Il·lusió davant un nou mandatConvocat i celebrat el procés electo·

ral per a la renovació dels càrrecs directius del Col·legi, la Junta de

Govern va prendre possessió el 3 de febrer per a un període de quatre anys en acom·pliment del que disposen els estatuts de la nostra entitat.

En no concórrer cap altre candidatura, Jo·sefina Cambra assumeix la responsabilitat del deganat amb una junta parcialment re·novada, amb el repte de continuar regint la vida del Col·legi i les tasques que com a col·lectiu té encomanades.

L’experiència adquirida durant aquests dar·rers mandats i el coneixement profund de

la dinàmica de la vida del Col·legi són in·dubtablement un actiu important per afron·tar les dificultats que comporta.

L’encàrrec es reprèn amb il·lusió i amb la consciència que només un treball en equip, esforçat i competent, pot dur-nos a l’èxit de la finalitat última i principal que dóna sen·tit al Col·legi: estar genèricament al servei de la professió docent i, específicament, de cadascun dels nostres col·legiats i col·legiades.

Finalitat principal, però no única. En primer lloc, el Col·legi vetlla també pels interessos dels nombrosos col·legiats que no són pro·fessionals de las docència; en segon lloc,

el Col·legi, com a organisme viu, obert a tota la societat i amb la legítima voluntat d’intervenir en els debats sobre els grans temes culturals, cívics o polítics que la pre·ocupen i fer·hi sentir la nostra veu i la nos·tra presència. Amb els departaments de la Generalitat que ens són afins, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Escolar de Catalu·nya, els consells territorials, les universitats i, en suma, amb associacions i entitats d’or·dre divers de l’àmbit educatiu o cultural, en les seves diverses manifestacions, sempre que sigui possible una confluència d’inte·ressos i uns objectius compartits.

Segueix a la pàgina 2

Núm. 17 Primavera Butlletí informatiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats

en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Agendadel Col·legi

Notícies del programa educatiu de col·laboració amb la Xina

Pàgina 4

L'aula d'anglès del Col·legi

Cursos intensius d'anglès al juliol

Pàgina 13

42 edició de l'Escola d'EstiuA partir de l'1 de juliol

2

{EDITORIAL}

Convocat i cele·brat el procés electoral per a la renovació dels càrrecs directius del Col·legi, la

Junta de Govern va prendre pos·sessió el 3 de febrer per a un pe·ríode de quatre anys en acompli·ment del que disposen els estatuts de la nostra entitat.

En no concórrer cap altre candi·datura, Josefina Cambra assumeix la responsabilitat del deganat amb una junta parcialment renovada, amb el repte de continuar regint la vida del Col·legi i les tasques que com a col·lectiu té encomanades.

L’experiència adquirida durant aquests darrers mandats i el co·neixement profund de la dinàmica de la vida del Col·legi són indub·tablement un actiu important per afrontar les dificultats que com·porta.

L’encàrrec es reprèn amb il·lusió i amb la consciència que només un treball en equip, esforçat i competent, pot dur-nos a l’èxit de la finalitat última i principal que dóna sentit al Col·legi: estar genèricament al servei de la pro·fessió docent i, específicament, de cadascun dels nostres col·legiats i col·legiades.

Finalitat principal, però no úni·ca. En primer lloc, el Col·legi vetlla també pels interessos dels nombrosos col·legiats que no són professionals de las docència; en segon lloc, el Col·legi, com a organisme viu, obert a tota la so·cietat i amb la legítima voluntat d’intervenir en els debats sobre els grans temes culturals, cívics o polítics que la preocupen i fer·hi

sentir la nostra veu i la nostra pre·sència. Amb els departaments de la Generalitat que ens són afins, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Escolar de Catalunya, els consells territorials, les universi·tats i, en suma, amb associacions i entitats d’ordre divers de l’àmbit educatiu o cultural, en les seves diverses manifestacions, sempre que sigui possible una confluèn·cia d’interessos i uns objectius compartits. A més, remarcant la pretensió de projectar la presèn·cia del Col·legi –sobretot en allò que es refereix als grans temes de l’educació– més enllà dels límits estrictes del país, en els escenaris internacionals, presència que en aquests darrers anys ja s’ha mani·festat i té una dinàmica creixent.

En síntesi, però, voldríem refe·rir·nos als deu punts que com·ponen el programa de la Junta de Govern i, més genèricament, els quatre capítols que inspiren el codi deontològic de la professió docent i que considerem com·promisos cabdals: compromís amb l’alumnat, compromís amb la professió, compromís amb el coneixement i compromís amb la societat.

Esperem tenir il·lusió per afrontar la comesa que ens ha estat enco·manada i ànim per superar les di·ficultats.

Podeu consultar el programa electoral de la nova Junta de Govern a: http://www.cdl.cat/programa-de-la-junta-de-govern.

La composició de la nova Jun-ta la trobareu a: http://www.cdl.cat/composicio-actual-junta-de-govern

Il·lusió davant un nou mandat de la Junta de Govern

Les escoles d’estiu són un espai d’intercanvi i de renovació pe·dagògica al nostre país i deixen constància de l’estat del moment educatiu. És on conflueixen la reflexió, la posada en comú, el debat i les noves propostes educatives.

Aquest diàleg, obert a tots els professionals de l’àmbit educatiu, permet l’aprofundiment en experiències pedagògiques a través de mostres, cursos, tallers i exposicions que troben a l’estiu, l’es·pai i el temps adequat. També convida a repensar l’escola des de noves perspectives i ajuda a regenerar la motivació i la confiança en la tasca docent a l’aula i als centres educatius. En aquest sen·tit, les escoles d’estiu donen veu a la renovació i a la innovació pedagògica: els docents comparteixen maneres de fer, allò que han estudiat, pensat, reflexionat i treballat amb els infants i els joves.

Any rere any, per tant, les escoles d’estiu fan palesa la forta càr·rega de compromís professional, personal i ètic del professorat. És aquest professorat, protagonista i compromès, que manté viva la flama de la llarga i valuosa tradició pedagògica de Catalunya.

Els reptes pedagògics actuals ens esperonen a trobar respostes adequades que permetin que el progrés, el treball competencial, les noves maneres d’ensenyar i d’aprendre facin realitat l’èxit educatiu de tot l’alumnat del nostre país. L’objectiu de l’avenç educatiu que compartim és ambiciós i només el podrem portar a terme amb la responsabilitat i el compromís de tots.

Cada any és una celebració nova. Si el 2014 vam commemorar el centenari de la primera escola d’estiu a Catalunya, en aquest curs l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat arriba a la cinquantena edició, motiu de felicitació i d’encoratjament.

Desitjo que, arreu de les comarques catalanes, l’escola d’estiu 2015 sigui novament altaveu de la renovació i de la innovació pedagògica del nostre país.

Irene Rigau i OliverConsellera d’Ensenyament

L’Escola d’Estiu: altaveu de l’avenç educatiu

Il·lusIó davant un nou manda 2

la formacIó permanent del professorat I el col·legI: estat de la qüestIó 3

notícIes del programa educatIu de col·laboracIó amb la XIna 4

projectes vItals 5

41a escola d'estIu de secundàrIa 7

cursos d'anglès I unIversItat sènIor 13

entrevIsta 16Jaume Sarramona

D’acord amb el que s’estableix en els estatuts del Col·legi, el 26 de febrer del 2015 va tenir lloc la la Junta General de la ostra institució.

La degana, Josefina Cambra, hi va presentar l'nforme de gestió del 2014 i, tot seguit, el tresorer, Jesús Bonals va exposar el balanç econòmic de l’exercici del 2014 i el pressupost del 2015. Pode consultar la memòria anual a www.cdl.cat.

Junta general ordinària

Edició: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filo·sofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Consell editorial: Josefina Cambra, Jesús Bonals, Fran·cesc Danés i M. Dolors Martí

Director de publicacions: Francesc Danés

Direcció tècnica: Agnès Creus

Direcció editorial: Lídia Fer·nàndez Torrell

Coordinació pedagògica: Montse Renom

Publicitat: Gemma Ràfols

Impressió: Imprintsa SA

Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007, BarcelonaTel. 93 3170428secretaria@cdl.cat

www.cdl.cat

Horari: De dilluns a divendresde 9 a 14 h i de 16 a 20 hAgost: de 9 a 14 h

3

AGENDA DEL COL·LEGI{DESTAQUEM}

La formació permanent del professorat i el Col·legi: estat de la qüestió

En el programa de la Junta de Govern del Col·legi s’hi ma·nifesta explícitament la vo·luntat de continuar treballant en l’oferta de formació inici·al i permanent dels docents,

alhora que es demana que l’administració educativa reconegui i valori aquesta forma·ció com un mèrit objectiu de la professió.

Aquesta no és una voluntat nova ni una de·manda recent. L’oferta al professorat de for·mació inicial i permanent ha estat un dels eixos vertebradors del Col·legi i una de les activitats més rellevants des de fa dècades.

Tot el que puguem dir en aquest sentit ha estat, doncs, justificat i defensat al llarg dels darrers anys per les successives juntes de govern i exposat reiteradament des de diver·ses plataformes del Col·legi: publicacions, conferències, debats, manifestos, etc. Hi seguirem, però, insistint convençuts que un professorat de qualitat és un factor clau per a l’educació. I que aquesta qualitat la confor·men molts factors, un dels quals –i no pas el més irrellevant– té a veure amb una rigorosa formació intel·lectual en primera instància i, a més, amb una adequada formació especí·fica –inicial i permanent– quan el camí triat és la professió docent.

No ens costa, doncs, adherir·nos als plante·jaments que, en aquest sentit, s’han fet des de tantes instàncies del pensament educa·tiu i des de la reflexió que tants pedagogs i intel·lectuals eminents han defensat i propo·sat raonadament.

Adhesió amb les propostes i discrepància amb els que titllen els cursos, conferències i jornades d’activitats vàcues que no contri·bueixen a millorar el treball dels professors a l’aula, en les quals només es dispensen “petits diplomes” a càrrec de “predica·dors” amb més bona fe que eficàcia. En tot cas, n’hauríem de parlar perquè tampoc és aquest el nostre propòsit ni la finalitat del nostre programa de formació.

