AGROactivitat 78 (juny 2015)

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO78

J U N Y [ 2 0 1 5 ]

AC

TIV

ITA

T

Anem per feina!

Tinc la sensació que aquesta ha estat una Assemblea General molt integra-dora, de molta confiança, molt parti-cipativa i dins la normalitat, on tothom ha estat atent al seguiment de projec-tes com el Pla Marc o la Llei de Coo-peratives, que fa uns mesos ens vam comprometre a impulsar i que s’han anat tancant.

Per aquest any ja tenim noves propos-tes. Sense deixar la feina del dia a dia, ens hem marcat uns grans projectes que treballarem. També assumim el repte que l’actual Pla de Concentració deixi pas a un nou Pla de la Compe-titivitat per donar cabuda a totes les formes possibles de cooperació.

La intercooperació entre les nostres cooperatives és el pal de paller de la competitivitat i creiem que només fent lligams entre cooperatives de diferents sectors començarem a su-mar volums importants de producció.

Més enllà, també hem de ser capaços d’obrir una via a la col·laboració amb altres federacions de cooperatives i fins i tot, hem d’exposar propostes a Cooperatives Agro-alimentàries d’Es-panya per buscar respostes a proble-màtiques que tenim damunt la taula.

A nivell d’Europa, ja us puc confirmar que el dia 22 de juny serem a Brus-sel·les negociant mesures per al sec-tor de la fruita. Ens vam comprometre a atansar la Federació a les instituci-ons europees, i estem a punt de fer el primer pas.

També estem expectants a la situació política que se’ns presenta davant i ens estem preparant perquè, quan es-tiguin formats els governs municipals, establirem relació amb totes les dipu-tacions i alguns consells comarcals.

No puc acabar sense fer menció a la col·laboració entre la Federació i la

Conselleria d’Agricultura per aconse-guir que el sector hagi cobrat ajuts del Pla de Concentració corresponents als anys 2011 i 2012. Amb una situ-ació de país com la que estem vivint, hem pogut injectar uns 10 milions d’euros que han anat directament a les nostres cooperatives.

El repte que tenim al davant és emo-cionant. És el compromís que sorgeix del Pla Marc i que té la voluntat de si-tuar les nostres cooperatives al llindar del 2020 com a empreses competiti-ves, en un segment de producció im-portant i amb uns volums competitius. Un estímul per posicionar-nos davant la resta del sector agroalimentari ca-talà, espanyol i europeu.•

RAMON SARROCAPresident

AGRO78 ABRIL 2015 SUMARI/3

DOSSIER 4 Assemblea General Federació

FEDERACIÓ 7 Cooperatives a Hispack

8 Col·laboració amb Caprabo

SECTORS 9 Els nostres caps de branca: Ferran Sabater, planta viva

10 Opinió Josep Erra: Carn de qualitat

11 El sector de la fruita demana mesures

12 Grup de treball d’assegurances

13 Opinió Ramon Armengol: Quotes lleteres

EMPRESA 14 InnovaCoop: Projecte de micotoxines

15 Coopinió: Vinícola de Nulles, promoció de producte

16 Opinió Enric Dalmau: Creació de cooperatives a Romania

SUMARI

El repte és emocionant EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

19 Assemblea General de les seccions de crèdit

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: Cava Reserva del Soci Brut Nature de Llorenç del Penedès

22 Reportatge: Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell

25 Batea amplia les instal·lacions

ActelGrup organitza la V Diada del Soci

Sant Isidre de les Borges inaugura la benzinera

27 Garriguella crea un vi amb Carles Bros

Covides reobre l’agrobotiga de Sant Sadurní

Castell d’Or aposta per Amèrica Llatina

28 Cooperativa Emprenedora: Cooperativa Camp d’Alcarràs

29 La Finestra: Joan Barios, Cooperativa d’Albesa

30 Temps d’oci: Sol i serena, a la Cooperativa Falset Marçà

4/DOSSIER AGRO78 JUNY 2015

En el marc de la XXXII Assemblea General, la Fe-deració de Cooperatives Agràries de Catalunya ha presentat el “Document de reflexió estratègica: Visió 2020”, que tanca la segona fase del Pla Marc del Coo-perativisme Agrari Català i aposta per defensar l’esta-bliment d’un Pla per al foment de la competitivitat en el sector. Les conclusions s’han presentat a la Llotja de Lleida, en un acte presidit pel conseller d’Agricul-tura, Josep M. Pelegrí.

Les més de 350 persones assistents a l’Assemblea General també van atendre les explicacions del Con-sell Rector de la Federació sobre els principals pro-jectes que té en marxa aquesta entitat.L’acte de cloenda el va presidir el conseller d’Empre-sa i Ocupació, Felip Puig, que encapçala el Departa-ment promotor de la nova Llei de cooperatives, pro-jecte legislatiu que s’està tramitant al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació.

Els reptes de futur de la Federació passen, indiscuti-blement, per donar suport a les cooperatives agràries en el compliment del full de ruta que marca les prio-ritats per a la pròxima dècada i que té l’objectiu d’en-fortir aquestes organitzacions i els seus socis.

Així ho va afirmar el president de la Federació, Ramon Sarroca, en el decurs de l’Assemblea General i des-prés de la presentació de conclusions del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català.En aquest sentit, també va argumentar que “un dels nostres objectius primordials és reforçar l’acció de lobby envers l’Administració, intensificant els contac-tes amb les conselleries que ens afecten més directa-ment. Juntament amb aquest, també estem disposats a ser el fil conductor per fomentar la cooperació entre les cooperatives des de l’amplitud de mires, promo-vent fusions però també buscant la complicitat a tra-vés de la intercooperació i els convenis”.

MÉS COMPLICITAT

Una de les novetats que ha incorporat el Consell Rec-tor de la Federació en els últims mesos és la creació de la Comissió de visites a cooperatives. “És fona-mental trobar noves maneres de comunicar-nos amb les nostres sòcies, posar al seu abast noves eines per prendre decisions i consensuar temes importants”, i es va anunciar que “canviarem la manera de comuni-car-nos la Federació amb les cooperatives, no només a nivell de forma sinó també la manera i el contingut.

Un pla per fomentar les cooperatives

Més de 350 persones han assistit a la XXXII Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i a la presentació

de conclusions del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català

AGRO78 JUNY 2015 DOSSIER/5

Un pla per fomentar les cooperatives

Volem ser molt més directes, aprofundir la informació i evitar l’atomització de la documentació”.Altres temes que resulten estratègics són l’aprovació de la nova Llei de cooperatives de Catalunya, fruit d’una negociació que “no ha estat fàcil perquè hem hagut de consensuar moltes opinions dins del món cooperatiu català, però que també ha posat de mani-fest l’interès de l’Administració per entendre les nos-tres peculiaritats i reconèixer el model”.Durant la presentació del pla d’acció de la Federació per enguany, es va explicar la tasca que s’està fent en la promoció del producte cooperatiu i es va destacar la col·laboració “que podria ser de llarg recorregut” amb supermercats Caprabo donada la seva estratègia de posar a l’abast del consumidor productes de qua-litat. A més, es va recordar que les cooperatives con-formen una important xarxa d’agrobotigues i turisme.També es va destacar que es continua fent seguiment dels temes sectorials i es treballa en l’aplicació de la nova PAC, el desplegament del PDR, les lleis estatals d’integració cooperativa i de la cadena de valor i la defensa del model de cooperativa agrària amb secció de crèdit, un tema que treballen conjuntament entre la Federació i l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC).En l’àmbit de serveis, s’aposta per oferir serveis em-presarials i formació de qualitat i, fins i tot, “volem fer un pas enllà i col·laborar amb les cooperatives en la prestació de serveis als seus associats, ja que la Fe-deració és qui millor entén i coneix les cooperatives i els seus socis”.

SECTOR ESTRATÈGIC

En la mateixa línia de Ramon Sarroca quan va afirmar que “sovint les cooperatives esdevenim mirall de la resta del sector agroalimentari”, el conseller d’Empre-sa, Felip Puig, va destacar “el paper del cooperativis-me i la singularitat de les cooperatives agràries”.En l’acte de cloenda, el conseller Puig va afirmar que “el cooperativisme agrari aporta un actiu molt impor-tant: l’equilibri territorial, la construcció d’un sol país i la cohesió social” i va destacar que “estem conven-çuts que el model de gestió democràtica, de compro-mís social, de retorn al territori, de cohesió entre les persones té un valor essencial en aquest moment en què és l’hora de tornar a créixer”.•

FCAC

FCAC

6/DOSSIER AGRO78 JUNY 2015

Pla Marc: Visió 2020

Durant la presentació del “Document de reflexió estratègica: Visió 2020”, es va subratllar el compromís del Pla Marc amb les cooperatives i des de les cooperatives, el seu paper com a una eina bàsica per al futur del món rural i les persones que hi viuen.En aquest sentit, el president de la Federació explicava que “aquest do-cument ens aporta una estratègia a mitjà termini. A partir d’ara i amb l’ajuda de tots vosaltres, comença la feina a territori, vetllant per les coope-ratives en tots els seus vessants tant productiu i econòmic com per tot el que suposen per als socis”.Per la seva part, el conseller d’Agri-cultura, Josep M. Pelegrí, va afirmar que “el cooperativisme del nostre país ha estat, és i crec que ha de seguir sent un senyal d’identitat de Catalunya i del sector agroalimentari.

