ALGUNS CLIMES DEL MÓN4t LES ALZINES ESCOLA JOVENTUT DE CALLÚS

LA TUNDRA I ELS DESERTS FREDS

NISRIN MERGOUMIRENE GILPAULA SÁNCHEZPOL BARBA

PAISATGE DE LA TUNDRA: Per la nit al Pol nord hi ha aurores boreals. Es un fenomen que es produeix a les zones fredes de la Terra a conseqüència de la forca magnètica de la Terra i la influencia del sol.Amb el canvi climàtic i l’escalfament global es preveu que el bioma de la tundra sigui un dels més afectats del món ja que les temperatures de l’estiu augmentarien de 2 a 5ºC i això faria que molts animals i plantes es morissin.

DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE: La tundra ocupa una dècima part de tota la terra ferma del món i bàsicament son zones gelades amb poca diversitat de vegetació, i és un dels habitats més sensibles del món i més amenaçat per l'escalfament global.El sol de la tundra acostuma a estar gelat, per això s’anomenen els deserts freds o deserts gelats.Els canvis de temperatura fan que les roques es trenquin en petits fragments, que son arrossegats per vent i acaben convertits en granats de sorra. El vent i la diferencia de temperatura son una de les causes de l'erosió i formació del relleu.SITUACIÓ EN EL MÓN: La tundra es troba a zones properes als pols, a prop dels cercles polars on els hiverns són molt freds i els

estius curts i freds, amb poca pluja i nevades la resta de l'any. El terreny gairebé sempre està cobert de gel i neu.Durant el llarg hivern sempre està per sota del 0ºC i a l'estiu la temperatura pot variar de 0 a 10ºC es desfà el gel i la neu i es formen pantans i llacs.

CLIMA: A l'estiu en els pocs dies que fa bon temps les plantes aprofiten per nàixer i crèixer. El vent de l'estiu bufa molt fort i també pot fer-hi molta boiraA la nit la temperatura pot ser millor que la del migdia.A l'hivern el paisatge es fosc i nevat i la pluja està per sota dels 200 litres anuals però al no fer calor l'aigua no s'evapora i la tundra sempre és humida.Pels animals herbívors és millor que la capa de neu no sigui gaire gruixuda perquè així no els costa de treure la neu i menjar-se les plantes que hi ha a sota.La capa de neu és una manta tèrmica molt important per a la la neu a la primavera triga molt en fondre's i és així un obstacle per als vegetals, en canvi a l'hivern els protegeix del fred intens, del vent i del gel.

vegetació:A la tundra al fer-hi molt fred només hi ha 3 tipus de

-Tundra arbustiva: És la que està més al sud, hi domina la molsa amb arbres nans de mig metre d'alçada i alguns arbusts nans.-Tundra típica: També hi ha molta molsa de 5 a 7 cm d'alçada que s'estenen sense quasi cap altra vegetació al llarg de quilòmetres, els líquens només surten a llocs de sorra i roca.-Tundra àrtica: Arriba fins el límit del desert polar . L'acció del gel i el desgel deixa la tundra coberta d'esquerdes. Les molses no fan una capa a la terra, i com que pot escalfar-se millor i poden creixer més plantes.La tundra és un bioma terrestre format per les baixes temperatures i per les baixes temperatures només permeten que creixin plantes herbàcies o arbústiques.

FAUNA:Els animals que viuen als deserts freds són animals que estan adaptats al fred gràcies al greix i al seu gruix de pèl. A la tundra hi ha l'ós polar que és l'animal més gran i perillós, el nerval, la beluga, l'elefant marí, la guineu àrtica, la morsa, la balena blava, la foca, el pingüí, l'orca, la llebre àrtica, rosegadors petits i aus que s'alimentes d'insectes com el mosquit, la mosca, l'abella el saltamartí, i els peixos com el bacallà, el salmó o la truita.

Aquest animals estan acostumats a viure en temperatures molt baixes i s'alimenten de la caça i pesca que hi ha al Pol Nord.Molts animals tenen les cries durant l'estiu i així s'asseguren de que visquin, d'altres hivernen per poder poder sobreviure, i els ocells emigren a zones més càlides.