I sí ho és: que el primer requisit de la cul·tura professional del docent el determina la formació professional que rep en una etapa inicial: adquisició de pensaments, valors i actituds per abordar amb garanties d’eficà·cia, no solament des del vessant pedagògic sinó també des de la competència de les ha·bilitats socials i comunicatives; que la for·mació que puguem oferir compensi en part

la limitada i no prou exigent especialització docent del professorat abans i durant el seu exercici professional; que una excel·lent formació acadèmica no és per ella mateixa garantia suficient per atendre amb compe·tència la realitat quotidiana d’un ensenya·ment cada dia més complex i exigent; que la formació científica ha d’alternar·se amb la formació professional per al treball docent, i que aquesta formació professional ha de comportar no solament el domini de l’espe·cialitat sinó també el de la seva didàctica; que serà important, a més, el coneixement del sistema educatiu, el seu funcionament i la seva funció social, així com el codi de·ontològic de la professió docent; que més enllà de la impagable feina dels professors experts de cada centre en l’acollença i ori·entació del professorat novell, calen acti·vitats formatives fora del centre per tal de completar·ne –amb una visió més àmplia i amb la intercomunicació d’experiències i de bones pràctiques– una veritable identitat docent; que això comporta el treball orientat de grups de professors de la mateixa matèria amb la finalitat de discutir·ne i aprendre’n la millor pràctica docent, la reflexió sobre estratègies didàctiques, elaboració de ma·terials, etc.; que és indispensable la forma·ció permanent perquè el desenvolupament professional tingui continuïtat per poder respondre en cada moment a les exigències canviants d’un exercici professional en con·tínua mutació i que ara mateix viu un temps d’incerteses i més d’una perplexitat; etc.

Podríem continuar ad infinitum enumerant les raons que justifiquen que cal seguir actu·ant decididament en la formació del profes·sorat. Aquest discurs, però, podria resultar redundant i repetitiu perquè des de totes les instàncies s’ha argumentat sobre aquesta ne·cessitat ineludible, encara que sigui des de diversos punts de vista i amb idees i propos·tes no sempre coincidents. Des de l’abús de les formulacions teòriques és fàcil caure en una mena de discurs vaporós que no sempre es tradueix en la definició d’una praxi útil i duradora per al futur de la formació del pro·fessorat.

Catalunya té una llarga experiència en aquesta matèria i des de fa anys –i amb un consens notable– s’ha defensat la imperio·sa necessitat de la formació permanent per poder atendre adequadament les exigències de l’exercici professional. Des del Departa·ment s’hi ha donat resposta amb successius plans de formació que al llarg dels anys han

tingut intensitats canviants, dissenys alter·natius i orientacions de caire divers segons el signe dels temps. També resultats desi·guals, amb un de global, però, més que posi·tiu. No cal fer·ne una història detallada, que tothom coneix per coneixement directe o a través dels dictàmens que se n’han publicat.

Els plans de formació promoguts per la Ge·neralitat han comportat suport econòmic, logístic i de reconeixement a centres amb activitats pròpies de formació per al seu professorat, entitats i associacions profes·sionals amb el seu propi programa de for·mació, les escoles d’estiu, les universitats a través dels ICE, etc.

El Col·legi, amb una llarga tradició en l’àm·bit de la formació, ha mantingut una estreta col·laboració amb el Departament, que li ha permès durant una colla d’anys mante·nir una àmplia oferta de cursos, cosa que no hauria estat possible només amb els recur·sos de la casa.

Ara mateix, la dinàmica és una altra. Hi ha raons òbvies per imponderables d’ordre econòmic que limiten moltes iniciatives. Al·tres raons són de caire logístic i de planifica·ció del mateix Departament.

En qualsevol circumstància, mantindrem l’oferta de formació des del Col·legi d’acord amb les nostres possibilitats, conseqüents amb les necessitats que hem exposat anteri·orment i per donar acompliment al compro·mís adquirit en el programa de la Junta de Govern. A més, ens mantindrem, com sem·pre, disposats a participar en tots els debats relatius a la formació del professorat, i a col·laborar en el seu plantejament i la seva pla·nificació per donar una resposta actualitzada i eficient a una de les demandes prioritàries de l’exercici professional.

Més enllà dels cursos de formació habituals, el Col·legi organitza periòdicament jorna·des sobre matèries diverses amb la inten·ció d’oferir-ne propostes didàctiques útils a l’aula. En aquest moment ja n’hi ha unes quantes de consolidades: clàssiques, his·tòria, humanitats, biologia i geologia. Les Jornades de la Seu d’Urgell i Andorra se ce·lebren cada any a la tardor amb el lema que a cada moment sembla més adient i de més actualitat. L’èxit d’inscripció a les jornades ens anima no solament a la seva continuï·tat sinó també a la seva ampliació en funció de les demandes que en aquest sentit es van

suscitant i escoltades les propostes del pro·fessorat d’acord amb els sues interessos i les seves necessitats prioritàries.

Fins ara no s’havia plantejat de fer unes jornades de llengua i literatura atès que el Departament d’Educació ja assumia aquest paper, amb cursos molt diversos, però so·bretot amb els tallers de llengua i literatu·ra que s’organitzaven bianualment per al professorat de secundària. La supressió d’aquests tallers ja fa uns quants anys ha fet que el Col·legi s’hagi plantejat assumir·ne una certa continuïtat en el format, però, que li és característic: les Jornades de Llengua i Literatura.

En aquest sentit, hem de dir que estan en fase avançada d’organització les que es preveu celebrar a principis d’octubre per a professors de llengua i literatura catalana de secundària. Hi ha en principi la voluntat de convocar·les cada dos anys amb la possibi·litat de fer·les alternativament per a profes·sors de secundària i mestres de primària.

L’eix temàtic sobre el qual giraran aquestes jornades serà l’expressió escrita més enllà de l’ortografia. El seu disseny preveu que al llarg de dues jornades hi hagi taules rodones amb ponents qualificats i diversos tallers.

Volem insistir que, com hem manifestat més amunt –i contradient algunes opinions en aquest sentit–, les jornades no són cap suc·cedani de la formació del professorat que el Col·legi ofereix en altres formats. Les con·siderem més aviat un complement que, des del seu disseny específic, contribueixen a donar resposta a demandes que sabem que contribueixen a formar i informar sobre di·dàctiques específiques de matèries concre·tes.

Amb tot, com ja s’ha dit aquí mateix i com hem reiterat en diverses ocasions, hi ha pen·dent el gran debat de com es podem assolir uns professionals de la docència que tendei·xin a l’excel·lència per aconseguir els ma·teixos paràmetres en la qualitat de l’ense·nyament. És un plantejament polièdric que va més enllà de l’estricta formació inicial i permanent del professorat, tot i conside·rar·lo un aspecte fonamental.

Des de l’administració educativa com a rec·tora d’aquest debat, l’opinió de persones i institucions és indispensable per a un resul·tat plausible. Voldríem també participar·hi.

4

AGENDA DEL COL·LEGI{CRÒNICA}

Aquest programa del Col·legi s’insereix en una llarga tradició, la volun·tat de projecció exterior, que no és exclusiva nos·tra, sinó que és compar·

tida majoritàriament per tota la societat catalana.

És en virtut d’aquesta manera de pensar que, des de fa molts anys, hem participat activament a nivell internacional en di·versos programes educatius. Citem, a tall d’exemple, la nostra participació en el pro·jecte COMconèixer, nascut a Catalunya i basat en una experiència desenvolupada al Quebec, i el Knowledge Building Interna·tional Project (KBIP), en què col·laboren escoles de diverses zones del món, com ara els EUA, el Quebec, Hong Kong, Mèxic i Colòmbia.

Aquesta línia d’actuació, que antany potser era només una característica positiva nos·tra de què ens sentíem orgullosos, ara amb el fenomen de la globalització s’ha conver·tit en una necessitat imperiosa. Que hi hagi una permeabilitat entre el nostre sistema educatiu i els altres sistemes educatius que comporti l’intercanvi d’alumnes, de pro·fessorat i d’experiències educatives, és ac·tualment un element essencial d’una bona educació.

El pont educatiu Espanya-Xina

Així doncs, actuant en conseqüència amb aquesta voluntat de projecció exterior, des·prés de la visita, el 2013, d’una delegació d’escoles de la província xinesa de Zheji·

ang, i de la signatura d’un conveni d’ager·manament entre escoles d’aquesta provín·cia i escoles de Barcelona, es va iniciar el programa, impulsat pel Col·legi, d’estades d’alumnes xinesos en escoles de Barcelona i d’alumnes catalans en escoles xineses.

L’arrencada d’un projecte innovador d’aquestes característiques, comporta la superació de dificultats de tota mena –lo·gístiques, de visats, de llengua, etc.– i és, per tant, un procés lent. Tanmateix, els pri·mers passos en forma d’estades d’alumnes xinesos a casa nostra i d’alumnes catalans a la Xina ja són una realitat.

Amb la voluntat d’impulsar i consolidar el projecte i estendre’l a altres províncies xi·

neses, el passat mes d’abril una delegació del Col·legi va visitar un altre grup d’esco·les interessades, aquesta vegada de la ciu·tat de Shenzen –per cert, agermanada amb Barcelona–, que s’han mostrat molt inte·ressades en aquesta iniciativa. En aquesta visita s’ha posat especialment de manifest l’interès dels xinesos per les escoles de formació professionals en àmbits en què siguem capdavanters.

Com l’any 2013, donada la condició de presidenta del Consell General de Col·legis de la nostra degana, la delegació del Col·legi va ser rebuda per l’ambaixador d’Espanya a la Xina, que va encoratjar a prosseguir en els esforços que s’estan rea·litzant. Des de la primera visita s’ha esta·

blert una relació cordial amb l’ambaixador Manuel Valencia.

També com la primera vegada, es va visi·tar la Universitat .......................... de Xan·gai, amb la qual el Col·legi col·labora en el tema de la formació del professorat. En aquest sentit, ens han plantejat una pos·sibilitat molt interessant: l’oferta d’unes beques de 4 anys per fer·hi el doctorat, sempre sobre temes relacionats amb la for·mació del professorat.

Una altra línia de col·laboració amb el ge·gant asiàtic ha estat el contacte amb centres educatius xinesos que buscaven profes·sors d’espanyol i que els han pogut trobar gràcies a la borsa de treball del Col·legi, que els ha ofert professionals altament qua·lificats.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la valuosa col·laboració de les germanes Liling i Lidan Qi, de Qimeng Puente Chi·na. I també des del primer moment l’hem volgut compartir, des de la plataforma del Consell General de Col·legis, amb els al·tres col·legis de l’Estat. La realitat, però, és que de moment el projecte només ha co·mençat a arrelar a Catalunya.

Un projecte ambiciós i de maduració lenta

Tot i que a la Xina la necessitat de sortir a estudiar a l’exterior és compartida ma·joritàriament per la societat, un projecte com el nostre topa amb competidors molts potents. Els Estats Units, el Regne Unit, el Japó o el Canadà són destinacions molt atractives per al xinesos, tot i que Barcelo·na és una ciutat de referència.

De tot el que s’ha fet fins ara n’hem tret una conclusió clara: per al xinesos l’interès per Barcelona es basa principalment en l’excel-lència, en aquells segments de l’oferta edu·cativa que són competitius i que per la seva qualitat estan a primera línia.

Aquesta és, doncs, una raó més per treballar per la millora del nostre sistemaeducatiu. Si ho aconseguim, no solament en sortiran beneficiats els nostres alumnes sinó que els nostres centres educatius es faran atractius i desitjables i es podran convertir en centre d’atracció d’estudiants d’altres països, amb el benefici que això comporta no solament en l’aspecte econòmic, sinó també de pro·jecció i coneixement de la realitat dels nos·tre país per part de dels alumnes estrangers que hauran conviscut amb nosaltres en una època decisiva de la seva formació.