Entre tots, hem d’intentar que aquest model perduri en el temps i sigui cada vegada més útil, més eficient i més competitiu, i entre tots hem de fer una crida perquè els joves s’incorporin i hi hagi una certa capacitat de regenera-ció dels consells rectors”.

CONCLUSIONS DE FUTUR

El document de reflexió estratègica “Visió 2020” s’organitza al voltant de 4 eixos (estructura social, col-laboració i vertebració, comercialit-zació i producte cooperatiu), que es desglossen en 13 grans objectius i es concreten en 91 actuacions.Les línies de futur que apunta han sorgit d’una primera fase de diagnosi del sector i d’una posterior discussió, rica i plural, que es va dur a terme du-rant tot un semestre i en el qual van

participar més de 150 representants de cooperatives d’arreu del territori.La principal conclusió és la necessitat d’articular un nou Pla per al foment de la competitivitat del sector, que reforci el lideratge de les cooperatives i pro-piciï un salt significatiu en la dimensió mitjana d’aquestes empreses. Altres objectius són promoure la incorpora-ció de joves i la implicació del soci a la cooperativa, millorar la professio-nalització d’aquestes empreses, po-tenciar la innovació, crear bancs de terres i fomentar el model de coope-rativa agrària amb secció de crèdit.En l’àmbit de comercialització, la Federació té el repte de fomentar la creació d’una xarxa d’agrobotigues i la internacionalització, a partir d’es-tratègies de promoció conjunta i la possible creació d’una marca coope-rativa.•

A Catalunya, hi ha 221 cooperatives agràries federa-des, que sumen 34.489 socis productors i una factu-ració global superior als 1.600 milions d’euros anuals. Per demarcacions territorials, hi ha 67 cooperatives a les comarques de Lleida, 67 cooperatives a les de Tarragona, 43 a les Terres de l’Ebre, 27 a Barcelona i 17 a Girona.Per sectors de producció, hi ha 110 cooperatives que es dediquen a l’elaboració d’oli d’oliva, 90 cooperati-ves a fruita seca, 68 a vi i cava, 46 a fruita dolça, 39 a cereals i farratges, 20 a pinsos, 11 a horta, 10 a cítrics, 10 a ramaderia, 9 a llet, 2 concentren la producció d’arròs i 1 la de flor i planta ornamental. Cada coo-perativa agrària pot dedicar-se a més d’una activitat productiva.

Segons la fase de diagnosi del Pla Marc, l’evolució de la facturació global des de l’any 2008 fins a 2011 és més fa-vorable al sector cooperatiu que a l’agroindústria. Men-tre les cooperatives agràries van augmentar les ven-des netes un 0,9%, l’agroindústria van caure un 0,5%.Durant el període estudiat, la facturació mitjana per empresa també va augmentar un 6,4% a les coopera-tives i va baixar un 4,9% a l’agroindústria.Quant als esforços per millorar la productivitat, l’evo-lució de la facturació per treballador a les coopera-tives pràcticament duplicava a l’agroindústria en els últims dos anys de l’estudi. L’increment de la factura-ció per treballador era d’un 15,6% a les cooperatives (378 milers d’euros per treballador) i només d’un 8% a l’agroindústria (269 milers d’euros).•

FCAC

AGRO78 JUNY 2015 FCAC/7

Cooperatives a Hispack

Fruit d’un acord amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’última edició del saló de referència del mercat de l’embalatge, Hispack, ha comptat amb una incipient pre-sència de cooperatives agràries.L’acord entre la Federació i Hispack ha permès que les coo-peratives gaudissin de diferents opcions de participació, sen-se cost econòmic, en una de les majors plataformes de negoci d’Europa per al sector de l’alimentació.A la Zona Premium, fins a 35.000 visitants professionals de diferents països han pogut veure els envasos innovadors de les cooperatives agrícoles de Riudecanyes i Montbrió del Camp, Acomont, Coselva, l’Arbequina, Sant Isidre de les Bor-ges Blanques i la SAT Apícola el Perelló. Els productes s’ex-posaven a l’aparador de la Federació ubicat dins l’espai de packaging premium.A més, les cooperatives de Riudecanyes i de Montbrió van aportar producte per a degustació durant trobades de ne-gocis de la Zona Networking, moment en què els professi-onals estan receptius a conèixer nous productes i emba-latges.

En el marc d’aquest conveni, la Federació va aconseguir entrades gratuïtes al saló per a totes les cooperatives as-sociades.

TROBADA DE JOVES EMPRENEDORS

Amb el títol “El packaging al sector agroalimentari”, la Fe-deració i el Departament d’Agricultura van organitzar una conferència dirigida a joves emprenedors amb la finalitat de transmetre la importància de la marca en l’embalatge dels productes alimentaris.Enric Dalmau, responsable de Formació de la Federació, va subratllar que “en un moment en què el packaging es con-sidera un factor important per aportar valor afegit, Hispack esdevé una plataforma interessant perquè reuneix als profes-sionals més qualificats del sector”.Aquesta actuació forma part de la col·laboració entre amb-dues entitats per formar els joves emprenedors catalans i de la qual ja n’han participat, des de l’any 2006, més de 400 alumnes.•

Exposició a la Zona Premium, tast de productes a la Zona Networking i trobada de joves emprenedors

Productes cooperatius a l’expositor de la Federació. FCAC

FCAC HISPACK

8/FCAC AGRO78 JUNY 2015

Acord entre Caprabo i la Federació

Caprabo ha donat un impuls a la venda de productes proce-dents de cooperatives agràries amb la introducció, l’últim any, de 26 noves cooperatives i més de 260 productes en els seus lineals. Per fer-ho, ha treballat estretament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, entitat amb la qual acaba de reforçar els lligams.

El director general de Caprabo, Alberto Ojinaga, i el presi-dent de la Federació, Ramon Sarroca, han acordat “aug-mentar encara més la presència de productes de coopera-tives agràries en els supermercats, intensificant una línia de treball que està ja oferint resultats molt positius. El volum de vendes ha tingut un increment mitjà del 12% i supera els 17,5 milions d’euros”, explica Ojinaga.Per la seva part, Sarroca destaca la “capacitat d’adaptació de Caprabo per treballar amb els productes cooperatius en un pla micro, comarca per comarca, i l’aparador que supo-sa aquesta cadena de supermercats a l’hora d’apropar els productes de cooperatives, en alguns casos molt petites, al consumidor”.Amb Caprabo, ja treballen més de 40 cooperatives agràries i en els lineals d’aquests supermercats s’hi poden trobar fins a 400 productes cooperatius.L’any 2013, va ser el primer supermercat a introduir el segell oficial de “proximitat” del Departament d’Agricultura i de for-ma pionera ha posat en marxa un programa per comarques, que consisteix a vendre productes específics a les botigues de cada territori. A Barcelona i l’àrea metropolitana fa una se-lecció de productes comarcals.•

Els supermercats Caprabo venen productes de 40 cooperatives agràries i, l’últim any, s’hi han introduït 260 noves referències

Ramon Sarroca i Alberto Ojinaga van signar la col·laboració. FCAC

CAPRABO

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

FERRAN SABATERPLANTA VIVA

President de Cor-ma, la primera firma espanyola en pro-ducció i comercia-lització de plantes, Ferran Sabater és cap de branca del sector de planta viva de la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Cata-lunya des de l’any 2006.

També és vicepre-sident del Consell Sectorial de planta ornamental de Co-operatives Agro-ali-mentàries d’Espa-nya i representant de la FCAC a la CHOC, la interpro-fessional catalana del sector.

els nostres caps de branca

Des de principi d’any, l’IVA per a flor i planta torna a ser del 10%. S’ha notat en el consum?El fet de baixar l’IVA del 21% al 10% està comportant una reactivació, ja que el producte es torna més competitiu. Estem notant un augment del consum en els particulars, però també a nivell de l’Administració. Això és degut que els organismes públics treballen per partides pressupostàries i per tant, amb la mateixa partida poden adquirir més unitats de planta.Tornar de l’IVA general al reduït en el nostre sector és una fita que vam aconseguir la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, negoci-ant durant molt de temps a diferents plataformes, i n’estem especialment satisfets.

Recentment heu fet una compareixença al Parlament de Catalunya...Sí, per sol·licitar que els hivernacles siguin considerats una estructura desmuntable amb la missió de protegir cultius agraris com la planta, la flor i l’horta.

