Embed Size (px)
DESCRIPTION
Aquesta guia és una selecció personal d´itineraris d´alta muntanya a l´Alt Àneu, una de les regions més belles i millor conservades del Pirineu, llar d´alguns dels escassos óssos que habiten la serralada. Cap de les rutes presenta dificultats tècniques i totes ellles estan a l´abast de qualsevol excursionista mitjà. La meitat d´elles són a més apropriades per a famílies excursionistes amb nens. Tant si fem una sortida curta amb els nens com si ens aventurem en els seus racons més remots, les muntanyes de l´Alt Àneu ens sorprendran pels seus paissatges grandiosos, la seva natura ben conservada, la seva fauna i la seva soletat.
Citation preview
Alt Àneu
IÑAKI ALCORTA
Alt ÀneuCAMINANT PEL TERRITORI
DE L´ÓS DEL PIRINEU
Alt Àneu
Caminant pel territori de l’Ós del Pirineu
IÑAKI ALCORTA
Copyright © 2012 Iñaki Alcorta Loyola
Es permet la còpia, impressió i distribució lliure de tots els continguts d’aquesta obra, citant la procedència i únicament per a un ús no comercial
Foto portada: El cim del Pic de Rosari
DEDICATÒRIA
Als meus fills Asier, Núria i Aitor
AGRAÏMENTS
Vull agrair al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya l'autorització per incloure en aquesta guia la fotografia de l'óssa Caramelles amb els seus dos cadells, captada per una càmera automàtica a les muntanyes de l'Alt Àneu l'estiu del 2010.
SOBRE L’AUTOR Vaig néixer l'any 1963 a Eibar (País Basc). Vaig estudiar a Pamplona i visc i treballo a Barcelona des de fa més de 20 anys. Sóc Doctor en Medicina i Especialista en Hematologia. Com a alpinista he realitzat nombroses ascensions i travesses (i alguna que altre bogeria) a les muntanyes d'Euskal Herria, la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, els Alps, els Andes, a l'África i a Nova Guinea. Estic casat i tinc 3 fills de 1, 10 i 12 anys actualment, amb els que gaudeixo de la muntanya com mai abans. He escrit una vintena d'articles científics en revistes mèdiques, però aquesta es la meva primera guia de muntanya. Sóc soci del Club Deportivo de Eibar i de l'Unió Excursionista de Sant Martí de Provençals (UESMAP).
ÍNDEX
PREFACI ........................................................................................................ 11
INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 13
L’Alt Àneu ....................................................................................................... 13
L’Ós del Pirineu .............................................................................................. 17
Anar a la muntanya amb els nens ................................................................ 19
INFORMACIONS PRÀCTIQUES ........................................................... 23
Com arribar-hi ................................................................................................ 23
Quan anar-hi ................................................................................................... 23
Allotjament ...................................................................................................... 24
Serveis .............................................................................................................. 24
Taxis ................................................................................................................. 24
Mapes ............................................................................................................... 25
Informació meteorològica............................................................................. 25
Normativa mediambiental ............................................................................ 25
Regulació del trànsit motoritzat ................................................................... 26
En cas de que ens trobem amb un ós... ...................................................... 27
... i amb mastins .............................................................................................. 27
Per saber més de l’Ós del Pirineu ................................................................ 28
MAPA DELS ITINERARIS ....................................................................... 31
ASCENSIONS ............................................................................................... 35
Pic de Quartiules (2.226 m) .......................................................................... 37
Pic del Pinetó (2.647 m) ................................................................................ 40
Lo Tésol (2.700 m) ......................................................................................... 44
Pui de la Bonaigua (2.778 m) ........................................................................ 48
Pic de Bassiero Oriental (2.897 m) .............................................................. 52
Tuc de la Cigalera (2.497 m) ......................................................................... 57
Cap del Muntanyó d’Àrreu (2.630 m) ......................................................... 61
Pic de la Plana (2.493 m) ............................................................................... 65
Pic de Rosari (2.608 m) ................................................................................. 69
Pic de Pilàs (2.657 m) .................................................................................... 73
Tuc de Bonabé (2.723 m) .............................................................................. 77
Pic de Qüenca (2.639 m) ............................................................................... 82
Pic des Miques (2.492 m) .............................................................................. 86
Mont-roig (2.864 m) ...................................................................................... 90
Pic de Montalt (2.495 m)............................................................................... 95
Pic de Gel (2.499 m) ...................................................................................... 99
Pic de Vinyals (2.398 m) ................................................................................ 103
Pic de Clavera (2.721 m) ............................................................................... 107
Bony de la Mina (2.279 m) ............................................................................ 112
Pic de Moredo (2.766 m) .............................................................................. 116
RESUM DE LES ASCENSIONS .............................................................. 121
PREFACI
Aquest llibre no és un recull exhaustiu i enciclopèdic de totes les muntanyes de l'Alt Àneu amb tots els seus itineraris d'ascensió i variants possibles. Tampoc és una guia naturalista ni turística. És senzillament una selecció personal d'itineraris d'alta muntanya a l'Alt Àneu, escollits bé per la seva bellesa o interès muntanyenc o perquè siguin factibles de realitzar per famílies excursionistes amb nens. De fet, he realitzat prop de la meitat dels itineraris amb els meus fills i aquesta guia pretén també que altres famílies ho facin.