Notícies del programa educatiu de col·laboració amb la XinaEl passat mes d’abril una delegació del Col·legi va visitar un altre grup d’escoles xineses de la ciutat de Shenzen interessades en el programa

Autoretrat de Picasso

5

{CRÒNICA}

L’ensenyant té una especial rela·ció amb la temporalitat. El seu present és sempre el passat dels seus exalumnes, a qui ha acom·

panyat de prop durant una bona etapa de la vida. “I tu què, ¿encara ets a l’institut?”, et diu l’exalumna que t’acabes de trobar, tot apagant la veu perquè s’adona que està dient una inconveniència. Elles i ells han canviat, han evolucionat, tenen nous pro·jectes, mentre que tu, professor, sembles condemnat a la repetició del mateix com un dels presoners manipuladors de la caverna platònica.

Aquests moments de consciència sobtada del pas del temps s’ofeguen amb el con·tacte amb la ingenuïtat, l’entusiasme, la inquietud intel·lectual, l’ebullició emocio·nal que fan d’un centre educatiu una olla a pressió que es veu desfermada a les hores d’esbarjo. En la teva tasca d’enfilar les ge·neracions una darrere l’altra, t’encomanes d’aquesta efusiva jovialitat.

I et fas còmplice del menyspreu de tot el que és vell. Amb quina indiferència expli·caves com a exemple del relativisme lingü·ístic que, segons Levi·Strauss, els chinook només tenen un mot per designar la joven·tut i la formositat i un altre per a la senectut i la lletjor! Amb quina insensata delectació contaves com el gran Immanuel Kant deixà d’escriure quan es va adonar que repapie·java! Quan et va tocar impartir literatura, amb quina facilitat t’afegies a l’escarni de la vella Celestina! I quan vas fer un cine·fòrum sobre la Balada del Narayama, com admiraves Orin, l’anciana de seixanta anys que, malgrat tenir salut, es conformava a ser duta a morir a la muntanya, i com me·nyspreaves Matayan, l’ancià que intentava fugir d’aquell funest destí que marcava el costum! Aquella complicitat juvenil s’ha esmicolat quan l’antiguitat, un criteri d’as·cens professional que et sorprenies defen·sant cada cop més aferrissadament, t’ha dipositat fora de la professió, com fa la mar amb el detritus a la platja. T’ha arribat la jubilació, una topada de la temporalitat amb el calendari.

De sobte, descobreixes que no saps què fer amb els apunts de classe. Que quan visi·tes museus ja no cal entrar a la botiga per examinar possible material didàctic. Que s’han acabat els cursos de formació. I et sorprens mig melancòlic, mig burleta pre·guntant-te si has de llençar els arxivadors amb els certificats, diplomes i publicacions que has acumulat com a mèrits o els has de guardar per a un improbable biògraf. I des·prés de comprovar incrèdul que ningú sem·bla demanar·te comptes del que fas cada dia, comences a oscil·lar entre l’ociositat i la hiperactivitat del “ho has de fer ara que pots”. I proves d’entusiasmar·te pels tòpics de viatjar, de fer el camí de Santiago, de cultivar un hort, o de matricular·te en un curs de costura. I potser la munió de com·promisos que has anat agafant per emple·nar el buit dels horaris et duen a pronunciar aquella frase símptoma d’autocompassió (o d’estrès!): “Ara que estic jubilat, no tinc temps de res.” I te n’has de queixar d’ama·gat, perquè els actius se’t llançarien al da·munt. Tot plegat, amanit amb la irritació de veure com el present professional –els que “encara són a l’institut”– és ocupat per gent que consideres menys preparada i, sobre·tot, menys experta.

Però el temps avança inexorable i has

d ’ a f r o n ·tar la nova etapa. Tot i sentir·te la mateixa p e r s o n a , la mirada dels altres a poc a poc t’ha anat situant en la nova ca·tegoria, la dels inac·tius, dels vells, dels ancians. Ja portes amb dignitat la ferida que et cedeixin el seient a l’autobús. Llegeixes amb in·terès les n o t í c i e s sobre espe·rança de vida sana, sobre la relació entre persones que cotitzen i perceptores de pen·sió, sobre l’impacte en les pensions d’una hipotètica sortida de l’euro, sobre si l’en·velliment de la població mundial s’acom·panya o no d’una millor salut, sobre si les persones d’edat són paràsits o motors del consum. Ara t’indigna que un informe de l’FMI consideri un problema que la gent visqui “més del que s’esperava”.

Si hi penses una mica, t’adonaràs, si no ho havies fet abans, que la vellesa no és un es·tat, sinó un procés, el d’envellir. Depèn del gènere, de les circumstàncies socioeconò·miques i personals en què s’han viscut els anys anteriors, de la cultura, del país. No és equivalent a acumulació d’anys, ni és el mateix que el procés de deteriorament de les funcions corporals, ni és només l’aug·ment de la possibilitat de la dependència. A banda d’aquests components, sembla que el més rellevant és si a tot això se suma un estat anímic de final de trajecte, de pèrdua d’altres ocupacions que no siguin l’espera de l’anorreament, i s’acompanya d’una oscil·lació entre irritabilitat i atuïment o in·diferència. En tot cas, vellesa, envelliment, vell i vella t’acompanyaran amb el seu sen·tit pejoratiu encalçant tots els eufemismes que es busquin (tercera edat, edat d’or, gent gran...).

En la conferència inaugural del curs passat del Col·legi vaig distingir sis actituds da·vant de l’envelliment, sis maneres d’afron·tar aquesta etapa que s’han anat bastint al llarg de la història. Les dues primeres estan relacionades. En primer lloc, la vellesa com a objecte d’escarni. La vellesa s’hi concep com un naufragi, i els esforços d’homes i dones per sobreviure’n són patètics, per

i n ú t i l s . La tro·bem des de la co·mèdia de la Roma c l à s s i ca , p a s s a n t pels gra·vats de Goya, fins a formes més sub·tils, com l’accepta·ció resig·nada del fet que el 54% de les pensi·ons actu·als siguin in fe r io r s al salari m í n i m , cosa que condemna la majoria

dels perceptors a una etapa de privacions o directament de pobresa. Contraposada a aquesta hi ha el model idealitzat: l’ancià serè i bo, el patriarca poderós i savi, l’àvia pacient i dolç que espera la mort en pau. El vell i la vella, en aquest model, conciten un respecte similar al de les estàtues: són admirables. Mentre no es moguin, no exi·geixin, no es queixin, no s’humanitzin, no perdin la dolçor ni la serenor. En cas con·trari, s’aproparien al primer model.

El tercer model considera que la vellesa és una preparació per a la transcendència en el més·enllà, que té l’arrel en el Sòcrates del Fedó i adopta la seva expressió més acabada en certa visió cristiana de la ve·llesa com a recapitulació i preparació per a presentar·se al judici diví, amb el dolor i la incapacitat com a mèrits en aquell judici.

El següent model el trobem divulgat per Ciceró a De senectute. Ofereix la tranquil-litat d’esperit si s’exercita la ment en la mà·xima estoica de la conformitat amb el que és inevitable. Així s’assolirà la serenitat per recórrer impertorbable “el camí de la deca·dència, la lentitud i de l’enfrontament amb circumstàncies que excedeixen les nostres capacitats disminuïdes”, com descrivia Bobbio la vellesa en una obra titulada igual que la del pensador llatí. Tot i l’atractiu, el mer suportar apàtic no és gaire engrescador com a projecte a vint anys vista.

L’epicureisme inspira el cinquè model d’envelliment. Recordem que la Lletra a Meneceu començava fent una crida a joves i vells perquè filosofessin, perquè la cura de l’esperit interessava a tots. Filosofar consistia a fer·nos perdre la por a la mort, al dolor, al destí i als déus per tal de gaudir

del plaer. Malgrat la maledicència sobre la comunitat del jardí, que la titllava de cort de porcs, crida l’atenció que, quan ha de posar exemples, el mestre prediqui que cal trobar plaer en “el pa i l’aigua, i com a màxim en el formatge”. Aquests objectes humils i austers ens ensenyem que el pla·er no es mesura per la importància del seu objecte, sinó pel gaudi, és a dir, per la capa·citat de la persona d’experimentar-lo. Cer·tament, trobar el gaudi en cada situació, en una etapa de la vida en què és recurrent el pensament de “ningú m’obliga a fer això”, ens proposa un repte captivador que va més enllà del simple carpe diem, que molts cops no és més que el neguit angoixat de veure com el temps s’escola com la sorra entre els dits.

Finalment es pot distingir una sisena ac·titud, d’arrel existencialista sartriana, que partiria del fet que la vellesa ens reve·la, potser amb més acritud, el caràcter de “passió inútil” de l’ésser humà en totes les edats. Aleshores, l’existència humana val la pena, en totes les etapes de la vida, en la mesura que intentem donar·li un sen·tit. Matisa Simone de Beauvoir: “Aquesta idea –de ser una passió inútil– pot ser des·coratjadora, sobretot si la decadència fisi·ològica, la malaltia, la fatiga, fan penós el treball. Però certs ancians posen una passió heroica a continuar lluitant. L'heroisme no resideix només –com en Renoir, Papini, Miquel Àngel– en la seva relació amb un cos atuït. Consisteix també a seguir trobant alegria en progressos que la mort aviat in·terromprà, a continuar volent superar·se en coneixent i assumint al mateix temps la pròpia finitud” (La Vejez, p. 487). Segueix Beauvoir: “La llibertat, la lucidesa, no ser·veixen de gaire si cap objectiu no ens sol-licita ; tenen un gran valor si s'està encara habitat per projectes. Actiu, útil, escapa al tedi i a la decadència. El temps en què viu segueix sent el seu i les conductes defensi·ves o agressives que caracteritzen habitu·alment l'edat provecta no se li imposen. La seva vellesa madura, per així dir-ho, en si·lenci. Això suposa que en la seva edat ma·dura s'ha entestat en empreses que desafien el temps” (La Vejez, p. 583).

Donar sentit a la nostra vida implica pro·jectar i projectar·nos vers el futur, propo·sar·nos objectius i fer el possible per asso·lir-los. Aquesta acció ha de ser sense espe·rança, sense condicionar·la a les accions o les inaccions dels altres, ni encara menys als fruits de l’acció. Tampoc hem d’excu·sar·nos en l’esterilitzant “ara em toca des·cansar”, ni cedir a la temptació de donar·ho tot per acabat: la salut, el cos, la sexualitat, la diversió, el gaudi, la curiositat, l’autono·mia, l’amistat, l’amor, la solidaritat. La ve·llesa enfronta per darrera vegada a la cerca el valor intrínsec dels moments, és l’ultima oportunitat de fer coses interessants per si mateixes. Si ens hi posem, la nostra mort serà, per als que ens envolten, el nostre fi·nal; per a nosaltres, una interrupció en la nostra lluita amb el temps.