Per què és important aquesta catalogació?Perquè la nova Llei de simplificació administrativa equiparava els hiverna-cles a construccions i, per tant, subjectes a una llicència d’obres.En la compareixença, vam explicar que els hivernacles de producció són estructures mòbils que tenen la funció de protegir el cultiu de les incle-mències del temps, amb la finalitat d’assegurar la viabilitat dels conreus i mantenir la competitivitat del productor i la cooperativa.

Quina resposta heu tingut?La nostra proposta ha tingut el suport de diversos grups parlamentaris i ens consta que pròximament es publicarà la Llei de simplificació adminis-trativa incorporant l’esmena que hem defensat.El fet que els hivernacles no siguin considerats una construcció ens apor-tarà més agilitat i menys cost econòmic, ja que només estarem obligats a fer una comunicació a l’ajuntament corresponent.

I el projecte Viles Florides, en què consisteix?Viles Florides està impulsat per la CHOC, de la qual forma part la Fede-ració de Cooperatives. És un estímul per a la transformació dels pobles i ciutats de Catalunya, per mostrar la riquesa natural i paisatgística del nostre país. És important perquè posa en valor l’esforç de certs ajunta-ments per fer millores visuals i tècniques en els espais públics, fent-los més sostenibles, etc.

Com s’està desenvolupant?Enguany hem duplicat el nombre d’ajuntaments participants en el projecte i hem passat de la trentena a més de setanta, fins i tot alguns s’han quedat fora perquè han presentat la convocatòria fora de termini.Com a novetat, hem incorporat els premis 4 i 5 flors, per reconèixer la tasca d’ajuntaments que ratllen l’excel·lència en la millora de l’entorn.

El sector de planta viva, com afronteu el futur?Amb l’optimisme de veure que s’està iniciant un cert procés de reacti-vació després de set anys de crisi permanent. A més, les mesures que hem anat aconseguint ens permeten que la comercialització del nostre producte sigui molt més competitiva i faci més atractiu el consum de “vitamina verda”.•

“Es reactiva el consumde planta viva”

AGRO78 JUNY 2015 SECTORS/3

10/SECTORS AGRO78 JUNY 2015

JOSEP ERRAPINSOS FCAC

Serà la qualitat, la nostra raó de ser?

En els darrers anys, les cooperatives ramaderes hem lluitat titànicament per mantenir-nos competitives en el mercat. Veient com altres models de producció gaudien d’uns costos inferiors, hem apli-cat solucions imaginatives per guanyar eficiència i poder ajustar uns marges que, malauradament, han estat negatius en períodes que se’ns han fet massa llargs.En aquest procés, hem estat molt curo-sos amb la productivitat, l’alimentació

i la sanitat sense oblidar l’aplicació del benestar animal. Mentrestant, aspectes lligats a la qualitat han quedat en segon pla fins que ens hem adonat que tenim raons de sobres per parar-hi atenció.Potser és agosarat afirmar que ens tro-bem en un punt d’inflexió, però sí que s’està donant un replantejament de cap a on ha d’anar la nostra producció i sa-bem què és el que no volem: que la carn, un dels eixos de la nostra alimentació, es pugui convertir en un commodity. Els pro-ductes d’origen animal han de ser extre-madament valorats perquè constitueixen la nostra principal font de proteïna, supo-sen un tresor per al creixement i formen part de qualsevol dieta equilibrada.En el cas de la carn de porc, per exem-ple, cada dia hi ha més professionals que afortunadament la valoren, des de carnissers a xefs. Races com el Duroc o el Berkshire s’estan implantant en la pro-ducció per satisfer les noves necessitats del consumidor.

Cada etapa de la cadena de subminis-trament és clau per aconseguir un pro-ducte de bon sabor i textura, i per això és necessari desenvolupar un enfoca-ment múltiple per tal d’assegurar l’èxit. Som conscients que queda molt camí per recórrer i que un bistec de la millor genètica pot esdevenir incomestible si el producte no s’ha cuinat correctament o si hi ha una falla en algun punt de la línia de producció.Si ramaders, processadors i detallistes aprenem a optimitzar la qualitat i el gust de la carn, estic segur que també en fa-rem més partícip al consumidor i tots hi sortirem guanyant.

L’AVANTATGE COOPERATIU

Les cooperatives ens trobem en una si-tuació privilegiada per donar resposta a aquesta demanda, atès que cobrim tot el procés. Controlem l’alimentació, la cria i l’engreix, i fins i tot alguns arribem direc-tament al consumidor.Això suposa un gran avantatge respec-te altres models productius. A més, en el nostre cas, el ramader que té cura dels animals n’és el propietari i, per tant, el pri-mer interessat a què els animals gaudei-xin del benestar que necessiten i en què no s’origini cap falla en el procediment.Tot i així, encara hi ha camí per recórrer. Cal que l’esforç del productor es vegi re-compensat, i és aquí on ens topem amb el fet que la qualitat pot esdevenir un concepte massa subjectiu. Des del mo-ment en què invertim per a la seva mi-llora, el que volem és que el valor afegit obtingut es pugui quantificar i això es pot materialitzar amb l’avaluació de diferents paràmetres que hi incideixen, com la ge-nètica, el sexe, el pes al sacrifici, el per-centatge de carns exsudatives, el pH o el color.En aquest nou escenari, les cooperatives apostarem fermament per aconseguir un producte que el client sabrà valorar i, junt amb la qualitat, hi vincularem conceptes com innovació, tradició, proximitat, sos-tenibilitat i treball cooperatiu.•

Potser és agosarat afirmar que ens trobem en un punt d’inflexió, però sí que s’està donant un replantejament de cap a on ha d’anar la nostra producció i sabem què és el que no volem: que la carn, un dels eixos de la nostra alimentació, es pugui convertir en un commodity”


Mesures per a la fruita d’estiu

La Federació ha mantingut diverses reunions amb Generalitat, Parlament i Ministeri. FCAC

Donat que encara s’arrossega la crisi sorgida arran del veto rus, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya està negociant amb les institucions catalanes, estatals i comunitàries perquè s’adoptin mesures per salvar la campanya de fruita d’estiu. El cap de branca de fruita, Josep M. Sans, argumenta que “el sector no pot tornar a patir una situació de daltabaix com la de l’any passat perquè estem convençuts que molts productors no hi podrien fer front i s’abandonaria una part important de la producció de fruita i horta”. La Federació ja ha mantingut trobades amb el Departament d’Agricultura i diver-sos grups parlamentaris, a més de transmetre un plec de propostes al Ministeri espanyol, a grups europarlamentaris i al COPA-COGECA. L’objectiu és mantenir trobades amb tots ells.

PROPOSTES FCAC

Les cooperatives agràries catalanes reclamen a Brussel·les que es mantinguin les mesures excepcionals mentre duri el vet rus i que s’incrementin les quotes de retira-da dels productes que s’hagin esgotat, com és el cas de la poma a Espanya.A més, caldria la inclusió immediata de la fruita d’estiu com a producte elegible per a la retirada, millorar del mecanisme de prevenció i gestió de crisi dins dels programes operatius de les organitzacions de productors i reforçar els instruments de gestió de crisi greu de la Política Agrària Comuna (PAC).Finalment, és necessari que la Unió Europea lideri els processos de negociació amb tercers països en substitució dels acords bilaterals aconseguits per cada estat membre i que vetlli pel compliment de les pràctiques comercials destinades a evitar abusos entre la distribució i els productors.•

FCAC

La Comissió d’Assegurances de la Fe-deració de Cooperatives Agràries de Catalunya, presidida per Josep Lluís Escuer, està treballant per millorar man-cances de l’actual sistema. Amb aques-ta finalitat, els caps de branca de dife-rents sectors productius es van reunir amb la coordinadora de l’àrea d’Agrose-guro de Central d’Assegurances d’Ac-telGrup, Anna Clivillé, van posar damunt la taula les problemàtiques de les princi-pals línies i plantejar possibles millores.

