AJUNTAMENT DE LA COMTAL VILA DE RIPOLL (Ripollès)media.seu-e.cat/acteca/1714790004/2016/f5f02b6d... · AJUNTAMENT DE LA COMTAL VILA DE RIPOLL (Ripollès) 1 ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA

AJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollès)

1

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA. SESSIÓ NÚM. 004/2016

IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

Lloc: Sala “Eudald Pradell” de l’Ajuntament de Ripoll Data: Dimarts, 26 d'abril de 2016Hora d’inici: 20:00 horesHora d’acabament: 22:18 horesRègim de sessió: ordinària

AssistènciaJordi Munell i Garcia (CiU)Miquel Rovira i Comas (CiU)Josep M. Creixans i Pons (CiU)Fina Guix i Sala (CiU)M. Dolors Vilalta i Fossas (CiU)Ramon Santanach i Pujol (CiU)Magdalena Perramon i Mir (CiU)Laura Moreno i González (CiU)Joaquim Colomer i Cullell (CiU)Jordi Gumí i Merino (CiU)Teresa Jordà i Roura (ERC)Roger Bosch i Capdevila (ERC)Ramon Serra i Vila (ERC)Carme Serrano i Fernández (ERC)Santi Llagostera i Güell (CUP-PA)Ana Belen Avilés i Ramos (CP)

ORDRE DEL DIA1r APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.Acta de sessió ordinària de 29-03-2016.2n CORRESPONDÈNCIA.3r QÜESTIONS PENDENTS DE SESSIONS PLENÀRIESANTERIORS.4t PROPOSTES DE L’ALCALDIA - PRESIDÈNCIA.4.1. Despatx de l’alcaldia.5è SERVEIS ECONÒMICS I ADMINISTRACIÓ GENERAL.DICTÀMENS DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEISECONÒMICS I ADMINISTRACIÓ GENERAL.5.1. Renúncia del regidor i sol·licitud de les credencials.5.2. Aprovació inicial de la modificació ordenança deconvivència i seguretat ciutadana.5.3. Acord d'adhesió als acords marc del servei d'assegurancesi del servei de mediació d'assegurances del Consorci Català pelDesenvolupament Local i l'Associació Catalana de Municipis iComarques (ACM).5.4. Adhesió a l'Associació de les Ciutats Educadores 5.5. Expedient d'alienació de les dues parcel·les del sector deCastelladrall i del sector de La Torre5.6. Aprovar el contracte entre l'Ajuntament de Ripoll i el senyorJoan Pellicer i Puig per a l'ús de terrenys destinats a activitatsesportives.5.7. Sol·licitud de subvenció a la Diputació de Girona en el marcde la convocatòria per a la selecció de cofinançament deprojectes a presentar a la convocatòria del Departament deGovernació, Administracions Públiques i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya, eixos 4 i 6 del FEDER.6è SERVEIS AL TERRITORI, SOSTENIBILITAT I EMPRESA.7è SERVEIS A LES PERSONES.DICTÀMENS DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS ALES PERSONES.8è PROJECCIÓ ECONÒMICA.DICTÀMENS DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DEPROJECCIÓ ECONÒMICA.9è CONTROL I FISCALITZACIÓ DE L’ACCIÓ DE GOVERN.9.1. Decrets.9.2. Decrets aprovació projectes.9.3. Junta de Govern Local.10è MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS.

Ple 004 26-04-2016.odt17500 RIPOLL – Plaça Ajuntament, 3 – Apartat de Correus núm. 1

Tel. 972 71 41 42 – Fax 972 70 36 16 – www.ripoll.cat – NIF P-1715600-A

http://www.ajripoll.cat/


(Ripollès)

2

MOCIONS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU10.1. Moció de suport a la Conca del Ter, la recuperació delcabal ecològic i a la reducció del transvassament. 10.2. Moció de Suport a la Marxa Som A.10.3. Moció per demanar a l'estat espanyol el traspàs íntegra ala Generalitat de Catalunya de les línies Ferroviàries interiors deCatalunya.10.4 Manifest contra el traspàs de determinades especialitats al'Hospital de Campdevànol.10.5. Moció per la gestió de les naus industrials de la SAREBen el terme municipal de Ripoll. (fer-ho extensiu a les EntitatsFinanceres).MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP10.6. Moció Fem un Pas més cap a la independència sense por.MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ERC10.7. Moció referent al procediment de regularització cadastral10.8. Moció per ampliar l'oferta educativa amb el cicle de Tècnico tècnica en conducció d'activitats fÍsicoesportives en el medinatural, perfil professional d'explotació d'estacions d'esquí11è MOCIONS D'URGÈNCIA.12è PRECS I PREGUNTES.

Absents amb justificació: Xavier Cima i Ruiz (CiU)

Absents sense justificació: Cap

PresidènciaJordi Munell i García, Alcalde president.

SecretariLluís Muñoz i Lloret, secretari municipal

Convocatòria i QuòrumEls membres del Ple han estat convocats en temps i forma, no havent cap impediment legal per a dur aterme la realització del Ple, i una vegada comprovada l’assistència es deixa constància del suficient quòrumper a iniciar el Ple, quòrum que es manté en el transcurs de la sessió.

1r APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.Acta ordinària de 29 de març de 2016.

L'Alcalde-President, l'I·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, sotmet a aprovació l'esborrany de l'acta de lareunió anterior, corresponent a la sessió del dia 29 de març de 2016.

Intervé el senyor Santiago Llagostera Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular (CUP-PA), que es queixa que l'esborrany els ha arribat molt just i que, per tant, el seu grup (que, com se sap,funciona de manera assembleària) no ha disposat de prou temps per estudiar el document.

L'Alcalde President respon la intervenció del senyor Llagostera dient que no té inconvenient, si els altresgrups tampoc no el tenen, en què l'aprovació de l'acta es posposi fins a la propera sessió (en el benentèsque, efectivament, es va enviar el matí de dilluns i no el divendres) però manifesta la seva sorpresarespecte que la CUP hagi d'aprovar l'acta de forma assembleària quan es tracta d'un document que nomésté per objecte reflectir els acords que s'adopten durant la sessió i les intervencions (personals) que elsregidors, i només els regidors, fan.





(Ripollès)

3

Finalment, l'Alcalde-President disposa que l'esmentat esborrany serà sotmès a votació en la propera sessióplenària, juntament amb el de la sessió corresponent al dia d'avui.

2n CORRESPONDÈNCIA.

1.- Escrit del Consell Comarcal del Ripollès de data 4 d'abril de 2016 referent a la tramesa de l'acord de Plede data 15 de març de 2016 referent a l'adhesió a la Declaració Universal sobre els Arxius.

2.- Escrit del senyor Ricard Moreno Vivó en el que felicita l'Alcalde de l'ajuntament de Ripoll, senyor JordiMunell García, i el seu Consistori en referència de la declaració de persona non grata al municipi de Ripollde Felip VI i en el què també sol·licita un pin amb l'escut de l'ajuntament.

3.- Escrit de la secretaria del Govern del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya de data19 d'abril de 2016 en la què informa que han tramès al Departament d'afers i relacions institucionals iexteriors i de transparència la moció del Ple de l'ajuntament de Ripoll de data 29 de març de 2016 contral'acord entre la Unió Europea i Turquia.

4.- Escrit de l'ajuntament de Les Llosses de data 19 d'abril de 2016 en el què es tramet acord de Ple adoptaten sessió ordinària de data 31 de març de 2016 de suport a la moció de l'ajuntament de Ripoll sobre la líniade FFCC Transpirinenca.

3r QÜESTIONS PENDENTS DE SESSIONS PLENÀRIES ANTERIORS.

No n'hi ha.

4t PROPOSTES DE L ’ ALCALDIA - PRESIDÈNCIA.

4.1. Despatx DE L’ALCALDIA DEL MES D'ABRIL DE 2016.

ASSISTÈNCIA A REUNIONS I ACTES

Data Reunió Lloc

1-4-2016 AMI acte de suport ajuntaments investigats 9N Barcelona

1-4-2016 Presentació llibre Sr. Joan Guirado “This is Spain” Ripoll

3-4-2016 Presentació llibre de Maria Moreno “Amb el teu permís, Agatha” Ripoll

4-4-2016 Reunió Sr. Ramon Vilardell de la FES Ripoll

4-4-2016 Visita amb rector UPC i empresaris comarca Ripoll

4-4-2016 Visita candidatura Portalada UNESCO al Palau Robert Barcelona

5-4-2016 Junta General del Consorci Benestar Social Ripoll

8-4-2016 AMI – Assemblea General Cerdanyola del Vallès

8-4-2016 Visita institucional Hble. Sra. Meritxell Borràs, consellera Governació, Admons.Públiques i Habitatge.

Ripoll

8-4-2016 Inauguració exposició pintures Sra. Teresita Juli Ripoll

9-4-2016 Presentació llibre “Patllari Fajula” d'Eudald Fajula Ripoll





(Ripollès)

4

9-4-2016 Feria de Abril A.C.Andaluza Ripoll

9-4-2016 12è Sopar ONCOLLIGA Ripoll

13-4-2016 Visita nova planta COMFORSA Campdevànol

13-4-2016 Consell Escolar IES Abat Oliba, convocatòria extraordinària Ripoll

14-4-2016 Sr. Antoni Madueño tema concert Ripoll

14-4-2016 Reunió Patronat del Monestir Ripoll

15-4-2016 Visita Ajuntament alumnes 2on primària de l'escola Salesiana Ripoll

15-4-2016 Dia de les Esquadres de la Regió Policial de Girona Girona

15-4-2016 Reunió al Consell Comarcal del Ripollès Ripoll

16-4-2016 Visita consul d'Hongria per donar suport candidatura UNESCO Portalada

Ripoll

16-4-2016 Concert “Despertant instruments adormits” Ripoll

16-4-2016 Reunió Amb Sra. Carme Polo Ripoll

18-4-2016 Visita oficina Ocupació de Ripoll i sindicats UGT i CCOO Ripoll

18-4-2016 Junta de Seguretat Local Ripoll

18-4-2016 Ple Consistori Infantil Ripoll

19-4-2016 Consell d'Alcaldes Ripoll

20-4-2016 Presentació llibre de Jesús Mauri Ripoll

21-4-2016 Inauguració exposició Romànic de Obra Social La Caixa Ripoll

22-4-2016 Lliurament premis literaris alumnes IES Abat Oliba Ripoll

22-4-2016 Gravar “Ripoll avui” amb TV Ripollès Ripoll

22-4-2016 Visita President Diputació // UIER Ripoll

25-4-2016 Reunió Sr. Josep M. Jiménez, canvi junta La Cadernera Ripoll

25-4-2016 Visita llar d'infants Verge de Núria Ripoll

25-4-2016 Reunió Sr. Joan Amils per Festival Int. De Música de Ripoll Ripoll

25-4-2016 Reunió AMPA escola Tomàs Raguer Ripoll

A continuació, l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, s’ofereix a resoldre, en lamesura que pugui, qualsevol dubte que els regidors/es puguin tenir al respecte o bé a donar-los lainformació complementària que puguin necessitar.

Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP-PA), per dir que no estan d'acord amb aquest punt de l'orde del dia perquè els ha passat el mateix queallò que ha explicat abans sobre l'esborrany de l'acta de la sessió anterior: diu que membres de la CUP vanvenir diumenge passat a l'ajuntament a consultar els expedients del ple i que la relació que ha llegit l'Alcaldeno era aleshores entre la dita documentació.

Intervé l'Alcalde-President per dir que pren nota del què ha passat, si bé creu que la CUP podia haverdemanat el full (el qual els hagués estat facilitat immediatament). Intervé el secretari municipal, amb permísprevi de l'Alcalde-President, per aclarir que si bé habitualment, o gairebé sempre, es posa el mencionatdocument a l'expedient de la sessió en el mateix moment de convocar-la, aquest no és un document que





(Ripollès)

5

hagi d'estar obligatòriament entre els que poden ser consultats pels grups de l'oposició amb una antel·laciómínima perquè del mateix no en deriva l'adopció de cap acte jurídic o acte administratiu.

El plenari municipal en queda assabentat.

5è SERVEIS ECONÒMICS I ADMINISTRACIÓ GENERAL .

Dictamen de la Comissió informativa de serveis econòmics i administració general que eleva al ple

5.1. Renúncia al càrrec de regidor de l'Ajuntament de Ripoll per part del senyor Xavier Cima Ruiz

MotivacióVist que, en data 8 d'abril de 2016, el regidor senyor Xavier Cima Ruiz ha presentat, amb registre d'entrada(RE) núm. 1530/2016, escrit renunciant, per motius personals, al càrrec de regidor que exerceix des de lapresa de possessió del dia 13 de juny de 2015 amb motiu de la celebració de les eleccions municipals deldia 24 de maig de 2015.Atès el què disposa l'article 9.4 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova elReglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals i allò establert en l'article 182i següents de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General.Atès que l'efectivitat de la renúncia requereix la presa de coneixement per part del Ple de la Corporació tal icom es desprèn de la sentència del Tribunal Constitucional 214/1998, d'11 de novembre.Vist l'informe de secretaria que consta en l'expedient i de conformitat amb la Instrucció de la Junta ElectoralCentral de data 10 de juliol de 2003 sobre la substitució de càrrecs representatius locals, és procedentadoptar la següent,

DisposicióEl Ple Municipal resol:5.1.1. Donar-se per assabentat i prendre coneixement del contingut de l’escrit de renúncia al càrrecpresentat pel regidor senyor Xavier Cima Ruiz, integrant del grup municipal de Convergència i Unió, totacceptant-la i, a la vegada, agraint-li els serveis prestats com a membre d’aquesta Corporació municipal.

5.1.2. Trametre certificació del present acord a la Junta Electoral Central, interessant alhora el lliuramentde la credencial de regidor d'aquest Ajuntament a favor de la senyora Montsina Llimós Casaponsa ambDNI 43627759 lletra W, que ocupa el dotzè lloc de la llista de la candidatura de Convergència i Unió enles eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015.