Cap de les ascensions descrites en aquesta guia presenta dificultats
tècniques i totes elles estan a l'abast de qualsevol excursionista mitjà. En alguns casos, la distància i desnivell del recorregut fan necessari un bon estat de forma física per afrontar l'ascensió.
Vista des del cim del Tuc de Bonabé
ALT ÀNEU
12
Tant si fem una sortida curta amb els nens com si ens aventurem en els seus racons més remots, les muntanyes de l'Alt Àneu ens sorprendran pels seus paissatges grandiosos, la seva natura ben conservada, la seva variada fauna i la seva solitud, ja que aquestes muntanyes no solen aparéixer en les guies excursionistes ni als llistats dels col.leccionistes de cims de prestigi. Caminant per elles percebrem, però, l'essència del Pirineu.
Cap del Muntayó d’Àrreu i Estany de Garrabea
INTRODUCCIÓ
13
INTRODUCCIÓ L'Alt Àneu
Les Valls d'Àneu es troben a l'extrem nord del Pallars Sobirà, en els
confins de Catalunya, incrustades entre la Val d'Aran a l'oest, la vall de Cardós a l'est i l'Ariège al nord, en ple cor dels Pirineus catalans. Administrativament les valls d'Àneu estan constituïdes per quatre municipis: Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot.
El municipi d'Alt Àneu es va establir el 1970 agrupant els nuclis de població d'Alós d'Isil, Isil, Sorpe, Borén, Àrreu, Isavarre, Son i València d'Àneu, que té la capitalitat. L'any 2010 l'Alt Àneu tenia 446 habitants. El municipi té una superfície de 217,8 km2, a una altitud que va des dels 1.000 m
ALT ÀNEU
14
a la confluència del riu de la Bonaigua amb la Noguera Pallaresa, fins als 2.903 m del Pic de Bassiero Occidental.
El poble d’Isil llest per a les ‘falles’
El territori de l'Alt Àneu està configurat per les valls del riu de la Bonaigua i el de la Noguera Pallaresa. Tots dos rius conflueixen a un quilòmetre aigües amunt d'Esterri d'Àneu i separen 3 àrees muntanyenques.
Al sud del riu de la Bonaigua, orientades en sentit est-oest, trobem les
muntanyes del sector septentrional del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de la Serra del Pago a la Serra de Saboredo, amb la seva característica fisonomia granítica, descomposta i escarpada. En aquest sector s'obren en sentit nord les valls de Cabanes i Gerber, i els magnífics boscos d'avets de la Mata de València i el Gerdar de Sorpe que, segurament són dels més destacats del Pirineu i de tota la península ibèrica.
Abraçat entre els dos rius queda el gran massís de Marimanya, també de
naturalesa granítica però de relleus més suaus, amb extenses àrees de prats alpins i bells i amagats llacs com els de Rosari, Garrabea i Airoto. En aquest
INTRODUCCIÓ
15
massís es troben també els originals pics de Moredo i Qüenca, de cims calcaris amb incrustacions de quarsita que brillen al sol i els fan fàcilment identificables des de molta distància.