En el cas de les assegurances de frui-ters, es van tractar dues situacions ocorregudes en la passada campanya com són els danys per dessecament del fruit en els cítrics i com es pot millorar la cobertura pel cracking del paraguaià.En l’arròs, es va plantejar la possibilitat de demanar un increment de preu en varietats de més qualitat, mentre que en fruita seca i l’olivera es va comen-tar que es tracta d’una assegurança de rendiments en què es cobra la pèrdua

de producció si no s’arriba al 70% de la mateixa mitjana històrica. En el cas de l’olivera, s’ha demanat una reunió amb la Conselleria d’Agricultura per valorar la implantació d’una pòlissa biennal a partir de la propera campanya.Els cerealistes van sol·licitar la possi-bilitat d’assegurar les segones collites allargant el període de contractació, l’aprofitament per farratge en cas de pedregades, l’aixecament del cultiu i el peritatge dels danys per ventades.Finalment, en ramaderia es preveuen canvis en l’assegurança de recollida i destrucció de cadàvers de bestiar per la implantació del sistema creixent a partir del juny. A més, el preu de la prima serà lleugerament superior al de l’any passat per compensar la davallada de subven-cions i potser també hi haurà canvis en la taula de bonificacions i recàrrecs.De moment, els caps de branca van descartar la possibilitat d’implantar una assegurança obligatòria vinculada a la DUN.•

12/SECTORS AGRO78 JUNY 2015

Reunió del grup de treball de la Comissió d’Assegurances de la Federació. FCAC

Millorar les assegurances


RAMON ARMENGOLRAMADERIA I LLET FCAC

Adéu a la quota lletera

Després d’un període de més de 30 anys en què s’han mantingut les quotes làcties com a mesura per controlar l’oferta, l’1 d’abril va començar una nova era per al sector.La Unió Europea va prendre la de-cisió de suprimir la quota lletera en la reforma de la PAC de 2003 i es va anar aplicant progressivament a partir de l’any 2008 mitjançant l’anomenat “aterratge suau”, que consistia a concedir un increment lineal de la quota en els estats membres entre 2009 i 2015.

En aquests anys, el sector lacti s’ha reestructurat i professionalit-zat, amb una gran tendència a la concentració. A Catalunya s’han perdut el 60% de les explotacions de boví de llet en 15 anys, però s’ha mantingut la producció. Actu-alment, hi ha unes 640 explotaci-ons que sumen una producció su-perior a les 675.000 tones anuals, un 75% del consum intern total sense tenir en compte els derivats lactis com iogurts i formatges.El repte per al sector productor de llet és aconseguir explotaci-ons eficients i competitives. Amb la dimensió adequada, capacitat d’innovació i un control ajustat so-bre els costos de producció –prin-

cipalment sobre l’alimentació– el sector podria fer front a la volatili-tat dels preus de la llet i les matè-ries primeres.Quant a la indústria, el principal desafiament serà adaptar la pro-ducció a la demanda, augmentant l’elaboració de formatges, iogurts, llet en pols o altres proteïnes per tal crear més valor afegit. Tampoc podem oblidar la recuperació del mercat interior –en mans principal-ment de multinacionals franceses– i la internacionalització per fer front a la creixent demanda mundial.La situació que sorgeix després de la fi de la quota provocarà que el comportament dels preus en ori-gen oscil·li en funció de l’oferta i la demanda dels mercats mundials i del poder negociador que tindrem els ramaders. Per tant, el sector estarà molt exposat a la volatilitat dels mercats i és aquí on les co-operatives hem de jugar un paper important, reforçant el paper ne-gociador dels productors i millo-rant la posició en el mercat.En aquest sentit, també és impor-tant el nou Reial Decret 125/2015 que modifica la regulació del pa-quet lacti, fins ara poc desenvo-lupat a Espanya. Aquesta norma-tiva proposa mesures per millorar l’equilibri de la cadena de valor i el bon funcionament del procés de subministrament de llet, destacant la figura del contracte obligatori com a garantia d’estabilitat i més protagonisme de les organitzaci-ons de productors.La finalització de les quotes llete-res és una oportunitat per al sec-tor, sobretot si orientem la produc-ció a l’elaboració de productes de valor afegit. Ara bé, ens preocupa que no sigui possible arribar a acords estables amb la indústria transformadora i la distribució que permetin garantir la viabilitat del sector lacti a Catalunya.•

La finalització de les quotes lleteres és una oportunitat, sobretot si orientem la producció a l’elaboració de productes de valor afegit, però ens preocupa que no sigui possible arribar a acords estables amb la indústria que garanteixin la viabilitat del sector”

14/EMPRESA AGRO78 JUNY 2015

LA PROBLEMÀTICA DE LES MICOTOXINES

SECTORS:Pinso, conreus herbacis, fruita seca, arròs, ramaderia i llet.

GRUP RDI:La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’assessorament per a la gestió, coordinació i elaboració dels projectes d’innovació, acompanyant les cooperatives implicades en totes les etapes de la recerca. Donar-se d’alta en el Grup RDI permet estar informat de les no-vetats en recerca, de la celebració de fires, seminaris i trobades empresarials i de la possibilitat de propostes de col·laboració en projectes de R+D+I.

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 292 016

PROJECTE INNOVA#COOPLes micotoxines constitueixen una problemàtica per a la seguretat ali-mentària en sectors com pinsos, cereals, farratges, fruita seca, carn i llet, ja que es tracta de substàncies produïdes per fongs que poden arribar a comportar intoxicacions.Aquesta problemàtica comporta un considerable impacte econòmic per al productor i les cooperatives a causa de les mesures que cal aplicar per a la seva prevenció, detecció i control. A més, en el cas del bestiar, les micotoxines poden comportar problemes en la salut dels animals i afectar la rendibilitat de les explotacions ramaderes.Per aquest motiu, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha posat en marxa, conjuntament amb les cooperatives dels sectors productius més afectats, un projecte d’innovació que té la doble finali-tat de garantir la seguretat alimentària i millorar l’eficiència econòmica de les explotacions.

PROJECTE DE RECERCA

La Federació promou la participació del major nombre de cooperatives dels sectors afectats en el projecte amb la finalitat de recollir deman-des i realitats concretes segons els tipus de producció. D’aquesta ma-nera, les solucions que sorgeixin de l’estudi compliran l’objectiu de ser ajustades a la realitat i viables per al sector.Està previst investigar temes de prevenció en camp i també els asso-ciats a les fases d’emmagatzematge i els processos de transformació.El projecte es durà a terme, en la fase inicial, en col·laboració amb la Unitat de Micologia Aplicada de la Universitat de Lleida, i compta amb el suport del Departament d’Agricultura.•

Buscant respostes a les micotoxines

FCAC

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 292 016

AGRO78 JUNY 2015 EMPRESA/15

CO[OP]INIÓ JOAN CASTELLVÍ [COOPERATIVA VINÍCOLA DE NULLES]

“Sense clients, la resta no serveix”Joan Castellví és el director gene-ral de la Cooperativa Vinícola de Nulles, un celler que l’any 2010 es va replantejar la seva orientació i que, des d’aleshores, ha apostat per una “estratègia de diferen-ciació basada en els vins i caves Adernats, que permeti tindre un valor afegit addicional perquè els socis obtinguin una rendibilitat adequada”.

Per què l’aposta per l’enoturisme?L’enoturisme és la principal eina de promoció comercial dels nostres productes, que ens permet vincular el patrimoni històric de la coopera-tiva amb els vins i caves Adernats, amb la cultura del vi i amb el nostre territori.Per això treballem amb tres mar-ques; l’enoturística “Catedral del Vi de Nulles”, “Adernats” per al pro-ducte i la marca paraigües “Vinícola de Nulles”.

Què us aporta l’estratègia de dife-renciació?El nostre client valora la qualitat del producte més enllà del preu. Gràci-es a l’enoturisme, els clients que ens venien a visitar pel boca-orella han anat posicionant el nostre producte un o dos esglaons per damunt d’on estàvem situats.Estem orgullosos d’haver aconse-guit treure totes les etiquetes pre-concebudes sobre el vi cooperatiu. Nosaltres, igual que molts altres ce-llers cooperatius, hem apostat per la professionalització i per la quali-tat per tal d’aportar valor a la coo-perativa a partir d’un producte ben posicionat, i és important que així se’ns reconegui.

Quin vincle teniu amb el vostre cli-ent?Que el teu client et conegui, sàpiga l’esforç que hi ha darrere d’un pro-ducte, les famílies que viuen d’ai-xò... fa que el lligam sigui molt més fort. És un procés lent, però hem fi-delitzat molt el nostre client.

I l’agrobotiga, quin paper hi juga?És el punt de venda que més valor afegit ens aporta, perquè a l’agro-botiga tenim una relació directa

amb el client, sense intermediaris. L’agrobotiga ens permet copsar les seves impressions i quan el client et parla, els seus comentaris són claus perquè milloris de cara al futur.Els socis de la cooperativa són molt importants, però els clients són bà-sics; si no tens qui compri el teu producte, tota la resta no serveix de res.

També sou una de les cooperati-ves que heu entrat als lineals de Caprabo, etc.Sí. Tots els canals de venda són complementaris i tan necessari és un com l’altre.La presència a Caprabo ens apor-ta notorietat de marca. Amb la seva aposta pels productes de proxi-mitat, Caprabo està reconeixent el paper del territori, ens obre l’accés a clients nous que no ens hagues-sin conegut i a més, és una empre-sa que respecta molt el valor afegit dels productes, que és conscient que al darrere d’aquests productes hi ha moltes famílies que n’hem de poder viure dignament.

Com valoreu les feines de promo-ció de producte que s’estan fent des de la Federació?Les cooperatives, que sovint for-mem part de diferents associacions, el que finalment necessitem és que ens aportin valor i que ens ajudin a posicionar millor el nostre producte per accedir a nous mercats.Des de què la Federació ha agafat

més empenta en la promoció del producte cooperatiu, l’associat ens hi sentim més propers i tenim la sensació que ens està ajudant en una feina bàsica per a les cooperati-ves que ens dediquem a la comerci-alització directa.

