Aigües Ter Llobregat MEMÒRIA2004 MEMÒRIA ... - atll. · PDF file• Pel que fa a la reutilització d’aigües regenerades, com a element principal, cal dir que es troba en avançat

Aigües Ter Llobregat MEMÒRIA2004

Aigü

es T

er L

lobr

egat

M

EMÒR

IA20

04


Presentació del Conseller de Medi Ambient i Habitatge ....................................................................................................5Informe del President ...........................� 7

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ I ESTRUCTURA ORGÀNICA

1.1. Membres del Consell d’Administració a 31.12.2004 ..................................................................................................101.2. El Consell d’Administració ..........� 111.3. Organigrama a 31.12.2004 ..........� 11

DESCRIPCIÓ DE FUNCIONS I ÀMBIT GEOGRÀFIC

2.1. Funcions d’ATLL ...........................� 142.2. Àmbit geogràfic ..........................� 16

DADES DEL SERVEI

3.1. Producció i tractament d’aigua ...� 203.2. Distribució i venda d’aigua ..........� 253.3. Dades de poblacions i facturació � 383.4. Qualitat de l’aigua .......................� 423.5. Recerca i desenvolupament ........� 44

NOVES INFRAESTRUCTURES, OBRES I PROJECTES

4.1. Convenis de cooperació amb entitats locals ..............................................................................................................484.2. Obres i projectes de noves infraestructures ...............................................................................................................494.3. Manteniment d’infraestructures .� 554.4. Automatitzacions .........................� 574.5. Millores en prevenció de riscos i medi ambient .........................................................................................................584.6. Altres actuacions .........................� 60

ORGANITZACIÓ INTERNA I PERSONAL

5.1. Plantilla, formació i prevenció de riscos laborals .......................................................................................................645.2. Sistema de gestió de la Qualitat .� 68

RELACIONS EXTERNES I ACTIVITATS DE PROMOCIÓ

6.1. Visites a plantes ..........................� 726.2. Col·laboracions ............................� 736.3. Temes institucionals i de comunicació .......................................................................................................................73

INFORMACIÓ ECONÒMICA

7.1. Balanç i Compte de Pèrdues i Guanys ........................................................................................................................797.2. Informe d’Auditoria .....................� 817.3. Informe de Gestió de l’Exercici 2004 ..........................................................................................................................957.4. Anàlisi Patrimonial Estàtic i Dinàmic ..........................................................................................................................987.5. Anàlisi per indicadors ................� 1007.6. Punt d’Equilibri ..........................� 1057.7. Recursos Generats: CASH-FLOW ..............................................................................................................................1057.8. Anàlisi Evolutiva de Tresoreria ..� 1067.9. La Tarifa d’ATLL: Estructura i Conceptes ...................................................................................................................108

Índex

Fa prop d’un any que, per primer cop i des de la responsabilitat de conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, vaig fer-vos la presen-tació de la Memòria anual d’Ai-gües Ter Llobregat, empresa públi-ca adscrita a aquest Departament.

Des de llavors hem passat d’una situació hidrològicament fa-vorable -pluges suficients i reserves satisfactòries als embas-saments- a unes perspectives de sequera molt preocupants, però històricament recurrents i, per tant, previsibles. I tot això en un període de temps excepcionalment curt.

En aquell moment, la situació general pel que fa a la ga-rantia de l’abastament d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona era de tranquil·litat. A l’hora de redactar aquestes línies, un any després, la situació és ben diferent: cal que la propera tardor, si no abans, unes pluges generoses ens retornin la necessària certesa que un servei tan elemental com necessari no sofrirà mancances.

No és la primera vegada que la climatologia es mostra ad-versa. El record d’unes restriccions que suposin privació al servei de proveïment d’aigua en aquest territori és molt llunyà, però han estat freqüents els episodis de sequera que obliguen a adoptar mesures de control i restriccions puntuals, com les que estem vivint en l’exercici hídric 2004/2005.

Al llarg dels seus quasi quinze anys d’existència, Aigües Ter Llobregat ha renovat gran part de la xarxa que gestio-na i, a més, ha fet arribar l’aigua a territoris deficitaris: el Penedès, el Garraf, l’Anoia, el Baix Llobregat, etc. Aquest treball continuat, necessari per dotar els municipis dels ca-bals que precisen, ha fet aflorar el que en el seu moment s’anomenà la “demanda latent”: aquella que existia però que no es manifestava per la precària capacitat de la xarxa de transport. Avui, quan l’element limitant ha deixat de ser aquesta capacitat de transport, la pressió sobre el recurs en origen ha augmentat, particularment pels fenòmens de creixement de la població en la primera i segona corona a l’entorn de Barcelona.

Presentació del Conseller

És evident, des de qualsevol punt de vista, que la situació de l’abastament de la regió metropolitana -des de Vilanova i la Geltrú fins a Caldes d’Estrac, des de Piera fins a Sant Antoni de Vilamajor, fent una aproximació a l’àmbit del qual parlem- pot entrar en crisi si la climatologia esdevé adversa: sequera.

Fa un any vaig exposar, també en aquestes pàgines, les di-rectrius bàsiques que haurien d’informar el futur del proveï-ment d’aigua a Catalunya:• Ordenació de comportaments: consum eficient i responsable.• Gestió del recurs i de la demanda. Diversificació i coordi-

nació de les fonts de proveïment.• Elecció de les inversions més eficients pel que fa a la pro-

ducció i millora de la qualitat de l’aigua.

Les línies d’actuació que estem primant en aquesta nova etapa són, de forma principal:• Reutilització d’aigües regenerades.• Millora en la utilització de les aigües subterrànies.• Aplicació de les millors tècniques disponibles per a la mi-

llora de la qualitat dels rius i aqüífers.• Basar l’aportació de cabals d’aigua adicionals, d’una ma-

nera destacada, en les instal·lacions de dessalació.

La situació d’aquestes quatre línies d’actuació és actual-ment la següent:• Pel que fa a la reutilització d’aigües regenerades, com a

element principal, cal dir que es troba en avançat estat de construcció el tractament terciari dels efluents de l’EDAR Depurbaix i que es destinarà a:- Augment del cabal de manteniment en el tracte final del

riu Llobregat.- Addició d’un tractament per òsmosi inversa, creació

d’una barrera per contrarestar la intrusió salina en el Delta del Llobregat.

- Aplicació al reg de conreus en el Delta.- Usos industrials.

• Pel que fa a l’ús de les aigües subterrànies es treballa amb fermesa i bona orientació al Delta del Llobregat, l’aqüífer de Carme-Capellades, la cubeta d’Abrera i els aqüífers del Besòs. En uns casos, amb l’aportació de cabals de la xarxa regional, cosa que permetrà fer un ús molt més sostenible

Salvador Milà i SolsonaConseller de Medi Ambient i Habitatge

5

dels aqüífers(Carme-Capellades); en d’altres, valoritzant el recurs, particularment amb l’aplicació de la tecnologia de membranes (Besòs i el Prat de Llobregat).

• La millora de la qualitat de l’aigua dels rius i aqüífers resta encomanada especialment a la política de saneja-ment de l’Agència Catalana de l’Aigua. Com a element singular es poden destacar les accions adreçades a la reducció de les aportacions salines procedents de les extraccions mineres de Súria, Sallent i Cardona i la po-tabilització d’aquests proveïments, sobre els quals hi ha propostes d’actuació solvents en el marc de les actu-acions alternatives al derogat Pla Hidrològic Nacional, basat en el transvasament de l’Ebre.

• Finalment, i pel que fa a la dessalació, són avui projec-tes ja encarrilats i de propera execució la dessaladora del Llobregat, que subministrarà 60 hectòmetres cúbics anu-als d’aigua, així com l’ampliació de la de la Tordera, que passarà de 10 a 20 hectòmetres cúbics anuals, produint, en ambdós casos, un aigua d’excel·lent qualitat. També es pot incloure dins del capítol de la dessalació la immediata implantació en l’ETAP d’Abrera d’una etapa final de trac-tament, mitjançant la tecnologia de l’electrodiàlisi rever-sible (EDR), que permetrà augmentar considerablement la qualitat de l’aigua servida.

Les actuacions en curs suposen òbviament un reforç, alhora que una càrrega extraordinària, en el dia a dia d’ATLL. Estic segur que la seva organització sabrà respondre a l’esforç plantejat, evidentment també engrescador, tan important a l’hora de dotar la regió metropolitana de Barcelona d’un proveïment d’aigua amb la garantia i qualitat inevitable-ment exigibles.

L’informe relatiu a la memòria del 2003 s’iniciava fent referència a la sequera soferta en el període 2001-2002 i que les pluges del 2003 van resoldre. No fou necessari d’aplicar les mesures excepcionals previstes llavors per l’Agència Catalana de l’Aigua. En el moment de redactar

aquestes línies, la situació s’ha invertit: des de la tardor del 2004 patim una manca excepcional de pluges, el que fa que el 2005 la sequera torni a amenaçar.

Es coneguda l’alternança dels períodes secs i humits en la nostra climatologia, que tenen una profunda incidència en el servei de proveïment d’aigua que gestiona Aigües Ter Llobregat. En els períodes de pluges generoses els recursos propis dels clients són abundants i, per tant, la pressió sobre la xarxa regional és menor. Quan hi ha sequera la situació s’inverteix i els cabals subministrats per ATLL augmenten de manera considerable. Això situa les vendes anuals d’aigua en un interval entre 215 i 260 Hm3, en funció de la climato-logia, el que, amb una tarifa prou ajustada, comporta afecci-ons notables en el compte de resultats anual de l’empresa: en anys humits poden produir-se pèrdues, mentre que els anys secs generen beneficis. Això també com a conseqüèn-cia d’una insuficient cobertura dels costos fixes (80 % dels costos) pels ingressos fixes procedents de la tarifa per venda d’aigua (57 % dels ingressos). Aquesta és una situació que, en els propers anys i en la tramitació de les corresponents tarifes, caldrà corregir o, almenys, minorar.

Tot i així, la solvència econòmica de l’empresa, tal com re-flecteix l’informe d’auditoria adjunt és excel·lent, com ho és conseqüentment la seva capacitat d’endeutament per fer front als reptes inversors plantejats de cara al futur.

El volum d’aigua facturada el passat 2004 ha estat de 224.870.033 m3, molt inferior a les previsions pressupostà-ries, com ja s’ha indicat com a resultat d’una pluviometria generosa. Tot i així, es manté la tendència a l’increment del consum en les corones exteriors de la Regió Metropolitana, mentre que la pressió sobre el servei d’ATLL de l’àmbit de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament

Informe del President

de Residus (EMSHTR), sofreix una important davallada per la major disponibilitat de cabals del Llobregat en l’ETAP de Sant Joan Despí.

Escau aquí d’anunciar que hi ha programades una sèrie d’ac-tuacions que suposaran un augment dels recursos disponi-bles, avui molt ajustats a la demanda, integrats en el paquet d’obres alternatives al transvasament de l’Ebre que preveia el derogat Pla Hidrològic Nacional. Instal·lacions que ATLL haurà d’integrar i gestionar com la nova dessaladora del Llobregat (60 Hm3/any), l’ampliació de la de la Tordera (de 10 a 20 Hm3/any), el nou abastament des de la Llosa de Ca-vall al Solsonès, el Bages i l’Anoia, el tractament amb mem-branes de les aigües dels subàlvis del Besòs i del Llobregat (20 Hm3/any), l’ampliació de l’ETAP del Llobregat (Abrera) fins els 4 m3/seg i els recursos addicionals que s’obtindran a partir de les polítiques de reducció de fuites, estalvi i reu-tilització. En conjunt la previsió és de superar en els propers anys els 140 Hm3 com a nous cabals addicionals als actu-alment disponibles. Òbviament això suposarà una millora considerable pel que fa a la garantia de l’abastament.

Un aspecte que vull destacar, doncs és tan important com el de la quantitat, són les accions encomanades a la millora de la qualitat de l’aigua servida, particularment pel que fa a l’ETAP del Llobregat. Aquesta instal·lació, que ha passat de submi-nistrar 24 Hm3 l’any 1991 als 67.231.946 m3 l’any 2.004, tracta estrictament cabals superficials del riu Llobregat, afectat espe-cíficament per la lixiviació dels runams minaires de la seva con-ca salina. La presència de clorurs i bromurs, conjuntament amb matèria orgànica i una alta temperatura de l’aigua a l’estiu, són el còctel necessari per a la formació de trihalometans (THM’s), substància limitada expressament en les normatives vigents sobre la qualitat de l’aigua potable. A fi de disminuir al mínim la generació de TMH’s, s’han introduït, en substitució del clor i als efectes d’oxidació prèvia, el permanganat potàssic i el diòxid de clor, de tal manera que solament s’empra el clor en la última fase del tractament, just abans de l’abocament de l’aigua a la xarxa. També s’han augmentat les dosi de floculant a fi de dis-minuir la presència de matèria orgànica. Finalment i a aquest respecte, mitjançant el procés en planta pilot industrial, s’han comprovat les millores que s’aconsegueixen amb la implanta-ció d’una etapa final de tractament per electrodiàlisi reversi-

Jaume Solà i CampmanyPresident d’Aigües Ter Llobregat

7

ble (EDR), que permetrà produir un aigua d’excel·lent qualitat. En aquest sentit està previst licitar les obres corresponents a aquest procés el mes de setembre de 2005, de tal manera que pugui entrar en servei el mes de gener de 2008.

Tot i que més endavant es presentaran amb el necessari detall, no vull acabar aquest informe sense fer referència a les inversi-ons més significatives realitzades o en curs:• Acabament de la renovació integral de la xarxa del Maresme

Sud.• Substitució de la derivació “B” del Ter que subministra als

dipòsits regionals de Granollers.• Planta de tractament dels fangs de l’ETAP del Ter.• Artèria ETAP Ter–Estació distribuïdora de La Trinitat

(Barcelona). Acabament del tram 1.1 (des de dipòsits fins a la Ctra. de La Roca a Cardedeu) i construcció del tram 1.2 (en-tre l’esmentada Ctra. i La Roca). S’han licitat i adjudicat les obres del tram 3 (entre la Riera de Caldes i Montmeló). Resta solament l’adjudicació del tram 2 (de Montmeló a La Roca del Vallès) per a completar l’esmentada artèria, d’excepcio-nal importància a fi de poder accedir a fer la gran reparació de l’antic túnel paral·lel.

• Substitució a la Riera de les Arenes, a Terrassa, de l’artèria que subministra a l’estació de bombament dels Bellots.

• Obres de subministrament a Caldes de Montbui, Sentmenat, Santa Eulàlia de Ronçana i a Bigues i Riells.

• Resolució de les notables i nombroses afeccions de la via de l’AVE a la xarxa regional.

• Instal·lació i entrada en servei de 22 noves estacions remotes de la xarxa de telecomandament.

En definitiva ATLL seguirà en una política sostinguda d’inversió en noves instal·lacions i renovació de xarxa, amb una dotació per a l’any 2005 de 27 M2 procedents del cash-flow que genera a partir dels seus ingressos per tarifa, quantitat a la que caldrà afegir-hi en el període 2006 – 2008 una inversió addicional de 706 M2 corresponent a les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional, en bona part previstes de finançar amb l’aportació dels Fons de Cohesió de la Unió Europea.


10

1.1. Membres del Consell d’Administració d’Aigües Ter Llobregat a 31.12.2004

PresidentSr. Jaume Solà i CampmanyAigües Ter Llobregat

Representants de la GeneralitatSr. Jaume Erruz i SeallAgència Catalana de l’Aigua

Sr. Agustí Andreu i RodríguezDepartament de Treball i Indústria

Sr. Manuel Hernández i CarreraDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Antonio Enjuanes i PuyolDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Antoni Plasència i TaradachDepartament de Salut

Sr. Enric Aloy i BoschDepartament de Comerç, Turisme i Consum

Sr. Jordi Cañas i SalaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Eduard Rosell i MirDepartament de Política Territorial i Obres Públiques

Sr. Albert Pereira i SoléDepartament de Governació i Administracions Públiques

Representants de les entitats localsSr. Sixte Moral i ReixacMancomunitat Intermunicipal del Penedès-Garraf

Sr. Josep Jo i MunnéConsell Comarcal del Maresme

Sr. Joan Castaño i AugéConsell Comarcal del Vallès Oriental Sr. Carles Conill i VergésEntitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR)

Sr. José Ignacio Cuervo i ArgudínEntitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR)

Sr. Josep M. Vilaró i CapellaConsell Comarcal del Vallès Occidental

Sr. Jesús M. Canga i CastañoEntitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR)

Sr. Juan M. Parralejo i AragonesesEntitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR)

Sra. Imma Mayol i Beltran Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR)

Sra. Dora Ramon i CabotAjuntament de Martorell

Membres del Consell d’Administració que van cessar durant l’any 2004Sra. Marta LacambraAgència Catalana de l’Aigua

Sr. Antoni Juanmartí i BalustAigües Ter Llobregat

Sr. Joan-Lluís Quer i CumsilleAgència Catalana de l’Aigua

Sr. Francesc Vall·llossera i VilaplanaDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca


11

Sr. Lluís Salleras i SanmartíDepartament de Sanitat i Seguretat Social

Sr. Joan Puigdollers i FargasDepartament de Medi Ambient

Sr. Manuel Mas i EstelaAjuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme

Sr. Jaume Angerri i AuberniDepartament d’Indústria, Comerç i Turisme

Sra. Carmen Tort-Martorell i LlabrésDepartament de Governació i Relacions Institucionals

Sr. Lluís Inglada i ProfitósDepartament de Política Territorial i Obres Públiques

Sr. Francisco José González RuizDepartament de Comerç, Turisme i Consum

Sr. Jordi Cabot i PleDepartament de Medi Ambient i Habitatge

1.2. El Consell d’Administració

El Consell d’Administració d’Aigües Ter Llobregat exer-ceix de forma col·legiada l’autoritat superior de l’empre-sa. Els seus 21 membres representen l’Administració de la Generalitat i les entitats locals destinatàries del servei públic que presta l’empresa, com a titulars respectius de les competències concurrents en matèria d’abastament d’aigua a poblacions en l’àmbit territorial a què es refe-reix la Llei 4/1990, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona i d’acord amb l’establert en la dispo-sició addicional segona, apartat quart, de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.

De conformitat amb els acords parlamentaris que van pre-cedir l’establiment i l’organització d’aquest servei públic sin-gular, a través d’aquesta representació i del règim d’adopció dels acords establert en els Estatuts de l’empresa, les enti-

tats locals participen de forma directa i efectiva en totes les decisions que els afecten sobre la prestació del servei. La representació de la Generalitat està integrada per onze membres: quatre designats a proposta del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, cinc més proposats respecti-vament pels departaments de Governació i Administraci-ons Públiques, Salut, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Consum, i Agricultura, Ramaderia i Pesca, el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua i el president d’ATLL.

La representació de les administracions locals està inte-grada per cinc representants de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i cinc més, un per cada una de les entitats locals municipals o su-pramunicipals que tenen atribuïdes competències sobre les denominades “xarxes secundàries” que es definien en la Llei 4/1990 i que d’ençà l’aprovació i entrada en vigor de la Llei d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua s’han d’entendre com a instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat.

1.3. Organigrama a 31/12/2004

PresidentSr. Jaume Solà i Campmany

GerentSr. Antoni Sala i Pericas

Director de RecursosSr. Pablo Gil i Calvet

Director de DistribucióSr. Josep Rodríguez i Gil

Director de ProduccióSr. Ramon Arbós i Sans

Director de SistemesSr. Alonso Flores i Sánchez

Director de Projectes i ObresSr. Robert Vergés i Fernández


14

La Generalitat de Catalunya, en exercici de la seva com-petència estatutària i dins del marc constitucional en matèria de reserva al sector públic d’activitats i serveis essencials ha declarat l’abastament d’aigua a poblacions a través del sistema Ter-Llobregat com a servei públic de la seva competència, ha reservat totes les activitats que l’integren i ha adoptat una forma de gestió pública em-presarial a través d’un gestor directe de serveis públics que és Aigües Ter Llobregat.

La regulació d’aquest servei està compresa en el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que entrà en vigor el passat 22 de novembre de 2003.

D’acord amb aquesta disposició legal, el servei públic d’abastament d’aigua potable a municipis que efectua ATLL comprèn la planificació, la construcció, la millora, la gestió i l’explotació de les instal·lacions que constitu-eixen la xarxa bàsica d’abastament –el denominat Siste-ma Ter Llobregat- per al tractament, emmagatzematge i transport de l’aigua.

2.1. Funcions d’Aigües Ter Llobregat

Descripció de funcionsLa gestió directa del servei d’abastament d’aigua en al-ta que duu a terme ATLL comprèn una sèrie de funcions bàsiques:• L’organització del servei, és a dir:a) la determinació de les necessitats actuals i futures

d’acord amb la funcionalitat del sistema i l’evolució de la demanda dels municipis subministrats i dels recur-sos disponibles en l’àmbit territorial del servei.

b) la programació de les actuacions adreçades a garantir la disponibilitat de les dotacions d’aigua assignades a la cobertura del propi servei.

• L’adopció de decisions sobre el repartiment i l’assig-nació a cada xarxa del sistema Ter-Llobregat de les dotacions d’aigua disponibles, amb l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• La projecció i execució de les obres de captació, adduc-

ció, tractament, emmagatzematge i distribució neces-sàries per al servei, inclosos els elements de teleco-mandament i de seguretat.

• L’explotació, és a dir, la realització de les operacions tècniques de captació, transport, potabilització i dis-tribució de l’aigua garantint-ne la regularitat, la qua-litat en origen i destí, la quantitat i l’equilibri de dis-ponibilitat en tot l’àmbit servit, incloent els treballs de manteniment, reposició, substitució i reparació de les instal·lacions.

• La determinació, gestió i aplicació de les tarifes del servei, d’acord amb el règim legal aplicable als preus autoritzats, i l’establiment de les relacions econòmi-ques i comercials que se’n deriven amb els municipis i empreses distribuïdores destinatàries del servei.

• La relació d’assistència i col·laboració amb les entitats locals per a la prestació dels serveis de la seva compe-tència en matèria d’abastament d’aigua i la informació general i d’incidències als municipis subministrats.

Objecte i règim funcionalSegons aquesta descripció i de conformitat amb els Es-tatuts de l’empresa, aprovats per un Decret del Govern (Decret 210/1993, de 27 de juliol) i publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, constitueix l’ob-jecte d’ATLL:“...la prestació del servei públic de competència de la Generalitat consistent en la producció i subministra-ment d’aigua potable per a abastament de poblacions a través de la xarxa bàsica d’abastament del sistema Ter-Llobregat, a més de les operacions de tot tipus que preveu la Llei 4/1990 (...) o que siguin complementàries o connexes amb aquell servei públic”.

Així mateix, de conformitat amb el previst en l’art. 36.1 del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya:“1. És objecte de l’Ens d’Abastament d’Aigua …la gestió conjunta i coordinada de les concessions per a abastament en alta de poblacions incloses en l’àmbit territorial definit per aquesta Llei, i l’Ens és el responsable de la construcció, la gestió i l’explotació de la xarxa Ter-Llobregat”.


15

En l’acompliment del seu objecte, l’empresa ha de garan-tir l’eficàcia de la prestació del servei i, en especial:a) la seguretat, regularitat i continuïtat del subministrament

d’aigua a través de la xarxa que gestiona, en les condici-ons fisicoquímiques i bacteriològiques exigides per la le-gislació aplicable a les aigües potables de consum públic.

b) la qualitat de les obres i subministraments que l’em-presa executa i rep.

c) l’encert de la gestió, tot respectant les competències de les diverses administracions que intervenen o reben el servei i els drets dels usuaris.

Abast econòmic del serveiEl servei públic que presta Aigües Ter Llobregat s’inscriu, com a fase o tram en alta, en el conjunt d’operacions que integren l’abastament d’aigua als usuaris domèstics i industrials del conjunt de les poblacions servides. Per aquest motiu, el servei públic té un innegable contingut econòmic, en la mesura en què participa del criteri econòmic de recuperació íntegra dels costos de la prestació que és d’aplicació generalitzada en el nostre entorn. En conseqüència, el seu finançament té lloc mitjançant una tarifa del servei que respon al criteri d’equilibri econòmic integral dels seus conceptes de cost.

Incorporació de nous usuaris del serveiCom en qualsevol altre servei públic universal, dins de l’àmbit de subministrament definit pel sistema Ter-Llobregat, i integrat pels recursos d’aigua disponibles i les instal·lacions de subministrament en alta que es tro-ben definits per la Llei, es reconeix un dret general d’ac-cés de les entitats locals com a possibles nous usuaris del servei que presta Aigües Ter Llobregat. L’únic requisit exigible és que reuneixin les condicions objectives per a integrar-s’hi com a aital usuari.

En aquest sentit, la incorporació d’un nou usuari, la se-va connexió a la xarxa regional, comporta en tots els casos una sèrie d’operacions com són la determinació del punt de subministrament i de les condicions del servei, la verificació de les característiques i idoneïtat de les instal·lacions municipals de recepció, l’esta-bliment dels aspectes econòmics i tarifaris, etc. que necessàriament han d’efectuar-se entre el gestor del servei i el mateix usuari. Amb aquesta finalitat, Aigües Ter Llobregat i les entitats locals que s’incorporen al servei estableixen els convenis de connexió i subminis-trament corresponents.

16

2.2. ÀMBIT GEOGRÀFIC

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIXLLOBREGAT

ANOIA

VALLÈSOCCIDENTAL

VALLÈSORIENTAL

MARESME

E.M.S.H. T. R.

LA SELVA

Vilanovai la Geltrú

Sitges

Vilafrancadel Penedès

Planta delLlobregat

Esparreguera

Igualada

Terrassa

Sabadell

Sant Cugatdel Vallès

Planta deSant Joan Despí

L’ Hospitaletde Llobregat

Barcelona

Badalona

E.D. de la Trinitat Montcadai Reixac

Mollet del Vallès

GranollersPlantadel Ter

Breda

Mataró

Abducció aigua del Ter

Xarxa existent

Potabilitzadora

MAR MEDITERRÀNIA

Dipòsits

Masquefa

El Masnou

Sant Celoni

Lliçà de Vall

La Garriga

Caldes d’Estrac

Castelldefels

Xarxa en construcció

En projecte

Cardedeu

Cànoves

Gualba

VilalbaSasserra


17

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIXLLOBREGAT

ANOIA

VALLÈSOCCIDENTAL

VALLÈSORIENTAL

MARESME

E.M.S.H. T. R.

LA SELVA

Vilanovai la Geltrú

Sitges

Vilafrancadel Penedès

Planta delLlobregat

Esparreguera

Igualada

Terrassa

Sabadell

Sant Cugatdel Vallès

Planta deSant Joan Despí

L’ Hospitaletde Llobregat

Barcelona

Badalona

E.D. de la Trinitat Montcadai Reixac

Mollet del Vallès

GranollersPlantadel Ter

Breda

Mataró

Abducció aigua del Ter

Xarxa existent

Potabilitzadora

MAR MEDITERRÀNIA

Dipòsits

Masquefa

El Masnou

Sant Celoni

Lliçà de Vall

La Garriga

Caldes d’Estrac

Castelldefels

Xarxa en construcció

En projecte

Cardedeu

Cànoves

Gualba

VilalbaSasserra

DADES DEL SERVEI

20

3.1. Producció i tractament d’aigua

3.1.1. ETAP del Llobregat

Dades de tractamentAl llarg de l’any 2004 es van tractar 70 Hm3, el que su-posa un cabal mitjà anual de 2,22 m3/s, en relació a un cabal punta de 3,2 m3/s.

En la gràfica, podem observar un increment mantingut dels mateixos fins l’any 2002, en que s’assolí la punta, per davallar i mantenir-se en els dos següents. El primer tram, el de creixement, ha estat com a conseqüència de la incorporació de nous municipis a l’àmbit abastat des de l’esmentada planta, i el segon, a rel d’un efecte combinat de l’entrada en servei de la connexió amb la xarxa abastada per l’ETAP del Ter i a una climatologia més humida.