Vista des del Pui de la Bonaigua cap el SO
Finalment, encaixonant la Noguera Pallaresa per l'est s'estén la Serra de Pilàs fins al Mont-roig, des d'on continua la carena fronterera amb França en direcció NO fins al límit comarcal amb la vall d'Aran. Les muntanyes d'aquest sector presenten extensos i gairebé impenetrables boscos en les seves cotes més baixes i costeruts vessants de prats alpins a les cotes altes, coronades en alguns sectors (Estanyardo, Mostiri-Mulats, Cunyes d'Aulà-Muntanyoles, Cernalla) per zones rocoses força escarpades.
L'Alt Àneu, a l'extrem nord del Pallars Sobirà gaudeix d'un clima
mediterrani pirinenc occidental. Les precipitacions oscil.len entre 700 mm anuals al fons de les valls i els més de 1.000 mm a les capçaleres. L'època de l'any amb més quantitat de precipitació sol ésser de l'abril al juny amb un altre pic al voltant del novembre. Els hiverns són molt freds i els estius suaus a les zones baixes i frescos a l'alta muntanya. Al juliol i l’agost les temperatures
ALT ÀNEU
16
màximes solen superar els 30 ° C a les valls i els 20 ° C en altitud, però les tardes i nits són fresques i agradables.
Els pics de Qüenca i Moredo
De forma similar que a d’altres indrets del Pirineu, les activitats econòmiques tradicionals a l'Alt Àneu han estat l'aprofitament dels recursos ramaders i forestals. En els últims decennis l'esquí, els esports d'aventura, el turisme en general, la millora de les vies de comunicació i el 'boom' immobiliari han transformat la fisonomia dels seus pobles i la forma de vida dels seus habitants, avui dia dedicats fonamentalment al sector terciari.
Tot i aquests canvis i la facilitat de l'accés a les muntanyes de l'Alt Àneu
(les excursions que ressenyarem parteixen dels propis pobles de la vall o requereixen aproximacions curtes en cotxe), aquestes han mantingut la seva solitud i el caràcter de territori remot i d’entorn ben conservat.
La inclusió de bona part del seu territori a la zona perifèrica del Parc
Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al Parc Natural de l'Alt
INTRODUCCIÓ
17
Pirineu, i la presència permanent al llarg de tot l'any de l'ós bru mostra clarament la qualitat de l'hàbitat d'aquestes muntanyes.
Estany d’Airoto
L’Ós del Pirineu L'ós bru (Ursus arctos) ha habitat al Pirineu des de fa milers d'anys.
Present a la toponímia, els escuts, les llegendes i les tradicions d'innombrables racons de les nostres muntanyes, la seva empremta és omnipresent en la cultura pirinenca.
Perseguits de manera implacable durant generacions, tirotejats i
enverinats, els últims óssos bruns autòctons de Catalunya probablement varen desaparèixer a finals dels 80 o principis dels 90 del segle passat. Alejandro Gamarra, guarda del refugi de Certascan, refereix haver vist un dels últims exemplars el 1987. Per la mateixa època, l’Albert Ibáñez i els seus col.laboradors del refugi de Vallferrera van iniciar l'estudi i seguiment de la presència de l'ós a l’esmentada vall amb vista a la seva possible recuperació.
ALT ÀNEU
18
Alguns autors parlen de possibles indicis de presència d'óssos a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà entre 1990 i 1995.
L’óssa Caramelles amb dos cadells a les muntanyes de l’Alt Àneu el 2010. © Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya
Pocs anys després, l'ós va tornar a les nostres muntanyes de la mà del Pla de Restauració i Conservació de l'Ós Bru als Pirineus del govern francès que va dur a terme la reintroducció d'exemplars procedents d'Eslovènia. Fruit de les reintroduccions de 1996-97 i 2006, avui les valls d'Aran i Àneu juntament amb els departaments francesos veïns de l'Alta Garona i l’Arièja, alberguen una població ossera minsa (uns 15-20 exemplars) però de gran potencial donada la presència d’ almenys 10 femelles: Hvala, Caramelles, S1-SLO5/Caramellita, Pollen, Bambou, Nhèu, Noissete, les dues cries de Bambou del 2010 (batejades el 2011 com Floreta i Fadeta), i una de les dues cries de Caramelles del 2010 (batejada com Plume). La veterana Ziva (reintroduïda el 1996) no ha donat senyals de vida des del 2008 i la aparentment estèril Sarousse (reintroduïda el 2006) sembla haver-se establert a la Ribagorça aragonesa.
