Embed Size (px)
Citation preview
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE COCENTAINA DEL VINT-I-DOS DE SETEMBRE DE DOS MIL SETZE
ASSISTENTS:
Alcaldessa-Presidenta:
Sra. MIREIA ESTEPA OLCINA (Grup PSVP-PSOE)
Tinents d'alcaldia:
Sr. MARCOS CASTELLÓ SATORRE (Grup PSVP-PSOE)
Sr. JUAN SAUL BOTELLA JUAN (Grup PSVP-PSOE)
Sra. MARCELA RICHART CARBONELL (Grup PSVP-PSOE)
Sra. SUSANA REIG MOLLA (Grup PSVP-PSOE)
Sr. ANTONIO AGUSTÍN HERNÁNDEZ MOLINA (Grup PSVP-PSOE)
Regidors/es:
Sra. MARIONA CARBONELL PASCUAL (Grup PSVP-PSOE)
Sr. RAFAEL MONTAVA MOLINA (Grup Popular)
Sra. SILVIA MARIA CLIMENT SANCHIS (Grup Popular)
Sra. MARIA ELENA SANZ FERRER (Grup Popular)
Sra. ROSA ANA VALOR BRAVO (Grup Popular)
Sr. XAVIER ANDUIX ALCARAZ (Grup 03820 – COMPROMÍS)
Sr. JORDI PLA VALOR (Grup 03820 – COMPROMÍS)
Sra. PAULA FIGUEROLA I PRATS, (Grup 03820 – COMPROMÍS)
Sra. ESTHER BLANES BERNABEU (Grup 03820 – COMPROMÍS)
Sr. BERNARDO PÉREZ PALACÍ (Grup Guanyar Cocentaina)
Sr. JOSÉ LUIS VICEDO FERRE (Grup Ciudadanos-Cocentaina)
Secretària acctal: Sra. MARIA MILAGROS GARCÍA NAVARRO
Interventora: Sra. LAURA ALBIÑANA MICÓ
A la Vila de Cocentaina, a la Sala de Sessions de la Casa Consistorial, sent les 19 hores i 33 minuts del dia de la data, es van reunir en primera convocatòria els senyors/es que dalt s'expressen, que formen part del Ple d’aquest Ajuntament, a fi de procedir a celebrar sessió ordinària per a la qual havien segut citats reglamentàriament.
Una vegada verificada per la Secretària acctal. la vàlida constitució del Ple, donat que es compleix l’assistència mínima d’un terç del número legal de membres, la Presidenta obre la sessió, procedint a la deliberació sobre els assumptes inclosos en el següent
ORDRE DEL DIA
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE DATA 02-08-2016. (2794/2016)
PART DISPOSITIVA
DICTÀMENS
2.- MODIFICACIÓ ESTATUTS CONSORCI PLA ZONAL RESIDUS PER A L’EXECUCIÓ DE LES PREVISIONS DEL PLA ZONAL DE RESIDUS 7 ÀREA DE GESTIÓ A2 (ABANS PLA ZONAL DE RESIDUS DE LA ZONA XIV) (exp. 1056/2013).
3.- DETERMINACIÓ DE LES ANUALITATS 2017 A 2020 DE L'EXP. DE LA DESPESA PLURIANUAL: SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS. (2199/2016).
4.- ACORD DE FESTES LOCALS PER A 2017. (2893/2016)
5.- ADHESIÓ DECLARACIÓ XARXA D'EMISSORES MUNICIPALS VALENCIANES (XEMV) (exp. 3341/2016).
6.- CRÈDIT EXTRAORDINARI NÚM. 6 EN EL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2016 (EXP. 3364/2016)
7.- CRÈDIT EXTRAORDINARI NÚM. 7 EN EL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2016 (EXP. 3365/2016)
8.- BONIFICACIÓ ICIO OBRES D’AMPLIACIÓ DEL CENTRE DE SALUT (3392/2016)
9.- PRÒRROGA CONVENI MENJAR A CASA (exp.766/2013)
PROPOSICIONS
10.- APROVACIÓ INICIAL CRÈDIT EXTRAORDINARI NÚM. 8 EN EL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016 (EXP 3462/2016).
11.- APROVACIÓ INICIAL SUPLEMENT DE CRÈDITS NÚM. 7 EN EL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016 (EXP 3463/2016).
12.- APROVACIÓ INICIAL SUPLEMENT DE CRÈDITS NÚM. 8 EN EL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016 (EXP 3464/2016)
13.- RENÚNCIA AL CÀRREC DE REGIDORA I PETICIÓ CREDENCIAL NOVA REGIDORA.
14.- DESPATXOS EXTRAORDINARIS
PART DE CONTROL ALTRES ÒRGANS
15.- PROPOSTES DE RESOLUCIÓ URGENTS.
16.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DE L’ALCALDIA, DES DE L'ÚLTIMA SESSIÓ ORDINÀRIA.
17.- DONAR COMPTE DECRET DELEGACIÓ COMPETÈNCIES ÒRGAN AMBIENTAL I TERRITORIAL (2972/2016).
18.- INFORMES DE FISCALITZACIÓ.
19.- PRECS I PREGUNTES.
20.- DECLARACIONS INSTITUCIONALS.
-----------------------
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE DATA 02-08-2016. (2794/2016).
Es dóna compte d’una errada material en l’esborrany de l’acta:
- en l’ Encapçalament incloure a SILVIA M. CLIMENT SANCHIS que no consta en l’acta per error.
Rectificada dita errada material, l’acta de la sessió de data 2 d’agost de 2016, és aprovada per unanimitat dels assistents.
2.- MODIFICACIÓ ESTATUTS CONSORCI PLA ZONAL RESIDUS PER A
L’EXECUCIÓ DE LES PREVISIONS DEL PLA ZONAL DE RESIDUS 7 ÀREA DE GESTIÓ A2 (ABANS PLA ZONAL DE RESIDUS DE LA ZONA XIV) (exp. 1056/2013).
Vista la comunicació rebuda en data 08/07/2016 (NRE 7303), sobre modificació d'estatuts del Consorci per a l'execució de les previsions del Pla Zonal de Residus 7 àrea de gestió A2 (abans Pla de Residus de la Zona XIV), aprovada inicialment per la Junta de Govern del Consorci en sessió de data 06/04/2016.
Considerant que aquest Ajuntament està adherit al Consorci per a l'Execució de les previsions del Pla Zonal de Residus de la Zona XIV des de 2005.
Vist l'informe de la Secretària de l'Ajuntament de data 27/01/2015 (emès amb motiu d'una proposta de modificació anterior que ara resulta modificada) i el de data 18/07/2016, i considerant que per adoptar el plenari la modificació d’Estatuts és necessari majoria absoluta del número legal de membres i que no cal informe de la Intervenció per no afectar la modificació a les obligacions de caràcter econòmic ja adquirides per l’ajuntament, vist el dictamen de la comissió informativa de Desenvolupament Sostenible i Infraestructures en sessió celebrada el dia 8 de setembre de 2016, el Ple de la Corporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda:
PRIMER.- Aprovar la modificació dels Estatuts del Consorci del Pla zonal de residus per a l’execució de les previsions del pla zonal de residus 7 àrea de gestió a2 (abans pla zonal de residus de la zona XIV), així com la modificació de l'Administració Pública d'adscripció del Consorci, que passa a ser la Diputació Provincial d'Alacant, d'acord amb el text dels preceptes dels estatuts modificats que s'inclouen en l'ANNEX.
SEGON.- Remetre certificació del present acord al Consorci de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament d’Alacant, als efectes de continuar el procediment.
ANNEXLos preceptos de los Estatutos que sufren modificación quedan redactados como sigue:
ESTATUTOS DEL CONSORCIO PARA LA EJECUCIÓN DE LAS PREVISIONES DEL PLAN ZONAL DE
RESIDUOS 7 AREA DE GESTIÓN A2 (CONSORCIO A2)
Apartado 1 del artículo 1. Entidades que integran el Consorcio para la ejecución de las
previsiones del Plan Zonal de Residuos 7 Área de Gestión A2 (Consorcio A2)
1. El Consorcio para la ejecución de las previsiones del Plan Zonal 7 Área de Gestión A2 (en
adelante el Consorcio), para la prestación de los servicios de valorización y eliminación de residuos
urbanos o municipales, está integrado por la Generalitat Valenciana, la Diputación Provincial de Alicante y
por los municipios que se relacionan en el Anexo a estos Estatutos.
Artículo 2. Naturaleza y adscripción.
1. El Consorcio es una entidad de derecho público de carácter asociativo con personalidad jurídica
propia y distinta de los entes consorciados, adscrita a la Excma. Diputación Provincial de Alicante.
2. El Consorcio tiene plena capacidad jurídica y de obrar para el cumplimento de sus fines,
ostentando las potestades y prerrogativas que se atribuyen a las entidades locales que lo integran por la
legislación vigente, excepto la potestad expropiatoria y la facultad de establecer impuestos.
Artículo 4. Domicilio
El Consorcio tendrá su domicilio en el Palacio Provincial, sito en la Avda. de la Estación nº 6 de
Alicante. Este domicilio podrá variarse por acuerdo de la Junta General, la cual podrá también acordar la
instalación de oficinas en cualquiera de los municipios consorciados.
Artículo 5. Duración.
El Consorcio tendrá una duración indefinida y subsistirá mientras perdure la necesidad de sus
fines, sin perjuicio de que la Junta General acuerde la disolución por las causas y procedimiento previsto
en los presentes Estatutos y demás normas que sean de aplicación.
Artículo 6. Órganos de Gobierno y Administración.
1. El Gobierno y la Administración del Consorcio corresponde a los siguientes órganos necesarios:
La Junta General.
La Comisión de Gobierno.
El Presidente.
Los Vicepresidentes.
2. Se configuran como órganos complementarios de dirección y gestión, de constitución
potestativa, el Gerente y las Comisiones Técnicas.
3. El Consorcio contará con una Secretaría e Intervención, que asistirán con voz y sin voto a las
reuniones de la Junta General, así como con Tesorería cuyas funciones serán las que les atribuye la
legislación de régimen local.
Artículo 7. Composición de los órganos.
1. La Junta General es el órgano colegiado de representación de todos los entes consorciados, y
estará integrada por dos representantes de la Generalitat, designados por el Conseller competente en
materia de medio ambiente, dos representantes de la Diputación Provincial de Alicante, y por un
representante de cada una de las Corporaciones Locales consorciadas.
Deberá designarse un suplente de cada representante designado como titular.
2. La Comisión de Gobierno, órgano colegiado de gobierno y administración, estará integrada por:
- El Presidente del Consorcio.
- El Vicepresidente o Vicepresidentes.
- Dos representantes de la Diputación de Alicante y dos representantes de la Generalitat
Valenciana, miembros de la Junta General.
- Cinco representantes de los municipios consorciados, elegidos por la Junta General entre sus
miembros, excluidos los Vicepresidentes.
3. El Presidente, órgano unipersonal del Consorcio, será nombrado por la Junta General de entre
sus miembros y presidirá tanto la Junta General como la Comisión de Gobierno.
4. Los Vicepresidentes, en un máximo de cuatro, serán nombrados por la Junta General de entre
sus miembros.
5. Las Comisiones Técnicas, órganos colegiados potestativos de carácter técnico, podrán ser
creadas cuando la Junta General lo estime oportuno.
6. El Gerente, órgano potestativo de carácter técnico, será designado por la Junta General, previa
selección conforme a los principios de mérito, capacidad, idoneidad, publicidad y concurrencia.
Artículo 8. Renovación de los órganos.
1. La Junta General, la Comisión de Gobierno, el Presidente y el Vicepresidente o Vicepresidentes
en su caso, se renovarán totalmente con la misma periodicidad que las Corporaciones de que formen
parte sus miembros, permaneciendo en funciones hasta la constitución de la nueva Junta General.
Durante dicho periodo no podrán adoptarse acuerdos que requieran una mayoría especial, ni relativas al
proyecto de gestión, salvo, en este último caso previa justificación de su urgencia apreciada por
unanimidad de los asistentes.
2. Los órganos del Consorcio se constituirán dentro de los cuatro meses siguientes a aquél en que
se constituya la Corporación de adscripción.
Hasta la constitución, si hubiera cesado en su cargo de origen el Presidente del Consorcio, la
presidencia en funciones la ejercerán por su orden las personas que ostenten las Vicepresidencias, y en
su caso de que todas hubieran perdido su condición, se asumirá por la Presidencia de la Diputación
Provincial, como Administración Pública la que se encuentra adscrito el Consorcio.
La sesión constitutiva será presidida por la Mesa de edad, integrada por el miembro de mayor y
menor edad de los presentes en el acto. En caso de empate decidirá el voto del miembro de mayor edad.
3. En caso de fallecimiento o pérdida del cargo representativo en cualquiera de los entes
consorciados, éstos designarán el correspondiente sustituto en el Consorcio en el plazo de treinta días.
4. La Junta General y las Administraciones consorciadas podrán revocar en cualquier momento los
nombramientos que les corresponden, de conformidad con las disposiciones aplicables en cada caso.
Artículo 9. De la Junta General.
Son atribuciones de la Junta General:
a) El control y fiscalización de los demás órganos del Consorcio.
b) La modificación de Estatutos y, en su caso, la disolución y liquidación del Consorcio, el
nombramiento de órgano o entidad liquidadores y la forma y condiciones del pago de las cuotas de
liquidación positivas.
c) Los acuerdos de admisión y separación voluntaria de miembros del Consorcio y la aprobación
de la cuota de separación.
d) Las medidas de limitación de la actividad del consorcio y de suspensión temporal del derecho
de voto, así como la separación de los miembros del Consorcio, por incumplimiento de las obligaciones
especificadas en los presentes Estatutos, o en la legislación que resulte aplicable..
e) La aprobación, si procede, del Reglamento y las normas de régimen interior del Consorcio.
f) La disposición y adquisición de acciones, derechos o bienes muebles e inmuebles.
g) La aprobación de los Presupuestos anuales del Consorcio, así como las Cuentas que hayan de
rendirse referentes al resultado de la gestión económico-financiera.
h) La ordenación e imposición de tributos propios.
i) La contratación de préstamos y concierto de operaciones de crédito, con excepción de las
operaciones de tesorería.
j) El control y aprobación de las formas de gestión de los servicios atribuidos al Consorcio y
especialmente, todas las funciones relacionadas con la tramitación de los proyectos de gestión de
residuos.
k) La aceptación de delegación de competencias hechas por otras Administraciones Públicas
l) El planteamiento de conflictos de competencias a otras Administraciones Públicas.
m) La creación de Comisiones Técnicas.
n) La elección y nombramiento de los miembros de la Comisión de Gobierno, del Presidente, y del
Vicepresidente o Vicepresidentes, en su caso.
o) Nombrar al Secretario, al Interventor y al Tesorero, así como, en su caso, al Gerente del
Consorcio.
p) Aprobar la plantilla de personal.
q) La aplicación de medidas disciplinarias al personal, cuando las mismas supongan el cese de la
relación laboral o la separación del servicio.
r) Cualesquiera otras atribuidas expresamente en los presentes Estatutos.
Artículo 10. De la Comisión de Gobierno.
Serán atribuciones de la Comisión de Gobierno:
a) El gobierno del Consorcio.
b) La contratación de obras, servicios, suministros y contratos administrativos especiales y
contratos privados, con excepción de la contratación del servicio de valorización y eliminación de residuos
urbanos y los contratos menores, que corresponden a la Junta General y Presidente respectivamente .
c) La disposición y adquisición de bienes muebles en la cuantía que fije la Junta General.
d) El ejercicio de acciones judiciales o administrativas.
e) La aprobación de las Bases de selección del personal, el nombramiento y, en su caso,
contratación de personal y la aplicación de medidas disciplinarias, cuando las mismas no supongan la
separación del servicio o el cese de la relación laboral.
f) El concierto de las operaciones de tesorería necesarias para el adecuado desenvolvimiento de la
gestión económica del Consorcio.
g) La aprobación y disposición de gastos en los casos de su competencia.
h) Los proyectos de obras y servicios cuya contratación le corresponda.
i) Aprobación y rectificación del Inventario de bienes, derechos y acciones.
j) La propuesta de los asuntos que hayan de ser sometidos a deliberación de la Junta General.
Artículo 11. Del Presidente.
1. Son atribuciones del Presidente las siguientes:
a) La dirección administrativa del Consorcio.
b) Representación legal del Consorcio en todos los ámbitos, sin perjuicio de las delegaciones
especiales que pueda hacer.
c) Convocar, presidir, dirigir las deliberaciones, suspender y levantar las sesiones de los órganos
colegiados del Consorcio, así como autorizar el orden del día correspondiente a las mismas.
d) Autorizar con su visto bueno las actas y certificaciones de los acuerdos adoptados por la junta
General y por la Comisión de Gobierno.
e) Desempeñar la jefatura superior de todo el personal del Consorcio, y todas las competencias
que la legislación vigente otorga a los presidentes de las Corporaciones locales en materia de personal
que no estén atribuidas por los presentes Estatutos a otro órgano.
f) El ejercicio de acciones judiciales y administrativas en caso de urgencia, dando cuenta a la
Comisión de Gobierno.
g) Velar por el cumplimiento de los acuerdos adoptados por la Junta General y por la Comisión de
Gobierno.
h) Celebrar contratos menores.
i) Elaborar el anteproyecto de presupuesto.
j) Aprobar la liquidación del Presupuesto y desarrollar la gestión económico-financiera y
presupuestaria no atribuida expresamente a otro órgano.
k) Promover la participación de los agentes económicos y sociales en todas las cuestiones
relacionadas con la reducción, la valorización y la eliminación de residuos.
l) Impulsar programas de formación ambiental, información, sensibilización y concienciación social
en el ámbito de los residuos.
m) Mantener un contacto permanente con los responsables ejecutivos de las instituciones y
entidades integrantes del Consorcio a fin de garantizar la máxima coordinación funcional.
n) Las funciones previstas para el Gerente en el supuesto de no crearse este órgano, y en los
casos de ausencia, vacante o enfermedad.
o) Las demás que expresamente le delegue la Comisión de Gobierno.
p) Cualesquiera otras que, correspondiendo al Consorcio, no estén atribuidas expresamente a otro
órgano.