És, doncs, una línia a potenciar?Per descomptat. Cada dia, quan m’aixeco cada matí, la meva princi-pal tasca és vendre el meu produc-te. El valor diferencial que et dóna que t’ajudin a comercialitzar és molt important. Llavors és quan notes que la Federació t’aporta coses, t’ajuda, s’està movent...A més, la major part de les accions de promoció comercial que ens ofe-reix la Federació ens permeten anar creixent sense haver de destinar-hi un pressupost important. Això tam-bé ho agraïm mot.

Quina línia li demanaríeu a la Fede-ració que treballés?És molt important que continuï la lí-nia que ja ha començat amb Capra-bo. Com a representant d’un con-junt d’empreses, la Federació pot tocar portes de canals on nosaltres no podem accedir individualment. Aquests grans clients són molt im-portants, perquè ens permeten ven-dre i alhora tenim la garantia de co-brament.El poder d’interlocució de la Fede-ració és molt potent i si ens obre portes, després ja som cadascú que hem d’aprofitar l’ocasió d’entrar.•


Cooperatives a Romania, model de futurFa uns mesos, la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya em va proposar de participar en un projecte a Romania. El projecte consisteix a ajudar a constituir una cooperativa agrària a la regió del Gorj per organitzar la produc-ció i la comercialització d’una varietat de móra molt apreciada al mercat.

Després de diversos contactes, el dia 22 de març vaig emprendre el meu vi-atge a Romania. Allí vaig poder apreciar l’interès, la curiositat i també el suport per part de l’Administració i d’un grup de pagesos. Vaig conèixer els princi-pals impulsors d’aquest projecte, en Ion Ciocea, alcalde de Bustuchin, un dels pobles més importants de la regió. Només em van fer falta quatre dies per adonar-me que era un gran alcalde i una gran persona. També vaig tenir el plaer de conèixer a Guzmán Aparicio, un es-panyol fincat a Romania que treballa en

una consultoria fent projectes. Treballa-dor incansable, és el principal valedor i impulsor de la cooperativa.La gran sorpresa per a mi fou que la primera reunió esdevingué amb el pre-sident del Judet de Gorj, Ion Calinoiu, que ens va transmetre tot el seu suport i la importància de l’organització del pro-jecte. També va fer menció de les difi-cultats i la falta de recursos, tant tècnics com humans. La meva resposta fou que si sabíem convertir aquestes dificultats en problemes, podríem resoldre’ls.Després de diverses reunions amb di-ferents alcaldes de la zona, el dia de la jornada principal vam tenir l’assistència i el suport del prefecte del Judet, Alin-Vasile Vâcaru. Davant de tot això, em vaig sentir una mica ambaixador del cooperativisme, la qual cosa m’omplí d’orgull i satisfacció.En un país on les cooperatives són pràcticament inexistents, la meva tasca era explicar en què consisteix una coo-perativa, com treballa, l’organització so-cial que comporta, la creació de riquesa dins el món rural i sobretot, transmetre els valors cooperatius. Un bon camí per a desenvolupar una zona rural molt bo-nica on pràcticament està tot per fer.En diferents visites a petites explotaci-ons de móra, vaig veure el potencial de producció. La terra és rica, el cultiu és perfecte per al clima, les varietats cul-

El projecte de la Federació consisteix a ajudar a constituir una cooperativa agrària a la regió del Gorj per organitzar la producció i la comercialització d’una varietat de móra”

per ENRIC DALMAUFORMACIÓ FCAC

Enric Dalmau durant la trobada a Romania. FCAC


Cooperatives a Romania, model de futurtivades són de molt bona qualitat i amb possibilitats de produir gerds i nabius. A partir d’aquí, què és el que falla? El principal problema és la mentalitat de la gent.Em vaig adonar que la paraula “coo-perativa” causava una certa inquietud en els pagesos. Preguntant, vaig es-brinar que l’associaven amb el temps del comunisme, on treballaven en unes col·lectivitats que tenien el nom de coo-perativa, però res a veure amb el nostre model. Aquest punt, després d’una llar-ga reunió, crec que quedà bastant clar.Haurien d’entendre que si treballen junts, cooperant, poden arribar molt lluny i que fer-ho sols, serà molt més difícil. Que el nostre objectiu ha de ser desenvolupar una economia rural sos-tenible, que permeti el benestar de les persones. Però això que és molt fàcil de dir, és difícil d’aconseguir.La resposta dels pagesos ha estat més bona de l’esperada, ja hem fet el primer pas, petit però endavant. Ara ja estem treballant per constituir-la però la bu-rocràcia és molt complicada i a més a més, hem de traduir molts documents al romanès perquè allí no existeixen.Hem dissenyat un full de ruta per anar construint pas a pas i poder resoldre els problemes, que són molts. Hi ha mol-ta mancança de capacitat tècnica i una falta d’infraestructures important. A pe-

sar de tot això, el potencial productiu és gran i el turisme rural pot ser una aposta real de futur.La meva primera tasca més important és treballar amb la gent. Han d’enten-dre que el més important de la coope-rativa són ells. Són la clau del projecte i ells l’hauran de dur a terme. Nosal-tres els podem ajudar i donar-los els instruments per a realitzar-ho, però per a fer això només hi ha un camí i és la FORMACIÓ. Aquest ha de ser el nostre vehicle per anar construint, formació tècnica, formació humana i sobretot, formació en els valors coo-peratius.Després de les reunions de treball a Romania, ha anat creixent l’interès per la constitució de la cooperativa entre productors i alcaldes dels pobles de la comunitat del Gorj. Tant és així, que al juny ens han visitat les primeres auto-ritats del Judet de Gorj i els promotors de la cooperativa, per tal de poder veure exemples de cooperatives i de desen-volupament rural per al desenvolupa-ment del projecte. Les trobades s’han dut a terme amb representants de la Generalitat, de la Federació, de Merca-barna i també amb diferents cooperati-ves i empreses.No vull acabar aquest escrit sense dir-vos que, quan vam anar a Romania, una de les sorpreses més agradables fou el

tracte humà de la gent, persones senzi-lles i humils que et donaven el poc que tenien, acostumats a sobreviure amb l’autosuficiència del que ells mateixos produeixen per a passar l’any i amb pocs medis per desenvolupar-se. Ara tenen l’oportunitat dels fons europeus, però el problema és que no saben què fer-ne. La cooperativa pot tenir un paper clau formant i estimulant els pagesos a emprendre, han de crear les seves prò-pies explotacions, no només subsistir. Per això la cooperativa ha de dirigir i coordinar aquest procés. Penso que és el que realment necessiten, direcció i coordinació.En la part humana, he iniciat unes rela-cions de coneixement i amistat que fan que la meva implicació en el projecte sigui més forta. Sense pensar-ho, això suposa per a mi dos reptes importants: aconseguir dur a terme aquest projecte econòmic i social i aportar el meu gra-net de sorra en la difusió i implantació dels valors cooperatius arreu del món. Penso que humanament m’aportarà molt més que el que jo els hi pugui do-nar tècnicament. I des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya estem molt preparats per donar res-posta a les principals necessitats que ells tenen, ja que tenim tot el que a ells els manca. Crec que hem sembrat la primera llavor.•

Una delegació de Romania visita la Federació. FCAC


PUBLIREPORTATGE

BBVA posa en funcionament una adapta-ció específica per a cooperatives d’un pro-ducte prou conegut, el Confirming. Amb aquest producte, BBVA pretén fer un pas més, en línia al seu objectiu d’implicació amb el món agrari, i específicament amb les cooperatives agràries, amb l’objectiu de convertir-se en un referent de servei i finançament bancari del sector

El confirming, és un servei financer que consisteix a gestionar els pagaments d’una empresa, als seus proveïdors. En el cas de les cooperatives agràries, també als seus associats.

A partir de la base del servei, que és la gestió administrativa de les ordres del pagament, el producte es reinventa ofe-rint alternatives al servei, tant als prove-ïdors que han rebut la confirmació, com per a la mateixa cooperativa, que arribat al pagament del compromís, pot finançar aquest, millorant així la seva capacitat tresorera.

Al mateix temps, les costes financeres de la bestreta, que normalment van a càr-rec del proveïdor/associat, la cooperati-va (en funció de la situació del mercat i polítiques comercials) pot decidir, com a alternativa al funcionament estàndard dels productes, si van a càrrec de la ma-teixa cooperativa.

El proveïdor/associat, pot anticipar el cobrament, evitant així les incomoditats d’haver de sol·licitar i documentar ope-racions de risc a la seva entitat habitual, decidint en cada moment, a la recepció de la confirmació del pagament per part de BBVA, quins cobraments vol o neces-

sita anticipar i quins no, ajustant així els costos financers, a la rabiosa realitat de la seva situació tresorera.