Oportunitats com la Universitat Sènior es poden prendre segons cadascuna de les sis actituds esmentades: com un intent patètic o com una admirable constància del desig d’aprendre, com un cultiu espiritual o com una manera de passar el temps, com un gaudi de ser un altre cop alumne o com a part d’un projecte vital. Com vulgueu.

Projectes vitalsJordi Beltran del Rey

Hi ha sis actituds davant de l’envelliment, sis maneres d’afrontar aquesta etapa que s’han anat

bastint al llarg de la història

{PUBLICITAT}

6

7

AGENDA DEL COL·LEGI{PROGRAMA}

REFRESCA ELSCONEIXEMENTS

Destinatpreferentment

a docentsd’ESO i Batxillerat

Nous coneixementsNoves habilitats i actituds

Nous recursosNous valors

Intercanvi d’experiències

de l'1 al 26 de juliol del 2015

42a Escola d’Estiu del Col·legiDescobreix els més de 70 cursos a www.cdl.cat

Formació actualitzada,presencial, semipresenciali en línia

Cursos reconeguts pelDepartament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya

C AH

2OB

2

+ de 70cursos

{PROGRAMA}

8

ORIENTACIÓ I GESTIÓ

153000 Autoritat sense autoritarisme. Per una gestió positiva de l’aulaÉs possible millorar la gestió de l’aula i, al mateix temps, potenciar·hi un bon clima, tot mantenint la convivència i el benestar comú. Es tracta d’aconseguir un comporta·ment desitjat dels joves sense recórrer a l’autoritarisme.

PROFESSORAT: Roger LlopartDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

153001 Coaching per a docents. Eines per aplicar a l'aula i la tutoriaAquest curs és una introducció al coaching i la seva aplicabili-tat en l'àmbit docent, sigui en el dia a dia a l'aula, o en el tracte amb l'alumnat, en les entrevis-tes amb les famílies, etc.PROFESSORAT: Francesc SedóDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153002 Direcció de treballs de recercaEls treballs de recerca són un repte per a tot alumne, ja que són textos d'una complexitat molt superior a qualsevol pro·jecte que hagin fet fins aquell moment. Les dificultats que aquest tipus de treball presen·ten van més enllà de la recerca mateixa i molt sovint tenen a veure amb el procés d'escrip·tura i estructuració del text. En aquest curs aprendrem un seguit d'eines valuoses per facilitar la redacció dels treballs de recerca als nostres alumnes.

PROFESSORAT: Albert FolkDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

153003 La relació amb les famílies dels alumnes: sistèmica i comunicació eficaçCurs per reflexionar sobre la relació amb les famílies dels alumnes i per practicar con-verses constructives en què el professional sigui un autèntic líder emocional. S’hi donaran estratègies i recomanacions concretes per mantenir conver-ses eficaces.PROFESSORAT: Marta Albala-dejoDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

153004 Vols millorar la teva programació i avaluació per competències? L'estat de la qüestióEl curs pretén donar una visió sintètica de la feina docent de programació i avaluació utilitzant les competències curriculars. A més, s'establi·ran conceptes bàsics per a la gestió d'aquests aspectes en l'activitat quotidiana del pro·fessorat.

PROFESSORAT: Cipriano OlmosDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153005 Com dissenyar i corregir exàmens de manera eficientEl curs vol donar als profes·sors les eines conceptuals i pràctiques que els permetin dissenyar exàmens adequats als objectius pedagògics es·tablerts a cada assignatura i equilibrats en extensió-dificultat-importància + pun·tuació, així com explicar les tècniques de correcció més eficients i ràpides.

PROFESSORAT: Àlex BauzàDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153006 La gestió dels conflictes quotidiansEl curs ofereix eines de la mediació per gestionar ade·quadament els conflictes in·terpersonals: analitzar el con·flicte, i les seves actuacions i conseqüències. Treballar les habilitats socials.

PROFESSORAT: Núria SoléDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153007 La comunicació assertiva a l'aulaL'entrenament assertiu per·met reduir l’estrès i ensenya a autoafirmar els propis drets,sense deixar-se mani·pular i sense manipular els altres. Les persones assertives mantenen un estil de comuni·cació en què no volen guanyar ni perdre, sinó arribar a un acord.

PROFESSORAT: Helena GüellDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

ÈTICA I FILOSOFIA

153100 La Filosofia 3/18 a secundària: escoltar, parlar i escriureEl curs presenta el projecte de currículum de Filosofia 3/18 per a la secundària, programa de lògica per al primer cicle, i ètica, per al segon. A més, analitza els eixos metodolò·gics del projecte: el diàleg filosòfic, la comunitat de recerca, el paper del mestre i el treball de les habilitats de pensament.

PROFESSORAT: Jordi NomenDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153101 Locke, Mill i Marx, els principals debatsLocke i Mill són autors de

Selectivitat i Marx s’hi incor·porarà properament. El curs analitzarà les seves propostes i el debat entre liberalisme i col·lectivisme a partir de la lectura de textos fundacionals del pensament polític modern.

PROFESSORAT: Ramon Alco-berroDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

LLENGUA I LITERATURA

153200 Lectura Fàcil: eina per fomentar la lectura i millorar la comunicació amb l’alumnatCurs d’enfocament pràctic per capacitar el professorat que vulgui elaborar materials de Lectura Fàcil i treballar·los a l’aula per estimular la lectura i facilitar l’accés al coneixe·ment, amb especial atenció a l’alumnat amb dificultats lectores.

PROFESSORAT: Eugènia Salva-dor, Ana Crespo, Marta A. Vin-gut, Eulàlia FeliuDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153201 Fer booktrailers a l'ESOUn espai per propiciar un acostament diferent (interdis·ciplinari, multicanal, motiva·dor) a la lectura i a l’expres·sió, convertint les trames en fotogrames.

PROFESSORAT: Joan Bustos, Elisabet Valls, Carles AlcoyDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153202 La lectura vertical: com estimular l'alumne a la lecturaLa lectura vertical: No és lectura ràpida. És un trenca·closques: visualitzar el procés

de creació literària. És un joc: entendre el camí seguit per l'escriptor. És un repte: resol·dre el text estudiat amb un esquema final. És un mètode: descobrir el gruix del teixit literari. Aquest curs va adreçat a docents que imparteixen cursos a nois i noies a partir dels 12 anys.

PROFESSORAT: Zeneida SardàDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

153203 La creació de projectes digitals a l'aula de llengua (semipresencial)Curs per conèixer i potenciar l'ús d'eines digitals per a la creació de projectes a l'aula. Analitzar i reflexionar sobre els seus avantatges a nivell metodològic i com això es reflecteix en la motivació de l'alumne. Com utilitzar l'ava·luació en línia.

PROFESSORAT: Mònica Casta-nyer i Montse ParadedaDIES sessions presencials: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. + Treball en línia 15 hores (fins 17 de ju-liol). Total: 30 hores PLACES LIMITADES: 18SUPLEMENT:15 euros

153204 Interferències en el català (del castellà i l’anglès)Conèixer els tipus d’interfe·rències produïdes en el català (principalment del castellà, però també de l’anglès) i dis·posar dels criteris i dels recur·sos (en línia o en paper) per evitar·les.

PROFESSORAT: Joan AbrilDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153205 Lectures de batxillerat de llengua i literatura catalanes (curs 2015-2016)El curs tractarà de les lectures

42a Escola d'EstiuJuliol 2015

9

{PROGRAMA}obligatòries de les assignatu·res de Llengua catalana i de Literatura catalana que s'im·parteixen al batxillerat durant el curs 2015·2016. Es donaran eines al professorat perquè pugui treballar didàcticament cadascun dels títols.

PROFESSORAT: Anton Carbo-nell, Enric Falguera, Antoni Isarch, Verònica Llardén, Josep CampsCOORDINADOR: Josep CampsDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 15 h. Total: 30 hores

153206 “Entre la vinya i el fenollar amor me pres” (Ramon Llull)La commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull és un pretext positiu, que cal aprofitar per fer present la seva figura a les aules. El curs pretén acostar·se a la persona·litat i al pensament d’aquest autor, alhora que voldria inci·dir breument en diferents as·pectes de la seva original obra literària.

PROFESSORAT: Ferran GadeaDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153208 Lectura de “Dimecres de Cendra” de T. S. EliotLectura aprofundida del més enigmàtic dels tres grans po·emes llargs d’Eliot en ocasió de la commemoració dels 50 anys de la seva mort, 1965·2015. Farem servir el llibre T. S. Eliot Poemes 1925-1930. Els homes espantall / Di-mecres de Cendra / Poemes d'Ariel, publicat per Adesiara Editorial el 2014. La traducció és d'Alfred Sargatal

PROFESSORAT: Sam AbramsDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153209 Ciutats de ficció. Una lectura transversal de la modernitat a través de la novel·la urbanaEl propòsit d’aquest curs és analitzar, a través d’una sèrie de documents gràfics i litera·ris, com algunes de les grans ciutats occidentals s’han con·vertit en el mirall i, alhora, en el destí d’una part de la novel·la contemporània.

PROFESSORAT: Maria DascaDIES: Del 6 al 10 de juliol

HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153210 L’espai urbà amb veu de dona: Virgínia Woolf, Carmen Martín Gaite, Carmen Laforet i Montserrat RoigAquestes quatre novel·listes escriuen la seva obra des de la perspectiva dels anys vint fins als anys setanta del segle passat: Woolf amb Mrs Da-lloway; Martín Gaite amb El cuarto de atrás; Laforet amb Nada, i Montserrat Roig amb El temps de les cireres. Aquest és un període durant el qual les dones canvien de paper dins de la societat. Elles, des de la seva perspectiva de do·nes escriptores, detecten com la condició femenina pren un protagonisme dins del marc urbà: Londres, Madrid o Bar·celona.

PROFESSORAT: Isabel RogerDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153211 Lecturas prescriptivas de bachillerato (2015-2016)Anàlisi literària de les lectu·res prescriptives de literatura castellana de batxillerat i pro·postes didàctiques per treba·llar·les a classe.

PROFESSORAT: Francesc Reina, Marcos Vicente, Jorge León, Joan Estruch.COORDINADOR: Joan EstruchDIES: Del 6 al 9 de juliol. HORA-RI: de 8.30 a 15 h. + 6 hores de treball en línia. Total: 30 hores

153212 Unamuno, Cela, Blas de Otero, Valente: voces esenciales del s. XX (semipresencial)Aproximación a la obra de cuatro autores imprescindibles del s. XX haciendo hincapié en sus títulos más significati·vos y conocidos.

PROFESSORAT: Noemí Monte-tes-Mairal, Manuel FernándezDIES: Sessions presencials del 6 al 10 de juliol de 12 a 15 h. + treball en línia data màxima de lliurament el17 de juliol. Total: 30 hores

153213 Tres escritores

salvajes: Borges, Cortázar, Bolaño. De la civilización a la barbarieA partir de las figuras de Jor·ge Luis Borges (1899·1986), Julio Cortázar (1914·1984) y Roberto Bolaño (1953·2003), penetraremos en los temas y obras esenciales de la literatura sudamericana contemporánea, observando la evolución del estilo y el juego de influencias que se dan entre ellos.