Deliberacions:

Intervé l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, per explicar que, com se sap, el se-nyor Xavier Cima ha presentat la seva renúncia al càrrec i que aquesta es deu a motius professionals, elsquals tampoc li han permès d'estar avui al plenari municipal; davant d'això, diu que creu que només que -da agrair-li sincerament la feina feta a l'ajuntament i desitjar-li molta sort per al futur.

Intervé, el senyor Roger Bosch Capdevila, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Cata-lunya (ERC), per mostrar la seva sorpresa que el senyor Cima no hagi assistit al ple d'avui, cosa que elshauria permès acomiadar-se d'ell com el seu grup hauria volgut i que esperen poder fer el dia que el ve -gin.

Intervé l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, per dir, altra vegada, que són mo-tius professionals els que no han permès al senyor Cima assistir al ple d'avui.

VotacióSotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.





(Ripollès)

6


5.2. Aprovació inicial de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència ciutadana

MotivacióD’acord amb l’article 6 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la LleiMunicipal i de règim Local de Catalunya els ens locals es regeixen pel què disposa la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les bases de règim local, per dit Text Refós i per totes aquelles altres disposicionsespecífiques i complementàries, i pel reglament orgànic i les ordenances pròpies de cada ens. En aquestsentit l’article 87.1 de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, per la qual s’aprova l’Estatut d’Autonomia deCatalunya, estableix que els municipis disposen de la plena capacitat d’autoorganització dins del marc deles disposicions generals establertes per la llei en matèria d’organització i funcionament del municipi,ostentant una potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbitde llurs competències i en els altres sobre els quals es projecte llur autonomia. En conseqüència, el municipiper a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències pot promoure tot tipus d’activitatsi prestar tots aquells serveis que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.

En efecte, en l’article 8 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la LleiMunicipal i de Règim Local de Catalunya, l’Ajuntament de Ripoll com a administració pública i ens local queés ostenta en l’àmbit de les seves competències la potestat reglamentària i d’autoorganització. En el mateixsentit, dita afirmació ve regulada per l’article 4 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, l’article 84 del’Estatut d’Autonomia de Catalunya i l’article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases derègim local, en la seva redacció donada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització isostenibilitat de l'administració local.

Atès que es considera necessari establir un règim regulador per a la col·locació de rètols publicitaris en elsespais de domini públic, i atès que actualment la redacció de l'ordenança no preveu aquesta regulació;

La competència per a dictar aquesta resolució li correspon al Ple Municipal en virtut de l'article 22.2.d) de laLlei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52.2.d) del Decret Legislatiu2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

DisposicióEl Ple Municipal resol:

5.2.1. Aprovar inicialment la modificació de l'ordenança municipal de civisme i convivència ciutadanapublicada en el Butlletí Oficial de la Província de Girona número 46 de data 7 de març de 2006 en el sentitque consta en l'annex d'aquesta resolució.

5.2.2. Sotmetre a informació pública la modificació de l’ordenança municipal de civisme i convivènciaciutadana, mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya, i en el tauler d’edictes de la Corporació, durant el termini de trenta dies als efectesque es presentin les al·legacions, suggeriments,reclamacions i/o objeccions que es considerin convenients.

5.2.3. Disposar que si transcorregut el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions,suggeriments, reclamacions i/o objeccions, l’acord d’aprovació de la modificació de l’ordenança de civisme iconvivència ciutadana esdevindrà definitiu, sense necessitat d’adoptar nou acord i sense perjudici de laresolució que s’hagi de dictar per a la publicació del text íntegre de la modificació.

5.2.4. Aprovada definitivament l'ordenança s'ordena redactar un text refós de l'ordenança que inclogui lesdiferents modificacions que s'han realitzat a l'ordenança, i a la seva publicació.





(Ripollès)

7

5.2.5. Facultar tan àmpliament com en dret sigui necessari a l’Alcalde president, il·lustríssim senyor JordiMunell i Garcia, a signar tots i cada un dels documents que siguin necessaris per a dur a terme els anteriorsacords

Deliberacions:

Intervé el regidor d'Obres, Serveis i Sostenibilitat, el senyor Joaquim Colomer Cullell, per dir que l'objectiude la modificació de l'Ordenança de civisme és establir un règim regulador per a la col·locació de rètolspublicitaris en els espais de domini públic, atès que la redacció actual de la dita l'ordenança no la preveu:explica el regidor que aquest règim jurídic és el què es va explicar a la reunió que l'equip de govern vatenir amb els portaveus dels grups de l'oposició, a petició d'aquests, i que l'únic canvi que s'hi ha fet haestat el què fa referència a que seran sis i no set el nombre màxim de cartelleres. Posteriorment, elregidor explica el detall de quina serà aquesta nova regulació.

Intervé el senyor Roger Bosch Capdevila, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana deCatalunya (ERC), per anunciar que el seu grup s'abstindrà en la votació per les raons que van exposardurant la dita reunió i de les quals els hauria agradat que se n'hagués parlat/debatut més àmpliament.Per altra banda, el regidor demana al senyor Colomer que expliqui més el sentit d'allò que ha dit que hiha d'haver un màxim de tres cartelleres per empresa.

Repeteix el regidor senyor Joaquim Colomer Cullell que, pel que fa a les tanques publicitàries, s'estableixla limitació que no podrà haver-hi més de 3 anuncis simultanis de la mateixa empresa, en els diferentsespais autoritzats, amb la idea de mirar de dificultar una possible situació de “monopoli”, que sempre hihaurà una tanca per a publicitat de l'ajuntament i que, en cas que no hi hagi publicitat a les dites altrestanques, l'ajuntament podrà disposar de les mateixes per a publicitat institucional pròpia. Finalment, elregidor explica que la voluntat de l'equip de govern ha estat establir una regulació per afrontaradequadament i amb seguretat jurídica les situacions no prou ordenades que es donaven en el passat i,en tot cas, reduir el nombre de cartelleres al municipi. I recorda, així mateix, que allò que es planteja avuiés només l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança, el text de la la qual, per tant, podrà serobjecte d'al·legacions, reclamacions o suggeriments, fins i tot per part dels diferents grups municipals.

Intervé el senyor Santiago Llagostera Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP), per dir que el seu grup no veu clars els objectius de la modificació i que pensen que “ens estemvenent al millor postor” i que no beneficiem al petit comerç, que és allò que s'hauria de fer i que el seugrup sí que creu en el petit comerç, i en el cooperativisme. Per això, el senyor Llagostera anuncia quevotaran en contra de la proposta, si bé no descarten que es pugui arribar a un acord amb l'equip degovern en el tràmit d'informació pública.

Votació

Sotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per majoria dels regidors/es assistents, d'acord amb elsegüent detall:

Vots a favor: 10 (CiU)

Vots en contra: 1 (CUP-PA)

Abstencions: 5 (ERC i CP)


5.3. Acord d'adhesió als acords marc del servei d'assegurances i del servei de mediaciód'assegurances del Consorci Català pel Desenvolupament Local i l'Associació Catalana de Municipisi Comarques (ACM).





(Ripollès)

8

MotivacióQue per resolució de la Presidència, del dia 20 de maig de 2015, es va acordar l’inici d’expedient de serveide pòlisses d’assegurances per les entitats locals de Catalunya, amb la denominació d'expedient 2015.04.de les quals serà prenedor el Consorci Català de Desenvolupament Local i co-prenedores aquellesadministracions i/o organismes públiques, sòcies del CCDL que s'hi adhereixin.

Que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 21 d’Agost del 2015, i el Butlletí oficial de laProvíncia del dia 13 d’Agost del 2015, es va fer públic l’anunci pel qual es licitava el dit contracte.Que en data 29 d’Octubre es va reunir la mesa de contractació, la qual va valorar les proposicions de lesmercantils següents per a cadascun dels lots i va traslladar la corresponent proposta a la Comissióexecutiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local per tal que adopti l’acord d’adjudicació, segons:• Lot 1. Danys a edificacions i instal·lacions a favor de la Mercantil: Segurcaixa Adeslas, S.A. de Seguros

y Reaseguros• Lot 2. Vida, a favor de la mercantil Vida Caixa, S.A de Seguros y Reaseguros• Lot 3. Accidents, a favor de la mercantil Zurich Insurance PLC, Sucursal en España• Lot 5. Responsabilitat Civil Patrimonial a favor de la mercantil Zurich Insurance PLC, Sucursal en

España• Lot 6. Responsabilitat Càrrecs electes i personal al servei de l’Administració, a favor de la mercantil

Segurcaixa Adeslas, S.A. de Seguros y Reaseguros• Lot 7. Defensa Jurídica i reclamació de danys a favor de la mercantil Arag, SE Sucursal en España

La Comissió Executiva de data 30 de Novembre de 2015 va acordar adjudicar els lots a les empresesasseguradores d’acord amb la proposta de valoració exposada al punt anterior.

Que la contractació d’assegurances privades per part de les administracions públiques és objecte decontracte privat d’acord amb allò que disposa el Reial Decret Legislatiu 3/2011 de 14 de Novembre per quals’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del sector públic i la resta de normativa de contractació .

Que d’acord amb la contractació realitzada per EL Consorci Català de Desenvolupament Local, s’hancomplert tots els requisits i terminis establerts al Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de Novembre, per quals’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del sector públic i la resta de normativa de contractació.

LICITACIÓ SERVEIS DE MEDIACIÓQue el Comitè Executiu del Consorci Català pel Desenvolupament Local, en sessió de 21 d’Abril de 2015va decidir convocar un concurs per a la contractació i prestació del Servei de distribució i mediació de lesassegurances, i la mediació i assessorament als Municipis i ens locals de Catalunya.

Aprovat l’expedient de forma definitiva, es va publicar anunci de licitació en el Diari Oficial de la UnióEuropea, en el Butlletí Oficial de l’Estat, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en dos diaris dedifusió nacional i en el Perfil de contractant de l’òrgan de contractació d’aquest Consorci, a fi que elsinteressants pogueren presentar les seves proposicions.

Que en data 25 de Juny va cloure el termini de presentació d’ofertes.

Mitjançant acord, adoptat en sessió pública el dia 14 de juliol de 2015, la Mesa de contractació, va aprovarla proposta d’adjudicació a favor de l’empresa FERRER & OJEDA ASOCIADOS, CORREDURIA DESEGUROS, i va traslladar la corresponent proposta a la Comissió executiva del Consorci Català pelDesenvolupament Local per tal que adopti l’acord d’adjudicació.

La Comissió Executiva de data 14 de juliol de 2015 va acordar adjudicar a l’empresa FERRER &OJEDAASOCIADOS, CORREDURIA DE SEGUROS l’Acord marc del servei d’assessorament i mediaciód’assegurances amb destinació a les entitats locals de Catalunya, en els termes que s’hi relacionen lacontractació i prestació del Servei de distribució i mediació de l’Assegurança de responsabilitat civil, i la





(Ripollès)

9

mediació i assessorament als Municipis i ens locals de Catalunya a la mercantil Ferrer&Ojeda Correduria deSeguros, S.L.

Que d’acord amb la contractació realitzada per EL Consorci Català de Desenvolupament Local, s’hancomplert tots els requisits i terminis establerts al Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de Novembre, per quals’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del sector públic i la resta de normativa de contractació.

En conseqüència, s’acorda formalitzar el present acord d’adhesió entre les parts d’acord amb la següent,


5.3.1. Que l'Ajuntament de Ripoll s’adhereix a l’Acord marc del servei de mediació d’assegurances ambdestinació a les entitats locals de Catalunya (Exp. 2015.01) adjudicat a Ferrer&Ojeda, i per tant,Ferrer&Ojeda passa a tenir la condició de Mediador de l’Ajuntament.

5.3.2. Que l'Ajuntament de Ripoll s’adhereix a l’Acord marc del servei d’assegurances amb destinació a lesentitats locals de Catalunya (Exp. 2015.04) i contracta les Pòlisses que a continuació s’indiquen

• Lot 1. Danys a edificacions i instal·lacions a favor de la mercantil: Segurcaixa Adeslas, S.A. deSeguros y Reaseguros.

• Lot 2. Vida, a favor de la mercantil Vida Caixa, S.A de Seguros y Reaseguros.• Lot 3. Accidents, a favor de la mercantil Zurich Insurance PLC, Sucursal en España.• Lot 5. Responsabilitat Civil Patrimonial a favor de la mercantil Zurich Insurance PLC, Sucursal en

España. • Lot 6. Responsabilitat Càrrecs electes i personal al servei de l’Administració, a favor de la mercantil

Segurcaixa Adeslas, S.A. de Seguros y Reaseguros.• Lot 7. Defensa Jurídica i reclamació de danys a favor de la mercantil Arag, SE Sucursal en España.

5.3.3. Aquests acords d’adhesió produiran efectes al moment de la seva recepció per part de Ferrer&Ojedao el Consorci Català de Desenvolupament Local.

5.3.4. Notificar el present acord mitjançant correu administratiu al Consorci Català pel DesenvolupamentLocal (c/ València 231, 6º, 08007, Barcelona) i a Ferrer&Ojeda ( C/ Tamarit 155-159, 08015 de Barcelona)5.3.5. Per a dur a terme aquestes adhesions a les pòlisses licitades, s’han d’anul.lar en temps i forma lespòlisses actuals. A tal fi, s’autoritza expressament a Ferrer&Ojeda perquè pugui anul.lar els contractes opòlisses actuals amb les companyies asseguradores.

Deliberacions:

Intervé el senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor cap de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administra-ció General, que explica què comporta exactament l'adhesió de l'ajuntament a l'acord marc del servei demediació d’assegurances amb destinació a les entitats locals de Catalunya que es proposa; que les ditesassegurances en serà prenedor el Consorci Català de Desenvolupament Local (CCDL) i co-prenedoresaquelles administracions i/o organismes públics, sòcies del CCDL, que s'hi adhereixin. També explica latramitació que s'ha seguit fins la seva adjudicació i que el servei de mediació ha estat adjudicat a l'entitatFerrer&Ojeda, la qual passa a tenir la condició de Mediador de l’Ajuntament.