I per a la cooperativa; arribat el venci-ment del pagament, no sempre és del tot còmode haver de complir amb l’obligació del mateix. Agroconfirming BBVA, l’hi permetrà, prèvia classificació del risc de la cooperativa per part de BBVA, poder finançar aquesta obligació, periodificant el pagament en còmodes terminis prees-tablerts, adaptables al cicle de cobros de la seva activitat.

El llançament d’aquest producte es rea-litzarà entre juliol i setembre. Un gestor BBVA especialitzat en negoci, contactarà amb vostès, per detallar-los les interi-oritats del servei i la millor manera de portar-lo a terme a la seva cooperativa. A l’espera de rebre aquesta visita, pot obtenir més informació a la seva oficina habitual BBVA, o adreçant-se a la bústia de correu electrònic “[email protected]”.

Amb Agroconfirmig de BBVA:• Millorareu l’administració dels vostres pagaments.• Facilitareu la gestió de cobrament dels proveïdors/associats, així com la possibi-litat que aquest anticipin els cobraments, millorant a l’hora la vostra relació co-mercial.• Permetrà que financeu els vostres com-promisos, alleugerint, sempre que con-vingui, la tresoreria de la cooperativa.

Donar suport a la seva empresa en tot moment, és el que anomenem “ESPERIT ADELANTE”.

Agroconfirming BBVA

Facilitar la gestió dels pagaments de les cooperatives agràries


Uns 150 representants de cooperatives agràries amb sec-ció de crèdit han participat en la XXVI Assemblea General de l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC), feta a Vila-rodona a final d’abril. A l’acte, també hi van assistir repre-sentants de les conselleries d’Empresa i d’Economia de la Generalitat de Catalunya.Lluís Roig, president de l’ASC i cap de branca de seccions de crèdit de la Federació de Cooperatives Agràries de Ca-talunya, va explicar als assistents “el tret diferencial que aporta el procés d’implantació i desenvolupament de la plataforma informàtica CoopCrèdit, facilitant la gestió de les seccions de crèdit i l’obertura de caixers automàtics propis”.Actualment ja hi ha 29 cooperatives amb secció de crèdit que tenen subscrit un contracte d’adhesió a la plataforma i està previst que el nombre continuï augmentant durant aquest exercici. Les cooperatives adscrites a la platafor-ma disposen, entre d’altres, d’un servei on-line que permet operar per Internet i n’augmenta el valor afegit.En el decurs de l’Assemblea, també es va tractar de la par-ticipació de l’Associació i de la Federació en el Grup de seguiment sectorial de les cooperatives amb secció de crè-dit, del qual també formen part representants de diferents conselleries del Govern.En aquest sentit, es van explicar els canvis en la normativa específica de les seccions de crèdit arran de la modificació de la llei i el decret que en regula el funcionament. A més d’aquestes novetats, la subdirectora d’entitats locals i seccions de crèdit del Departament d’Economia, Divina Alsinet, va exposar les dades agregades, la línia d’avals de la Generalitat i les obligacions formals del sector.Finalment, es va acordar la incorporació al consell rector de l’ASC de Pepita Caselles, representant de la Cooperativa Agrícola d’Alcoletge, en substitució de Rosa M. Solsona, de la Cooperativa Agropecuària Verge de les Sogues de Bellvís.•

Assemblea Generalde les seccions de crèdit

FCAC SECCIONS DE CRÈDITJosep Parcerisa | Àngel Balagué932 292 024

Actualment ja hi ha 29 cooperatives amb secció de crèdit que tenen subscrit un contracte d’adhesió a la plataforma i està previst que el nombre continuï augmentant durant aquest exercici

FCAC

La Diputació obre noves oportunitats a la zona del Segarra-Garrigues

Aprova un conveni amb l’IRTA per experimentar durant 10 anys sobre les produccions d’ametlla amb diferents dotacions de reg i, en l’àmbit de comunicacions, l’ini-ci d’una inversió estimada en més de 9 milions d’euros en carreteres de la Plana que connecten zones de regadiu amb empreses i coo-peratives del primer sector.

L’aposta de la Diputació de Lleida per la pagesia i per les oportunitats derivades del canal Segarra-Garrigues s’ha posat de nou de manifest en els acords del Ple del mes de maig.En la sessió s’hi van aprovar dos pro-jectes que conflueixen en aquesta di-recció: l’un, el conveni de col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) –a 10 anys vista i amb una dotació de 730.000 euros– per a la posada en funcionament d’una plataforma experimental de la resposta de l’ametller al reg.L’altre, l’inici d’un seguit de millores a les carreteres de la Plana de Lleida que connecten la zona regable del Segarra-Garrigues amb empreses i cooperatives del sector primari. La primera actuació aprovada és un projecte de millora de la carretera local que enllaça des de Cas-tellserà fins a Preixens, pressupostat en 4,6 milions d’eurosDe fet, aquests són els primers 10 qui-lòmetres previstos en un projecte de més de 26 quilòmetres de vies locals, que neix des de la connexió de l’autovia A-2, a Bellpuig, fins a la C-14, des de Preixens, per atendre una millor mobili-tat del trànsit pesat amb vista a futures produccions a la zona del Segarra-Gar-rigues.

Està previst que els arranjaments con-tinuïn en sentit Ivars d’Urgell amb la construcció de la II fase de la variant, una vegada ja s’ha fet la primera fase d’aquesta circumval·lació. La connexió continua per la carretera local que con-dueix fins al Castell del Remei i connec-ta amb la C-53 (Tàrrega-Balaguer). A partir d’aquí, el projecte atén una reivin-dicada actuació des de Castellserà fins a Preixens (carretera LV-3028) i continua fins a la connexió amb la C-14. En to-tal, s’estima que la inversió en conjunt d’aquest entramat de comunicacions locals pel Pla d’Urgell, l’Urgell i en di-recció a la Segarra, serà superior als 9 milions d’euros.El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat la importància d’aquest projecte, tant per la millora de les comunicacions vials en general, com per al sector primari i al reg del canal

Segarra-Garrigues, en particular. A més, Reñé hi vincula l’aposta de la institució per la posada en funcionament de la plataforma demostrativa i experimental d’ametllers en regadiu a la finca que la Diputació de Lleida té a Maials. Aquest projecte segueix experiències en el cul-tiu de l’ametlla a la Vall de Sant Joaquim, a Califòrnia, on altíssimes dotacions de reg aconsegueixen, també, producci-ons elevadíssimes en quantitat.Per tant, el que es pretén en una su-perfície de 7 hectàrees en una finca de la institució a Maials és l’avaluació de les produccions d’ametlla segons dife-rents disponibilitats d’aigua. Per Reñé, aquest camp experimental “pot resul-tar interessant en determinades zones del Segarra-Garrigues, motiu pel qual aquest estudi donarà informació perquè els agricultors puguin valorar si introdu-eixen aquest cultiu o no”.•

Imatge d’arxiu de la visita de Reñé a la zona, abans d’instal·lar-hi el reg. DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Estat actual de finca d’ametllers, a Maials. DIPUTACIÓ DE LLEIDA

20/PUBLIREPORTATGE AGRO78 JUNY 2015

PUNTSDE VENDA

Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya www.cccc.cat

www.covides.com 93 817 25 52

AGRO78 JUNY 2015 COOPERATIVES/21

tastacoop

Cava Reserva del Soci Brut

NatureCooperativa Agrícola Llorenç del Penedès

www.coopllorenc.cat Facebook: Agrícola Llorenç del Penedès

“El Reserva del Soci va ser el primer cava que es va elaborar a la Cooperativa.

Té una aroma característic de pinya i plàtan fruit de les varietats utilitzades, Xarel·lo, Macabeu i Parellada. En boca destaca la poma fresca que combina amb la bombolla fina donant un tast llarg, agradable i persistent amb matisos de reserva, producte de la seva criança a la cava. Cal destacar la valoració de 9,25 punts a la Guia de Vins de Catalunya 2015”.