INTRODUCCIÓ
19
Tres d'aquestes femelles (Hvala, Caramelles i Bambou) han criat 11 cadells en els últims 4 anys. El veterà mascle Pyros, reintroduït el 1997 és el pare de la majoria d’ells, la qual cosa pot representar un risc de cara a la viabilitat a llarg termini de la població d'óssos del Pirineu per la consanguinitat. Tanmateix, durant l'estiu de 2011 un altre gran mascle (Balou, reintroduït el 2006) sembla haver-se establert al mateix territori de Pyros, a qui pot rellevar com a mascle dominant.
Tant Pyros com Caramelles i les cries d'aquesta última freqüenten les
muntanyes de l'Alt Àneu. S'han censat també 2 mascles al Pirineu Occidental (Bearn, Ansó, Hecho,
Roncal), però és evident que sense reintroducció de femelles aquesta 'població' no té cap futur. Al Pirineu Oriental (Alt Ariège, Aude, Cerdanya) durant el 2011 no s'han detectat indicis dels 4 óssos que en els anys previs es movien per aquesta zona. Balou i segurament també U6-SLO14/Moonboots s'han desplaçat al nucli central, i als altres (Kouki, Boutxy) probablement els han matat il.legalment.
L'objectiu d'aquesta guia no és sortir a veure óssos (cosa que gairebé amb
tota seguretat mai no aconseguirem) sinó convidar el lector a visitar i a caminar per un dels racons més bells i millor conservats del Pirineu. La presència oculta de l'ós omplirà de misteri i emoció les nostres excursions i serà un al.licient més perquè els nostres fills ens acompanyin. Anar a la muntanya amb els nens
La majoria de les ascensions d'aquesta guia les he realitzat entre el 2008 i el 2011 amb els meus fills Asier i Núria que tenen actualment 12 i 10 anys. Amb aquesta guia vull també animar a tots els pares a sortir a l'alta muntanya amb els seus fills i anar més enllà de la típica excursió a una cascada o un llac.
A més a més del valor saludable de l'activitat física a l'aire lliure,
l'excursionisme estimula la capacitat de superació, afavoreix el coneixement dels propis límits, incrementa la resistència física i mental, i desenvolupa el nostre coneixement, amor i respecte per la terra en què vivim. En una societat en la qual tot pretén fer-se 'sense esforç' (aprendre idiomes sense esforç, aprimar-se sense esforç, netejar sense esforç, pagar sense esforç ...) la muntanya ensenya als nostres fills que l'esforç és necessari per aconseguir els nostres objectius.
ALT ÀNEU
20
Als adults, caminar a pas de nen i mirar amb ulls de nen ens permetrà
apreciar i gaudir millor de la riquesa natural de les nostres muntanyes.
Asier i Núria al Tuc de la Cigalera, agost 2010
És difícil donar unes normes generals sobre quin tipus d'ascensió és adequada en funció de l'edat. De fet, els nostres fills han pujat a les mateixes muntanyes tenint 2 anys de diferència. Cada pare coneix els seus fills i sap raonablement fins on poden arribar, tot i que sovint els subestimem i són capaços de fer molt més del que ens pensem.
Sobre la base de la nostra experiència, pensem que les excursions de fins a
300 m de desnivell, que representen una ascensió de 1h - 1h 30 min (anada), són aptes per a tots els nens de 4 - 7 anys. Les que suposen de 400 a 700 m de desnivell (2h - 2h 30 min d'ascensió) són aptes per a nens de 7 - 10 anys o menors molt caminadors, mentre que les de més de 700 m de desnivell i almenys 3 hores d'ascensió són apropiades només per a nens de més de 10 anys o menors molt caminadors.
INTRODUCCIÓ
21
Quan sortim a l'alta muntanya amb nens hem de triar un dia meteorològicament òptim, portar roba i calçat apropiats, aigua i menjar suficient i no plantejar-nos objectius per sobre de les nostres possibilitats. Hem de recordar que la muntanya no és el parc. Si no seguim les regles podem acabar lesionats, ferits o alguna cosa pitjor. També hem de saber que en molts llocs no hi ha cobertura de telefonia mòbil i l'ajuda, si la necessitem, pot trigar a arribar. En els llocs exposats o amb cert perill haurem d'estar atents als moviments dels nostres fills, guiar-los, i si cal ajudar-los.