Explica també el senyor Creixans i Pons que la dita adhesió comporta la contractació de les pòlisses dedanys a edificacions i instal·lacions; vida; accidents; responsabilitat civil patrimonial, responsabilitat decàrrecs electes i personal al servei de l’Administració i defensa jurídica i reclamació de danys. I afegeixque aquests acords d’adhesió, que són més favorables econòmicament a l'ajuntament del que teníem





(Ripollès)

10

fins a la data, produiran efectes al moment de la seva recepció per part de Ferrer&Ojeda o el ConsorciCatalà de Desenvolupament Local i que comportarà l'anul·lació de les pòlisses actuals.

Votació

Sotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.


5.4. Adhesió a l'associació de ciutats educadores

MotivacióLes ciutats amb representació al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l'any1990, van recollir a la Carta inicial els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat. Partien delconvenciment que el desenvolupament dels seus habitants no es pot deixar a l’atzar. La Carta es va revisaral III Congrés Internacional (Bolonya, 1994) i al VIII Congrés (Gènova, 2004), per adaptar els seusplantejaments als nous reptes i necessitats socials.

Vista la Carta de Ciutats Educadores i els diferents principis que en ella s'estableixen, i atès el contingut delseu preàmbul que es transcriu a continuació:

“Aquesta Carta es fonamenta en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el PacteInternacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció sobre els Drets de laInfància (1989), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i en la DeclaracióUniversal sobre la Diversitat Cultural (2001).

Avui més que mai, la ciutat, gran o petita, disposa d’incomptables possibilitats educadores, peròtambé poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D’una manera o d’una altra, la ciutatpresenta elements importants per una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un agenteducatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.

La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s’ubica. Per tant, la seva identitatés interdependent amb la del territori del qual forma part. És també una ciutat que es relaciona ambel seu entorn, amb d’altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d’altres països. El seu objectiuconstant serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.

La ciutat educadora ha d’exercitar i desenvolupar aquesta funció de manera paral·lela a lestradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), amb una atenció especial a laformació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants iels joves, però amb voluntat decidida d’incorporació de persones de totes les edats a la formació alllarg de la vida.

Les raons que justifiquen aquesta funció són d’ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot aun projecte d’ordre cultural i formatiu eficient i convivencial. Aquests són els grans reptes del segleXXI: en primer lloc “invertir” en l’educació, en cada persona, de manera que aquesta persona siguicada cop més capaç d’expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la sevasingularitat, creativitat i responsabilitat. En segon lloc, promoure condicions de plena igualtat perquètots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar. I en tercer lloc, conjugartots els factors possibles perquè es pugui construir, ciutat a ciutat, una veritable societat delconeixement sense exclusions, per la qual cosa cal preveure, entre d’altres necessitats, un accésfàcil de tota la població a les tecnologies de la informació i de les comunicacions que permeten elseu desenvolupament.





(Ripollès)

11

Les ciutats educadores amb les seves institucions educatives formals i intervencions no formals(amb intencionalitat educativa fora de l’educació reglada) i informals (no intencionades niplanificades) col·laboraran, de forma bilateral o multilateral per fer realitat l’intercanvi d’experiències.Amb esperit de cooperació, donaran suport mutu als projectes d’estudi i d’inversió, sigui en forma decooperació directa o col·laborant amb organismes internacionals.

La humanitat no està vivint només una etapa de canvis, sinó un veritable canvi d’etapa. Lespersones han de formar-se per la seva adaptació crítica i la seva participació activa en els reptes ipossibilitats que s’obren amb la globalització dels processos econòmics i socials; per la sevaintervenció des del món local en la complexitat mundial i per mantenir la pròpia autonomia enfrontuna informació desbordant i controlada des de centres de poder econòmic i polític.

D’altra banda, l’infant i el jove han deixat de ser protagonistes passius de la vida social i, per tant, dela ciutat. La Convenció de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989, que desenvolupa iconsidera vinculants els principis de la Declaració Universal de 1959, els ha convertit en ciutadans iciutadanes de ple dret en atorgar-los drets civils i polítics. Poden, per tant, associar-se i participard’acord al seu grau de maduresa.

La protecció de l’infant i del jove a la ciutat no consisteix únicament a privilegiar la seva condició. Ésimportant trobar el lloc que en realitat els correspon al costat d’uns adults que posseeixin com a virtutciutadana la satisfacció que ha de presidir la convivència entre generacions. Infants i adultsapareixen, a primers del segle XXI, igualment necessitats d’una educació al llarg de la vida, d’unaformació sempre renovada.

La ciutadania global es va configurant sense que existeixi encara un espai global democràtic, senseque molts països hagin assolit una democràcia efectiva i al mateix temps respectuosa amb els seusgenuïns patrons socials i culturals i sense que les democràcies amb més tradició puguin sentir-sesatisfetes amb la qualitat dels seus sistemes. En aquest context, les ciutats de tots els països hand’actuar, des de la seva dimensió local, com a plataformes d’experimentació i consolidació d’unaciutadania democràtica plena, promotores d’una convivència pacífica mitjançant la formació envalors ètics i cívics, el respecte a la pluralitat de les diverses formes possibles de govern i l’estímuld’uns mecanismes representatius i participatius de qualitat.

La diversitat és inherent a les ciutats actuals i se’n preveu un major increment en el futur. Per això,un dels reptes de la ciutat educadora és promoure l’equilibri i l’harmonia entre identitat i diversitat,tenint present les aportacions de les comunitats que la integren i el dret de totes les persones que hiconviuen a sentir-se reconegudes des de la seva pròpia identitat cultural.

Vivim en un món d’incertesa que dóna la màxima importància a la recerca de seguretat, la qualsovint s’expressa com a negació de l’altre i amb malfiança mútua. La ciutat educadora n’ésconscient, no busca solucions unilaterals simples; accepta la contradicció i proposa processos deconeixement, diàleg i participació com a camí idoni per conviure en i amb la incertesa.

S’afirma doncs el dret a la ciutat educadora, que s’ha d’entendre com una extensió efectiva del dretfonamental a l’educació. S’ha de produir una veritable fusió, en l’etapa educativa formal i en la vidaadulta, dels recursos i la potència formativa de la ciutat amb el desenvolupament ordinari del sistemaeducatiu, laboral i social.

El dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d’igualtat entre totes lespersones, de justícia social i d’equilibri territorial. Tot això accentua la responsabilitat dels governslocals en el sentit de desenvolupar totes les potencialitats educatives que acull la ciutat, totincorporant al seu projecte polític els principis de la ciutat educadora.





(Ripollès)

12

Vistos els estatuts de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores, i el què suposa econòmicament perl'Ajuntament de Ripoll adherir-se a aquesta associació (220,00 euros l'any)

Atès que es considera del tot procedent adherir-se a l'associació i formar-ne a la vista de les finalitatsd'interès general que es contemplen en els propis estatuts de dita associació.

Vist que en data 18 d'abril de 2016, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Ripoll va manifestar lavoluntat d'adhesió a dita associació.

Vist que la competència per a l'adhesió en aquesta associació requereix d'un acord plenari, és procedentdictar la següent,

DisposicióEl Ple de l'Ajuntament:

5.4.1. Adherir-se a l'Associació de Ciutats Educadores i aprovar la carta i els estatuts reguladors del'Associació.

5.4.2. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i una ressenya en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya, als efectes de que en el termini de trenta dies hàbils els interessatspuguin presentar les al·legacions que considerin necessàries a l'expedient administratiu.

5.4.3. Disposar que transcorregut el termini sense la presentació d'al·legacions, reclamacions i/o objeccionsl'expedient es considerarà definitivament aprovat, sense altre tràmit..

5.4.4. Facultar tan àmpliament com en dret sigui necessari a l'alcalde president, il·lustríssim senyor JordiMunell i Garcia a signar tots i cada un dels expedients necessaris per a dur a terme els acords anteriormentesmentats.

Deliberacions:

Intervé l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, per dir que es considera del tot pro-cedent adherir-se i passar a formar part de l'Associació de Ciutats Educadores en consideració a les fina-litats d'interès general que es contemplen en els seus estatuts fundacionals i en el ben entès que, des dediferents regidories del mateix ajuntament, ja s'estan fent diverses actuacions que es poden emmarcardins les finalitats que les que l'associació promou i defensa i que el cost anual de l'adhesió és relativa -ment simbòlic. Com sigui que la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Ripoll, en sessió de data 18d'abril de 2016, va manifestar la voluntat d'adhesió a l'associació i que la competència per a fer-ho reque-reix d'un acord plenari, l'Alcalde-President proposa la ratificació íntegra dels esmentats acords de la Jun-ta de Govern Local.

Intervé el senyor Santiago Llagostera, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular (CUP-PA) per dir que li sembla molt bé l'aprovació d'aquesta moció però que voldria demanar que l'entrada al'associació no es quedi només en una mera “fotografia”.

L'Alcalde- President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, respon que allò que s'esta posant a vota-ció no és una moció; que pot assegurar que l'entrada a l'associació no es fa amb la finalitat de sortir auna fotografia als mitjans de comunicació i que la intenció és, com ha intentat explicar abans, continuardesenvolupant les activitats en la matèria que es fan des de diverses regidories i fer-ho de manera méstransversal i, en la mesura que es pugui, incrementar-les. Finalment, diu que espera “no decebre el se -nyor Llagostera...”.

Votació

Sotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.Ple 004 26-04-2016.odt

17500 RIPOLL – Plaça Ajuntament, 3 – Apartat de Correus núm. 1Tel. 972 71 41 42 – Fax 972 70 36 16 – www.ripoll.cat – NIF P-1715600-A



(Ripollès)

13


5.5. Expedient d'alienació de les dues parcel·les del sector de Castelladrall i del sector de La Torre

Motivació

Iniciat expedient per a l'alienació mitjançant concurs de diferents béns del patrimoni municipal del sòl i del'habitatge de Ripoll es va iniciar expedient per alienar mitjançant concurs.

Efectuada valoració tècnica dels immobles per part de l'Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa,mitjançant el qual es realitza la descripció dels immobles i alhora s'efectua la valoració corresponent.

Vist allò establert en els articles 160 i següents del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’ agost, pel que s’ aprovael Text refós de la Llei d’ urbanisme, articles 222 a 225 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’ aprovael Reglament de la Llei d’ Urbanisme, articles 10, 16, 38, 39 i Disposició Addicional Primera del Reial DecretLegislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei del Sòl, articles 199 i següents delDecret Legislatiu 2/2003, de 28 d’ abril, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Localde Catalunya, articles 40 i següents del Decret 336/1988, de 17 d’ octubre, pel que s’ aprova el Reglamentdel Patrimoni dels Ens Locals, article 47.2.m) de la Llei 7/1985, de 2 d’ abril, Reguladora de les Bases deRègim Local, articles 74 i següents del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’ abril, pel que s’ aprova elText Refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, i l'article 4.2 del Text Refós de laLlei de Contractes del Sector Públic aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.


5.5.1. Aprovar l’expedient i iniciar la licitació per a l’alienació dels terrenys següents: • LOT 1. Parcel·la 33 del Sector de la Torre. Solar destinat a ús residencial d'edificació aïllada del

sector residencial La Torre, inscrita en el Registre de la Propietat de Ripoll, finca 10051 – Tom 1602– Llibre 228 – Foli 186, amb referència cadastral 3016207DG3731N0001GH.

• LOT 2. Parcel·la 34 del Sector de la Torre. Solar destinat a ús residencial d'edificació aïllada delsector residencial La Torre, inscrita en el Registre de la Propietat de Ripoll, finca 10052 – Tom 1602– Llibre 228 – Foli 187, amb referència cadastral 3016208DG3731N0001QH.

• LOT 3. Parcel·la 60 del Sector de Castelladral. Solar destinat a ús residencial d'edificació entremitgeres del sector de Castelladral, inscrita en el Registre de la Propietat de Ripoll, finca 5717 – Tom1183 – Llibre 144 – Foli 61, amb referència cadastral 3916105DG3731N0001DH.

• LOT 4. Parcel·la 61 del Sector de Castelladral. Solar destinat a ús residencial d'edificació entremitgeres del sector de Castelladral, inscrita en el Registre de la Propietat de Ripoll, finca 7518 – Tom1183 – Llibre 144 – Foli 67, amb referència cadastral 3916104DG3731N0001RH.

5.5.2. Aprovar el Plec de clàusules administratives i econòmiques reguladores de l'alienació de diferentsbéns patrimonials inclosos en el Patrimoni Municipal del Sòl i de l'habitatge, sotmetent el mateix a informaciópública durant el termini de vint dies hàbils.

5.5.3. Disposar que l'ingrés obtingut de l'alienació de les parcel·les esmentades s'haurà de destinar a lesfinalitats previst en l'article 160 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost pel qual s'aprova el Text Refós dela Llei d'Urbanisme de Catalunya, i l'article 224 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova elReglament d'Urbanisme.

5.5.4. Publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i en el Perfil de contractant anunci de licitació[si es considera pertinent], perquè durant el termini de vint dies hàbils puguin presentar les ofertes queestimin pertinents.





(Ripollès)

14

Deliberacions:

Intervé el senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor cap de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administra-ció General, que explica que es tracta de la alienació, mitjançant concurs públic, de les parcel·les delSector de la Torre i del Sector de Castelladral la descripció de les quals figura al dictamen que ha llegit elsecretari municipal. Esmenta el regidor quins són els preus (tipus de licitació) en què han estat valoradespels Serveis Tècnics municipals, que l'ingrés obtingut de la seva venda s'haurà de destinar a les finalitatsprevistes en l'article 160 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost pel qual s'aprova el Text Refós de laLlei d'Urbanisme de Catalunya i, finalment, explica els criteris que hauran de servir per a adjudicar el con-curs i perquè s'han triats aquests i no uns altres.

Intervé el senyor Santiago Llagostera, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular (CUP-PA), per dir que el seu grup votarà en contra de la proposta perquè tenen dubtes que, amb l'estat actualde la urbanització del sector de La Torre, sigui el més convenient en aquests moments i perquè conside-ren que no s'adiu amb el model urbanístic que defensa la Candidatura d'Unitat Popular.