Raimon Martí RomanillosCooperativa Agrícola de Llorenç del Penedès

L’any 1920 es creà el Sindicat Agrícola, origen de l’actual Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Llorenç del Penedès. El seu celler és un projecte de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gau-dí, que té un notable valor arquitectònic i és un dels més interessants del Penedès.Llorenç del Penedès, encerclada per un mosaic de vinyes i amb pinze-llades esparses d’oliverar, es troba a la comarca del Baix Penedès, que és com una gran petxina que aplega una munió de pobles disseminats per tota la plana, des de la carena del Montmell fins al mar. A recer d’aquesta serralada, la comarca és amorosida per la marinada que entra de la platja i banya els seus peus. La situació geogràfica, entre muntanya i mar, proporciona un microclima meridional propi, temperat i suau, amb poques pluges, que dóna als productes de la terra una característica particular.La Cooperativa Agrícola de Llorenç elabora els fruits més emblemàtics de la Mediterrània: l’oli arbequí, el vi i el cava amb les varietats de vinya autòctones Macabeu, Xarel·lo i Parellada.•

PUNTS DE VENDA

La Botiga del SindicatC/ Pompeu Fabra, 3LLORENÇ DEL PENEDÈS977 677 022

22/COOPERATIVES AGRO78 JUNY 2015

“A l voltant de la Cooperati-va d’Ivars d’Urgell s’ha mantingut sempre un poble dinàmic, gran, promotor d’iniciatives agràries i ra-maderes”. Així defineix el seu pre-sident, Josep Coll, la importància estratègica d’aquesta cooperativa centenària, posicionada avui com un referent en l’àmbit agrari i rama-der català.Per explicar la filosofia de la Coo-perativa d’Ivars, Josep Coll afegeix: “No n’hi ha prou amb ser els pri-mers. Has de ser volgut. I aques-ta casa ha sigut sempre volguda i estimada. Per això la gent hi té un compromís, i aquesta comunió no té preu. Ens permet ser molt actius i afrontar els cent anys amb segure-tat, promovent l’emprenedoria per-

què cada vegada més joves s’impli-quin amb la cooperativa”.

DE L’AVICULTURA AL PORCÍ

Fa cent anys que la unió d’un grup de pagesos va fer possible tirar en-davant el projecte de la cooperativa, que va començar a funcionar com un sindicat agrícola.La conversió de les terres de secà en regadiu amb el Canal d’Urgell va pro-piciar el conreu de l’alfals i el cereals fins que, als anys seixanta, es va co-mençar a complementar l’agricultura amb la ramaderia i la cooperativa va apostar per l’aviram. Va esdevenir una societat puntera en avicultura de posta. A la dècada dels setanta va donar el salt definitiu al porcí i va

comprar les instal·lacions a on s’ubi-ca actualment, de forma integrada, al municipi d’Ivars d’Urgell.L’any 1979 va posar en marxa la nova fàbrica de pinsos compostos, en la qual ha anat realitzant inversions per a l’actualització tecnològica, i als no-ranta va adquirir la fàbrica de Torre-grossa especialitzada en el sector de remugants.Ja en els últims temps i amb la fi-nalitat de continuar el procés de creixement i arrelament al territori, s’ha fusionat amb les cooperatives de Castellserà, especialitzada en la producció de biomassa, i la Fuliola, que està dedicada al pinso d’avi-cultura i és on se centralitza el parc de maquinària agrícola. Les instal-lacions d’Ivars treballen l’àmbit de

Cooperativa d’Ivars, cent anys d’un referentCOOPERATIvA DEL CAMP D’IvARS D’URGELL


porcí i esdevenen la seu des d’on es gestiona tota l’activitat de la coope-rativa.

LA UNIÓ DE 4.000 FAMÍLIES

En l’actualitat, la Cooperativa d’Ivars compta amb 2.600 socis actius en les principals seccions producti-ves, i 1.300 socis col·laboradors en l’àmbit de biomassa, subministres o la secció de crèdit. Entre tots, su-men 4.000 famílies que atorguen a aquesta societat un reconeixement que va més enllà de la comarca del Pla d’Urgell.El conjunt de socis i clients consu-meixen prop de 300.000 tones de pinso anuals i, dins l’àmbit ramader, es comercialitzen aproximadament

450.000 caps de porc, 17.000 ve-dells i un milió i mig de pollastres.Té punt de venda de subministra-ments i fitosanitaris, benzinera, su-permercat i oficina de la secció de crèdit.A més, en l’àmbit de la innovació, disposa d’una granja experimental a la partida de Montsuà, des d’on s’in-vestiga quina és la millor dieta per al bestiar vaquí de carn.

ACTES DEL CENTENARI

Coincidint amb la data de la constitu-ció del sindicat agrari, el 19 de maig de 1915, la cooperativa ha començat la ce-lebració del centenari que prolongarà durant tot un any, fins al maig de 2016. Els actes volen tenir un fort caràcter

de proximitat i servei envers els socis.El president de la Generalitat, Artur Mas, va fer una visita institucional a les instal·lacions de la cooperativa l’endemà que es donés el tret de sor-tida als actes amb una conferència inaugural a càrrec de Jaume Mateu, professor emèrit de la Universitat de Barcelona.L’objectiu de la cooperativa durant els pròxims mesos és retre homenatge a tots aquells que n’han format part al llarg dels anys; membres del Consell Rector i socis, però també treballa-dors, proveïdors, subministradors i molts més que directament o indirec-tament han participat de la riquesa que creada per aquesta societat co-operativa, que porta un segle treba-llant per a les persones.•

Cooperativa d’Ivars, cent anys d’un referentPLA D’URGELL | www.coopivars.coop

COOPERATIvA AGRÍCOLA SANT ISIDRE DE LES BORGES BLANQUES


Augmentar la producció de qualitat i l’exportació de vins elaborats amb Garnatxa Negra de la Terra Alta és l’objectiu de Celler Batea amb l’ampliació de les seves instal·lacions.El Celler Batea preveu cons-truir una nau per a vinificació de vi negre, equipada amb di-pòsits d’acer inoxidable per a una capacitat de 12.750 hec-tolitres. També es farà una millora de les instal·lacions de recepció de raïm, incorporant una nova línia adaptada a l’en-trada de raïm collit a màquina, i es construirà un magatzem auxiliar per donar resposta a l’increment de volum que ha experimentat la comercialitza-ció de vi embotellat.El president de Celler Ba-tea, Miquel Sangenís, explica que “l’ampliació de les instal-lacions ens facilitarà poder collir el raïm en el seu estat de maduració òptim suposarà una millora global del celler. Serem una empresa preparada per afrontar els reptes de com-petitivitat que el sector exigeix a tots els nivells”.Celler Batea, que és el major productor de vi de la Terra Alta i un dels principals de Cata-lunya, va iniciar el procés de modernització fa més de deu anys, amb la construcció d’una nau destinada a l’elaboració de vi negre. Posteriorment va re-produir la inversió amb una nau per a l’elaboració de vi blanc.Recentment ha obtingut re-coneixements com la medalla d’argent en el Concurs de les Grenaches du Monde per a “Tipicitat 2010” i el Bacchus d’argent per a “Tipicitat 2010”, “L’Aube 2010” i “Equinox Gar-natxa Negra”, així com la Me-dalla d’Or al vi ecològic negre criança “Naturalis Mer 2013” en el concurs de Ecovino, ce-lebrat a La Rioja.•

www.cellerbatea.com

Diada del Soci d’ActelGrup

El Centre Logístic de Térmens va acollir la cinquena edició de la Diada del Soci d’ActelGrup. Més de 800 persones van poder gaudir d’activitats i ta-llers, i van culminar la festa amb un dinar de cassola de tros i ball de ger-manor.Enguany, a més, tot l’equip de jugadors, entrenador i tècnics de l’Actel For-ça Lleida de bàsquet es van sumar a la festa i van participar en la trobada. La diada va comptar amb la novetat d’un trenet per fer una visita guiada de l’exterior del Centre Logístic, i els socis varen gaudir amb jocs d’inflables per a totes les edats, concursos de dibuix, de carreters, d’apilar caixes... jocs de punteria i un taller amb la fruita com a protagonist.•

www.actelgrup.com

La cooperativa de les Borges obre benzinera

Coincidint amb la seva festa patronal, la Cooperativa Sant Isidre de les Bor-ges Blanques ha fet la inauguració oficial de l’estació de servei, i ho ha celebrat amb el sorteig d’una cistella de productes de l’agrobotiga, un lot de productes de la secció de subministraments i un val de 100 euros en carburant. En el marc d’aquesta celebració, també es va fer un acte d’ho-menatge als tres últims expresidents de la cooperativa i, com cada any, es va fer un obsequi als 62 socis octogenaris i es va regalar un llibre al centenar d’infants que tenen llibreta a la secció de crèdit. La festa va culminar amb un esmorzar obert a socis, familiars i amics.•

www.terrall.es

ACTELGRUP

Celler Batea amplia les

instal·lacions


“Tramuntanart” és la nova gamma de vins destinats a la restauració que han creat la Cooperativa Agrícola de Garriguella i l’artista Carles Bros.