En la Taula 1 es resumeixen les principals magnituds quantitatives associades a l’ETAP del Llobregat.

En la Taula 2. Distribució per xarxes recollim les dades de cabals subministrats des de l’ETAP a cadascuna de les xar-xes a les que alimenta.

Finalment, en la Taula 3, es resumeixen les dades mensuals de dosificació de reactius i de consum d’energia elèctrica de producció d’aigua potable a l’ETAP del Llobregat.

Mes Volum aigua

tractada m3

Cabal mitjà

tractat m3/s

Pèrdues de fangs

m3

Pèrdues per

rentat de filtres sorra m3

Pèrdues per rentat

de filtres carbó m3

Altres pèrdues

m3

Volums de dipòsit m3

Volum submin.

m3

Cabal mitjà diari

subm. m3/s

Gener 5.001.980 1,87 46.442 82.477 69.701 10.850 53.530 4.738.980 1,77Febrer 4.838.216 2,00 52.563 86.634 51.112 35.950 22.260 4.589.697 1,90Març 5.222.340 1,95 38.137 44.515 73.291 13.850 27.560 5.024.987 1,88Abril 4.929.206 1,90 40.741 48.711 86.627 29.700 -11.130 4.734.557 1,83Maig 5.763.618 2,15 43.830 45.085 54.522 10.850 22260 5.587.071 2,09Juny 6.003.184 2,32 51.792 41.787 71.470 10.500 -52.470 5.880.105 2,27Juliol 6.940.890 2,59 59.919 55.474 177.972 21.500 10.070 6.615.955 2,47Agost 6.241.446 2,33 54.725 49.632 151.825 12.890 -121.370 6.093.744 2,28Setembre 6.252.322 2,41 76.351 77.058 64.358 25.500 149.990 5.859.065 2,26Octubre 6.451.834 2,41 57.637 50.697 49.591 22.850 6.360 6.264.699 2,34Novembre 6.145.564 2,37 51.058 36.191 46.563 98.500 -17.490 5.930.741 2,29Desembre 6.127.075 2,29 43.206 47.937 61.273 65.850 -40.810 5.949.620 2,22Totals 69.917.675 2,22 616.401 666.198 958.305 358.790 67.269.221 2,13Mitjana mensual 5.826.473 51.367 55.517 79.859 29.899 5.605.768

TAULA 1. EVOLUCIÓ MENSUAL DELS CABALS A L’ETAP DEL LLOBREGAT (2004) / PRODUCCIÓ D’AIGUA DE L’ETAP DEL LLOBREGAT

90.000.000 –

m3

70.000.000 –

10.000.000 –

30.000.000 –

50.000.000 –

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

VOLUMS ANUALS TRACTATS ETAP LLOBREGAT

80.000.000 –

20.000.000 –

40.000.000 –

60.000.000 –

DADES DEL SERVEI

21

TAULA 2. DISTRIBUCIÓ PER XARXES / PRODUCCIÓ D’AIGUA DE L’ETAP DEL LLOBREGAT

Mes Xarxa Abrera Espar-

reguera Hostalets

de P.

Xarxa Martorell

Xarxa Terrassa

(canonada DN1000)

Xarxa bombament

S. Quirze del V. i

Sabadell

Xarxa Baix Llobregat i

Barcelonès

Xarxa Penedès,

Garraf, Anoia, (E.B.

Abrera-Maquefa)

Total Volums subministrat m3

Gener 103.260 338.343 27.967 1.254.760 1.692.710 1.248.599 4.665.639Febrer 96.650 320.134 45.646 1.316.450 1.737.207 1.171.908 4.687.995Març 97.750 354.709 26.064 1.624.460 1.774.086 1.231.913 5.108.982Abril 81.970 267.915 47.757 1.613.300 1.668.430 1.058.540 4.737.912Maig 98.600 352.800 45.451 2.054.400 1.871.112 1.166.432 5.588.795Juny 165.630 400.668 31.358 1.871.220 2.031.016 1.430.849 5.930.741Juliol 157.150 428.302 29.730 2.386.930 2.051.841 1.549.303 6.603.256Agost 129.848 393.815 26.035 1.966.770 2.098.961 1.585.008 6.200.437Setembre 122.970 275.447 49.527 1.684.020 2.345.410 1.307.210 5.784.584Octubre 140.240 340.570 70.383 2.206.460 2.103.909 1.390.219 6.251.781Novembre 135.331 319.317 102.868 2.092.640 1.931.016 1.311.746 5.892.918Desembre 113.850 282.655 114.834 2.071.260 1.979.200 1.217.106 5.778.905Totals 1.443.249 4.074.675 617.620 22.142.670 23.284.898 15.668.834 67.231.946Mitjana mensual 120.271 339.556 51.468 1.845.223 1.940.408 1.305.736 5.602.662

TAULA 3. REACTIUS I ENERGIA ELÈCTRICA DE TRACTAMENT

REACTIUS (kg) ENERGIAMes Clor Policlorur

d’AluminiPermang. Potàssic

Floculant Clorit Sódic 25%

Sulfat d’Alumini

Consum Kwh

Gener 16.923 93.780 5.247 865 154.880 2.567.410Febrer 25.515 5.500 840 10.300 225.940 2.536.011Març 24.540 5.942 915 21.880 460.240 2.873.354Abril 17.089 8.291 975 23.020 462.760 2.711.135Maig 17.431 9.100 1.200 23.020 381.700 3.235.648Juny 21.940 9.197 945 30.260 562.380 3.258.023Juliol 25.223 13.078 1.095 40.080 784.820 3.875.566Agost 20.897 127.720 11.529 960 36.840 603.780 3.498.374Setembre 22.490 257.540 9.157 1.120 28.840 325.580 3.098.777Octubre 20.141 7.427 1.180 21.480 674.960 3.542.578Novembre 18.061 6.503 990 19.900 401.460 3.361.258Desembre 18.508 5.078 1.190 16.960 500.660 3.350.003Total anual 248.758 479.040 96.048 12.275 272.580 5.539.160 37.908.137

22

De resultes de tots els canvis introduïts en la línia de tractament de l’ETAP del Llobregat, es va aconseguir re-duir de manera molt significativa la dosi de clor aplicada i la concentració de trihalometans a l’aigua produïda. En menor mesura també es va reduir la concentració de ma-tèria orgànica a l’aigua produïda.

Modificacions en el procés de tractamentA l’ETAP del Llobregat s’ha realitzat la substitució total de la precloració per permanganat de potassi dosificat als canals dessorradors, i per diòxid de clor dosificat a la sortida dels decantadors. Amb aquest canvi, la clora-ció ha passat a ser l’última fase del tractament, un cop bona part dels precursors orgànics de trihalometans han estat eliminats per oxidació amb permanganat de potassi i diòxid de clor, per decantació i filtració per sorra i per adsorció amb carbó actiu en gra.

L’eliminació de la precloració va comportar un canvi del pH de l’aigua a coagular, que va obligar a canviar el po-liclorur d’alumini per sulfat d’alumini àcid amb l’objectiu de mantenir sota control la concentració d’alumini residu-al a l’aigua tractada.

A més, i per tal d’optimitzar l’eliminació de matèria orgànica, que en bona part actua com a precursor orgànic dels trihalomentans, es va incrementar, de manera molt significativa, la dosi de floculant (polie-lectrolit aniònic) i es va anar augmentant progressi-vament la freqüència amb la que el carbó actiu en gra és reactivat.

1,60 –

CLOR – PERMANGANAT + DIÒXID

mg/

l

Permanganat Potàssic (mg/l KMnO4)

Diòxid de Clor (mg/l ClO2)

Clor (mg/l Cl2)

mg/

l

Permanganat

Diòxid de Clor Clor

1,40 –

1,20 –

– 16,00

1,00 –

0,00 –

0,20 –

0,40 –

0,60 –

0,80 –

– 14,00

– 2,00

– 4,00

– 6,00

– 8,00

– 10,00

– 12,00

– 0,00

2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005

90,00 –

mg/

l

Sulfat d’Alumini

Policlorur d’Alumini

mg/

l

Clor

80,00 –

70,00 –

– 60,00

60,00 –

10,00 –

20,00 –

30,00 –

40,00 –

50,00 –

– 50,00

– 10,00

– 20,00

– 30,00

– 40,00

– 0,00

2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005

SULFAT D’ALUMINI – POLICLORUR D’ALUMINI

Sulfat

0,00 –

2,00 –

CARBÓ ACTIU + FLOCULANT – MATÈRIA ORGÀNICA

CAG

reac

tivat

/CAG

tota

l pla

nta

mg/

l Flo

cula

nt

Carbó actiu en gra reactivat

Floculant (x 10)

Matèria Orgànica (TOC)

TOC

1,80 –

1,60 –

– 2,60

1,40 –

0,40 –

0,60 –

0,80 –

1,00 –

1,20 –

– 2,00

– 2,10

– 2,20

– 2,30

– 2,40

– 2,50

– 1,70

2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005

0,20 –

0,00 –

– 1,80

– 1,90

DADES DEL SERVEI

23

3.1.2. ETAP del Ter

Dades de tractamentAl llarg de l’any 2004 es van tractar 178 Hm3 a l’ETAP del Ter el que suposa un cabal mitjà anual de 5,53 m3/s, en relació als 8 m3/s que pot tractar de punta.

Evolució dels volums anuals tractats a l’ETAP del TerEn la gràfica es pot observar una gran estabilització en els cabals tractats, i fins i tot una lleugera disminució dels ma-

90,00 –

mg/

l

Clor (mg/l Cl2)

Matèria Orgànica (TOC) (x 10)

Concentració THM’s (micrograms per litre)

mg/

l THM’s

80,00 –

70,00 –

– 60,00

60,00 –

40,00 –

50,00 –

– 50,00

– 10,00

– 20,00

– 0,00

2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005

THM’S – MATÈRIA ORGÀNICA + CLOR

Matèria orgànica

Clor (Cl2)

0,00 –

– 40,00

– 30,00

Mes Volum aigua

tractada m3

Cabal mitjà

tractat m3/s

Pèrdues de fangs

m3

Pèrdues per rentat

de filtres m3

Altres pèrdues

m3

Volums de

dipòsit m3

Volum subminis-

trat m3

Cabal mitjà

subm. m3/s

Gener 14.306.180 5,33 126.099 147.081 0 -32.760 14.273.420 5,33Febrer 13.991.488 5,55 118.082 148.366 0 -76.440 13.915.048 5,55Març 14.423.902 5,44 109.867 150.145 0 142.800 14.566.702 5,44Abril 13.259.868 5,09 139.741 133.317 0 -62.160 13.197.708 5,09Maig 13.435.606 5,02 106.174 162.204 0 5.040 13.440.646 5,02Juny 15.329.012 5,89 101.648 183.580 0 -54.600 15.274.412 5,89Juliol 15.379.718 5,85 127.995 184.935 74.600 294.000 15.673.718 5,85Agost 13.605.542 5,13 137.355 152.424 33.500 140.040 13.745.582 5,13Setembre 16.472.695 6,21 122.463 171.441 58.000 -368.520 16.104.175 6,21Octubre 15.964.628 5,95 121.626 183.718 0 -36.960 15.927.668 5,95Novembre 13.716.097 5,28 119.710 117.689 0 -38.640 13.677.457 5,28Desembre 15.133.524 5,68 131.627 107.165 0 68.040 15.201.564 5,68Totals 175.018.260 5,53 1.462.387 1.842.065 166.100 -20.160 174.998.100 5,53Mitja mens. 14.584.855 5,54 121.866 153.505 13.842 -1.680 14.583.175 5,54

TAULA 4. EVOLUCIÓ MENSUAL DELS CABALS A L’ETAP DEL TER (2004) / PRODUCCIÓ D’AIGUA DE L’ETAP DEL TER

250.000.000 –

m3

200.000.000 –

50.000.000 –

100.000.000 –

150.000.000 –

EVOLUCIÓ DELS VOLUMS ANUALS TRACTATS A L’ETAP DEL TER

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

24

A l’ETAP del Ter s’ha substituït parcialment la precloració per dosificació de diòxid de clor amb l’objectiu de millorar l’oxidació de la matèria orgànica i dels elements inorgà-nics que porta l’aigua. El diòxid de clor constitueix una molt eficaç barrera front a increments estacionals en la concentració de manganès a l’aigua procedent dels em-

teixos en el darrer any, com a conseqüència de la climato-logia, tal i com ja s’ha comentat en apartats anteriors.

En la Taula 4 recollim la distribució mensual de les princi-pals magnituds quantitatives associades a l’ETAP.

En la Taula 5 s’han recollit els consums mensuals de re-actius de tractament així com les dosificacions respecti-ves de cadascun d’ells.

Modificacions en el procés de tractamentA l’ETAP del Ter s’ha canviat el tipus de coagulant utilitzat, substituint la dosificació de sulfat d’alumini per policlorur d’alumini d’alta basicitat, com a reactiu coagulant. Amb aquest canvi es va aconseguir eliminar la dosificació de calç utilitzada fins aleshores per recuperar el valor de pH després de la dosificació de sulfat d’alumini. A més, amb la dosifi-cació de policlorur d’alumini es va aconseguir millorar molt el procés de coagulació-floculació fins al punt que va ser possible l’eliminació definitiva de la dosificació del reactiu floculant (polielectròlit), mantenint o millorant l’eficàcia en la reducció del valor de terbolesa al llarg del tractament.

Clorit Sòdic Clor Coagulant Diòxid de Clor Clor CoagulantMes Consum

kgConsum kg Consum

kgDosis

g/m3

Dosis g/m3

Dosis g/m3

Gener 41.064 46.115 581.361 0,50 3,16 39,88Febrer 40.893 44.842 564.776 0,51 3,15 39,61Març 36.444 46.015 523.489 0,44 3,13 35,65Abril 21.302 44.736 512.179 0,28 3,31 37,85Maig 24.136 47.798 422.615 0,31 3,49 30,84Juny 22.791 51.910 493.815 0,26 3,32 31,63Juliol 26.435 54.413 502.946 0,30 3,45 31,90Agost 22.500 47.890 449.366 0,29 3,44 32,26Setembre 29.771 59.636 553.860 0,31 3,54 32,92Octubre 30.370 55.798 533.462 0,33 3,43 32,79Novembre 33.193 44.486 492.297 0,42 3,19 35,28Desembre 16.853 44.580 453.825 0,38 2,90 29,52Total anual 345.753 588.219 6.083.991 3,30 34,09Mitja mens. 28.813 49.018 506.999 0,36 3,29 34,18

TAULA 5. REACTIUS DE TRACTAMENT

COAGULANT – TERBOLESA

mg/

l

Sulfat d’Alumini

Policlorur d’Alumini

Terbolesa

70,00 –

60,00 –

50,00 –

0,00 –

10,00 –

20,00 –

30,00 –

40,00 –

– 0,20

– 0,15

– 0,16

– 0,17

– 0,18

– 0,19

– 0,14

2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005

NTU

DADES DEL SERVEI

25bassaments i pot suposar una eina per reduir la concen-tració de trihalomentans, substituint completament a la precloració, en cas de necessitat.

3.2. Distribució i venda d’aigua

A continuació s’adjunta informació dels cabals submi-nistrats els darrers 5 anys (període 2000-2004) segons l’agrupació següent:

Ter• Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics

i Tractament de Residus• El Maresme• El Vallès Oriental• El Vallès Occidental

Llobregat• El Baix Llobregat – L’Anoia• Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics

i Tractament de Residus• El Penedès – El Garraf• El Vallès Occidental• El Vallès Oriental

OXIDANT – MATÈRIA ORGÀNICA (ETAP TER)

Clor

Diòxid de Clor (x 10)

Matèria Orgànica (m/l TOC)

– 1,80

– 1,90

– 2,00

– 2,10

– 2,30

– 1,70

mg/

l4,50 –

mg/

l

Matèria orgànica

4,00 –

3,50 –

3,00 –

2,00 –

2,50 –

Oxidant

1,50 –

– 2,20

20052001 2002 2003 2004

Ens metropolità serveis hidràulics

2000 2001 2002 2003 2004

Barcelona 115.874.123 114.715.070 129.722.941 119.708.148 98.611.613Barberà del Vallès 1.004.427 1.280.971 862.374 878.342 833.193Sant Cugat del Vallès 9.107.560 8.771.650 9.208.105 8.826.383 9.558.103Ripollet 2.453.268 2.692.265 2.534.731 2.683.152 2.557.185Tiana 586.203 673.179 603.789 621.456 607.502

129.025.581 128.133.135 142.931.940 132.717.481 112.167.596

Maresme 2000 2001 2002 2003 2004 Alella 777.475 803.912 774.567 876.015 887.027Argentona 723.592 520.680 779.890 858.780 1.258.670Cabrera de Mar 220.948 221.596 208.413 203.733 216.701Cabrils 463.747 453.262 530.933 541.449 622.780

TER

250.000.000 –

m3

200.000.000 –

50.000.000 –

100.000.000 –

150.000.000 –

EVOLUCIÓ DELS VOLUMS ANUALS TRACTATS A L’ETAP DEL TER

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

26

Caldes d’Estrac 284.963 267.261 303.914 316.994 305.644Dos Rius (Poble) 665.050 799.323 772.126 752.030 691.825Dosrius (Aqüeducte) 2.839.451 1.845.248 1.623.353 1.677.925 1.331.894El Masnou 2.315.957 2.225.047 2.190.891 2.292.126 2.130.591Mataró 7.857.259 7.969.006 7.594.941 7.860.244 7.841.903Òrrius 0 0 0 4.279 41.199Premià de Dalt 475.570 484.825 526.522 417.844 462.594Premià de Mar 1.873.807 1.973.745 2.112.887 1.715.316 1.355.628Sant Andreu de Llavaneres 731.011 768.554 764.013 782.901 1.175.684Sant Vicenç de Montalt 641.971 574.914 596.744 619.661 810.367Teià 272.605 541.907 616.512 657.656Vilassar de Dalt 829.830 836.003 1.345.072 785.369 750.073Vilassar de Mar 1.383.704 1.344.659 1.164.067 1.250.161 1.452.232

22.084.335 21.360.640 21.830.240 21.571.339 21.992.468

Vallès Oriental 2000 2001 2002 2003 2004 Canovelles 967.954 1.037.337 1.077.159 1.108.636 1.125.674Cardedeu 1.115.882 1.157.417 1.139.824 1.233.868 1.307.099Granollers 4.995.700 4.671.860 4.670.870 5.629.869 5.439.907La Garriga 612.731 651.690 683.304 714.548 866.849La Llagosta 175.961 144.250 114.690 96.234 154.321La Roca del Vallès 372.201 460.503 508.262 570.528 735.755L’Ametlla del Vallès 326.483 402.654 363.661 586.964 693.828Les Franqueses del Vallès 903.736 976.409 1.115.768 1.168.759 1.269.466Lliçà de Vall 429.655 541.705 281.192 383.051 385.788Llinars del Vallès 137.650 174.829 130.260 126.729 185.797Martorelles 565.448 571.770 622.412 640.860 596.382Mollet del Vallès 2.460.854 2.500.012 2.656.777 2.615.523 3.115.521Montmeló 734.712 766.219 996.304 954.823 795.920Montornés del Vallès 932.289 1.129.753 1.104.048 1.134.037 1.088.140Parets del Vallès 899.338 920.426 1.201.411 1.099.218 1.208.438Sant Antoni de Vilamajor 181.060 179.780 164.840 184.404 220.180Sant Fost de Campsentelles 636.308 672.868 627.445 678.292 728.401Santa Maria de Martorelles 61.240 64.530 54.705 57.596 55.053Vallromanes 107.900 117.459 111.254 120.557 115.249Vilanova del Vallès 113.020 188.462 185.448 160.512 154.751

16.730.122 17.329.933 17.809.634 19.265.008 20.242.519

Vallès Occidental 2000 2001 2002 2003 2004 Santa Perpètua de Mogoda 866.283 826.002 896.676 916.037 1.539.058

2000 2001 2002 2003 2004 Total Ter 168.706.321 167.649.710 183.468.490 174.469.865 155.941.641

DADES DEL SERVEI

27

Remarcar que l’any 2002 va ser un any de climatologia seca i el 2004 de climatologia humida, la qual cosa va repercutir en els cabals subministrats per ATLL, com es pot observar a les taules adjuntes.

A la zona del Ter, i també pels mateixos motius, l’augment del 2002 i la disminució del 2004, es van

produir especialment a l’àmbit de l’Entitat Metropoli-tana. Aquesta zona, que representa aproximadament entre un 50% i un 56% del cabal total subministrat per ATLL, veu alterats els seus consums quan les po-blacions poden utilitzar recursos propis (en cas d’una climatologia humida) o quan manquen recursos (clima-tologia seca).

LLOBREGAT

Baix Llobregat-Anoia 2000 2001 2002 2003 2004 Abrera 117.380 220.547 211.865 241.590 262.610Cervelló 27.181 682.972 601.809 825.975 830.780Collbató 221.358 281.529 258.796 343.243 378.075Corbera de Llobregat 991.509 1.142.214 1.174.804 1.325.208 1.252.017Esparreguera 1.230.838 1.530.904 1.225.623 824.529 679.248Els Hostalets de Pierola 114.241 139.326 140.740 169.695 183.528La Palma de Cervelló 8.966 277.652 238.352 267.816 250.536Martorell 2.527.374 1.745.146 4.705.484 4.979.207 2.784.279Masquefa 534.098 638.837 715.780 746.519 809.009Piera 0 475.467 634.516 667.405 676.635Sant Esteve de Sesrovires 632.599 457.856 943.251 710.437 1.073.807

6.405.544 7.592.450 10.851.020 11.101.624 9.180.524

Ens metropolità serveis hidràulics

2000 2001 2002 2003 2004

Barberà del V. (R. de Caldes) 618.095 484.200 592.020 681.990 867.658Barcelona Fontsanta 15.236.173 16.845.770 16.825.443 11.988.408 9.899.021Castellbisbal 1.685.857 1.602.443 1.735.413 1.987.625 2.906.749Sant Andreu de la Barca 2.302.070 2.448.416 2.568.249 2.534.337 2.610.473El Papiol 348.014 373.660 385.260 408.292 440.589Molins de Rei 657.782 442.111 502.172 354.822 586.529Pallejà 721.294 841.380 740.396 848.489 855.141Sant Cugat del Vallès 1.156.483 1.736.586 1.476.700 1.859.280 1.284.999Sant Vicenç dels Horts 707.633 600.814 1.156.549 1.400.535 1.373.936

23.433.401 25.375.380 25.982.202 22.063.778 20.825.095

Penedès-Garraf 2000 2001 2002 2003 2004 Avinyonet del Penedès 37.830 50.832 56.358 68.739 104.346Canyelles 0 0 218.210 579.311 502.022El Pla del Penedès 26.596 52.192 70.717 83.727 37.966La Granada del Penedès 21.265 96.586 72.968 111.299 104.778Olivella 0 0 31.810 63.525 1.303

28

Olèrdola 109.798 151.285 192.132 252.585 308.675Puigdàlber 0 0 12.247 39.400 44.400Sant Cugat de Sesgarrigues 2.129 35.107 52.684 81.549 93.578Sant Llorenç d’Hortons 44.524 93.994 98.614 127.573 117.366Sant Pere de Ribes 1.737.125 1.845.279 1.825.309 2.017.012 2.019.201Sant Sadurní d’Anoia 85.141 117.059 85.977 95.343 184.697Santa Fe del Penedès 16.875 17.718 25.589 24.185 22.604Sitges 1.722.898 2.275.161 2.134.910 2.039.671 2.076.298Vilafranca del Penedès 1.533.892 2.662.001 2.918.588 2808.544 2.753.610Vilanova i la Geltrú 4.120.732 4.481.775 4.704.327 5.119.481 4.376.553

9.458.805 11.878.989 12.500.440 13.511.944 12.747.397

Vallès Occidental 2000 2001 2002 2003 2004 Les Fonts de Terrassa 113.609 229.721 296.826 345.055 302.282Palau-solità i Plegamans 1.675.180 1.842.466 1.818.557 2.286.861 1.846.416Polinyà 329.765 460.953 408.019 472.789 571.552Rubi 3.267.407 3.664.914 3.614.357 4.248.433 4.053.922Sabadell 13.081.472 13.899.666 15.355.549 15.727.412 14.677.305Sant Quirze del Vallès 2.330.056 2.323.034 2.239.407 2.094.365 2.021.697Sentmentat 158.332 80.469 113.220 46.965Terrassa 2.336.143 2.373.013 1.681.273 1.919.199 1.608.644

23.133.632 24.952.099 25.494.457 27.207.334 25.128.783

Vallès Oriental 2000 2001 2002 2003 2004 Caldes de Montbui 357.475 628.650 481.942 443.891 258.448Lliçà d’Amunt 716.349 744.615 690.603 1.108.105 1.030.198

1.073.824 1.373.265 1.172.545 1.551.996 1.288.646Total Llobregat 63.505.206 71.172.183 76.000.664 75.436.676 69.170.445Total ATLL 232.211.527 238.821.893 259.469.154 249.906.541 225.112.086

Peatges 2000 2001 2002 2003 2004El Prat de Llobregat 946.270 349.520 213.120 1.444.790Barberà del Vallés 564.330 742.820 860.460

Podem observar també que entre el 48% i el 56% del con-sum dels cinc últims anys correspon a Barcelona; entre un 17% i 18% és el consum de només cinc poblacions, i que si sumem ambdós consums tenim entre un 66% i 73% del total subministrat. Catorze poblacions més tenen un con-sum d’entre un 12% i un 15% del total subministrat. Per tant, vint poblacions consumeixen entre el 81% i el 86% del subministrament total de la xarxa regional d’ATLL.

A continuació en les taules es pot observar de forma gràfica l’evolució històrica de diferents poblacions amb un consum superior a 2 Hm³.

DADES DEL SERVEI

29

3.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

EL MASNOU

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 450.000– 400.000

– 150.000– 100.000– 50.000– 0

– 200.000– 250.000– 300.000

Consum anual Màxim consum mes

6.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

5.000.000 –

2.000.000 –

3.000.000 –

4.000.000 –

GRANOLLERS

1.000.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 700.000

– 600.000

– 200.000

– 100.000

– 0

– 300.000

– 400.000

– 500.000


6.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

5.000.000 –

2.000.000 –

3.000.000 –

4.000.000 –

MATARÓ

1.000.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 700.000

– 600.000

– 200.000

– 100.000

– 0

– 300.000

– 400.000

– 500.000

– 800.000

– 900.000

– 1.000.000


7.000.000 –

8.000.000 –

9.000.000 –

30

3.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

MOLLET DEL VALLÈS

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 400.000

– 200.000

– 100.000

– 0

– 250.000– 300.000– 350.000


3.500.000 – – 450.000

– 50.000

– 150.000

12.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

10.000.000 –

4.000.000 –

6.000.000 –

8.000.000 –

SANT CUGAT DEL VALLÈS

2.000.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993M

àxim

con

sum

m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 1.400.000

– 1.200.000

– 400.000

– 200.000

– 0

– 600.000

– 800.000

– 1.000.000


12.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

10.000.000 –

4.000.000 –

6.000.000 –

8.000.000 –

RIPOLLET

2.000.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 400.000– 350.000

– 150.000– 100.000

– 0

– 200.000– 250.000– 300.000


– 50.000

DADES DEL SERVEI

31

3.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

RUBÍ

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 600.000

– 200.000

– 100.000

– 0

– 300.000

– 400.000

– 500.000


3.500.000 –

4.000.000 –

4.500.000 –

12.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

10.000.000 –

4.000.000 –

6.000.000 –

8.000.000 –

SABADELL

2.000.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 2.500.000

– 500.000

– 0

– 1.000.000

– 1.500.000

– 2.000.000


14.000.000 –

16.000.000 –

18.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 ) 2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

SANT QUIRZE DEL VALLÈS

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 250.000

– 50.000– 0

– 100.000– 150.000– 200.000


– 300.000– 350.000

32

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

CASTELLBISBAL

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 250.000

– 50.000

– 0

– 100.000

– 150.000

– 200.000


– 300.000

– 350.0003.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

SANT ANDREU DE LA BARCA

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 250.000

– 50.000

– 0

– 100.000

– 150.000

– 200.000


– 300.000

– 350.0003.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 250.000

– 50.000

– 0

– 100.000

– 150.000

– 200.000


– 300.000

– 350.0003.000.000 –

DADES DEL SERVEI

33

Cons

um a

nual

(m3 ) 2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

SANT PERE DE RIBES

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 250.000

– 50.000

– 0

– 100.000

– 150.000

– 200.000


– 300.000

Cons

um a

nual

(m3 ) 2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

SITGES

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 400.000

– 0

– 100.000

– 200.000


– 300.000

Cons

um a

nual

(m3 )

2.500.000 –

1.000.000 –

1.500.000 –

2.000.000 –

VILANOVA I LA GELTRÚ

500.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m

mes

/any

(m3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 400.000

– 0– 100.000– 200.000


– 300.000

3.000.000 –– 700.000

– 500.000– 600.000

34

D’altra banda, veiem gràfiques específiques per al consum de Barcelona (cota 70, cota 100, cota 130-1 Carmel, cota 130-3

6.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

5.000.000 –

2.000.000 –

3.000.000 –

4.000.000 –

MONTCADA

1.000.000 –

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 700.000

– 300.000

– 100.000

– 0

– 400.000

– 500.000

– 600.000


7.000.000 –

– 800.000

– 200.000

8.000.000 –

25.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

20.000.000 –

5.000.000 –

10.000.000 –

15.000.000 –

COTA 70

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 3.500.000

– 1.500.000

– 500.000

– 0

– 2.000.000

– 2.500.000

– 3.000.000


30.000.000 –

– 4.000.000

– 1.000.000

35.000.000 –

40.000.000 – – 4.500.000

25.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

20.000.000 –

5.000.000 –

10.000.000 –

15.000.000 –

COTA 100

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 3.500.000

– 1.500.000

– 500.000– 0

– 2.000.000– 2.500.000– 3.000.000


30.000.000 –– 4.000.000

– 1.000.000

35.000.000 –– 4.500.000– 5.000.000

Santa Coloma i cota 200), en les quals es pot constatar la influ-ència climatològica amb la utilització de recursos propis.