Intervé el senyor Josep Maria Creixans i Pons, per dir que, hores d'ara, la urbanització del sector La Torreestà recepcionada per l'Ajuntament i que, per tant, entén que no és el moment per discutir el model urba-nístic de la zona. I afegeix que no només és previst vendre les dues parcel·les (Lot 1 i Lot 2) a les queabans s'ha fet referència sinó que també es preveu vendre'n unes quantes més en el futur.

VotacióSotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per majoria dels assistents, d'acord amb el següent re-sultat:

Vots a favor: 15 (CiU, ERC I CP)Vots en contra: 1 (CUP-PA)Abstencions: cap


5.6. Aprovació del contracte entre l'Ajuntament de Ripoll i el senyor Joan Pellicer Puig per a l'ús deterrenys destinats a activitats esportives

Motivació

Vist que l'Ajuntament de Ripoll, ha consolidat en aquests anys el projecte del Centre de Tecnificacióesportiva, en la modalitat de ciclisme, i està en vies d'ampliar amb noves modalitats la seva activitat, fet querequerirà ampliar i millorar les instal·lacions d'entrenaments i concentrar l'activitat en el mateix sector, ambbenefici dels esportistes que evitaran desplaçaments,

Atès que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Ripoll publicat en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya de data 27 de juliol de 2008, preveu que la finca inclosa parcialment en el polígon d'actuació PA6.05, en concret una superfície de 11.513m2, identificada com a subparcel·la J, es destini equipamentpúblic, i per tant sense cap tipus d'aprofitament privat. En concret, el seu ús previst per a equipamentrepresenta la continuïtat d'un àmbit situat a l'extrem nord est del sòl urbà, destinat a aquest ús, on es vaconstruir el pavelló esportiu de l'Avellaneda. El tipus d'ordenació, les condicions d'edificació i els usospermesos i normativa es troben descrits en l'informe de l'arquitecte municipal, senyor Ferriol Hereu i Fina, dedata 20 gener 2015, adjunt com a annex 6 d'aquest document.

De l' exposat amb anterioritat se'n dedueix la conveniència de poder disposar d'aquests terrenys per podercontinuar consolidant i millorant les instal·lacions del Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll,conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme, el Consell Català de l'esport i altres federacions queen breu puguin incorporar-se al projecte, veient-se òptima la nova ubicació en el sector exposat. Al mateix





(Ripollès)

15

temps, que la millora en l'espai proporcionat per aquest terreny, permetria dissenyar noves zonesd'entrenament, el que permetrà una optimització dels rendiments esportius.

Atès que l'Ajuntament de Ripoll no disposa en aquest moment de capacitat financera per poder iniciarl'expropiació dels terrenys esmentats, i per aquest motiu, davant de la necessitat manifesta de disposard'aquests terrenys, i de 'oportunitat derivada de l'acord amb la propietat.

L’article 103 de la CE, l’article 6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administraci -ons públiques i del procediment administratiu comú, l’article 150 del Text refós de la llei municipal i de règimlocal de Catalunya i l’article 303 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals, preveuen expressament la possibilitat que les administracions públiquesestableixin mitjançant convenis, una relació de cooperació consensuada per a la prestació de serveis o peral desenvolupament de les competències legalment atribuïdes, en la satisfacció dels quals tinguin un interèscomú. Aquest règim és extrapolable a l’establiment de col·laboració entre l’administració i els particulars,quan tenen per objecte igualment la millora en la gestió dels serveis o de les condicions de desenvolupa-ment de les competències amb l’objectiu de la satisfacció de l’interès general.

En compliment del mateix principi l’art. 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les ad -ministracions públiques i del procediment administratiu comú, regula la possibilitat genèrica (encara que si-gui referint-se al supòsit d’acabament convencional dels procediments) d’establiment de convenis entre l’ad-ministració pública i subjectes sotmesos al dret privat que tinguin per objecte “la satisfacció de l’interès pú -blic”.

L’article 4 del Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova la Llei de Contractes del Sec -tor Públic exclou de la seva aplicació aquells convenis que pugui concertar l’administració amb persones fí-siques o jurídiques subjectes al dret privat. L’article 25 del mateix text legal estableix amb caràcter generalque les administracions públiques podran incloure als seus contractes (i per extensió als convenis subscrits)els contractes, pactes i condicions que tinguin per convenient sempre que no siguin contraris a l’interès pú-blic, a l’ordenament jurídics o als principis de la bona administració.

Vist el document signat entre les parts, que contempla que l'executivitat i eficàcia del conveni vindràdeterminada per la ratificació en el Ple Municipal, com a òrgan competent per l'aprovació del mateix.

DISPOSICIÓEl Ple Municipal resol:

5.6.1. Aprovar el contracte entre l'Ajuntament de Ripoll i el Sr. Joan Pellicer Puig per a l'ús dels terrenyssituats a l'Avellaneda destinats a activitats esportives, en els termes i condicions que consten en el mateix ique s'adjunten com annex en aquest expedient.

5.6.2. Publicar un extracte d'aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província de Girona.

5.6.3. Notificar aquest acord a l'interessat, Sr. Joan Pellicer Puig als efectes oportuns

5.6.4. Comunicar aquest acord a Intervenció i Tresoreria als efectes oportuns

5.6.5. Facultar tan àmpliament com en dret sigui necessari a l'alcalde president, il·lustríssim senyor JordiMunell a signar tots i cada un dels documents que siguin necessaris per a dur a terme els acords anteriors.

Deliberacions:

Intervé el senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor cap de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administra-ció General, per explicar, que l'Ajuntament ha consolidat en els darrers anys el projecte del Centre deTecnificació esportiva, en la modalitat de ciclisme, i està en vies d'ampliar amb noves modalitats esporti -





(Ripollès)

16

ves la seva activitat, fet que requerirà ampliar i millorar les instal·lacions d'entrenaments i concentrar l'ac-tivitat en el mateix sector, en benefici dels esportistes que evitaran desplaçaments. Explica el regidor queel POUM de Ripoll preveu que la finca a que es refereix el conveni a signar amb el Sr. Joan PellicerPuig, d'una superfície de 11.513m2, es destini a equipament públic, i per tant sense cap tipus d'aprofita-ment privat.

Explica que és convenient poder disposar d'aquests terrenys per poder continuar consolidant i millorant lesinstal·lacions del Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll, conjuntament amb la Federació Catalana deCiclisme, el Consell Català de l'esport i altres federacions que en breu puguin incorporar-se al projecte i perdissenyar noves zones d'entrenament, la qual cosa permetrà una optimització dels rendiments esportius.

També explica que la propietat dels terrenys, que havia de pagar una quota d'IBI molt alta per uns terrenysals quals no podia donar aprofitament, ha demanat l'expropiació dels mateixos i que, davant del fet quel'ajuntament no disposa en aquest moment de capacitat financera per poder iniciar l'expropiació i quetampoc hi havia acord en el preu, s'ha optat per la fórmula que es proposa al conveni. Així, doncs, esproposa aprovar el contracte entre l'Ajuntament de Ripoll i el Sr. Joan Pellicer Puig per a l'ús dels terrenyssituats a l'Avellaneda destinats a activitats esportives, en els termes i condicions que consten en el mateix.

A continuació i amb motiu d'una pregunta del senyor Santiago Llagostera Güell sobre què passarà amb elcamp que queda lliure, i després que l'equip de govern hagi donat la seva opinió sobre el tema, es produeixun llarg debat sobre aquesta qüestió.

Finalment, intervé l'Alcalde- President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, per dir que aquesta peticiód'expropiació que avui s'ha afrontat amb el conveni amb el senyor Pellicer Puig, del qual es mostra forçasatisfet, no és la única que l'ajuntament haurà de resoldre en els pròxims mesos, passats ja set anys des del'aprovació del POUM, cosa que suposarà una elevada càrrega econòmica per al consistori. Diu que no volculpabilitzar ningú d'això, però que vol informar de la situació per a què els grups siguin conscients delproblema i per a què, entre tots, comencem a pensar en alternatives a l'expropiació com la que avui s'haplantejat o en d'altres de semblants.


5.7. Acord aprovació sol.licitud per concòrrer a la convocatòria per a la selecció i cofinançament deprojectes dels ajuntaments de la Diputació de Girona, per ser presentats a la convocatòria (ordregah/45/2016, de 7 de març) del departament de governació, administracions públiques i habitatge dela Generalitat de Catalunya ( eixos 4 i 6 del feder)

MotivacióVista la convocatòria de la Diputació de Girona ( BOP de Girona núm. 61 de data 31 de març de 2016) del'any 2016, en règim de concurrència competitiva, per a a la selecció i cofinançament de projectes delsajuntaments de la Diputació de Girona, per ser presentats a la convocatòria (Ordre GAH/45/2016, de 7 demarç) del Departament de Governació, Administracions públiques i Habitatge de la Generalitat deCatalunya ( eixos 4 i 6 del FEDER)

Analitzades les diferents línies d'actuació previstes en la convocatòria, i atès que l'ajuntament de Ripoll estàtreballant de forma decidida en accions contemplades en l'eix 4 i en l'eix 6 del FEDER, es considera oportúpresentar la corresponent sol·licitud a aquesta convocatòria.

En relació a l'eix 4, l'Ajuntament de Ripoll, amb col·laboració amb l'Agència de l'energia del Ripollès, estemgestionant l'energia municipal i aplicant polítiques que permetin una millora en la gestió dels recursosenergètics del nostre municipi, amb el conseqüent benefici mediambiental i econòmic.

En aquests moments , l'enllumenat públic i la millorar de l'eficiència energètica en edificis municipals sóndos dels punts més importants on incidir, i en aquest sentit l'objectiu específic, OE.4.3.1 previst en l'Ordre, i





(Ripollès)

17

que contempla la millora de l'eficiència energètica i la reducció d'emissions de CO2 a l'edificació i a lesinfraestructures i serveis públics es converteix en un instrument de finançament per poder dur a termeaquestes accions.

En relació a l'eix 6, OE 6.3.1 per promoure la protecció, foment i desenvolupament cultural, i amb la finalitatd'anar tancant el cercle del pol cultural entorn del Monestir, es proposa valoritzar el patrimoni cultural, amb larenovació de la museografia del projecte Srciptorium de Ripoll, i dotar-lo de nous elements per aconseguirun millor encaix del mateix entre el Museu, el Monestir i el Centre d'Interpretació del Monestir de SantaMaria de Ripoll, i contextualitzar-lo en el seu lloc original.

Atès que ambdós projectes compleixen amb els requisits previstos a la convocatòria

Disposició

El ple municipal resol:

5.7.1. Aprovar la sol·licitud a la convocatòria de la Diputació de Girona per a la selecció i cofinançament deprojectes en dins de l'eix 4 i 6, d'acord amb la documentació adjunta i que es concreten en:

• OE 4.3.1 Millorar l'eficiència energètica i la reducció d'emissions de CO2 a l'edificació i a lesinfraestructures i serveis públics1.d) Millora integral de l'eficiència energètica d'enllumenat públic exterior mitjançant contractes degarantia d'estalvis1.e) Millora de l'eficiència energètica d'edificis municipals mitjançant contractes amb garantiad'estalvis

• OE 6.3.1 per promoure la protecció, foment i desenvolupament cultural2.a) Renovació de la museografia del projecte Scriptorium de Ripoll

5.7.2. Acceptar de forma expressa la presentació d'aquestes actuacions a la convocatòria de la Diputació,així com que la Diputació presenti l'actuació a la convocatòria del Departament.

5.7.3. Adoptar el compromís de cofinançar la part no subvencionada del projecte, així com el IVA resultantde les diferents accions presentades.

5.7.4. Facultar a l’alcalde o regidor en qui delegui per tramitar i donar compliment a aquest acord, i persignar tota la documentació derivada de la resolució de la present convocatòria.

5.7.5. Donar compte del present acord a la Diputació de Girona als efectes oportuns.

Deliberacions:

Intervé l'Alcalde- President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, per explicar que, amb motiu de laconvocatòria de la Diputació de Girona per a la selecció i cofinançament de projectes dels ajuntaments de lademarcació, per ser presentats a la convocatòria (Ordre GAH/45/2016, de 7 de març) del Departament deGovernació, Administracions públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ( eixos 4 i 6 del FEDER) iatès que l'ajuntament de Ripoll està treballant de forma decidida en accions contemplades en els esmentatseixos, s'ha considerat oportú presentar la corresponent sol·licitud a aquesta convocatòria.

Informa el senyor Munell, en relació a l'eix 4, i tal i com es diu al dictamen, que l'Ajuntament, en col·laboracióamb l'Agència de l'Energia del Ripollès, està gestionant l'energia municipal i aplicant polítiques que permetinuna millora en la gestió dels recursos energètics del nostre municipi, amb el conseqüent beneficimediambiental i econòmic i que, en aquests moments, l'enllumenat públic i la millora de l'eficiènciaenergètica en edificis municipals són dos dels punts més importants on incidir, i en aquest sentit l'objectiuespecífic, OE.4.3.1 previst en l'Ordre, i que contempla la millora de l'eficiència energètica i la reducció





(Ripollès)

18

d'emissions de CO2 a l'edificació i a les infraestructures i serveis públics es converteix en un instrument definançament per poder dur a terme aquestes accions.

En relació a l'eix 6, OE 6.3.1 per promoure la protecció, foment i desenvolupament cultural, informa elsenyor Munell que, amb la finalitat d'anar tancant el cercle del pol cultural entorn del Monestir, es proposavaloritzar el patrimoni cultural, amb la renovació de la museografia del projecte Scriptorium de Ripoll, idotar-lo de nous elements per aconseguir un millor encaix del mateix entre el Museu, el Monestir i el Centred'Interpretació del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i contextualitzar-lo en el seu lloc original.


6è SERVEIS AL TERRITORI, SOSTENIBILITAT I EMPRESA

Dictàmens de la comissió informativa de serveis al territori sostenibilitat i empresa

No n'hi ha.

7è SERVEIS A LES PERSONES.

Dictàmens de la comissió informativa de serveis a les persones

No n'hi ha.

8è PROJECCIÓ ECONÒMICA.

Dictàmens de la comissió informativa de projecció econòmica.