POBLACIÓ: Hi ha poca població perquè hi fa molt fred i acostumen a ser tribus nòmades, que viuen de la natura. El poble més nombrós són els inuits o esquimals. S’alimenten de la pesca i la caça. Viuen en iglús que fan ells mateixos i el comparteixen amb tota la família.Actualment hi ha més població per què hi han industries petroleres i mines, i construeixen carreteres per accedir-hi deixant marques al terra que queden marcades durant molt de temps, i contaminen el sòl.

CURIOSITATS: La tundra ve del tunturi de paraula finlandès, significat plana pelada.- El 12 d'abril va caure un objecte brillant no identificat en una regió del pol Nord causant una explosió i un soroll metàl·lic, i els científics encara no saben si és un meteorit o bé un tros de satèl·lit.

- Degut a l'escalfament part de la tundra es podria convertir en una zona de boscos.- Els ossos polars cada vegada s'acosten més als pobles a buscar menjar i és molt perillós per els habitants.

Curiositats sobre els esquimals: Per caçar els esquimals utilitzen els arcs amb fletxes, arpons i per pescar utilitzen xarxes, canyes de pescar i el arpó kakivak que es un que te tres puntes.

COM ES FA UN IGLU:els esquimals protegeixen del fred les seves cases les construïen de ossos de balena. Es fan amb blocs de neu generalment en forma de cúpula, primer es col·loquen els tres primers blocs al seu lloc a continuació talla en angles els tres blocs de neu per formar la base inclinada.

LA TAIGÀ

JOAN PUSÓJOEL MADRAZOANDREA MARTÍNEZ

PAISATGE DE: TAIGÀ

DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE: La taigà ocupa grans extensions de terreny, com per exemple: nord de Rússia (especialment a Sibèria), parts de Mongòlia i del nord de Xina, el Canadà en la seva major part i l’extrem nord dels Estats Units.

SITUACIÓ EN EL MÓN: Sibèria

CLIMA: A l’estiu (temperatures mitjanes entre 10 i 19ºC) és quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal ajudat pel fet que és quan plou més ( la pluviometría anual varia generalment entre 500 i 200 litres).A l'hivern les temperatures mitjanes estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera. Segueix un curt període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaçar. En general la taigà es fa en zones amb temperatures d'estiu per sobre dels 10 °C.

VEGETACIÓ: Són poques les espècies capaces d’adaptar-se i sobreviure a la taigà però les que ho aconsegueixen ocupen gran part del territori i per tant seran la vegetació dominant del paisatge. A la taigà podem trobar coníferes com el pi roi g l 'aves i Picea també podem localitzar bedolls i pollancres (al costat dels rius)Diferents tipus de molsa recobreixen el sotabosc.

Sovint es forma el que hom anomena “drunken forests” literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.

FAUNA: Entre els grans mamífers l’ós bru o gris. Els cadells es refugien a la taigà durant l’hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. L’ant és un gran cèrvid més meridional que els rens. El llop, la guineu i el senglar (més gros que els que viuen en latituds més meridionals) són sempre presents. També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d’ocells dels quals només una tretzena part hi hivernen.

POBLACIÓ: El 60% de la gent que habita per sobre dels 60º de altitud nord és finlandesa. Hi ha uns 10 mil·lions d’habitants a la taigà i la densitat de població no arriba ni a un habitant per kilòmetre quadrat al nord de Canadà.

CURIOSITATS: L’ecosistema propi de la taigà està condicionat per dos factors:- Escassetat d’aigua. no plou massa (entre 250 i 500 mm. anuals) i, a més, l’aigua es troba en estat de congelació durant molts mesos i, per tant, no està disponible per a les plantes.Baixes temperatures durant la major part de l’any. A l’hivern són inferiors a -40ºC i el període de creixement de les plantes dura tres o quatre mesos.

LES PRADERIES I LES ESTEPES

TECLA FÍGULS, ROGER PUIG, TÀNIA CAELLAS, PAULA NOVA

PAISATGE DE: LES PRADERIES I LES ESTEPES.

DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE :És un bioma que es localitza en un territori pla i extens. És propi de climes extrems i d’escasses precipitacions. S’associa el nom de desert fred per diferenciar-lo amb els deserts tòrridsLa seva situació es lluny del mar,. Amb un clima àrid continental, amb grans variacions tèrmiques entre estiu i hivern, i poques precipitacions (menys de 500 mm anuals)La terra conté molts minerals i molt poca matèria orgànica, fent així, que hi hagi una gran dificultat per que hi neixi vegetació.Quan hi ha molt contingut d’òxid de ferro en el terra, a partir d’una acció química la terra canvia a tons vermellosos.

SITUACIÓ EN EL MÓN:

Les estepes són ha Àsia, Amèrica, Africa i Oceania

CLIMA: El clima és temperat,àrid, sec, gairebé no plou hi ha una estació càlida i, generalment, una altra estació freda a l'hivern.

VEGETACIÓ:En la seva vegetació hi predominen les herbes baixes i els matolls.

FAUNA:Hi viuen animals en poca varietat, ja que és un clima molt dur.Hi podem trobar: Àliga estepària, saiga, marmota bobac, bisò americá cynomys.

POBLACIÓ:Els kiowa són una tribu índia de la família lingüística, el nom de la qual prové de la deformació del nom que els donaren els comanxe , ka-i-gwu o gaiqwu, que vol dir "dues meitats diferents", que provenia del nom que els donaven els enemics, kwa’da ("arrencant"). Ells s'anomenaven tepda ("presentats"). Es subdividien en set bandes: kata ("mossegadors"), kogui ("Cèrvols"), kaigwu, kingep o khe-ati ("grans escuts"), semat ("lladres", també coneguts com a kiowa-apatxe), kuato (extints), i sindiyvis ("fills de Saynday"). Originàriament vivien a les fonts del Mississippi i del Colúmbia . Cap el 1700 es traslladaren a l'oest de Montana , entre el desert i la planura, les Black Hills i el riu platte a l'actual Yellowstone , juntament amb els xoixon . A finals del segle XIX foren assentats a la reserva de Fort Sill (Oklahoma), entre Washita i Three Rivers, on hi són la majoria, encara que n'hi ha alguns grups a Colorado.

CURIOSITATS:Hi ha moltes estepes i praderies com ara l’estepa ibèric, l’estepa arbustiu mediterrani, l’estepa de Anatòlia central, l’estepa d’Orient Pròxim, l’estepa del Sàhara septentrional, l’estepa pòntic, l’estepa i desert d’Azerbaiyan, l’estepa i sabana del Sàhara meridional,estepa Patagònia, entre d’altres.

LA SABANA

Maria Barcons SerraPaula Ruiz ResinaRafa Morales Nova

4t. primària

1. PRESENTACIÓ

La sabana és un paisatge de la terra. Al món hi ha biomes que són paisatges produïts pels diferents climes que trobem al món. La sabana juntament amb les selves, deserts, tundres, les aigües, boscos templats , les praderies i estepes són els biomes de la terra.La sabana els últims anys s´ha posat de moda com a destí turístic i viatgen allà per fer safaris i fotografies. Tothom qui hi ha estat explica que les postes de sol són les més boniques del món.En el següent treball us presentarem una sabana.

2. INDEX

Portada1. Presentació2. Index3.Paisatge4.Descripció del paisatge5.Situació en el món6.Clima7.Vegetació8.Fauna9.Població10. Curiositats

3.PAISATGE DE: La SabanaEl paisatge és àrid i sec, durant l’estació seca i humit i amb

molta herba durant l’estació humida. Hi ha pocs arbres i es veuen grans extensions de terreny planes. L’arbre més característic és l’acàcia,el baibab i arbustos de diferents dimensions.

4.DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE: La sabana es una plana situada en climes tropicals en la

qual la vegetació es troba formant una capa d’herba continua de gramínies i alguns arbres perennes...