Aquestes excursions estan pensades per realitzar-les a l'estiu, quan els dies
són llargs i la climatologia més benigna. No obstant això, a l'estiu també fa molta calor a l'alta muntanya. És aconsellable no tenir pietat amb els nostres fills (ni amb nosaltres mateixos) a l'hora de programar el despertador. Si comencem l'ascensió a trenc d’alba, se'ns farà més lleuger pujar amb la fresca del matí, anirem sobrats de temps per caminar relaxadament i gaudir i tindrem marge de maniobra davant qualsevol imprevist. També tindrem més oportunitats d'albirar l'abundant però esquiva fauna de l'Alt Àneu (cérvols, daines, cabirols, llebres, senglars, perdius, isards ...). A la muntanya mai ens penedirem d'haver sortit d'hora, però gairebé sempre d'haver-ho fet tard.
ALT ÀNEU
22
El massís de Marimanya
INFORMACIONS PRÀCTIQUES
23
INFORMACIONS PRÀCTIQUES Com arribar-hi
Els aeroports internacionals més propers són a Toulouse (França) i
Barcelona. L'any 2010 es va inaugurar l'aeroport de Lleida-Alguaire, però de moment té molt poques connexions.
Els dos eixos d'accés per carretera a l'Alt Àneu són d'una banda des de la
Val d'Aran superant el port de la Bonaigua i de l'altra des de Sort per la vall de la Noguera Pallaresa.
Des del País Basc l'accés més directe és per la Val d'Aran a la qual s'arriba
a través de França, recorrent els 300 km aproximadament des de Sant Sebastià a Vielha per les carreteres franceses A-64 i N-125.
Des de Barcelona (240 km), per arribar a Sort hi ha diverses opcions
encara que probablement la més còmoda sigui per la A-2, C-14 i L-512 per Tàrrega i Isona fins a Tremp i després per la C-13.
Per als que procedeixen del centre d'Espanya, la via d'accés més evident
és des de Lleida per la C-13 fins a Sort (125 km). L'empresa ALSA manté una línia d'autobusos a Esterri d'Àneu des de
Lleida (3 hores de viatge) i des de Barcelona (5 hores de viatge). Es poden consultar els horaris i tarifes i fer la reserva del bitllet a la seva pàgina web (www.alsa.es).
Des de l'any 2010, durant els mesos d'estiu, funciona un servei
d'autobusos gestionat per Alsina Graells que fa un recorregut al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici enllaçant les poblacions de la vall de Boí, el Pont de Suert, Vielha, Esterri d'Àneu, Llavorsí i Sort. Més informació a la pàgina web de Parcs de Catalunya (www.gencat.cat/parcs/) o als telèfons 973 69 61 89 (Boí) i 973 62 40 36 (Espot). Quan anar-hi
L'època recomanada per les excursions a l'Alt Àneu és entre el maig i l’ octubre. A principis del maig pot haver encara massa neu a les muntanyes, el
ALT ÀNEU
24
que allarga i endureix les ascensions i fa necessari portar el material adequat (piolet, grampons). A finals de l'octubre els dies són curts, el temps més variable, les temperatures baixen i sovint hi neva.
L'hivern és la temporada alta per als esquiadors i els practicants de
l'excursionisme amb raquetes de neu. L'Alt Àneu i les valls veïnes ofereixen un ampli ventall d'estacions d'esquí (Baqueira-Beret, Espot Esquí, Port Ainé, Tavascan), així com de possibilitats d'esquí de muntanya i excursionisme hivernal que estan fora de l'àmbit d'aquesta guia.
Allotjament
Tant el municipi d'Alt Àneu com els veïns Esterri i la Guingueta d'Àneu
disposen d'una àmplia i variada oferta d'allotjaments de tot tipus: hotels, apartaments, cases rurals, refugis i càmpings.
Lleidatur, el portal oficial de turisme de Lleida, ha desenvolupat un
complet cercador d'allotjaments a la zona (www.lleidatur.com). Podem complementar la seva informació amb la del Consorci de Turisme de les Valls d'Àneu (www.vallsdaneu.org) i la de l'Ajuntament d'Alt Àneu (altaneu.ddl.net).
També es poden trobar ofertes d'apartaments en els cercadors
especialitzats en lloguer vacacional (www.niumba.com, es.rentalia.com).