No n'hi ha.

9è CONTROL I FISCALITZACIÓ DE L ’ ACCIÓ DE GOVERN.

9.1. DECRETS.

Grup Data Extracte

DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL

05/03/2016

Admissió a tràmit d'expedient de responsabilitat patrimonial

DE LLICÈNCIA D'OBRES 09/03/2016

Llicència d'obres habitatge unifamiliar carrer Girona 11


Llicència d'obres al carrer Taga 1

D'OCUPACIÓ VIA PÚBLICA 09/03/2016

Autorització permís de rodatge


Llicència d'obres habitatge unifamiliar passatge Serrallonga 11

DE PERSONAL 16/03/2016

Retribucions a personal per ajudes econòmiques oftalmologia, audició i odontologia





(Ripollès)

19

Grup Data Extracte


Llicència d'obres Mossèn Cinto Verdaguer 10

DE GOVERN I RÈGIM INTERN 18/03/2016

Convocatòria Comissió informativa projecció econòmica


Llicència d'obres immoble carrer Cerdanya 12


Llicència d'obres carretera d'Olot 59


Llicència d'obres comunitat de propietaris carretera de Barcelona 74


Llicència d'obres Fontalba 8 i Josep Maria Pellicer 12 14

DE SERVEIS ECONÒMICS 22/03/2016

Baixa de rebuts de tributs municipals


Convocatòria Junta de Govern Local 21/03/2016


Convocatòria Ple febrer


Baixa de rebuts de tributs


Retorn de fiança d'obres carrer Bisbe Morgades 17


Retribucions per ajut per naixement de fill


Liquidació d'abonaments de transport públic urbà


Llicència d'obres edifici de plaça Tomàs Raguer 15


Llicència d'obres a polígon Casa Nova de Baix 18


Resolució de compensació de deutes tributaris


Despeses curs d'agent de policia local a l'institut de seguretat pública de Catalunya


Convocatòria Junta de Govern Local 29/03/2016


Llicència d'obres polígon La Barricona 4


Convocatòria Consell Administració Somasrsa


Aprovació de pla de seguretat obres d'execució de substitució de paviment de la piscina municipal

VARIS 04/04/2016

Renovació de tarja d'aparcament per a targeta amb mobilitat reduïda


Convocatòria Junta Local de Seguretat 18/04/2016

DE SERVEIS ECONÒMICS 04/04/201 Baixa de rebuts de tributs





(Ripollès)

20

Grup Data Extracte

6

DE LLICÈNCIA D'OBERTURA 05/04/2016

Declaració responsable obertura local carrer Progrés 43 bx

DE LLICÈNCIA D'OBERTURA 05/04/2016

Declaració responsable obertura de local comercial a carrer Peixateria 8 bx

VARIS 05/04/2016

Renovació de tarja de persona amb mobilitat reduïda


06/04/2016

Resolució d'admissió a tràmit de reclamació patrimonial


Imposició de multa coercitiva

DE PERSONAL 07/04/2016

Designació de defensa administrativa i judicial en nom de l'ajuntament

VARIS 07/04/2016

Llicència de tinença i/o possessió d'animals de races considerades potencialment perilloses

VARIS 07/04/2016

Llicència de tinença i/o possessió d'animals de races considerades potencialment perilloses


Convocatòria de la Junta de Govern Local 04/04/2016

D'OCUPACIÓ VIA PÚBLICA 11/04/2016

Autorització parades de Sant Jordi


Aprovació de compensació de deutes


Baixa de rebuts de tributs

VARIS 12/04/2016

Contractació d'espectacle pirotècnic


Requeriment per execució d'obres al carrer Pallars Sobirà 10


Llicència d'obres carrer Picasso


Concessió de col·laboració econòmica a entitat


Concessió de col·laboració econòmica a entitat

VARIS 14/04/2016

Aprovació de concessió de beques curs escolar 2015-2016

VARIS 14/04/2016

Llicència per tirada al plat


14/04/2016

resolució d'inici del període de prova de reclamació patrimonial


Convocatòria Junta de Portaveus


Convocatòria Junta Local de Sanitat

DE DISCIPLINA URBANÍSTICA 15/04/2016

Incoació expedient de protecció de la legalitat urbanística finca carrer Berenguer El Vell 4





(Ripollès)

21

Grup Data Extracte


18/04/2016

Inici del període de prova en reclamació patrimonial


Convocatòria comissió informativa projecció econòmica


Convocatòria comissió informativa serveis al territori sostenibilitat i empresa


Convocatòria comissió informativa serveis a les persones


Convocatòria comissió informativa serveis econòmics i administració general

El plenari Municipal en queda assabentat.

9.2. DECRETS APROVACIÓ PROJECTES.

No n'hi ha.

9.3. JUNTA DE GOVERN LOCAL.

Es dóna compte de les Juntes de Govern Local de data 21-03-2016, 29-03-2016, 04-04-2016, 11-04-2016 i18-04-2016.

Intervé la senyora Avilés Ramos, portaveu del grup municipal Candidatura de Progrés (CP), per dir que, mésque una pregunta o un retret a l'equip de govern, vol mostrar la seva preocupació pel fet que hi hagi baixesde parades del mercat dels dimecres, cosa que, per exemple, reflexa l'acta de la sessió de la Junta deGovern Local de data 11 d'abril de 2016, en què n'hi ha dues. Demana la regidora si la regidoria de Comerç,Fires i Mercats comparteix la seva inquietud.

Respon la senyora Magdalena Perramon i Mir, regidora de Comerç, Fires i Mercats, que hi ha una novasol·licitud presentada aquesta mateixa setmana però que, malauradament, la situació econòmica és la queés, almenys per a moltes de les parades, i que el problema no té una solució fàcil. Diu que des de laregidoria sí que s'intenta que hi hagi activitat als mercats de venda no sedentària però que, com ha dit, no ésun tema fàcil de resoldre.

La senyora Anna Belén Avilés agraeix la intervenció de la regidora senyora Perramon i es felicita que s'hagipresentat una nova sol·licitud de venda.

No hi ha altres intervencions i el plenari Municipal en queda assabentat.

10è MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS.

MOCIONS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU

10.1. Moció de suport a la Conca del Ter, a la recuperació del cabal ecològic i a la reducció deltransvasament

Aquests darrers mesos s’està ultimant la 2a planificació hidrològica, pel sexenni 2016-2021, de les conqueshidrogràfiques europees fruit de les obligacions que estableix la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) que afectade Ple a l’estat ecològic del Delta de l’Ebre, espai d'alt valor estratègic en les migracions d'aus entre Europa





(Ripollès)

22

i Àfrica, amb l’aprovació del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre aprovat pel governespanyol, que té el rebuig de gran part de la societat catalana demostrat en la gran manifestació feta aAmposta el passat 7 de febrer.

Des de terres gironines, en relació a la nostra part del territori com a garants de la seva preservació ireivindicació,volem posar de manifest la necessitat com a país de protegir i defensar el patrimoni natural, ien especial del riu Ter, en relació al seu cabal, el seu estat ecològic i el seu reconeixement.

Tal com s’explica a la “Moció relativa a l’adopció de diverses mesures per a la defensa del cabal del Ter” queva ser aprovat per molts ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona el febrer de 2008, el riuTer, fruit de la regulació del seu cabal a través dels embassaments i del constant transvasament d’aigua capa altres conques internes catalanes, es troba sovint en unes condicions ecològiques extremadamentprecàries al seu pas per les comarques gironines.

Els municipis de la conca del Ter han estat sempre solidaris amb gran part del territori català, especialmentamb les comarques barcelonines. Aquesta solidaritat ha servit, com s’ha fet públic des del Consorci del Teren reiterades ocasions, per contribuir al desenvolupament econòmic i social del nostre país. Tanmateix,estem en un punt, en part a causa de períodes de sequera cada cop més freqüents, i en part pel sistemàtictransvasament d’aigua cap a altres conques catalanes, en què des de les comarques gironines exigim unreplantejament d’aquesta situació, amb el benentès que això ha de suposar un avenç cap aldesenvolupament sostenible del país.

Durant els mesos de març a setembre de 2015, ha estat en exposició pública el Pla de Gestió del Districtede Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) pel període 2016-2021. En aquest Pla de Gestió es proposa,entre d’altres aspectes, un nou règim de cabals de manteniment que són un 40% inferiors a aquells fixats alPla Sectorial de Cabals de Manteniment (PSCM) aprovat per Acord de govern de 4 de juliol de 2006, perd’aquesta manera poder augmentar la capacitat de transvasament i fer front a les obligacions de laprivatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat transvasant així 166 hm3/any del riu Ter cap a la regiómetropolitana de Barcelona.

Aquesta reiterada sobreexplotació del riu Ter, que en els anys de no sequera suposa transvasar el 50% de laseva aigua a altres conques hidrològiques, provoca greus problemes al riu Ter, aigües avall del Pasteral, tal icom han posat de manifest les al·legacions presentades per diverses entitats al Pla, com el Consorci del Ter,la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter o la Plataforma Aigua és Vida.

Durant el passat període de sequera extrema (anys 2007-2008), es varen assolir nivells de transvasamentsuperior als 90% del cabal del riu, i la queixa reiterada de les entitats i organitzacions a l’entorn del riu Tervan provocar el compromís del Conseller de Medi Ambient i President de l’Agència Catalana de l’Aigua areduir progressivament el cabal del riu Ter (Declaració de Celrà, 2008), fins assolir a l’any 2015 els 115 hm 3

com a màxim.

En el Pla es defineix el sistema Ter-Llobregat com una única conca. Malgrat es defineix el sistema de gestiócom a “Ter-Llobregat” s’han de tractar les conques separadament, de manera que no perdin entitat ni se’npuguin desdibuixar les dades per a cada conca, la conca del Ter i la conca del Llobregat, especialment quanes parla de recursos i d’abastament. Si no es defineixen com dues entitats separades, es dóna a entendreque hi ha una única conca: el “sistema Ter-Llobregat”.

En ple segle XXI i quan estem construint una nova República, hem de poder aconseguir evitar que sigui mésbeneficiosa per a l’estat ecològic del Riu Ter una llei franquista, vigent encara, tot i que també incomplertasistemàticament, que no pas el que es preveu en el Pla de Gestió que es proposa des de l’ACA.

Per tot això, es proposa al Ple d’aquesta corporació l'adopció dels següents ACORDS:





(Ripollès)

23

1. Manifestar i denunciar, una vegada més, l’agressió sistemàtica que pateix el riu Ter en eltransvasament de la seva aigua.

2. Manifestar el nostre total suport a les al·legacions presentades pel Consorci del Ter, la Junta Centrald’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i la plataforma Aigua és Vida de Girona al Pla de Gestió del Districtede Conca Fluvial de Catalunya i sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua que les reculli totes en laredacció definitiva d’aquest Pla.

3. Donar públicament suport al Consorci del Ter, a la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, a laplataforma Aigua és Vida, i a totes les entitats que treballen per a la gestió sostenible i la proteccióde los recursos hídrics del nostre país i oferir suport als actes que s'organitzin per difondre la sevatasca.

4. Ratificar la necessitat de cabals ecològics suficients per a totes les masses d’aigua (superficials isubterrànies) de Catalunya que evitin el seu deteriorament i els permeti recuperar l'equilibri natural iel bon estat ecològic, per a preservar-ne el llegat per a les generacions futures.

5. Ratificar i exigir els compromisos establerts en la Declaració de Celrà de 2008 signada pel governde la Generalitat de Catalunya.

6. Ratificar que la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) és la guia que ha regir la gestió de totes les massesd’aigua (tan superficials com subterrànies) a Catalunya i a Europa. L’aigua és un bé públic i com atal, la seva planificació i gestió ha d’estar regida per l’interès públic. No pot estar en mansd'interessos privats i ser una eina d'especulació i mercadeig.

7. Demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua que totes les estacions d’aforament existents a la concadel Ter funcionin correctament i es pugui garantir un accés constant, directe, continu i entenedor ales dades i informació sobre els cabals existents a cada moment; així mateix, augmentar el nombred’estacions d’aforaments al llarg del curs del riu Ter i els seus principals afluents.

8. Sol·licitar a Govern de la Generalitat de Catalunya la creació d’una taula de treball a nivell català queinclogui tots els agents i territoris implicats, i que tingui la finalitat de buscar solucions definitives a lagestió de l’aigua al conjunt del país.

9. Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència Catalana del’Aigua, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre, al Consorci del Ter, a la Junta Central d’Usuarisd’aigües del Baix Ter i a la Plataforma Aigua és Vida de Girona.

Deliberacions:

Intervé el regidor d'Obres, Serveis i Sostenibilitat, el senyor Joaquim Colomer Cullell, per justificarl'oportunitat d'aprovar la moció de referència i, en aquest sentit, explica, força detalladament, els seusobjectius, que no són altres, dit d'una manera general, que posar de manifest, davant de les autoritatscompetents, la necessitat de protegir i defensar el patrimoni natural, i en especial del riu Ter, en relació alseu cabal, el seu estat ecològic i la reducció del transvasament. Diu que els problemes que es posen sobrela taula a la moció potser no tenen una especial incidència sobre Ripoll però que l'equip de govern pensaque cal donar-hi suport perquè, en definitiva, estem parlant d'un tema prou important.


10.2. Moció de suport a la Marxa Som.





(Ripollès)

24

La Marxa Som (www.lamarxasom.cat) és una caminada popular que recorrerà totes les comarques delPrincipat de Catalunya el juny i juliol de 2016 en 4 columnes que confluiran a Montserrat el 31 de juliol,seguint l’itinerari de la ruta de senderisme cultural El Camí (www.elcami.cat).

Es tracta d’un exercici de participació que, a més de recórrer el país físicament, organitzarà assemblees ales poblacions per recollir la veu de cada municipi en relació al model de democràcia participativa quevolem, a fi d’implicar tota la societat en un país i un món millors i per a tots.

La Marxa Som, com a moviment transversal de país, està integrada per totes aquelles persones,organitzacions i administracions que s’hi vulguin adherir i que hi vulguin participar.