Per dissenyar l’etiqueta d’aquest vi, l’artista s’ha inspirat en la relació de la tramuntana empordanesa amb el mar i la muntanya.Així, el seu disseny evoca les formes ondulades de la tramuntana quan travessa les muntanyes i provoca onades a la mar. Els forats representen peixos i alhora les formes irregulars, ovalades i geomètriques de les pedres perquè la tramuntana és un vent sec, que converteix les roques en símbols i que refreda l’aigua salada en benefici dels peixos, un vent que acarona les vinyes i atorga una personalitat pròpia al raïm. Coincidint amb la presentació d’aquests nous vins, la cooperativa de Garriguella ha reobert l’agrobotiga després de dur-hi a terme obres d’ampliació.•www.cooperativagarriguella.com

Coincidint amb un increment del consum de cava a Amèrica Llatina, Castell d’Or ha participat en el certamen Expovinis de Brasil, a Sao Paolo. Responsables de Castell d’Or han afirmat que “aquest és un mercat interessant. Després de presentar els nostres vins i caves a importadors de Brasil, ja hem notat un increment d’empreses importadores interessades”. També s’han fet contactes amb països veïns com Uruguai, Argentina, Colòmbia i Xile.Castell d’Or és un grup de nou cellers cooperatius catalans que comercialitzen conjuntament vins, caves i olis de diferents denominacions d’origen.•

www.castelldor.com

Castell d’Or aposta perBrasil

Garriguella i Carles Bros creen un nou vi

Amb un disseny actual i trencador, la cooperativa Covides ha reobert la botiga del celler Prunamala, a Sant Sadurní d’Anoia. Es tracta d’un espai suggeridor que combina la tradició de la venda de vi a granel amb una àmplia oferta de vins embotellats i en caixes.La nova agrobotiga ocupa 250 metres quadrats que reparteix en tres zones diferenciades. Per una banda, hi ha una àmplia secció d’autoservei a l’engròs (cash&carry), on els clients

poden comprar a caixes les principals marques de Covides (Duc de Foix, Xènius i Molí de Foc). En un altre espai, es presenta l’exposició de botelleria i productes gourmet de proximitat, com oli d’oliva i conserves. Finalment, s’ha creat un espai de degustació per oferir tastos i fer presentacions de producte.La nova instal·lació de Covides té els segells d’Agrobotiga i de Venda de Proximitat.•

www.covides.com

Covides reobre la botiga de Sant Sadurní

MARÇAL FONT

28/COOPERATIVES AGRO78 JUNY 2015

L’any 2006, la Cooperativa Camp d’Alcarràs va crear un fons de terres perquè els socis actius puguin con-rear terres que deixen de cultivar els socis més grans.Així, els socis productors poden di-mensionar les seves explotacions sense haver d’augmentar l’estructu-ra de maquinària i personal qualificat de què ja disposen. Al mateix temps, la cooperativa no perd potencial pro-ductiu i manté els volums d’entrada de producte. A la pràctica, la coope-rativa assumeix l’arrendament, que

sots-arrenda als socis actius pel ma-teix import. En cas d’haver-hi diver-sos socis interessats en una mateixa finca, s’atorga el sots-arrendament segons criteris com veïnatge i capa-citació professional.La cooperativa també assumeix la inversió en plantació, reg i estruc-tura que calgui fer a la finca. El soci no començarà a fer efectiu l’arren-dament i l’amortització de la inver-sió fins passats tres anys, quan es considera que la plantació comen-ça a produir.

PREMIS COOP: 1r premi Emprenedoria

PROJECTE: Fons de terres

SECTOR: Fruita

COMARCA: Segrià

www.fruitsponent.com

Cooperativa Camp d’Alcarràs

EMPRENEDORACOOPERATIVA

COOP. DEL CAMP D’ALCARRÀS

RESULTATS OBTINGUTS

En total, una vintena de famíli-es s’estan beneficiant d’aquest sistema que, a més de mante-nir la producció, permet ajustar l’oferta a la demanda amb els criteris de la Comissió de Varie-tats de Fruits de Ponent, que té en compte aspectes com la complementarietat de produc-tes, confecció i comercialització.Per la seva part, els socis jubilats mantenen la propietat del patri-moni i complementen la pensió amb l’arrendament de les terres.Fruit dels bons resultats, la co-operativa també ha arrendat terres d’altres propietaris no so-cis i ha augmentat l’extensió de conreu en unes 400 hectàrees.•


LAFINESTRA JOAN BARIOS I COOPERATIVA D’ALBESA

Joan Barios és el cap d’Administració de la Cooperativa Sant Roc d’Albesa, que acaba de celebrar el 50è aniversari de la seva fundació. De la cooperativa, desta-ca que “és una manera diferent de treba-llar. Moltes de les coses que fem tenen un vessant social, col·labores i ajudes en tot el que pots a la gent”.

Com heu viscut la festa del cinquante-nari? Molt emotiva per als socis que van vindre, sobretot per a la gent més gran que recordaven coses d’abans... Va ser una fes-ta de tot el dia, una trobada de germanor al voltant de la cooperativa, perquè tots tenim pares i parents que ens han explicat mol-tes històries. Estem en un poble petit, d’uns 1.500 habitants, i el 40% són socis de la co-operativa.

Us vau aplegar unes 400 persones... Sí. Socis, familiars, fills, nets, pares... i també treballadors, personalitats de l’Administra-ció, representants de cooperatives i d’or-ganitzacions sectorials. Vam fer una visita guiada per la cooperativa i vam posar una placa commemorativa en agraïment a totes les persones que han fet possibles aquests 50 anys. També es va projectar un recull de fotografies de la nostra història. Vam fer un dinar tots junts i vam acabar amb un ball fi de festa.

Per què es va crear la cooperativa?La van crear un grup de 140 socis moguts per la inquietud de tirar-la endavant. Durant els primers trenta anys vam créixer molt. Es van construir les instal·lacions, vam posar-hi les càmeres frigorífiques per a la fruita, sec-ció de subministraments, l’edifici per em-magatzemar ordi, la fàbrica de pinsos, vam

crear la secció de crèdit, la botiga, la secció de maquinària, la posta de gasoil i l’auto-rentat. També vam entrar a la secció fruitera d’Actel, que aglutinava 32 cooperatives, i a partir d’aquell moment ja vam comercialit-zar tota la nostra fruita amb Actel.

Actualment, quina és la situació? Te-nim 170 socis productors i uns 400 socis col·laboradors. Produïm uns 10 milions de quilos de fruita anuals, com a mitjana. D’aquests, un 70% són préssec i nectarina, el 29% són pera i l’1% és poma.

… I de cereals? En fem uns 5,2 milions de quilos. Uns 3 milions són de panís, uns 2 milions d’ordi i els 200.000 quilos restants, de blat. A la cooperativa tenim un molí pro-pi, on aixafem una part de blat de moro i ordi per fer farina per al consum de vedells. A més, formem part de Cotecnica, que està especialitzada en alimentació animal.

Com us han afectat les pedregades de principi de juny? Els municipis més afec-tats vam ser Albesa, Torrelameu i Corbins. La pedregada ha fet molt de mal encara que, com el terme és molt gran, no ha afectat a tothom per igual. Podríem dir que el 50% del poble està tocat però, per sort, totes les persones que es dediquen plenament a l’agricultura tenien la collita assegurada.

Quin futur voldríeu? Mantenir-nos i, si pot ser, vendre més. Podríem incrementar les vendes entre un 10 i un 20% en totes les seccions que treballem. Tenim capacitat i infraestructura per fer-ho. Som una coo-perativa mitjana, però no es pot entendre el poble d’Albesa i la seva vida social sense la nostra cooperativa.•

“Una manera diferent de treballar”

“Una manera diferent de treballar”

30/OCI AGRO78 JUNY 2015

AGROACTIVITAT 78

JUNY 2015

Portada: © YuriyS

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

8 de juny de 2015

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.fcac.coop

Edita: Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

Consell de Redacció: Ramon Sarroca,

Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran

Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau,

Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís

Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués,

Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives

i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Àngel Balagué, Àngela Casa-

novas, Anna Perelló, David Casadevall,

Josep Lluís Bosque, Màrius Simon i Òscar

Tolsà

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: B 10594-2015

Les vostres dades formen part d’un fitxer de

la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés,

rectificació, cancel·lació i oposició, envieu

un correu a [email protected]

COOPERATIVA FALSET-MARÇÀEl terrat del celler modernista de la cooperativa de Falset, envoltat de garrafes de vi ranci que s’elabora a sol i serena i sense presses, és un entorn especial per gaudir de les espectaculars postes de sol del Priorat durant els mesos d’estiu.

La cooperativa proposa aprofitar l’ocasió per fer un recorregut per les creacions del celler i la cuina prioratina, amb una aposta enogastronòmica singular.

En Blai és l’encarregat de guiar aquest excepcional tast de vi, gastronomia i paisatge, aportant-hi la dosi d’humor necessària per arrodonir la vetllada.

Durant l’activitat, coneixereu el Vermut de Falset, l’Ètim Blanc, Lo Foc del Castell i l’Etim Verema Tardana, que s’acompanyen de tastets gastronòmics de l’Hostal Sport, un dels establiments més emblemàtics de la comarca.•

Del 4 de juliol al 30 d’agost25 euros per persona (mínim 10 persones)Durada: 1 hora i 30 minutsCal reserva prèvia

Més informació: www.etim.cat [email protected] 699 946 633

SOL I SERENA, tast a la posta de sol

COOPERATIvA FALSET-MARÇÀ

Documents

AGROactivitat 78 (juny 2015)