DADES DEL SERVEI

35

5.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

4.000.000 –

1.000.000 –

2.000.000 –

3.000.000 –

COTA 130-3 SANTA COLOMA

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 400.000

– 0

– 100.000

– 200.000

– 300.000


6.000.000 – – 500.000

7.000.000 – – 600.000

25.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

20.000.000 –

5.000.000 –

10.000.000 –

15.000.000 –

COTA 130-1 CARMEL

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 3.500.000

– 1.500.000

– 500.000

– 0

– 2.000.000

– 2.500.000

– 3.000.000


30.000.000 –

– 4.000.000

– 1.000.000

35.000.000 –

– 4.500.00040.000.000 –

45.000.000 – – 5.000.000

10.000.000 –

Cons

um a

nual

(m3 )

8.000.000 –

2.000.000 –

4.000.000 –

6.000.000 –

COTA 200

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993

Màx

im c

onsu

m m

es/a

ny (m

3 )

0 –

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20041982

– 12.000.000

– 4.000.000

– 0

– 6.000.000

– 8.000.000

– 10.000.000


12.000.000 –

– 14.000.000

– 2.000.000

14.000.000 –

16.000.000 – – 16.000.000

36

Consum per comarques

45.000.000 –

CONSUM DE BARCELONA

Cota 70

Cota 100

Cota 130-1

40.000.000 –

35.000.000 –

30.000.000 –

5.000.000 –

10.000.000 –

15.000.000 –

20.000.000 –

25.000.000 –

0 –

m3

2000 2001 2002 2003 2004

Cota 130-3

Cota 200

Fontsanta

16.000.000 –

CONSUMS EMSHTR –EXCEPTE BARCELONA–

Ter

Llobregat

14.000.000 –

12.000.000 –

10.000.000 –

2.000.000 –

4.000.000 –

6.000.000 –

8.000.000 –

0 –

m3

2000 2001 2002 2003 2004

CONSUM DEL VALLÈS ORIENTAL

Ter (Vallès Oriental)

Llobregat (Vallès Oriental)

5.015.000 –

10.015.000 –

15.015.000 –

20.015.000 –

15.000 –m

3

2000 2001 2002 2003 2004

22.200.000 –

CONSUM DEL MARESME –TER–

Ter (el Maresme)

22.000.000 –

21.800.000 –

21.600.000 –

20.800.000 –

21.000.000 –

21.200.000 –

21.400.000 –

m3

2000 2001 2002 2003 2004

16.000.000 –

CONSUM DEL PENEDÈS, GARRAF –LLOBREGAT–

Llobregat (Penedès, Garraf)

14.000.000 –

12.000.000 –

10.000.000 –

2.000.000 –

4.000.000 –

6.000.000 –

8.000.000 –m3

2000 2001 2002 2003 2004

0 –

DADES DEL SERVEI

37

CONSUM DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ter (Vallès Occidental)

Llobregat (Vallès Occidental)

10.000.000 –

15.000.000 –

20.000.000 –

25.000.000 –

5.000.000 –

m3

2000 2001 2002 2003 2004

30.000.000 –

0 –

CONSUM TOTAL

total Ter

total Llobregat

40.000.000 –

60.000.000 –

80.000.000 –

120.000.000 –

20.000.000 –

m3

2000 2001 2002 2003 2004

140.000.000 –

0 –

160.000.000 –

180.000.000 –

200.000.000 –

L’estació de tractament d’aigües potables del Llobregat, degut a la seva característica de captació d’aigua superfi-cial de riu, té un fort cost energètic d’elevació d’aigua.

D’altra banda, durant el període 2002-2004 s’ha posat en funcionament l’estació de bombament de Riera de Cal-des, que millora i garanteix el funcionament mallat de la xarxa, i que ha repercutit en els kW consumits.

Evolució del consum energètic els darrers 5 anys.

CONSUM ENERGÈTIC

Estacions de bombament

ETAP Ter

ETAP Llobregat + EB C-250 + EB Abr-Masquefa

Dipòsit i altres instal·lacions

15.000.000 –

20.000.000 –

25.000.000 –

30.000.000 –

10.000.000 –

kWh

2000 2001 2002 2003 2004

35.000.000 –

0 –

40.000.000 –

45.000.000 –

50.000.000 –

5.000.000 –

38

800.000 –

kWh

700.000 –

400.000 –

500.000 –

600.000 –

TOTAL PRODUCCIÓ GENERACIÓ D’ENERGIA PRODUÏDA A L’ESTACIÓ DISTRIBUÏDORA DE LA TRINITAT

300.000 – Cos

Fi re

sulta

nt

0 –

gene

r 02

– 1,0

– 0,6

– 0,4

– 0

– 0,7

– 0,8

– 0,9900.000 –

– 1,1

– 0,5

1.000.000 –

200.000 –

100.000 –

– 0,3

– 0,2

– 0,1

febr

er 0

2

mar

ç 02

abril

02

mai

g 02

juny

02

julio

l 02

agos

t 02

sete

mbr

e 02

octu

bre

02

nove

mbr

e 02

dese

mbr

e 02

gene

r 03

febr

er 0

3

mar

ç 03

abril

03

mai

g 03

juny

03

julio

l 03

agos

t 03

sete

mbr

e 03

octu

bre

03

nove

mbr

e 03

dese

mbr

e 03

gene

r 04

febr

er 0

4

mar

ç 04

abril

04

mai

g 04

juny

04

julio

l 04

agos

t 04

sete

mbr

e 04

octu

bre

04

nove

mbr

e 04

dese

mbr

e 04

gene

r 05

Total energia activa generada Factor de potència – Cos Fi

3.3. Dades de poblacions i facturació

A continuació es detallen els municipis que reben submi-nistrament d’ATLL.

MUNICIPI POBLACIÓ 2004

EXTENSIÓ km2

AnoiaHostalets de Pierola, els 1.716 33,33Masquefa 6.680 17,06Piera 11.452 57,30

Baix Llobregat (excepte EMSHTR)Abrera 9.422 19,90Cervelló 6.980 29,62Collbató 3.024 17,99Esparreguera 20.163 24,47Martorell 25.010 12,90Palma de Cervelló, la 2.881 5,50Sant Esteve de Sesrovires 5.978 18,64

MaresmeAlella 8.831 9,59

Argentona 10.403 25,40Cabrera de Mar 3.991 9,05Cabrils 6.003 7,09Caldes d’Estrac 2.448 0,74Dosrius 3.762 40,82Masnou, el 21.196 3,30Mataró 114.114 22,57Òrrius 330 5,70Premià de Dalt 9.703 6,50Premià de Mar 27.464 1,92Sant Andreu de Llavaneres 8.707 11,90Sant Vicenç de Montalt 4.549 8,00Teià 5.751 6,66Tiana 6.789 7,90Vilassar de Dalt 7.902 9,08Vilassar de Mar 18.558 3,92

Vallès OccidentalBarberà del Vallès 27.202 8,37Palau-solità i Plegamans 12.499 14,90Polinyà 5.855 8,93Ripollet 33.605 4,39Rubí 66.425 33,44

DADES DEL SERVEI

39

Sabadell 193.338 36,42Sant Cugat del Vallès 65.061 48,32Sant Quirze del Vallès 15.729 14,27Santa Perpètua de Mogoda 20.844 15,70Sentmenat 6.628 28,24Terrassa 189.212 70,10

Vallès OrientalAmetlla del Vallès, l’ 7.111 14,20Caldes de Montbui 15.096 37,92Canovelles 14.001 6,75Cardedeu 14.514 12,89Franqueses del Vallès, les 14.754 29,45Garriga, la 12.923 19,72Granollers 56.456 14,89Llagosta, la 12.944 3,03Lliçà d’Amunt 12.009 21,98Lliçà de Vall 5.696 10,66Llinars del Vallès 7.834 27,52Martorelles 4.912 3,61Mollet del Vallès 50.691 10,72Montmeló 8.724 4,11Montornés del Vallès 14.065 10,50Parets del Vallès 15.912 8,98Roca del Vallès, la 8.685 37,10Sant Antoni de Vilamajor 4.437 13,92Sant Fost de Campsentelles 7.039 13,16Santa Maria de Martorelles 736 4,49Vallromanes 1.807 10,53Vilanova del Vallès 2.932 15,20

Xarxes Trinitat I Fontsanta (Artèria 2400)Badalona 214.874 21,20Badia del Vallès 14.313 0,90Barcelona 1.578.546 99,07Begues 5.284 50,41Castellbisbal 10.352 30,97Castelldefels 52.964 12,50Cerdanyola del Vallès 56.065 32,00Corbera de Llobregat 11.278 18,31Cornellà de Llobregat 83.327 6,90Esplugues de Llobregat 45.915 4,60Gavà 43.242 30,90

Hospitalet de Llobregat, l’ 250.536 12,36Molins de Rei 22.496 16,00Montcada i Reixac 30.953 23,4Montgat 8.844 2,83Pallejà 9.746 8,41Papiol, el 3.628 8,83Prat de Llobregat, el 63.148 32,23Sant Adrià del Besòs 32.921 3,87Sant Andreu de la Barca 23.675 5,52Sant Boi de Llobregat 80.636 21,94Sant Climent de Llobregat 3.366 10,73Sant Feliu de Llobregat 41.954 11,79Sant Joan Despí 30.242 6,39Sant Just Desvern 14.910 7,85Sant Vicenç dels Horts 26.477 9,14Santa Coloma de Cervelló 6.652 7,52Santa Coloma de Gramenet 116.503 7,05Torrelles de Llobregat 4.324 13,55Viladecans 60.033 20,11

Penedès-GarrafAvinyonet del Penedès 1.414 29,12Cabanyes, les 647 1,79Canyelles 2.808 14,08Granada, la 1.525 6,57Olèrdola 2.632 29,87Olivella 2.011 38,76Pacs del Penedès 739 6,14Pla del Penedès, el 891 9,45Puigdàlber 389 0,40Sant Cugat Sesgarrigues 843 6,29Sant Llorenç d’Hortons 1.939 19,75Sant Pere de Ribes 25.280 40,71Sant Sadurní d’Anoia 11.034 18,65Santa Fe del Penedès 336 3,48Santa Margarida i els Monjos

5.701 17,39

Sitges 23.172 43,67Vilafranca del Penedès 34.409 19,63Vilanova i la Geltrú 59.409 33,50Viloví del Penedès 970 9,43Total 4.406.836

40

Població Com. Total m3 Tarifa subminis-

trament

Component variable

d’impulsió

Quota fixa regional +

metropolitana

Import total

factura EMSHTR àmbit Agbar EM 97.751.151 9.118.520,62 124.654,41 19.213.593,90 28.456.768,93 Barberà del Vallès EM 1.693.653 157.989,05 54.466,15 106.269,35 318.724,55 Ripollet EM 2.557.185 238.541,89 0,00 176.104,32 414.646,21 Sant Cugat del Vallès EM 9.473.624 883.728,05 304.662,25 554.096,92 1.742.487,22 Tiana EM 607.502 56.669,60 9.969,61 44.048,40 110.687,61 Alella M 887.027 82.744,55 16.214,33 24.302,76 123.261,64 Argentona M 1.258.670 117.412,49 40.165,43 27.446,28 185.024,20 Cabrera de Mar M 216.701 20.214,52 8.081,22 7.160,40 35.456,14 Cabrils M 622.780 58.094,76 27.961,58 17.039,40 103.095,74 Caldes d’Estrac M 305.644 28.511,40 9.753,40 9.159,72 47.424,52 Dos Rius (Poble) M 691.825 64.535,52 22.076,84 18.919,80 105.532,16 Dosrius (Aqüeducte) M 1.331.894 124.243,07 42.502,07 90.071,04 256.816,18 El Masnou M 2.130.591 198.747,90 0,00 75.397,56 274.145,46 Mataró M 7.841.903 731.516,24 250.242,96 255.152,16 1.236.911,36 Òrrius M 48.048 4.482,06 2.617,91 1.966,58 9.066,55 Premià de Dalt M 462.594 43.152,16 19.024,64 15.545,76 77.722,56 Premià de Mar M 1.355.628 126.457,06 0,00 76.256,64 202.713,70 Sant Andreu de Llavaneres M 1.175.684 109.671,32 63.984,23 23.009,76 196.665,31 Sant Vicenç de Montalt M 810.367 75.593,44 45.105,00 19.471,44 140.169,88 Teià M 657.656 61.348,14 33.351,04 15.120,84 109.820,02 Vilassar de Dalt M 750.073 69.969,05 33.676,77 28.731,72 132.377,54 Vilassar de Mar M 1.452.232 135.468,57 0,00 43.903,32 179.371,89 Canovelles VO 1.125.674 105.006,24 35.921,37 31.613,28 172.540,89 Cardedeu VO 1.307.099 121.930,10 47.127,45 37.444,20 206.501,75 Granollers VO 5.439.907 507.450,83 173.592,88 165.138,96 846.182,67 La Garriga VO 866.849 80.862,28 60.042,30 15.615,96 156.520,54 La Roca del Vallès VO 735.755 68.633,44 22.937,48 11.702,04 103.272,96 L’Ametlla del Vallès VO 693.828 64.722,33 39.958,93 9.814,56 114.495,82 Les Franqueses del Vallès VO 1.269.466 118.419,60 40.531,21 25.940,04 184.890,85 Lliçà d’Amunt VO 565.892 52.788,10 18.198,52 10.410,59 81.397,21 Lliçà de Vall VO 385.788 35.987,46 12.406,56 10.581,24 58.975,26 Llinars del Vallès VO 921 138,74 33,22 8.189,40 8.361,36 Martorelles VO 596.382 55.632,31 0,00 17.912,04 73.544,35 Mollet del Vallès VO 3.115.521 290.625,17 0,00 85.058,64 375.683,81 Montmeló VO 795.920 74.245,79 0,00 25.077,48 99.323,27 Montornés del Vallès VO 1.088.140 101.504,95 0,00 27.537,96 129.042,91 Parets del Vallès VO 1.208.438 112.726,72 0,00 27.960,24 140.686,96 Sant Antoni de Vilamajor VO 220.180 20.539,08 7.938,61 5.929,44 34.407,13

FACTURACIÓ 2004 EN M3 I IMPORTS PER MUNICIPIS

DADES DEL SERVEI

41

Sant Fost de Campcentelles

VO 694.394 64.809,24 13.356,83 18.181,32 96.347,39

Sant Pere Vilamajor VO 267.130 16.054,78 0,00 0,00 16.054,78 Santa Maria de Martorelles

VO 55.053 5.135,50 3.098,27 2.260,20 10.493,97

Vallromanes VO 115.249 10.750,78 5.758,99 4.209,96 20.719,73 Vilanova del Vallès VO 154.751 14.435,63 0,00 3.557,64 17.993,27 Santa Perpètua de Mogoda VOC 718.819 67.053,59 0,00 7.374,42 74.428,01 Breda X 341.250 20.509,47 0,00 0,00 20.509,47 Total Ter 155.844.838 14.517.131,85 1.589.412,46 21.394.277,68 37.501.263,73

Abrera BLL-A 262.610 24.497,07 13.886,03 9.729,47 48.112,57 Cervelló BLL-A 830.780 77.497,66 0,00 50.770,56 128.268,22 Collbató BLL-A 378.075 35.267,97 51.720,27 7.797,72 94.785,96 Corbera de Llobregat BLL-A 1.252.017 116.791,89 58.072,29 57.121,32 231.985,50 Esparreguera BLL-A 679.248 63.362,28 32.889,26 37.190,28 133.441,82 Els Hostalets de Pierola BLL-A 183.528 17.120,05 25.106,46 11.228,64 53.455,15 La Palma de Cervelló BLL-A 250.536 23.370,75 0,00 9.906,48 33.277,23 Martorell BLL-A 942.999 93.896,34 0,00 73.887,84 167.784,18 Masquefa BLL-A 809.009 75.466,80 72.297,10 11.552,28 159.316,18 Piera BLL-A 676.635 63.118,52 67.915,89 20.883,84 151.918,25 Sant Esteve de Sesrovires BLL-A 1.073.807 100.167,96 89.120,62 27.907,44 217.196,02 Barcelona i altres EM 9.899.022 923.410,50 0,00 1.949.033,82 2.872.444,32 Barberà del Vallès EM 867.658 80.937,74 27.903,02 51.955,45 160.796,21 Castellbisbal EM 2.906.749 271.150,30 56.135,67 191.830,32 519.116,29 El Papiol EM 440.589 41.099,46 0,00 32.873,52 73.972,98 El Prat de Llobregat EM 1.444.790 134.774,36 32.970,10 269.666,04 437.410,50 Molins de Rei EM 586.529 54.713,18 0,00 77.785,20 132.498,38 Pallejà EM 855.141 79.770,13 0,00 66.506,76 146.276,89 Sant Andreu de la Barca EM 2.610.473 243.512,75 56.020,99 144.145,20 443.678,94 Sant Cugat del Vallès EM 1.284.999 119.868,57 41.324,29 72.483,68 233.676,54 Sant Vicenç dels Horts EM 1.372.690 128.048,63 0,00 96.123,72 224.172,35 Avinyonet del Penedès PG 104.346 9.733,73 10.183,13 2.995,68 22.912,54 Canyelles PG 502.022 46.830,12 41.665,31 5.848,32 94.343,75 El Pla del Penedès PG 37.966 3.541,58 3.151,00 1.185,84 7.878,42 La Granada del Penedès PG 104.778 9.774,00 8.696,05 3.557,64 22.027,69 Olèrdola PG 245.035 22.857,64 20.344,07 7.779,60 50.981,31 Olèrdola (Can Trabal) PG 64.943 6.058,08 5.389,94 0,00 11.448,02 Puigdàlber PG 44.400 4.141,76 3.684,98 533,52 8.360,26 Sant Cugat Sesgarrigues PG 93.578 8.729,24 7.766,49 1.423,20 17.918,93 Sant Llorenç d’Hortons PG 117.366 10.948,27 9.740,80 5.929,44 26.618,51

42

3.4. Qualitat de l’aigua

El concepte de “Qualitat de l’Aigua” abasta no sols el control analític de l’aigua, sinó la gestió de diferents activitats que fan possible una major fiabilitat a l’hora d’avaluar els resultats analítics generats per un labo-ratori i per tant, la qualitat de l’aigua. Dins d’aquest conjunt d’activitats el 2004 destaquen les següents:• Posada a punt de mètodes analítics multielementals

com alternativa als tradicionals monoelementals, per tal de minimitzar el temps d’anàlisi, ús de reactius, ge-neració de residus etc... (Figura 1).

• Realització de plans de control de control de qualitat garantint l’acompliment del RD 140/2003.

• Participació en exercicis d’intercomparació nacionals i internacionals per a aigües potables organitzats per diferents entitats externes.

• Manteniment de la Certificació ISO 9001:2000, per al procés analitzar aigua, dins de la certificació obtinguda per ATLL.

Sant Pere de Ribes PG 2.019.201 188.357,13 167.583,59 99.757,68 455.698,40 Sant Sadurní d’Anoia PG 184.697 17.229,07 15.328,93 13.474,44 46.032,44 Santa Fe del Penedès PG 22.604 2.108,57 1.876,02 593,04 4.577,63 Sitges PG 2.076.298 193.683,31 172.322,34 142.308,12 508.313,77 Vilafranca del Penedès PG 2.753.610 256.865,01 228.535,88 83.013,12 568.414,01 Vilanova i la Geltrú PG 4.376.553 408.257,99 363.232,02 177.914,04 949.404,05 Caldes de Montbui VO 258.448 24.108,80 16.622,86 23.898,12 64.629,78 La Llagosta VO 154.321 14.395,52 0,00 7.255,68 21.651,20 Lliçà d’Amunt VO 464.306 43.311,85 14.931,63 8.747,89 66.991,37 Badia del Vallès VOC 0 0,00 0,00 21.099,00 21.099,00 Les Fonts de Terrassa VOC 302.282 28.197,78 19.442,18 12.059,16 59.699,12 Palau-solità i Plegamans VOC 1.792.714 167.229,76 57.651,87 53.252,64 278.134,27 Polinyà VOC 571.552 53.316,09 18.380,53 11.396,64 83.093,26 Rubí VOC 4.004.732 373.573,43 257.576,37 100.167,96 731.317,76 Sabadell VOC 13.556.240 1.264.566,79 871.910,29 443.297,04 2.579.774,06 Sant Quirze del Vallès VOC 1.958.199 182.666,66 125.947,43 76.981,80 385.595,89 Santa Perpètua de Mogoda VOC 1.951.511 182.042,80 72.761,17 23.024,46 277.828,43 Sentmenat VOC 46.965 4.381,06 3.020,71 9.361,56 16.763,33 Terrassa VOC 1.608.644 150.059,15 63.037,42 315.085,32 528.181,89 Total Llobregat 69.025.195 6.444.808,10 3.206.145,00 4.922.320,53 14.573.273,57 Total General 224.870.033 20.961.939,95 4.795.557,46 26.316.598,21 52.074.537,30

El control de qualitat de l’aigua ha suposat al laboratori, durant l’any 2004, la realització de 218.113 determina-cions analítiques de les quals 106.914 corresponen al Control de Qualitat d’ ETAPs (CQ), 35.994 al control de la Xarxa de Distribució (XD), 48.249 a Control del Re-

Figura 1. Cromatògraf iònic. Instrument adquirit pel Laboratori el 2004

DADES DEL SERVEI

43

curs, 8.132 a Recerca i Desenvolupament (RD) i 18.824 a mostres externes (EX) d’altres departaments de l’em-presa (Figura 2). En total es van analitzar 6.584 mostres (Figura 3). Les anàlisis comporten determinacions de paràmetres físico-químics (26%), microbiològics (6%) i de microcontaminants, tant orgànics (27%) com inorgà-nics (41%).

Respecte a l’any 2003, cal destacar un increment del nombre de determinacions en els àmbits de Control de Qualitat d’ ETAPs (+43%) i Xarxa de Distribució (+70%). D’altra banda, els canvis aplicats al tractament de pota-bilització han fet que les determinacions sol·licitades al Laboratori per altres departaments d’ATLL, augmentessin en un 22% per a mostres externes, i que es passés d’ana-litzar 658 mostres de recerca i desenvolupament (RD) l’any 2003 a 8.132 l’any 2004. Un increment del 47% ha sofert el control de qualitat del recurs hídric (CR).

Les noves exigències legislatives incloses en el RD 140/2003 d’aigües de consum, relacionades amb el con-trol de la xarxa d’abastament en alta, han determinat la constitució de tres zones d’abastament, dins de l’àmbit gestionat per ATLL, que recullen els diferents punts de lliurament entre ATLL i els ajuntaments, com a gestors de la xarxa de distribució en baixa. Aquestes zones són les següents:• ATLL-Ter: 40 municipis i 69 punts de lliurament rela-

cionats. Aquesta zona és abastada per mitjà d’aigua provinent exclusivament de l’ETAP del Ter.

• ATLL-Llobregat: 35 municipis i 39 punts de lliurament relacionats. Aquesta zona és abastada per mitjà d’ai-gua provinent exclusivament de l’ETAP del Llobregat.

• ATLL-Mixta: 13 municipis i 33 punts de lliurament re-lacionats. Aquesta zona pot ser abastada de manera alternativa o per aigua provinent de l’ETAP del Ter o per aigua provinent de l’ETAP del Llobregat, segons les necessitats del servei i de la situació de la xarxa d’abastament.

Dins d’aquest punt cal destacar l’ampliació i millora dels punts de presa de mostres relacionats amb cadascun dels diferents punts de lliurament.

100 –

%

80 –

20 –

40 –

60 –

NOMBRE DE DETERMINACIONS PER TIPUS DE MOSTRA

0 –

CQ; Control

Qualitat ETAPs

XD; Xarxa

Distribució

CR; Control

Recurs

EX; Externes

Lab

RD; Recerca i

Desenvolupament

90 –

70 –

10 –

30 –

50 –

48.052

21.072

7.780

30.010

5.504

16.790

2.132

11.562

26.543

9.660

12.046

6.596

9.630

1.621

977

3.540

2.196

760

1.636

Físico química

Microbiologia

Mic. Orgànics

Mic. Inorgànics

NOMBRE DE MOSTRES ANY 2004

2.297

943

395

2.134 815

Figura 2. Nombre de determinacions per tipus de mostra

Figura 3. Nombre de mostres any 2004

44

3.5. Recerca i desenvolupament

Treballs• “Experiència pilot d’electrodiàlisi reversible (EDR) a

l’ETAP del Llobregat”. El seu objectiu és validar l’ús de la tècnica d’EDR, per minimitzar la formació de trihalo-metans en l’aigua produïda i distribuïda des de l’ETAP del Llobregat, d’acord amb els nous criteris legislatius.

• “Utilització de CO2 per la millora del procés de coagula-ció-floculació en l’ETAP del Llobregat”. El seu objectiu és el de reduir el valor de pH de l’aigua captada elimi-nant els màxims diürns i fent possible treballar amb diferents tipus de coagulants, segons la qualitat de l’aigua captada al riu.

ConvenisAl llarg de l’any 2004 s’ha continuat i potenciat els Convenis de Recerca, per tal d’aprofundir en els diver-sos àmbits de treball. En concret s’han contractats els convenis següents:• Departament de Microbiologia de la UB: “La qualitat

virològica dins del procés de potabilització d’aigües”.• Departament d’Ecologia de la UB. “Contribució al co-

neixement de l’ecologia aquàtica de l’embassament de Sau”.

• Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del CSIC i el Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB: ”Viabilitat tècnica de la incorporació d’aigües de diferents orígens a la xarxa d’abastament del Ter-Llobregat”.

• Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del CSIC i el Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB: ”Influència dels aboca-dors en la qualitat de les aigües subterrànies. Control de l’abocador comarcal clausurat de La Selva”

• Universitat Rovira i Virgili-URAIS. “Determinació de di-ferents paràmetres relacionats amb la radioactivitat de l’aigua crua i tractada dels rius Ter i Llobregat”. Conve-ni adscrit a Control de Qualitat, en compliment del RD 140/2003.