2. El Presidente podrá delegar en la Comisión de Gobierno o Vicepresidente las facultades
incluidas en las letras h) a m) del apartado anterior.
Artículo 13. De las Comisiones Técnicas
Las atribuciones, composición, funciones y régimen de funcionamiento de las Comisiones
Técnicas, serán las que se determinen por la Junta General en el acuerdo de creación.
Artículo. 14. Del Gerente.
Son atribuciones del Gerente:
a) La ejecución de los acuerdos de los órganos colegiados.
b) La dirección efectiva del personal del Consorcio
c) La dirección, control e inspección de la gestión del servicio de valorización y eliminación y
programas ambientales
d) Adoptar todas aquellas medidas de orden interno que garanticen el correcto funcionamiento del
Consorcio en todos los ámbitos de su actividad, informando al presidente de la Junta General.
e) Colaborar con el Presidente en la elaboración del Proyecto de Presupuesto.
f) Supervisar la gestión económica y administrativa del Consorcio, ajustándose a las normas que
exige la naturaleza pública del Consorcio.
g) Elaborar los Pliegos Técnicos de contratación.
h) Asistir a las reuniones de todos los órganos colegidos con voz pero sin voto.
i) Otras funciones que la Junta General le atribuya.
Párrafo cuarto del Artículo 15. Régimen de sesiones.
4. Sin perjuicio de lo dispuesto en los presentes Estatutos, al régimen de funcionamiento de la
Junta General y de la Comisión de Gobierno le serán de aplicación, con carácter supletorio, las
disposiciones de la legislación de régimen local sobre funcionamiento del Pleno y Junta de Gobierno
Local.
Artículo 16. Convocatoria de sesiones.
1. La convocatoria de las reuniones de la Junta General y de la Comisión de Gobierno se hará con
ocho días de antelación, con indicación del lugar y hora de celebración, debiendo contener el orden del
día, fuera del cual no se podrán adoptar acuerdos válidos, salvo que se encuentren presentes en la
reunión todos los miembros del órgano y así lo acuerden por mayoría de votos.
2. En casos de urgencia, la convocatoria se hará al menos con cuarenta y ocho horas de
antelación por medios electrónicos. En este caso, una vez considerado el orden del día, se deberá
apreciar, por mayoría absoluta, la existencia de la urgencia. Si no se apreciara, se convocará la sesión
según lo que dispone el punto anterior.
3. A efectos del apartado anterior, se entenderá por mayoría absoluta cuando voten a favor más de
la mitad del número de miembros de la Comisión de Gobierno que la componen, y más de la mitad de
votos ponderados de la Junta General conforme a lo dispuesto en el artículo 17 de los presentes
Estatutos.
Artículo 17. Régimen de sesiones de la Junta General.
1. Para la válida constitución de la Junta General, a efectos de la celebración de sesiones,
deliberaciones y toma de acuerdos, se requerirá la asistencia de un número de miembros que represente
la mayoría absoluta de la totalidad de votos de la Junta. En todo caso, será imprescindible la asistencia
del Presidente y del Secretario o de quienes los sustituyan.
2. Los acuerdos se adoptarán por mayoría simple de votos, salvo las excepciones que prevén los
presentes Estatutos, en función de las siguientes reglas de ponderación:
a) Los votos que cada Ente municipal consorciado ostentará en la Junta General vendrán
determinados por la siguiente escala:
1. Municipios con población hasta 250 habitantes: 1 voto.
2. Municipios con población de 251 a 1.000 habitantes: 2 votos.
3. Municipios con población de 1.001 a 2.000 habitantes: 3 votos.
4. Municipios con población de 2.001 a 5.000 habitantes: 4 votos.
5. Municipios con población de 5.001 a 10.000 habitantes: 5 votos.
6. Municipios con población de 10.001 a 20.000 habitantes: 6 votos.
7. Municipios con población de 20.001 a 50.000 habitantes: 7 votos.
8. Municipios con población de más de 50.000 habitantes: 8 votos.
A los efectos de este apartado, se considerará como número de habitantes del municipio la
población declarada oficialmente, con carácter anual, por el Estado.
A la puesta en funcionamiento de las instalaciones de gestión de residuos previstas en el Plan
Zonal y en el correspondiente Proyecto de Gestión, la Junta podrá acordar que el voto ponderado
establecido en función del criterio poblacional sea corregido atendiendo al volumen de residuos que
genere cada una de las entidades consorciadas.
b) El número de votos resultante de la suma de los ostentados por todos los municipios
consorciados por aplicación de la regla de ponderación del apartado a) de este artículo, constituirá el 60%
de los votos de derecho totales de la Junta General, ostentando la Diputación Provincial de Alicante el
21% y la Generalitat Valenciana el 19% restante, hasta completar el 100% de los mismos. Los dos
representantes de la Generalitat Valenciana así como los dos representantes de la Diputación Provincial,
actuarán con unidad de voto.
3. No obstante, se requiere el voto favorable de las dos terceras partes del número total de votos,
ponderados en la forma señalada anteriormente, para la adopción de acuerdos en las siguientes
materias:
a) Disolución del Consorcio y en su caso, la cesión de activos y pasivos a otra entidad.
b) Admisión de nuevos miembros del Consorcio.
c) Separación de sus miembros.
d) Modificación de los Estatutos
4. En caso de empate si el acuerdo requiere mayoría simple, se procederá a una nueva votación, y
de persistir el empate decidirá el voto de calidad del Presidente.
5. Por regla general la votación será ordinaria. No obstante, el Presidente podrá disponer la
votación nominal por orden alfabético de los municipios, la Diputación y, en último lugar, la Generalitat,
cuando se requiera para agilizar el recuento de los votos.
6. La Junta General podrá acordar la suspensión temporal del derecho de voto de las entidades
consorciadas que incumplan manifiestamente sus obligaciones establecidas en los presentes estatutos,
especialmente en lo que se refiere a los compromisos de financiación.
Artículo 18. Régimen de sesiones de la Comisión de Gobierno.
1. Para la válida constitución de la Comisión de Gobierno, a efectos de la celebración de sesiones,
deliberaciones y toma de acuerdos, se requerirá la asistencia de la mitad más uno de sus miembros.
2. Los acuerdos se adoptarán por mayoría de votos de los miembros presentes, sin ponderación
de los mismos.
3. En caso de empate, se repetirá la votación, y de persistir el empate decidirá el voto de calidad
del Presidente.
4. Por regla general la votación será ordinaria. No obstante, el Presidente podrá disponer la
votación nominal por orden alfabético de los municipios, la Diputación y, en último lugar, la Generalitat.
Artículo 19. Personal.
1. El personal del Consorcio será funcionario y laboral propio o adscrito de las entidades
consorciadas, conforme a la normativa aplicable.
2. Así mismo la Administración de adscripción pondrá al servicio del Consorcio el personal que
resulte necesario, cuyas retribuciones serán a cargo de aquella.
3. La Secretaria, Intervención y Tesorería comprenderán las funciones previstas para dichos
puestos en las Corporaciones locales y se proveerán con arreglo a lo previsto para los puestos
reservados a funcionarios de Administración Local con habilitación de carácter nacional.
Apartados 1 y 5 del artículo 20. Régimen jurídico.
1. En lo no previsto por la normativa estatal reguladora del régimen jurídico del sector público, la
normativa autonómica aplicable y estos Estatutos, se estará a lo previsto en la Ley 7/1985, de 2 de abril,
reguladora de las Bases del Régimen Local, la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y
sostenibilidad de la administración local y el Código Civil sobre la sociedad civil, salvo el régimen de
liquidación, que se someterá en defecto de dichas normas, a la legislación sobre sociedades de capital.
…/…
5. La aprobación definitiva de los proyectos por el Consorcio requerirá, en caso de ser necesario,
que la Administración Pública a que esté adscrito el Consorcio ejercite la potestad expropiatoria, siendo
beneficiario de la expropiación el Consorcio o el contratista según se acuerde por la Junta General o
establezca en los pliegos de cláusulas administrativas particulares.
Puntos 3º y 4º y nuevo párrafo, al final, del artículo 21. Principios.
3º. En los supuestos de gestión directa del servicio de valorización y eliminación por parte del Consorcio,
éste realizará las inversiones necesarias para la construcción de las instalaciones previstas en el Plan
Zonal y Proyecto de Gestión. En estos supuestos la Generalitat valenciana aportará el 19% de las
inversiones, la Diputación Provincial de Alicante aportará el 21% y el 60% restante se aportará por las
Entidades Locales consorciadas en proporción al número de habitantes.
4º. En el caso de que las instalaciones de gestión de residuos a que se refiere el punto anterior sean
subvencionadas con otras aportaciones de otras administraciones o de fondos europeos o
internacionales, la subvención se restará de la financiación total y el resto se financiará según la
proporción siguiente: 19% en aportaciones de la Generalitat valenciana, 21% de la Diputación Provincial
de Alicante y el 60% restante se aportará por las Entidades locales consorciadas en proporción al número
de habitantes.
…
En el caso de incumplimiento de las obligaciones de financiación del consorcio por las entidades
consorciadas, sin perjuicio del inicio de los procedimientos de recaudación que procedan, la Junta
General podrá declarar limitaciones de la actividad del consorcio en relación a las entidades a las que
afecta el incumplimiento.
Apartado 1 del artículo 23. Régimen de aportaciones económicas de los entes
consorciados.
1. El importe de los gastos generales del Consorcio, entre los que no quedarán incluidos los
correspondientes a los costes de inversión para el establecimiento y prestación de los servicios de
valorización y eliminación de los residuos urbanos o municipales, así como aquellos que sean asumidos
en el Proyecto de Gestión que se adjudique será cofinanciado por las entidades consorciadas,
correspondiendo a la Generalitat Valenciana el 19%, a la Diputación de Alicante el 21% y el resto a los
municipios consorciados en la proporción que se acuerde.
Artículo 24. Gestión presupuestaria, contabilidad y control interno.
1. El régimen presupuestario, de contabilidad y control interno de la gestión económica del
Consorcio se ajustara a la normativa aplicable a las corporaciones locales.
2. El presupuesto, una vez aprobado por la Junta General, se remitirá a la administración de
adscripción con antelación suficiente para su aprobación junto con el presupuesto de la misma.
Artículo 25. Patrimonio del Consorcio
Constituyen el patrimonio del Consorcio:
a) Todos los estudios, anteproyectos, proyectos, obras e instalaciones que costee o realice el
Consorcio.
b) Los otros bienes y derechos que le aporten las entidades consorciadas.
c) Los bienes y derechos que adquiera o reciba por cualquier título.
d) El patrimonio del Consorcio quedará reflejado en el inventario correspondiente, que revisará y
aprobará la Comisión de Gobierno.
Artículo 26. Cuenta general.
La cuenta general será elaborada por la Intervención del Consorcio y una vez aprobada por la
Junta General se remitirá con antelación suficiente a la Administración Pública de adscripción, para su
aprobación con la cuenta general de la misma.
Artículo 27. Disolución.
1. La disolución del Consorcio podrá producirse por alguna de las siguientes causas:
a) Por imposibilidad legal o material de cumplir sus objetivos.
b) Por acuerdo de la Junta General previa la adopción de los correspondientes acuerdos al menos
de más de la mitad de las entidades del Consorcio, adoptado por mayoría absoluta del número legal de
sus respectivos miembros u órgano correspondiente de la Generalitat .
c) Por la separación de algunos de sus miembros en los términos previstos en el artículo 29 de los
presentes Estatutos.
2. La disolución del Consorcio produce su liquidación y extinción sin perjuicio de lo establecido en
los apartados siguientes.
3. Durante el periodo de liquidación el Consorcio conservará su personalidad jurídica, debiendo
añadir a su denominación la expresión en liquidación, y se observarán las disposiciones de los presentes
Estatutos en cuanto al régimen de funcionamiento de los órganos colegiados, excepto la periodicidad de
las sesiones ordinarias.
4. El acuerdo de disolución deberá adoptarse por la mayoría de dos tercios del número total de
votos ponderados, y deberá contener la designación de una liquidador que será un órgano o entidad,
vinculada o dependiente, de la Administración Pública de adscripción.
5. El liquidador, en el plazo máximo de cuatro meses desde su nombramiento, formulará un
inventario de los bienes y derechos y propondrá el destino de los bienes, sin perjuicio de la reversión de
los cedidos a las entidades que los hubieran aportado , y calculará la cuota de liquidación que
corresponda a cada miembro del Consorcio de conformidad con la participación que le corresponda en el
saldo resultante del patrimonio neto tras la liquidación, teniendo en cuenta que el criterio de reparto será
el porcentaje de las aportaciones que corresponda a cada miembro del Consorcio.
6. La Junta General aprobará inicialmente:
a) El destino de los bienes y derechos.
b) El destino del personal propio funcionario y laboral fijo.
c) La cuota de liquidación, así como la forma y condiciones en que tendrá lugar su pago en el
supuesto en que ésta resulte positiva, sin que pueda tener lugar dicho pago antes del abono a los
acreedores de sus créditos.
Dicho acuerdo se remitirá a los entes consorciados para que se pronuncien sobre el mismo, si lo
estiman conveniente, en el plazo máximo de dos meses, tras la cual se someterá a su aprobación
definitiva.
7. Las entidades consorciadas podrán acordar, con la mayoría de dos tercios del número total de
votos ponderados, la cesión total de activos y pasivos a otra entidad jurídicamente adecuada con la
finalidad de mantener la continuidad de la actividad y alcanzar los objetivos del Consorcio que se liquida.
Artículo 28. Incorporaciones
1. Podrán incorporarse al Consorcio cualesquiera otras Entidades Locales incluidas en el Plan
Zonal, de conformidad con lo establecido en el artículo 29 de la Ley 10/2000, de 12 de diciembre, de
Residuos de la Comunidad Valenciana.
La Junta General acordará las condiciones de la incorporación y, especialmente, el régimen
económico-financiero aplicable a cada caso.
2. La integración de nuevos miembros al Consorcio requerirá la aprobación de la Junta General,
con el régimen de mayorías establecido en el artículo 17.3 de estos Estatutos y únicamente podrá ser
denegada para los ayuntamientos incluidos en el Plan Zonal en el caso de que no se asuman las
obligaciones que de su ejecución se deriven o los compromisos formales y económico financieros
acordados por la Junta General para su incorporación al Consorcio.
Artículo 29. Derecho de separación.
1. La separación voluntaria de alguno de los entes consorciados estará condicionada al
cumplimiento de los siguientes requisitos:
1. Que la entidad que solicite la separación esté al corriente de sus compromisos
económicos.
2. Que se comunique con al menos un año de antelación al inicio del ejercicio
presupuestario en que deba surtir efecto.
3. Que se haya abonado la cuota de separación en caso de ser negativa.
2. La separación deberá acordarse por el Pleno de las Corporaciones locales por mayoría absoluta
del número legal de sus miembros y por órgano competente de la Generalitat, debiendo constar
expresamente el compromiso de abonar la cuota de participación en su caso.
3. El ejercicio del derecho de separación produce la disolución del Consorcio, salvo que el resto de
sus miembros, por mayoría absoluta de votos ponderados, excluido el que solicita la separación,
acuerden su continuidad, y sigan permaneciendo en el Consorcio, al menos, un número de municipios
que representen más del 50 por 100 de la población del Plan Zonal y, en todo caso, la Diputación de
Alicante o la Generalitat Valenciana.
4. La separación producirá efectos el primer día del ejercicio presupuestario, una vez cumplidos
los requisitos establecidos en el apartado primero de este artículo.
5. Cuando el ejercicio del derecho de separación no conlleve la disolución del Consorcio se
aplicarán las siguientes reglas:
a) Se calculará la cuota de separación que le corresponda a quien ejercite su derecho de
separación, de acuerdo con la participación que le hubiera correspondido en el saldo resultante del
patrimonio neto, de haber tenido lugar la liquidación, teniendo en cuenta que el criterio de reparto será en
proporción a sus aportaciones de quien ejerce el derecho de separación .
b) Se acordará por el Consorcio la forma y condiciones en que tendrá lugar el pago de la cuota de
separación, en el supuesto en que esta resulte positiva, así como la forma y condiciones del pago de la
deuda que corresponda a quien ejerce el derecho de separación si la cuota es negativa.
La efectiva separación del Consorcio se producirá una vez determinada la cuota de separación, en
el supuesto en que ésta resulte positiva, o una vez se haya pagado la deuda, si la cuota es negativa.
6. Si la entidad que ha ejercido su derecho de separación fuera la administración de adscripción
quedará automáticamente adscrita a la administración que resulte de los Estatutos según los criterios
establecidos en la ley, sin perjuicio de la simultánea modificación de los Estatutos si fuere necesario.
Introducir nuevo CAPITULO VI. MODIFICACIÓN DE LOS ESTATUTOS.
Artículo 30. Modificación de los Estatutos.
1. Para la modificación de los Estatutos deberá seguirse el siguiente procedimiento:
a) Aprobación inicial de la Junta General con la mayoría establecida en el artículo 17.3.
b) Exposición pública por el plazo de treinta días hábiles mediante anuncio en el Boletín Oficial de
la Provincia.
c) Aprobación definitiva con resolución, en su caso, de las alegaciones presentadas con la misma
mayoría.
En caso de no presentarse sugerencias o reclamación la aprobación inicial se entenderá elevada a
definitiva si así se hubiese previsto en aquella.
d) El acuerdo de aprobación definitiva o el de aprobación inicial elevado a definitivo, en su caso, se
remitirá a todos los entes del Consorcio para su aprobación por el Pleno de los entes locales por la
mayoría absoluta del número legal de miembros de la Corporación, y por el órgano competente de la
Generalitat, requiriéndose en todo caso la ratificación expresa de, al menos, dos terceras partes de los
entes consorciados.
2. Sin perjuicio de lo anterior, bastará con su tramitación por la Junta General del Consorcio las
modificaciones que afecten exclusivamente a la Administración Pública de adscripción prevista en el
artículo 2.1, al capítulo IV y la admisión de nuevos miembros. En caso de cambio de adscripción a una
Administración pública distinta de la prevista en estos Estatutos, la modificación deberá aprobarse en un
plazo no superior a seis meses contados desde el inicio del ejercicio presupuestario siguiente a aquél en
que se produjo el cambio de adscripción.
3. Para el cambio de domicilio bastará con el acuerdo de la Junta con la mayoría exigida en los
presentes Estatutos, debiendo en todo caso, publicarse en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
(DOCV).
4. Toda modificación de los Estatutos deberá publicarse en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV).
Suprimir la Disposición Adicional.
Añadir Disposición Final.
A los efectos de la sujeción al régimen presupuestario, de contabilidad y control, el Consorcio se
considerará adscrito a la Diputación Provincial de Alicante con efectos de 1 de enero de 2016.”
El representant del grup “Ciudadanos”, fa constar que no ha pogut accedir a totes les
carpetes del expedient electrònic.
3.- DETERMINACIÓ DE LES ANUALITATS 2017 A 2020 DE L'EXP. DE LA DESPESA PLURIANUAL: SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS. (2199/2016).
Vista la providència de la regidoria delegada de Comerç sobre la conveniència de continuar amb el programa de subvenció a una associació de consumidors per a que presten servei d’assessorament en el municipi de Cocentaina, una vegada constatada la bona acceptació que ha tingut des que es va implantar en l’any 2013.
Per dit motiu, s’ha iniciat la tramitació de l’expedient 2199/2016, per a l’aprovació d’unes noves bases reguladores de la subvenció per a 2017, podent-se prorrogar anualment durant tres anys més, finalitzant com a màxim el 31 de desembre de 2020. Aquesta ajuda s’atorgarà per concurrència competitiva.
Resultant que la previsió de despeses a comprometre en exercicis futurs és d’un import lineal de 5.500 euros anuals, es superen els percentatges màxims anuals previstos a l’article 174.3 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, el qual estableix que la duració no podrà excedir de 4 anualitats, i que a més a més, la despesa que s’impute a cadascun dels exercicis futurs, no podrà excedir de la quantitat que resulte d’aplicar a l’any en el que l’operació es comprometa,
els següents percentatges: en l’exercici immediat següent, el 70%, en el segon exercici, el 60%, i en el tercer i quart, el 50%.
No obstant això, l’apartat cinquè de dit article 174, estableix que excepcionalment, el Ple podrà ampliar el número d’anualitats, així com augmentar els percentatges esmentats.
Per tot allò, i vist el dictamen de la Comissió Informativa de Dinamització Econòmica i Social, en sessió celebrada el dia 7 de setembre de 2016, el Ple de la Coroporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda:
PRIMER: Autoritzar l’elevació dels percentatges de despeses plurianuals previstos a l’article 174.3 del TRLRHL per a les anualitats 2017-2020 per a la partida 49300.48000 Subvenció Associació de Consumidors. Les dites anualitats podran aconseguir com a màxim els imports següents:
2018 5.500€
2019 5.500€
2020 5.500€
El portaveu del grup Popular, Sr. Montava, diu que no obstant el seu vot a favor de la proposta, voldria que se li aclarira l'observació de l'informe de l'expedient respecte de la justificació de l'informe de promoció econòmica, ja que sols s'ha fet referència en l'informe al número de consultes o tramitacions realitzades. Explica la Sra. Interventora que es voldria que la motivació anara fonamentada, per exemple en un sistema de medició del grau de satisfacció, que per una banda vindria a justificar el contingut de les consultes i podria ajudar a millorar el servei en temes d'horari, atenció rebuda, etc. També explica la resta de l'acord.
La regidora de Comerç explica que ja s'ha plantejat l'elaboració d'una enquesta de satisfacció i, a més a més, un sistema de classificació de les consultes que es realitzen.
El portaveu del Grup Col·lectiu 03820 - Compromís diu que el seu grup va ser promotor d'aquest servei que d'alguna manera empara els consumidors, que ha tingut molt bons resultats amb una despesa xicoteta i diu que hauria fer-se de més publicitat del servei.
4.- ACORD DE FESTES LOCALS PER A 2017. (2893/2016)
De conformitat amb l'ordenat per la Direcció territorial d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, i amb la finalitat d'elaborar el calendari laboral de festes per a l'any 2017, en el qual cada ajuntament ha de proposar dos dies com a festes locals, i vist el dictamen de la Comissió Informativa de Dinamització Econòmica i Social, en sessió celebrada el dia 7 de setembre de 2016, el Ple de la Corporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda:
PRIMER.- Aprovar com a festes locals com a festes locals els següents dies:
1r. Dia de festa local: 19 d'abril de 2017.
2n. Dia de festa local: 2 de novembre de 2017.
SEGON.- Remetre el següent acord a la Direcció Territorial d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball per a la seua aprovació.
5.- ADHESIÓ DECLARACIÓ XARXA D'EMISSORES MUNICIPALS VALENCIANES (XEMV) (exp. 3341/2016).
A proposta de la regidora i presidenta del Consell d’Administració de Ràdio Cocentaina la Veu del Comtat, i vist el document emès per la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes, sobre Full de Ruta: Necessitats i objectius per al futur més immediat, i considerant que serà molt positiu per a l'emissora municipal de l'Ajuntament de Cocentaina participar en totes aquestes iniciatives per tal de garantir un servei públic de comunicació local de qualitat i en adequades condicions.
Vist el dictamen de la comissió informativa d’Atenció Ciutadana, en sessió celebrada el dia 14 de setembre de 2016, el Ple de la Corporació, amb els quatre vots en contra del grup popular, l'abstenció del regidor del grup Ciudadanos, i els vots a favor dels set regidors del grup PSPV-PSOE, els quatre del grup Col·lectiu 03820- Compromís, el del regidor de Guanyar Cocentaina acorda:
PRIMER.- L’adhesió a dita declaració de la XEMV, mitjançant la signatura del document per part de l'Alcaldessa, i enviar-lo al departament de comunicació de l'Ajuntament de Mislata per a la seua tramitació.”
Es transcriu a efectes informatius dit document:
XEMV - XARXA D'EMISSORES MUNICIPALS VALENCIANES-----------------------------------------------------------------------Full de ruta: Necessitats i objectius per al futur més immediatEl passat dia 19 de febrer, un grup de directors i directores de les emissores municipals es va reunir a Mislata per a analitzar la situació actual del sector, definir els seus objectius i necessitats i traçar una estratègia comuna per a la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes (XEMV). Les conclusions d'aquella trobada són les que s'arrepleguen en este document.La reunió es va produir just quan es compleixen deu anys dels primers contactes entre emissores de ràdio municipals valencianes, d'on va sorgir el germen de la XEMV. Al llarg d'esta travessia pels anys més difícils de la crisi, moltes d'aquelles ràdios públiques s'han quedat pel camí i hui només sobreviuen poc més d'una vintena de ràdios repartides entre Alacant, Castelló i València. Són emissores que s'han mantingut en peus gràcies a l'aportació econòmica dels seus ajuntaments i al compromís dels seus professionals, convençuts de la importància de mantenir uns mitjans de comunicació de proximitat i amb vocació de servei públic.Després de deu anys estretint lligams i compartint continguts i programes, la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes considera que ha arribat el moment de reorganitzar-se per a afrontar el futur més immediat, un horitzó des del que aguaiten bones dosis d’optimisme i il·lusió. El nou context polític ha reactivat la voluntat d'alguns ajuntaments de reobrir, impulsar o crear noves emissores de radio, motiu pel qual es fa més necessari que mai consolidar una xarxa d'emissores al llarg de tot el territori valencià. Este document ha sigut elaborat i consensuat pels professionals de totes les emissores que actualment formen part de la XEMV i també per aquelles que en les últimes setmanes han manifestat la seua intenció de formar part d'este projecte. El seu contingut ha sigut rubricat posteriorment per tots els alcaldes i alcaldesses dels municipis de la Xarxa, per a traslladar-lo a les administracions supramunicipals (Diputacions d'Alacant, València i Castelló, Federació Valenciana de Municipis de Províncies i Generalitat Valenciana) i sol·licitar-los el seu suport institucional.Els objectius i necessitats de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes estanarreplegats en el següent decàleg:1.- DEFINIR UN MARC JURÍDIC SÒLID I ESTABLE PER A LA XEMVDesprés de diversos i infructuosos intents de constituir la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes com una agrupació d'ajuntaments, considerem que la futura XEMV ha de crear-se baix el paraigua d'un ens autonòmic capaç d'oferir seguretat i estabilitat. Una possible solució seria que la FVMP o la Generalitat crearen un ens amb personalitat jurídica pròpia, al qual posteriorment se li anaren adherint els municipis interessats a formar part de la Xarxa. 2.- PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DE LA XEMVEl pas següent a la creació de la XEMV ha de ser la promoció i difusió de l'ens, a partir del disseny d'una imatge institucional i un espai propi en Internet i en les xarxes socials. A més, conscients de la necessitat de promocionar les emissores de ràdio municipals, es proposen una sèrie de mesures que contribuirien també a visibilitzar el paper d'estes ràdios i generalitzar el coneixement de la seua existència entre la ciutadania:• Campanyes de publicitat institucional. Els recursos que els ajuntaments destinen a les seues emissores de ràdio són limitats i sovint només cobreixen les despeses mínimes de funcionament. És per això que es fan necessàries accions de comunicació institucional que contribïsquen a difondre i promocionar l'existència de les emissores municipals entre la ciutadania.• Fòrum anual de ràdios municipals. La creació d'un espai de discussió i anàlisi del sector radiofònic d'àmbit local. Un fòrum en el qual compartir experiències i aprendre d'altres models de gestió que funcionen amb èxiten altres parts de l’Estat• Elaboració d’un estudi estadístic. Una de les primeres accions que, al nostre entendre, hauria d'assumir la futura XEMV és l'elaboració d'estudi en profunditat sobre les emissores municipals valencianes. Un treball estadístic que, més enllà de censar les actuals ràdios, analitze la situació concreta, els recursos i les necessitats de cadascuna d'elles. I si fóra possible, poder ampliar este estudi a l'àmbit de les audiències. • Premis anuals. Amb l'objectiu d'estimular la creació de continguts i premiar l'esforç de les emissores i els seus col·laboradors per elaborar programes de qualitat, es proposa la creació d'uns "Premis XEMV" amb diferents categories, el lliurament del quals serviria també per a donar difusió i promoció a la Xarxa.
• Dia Mundial de la Ràdio. Proposem la celebració d'activitats conjuntes amb totes les ràdios que pertanyen a la XEMV, amb l'objectiu de posar en valor el paper de la ràdio en la societat.3.- TRAMITACIÓ DE LLICÈNCIESUna de les necessitats de les emissores de ràdio municipals i també d'aquells ajuntaments que estan estudiant la possibilitat de crear-ne una de nova és un servei de gestió i tramitació de les llicències. Considerem que la GeneralitatValenciana, a través de la direcció general de Relacions Informatives, podria habilitar un servei de gestió de llicències i concessions, amb fil directe per a la resolució de conflictes i capaç d'oferir assessorament tècnic i jurídic a les novesemissores.4.- FORMACIÓLa professionalització de les ràdios municipals passa obligatòriament per la formació i el reciclatge de les persones que treballen en elles. Per això, un dels aspectes que s'han de potenciar des de la futura XEMV és la posada en marxa d'iniciatives específiques per a formar els professionals i col·laboradors que treballen en les emissores.• Programes de Formació Contínua. Els programes de formació d'empleats públics que ofereixen als ajuntaments les diferents diputacions podrien contemplar cursos relacionats amb l'àmbit de la comunicació radiofònica.• Sessions específiques. La XEMV ha de facilitar a les emissores que en formen part iniciatives de formació adequades a les necessitats reals dels seus professionals, per exemple per a facilitar l'aprenentatge d'eines informàtiques d'edició de continguts audiovisuals o per a la gestió de les xarxes socials. A més, seria convenient que des de la Xarxa s'impulsaren també cursos i tallers destinats no només als professionals en plantilla sinó també als col·laboradors.• Tallers de ràdio per a associacions. Les ràdios municipals són una eina idònia per a la participació, per tal que els col·lectius socials i veïnals puguen donar a conèixer la seua feina a la ciutadania. Per això, proposem la realització de tallers de radio destinats específicament a associacions, clubs i altres entitats cíviques dels municipis de la XEMV.5.- CONTINGUTSLa major part dels programes de les emissores municipals són produïts per col·laboradors i col·laboradores, és a dir, per persones que no tenen cap relació contractual amb els ajuntaments. Esta circumstància provoca que molts dels continguts de les ràdios municipals partisquen dels gustos o aficions de les persones que els realitzen i que, en no poques ocasions, les emissores tinguen dificultats per a completar les seues graelles amb programes de contingut informatiu i de servei públic. Per este motiu, es fa necessària la promoció, a través de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes, d'espais que perseguisquen objectius comuns, com per exemple la promoció del valencià, la recuperació de la història i les tradicions dels municipis, els programes amb finalitats socials i inclusives, etc.6.- COL·LABORACIÓ ENTRE EMISSORESLa Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes, amb el suport de les administracions públiques d'àmbit supramunicipal, ha de promoure la col·laboració entre les diferents emissores que conformen la Xarxa per a portar endavant projectes conjunts. Les ràdios locals tenen molts aspectes comuns les unes amb les altres, ja siguen de caràcter geogràfic, social, cultural, esportiu o de qualsevol altra índole, i la XEMV ha de ser l'ens que propicie l'enteniment i la col·laboració entre totes elles.7.- NECESSITATS TÈCNIQUESLes principals febleses de les emissores municipals vénen propiciades pels recursos limitats que els ajuntaments poden destinar al funcionament de les mateixes. Per este motiu, un dels aspectes més importants del suport institucional que reclamem per a potenciar i reforçar el paper dels mitjans de comunicació de titularitat pública és el suport econòmic, una ajuda que servisca per a cobrir algunes de les necessitats cròniques, tant a nivell tècnic com de recursos humans.A mode d'exemple, es proposen algunes mesures que podrien engegar-se amb el recolzament econòmic d'institucions supramunicipals:• Contracte de manteniment tècnic. El manteniment i conservació dels equips de les emissores municipals de ràdio està supeditat a les incerteses pressupostàries dels seus ajuntaments, que en ocasions no permeten cobrir certes eventualitats. És per això que seria aconsellable que la XEMV, baix el paraigua institucional de diputacions o federacions de municipis, licitara un concurs públic per a un manteniment conjunt, una espècie de borsa d'hores de manteniment que es pogueren repartir entre totes les emissores.• Pla per al foment de les inversions. Per a poder prestar un servei òptim i de qualitat, les emissores de radio necessiten anar renovant i millorant el seu equipament tècnic. Per això, es proposa la creació d'un pla per al foment de les inversions, similar a les subvencions que existeixen en les diputacions per al impuls d'obres i serveis, per tal d’incentivar als ajuntaments a invertir en les seues emissores de ràdio.• Ajudes per a l'adquisició de software. Un altre dels impulsos econòmics que pot beneficiar a les emissores de radio serien ajudes per a l'adquisició de programes informàtics d'edició, continuïtat i gestió de la programació de les emissores.• Aplicació mòbil XEMV. El futur de les emissores municipals passa inevitablement per l'aprofitament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Actualment totes les emissores de la Xarxa emeten la seua programació en streaming per Internet, però seria molt positiu la creació d'una aplicació mòbil que oferira als usuaris la possibilitat de connectar en directe i escoltar qualsevol de les emissores que formen part de la Xarxa.8.- RECURSOS HUMANSEl capital humà és el principal recurs que necessiten les emissores municipals per a complir amb la seua funció social i fer arribar a la ciutadania informació de proximitat i de servei públic. No obstant això, la realitat és que les ràdios no compten amb personal suficient per a poder exercir adequadament esta tasca i este ha de ser un dels objectius prioritaris de la XEMV. A més de consolidar els llocs de treball existents i combatre la precarització dels professionals que treballen en les emissores municipals, la XEMV proposa algunes mesures que servirien d'estímul:• Pla d'ocupació per a joves acabats de graduar. Històricament, les emissores de radio d'àmbit local han sigut l'escola d'aprenentatge de grans professionals de la ràdio, tant de l'àmbit del periodisme i la comunicació com dels tècnics de so. Per tant, un pla d'ocupació per a joves que hagen completat la seua formació acadèmica i busquen el
seu primer lloc de treball seria una solució ideal per a pal·liar la falta de personal de les emissores i, a més, per a dinamitzar un sector de la comunicació que ha patit molt els efectes de la crisi.• Pràctiques formatives. Este pla d'ocupació podria complementar-se també amb un conveni a nivell supramunicipal amb les universitats i altres escoles professionals per a la realització de pràctiques formatives curriculars en les emissores de la XEMV.9.- DRETS D'AUTOREls drets d'autor constitueixen una de les despeses fixes per a totes les emissores de ràdio municipals, per la qual cosa considerem que seria positiu que l'ens autonòmic que assumisca la futura XEMV negocie amb les diferents associacions que gestionen estos drets (SGAE, Agedi, AIE i altres) un conveni conjunt per a totes.10.- FUTURA RTVVLa Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes ha participat en les reunions del comitè d'experts per a l'elaboració de la llei que ha de posar en marxa la Ràdio Televisió Valenciana. En este fòrum ja hem exposat la necessitat que el futur s'aposte per un model inclusiu, en el qual les emissores municipals puguen oferir informació puntual del que ocorre en els seus municipis, que siguen ràdios associades a l'ens autonòmic i que la convivència i la col·laboració entre la ràdio autonòmica i les municipals siga recíproca.”