5.SITUACIÓ EN EL MÓN:

La sabana la trobem a la línia de l’equador, en color groc al mapa següent , podem trobar sabana a Àfrica, Amèrica del Sud, Austràlia i Àsia.

6.CLIMA:El clima és calorós i alterna una estació humida amb moltes

pluges i una seca-.La estació seca és molt àrida i això fa que es produeixin

incendis. La temperatura mitjana és de 23 graus. Clima. Les sabanes són tropicals, amb altes temperatures tot l'any però amb pluges altament estac.

7. VEGETACIÓ: Els arbres, palmeres i arbusts també pertanyen a famílies i

gèneres de distribució exclusivament tropical. Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida. La sabana es molt seca, i solen haver arbres, però també hi ha rius i llacs.

8 . FAUNA: La sabana és la zona terrestre més rica en varietat d'espècies animals i en nombre d'exemplars. Constitueix, per l'abundància d'herbes altes i mitjanes, el paradís dels herbívors, entre els quals hi ha prop d'un centenar d'espècies d'antílops.En nombre i varietat, la població de mamífers ungulats de la Sabana africana és incomparable amb la de qualsevol altra part del món. Els antílops, zebres i girafes pasturen i són les preses dels lleons i altres depredadors.

A la sabana hi trobem diferents tipus d’animals, com ara els que explicaré a continuació:

Els antílops mascles tenen banyes i les femelles no, aquests animals són herbívors i viuen en grups perquè un depredador no sàpiga a quin menjar-se.

La zebra sembla un cavall, però té ratlles blanques i negres. És herbívor, mengen herba tosca i fulles.

La girafa té un coll molt llarg per arribar a agafar les fulles més tendres dels arbres. A les diferents parts d’Àfrica tenen unes taques diferents.

El Rinoceront blanc és el rinoceront més gran que existeix, té dues banyes una petita i una gran. És herbívor, es troba en perill de extinció.

L’elefant africà té les orelles molt grans per poder-se ventilar, les fa servir de vano. Menja fulles del arbres i viu en grups.

El búfal mascle té banyes i les femelles no. Fan migracions molt llunyanes . És de la família de les vaques. És un animal vegetarià.

El nyu és un animal herbívor fa migracions molt llargues, de més de 50km corrent.

La gasela ,el mascle te banyes i la famella no, es herbívor, fa grans migracions cap al sud.

El lleó no caça i caça la lleona es diferencien per que el lleó te una gran mata de pel i la lleona no.

El guepard és l’animal més ràpid del mon arriba a córrer fins a 120 km/h en 15 segons.

La hiena no mata als animals només s’els menja quan estan morts.

L’àliga marcial és l’àliga més gran de l’africa, amb una grandària de fins a 2,12 mts

El voltor de Rüppell, pot volar fins a 11.000 mts d’alçada. Només pon 1 o 2 ous.

El teixidor, només s’aparellen els teixidors que saben fer el niu per convencer a les femelles. El mascle es groc.

Els tèrmits , son les formiges de la sabana menjen tot el que troben i fan formiguers gegants.

La llagosta és un insecte que es reprodueix molt ràpidament. A vegades formen plagues que arrasen amb tota la vegetació.

L’escurçó es carnívora i no menja animals mes grans que ella i si et pica el seu verí pot ser mortal.

9. POBLACIÓ: A la sabana africana viu el poblat dels Khoikhoi. Són

persones de baixa estatura; mesuren 1.5 metres i no tenen pèl al cos; només tenen cabell al cap. Tenen les parpelles dels ulls molt grans per protegir-los del sol. Tenen la pell fosca i arrugada pel sol. Es comuniquen amb un llenguatge que fan a través de sons amb la boca i la llengua. Les tribus africanes són uns mestres de la supervivència.

Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Altres són agricultors i practiquen la rotació de conreus. Al costat de l’agricultura tradicional es troben extenses plantacions explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te... i d’altres productes industrials, com ara el cotó, que els reporten grans beneficis mentre la població indígena continua amb problemes d’alimentació

10. CURIOSITATS :

http :// lomas . excite . es / un - ciclista - atropellado - por - un - antilope - en - plena - sabana - V 27483. html - El voltor de Rüpell va xocar contra un avió de tan alt que volava (11277 metres).

