i en la normativa interna de la Diputació de Barcelona, reguladora de la prestació d'aquest servei. En particular, pel que respecta a la recaptació, en període de pagament voluntari i en període executiu, s’aplicarà el Reglament general de recaptació i la normativa concordant. Regla tercera. Les facultats delegades seran exercides pels òrgans de la Diputació de Barcelona i del seu Organisme de Gestió Tributària, conforme el que disposen els Estatuts de l’Organisme de Gestió Tributària, el seu Reglament orgànic i l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona i en la normativa interna de la Diputació de Barcelona, reguladora de la prestació d'aquest servei. Per la seva banda, l'Ajuntament podrà emanar instruccions tècniques de caràcter general i recavar, en qualsevol moment informació sobre la gestió. Regla quarta. L’Organisme de Gestió Tributària percebrà, com a compensació econòmica per les despeses que hagi d'atendre per portar a terme amb eficàcia la prestació del servei objecte de la delegació conferida, la taxa per la prestació de serveis i la realització d’activitats necessàries per a l’exercici de les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, regulada en l’ordenança fiscal que estigui vigent en cada exercici. Regla cinquena. L’Ajuntament podrà sol·licitar bestretes ordinàries a compte de la recaptació dels impostos sobre béns immobles i sobre activitats econòmiques, si aquests tributs figuren

7

entre els tributs delegats. L’atorgament d’aquestes bestretes, llur quantia i condicions es regeix pels criteris que estableixi la Junta de Govern de l’Organisme de Gestió Tributària. En circumstàncies singulars, la presidència de l’ORGT podrà aprovar bestretes extraordinàries. En aquest supòsit, l’Ajuntament assumirà el cost financer que representi per a l’ORGT la disponibilitat de fons aliens. Regla sisena. L'aplicació comptable i les transferències de les quantitats recaptades per l’ORGT a l’ajuntament es regiran per les normes següents: 1. L’aplicació comptable, amb el detall de les quantitats recaptades per cada concepte d’ingrés, i la transferència de la recaptació la realitzarà l’ORGT a l’Ajuntament de forma quinzenal. 2. Els comunicats d’aplicació comptable detallaran les quantitats liquidades pels diversos conceptes, les anul·lacions de liquidacions i les devolucions d’ingressos indeguts aprovades a en el període quinzenal anterior, amb les especificacions necessàries per poder registrar les operacions resultants en la forma imposada per la Instrucció de comptabilitat de les corporacions locals. 3. L'Organisme de Gestió Tributària liquidarà i recaptarà, per delegació de l'Ajuntament, interessos de demora pel temps transcorregut des de la conclusió del període de pagament voluntari fins al moment en què tingui lloc el pagament del deute, al tipus d'interès establert a la normativa vigent. 4. L’import de la bestreta ordinària a què es refereix la regla cinquena serà abonada conjuntament amb la primera transferència del mes pel concepte de recaptació. 5. Pel que fa a la recaptació per l'Impost sobre activitats econòmiques, es transferirà a l’Ajuntament la part d'ingressos que corresponen a la quota tributària municipal, i la part corresponent al recàrrec provincial s'ingressarà directament al compte de la Diputació. Regla setena. La Diputació de Barcelona tindrà, genèricament, les facultats i les obligacions que corresponen, segons la normativa vigent en aquesta matèria, al titular de la recaptació, i les exercirà o bé complirà a través de llur Organisme de Gestió Tributària. L'Organisme de Gestió Tributària rendirà els comptes a l’Ajuntament de la gestió recaptatòria en els terminis i segons les especificacions que conté el Reglament general de recaptació i llurs disposicions concordants. Regla vuitena. A més de les obligacions establertes en la legislació vigent per als òrgans recaptadors, l'Organisme de Gestió Tributària assumeix per l’acceptació voluntària de la delegació realitzada per l’Ajuntament, les obligacions següents:

a. Establir circuits de comunicació interadministrativa que puguin fer més efectiva la gestió de la recaptació executiva.

b. Establir les vies d'informació continuada a l'Ajuntament, a fi que pugui tenir coneixement puntual i constant de l'estat de la recaptació.

c. Oferir a través de la Seu electrònica els serveis d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

d. Mantenir les oficines obertes al públic un mínim de 5 hores diàries.

e. Portar la comptabilitat dels valors que estiguin en el seu poder i rendir el compte anual, justificat per la relació de deutors classificada per conceptes i exercicis, i tota l'altra documentació que resulta exigible per la normativa vigent en cada moment.

8

Regla novena. La Diputació de Barcelona, a través del seu Organisme de Gestió Tributària, durant el temps de vigència de la delegació gaudirà dels drets següents:

a. Percepció de les quantitats establertes en la regla quarta.

b. Percepció dels contribuents de les costes que origina el procediment de constrenyiment, degudament justificades.

c. Percepció de l’Ajuntament de les costes que origina el procediment executiu, degudament justificades, en els supòsits de baixes acordades per l’Ajuntament.

d. Dirigir la prestació del servei i nomenar al seu càrrec el personal que calgui per a la gestió del servei.

e. Aconseguir l'auxili de l'autoritat en els casos previstos en el Reglament General de Recaptació i en les disposicions concordants.

f. Utilitzar el local que habiliti l’ajuntament per a l’exercici de les competències delegades, sempre que no sigui necessari o convenient que l’ORGT disposi d’un local propi, de propietat o de lloguer i sens perjudici de la contraprestació que l’Organisme de Gestió Tributària pugui convenir amb l’ajuntament per la utilització de les dependències municipals. Regla desena. L’Organisme de Gestió Tributària adoptarà les mesures necessàries per a donar compliment a la normativa específica en matèria fiscal i tributària, a la de protecció de dades de caràcter personal, a la normativa sobre arxius i documents i a les especificacions contingudes en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada a la Diputació de Barcelona. Pel que respecte a la normativa reguladora de l’administració electrònica i dels arxius i documents, l’Organisme de Gestió Tributària podrà procedir a la substitució de documents originals en suports físics per còpies electròniques de documents amb validesa d’originals i signats electrònicament. A més a més tots els documents generats per l’entitat local delegant i per l’ORGT, així com aquells presentats pels ciutadans, referits a l’exercici de la delegació -tant els de suport paper com els de suport electrònic i llurs copies- es podran destruir d’acord amb el que estableix la normativa d’arxius i documents, les taules d’avaluació i els acords de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Regla onzena. L’Organisme de Gestió Tributària reuneix la consideració “d’encarregat del tractament” respecte de les dades personals que l’administració delegant aporti, per tal de materialitzar la delegació efectuada, i adoptarà les mesures tècniques i organitzatives adequades per a la protecció de totes les dades personals, tant de les aportades per l’administració delegant com de les que aportin directament els contribuents. A tal efecte, l’Organisme de Gestió Tributària únicament tractarà les dades facilitades per l’administració delegant conforme a les instruccions que rebi d’aquesta; no aplicarà o utilitzarà aquestes dades amb una finalitat distinta a l’objecte de la delegació i no comunicarà les dades a terceres persones, ni tant sols per a la seva conservació -llevat que la Llei General Tributària o qualsevol altra norma amb rang de llei ho autoritzi-, o què l’Organisme hagi de contractar prestacions de caràcter material o tècnic que comportin el tractament de les dades amb una empresa o empreses alienes; en aquest darrer supòsit el contractista de l’ORGT també tindrà la consideració d’encarregat del tractament. Als efectes contemplats en aquesta Regla onzena, l’Organisme de Gestió Tributària queda expressament facultat per l’ajuntament delegant per tal d’efectuar les peticions d’informació amb transcendència tributària i comunicació o cessió de dades que es deriven dels articles 93, 94 i 95 de la Llei general tributària, o qualsevol altra norma que contempli dites comunicacions o cessions.

9

Les dades que trameti l’administració delegant s’incorporaran als fitxers de dades personals que corresponen de l’Organisme de Gestió Tributària, els quals van ser creats i regulats pel decret de la presidència de la Diputació de Barcelona i del seu Organisme de Gestió tributària de data 14 de desembre de 2010, publicat en el BOPB de data 17 de gener de 2011 i què figuren inscrits en el Registre de protecció de dades de Catalunya de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades. Les mesures de seguretat d’aquest fitxer són de nivell mig, d’acord amb allò establert al R.D. 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Regla dotzena. Son causes d'extinció de l’exercici de la delegació conferida, les següents: 1. El transcurs del termini de la vigència de la delegació o la no-pròrroga tàcita, d'acord amb allò que estableix la regla primera. 2. L'acord mutu entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. 3. L'incompliment de les regles de la delegació contingudes en l'acord. 4. Qualssevol altra causa prevista per la normativa vigent. Cinquè. Notificar aquest acord de delegació a la Diputació de Barcelona, als efectes que, per la seva part, es procedeixi a l'acceptació de la delegació conferida i un cop acceptada publiqui aquest acord de delegació, per a general coneixement, juntament amb l’acord d'acceptació de la delegació, tant en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona com en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, també, en la seu electrònica de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Alcalde – Paraules al respecte? Fem Lliçà – Si puedes comentarlo un poquito, porque hay ciudadanos que se quieren saber… Alcalde – Simplement que a la gestió de funcions de l’organisme de gestió tributaria de les competències de recaptació se li traslladava perquè no estava en concreció la taxa pel subministrament d’aigua, amb el que presenta d’emissió de rebuts, recaptació, etc. i son simplement les normes que la Diputació ens marcava per delegar aquesta recaptació que no estava al paquet. Fem Lliçà – Nosotros en el anterior pleno dónde también se debatió la misma transferencia supongo que esto es incluir una parte que quedaba, nosotros de siempre hemos defendido que esto se traspasara a la Diputación por una cuestión económica, que es más barato. Pero sí que hay una de las cuestiones que dejamos bastante claro. Hay un punto que me gustaría que me aclararas, en el momento que nos presentasteis en pleno esta propuesta para pasarla a la Diputación, yo pregunté si esto ya estaba negociado y dijisteis que estaba en proceso de negociación, que no estaba cerrado. A día de hoy, aquí está el peno. Dijisteis que estaba en proceso de negociación, lo digo el acta del pleno. Alcalde – És igual és que no sé on m’estàs portant. Fem Lliçà – A día de hoy sigo sin saber exactamente cuál es el contenido global de esa posible negociación, si la ha habido, que no lo sé, te hago una pregunta. Yo me refiero a la pregunta que te hice en su día, nos presentas una serie de apuntes de futuro en el cual la Diputación se va a hacer cargo. Mi pregunta concreta, eso ya está cerrado? Dijiste no. Alcalde – No, hi va haver un acord

10

Fem Lliçà – Alcalde: negociación no ha habido, la negociación no ha habido, la negociación comenzará ahora. Alcalde – Es que fa tres plens, d’això. Pel mig hem aprovat altres coses. Fem Lliçà – Te estoy diciendo que la negociación esa que habéis terminado de hacer yo la desconozco. Pero una de las cuestiones que no nosotros planteábamos aquí era que la oficina de recaudación estuviese aquí abajo. Era una de las cuestiones que pusimos y defendemos, que no queremos que se vaya a Parets ni a Lliçà de Munt. Queremos que quede aquí. Pero la pregunta concreta, después de decir que ibais a iniciar una negociación, si de esa negociación no tenemos ningún tipo de evidencia. Me refiero a la última acta donde dijisteis lo que dijisteis, no me lo estoy inventando. Alcalde – Quan traspasses la qüestió tributaria a la Diputació no és una qüestió de negociació. Li demanes que se’n faci càrrec. La Diputació ho aprova, et diu quines son les teves ordenances i les quotes. Ells imposen lo que és la literatura de les ordenances. I no hi ha més. No hi ha oficina de recaptació, això t’ho deixo clar des del primer moment. No hi haurà oficina de recaptació local. No toca. I nosaltres hem fet el dir reservarem algú perquè faci el procés d’acompanyament per fer aquest traspàs, perquè els ciutadans de Lliçà estan acostumats a venir aquí, necessitaran ajuda per entendre com aniran les coses a partir d’ara. Si que es va negociar amb ells el fet que pogués haver l’oficina aquí. Però ells tenen oficina a Lliçà de Munt que la volien tancar i ens van oferir la possibilitat de si els feien fora dels edificis municipals que ocupaven, si hi havia algun espai en el que pogués utilitzar, però no municipal. No hi ha una negociació. No hi ha més. La única sentada que els tècnics dels departaments corresponents ha fet amb Diputació és dir venir a demanar-vos que ens feu la recaptació tributària vosaltres. Punt. No hi ha hagut res més. La resposta és enviïn un escrit on hi hagi constància que vostès demanen això. Enviat això el ple de la Diputació aprova que accepten fer la recaptació de Lliçà de Vall i s’ha acabat. El següent pas és enviï’ns les taxes i impostos que volen que en fem la recaptació. La literatura de com funcionarà no és ni nostra. Tot lo que hi ha al marge de les nostres ordenances. Si per negociació s’entén que l’equip tècnic d’hisenda i l’alcalde es sentés amb els representats de recaptació de la Diputació per dir demanem que això passi, és la única trobada que hi ha hagut. Fem Lliçà – Como mínimo me has dado información. El problema es que no nos das, la das ahora en pleno, que me parece muy bien. Yo no estoy en tu cabeza para saber lo que es una negociación o no cuando dices claramente que la negociación comenzará ahora. Alcalde – Deixa’m que clarifiqui. La paraula negociació és una paraula que pot sortir en qualsevol moment i la podia dir, evidentment, no ho nego. Però potser entrava en aquell moment ala meva estructura que ells vindrien a negociar com ho podien fer. I no és això. Van contestar ho acceptem i dieu-nos les vostres taxes i impostos. Perquè els criteris d’aplicació, son aquests, i és la única cosa que hem fet, si us hi heu fixat, les modificacions de taxes i impostos d’aquest any a les ordenances eren 5 o 6 fulls, era una cosa molt reduïda, quan en realitat és un totxo espectacular el que hi ha d’ordenances a altres exercicis. És això. No nego que digués negociació, perquè quan vaig anar a la reunió vaig entendre que estàvem negociant amb ells si ho agafarien i ells em van dir demaneu, el ple de la Diputació ho aprovarà en aquell mateix ple es van aprovar de 5 o 6 municipis més i a partir d’aquí digui’ns quines taxes i quins impostos, i què ens traspassa o no. La única cosa que ens van deixar dir és ho voleu traspassar tot o no, i vam dir tot. I lo que quedava era tota la part imputable a la taxa de l’aigua. Sento si consta la paraula negociació perquè la vaig utilitzar malament, perfecte. Fem Lliçà – Yo no sé si la utilizaste malament, lo estás diciendo ahora. En aquel momento es lo que dijiste y te pregunto por eso. De todas formas insistimos y por eso nuestra postura de voto

11

va a ser abstenernos, porque seguimos considerando que la oficina de recaudación tenía que seguir en Lliçà. Alcalde – Jo et dic que l’hem demanada i que l a Diputació no està per posar oficines de recaptació i l’objectiu en aquesta sentada única que hi ha hagut era tenir una única oficina de recaptació per la Vall del Tenes. En aquest moment sabem que no vindran perquè quan nosaltres vam dir que hi havia espais buits, no sé que ha passat a Lliçà de Munt però sembla que hi ha hagut un canvi i no serà un espai municipal sino que han llogat un espai propi d’ells. PSC – Una aclaració només, lo que es va parlar la ultima vegada de l’oficina de recaptació, lo que es va dir és que Diputació no té oficines de recaptació. Es va al banc. Alcalde – Hi ha oficines de recaptació, a Lliçà d’Amunt a mi m’han dit que hi ha una delegació que estava fins ara a un espai municipal Secretària – Igualment és que estaven a l’edifici de la policia local i ara surten, no volen espais municipals. Han llogat un local davant de l’ajuntament. PSC – Lo que vam parlar al ple és que allà no es podia pagar el rebut Secretària – Aquí no es podrà, però es domicilia, si tens que reclamar o fer consultes es poden fer allà. PSC – Reclamar si, però entenia que no es podia pagar. Alcalde – La demanda nostra era tenir oficina de recaptació aquí perquè l’acompanyament a l’oficina de recaptació i per la franja d’edat que ens belluguem al nostre municipi hi ha gent que li podria generar dificultats i ells van dir que no volien un espai municipal, que s’hauria de domiciliar i que a les oficines de recaptació que ells plantegen no accepten, no toquen diners. PSC – És lo que jo vaig entendre, que tots els pagaments es fan a través del banc, amb lo qual.... Alcalde – Però hi ha oficines. Si son només per gestionar lo que sigui, no ho sé, perquè és una cosa que desconec personalment. I ells van respondre que no volien edificis municipals. Nosaltres haurem d’entrar en un període que els nostres treballadors de l’àrea que en un moment determinat reduiran feina pel que fa a les tasques que fan en aquest moment, hauran de fer un acompanyament de la gent que tingui dificultats per fer els ingressos, els tràmits. Perquè anem a assajar una historia que ningú l’ha fet en el poble, i haurem de tenir algú que acompanyi sobre tot a la gent gran, per dir com es fa una domiciliació i establir una manera de poder acompanyar, com a mínim durant el primer període d’implantació d’aquest tipus de recaptació. Alguna altra pregunta? Passem a votació. Votació: CIU: 4 vots a favor ERC: 3 vots a favor Fem Lliçà – Entesa: 3 abstencions PSC: 2 vots a favor PP: 1 abstenció 5. Mocions a) Moció per millorar el servei de rodalies RENFE a Catalunya

12

Llegeix el portaveu de CIU – 30.19 El 2010, mitjançant el Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, el qual va ser ampliat als serveis regionals el 2011, mitjançant el Reial Decret 1598/2010, de 26 de novembre. A partir d’aquell moment la Generalitat es va convertir en titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals sobre la xarxa ferroviària d’interès general en l’àmbit de Catalunya i assumia les competències sobre la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, així com la potestat tarifària. Mitjançant l’Acord per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària de rodalies de Barcelona entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i Adil, de 8 de febrer de 2010, i la seva addenda de 23 de desembre de 2010 per incloure els servies regionals, es van assignar a la Generalitat de Catalunya totes les franges horàries vinculades a la prestació d’aquests serveis i es determinava la col·laboració entre Adil i la Generalitat per programar solcs-horaris, freqüències i organització de línies. El traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya però, va quedar incomplet ja que no es van traspassar ni els trens ni la infraestructura, que segueix estan gestionada per l’Administració General de l'Estat mitjançant Adif. Per part del Govern de l'Estat espanyol s’han incomplert de forma manifesta els compromisos derivats del traspàs dels serveis de Rodalies de Catalunya dificultant greument a la Generalitat de Catalunya l'exercici de les competències que li corresponen. Així des del 2010 l’Administració General de l’Estat no ha complert amb la seva obligació de fer la consignació pressupostària anual a favor de la Generalitat de Catalunya per finançar el dèficit generat pels serveis traspassats, i s’ha compensat directament el dèficit dins del marc de relacions Renfe – MIFO – Adif. Tampoc s’ha arribat a formalitzar un marc contractual amb Renfe Operadora tot i haver estat aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya ni s’han signat amb Adif protocols ni acords addicionals previstos en el traspàs amb relació a la disponibilitat de la infraestructura i les estacions. La infraestructura actual sobre la que circulen els serveis de Rodalies de Catalunya es troba en molts punts al límit de la seva capacitat, condicionada pels trams de via única i per la manca d’inversions en els darrers anys. Les inversions previstes al Pla d’Infraestructures de Rodalia de Barcelona 2008 – 2015 incloïa un programa d’inversions per a la modernització de la infraestructura existent, noves infraestructures i millores i noves estacions per un total de 4.000 M d’€, però la majoria no s’han dut a terme. Aquest fet suposa un baix grau de millora de la fiabilitat de la infraestructura amb conseqüències clares sobre la qualitat del servei als usuaris que d’altra banda ha suposat un increment de les limitacions temporals de velocitat al conjunt de la xarxa. Al 2013, per prendre mesures sobre aquesta pèrdua de fiabilitat, es va acordar amb el Ministeri de Foment un Pla d’actuacions prioritàries a la RFIG ( Red Ferroviària de Interès General), per a la millora de la seguretat, fiabilitat i funcionalitat del servei de Rodalies de Catalunya amb una inversió de 306 M d’€ que el MIFO es comprometia a invertir en el període 2014 – 2015. A data de 9 de maig de 2016, el grau de compliment d’aquestes inversions, d’acord amb la informació de la que es disposa, és el següent: 1,6% en servei, 37,9% en fase d’obres (execució o contractació), 46,3% en projecte i 14,3% pendent d’impuls.

13

Al mes d’abril, mitjançant l’operador Renfe Operadora, Adif va traslladar a la Generalitat els nous horaris que volia implantar a partir del 12 de juny de 2016 per tal d’adequar els horaris a la situació d’explotació actual, molt condicionada i limitada per les seves pròpies característiques (no millorades per la manca d’inversió), per limitacions temporals de velocitat (no resoltes també per falta d’inversió), i per nous requeriments de seguretat. Des d’ADIF s'ha plantejat de forma unilateral la implantació d'uns nous horaris per als serveis de Rodalies de Catalunya de competència de la Generalitat de Catalunya que repercuteixen en els horaris oferts als clients. Aquest nous horaris són conseqüència de les deficiències i limitacions derivades del mal estat de gestió i conservació de les infraestructures ferroviàries de competència de l’Administració General de l’Estat. Els nous horaris proposats suposen de forma general un increment dels temps de viatge de totes les línies i consoliden els retards actuals, sense que s'hagi explicitat cap mesura o actuació concreta per a donar solució a aquesta situació i possibilitar una millora dels temps de trajecte als usuaris. La causa d'aquest empitjorament dels temps de viatge que ADIF vol imposar als usuaris de Catalunya és el mal estat de la xarxa de rodalies i regionals de Catalunya com a conseqüència de dècades de no inversió per la millora de la xarxa de Catalunya. Aquesta manca d'inversió, que fins ara s'ha concretat i patit per part dels usuaris de Rodalies en forma d'accidents, incidents, averies i una continuada pèrdua de velocitat comercial i fiabilitat, ara ADIF la vol portar al límit augmentant els temps de viatge per la reducció de velocitat que imposarà als trens que circulin per xarxa de Catalunya afectant a rodalies i regionals sense l'adopció de les inversions i mesures correctores corresponents. En base a l'exposat no es considera que pugui ser acceptable la modificació i empitjorament dels horaris dels serveis sense que aquests vagin acompanyats de la corresponent explicació de les mesures en execució o que es desenvoluparan les actuacions adients per redreçar aquesta situació i permetre una millora de serveis i del temps de viatge dels usuaris. En conseqüència el Ple de l’Ajuntament adopta els següents acords: Primer. Instar a la Generalitat de Catalunya que no s'accepti cap canvi en els horaris de Rodalies de Catalunya que empitjorin els temps de viatge si no es disposa del subministrament per part d’ADIF de la informació detallada dels motius del canvi efectuat i de les mesures concretes i calendaritzades, en un breu període de temps, de reversió de la situació per a recuperar els temps de viatge que afecten negativament als usuaris dels serveis de Rodalies de Catalunya. Segon. Instar al Govern de l’Estat a la realització amb caràcter urgent de les inversions per desactivar les limitacions temporals de velocitat (LTV) existent en els serveis de Rodalies de Catalunya per garantir un servei digne als usuaris de Catalunya. Tercer. Instar al Govern de l’Estat l’execució de les inversions previstes en els diferents acords subscrits, en el Pla de Rodalia de Barcelona i en l’acord dels 306 M d’€, així com l’execució de la resta d’actuacions demanades en els diferents fòrums de coordinació i seguiment d’actuacions estatals a Catalunya entre la Generalitat i l’Estat. Quart. Instar al Govern de l’Estat a complir amb tots els compromisos derivats del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya sobre els serveis de Rodalies de Catalunya i específicament a:

14

- Transferir anualment a la Generalitat de Catalunya els recursos establerts als acords de traspàs, necessaris per a finançar l’explotació dels serveis. - Impulsar la formalització del contracte de gestió del servei amb l’empresa operadora Renfe - Formalitzar el conveni per a la participació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de les estacions ferroviàries. Cinquè. Instar al Govern de l’Estat al traspàs de la infraestructura (vies i estacions) per completar el traspàs de Rodalies de Catalunya, mitjançant la segregació de la xarxa ferroviària d’interès general per tal que la Generalitat pugui assumir la totalitat de competències sobre el conjunt del sistema ferroviari de Catalunya. Votació: CIU: 4 vots a favor ERC: 3 vots a favor Fem Lliçà – Entesa: 3 vots a favor PSC: 2 vots a favor PP: 1 vot en contra b) Moció per uns pressupostos socials i una fiscalitat progressiva Llegeix la senyora Galbaldón – 35.24 Els darrers estudis realitzats al nostre país ens indiquen que la situació de pobresa, no s’ha redreçat, malgrat les crides a l’optimisme basades en un presumpte creixement econòmic, que en cap cas està comportant millores en les condicions materials de vida per a la majoria de la ciutadania. Sens dubte les xifres més colpidores són de pobresa entre els menors de 16 anys, avui a Catalunya hi viuen 492.000 infants en risc de pobresa, un 7,2% més que l’any 2008. La taxa AROPE ens indica que a Catalunya el 23’5 % de la població es troba en risc de pobresa i d’exclusió social, més de 1 milió i mig de persones. La realitat és que patim una situació d’emergència social que s’expressa a través d’unes dades molt alarmants causades per l’atur, la precarietat dels llocs de treball de nova creació i per la consolidació de les retallades en drets socials i laborals. També ens indiquen que, a més a més de pobresa i risc d’exclusió social, s’incrementen les desigualtats i apunten a una cronificació de la pobresa severa: A Catalunya :

Hi ha 603.600 persones a l’atur, de les quals el 58,3% corresponen a atur de llarga durada. Només el 27,8% de les persones en atur rep algun tipus de prestació.

Hi ha 218.000 llars catalanes on tots els seus membres són a l’atur.

Hi ha 103.000 famílies que viuen sense ingressos

S’ha incrementat la taxa de risc de pobresa en el treball ja que l’11,7% de les persones que treballen a Catalunya cobren salaris per sota del llindar del risc de pobresa

43 famílies desnonades cada dia i 480.000 pisos buits.

15

Un 8,7% de la població no pot escalfar casa seva. Tanmateix, la societat catalana és cada vegada més desigual. Es dóna una creixent polarització social: els rics són cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres, i les classes populars i treballadores s’afebleixen. En xifres, el 20% de la població més rica acumula 6,5 vegades més recursos que el 20% més pobre. Això no havia estat mai així ja que abans de la crisi i de les retallades, els nivells de desigualtat a Catalunya eren inferiors a la mitjana europea. La desigualtat i la manca de polítiques públiques per fer-hi front augmenten la vulnerabilitat entre els col·lectius que ja ho patien: les dones, especialment les que tenen cura dels seus fills, les persones migrades, les persones joves que ja no és que no es puguin emancipar sinó que estem assistint al seu exili per manca d’oportunitats laborals. Constatem doncs, que la crisi no està afectant-nos per igual a totes les catalanes i catalans. Hi ha un clar biaix que s’explica, no per la crisi sinó perquè aprofitant-la s’ha apostat per l’aplicació de retallades en polítiques socials i d’una fiscalitat injusta que ha beneficiat a qui més te . A Catalunya les rendes altes paguen menys impostos que les rendes baixes com indica el tram autonòmic de l'IRPF, Catalunya manté una pressió fiscal més baixa que la mitjana de comunitats autònomes per a les rendes superiors a 100.000 euros. Fins a nou autonomies tenen uns tipus d'IRPF més alts per a les rendes superiors a 100.000 euros. Per contra, les rendes catalanes més baixes si que pateixen una pressió fiscal dos punts més alta que la mitjana autonòmica. Catalunya és, amb diferència, la comunitat on paguen més IRPF: en el tram autonòmic de rendes fins a 20.000 euros el tipus ascendeix al 12%. En termes generals la pressió fiscal a Catalunya és del 31,8%, a Espanya del 32,4 i a la UE-28 del 39,1%. A la vegada, la despesa en protecció social sobre el PIB és a Catalunya (21,0%) inferior a la de Espanya (25,5%) i queda molt per sota de la Unió Europea (28,6%). En aquest context, els Ajuntaments han estat i són el dic de contenció que ha permès aturar els impactes de la crisi sobre les persones i han abordat les situacions de pobresa a través d’uns Serveis Socials, avui desbordats, i aplicant amb valentia plans de rescat social destinats als col·lectius de risc social. Actuacions molt sovint en la soledat institucional amb l’objectiu de cobrir els drets fonamentals de les persones en situació de risc d’exclusió: el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge, el dret a l’educació, el dret al treball i el dret a l’autonomia personal i a la salut. Per contra la resposta per part del Govern català a les necessitats de la població més vulnerable no són prou adequades, ni suficients. S’evidencia doncs una manca d’equitat en el repartiment dels costos socials i institucionals de la crisi i cal redreçar-ho. En aquest context social la necessitat de l'aprovació de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania adquireix un caràcter de prioritat, d'aquí deriva el seu caràcter de mandat al Parlament, i d'obligació inexcusable per al govern de la Generalitat com a mesura estructural i urgent. Volem una Catalunya on la vida sigui digna de ser viscuda on les necessitats bàsiques estiguin cobertes i garantides per drets i amb pressupost. En virtut d’aquestes consideracions, el Ple de l’Ajuntament adopta els següents acords: Primer. Exigir al Govern de la Generalitat que en els pressupostos del 2017 es presenti un projecte de Reforma fiscal per canviar la política fiscal actual injusta i generadora de desigualtat per una fiscalitat justa i progressiva amb l’objectiu que qui més te més pagui, orientat a assolir

16

un sistema fiscal més just i progressiu que permeti ampliar els recursos fiscals propis per atacar l’emergència social i la desigualtat a partir de: a. Modificació del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques amb l’objectiu de reduir els tipus mínims, suavitzar els tipus de les rendes mitjanes i incrementar els tipus de les rendes més altes. b. Modificació de l’Impost de Successions i Donacions per a retornar als nivells d’ingressos del 2008, a partir d’una reducció significativa i selectiva dels beneficis fiscals derivats de la normativa catalana. c. Modificació de l’Impost de Patrimoni, establert en el Decret Llei 7/2012, per tal que gravi de manera més intensa els grans patrimonis com a pas previ i transitori a l’establiment d’un Impost de grans fortunes. d. Millora de les figures impositives i de la seva capacitat de recaptació pel que fa referència a la imposició mediambiental, amb una especial incidència en el desenvolupament de les previsions de la Llei de Finançament del Transport Públic de Catalunya. e. Revisar els diversos beneficis fiscals que aplica la Generalitat i eliminar aquells que són clarament regressius. f. Millorar la gestió tributària amb relació a l’impost sobre els habitatges buits establert per la Llei 14/2015. g. Recuperar l’impost sobre dipòsits bancaris, definit per la Llei 4/2014, de 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. Segon. Aprovar la llei de la Renda Garantida de Ciutadania per a la seva implementació durant el 2017 i que el pressupostos 2017 incloguin partida suficient per a la seva aplicació efectiva. Tercer. Traslladar els presents acords al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, els grups polítics del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya. Alcalde – Hi ha paraules al respecte? PSC – Nosaltres més que res, molts d’aquests punts ja es van debatre al Parlament de la Generalitat de Catalunya i no es van aprovar pels vots en contra d’ERC, CiU i el PP, sino alguns ja podrien estar en marxa. Nosaltres votarem a favor Alcalde – Alguna altra intervenció? Passem a votació. Votació: CIU: 4 vots a favor ERC: 3 vots a favor Fem Lliçà – Entesa: 3 vots a favor PSC: 2 vots a favor PP: 1 vot a favor c) Moció del món local en suport als 25 anys de “La Marató de TV3” Llegeix el portaveu de CIU - 43.45

17

“La Marató de TV3” és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 l’any 1992, amb l’objectiu d’obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties incurables o cròniques, però també per a sensibilitzar la societat sobre aquestes patologies. Fa 25 anys que “La Marató de TV3” desenvolupa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Un projecte plenament arrelat al país, que ha consolidat el seu paper com a font impulsora de la recerca biomèdica i com una eina de divulgació científica, de conscienciació ciutadana i d’educació de la societat. El projecte ha aconseguit l’empatia de la societat catalana, que amb petites grans aportacions han fet de la “La Marató de TV3” un esdeveniment solidari referent. Al llarg de la trajectòria, també s’ha aconseguit l’adhesió d’empreses que s’han implicat en la logística per fer possible la recepció dels donatius i el subministrament de productes i serveis necessaris per al correcte funcionament. Alhora s’ha comptat amb la participació d’altres empreses col·laboradores a través d’aportacions, que tenen el seu reconeixement en el programa o en la campanya de sensibilització. Però “La Marató de TV3” no tindria l’abast i èxit que ha assolit sinó fos pel treball dels més de 58.000 voluntaris i el milió de persones que cada any participa en les activitats populars organitzades. “La Marató de TV3” és un esdeveniment participatiu amb una extraordinària capacitat de mobilització social tant els que participen directament i dediquen el seu temps al llarg de les quinze hores de durada del programa com tots aquells que a totes les viles i barris de les ciutats del nostre país realitzen actes de suport a “La Marató de TV3”. Gràcies als més de 150 milions recaptat, s’han fet importants avenços en la recerca biomèdica amb 723 projectes d’investigació sobre 14 grups de malalties diferents. Una tasca que enguany commemora el seu 25è aniversari i que des de l’àmbit municipal també es vol reconèixer. Per tot això abans esmentat, des de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, el Ple de l’Ajuntament adopta els següents acords: Primer. Manifestar el compromís de continuar oferint suport de l’Ajuntament de Lliçà de Vall en l’organització i sessió d’espais per als actes de “La Marató de TV3”. Segon. Participar en el projecte “Regalar Cultura”, que pretén agrair la participació als ciutadans voluntaris i a les entitats que participen en l’organització dels diferents actes de “La Marató de TV3”, a través d’invitacions en actes culturals organitzats pel propi ajuntament. Tercer. Instar als ajuntaments a promoure sessions al municipi i col·laborar econòmicament realitzant donatius pel finançament de campanyes de sensibilització, adreçat als joves del país, que es realitzen a través de les conferències que des de l’any 1997 es celebren a les escoles de Catalunya, i que actualment ha arribat als 240.000 alumnes de secundària. Quart. Fer arribar aquest acord a TV3, a la Fundació Marató de TV3, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. Votació: CIU: 4 vots a favor ERC: 3 vots a favor Fem Lliçà – Entesa: 3 vots a favor PSC: 2 vots a favor

18

PP: 1 vot a favor d) Moció de suport al referèndum, al procés constituent i als ens locals i electes investigats per processos relacionats amb la sobirania Llegeix el portaveu d’ ERC 46.26 El Parlament de Catalunya, en sessió plenària del 6 d’octubre de 2016, va aprovar una resolució que insta el govern a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard, el setembre de 2017 i, una altra, que li demana que negociï amb l'estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Amb l’aprovació d’aquestes resolucions i de la importància del moment històric que viu el nostre país, considerem que el municipalisme no pot restar al marge d’aquesta declaració del Parlament de Catalunya, que, amb la voluntat de donar resposta al mandat democràtic sorgit de les urnes i el convenciment que el dret a decidir rau en tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes d’un país, ha decidit concretar una data i definir així els passos que ens ha de portar cap a un nou model d’estat. Els ajuntaments catalans hem estat garants de l’exercici ple de la democràcia i hem estat i estarem al costat de les institucions i dels càrrecs electes que les representen. En els darrers sis anys, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores hem manifestat la nostra solidaritat i compromís amb el procés cap a la independència de forma inequívoca. Hem defensat els electes perseguits per la justícia per exercir la democràcia, hem rebut l’atac injustificat de l’advocacia de l’estat espanyol per qüestions simbòliques i hem demanat, sense complexes, la materialització del dret a decidir com a única via política per conèixer la postura dels catalans i catalanes sobre la independència del nostre país. Si la ciutadania catalana, de manera lliure i majoritària, es pronuncia a favor de la independència, Catalunya demanarà la seva inserció a la comunitat internacional, des d'on actuarà plenament responsable i compromesa amb un món més just. La llibertat d’expressió i les idees polítiques són la base de la democràcia i sense el seu ple exercici i respecte no es pot avançar. Catalunya i les seves institucions estan patint una persecució política per part d’uns òrgans judicials que instrumentalitzen les seves decisions a partir de criteris subjectius. Per tots aquests motius el Ple de l’Ajuntament adopta els següents acords: Primer. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Lliçà de Vall a la resolució del Parlament de Catalunya per a la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència, com a molt tard, el setembre de 2017. Segon. Col·laborar en l’organització del debat sobre el procés constituent al nostre municipi de forma coordinada amb l’Associació de Municipis per la Independència, en el moment que les institucions iniciïn el seu desplegament. Comprometre’ns a fer una crida a la participació de la ciutadania, al costat de les entitats locals, per tal que sigui el màxim de transversal socialment i política. Tercer. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.