A nivell operatiu, està coordinada per l’associació Pas: Amics d’El Camí - Serveis de Participació iSostenibilitat, entitat que coordina la ruta nacional EL Camí per la qual transcorrerà La Marxa Som, alhoramembre del projecte Reinicia Catalunya (www.reiniciacatalunya.cat).

El Camí és una ruta de senderisme cultural que, amb un traçat continu i senyalitzat, enllaça camins i rutesexistents de totes les comarques i illes de parla catalana, permetent conèixer vivencialment la cultura, lahistòria, el paisatge i les gents de cada terra. El Camí és un projecte col·laboratiu que es va iniciar l'any2003, consta d’uns 5.000 km i més d’11.000 amics del Camí. Compta amb el reconeixement delsParlaments de Catalunya i de les Illes Balears com a projecte d’interès general pel país des del punt de vistacultural, social i turístic.

Atès que la Marxa Som es durà a terme els mesos de juny i juliol de 2016 seguint l’itinerari d’El Camí,recorrent a peu totes les comarques del Principat de Catalunya.

Atès que el moment històric que vivim com a país demana d’instruments d’abast nacional que facilitin laparticipació de tota la població en els afers públics.

Atès que l’Ajuntament de Ripoll compta entre els seus compromisos i objectius el foment de la participacióciutadana i la millora dels actuals reptes socials i nacionals, en pro d’una societat més justa, pròspera isostenible.

Atès que la Marxa Som pretén ser un instrument de democràcia participativa al servei del país, un exercicide llibertat i un instrument més per assolir la plenitud nacional de forma col·lectiva.

Atès que tothom qui vulgui podrà participar en la Marxa Som de diferents maneres:

Formant grups locals d’acollida (GLA) per acollir l’arribada de la Marxa, preparar actes culturals ilúdics, l’allotjament i els àpats.

Caminant les etapes que cadascú esculli segons la pròpia capacitat, voluntat i disponibilitat. Participant a les assemblees locals per opinar sobre el model de país que volem.

Atès és previst que la Marxa Som passi pel municipi de Ripoll.

Per tot això, sol·licitem al Ple Municipal l’aprovació dels següents:

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Ripoll s’adhereix formalment a la Marxa Som perquè considera que és unesdeveniment d’interès públic, perquè contribueix a la vertebració del país i perquè fomenta la democràticaparticipativa.

SEGON.- L’Ajuntament de Ripoll es compromet a facilitar les infraestructures i serveis necessaris, dins lesseves possibilitats, per al bon funcionament de la Marxa Som, com ara:




http://www.reiniciacatalunya.cat/

http://www.elcami.cat/

http://www.lamarxasom.cat/


(Ripollès)

25

1. Espais on puguin dormir els caminants que arribin al municipi.

2. La logística i organització dels àpats populars pels marxaires, en cas de realitzar-se’n.

3. La seguretat i ordre públic necessaris durant el pas de la Marxa, així com la cobertura sanitària iel guiatge en cas necessari dins del seu terme municipal.

4. Espais per realitzar les assemblees participatives i, en el seu cas, facilitar el procés participatiuper garantir-ne la qualitat i la participació de tothom.

5. Difondre la participació en La Marxa Som entre la seva població i el teixit econòmic local através dels mitjans de què disposi.

6. Disposar en bon estat de senyalització l’itinerari d’El Camí al seu terme municipal i nucli urbà,així com la seva promoció i manteniment en tant que infraestructura turística de senderismecultural d’abast nacional, en pro dels seus potencials beneficis socials, culturals i econòmics peral municipi i comarca.

TERCER.- L’Ajuntament de Ripoll es compromet a fomentar aquest recolzament entre els municipis de laseva comarca i a coordinar-s’hi en allò que calgui.

QUART.- Traslladar aquests acords a l’organització de La Marxa Som ([email protected]), al ConsellComarcal del Ripollès, a la presidència de la Diputació de Girona, a la presidència del Parlament deCatalunya i a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Deliberacions:

Intervé la regidora Maria Dolors Vilalta i Fossas, regidora de Convivència, Seguretat Ciutadana iParticipació, per justificar l'oportunitat d'aprovar la moció de referència i, en aquest sentit, explica què és i,sobretot, què pretén ser la Marxa Som; qui la promou; quan es durà a terme; de quines maneres s'hi potparticipar; quin recorregut té, quina implicació hi tindrà l'ajuntament si s'aprova la moció, etc...etc.......


10.3. Moció per demanar a l'estat espanyol el traspàs íntegre a la Generalitat de Catalunya de leslínies ferroviàries interiors de Catalunya

Exposició de motius:

Els darrers mesos s'han succeït noves afectacions del sistema de transport de rodalies de Catalunya.Afectacions que se sumen al lamentable dia a dia de la nostra línia R3 pel que fa a retards i incidències.Malgrat els nombrosos compromisos del Ministeri de Foment quant al desdoblament de la línia R3, a la sevamodificació i nou plantejament de gestió per tal que esdevingui una línia competitiva i eficaç en front deltransport privat, i que doni una resposta adient a les necessitats dels habitants de Ripoll i Comarca, aquestaés una línia continua patint múltiples deficiències, essent una de les infraestructures del transport públic mésfebles de Catalunya.Si fem memòria el 15 de desembre passat, l’enèsim robatori de cable a les instal·lacions d'Adif va tornar aprovocar caos en el servei de Rodalies de Renfe, que va afectar 60.000 persones, que van veure comquedava inutilitzada la R8 i patiren retards les R2 Nord i la R11. En total, 200 trens es van veure afectats,una de cada cinc freqüències diàries a Catalunya. El 9 de febrer, un incendi al subsòl de Barcelona va tornara desencadenar el caos. El fum als túnels va provocar el pànic i va interrompre la circulació del nucliferroviari de la capital catalana. Unes 100.000 persones es van veure afectades. I així podríem anarcompletant un llarg llistat d'afectacions que causen inseguretat en l'arribada a destí dels usuaris amb elsconseqüents problemes laborals, personals, educatius, sociosanitaris.... d'una part molt important de lapoblació del nostre país.




mailto:[email protected]


(Ripollès)

26

Una altra problemàtica són els constants retards del sistema de Rodalies. Així, mentre que a Ferrocarrils dela Generalitat o al Metro de Barcelona la puntualitat assoleix un valor del 99%, a Renfe Rodalies nomésarriba al 94%, i encara sense tenir en compte com a retards els inferiors als 15 minuts. A més hi ha tambéaltres problemes afegits com són, en alguns casos, la dificultat d’accessibilitat als mateixos de les personesamb problemes de mobilitat o amb cotxes de nens.L'1 de gener de 2010, el ministeri de Foment va traspassar a la Generalitat els serveis de Rodalies, tal coms'establia a l'Estatut, encara que amb dos anys de retard. El Govern de Catalunya va assumir la gestió delstrens (horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris) i del personal. La titularitat de lainfraestructura, però, va seguir en mans d'Adif, l'empresa pública que depèn de Foment i que té com aobjectiu la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació. El ministeri es reservava laresponsabilitat sobre vies, estacions i andanes. A més, Renfe es va mantenir com l'empresa que operava elservei.L’any 2010 el govern de l’Estat va aprovar un Pla de Rodalies que preveia una inversió en millores de 4.000milions d’euros, però no se n’ha invertit encara ni un 10%. El 2013, any, després de quatre accidentsimportants de trens en menys de tres anys, l’Estat es va comprometre a invertir 306 milions abans del 2016per fer microcirurgia a la xarxa de Rodalies, sobretot en els aspectes de seguretat. Un any després elministeri només s'han executat el 2 % dels 306 milions que es van acordar el 2013 per a actuacionsprioritàries i que s'haurien d'haver materialitzat el 2015, el compromís s’ha dilatat fins al 2018, i els 152milions previstos per invertir el 2015 es van convertir en 30 en el redactat dels pressupostos de l’Estat. Enaquest sentit, per exemple, cal destacar que la major part dels 395 furts de cable de coure que han patit leslínies de rodalies els darrers anys han estat facilitats per la mala execució de la seva col·locació, en cablesestesos per la superfície del balast, a la vista dels malfactors, o en arquetes i cunetons sense tapes, o ambtapes d’obertura fàcil. En definitiva, no s’han fet obres de protecció del cablejat que garanteixin una mínimaprotecció contra el furt.El problema real, però, és que Renfe només és responsable del 30% de les incidències deRodalies, i laresta són culpa de la infraestructura, és a dir, d’Adif, però tal com es va fer el traspàs de la gestió, el Governde Catalunya només té potestat per sancionar Renfe, però no Adif.De forma constant en el temps, el Ministeri de Foment, ha incomplert de forma reiterada, la inversió en lamillora i manteniment de la xarxa ferroviària a Catalunya, la qual cosa ha comportat un impediment per a laseva economia i millora de la seva competitivitat.Atès que tots els països han de garantir una gestió de la mobilitat de les persones adequada, adreçada a lasostenibilitat i seguretat, potenciant el dret dels ciutadans a l’accessibilitat en unes condicions de mobilitatadients i segures, fixant una organització òptima dels mitjans de que disposi, garantint la seva millora imanteniment, així com fomentant i incentivant la seva utilització.En tot cas, les estadístiques comparatives entre Renfe Rodalies, els Ferrocarrils de la Generalitat i el Metrode Barcelona demostren que quan la gestió de vies, estacions, andanes, trens i servei estan unificades, i enmans d’una unitat de gestió pròxima al ciutadà que serveixen, el servei públic al ciutadà és més eficient.Urgeix, per tant, l’assumpció plena de tot el servei de Rodalies de Catalunya per una única autoritatcatalana, que assumeixi la titularitat de les infraestructures ferroviàries i de la unitat de gestió que, dins del’empresa pública Renfe, s’ocupa de gestionar el servei de rodalies, així com els recursos i finançament quefaci possible la prestació d’un servei de qualitat.Atès que la millora de la mobilitat és una prioritat per activar l’economia del país, i que les infraestructuresdel transport són un dels elements clau que sostenen i impulsen el desenvolupament d’un país, i endeterminen el seu nivell de competitivitat, eficiència econòmica i sostenibilitat; i que són bàsiques per alnostre projecte de país, es requereix poder gestionar de forma global els serveis ferroviaris l’itinerari delsquals transcorrin íntegrament per l’àmbit català.Per la qual cosa, és fonamental accelerar el traspàs íntegre de les línies ferroviàries interiors de Catalunya ala Generalitat de Catalunya, i garantir una mobilitat adequada als usuaris, per tal de millorar els seusdesplaçaments i, conseqüentment, la seva projecció econòmica i personal.Es evident que per tal de poder garantir aquesta mobilitat, es fa necessari poder gestionar totes les funcionsde planificació, finançament i execució d’obres que requereixi la xarxa ferroviària catalana, la qual esconsidera té un potencial no explotat degudament atesa la negligència en que actua l’Estat espanyol versles nostres infraestructures.





(Ripollès)

27

La Generalitat de Catalunya té competència suficient, tant des del punt de vista legal com operatiu, per arealitzar les funcions de planificació, manteniment i execució d’obres, fet que ja ve demostrat en tant quegestiona des de fa anys, amb resultats òptims, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, per la qualcosa el traspàs de les línies ferroviàries que circulen per l’interior de Catalunya, com serien l’R1, l’R3 o l’R4,representaria millorar la seva prestació i funcionament, la qual cosa beneficiaria als usuaris que en depenenper a la seva mobilitat diària, així com per al conjunt de la població.


Primer. Instar al Govern de l’Estat a fer efectiu el traspàs de la titularitat de les infraestructures de les líniesferroviàries interiors de Catalunya a la Generalitat de Catalunya, i amb caràcter prioritari la línia R3 que estàenllaçada amb la línia Ribes-Queralbs-Núria que ja gestiona FGC, incloent-hi les vies, les estacions,infraestructures, material mòbil, i unitat empresarial de gestió.

Segon. Exigir a l’Estat Espanyol que, amb caràcter simultani a aquest traspàs, transfereixi a la Generalitatde Catalunya, les partides pressupostàries dels Pressupostos Generals de l’Estat destinades al finançamentper poder prestar un servei de qualitat i per a poder realitzar totes les inversions necessàries que a datad’avui no s’han realitzat per part d’Adif.

Tercer. Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés delsDiputats, al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Ministeri de Foment i a la ciutadania, en aquest darrercas a través dels mitjans de comunicació municipals.

Deliberacions:

Intervé la regidora Maria Dolors Vilalta i Fossas, regidora de Convivència, Seguretat Ciutadana iParticipació, per justificar l'oportunitat d'aprovar la moció de referència, la qual cosa fa donant lectura del textde la mateixa.

Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP), per dir que el seu grup s'abstindrà en la votació atès que considera que aquesta és una moció estèrilperquè l'Estat espanyol no farà res al respecte i que cal optar per altres vies.

Intervenen la senyora Vilalta i Fossas, la senyora Teresa Jordà Roura, cap de llista del grup municipald'Esquerra Republicana de Catalunya, i el senyor Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell iGarcía, per discrepar obertament del senyor Llagostera sobre la utilitat de la moció i per aclarir-li que no esdemanen les competències en la matèria sinó del traspàs de la titularitat de les infraestructures de les líniesferroviàries interiors de Catalunya, incloent-hi les vies, les estacions, infraestructures, el material mòbil i launitat empresarial de gestió, així com la transferència a la Generalitat de les partides pressupostàriesdestinades al finançament per poder prestar un servei de qualitat i per a poder realitzar totes les inversionsnecessàries que a data d’avui no s’han realitzat per part d’Adif.

VotacióSotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per majoria dels assistents, d'acord amb el resultat ques'indica a continuació :

Vots a favor: 15 (CiU, ERC I CP)Vots en contra: capAbstencions: 1 (CUP-PA)

10.4 Manifest contra el traspàs de determinades especialitats a l'Hospital de Campdevànol.

Motivació





(Ripollès)

28

Vist que s'ha notificat a l'Ajuntament de Ripoll que les activitats d'otorinolaringologia i d'oftalmologia esdeixen de prestar al Centre d'Atenció Primària de Ripoll, suposant que els vilatans i vilatanes de Ripoll haginde desplaçar-se al municipi de Campdevànol per tal de ser ateso/es;

Atès que Ripoll és capital de comarca i que alhora és el municipi que ostenta la població més gran de lacomarca, triplicant la població de qualsevol altre municipi, cosa que comporta que la major part d'usuarissiguin de Ripoll, de manera que no es considera oportú allunyar les especialitats esmentades d'onresideixen el major nombre d'usuaris. En efecte, amb aquesta decisió estem dificultant la major part delsusuaris, que normalment són gent gran i per tant amb majors dificultats de mobilitat, obligant-los adesplaçar-se a una altra població, extrem que fins a la data s'evitava.

Per tot això, s'emet la següent,

DisposicióEl Ple municipal resol:

10.4.1. Manifestar el malestar dels vilatans i vilatanes de Ripoll i les dificultats que els ocasiona el traspàs al'Hospital de Campdevànol de les especialitats d'otorinolaringologia i d'oftalmologia.

10.4.2. Instar i sol·licitar als serveis territorials del Departament de Salut que efectuï les actuacionsnecessàries per tal de que les especialitats esmentades es puguin continuar prestant al Centre d'AtencióPrimària de Ripoll.

10.4.3. Trametre aquesta moció als serveis de la Regió Sanitària de Girona i a l'Hospital de Campdevànolpel seu coneixement i a l'efecte corresponent.

10.4.4. Facultar a l'alcalde president, ilustríssim senyor Jordi Munell García, a signar tots i cada un delsdocuments necessaris per a dur a terme els anteriors acords.

Deliberacions:

Intervé l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i García, per informar que aquest punt es retirade l'ordre del dia, si més no provisionalment, perquè s'ha rebut telefonada del Departament de Salut de laGeneralitat (que han sabut que la moció de la Junta de Govern Local que se'ls va enviar es volia ratificar enel Ple d'avui) en què han demanat de poder venir personalment a explicar els canvis de referència abansperquè s'entenguin bé, abans que el el ple aprovi eventualment la moció.

Intervé la senyora Teresa Jordà Roura, cap de llista del grup municipal d'Esquerra Republicana deCatalunya, per dir que li sembla bé que es posposi el debat de la moció plenària i per demanar que, noobstant això, se li permeti fer unes breus consideracions (que finalment fa) respecte de què no està d'acordamb com s'ha portat aquest tema per part de l'equip de govern, que creu que hauria d'haver buscat elconsens de tots dels grups municipals des del mateix moment en què es va saber que hi haurien els canvisde referència al CAP de Ripoll.

Intervé l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i García, per puntualitzar algunes de lesconsideracions fetes per la senyora Jordà i Roura, si bé admet que va ser un oblit no parlar-ne altra vegadaen la passada Junta de Portaveus.

VotacióAixí, doncs i com s'ha dit abans, aquest punt es retira de l'orde del dia

10.5. Moció demanant a la Sareb la gestió de les naus industrials i locals comercials en el termemunicipal de Ripoll





(Ripollès)

29

El Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost va regular la reestructuració i resolució d’entitats de crèdit i elReal Decret 1559/2015, de 15 de novembre, va establir el règim jurídic de les societats de gestió d’actius iregula la constitució de la SAREB ( Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària),entitat per a la gestió dels actius tòxics.

La missió de la SAREB és comprar actius tòxics amb l’objectiu d’ajudar al sanejament del sector financerespanyol, i és una societat amb el 55% del capital privat i el 45% del FROB ( Fons Reestructuracióbancària), i actualment disposa entre els seus actius, a part d'habitatges, de naus industrials i localscomercials.

La Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i lapobresa energètica, defineix els grans tenidors d'habitatges ( entre els que es troba la SAREB) i donacompetències a l'administració per resoldre la cessió obligatòria d'habitatges, per un període de tres anys,per a incorporar-los al Fons d'habitatges de lloguer per a polítiques socials

Des de l'Ajuntament de Ripoll es veu com una oportunitat aconseguir un acord amb la SAREB, per poderdisposar del parc de naus i locals disponibles al municipi i que estan ociosos fa molt temps, per destinar-losa potenciar i fomentar l'emprenedoria, a través de lloguers a preus competitius que representi unaoportunitat de màxima responsabilitat social, de la mateixa forma que s'ha fet amb els habitatges.

Es evident que l'emprenedoria té una important vessant social, i des d'aquest punt de vista, la SAREB, potcontribuir a retornar a la societat, en forma de lloguer a preus socials o competitius, part de la capitalitzaciópública, i en aquest sentit, amb els emprenedors podrem crear llocs de treball, fomentar les iniciativescooperativistes, retenir capital humà i talent jove, aconseguir el retorn de joves a la comarca, i en definitivaconsolidar, diversificar i enfortir el teixit empresarial del municipi i la comarca.

Aquesta iniciativa permetria desenvolupar una estratègia local per fomentar la creació i consolidació d'unteixit de petites i mitjanes empreses en el territori per impulsar el creixement local i l'ocupació, en definitivapromoure l'esperit emprenedor, fomentar la creació d'empreses i donar suport a l'emprenedoria i al fomentde l'ocupació, contribuint al reequilibri territorial.

A Ripoll, ens consta l'existència d'aquest stock de naus i locals, i la SAREB es podria convertir en uninstrument que cobrís les expectatives empresarials, sobretot per al petit empresari o emprenedors en el seucicle de vida inicial, a través d'un lloguer just, col.laborant a ajudar als emprenedors a afrontar els seusreptes amb millors garanties d'èxit.

En aquest sentit, es proposa:

Primer.- Instar als organismes competents a facilitar la informació sobre les naus industrials i localscomercials en el terme municipal de Ripoll que es troben sota la gestió de la SAREBSegon.- Instar al Ministeri d'Economia i al President del Congrés a fer possible que les naus i els localscomercials propietat de la SAREB es puguin posar a disposició del territori per aplicar polítiques de lloguerjust que fomenti la iniciativa i l'esperit emprenedorTercer.- Que la SAREB posi a disposició del municipi les naus industrials i els locals comercials a un preu delloguer just, i similar al que en aquests moments està fixat per les naus de lloguer de l'ajuntament de Ripoll.Quart.- Que es traslladi el present acord al govern espanyol, al congrés dels Diputats, al Govern de laGeneralitat, al Parlament de Catalunya, i a les entitats municipals per al seu suport.

Deliberacions:

Intervé l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i García, per justificar l'oportunitat de la moció i,en aquest sentit, explica que el què es pretén és instar a la Sareb, l'anomenat “banc dolent”, a que posi a





(Ripollès)

30

disposició de l'ajuntament les naus industrials que té al municipi i que actualment estan embargades i ambdeutes amb Hisenda o la Seguretat Social. Es tracten d'immobles situats al polígon Rocafiguera superior, alsquals és molt difícil d'accedir, ja que els interessats en comprar-les haurien de fer front al mateix cost que laSareb imposi així com els deutes contrets amb anterioritat pels antics propietaris. Diu que la iniciativa, quequalifica de pionera i que té la seva dificultat, vol fomentar l'emprenedoria per mitjà de lloguers socials i que,si s'aconsegueix tirar-la endavant, se seguiria el mateix model que ja s'ha portat a terme en altres punts delmunicipi com al polígon dels Pintors o al de la Barricona. La proposta vol donar resposta a la necessitat dedisposar de naus públiques al municipi per poder llogar-les a un preu social, que augmenti progressivament.També diu que espera que altres ajuntaments també aprovin la mateixa petició per tal que entre tots,puguem pressionar al Ministeri d'Hisenda. Així, doncs, diu que s'hauran de notificar els acord als altresmunicipis de la comarca.


MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP

10.6. Moció Fem un Pas més cap a la independència sense por.

El passat 9 de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 1/XI sobre l ’inici del procéspolític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. Per donarsuport a aquesta Resolució, el món local de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) haanat aprovant una moció que, a hores d’ara, ja ha estat secundada per 280 institucions de representaciólocal a través dels seus plens, inclòs l'Ajuntament de Ripoll. Una manifestació política, una expressióplenament legítima. El món local és sobirà i ha de poder expressar-se amb llibertat.Arran d’aquests acords, l’Estat espanyol i determinats àmbits judicials, clarament polititzats, han iniciat unapersecució indigna contra ajuntaments catalans i els seus regidors i regidores. A més, l’Audiència Nacionalha obert una causa general, per investigar l’Associació de Municipis per la Independència, l’AssociacióCatalana de Municipis i l’Assemblea Nacional Catalana.L’obstinació de la Fiscalia per judicialitzar el procés independentista intentant obrir vies per atemorir, a travésde l’amenaça d’un procés judicial, als regidors i regidores dels nostres Ajuntaments s’ha vist emparada pelMagistrat Ismael Moreno del Jutjat Central d’Instrucció 2 de Madrid amb l’excusa de les resolucionsaprovades en suport a la Resolució del 9N del Parlament de Catalunya.Així, tal i com hem vist en les darreres setmanes, mentre que altres magistrats, com De la Mata, han optatper considerar que de cap manera podia considerar-se com a constitutiu dels delictes de sedició o rebel·lióels actes de suport a la Resolució del Parlament per part dels regidors amb arguments tant contundents comque la mateixa fiscalia no havia denunciat als parlamentaris promotors de la Resolució del 9N, el MagistratIsmael Moreno, -cèlebre pel cas dels «titiriteros»-, no només manté oberts tres procediments concretscontra els Ajuntaments de Vic, Girona i Deltebre sobre les mocions de suport al 9N sinó que, a més, és elresponsable d’una ordre genèrica als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat per tal que es dirigeixin alsAjuntaments del país que han aprovat mocions de suport per tal que li aportin tota mena d’informació.Cal doncs que el poble i les institucions catalanes deixem de supeditar-nos a les decisions de lesinstitucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, carent ja de legitimitatdemocràtica. Cal exercir la desobediència: per fer una truita, caldrà trencar els ous.En consonància al que s'exposa al punt vuitè de la citada Declaració i davant de tot aquest escenari depersecució indigna, el grup municipal de la CUP proposa al ple de l’Ajuntament de Ripoll l’adopció delssegüents ACORDS:

Primer.- Manifestar que el Ple d’aquest ajuntament està sotmès, exclusivament, a la voluntat popularemanada de la ciutadania i que, per tant, si aquesta es troba en contradicció a les ordres dictades pertribunals espanyols democràticament deslegitimats, aquest Ple no col·laborarà amb aquestes en lapersecució de persones escollides democràticament per exercir les seves obligacions i que, per tant, norespondrà als requeriments rebuts.





(Ripollès)

31

Segon.- Donar ple suport a les persones que, a causa d'aquests requeriments puguin ser encausades ocitades a declarar per part de l'Audiència Nacional.

Tercer.- Demanar al cos dels Mossos d'Esquadra i a la Conselleria d'Interior que desatenguin les ordres dela mateixa Audiència ja que aquestes tenen com a objectiu trobar les excuses per poder imputar a regidors iregidores, alcaldes i alcaldesses per haver dut a terme la seva funció de representació popular.

Quart.- Emplaçar a la resta d'Ajuntaments requerits a desatendre les peticions d’informació que estanarribant per part dels Mossos d’Esquadra i, al mateix temps, sol·licitem al Conseller d’Interior, Sr. Jordi Jané,que ordeni als Mossos d’Esquadra que deixin de dirigir-se als Ajuntaments i s’abstinguin d’obeir qualsevolaltre requeriment que els arribi per part de l’Audiència Nacional en relació a la criminalització de l’activitatdemocràtica dels nostres ajuntaments.

Cinquè.- Comunicar l’adopció d’aquests acords a les entitats municipalistes (AMI, ACM i FMC), al Parlamentde Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de la Generalitat valenciana, al Governde les Illes Balears, al Govern d’Aragó, i als governs de l’estat espanyol, francès i andorrà.

Deliberacions:

Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP), per demanar el vot favorable dels altres grups a la moció de la CUP, cosa que fa fent una succintareferència a la part expositiva de la mateixa i dient que “és hora de ser valents” en aquest tema.

Intervé la senyora Anna Belén Avilés Ramos, portaveu del grup municipal Candidatura de Progrés (CP) peranunciar que el seu grup s'abstindrà en la votació perquè creu que els temes polítics s'han de resoldre enl'àmbit polític i perquè no pot entendre que es qualifiqui de “deslegitimats” els membres d'un òrgan com elTribunal Constitucional, els quals han estat designats per òrgans que han estat escollits democràticament.Per aquestes raons manifesta que “no pot” votar a favor de la moció.

Intervé la senyora Teresa Jordà Roura, cap de llista del grup municipal d'Esquerra Republicana deCatalunya, per dir que el seu grup “és clar que” està absolutament a favor de la moció.

Intervé el senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor cap de l'Àrea de Serveis Econòmics i AdministracióGeneral, per dir que el seu grup votarà a favor de la moció si s'hi introdueixen els dos canvis següents: enprimer lloc, substituir, al punt o acord tercer l'expressió “exigir (al cos dels Mossos d'Esquadra i a laConselleria d'Interior (...)” per la de “demanar (al cos dels Mossos d'Esquadra i a la Conselleria d'Interior(...)”. Diu el senyor Creixans que el seu grup considera que un ajuntament no té atribucions com per a exigiruna cosa com aquesta una altra administració. L'altra modificació de la moció, que creu que obeeix a unasimple omissió involuntària, seria que l'aprovació dels acords, si aquest és el cas, es notifiqués també algovern d'Andorra.

Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell per dir que accepta les esmenes que se li han proposat.