- Les girafes poden arribar a mesurar més de 5 metres d´alçada.

- A la sabana hi ha molt poca aigua i per això els animals que hi viuen estan adaptats per aguantar fortes onades de calor.

- A la sabana hi ha 3 grans problemes: tala d´arbres, explotació del terreny i caça furtiva.

- En Ragmond Dart va trobar el 1924 un crani petrificat d´un home prehistòric i això va portar a decobrir que l´home es va originar a la sabana africana.

L A S E L V A BERTA PASCUALQUERALT ANGLERILLSÒNIA MORASERGI BARBA

LA SELVA

PAISATGE DE LA SELVA: A la selva hi ha molts arbres alts les fulles són grans i planes, l’ambient és molt humit i ombrívol. Arran de terra no hi llum perquè no creixin herbes per això els animals es canvien de lloc per trobar aliments.

DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE: (LA SELVA TROPICAL) - Es molt humida, és un lloc on fa molta calor es el mateix durant el dia que en la nit sense importància la època del any, plou durant una major part de l’any. El riu Amazona recorre el continent de oest a est, te una longitud de 6800 km per tant es un dels rius més llargs del món.

SITUACIÓ EN EL MÓN:(Brasil) ( equador) (...)

Es la confluència del riu Negre, amb les agües més fosques, amb el riu Solimoes (com és dit el riu Amazones en Brasil) de aigües més clares.

CLIMA: Tropical humit, calorós i plujós. aire però la humitat no gaire, sol estar entre 72% i 92% d’humitat. Les selves estan situades a les zones tropicals del planeta , a banda i banda de l’Equador.

VEGETACIÓ: La vegetació de la Selva és molt frondosa. La llum del sol no pot penetrar fins la terra i per tant les plantes han de créixer i enlairar-se per a poder gaudir de la llum del sol. Les heures s’enganxen als arbres i s’hi enfilen per arribar a veure el cel.Per sorpresa del que ens podíem imaginar a la Selva Amazònica no s’hi troben gaire fruits comestibles i, els seus habitants

han de cremar trossos de selva per a poder-hi conrear, tot i que la terra no es gaire bona i per tant les collites són limitades i “efímeres”. En tres o quatre anys la terra deixa de donar fruit i, cal anar a cremar un altre tros.Hi han més de 200 especies d’arbres. Les fulles dels quals generalment son allargades. La vegetació de la selva és més variada que la de la Terra.

FAUNAPoden arribar a viure unes 150 espècies en un sol arbre.

● Hi ha molts micos aranya● Hi ha rèptils hi ha sargantanes i cocodrils. Hi ha el peix més

gran que existeix d’aigua dolça pesa 200 kg. (com es diu?)● Moltes especies

son famoses per la velocitat que poden arribar a córrer dins l’aigua. (quines?)

POBLACIÓ: Al cor de la selva hi ha tribus indígenes que sobreviuen gracies a la caça, la pesca i la recol·lecció .Alguns no han tingut mai contacte amb el mon exterior. Conèixer molt bé la selva, la respecten i s’ha aprofiten tot el que els hi dona, sense fer-la malbé.

aquesta es la tribu Yagnomami

CURIOSITATS: Contra-diccions de l'Amazones: ”advocats amenaçats de mort, terratinents acusats de tenir esclaus, indis que estan aconseguint importants victòries polítiques, buscadors d’or generosos i arruïnats, científics que tenen por que la selva desaparegui abans no acabin les seves investigacions ... L’ Amazones és l’exemple clar de la lluita entre el desenvolupament i el medi ambient!!!En aquests moments la lluita més important és la contaminació per mercuri, degut a les extraccions d’or (per cada tona extreta d’or es llença una tona de mercuri al riu)”

(Revista Altaïr, juny 1994)

Tots hem treballat per fer aquest treball.

SOM LA BERTA , LA QUERALT , EL SERGI I LA SONIA.