PROFESSORAT: Blanca BravoDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153214 Anàlisi comparada de cinc obres de la literatura universalL’objectiu del curs és l’anàlisi de cinc obres de la literatura universal, mitjançant pers·pectives complementàries pertanyents a diferents àmbits del coneixement, per tal de contribuir a comprendre la recepció original de les obres i les seves posteriors interpre·tacions.

PROFESSORAT: Antonio Contre-rasDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153215 English for Teachers (AICLE/CLIL)El curs ofereix als profes·sors de secundària i primària l'oportunitat de practicar l'ensenyament en anglès, i comunicar-se en anglès amb una professora nativa. L'enfo·cament principal del curs és la pràctica de parlar i escoltar anglès. D’utilitat per a pro·fessorat que fa classes d’una matèria en anglès (AICLE/CLIL).

PROFESSORAT: Julie FoaleDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153216 Teaching culture in the English classroom successfully (en línia)Curs en línia sobre els con·ceptes bàsics relacionats amb la introducció de la cultura dintre de l’ensenyament de la llengua anglesa (el xoc cultu·ral, la comunicació no verbal, els malentesos culturals), els

temes culturals a tractar, les diverses tendències i tècniques per integrar els continguts culturals al programa, idees d’activitats pràctiques per a la classe i alguns aspectes significatius de la cultura an·glosaxona. El curs s’impartirà en anglès.

PROFESSORAT: Rosa M. CanoDIES: De l'1 al 22 de juliol. To-tal: 30 hores

153217 The Language Class: Rethinking Teaching & Learning through DramaThis is a drama course for teachers of English who wish to explore the possibilities of Drama in Education with their pupils, with constant fo·cus on language learning. We will use drama conventions targeting the 5 language skills as well as all transcurricular competences mentioned in the CFRL.

PROFESSORAT: Catherine SaintjeanDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 12 a 15h. Total: 15 hores

153218 Teaching irony appreciation and managementAquest curs té com a doble objectiu fer una reflexió sobre la naturalesa de la ironia an·glesa des del punt de vista lin·güístic (lèxic, pragmàtic, etc.), literari, cultural i comunicatiu (cortesia, tabú, sociabilitat, etc.) i la presentació de casos pràctics (literaris, audiovisu·als, etc.). El curs s’impartirà en anglès.

PROFESSORAT: Patrick Zabal-beascoaDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 16 a 19h. Total: 15 hores 153219 Curs de Cambridge PROFESSORAT: DIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores Amb la col·laboració de Cam-bridge University Press

153219 What words don’t we hear?Can we “teach” our learners to listen better? Language learning depends on listening and this provides the aural in·put that serves as the basis for language acquisition enabling our learners to interact in spo·ken communication. We will look at how we can help our

students to develop listening strategies to deal with a vari·ety of situations, types of in·put and listening purposes and demonstrate how improving listening skills can serve to make learners better commu·nicators.

PROFESSORAT: Andrea Tolve, Stuart VinnieDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores Amb la col·laboració de Cam-bridge University Press

153220 Taller d'escriptura en llengua francesaCurs per treballar l’escriptura en llengua francesa a l’aula. Es crearan i llegiran textos en francès. La llengua vehicular del curs serà el francès. «La lecture apporte à l'homme plé·nitude, le discours assurance et l'écriture exactitude.» Fran·cis Bacon

PROFESSORAT: Marie-Francine RenouardDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

CIÈNCIES SOCIALS

153300 Terra antiqua, iniciació a l'arqueologiaLes troballes de mòmies, fòs·sils, ossos, cranis, ceràmiques, etc., en jaciments prehistòrics i civilitzacions antigues sem·pre han estat motiu de fasci·nació. En aquest curs teòric i pràctic aprendrem a desxifrar la ciència que estudia el pas·sat.

PROFESSORAT: Victòria MedinaDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153301 L'Egipte dels faraons, una eina per a l'escolaCurs panoràmic sobre els te·mes més rellevants de l'antic Egipte, presentats d'una ma·nera rigorosa i alhora amena, per conèixer els aspectes es·sencials d'aquesta mil·lenària civilització. Però tot això es planteja i desenvolupa tenint en compte l'ús de l'antic Egip·te com a eina a l’escola. Els assistents faran els mateixos tallers que podrien fer amb els alumnes. De manera que el curs pretén oferir idees d'activitats, generar material didàctic e incentivar així la

{PROGRAMA}

10

presència de l'antic Egipte a les escoles.

PROFESSORAT: Susana AlegreDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

153302 Evolucions del drama antic: Una proposta docent per a secundària Després d'una actualització científica dels trets del drama a Grècia i Roma, amb atenció especial als textos literaris i la iconografia, així com als contextos històrics en què es van produïr, es treballaran les evolucions del drama (diàleg filosòfic, mim, novel·la...), tot presentant possibilitats de treball variades per a la secun·dària.

PROFESSORAT: Sergi Grau, Ro-ser HomarDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores

153303 Història en seqüèn-cies: Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) i exili. Pau Casals (1939-1973). SemipresencialExposició sintètica de la tra·jectòria històrica de la Man·comunitat de Catalunya pel que fa a antecedents, context, obra de govern, realitzacions i significació, i explicació de la figura de Pau Casals des del punt de vista de la seva significació d’exiliat simbòlic, activista de la pau i respecte a la identitat catalana.

PROFESSORAT: Josep M. Figue-resDIES: Sessions presencials del 6 al 8 de juliol + 6 hores de tre-ball en líniaHORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 horesLLOC: CDL

153304 L'època d'entreguerresS’acaba de commemorar el centenari de l’inici de la Pri·mera Guerra Mundial i aquest any farà 75 anys del final de la Segona. Pot ser un motiu per analitzar historiogràficament un dels períodes més interes·sants de la historia del segle XX: el període entreguerres.

PROFESSORAT: Felipe de Vi-centeDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-

tal: 15 hores

153305 Ús del mòbil a les aules d’humanitatsPresentació i reflexió sobre l’ús dels telèfons mòbil com a recurs didàctic a les aules d’humanitats.

PROFESSORAT: Montserrat Tu-delaDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores

153306 Competències i procediments en geografia a l'ESO i BatxilleratDes dels continguts de la ge·ografia, tant d’ESO com de batxillerat, treballarem de ma·nera pràctica quatre compe·tències que estan íntimament relacionades amb aquesta matèria: la competència en anàlisi i interpretació de fets geogràfics; en la gestió i el tractament de la informació; la competència espacial dels fenòmens, i la competència de coneixement i interacció amb el món. Facilitarem una sèrie de procediments de treball gràfics, digitals, cartogràfics i de treball de camp.

PROFESSORAT: Jaume Bus-quets, Adolf Cucala, Joan M. Serra DIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores Amb la col·laboració de l'Editori-al Barcanova

153307 Actualitat i art contemporaniCurs d’introducció a les pràc·tiques artístiques dels segles XX·XXI a partir de l’anàlisi d’obres i artistes que estan tre·ballant i exposant actualment, tot establint la seva relació amb les avantguardes del se·gle XX.

PROFESSORAT: Helena Rotés, Caterina AlmirallDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. Total:15 hores

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

153400 Experimentar la ciència del nostre entorn

Curs experimental per a pro·fessors amb capacitat de gau·dir de totes les dimensions de l'activitat científica. Curs inte·grador dels diferents vessants de la ciència: física, química, biologia i geologia.

PROFESSORAT: Josep M. Valls, Marta SeguraDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores LLOC: Escola Pia de Nostra Se-nyora. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

153401 Física i química del quotidiàRecursos experimentals per a professors de física i química tant per a ESO com per a bat·xillerat. Recursos que servei·xen per apropar els alumnes al món que els envolta i per veure que la física i la química són sempre al seu voltant.

PROFESSORAT: Josep M. Valls, Marta SeguraDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores LLOC: Escola Pia de Nostra Se-nyora. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

153402 Descobrint la biologia al laboratori (I)Mostrar recursos experimen·tals per motivar la curiositat dels alumnes, ajudant de for·ma atractiva al seu aprenen·tatge en camps de la biologia propis de l'ESO.

PROFESSORAT: Montse Monta-gut, Sandra HolgadoDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores LLOC: Escola Pia de Nostra Se-nyora. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

153403 Descobrint la biologia al laboratori (II)Aquest curs és una ampliació de Descobrint la Biologia al laboratori (I) adaptat al currí·culum de batxillerat.

PROFESSORAT: Montse Monta-gut, Sandra HolgadoDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores LLOC: Escola Pia de Nostra Se-nyora. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20

SUPLEMENT: 15 euros

153404 Aprenent geologia amb treball pràctic Pràctiques amb minerals i roques i les seves aplicacions. Treballarem perfils topogrà·fics i mapes topogràfics, d’una banda, i de l’altra, el mapa geològic i els talls geològics. Recursos TIC per treballar amb els diferents tipus de mapes. Totes les activitats que farem durant el curs es poden aplicar a l’aula per als dife·rents nivells de les assignatu·res d’experimentals de l’ESO i de ciències de la Terra i el medi ambient per al batxillerat

PROFESSORAT: Flàvia Crespán, Sandra HolgadoDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores LLOC: Escola Pia de Nostra Se-nyora. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

153405 Treball amb microscopi i aïllament de microorganismes d’entorns propersCurs en què es presentaran les tècniques bàsiques de treball amb la lupa binocular i el microscopi escolar i la realit·zació de preparacions, amb un especial èmfasi en com obte·nir microorganismes a partir de l’entorn proper, estudi·ar·los i mantenir·los a l’aula.

PROFESSORAT: Xavier MuñozDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal: 15 hores LLOC: Escola Pia de Sant Anto-ni. Ronda de Sant Pau, 72PLACES LIMITADES: 15SUPLEMENT: 15 euros

153406 Experiències amb petits organismesCurs eminentment pràctic en què es treballaran amb petits organismes diferents aspectes didàctics, conjuntament amb la seva manipulació, utilitza·ció a l’aula (observació, acti·vitats...) i manteniment (mun·tatge de diferents hàbitats, preparació medis de cultiu...).

PROFESSORAT: Ia Azogue, Olga MorenoDIES: Del 6 al 10 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores LLOC: CESIRE Av. Drassanes, 10PLACES LIMITADES: 15SUPLEMENT: 15 euros

153407 CSI: aprenentatge de la física i química mitjançant recursos contextualitzats sobre investigacions criminals (1a part). En líniaCurs per treballar l’aprenen·tatge dels conceptes fonamen·tals presents en els currícu·lums de les matèries de física i química, mitjançant l’obser·vació i estudi d’investigacions criminals. S’ha escollit aquest tema per la seva demostrada i àmplia audiència i per la seva capacitat de proporcionar als estudiants un context atractiu per estudiar els conceptes fo·namentals de les ciències ex·perimentals. Per a professors de física i química d’ESO, batxillerat i cicles formatius.