Explica la regidora Esther Blanes, Presidenta del Consell d'Administració de Radio Cocentaina, que el moviment de la Xarxa va començar en 2011, i que ha reprès la seua activitat en febrer d'aquest any; explica que està en procés de formació, i que servirà per a donar cobertura a aquest tipus d'emissores locals, en temes de col·laboració en les emissions, formació de treballadors...etc, i que no representarà cap despesa.
El portaveu del PP, justifica el seu vot en contra, perquè creuen que la radio ha de ser independent, que el control del contingut l'han de portar els professionals i periodistes responsables del mitjà; que han de ser els ciutadans contestans els que trien el contingut, i no gent de fora; diu que la xarxa li sembla estar en un estat embrionari.
Tant l'alcaldessa com la Sra. Blanes incideixen en què es posaran a l'abast de la ràdio programacions d'altres emissores locals, si interessen, però que el contingut el triarà en tot cas el consell d'administració o l'òrgan a qui li corresponga, i igualment disposaran de la programació que així es decidesca a l'abast de la xarxa.
El Sr. Anduix diu que no entén el vot en contra del grup Popular, i que si ho consideren embrionari, s'haurien abstindre, ja que no hi representa cap despesa, i pot resultar molt beneficiós.
El portaveu de Ciudadanos justifica la seua abstenció dient que es pretén ressuscitar un servei prou ruïnós, que és un servei sense massa controls o que el que s'hauria d'aconseguir és que fora sostenible, diu que dubta que amb la xarxa es conseguisquen més beneficis, ja que si ara va a assumir-se la gestió del servei, el que s'hauria de fer és buscar solucions per a gestionar-lo millor.
L'Alcaldessa puntualitza que ni està debatent-se ni parlant-se sobre la municipalització del servei, ni tampoc sobre els continguts, sinó de l'adhesió a una xarxa d'emissores municipals; diu que el debat sobre la gestió de la ràdio ja es farà en els òrgans que corresponga.
La Sra. Blanes diu al respecte del comentari que és un servei ruïnós, que no li sembla que parlant-se d'un pressupost municipal de ....................., 150.000€, puga dir-se ruïnós... preguntar a laura
6.- CRÈDIT EXTRAORDINARI NÚM. 6 EN EL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2016 (EXP. 3364/2016)
En el Pressupost de l’Ajuntament de Cocentaina per a l’exercici 2016 figura la partida 23110/61900 “Inversiones mejora autonomía personal y ayuda a la dependencia”, per import de 15.000 euros, per tal de recollir el compromís municipal d’intentar millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional i el seu entorn.
Dins d’aquesta finalitat última, es considera que podria ser de molta utilitat col·laborar perquè els locals de negoci amb atenció al públic s’adaptaren amb rampes d’accés per a facilitar l'entrada a qualsevol persona, amb la creació d’una línia d’ajudes o subvencions de
concurrència competitiva per a tractar que es realitzen encara totes les actuacions possibles dins d’aquest exercici, destinant un import global de 9.000€.
Per tot allò, cal crear la partida corresponent dins del capítol 7 de subvencions, la qual es proposa finançar mitjançant l’aplicació de part de l’import total de 15.000 euros que hi havia per a aquest programa. Amb l’aplicació d’aquest crèdit pressupostari, la Junta de Govern, per delegació de l’Alcaldia, podrà aprovar les corresponents bases i convocatòria de subvenció.
Vist el dictamen de la Comissió Informativa de Comptes, Governació i Règim Intern, en sessió ordinària celebrada el dia 15 de setembre de dos mil setze, el Ple de la Corporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda:
PRIMER: Autoritzar l’expedient núm. 6 de Crèdit Extraordinari en el Pressupost 2016 per a crear les següents partides, finançant-les amb baixa d’altres, aprovant l’ inici de l’ expedient.
PARTIDA DESCRIPCIÓ CRÈDIT EXTRAORDINARI
FINANÇAMENT (BAIXA)
23110/78000 SUBVENCIONS NEGOCIS ACCESSIBLES
9.000,00€
23110/61900 INVERSIONS MILLORA AUTONOMIA PERSONAL I AJUDA DEPENDÈNCIA
9.000,00€
TOTAL 9.000,00€ 9.000,00€
SEGON: Sotmetre l’expedient número 6 de Crèdit Extraordinari en el Pressupost de 2016, a informació pública durant un termini de 15 dies a efectes de reclamacions i tramitar el mateix de conformitat amb l’article 169 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per R.D. Legislatiu 2/2004, de 5 de març, es a dir, amb els mateixos tràmits que requereix l’aprovació del pressupost. L’expedient es considerarà definitivament aprovat sense necessitat de nou acord plenari, si durant aquest termini no es presenten reclamacions; cas contrari el Ple disposarà d’un mes per a resoldre-les.
L’expedient definitivament aprovat serà inserit en el B.O.P. d’Alacant resumit per capítols i entrarà en vigor una volta realitzada aquesta publicació. Còpia de l’expedient es remetrà a la Comunitat Autònoma i a l’Estat.
TERCER: Contra l’aprovació definitiva d’aquest acord, que posarà fi a la via administrativa, podrà interposar-se recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la publicació definitiva d’aquest acord en el BOP, sense perjuí de poder interposar-ne qualsevol altre que es considere convenient, encara que la interposició del recurs no suspendrà per si mateixa l’aplicació del crèdit extraordinari.
La Sra. Alcaldessa explica que des de la delegació de l'àrea d'Autonomia Personal, i tenint com a objectiu l'eliminació progressiva de barreres arquitectòniques, es va pensar en possibilitar que a través d'una subvenció pogueren les activitats de pública concurrència adequar els seus accessos mitjançant una rampa. Comenta que les bases específiques seran aprovades pròximament i es donarà publicitat als comerços i resta d'activitats que puguen acollir-se. També informa al respecte de les activitats que en coordinació amb la regidoria de Medi Ambient es portaran a terme dins de la I Jornada de la Mobilitat i Canvi Climàtic.
El portaveu del grup Popular considera una línia de subvencions molt correcta i adequada, i que contribuirà a millorar l'activitat econòmica.
El Portaveu de Col·lectiu 03820 - Compromís felicita la iniciativa que a més de necessària és
una urgència.
Apunta el Sr. Vicedo, portaveu del grup Ciudadanos, que cal donar-li continuïtat a aquestes iniciatives.
7.- CRÈDIT EXTRAORDINARI NÚM. 7 EN EL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2016 (EXP. 3365/2016)
En el capítol 4 del Pressupost de l’Ajuntament de Cocentaina per a l’exercici 2016 figuren diverses partides amb consignacions globals destinades a la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva a les associacions que realitzen activitats de tipus social, cultural, educatiu, mediambiental i de promoció de la joventut.
La intenció de la Corporació en el moment d’aprovar aquest pressupost era que durant aquest exercici els consells sectorials locals intervingueren tant en l’elaboració de les bases de les convocatòries d’aquestes ajudes com en la fixació dels criteris i la valoració i proposta per a l’assignació de les ajudes a les diverses entitats.
Pel que fa a les associacions de l’àrea d’educació, en data 22/07/16 es van reunir les AMPES dels col·legis Real Blanc, Sant Joan Bosco, Sant Francesc d’Assís, l’IES Pares Arques i l’ACEPA Beniassent amb la regidora d’Educació, i van arribar a la conclusió de que sent totes les entitats i les activitats que realitzen de caràcter semblant, és molt complicat trobar criteris de diferenciació que atorgaren una baremació justa, trobant que el millor és arribar a un repartiment igualitari de les quantitats econòmiques, tot i que, tal com es va acordar en la reunió del 14 d’abril de 2015, va a respectar-se que la subvenció de l'EPA, tradicionalment més elevada, vaja rebaixant-se gradualment fins a arribar a 2017, moment en què totes les associacions educatives presents rebrien la mateixa quantia.
Traslladant el resultat d’aquest procés consultiu, la regidora d’Educació, proposa al Ple de la corporació l’adopció d’un acord per a modificar el plantejament inicial i tornar a configurar les subvencions del pressupost de 2016 com a subvencions nominatives fent les adaptacions pressupostàries escaients.
Vist el dictamen de la Comissió Informativa de Comptes, Governació i Règim Intern, en sessió ordinària celebrada el dia 15 de setembre de dos mil setze, el Ple de la Corporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda:
PRIMER: Autoritzar l’expedient núm. 7 de Crèdit Extraordinari en el Pressupost 2016 per a crear les següents partides, finançant-les amb baixa d’altres, aprovant l'inici de l'expedient.
PARTIDA DESCRIPCIÓ CRÈDIT EXTRAORDINARI
FINANCIACIÓ (BAIXA)
32300/48000SUBV.AMPA C.P. SAN JUAN BOSCO
3.220€
32301/48000SUBV.AMPA C.P. REAL BLANC
3.220€
32302/48000SUBV.AMPA COL. SAN FCO. DE ASIS
3.220€
32303/48000SUBV.AMPA I.E.S. PARE ARQUES
3.220€
32400/48000SUBV.A.C.E.P.A. BENIASSENT
4.000€
32620/48000 SUBV. ACTIV. ASOC. EDUCATIVES
14.850,44€
32310/22103 COMBUSTIBLE ESCUELAS INFANTIL Y PRIMARIA
2.029,56€
TOTAL 16.880,00€ 16.880,00€
SEGON: Sotmetre l’expedient número 7 de Crèdit Extraordinari en el Pressupost de 2016, a informació pública durant un termini de 15 dies a efectes de reclamacions i tramitar el mateix de conformitat amb l’article 169 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per R.D. Legislatiu 2/2004, de 5 de març, es a dir, amb els mateixos tràmits que requereix l’aprovació del pressupost. L’expedient es considerarà definitivament aprovat sense necessitat de nou acord plenari, si durant aquest termini no es presenten reclamacions; cas contrari el Ple disposarà d’un mes per a resoldre-les.
L’expedient definitivament aprovat serà inserit en el B.O.P. d’Alacant resumit per capítols i entrarà en vigor una volta realitzada aquesta publicació. Còpia de l’expedient es remetrà a la Comunitat Autònoma i a l’Estat.
TERCER: Contra l’aprovació definitiva d’aquest acord, que posarà fi a la via administrativa, podrà interposar-se recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la publicació definitiva d’aquest acord en el BOP, sense perjuí de poder interposar-ne qualsevol altre que es considere convenient, encara que la interposició del recurs no suspendrà per si mateixa l’aplicació del crèdit extraordinari.
8.- BONIFICACIÓ ICIO OBRES D’AMPLIACIÓ DEL CENTRE DE SALUT (3392/2016)
En fecha 9 de agosto de 2016 Grupo Generala de Servicios Integrales, Proyectos medioambientales, Construcciones y Obras, S.L. interpone recurso de reposición contra la liquidación 447011 de Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras girada al otorgamiento de la licencia para las obras de ampliación del Centro de Salud de Cocentaina.
Entre otros motivos, fundamenta su recurso en la no aplicación de la bonificación prevista en la Ordenanza fiscal municipal reguladora del Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras a favor de las construcciones, instalaciones u obras que sean declaradas de especial interés o utilidad municipal por concurrir circunstancias sociales, culturales, histórico-artísticas o de fomento del empleo que justifiquen tal declaración
Las obras de Ampliación del centro de salud de Cocentaina fueron autorizadas a la Conselleria de Sanitat mediante licencia municipal otorgada por acuerdo de Junta de Gobierno Local de 9 de junio de 2016. En relación a las mismas este Ayuntamiento practicó la liquidación 447011 del Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras por importe de 35.304,93 € al contratista sustituto del contribuyente Grupo Generala de Servicios Integrales, Proyectos medioambientales,, Construcciones y Obras, S.L.
La Ordenanza fiscal municipal reguladora del Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras, en aplicación de la previsión contenida en el art. 103.2 a) del TRLRHL, tiene establecida una bonificación de hasta el 95% a favor de las construcciones, instalaciones u obras que sean declaradas de especial interés o utilidad municipal por concurrir circunstancias sociales, culturales, histórico-artísticas o de fomento del empleo que justifiquen tal declaración. Corresponde dicha declaración y la determinación del porcentaje de bonificación al Pleno de la Corporación y se acordará, previa solicitud del sujeto pasivo, por voto favorable de la mayoría simple de sus miembros.
Dicha bonificación pues tiene carácter rogado y la posibilidad su otorgamiento, requiere de la declaración por el Pleno de la Corporación de su carácter de obras de especial interés o
utilidad municipal por las circunstancias mencionadas y de la concreción del porcentaje de bonificación con el límite del 95%.
Es requisito para disfrutar de esta bonificación que las licencias de obras o urbanísticas se tramiten previa solicitud de los interesados, antes del comienzo de las obras, sin denuncia, inspección o requerimiento previo de este Ayuntamiento.
Considerando que las obras de ampliación del centro de salud tienen un ineludible interés y utilidad públicos, precisamente por su carácter de servicio público y siendo que dicho carácter, a estos efectos, ha sido confirmado para proyectos de obra de similares características por diversos pronunciamientos judiciales entre los cuales cabe citar la sentencia del Juzgado Contencioso Administrativo núm. 3 de Alicante recaída en recurso interpuesto contra el Ayuntamiento de Cocentaina.
Visto el dictamen de la comisión informativa de Cuentas, Gobernación y Régimen interno, en sesión celebrada el día 15 de septiembre de 2016, el Pleno de la Corporación, por unanimidad de todos los asistentes, acuerda la declaración de especial interés o utilidad municipal de las obras de ampliación del Centro de Salud de Cocentaina por concurrir circunstancias sociales, y la concesión de una bonificación del 95% en el Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras.
9.- PRÒRROGA CONVENI MENJAR A CASA (exp.766/2013)
En data 19/09/2013, el Ple va aprovar la subscripció d'un conveni amb la Conselleria de Benestar Social per a dur endavant el programa MENJAR A CASA.
Aquest programa consisteix en l'entrega diària (dilluns a divendres laborables) d'un menú complet al domicili de la persona usuària, adaptat a les seues necessitats nutritives, i garantint així una adequada alimentació a persones majors i dependents.
El servei el contracta la Conselleria, i el financien a parts la Conselleria (42%), l'Ajuntament (24%) i la persona usuària (34%).
El contracte adjudicat per la Conselleria en 2013 tenia una duració de 3 anys, i finalitzarà el pròxim 01/10/2016. Aquest contracte té caràcter prorrogable, per acord de les parts, durant fins a tres anualitats.
Per part de la Direcció General de Serveis Socials i persones en situació de Dependència, s'ha comunicat que va a prorrogar-se el contracte, i ha demanat a l'Ajuntament la confirmació de que va a continuar adscrit al programa en virtut del conveni signat, durant el pròxim any.
Vistos els informes del departament de Benestar Social i de la Interventora, i el dictamen de la Comissió Informativa d’Atenció Ciutadana, en sessió celebrada el dia 14 de setembre de 2016, el Ple de la Corporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda:
1.- Continuar amb l'execució del programa Menjar a Casa, en virtut del conveni subscrit amb la Conselleria de Benestar Social en octubre de 2013, durant el termini de la pròrroga del contracte acordada per la Conselleria, des de l'01/10/2016 fins al 31/09/2017.
2.- Comunicar aquest acord a la Direcció General de Serveis Socials i persones en situació de Dependència, als efectes oportuns.”
Es comenten algunes qüestions sobre els informes de l'expedient, i sobre el nombre d'usuaris del servei.
PROPOSICIONS
Encara que en l'acta s'ha seguit l'ordre de la convocatòria, en la sessió plenari, s'altera l'ordre de la lectura de les tres primeres proposicions per error.
10.- APROVACIÓ INICIAL CRÈDIT EXTRAORDINARI NÚM. 8 EN EL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016 (EXP 3462/2016).
Per no estar dictaminat l’assumpte en el moment de la convocatòria de la sessió plenària, es ratifica per unanimitat de tots els assistents la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, per motius d’urgència.