PublicacionsCom a conseqüència de l’activitat tècnico-científica d’ATLL s’han publicat els articles següents:1. Valero F. Polución de los recursos y su repercusión en la

calidad del agua de consumo. Libro de ponencias XXIV Jor-nadas Técnicas de la AEAS. Volumen 1: 239-255 (2004).

2. Vilalta, E., Guasch, H., Muñoz, I., Romaní, A., Valero, F., Rodriguez, JJ., Alcaraz, R., Sabater, S. Nuisance odours produced by benthic cyanobacteria in the Llobregat Ri-ver. Water Science and Technology 49: 25-31 (2004).

3. Juan Carlos García Pradell, José Javier Rodríguez Subi-za, José Alberto Antúnez Casanova, Fernando Valero Cervera, Joan Armengol Bachero. Empleo de una sonda fluorimétrica en el seguimiento de la calidad del agua de embalse. Tecnología del Agua, 254: 60-63 (2004).

4. Méndez J, Audicana A, Cancer M, Isern A, Llaneza J, Mo-reni B, Navarro M, Tarancón ML, Valero F, Ribas F, Jofre J, Lucena F. Assessment of drinking water quality using indica-dor bacteria and bacteriophages. J. Water Health (2004).

Figura 4. Punt de presa de mostra en un dipòsit d’ATLL.

Figura 5. Anàlisi “in situ”, control del recurs.

DADES DEL SERVEI

45


48

4.1. Convenis de cooperació amb entitats locals

S’ha continuat amb la tasca de cooperació amb les en-titats locals destinatàries del servei, per tal de cons-truir noves infraestructures per a l’abastament de les respectives entitats, mitjançant els convenis de coo-peració següents:

a) Convenis de col·laboració per a l’execució d’obres de millora

• Ref. 01-124. Conveni de cooperació entre l’Ajunta-ment de Sant Antoni de Vilamajor i ATLL per al finan-çament i execució de les obres de millora de la xarxa regional d’abastament d’aigua al municipi (signat el 20/04/2004);

• Ref. 01-126. Conveni de cooperació entre l’Ajuntament d’Alella i ATLL per a l’aplicació singular del Conveni general per a l’execució dels projectes de millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a la comarca del Maresme (signat el 7/06/2004);

• Ref. 01-127. Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i ATLL per al finançament i execu-ció de les obres de millora de la xarxa regional d’abas-tament d’aigua al municipi (signat el 19/07/2004);

• Ref. 01-128. Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Vallromanes i ATLL per a la millora de les instal-lacions de la xarxa per a l’abastament d’aigua al muni-cipi (signat el 10/11/2004);

• Ref. 01-131. Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i ATLL per a la millora de les instal·lacions de la xarxa Ter Llobregat per a l’abasta-ment d’aigua al municipi (signat el 01/12/2004);

• Ref. 01-130. Conveni de cooperació entre els Ajunta-ments de Montmeló i Montornès del Vallès per a la millora de l’abastament d’aigua en alta als municipis (signat el 02/12/2004);

• Ref. 01-133. Conveni de cooperació entre els Ajun-taments de Cànoves i Samalús, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Vilalba Sasserra per a l’aplicació singular del Con-veni general per a la millora de les instal·lacions d’abastament d’aigua als municipis signants (signat el 22/12/2004).

Signatura Conveni entre ATLL i els Ajuntaments de Montornès del Vallès i Montmeló.

Signatura conveni amb l’Ajuntament d’Alella.

Signatura conveni amb els Ajuntaments Cànoves i Sama-lús, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere Vilamajor i Vilalba Sasserra.


49

b) Convenis de servei • Ref. 01-123. Conveni d’establiment de les condicions

de servei entre l’Ajuntament d’Òrrius i ATLL (signat el 6/02/2004).

c) Convenis patrimonials/actes de lliurament (d’adquisi-ció, cessió o regularització patrimonial)

• Ref. 01-121. Conveni entre l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i ATLL per a la concessió d’un terreny de domini pú-blic municipal; escriptura de segregació i concessió de da-ta 22/01/2004, protocol 185, Notaria Elena Orta Cimas;

• Ref. 01-134. Acta de lliurament d’instal·lacions d’ Aigües d’Argentona a favor d’ATLL (signada el 15/12/2004).

4.2. Obres i projectes de noves infraestructures

Durant l’any 2004, ATLL ha continuat la realització d’in-fraestructures, entre les que destaquen l’acabament les obres de millora de la xarxa de distribució d’aigua a la comarca del Maresme, executades en el període 2000-2004, i que han suposat la realització de dues estacions de bombament, set dipòsits i uns 50 km de canonada, amb una inversió total de 39 milions d’euros. També des-taca la continuació dels treballs corresponents a l’Artèria planta del Ter – Estació distribuïdora de la Trinitat que han de permetre disposar d’una alternativa al túnel exis-tent que va ser construït als anys seixanta. Així mateix ha continuat la redacció de nous projectes per a millorar els abastaments existents, dins la xarxa regional d’ATLL.

4.2.1. Obres acabades el 2004

Tram IV Abastament al MaresmeAquesta obra forma part del conjunt d’actuacions de Millora de la Xarxa de distribució d’aigua a la comarca del Maresme. Inclou una artèria principal entre Premià de Dalt i el dipòsit de Vilassar de Mar i els ramals de Vilassar de Mar (Can Tosca), de Vilassar de Dalt- Cabrils, de Premià de Mar, fins al nou dipòsit de Premià de Dalt i del Masnou. La longitud de les canonades és de 6.800 metres de diferents diàmetres 200, 250, 300, 350 i 400, 500 i 800 mm.L’import de liquidació de l’obra és de 2.799.721,35 2.

Substitució derivació BAquestes obres de substitució de la derivació B, des de l’aqüeducte existent que uneix l’ETAP del Ter amb l’esta-ció distribuïdora de la Trinitat serviran per incrementar el subministrament de la nova estació de bombament de Granollers.L’import d’execució de l’obra és de 2.343.429,95 2.

Canonada aspiració de l’Artèria Cardedeu- GranollersAquesta canonada va des de la derivació de l’artèria Ter-Trinitat, fins la nova estació de bombament de Granollers. La canonada és de formigó armat amb camisa de xapa de 1.000 mm de diàmetre.L’import de liquidació de l’obra és de 1.007.970,36 2.

Obres del ramal entre Vilassar de Mar i Premià de Mar

50

Abastament a Sant Antoni de VilamajorSant Antoni de Vilamajor és un dels municipis inte-grants del Conveni de Cooperació de “Millora del sistema Ter-Llobregat als municipis del Mogent i Baix Montseny”. Atesa la important manca de dotació d’ai-gua que pateix aquest municipi, es va decidir avan-çar l’obra de construcció d’un bombament provisional annex al dipòsit de Llinars (existent), i la col·locació d’una canonada de diàmetre 400 mm que unirà aquest darrer dipòsit amb un d’existent a la urbanització Sant Julià d’Alfou.L’import de l’obra és de: 739.643,89 2.

Substitució del sifó que creua el riu Llobregat a MartorellProjecte i obra per a la substitució de la canonada de dià-metre 1.000 mm existent, la qual presenta una fuita molt

Nou abastament a les Franqueses del VallèsObres de millora de l’abastament en alta a les Franqueses del Vallès, consistents en la construcció d’una estació de bombament i un nou dipòsit de 2.000 m3 a la urbanització de Santa Digna.L’import de liquidació l’obra principal és de 1.129.795,92 2. Durant el 2002 es va realitzar un tram avançat.

Substitució de les comportes dels sifons de l’Aqüeducte Pasteral-ETAP Ter. Atesa l’obsolescència de les comportes dels sifons d’Osor, Arbúcies, Santa Coloma de Farners i Gualba es va redactar un projecte per tal de substituir-les. L’aqüeducte de diàmetre 3 metres que condueix l’aigua des del Paste-ral a l’ETAP del Ter ha de salvar quatre de les rieres que davallen del Montseny mitjançant sifons.L’import de liquidació és de 844.795,09 2.

Reparació de les comportes de sortida del sifó d’Osor


51

important d’aigua, per una canonada de diàmetre 700 mm de polietilè mitjançant el mètode de clava dirigida.L’import de liquidació és de 1.337.471,78 2.

Substitució canonada entre Sant Cugat del Vallès i RubíModificació del traçat de la canonada Sant Cugat-Rubí, tram entre el Pk 0+578 i el Pk 1+198. Es va realitzar un estudi geotècnic que ha posat de manifest que el talús és estable, en contra del que hi havia en el projecte. Per aquest motiu s’ha refet el projecte seguint les indi-cacions de l’estudi geòtecnic. Al costat de la canonada per la banda del riu s’ha construït un dren longitudinal que evita que se saturi la capa superficial de materi-al d’aportació. També s’ha fet una cuneta per recollir l’escorrentiu superficial que evita també el risc que se saturi la capa superficial. Atès que les dues canonades de polietilè tenien molt poc recobriment s’han protegit amb formigó en massa amb la qual cosa queden perfec-tament localitzades i protegides front possibles actua-cions de tercers.L’import de liquidació és de 222.970,30 2.

4.2.2. Obres més rellevants en execució durant l’any 2004

Planta de tractament de fangs a l’ETAP del TerLa redacció del projecte i execució de l’obra obeeix a la necessitat de recuperar l’aigua de purga dels decanta-dors i del rentat de filtres de l’ETAP del Ter. Amb aquesta actuació s’elimina l’abocament de fangs al riu Mogent.L’import d’execució, es preveu en 5.306.455,51 2.

Artèria ETAP Ter – Estació Distribuïdora de la Trinitat. Fase 1 Tram 1Aquesta conducció serà la nova artèria de connexió en-tre l’ETAP del Ter i l’estació de distribució de la Trinitat. Servirà per donar alternativa a l’aqüeducte actual de DN 3000 mm i poder-lo reparar, atès que després de 37 anys no s’ha pogut fer una reparació a fons. Alhora servirà per apropar la canonada principal als punts de consum i re-cuperar pressions a les branques de connexió als dipòsits de capçalera municipals i finalment per augmentar la ca-

pacitat de transport de cabals cap a la zona del Llobregat i assegurar-li el subministrament.L’import del tram 1, fase 1, amb les modificacions perti-nents pujarà 10.243.756,56 2.

Estació de bombament a GranollersAquesta estació servirà per impulsar aigua fins als dipò-sits de Granollers, al dipòsit de la Torreta i al nou dipòsit de 40 Pins. Les instal·lacions hidràuliques, contemplen els col·lectors d’aspiració i impulsió, les bombes (2+1), proteccions antiariet, caldereria, vàlvules, xemeneia d’equilibri, etc. A més també s’inclouen les instal·lacions elèctriques, el telecomandament i control. L’import d’execució es preveu de 4.875.246,92 2.

Abastament a Vilanova del VallèsPer a millorar l’abastament a aquesta població, es realit-zarà una nova connexió des de la derivació C del Ter i una canonada de 600 m de longitud i 200 mm de diàmetre. Per la seva banda l’Ajuntament ha construït un dipòsit de 1.000 m3 de capacitat, adjacent a l’actual. L’import d’execució de la nova conducció és de 157.001,78 2.

Treballs amb motiu de les obres de l’AVEObres provocades pel pas de l’AVE que afecten les instal-lacions d’ATLL. La majoria de les obres són de gran en-vergadura i criticitat:• Reposició sifó a Sant Vicenç dels Horts.

Obres de construcció de l’estació de bombament de Granollers.

52

d’una longitud de 2.800 m i 500 mm de bombament; esta-ció de bombament; ramal de Sentmenat de 5.386 m de lon-gitud i 350 mm de diàmetre; ramal de Caldes de Montbui, de 3.496 m de longitud i 350 mm de diàmetre, a més d’un dipòsit de capacitat 3.000 m3; ramal comú de Santa Eulà-lia de Ronçana i Bigues i Riells, de 7.208 m, i 350 mm de diàmetre i nou dipòsit de 5000 m3, compartit entre Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells.Aquestes obres s’han adjudicat per un import de 7.168.812,78 2.

Abastament a Mollet del Vallès de la Riera de CaldesConsisteix en una conducció de diàmetre 500 mm des de l’arqueta situada a la vora de la riera davant de l’encreua-ment del carrer de la Torre i carrer dels Horts, a l’interior del CIM Vallès (TM de Santa Perpètua de Mogoda), fins als dipòsits existents a l’indret dels Pinetons del TM de Mollet del Vallès.L’import d’adjudicació és de 701.885,88 2.

Artèria ETAP Ter – Estació distribuïdora de la Trinitat. Fase 1 Tram 2Tram de 3.272 m, continuació de la Fase 1, tram 1, fins l’artèria que subministra aigua als dipòsits de Granollers. S’ha redimensionat l’obra i la canonada que s’executarà tindrà 2,2 metres de diàmetre.L’import adjudicat és de 25.605.782,54 2.

Rehabilitacions dels dipòsits de Can Vilalba (Abrera) i de Sant Esteve SesroviresS’han realitzat actuacions de rehabilitació en diferents di-pòsits de la xarxa regional, amb un import de 452.446,91 2 el dipòsit de Can Vilalba i 460.600,40 2 el dipòsit de Sant Esteve de Sesrovires.

Dipòsit de 5.000 m3 per a Cabrils i Vilassar de Dalt (TM Vilassar de Dalt)Aquesta actuació forma part del conveni que es va signar entre ATLL, els Ajuntaments implicats i el Consell Comar-cal del Maresme, en data 11/05/1999. Consisteix en un nou dipòsit. L’import de l’actuació puja a 429.813,94 2.

• Variant de la connexió d’emergència de Pallejà.• Substitució i protecció de la conducció de

1000 mm de diàmetre del Penedès Garraf.• Reposició del sifó de Cervelló.• Reposició de les connexions del Papiol.• Variant de la connexió de Pallejà.• Variant de la connexió de Castellbisbal.• Estructura de protecció de la conducció 2,40 a

la sortida del túnel de l’ AVE a Castellbisbal.• Afeccions a l’ETAP del Ter.L’import aproximat de les diferents actuacions puja a 3.600.000 2.

Substitució de la canonada dels Bellots (Terrassa)Canonada de 600 mm de diàmetre amb les seves correspo-nents arquetes de purga, desguàs, seccionament i conne-xions a l’actual conducció, per una zona totalment urbana del municipi de Terrassa. Aquestes obres estan coordina-des amb les obres d’endegament de la riera de les Arenes que està duent a terme l’Agència Catalana de l’Aigua.El pressupost d’execució de l’obra és de 1.660.725,65 2.

Abastament a Caldes de Montbui, Sentmenat, Sant Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells. Obres destinades a l’ampliació de la Xarxa Regional d’abas-tament, amb les quals s’integren al sistema Ter-Llobregat les poblacions citades en l’encapçalament. L’abast de les obres inclou: Ramal comú des de l’actual artèria que abas-ta Palau-solità i Plegamans fins l’estació de bombament,

Construcció del dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells.

Obres del ramal de Sentmenat.


53

Millora de l’abastament a l’Ametlla del VallèsCanonada de 1.670 m de longitud, de polietilè, entre la futura Estació de bombament contigua al dipòsit d’ATLL, a cota 330 m i el dipòsit municipal existent, de la Violona, situat a cota 330 m.L’import de l’obra és d’aproximadament 212.603,32 2.Estació de bombament contigua al dipòsit d’ATLL. L’im-port d’aquesta actuació és de 199.684,12 2.

Artèria ETAP Ter – Estació distribuïdora de la Trinitat. Tram 3Aquest tram de conducció forma part de la nova artèria de connexió entre l’ETAP del Ter i l’Estació de distribu-ció de la Trinitat. Aquest tram de 4.980 metres discorre pel marge esquerre del riu Besòs, té el seu origen en el punt on conflueixen el Mogent i el Congost i el seu final a l’alçada de la riera de Caldes, on connecta amb el tram d’artèria existent.

El diàmetre de la canonada és de 2,2 m. Aquesta artèria servirà per donar alternativa a l’aqüeducte actual de DN 3000mm i poder-lo reparar.El pressupost del tram puja a 10.316.710,80 2.

Ramal de VallromanesPer adequar el subministrament en alta d’aigua a les demandes de Vallromanes, s’està a punt de signar un conveni de cooperació entre ATLL, l’Ajt. de Vallromanes i l’Agència Catalana de l’Aigua, el qual preveu que es realitzin les obres consistents en una nova connexió de la derivació C del Ter, a l’alçada de Vilanova del Vallès, una canonada d’aspiració de 1.370 m de longitud i 250 mm de diàmetre, una estació de bombament i una ca-nonada d’impulsió de 3.400 m de longitud, i diàmetre 200 mm.El pressupost total de les obres s’estima en 1.341.423 2.

Canonada d’impulsió des de la nova estació de bombament de l’Artèria Cardedeu – GranollersProjecte redactat. Canonada que impulsarà l’aigua des de la nova E.B. de Granollers La Roca fins als dipòsits de Granollers. Aproximadament 1.625.000 2.

Dipòsit al Turó de les Tres Creus i connexió amb la Toma C (TTMM de Montmeló i Montornès del Vallès)Connexió amb la toma C, estació de bombament, canona-da d’impulsió i nou dipòsit de 6.000 m3.El pressupost de l’obra és de 1.020.000 2.

4.2.3. Projectes redactats durant el 2004

Projecte d’abastament a Montornès del Vallès i MartorellesAbastament als municipis de Montornès i de Martorelles des de l’Artèria Planta del Ter-Trinitat. Inclou canonades i un dipòsit per cada municipi.L’import previst és de 4.024.000,00 2.

Projecte de ramal i dipòsit de DosriusAquesta actuació forma part del conveni que es va signar entre ATLL, els Ajuntaments implicats i el Consell Comar-cal del Maresme, en data 11/05/1999. Consisteix en un

Obres de l’artèria ETAP Ter- Trinitat, tram 1, subtram 2.

54

ramal de 2,4 km de longitud i 315 mm de diàmetre i un nou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat.L’import de l’actuació puja a 878.000,00 2.

Projecte de millora de l’abastament a TianaPer a la millora de les instal·lacions de la xarxa bàsica i l’abastament en alta a la població de Tiana, es preveu l’execució del Projecte “Creació del nou pis intermedi a cota 153 per a l’abastament a Tiana”, que consta bàsicament en: a) substitució de l’actual canonada de diàmetre 250, per una de 500 mm des de l’aqüeducte de diàmetre 3000. b) Trasllat de l’actual bombament i dels equips de mesura, a un edifici de nova construcció c) canonada d’impulsió de diàmetre 300 i longitud apro-ximada de 1.245 m entre el bombament i el nou dipòsit d) construcció d’un nou dipòsit de capacitat 3.000 m3 a cota 153.L’import aproximat de les obres és de 1.260.000,00 2.

Projecte de nous dipòsits a RubíInclou dues obres: a) Construcció d’un dipòsit de cap-çalera de 3.000 m3, tram de connexió amb la conducció general de diàmetre 1.250 mm. i b) construcció d’un nou dipòsit de capçalera de 12.000 m3, tram de connexió amb la conducció general de diàmetre 1.250 mmL’import previst pel dipòsit a és de 715.638,00 2 i el pre-vist pel dipòsit b, és de 2.124.439,00 2.

Projecte de ramal i dipòsit a Santa Perpètua de MogodaProjecte redactat. Consisteix en un ramal des de l’artèria Sant Quirze-Riera de Caldes i en un dipòsit de 6.000 m3 en la zona de PROVASA. L’ajuntament ha avançat l’exe-cució d’un tram del ramal.L’import es preveu de 720.000,00 2.

Projecte d’abastament a Castellar del VallèsConducció d’una canonada d’uns 9.000 m entre el dipòsit existent de Can Llong del TM de Sabadell i un nou dipòsit a ubicar proper a Castellar del Vallès. Construcció de l’es-mentat dipòsit, amb capacitat aproximada de 4.000 m3 i una estació de bombament.L’import previst és de 3.556.971,00 2.

Projecte de ramal i dipòsit als 40 Pins (La Roca del Vallès)Aquest projecte permet abastir nous creixements de la Roca del Vallès. El ramal té el seu origen en la canonada descrita en el punt anterior.L’import aproximat és 1.431.000,00 2.

Projecte de ramal de Can Xec (TM de Montornès del Vallès)Consisteix en un ramal que uneix la derivació C amb el dipòsit existent de Can Xec de Montornès del Vallès.El pressupost de l’obra és de 459.445,00 2.

Projecte d’abastament al Bruc i Els Hostalets de PierolaEstació de bombament per a un cabal aproximat de 20 lt/s. Canonada d’impulsió de diàmetre 200 i longitud 2.400 m i nou dipòsit de capçalera de 1000 m3 de capacitat.El pressupost de l’obra és de 916.000,00 2.

4.2.4. Pla Hidrològic Nacional

En data 18 de juny de 2004, el Govern Central va aprovar el Reial Decret Llei 2/2004, de 18 de juny pel qual es modifica la llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional. En l’annex IV del RDL 2/2004 s’inclouen amb la denomina-ció d’”Actuacions prioritàries i urgents” un seguit d’obres. D’acord amb les previsions actuals, algunes de les actuaci-ons seran gestionades per Aigües Ter Llobregat:• Dessaladora del Llobregat (238 M2). Instal·lació per

subministrar 60 hm3 d’aigua potable a l’any.• Ampliació i millora del tractament de la potabilitzado-

ra d’Abrera (Baix Llobregat) (65 M2). Ampliació de la capacitat de tractament a 4 m3/s i instal·lació d’un sis-tema d’electrodiàlisi reversible que permet una millora notable de la qualitat de l’aigua.

• Perllongació de la conducció Abrera/Fontsanta fins el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) (29 M2). Aques-ta obra inclou una conducció entre el dipòsit de la Fontsanta i el Prat de Llobregat i dues petites instal-lacions d’òsmosi inversa que permeten l’aprofitament de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.

• Interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme


55

Nord i ATLL (Maresme) (46 M2). Aquesta actuació con-sisteix en la substitució de la xarxa de distribució en alta del Maresme Nord que es troba en molt mal estat i la connexió amb la xarxa d’ATLL a fi i efecte d’aconse-guir un millor aprofitament dels recursos generats per la dessaladora de la Tordera.

• Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu. Tram Fontsanta – Trinitat (153 M2). Aquesta obra té una gran importància estratègica ja que permetrà portar aigua des de la zona subministrada pel Llobregat i la nova dessaladora cap a la zona Ter i viceversa.

• Programa d’estalvi i gestió sostenible. Millora de l’es-tanqueïtat de les xarxes d’abastament en alta (31 M2). Les dues principals actuacions incloses en aquest pro-grama són la rehabilitació dels dipòsits de la Planta del Ter i la substitució de la derivació G.

• Desdoblament de l’artèria Cardedeu – Trinitat. (102 M2). Aquesta actuació consisteix en una nova conducció en-tre la Planta del Ter i la estació distribuïdora de la Trini-tat. Permetrà deixar fora de servei durant petits períodes l’actual aqüeducte per procedir a la seva rehabilitació.

• Descontaminació de l’aqüífer del Besòs (14 M2). Instal·lació d’un tractament d’òsmosi inversa per poder recuperar l’aigua de l’aquïfer.

Es preveu que aquestes obres puguin obtenir finançament europeu. ATLL ja ha realitzat diversos treballs per definir les obres i per complimentar la documentació necessària per l’obtenció de fons europeus. En el cas de la dessala-dora del Llobregat i de l’ampliació de la dessaladora del Tordera ha sigut necessari passar la Declaració d’Impacte Ambiental, per aquest motiu ATLL ha redactat un projecte informatiu i el corresponent estudi d’impacte ambiental de cadascuna d’aquestes dues actuacions.

4.3. Manteniment d’infraestructures

L’any 2004 es va caracteritzar per una reorganització a l’empresa que va provocar un reforçament i una empen-ta al Departament de Manteniment de xarxa. El depar-tament de Manteniment de xarxa es va reforçar amb la incorporació de tres tècnics, dos encarregats generals i

dos encarregats. Tanmateix, es varen internalitzar quatre places d’oficials de preventiu, que fins ara eren desenvo-lupades per empreses externes.

El departament de Manteniment realitza bàsicament quatre tipus de tasques:• Manteniment correctiu• Manteniment preventiu• Manteniment predictiu• Manteniment proactiu.

Manteniment correctiu:Per a resoldre aquest tipus de manteniment, el departa-ment disposa de dos contractes (un contracte per a la zona Nord i un contracte per a la zona Sud). Aquests con-tractes tenen una disponibilitat de 24 hores durant els 365 dies de l’any i podem destacar con a principals inter-vencions les següents:• Reparació trencament canonada DN500 aspiració ac-

celeradora de la Roca del Vallès (Presa B): Gener-04. Import 5.360,16 2.

• Reparació trencament canonada DN800 al TM de Montcada i Reixac (Presa G): Febrer-04. Import 12.373,99 2.

• Reparació trencament canonada DN1000 a Mina Públi-ca de Terrassa (MPT): Febrer-04. Import 6.238,39 2.

• Reparació “pantaló d’entrada” al dipòsit de C-168 (SQRDC): Abril-04. Import 3.590,51 2.

• Reparació canonada DN1200 TM de Sant Quirze (SQRDC): Maig-04. Import 8.963,38 2.

• Reparació conducció DN3000 PTT-EDT al TM de Vilanova del Vallès: Agost-04. Import 82.986,86 euros.

• Reparació impulsió canonada DN500 EB Roca (Presa B): Setembre-04. Import 5,256,84 2 .

• Reparació canonada DN1250 dins del recinte PTLL: No-vembre-04. Import 13.294,29 2.

• Substitució vàlvula DN1000 sortida a Martorell: De-sembre-04. Import 27.786,45 2.

• Inspecció i reparació parcial de conducció DN3000 PTT-EDT al TM de Tiana: Desembre-04. Import 12.260,94 2.

• Reparació canonada DN700 a EB Bellots (TM Terrassa): Desembre-04. Import 18.681 2.

• Reparació canonada DN1000 a MPT: Desembre-04. Im-port 33.254,01 euros.

56

Manteniment preventiu:S’han continuat realitzant els Butlletins d’Inspecció, tant a nivell 1, com a nivell 3 en estacions de bombament i di-pòsits. Tanmateix, s’han realitzat 17 neteges de dipòsits.

Manteniment predictiu:Amb la nova reorganització, el manteniment predictiu que abans estava adscrit a Oficina Tècnica de Distribució, va passar a ser responsabilitat de Manteniment de xarxa. S’han realitzat anàlisi de diversos elements rotatius, an-ticipant la possible fallada o avaria.

Manteniment proactiu:El manteniment proactiu recull les necessitats que sor-geixen en l’aplicació dels tres anteriors tipus de mante-niment. Així doncs, el manteniment proactiu procura una millora contínua en el rendiment i el funcionament dels diversos sistemes implicats en el procés de distribució d’aigua. Com a principals actuacions de manteniment proactiu, destaquem: • Reforma de l’entrada als dipòsits de Mollet: Això va

permetre una millor recirculació de l’aigua dins del di-pòsit. Import 4.165,63 2.

• Insonorització EB Roca: Va permetre ajustar a la norma-tiva vigent els nivells d’emissió acústica de l’estació de bombament. Import 24.685,20 2.

• Col·locació d’un seccionament DN1200 a la canonada que comunica els dipòsits de capçalera de C-250 amb el dipòsit de Sabadell. Aquesta obra va permetre que

en cas de trencament en el tram superior d’aquesta canonada, Sabadell disposi d’alimentació alternativa. Import 96.665,42 2.

• Substitució de vàlvula de punts a l’aqüeducte de Dosrius: Es va substituir l’obsoleta vàlvula de punts per un sistema de control amb cabalímetre electromagnè-tic i vàlvula de papallona. Import 5.942,74 2.

• Feines de col·locació de comportes al pou d’equilibri del Maresme a la PTT: Encara que en aquest any no s’ha finalitzat la col·locació d’aquestes comportes, es preveu que a principis de l’any 2005 estiguin en servei. Això permetrà poder realitzar feines en la conducció DN3000 PTT-EDT sense afectar al Maresme.

• Posada en servei d’una reductora de pressió en by-pass a la EB de Lliçà de Vall: Aquesta intervenció va permetre poder abastir Parets del Vallès des dels di-pòsits de Palau-solità i Plegamans, d’aquesta manera Parets té possibilitat d’un doble abastament. Import 9.844,44 2.

• Connexió dels dipòsits de Cabrils i Vilassar de Dalt a la xarxa del Maresme: Aquesta connexió permet en cas de necessitat abastir aquests dipòsits des del Maresme i treure així cabal a la presa E. Import 28.051,17 2.

• Rehabilitació de la turbina 3 de l’Estació distribuïdora de la Trinitat (EDT). Aquesta turbina ha estat objecte d’una forta rehabilitació que inclou: canvi de la carcas-sa exterior, canvi del sistema de directrius i millora del rendiment. Import 78.654 2.

Treballs de reparació canonada DN500 (presa b) al setembre-04.

Col·locació peça de reparació canonada DN500 (presa b) setembre-04.

Feines de perforació pou a-54 bis en la reparació conducció DN3000 a Vilanova del Vallès.

Feines de reparació interior conducció DN3000 a Vilanova del Vallès.


57

4.4. Automatitzacions

L’any 2003 es va iniciar un pla ambiciós d’automatització de les estacions remotes que encara funcionaven en manual.

Durant l’any 2004 es va continuar, incloent-hi també les auto-matitzacions dels equips de noves infraestructures.

Els treballs s’han executat en el marc de la millora i am-pliació del sistema d’Automatització i Control Centra-litzat (SACC) de part de la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta d’Aigües Ter Llobregat, per a la incorpo-ració, adequació i actualització d’un conjunt d’estacions

Plaques solars instal·lades al dipòsit de Can Prats. Nou armari elèctric instal·lat al dipòsit de Can Llong.

remotes que permet realitzar una millora en la gestió de l’aigua i de l’estalvi energètic.Els treballs realitzats comprenen l’abassegament, prefa-bricació o muntatge, instal·lació i posada en marxa dels elements i equipaments necessaris per a poder realitzar la supervisió i gestió telecomandada de les instal·lacions mitjançant els àmbits d’execució següents:• Obra civil auxiliar• Treballs de caldereria i valvuleria• Instal·lació elèctrica• Instrumentació • Equipaments de control• Vigilància i seguretat

Arqueta derivació APTT4-presa G. Arqueta cambra reductora de pressió al dipòsit de Sta. Elena d’Agell.

58

• Extinció d’incendis• Comunicacions, telecomandament i programació PLC’s/

SCADA

Les instal·lacions remotes automatitzades durant el 2004 són:• Estacions de bombament de: Can Magarola (Alella),

Can Prats (La Roca del Vallès), Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Sta. Digna (Les Franqueses del Vallès).

• Dipòsits d’Agell (Cabrera de Mar), de l’Ametlla del Vallès, de cota 250, de Corbera de Llobregat, de Be-llavista (Les Franqueses del Vallès), de Can Llong (Sabadell), de Can Prats (La Roca del Vallès), de Can Tosca (Cabrils), de Can Verboom (Premià de Dalt), de Sta. Digna (Les Franqueses del Vallès), de Vilanova del Vallès, del Pujolet (Puigdàlber), de Sant Vicenç dels Horts i de Vall de Rials (El Masnou).

• Arquetes de derivació de Cervelló, de l’artèria Planta Ter-Trinitat 1- presa G i l’artèria Planta Ter-Trinitat 1- SQRDC.

4.5. Millores en prevenció de riscos i medi ambient

Obres iniciades durant el 2004:• Condicionament i arranjament de les instal·lacions

remotes Fase1. Les obres contemplen bàsicament l’arranjament de l’entorn de les instal·lacions (dipò-sits, estacions de bombament) i petites modificacions interiors com són: finestres, portes, etc. Pressupost 209.039,90 2.

• Condicionament i arranjament de les instal·lacions Remotes Fase2. Arranjament de l’entorn de les instal-lacions (dipòsits, estacions de bombament) i petites modificacions interiors com són: finestres, portes, etc. Pressupost 196.630,87 2.

• Condicionament i arranjament de les instal·lacions Re-motes Fase3. Les obres contemplen l’arranjament de l’entorn de les instal·lacions (dipòsits, estacions de bom-bament) i en petites modificacions interiors com són: finestres, portes, etc. Pressupost 179.234,72 2.

• Condicionament i arranjament de l’ETAP Ter. Aquestes obres han consistit bàsicament en el tractament de formigons de façanes i la seva rehabilitació, donant fi-

nalment, un tractament superficial homogeni a tots els edificis de l’ETAP del Ter. Pressupost 660.110,48 2.

• Construcció de les noves marquesines i instal·lació de tramex a la galeria de filtres de carbó de l’ETAP del Ter. Les obres inclouen la demolició de les antigues mar-quesines, trencades i amb perill de despreniment, el transport a abocador autoritzat, atesa la contaminació dels formigons per contacte amb amiant, i la construc-ció de noves marquesines. Tanmateix, s’han instal·lat tramex als 48 filtres de l’ETAP per poder realitzar amb seguretat les feines de producció i manteniment. Pres-supost 372.954,99 2.

• Treballs derivats de Comunicats de risc a l’ETAP del Llobregat. Aquests treballs han contemplat la demolició de l’estructura de pavès i nova construcció de fusteria metàl·lica a l’edifici de productes químics. A la zona de les sitges de carbó actiu s’ha instal·lat una plataforma

Millores en les marquesines de l’ETAP del Ter.


59

d’estructura metàl·lica que assegura la possibilitat de realitzar els treballs de manteniment. 121.498, 04 2.

• Treballs derivats de l’avaluació de riscos de l’ETAP del Llobregat. Aquests treballs consisteixen bàsicament en la instal·lació de baranes, tramex i elements de pro-tecció col·lectiva i individual, derivats de l’avaluació de riscos realitzada pel Servei de Prevenció aliena. Pres-supost 449.080,62 2.

• Treballs derivats de l’avaluació de riscos de l’ETAP del Ter. Aquests treballs consisteixen en la instal·lació de bara-nes, tramex i elements de protecció col·lectiva i individual, derivats de l’avaluació de riscos realitzada pel Servei de Prevenció aliena. Pressupost 388.929,05 2.

• Treballs derivats de l’avaluació de riscos de l’embassa-ment del Pasteral. Aquests treballs consisteixen bàsi-cament en la instal·lació de baranes, tramex i elements de protecció col·lectiva i individual derivats de l’avalu-ació de riscos realitzada pel Servei de Prevenció aliena. Pressupost 96.843,98 2.

• Treballs derivats de l’avaluació de riscos del dipòsit de la Fontsanta. Aquests treballs consisteixen bàsicament en la instal·lació d’elements de protecció col·lectiva i in-dividual derivats de l’avaluació de riscos realitzada pel Servei de Prevenció aliena. Pressupost 134.613,27 2.

Obres finalitzades durant el 2004:• Sala Audiovisual a Castellar de N’Hug. S’ha construït

una sala d’audiovisual amb capacitat per aproximada-ment 65 persones, incloent edificació i instal·lació dels mitjans tècnics, per tal de visualitzar vídeos corpora-tius. Pressupost 185.797,22 2.

• Adequació d’espais per olis, greixos i benzines. Per tal de donar compliment a legislació vigent, s’han adequat

Millores en les sitges de carbó de l’ETAP Llobregat.

zones diverses instal·lacions per l’emmagatzematge d’olis greixos i benzines, així mateix s’han instal·lat armaris ignífugs. Pressupost 38.397,92 2.

• Reforma de les oficines de l’ETAP del Llobregat. Obres per l’adequació i rehabilitació de les antigues oficines de l’edifici de rentat de filtres, ampliant despatxos, zones comuns, lavabos i el nou centre de Control de Xarxa. Pressupost 188.590,43 2.

• Canvi de la caseta de Vigilància de l’ETAP del Ter. L’ante-rior caseta de control de vigilància, de més de vint anys d’antiguitat, es trobava en mal estat i s’ha instal·lat una nova caseta de dimensions superiors, incorporant en els treballs totes les connexions informàtiques, de televigi-lància i intrusisme. Pressupost 33.514,67 2.

• Instal·lació de sensors de clor i televigilància. Amb la instal·lació de nous sensors de clor, amb una lectura de 0-200 ppm i la instal·lació de càmeres de televigi-lància, es garanteix un seguiment on-line de qualsevol activitat o fuita de clor a les instal·lacions de l’ETAP del Ter, del Llobregat i del dipòsit de la Fontsanta. Pressu-post 95.516,76 2.

• Control d’accessos Fontsanta. S’ha instal·lat el control d’accessos a tots aquells punts susceptibles de patir intrusisme, i totes aquelles zones neuràlgiques de les oficines centrals, com són el centre de procés de dades (CPD). Pressupost 31.611,28 2.

Sala d’audiovisual de Castellar de n’Hug.

60

• Marquesines de la Fontsanta. Amb la intenció de mi-llorar les instal·lacions de les oficines centrals, s’han construït unes marquesines que milloren les zones d’aparcament de vehicles, tant de visitants com de tre-balladors d’ATLL. Pressupost 39.766 2.

4.6. Altres actuacions

Obres i projectes derivats d’afeccions passivesAl llarg de l’any 2004, es van obrir un total de 80 expe-dients d’afecció, la majoria dels quals sol·licitaven infor-mació sobre l’existència i situació d’instal·lacions d’ATLL, dins de l’àmbit dels projectes que s’estaven redactant en aquell moment, per a poder-les incorporar aquests pro-jectes com a serveis afectats.

També s’ha treballat en aproximadament uns 40 expe-dients d’anys anteriors, ja que a mida que s’han anat desenvolupant els projectes als que corresponien aquest expedients i ha arribat la seva fase d’execució, han re-querit la intervenció de Serveis Afectats d’ATLL per a la supervisió de les solucions proposades i la seva execució en obra respecte a l’afecció produïda.

Cal destacar una sèrie d’obres que s’han portat a terme, en les quals s’han hagut de modificar els actius d’ATLL per poder compatibilitzar les noves infrastructures amb les instal·lacions d’ATLL.

Entre elles destaquen:• Exp 439/01/L Ronda Oest de Sabadell. Nova carretera.

Ronda oest de Sabadell. Connexió entre l’autopista C-58 i la carretera N-150. Tram: Sabadell i Sant Quirze del Vallès.

• Exp 447/01/TVariant de Palau. Desdoblament de la car-retera C-59. Variant de Palau-solità i Plegamans. Tram: Santa Perpètua de Mogoda-Caldes de Montbui.

• Exp. 598/02/T Parets Projecte d’urbanització del sector del “camí Torre d’en Malla” de Parets del Vallès.

• Exp. 052/95/T Gallecs. Calçades laterals A-7. Tram: El Papiol – Mollet del Vallès.

• Exp. 568/02/T Riera de Teià. Projecte modificat de la

fase 2 del soterrament de la Riera de Teià (Cobertura entre el casc urbà i l’autopista A-19).

També s’han redactat els projectes següents: • Exp. 616/02/T.Ronda Nord Tram II. Projecte Ronda Nord

de Granollers. Tram 2: PK 2+320 al PK 4+420, Les Fran-queses del Vallès - Canovelles.

• Exp. 682/03/L Telefèric Esparreguera – Olesa de Montserrat. Projecte “Modificació de les canonades d’ATLL afectades per les obres del telefèric Esparregue-ra-Olesa de Montserrat”

• Projecte: “Modificació de l’accés al Dipòsit núm. 1 d’Es-parreguera , afectat per les obres del telefèric Esparre-guera – Olesa de Montserrat”.

• Exp. 568/02/T. Riera de Teià. Soterrament de la Riera de Teià (Cobertura entre el casc urbà i l’autopista A-19).

• Projecte de substitució de la canonada d’ATLL afectada pel soterrament de la Riera de Teià.

EXPEDIENTS D’AFECCIÓ OBERTS ANY 2004

36

44

Total AFECCIONS obertes = 80

Afecten: 44

No afecten: 36

Afecten Zona Ter: 27

Afecten Zona Llobregat: 15

Afecten Barcelona: 2


61

AFECCIONS OBERTES DURANT L’ANY 2004 DISTRIBUÏDES PER COMARQUES

Alt Penedès

7

Anoia

0

EMSHTR

16

Vallès Occidental

7

Baix

Llobregat

7

Vallès Oriental

17

Maresme

10

Garraf

2

Altres

6

DISTRIBUCIÓ D’AFECCIONS PER DERIVACIONS

Total AFECCIONS obertes = 80

10

6

6

5

4

954

10

7

4

6

4Barcelona 6

presa B 6

presa C 5

presa MPT 4

presa 2400 9

presa C-250 5

presa SQRDC 4

Penedès-Garraf 10

Maresme 7

Sant Esteve 4

Aqüeducte 6

Altres Llobregat 4

Altres Ter 10


64

5.1. Plantilla, formació i prevenció de riscos laborals

L’any 2004 ha estat marcat per importants mesures de millora en l’àmbit de l’organització interna, de dotació de personal i de les relacions laborals. El canvi a la Presidència i a la Gerèn-cia de l’empresa propicià un reajustament organitzatiu intern. D’aquests canvis interns en destaquen la divisió, de la fins aquell moment Direcció d’Explotació, en dues Direccions inde-pendents: la de Producció i la de Distribució, diferenciant així les responsabilitats funcionals en relació a la captació, potabi-lització i control de qualitat de l’aigua de les de la distribució, operació i manteniment de les infraestructures necessàries per a fer-ho. També s’ha recuperat el Servei Jurídic intern de l’em-presa i el repartiment de les funcions de l’extingida Direcció Adjunta en altres àrees de l’empresa. Destaca també la incor-poració de funcions i responsabilitats en matèria mediambien-tal, el reforçament dels equips de manteniment general i de sistemes de desinfecció i l’aposta per la recerca i el desenvolu-pament dins de l’àmbit de producció.

El mes d’abril es posava en marxa l’expedient de reorganització del sistema de torns pel personal a torn tancat (24 h. els 365 dies de l’any) que permet, d’una banda, aproximar les condi-

cions del personal de torn a les del personal en horari general d’empresa, d’altra, assegurar millor les contingències deriva-des del plans d’autoprotecció de les plantes potabilitzadores i també dotar al personal d’un sistema de substitucions i rotaci-ons més adient. Això ha suposat, juntament amb la important aposta iniciada a finals d’any per part de l’empresa d’internalit-zar diverses tasques que es prestaven en règim d’externalitza-ció per empreses subcontractades, un increment en el número de persones del 8,06 %. També s’han continuat impulsant les polítiques de recursos humans assumides per la direcció des de l’any 1998, en la línia de renovar les estructures internes de personal i comandaments intermedis i incorporant personal qualificat en substitució d’altres llocs amb menor qualificació.

A continuació es mostren una sèrie de gràfiques relatives al personal:

Titulats i assimilats

Especialistes

Tècnics, oficials i operaris

Administratius

TREBALLADORS

37%

11%

46%

6%

INFORME DEL PERSONAL

150 –

Núm

ero

d’em

plea

ts/a

des

100 –

50 –

0 –

20032000 2001 2002

Personal qualificat

Personal no qualificat

2004

200 –

8063 67 76 86

8189 90 84

88

EVOLUCIÓ D’EDAT MITJANA

Edat

mitj

a

39 –

38 –

20032000 2001 2002 2004

40 –

41 –


65

Cal destacar, dins de l’àmbit de les relacions laborals, la sig-natura del Conveni col·lectiu d’empresa pels anys 2004, 2005 i 2006 que s’ha produït després de llargs mesos de negocia-cions amb els representants dels treballadors. El text defini-tiu recull, a banda de millores de tipus econòmic, importants avantatges en els aspectes relacionats amb l’organització i condicions de treball, així com destacats avenços en la difícil tasca de conciliar la vida familiar amb la professional.

Quant a l’acció formativa adreçada al perfeccionament professional dels treballadors i treballadores, s’ha des-envolupat durant l’any 2004 una activitat formativa ma-terialitzada en un total de 3644 hores lectives, el que ha representat una mitjana de 20,94 hores de formació per persona, i que ha suposat complir amb els objectius establerts per l’exercici dins del sistema de gestió de la qualitat implantat ISO 9001:2000.

Com es pot observar, s’ha produït una important dedicació a la formació de matèries relacionades amb la informàtica,

NÚMERO D’EMPLEATS PER INTERVALS D’EDATS

60 –

Núm

ero

d’em

plea

ts/a

des

40 –

20 –

0 –

50 –

30 –

10 –

20-2

5 an

ys

26-3

0 an

ys

31-3

5 an

ys

36-4

0 an

ys

41-4

5 an

ys

46-5

0 an

ys

51-5

5 an

ys

56-6

0 an

ys

61-6

5 an

ys

intervals

EVOLUCIÓ ANTIGUITAT MITJANA

12 –

Ant

igui

tat 8 –

4 –

0 –

10 –

6 –

2 –

16 –

14 –

20032000 2001 2002 2004

EVOLUCIÓ NÚMERO EMPLEATS

170 –

Núm

ero

d’em

plea

ts/a

des

160 –

150 –

140 –

20032000 2001 2002 2004

180 –

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES DE FORMACIÓ IMPARTIDES SEGONS LES MATÈRIES

Gestió d’empresa

Coneixements tècnics

Qualitat

Seguretat i salut

Informàtica

32%

5%

56%1%

6%

66

durant l’exercici precedent pel foment de l’estudi i co-neixements de la llengua catalana per mitjà de forma-ció a distància tutelada pel Consorci de Normalització Lingüística.

Prevenció de riscos laborals Des del punt de vista de sinistralitat laboral podem afirmar que ha estat un bon exercici, semblant als darrers anys, atès que només s’han comptabilitzat 5 accidents amb baixa de caràcter lleu i 9 incidents o accidents sense baixa, segons mostra el quadre expli-catiu següent:

Gràfica d’evolució de la sinistralitatLes dades comparatives dels índexs de freqüència, gra-

tant des de la perspectiva del personal tècnic responsa-ble d’aquestes matèries, com des del punt de vista dels usuaris i usuàries. Aquest fet s’ha degut en part a la im-plantació d’un ERP corporatiu i a la implantació de nous programes i sistemes de control. Com en els darrers anys, s’han combinat accions formatives impartides per personal intern i per empreses especialitzades, i s’ha combinat tam-bé la tècnica presencial clàssica amb la formació a distàn-cia i la formació experiencial. No s’ha oblidat la formació i informació en matèria de prevenció de riscos laborals i la derivada de la implantació i desenvolupament del sistema de gestió de la qualitat ISO 9001:2000.

També s’ha de destacar, dins de l’àmbit de la formació del personal, la continuïtat de la campanya iniciada

DADES I GRÀFIQUES DE L’EVOLUCIÓ DE L’ACCIDENTABILITAT A L’EMPRESA

Estadistica sinistralitat 1999 2000 2001 2002 2003 2004Plantilla 131 152 157 160 161 174Duració de la jornada (h) 8 8 8 8 8 8Hores treballades 233.491 255.770 276.020 282.182 285.805 291.848Accidents amb baixa 2 2 4 7 2 5Accidents sense baixa 5 5 13 10 13 9Total accidents 7 7 17 17 15 14Jornades perdudes per accidents amb baixa 24 11 38 57 23,25 59Jornades perdudes per accidents sense baixa 1,25 1 3 7,75 3,25 2,25Total jornades perdudes 25,25 12 41 64,75 26,5 61,25Índex de freqüència 30 27,36 61,59 60,24 52,48 47,97Índex de freqüència d’accidents amb baixa 8,56 7,82 14,49 17,72 7,00 17,13Índex de gravetat 0,11 0,04 0,15 0,23 0,093 0,21Índex Incidència 1.526,70 1.315,80 2.547,80 3.125 1.242,20 2.873,60

Forma com es van produir els accidents Jornades perdudes2000 2001 2002 2003 2004

1 Caiguda a diferent nivell 13,00 4,502 Caiguda al mateix nivell 0,254 Caiguda d’objectes per manipulació 0,236 Trepitjades sobre objectes 12,50 0,75 5,007 Cops i contactes amb elements immòbils 3,25 0,258 Cops i contactes amb elements mòbils 0,69 0,259 Cops i contactes amb elements mòbils 0,40 0,23 0,13 19,50 28,00

10 Projecció de fragments o partícules 0,23 0,25


67

vetat i incidència del sector provenen de l’INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball).

ATLL està enquadrada en el sector de “Producció i distri-bució d’electricitat, gas i aigua”, segons la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques-1993 (CNAE-93). Gràfic d’evolució de l’índex de freqüència d’accidents amb baixaL’índex resultant pel que fa a ATLL, ha estat favorable, donat que l’índex final ha estat de 17,13 punts contra els 25,7 punts del Sector, el que suposa una diferència de 8,57 punts.

Evolució de l’índex de gravetatL’índex d’ATLL ha estat de 0,21 punts i el del sector ha estat de 0,66, el que dóna un resultat de 0,45 punts per sota.

11 Atrapament per o entre objectes 0,2013 Sobreesforços 0,20 14,38 4,62 0,50 11,5017 Inhalació o ingestió de substàncies nocives 0,20 0,13 0,50 0,2518 Contracte amb sustàncies càustiques i/o nocives 0,25 0,5022 Causats per éssers vius 0,23 0,2531 Deficit ergonòmia lloc treball 25,1299 In-itinere 12,00 12,00 13,00 16,00

60 –

Jorn

ades

per

dude

s

50 –

20 –

30 –

40 –

EVOLUCIÓ DELS TIPUS D’ACCIDENTS. PERÍODE 2000-2004

10 –

9 13 31 6 1 7 17 8 18 10 22

0 –

2 4 1199

99 In-itinere

9 Cops per objectes o eines

13 Sobreesforços

31 Deficit ergonòmia lloc de treball

6 Trepitjades sobre objectes

10 Projecció de fragments o partícules

22 Causats per éssers vius

2 Caiguda al mateix nivell

4 Caiguda d’objectes per manipulació

11 Atrapament per o entre objectes

1 Caiguda a diferent nivell

7 Cops i contactes amb elements immòbils

17 Inhalació o ingestió substàncies nocives

8 Cops i contactes amb elements mòbils

18 Contracte amb sustàncies càustiques i/o nocives

Forma com es van produir els accidents

30 –

Índe

x fr

eqüè

ncia

Índex freqüència branca energia, gas i aigua

Índex freqüència ATLL

25 –

20 –

15 –

5 –

10 –

EVOLUCIÓ ÍNDEX DE FREQÜÈNCIA D’ACCIDENTS AMB BAIXA(COMPARACIÓ DEL SECTOR AMB ATLL)

0 –

2000 2001 2002 2003 20041999

68

nalitzat el període positivament, atès que ha acabat en 47,97.

5.2. Sistema de gestió de la Qualitat

L’any 2004 ha continuat la consolidació del sistema de gestió de la qualitat a ATLL, segons la norma UNE-EN ISO 9001:2000 i s’ha renovat el certificat aconseguit el 2003 per a les activitats següents: Potabilitzar, Distribuir i Analitzar Aigua i Gestió de projectes i Obres pròpies.

Gestió d’incidènciesS’ha reforçat la gestió d’incidències amb la finalitat de mi-llorar la satisfacció de clients (externs i interns). La tipolo-gia d’incidències es classifiquen de la manera següent:• Incidències relacionades amb proveïdors.• Incidències operatives i de servei, especialment aque-

lles que tenen rellevància per als clients.• Reclamacions de clients.• Incidències de qualitat d’aigua, detectades des del laboratori.

Gestió d’equips de mesura i seguimentS’han portat a terme els diferents plans de calibració i verificació d’equips de mesura i seguiment.

Evolució de l’índex d’IncidènciaTambé, l’índex resultant pel que fa a les incidències ha estat favorable per ATLL en el 2004, ja que en el sector l’índex ha estat de 4.407,9 incidències i a ATLL 2.873,6, el que dóna una diferència de 1.534,3.

Índex de freqüència acumulatCom es pot comprovar a la gràfica, l’índex de freqüència acu-mulat ha estat per sota de l’esperat (50), es pot dir que, s’ha fi-

0,80 –

Índe

x gt

avet

at

Índex gravetat branca energia, gas i aigua

Índex gravetat ATLL

0,70 –

0,60 –

0,50 –

0,10 –

0,20 –

0,30 –

0,40 –

EVOLUCIÓ ÍNDEX DE GRAVETAT(COMPARACIÓ DEL SECTOR AMB ATLL)

0,00 –

2000 2001 2002 2003 20041999

5.000 –

Índe

x in

cidè

ncia

Índex incidència branca energia, gas i aigua

Índex incidència ATLL

4.500 –4.000 –3.500 –

500 –1.000 –1.500 –2.000 –

EVOLUCIÓ ÍNDEX INCIDÈNCIA(COMPARACIÓ DEL SECTOR AMB ATLL)

0 –

2000 2001 2002 2003 20041999

2.500 –3.000 –

EVOLUCIÓ ÍNDEX DE FREQÜÈNCIA ACUMULAT. ANY 2004

120 –Ín

dex

freq

üènc

ia

80 –

40 –

0 –

100 –

60 –

20 –

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Octu

bre

140 –

160 –

180 –

Nov

embr

e

Dese

mbr

e

Sete

mbr

e

Límit superior (alarma)

Índex freqüència general

Índex freqüècia esperat


69

Activitats iniciades dins del concepte de millora contínua Auditories internesL’any 2004 ha continuat el programa d’auditories inter-nes en matèria de qualitat dins l’organització. La rea-lització de les auditories va permetre identificar desvi-acions del sistema i engegar accions per a corregir les causes originàries. Accions correctives i preventivesLes accions correctives s’han convertit en una eina fona-

mental de la millora continua del sistema de gestió de la qualitat. L’any 2004 la seva activació es va fonamentar bàsicament arrel de les auditories internes, i es varen en-gegar diferents accions correctives. Establiment d’objectius específics i IndicadorsAmb la finalitat de controlar i millorar els diferents processos del sistema ha continuat la línia de treball basada en la gestió per processos, establint objectius específics a assolir i indicadors per al seu control i seguiment.


72

6.1. Visites a plantes

Durant l’any 2004 han continuat les visites d’escoles, ins-tituts, universitats i centres de formació ocupacional a les estacions de tractament que gestiona ATLL. Entre to-tes les visites realitzades podem destacar les següents:

• IES Llavaneres• Escola Sagrat Cor del Besòs de Barcelona• Escola Thau de Sant Cugat del Vallès• IES Pompeu Fabra de Gelida• Escola Mont-Blau • IES Alexandre Riquer de Calaf

Fotografies de la visita de les escoles Thau, IES Pompeu Fabra, escola francesa de Clermont Ferrand i escola Sagrat Cor.


73

• Col·legi el Carme de Sant Cugat del Vallès• Universitat de Barcelona. Facultat de Química• Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports• Escola Apiaria de Piera• Centre d’Estudis de Granollers

Amb aquestes visites, ATLL pretén fer una tasca de divulgació per a que els escolars puguin conèi-xer la dificultat que representa potabilitzar l’aigua, les instal·lacions que són necessàries, el cost que comporta el tractament i que donat que a Catalunya hi ha pocs recursos hidràulics, cal sempre tenir en compte mesures senzilles d’estalvi que poden apli-car amb la família.

6.2. Col·laboracions

Durant el 2004 ha continuat la col·laboració entre ATLL i el Curs Internacional d’Hidrologia Subterrània.

ATLL ha participat en les diferents Assemblees de les Associacions a les quals pertany, és a dir a l’Associació de Serveis d’Abastament d’Aigua (ASAC), l’Associació d’Abastaments d’Aigua (AAA), l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua a Poblacio-nes (AGA) i de l’Asociación Española de Abastecimiento y Saneamiento (AEAS).

També han continuat a bon ritme les obres de reparació, senyalització i manteniment del camí de les Fonts del Llobregat, així com la realització de la sala d’audiovi-suals a Castellar de n’Hug, d’acord amb el conveni sig-nat entre l’Ajuntament d’aquest municipi i Aigües Ter Llobregat.

6.3. Temes institucionals i de comunicació

El 13 de setembre de 2004, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, honorable Sr. Salvador Milà i Solsona, va inaugurar les obres de millora de la xarxa de distribució a la comarca del Maresme.

Les obres inaugurades formen part d’un conveni signat l’onze de maig de 1999 entre el Consell Comarcal del Maresme, 16 ajuntaments d’aquesta comarca i l’empre-sa pública Aigües Ter Llobregat i han permès fer front a les necessitats d’aigua en els municipis beneficiaris, que s’han produït com a conseqüència dels fenòmens demogràfics prou coneguts de mobilitat de la població, creixement i diversificació econòmica, transformació re-sidencial, etc.

Aquesta nova xarxa permet un ús racional i sostenible de l’aigua. Els recursos del sistema Ter-Llobregat s’utilitza-ran de forma complementària amb els recursos locals i faran possible la recuperació dels aqüífers subterranis.

Inauguració de les obres del Maresme.

74

arà en un futur als municipis de Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús i a més resoldran l’endèmica situació de manca d’aigua del municipi. A l’acte van assistir els Alcaldes dels tres municipis, representants de les com-panyies subministradores i el gerent d’ATLL.

Han continuat les visites al cròmleg situat dintre de les instal·lacions de l’estació de tractament d’aigües pota-bles del Ter (Cardedeu, La Roca del Vallès i Llinars del Vallès), que atrau a molts estudiosos d’aquestes cons-truccions prehistòriques, lligades al fenomen megalític d’Europa occidental.

Es tracta d’un conjunt de tres menhirs i vuit pedres ajagu-des, que formen un cercle i que podria datar del neolític final i calcolític (3.400 – 2.200 aC) (Font: Equip de recerca del Museu de Mataró).

A més, en tractar-se d’una xarxa realitzada amb la tec-nologia més moderna pel que fa a canonades i sistemes de comandament via satèl·lit, les pèrdues es pot garantir que seran nul·les.

A l’acte, entre d’altres, van assistir els Ajuntaments signants del Conveni, així com membres del Consell Comarcal del Maresme, la delegada del Govern a Barcelona, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, els directors de les companyies subministradores de la comarca, així com representats de l’Entitat Metropoli-tana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

El dia 20 de desembre es van inaugurar les obres de mi-llora de l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor. Les obres realitzades consisteixen en una con-ducció i una estació de bombament, que també benefici-

Fotografia del cròmleg.


75


78

CARTA DELS AUDITORS


79

7.1. Balanç i Compte de Pèrdues i Guanys

BALANÇOS DE SITUACIÓ / 31 DE DESEMBRE DE 2004 I 2003 (EXPRESSATS EN EUROS)

Actiu 2004 2003Immobilitzacions

Immobilitzacions immaterials (nota 5) 22.687.076 22.869.309Immobilitzacions materials (nota 6) 497.306.920 493.122.001Immobilitzacions financeres (nota 7) 635.648 646.888

Total immobilitzat 520.629.644 516.638.198Existències 1.018.684 1.004.878Deutors (nota 8) 24.767.675 25.173.188Inversions financeres temporals – 13.000.000Tresoreria 52.261.495 50.864.077Total actiu circulant 78.047.854 90.042.143Total actiu 598.677.498 606.680.341

Passiu 2004 2003Patrimoni i resultats (nota 9)

Patrimoni 397.662.676 397.662.676Aportacions de la Junta d’Aigües 9.759.792 9.759.792Altres aportacions 17.016.233 15.924.113Resultats positius d’exercicis anteriors 6.016.903 10.837.847Resultat de l’exercici (2.378.266) (4.820.944)

Total patrimoni i resultats 428.077.338Ingressos a distribuir en diversos exercicis (nota 10) 26.098.074 28.328.331Provisió per riscos i despeses (nota 11) 418.631 202.491Creditors a llarg termini

Deutes amb entitats de crèdit (nota 12) 112.959.731 116.604.699Altres creditors 27.953 36.195

Total creditors a llarg termini 112.987.684 116.640.894Creditors a curt termini

Deutes amb entitats de crèdit (nota 13) 3.797.812 2.016.795Creditors comercials (nota 14) 23.536.070 26.499.626Altres deutes no comercials (nota 15) 3.761.889 3.628.720

Total creditors a curt termini 31.095.771 32.145.141Total passiu 598.677.498 606.680.341

La memòria adjunta forma part integrant dels comptes anuals de l’exercici 2004.

80

COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS PER ALS EXERCICIS ANUALS ACABATS EL 31 DE DESEMBRE DE 2004 I 2003 (EXPRESSATS EN EUROS)

Despeses 2004 2003Despeses d’explotació Aprovisionaments (nota 17) 12.509.657 12.887.771 Despeses de personal (nota 18) 7.726.965 7.299.210 Dotacions per a amortitzacions d’immobilitzat (notes 5 i 6) 28.025.367 26.425.538 Variacions de les provisions de tràfic (nota 8) 3.048 (86.020) Serveis exteriors (nota 19) 8.927.225 8.899.798Total despeses d’explotació 57.192.262 55.426.297Beneficis d’explotació – 388.155Despeses financeres i despeses assimilades 2.515.882 1.999.307Total despeses financeres 2.515.882 1.999.307Despeses i pèrdues extraordinàries Variació de la provisió de immobilitzat (nota 6) 328.675 1.133.505 Pèrdues procedents de l’immobilitzat 96.061 60.522 Despeses i pèrdues extraordinàries (nota 20) 355.122 1.875.047 Despeses d’exercicis anteriors (nota 21) 260.774 1.210.277Total despeses extraordinàries 1.140.632 4.279.351Resultats extraordinaris positius 446.299 –

Ingressos 2004 2003Ingressos d’explotació Import net de la xifra de negocis (nota 16) 53.691.278 53.957.323 Altres ingressos d’explotació (nota 10) 1.952.947 1.857.129Total ingressos d’explotació 55.644.225 55.814.452Pèrdues d’explotació 1.548.037 –Altres interessos i ingressos assimilats 1.239.354 593.639Total ingressos financers 1.239.354 593.639Resultats financers negatius 1.276.528 1.405.668Pèrdues de les activitats ordinàries 2.824.565 1.017.513Ingressos extraordinaris Beneficis procedents de l’immobilitzat 20.091 12.651 Subvencions de capital transferides a resultats (nota 10) 274.223 154.223 Ingressos extraordinaris 5.892 2.996 Ingressos provinents d’exercicis anteriors (nota 21) 1.186.725 306.050Total ingressos extraordinaris 1.486.931 475.920Resultats extraordinaris negatius – 3.803.431Pèrdua abans d’impostos 2.378.266 4.820.944Impost sobre Societats – –Resultat de l’exercici (pèrdua) 2.378.266 4.820.944

La memòria adjunta forma part integrant dels comptes anuals de l’exercici 2004.


81

7.2. Informe d’Auditoria

1. Naturalesa i Activitat Principal

Aigües Ter Llobregat (en endavant ATLL) fou creat per la Llei 4/1990 de 9 de març, d’Ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona, iniciant la seva activitat amb data 22 d’abril de 1991 mitjançant la transferència d’una sèrie d’actius i passius. ATLL és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia que adequa la seva activitat a l’ordenament jurídic privat.

El seu objecte social, és la prestació del servei públic de producció i subministrament d’aigua potable en alta per a l’abastament de poblacions, a través de la xarxa bàsica d’abastament del sistema Ter-Llobregat, a més d’altres opera-cions que es preveuen a la Llei 4/1990 en la seva redacció modificada per la Llei 6/1999 d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.

ATLL té com a identificació el NIF nº Q-5850019-J i com a domicili social el C/ Sant Martí de l’Erm nº 30 de Sant Joan Despí, on estan ubicades les oficines centrals. Per altra banda ATLL disposa de dues plantes de tractament, ETAP del Llobregat situada a la localitat d’Abrera i la ETAP del Ter ubicada a als termes municipals de Cardedeu, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès -, a més d’una estació distribuïdora situada a Barcelona (Trinitat).

L’Òrgan de Govern d’ATLL a 31 de desembre de 2004 està format per onze representants de la Generalitat de Catalunya, deu representants d’entitats locals i un secretari no Conseller.

Representants de la Generalitat de CatalunyaPresident Jaume Solà i Campmany Departament de Medi Ambient i HabitatgeVocals Jaume Erruz i Seall Departament de Medi Ambient i Habitatge

Manuel Hernández i Carrera Departament de Medi Ambient i HabitatgeJordi Cañas i Sala Departament de Medi Ambient i HabitatgeAntonio Enjuanes Puyol Departament d’Agricultura, Ramaderia i PescaEduard Rosell i Mir Departament de Política Territorial i Obres PúbliquesAntoni Plasència i Taradach Departament de SalutAgustí Andreu i Rodríguez Departament de Treball i IndústriaEnric Aloy i Bosch Departament de Comerç, Turisme i ConsumAlbert Pereira i Solé Departament de Governació i Administracions Públiques

Representants d’Entitats LocalsVocals Josep Jo i Munné Consell Comarcal del Maresme

Sixte Moral i Reixac Mancomunitat i Intermunicipal Penedès-Garraf

Josep Vilaró i Capella Consell Comarcal del Vallès OccidentalJoan Castaño i Augé Consell Comarcal del Vallès OrientalDora Ramón i Cabot Ajuntament de MartorellImma Mayol Beltran EMSHTRJesús M. Canga Castaño EMSHTR

82

2. Bases de Presentació

En compliment de la legislació vigent, el President d’ATLL ha formulat aquests comptes anuals a fi de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i dels canvis en la situació financera de l’exercici 2004.

Aquests comptes anuals han estat preparats a partir dels registres auxiliars de comptabilitat.

El President d’ATLL estima que els comptes anuals de l’exercici 2004 seran aprovats per el Consell d’Administració sense variacions significatives.

Com requereix la normativa comptable, el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys i el quadre de finançament de l’exercici 2004 recullen, a efectes comparatius, les xifres corresponents a l’exercici anterior, que formaven part dels comptes anuals de 2003. D’acord amb el permès per aquesta normativa, ATLL ha optat per ometre a la memòria de l’exercici 2004 algunes dades comparatives de l’exercici 2003.

Els comptes anuals comparatius de 2003 van ser aprovats pel Consell d’Administració amb data 27 de maig de 2004.

3. Aplicació de Resultats

La pèrdua de l’exercici s’aplicarà al compte de resultats positius d’exercicis anteriors. La distribució de resultats corresponent a l’exercici acabat el 31 de desembre de 2004 es presenta en el detall del moviment del patrimoni (veure nota 9). 4. Principis Comptables i Normes de Valoració Aplicats

Aquests comptes anuals s’han preparat d’acord amb els principis comptables i normes de valoració recollits en el Pla General de Comptabilitat, i la seva adaptació sectorial a les empreses del sector de subministrament i sa-nejament de l’aigua i, on s’escau, pel Pla de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya. Els principals són els següents:

Immobilitzacions immaterialsL’immobilitzat immaterial es valora al cost d’adquisició o cost directe de producció aplicat, segons procedeixi, i es pre-senta net de la seva corresponent amortització acumulada, d’acord amb els següents criteris:• Les aplicacions informàtiques adquirides i les elaborades per ATLL figuren pels costos incorreguts i s’amortitzen line-

Juan M. Parralejo Aragoneses EMSHTRJosé Ignacio Cuervo Argudín EMSHTRCarles Conill i Vergés EMSHTR

Secretari no ConsellerJoan Perdigó i Solà Advocat


83

alment durant el període de 5 anys, en què està prevista la seva utilització, amb l’excepció del nou Sistema Integrat de Gestió que s’amortitza en 4 anys. Els costos de manteniment de les aplicacions informàtiques es duen a despeses en el moment en què es produeixen.

• Els drets sobre actius cedits en ús es valoren d’acord amb el valor net comptable que figura en el contracte de cessió i s’amortitzen linealment al llarg del període de cessió. En l’apartat Ingressos a distribuir en diversos exercicis es recull la contrapartida comptable dels drets sobre béns cedits en ús que figuren a l’actiu.

Immobilitzacions materialsEls actius rebuts en el moment de la creació d’ATLL estan valorats d’acord amb el peritatge realitzat per un expert independent.L’immobilitzat de la planta d’Abrera, està valorat per un import equivalent al passiu en què es va subrogar ATLL en el moment del traspàs d’aquests actius, el qual no difereix del cost històric tal i com desprèn de la valoració efectuada per un perit independent. Les immobilitzacions materials vinculades a l’artèria c. 70/75 d. 2400 van ser incorporades al balanç de situació valorades al valor net comptable d’adquisició o construcció que figurava a la comptabilitat de l’Entitat Metropoli-tana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, com a conseqüència de l’aportació d’actius i passius que va realitzar aquesta entitat en l’exercici 2000. El diferencial entre aquests actius i passius es presenta dins l’epígraf “Altre immobilitzat material”.La resta de l’immobilitzat material es presenta pel seu valor de cost d’adquisició deduïdes les amortitzacions acumu-lades corresponents.L’amortització dels elements de l’immobilitzat material es realitza sobre els valors de cost seguint el mètode lineal, durant els següents períodes de vida útil estimats.

Les despeses de manteniment i reparacions de l’immobilitzat material que no milloren la seva utilització o prolonguen la seva vida útil, es carreguen als comptes de pèrdues i guanys en el moment en què es produeixen.

Immobilitzacions financeresEls crèdits concedits i les fiances constituïdes es presenten valorades pel valor efectiu lliurat. Els crèdits als Ajuntaments a llarg termini recull el valor nominal dels crèdits concedits a diversos Ajuntaments amb venciment superior a dotze mesos.

ExistènciesLes existències es mostren valorades a preu d’adquisició de la última compra, el qual no difereix significativament del menor entre el valor de cost (primeres entrades - primeres sortides) o el valor de mercat.L’aigua ja tractada incorpora el cost mitjà ponderat dels consums de primeres matèries i altres materials, així com la part aplicable de costos directes i indirectes de mà d’obra i de despeses generals de producció.

Anys de vida útilEdificis i altres construccions 33,30 a 50Maquinària, instal·lacions i utillatge 10 a 50Elements de transport 5 a 6,25Mobiliari i atuells 5 a 10Equips per a processament d’informació 5 a 6,25Altre immobilitzat 10 a 29

84

Clients per vendes i prestació de serveisATLL segueix el criteri de dotar aquelles provisions per a insolvències que permeten cobrir els saldos de certa antiguitat o en els que concorren circumstàncies que permeten raonablement la seva qualificació com a dubtós cobrament.

Curt/Llarg terminiAls balanços de situació adjunts, es classifiquen a curt termini els crèdits i deutes amb venciment igual o inferior a dotze mesos des de la data del balanç, i a llarg termini en cas contrari.

Indemnitzacions per acomiadamentExcepte en cas de causa justificada, les entitats vénen obligades a indemnitzar als seus empleats quan cessen els seus serveis.Davant l’absència de qualsevol necessitat previsible d’acabament anormal de l’ocupació i donat que no reben indemnitzacions els empleats que es jubilen o cessen voluntàriament en els seus serveis, els pagaments per indemnitzacions, quan sorgeixen, es carreguen a despeses en el moment en què es pren la decisió d’efectuar l’acomiadament.

Impost sobre SocietatsLa despesa per l’Impost sobre Societats de cada exercici es calcula sobre el benefici econòmic corregit per les diferències permanents amb els criteris fiscals, tenint en compte les bonificacions i deduccions aplicables. L’efecte impositiu de les diferències temporals s’inclou, si cal, en els comptes d’impostos anticipats i diferits del balanç de situació. ATLL s’acull a l’establert en l’article 32 de la Llei 43/1995 de 27 de desembre, el qual estableix una bonificació del 99% de la quota íntegra.

Ingressos a distribuir en diversos exercicis i subvencions de capitalEls ingressos a distribuir en diversos exercicis representen la contrapartida comptable dels drets sobre béns cedits en ús que figuren en l’actiu, i s’imputen a resultats aplicant els mateixos coeficients que els utilitzats per a l’amortització dels drets sobre béns cedits en ús.Les subvencions de capital no reintegrables figuren al passiu dels balanços de situació per l’import original concedit, i s’imputen a resultats seguint el mètode lineal, durant un període de temps equivalent a la vida útil dels elements de l’immobilitzat finançats amb aquestes subvencions. Ingressos i despesesEls ingressos i despeses s’imputen en funció del corrent real de béns i serveis que representen, i amb independència del mo-ment en què es produeix el corrent monetari o financer derivat dels mateixos.Els ingressos derivats de l’abastament d’aigua tenen la consideració de servei públic.Per l’activitat d’abastament d’aigua ATLL percep una tarifa aprovada per la Comissió de Preus de Catalunya, depenent del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme considerada com a preu privat intervingut. La tarifa actual va ser esta-blerta per la Resolució de l’esmentada Comissió el 19 de desembre de 2003 i publicada al DOGC núm. 4083 de data 3 de març de 2004.Aquesta tarifa es desdobla en 2 trams principals: Tarifa de subministrament (inclou el component variable d’impulsió) i la quota fixa (regional i metropolitana, aquesta última, aplicada només als municipis de l’àmbit metropolità).


85

5. Immobilitzacions Immaterials

El detall i els moviments durant l’exercici acabat el 31 de desembre de 2004 és el següent:

Els Drets sobre actius cedits en ús, recull bàsicament, els següents:• Al 1996, ATLL i els Ajuntaments de Collbató, Hostalets de Pierola, Esparreguera i la Mancomunitat Intermunicipal

van acordar portar a terme una inversió, per a l’abastament d’aigua procedent de la ETAP del Llobregat als municipis indicats d’aproximadament 3.684 milers d’euros, que revertirà als Ajuntaments als 25 anys sense contraprestació. Per altra banda, i en compensació, ATLL explotarà les instal·lacions gratuïtament en idèntic període.

• Al 1999 es va acordar entre ATLL, l’Ajuntament de Rubí i la Mancomunitat Intermunicipal Penedès – Garraf dues inversions per import de 420 i 20.374 milers d’euros, per a l’abastament d’aigua a aquestes poblacions. Aquestes inversions revertiran sense contraprestació a l’Ajuntament als 25 anys i a la Mancomunitat als 15 anys (prorrogables), i en contraprestació ATLL explotarà, de forma gratuïta, de les instal·lacions en idèntics períodes.

• Al 2001 es va acordar amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès una inversió per a l’abastament d’aigua a aquesta població per un import d’aproximadament 70 milers d’euros i per un termini de 25 anys prorrogables, d’acord amb la funcionalitat de les instal·lacions de servei públic a que es destinen, per períodes del mateix temps, i a títol gratuït.

• Al 2002 es va formalitzar un acord de cessió amb l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, per un import de 286 milers d’euros pel termini de 25 anys, que ATLL utilitzarà a títol gratuït.

• Al 2003 es va acordar amb la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès i Garraf una inversió per import de 4.718 milers d’euros, per a l’abastament d’aigua a aquestes poblacions. Aquestes inversions revertiran sense contrapres-tació a la Mancomunitat els 12 anys (prorrogables), i en contraprestació ATLL farà ús, de forma gratuïta, de les instal.lacions en idèntics períodes.

Els traspassos provenen d’immobilitzat material en curs i corresponen íntegrament a inversions de l’aplicació informà-tica SAP, ja que s’ha posat en funcionament durant l’exercici 2004.

L’import dels elements d’immobilitzat immaterial en ús totalment amortitzats, al 31 de desembre de 2004 és de 951 milers d’euros.

EurosSaldos el Addicions Traspassos Saldos el

31/12/03 31/12/04CostDrets sobre actius cedits en ús 29.552.372 – 29.552.372Aplicacions informàtiques 1.312.233 890.088 1.248.036 3.450.357

30.864.605 890.088 1.248.036 33.002.729Amortització acumuladaDrets sobre actius cedits en ús (6.935.796) (1.952.948) – (8.888.744)Aplicacions informàtiques (1.059.500) (367.409) – (1.426.909)

(7.995.296) (2.320.357) – (10.315.653)Valor net 22.869.309 (1.430.269) 1.248.036 22.687.076

(nota 6)

86

6. Immobilitzacions Materials

El detall i el moviment, corresponent a l’exercici 2004 és el següent:

Les inversions de l’exercici corresponen bàsicament a projectes d’inversió per instal·lacions de xarxa bàsica i de l’abas-tament d’aigua. El detall de les inversions agrupades per conceptes és el següent:

El moviment de la provisió per depreciació ha estat el següent:

EurosSaldos el Addicions Traspassos Baixes Saldos el

31/12/03 31/12/04CostTerrenys i béns naturals 22.631.730 – – – 22.631.730Edificis i altres construccions 258.921.671 635.236 (6.298.236) (1.212.625) 252.046.046Maquinaria, instal.lacions i utillatge 693.044.633 4.018.604 9.598.442 (57.247) 706.604.432Elements de transport 747.157 317.702 – (170.492) 894.367Mobiliari i atuells 589.072 32.728 – (5.364) 616.436Equips per a procés de la informació 4.372.192 180.098 190.522 (22.226) 4.720.586Altre immobilitzat material 34.620.043 112.860 21.198 (29.099) 34.725.002Immobilitzat en curs 33.508.337 26.303.690 (17.630.750) (98.094) 42.083.183

1.048.434.835 31.600.918 (14.118.824) (1.595.147) 1.064.321.782Amortització acumuladaEdificis i altres construccions (136.109.540) (6.163.620) 8.035.768 628.238 (133.609.154)Maquinaria, instal.lacions i utillatge (407.432.364) (16.478.247) 4.835.020 50.096 (419.025.495)Elements de transport (348.322) (119.887) – 153.997 (314.212)Mobiliari i atuells (378.703) (37.193) – 3.886 (412.010)Equips per a procés de la informació (2.679.659) (638.098) – 22.225 (3.295.532)Altre immobilitzat material (5.115.466) (2.267.965) – 16.742 (7.366.689)

(552.064.054) (25.705.010) 12.870.788 875.184 (564.023.092)Provisió per depreciació (3.248.780) (328.675) – 585.685 (2.991.770)Valor net 493.122.001 5.567.233 (1.248.036) (134.278) 497.306.920

(nota 5)

EurosETAP Llobregat 846.719ETAP Ter 3.556.994Xarxa Ter i Xarxa Llobregat 21.315.566Altres 5.881.639

31.600.918

EurosSaldo l’1 de gener de 2004 3.248.780


87

L’import dels elements en ús totalment amortitzats, a 31 de desembre de 2004, és de 32.487 milers d’euros. 7. Immobilitzacions Financeres

El detall i els moviments durant l’exercici 2004 ha estat el següent:

Crèdits a llarg termini inclou fonamentalment una bestreta a llarg termini l’Ajuntament de Castellar del Vallès, per import de 461 milers d’euros, corresponent a l’avançament d’obres d’ampliació de la xarxa regional per la millora de l’abastament d’aigua a aqueix municipi.

8. Deutors

El detall dels deutors és com segueix:

Clients per vendes i prestacions de serveis inclou els imports pendents de cobrament derivats del subministrament d’aigua per a l’abastament de poblacions. Un detall per clients d’aquest deute és el següent:

EurosSaldos el Addicions Baixes Traspassos Saldos el

31/12/03 a curt termini 31/12/04Crèdits a llarg termini 626.929 7.914 (3.680) (21.474) 609.689Fiances i dipòsits constituïdes 19.959 6.000 – – 25.959

646.888 13.914 (3.680) (21.474) 635.648

EurosClients per vendes i prestacions de serveis 16.798.555Crèdits a curt termini 2.943.848Deutors diversos 3.826.940Administracions públiques 1.335.856

24.905.199Menys, provisions per a insolvències (137.524)

24.767.675

EurosSocietat General d’Aigües de Barcelona, SA 8.658.623Sorea, SA 2.199.806Companyia d’Aigües de Sabadell. SA 1.079.245Altres 4.860.881

16.798.555

Dotacions netes de l’exercici 328.675Provisió aplicada a la seva finalitat (585.685)Saldo al 31 de desembre de 2004 2.991.770

88

Crèdits a curt termini correspon bàsicament al venciment a curt termini de crèdits concedits a diferents Ajuntaments, derivats dels acords de finançament formalitzats per la seva participació en el finançament de diverses obres de la xarxa regional de distribució d’aigua. Aquests crèdits no meriten interessos. Dintre de deutors diversos s’inclouen prin-cipalment 3.296 milers d’euros corresponents al valor d’un dipòsit que la Societat haurà de cedir gratuïtament a l’Ajun-tament de Mataró d’acord amb el conveni del Maresme signat entre les dues parts en l’any 2000 (veure nota 15).

Els saldos deutors amb Administracions públiques són els següents:

El moviment de la provisió per insolvències ha estat el següent:

9. Patrimoni i Resultats

La seva evolució durant l’exercici tancat al 31 de desembre de 2004, ha estat la següent:

EurosHisenda Pública, deutora

Per IVA 193.804Devolucions d’impostos 6.325

Seguretat Social, deutora 3.742Retencions a compte de l’Impost sobre Societats 101.585Feder, subvencions pendents de cobrament 1.030.400

1.335.856

EurosSaldo l’1 de gener de 2004 134.476Dotacions de l’exercici 15.272Recuperacions (12.224)Saldo al 31 de desembre de 2004 137.524

EurosPatrimoni Aportacions

de la Junta d’Aigües

Altres aportacions

Resultats positius

d’exercicis anteriors

Pèrdua de l’exercici

Total

Saldo el 31 de desembre de 2003

397.662.676 9.759.792 15.924.113 10.837.847 (4.820.944) 429.363.484

Aportacions de capital per projectes d’inversions

– – 1.114.311 – – 1.114.311

Altres moviments – – (22.191) – – (22.191)Distribució de resultats – – – (4.820.944) 4.820.944 –Pèrdua de l’exercici – – – – (2.378.266) (2.378.266)Saldo el 31 de desembre a 2004

397.662.676 9.759.792 17.016.233 6.016.903 (2.378.266) 428.077.338


89

PatrimoniCorrespon al valor net assignat a l’immobilitzat transferit a la data de l’inici efectiu de les operacions d’ATLL.

Aportacions de la Junta d’AigüesCorrespon a les aportacions fetes per la Junta d’Aigües relacionades amb el conveni pel cofinançament de la xarxa bàsica d’abastament d’aigua, segons l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 4 d’agost de 1992, publicat per Resolució de 5 d’octubre el mateix any.

Altres aportacionsCorrespon a les aportacions realitzades per diversos ajuntaments pel cofinançament de diverses inversions en projectes de millora de l’abastament d’aigua als seus municipis. 10. Ingressos a Distribuir en Diversos Exercicis

La seva composició i moviment durant l’exercici 2004, és com segueix:

Les subvencions de capital de caràcter no reintegrable, procedents del FEDER, corresponen principalment al finança-ment dels projectes de derivació de la Riera de Caldes, el dipòsit de Sant Quirze del Vallès, el projecte d’impulsió des d’Abrera i capçalera de l’artèria Penedès-Garraf i el projecte d’utilització dels recursos hídrics del Roine, i presenten el següent detall:

El traspàs a resultats dels ingressos a distribuir en diversos exercicis per béns cedits en ús s’ha enregistrat en el compte “Altres ingressos d’explotació”.

EurosSaldos el Traspassos Saldos el

31/12/03 a resultats 31/12/04Subvencions de capital 5.711.715 (274.223) 5.437.492Ingressos a distribuir en diversos exercicis per béns cedits en ús 22.613.351 (1.952.947) 20.660.404Ingressos diferits per interessos 3.265 (3.087) 178

28.328.331 (2.230.257) 26.098.074

Subvencions originals Euros2000 6.367.3622001 300.000

6.667.362

Menys, ingressos reconeguts EurosA l’inici de l’exercici (955.647)A l’exercici (274.223)A la fi de l’exercici (1.229.870)Valor net 5.437.492

90

11. Provisió per Riscos i Despeses

Les dotacions de l’exercici corresponen principalment a avals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per diverses obres que afecten a carreteres públiques, a una demanda formulada per Materials Mataró, S.L. pels in-gressos no percebuts com a conseqüència de les obres de millora de la xarxa regional de distribució de l’aigua de la Comarca del Maresme, i a la indemnització a pagar a l’antic gerent per la qual s’ha obert un procés judicial. Les cancel-lacions corresponen a avals formalitzats el 2003 i cancel·lats el 2004.