Serveis A Esterri d'Àneu, la principal població de les valls d'Àneu, es poden
trobar tots els serveis per cobrir les nostres necessitats: supermercats i comerç especialitzat, ferreteria, bugaderia, bancs i caixers automàtics, farmàcia, ambulatori, piscines públiques, gasolinera, taller mecànic, oficina de turisme, empreses d'esports d'aventura, centre BTT, hípica, etc.
A Sort (a 34 km) hi ha un ambulatori amb servei de 24 hores, així com
comissaria dels Mossos d'Esquadra. Els hospitals més propers es troben a Vielha (a 40 km pel port de la Bonaigua) i Tremp (a 75 km).
Taxis
INFORMACIONS PRÀCTIQUES
25
Pot ser útil contractar els serveis d'un taxi local (habitualment furgonetes 4x4) per fer una aproximació per pista forestal en algun dels itineraris de la guia si no disposem de vehicle tot terreny, o per concertar la recollida si finalitzem l'ascensió en un punt diferent al d'inici. En les pàgines web del Consorci de Turisme de les Valls d'Àneu i l'Ajuntament d'Alt Àneu, esmentades més amunt, trobarem les dades de contacte actualitzades.
Mapes
La cartografia més detallada que cobreix aquesta zona és el mapa
topogràfic de Calalunya 1:25.000 "Parc Natural de l'Alt Pirineu NW (Vall d'Àneu, Mont-roig)" de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.es).
Per a les ascensions al sector meridional de l'Alt Àneu es pot utilitzar
també el mapa "Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici" a escala 1:25.000, de l'Editorial Alpina (www.editorialalpina.com).
Les altituts i la toponímia utilitzades en aquesta guia són les de l'Institut
Cartogràfic de Catalunya i del Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.
Informació meteorològica
Per conèixer la previsió del temps recomanem consultar el Servei
Meteorològic de Catalunya a Internet (www.meteocat.com), que ofereix una detallada previsió meteorològica per al Pirineu (Encapçalats: Predicció, Predicció al Pirineu). A la mateixa pàgina web podrem també consultar les dades de l'Estació Meteorològica Automàtica de la Bonaigua (2.266 m), actualitzats cada mitja hora (Dades meteorològiques, XEMA).
El Servei Meteorològic francès ofereix a la seva pàgina web
(www.meteofrance.com) una predicció per zones de muntanya (Capçaleres: Montagne, Pyrénées Est) en la qual podem també trobar dades de l'estació meteorològica del Port d'Aulà (2.140 m) de l'última quinzena o quadrimestre actualitzats diàriament (Relevé de haute montagne, Pyrénées Est, Port d'Aula - Couserans). Normativa mediambiental
ALT ÀNEU
26
Bona part de les excursions d'aquesta guia transcorren per paratges naturals protegits. És la nostra obligació comportar-nos de manera responsable i respectuosa amb els valors naturals del territori i respectar les normatives de protecció. Les recomanacions generals quan es visita un Parc Nacional o un parc natural són les següents:
- Està totalment prohibit encendre foc, excepte en les àrees d'esbarjo
proveïdes de barbacoes amb mataguspires. - S'ha de respectar la flora i no arrencar cap planta o vegetal. - S'ha de respectar la fauna i els seus hàbitats. Està prohibit capturar o
molestar els animals, excepte les espècies cinegètiques en els llocs autoritzats i amb els permisos oportuns.
- No recollir roques ni altre tipus de mineral. També són patrimoni protegit.
- Respectar la propietat privada. No trepitjar els camps de conreu ni malmetre els prats de dall.
- Els gossos potencialment perillosos han d'anar lligats, ja que poden perjudicar el bestiar i la fauna protegida del Parc Natural.
- Evitar fer sorolls innecessaris que puguin pertorbar la tranquil�litat dels espais naturals i afectar la fauna salvatge.
- Endur-se les escombraries i dipositar-les als contenidors adequats. No embrutar el paisatge del que tots gaudim.
- Recordar que l'acampada lliure està prohibida. Al Parc Natural de l'Alt Pirineu només es pot fer nit amb tenda de 20:00 a 8:00 h per sobre dels 2.000 m d'altitud; fora d'aquest horari no hi pot haver cap tenda muntada.
- Respectar els senyals informatius i la resta d'infraestructures dels Parcs.
- Tenir present que en tot moment s'han d'atendre les indicacions dels agents rurals i del personal dels Parcs i Paratges Naturals.
Regulació del trànsit motoritzat
A ningú ens agrada veure tot terrenys a la muntanya quan anem
d'excursió, però hem de reconèixer que aquests vehicles ens permeten escurçar notablement la durada i el desnivell d'algunes ascensions que discorren en part per pistes de muntanya, la qual cosa és especialment interessant si anem amb nens perquè ens possibilitarà accedir a llocs i realitzar ascensions que d'altra manera serien inviables. Si no disposem d'un
INFORMACIONS PRÀCTIQUES
27
vehicle tot terreny propi, podem contactar amb els taxis locals per fer el trajecte per pista.
Des de principis del 2011 una normativa municipal de l'EMD d'Alós d'Isil
ha establert el tancament de la pista principal des del refugi del Fornet cap a Montgarri des de l'1 de novembre fins l'1 de juny. Així mateix ha quedat totalment prohibida la circulació de vehicles durant tot l'any en les pistes que parteixen de Perosa cap al Port de Salau i cap al Ras de Bonabé (pista de les mines de Peipicat). La pista de Moredo no ha quedat subjecta a restriccions.
En cas de que ens trobem amb un ós...
Trobar-nos amb un ós és un fet excepcional ja que és un animal molt
escàs, discret i que evita als humans. Té un olfacte extraordinari, una bona oïda i una vista mediocre. Si detecta la nostra presència evitarà trobar-se amb nosaltres. La Office Nacional de la Chasse et de la Faune Sauvage (ONCFS) francesa ha editat uns fulletons amb recomanacions per als excursionistes; els principals missatges són:
- Ajudar a que l'ós detecti la nostra presència fent una mica de soroll. - No seguir mai els rastres d’un ós. - No intentar mai acostar-se a un ós, sol o acompanyat de cadells,
encara que es trobi a gran distància. - En cas de portar gossos, mantenir-los lligats al nostre costat evitant
que s'apropin i provoquin l'ós. En cas de trobada a curta distància (menys de 50 metres): - Mostrar-se calmadament, parlar i moure's amb tranquil�litat per
ajudar a que l'ós ens detecti i identifiqui. - Allunyar-se progressivament, evitant el camí que l'ós pogués prendre
per fugir. - No córrer. - Si l'ós es posa dret no és un signe d'agressivitat sinó que pretén
olorar-nos i detectar-nos millor.
... i amb mastins
Més probable que trobar un ós és topar-nos amb els mastins (patous) que custodien els ramats. Aquests grans gossos neixen i es crien enmig dels
ALT ÀNEU
28
ramats establint grans llaços afectius i socials amb els bens, desenvolupant un instint de protecció cap a ells. L'aparició de qualsevol element estrany al ramat els posa en guàrdia. El gos s'interposarà entre el ramat i nosaltres, intentarà identificar-nos i efectuarà lladrucs d'advertència, podent arribar a atacar si sent que el ramat està en perill. Un altre fulletó de l’ONCFS detalla la conducta a seguir davant una trobada amb mastins:
- Mantenir la distància. - Vorejar àmpliamente l'àrea de pastura o repòs de les ovelles. - Evitar comportaments (com intentar acariciar, agafar o fotografiar
un be) que el gos pugui interpretar com un atac. - Si s'està davant d'un mastí, adoptar un comportament calmat i passiu
per tranquil�litzar-lo. Si ens sentim intimidats, allunyar-se lentament. - En cas de portar gossos, tenir-los lligats amb nosaltres i mantenir
una distància prudent amb el ramat (150 - 200 m). - Si anem en BTT, baixar de la bicicleta abans d'acostar-se a un ramat.
Per saber més de l'Ós del Pirineu
L'any 2012 està prevista l'apertura de la Casa de l'Ós a Isil com a centre d'interpretació de l'ós, iniciativa de l'ajuntament d'Alt Àneu i l'ONG Acció Natura, en col�laboració amb la Fundación Oso Pardo. Durant algunes setmanes de l'estiu de 2011 ha romàs oberta una exposició temporal al refugi d'El Fornet amb part dels continguts que seran instal�lats a Isil. S'han creat també 2 itineraris que parteixen d'Isil per conèixer l'hàbitat de l'ós. Per més informació sobre aquestes activitats consultar el lloc web d'Acció Natura (www.accionatura.org), en les capçaleres: ecoturisme, ¡segueix la pista de l'ós!