Vista la proposta del regidor delegat d’hisenda que es transcriu a continuació:
“La liquidación del Presupuesto 2015, se aprobó el 05/07/16, por Decreto de Alcaldía número 1020-2016, posteriormente rectificado por Decreto 1053-2016 de 11/07/2016.
El Ayto. de Cocentaina ha cumplido el objetivo de estabilidad presupuestaria, obteniendo un superávit en términos de contabilidad nacional de 747.907,09€. Asimismo, ha obtenido un Remanente de Tesorería para Gastos Generales positivo, que asciende a 2.414.389,28€, antes de descontar los recursos afectados a la incorporación a 2016 de los remanentes de crédito de inversiones financieramente sostenibles iniciadas en 2015.de los cuales se han utilizado 485.272,14€. El saldo restante, 1.929.117,14€ es el remanente de tesorería para gastos generales el cual constituye una fuente de recursos líquidos para financiar modificaciones de crédito de acuerdo con la normativa vigente.
En este sentido, la Ley de Estabilidad Presupuestaria, en su artículo 32, establece que el superávit en términos de contabilidad nacional, se destinará a reducir el endeudamiento neto.
No obstante, La Ley Orgánica 9/2013 de 20 de diciembre, de control de la deuda comercial en el sector público, modificó la Ley de Estabilidad, incluyendo una nueva disposición adicional sexta, de reglas especiales para el destino del superávit presupuestario, que permite destinar el Remanente a “Inversiones financieramente sostenibles”, siempre que se cumplan todos los requisitos que se incluyen en la misma. La aplicación de esta posibilidad al superávit presupuestario en términos de contabilidad nacional de 2014 y al resultante de la liquidación 2015, se ha visto prorrogada, en este último caso por la D.A. 82 de la LPGE para 2016.
Por su parte, el R.D. Ley 2/2014 de 21 de febrero, modificó el TRLRHL para incluir una nueva D.A. número 16, que regula el concepto de las Inversiones financieramente sostenibles (I.F.S.).
Según el informe de Intervención de la Liquidación del Presupuesto 2015, el Ayuntamiento de Cocentaina cumple los requisitos exigidos para poder destinar parte del Remanente de Tesorería para Gastos Generales a la realización de Inversiones Financieramente Sostenibles, en concreto, hasta un importe de 747.907,09€, que han de destinarse o a dicha finalidad, o a amortizar deuda, habiéndose aprobado ya el exp. de Suplemento de crédito nº 2 por importe de 687.206,88€ para I.F.S., y estando pendiente de aplicar el resto, es decir, 60.700,10€.
La otra parte del RTGG, es decir, 1.181.210,05€, resulta de libre disposición según las reglas del R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, TRLRHL, y constituye un recurso no afectado que podría destinarse a financiar otro tipo de modificaciones presupuestarias, de acuerdo con las previsiones del TRLRHL y el RD 500/1990. De dicha cuantía, ya se han utilizado un total de 168.808,66€ para financiar los expedientes de suplementos de crédito 3 a 6 y los de crédito extraordinario 4 y 5, quedando por tanto disponibles un total de 1.012.401,39€. Con cargo a dicho remanente líquido, se plantea la financiación del presente expediente de Crédito Extraordinario número 8 que tiene como fin la realización de la siguiente inversión:
- Adquisición de un nuevo vehículo para la policía municipal: 30.000,00€
Considerando que el presupuesto del ejercicio 2016, presenta un estado de gastos ajustado y moderado, en atención a las previsiones de ingresos y a la situación económica, y que la cifra positiva del remanente de tesorería para gastos generales nos permite en este momento plantear la realización de determinados proyectos de inversión u otros gastos que se consideran necesarios en el presente ejercicio, para conseguir un funcionamiento más eficiente y eficaz de los servicios públicos correspondientes, y por ende,
una mejor calidad de vida de la población de Cocentaina, no considerando conveniente su demora para el ejercicio siguiente, en este caso en concreto, por la necesidad de sustituir el vehículo todo terreno actual, marca KIA, por la agravación de su estado de deterioro.
Por todo ello, el Pleno, sin dictamen previo de la Comisión informativa de Cuentas por motivo de urgencia, para su aprobación inicial, adopta por unanimidad el siguiente acuerdo:
PRIMERO: Autorizar el expediente nº 8 de Crédito Extraordinario en el Presupuesto 2016, aprobando el inicio del expediente.
PARTIDA DESCRIPCIÓN Cto. Extraordinario FINANCIACIÓN (RTGG)13200/63400 Vehículos policía local 30.000,00€87000 Remanente de Tesorería para
Gastos Generales30.000,00€
TOTAL 30.000,00€ 30.000,00€
SEGUNDO: Someter el expediente número 8 de Crédito Extraordinario a información pública durante un plazo de 15 días a efectos de reclamaciones y tramitar el mismo de conformidad con el artículo 169 del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, es decir, con los mismos trámites que requiere la aprobación del presupuesto. El expediente se considerará definitivamente aprobado si durante el citado plazo no se presentan reclamaciones, en caso contrario el Pleno dispondrá de un mes para resolverlas.
El expediente definitivamente aprobado, serán insertado en el B.O.P. resumido por capítulos, y entrará en vigor, una vez realizada dicha publicación. Se remitirá copia a la Comunidad Autónoma y al Estado.
TERCERO: Contra la aprobación definitiva de este expediente podrá interponerse directamente recurso contencioso-administrativo ante la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, en el plazo de dos meses a contar des del día siguiente al de la publicación definitiva de este acuerdo en el BOP, sin perjuicio de poder interponer cualquier otro que se considere conveniente, aunque su interposición no suspenderá por sí sola la aplicación del Crédito Extraordinario.
Per part del portaveu del grup Popular es pregunta si es sap ja el cost del vehicle. Explica el regidor d'Hisenda que va a adherir-se a la central de compres, i que suposa que sobrarà crèdit; que es pretén adquirir el vehicle i l'equipament i que resultarà més econòmic i el procediment més ràpid.
D’acord amb l’art. 126.2 del RD 2.568/1986, Reglament d’organització i funcionament de les corporacions locals, es donarà compte d’aquest acord a la comissió informativa corresponent en la primera sessió que celebre.
11.- APROVACIÓ INICIAL SUPLEMENT DE CRÈDITS NÚM. 7 EN EL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016 (EXP 3463/2016).
Per no estar dictaminat l’assumpte en el moment de la convocatòria de la sessió plenària, es ratifica per unanimitat de tots els assistents la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, per motius d’urgència.
Vista la proposta del regidor delegat d’Hisenda que es transcriu a continuació:
“La liquidación del Presupuesto 2015, se aprobó el 05/07/16, por Decreto de Alcaldía número 1020-2016, posteriormente rectificado por Decreto 1053-2016 de 11/07/2016.
El Ayto. de Cocentaina ha cumplido el objetivo de estabilidad presupuestaria, obteniendo un superávit en términos de contabilidad nacional de 747.907,09€. Asimismo, ha obtenido un Remanente de Tesorería para Gastos Generales positivo, que asciende a 2.414.389,28€, antes de descontar los recursos afectados a la incorporación a 2016 de los remanentes de crédito de inversiones financieramente sostenibles iniciadas en 2015.de los cuales se han utilizado 485.272,14€. El saldo restante, 1.929.117,14€ es el remanente de tesorería para gastos generales el cual constituye una fuente de recursos líquidos
para financiar modificaciones de crédito de acuerdo con la normativa vigente.
En este sentido, la Ley de Estabilidad Presupuestaria, en su artículo 32, establece que el superávit en términos de contabilidad nacional, se destinará a reducir el endeudamiento neto.
No obstante, La Ley Orgánica 9/2013 de 20 de diciembre, de control de la deuda comercial en el sector público, modificó la Ley de Estabilidad, incluyendo una nueva disposición adicional sexta, de reglas especiales para el destino del superávit presupuestario, que permite destinar el Remanente a “Inversiones financieramente sostenibles”, siempre que se cumplan todos los requisitos que se incluyen en la misma. La aplicación de esta posibilidad al superávit presupuestario en términos de contabilidad nacional de 2014 y al resultante de la liquidación 2015, se ha visto prorrogada, en este último caso por la D.A. 82 de la LPGE para 2016.
Por su parte, el R.D. Ley 2/2014 de 21 de febrero, modificó el TRLRHL para incluir una nueva D.A. número 16, que regula el concepto de las Inversiones financieramente sostenibles (I.F.S.).
Según el informe de Intervención de la Liquidación del Presupuesto 2015, el Ayuntamiento de Cocentaina cumple los requisitos exigidos para poder destinar parte del Remanente de Tesorería para Gastos Generales a la realización de Inversiones Financieramente Sostenibles, en concreto, hasta un importe de 747.907,09€, que han de destinarse o a dicha finalidad, o a amortizar deuda, habiéndose aprobado ya el exp. de Suplemento de crédito nº 2 por importe de 687.206,88€ para I.F.S., y estando pendiente de aplicar el resto, es decir, 60.700,10€.
La otra parte del RTGG, es decir, 1.181.210,05€, resulta de libre disposición según las reglas del R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, TRLRHL, y constituye un recurso no afectado que podría destinarse a financiar otro tipo de modificaciones presupuestarias, de acuerdo con las previsiones del TRLRHL y el RD 500/1990. De dicha cuantía, ya se han utilizado un total de 168.808,66€ para financiar los expedientes de suplementos de crédito 3 a 6 y los de crédito extraordinario 4 y 5, ya en vigor, quedando por tanto disponibles un total de 1.012.401,39€. Con cargo a dicho remanente líquido, se plantea a la sesión del Pleno del mes de septiembre, la financiación del expediente de Crédito Extraordinario número 8, para la adquisición de un vehículo para la policía local por 30.000 euros, y el presente expediente de Suplemento de crédito núm. 7, que tiene como fin la realización de la siguiente inversión:
-Mejora del firme asfáltico de varias Rotondas de la Av. País Valencià (exp. 3167/2016 de obras): 50.000,00€
Considerando que el presupuesto del ejercicio 2016, presenta un estado de gastos ajustado y moderado, en atención a las previsiones de ingresos y a la situación económica, y que la cifra positiva del remanente de tesorería para gastos generales nos permite en este momento plantear la realización de determinados proyectos de inversión u otros gastos que se consideran necesarios en el presente ejercicio, para conseguir un funcionamiento más eficiente y eficaz de los servicios públicos correspondientes, y por ende, una mejor calidad de vida de la población de Cocentaina, no considerando conveniente su demora para el ejercicio siguiente, en este caso en concreto, por la necesidad de mejorar el estado actual del firme asfáltico de varias rotondas de la Avenida País Valencià, por mayor seguridad del tráfico vial.
Por todo ello, el Pleno, sin dictamen previo de la Comisión informativa de Cuentas por motivo de urgencia, para su aprobación inicial, adopta por unanimidad el siguiente acuerdo:
PRIMERO: Autorizar el expediente nº 7 de Suplemento de crédito en el Presupuesto 2016, aprobando el inicio del expediente.
PARTIDA DESCRIPCIÓN SUPLEM. CTO. FINANCIACIÓN (RTGG)15320/61900 Inversiones en vías y zonas
públicas50.000,00€
87000 Remanente de Tesorería para Gastos Generales
50.000,00€
TOTAL 50.000,00€ 50.000,00€
SEGUNDO: Someter el expediente número 7 de Suplemento de crédito a información pública durante un plazo de 15 días a efectos de reclamaciones y tramitar el mismo de conformidad con el artículo 169 del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, es decir, con los mismos trámites que requiere la aprobación del presupuesto. El
expediente se considerará definitivamente aprobado si durante el citado plazo no se presentan reclamaciones, en caso contrario el Pleno dispondrá de un mes para resolverlas.
El expediente definitivamente aprobado, serán insertado en el B.O.P. resumido por capítulos, y entrará en vigor, una vez realizada dicha publicación. Se remitirá copia a la Comunidad Autónoma y al Estado.
TERCERO: Contra la aprobación definitiva de este expediente podrá interponerse directamente recurso contencioso-administrativo ante la Sala de lo Contencioso Administsrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, en el plazo de dos meses a contar des del día siguiente al de la publicación definitiva de este acuerdo en el BOP, sin perjuicio de poder interponer cualquier otro que se considere conveniente, aunque su interposición no suspenderá por sí sola la aplicación del Suplemento de Crédito.”
D’acord amb l’art. 126.2 del RD 2.568/1986, Reglament d’organització i funcionament de les corporacions locals, es donarà compte d’aquest acord a la comissió informativa corresponent en la primera sessió que celebre.
12.- APROVACIÓ INICIAL SUPLEMENT DE CRÈDITS NÚM. 8 EN EL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2016 (EXP 3464/2016)
Per no estar dictaminat l’assumpte en el moment de la convocatòria de la sessió plenària, es ratifica per unanimitat de tots els assistents la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, per motius d’urgència.
Vista la proposta del regidor delegat d’Hisenda que es transcriu a continuació:
“La liquidación del Presupuesto 2015, se aprobó el 05/07/16, por Decreto de Alcaldía número 1020-2016, posteriormente rectificado por Decreto 1053-2016 de 11/07/2016.
El Ayto. de Cocentaina ha cumplido el objetivo de estabilidad presupuestaria, obteniendo un superávit en términos de contabilidad nacional de 747.907,09€. Asimismo, ha obtenido un Remanente de Tesorería para Gastos Generales positivo, que asciende a 2.414.389,28€, antes de descontar los recursos afectados a la incorporación a 2016 de los remanentes de crédito de inversiones financieramente sostenibles iniciadas en 2015.de los cuales se han utilizado 485.272,14€. El saldo restante, 1.929.117,14€ es el remanente de tesorería para gastos generales el cual constituye una fuente de recursos líquidos para financiar modificaciones de crédito de acuerdo con la normativa vigente.
En este sentido, la Ley de Estabilidad Presupuestaria, en su artículo 32, establece que el superávit en términos de contabilidad nacional, se destinará a reducir el endeudamiento neto.
No obstante, La Ley Orgánica 9/2013 de 20 de diciembre, de control de la deuda comercial en el sector público, modificó la Ley de Estabilidad, incluyendo una nueva disposición adicional sexta, de reglas especiales para el destino del superávit presupuestario, que permite destinar el Remanente a “Inversiones financieramente sostenibles”, siempre que se cumplan todos los requisitos que se incluyen en la misma. La aplicación de esta posibilidad al superávit presupuestario en términos de contabilidad nacional de 2014 y al resultante de la liquidación 2015, se ha visto prorrogada, en este último caso por la D.A. 82 de la LPGE para 2016.
Por su parte, el R.D. Ley 2/2014 de 21 de febrero, modificó el TRLRHL para incluir una nueva D.A. número 16, que regula el concepto de las Inversiones financieramente sostenibles (I.F.S.).
Según el informe de Intervención de la Liquidación del Presupuesto 2015, el Ayuntamiento de Cocentaina cumple los requisitos exigidos para poder destinar parte del Remanente de Tesorería para Gastos Generales a la realización de Inversiones Financieramente Sostenibles, en concreto, hasta un importe de 747.907,09€, que han de destinarse o a dicha finalidad, o a amortizar deuda, habiéndose aprobado ya en el pasado mes de julio el exp. de Suplemento de crédito nº 2 por importe de 687.206,88€ para I.F.S., y estando pendiente de aplicar el resto, es decir, 60.700,10€.
El proyecto de inversión objeto de la presente propuesta es la renovación de la red de agua potable de
un tramo de la Av. País Valencià, desde el cuartel de la Guardia Civil hasta la rotonda del Carrefour (exp. de obras 1735/2016). El presupuesto base de licitación de las obras, según el proyecto, es de 54.888,32€. No obstante, tratándose del servicio de aguas potables, el IVA soportado resulta deducible, por lo que el crédito presupuestario necesario sería de 45.400 euros aproximadamente.
Según informe del arquitecto técnico municipal, redactor de la memoria, dicha inversión entraría dentro del concepto de Inversiones Financieramente Sostenibles. Por ello, tras la aprobación del presente expediente, quedaría un remanente de tesorería líquido o libre que se debería destinar a IFS o amortización anticipada de préstamos, de 15.300,10€.
Considerando que el presupuesto del ejercicio 2016, presenta un estado de gastos ajustado y moderado, en atención a las previsiones de ingresos y a la situación económica, y que la cifra positiva del remanente de tesorería para gastos generales nos permite en este momento plantear la realización de determinados proyectos de inversión u otros gastos que se consideran necesarios en el presente ejercicio, para conseguir un funcionamiento más eficiente y eficaz de los servicios públicos correspondientes, y por ende, una mejor calidad de vida de la población de Cocentaina, no considerando conveniente su demora para el ejercicio siguiente, en este caso en concreto, por la necesidad de mejorar el estado actual del tramo propuesto de la red de agua potable, con el fin de evitar fugas ineficientes y daños a terceros.
Por todo ello, el Pleno, sin dictamen previo de la Comisión informativa de Cuentas por motivo de urgencia, para su aprobación inicial, adopta por unanimidad el siguiente acuerdo:
PRIMERO: Autorizar el expediente nº 8 de Suplemento de crédito en el Presupuesto 2016, aprobando el inicio del expediente.