12. Deutes amb Entitats de Crèdit a Llarg Termini

El detall dels deutes a llarg termini amb entitats de crèdit al 31 de desembre de 2004 és el següent:

El venciment a llarg termini d’aquests deutes és com segueix:

El saldo amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) correspon a l’import disposat del préstec concedit per aquest banc a l’any 2000 per un import de 60.100 milers d’euros i una disposició addicional de 39.900 milers d’euros a l’any 2003, arribant al límit de 100 milions d’euros, amb un tipus d’interès referenciat al variable del BEI a tres mesos fins a un tipus màxim d’Euribor a tres mesos +0,15 que vencerà el 15 de desembre de l’any 2025, i començarà a amortitzar-se semes-

EurosSaldo l’1 de gener de 2004 202.491Dotacions de l’exercici (nota 20) 342.470Cancel·lacions (nota 21) (121.019)Aplicacions (5.311)Saldo al 31 de desembre de 2004 418.631

EurosEntitat Tipus Garantia Importoriginal Ampliació2003 31/12/2004 Tipusd’interès Data últim

vencimentBanc Europeu d’Inversions

Préstec

Pignoració

60.100.000

39.900.000

98.200.000

Variable BEI

15/12/25

Préstec sindicat Préstec – 19.833.393 – 14.739.731 Euríbor a 3meses+0,17%

06/11/13

79.933.393 39.300.000 112.959.731

EurosVencimentA dos anys 3.844.968A tres anys 3.844.968A quatre anys 4.044.968A cinc anys 4.044.968Resta 97.179.859

112.959.731


91

tralment el 15 de juny de 2005. Com a garantia del préstec el BEI pignora el saldo del compte bancari on es recullen els drets de cobrament de la tarifa del servei d’ATLL. El venciment a curt termini de l’esmentat préstec es presenta sota l’epígraf de “Deutes amb Entitats de Crèdit a curt termini” (nota 13).

El deute pel préstec sindicat atorgat el 6 de novembre de 2001, pel Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. (BBVA), Banco de Crédito Local de España, S.A. (BCL) i Caixa d’Estalvis de Catalunya correspon a l’import disposat sobre un màxim concedit de 19.833.393 2. Aquest préstec que ha estat concertat amb un tipus d’interès d’Euribor a 3 mesos + 0,17% té una durada de dotze anys i s’amortitza mitjançant 43 pagaments iguals i consecutius, el primer dels quals van tenir lloc en complir-se 18 mesos des de la signatura del contracte. El venciment a curt termini de l’esmentat préstec es presenta sota l’epígraf de “Deutes amb Entitats de Crèdit a Curt Termini” (nota 13).

13. Deutes amb Entitats de Crèdit a Curt Termini

El detall d’aquest epígraf el 31 de desembre 2004 és el següent:

14. Creditors Comercials

El detall d’aquest epígraf al 31 de desembre de 2004 és el següent:

Les provisions per obres en curs corresponen a la provisió per factures pendents de rebre per certificacions d’obres. Les bestretes corresponen principalment al client “Gestor de Infraestructuras Ferroviarias” en concepte d’unes obres que realitzarà durant el 2005.

15. Altres Deutes no Comercials a Curt Termini

El seu detall al 31 de desembre de 2004 és el següent:

EurosVenciment a curt termini de deute a llarg termini (nota 12) 3.644.968Provisió d’interessos 152.844

3.797.812

EurosDeutes per compres i prestació de serveis 14.506.392Provisions per obres en curs 8.117.176Bestretes 912.502

23.536.070

EurosRemuneracions pendents de pagament 97.804Administracions públiques 365.175Altres creditors 3.298.910

3.761.889

92

L’epígraf d’Altres creditors inclou principalment 3.296 milers d’euros corresponents al valor d’un dipòsit que ATLL ha de cedir gratuïtament a l’Ajuntament de Mataró d’acord amb el conveni signat entre les dues parts en l’any 2000 (veure nota 8). Els saldos creditors amb Administracions públiques són els següents:

16. Import Net de la Xifra de Negocis

L’acord de traspàs dels actius i passius relacionats amb l’artèria c.70/75 d.2400 al que s’ha fet referència en altres notes d’aquesta memòria establia que ATLL tindrà dret a cobrar dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona una quota fixa metropolitana estimada en aproximadament 12.755 milers d’euros anuals des de l’exercici 2001 fins a l’exercici 2004. A partir de l’exercici 2005 l’import total de la quota fixa metropolitana haurà d’ajustar-se progressivament d’acord amb els criteris establerts en el conveni marc de data 10 d’octubre de 2000 signat entre ATLL i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. En tot cas aquesta quota haurà d’incloure (tret que el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovi un altre règim) l’anualitat del servei del deute derivada dels passius assumits per ATLL més l’amortització anual del diferencial entre els actius i els passius a que es fa referència a la nota 4b d’aquesta memòria.

L’acord esmentat en l’apartat anterior també contempla que ATLL es farà càrrec d’una sèrie d’actuacions de garantia de subministrament relacionades amb els municipis de Montgat, Tiana, Prat de Llobregat, Badia del Vallés, Sant Andreu de la Barca, sector Can Barata de San Cugat del Vallés, parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès, Bellaterra i Terranova. També contempla la possibilitat que ATLL es faci càrrec d’altres actuacions a determinar de comú acord entre les parts.

17. Aprovisionaments

El detall dels aprovisionaments corresponents a l’exercici 2004 és el següent:

EurosHisenda Pública, creditora Retencions IRPF 178.766Seguretat Social 186.409

365.175

EurosIngressos per venda d’aigua segons tarifa 52.093.126Ingressos per prestacions de servei 1.382.909Ingressos per vendes de subproductes 215.243

53.691.278

EurosCompres de mercaderies 3.035.130Variació d’existències (13.806)Compres d’energia pel procés productiu 4.160.877Cànon de regulació dels embassaments 3.308.786Treballs realitzats per altres empreses 832.664Despeses generades en relació a carbó actiu 1.186.006

12.509.657


93

18. Despeses de Personal

El detall de les despeses de personal per a l’exercici acabat el 31 de desembre de 2004 és el següent:

El nombre de treballadors, distribuït per categories, és el següent:

19. Serveis Exteriors

El detall dels conceptes inclosos en aquest capítol del compte de pèrdues i guanys és el següent:

20. Despeses i Pèrdues Extraordinàries

EurosSous i salaris 5.908.967Indemnitzacions 85.509Seguretat Social 1.593.649Altres càrregues socials 138.840

7.726.965

Plantilla mitjanaPersonal directiu 5Titulats i assimilats 62Especialistes 23Personal administratiu 27Tècnics, oficials i operaris 57

174

EurosArrendaments i cànons 316.471Reparacions i conservació 4.623.876Serveis professionals independents 99.451Assegurances 109.089Publicitat, propaganda i relacions públiques 199.548Subministraments 1.061.781Tributs 176.996Altres serveis 2.340.013

8.927.225

EurosDotació provisió per a riscos i despeses (nota 11) 342.470Altres 12.652

355.1228.927.225

94

21. Despeses i Pèrdues i Ingressos i Beneficis d’Altres Exercicis

En relació amb la regularització del cànon de regulació, ATLL ha rebut en el 2004 la proposta de liquidació definitiva del 2003, regularitzant les diferencies amb la provisió registrada l’exercici anterior.

22. Remuneracions de Consellers

Les remuneracions satisfetes durant l’exercici 2004 al conjunt dels membres del Consell d’Administració, en concepte de dietes d’assistència a Consells han estat de 85 milers d’euros. 23. Informació sobre Mediambient

Durant el 2004 s’han dut a terme actuacions referents a l’execució de basses, tractament i gestió de fang a la ETAP del Llobregat i la planta de tractament de fang a la ETAP del Ter, totes elles adreçades a la protecció i millora del mediam-bient. El total d’inversions realitzades fins el moment per aquest concepte ascendeix a 2.588 milers d’euros, dels quals 2.011 milers d’euros s’han realitzat durant l’exercici 2004.

Així mateix, a l’any 2004 s’han licitat els treballs d’assistència tècnica per a la implantació d’un sistema de Gestió Integrat de Prevenció de Riscos Laborals i Medi Ambient.

El President d’ATLL estima que no existeixen contingències significatives relacionades amb la protecció i millora del medi ambient, no considerant necessari registrar dotació alguna a la provisió de riscos i despeses de caràcter mediam-biental al 31 de desembre de 2004.

Durant l’exercici anual acabat al 31 de desembre de 2004 no s’han rebut subvencions de naturalesa mediambiental.

24. Informació sobre Prevenció de Riscos Laborals

Durant l’exercici 2004 ATLL ha realitzat inversions per un import de 1.500 milers d’euros en concepte de prevenció de riscos laborals, essent les actuacions més significatives la col·locació de sensors de clor i càmeres especials a les instal·lacions de clor, construcció de plataformes de treball de carbó de la ETAP del Llobregat, actuacions vàries a la ETAP del Ter, la resolució dels comunicats de riscos tramitats per treballadors, així com inici dels treballs de correcció de les avaluacions efectuades en les instal·lacions productives.

La despesa del 2004 referent a prevenció de riscos laborals ha estat d’aproximadament 120 milers d’euros.

EurosDespeses Ingressos

Cancel.lacions de la provisió per a riscos i despeses (nota 11) – 121.019Regularització provisió cànon regulació d’exercicis anteriors 235.359 796.102Altres 25.415 269.604

260.774 1.186.725


95

25. Altra Informació

Els honoraris dels auditors d’ATLL corresponents a l’exercici 2004 han estat de 26 milers d’euros per serveis d’auditoria. 26. Garanties Compromeses amb Tercers i Altres Passius Contingents

ATLL té compromisos d’inversió per l’any 2005 per un import de 36.767.912 2, derivats de diverses adjudicacions d’obres.

27. Quadres de Finançament

Els quadres de finançament per als exercicis acabats el 31 de desembre de 2004 i 2003 s’adjunten en l’Annex I que forma part integrant d’aquesta nota.

7.3. Informe de Gestió de l’Exercici 2004

1. Descripció de Funcions

L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, AIGÜES TER LLOBREGAT (ATLL), inicialment ENS D’ABASTAMENT D’AIGUA, fou creada per la llei 4/1990 d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona per a la gestió directa del servei públic d’abastament d’aigua en alta a poblacions. Com a funcions bàsiques d’aquesta gestió, cal esmentar:• La planificació, construcció, millora i explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa bàsica d’abastament

del sistema Ter Llobregat.• La prestació del subministrament d’aigua potable als municipis que reben el servei.• La gestió econòmica i comercial del servei. • L’assistència i col·laboració amb les entitats locals per la prestació dels serveis de la seva competència en matèria

d’abastament d’aigua.

2. Actuacions segons Programes

Durant l’any 2004 ATLL ha desenvolupat nous actius per un import total de 31.600.918 2 en diverses actuacions d’in-versió destinades a la millora, condicionament, reposició, substitució i ampliació de les instal·lacions que gestiona, i que per raó del seu destí destaquen les següents:

Millores en la Estació de Tractament d’Aigües Potables d’Abrera S’ha continuat en els treballs de rehabilitació, millora i modernització de les seves instal·lacions, equipaments i tracta-ments avançats amb una inversió de 846.719,55 2, essent les actuacions més significatives, • Substitució pavès Estació de Bombament i bombes C-250 per import de 115.685,22 2 i 64.376 2 respectivament.• Reforma d’instal·lacions Pac/Sulfat per import de 259.966,76 2.• Legalització Baixa Tensió ETAP Llobregat per import de 65.718,06 2.

Millores en la Estació de Tractament d’Aigües Potables del Ter Durant aquest any 2004, s’han efectuat inversions en l’àmbit de la ETAP TER per un import total de 3.556.994,14 2, dels

96

quals corresponen 2.396.642,04 2 a la construcció de la Planta de Tractament de Fangs i 755.168,36 2 a la 1ª fase de substitució de les comportes dels sifons Pasteral-PTT. Desenvolupament de les xarxes Llobregat i Ter La xarxa de distribució d’aigua que gestiona ATLL, ha estat objecte durant l’any 2004 de vàries actuacions que han per-mès renovar, substituir i ampliar la xarxa per tal de millorar-ne la garantia de subministrament de l’aigua servida a tot l’àmbit. L’import total d’ambdues xarxes puja 21.315.565,54 2, dels quals destaquem en la xarxa del Llobregat les obres d’abastament als municipis de Caldes de Montbui, Sentmenat, Sta. Eulàlia de Ronsana, Bigues i Riells (aquesta xarxa al abastar-se del Sant Quirze Riera de Caldes, pot rebre aigua tant del riu Llobregat com del riu Ter) per un import executat de 1.058.691,50 2 i la millora de la xarxa d’abastament a Terrassa per import de 1.227.686,95 2; la inversió majorità-ria tant pel volum d’actuacions com per import correspon a la xarxa del Ter, amb un import total de 18.958.733,72 2, d’entre les que destaquen les següents:• Millora d’abastament a les Franqueses, 535.669,54 2• Substitució de la Presa B per import de 1.384.967,26 2• Artèria Planta del Ter-Trinitat, 11.292.422,08 2• Reposició xarxa Maresme, 2.953.654,05 2.• Nova Estació de Bombament a Granollers, 1.123.018,34 2.• Nova connexió de Sant Antoni de Vilamajor, 798.009,10 2

Altres Inversions A més de continuar en les actuacions destinades a l’increment d’actius inventariables i diversos estudis i projectes, a l’igual que en l’exercici anterior, s’ha continuat modernitzant el telecomandament de la xarxa regional per l’automatit-zació de múltiples estacions remotes, les millores en els sistemes d’informació corporatius –especialment pel Sistema Integrat de Gestió–, i millores en les diverses instal·lacions que gestiona ATLL, per un import total de 5.881.639 2, d’entre les que destaquen, com s’ha comentat:• Treballs elèctrics, automatització i mecanització d’instal·lacions remotes, 3.559.836,44 2• Millores i ampliacions en els sistemes d’informació corporatius, 1.068.192,77 2.

3. Informe d’Explotació

Evolució dels costos i de les tarifes Aquest any 2004, s’aplicà la tarifa aprovada per Comissió de Preus de Catalunya en sessió de 19 de desembre de 2003 i publicada en el DOGC núm. 4.083 de 3 de març de 2004. Aquesta tarifa manté la mateixa estructura de l’anterior vigent de l’exercici 2003 amb l’increment adequat amb l’únic objectiu d’assolir l’equilibri previst del compte de resultats.Una vegada més, al igual que l’exercici anterior, dit increment no ha estat suficient per garantir-ne l’equilibri econòmic del servei, malgrat que s’ha continuat en la línia de contenció de les despeses d’explotació i financeres. La xifra de vendes d’aigua ha estat de 52,09 Milions d’Euros sense canvis significatius en comparació amb l’exercici anterior, atès que el menor cabal subministrat de 21,5 Hm3 (veure punt següent) s’ha compensat per l’increment dels preus de tarifa, el que evidencia, la gran dependència de les vendes a les evolucions climàtiques. La continuació d’aquesta tendència a la reducció de Hm3 facturats, des de l’any 2002 ha provocat que ATLL no hagi pogut tancar els resultats 2004 en equilibri. S’espera que durant l’any 2005 aquesta tendència baixista es trenqui (com ja es comença a evidenciar aquest primer trimestre de 2005), i amb l’ajut de l’increment de preus aprovat per l’any 2005, ATLL pugui equilibrar el seu compte de resultats.


97

Cabals subministrats l’any 2004 (Hm3) i evolució dels mateixos

Apuntar tal com s’ha manifestat amb anterioritat, s’ha produït una tendència baixista generalitzada del volum de Hm3 facturats a totes les comarques abastades iniciada a l’any 2002.Com a dada significativa, manifestar que els totals Hm3 subministrats en total de la Xarxa Regional ha estat similar que l’any anterior, la diferència però, ha estat el decrement en vendes en l’Àmbit Metropolità (-18,76 Hm3) que han estat substituïts per un major abastament des de la Planta de Sant Joan Despí (gestionada per SGAB) en 21,84 Hm3, del que es desprèn que el menor consum facturat per ATLL a tot l’àmbit (-21,5 Hm3) majoritàriament s’explica per aquest motiu.Al tancament de l’exercici el nombre total de municipis destinataris del subministrament amb connexió a la xarxa d’ATLL és de 109. Aigües Ter-LlobregatQuadres de Finançament per als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2004 i 2003 (Expressats en euros):

Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004Vallès Oriental 13,65 13,54 14,52 15,86 16,28 17,44 18,07 18,47 19,79 21,31Vallès Occidental 18,42 19,44 21,78 23,53 24,35 24,35 26,40 26,66 27,76 26,51Maresme 18,85 19,47 19,00 20,72 21,56 22,08 21,36 21,35 21,54 22,61Ens Metropolità 160,70 135,70 130,60 164,77 158,94 151,14 153,14 167,09 153,11 134,35Baix Llobregat 4,36 4,47 5,38 6,11 6,76 7,71 8,89 11,91 11,53 7,63Penedès-Garraf 1,95 7,57 9,45 11,87 12,25 13,40 12,75Total ATLL 216,07 193,17 191,32 232,97 235,46 232,21 239,76 257,76 247,17 225,16Sgab (St.J.Despí) 88,92 108,35 110,39 71,31 81,33 98,53 106,21 88,15 91,87 113,71Terrassa (MPT) 4,15 4,20 5,21 3,98 4,94 4,89 5,31 4,71 5,53 5,75Total x.regional 309,15 305,72 306,92 308,28 321,73 335,64 351,29 350,63 344,59 344,62

Aplicacions 2004 2003Adquisicions d’immobilitzacions immaterials 890.088 4.851.205Adquisicions d’immobilitzacions materials 31.600.918 29.596.830Adquisicions d’immobilitzacions financeres 13.914 311.929Deutes a llarg termini 3.653.210 –Total aplicacions 36.158.130 34.759.964Excés d’orígens sobre aplicacions (Augment del capital circulant) 26.933.497

Capital circulant 2004 2003Augments Disminucions Augments Disminucions

Existències 13.806 – 67.260 –Deutors – 405.513 – 8.199.959Creditors 1.049.370 – – 10.820.730Inversions financeres temporals – 13.000.000 13.000.000 –Tresoreria 1.397.418 – 32.886.926 –Total 2.460.594 13.405.513 45.954.186 19.020.689Variació del capital circulant 10.944.919 26.933.497

98

7.4. Anàlisi Patrimonial Estàtic i Dinàmic

L’Actiu Total s’ha reduït en termes absoluts en 8,78 milions d’euros, el que representa un -1,45% en termes absoluts, que s’explica per un increment modest de l’Actiu Immobilitzat que s’ha incrementat un 1,22% mercès a la generació d’actius per import de 6,132 milions d’euros nets (total inversió anual deduïdes les amortitzacions), el que evidencia que les amortitzacions cobreixen gran part de la generació de nous actius i aquest és un estat equilibrat, per altre banda, la forta disminució de l’Actiu Circulant en -12,79 milions d’euro, provocat per la reducció del Disponible per el pagament addicional de partides explicades a l’apartat “Evolució de la Tresoreria” que compensa el decrement del realitzable explicat en l’anàlisi patrimonial estàtic. Malgrat tot això, i donat que el pes quantitatiu i percentual de l’Actiu Immobilitzat és molt gran, la correlació entre Immobilitzat i Circulant envers el total d’actiu no varia sig-nificativament al 2004.

En quan al Passiu Total, els Fons Propis (Capital i Reserves) presenten un lleuger decrement del -0,3%, malgrat les aportacions de capital de l’exercici, la reducció prové bàsicament pel resultat negatiu d’enguany. L’Exigible a llarg disminueix en un -2,37% degut a l’inici d’amortitzacions de principal del préstec sindicat, els ingressos a distribuir també disminueixen per l’aplicació a resultats de les subvencions i dels actius cedits en ús en un -7,06%.

L’Exigible a curt disminueix en un -11,48%, especialment en el seu apartat de cíclic pel gir i tràfec de la companyia en -4,266 milions d’euros (-22,7%) que compensa el fort increment de les amortitzacions de capital dels crèdits en el curt termini per 1,815 milions d’euros (+97,9%).

La disminució dels Actius totals ha estat mercès a la baixa del Disponible i als Passius en totes les seves masses patri-monials, en especial, l’Exigible a llarg i curt termini.

Orígens 2004 2003Recursos provinents en les operacions

Pèrdues de l’exercici, segons comptes de pèrdues i guanys adjunts (2.378.266) (4.820.944)Dotacions a les amortitzacions i provisions de l’immobilitzat 28.354.042 27.559.043Traspàs a resultats d’ingressos a distribuir en diversos exercicis (2.230.257) (2.015.004)Provisió per riscos i despeses 216.140 (414.654)Pèrdues en l’alienació de l’immobilitzat 75.970 47.871

Total recursos procedents de les operacions 24.037.629 20.356.312Aportacions patrimoni 1.092.120 1.007.631Deute a llarg termini – 34.803.273Alienació d’immobilitzacions materials 58.308 912.672Alienació d’immobilitzacions financeres 3.680 30.055Traspàs a deutors d’immobilitzat material en curs – –Ingressos a distribuir en diversos exercicis – 4.417.936Cancel·lació anticipada o traspàs a curt termini d’immobilitzacions financeres 21.474 165.582Total orígens 25.213.211 61.693.461Excés d’aplicacions sobre orígen (Disminució del capital circulant) 10.944.919


99

Anàlisis Patrimonial Estàtic

Anàlisis Patrimonial Dinàmic

Actiu Desembre 2002 % Desembre 2003 % Diferències %Actiu immobilitzat 1.079.228.417,71 92,58 1.095.145.617,37 93,69 15.917.199,66 1,47Actiu circulant 86.516.666,56 7,42 73.720.910,47 6,31 -12.795.756,09 -14,79

Existències 1.004.877,27 0,09 1.018.684,74 0,09 13.807,47 1,37Realitzable 21.300.243,77 1,83 20.440.729,73 1,75 -859.514,04 -4,04Disponible 64.211.545,52 5,51 52.261.496,00 4,47 -11.950.049,52 -18,61

Total actiu brut 1.165.745.084,27 100,00 1.168.866.527,84 100,00 3.121.443,57 0,27

Passiu Desembre 2002 % Desembre 2003 % Diferències %Patrimoni i reserves 429.363.488,15 36,83 428.072.241,62 36,62 -1.291.246,53 -0,30

Patrimoni adscrit 397.662.675,96 34,11 397.662.675,96 34,02 0,00 0,00Aportacions de capital 25.683.909,67 2,20 26.776.029,47 2,29 1.092.119,80 4,25Romanent 6.016.902,52 0,52 3.633.536,19 0,31 -2.383.366,33 -39,61

Ingresos a distribuir en v.exercicis 28.530.822,04 2,45 26.516.704,29 2,27 -2.014.117,75 -7,06Exigible a llarg termini 127.422.820,11 10,93 124.398.670,72 10,64 -3.024.149,39 -2,37Exigible a curt termini 21.357.425,31 1,83 18.904.799,85 1,62 -2.452.625,46 -11,48Amortitzacions 559.070.528,66 47,96 570.974.111,36 48,85 11.903.582,70 2,13Total passiu brut 1.165.745.084,27 100,00 1.168.866.527,84 100,00 3.121.443,57 0,27

Actiu Desembre 2003 (%) Desembre 2004 (%) Diferència Taxa Variació

Actiu immobilitzat 520.157.889,05 85,74 524.171.506,01 87,67 4.013.616,96 0,77Actiu circulant 86.516.666,56 14,26 73.720.910,47 12,33 -12.795.756,09 -14,79

Existències 1.004.877,27 0,17 1.018.684,74 0,17 13.807,47 1,37Realitzable 21.300.243,77 3,51 20.440.729,73 3,42 -859.514,04 -4,04Disponible 64.211.545,52 10,58 52.261.496,00 8,74 -11.950.049,52 -18,61

Total Actiu Net 606.674.555,61 100,00 597.892.416,48 100,00 -8.782.139,13 -1,45

Passiu Desembre 2003 (%) Desembre 2004 (%) Diferència Taxa Variació

Patrimoni i reserves 429.363.488,15 70,77 428.072.241,62 71,60 -1.291.246,53 -0,30Patrimoni 397.662.675,96 65,55 397.662.675,96 66,51 0,00 0,00Aportacions de capital 25.683.909,67 4,23 26.776.029,47 4,48 1.092.119,80 4,25Romanent 6.016.902,52 0,99 3.633.536,19 0,61 -2.383.366,33 -39,61

Ingressos distribuir v.exerc. 28.530.822,04 4,70 26.516.704,29 4,44 -2.014.117,75 -7,06Exigible a llarg termini 127.422.820,11 21,00 124.398.670,72 20,81 -3.024.149,39 -2,37Exigible a curt termini 21.357.425,31 3,52 18.904.799,85 3,16 -2.452.625,46 -11,48Total Passiu Net 606.674.555,61 100,00 597.892.416,48 100,00 -8.782.139,13 -1,45

100

Esquema d’orígenes i aplicacions de fons

7.5. Anàlisi per Indicadors

7.5.1. Anàlisi de la situació Financera

Fons de ManiobraEns indica la solvència a curt termini en termes absoluts, és a dir, la capacitat de l’empresa per a complir les seves obli-gacions més immediates, i vindria expressat per la diferència entre l’Actiu circulant i el Passiu Circulant (exigible a curt termini). Segons les magnituds de l’anàlisi podem observar que l’any 2004 s’ha reduït aquesta magnitud en relació a l’any 2003, xifrats en 65,15 i 54,81 milions d’euros respectivament, el que representa una variació negativa del 15,87%. Aquesta variació resta explicada per l’anàlisi dels dos components que integren la “ratio”, • Decrement de l’Actiu Circulant en 12,795 milions d’euros, que representa en termes relatius el -14,8%. Aquest de-

crement s’explica per una disminució dels excedents de tresoreria (incloent-hi les inversions financeres temporals) per import d’11,95 milions d’euros, el que representa en termes relatius una disminució del -18,61% en comparació a l’exercici anterior. (S’explica en l’apartat d’evolució de la tresoreria).

• Decrement del Passiu Circulant en termes absoluts 2,452 milions d’euros, que representa en comparació al 2003 un decrement de -11,5% bàsicament per la reducció de la partida de proveïdors.

Coeficient de liquiditat (solvència corrent)També el podem anomenar com la distància existent a la suspensió de pagaments i tracta de mesurar la solvència de l’empresa a curt termini, mitjançant el quocient entre l’Actiu circulant i el Passiu circulant. Aquest any 2004, aquest indicador ha empitjorat lleugerament en relació a l’any 2003, xifrat en 3,90 i 4,051 respectivament, coeficients que denoten que ATLL continua estant en condició d’afrontar amb els seus recursos líquids i semilíquids, els seus passiu a curt termini en gairebé tres vegades addicionals el seu import.

Ràtio “Àcid Test” L’objectiu és conèixer la capacitat de l’empresa per a fer front a les obligacions a curt termini, incloent-hi les partides amb venciment a curt i una vegada deduïdes les existències, que són extretes del càlcul degut a que és la component menys líquida de tot el circulant. A l’anàlisi observem que l’any 2003 se situava en 4,0 vegades el passiu circulant i s’ha empitjorat lleugerament al 2004 re-sultant 3,846, és a dir, que amb el circulant més líquid (Realitzable + Disponible) podem fer front en gairebé quatre vegades

Aplicacions % Orígens %Actiu immobilitzat 15.917.199,66 509,93 Patrimoni adscrit 0,00 0,00Disponible -11.950.049,52 -382,84 Aportacions capital 1.092.119,80 34,99Realitzable -859.514,04 -27,54 Reserves -2.383.366,33 -76,35Existències 13.807,47 0,44 Ingres.d.v.exerc. -2.014.117,75 -64,53

Amortitzacions 11.903.582,70 381,35Exigible a llarg pl. -3.024.149,39 -96,88Exigible a curt pl. -2.452.625,46 -78,57

Total aplicacions 3.121.443,57 100,00 total orígens 3.121.443,57 100,00


101

les obligacions a curt termini, així doncs, podem dir que la societat presenta una forta liquiditat.Podem observar que la diferència envers al coeficient de liquiditat és molt reduïda, degut a què el pes de les existències a l’Actiu circulant, de l’1,38% al 2004, és molt poc significatiu.Analitzarem tot seguit les diferents partides de l’Actiu circulant per a desglossar la “ràtio”,• Coeficient de Tresoreria, expressa el percentatge del disponible (tresoreria + inversions financeres) sobre el total

de l’Actiu Circulant, i és una mesura del grau de liquiditat en el seu estat pur. L’any 2004 aquest indicador se situa al 70,9%, inferior que l’any 2003, que s’establí en 74,2%, aquesta reducció es deguda a la cancel·lació de les inversions financeres temporals, que han estat traspassades a tresoreria per motius de rendibilitat i mantenir els saldos de l’exercici anterior.

• Ràtio de Tresoreria, explica l’índex per a fer front als passius exigibles a curt termini, amb la tresoreria i les inversions financeres a curt termini, que l’any 2004 està situat en 276,45%, ens indica que ATLL amb les seves disponibilitats, pot fer front en un 176,45% addicional al passiu exigible a curt termini, dada que ha empitjorat en relació a l’anterior de 2003 que se situà en el 200,7% addicional del Passiu circulant.

Ràtio de Garantia o distància a la fallidaÉs la relació existent entre l’Actiu real i el Passiu exigible (deutes totals), constitueix la garantia front a tercers formada per tots els béns reals de l’empresa, aquest índex ha d’estar situat sempre per sobre de la unitat: el contrari ens indi-caria el llindar tècnic a la fallida.Observem que ATLL té superat amb escreix aquest índex, igual a 1, sent per l’any 2004 de 4,172, indicant que el seu actiu total és de més de quatre vegades els seus deutes, podem doncs reafirmar que la solvència actual està totalment garantida.

Finançament del fons de maniobraEns indica el cost intrínsec que representa per a l’empresa el fons de maniobra, a l’any 2003 se situà en l’11,27% i el 2004 gairebé el 9,59%.

Anàlisi patrimonial dinàmic

Actiu 2003 % 2004 % Diferències %Actiu Fix 491.572.869,85 81,03 497.705.288,24 83,24 6.132.418,39 1,2Inmobilitzat 487.406.290,30 80,34 493.527.777,71 82,54 6.121.487,41 1,3Immobilitzat Financer 4.166.579,55 0,69 4.177.510,53 0,70 10.930,98 0,3Gtos a distrib.v.Exerc. 28.585.019,20 4,71 26.466.217,77 4,43 -2.118.801,43 -7,4Actiu Circulant 86.516.666,56 14,26 73.720.910,47 12,33 -12.795.756,09 -14,8Tresoreria 51.211.545,52 8,44 52.261.496,00 8,74 1.049.950,48 2,1Clients 15.138.949,89 2,50 16.661.031,12 2,79 1.522.081,23 10,1Existències 1.004.877,27 0,17 1.018.684,74 0,17 13.807,47 1,4Deutors a C/T 6.161.293,88 1,02 3.779.698,61 0,63 -2.381.595,27 -38,7Inv. Financeres Temp. 13.000.000,00 2,14 – 0,00 -13.000.000,00 -100,0Ajustos periodificació 0,00 0,00 – 0,00 0,00Totals 606.674.555,61 100,00 597.892.416,48 100,00 -8.782.139,13 -1,4

Comprom.Aportació 1.635.739,15 0,27 8.734.999,13 7.099.259,98Total Actiu 608.310.294,76 606.627.415,61 -1.682.879,15

102

Ratios de Situació Financera a Curt termini

Anàlisi Estàtic 2003 2004

Solvència (Actiu Total/Deutes Totals) 4,078 4,172LiquiditatFons de Maniobra = Capital Circulant (Actiu Circulant-Passiu Circulant) 65.159.241 54.816.111Fons de Maniobra sobre Actiu Circulant Fons de Maniobra / Actiu Circulant 75,3% 74,36%Liquiditat = (Actiu Circulant/Passiu Circulant) 4,051 > 2 3,900 > 2Liquiditat II (Ratio Acid-Test) = ((Actiu Circulant-Existències)/Passiu Circulant) 4,004 > 2 3,846 > 2Coeficient de Tresoreria = ((Tresoreria + IFT)/Actiu Circulant) 74,2% < 1 70,9% < 1Ratio de Tresoreria = ((Tresoreria + IFT)/Passiu Circulant) 300,7% < 1 276,45% < 1Garantia ó distancia a la fallida = (Actiu Real/Passiu Exigible) 4,089 > 1 4,172 > 1Finançament del Fons de Maniobra = (Fons de Maniobra/(Passiu exigible+Net Patrim) 11,27% 9,59%

Ratios d’endeutament Anàlisi Estàtic 2003 2004Endeutament total = (Passiu exigible/Net Patrimonial) 0,347 < 0 0,335 < 0Endeutament a curt termini (Qualitat del Deute) = (Passiu exigible a C/T / Net Patrimonial) 0,050 < 0 0,044 < 0Endeutament a llarg terminib = (Passiu exigible a LL/T / Net Patrimonial) 0,297 < 0 0,291 < 0Estructura de Passiu = (Net Patrimonial/(Passiu Ex + Net Patrimonial)) 74,3% < 0 74,9% < 0Cobertura Actiu Fix pel Net = (Net Patrimonial/Actiu Fix) 0,873 < 1 0,860 < 1Ratio de Deute a Passiu Total = (Deute total/Passiu Total) 24,52% 23,97%Autonomia financera (solvència) = (Fons Pròpis/Passiu Total) 70,773% 71,597%

Passiu 2003 % 2004 % Diferències %Fons Pròpis 429.363.488,15 70,58 428.072.241,62 71,60 -1.291.246,53 -0,3Patrimoni 397.662.675,96 65,37 397.662.675,96 66,51 397.662.675,96Patrimoni d’Afectació 0,00Romanent 10.837.846,59 1,78 6.016.902,53 1,01 -4.820.944,06 -44,5Aportacions de Capital 25.683.909,67 4,22 26.776.029,47 4,48 1.092.119,80 4,3Pèrdues i Guanys -4.820.944,07 -0,79 -2.383.366,34 -0,40 2.437.577,73 50,6Ingressos a Dist.v.Ex. 28.530.822,04 4,69 26.516.704,29 4,44 -2.014.117,75 -7,1Subvencions 5.711.715,17 0,94 5.437.492,13 0,91 -274.223,04 -4,8Prov.Riscos i Desp. 22.819.106,87 3,75 21.079.212,16 3,53 -1.739.894,71 -7,6Exigible a LL/T 127.422.820,11 20,95 124.398.670,72 20,81 -3.024.149,39 -2,4Crédits a LL/T 127.422.820,11 20,95 124.398.670,72 20,81 -3.024.149,39 -2,4Exigible a Curt 21.357.425,31 3,51 18.904.799,85 3,16 -2.452.625,46 -11,5Proveïdors 18.776.198,06 3,09 14.509.896,41 2,43 -4.266.301,65 -22,7Altres Creditors a C/T 726.707,12 0,12 724.453,07 0,12 -2.254,05 -0,3Crédits a C/T 1.854.520,13 0,30 3.670.450,37 0,61 1.815.930,24 97,9Totals 606.674.555,61 99,73 597.892.416,48 100,00 -8.782.139,13 -1,4

Comp.Execució 1.635.739,15 8.734.999,13 7.099.259,98Total passiu 608.310.294,76 606.627.415,61 -1.682.879,15


103

7.5.2. Anàlisi de l’Endeutament

Endeutament totalAquest indicador pretén mesurar la intensitat del deute comparada amb els fons de finançament propis. L’òptim d’aquest índex és situar-se per sota d’1. Observem que durant l’any 2004 disminueix lleugerament en relació a l’any 2003, amb valors del 0,335 i 0,347, respectivament. Es fa palès que l’endeutament d’ATLL està molt per sota del límit indicat i amb forta capacitat per a poder assolir nous recursos aliens. Aquest últim índex analitzat segons la temporalitat de l’endeutament entre el llarg i el curt termini, podem dir que l’endeutament a llarg termini se situa en el 0,297 per l’any 2003 i el 0,291 pel 2004, té un pes major que el curt termini que és del 0,050 al 2003 i del 0,044 al 2004, degut a que els crèdits signats amb el Banc Euro-peu d’Inversions i Sindicat bancari, són a terminis d’amortització a llarg termini i amb clàusules de carència d’amortització.

Estructura de passiu Ens indica el pes existent del Net patrimonial al total dels Passius, s’observa que els anys 2003 i 2004 se situen en el 74,3% i 74,9%, respectivament, indicadors que s’han mantingut força estables.

Cobertura de l’actiu fix pel Net patrimonialSegmentant l’anterior indicador, analitzem la part de l’Actiu que està cobert pel Net patrimonial, observem que majori-tàriament l’actiu d’ATLL està finançat amb fons propis, íntegrament de titularitat d’ATLL, a raó de 0,873 i 0,860 (87,3% i 86,0%) per als anys 2003 i 2004.

Altres Ratios i Rotacions Anàlisi Estàtic 2003 2004Finançament de l’immobilitzat = (Actiu fix/(Passiu Ex. A LL/T + Net Patrimonial) 0,883 < 1 0,901 < 1Firmeza o consistencia = (Actiu Fix/Passiu Exigible a llarg termini) 0,259 0,250Rotació Actiu Total (Ingressos/Actiu Total) 0,092 0,093Rotació Actiu Fix (Ingressos/Actiu Fix) 0,114 0,112Rotació Actiu Circulant (Ingressos/Actiu Circulant) 0,645 0,755Rotació Existències (Ingressos/Existències) 55,544 54,624

Gestió del Circulant (Ratios Cinètics)

Anàlisi Estàtic 2003 2004

Rotació global de l’ Actiu Circulant (Dies)

Vendes/Actiu Circulant 52.178.958,1586.516.666,56 0,603

52.093.126,3773.720.910,47 0,707

R. de Rotació global de l’ Actiu Circulant (dies) = Act.Circ. x 365 / Vendes

365/Rotación global de l’Actiu Circulant 605,20 dies 516,54 dies

Coeficient de rotació de Cobraments = (Vendes/Clients) 57.893.826,8315.273.425,79 3,79

57.343.819,3715.694.543,21 3,65

Període mig de Cobrament 365/Coeficient de Rotació de Cobrament 96,29 dies 99,90 diesCoeficient de rotació de Pagaments = (Compres+Inversions de l’Any)/Proveïdors 71.719.609,35

18.776.198,06 3,8254.873.736,9514.509.896,41 3,78

Període mig de Pagament 365/Coeficient de Rotació de Pagament 95,56 dies 96,51 dies

104

Ràtio d’endeutament al passiu totalAquest indicador ens relaciona els deutes totals (a curt i llarg termini), amb el total de passiu. Podem observar que aquest indicador es manté passant del 24,52% al 23,97%. S’explica dient que el 23,97% del total del nostre passiu correspon a deutes i on el 71,60% correspon al pes dels fons propis en relació al passiu total, segons la ràtio d’au-tonomia financera, que ens indica la proporció de l’interès del patrimoni envers els creditors de l’empresa, és a dir, que per cada unitat monetària aplicada al negoci, 0,716 unitats provenen de l’autofinançament.

7.5.3. Altres Ratios

Finançament de l’immobilitzat Aquest índex ens indica la relació existent entre l’Actiu fix i els capitals permanents (Net patrimonial més Pas-siu a llarg termini), l’equilibri s’ha de situar en 1, aquest provoca que tot el fons de maniobra vindrà finançat pel passiu a curt termini.Observem que a l’any 2004 es manté al voltant del 0,901, així doncs, gran part dels fons de maniobra d’ATLL estan finançats pel passiu a curt termini, i l’excedent, és a dir, un coeficient del 0,099 (1 - 0,901) sobre els capitals permanents.

Fermesa o consistència Representa el grau de seguretat que ofereix l’empresa als seus creditors a llarg termini. Quan part de l’actiu fix ha estat finançat amb recursos aliens, es fa necessari l’estudi de l’equilibri entre les amortitzacions tècniques i les amortitzacions financeres (constituïdes per les devolucions dels préstecs), correlacionant les despeses fi-nanceres d’aquests últims amb les amortitzacions de les quotes d’amortitzacions dels actius. Podem comprovar que a l’any 2004 ATLL finançà amb crèdits a llarg termini 0,250 unitats monetàries per cada unitat monetària invertida a l’actiu fix, un indicador molt baix, cosa que manifesta l’alt potencial d’ATLL per a poder incrementar el seu endeutament.

7.5.4. Anàlisi Cinètica

Rotació global de l’Actiu circulantLa rotació global de l’actiu circulant s’ha incrementat de 0,603 a 0,707, la qual cosa fa que es redueixi de 605 a 516,54 dies el temps de permanència de l’Actiu circulant, i per tant, ha millorat sensiblement, degut al decrement del disponi-ble i en definitiva l’Actiu circulant.

Període mitjà de cobraments i pagamentsLa rotació i el període mig de cobrament se situa en un apalancament molt ferm, situant-se en 99 dies (similar a l’exer-cici 2003) i al mateix nivell dels 97 dies del període mig de pagament, tot i això, caldrà fer una política de cobraments més efectiva per intentar reduir aquest diferencial de 2 dies, que en definitiva redunda en una encara millor liquiditat, que com ja s’ha comentat és molt alta.


105

7.6. Punt d’Equilibri

El punt d’equilibri per a les vendes s’estableix du-rant del període en 61.032.449,41 2 i els ingressos en 55.644.225,44 2, per tant ATLL no cobreix el punt mort o d’equilibri en -5,388 milions d’2, que repre-senta un -8,83%.

La composició d’aquest dèficit de -5,388 milions d’eu-ros resta integrat al compte de pèrdues i guanys en les partides de resultats d’explotació per -1,5 milions d’euros, resultats extraordinaris per import de 0,456 milions d’euros, ingressos financers per 1,239 milions d’euros i resultat net per -2,378 milions d’euros.

7.7. Recursos Generats: CASH-FLOW

L’ingrés per vendes al 2004 ha estat similar a l’exercici 2003, amb una disminució de 0,170 milions d’euros, malgrat l’increment en preus per l’aplicació de les noves tarifes aprovades per l’Edicte de la Comissió de Preus de Catalunya, publicada al DOGC núm. 4.083 de 03.03.2004, en vigor des de l’1 de gener 2004, aquesta disminució que s’explica per una menor venda de 18,76 Hm3, que representa un -8,9% en relació al mateix període de l’any anterior. Al mateix temps, el cost de les vendes s’ha incrementat en 0,193 milions d’euros (un 0,66% més que l’any anterior), s’ha traduït en definitiva en un equilibri del Cash Flow d’explotació, al decrementar-se en 0,363 milions d’euros, que representa un -1,359% en comparació amb l’any 2003.

Podem observar que el Benefici Brut d’Explotació, que reflecteix el Cash Flow Brut d’Explotació deduïdes les amortitzacions i provisions, s’ha retrocedit en 1,043 milions d’euros, a conseqüència de l’increment de les dotacions a l’amortització en 1,530 milions d’euros (5,80%) i al decrement de les dotacions a les provisions en -0,850 milions d’euros (-72,40%).

Quant al Resultat extraordinari, comentar que s’ha incrementat en 3,482 milions d’euros envers a l’exercici anterior, fet que representa un increment del 87,468%, bàsicament explicat perquè l’any 2003 es van comptabilitzar al compte de Despeses extraordinàries les provisions pels Cànons de Regulació dels anys 2002 i 2003 de la Llosa del Cavall. Pel con-trari tot i tenir major endeutament, s’ha aconseguit fer una gestió eficaç dels excedents de tresoreria, aconseguint que s’incrementin en 0,645 milions d’euros els ingressos financers, superant així els increments de les despeses financeres 0,516 milions d’euros. El BAIT (Benefici abans d’interessos i impostos) ha millorat en 2.439 milions d’euros, un 50,63% més en relació al mateix període de l’any 2003.

Com a conclusió dir que l’impacte del decrement en el volum de vendes de m³, juntament amb l’increment de l’amortització i majors resultats financers i extraordinaris fet que el Benefici abans d’impostos (BAT) hagi millorat en 2.442 milions d’euros, que representa un 50,66% en relació al mateix període de l’any anterior, tot i no evitar la situació de pèrdues d’aquest exercici.

50.000.000 –eu

ros

40.000.000 –

10.000.000 –

20.000.000 –

30.000.000 –

PUNT D’EQUILIBRI

0 –

punt d’equlibri ingressos

45.000.000 –

35.000.000 –

5.000.000 –

15.000.000 –

25.000.000 –

55.000.000 –

60.000.000 –

65.000.000 –

106

L’increment de les dotacions a l’amortització, les dotacions a provisions d’immobilitzat i el benefici Net, han fet incrementar l’autofinançament (Cash Flow) en 3.122 milions d’euros, un 13% superior comparat amb l’any anterior, per tant la suma del Cash Flow i del cost de les vendes és de 55.145 milions d’euros i els ingressos d’explotació de 55.644 milons d’euros.

7.8. Anàlisi Evolutiva de Tresoreria

Evolució de Tresoreria prevista a l’any 2004

60.000.000 –

euro

s

50.000.000 –

20.000.000 –

30.000.000 –

40.000.000 –

EVOLUCIÓ TRESORERIA 2003. SALDOS DISPONIBLES MENSUALS

10.000.000 –

gener febrer març abril maig juny

0 –

juliol agost setembre octubre novembre desembre

70.000.000 –

Conceptes 2003 % 2004 % Diferència %S/

Ingr.S/

Ingr.Taxa

VariacióIngressos d’Explotació (Vendes) 55.814.456,99 100,00 55.644.225,44 100,00 -170.231,55 -0,305Cost d’optenció dels Ingressos d’Explotació (Cost Vendes) 29.086.782,70 52,11 29.279.875,54 52,62 193.092,84 0,664Cash-Flow Brut d’Explotació = (1)-(2) 26.727.674,29 47,89 26.364.349,90 47,38 -363.324,39 -1,359Dotacions a les amortitzacions 26.388.669,02 47,28 27.919.474,09 50,17 1.530.805,07 5,801Dotacions a les provisions 1.174.657,92 2,10 324.122,12 0,58 -850.535,80 -72,407Benefici Brut d’Explotació = (3)-(4)-(5)-(6) -835.652,65 -1,50 -1.879.246,31 -3,38 -1.043.593,66Plusvalíes/Minusvalíes de l’Immobilitzat -47.870,18 -0,09 95.795,18 0,17 143.665,36 300,115Ingressos Financers 593.638,61 1,06 1.239.353,10 2,23 645.714,49 108,772Despeses Financeres 1.999.307,51 3,58 2.515.882,24 4,52 516.574,73 25,838Ingressos Extraordinaris 791.772,24 1,42 1.504.438,47 2,70 712.666,23 90,009Despeses Extraordinàries 3.320.109,79 5,95 631.133,93 1,13 -2.688.975,86 -80,991Resultat Extraordinari = (8)+(9)-(10)+(11)-(12) -3.981.876,63 -7,13 -499.019,78 -0,90 3.482.856,85 87,468Benefici abans d’interessos i impostos (BAIT) (7)+(13)+(4) =

-2.818.221,77 -5,05 137.616,15 0,25 1.793.548,70 63,641

Benefici total Abans d’Impostos (BAT) = (7)+(13) -4.817.529,28 -8,63 -2.378.266,09 -4,27 2.439.263,19 50,633Impost sobre Societats 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Benefici net (BN) = (14)-(15) -4.820.944,06 -8,64 -2.378.266,09 -4,27 2.442.677,97 50,668Dotació a reserves -4.820.944,06 -8,64 -2.378.266,09 -4,27 2.442.677,97 50,668Autofinançament (16)+(5)+(6) 22.742.382,88 25.865.330,12 3.122.947,24 13,732


107Al quadre de dades i a les gràfiques annexades, es fa un resumen de l’evolució dels líquids mensuals de tresoreria i els excedents generats mensualment. Observem que a l’inici d’exercici es parteix d’una tresoreria neta (deduïdes partides conciliatòries) de 64,211 milions d’euros, per finalitzar el mateix exercici amb tresoreria neta de 52,26 milions d’euros, aquesta davallada d’11,950 milions d’euros del disponible més líquid, s’analitza de la forma següent:

Al contrari que l’any 2003, l’evolució de la tresoreria neta durant tot l’any 2004 ha estat clarament deficitària, fet que ha produït la sistemàtica degeneració de la tresoreria líquida neta. Segons el gràfic d’“Evolució d’excedents de tresoreria” cal remarcar com a més deficitaris el mes de febrer, amb un dèficit de tresoreria de 3,87 milions d’euros, explicat per pagaments de cànons de regulació del Ter, pagaments per interessos de deute i una concentració de pagament per inversions, a l’igual que els mesos de juliol i setembre amb un dèficit de 1,977 milions d’euros i 2,1 milions d’euros, res-pectivament, també producte de pagaments de cànon de regulació del Llobregat, així com concentració de pagaments per inversions significatives, i interessos de deutes.

Podem concloure que la generació de cobraments, que provenen de les facturacions d’aigua, no han pogut suportar la forta corrent financera de pagaments, derivats bàsicament de les compres d’explotació, salaris i seguretat social i sobre tot d’inversions, tot i tenir en compte la concentració de pagaments estructurals dels cànons de regulació, atès a tot l’anterior, tal com s’ha comentat la tresoreria ha patit un dèficit d’11,950 milions d’euros (-18,61%).

Durant l’exercici 2004, s’han efectuat diverses col·locacions d’excedents tant en Deute de la Generalitat de Catalunya, arribant a un import màxim de 13 milions d’euros, així com, en pagarés d’entitats financeres amb rating financer P-1, el més elevat a curt termini, i comptes primats amb un import màxim de 42 milions d’euros.

Aquesta gestió al nostre entendre eficaç, ha donat com a resultat un apalancament positiu de tipus d’interès del finan-çament i dites col·locacions.

El saldo de tresoreria neta a 31.12.2004 es xifrà en 52,2 milions d’euros, tots ells en compte corrent i/o primats a la vista i amb una retribució molt competitiva.

-1.000.000 –

euro

s

-1.500.000 –

-3.000.000 –

-2.500.000 –

-2.000.000 –

EVOLUCIÓ EXCEDENTS TRESORERIA 2003

-3.500.000 –

gener febrer març abril maig juny

-4.000.000 –

juliol agost setembre octubre novembre desembre

-500.000 –

0 –

500.000 –

1.000.000 –

108

Es preveu que durant tot l’exercici 2005, ATLL podrà fer front als seus compromisos sense necessitat de més recursos aliens, tot i indicant que de conservar ATLL aquest fort ritme inversor, s’ha de preveure que a mitjà termini (de 2 a 3 anys), pugui sorgir aquesta necessitat.

9. LA Tarifa d’AigüesTer Llobregat: Estructura i Conceptes

El servei públic que presta Aigües Ter Llobregat s’inscriu, com a fase o tram en alta, en el conjunt d’operacions que in-tegren l’abastament d’aigua als usuaris domèstics i industrials del conjunt de les poblacions servides. En aquest sentit, també el servei públic d’abastament d’aigua en alta participa del criteri econòmic de recuperació íntegra dels costos de la prestació que és d’aplicació generalitzada en el nostre entorn. En conseqüència, el seu finançament té lloc mitjançant una tarifa del servei que respon al criteri d’equilibri econòmic integral dels seus conceptes de cost. Són, per tant, conceptes de cost que integren la tarifa d’Aigües Ter Llobregat tots els derivats de la mateixa pres-tació del servei, d’acord amb la descripció que s’ha fet de les funcions de l’Empresa i que constitueixen alhora els seus objectius.

En aquest sentit ho expressen els Estatuts de l’Empresa, aprovats pel Decret del Govern de la Generalitat 210/1993, de 27 de juliol:“La política tarifaria de l’empresa respondrà al criteri que l’import de les tarifes per la prestació del servei (...) permeti de cobrir els costos de prestació dels serveis, incloses les despeses d’explotació i gestió, les càrregues financeres, l’import de les inversions i amortitzacions i els impostos exigibles que no gravin, si escau, el benefici” (art. 36)

Són destinataris de la tarifa del servei els usuaris del mateix, és a dir els municipis que reben el subministrament en alta, pertanyents en l’actualitat a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i a les comar-ques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De conformitat amb la normativa estatutària (art. 39 del Decret 210/1993) ATLL facturarà l’aigua servida a les entitats sub-ministradores –gestores directes o indirectes del servei en cada municipi– encarregades de l’abastament domiciliari, d’acord amb la tarifa aprovada.

En tractar-se d’un preu privat intervingut, la tarifa d’ATLL ha d’ésser aprovada per la Comissió de Preus de Catalunya, depenent del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

Els components i el preu que s’han aplicat al llarg de l’exercici 2004 han estat els establerts per la Resolució de la Comissió de Preus de Catalunya de 19 de desembre de 2003, publicada en el DOGC núm. 4.083 de 3 de març de 2004. Vigent des de l’un de gener d’aquest any, és producte d’un increment del 20% de la Quota Fixa Regional (i amb una reducció del 4% en els municipis on el consum màxim dels 5 darrers anys no hagi arribat mai al 50% de l’utilitzat en la determinació de la quota), un increment del 2,262% de la Tarifa de Subministrament (exclòs el Component Variable d’Impulsió), i d’una reducció del 2,9% de la quota fixa metropolitana. Aquesta tarifa presenta una estructura assimilable a la de la resta de serveis públics de subministrament de fluids, sigui en alta o en baixa, i està basada en una tarifa general del servei –la tarifa de subministrament– com a concepte variable aplicable sobre l’aigua subministrada i una magnitud fixa –la quota fixa de servei– com a concepte individualitzat per a cada usuari que retribueix la connexió i la garantia de servei.


109

La quota fixa de servei es desdobla per al seu càlcul en dos trams o segments aplicables en funció de l’àmbit de servei a què pertanyi cada municipi subministrat:• La quota fixa regional, com a concepte d’aplicació general a tots els municipis amb l’import aprovat per a cadascun.• La quota fixa (transitòria) metropolitana, aplicable als municipis subministrats dins de l’àmbit territorial definit en

l’article 3,1 c) de la Llei 7/1987 i també als altres esmentats en l’annex 3.3 del Decret 104/2000.

Aquests dos elements fonamentals es complementen amb un component addicional, denominat component variable d’impulsió, que té per objecte la repercussió diferenciada per a cada usuari dels costos d’elevació de l’aigua que ha de suportar el servei, i calculats en funció de l’alçada en cada punt de recepció del subministrament.

Oficines CentralsSant Martí de l’Erm, 30Tel. 93 602 96 00 - Fax 93 373 23 2208970 Sant Joan Despí[email protected]

Estació de tractament del LlobregatCtra. de Martorell a Olesa, km. 4,6Tel. 93 770 26 61 - Fax 93 770 29 5108630 Abrera

Estació de tractament del TerAfores, s/nTel. 93 846 18 26 - Fax 93 846 17 7608440 Cardedeu

Estació distribuïdoraProlongació carrer Tamariu, s/nTel. i Fax 93 359 80 6608033 Barcelona

© Aigües Ter LlobregatBarcelona, juliol 2005Dipòsit legal: B-36.278-05

Disseny i Producció gràficaPRIMERSEGONA EdicionsTel. 93 343 60 [email protected]

Imprès sobre paper ecològic


Aigü

es T

er L

lobr

egat

M

EMÒR

IA20

04

Documents

Aigües Ter Llobregat MEMÒRIA2004 MEMÒRIA ... - atll. · PDF file• Pel que fa a la reutilització d’aigües regenerades, com a element principal, cal dir que es troba en avançat