19

Quart. Condemnar la politització de l’estament judicial espanyol i exigir institucionalment una separació real de poders com a garantia de la democràcia. Cinquè. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència. Alcalde – Hi ha paraules al respecte? Fem Lliçà – Por un lado por supuesto que en los diferentes puntos, en algunos estamos totalmente de acuerdo, que la gente en este caso sea perseguido, investigado, por defender unas ideas políticas, tienen nuestro apoyo. Hay una cuestión en el punto 4 que me gustaría matizar. Cuando se habla de una manera generalizada de la politización de la justicia española. Es cierto que en ocasiones la ha habido, pero poner en el mismo saco a toda la justicia nos parece un poco excesivo. Ye n el primer punto, sí que es cierto que hubo una resolución en el Parlament pero ese mismo día también se presentó una resolución en la cual diferenciaba un poco la que presentaba un poco y fue aprobada por JxS y la CUP en el cual se hablaba de un referente vinculante de independencia. Se presentó en ese mismo pleno a propuesta de Catalunya sí que es pot, i fue aprobada por JxS en el cual la idea era seguir negociando y no poner de momento una fecha. Concretamente esa última resolución presentada por Catalunya Sí que es pot tuvo más votos a favor que la resolución que se ha planteado aquí. Nosotros hacemos una propuesta, si en este caso se invierte y se pone esa segunda resolución que también fue aprobada con mayoría en el Parlament, pues nosotros por supuesto estaremos de acuerdo. En el caso contrario, no me pronunciare. Además aquí hay una contradicción ahora mismo, los mismos grupos políticos en algunos casos votan las dos. Pero bueno. Alcalde – Però la moció que es va presentar per Catalunya Si que es Pot la teniu aquí per passar les dues?

Fem Lliçà – No, no. La moción presentada es esta. Yo hago una aportación, si este punto de aquí se quita y se pone la de Catalunya Sí que es Pot que también se ha aprobado en el Parlament con muchas más mayoría de votos. Alcalde – A veure, nosaltres presentem aquesta, jo us animo a que en un proper ple presenteu la de Catalunya si que es Pot. Perquè estem parlant de dues mocions diferents presentades al Parlament per dos grups diferents i per tant cap inconvenient. Per això t’he dit si teniu la moció aquí, perquè l’entrem per tràmit d’urgència i les passem les dues. No? Fem Lliçà – Hago la propuesta de retirar-lo i lo volvemos a negociar. Posiblemente esto se pueda acordar posteriormente si se llega a un acuerdo. Es mi propuesta. Alcalde – Nosaltres penso que tirem endavant aquesta i convidem a passar la de Catalunya si que es Pot en un proper ple i no tenim cap inconvenient perquè també estem d’acord en aquella moció, d’acord? Per tant, hi ha més paraules? PSC – Nosaltres només comentar que hi ha alguns punts que podríem estar d’acord, però no creiem que sigui la solució un referèndum unilateral, per tant, votarem en contra CIU – Respecte a la moció que es va presentar de Catalunya si que es Pot també estaríem d’acord però no la tenim aquí físicament, però la recolzaríem. Potser estaria bé fer una presentació d’aquesta moció la propera vegada. Tot i així, aquesta nosaltres votem a favor. Votació: CIU: 4 vots a favor ERC: 3 vots a favor

20

Fem Lliçà – Entesa: 3 vots en contra PSC: 2 vots en contra PP: 1 vot en contra 6. Donar compte decrets d’alcaldia Alcalde – Donar compte dels decrets d’alcaldia. 7. Donar compte de l’execució pressupostària del 3r trimestre de 2016-12-07 Alcalde – Hi ha paraules? PSC – Respecte a l’execució pressupostaria si que voldria una aclaració. Una mica com sempre mirem algunes partides i veiem que el capítol 231 d’assistència social, com ve sent habitual, que té una partida total de 422.880€ fins ara lo que tenim compromès per pagar son 169.000€. De manera que anem una mica com casi cada any. Alcalde – Estem parlant de 30 de setembre. PSC – Tres quartes parts. I serien uns 300.000€, per fer números rodons, i portem 169.000€. I hi ha partides com acompanyament a mobilitat que són 10.000€ que s’ha gastat 0, prestacions econòmiques de caràcter social que s’ha gastat un 22%, d’ajuts a l’IBI no s’ha gastat res... i lo que patim és que quan tanquem el pressupost, acaben sobrant 200.000€, l’any que ve els gastarem de despesa per obrir les persianes o per arreglar qualsevol altra historia i els pressupostos que aprovem que diem que tenen un caràcter social al final no ho tenen, perquè si gastem la meitat de lo que tenim pressupostat... això quan canviem d’any, desapareix aquestes partides. Si sobren, no van a temes socials, van a lo que l’equip de govern decideixi l’any següent. Amb lo qual entenem que si es veu que no ens els gastarem perquè no tenim aquesta necessitat, busquem altres temes socials amb que els puguem gastar. Sempre s’ha parlat de pagar els llibres, hi ha mil coses, però entenem que aquests diners han d’anar a temes socials. No poden anar a altres temes, perquè sino estem distorsionant els pressupostos i d’una manera exagerada, i portem 3 anys que passa això. Sra. Catalina Siles – Als governs anteriors si que es va fer i és una cosa que es repeteix cada any. PSC – Any rere any augmentem el pressupost social però no ho gastem, amblo qual lo que estem fent és enganyar i diem que ens ho gastarem en temes socials i no ho fem. I això és enganyar. Proposo que encara ens queden un parell de mesos, però que fem algo, que hi hagi un compromís de l’equip de govern que si aquest any no ens ho gastem, es guarda i amb els pressupostos que ve s’incorporaran en despesa social amb algun motiu que busquem, Sr. Caixal – sobre fa 3, 4 o 5 anys no puc donar-te dades perquè no les tinc i no en sóc responsable. L’any passat no recordo que sobressin 300.000€, ho repassaria. Sobre a què destinar els pressupostos, si que és cert que hi ha moltes administracions que tenen una política d’anem a incrementar la partida social. Això porta a llocs i no a altres. Jo recordo que en aquesta sala de ple recordo les comissions de seguiment de serveis socials de tots els grups polítics sempre diuen que no parlem de diners sino de definir situacions problemàtiques. Persones en concret. Punts en els quals es puguin fer actuacions. Continuo obert a aquesta proposta. Definir vol dir definir correctament. Hi ha aqueta situació, cal definir amb aquests conceptes, amb aquestes variables, que afecta a aquesta situació, que afecta a aquest grup amb aquestes característiques. Per poder fer una intervenció acurada i no perdre’ns. Jo no sé a finals d’aquest any com acabaran els pressupostos, probablement estem a data de setembre, ho tens tu? Tancament de trimestre..

21

PSC – tercer trimestre Sra. Siles – 30/9/2016 Sr. Caixal – Probablement falta carregar molts conceptes que generen despesa i de forma grossa a partir de setembre, com ajudes escolars. Jo no sé si a finals d’any haurem gastat més que l’any passat, perquè em preocupa disposar de diners suficients per fer actuacions, però em preocupa més quines es fan, com es fan, a qui afecten.. al llarg d’aquest any hem fet com a mínim 8 actuacions o noves o de reforç. S’ha fet un ajut a totes aquelles famílies que cursaven primer curs a l’institut i havien de fer una despesa afegida, que és la compra de l’ordinador. S’ha ajudat a totes les famílies, ara al setembre a través de les entitats esportives del poble s’ha intentat fer un reforç a les activitats esportives. Hem fet també una intervenció que està força bé i que hem après que alguna coseta no l’hem acabat de fer bé i tenim certes idees per de cara a l’any que ve, fer-ho d’una altra manera. hi ha una sèrie de persones en aquest poble, poques, que tenen una discapacitat i requereixen un servei de transport per anar a centres específics. Aquest servei rebia un ajut econòmic d’uns 30€ mensuals pel transport. Ho hem incrementat a 40€. Afecta a poca població, no és un increment molt gran, tampoc no subsana tot els problemes que pugui generar a les famílies, mai serà prou. Hem fet l’ordenança d’arranjaments en vivendes de la gent gran, està aprovada, es un ajut que es fa amb la Diputació però que l’ajuntament defineix el sector de persones afectades i ha decidit fer una ordenança per fer una actuació més rapida. S’ha posat en marxa uns servei de transport de suport a la gent gran, s’han adaptat els pressupostos de funcionament d’aquest any. Això ha estat en funcionament a partir del mes de setembre d’enguany. Això afectarà a molta gent? No, afectarà a poca gent. Potser quan vam dir 10.000€ ens vam passar? Potser si i de cara l’any vinent no en necessitarem tant, però si que és cert que afectarà a un sector de població molt reduït que té certes dificultats en el transport dintre del poble. També s’ha fet un programa d’una aula d’aprenentatge de suport a la infància. És un programa que va entrar en funcionament a l’abril-maig, que s’està treballant i el nivell de valoració que tenim de tornada dels centres escolars és molt elevat. S’ha fet un programa d’absentisme escolar. Despesa en generarà molt poca. Afectarà a molta població? Esperaria que no afectés a ningú, però tristament hi ha absentisme. Que té de bo aquest programa que ha deixat molt ben definit quins son els agents socials que han d’intervenir, quin nivell d’absentisme, intervenció, i com s’actua. S’ha treballat a mb la regidoria d’ensenyament, la policia local, els centres escolars.. hi ha molts agents socials que està molt ben feta. Ara també hem posat en marxa un ajut de suport als cursos de formació de la gent que està en situació d’atur, no podem donar-los feina, però si que som conscients que tenen uns ingressos més minsos i moltes de les activitats diàries que a la gent que estem treballant afortunadament, ens surten més o menys bé, els poden resultar molt cares, com el transport. Hem decidit que tot el transport que facin a cursos de formació, seran subvencionats per la regidoria de benestar social. Totes aquestes actuacions, gastarem molt o poc? Mentre tinguem diners, entre cometes, tant me fa el que gastem, perquè definim situacions problemàtiques. Tenim població que necessitava algun tipus d’actuació. I ens trobarem més, però definim. PSC – Però si a mi em sembla molt bé tot el que has dit, però la idea de la meva intervenció és que d’aquesta partida no poden sobrar diners, perquè sino en certa manera és que hem fracassat. Perquè podíem arribar a més, això és lo que vull dir. No vull dir que no es faci res, dic que si podem fer més, hem de fer. Jo vaig cap a aquí. es poden fer moltes coses, segurament més que l’any passat, però veiem que podem arribar a més, i no ens hem de quedar aquí, Sr. Caixal – Estem d’acord però l’important és definir on hem de posar els diners, hem de concretar. PSC – En més beques escolars, llibres gratuïts... es poden fer coses, sabent que tenim aquests diners.