PARTIDA DESCRIPCIÓN SUPLEM. CTO. FINANCIACIÓN (RTGG)16100/61900 Inversiones en la red y servicio
de aguas45.400,00€
87000 Remanente de Tesorería para Gastos Generales
45.400,00€
TOTAL 45.400,00€ 45.400,00€
SEGUNDO: Someter el expediente número 8 de Suplemento de crédito a información pública durante un plazo de 15 días a efectos de reclamaciones y tramitar el mismo de conformidad con el artículo 169 del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, es decir, con los mismos trámites que requiere la aprobación del presupuesto. El expediente se considerará definitivamente aprobado si durante el citado plazo no se presentan reclamaciones, en caso contrario el Pleno dispondrá de un mes para resolverlas.
El expediente definitivamente aprobado, serán insertado en el B.O.P. resumido por capítulos, y entrará en vigor, una vez realizada dicha publicación. Se remitirá copia a la Comunidad Autónoma y al Estado.
TERCERO: Contra la aprobación definitiva de este expediente podrá interponerse directamente recurso contencioso-administrativo ante la Sala de lo Contencioso Administsrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, en el plazo de dos meses a contar des del día siguiente al de la publicación definitiva de este acuerdo en el BOP, sin perjuicio de poder interponer cualquier otro que se considere conveniente, aunque su interposición no suspenderá por sí sola la aplicación del Suplemento de Crédito.”
D’acord amb l’art. 126.2 del RD 2.568/1986, Reglament d’organització i funcionament de les corporacions locals, es donarà compte d’aquest acord a la comissió informativa corresponent en la primera sessió que celebre.
13.- RENÚNCIA AL CÀRREC DE REGIDORA I PETICIÓ CREDENCIAL NOVA REGIDORA.
Per no estar dictaminat l’assumpte en el moment de la convocatòria de la sessió plenària, es ratifica per unanimitat de tots els assistents la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, per motius d’urgència.
Vista la proposta de l’alcaldia que es transcriu a continuació:
“Es dóna compte de l'escrit presentat per la Sra. Esther Blanes Bernabeu, regidora del grup 03820-Compromís pel qual renúncia al dit càrrec (NRE -e 1281 de 16/09/2016).
Atès que, d'acord amb la normativa vigent en matèria de règim local, la renúncia del càrrec de regidor/a haurà de fer-se efectiva per escrit davant del Ple de l'Ajuntament, i en cas de renúncia d'un/a regidor/a la vacant es cobrirà d'acord amb el que estableix la legislació electoral.
Atès que, segons la legislació electoral, en cas de renúncia d'un/a regidor/a, el lloc s'atribuirà al/la candidat/a o, si és procedent, al suplent de la mateixa llista a què corresponga, atenent al seu ordre de col·locació.
D'acord amb la llista presentada per la coalició Col·lectiu 03820-Compromís per Cocentaina: Compromís (Compromís) en les passades eleccions municipals de 24/05/2015, correspon accedir al càrrec a la candidata número 05 Sra. Mª JOSÉ MARTÍNEZ HERRERO.
Atès que correspon a la Junta Electoral Central expedir les credencials als regidors en cas de renúncia, una vegada finalitzat el mandat de les Juntes Electorals provincials i de Zona, (cent dies després de les eleccions), és procedent tramitar les actuacions en la Junta Electoral Central, en qualitat d'òrgan permanent de l'Administració electoral.
En conseqüència, es proposa al Ple de l'Ajuntament, d’adopció del següent acord:
PRIMER.- Prendre coneixement de la renúncia formulada per la Sra. ESTHER BLANES BERNABEU al càrrec de regidora de l’Ajuntament de Cocentaina, de conformitat amb el que preveu l'article 9.4 del Reial Decret 2.568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
SEGON.- Declarar la vacant i sol·licitar de la Junta Electoral Central l'expedició de credencial a la següent candidata de la llista, que figura amb el número 05 de la coalició Col·lectiu 03820-Compromís per Cocentaina: Compromís (Compromís), la Sra. Mª JOSÉ MARTÍNEZ HERRERO, d'acord amb el que disposa la Llei de règim electoral general i instrucció 3/2003, de 10 de juliol, de la Junta Electoral Central, sobre substitució de càrrecs representatius locals.
TERCER.- Enviar certificat del present acord a la Junta Electoral Central i sol·licitar que es lliure l'oportuna credencial acreditativa de la condició d'electe, havent de notificar aquest Ajuntament de manera fefaent a la interessada la recepció de la credencial, una vegada siga rebuda, als efectes establerts en la normativa de règim local.”
El Ple de la Corporació, per unanimitat de tots els assistents, acorda aprovar la proposta transcrita.
D’acord amb l’art. 126.2 del RD 2.568/1986, Reglament d’organització i funcionament de les corporacions locals, es donarà compte d’aquest acord a la comissió informativa corresponent en la primera sessió que celebre.
La Sra. Alcaldessa dona les gràcies a la regidora en nom de tot l'ajuntament i espera que disfrute de la seua nova etapa.
La Sra. Bernabeu efectua lectura del text que es transcriu en l'acta de forma literal.
“Bona nit a tots els presents, i als veïns que ens escolten per les ones de Ràdio Cocentaina.Primer vull donar les gracies al poble per el seu recolzament al Col·lectiu 03820 en les eleccions municipals de 2011 i les de 2015. també a la família, en especial al meu home, i com no, als companys de partit. Agrair als treballadors de l’ajuntament al igual que als de la radio la seua col·laboració i ajuda, i com no als regidors de la Corporació a pesar de les nostres diferencies.
Ser regidora comporta una gran responsabilitat buscant sempre el bé del poble, i de segur que he estat acertada en alguns temes i no tan acertada en altres.
No vull oblidarme dels companys del consell d'administració de Radio Cocentaina tan de Paco Paya, Virgilio, Rubén, Vicent, dels actuals Juan Pedro, Rai, Jose Carlos i Beatriz. hem fet moltes coses i hem treballat molt.
Sempre he intentat arribar a un consens, i he de dir que el 99% ha eixit per unanimitat.
Gràcies.”
El portaveu del grup Col·lectiu 03820- Compromís, manifesta que són molt importants els motius de la renuncia de la Sra. Blanes; que han sigut cinc anys i mig de molt de treball i dedicació, amb bons moments i no tan bons, però en el que en tot moment per part de la regidora s'ha intentat aconseguir un consens; diu que l'ajuntament perd una gran regidora i una gran persona, agraïx molt la seua implicació en el grup i li desitja el millor.
14.- DESPATXOS EXTRAORDINARIS
No hi ha.
PART DE CONTROL ALTRES ÒRGANS
15.- PROPOSTES DE RESOLUCIÓ URGENTS.
No n’hi ha.
16.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DE L’ALCALDIA, DES DE L'ÚLTIMA SESSIÓ ORDINÀRIA.
S’informa dels decrets dictats per l’Alcaldia i regidor delegat d’Hisenda des de l’última sessió ordinària corresponents als números 2016-1076 de data 15/07/2016 al 2016-1317 de data 19/09/2016, tots ells inclosos.
El Ple de la Corporació queda assabentat.
17.- DONAR COMPTE DECRET DELEGACIÓ COMPETÈNCIES ÒRGAN AMBIENTAL I TERRITORIAL (2972/2016).
Es dóna compte del decret núm. 1292/2016 de data 14 de setembre de 2016, que es transcriu a continuació:
“MIREIA ESTEPA OLCINA, ALCALDESA DEL AYUNTAMIENTO DE COCENTAINA
Visto el informe suscrito por la TAG de fecha 5/8/16, y atendiendo a las siguientes CONSIDERACIONES:
Que la evaluación ambiental resulta imprescindible para la protección del medio ambiente, siendo también el instrumento que incorpora los criterios de sostenibilidad a la toma de decisiones estratégicas, a través
de la evaluación de planes y programas, y proyectos, garantizando una adecuada prevención de los impactos ambientales concretos que puedan generar y estableciendo mecanismos de corrección o compensación.
Visto que la LOTUP propone una tramitación ambiental y urbanística unificada para armonizar la integridad en el tratamiento del territorio, y establece un mecanismo de elaboración y evaluación de los planes con los aspectos ambientales, territoriales, paisajísticos, económicos y sociales, con la finalidad de obtener una planificación eficiente.
Así, la ordenación del territorio irá acompañada de la evaluación ambiental y territorial estratégica de planes y programas con la intervención de un nuevo agente, el órgano ambiental y territorial, que determina si la evaluación ambiental y territorial de un plan o programa ha de ser simplificada o ordinaria en función del grado de significación de sus efectos ambientales y territoriales; diseñando un procedimiento coordinado que ofrece una mayor seguridad jurídica.
Que el art. 44.5 de la LOTUP, establece que los ayuntamientos son competentes para la formulación y tramitación de los planes de ámbito municipal, y la aprobación de aquellos que fijen o modifiquen la ordenación pormenorizada.
Que el art.46.1 de la LOTUP establece que son objeto de evaluación ambiental y territorial estratégica ordinaria los planes y programas, así como sus modificaciones, que se adopten o aprueben por una administración pública y cuya elaboración y aprobación venga exigida por una disposición legal o reglamentaria o por acuerdo del Consell.
Que la Ley 11/2015 de 29 de diciembre, modificó el contenido del articulado referido al órgano ambiental y territorial, estableciendo que puede ser en determinados casos, tasados por la norma, órgano ambiental y territorial el ayuntamiento del término municipal del ámbito del planeamiento objeto de la evaluación ambiental.
Que el art. 48. c) define el órgano ambiental y territorial del siguiente modo: Es el órgano autonómico, dependiente de la conselleria competente en materia de ordenación del territorio y medio ambiente que realiza el análisis técnico de los expedientes de evaluación ambiental y territorial, formula las declaraciones ambientales y territoriales estratégicas, y en colaboración con el órgano promotor y sustantivo, vela por la integración de los aspectos ambientales, junto a los territoriales y funcionales, en la elaboración del plan o del programa. El órgano ambiental y territorial será el ayuntamiento del término municipal del ámbito del planeamiento objeto de la evaluación ambiental, sin perjuicio de la asistencia y la cooperación de las diputaciones provinciales de acuerdo con la legislación de régimen local, en los siguientes casos:
1. En los instrumentos de planeamiento urbanístico que afecten única y exclusivamente a la ordenación pormenorizada del suelo urbano definida en la presente ley.
2. En los instrumentos de planeamiento urbanístico que, en el desarrollo de planeamiento evaluado ambientalmente, afecten única y exclusivamente a la ordenación pormenorizada del suelo urbanizable definida en la presente ley.
3. En los instrumentos de planeamiento urbanístico que afecten única y exclusivamente a la ordenación estructural del suelo urbano que cuente con los servicios urbanísticos efectivamente implantados, sin modificar el uso dominante de la zona establecida en la ordenación estructural.
Por tanto, la norma habilita a los Ayuntamientos a que realicen por sí mismos la evaluación ambiental de sus instrumentos de planeamiento urbanísticos, dentro del marco competencial habilitado con la modificación de la ley, si bien no dota de las herramientas específicas organizativas para asumir estas nuevas funciones, por ello y no habiendo asignado ni la propia norma urbanística, ni tampoco la LRBRL ningún órgano como competente para la evaluación ambiental.
En consideración a lo dispuesto en la guía elaborada por la G.V, y puesto que la competencia en materia de evaluación ambiental y territorial estratégica, no está asignada a ningún órgano por la LRBRL, no obstante dispone que seria conveniente que la evaluación ambiental se realizara por otro órgano municipal.
Visto que el órgano promotor según el art. 48 a) es el órgano que inicia el procedimiento para la elaboración y adopción de un plan o programa, y que debe integrar los aspectos ambientales y territoriales en su contenido a través del proceso de evaluación ambiental y territorial estratégica.
En consideración a la normativa estatal, Ley 21/2013 de 9 de diciembre de Evaluación Ambiental, y en la
normativa autonómica, a la Ley 5/2014 de 25 de junio de la Generalitat Valenciana, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje, en adelante LOTUP, y la Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana, aprobada por Decreto 1/2011 de 13 de enero y a la siguiente FUNDAMENTACION JURIDICA
*Artículo 48. c) de la Ley 5/2014 de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de la Comunidad Valenciana, según la nueva redacción dada por el artículo 115 de la ley 10/2015 de 29 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalidad.
Resultando necesario que en la composición del órgano ambiental y territorial municipal, debe primar el perfil técnico para adoptar los acuerdos o resoluciones que procedan, de conformidad con el procedimiento establecido en la LOTUP y en la Ley de Evaluación Ambiental, asignándose a los efectos de instruir y tramitar el procedimiento, al departamento de urbanismo o técnico correspondiente.
Considerando que el art. 21.1.s de la Ley 7/1985 Reguladora de las Bases del Régimen Local atribuye a la Alcaldía las funciones y competencias que la legislación del estado o de las comunidades autónomas asignen al municipio y no atribuyan a otros órganos municipales
En consideración a la estructura del Ayuntamiento, RESUELVO:
PRIMERO: Asumir las atribuciones del órgano ambiental y territorial del Ayuntamiento de Cocentaina, de acuerdo con lo dispuesto en la LOTUP y normativa de desarrollo, para la realización de las siguientes funciones, además de las que resulten necesarias para la finalidad para la que se crea:
-Determinar si un plan o programa ha de ser objeto de evaluación ambiental estratégica simplificada u ordinaria (art.46.3 LOTUP).
-Someter a consulta de las administraciones públicas afectadas el Documento Inicial Estratégico y el borrador del plan o programa, así como de sus modificaciones (art.51.1 LOTUP)
-Formular el documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratégico, en los casos de procedimiento de evaluación ambiental y territorial estratégica ordinaria (art. 49.1 c LOTUP
-Formular el informe ambiental y territorial estratégico, por considerar que el plan o programa no tiene efectos significativos sobre el medio ambiente y el territorio de acuerdo con los criterios del Anexo VIII de la LOTUP, en los casos que se aplique el procedimiento simplificado (art 51.2 b)
-Formular en su caso, las declaraciones ambientales y territoriales estratégicas
-Velar por la integración de los aspectos ambientales, junto a los territoriales y funcionales, en la elaboración del plan o programa, con colaboración con el órgano promotor y sustantivo.
SEGUNDO: Delegar en la Junta de Gobierno Local todas las atribuciones de la alcaldía en calidad de órgano ambiental y territorial.
TERCERO: Los acuerdos o informes que adopte la Junta de Gobierno Local, en calidad de órgano ambiental y territorial por delegación, se basarán en informe-propuesta de resolución emitida conjuntamente o informada por:
- la TAG del Departamento de Urbanismo
- un/a Arquitecto/a Municipal
- el Arquitecto Técnico de Servicios Municipales
- el Ingeniero Técnico Industrial
- La Agente de desarrollo local (Lda. en geografía)
Además, y en caso de que no formen parte de la Junta de Gobierno Local, las propuestas de resolución se tramitarán con el visto bueno de:
- El/la Concejal/a delegado/a de Urbanismo
- El/la Concejal/a delegado/a de Medio Ambiente
- El/la Concejal/a delegado/a de Obras y Servicios Municipales
Sin perjuicio de que la Junta de Gobierno Local, en calidad de órgano ambiental y territorial por delegación, en caso de que lo estime necesario, pueda solicitar asesoramiento a un profesional experto en medio ambiente, paisaje o planificación urbanística y territorial.
CUARTO.- Enviar anuncio de esta delegación para su inserción en el Boletín Oficial de la Provincia y publicarla igualmente en el tablón de anuncios municipal.
QUINTO.- Dar cuenta al Pleno de la creación del órgano ambiental.”
El Ple de la Corporació queda assabentat.
18.- INFORMES DE FISCALITZACIÓ.
No n’hi ha.
19.- PRECS I PREGUNTES.
*El portaveu del grup Popular pregunta al regidor delegat de serveis municipals si s'ha rebut alguna queixa referent als talls d'aigua d'una zona de l'Av. del País Valencià; si s'ha estudiat pels tècnics i si s'ha solucionat el problema
El Sr. Castelló explica que està en via de solucionar-se, que des del primer moment han estat en contacte amb els veïns, comenta les actuacions realitzades per millorar la pressió; diu que està fent-se un seguiment continu per part del personal de l'ajuntament, i demana disculpes als veïns pels problemes que els haja provocat el servei.
*També el portaveu del grup Popular pregunta a la Sra. Alcaldessa per l'expedient de les vivendes socials, ja que encara que s'ha explicat alguna qüestió en la comissió informativa, han vist com la Junta de Govern ha adoptat acord de renuncia del conveni. Diu que si pot explicar els motius i si hi ha prevista alguna actuació.
L'alcaldessa diu que ja es va explicar en les comissions informatives, que davant dels informes desfavorables emesos pels habilitats de l'ajuntament i encara que el criteri del Direcció General era diferent, es va decidir no portar a efecte el projecte, donat els terminis fixats en el conveni.
Explica igualment les gestions que està efectuant l'arquitecta municipal per tal de delimitar un àrea de rehabilitació i regeneració (ARRU), a l'empara de les noves convocatòries per a aquestes finalitats; diu que es donarà prioritat a la zona del Raval i de la Vila Vella i que tindran prioritat els immobles de propietat municipal; també que en tant isquen altra vegada subvencions per a vivendes socials es tornaran a demanar.
El Sr. Montava diu que es hauria de donar prioritat als immobles que estan desocupats i que sols requerixen obres d'adaptació o rehabilitació; també que s'hauria de contactar amb Bankia que sap que els ha oferit alguns immobles.
L'alcaldessa diu que reben més puntuació per a la subvenció, els immobles de propietat municipal.
*També el Sr. Montava efectua un prec, perquè es contracten advocats i procuradors del municipi, i no professionals de fora per a representar l'ajuntament en els litigis.
Explica l'alcaldessa que es demanen diversos pressupostos i es té en compte sobretot l'especialització en els temes.
*Pregunta el Sr. Montava a la regidora de Cultura si el Palau va estar obert en agost.
La regidora delegada de Cultura, Sra. Marcela Richart, diu que ja ho va explicar; que després de festes no es va obrir, i que si hi havien visites concertades els dissabtes estava el Palau obert per a la visita. Reitera que ja ha explicat moltes vegades que el motiu és la falta de personal, i que a partir d'ara amb un conserge més ja no passarà.
El Sr. Montava, també a la Sra. Richart li demana que explique el que va dir en el Consell de Cultura i que no està en l'acta respecte del Pla Director del Palau i sobre el Diputat de Cultura, quant al fet que Cocentaina havia sofrit discriminació i que anava a fer-se primer el
del municipi del diputat.
La Sra. Richart diu que encara que no recorda exactament el que va dir en el Consell de Cultura, sí que recorda que el Diputat els va transmetre la manca de personal que tenia la diputació, i que l'ajuntament hauria de disposar de personal o empreses especialitzades per a portar endavant el projecte; diu que se'ls va dir que des de 2014 no s'havia fet res, que començarien pel de Crevillent, municipi del diputat provincial, i que després aniria el de Cocentaina; matisa l'alcaldessa que en la reunió es van derivar al diputat d'Obres perquè en Cultura no disposen de gent, i considerant que el pla de Cocentaina era molt ampli, es va proposar la subscripció d'un conveni a tres bandes; diu que no és just que a alguns municipis els facn els plans directors, i Cocentaina haja de disposar de recursos per fer la feina.
La regidora delegada de Cultura també manifesta que és de gran interès per a l'ajuntament que es tramite el conveni i que volen que vaja avant, perquè és un projecte molt ambiciós i molt emocionant.
El Sr. Montava recorda que va ser una proposta del Partit Popular i que lluitaran per a aconseguir el màxim per a Cocentaina. Li diu l'alcaldessa que faça servir els contactes perquè es col·labore el màxim possible en aquest projecte.
*El portaveu de Col·lectiu 03820 Compromís pregunta al respecte d'una sol·licitud formulada en juliol sobre l'estat de la graderia del camp de les moreres, ja que se'ls va dir que estava estudiant-se i no s'han dit les conclusions, li pregunta al regidor si ja passat l'estiu hi ha alguna previsió d'arreglar-la. Explica el regidor delegat d'Esports, Sr. Botella, que disposa de dos propostes una per a fer una actuació de manteniment d'un cost aproximat a 4.000 euros, i una altra de substitució, amb un cost de 9.000 euros aproximadament; diu que si hi ha disponibilitat a final d'any s'intentarà fer, però voldria estudiar altres propostes, a banda de plantejar alguna subvenció a la federació, també diu que no és una actuació prioritària.
El Sr. Anduix insisteix en que fa molt mala imatge i que hauria d'estudiar-se si podria entrar en el romanent.
*Pregunta també el Sr. Anduix al respecte de les gestions de la Mancomunitat respecte de la moció que per unanimitat es va aprovar per a mancomunar el servei de recollida d'animals, i diu que si per a l'any que ve encara no està, com suposa, serà molt complicat per als municipis conveniar amb la protectora.
La Sra. Carbonell diu que està redactant-se el plec de condicions per a licitar l'obra i la direcció.
També el Sr. Anduix pregunta al regidor d'Esports, respecte de la possibilitat d'ampliar la temporada de la piscina municipal, ja que així s'ha reclamat per molts usuaris, diu que s'hauria d'estudiar la possibilitat de prorrogar la contractació dels socorristes si les condicions meteorològiques acompanyen.
Explica el Sr. Botella com està estructurada l'obertura i el tancament de la piscina; els estudis que s'han fet per a considerar el millor horari i període d'obertura, el seguiment que es fa respecte del nombre d'usuaris i explica que no es pot improvisar.
*El portaveu del grup Guanyar diu que encara que ho ha traslladat en diverses comissions informatives, que es tinga en compte el trasplantament dels arbres que es veuran afectats per les obres d'ampliació del CEIP Sant Joan Bosco; també diu que al costat de la gasolinera hi ha un arbre sec. El regidor delegat de Medi Ambient diu que està previst el seu trasllat, però encara no sap el lloc que serà millor.
*El portaveu de Ciudadanos recorda que a la zona de la Goma hi ha una placa solta.
20.- DECLARACIONS INSTITUCIONALS.
20.1.- MOCIÓ SOBRE MODEL EDUCATIU PLURILINGÜE DE LA COMUNITAT VALENCIANA.-
El grup municipal popular presenta al Ple municipal per al deu debat i aprovació la següent:
“MOCIÓN SOBRE EL MODELO EDUCATIVO PLURILINGÜE DE LA COMUNITAT VALENCIANA
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La política lingüística llevada a cabo por el Gobierno de la Generalitat Valenciana debe ser reflejo de un esfuerzo real y efectivo por la extensión del uso y enseñanza de nuestras lenguas oficiales, así como también de la enseñanza y el aprendizaje del inglés como vehículo fundamental de la comunicación e integración en el contexto de una sociedad avanzada como la nuestra que desea prestar un servicio educativo que incremente las posibilidades académicas, personales y profesionales de los estudiantes valencianos.
La comunitat Valenciana fue en el año 1998 la primera autonomía de España en regular los programas de educación plurilingüe. En el año 2012 se aprobó el primer Decreto de Plurilingüismo de la CV (Decreto 127/2012, de 2 de agosto, del Consell, por el que se regula el plurilingüismo en la enseñanza no universitaria en la Comunitat Valenciana) que ha propiciado que todos los alumnos de Educación Infantil de 2º ciclo (144.077 alumnos), ya estudien en castellano, valenciano e inglés en nuestra Comunitat gracias a una implantación consensuada y progresiva del sistema plurilingüe. Por otro lado, y de forma complementaria, en los últimos años, se ha seguido aumentando la Red de Centros Plurilingües con 57 nuevos centros habiéndose alcanzado los 413 colegios.
Todo ello ha supuesto un esfuerzo conjunto que nos ha permitido consolidar unas políticas de promoción lingüística basadas en el respeto a los derechos lingüísticos de todos los ciudadanos de la Comunitat Valenciana y, a su vez, en proporcionar una respuesta adecuada, a la realidad social y cultural actual de nuestra sociedad.
Por todo ello, es incomprensible la actitud tomada por el Consell que insiste en negar a los padres la posibilidad de elegir en libertad qué tipo de educación quieren para sus hijos.
La voluntad de suprimir el programa experimental plurilingüe o la anunciada supresión de la exención de la enseñanza del valenciano en zonas castellanoparlantes son buenos ejemplos de estos nuevos ataques del Consell a la libertad de elección de las familias y a los derechos lingüísticos de todos los ciudadanos de la Comunitat Valenciana.
Los valencianos hemos demostrado a lo largo de la historia que es posible la convivencia entre las dos lenguas oficiales en nuestro territorio, el valenciano y el castellano, siendo este un factor enriquecedor para nuestra sociedad.
El mantenimiento de esta convivencia solo será posible con el respecto a la libertad de las familias para decidir la lengua o lenguas en que educar a sus hijos, tal y como consagraba la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, en aplicación desde 1983. Esta ley posibilita la educación en las dos lenguas y tambié facilita en aquellas zonas tradicionalmente castellanoparlantes y la integración progresiva del valenciano, siguiendo el ritmo que marcan las propias familias, circunstancia que hasta ahora no ha generado ninguna problemàtica o estas zonas.
Los 33 años de normalidad en la aplicación de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià son el mejor aval para su continuidad y demuestran que decisiones como las anunciadas por el Consell en materia lingüística no son tan solo completamente innecesarias sino que tienen una fuerte carga idelológica y partidista, algo que en Educación no debemos tolerar.
Por todo cuanto antecede, solicito la adopción de los siguientes
ACUERDOS
1.- Que el Ayuntamiento de Cocentaina solicite al Consell de la generalitat Valenciana:
- Extender el modelo educativo plurilingüe a todo el alumnado en Primaria, Secundaria, bachillerato y Formación Profesional en centros sostenidos con fondos públicos, manteniendo el calendario de aplicación del Decreto 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el que se regula el plurilingüismo en la enseñanza no universitaria en la Comunitat Valenciana.
- Convocar estancias formativas de nuestro alumnado en el extranjero con la partida de 2 millones de euros que dejó previsto con este fin el anterior Consell de la Generalitat.
- Continuar aumentando la oferta de capacitación en lengüas del profesorado y la certificación del nivel de lengua.
- Seguir impulsando desde la administración educativa la adhesión de los centros educativos a la Red de Centros Plurilingües.
- Continuar con el objetivo trazado por el anterior Consell para que todo el alumnado de la Comunitat Valenciana al finalizar con éxito sus estudios de Bachillerato y Formación Profesional obtenga, en el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas, los certificados B1 en lengua extranjera y elB2 en lengua valenciana.
2.- Instar a la Generalitat Valenciana a mantener los actuales y aumentar el número de centros que forman parte del programa experimental plurilingüe desarrollado en la Orden del 19 de mayo de 2009 y la resolución del 24 de marzo de 2015.
3.- Instar a la Generalitat Valenciana a respetar las excepciones recogidas en el artículo 24 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (Ley 4/1983) referentes a las zonas castellanoparlantes de la Comunitat, no imponiendo la enseñanza obligatoria del valenciano a los municipios recogidos al artículo 36 de la mencionada Ley.
4.- Que se dé traslado del presente acuerdo a todos los grupos políticos con representación en las Cortes Valencianas.”
Finalitzades les intervencions, i sotmesa a votació la moció, amb els vots a favor dels quatre regidors del grup municipal Popular, i del regidor del grup Ciudadanos, i els vots en contra dels set regidors del grup PSPV-PSOE, dels quatre regidors del grup Col·lectiu 03820-Compromís i del regidor de Guanyar Cocentaina, no es aprovada la moció presentada pel grup Popular.
El portaveu del grup Popular justifica la moció presentada en què l'educació és una part fonamental del futur; i que el decret del plurilingüisme iniciat pel govern del PP, és un decret molt bo per a tots.
La regidora del grup Col·lectiu 03820 Compromís, Sra. Paula Figuerola, explica que ells també aposten pel plurilingüisme, perquè significa més riquesa, més competències i més oportunitats de futur, però li estranya que no sàpiga que l'antic consell va rebre del ministeri una subvenció per al foment i ús de l'ensenyança d'angles, i com que no es va destinar a la seua finalitat, a més d'haver de tornar la subvenció, s'ha hagut de pagar una multa, per això li estranya que presente ara aquesta moció.
Pregunta als regidors del grup Popular si han llegit el nou decret del Consell sobre plurilingüisme, ja que molts dels punt de la moció hi són arreplegats en el decret, a més a més arreplegarà la formació en llengües per a adults, també arreplega la certificació, l'acreditació la formació del professorat, entre altres. Demana que es deixe de fer demagògia en aquests temes, i pregunta si realment el Partit Popular s'ha preocupat pels escolars que estan en barracons, per les demandes dels centres d'educació especial que reivindicaven un professional d'infermeria i que ara sí que el tenen, també respecte de la disminució de la ràtio, l'augment de beques, les beques de menjador (oferix dades respecte dels increments). Justifica el seu vot en contra de la moció perquè el nou decret del consell, garanteix que l'alumnat tinga competències tant en valencià, com en castellà, com en anglès, i sobretot perquè el nou decret ha comptat amb els actors principals dels sector educatiu; equips docents, ampes, sindicats, directors... cosa que el PP en 20 anys, diu, no ha pogut aconseguir.
Intervé el Sr. Montava i diu que li estranyen les declaracions de la Sra. Figuerola, perquè, diu, contínuament està eixint en els mitjans de comunicació les posicions encontrades amb el nou conseller, diu que han augmentat el nombre de barracons, que el nou decret
obligarà a estudiar la pràctica totalitat de les assignatures en valencià; diu que el PP sempre ha apostat perquè els pares puguen triar com volen l'educació dels seus fills.
La Sra. Figuerola diu que per a res el nou decret fa imposicions, que el que fa és acompanyar els centres, que seran els que a a partir de les pròpies necessitats implantaran aquest tipus de plurilingüisme.
El Sr. Anduix diu que com a professional de l'ensenyament públic, li pareix molt cínic el posicionament del PP, després de 20 anys de privatitzacions, de corrupció (CIEGSA), de sobrecostos, de polítiques de barracons... i que ara utilitzen la batalla de la llengua per a dividir als valencians, quan haurien d'interessar-se per demanar un finançament just per al territori valencià; diu que evidentment hi ha coses que ara també caldrà millorar, i inclús rectificar, però almenys la nova política del consell està interessant-se per solucionar la política educativa; incideix en què els mitjans de comunicació contínuament parlen de la corrupció de l'anterior govern, també ara inclús de les comissions en els equipaments del col·legis.
El portaveu de Guanyar justifica el seu vot en contra de la moció dient que cal traure el debat de la llengua del debat polític, i no utilitzar la llengua com ha fet el Partit Popular durant molt de temps; diu que el debat ha de recaure en com han d'aprendre els joves i no tant joves, estan al costar dels professionals, acadèmics i deixant als polítics per al final, també en ser capaços de dotar econòmicament tot allò que ha estat oblidat pels 20 anys del PP.
El portaveu de Ciudadanos explica que dóna el seu suport a la moció, perquè la política educativa de l'actual conseller també té moltes llacunes, també diu que no es pot penalitzar totes les iniciatives que tinga el Partit Popular fent referència a la política portada fins al moment, no es pot anar recordant tot el que haurien de tornar, i no es pot justificar així.
Intervé l'alcaldessa dient que podria fer-se un gran debat sobre la situació educativa de l'Estat espanyol, amb els continus canvis de lleis, i no com la dels països del nord d'Europa; diu que llegint l'exposició de motius de la moció, el Partit Socialista creu que no sols era necessari un canvi en la política educativa, sinó que era necessari i urgent, per a aconseguir una educació universal i gratuïta; respecte de la “càrrega ideològica i partidista”, que diu la moció, explica que la política educativa del govern del Partit Popular sí que ha sigut ideològica, deixant “a la altura del betún” la llengua, que inclús els representants polítics ni han sabut utilitzar; diu que li produïx molt orgull i goig, veure com els actuals representants del govern utilitzen les dues llengües per igual; recalca que amb càrrega ideològica era la política del Sr. Wert i de l'anterior govern valencià que va deixar la llengua valenciana a banda en les seua gestió.
20.2.- MOCIÓ SUPORT SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN PER A LA RECUPERACIÓ D’ENVASOS.
El grup municipal 03820-Compromís presenta al Ple municipal per al seu debat i aprovació la següent, que es resumida pel portaveu del grup:
“Xavier Anduix Alcaraz amb NIF 21.659.862-A, en qualitat de portaveu del Grup Municipal 03820-Compomís i a efectes de notificació a Plaça la Vila, 1 (despatx del Col·lectiu 03820-Compromís) presenta al Ple municipal per al seu debat i, si s’escau, aprovació, la següent:
MOCIÓ DE SUPORT AL SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN (SDDR) PER A LA RECUPERACIÓ D'ENVASOS
Cada dia a la Comunitat Valenciana es posen al mercat 7 milions d'envasos d'aigua, refrescos, cerveses... D'aquestos 7 milions, 5 milions de llaunes, ampolles i bricks buits no entren dins del circuit de reciclat dels contenidors instal·lats en la via pública i van a parar, en el millor dels casos, a papereres, o abandonats en carrers i parcs amb la mala imatge que donen a la ciutat, quan no acaben en el poal de les escombraries domèstiques, barrejats amb les restes orgàniques, la qual cosa fa complicada la seva recuperació. Tant en un cas com en un altre, aquestos envasos han de ser recollits pel serveis de neteja de l'Ajuntament, amb el sobrecost que això implica.
A banda del cost econòmic i l'impacte visual de la brutícia, el cost ambiental que produeix és molt gran. A l’estar fora del circuit de reciclatge, aquestos envasos van a parar a l'abocador, on s'incineren o es soterren.
La Generalitat Valenciana està estudiant la implantació d'un sistema de recuperació d'envasos mitjançant l'abonament d'un dipòsit previ, que consisteix bàsicament en què els consumidors recuperen el dipòsit que han fet en la compra de la beguda en retornar els envasos buits al comerç que més els convinga, i així s'evita que diàriament aquests 5 milions de llaunes i ampolles acaben contaminant el nostre entorn urbà i natural.
Aquest sistema, implantat amb èxit des de fa anys en altres països europeus, triplica els índexs de recollida selectiva per als envasos subjectes a dipòsit: en donar-li un valor econòmic a l'envàs. Així, es converteix el residu en recurs i augmenta el percentatge de recuperació del 35% actual per als envasos de begudes (inferior a la mitjana per consumir-se en part fora de l'hostaleria i de les llars) fins al 90%. La implantació d'aquest sistema permetria també un estalvi potencial d'uns 40 milions d'euros anuals per als ajuntaments valencians i milers de llocs de treball dins de l'economia verda, amb un increment previst de 60.000 tones addicionals de materials recuperats de qualitat.