PROFESSORAT: Mariona Basse-das, Imma RosDIES: De l'1 al 22 de juliol. To-tal: 30 hores

153408 El diàleg ètica i ciència des de la bioèticaEl curs pretén aportar als docents i pedagogs coneixe·ments d’una disciplina que té per objectiu posar en diàleg les ciències i les humanitats, tot buscant resposta a con·flictes que ens plantegen els avenços biomèdics i tecno·lògics i poder·los traslladar a l’aula de manera entenedora per als estudiants.

PROFESSORAT: Fundació Victor Grifols i Lucas (a concretar)DIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total:15 hores Amb la col·laboració de Funda-ció Víctor Grífols i Lucas

153409 Astronomia pràctica i experimentalAmb l'ajuda de simulacions, maquetes i aparells senzills és possible fer una astronomia molt pràctica i atractiva per als educadors i per als alum·nes. També visitarem l'ob·servatori astronòmic del parc del Garraf, assistirem a una sessió de planetari i farem ob·servació del cel a ull nu i amb telescopi. Les tres primeres sessions (de dilluns a dime·cres) es faran a la seu de l’Es·cola d’Estiu. Les dues últimes es faran en una mateixa tarda: el dijous 9 de juliol, de 17h a 23h, a l’observatori astronò·mic del Parc del Garraf.

PROFESSORAT: Carles Schnabel

11

{PROGRAMA}i Rat ParelladaDIES: Del 6 al 8 de juliol. HORA-RI: de 8.30 a 11.30 h. Dijous 9 de juliol de 17h a 23h, a l’Observatori Astronòmic del Parc del Garraf. Total:15 hores

153410 Gestió de residus a l’escolaCurs per conscienciar els alumnes dels avantatges de reciclar dins del seu entorn es·colar, familiar i posteriorment laboral.

PROFESSORAT: Ignasi PuigDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total 15 hores

153411 Food and Health (AICLE)Curset bàsic d’alimentació i nutrició adreçat a tothom, especialment al professorat de primària i secundària que vulgui o hagi d’introduir una assignatura en anglès, en un entorn AICLE / CLIL, al vol·tant d’aquest tema com a part integrant de l’àrea de ciències.

PROFESSORAT: Albert López-GuindalDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total 15 hores

153412 Recorregut geoambiental pel camp de TarragonaLa geologia històrica, els ris·cos ambientals i la cartografia geològica esdevenen àmbits allunyats de la formació bà·sica de molts docents. Aquest curs aproparà i aprofundirà tots aquests aspectes als as·sistents sense deixar de banda visites al món romà, medieval i modernista comarcal.

PROFESSORAT: David RabadàDIES: De l’1 al 5 de juliol. Total 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. Nota: Cal por-tar calçat i equipament adequat per a petites caminades. L’últim dia seran opcionals banya-dor, màscara aquàtica i peus d’ànec. Les despeses del viatge i l'allotjament seran a càrrec dels participants. Informació: drabada@hotmail.com

153413 Recorreguts geològics, geogràfics i culturals per Occitània-FoixEs tracta d´un curs de camp

que es farà per diferents in·drets de les terres occitanes de Foish (Foix), pels voltants d´Aulus-les Bains i pel país de Couserans. També per Com·minges. En aquest curs s’es·tudiarà la geologia pirinenca d’aquesta zona.

PROFESSORAT: Josep M. Mata, Jaume VilaltellaDIES: De l’11 al 15 de juliol. Total 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. Nota: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. Les despeses del viatge i l'allotjament seran a càrrec dels participants. In-formació: mata@emrn.upc.es 609540706

153414 Transversal geològica pels Pirineus: de Montréjeau a Montanyana

Recorregut transversal per la serralada Pirinenca des de la conca d’Aquitània (sud de Fran-ça) fins a la serra del Montsec, tot seguint els cursos alts de la Garona i la Noguera Ribagor-çana. El curs constarà de sortides de camp i visites a diferents equipaments relacionats amb la geologia de les comarques d’Era Val d’Aran, l’Alta Ri·bagorça, la Baixa Ribagorça i Haute·Garonne. Durant el curs es treballaran els aspectes més rellevants de cada un dels emplaçaments a partir de l’ús de diferents metodologies, amb la finalitat d’apropar i facilitar l’aprenentatge de la geologia.

PROFESSORAT: Irene BordaDIES: Del 16 al 19 de Juliol. Total 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. NOTA: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. Les despeses del viat-ge, entrades a museus i l'allot-jament seran a càrrec dels par-ticipants. Informació: iborda@xtec.cat, 66 30 47 777

153415 Recorreguts geològics a peu per les DolomitesEl curs es realitzarà dintre de la zona de les Dolomites, que per la seva riquesa geològica i la gran bellesa paisatgística és des de l’any 2009 patrimoni UNESCO. Visita de diver·sos parcs naturals i regionals d’aquestes muntanyes. Els recorreguts seran a peu per ca·mins no asfaltats i dintre dels

diferents parcs naturals que es visitaran.

PROFESSORAT: Paloma Belen-guer, Pau GomisDIES: Del 20 al 24 de juliol. To-tal 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. NOTA: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. La pernoctació serà al poble de Cortina d’Ampezzo, les despeses d’allotjament i viatge van a càrrec dels participants. Cal portar roba d’abric i saba-tes adients per fer l’activitat. Informació: mata@emrn.upc.es 609540706

153416 Recorreguts geològics, geogràfics, mineralògics i culturals pel Sobrarbe i parc d'OrdesaEs tracta d’un curs de camp que es farà per diferents in·drets de la comarca aragonesa del Sobrarbe (amb centre compartit a Boltaña i Aínsa). S’hi analitzaran diferents as·pectes geològics, mineralògics i miners. Però també els geo·gràfics, ambientals i culturals.

PROFESSORAT: Josep M. Mata, Jaume VilaltellaDIES: Del 22 al 26 de juliol. To-tal 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. Nota: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. Les despeses del viatge i l'allotjament seran a càrrec dels participants. In-formació: mata@emrn.upc.es 609540706

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

153500 Jump Math. Metodologia d’aprenentatge per despertar l’interès per les matemàtiques a primària i 1r i 2n d’ESOJump Math és un programa innovador, basat en la inves·tigació, utilitzat pels mestres per fomentar un sòlid conei·xement de les matemàtiques i despertar l’interès de l’alum·nat i professorat per aques·ta matèria. En aquest curs s’introduirà la metodologia de l’aprenentatge guiat i l’ava·luació guiada d’una manera

pràctica, i el professorat porta·rà eines i recursos d’aplicació directa a l’aula.

PROFESSORAT: Benet AndújarDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

153501 Flipped class de matemàtiques amb Matheutikos i ús de les TICEn aquest curs mostrem com amb les TIC podem allibe·rar·nos de feines repetitives, com ara la correcció i segui·ment dels deures, i podem fer més senzilla l'adaptació a la diversitat, amb la qual cosa guanyem molt de temps per treballar en grup i de manera competencial.

PROFESSORAT: Alexandre Do-mínguezDIES: Del 6 al 10 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT:10 eurosAmb la col·laboració de Matgran

APRENENTATGE AMB TECNOLOGIES DIGITALS

153700 Competències i habilitats docents 2.0 (en línia)Perquè la nostra tasca docent amb les TIC faci un salt qua·litatiu hem de conèixer eines que ens permetin organitzar, editar i compartir recursos de forma eficient. OneDrive, Go·ogleDrive, WikiSpace, Gliffy, Glogster, o EverNote són apli·catius gratuïts i compatibles entre dispositius que donen solucions per a les necessitats didàctiques actuals.

PROFESSORAT: Marc CarmonaDIES: De l'1 al 22 de juliol. To-tal: 30 hores

153701 E-tàctic: recursos i estratègies participatives virtuals a l'aula (en línia)En el curs es desenvolupen un seguit d'estratègies i d'ei·nes que tenen com a finalitat la construcció d'una «plata·forma», feta a mida de cada docent, per afavorir la parti·cipació dels estudiants en el procés d'aprenentatge. S’afa·voreix l'ús de xarxes socials.

Paral·lelament, els recursos permeten crear continguts per al professor i per als estudi·ants.

PROFESSORAT: Miquel Fernàn-dezDIES: De l'1 al 22 de juliolTotal: 30 hores

153702 Creant activitats educatives interactives a les meves classes (semipresencial)S’explicaran dues eines per crear activitats educatives interactives autocorregides (SCORM) per a Moodle: Myudutu i Ardora. Aquestes eines permeten fer més de 45 tipus d’activitats interactives amb imatges, textos, vídeos i àudios, mots encreuats; activi·tats de relacionar, ordenar, etc.

PROFESSORAT: Francisco PérezDIES Sessions presencials: 6, 8,10 de juliol de 12 a 15 h, més 6 hores de treball en línia.Total: 15 hores

153703 Serveis Google aplicats a l'educació (en línia)Amb Google podreu comuni·car·vos, disposar en qualsevol lloc dels vostres documents, gestionar el vostre temps, rebre notícies, organitzar fo·tografies i vídeos, elaborar documents diversos de ma·nera col·laborativa, tenir la vostra pàgina web (o la del grup classe, o la del centre), expressar les vostres opinions o publicar les vostres experi·ències en un blog, compartir documents... Només necessi·teu un ordinador connectat a internet i un navegador. Res més. Aprendre a utilitzar els espais de Google és molt fàcil, ja ho veureu!

PROFESSORAT: Xavier Suñé i Irene MartínezDIES: De l'1 al 22 de juliolTotal: 30 hores

153704 Prezi, una eina original i creativa per elaborar presentacions multimèdia (en línia)Prezi és una fascinant apli·cació 2.0 que permet crear presentacions amb moviment que resulten molt originals i creatives. En les presentacions elaborades amb Prezi podem incloure imatges, vídeos, text, enllaços, etc. A més, es tracta

{PUBLICITAT}

12

d’una eina ideal per al treball en grup ja que permet l’edició simultània per diversos usu·aris.

PROFESSORAT: Antoni Alberich DIES: De l'1 al 22 de juliolTotal: 30 hores

153705 El microdocumental, nous formats per a noves tendències (semipresencial)Curs destinat a introduir l’alumne en els recursos au·diovisuals del gènere docu·mental des d'un punt de vista global, amb claus creatives pràctiques i eficaces per expli·car la realitat que ens envolta i difondre·la a internet. Els coneixements adquirits es convertiran en una eina potent per treballar a l’aula de forma dinàmica.