VotacióSotmès a votació el dictamen transcrit (on hi consten les modifcacions esmentades) , s’aprova per majoriadels assistents, d'acord amb el resultat que s'indica a continuació :

Vots a favor: 15 (CiU, ERC i CUP-PA)Vots en contra: capAbstencions: 1 (CP)

MOCIONS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D' ERC

10.7. Moció referent al procediment de regularització cadastralPle 004 26-04-2016.odt

17500 RIPOLL – Plaça Ajuntament, 3 – Apartat de Correus núm. 1Tel. 972 71 41 42 – Fax 972 70 36 16 – www.ripoll.cat – NIF P-1715600-A



(Ripollès)

32

La Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten mesures tributàries orientades a la consolidacióde les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, modifica la Llei del Cadastre Immobiliari RDL1/2004 introduint la disposició addicional tercera. Procediment de regularització cadastral 2013-2016 i laDisposició addicional quarta. Valoració de les construccions indispensables per al desenvolupamentd’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals localitzades en sòl rústic.La Direcció General del Cadastre va iniciar un procediment de regularització que es perllongarà fins l’any2017 i té per objecte fer aflorar les noves construccions i les alteracions sobre construccions existents noincorporades al cadastre.Com a conseqüència de l’aplicació del procediment de regularització, els titulars de construccionsregularitzades reben una notificació individual amb la proposta de resolució i hauran de fer front a una taxade 60 euros per immoble en concepte de despeses de gestió i veuran incrementat el valor cadastral ambincidència a l’Impost sobre Béns Immobles i amb efecte retroactiu de quatre anys.Paral·lelament la Direcció General del Cadastre també inicia el procediment d’assignació de valor cadastralen aquelles construccions indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles,ramaderes o forestals sense valor assignat per no haver-se efectuat un procediment de valoració col·lectivade caràcter general amb posterioritat a l’1 de gener del 2006. La disposició addicional quarta indica que,mentre no s’aprovin les normes reglamentàries de valoració d’immobles rústics, el valor cadastral s’obtindràper aplicació de la ponència de valors vigent al municipi.Analitzada l’experiència de municipis que ja han estat objecte d’aquest procediment de regularitzaciócadastral i d’assignació de valor, hem detectat valoracions excessives de les construccions rústiques,basades en una ponència de valors instrumental generada automàticament per cada municipi.Atès que la ponència de valors emprada en el procediment d’assignació de valor cadastral a lesconstruccions indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals,suposarà en alguns casos una valoració molt per sobre dels valors de mercat que derivarà en un incrementpatrimonial no ajustat a la realitat, amb afectació sobre diversos actes econòmics.Atès que el treball de camp emprat per a detectar les noves construccions i ampliacions no incorporades alCadastre sovint incorre en errades d’apreciació.Atès que l’Ajuntament restarà obligat a practicar les liquidacions de l’IBI derivades del procediment deregularització cadastral amb efecte retroactiu de quatre anys i no pot aplicar d’ofici un fraccionament deldeute tributari.Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Ripoll proposad’adopció dels següents acords:

Primer. Instar a la Direcció General del Cadastre a que elabori una ponència específica per als usosagrícoles vinculada al rendiment de les construccions, ja que la disposició addicional quarta de la Llei delCadastre Immobiliari RDL 1/2004, introduïda per la Llei 16/2012, de 27 de desembre, indica que mentre nos’aprovin les normes reglamentàries de valoració d’immobles rústics, el valor cadastral s’obtindrà peraplicació de la ponència de valors urbans vigent al municipi.Segon. Instar a la Direcció General del Cadastre a que apliqui uns coeficients reductors per corregir lavaloració cadastral excessiva de les construccions agrícoles resultant del procediment d’assignació de valorcadastral mentre no s’aprovi una ponència específica per als usos agrícoles.Tercer. Posar a disposició dels interessats un model normalitzat d’al·legació per als casos d’erradamaterial en el procediment de regularització, reclamant la devolució de la taxa, i facilitant la tramesaconjunta d’aquestes al·legacions a la corresponent Gerència Territorial del Cadastre.Quart. Posar a disposició dels interessats un model normalitzat per a sol·licitar a l’Ajuntament elfraccionament del deute tributari resultant del procediment de regularització cadastral amb l’objectiu dedistribuir en diversos exercicis l’impacte econòmic de la mesura. L’Ajuntament es compromet a regular elsaspectes necessaris per a facilitar la concessió d’aquests ajornaments.Cinquè. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’AssociacióCatalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Direcció General delCadastre i als sindicats agraris amb representació.

Deliberacions:





(Ripollès)

33

Intervé la senyora Teresa Jordà Roura, cap de llista del grup municipal d'Esquerra Republicana deCatalunya, per justificar l'oportunitat de la moció, cosa que fa tot remetent-se a la part expositiva de lamateixa.


10.8. Moció per ampliar l'oferta educativa, a l'INS Abat Oliba, amb el cicle de Tècnic o tècnica enconducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, perfil professional d'explotació d'estacionsd'esquí

Ripoll és capital d'una comarca pirinenca amb dues estacions d'esquí i dues més en la seva àread'influència directa.

Cada cop més, les activitats de lleure familiars porten fins a les nostres contrades més visitants ambdemanda de nous professionals del sector que cal atendre i cal donar-hi resposta.

La formació professional capacita per a diverses professions i proporciona la formació necessària peradquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector.

Apropar l'oferta formativa per inserir al mercat laboral amb perspectives realistes d'ocupació ha de ser unaprioritat. L'assoliment d'aquests objectius de formació ha de fer-se comptant a tothora amb la complicitat i eldiàleg amb la comunitat educativa.

Hem de donar sortida professional als nostres joves a l'hora que nodrim les empreses locals i comarcals detreballadors qualificats. Un repte que, des de l'ajuntament de Ripoll hem d'assolir, formació postobligatòriaespecífica per a necessitats concretes.

El CFGM de Tècnic o tècnica en conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, perfil professionald'explotació d'estacions d'esquí, capacita per controlar les instal·lacions, fer servir la maquinària d'unaestació d'esquí, actuar com a personal socorrista de pista i conduir les persones en activitats a l'aire lliure encondicions de seguretat. En dos cursos acadèmics els joves poden inserir-se laboralment per ocupar llocs de treball com ara:

• pister o pistera socorrista

• tècnic o tècnica en conducció d'instal·lacions de monocables, telecadires, telecabines i cintestransportadores

• conductor o conductora de màquines trepitjaneu, maquinista

• coordinador o coordinadora d'activitats a l'aire lliure en el sector de la neu

• tècnic o tècnica en producció de neu artificial

• guis de turisme eqüestre

• guia d'itineraris en bicicleta

• acompanyador o acompanyadora de muntanya

• coordinador o coordinadora d'activitats de conducció i guiatge en el medi natural

Per tots aquests motius, el grup municipal d'ERC proposa l'adopció del següents acords en el plenarimunicipal:





(Ripollès)

34

Primer- Defensar que caldria ampliar l'oferta formativa a Ripoll i concretament en estudis postobligatoris enformat presencial.

Segon- Sol·licitar al Departament d'Ensenyament l'adjudicació d'aquest cicle formatiu a Ripoll, tenint encompte que ara sols es pot realitzar al Pont de Suert, i que la demanda d'aquesta formació és cada vegadamés alta.

Tercer- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que adjudiqui a l'INS Abat Oliba, ja quecompta tant amb el personal docent necessari per impartir la formació com amb l'espai físic necessari al'edifici annex que actualment està infrautilitzat.

Deliberacions:

Intervé la senyora Carme Serrano Fernández, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana deCatalunya, per justificar l'oportunitat de la moció, cosa que fa tot remetent-se a la part expositiva de lamateixa. VotacióSotmès a votació el dictamen transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

11è MOCIONS D'URGÈNCIA .

No n'hi ha.

12è PRECS I PREGUNTES.

Informacions que dóna l'equip de govern, mitjançant el senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidorcap de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administració General.

El senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor cap de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administració General,explica que el dimecres 4 de maig, a les 19:30 hores, a la Sala de Plens, es farà, com cada any i oberta atothom, la xerrada informativa de la situació economico-financera a 31 de desembre de l'any anterior.

També explica el motiu (tècnic) pel qual no ha pogut convocar encara la reunió amb els diferents grups del'oposició per tractar de l'assumpte del fons de contingència i quan creu que ho podrà fer.

Pregunta que formula el senyor Ramon Serra Vila, regidor del grup municipal d'EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC).

El senyor Ramon Serra Vila, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), intervéper preguntar per què els ascensors del barri de Sant Pere han estat gairebé un mes sense funcionar.

Resposta que dóna l'equip de govern, mitjançant el regidor d'Obres, Serveis i Sostenibilitat, elsenyor Joaquim Colomer Cullell

Respon el regidor d'Obres, Serveis i Sostenibilitat, el senyor Joaquim Colomer Cullell, dient que no ha estatun mes que no han funcionat sinó més aviat uns pocs dies. També explica que l'avaria es va arreglar en unprimer moment però que poc després es va tornar a espatllar i que hi ha hagut dificultats per rebre la peçaque calia substituir i que aquest és l'únic motiu pel qual no s'ha anat més de pressa. També informa elregidor senyor Colomer que, en aquests moments, funcionen tos dos ascensors.





(Ripollès)

35

Pregunta que formula el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidaturad'Unitat Popular (CUP-PA)

Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP-PA), per demanar quan podrà disposar la comissió de seguiment del tema del polígon de la carreterade les Llosses de la documentació que va encarregar als Serveis Tècnics i que, segons sembla, ja està feta.

Resposta que dóna l'equip de govern, mitjançant l'Il·lustríssim Alcalde-President, l'Il·lustríssimsenyor Jordi Munell i Garcia

Respon l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, dient que, com se sap, en aquestsmoments s'està preparant una reorganització de la regidoria que dirigia el senyor Xavier Cima i que, pertant, demana una mica de temps, sobre uns quinze dies màxim, per a convocar la dita reunió.


Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP-PA), per dir que demanar sí és cert, com ell molt es tem després d'haver estudiat l'expedient, que elsupermercat Esclat tingui previst ocupar part d'una zona de verd públic amb ocasió de les obres d'ampliacióde l'aparcament que està fent actualment.

Resposta que dóna l'equip de govern, mitjançant el regidor d'Obres, Serveis i Sostenibilitat, elsenyor Joaquim Colomer Cullell

Respon el regidor d'Obres, Serveis i Sostenibilitat, el senyor Joaquim Colomer Cullell, dient que no creu quesigui aquest el cas però que reitera al senyor Llagostera l'oferiment que ja li va fer sobre aquest assumpteen la reunió de la comissió informativa de l'àrea de Serveis al Territori de la setmana passada, és a dir, queel dia que vulgui el regidor de la CUP pot venir a parlar-ne, en una reunió amb el mateix regidor senyorColomer i amb els Serveis Tècnics municipals, amb la documentació que calgui damunt de la taula.


Intervé el senyor Santiago Llagostera i Güell, portaveu del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular(CUP-PA), per demanar com serà el procés participatiu sobre la denominació del carrer del GeneralFuensanta ?, com es farà ?, quan es farà ?, etc...

Resposta que dóna l'equip de govern, mitjançant el senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor capde l'Àrea de Serveis Econòmics i Administració General.

El senyor Josep Maria Creixans i Pons, regidor cap de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administració General,explica que, abans de res, cal tenir aprovat el Reglament (general) de Participació Ciutadana, cosa que notardarà massa a produir-se. De tota manera, diu el senyor Creixans que estem dins del termini que es vadonar l'ajuntament quan es va aprovar la moció que acordava fer la consulta.

Prec que formula la senyora Anna Belén Avilés Ramos, portaveu del grup municipal Candidatura deProgrés (CP).

Intervé la senyora Avilés Ramos, portaveu del grup municipal Candidatura de Progrés (CP), per demanarque el proper 17 de maig, jornada en què se celebrarà el Dia internacional contra la Homofòbia, lalesbofòbia, la transfòbia i la bifòbia, onegi la bandera Arc Iris a la façana de l'Ajuntament. Diu que en elproper ple el seu grup presentarà una moció al respecte , moció que no han pogut presentar en la sessiód'avui perquè els ha mancat una mica de temps.





(Ripollès)

36

Resposta que dóna l'equip de govern, mitjançant l'Il·lustríssim Alcalde-President, l'Il·lustríssimsenyor Jordi Munell i Garcia

Respon l'Alcalde-President, l'Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia, que s'accepta el prec del grup de lasenyora Avilés.

Informació que dóna l'equip de govern, mitjançant el senyor Miquel Rovira i Comas, regidor cap del'Àrea de Serveis a les Persones

El senyor Miquel Rovira i Comas, regidor cap de l'Àrea de Serveis a les Persones, informa que ha donat alsportaveus dels diferents grups muncipals còpia de la memòria de gestió del Consorci de Benestar Social delRipollès corresponent a l'exercici anterior i diu que ofereix a aquests la possibilitat de fer una reunió amb ladirectora del mateix Consorci per aclarir els dubtes que puguin derivar de la lectura del document o ampliarla informació que eventualment correspongui.

Prec que formula la senyora Teresa Jordà Roura, cap de llista del grup municipal d'EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC).

Intervé la senyora Teresa Jordà Roura, cap de llista del grup municipal d'Esquerra Republicana deCatalunya (ERC), tot fent referència a la informació i a la invitació a una reunió que ha donat/fet el senyorMiquel Rovira, ara fa uns instants en relació a l'activitat del Consorci de Benestar Social, per demanar “si usplau”, que, en endavant, la mecànica per donar a l'oposició la informació política que hagin de tenir sigui lamateixa que ha seguit el regidor cap de l'àrea de Serveis a les Persones en aquest cas.

I sense més assumptes a tractar, l'alcaldia presidència, aixeca la sessió el dia i hora indicats enl’encapçalament.

Declaració de fe públicaLluís Muñoz i Lloret, secretari de l’Ajuntament de Ripoll certifico que el contingut de l’acta plasma eldesenvolupament de la sessió plenària corresponent. I perquè així consti, estenc aquesta acta que estranscriu amb paper segellat de la Generalitat de Catalunya, corresponent a la sessió plenària ordinària deldia 26 d'abril de 2016, amb el vist i plau de l’Alcalde president, Il·lustríssim senyor Jordi Munell i Garcia.

El secretari municipal Vist i plau,L’alcalde president

Lluís Muñoz i Lloret Jordi Munell i Garcia




Documents

AJUNTAMENT DE LA COMTAL VILA DE RIPOLL (Ripollès)media.seu-e.cat/acteca/1714790004/2016/f5f02b6d... · AJUNTAMENT DE LA COMTAL VILA DE RIPOLL (Ripollès) 1 ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA