Conferència a l’escola de Jordi PujolConferència a l’escola de Jordi Pujol

Amb passes lentes però fermes,va entrar a Pere Vergés el molthonorable senyor Jordi Pujol iSoley com ho va fer durant vint-i-tres anys a l’hemicicleparlamentari. Tot i la sevaavançada edat, el president ensdelectà amb una mostra de laretòrica improvisada que l’hacaracteritzat durant tota la sevavida.Convidat i rebut pel professorde filosofia, el senyor Pujol vaprendre quatre notes en un full

a tall de guió per preparar-se laclasse magistral que haviad’oferir-nos. Amb generosescites bíbliques, homèriques iaristotèliques ens va parlar del

telos (finalitat) de l’home, noentès com un ésser individual,sinó com un ésser que viu ensocietat i que en participa. Així,entenent, com ell considera,que la vida de l’home és unarecerca de la realitzaciópersonal, és, al mateix temps,una realització col•lectiva.Torn de preguntes. Els alumnesde Garbí vam esguerrar laclasse al professor de filosofia.Calia exprimir el conferencianten els camps que més domina-política i història– fins treure-litot el suc. No es podia deixar

escapar unaocasió comaquella.

Ens podria ferun resum delsFets del Palau?

Què en pensade la inde-pendència deCatalunya?

Creu que la crisi potdesembocar en una dictadura?A l’hora de pactar, s’ha de donarprioritat als ideals del partit i

dels seus votants, o alsinteressos de Catalunya?

Lluitant contra la seva sordesaintimidadora es va aixecar perparar atenció a les nostresinquietuds i donà respostesarbòries, però no per això pocprecises. Fent un repàs a laseva trajectòria política, Pujolva remarcar l’actitud possibilistaque sempre ha mantingut alcapdavant de CDC. Inde-pendència? Això no toca. Varecordar, també, que quan eraa la Generalitat sempre va

donar suport als partits estatalsper anar esgarrapant de micaen mica per Catalunya. És cert,però, que això li va costarperdre progressivament elsuport electoral.

Amb la mateixa parsimòniaamb què havia arribat, elsenyor Pujol es va acomiadardels oients i, després de signarles seves memòries a unalumne, va marxar pels jardinsde l’escola.

Ramon Armengol i Manel Vila2n de BTX

14

Fa uns dies, va vindre unsenyor que ens va explicarcom funcionava la redacciódel Periódico.Primer de tot, ens va parlardel seu funcionament. Ensva explicar que a primerahora, els periodistes surten alcarrer a buscar les notícies, iels fotògrafs a aconseguirfotografies interessants. Méstard, es reuneixen tots a laredacció, allà podem trobarels redactors i els directors,que estan esperant lesnotícies i fotografies queduran ells cap allà aquarts d’onze. Un cops’han reunit tots,decideixen les notíciesmés importants i lesfotografies més ben fetes ique expressen millor elque volen explicar.Llavors passen a lamaquetació.Cap a quarts de dotze ouna, ja han imprès perprimer cop, una mostradel diari, que tornaran arepetir més tard, més omenys a quarts de sis, uncop ja havent fet els canvis ihavent afegit les notícies quefaltaven. L’últim cop quel’imprimeixen és a les onzede la nit, quan ja està del totacabat i no hi ha res permodificar. Aleshores, elreparteixen per Tarragona i

Girona a la una o dues de lamatinada, i a les cinc o les sisper Barcelona i els seusvoltants.Un cop acabada l’explicació,ens va posar un DVD perquèho entenguéssim millor.Al finalitzar, ens va explicarque el dia 25 vindrien unaltre cop i ens ensenyarien afer un diari entre tots els dela classe.El dia 25 al matí, els delPeriódico ja estaven a la

nostra classe. En primer lloc,havíem d’organitzar lesnotícies, cròniques ireportatges que havíempreparat entre grups, triarl’ordre de les fotografies, lescolumnes que ocuparia cadatext, etc. Un cop teníem aixòtriat, els fotògrafs, que éremen Pol Ballester i jo, vam

haver de preguntar grup pergrup les fotografies quevolien. Quan ja ho vamsaber, vam agafar lescàmeres de fotos i vamcomençar a fer-les.Mentrestant, els de redacció,és a dir el que van fer lesnotícies, els reportatges i lescròniques, van començar apassar a l’ordinador elstextos i els de maquetació,van començar a fer la sevafeina.