PROFESSORAT: Helena Batlle, Montse CampsDIES Sessions presencials: 6, 8,10 de juliol de 8.30 a 11.30 h. + 6 hores de treball en línia.Total: 15 hores

153706 Seguretat i privacitat a internet per a petits i gransAquest curs pretén forjar unes bases sòlides per a l'ús segur d'internet i els dispositius in·formàtics (ordinador, telèfon mòbil), així com per a la pri·vacitat, amb especial atenció a les xarxes socials i el seu ús pels més petits i adolescents.

PROFESSORAT: Mercè MolistDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total:15 hores

MÚSICA

153800 De Mozart a Beethoven. Els gèneres i les formes dels clàssicsAprofundiment, amb audici·ons comentades, en la trajec·tòria i consolidació del que anomenen classicisme.

PROFESSORAT: Jordi ParramonDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total:15 hores

153801 Un viatge audiovisual per la història del jazz

Aquest curs pretén fer un viatge per la història del jazz i les seves etapes a través de vídeos i audicions. Subratlla·rem els intèrprets clau, estils, paper dels instruments i can·vis socials. És important veure com s’articula tot plegat per entendre la pròpia evolució del jazz i, a la vegada, com es relaciona amb altres estils i gèneres musicals.

PROFESSORAT: Ricard MirandaDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores

EINES DE MILLORA PERSONAL I ALTRES

153900 El treball de les emocions a través del cosCurs pràctic, vivencial i reflexiu amb diferents pro·postes d’expressió corporal per millorar la consciència i l’autoconeixement personal, gestionar eficaçment les prò·pies emocions i afavorir el benestar integral.

Nota: Cal portar roba còmoda, mitjons i aïllant o tovallola per estirar-se a terra.PROFESSORAT: Ester BachDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total:15 hores PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

153901 La veu i el cos per a una comunicació eficaçCurs destinat a millorar el coneixement de la pròpia veu. Molt recomanable per pre·venir problemes vocals i per aprofitar al màxim els recur·sos comunicatius de cada per·sona. Es treballa a partir del cos, la col·locació i la respira·ció, ja que són aspectes deci·sius per transmetre el missatge a l’alumnat. Curs orientat a potenciar la salut del docent.

PROFESSORAT: Quim Casas i Sergi FontDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

153902 Jocs i creativitat per educar en valorsAquest és un curs que vol donar eines pedagògiques per entrenar la pràctica d’alguns

valors fonamentals.Una meto·dologia que parteix de l’entre·nament creatiu i posa el focus en el treball d’aquests valors. Aporta contingut teòric i una bateria de 25 activitats per aplicar·les a la pràctica docent

PROFESSORAT: Maria BatetDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores Amb la col·laboració de l’Editori-al Vicens Vives

153903 Com prevenir i superar l'estrès docentL’estrès en l’activitat docent està molt estès, perjudica la nostra salut i afecta al nostre rendiment laboral. En aquest curs aprendrem a detectar·lo i a controlar els seus efectes nocius, per tal d’aconseguir una millora substancial en la nostra qualitat de vida.

PROFESSORAT: Pilar MartínDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores

153904 La diversitat com a riquesaEl curs ofereix eines per comba-tre els prejudicis, estereotips i rumors difosos entre l’alumnat sobre la diversitat cultural, se-xual i de gènere i/o funcional (discapacitat), amb el propòsit de transmetre el criteri no no-més de l’acceptació de la diver-sitat, sinó també de valorar-la com a sinònim de riquesa. PROFESSORAT: Rodrigo PrietoDIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total:15 hores

153905 Fem doblatge de pel·lícules, per treballar la veuA través del doblatge de pel-lícules i animació descobrim la nostra veu, millorem la nostra dicció i potenciem les nostres capacitats expressives.PROFESSORAT: Eva M. Lluch, Ramon Hernàndez, Sergi Za-mora, DIES: Del 6 al 10 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total:15 hores

InscripcióInscripció fins al 30 de juny, mentre hi hagi places disponibles.

Quota d'inscripció: 65 € per a col·legiats; 95 € per a no col·legiats.

Aquesta quota inclou 2 cursos. A partir de 3 cursos, s'aplicarà un increment de 25 € per curs.

Podeu fer els cursos que vulgueu fer, sempre que no coincideixin en dies i horari; si els cursos són en ínia, només se'n pot fer 1 com a màxim.

Hi ha alguns cursos que tenen suplement, tal com s’indica en el programa.

Els suplements són en concepte de: places limitades, utilització d’aula d'informática o ús de materials de laboratori.

La inscripció es pot fer:

per internet: http://www.cdl.cat (pagament amb VISA)

personalment (pagament en efectiu, amb xec o amb VISA) a les nostres oficines (Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007 Barcelona; tel. 933170428; secretaria@cdl.cat.

Un cop feta la inscripció, no es retornarà l'import de la matrícula.

Si un curs no arriba al mínim establert d’inscrits, s’haurà d’anul·lar. Només en aquest cas es retornarà l’import de la matrícula.

Lloc: Escola Joan Pelegrí. Consell de Cent, 14. Barcelona (hi ha alguns cursos que es fan en altres ubicacions; consulteu la programació).

Reconeixement: Els cursos estan reconeguts dintre del Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament (en tràmit). Cal assistir al 80% d’hores per obtenir el certificat.

Conferència inaugural A càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes

Connect@ts a la lectura! Ensenyament de literatura 2.0

Dimecres 1 de juliol a les 18.30 h Sala Ramon Fuster

13

AGENDA DEL COL·LEGI{PROGRAMA}

152234 Anglès essencial bàsic (A1.2). Part I. De l’1 al 14 de juliol Curs d’iniciació a la llengua anglesa. Obert a tots els participants amb pocs coneixements d’anglès

152235 Anglès essencial preintermedi (A2). Part I. De l’1 al 14 de juliolCurs per a l’aprenentatge de la llengua anglesa. Nivell A2 (MCERL).

152236 Anglès essencial intermedi (B1). Part I. De l’1 al 14 de juliolCurs per a l’aprenentatge de la llengua anglesa. Nivell B (MCERL). D’utilitat especialment per a professorat d’altres àrees curriculars en anglès (CLIL/AICLE). Per accedir al curs cal haver superat el nivell A2 en una institució educativa reconeguda en els últims 18 mesos o fer una prova de nivell.

152237 Anglès Upper-Inter-mediate. Part I (B2). De l’1 al 14 de juliolCurs per perfeccionar l’anglès oral i escrit amb parlants nadius, amb un ni·vell acceptable de fluïdesa sobre temes concrets. Per accedir al curs cal haver superat el nivell B1 en una institució educativa reconeguda en els últims 18 mesos o fer una prova de nivell.

152238 Anglès essencial basic (A1). Part II. De l’1 al 14 de juliolCurs d’iniciació a la llengua anglesa. Obert a tots els participants amb pocs coneixements d’anglès. Per accedir al curs cal haver fet la Part 1 del curs, o haver superat el nivell A1 en una institució educativa reconeguda en els últims 18 mesos, o fer una prova de nivell.

152239 Anglès Essencial Preintermedi (A2). Part II. Del 15 al 28 de juliolCurs per a l’aprenentatge de la llengua anglesa. Nivell A2 (MCERL). Per ac·cedir al curs cal haver fet la Part 1 del curs o haver superat el nivell A1 en una institució educativa reconeguda en els últims 18 mesos o fer una prova de nivell.

152240 Anglès essencial in-termedi (B1). Part II. Del 15 al 28 de juliol Adquirir els coneixements de llengua anglesa corresponents al nivell inter·medi.

152241 Anglès Upper-Inter-mediate. Part II (B2). Del 15 al 28 JuliolSegona part de Anglès Upper-Interme·diate. Curs per perfeccionar el anglès oral i escrit amb parlants nadius, amb un nivell acceptable de fluïdesa sobre temes concrets. Per accedir al curs cal haver fet Part 1 del curs o superat el nivell B1 en una institució educativa reconeguda en els últims 18 mesos o fer una prova de nivell.

152242 Anglès oral: millo-ra de la fluïdesa (B1-C1). Del 15 al 28 de juliolCurs per perfeccionar la fluïdesa i pre·cisió de la llengua oral anglesa. Nivell B i C (MCERL). D’utilitat general per a gent que necessita millorar i perfec·cionar l’expressió oral. D’utilitat per a professorat d’altres àrees curriculars en anglès (CLIL/AICLE). Per accedir al curs cal tenir com a mínim el nivell B1 en una institució educativa recone·guda en els últims 18 mesos o fer una prova de nivell.

.

Aquesta activitat que ofereix el Col·legi en la seva quarta edició va adreçada a col·legiats en diferents col·legis professionals i a titulats universitaris sense col·legiació majors de 55 anys.

Oferim la possibilitat de gaudir del coneixement des d’una perspectiva cultural de nivell universitari. La docència és a càrrec d’experts en cadascun dels àmbits.

Es podrà optar a participar en un o més cursos. S’impartiran dues hores per setmana al llarg de tot el curs acadèmic, d’octubre a maig.

Cadascun dels cursos, tot i estar concebut com una unitat independent, està pensat i programat per tenir continuitat al llarg de 4 anys. Els continguts es desenvoluparan amb el propòsit d’oferir una visió completa de cada temàtica al llarg de tot el període. Cada curs té una durada de 50 hores.

Paral·lelament es duran a terme sortides i activitats culturals complementàries i cursos de curta durada sobre temes d’actualitat (no inclosos en el preu) que s’anunciaran oportunament.

Cursos programats

Cultura clàssica. Joan AlberichHistòria de la música. Jordi ParramonHistòria de l'art. Joan Astorch i Carolina CamañesLiteratura universal. Sam AbramsLa identitat de la cultura europea. Victoria Cirlot i Pablo GarcíaLa cultura científica avui. Claudi Mans i Xavier Giménez

Inscripció: a partir del 15 de juny del 2015

Inici: a partir del 13 d’octubre

Vegeu més informació a www.cdl.cat.

Dimecres 10 de juny, a les 19.30 h, acte de cloenda del curs i presentació del programa del curs vinent al Col·legi.

Si encara no us heu col·legiat i us voleu inscriure a l'Escola d'Estiu, de l'1 de maig al 30 de juny podeu col·legiar-vos sense abonar els 96 € dels drets d’inscripció. Així doncs, només hauríeu de pagar la quota col·legial corresponent al segon semestre del 2015, 48 €.

Promoció especial

Cursos intensius d'anglès al juliol

Universitat SèniorCurs 2015-2016

{PUBLICITAT}

14

SabadellProfessional

Doc

umen

tPub

licita

ri.D

ata

d'em

issi

ó:M

aig

2015

Cond

icio

nsre

visa

bles

enfu

nció

del’e

volu

ció

delm

erca

t.S’

aplic

aran

les

que

estig

uin

envi

gora

lban

cen

elm

omen

tde

lafo

rmal

itzac

ió.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO.T’abonem el 10% de la tevaquota de col·legiat*.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 2.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit per oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals.*** titular i autoritzat.manteniment.**

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc delsmillors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem unareunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

El Compte Expansió PRO requereix la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 700 euros. S’exclouen elsingressos que provenen de comptes oberts al grup Banc Sabadell a nom del mateix titular. Si tens entre 18 i 25 anys, no cal domiciliar cap ingrés periòdic.*Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.** TAE 0%***Llum, gas, telèfon, mòbil i Internet, fins a un màxim de 20 euros mensuals), any rere any.Oferta extensiva a familiars de primer grau.