22

Sra. Siles – Potser ampliar una mica els criteris que es fan servir per les beques, no sé, estic pensant, que hi hagi més gent beneficiada PSC – Ho dic perquè encara tenim temps de reacció, si ho diem quan tanquem el pressupost, no serveix de res, per dir-ho d’alguna manera Alcalde – Una mica el que s’ha de veure és que el tancament és a 30/9, hem de veure quantes coses s’han pagat o estan a punt de pagar-se, perquè estaríem d’acord amb la reflexió i us culmino a que hi ha una comissió de benestar social i un cop s’arribi al final, si hi ha un sobrant, analitzar on no hem arriba i hi podríem arribar. Lo dels ordinadors de 1ESO s’ha fet un percentatge de finançament de llibres de primària i potser el percentatge el podem augmentar, ho hauríem de veure. Però hem de veure les factures que no estan imputades. PSC – Jo per això ho dic amb temps, perquè tinguem marge, perquè l’any passat ho vam dir però era massa tard. CIU – Jo volia fer el comentari del tema dels llibres, van posar la partida d’adjudicar als AMPES per la socialització dels llibres i s’ha complert aquest any i es complirà el vinent. Si que hi ha un handicap important, perquè ho volem enxamplar a lo que és l’institut, i si s’obre una porta per poder utilitzar aquests diners i en aquest aspecte estem d’acord. Però la idea de socialització de llibres ja es va tenir en compte a l’anterior pressupost i es té en compte en el següent. Alcalde – Alguna altra intervenció? 8. Precs i preguntes Alcalde – Algun prec o pregunta? PSC – Nosaltres teníem un tema sobre la mesa d’ocupació de Lliçà de Vall que no estem satisfets del funcionament, no compartim la forma de treballar de la mesa i no sé si entenem els objectius. Nosaltres no estem disposats a la política de fets consumats i que aquesta mesa serveixi per venir a dir-nos lo que l’equip de govern ja ha fet, com per exemple l’auditoria, que des de l’equip de govern es va decidir contractar una empresa i nosaltres ens vam enterar quan ja estava contractada. Aquesta empresa en teoria entenia que es convocaria la mesa i es definiria lo que havia de fer aquesta empresa, però no, se’ns va trucar individualment i quan vaig parlar amb la noia que feia l’inventari aquest, em va dir que pràcticament estava finalitzat. I allà va se on va preguntar quins criteris volíem nosaltres per aquest inventari. Entenem que estava tot decidit abans de parlar amb nosaltres. També veiem que l’equip de govern no vol una oficina local d’ocupació, que la seva idea és deixar tot més o menys tal qual està, l’únic és posar una persona a baix que reculli els currículums i els enviï, més o menys. M’agradaria saber-ho. Perquè quan demano aclaració a la mesa tampoc em diuen res. De manera que si en un termini no massa llarg no definim cap a on anem, i què és lo que volem aconseguir, des del PSC ja no assistiríem a aquesta mesa perquè no volem donar una coartada a l’equip de govern quan realment no està per la labor. Sr. Antoni Moreno – Quan dius que no estem d’acord en muntar l’oficina local d’ocupació, ja a la primera reunió que vam tenir hi havia el primer punt que era que s’havia pres acord de fer la taula d’ocupació i a partir d’allà, en cap moment es va dir de fer l’oficina local pròpia d’ocupació. Sempre vam dir que seria un òrgan que penjaria de lo que és el CEOP, en tot moment... PSC – En això sempre hi ha hagut una discrepància Sr. Moreno – És que en aquest punt que és el primer i a partir d’aquí....

23

Sra. Siles – Continuem parats, Sr. Moreno – Perquè sempre és el mateix punt el que para. Sra. Siles – Estem parlant que fa un any que es va aprovar, eh? Alcalde – Però en cap moment vam parlar de crear l’oficina local d’ocupació sino de tenir una persona a l’ajuntament vinculada amb el servei d’ocupació de la Vall del Tenes que per això estem a ala Mancomunitat. Que després s’han fet totes les interpretacions que es vulguin? D’acord. Però ja hi ha un servei d’empresa i ocupació a la Vall del Tenes. PSC – Entenc que lo que es va parlar és que a través del CEOP faríem aquest inventari Alcalde – Que hi hauria una persona a l’ajuntament vinculada amb el CEOP que tota l’atenció es podria fer a través d’aquesta persona i que estaria en el marc de l’OAC però que nosaltres crearíem l’oficina local d’ocupació, mai enlloc s’ha dit, o potser és que entemem coses diferents, però si estem a la mancomunitat que nosaltres anem creant una altra oficina local. Que potser si que era l’objectiu que algun grup volia, però no era l’objectiu, vam entendre coses diferents? Vam entendre coses diferents, però l’equip de govern mai va plantejar que hi hagués una oficina local d’ocupació. Sra. Siles – La pregunta doncs és quins canvis hi ha hagut en diferencia amb el que vam proposar a la moció. El funcionament ha canviat? Hem millorat en alguna cosa? Perquè sino estem igual que abans Alcalde – Hi ha unes bases, unes normes, unes trobades de participació, però sempre anem al mateix lloc, i en cap moment vam dir que faríem una oficina local d’ocupació Sra. Siles – Però s’estan oferint més serveis que fa un any? O només tenim una persona que s’encarrega de fer coses que abans no feia ningú però el funcionament és el mateix? Alcalde – Quin és ell funcionament d’abans? S’havia d’anar a l’oficina i ja està Sra. Siles – La persona ha de venir a l’ajuntament o anar a Lliçà d’Amunt, la diferencia és aquesta. Alcalde – No tinc les dades aquí, però Sra. Siles – Sembla un procés de pur tràmit PSC – Li porta. Alcalde- És simplement acostar al ciutadà i acompanyar-lo en el que calgui, però l’oficina local d’ocupació en cap moment aquest govern va dir que crearia l’oficina, perquè és duplicar un servei. Sra. Siles- llavors aquest servei no és pràctic. PSC - Nosaltres ho entenem així, perquè cap dels compromisos d’aquella moció s’ha fet. L’inventari no el tenim, quan està casi fet... Sr. Moreno – Suposo que estàs parlant de la diagnosi de l’empresa, que a la ultima trobada vam dir que quedava poc perquè me la donessin, l’he rebut aquesta setmana passada i vaig dir que quan estigués, convocaríem una altra reunió i la comentaríem. Ara estem en aquest procés.

24

PSC – Si, però lo que passa és que fa, no recordo, però més d’un any Sra. Siles – Un any. Es va posar una data que al Febrer s’havia de començar a treballar... Fem Lliçà – Yo entiendo que en política se puede cambiar un poco los criterios, de hecho este equipo de gobierno y concretamente algunos miembros pues han cambiado su posición inicial incluso desde que comenzaron a hacer campaña de una forma, con unos criterios, hasta llegar al a situación que bueno, han visto la luz y han actuao de forma diferente. Pero lo que me parece totalmente… decir que aquí, cuando se negoció en la sala que no era montar la oficina local de ocupación, simplemente es no decir la verdad, por no decir mentira. Lo que se habló ahí claramente es crear una oficina local y en palabras de Josep y fueron palabras textuales tuyas, mientras tanto y era lógico utilizar los datos para un volcado, literal, lo dijiste, un volcao de los datos hasta concluir la oficina local. Sr. Alcalde – Perdona que et talli Fem Lliçà – Esto fueron tus palabras, puedes decir que no, pero las palabras y el objetivo claro era crear una oficina local en Lliçà i mientras tanto volcar y utilizar los recursos del Vall del Tenes a la oficina. Entiendo que ha habido muchas presiones y hay una cuestión en el caso, como dice Toni, precisamente él no estaba ni en la reunión, estabas en la puerta. Cuando se hizo todo tú no estabas ni en la negociación, estabas fuera que me sorprendió verte fuera, no sé porque motivo, cuando se estaba tratando un tema de tu regidoría. El acuerdo y el espíritu se habló siempre de oficina local de Lliçà. Ara vístemelo como quieras. De todas formas, esto ha sido un plus, y la demostración es que llevamos un año y pico y no se ha hecho nada. No sé si es por incompetencia, simplemente no os da la gana o no lo sé, pero a una prueba me he de remitir en este tipo de reuniones que se hacen tan amenas de la mesa de ocupación que fue la última, esto es lo que convocáis, que no sé qué narices tenía que ver la sesión de tabla la jornada de networking, bueno, pues vale, eso es importantísimo. Se hablaba de que se iba a hacer un diagnosis la empresa focal, que yo sepa no se hizo. Que yo sepa no se hizo. No se dio nada. Estamos hablando de la seriedad, convocáis y luego lo que ponéis aquí no lo cumplís. La demostración es que llevamos un año y pico y en la anterior sesión de pleno ya me estuve refiriendo a ello, es un tema muy sensible para que se ande jugando. Desde el primer minuto estos se veía venir, porque desembarco toda la artillería de la Vall del Tenas aquí con la responsable de esto de ocupación de allí, desembarcaron allí, montaron jornadas! Y de lo que se digo, es lo contrario, pero bueno, yo creería más ético, que dijimos una cosa, entendemos que no, punto. Pero no andéis mareando la perdiz, porque estamos hablando de la gente, de sensibilidad, de una supuesta apuesta que íbamos a hacer en una mesa, porque la mesa era la mesa de trabajo. Era una mesa de trabajo, simplemente, para intentar poner en marcha todos los criterios que ahí también se pusieron, que era ver las empresas en que situación está, tener une estudio real de la población, tanto si eran de paro o profesiones. No se ha hecho nada! Y seguimos aquí dándole vueltas. A mí me sorprende, y esto es una evidencia clara de que no se ha hecho nada en un año y pico, he visto un decreto aquí, que supongo que está ligado un poco y me lo vais a explicar, en el cual se declara desierta una plaza de auxiliar para las tascas de informática de un técnico auxiliar informático. Se declaró desierto. Un decreto. Mi pregunta, porque no se presentó nadie? entiendo yo que sí. Creéis que si esto, después de un año y pico, si hubiésemos detectado una posibilidad de , no se podía haber formado a alguien que habéis tenido que hacer una segunda convocatoria? Ahora va a resultar que se queda desierto por la falta de personal y estamos aquí dando le vueltas aquí debería haber un trabajo serio, viendo realmente la realidad de este pueblo, ver la necesidades formativas, ver en qué situación está la gente, para dar una alternativa? Yo creo que decirlo claro, no marear la perdiz ya. Montar unas reuniones que no valen para nada, perder el tiempo para nada y estamos hablando de parados, de gente que podemos volver a reincorporar con puestos alternativos y profesiones, no se hace nada. Nada. Y aquí seguimos dándole vueltas y ahora se dice que no se habló de eso? Por el amor de Dios, se tiene una memoria selectiva para lo que se quiere,