A l’acabar això vam ferun descans.Un copacabat el descans, ensvam reunir tots i vamtriar l’estructura de laportada, les notíciesque hi anirien, etc.Per últim, els demaquetació ho vanpassar a l’ordinador iho van imprimir.Crec que ens vaquedar força bé,encara que hi haguésalguns error d’im-premta, o alguna fo-

tografia borrosa.

M’ho vaig passar bastant bé,ja que em pensava queseria més avorrit del que vaser.

Nàdia Ventura2n d’ESO

elPeriódico ens visitaelPeriódico ens visita

15

Per Sta. Cecília va venir a l’escola ungrup de música Celta. Eren quatre músicsi cadascun d’ells tenia dos instruments, iens els anaven presentant.Nosaltres, la Carlota i l’Ignasi, anàvemfent fotografies per la revista des dediferents punts de vista, la càmera erafràgil i fèiem les fotografies recolzant-laen algun lloc ferm.El món cèltic estava situat a Galícia, aAstúries, a Anglaterra i a Irlanda; pertant els instruments provenien d’ aque-stes terres.

Els instruments musicals

La gaita IrlandesaÉs un instrument de vent que portasonant a Irlanda fa 400 anys .Tin whistleEs caracteritza per ser més fi i més petitque la flauta.El tamborÉs l’instrument de percussió que es sub-jecta amb una mà i es toca amb l’altre.En castellà s’anomena baqueta. Normal-ment s’utilitza com acompanyament.

Carlota Pachón1r d’ESO

Música IrlandesaMúsica Irlandesa Metereologia a Can SantoiMetereologia a Can Santoi

L’altre dia vàrem anar a Can Santoi pertreballar la meteorologia.Va ser una activitat divertida. Ens van sep-arar en sis grups de quatre persones i vamentrar en una sala on treballaríem tot eldia. Primer de tot els monitors ens vandonar les temperatures de l’aire, l’aigua ila terra que van agafar ells a primera horadel matí, i seguidament nosaltres vàremsortir a fora per saber las temperaturas quefeia ara i poder-les comparar.També vàrem mirar d’on venia el vent i aquina intensitat i quin tipus de núvols hihavia. Més tard vam parar per esmorzar.Després vamtreballar amb el quadern queens havien donat a classe, vam estudiar elnom d’algun aparell i vam completar eldossier, també vam anar a visitar la sevacaseta de meteorologia.Vam anar a dinar i passàrem una estona lli-ure per allà. En acabar vam aprendre allegir un mapa meteorològic i vam fer demeteoròlegs. De cada grup, una personafeia de meteoròleg, un altre presentava iels altres dos feien so, il·luminació igravació. Va ser una activitat divertida, itambé vam aprendre molt.S’hauria de tornar a repetir!

Nàdia Ventura2n d’ESO

16

Ja era dimecres al matí, tots els de 2n d’ESO

estàvem ja preparats per anar al museu d’història

de Catalunya. Ja hi havíem anat abans, al museu,

però tots desitjàvem tornar-hi, potser per canviar

d’aires o perquè realment crèiem que era

interessant aquella visita

Un cop vam arribar, ens van presentar un monitor i

juntament amb una professora de l’escola vam

començar la visita. Allà ens van explicar moltes

coses, algunes que sabíem i d’altres que no. Vam

aprendre els costums de la gent de l’edat medieval,

tant dels pagesos, com dels nobles i feudals,

cavallers i artesans. Ens van ensenyar les parts

d’una torre i d’un poble emmurallat, les parts d’un

vaixell i les parts de una casa artesanal i una casa

de pagès. També ens van explicar els pactes que

feien pagesos i gent noble, les lleis que posaven,

invents que van descobrir o els van ensenyar, etc.

També vam poder entrar dins d’una representació

d’una església, d’un castell, d’un artesà i d’un

pagès.El monitor ens va explicar tot el que va conquerir

l’islam, les batalles, revolucions...

Més tard, vam acabar de completar un quadern

que ens havien donat i havíem començat a

completar amb el monitor. Quan vam acabar vam

visitar una exposició sobre la Segona Guerra

Mundial.A mi em va agradar força, em va semblar

interessant i el monitor s’explicava molt bé i ho

vaig entendre tot . Em va semblar divertit i una

manera d’aprenentatge fàcil.