El banc de les millors empreses. I el teu.

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBAGEEOOFPBMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBENKOMMFFKEHIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPHMHGOAFLPIOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCMJCNLCFJNAOOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFNFFEHLPIDMBACFDDIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPIOCFIHMIDOJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHPPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR i coneixla nostra news

‘Professional Informa’

15

{PROGRAMA}

I Jornades de Llengua i LiteraturaTaula rodona sobre l’ensenyament de l’ortografiaExperiències i tallers de llengua i de literatura

2 i 3 d’octubre

Lloc: CDL

V Jornades de Reflexió Educativa a la Seu i AndorraLa innovació: un pas endavant?

16 i 17 d’octubre

Lloc: la Seu d’Urgell el 16 d’octubre Sant Julià de Lòria (Andorra), el 17 d’octubre

Jornades sobre l'Ensenyament de la Física i la QuímicaCiència en context

22, 23, 24 i d’octubre

Lloc: IEC, Carme, 42, de Barcelona, 22 d’octubre CosmoCaixa, 23 i 24 d’octubre

Estas Jornadas son una buena ocasión para consolidar la formación, mejorar la práctica docente y disfrutar de tres días de convivencia entre profesores de toda España en el marco de la ciudad de Almagro y su Festival de Teatro Clásico

Debatiremos con especialistas procedentes de todo el territorio español en torno al tema de esta nueva edición de la Escuela de Veranol del Consejo General, enfocado siempre desde el punto de vista del profesorado.

Del 8 al 10 de julio de 2013 Más información: www.consejogeneralcdl.es

Les jornades versaran sobre l’ensenyament de les ciències a l’educació infantil i primària. Prestarem especial atenció a les activitats de modelització i d’indagació a l’aula. També oferirem recursos experimentals de ciència que serveixin al professorat com a eines de motivació en el seu dia a dia i abordarem l’educació per projectes.

Lleida: 25 i 26 de setembreLloc: CaixaFòrum de LleidaOrganitzades pel Consell General de Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cièncie si la Fundació "la Caixa"

I Jornades sobre l'ensenyament de les CIènCIes a InfantIl I PrImàrIa

L’exploració i la indagació a l’aula

Jornades programades per a la tardor del 2015

Màster de mediació i gestió col·laborativa de conflictes (3a edició)El nostre Col·legi i l’entitat de Mediació Logos Media organitzen aquest Màster de mediació i gestió col·laborativa de conflictes, que combina les noves tecnologies d’aprenentatge on line amb l’efectivitat de classes·taller, que permetran assolir als participants les tècniques i les habilitats mediadores necessàries per dur a terme una bona praxi de la mediació

Aquest Màster està homologat pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, atès que reuneix les característiques que estableix la Llei 15/2009 de Mediació en l’àmbit del Dret Privat i el seu Reglament de desenvolupament i, per tant, la seva realització pot permetre accedir al Registre de Mediadors del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, sempre que es compleixin la resta de requisits (Web Centre de Mediació), i també la inscripció en el Registre Estatal de mediadors que es crearà aviat al Ministeri de Justícia.

L'objectiu final és facilitar que els participants del Màster puguin obtenir les capacitats per desenvolupar una nova professió de moltes perspectives al nostre país: la mediació.

Especialitats: Mediació familiar, Mediació ciutadana i en organitzacions, i Mediació civil i mercantil

Direcció: Carlos Villagrasa Alcaide, professor titular de Dret Civil i magistrat, i Anna Vall Rius, mediadora i directora de Logos MediaCoordinació: Toni Rius Carbonell, conflictòleg, mediador i counsellor

Inscripció: a partir del 15 de juny del 2015

Més informació a www.cdl.cat

AGENDA DEL COL·LEGI

16

{L'ENTREVISTA}

Pregunta: A la portada de la seva web hi ha posat una frase que crida molt l’atenció: “L'educació de qualitat és la que aconsegueix allò que és bàsic per a tothom i el màxim per a cadascú”. ¿És una manera de dir que es pot conciliar equitat amb qualitat?Resposta: La frase pretén sinte·titzar el concepte d’equitat que ha de tenir un sistema educatiu, que ha de vetllar perquè els beneficis educatius arribin a tothom amb els mínims necessaris per com·plir la seva funció social, és a dir, preparar per a la vida plena com a ciutadà. Sota el principi de la qua·litat, s’ha de personalitzar l’edu·cació de manera que tregui de ca·dascú el millor i màxim possible. Entenc que l’equitat és responsa·bilitat bàsica de l’administració educativa –en tant que l’educació escolar és obligatòria–, mentre que la qualitat és responsabilitat bàsica dels centres escolars, amb el suport que calgui per part de l’administració i les famílies, és clar. Ambdues perspectives han de ser conciliables.

P. Fa poc ha publicat un llibre titu·lat Competències bàsiques i cur-rículum. Per què ara es parla tant de les competències bàsiques? ¿No es una moda passatgera?R. En l’educació hi ha modes,

com arreu, però en aquest cas es tracta d’un concepte que ha en·trat en el sistema educatiu des de l’educació primària fins al docto·rat; per tant, caldrà reconèixer a les competències una indubtable força. El terme ens ha vingut del món econòmic i empresarial, però el cas és que inclou un missatge difícil de deixar de banda, que és la vinculació dels aprenentatges amb les necessitats reals de la vida. Per això, un programa com el PISA, que s’aplica a tot el món, té les competències com a refe·rent, perquè vol saber el nivell de preparació dels alumnes de 15 anys per respondre a les realitats globals i compartides d’aquests temps. Tenir les competències com a referent no suposa trencar amb tot el que s’ha fet fins ara, sinó posar suficient atenció a la dimensió aplicativa dels conei·xements, la qual cosa inclou co·neixements i compromisos (acti·tuds). Això no vol pas dir, però, que tot aprenentatge hagi de ser competencial. Les competències s’arriben a dominar al final d’un llarg procés al qual s’arriba d’una manera lenta i progressiva.

P. D’on ha sortit la idea d’escriure aquest llibre? Quin és el seu con·tingut?R. El llibre sobre Competències

bàsiques i currículum, que vostè esmenta i que vaig tenir l’honor de presentar al Col·legi, vol ser un suport de la feina que s’ha fet i encara es fa al Departament d’Ensenyament per determinar les competències bàsiques per al nostre sistema educatiu obligato·ri. Per això, té tota una primera part explicativa del concepte de competències i una justificació de l’opció que s’ha pres a Catalunya, que vincula les competències a les diverses matèries curriculars per poder fer realment un currí·culum a partir de competències bàsiques, i no les considera com un annex que els centres i docents han de concretar segons enten·guin. D’aquesta manera es reprèn la feina ja iniciada l’any 1999 i que va fonamentar totes les proves en competències bàsiques fetes des del 2001, iniciativa realment pionera a l’Estat i que el Minis·teri va incorporar posteriorment a la LOCE, la LOE i la LOMCE.Crec sincerament que el llibre pot aclarir uns quants dubtes con·ceptuals i presenta orientacions generals per a l’ensenyament de les matemàtiques, la llengua, les ciències, la tecnologia digital i al·guns plantejaments transversals. Espero donar·li continuació en un segon volum que tracti la resta de matèries curriculars.

P. ¿El concepte de competències s’ha aplicat d’una manera més o menys semblant a tot el món o hi ha diferències molt acusades?R. Cal reconèixer que el concep·te de competències no ha estat inicialment comprès de manera unívoca arreu, i això ha fet que sota un mateix rètol s’hi posessin elements diversos. Les novetats sempre costen una mica de pair, i molts acadèmics han reaccionat més a la defensiva que amb el sin·cer desig d’entendre el que real·ment les competències aporten de positiu. La crítica fàcil ha estat al·ludir als seus orígens, provinents del món econòmic. Un exemple el tenim entre nosaltres mateixos: s’ha fet un seguidisme acrític dels documents del Ministeri, d’una banda, i hi ha hagut un absolut menyspreu, de l’altra.

P. Parlem ara del sistema educatiu en general. Com veu la situació del sistema educatiu a Espanya en general? R. El veig més preocupat per di·fondre ideologia del partit gover·nant fins ara que per cercar els punts febles que caldria millorar, dels quals no s’ha fet un diagnòs·tic seriós. Tot el que es fa s’expli·ca més per reacció política que per justificacions pedagògiques i organitzatives. Per descomptat, hi ha una obsessió per recentralitzar el que abans s’havia descentralit·zat.

P. ¿Comparteix les crítiques sobre la LOGSE, considerada per molts la culpable de molts mals actuals?R. No les comparteixo en tota la seva extensió. Crec que el pro·blema va consistir més en la seva aplicació, en uns casos rutinària i en uns altres sense plena com·prensió, que no pas en els prin·cipis pedagògics que aportava, que eren els corresponents a la superació de la rutina i el con·ductisme. La seva aplicació va coincidir també amb el fort aug·ment d’alumnes nouvinguts, que va demanar molts esforços d’aco·blament al sistema, entre altres qüestions. A Catalunya es va fer, a través de la Conferència Nacional d’Educació (2003), una avaluació de la llei i la seva aplicació que s’hauria d’haver considerat en tot el seu valor.

P. ¿I com veu la situació de l’edu·cació a Catalunya? R. Sens dubte avancem, encara que el sistema s’ha vist directa·ment afectat per la crisi econòmi·ca. Ara hauríem de fer un salt en·davant en la qualitat, i això no és solament qüestió de recursos eco·nòmics, però també. La proposta curricular que es fa va en aquesta línia de millora, sens dubte.

P. I, ja per acabar, ¿té algun pro·jecte immediat?R. Arribat a l’edat de jubilació com a professor universitari no tinc altres projectes que seguir ac·tiu mentalment, per ajudar la nos·tra educació quan se’m demani.

“Tenir les competències com a referent no suposa trencar amb tot el que s’ha fet fins ara, sinó posar suficient atenció a la dimensió aplicativa dels coneixements”

“Les novetats sempre costen una mica de pair, i molts acadèmics han reaccionat més a la defensiva que amb el sincer desig d’entendre el que realment les competències aporten de positiu”

“Les competències s’arriben a dominar al final d’un llarg procés al qual s’arriba d’una manera lenta i progressiva”

El catedràtic Jaume Sarramona, jubilat des del 2014, és una de les personalitats més destacades del nostre país en l'àmbit de la pedagogia, amb una brillant trajectòria acadèmica i una llarga llista de publicacions. Fa poc ha publicat el llibre Competències bàsiques i currículum, que es va presentar al Col·legi

“El missatge del terme competència és la vinculació dels aprenentatges amb les necessitats reals de la vida”

Jaume Sarramona

Jaume Sarramona