L'operador del sistema retorna als comerços el que han pagat els consumidors més una compensació per la recollida dels envasos i realitza la compensació econòmica entre els agents que intervenen en el cicle. A més, s'encarrega de gestionar la logística dels envasos, la correcta recuperació dels materials i controlar el flux econòmic entre els diferents agents que intervenen.
El sistema SDDR és totalment compatible amb el sistema de contenidors de l'actualitat. Els establiments reben unes borses per dipositar els envasos que seran recollits pel sistema o per logística inversa una vegada plens. Les grans superfícies i supermercats més grans poden optar pels sistemes automatitzats de recollida.
A més de tots els avantatges assenyalats, la implantació del SDDR faria possible que la ciutadania participés activament en un sistema més transparent i eficaç en la recollida de residus, assumint els objectius de les diverses directives comunitàries en aquesta matèria, la qual cosa convertiria a la Comunitat Valenciana en un referent en matèria de sostenibilitat i economia circular.
Així, el grup municipal 03820-Compromís de l'Ajuntament de Cocentaina, en defensa d’un futur sostenible, el medi ambient, la bona imatge urbana i la millora de les finances municipals, presentem per al seu debat i i si escau l'aprovació dels següents
ACORDSPRIMER. - Recolzar a la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural en la implantació a la Comunitat Valenciana del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d'envasos (SDDR), com a mitjà per lluitar contra el canvi climàtic, millorar la imatge de la ciutat i l'optimització de recursos municipals.
SEGON. -Traslladar el present acord a la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
Finalitzades les intervencions, s’aprova la moció amb els set vots a favor del grup Socialista, del regidor del grup Guanyar Cocentaina, del regidor del grup Ciudadanos, i dels quatre regidors del grup Col·lectiu 03820-Compromís, votant en contra de la moció el grup Popular.
El Sr. Anduix explica que es pretén tornar al que abans es feia en el vidre que es retornava, però ara també en els envasos; recalca que les xifres són molt preocupants respecte de la gestió inadequada dels envasos; que si s'aconseguira fer una bona política respecte de la devolució i retorn d'envasos, es solucionaria un problema mediambiental i es generaria una altra activitat econòmica; diu que hi ha moltes pressions de les grans empreses productores i distribuïdores de productes amb envasos, principalment de begudes, perquè aquests tipus d'iniciatives no prosperen; diu que els ciutadans paguen per una gestió dels envasos que no es porta a terme, i que es paga dues vegades, en la fase de producció i en la de gestió que no es fa; que amb aquest tipus de polítiques la persona que retorne rebrà 10 cèntims, i els comerços que ho gestionen 2 cèntims; que en els països on està implantada aquesta iniciativa es pot arribar fins a un 90% de recuperació, davant del 20% que tenim ací; que amb aquest tipus d'iniciatives implicaria més reciclatge i més ingressos per als ajuntaments; que està parlant-se de molts diners i, a més a més, es disminuirien molts quilos de brossa que ara s'ha d'arreplegar.
Finalitza dient que és fonamental donar suport a la Conselleria per a la implantació d'aquest tipus de polítiques i iniciatives que portaran una millora del medi ambient i de la gestió dels residus.
El Sr. Montava, portaveu del grup Popular, diu que ell s'ha informat respecte d'aquest tipus d'iniciativa, i que inclús la Cambra de Comerç de València no ho recolza i que ha vist més de 15 informes en contra d'aquest tipus de polítiques; diu que hi ha pocs països on està implantat, per l'alt cost que representa per als comerços, i que creu que en aquest tema hi ha molt de desconeixement, i que creu que com la implantació de les mesures són molt cares, ho acabaran repercutint en el cost dels productes i, per tant, ho pagarà el ciutadà. Ells creuen fonamental que el cost de les polítiques de reciclatge es repercutisquen en la disminució de la taxa que els ciutadans paguen a l'ajuntament.
Lamenta la posició del grup Popular, i diu que en Ibi el partit popular ha votat a favor; recalca que no sols és una qüestió mediambiental, sinó també econòmica, perquè es paguen els 5 milions d'envasos dues vegades, es parla de molts milions que els lobbys estan pressionant perquè continue igual.
El portaveu de Guanyar diu que està totalment d'acord amb la proposta i en contra dels arguments del PP fonamentada en posicions interessades de les empreses; diu que s'hauria de veure com es gestiona als països nòrdics on es beneficien de la recuperació d'envasos les persones i no és un negoci per a les multinacionals; diu que no es pot permetre que es gestionen els envasos en foses i plantes il·legals; diu que si la Conselleria posa mitjans perquè s'implante, podria ser Cocentaina pionera en aquest tipus d'iniciatives.
El Sr. Vicedo diu que el que s'hauria de fer, i així insta a la regidora delegada, és que es tinguera en compte en la taxa, i d'eixa manera els ciutadans ho veurien reflectit, i que s'aplicara el principi que quan més recicles menys pagues, d'aquesta manera s'incentivaria a la gent.
L'alcaldessa es mostra a favor de la moció, reiterant els arguments de la resta de grups, perquè diu que els preocupa el medi ambient, i prova d'això ha estat la instal·lació en tots els edificis municipals de papereres de tots els tipus de residus; perquè reciclar és una obligació.
20.3.- MOCIÓ STUD 2ª PLANTA DEL MERCAT MUNICIPAL PER A RÀDIO COCENTAINA
El grup municipal Partit Socialista presenta al Ple municipal per al seu debat i aprovació la següent, que es llegida per la regidora Mariona Carbonell:
MOCIÓ PER A SOL·LICITAR A LA DIPUTACIÓ D’ALACANT L’ESPAI DE LA 2a PLANTA DE L’EDIFICI DEL MERCAT PER A TRASLLADAR RÀDIO COCENTAINA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Ràdio Cocentaina és una aposta municipal per apropar als veïns i veïnes de Cocentaina l’actualitat del poble, una ràdio amb una diversitat important de programes per a tots els gustos, on es pot escoltar la veu de la ciutadania i on cinc professionals treballen per apropar la informació, la cultura i l’oci a través de les ones.
L’edifici on està ubicada Ràdio Cocentaina es troba a una part del poble amb un accés complicat, especialment, per a aquelles persones que tenen problemes de mobilitat.
Amb la intenció de millorar l’accés a la instal·lació, fer que Ràdio Cocentaina siga físicament propera als nostres veïns i veïnes i millorar les condicions del lloc on treballen els seus professionals, l’equip de govern local treballa per buscar alternatives que complisquen amb tot açò.
Vist que l’Ajuntament té cedit l’espai de la primera i segona planta de l’edifici del Mercat a la Diputació d’Alacant per a oferir els seus serveis als pobles de la comarca i atés que la segona planta té poc ús i és una aula per a formació; l’anterior alcalde, Rafa Briet, va oferir a l’anterior equip de govern de la Diputació d’Alacant un espai alternatiu per a poder desenvolupar la tasca formativa i així poder traslladar Ràdio Cocentaina a la segona planta del Mercat. En el seu moment l’únic impediment amb què es va topar va ser que el Partit Popular no va donar suport a aquesta proposta i per aquest motiu va quedar parada.
Seguint amb aquesta línia de treball l’alcaldessa de Cocentaina va sol·licitar una reunió amb el president de Diputació i el passat 1 de juny tots els partits polítics tenien programada una cita per a traslladar aquesta necessitat a Diputació. Finalment sols van acudir un representant de Ciutadans, Guanyar, Col·lectiu-Compromís i PSOE. Durant aquesta li se va explicar la situació de Ràdio Cocentaina a César Sánchez, president de Diputació, qui es va comprometre a estudiar detingudament la proposta i donar una resposta.
Han passat 3 mesos i mig i no hem rebut cap notícia al respecte, és per això que proposem al ple de l’Ajuntament de Cocentaina l’adopció del següent acord:
ACORD
1. Instar a la Diputació d’Alacant a entendre la necessitat de traslladar Ràdio Cocentaina a l’actual aula de formació de l’oficina comarcal.
2. Oferir els espais municipals necessaris per a garantir que l’oficina comarcal de Diputació puga oferir la formació en les mateixes condicions que ho fa a l’edifici del Mercat.”
Finalitzades les intervencions, la moció resulta aprovada amb l 'abstenció dels quatre
regidors del grup Popular i els vots a favor dels set regidors del grup Socialista, dels quatre regidors del grup Col·lectiu 03820-Compromís, del regidor de Guanyar Cocentaina, i del regidor de Ciudadanos.
El portaveu del grup Popular diu que l'edifici es va cedir per a prestar els serveis CEDER i per a la Diputació, que fa tres mesos que van demanar i que encara no han contestat, quan el propis ajuntament a vegades tarden més de tres mesos en contestar; també diu que fa més de 20 anys que les instal·lacions de la ràdio estan igual i no s'ha fet res i ara per motius polítics reclamen una altra ubicació; que no és el millor lloc, que creu que si amb la unificació del Bosco, el col·legi es queda buit, seria un bon emplaçament ja que la planta que ara es reclama sí que s'utilitza.
L'alcaldessa diu que s'ha de tindre o poca memòria o poca vergonya per a dir que es fa per interès polític, perquè ell era regidor quan l'anterior alcalde i altres regidors van anar a la Diputació a demanar el mateix que ara es reclama i l'únic impediment que es van trobar va ser la negativa del Partit Popular; també diu que les instal·lacions de l'antena de la ràdio no apleguen al Bosco, i que tot això el membre del grup Popular en el consell d'administració ho sap; diu també que el dia 1 de juny, quan ella i altres portaveus municipals es van reunir amb el president de la Diputació per a reclamar aquesta i altres coses, el van trobar a faltar.
Diu que la moció no va en contra de ningú, sinó que es reclama una resposta que amb el temps transcorregut s'haguera pogut donar; diu que li ho recordarà al President totes les voltes que puga, però que aquesta moció hauria de recolzar-se per tots els grups, perquè Radio Cocentaina necessita urgentment un canvi d'ubicació.
El Sr. Montava matisa que va ser ell el que li va dir a l'alcaldessa que en la reunió amb el president de la Diputació haurien d'anar tots els portaveus, encara que després ell no va poder assistir per un imprevist.
L'alcaldessa diu que ella té com a atribució representar l'ajuntament; i que ha sigut l'única alcaldessa de la província que ha anat a la reunió amb el president provincial acompanyada dels portaveus; li diu al Sr. Montava que no li reste importància a la reivindicació que està fent-se amb la moció i que és molt important per a les contestanes i contestans des de fa molt anys.
El Sr. Anduix diu que està d'acord en el PP, en que fa 25 anys que es té una ubicació inadequada i que pels motius que siguen el govern local del mateix partit durant tots els anys ha mantingut; però que el seu vot és a favor de la moció, encara que la redacció els pareix un poc “canyera”, que es nomena l'anterior alcalde i no faria falta; també el que es diu sobre el Partit Popular.
Diu que hauria d'intentar trobar-se una eixida entre les dues institucions per a veure una ubicació més adequada per a la ràdio adaptades i adequades; i per això creu que hauria de modificar-se la redacció, i matisar-la, per a aconseguir que tots els partits recolzaren la moció.
Per part de l'alcaldessa es diu que és una qüestió de percepció, que no li pareix que tinga un to inadequat; que el president ho entendrà, perquè hi ha una bona relació amb ell, i si té algun dubte ella li ho explicarà.
El Sr. Pérez diu està d'acord amb la moció, i que creu que el lloc proposat és el més idoni per a la seu de la ràdio; també diu que els haguera agradat que la moció estiguera consensuada, i que no s'abstinguera el grup Popular, perquè ha de canviar-se de lloc quant abans; que potser que l'exposició de motius no estiga massa encertada, però que les peticions haurien de recolzar-se per tots, perquè està convençut que el grup Popular també està acord.
El portaveu del grup Popular diu que sempre el seu grup ha volgut canviar les instal·lacions i que durant 25 anys el Partit Socialista no ha fet res; la Sra. Alcaldessa diu que ell també ha presidit el consell d'administració i no ha fet res, i que tant l'anterior alcalde com ella
han anat a la Diputació per a reclamar que és necessari el canvi de les instal·lacions de la ràdio; diu que troba a faltar que la moció siga aprovada per unanimitat i que el Partit Popular no acompanyara l'alcaldessa en la reunió amb el president.
El portaveu de Ciudadanos diu que s'han de deixar de costat les motivacions polítiques i arribar a un consens, i acostar postures quan siga per l'interès general; incideix en el fet que s'ha de treballar per arribar a solucions. Diu que el tema de la xarxa sí que no li sembla tan important.
20.4.- ESTRATÈGIA TERRITORIAL PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC.-
El grup municipal PSPV-PSOE presenta per a la seua aprovació la següent moció:
“Mireia Estepa Olcina, en representació del Grup Municipal PSPV-PSOE, proposa al PLE l'adhesió al MANIFEST DE DENIA, impulsat per L'INSTITUT D'ECONOMIA I EMPRESA IGNASI VILLALONGA, i que es presentarà el pròxim dia 6 d'octubre a Dénia durant la jornada "La cohesió territorial camí per a la cohesió social i econòmica", que es transcriu seguidament:
MANIFEST PER UNA ESTRATÈGIA TERRITORIAL PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
La gran crisi ha afectat molt intensament l’economia valenciana. S’han perdut molts llocs de treball i la renda per càpita s’ha reduït, mantenint-se per sota de la mitjana espanyola. El creixement dels anys 2014 i 2015 s’ha sustentat pel turisme i l’exportació de vehicles i productes agroalimentaris. La desigualtat augmenta i les previsions no són gens optimistes: per a l’any 2020 es calcula que més del 29% de la població valenciana es trobarà en situació de pobresa o exclusió social.
Tant la situació actual com les previsions futures exigeixen una reflexió estratègica. De canvi en el disseny de la política econòmica del govern valencià, amb la consideració de fer-la de baix cap a dalt, des de cada un dels territoris que comparteixen lligams fonamentals (les àrees funcionals) cap al conjunt del país. A l’estratègia Europa 2020, que defineix la política econòmica de la Unió Europea i els estats membres, s’assenyala entre les prioritats “un creixement integrador, per tal d’aprofundir en la cohesió econòmica, social i territorial”. És el moment, doncs, de debatre sobre el desenvolupament econòmic, social i sobre la cohesió territorial.
Pot ser tenim un territori desvertebrat perquè des de l’administració pública autonòmica no s’han desenvolupat les comarques, malgrat el manament estatutari. La conseqüència evident ha estat el manteniment de la divisió provincial i la conformació de tres àrees metropolitanes que afavoreixen la deslocalització de les comarques i l’allunyament entre València i Alacant. La gran crisi ha generat el desplaçament de la gent més preparada; la població de les comarques de l’interior està estancada i la majoria dels sectors industrials no acaben de recuperar-se, amb la qual cosa la potencialitat econòmica s’ha reduït. Cal vertebrar el país de forma lògica i sostenible, tot i buscant la complementarietat entre els diferents pobles i comarques, però sense duplicitats.
D’altra banda cal generar les condicions per a la cooperació entre els diferents agents econòmics i socials del territori. Una estratègia que inclou la col·laboració públic-privada amb la diversitat de sectors empresarials presents avui a les comarques valencianes i amb l’objectiu crear ocupació de qualitat en el territori.
La vertebració i la reactivació necessiten del consens i col·laboració entre les administracions publiques, les universitats i els diferents agents econòmics i socials. De baix cap a dalt, des dels pobles i comarques cap al conjunt del país. “
El portaveu del grup Popular diu que el seu vot és a favor; que és un manifest amb bons propòsits, i res pragmàtic, però el recolzen.
Per part del Col·lectiu 03820 Compromís, explica el regidor, Sr. Jordi Pla, que estan a favor de la proposta, i que l'origen del problema és que els valencians són un 12% més pobres que la resta dels espanyols; que des de 2002 es reben 13.500 milions d'euros menys que els que els pertocaria, que la renda per càpita és inferior a un ciutadà de Segovia o Múrcia i es reben menys diners que a Andalusia o al País Basc, que amb eixes dades no es poden prestar uns serveis públics de qualitat, ni infraestructures competents ni tampoc posar en marxa una
economia potent al servei de les persones; diu que està desvertebrat el país amb un tren tercermundista, poques oportunitats econòmiques i laborals; i per tant les conselleries han de posar-se en marxa com està fent-se i en l'àmbit local, Cocentaina aprofitar les sinergies que es puguen crear i aprofitar l'estratègia territorial i la seua posició geogràfica entre Alacant i València.
El regidor de Ciudadanos diu que es fonamental treballar per l'interès general, i explica com ell, en les seues decisions des de l'inici de la legislatura, sempre ha mirat l'interès general i no les directrius que a vegades li han marcat; diu que recolza la moció.
També manifesta el seu vot a favor el portaveu de Guanyar.
Finalitzades les intervencions, l’anterior proposta resulta aprovada per unanimitat.
I no havent més assumptes a tractar, la presidència alça la sessió, quan són les 22:05 hores del dia de la data.
Tot seguit, la Sra. Alcaldessa, d'acord amb allò previst en el Reglament de Participació Ciutadana, obre torn obert de preguntes per al públic assistent.
De tot això, com a secretària del Ple, done fe.
L’ALCALDESSA LA SECRETÀRIA ACCTAL.
Mireia Estepa Olcina Maria Milagros García Navarro
Document signat digitalment
![Escuela TIC 2.0: Taller PLE II [definiendo los PLE]](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/55916ac41a28ab42228b46ce/escuela-tic-20-taller-ple-ii-definiendo-los-ple.jpg)