25

aquí, se dijo literalmente, me acuerdo de tus palabras, mientras tanto haremos un volcado para aprovechar los datos del Vall del Tenes, eso lo dijiste tú. Ahora disfrázamelo como quieras, pero la realidad es que llevamos un año y pico y no se ha hecho nada. No se va a hacer nada y por lo que habéis comentado, los del Vall del Tenes tienen bastante fuerza para deciros retiraros. Sr. Moreno – Carlos, primero ya has repetido varias veces que hubo una informativa de la cual no soy miembro y en aquel momento no estaba en la reunión por tema laboral, llegué justo cuando terminaba la informativa. Me lo has repetido varias veces y te he contestado lo mismo varias veces. Es un punto que me gustaría que no repitieras, porque era un punto de la informativa, no soy miembro de la informativa y no he estado en la informativa, pero por tema laboral. Llegué justo cuando terminaba y me viste en la puerta. No hay más. Había el equipo de gobierno que te podía comentar cualquier tema de ese punto. Te agradeciera que no volvieras a darle a ese punto tanto hincapié como haces, porque no creo que tenga tanta importancia. En la primera reunión que hubo de la mesa de ocupación dejé muy claro ese punto que acabas de decir. He mantenido que el acordó era hacer la taula de ocupación. Y que en ningún momento se haría una oficina local paralela a lo es el servei de ocupación. Siempre he mantenido que era una servicio de aproximación a los ciudadanos manteniendo la infraestructura de lo que es el SEOP, lo he defendido siempre. No creo que nadie pueda decir que yo he dicho lo contrario en alguna reunión. Siempre me he mantenido en lo que he dicho, en cuanto a que no se ha dado datos y no se ha hecho nada, también agradezco tu presencia en la taula de ocupación, que me parece que has venido a una. Si no te llega todo lo que te tiene que llegar, yo no he sido tu interlocutor. En la última reunión sí que di algo de la diagnosis, dije que no estaba terminada y di documentación. A fecha de hoy está terminada y entregaremos la documentación final. En cuanto a datos de perfil del aturat que tenemos en Lliçà, de edad, sexos, estudios y demás, está hecho, y lo tenemos. Y se entregará ahora. Por tanto, que no se ha hecho nada es muy relativo. Fem Lliçà – Ahora ya voy un poco directo, vamos a hablar serio. El día que Salí y estabas fuera, de dije que hacías aquí fuera, y me dijiste esto me gustaría a mí saber. Vale? No es lo mismo que vengo de trabajar, esto me lo dijiste tú, así de puro y duro, ya que quieres que hablemos claro Sr. Moreno – No son palabras mias. Fem Lliçà – Por eso te lo digo, porque si hubiese sido un tema laboral, de mi boca no hubiera salido, entiendo que hay unas cuestiones de prioridad laboral, porque al final vivimos todos de nuestro trabajo, pero tu contestación clara cuando te dije y tú? Eso me gustaría a mmi saber que hago yo aquí a fuera. El Carlos, representa a Fem Lliçà, a todas las mesas de negociación las convocas, Fem Lliçà no se sostiene en Carlos afortunadamente, somos un grupo plural que trabajamos conjuntamente y tenemos la facultad de reunirnos, comentarnos las cosas, como ha pasado aquí, que depende de a quien le dirijas la palabra de los regidores se miran, ostia a ver si nos pillan, que no habéis hablado entre vosotros, no? Nosotros tenemos esa diferencia, hablamos entre nosotros, preparamos los plenos y cuando vengo aquí hablo con conocimiento de causa de la gente de Fem Lliçà que tiene la responsabilidad de acudir a estos puestos. En segundo lugar, esto no me lo estoy inventando yo, esto es la hoja del día y se pone textualmente el diagnosis de la empresas. No se dio ninguno. No me digas que yo he hecho alusión a esto, si yo te digo no se presentó, cuando se pone algo aquí, y una empresa que estamos pagando, y muy muy se me tiene que dar unos razonamientos para que sino el técnico, me venga el director general de esta empresa para lo que yo le estoy pagando, y más cuando he convocado a diferentes agrupaciones y partidos políticos. Estamos pagando nosotros, están a nuestro servicio. Cuando hablaba de la falta de seriedad es esto. No entiendo yo la jornada de networking esto que está montada para lo mismo, para hacer un pluf, un globo sonda para ver que hacemos algo. Pero efectivamente porque no hay datos y dices que me lo

26

entregarás, llevamos un año y pico, tan complicao es eso? Por eso hablaba yo no sé si es falta de por ineptitud, o porque pasáis y estáis dándole largas a ver si pasa el tiempo y la gente se aburre. Pero insisto, estamos hablando de gente, no de criterios políticos. Pero estamos hablando de gente que tiene una situación precaria, gente que podíamos con el apoyo humilde que podemos dar desde el ayuntamiento, incorporarlos al mundo laboral, conociendo las necesidades de las diferentes empresas. A día de hoy, lo mismo las tienes, no digo que no, lo que digo aquí, como lo desconozco porque no me lo explicáis, pues entiendo que no es. Ojalá algún día cuando yo te diga eso me saques datos y me digas hemos hecho esto, esto y esto. Pero después de un año no habéis presentao nada, con lo cual, para mí, habréis hecho algo, por supuesto habéis contratao una empresa que no contacta con nosotros, no nos hemos reunido con esta empresa para decirle los criterios, etc. lo habéis hecho con una transparencia como siempre total, total. Lo hacéis, lo guisáis, lo coméis, y encima luego dices aquí que no ha habido unos compromisos concretos en una reunión. Yo alucino ya, alucino. Sr. Moreno – Me mantengo en que en todo momento me he mantenido en que no haríamos una oficina de ocupación en Lliçà de Vall paralela a lo que es el servicio que tenemos, y te hago referencia al reunión que has dicho que no se dio ningún documento en esa reunión cuando yo excuse que no estaba finalizada la diagnosis y di un documento. No es verdad que no se dio. Incluso retiré un listado que había de las empresas que he visitado yo conjuntamente con el técnico, que no me pareció que estaba finalizado y dije que cuando estuviera finalizado se pasaría por correo a todos los componentes de la mesa. Has dicho claramente no has entregado nada, y yo te he dicho que sí. Fem Lliçà – Dales las vueltas que quieras, que no es serio. Pero no es serio. No voy a pasar, no sabéis. Y desde el minuto 0 lo habéis demostrado, cuando nos hemos reunido y no sabíais por dónde empezar las reuniones. No sabíais ni por dónde meterle mano, así de claro y conciso. Es así, porque me llegasteis a mí a mirar en las primeras reuniones a ver si yo iniciaba. Esto es lo que hay, es la realidad. Alcalde – Sembla que la conversa està agafant un nivell que no correspon. Sra. Galbaldón – Em sap greu dir això perquè em resulta una mica violent però és que quan dieu que no heu parlat mai de l’oficina d’ocupació de Lliçà de Vall, no és cert, perquè ens vau fer un document per després negociar-ho amb nosaltres, els components de la mesa, i a l’article 2 dieu: promocionar aquest servei per tal de crear una xarxa d’empreses col·laboradores amb el compromís de consultar l’oficina d’ocupació de Lliçà de Vall quan tinguin necessitat d’incorporar personal. Esmenteu vosaltres l’oficina. I no afegeix virtual. Alcalde – Jo aquí demanaria que algú em definís oficina. Què és una oficina? Un espai amb una taula, una cadira, un ordinador i una persona? Aleshores per favor, parlem de funcions, de la persona que s’ocupi d’això i que en qualsevol cas diem-li oficina o com sigui, estem parlant de dues coses que son totalment diferents. Que son la taula d’ocupació que és una cosa i l’oficina local de lo que vulgueu, i que en qualsevol cas diguem-li oficina perquè una taula i un servei d’atenció és una oficina, i això és el que diuen els diccionaris i en tot cas el que si va dir aquest alcalde serà el punt de connexió directa des de Lliçà de Vall amb el servei d’empresa i ocupació de la Vall del Tenes. I et diria una cosa més, no sé de què parles i deixo aquest tema per parlar, i l’altra és, m´estàs parlant d’una sessió de networking, correcte una sessió que és en la que es posa en contacte emprenedors i empreses, vale? No hi havia ningú de Fem Lliçà. Penso que va ser un èxit. Pa que sirve, dius? Home, jo tampoc sabia perquè servia però m’ho van explicar. I ja està. És que li estem donant voltes a una historia que és molt recillivant, per tant, la taula funciona o no i el PSC diu deixarem d’anar-hi. Però una cosa és la taula d’ocupació i l’altra l’oficina, estem parlant de dos elements diferents. I ho estem barrejant tot.