Nàdia Ventura2n d’ESO

Taller de poesia al Caixaforum

Com costa llegir un poema correctament!T’has de fixar en moltes coses, on respirar,què vol dir el poema, els signes depuntuació...Per aprendre tot això i més, amb la nostraprofessora de català, vam anar a fer un tallerde poesia al Caixa Fòrum.A l’arribar al Caixa Fòrum ens van portar a unasala. Allà, el nostre monitor ens va fer unapetita explicació sobre què hi havíem anat afer. Ens va explicar que per llegir un poema béhavíem de respirar correctament, així que ensva ensenyar a respirar amb uns exercicis.A continuació ens va dir que si estàvemnerviosos no ens sortiria bé, així que vam feruns exercicis de relaxació.Després, ens va dir que al llegir un poemahem de vocalitzar molt, ja que si no, la gentque ens escolta no entén el poema.Per practicar la vocalització ens va fer dir unafrase en veu alta i ell,des de l’escenari, ensdeia si vocalitzàvem bé.

Seguidament ens va explicar que en el nostrecos tenim unes caixes de ressonància, això voldir que quan parlem, aquestes caixes vibren.Ens va ensenyar moltes caixes de ressonàn-cia.Després, ens va repartir un poema quehavíem de llegir en veu alta. A mi em vacostar molt aguantar les frases al final i llegircorrectament quan l’autor repetia algunesparaules.Ara quan llegeixo algun poema ho faig moltmillor que abans. Aquesa sortida m’ha apropatmés al món de la poesia.

Carlos García1r d’ESO

17

Visita al Museu d’Història de Catalunya

Nosaltres fem 1rd’ ESO i és el primerany que realitzemaquest treball.

Treballar amb equipno es fàcil i sobretotdepèn amb el grupque t’ha tocat.

El treball consisteixen: fer el projecte,les idees principals,buscar informació,

distribuir-se la feina,realitzar-la i estudiartot es que has fet perl’exposició oral.Ens pensàvem que eltreball en general eramés fàcil, però la partque vàrem trobar mésdifícil va ser lapresentació oral, jaque tenies moltsnervis, et quedavesen blanc i hopassaves malament.

Treball de síntesi de 1r d’ESO: EspluguesTreball de síntesi de 1r d’ESO: Esplugues

18

Carlota PachónIgnasi Farrús

1r d’ESO

Treball de síntesi de 2n d’ESO: BarcelonaTreball de síntesi de 2n d’ESO: Barcelona

Vàrem treballar el crèdit desíntesi a l’escola durant lasetmana del 30 al 3 d’abril, laSetmana Santa.

Varem estar dos dies perBarcelona, visitant elsdiferents edificis i llocs que hiha per poder agafar mésinformació sobre els diferentstemes que cada grup havia detreballar; El Palau de laMúsica, la Sagrada Família, elFòrum, etc.

Els tres dies restants, vàremestar a la classe ambord inadorselaborant eltreball.

El nostretreball desíntesi eral’Hospital deSant Pau. Vaser un temauna micac o m p l i c a tperquè no hihavia massainformació,però vamintentar quequedés elmés completpossible i ensvam esforçarperquè noes notés la

manca d’informació. A l’horade fer el treball, ens vam or-ganitzar força bé ja que ensenteníem molt bé i teníemopinions e idees molt sem-blants.

Principalment, vàrem buscarla informació i vàrem escriureel treball les tres juntes,encara que algun apartat elvàrem fer cadascú pel seucompte. Un cop va estaracabat, ens vam repartir lesdiferents parts del treball perfer l’exposició oral davant deprofessors i alumnes. Ens ho

vàrem repartir de forma moltigual, ja que les tres vam fermes o menys el mateix, i novolíem que es veiés el contrario que semblés que algunesvan treballar més que altres.

Jo crec, que ens va sortir forçabé, tant l’exposició com eltreball escrit, però la veritatés que tots els grups ho vanfer molt bé i en general, elstreballs estaven moltcomplets i ben elaborats. Esnotava l’esforç i les ganes quetothom hi va posar.

La veritat ésque em vaa g r a d a rfer el treball desíntesi, ja quet’ajuda a sabertreballar engrup, a saberbuscar tu sol lai n f o r m a c i óenginyar-te-lescom puguis, i ar e s p e c t a ropinions, ideesi pensamentsd’altra gent.

Nàdia Ventura2n d’ESO

19