27

Fem Lliçà – Lo estarás tú mezclando, nosotros tenemos las cosas muy claras. Pero muy claritas. PSC – La idea inicial era aquesta, l’oficina d’ocupació. I la taula un mitjà. Alcalde – Per això et dic, definiu-me oficina. PSC- Jo crec que lo que ha quedat molt clar és que aquest equip de govern no té cap intenció de crear-la i ja està, ja ens enterem tots. Jo estic demanant a la mesa que em digui realment cap on anem i no m’ho diu. Ja està clar. Fem Lliçà – Una cuestión más. En la comisión informativa, esto un poco buscando otra vez de la transparencia de este equipo de gobierno se presentó un punto en el que se hablaba de Can Coll, con la transparencia que os caracteriza, en este caso, utilizando un argumento legal, que en su día fue criticado a este pleno, utilizáis la junta de gobierno para aprobar una cuestión que yo creo que es bastante relevante y de interés para todos los ciudadanos de Lliçà. Impedís que haya un debate público de lo que es Can Coll. A mí me gustaría un poco indicar en primer lugar que Fem Lliçà siempre ha reclamado en este caso que Can Coll tenía que ser de propiedad municipal, pero quiero hacer un pequeño recordatorio del proceso que se llevó, en un pleno celebrado el 28 de febrero del 2003 Convergencia, el actual socio de ERC, presentó un expediente de apropiación forzosa del derecho de arrendamiento pagando al arrendatario 390.942€. En aquel entonces Iniciativa se posicionó en contra y solicitamos la factura de un expediente de expropiación de Can Coll, pagando un precio justo, en este caso CiU lo rechazó. Can Coll se ha tenido alquilado desde Abril del 2003 hasta el 11 de enero del 2012. Pagando 593.050€ según la relación de gastos. Hemos pagado en total 983.992€. En este caso para hacer nada. Entendemos que esto ha sido una mala gestión de CiU, vuestro socio de gobierno que además engañó a los ciudadanos diciendo que Can Coll seria cedido al municipio cuando se aprobará el plan parcial del polígono industrial del pla. Posteriormente este equipo de gobierno compuesto por Convergencia y ERC nos dice que Can Coll no será cedido. En este caso, con referencia a la compra, estamos de acuerdo que tiene que ser si o si del pueblo. No obstante no estamos de acuerdo en el secretismo que se han llevado las negociaciones y nos gustaría saber en este caso quien ha participado en esta negociación. En este caso Josep nos dijo que al precio final se le descontaría de lo pagado por el alquiler y a nuestro parecer no es todo cierto. Esto lo dijiste, lo dijiste… Alcalde – Del preu que demanaven ells Fem Lliçà – En este caso se fija la finca por un valor de 1.864.000€ según informe técnico. Esto es lo que hay en la valoración. Entiendo que de aquí se deberá restar los 900.000€ que ya llevamos pagado. Entre otras cosas porque la valoración es un informe de un técnico del ayuntamiento en el cual dice claramente que el valor de la finca asciendo a 1.864.264€ entendemos que se deberían restar, contando a su vez que dentro de este informe se hace una serie de apuntes en el cual no se valora las golfas, porque dice que en su estado es totalmente ruinoso y necesitan una gran inversión. Además, como la planta baja deficiente, planta piso regular y las cubiertas deficientes que supongo que incrementará en mucho el tema de la… y simplemente es eso, se ha hecho un engaño a los ciudadanos y ciudadanas de Lliçà de Vall, se han llevado por la cara 900.000€ sin ninguna aportación y ahora nos encontramos que yo espero de un informe en el cual dice que dice de acuerdo con todo lo valorado por el técnico, el total de la finca vinculada será la suma del valor del suelo más las construcciones. Valore de la finca 188.893,27€ más 1.675.365,40€. Y a palabras del alcalde que dijo que se iba a restar una parte, entendemos que de aquí, estos 900.000 deberían estar retirados, sino para nosotros es totalmente un engaño todo esto y las negociaciones me gustaría que la pregunta concreta de quien ha estado, como se han hecho… porque información muy clarita tampoco hemos tenido

28

Alcalde – Perquè? Si després la gires i dius el que et sembla. Directament. Jo no vaig dir en cap moment que d’aquest cost d’aquí s’haguessin de descomptar els 900.000. Ells van fer una oferta de 5.000.000 i a la negociació només van ser ells els que jo els vaig dir com va això, van demanar això, i hi havia una part que l’ajuntament ja l’havia pagada, i que nosaltres no estàvem pera aquesta labor i simplement va ser dir fins a 1.900.000€ nosaltres oferirem, perquè lo altre ja ho hem cobrat. I és això. I a partir d’aquí perquè nosaltres comencem a fer papers, ens heu d’oferir la compra. Vale? Ens heu de dir que ens considereu prioritaris a la compra. Jo en cap moment he dit que descomptaria els 900.000 aquests d’aquí perquè no ho podia dir perquè els 390.000 que van aparèixer l’altra dia i que la regidora Siles va dir 340 o 330 i que després buscant aquesta informacio del que s’havia pagat vam saber el dia i el moment que s’havia fet, que eren 390, numero que jo desconeixia en aquell moment, vale? Sabia que era una quantitat propera a tres-cents mil però exactament son aquests. I a partir d’aquí és quan nosaltres sense conèixer això l’ajuntament va dir que més de dos milions no estàvem a pagar i l’oferta va ser aquesta que hi ha aquí. Però jo en cap moment vaig dir que es descomptarien els 900.000 perquè ho desconeixia, era un càlcul aproximat, no podia dir que es descomptés perquè no sabia la xifra. Després es va saber, jo portava un informe del que havia costa de manteniment en aquell moment i portava a 593,050€ que es van pagar del 2003 al 2012. No hi havia res més. Jo dir que descomptaria 900.000€ no ho podia dir perquè no en tenia coneixement fins l’anterior ple. Fem Lliçà – Yo en ningún momento he dicho que tú dijeras eso, he dicho que descontaríais la pate que se había invertido en Can Coll. Alcalde – Del preu que ells demanaven Fem Lliçà – A mí lo que me sorprende es que se inicien unas negociaciones y realmente los datos no se tengan y se tenga que decir aquí en este caso la oposición, que hay una cantidad allí y que el equipo de gobierno que se ha puesto a negociar lo desconozca, eso me preocupa a mí también. Alcalde – L’alcalde té potestat per iniciar negociacions amb qui vulgui o no? Fem Lliçà – Por supuesto, si es posible contactos. Alcalde – L’alcalde és de tot, i si no puc iniciar negociacions és el colmo Fem Lliçà – Yo te he dicho eso? Yo te dicho que se inicia. Alcalde – Has dit que estic negociant a les esquenes de no sé qui. Fem Lliçà –No digas lo que no he dicho, he dicho que lo que me parece triste es iniciar unas negociaciones sin saber las cifras, y las cifras salen aquí porque el PSC lo dice pero tú ya te habías puesto en contacto. Vas y lo coges y lo averiguas, pero son unas cantidades sustanciales, que no se haga y con el tiempo que ha habéis tenido, un trabajo previo de información, vale? Y esto está en pleno, esto n o estaba escondido, está en un pleno aprobao, pagar por la expropiación forzada del alquiler. Y a mí lo que me sorprende es que cuando alguien inicia unas negociaciones y más por un importe bastante serio, que no se informe, se prepare la negociación, vaya con datos y que no en un pleno se tenga que enterar aquí que hay una cantidad por ahí que se desconocía. Eso es lo que te he dicho, no te he dicho nada más. Puedes negociar con quien quieras, por eso tienes la facultad, incluso de quietarnos la potestad al pleno de estos temas serios, y lo hiciste, cosa que criticabas del antiguo equipo de gobierno por la falta de transparencia. Eso también se te llenaba la boca en su día. Alcalde – Alguna pregunta més?

29

PSC – Jo més que res remarcar una mica que al ple no es portés el tema de Can Coll perquè és un tema important i una cosa que des de Lliçà l’oposició la portem demanant des de fa 15 anys i es volia que l’ajuntament estigués allà i no on està ara i crec que és una cosa que haurà d’haver vingut al ple, l’oposició hauria d’haver estat informada de tot el procés i que haguéssim vingut junts i fos una cosa festiva i no lo que està passant. Alcalde – Serà una cosa festiva. Més preguntes? Alguna pregunta del públic? Alcalde – Donem el ple per acabat. El President aixeca la sessió, de la qual estenc, com a secretària, aquesta acta La secretària Vist i plau l’alcalde