Sense sortir de casa es pot visitar la pàgina web del govern francès
consagrada a l'ós (www.ours.ecologie.gouv.fr), on trobarem més dades actualitzades del seguiment de la població ossera pirinenca, així com fotografies i vídeos dels óssos.
L'organització ecologista Depana ha desenvolupat un joc en línia
anomenat 'Descobrint l'ós bru del Pirineu' (en castellà, català i aranès) que ajudarà als nostres fills (i a nosaltres) a saber més sobre el famós plantígrad. Pot jugar-se a www.depana.org.
INFORMACIONS PRÀCTIQUES
29
El territori de l'ós
ALT ÀNEU
30
Les bordes de Pina i el Mont-roig al fons
31
MAPA DELS ITINERARIS
ALT ÀNEU
32
33
1. Pic de Quartiules 11. Tuc de Bonabé
2. Pic del Pinetó 12. Pic de Qüenca
3. Lo Tésol 13. Pic des Miques
4. Pui de la Bonaigua 14. Mont-roig
5. Pic de Bassiero Oriental 15. Pic de Montalt
6. Tuc de la Cigalera 16. Pic de Gel
7. Cap del Muntanyó d'Àrreu 17. Pic de Vinyals
8. Pic de la Plana 18. Pic de Clavera
9. Pic de Rosari 19. Bony de la Mina
10. Pic de Pilàs 20. Pic de Moredo
ALT ÀNEU
34
Pics de Marimanya i Rosari
35
ASCENSIONS
ALT ÀNEU
36
PIC DE QUARTIULES
37
Pic de Quartiules (2.226 m)
Aquest modest cim, de fàcil ascensió i apte per a nens petits ens ofereix vistes de vertigen sobre la vall d'Espot i una gran panoràmica des de la Pica d'Estats al Mont Valier i sobre les muntanyes del massís de Marimanya.
Cim del Pic de Quartiules
Punt de sortida: Aparcament del Refugi del Pla de la Font (1.987 m). Aproximació: Des d'Esterri ó València d'Àneu ens dirigim a la C-28 en sentit O. Poc després de València prenem un desviament a l'esquerra fins a Son (5 km). Continuem per la carretera asfaltada en direcció a Espot i al cap de 3 km trobem a mà dreta la pista forestal de 8,5 km que ens porta fins a l'aparcament del refugi del Pla de la Font. La pista es troba en bont estat i és apta per a vehicles convencionals. Horari: 1h (amb nens). Desnivell: 239 m. Distància: 1,9 km. Nens: Apta per a nens de més de 4 anys.
ALT ÀNEU
38
PIC DE QUARTIULES
39
Itinerari:
Des de l'aparcament ens dirigim per l'ampla pista en direcció al refugi del Pla de la Font, distant uns 600 metres, a on arribem al cap de 15 minuts. Al costat del refugi un pal indicador ens assenyala el camí cap al "Mirador". Hem de continuar pel bell prat, senyalitzat amb estaques de fusta amb marques de pintura groga, en direcció S fins arribar al Coll de Fogueruix (2108 m, 35 min), on hi ha un mirador cap a la vall d'Espot i una taula d'orientació.
Des del coll girem cap al NE per trobar el sender que s'endinsa al bosc, senyalitzat amb fites de pedra i petits cercles de fusta vermella clavats als pins. El camí puja al principi amb suavitat, però després ens trobem un tram de fort pendent pel bosc, que ens deixarà als prats superiors de la muntanya. Continuem cap al SE per terreny boscós i prats fins albirar a la nostra dreta un promontori clar (2224 m, 1 h) amb grans vistes. El cim, en realitat, és l'elevació coberta de pins i sense vistes situada una cinquantena de metres al nord-est.
ALT ÀNEU
40
Pic del Pinetó (2.647 m) Fàcil ascensió amb trams de fort pendent a un cim que roman ocult
gairebé fins al final i que ofereix bones vistes sobre les muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Pui de Linya, Encantats, Peguera, Montsaliente).
Refugi del Pla de la Font
Punt de sortida: Aparcament del Refugi del Pla de la Font (1.987 m). Aproximació: Des d'Esterri ó València d'Àneu ens dirigim a la C-28 en sentit O. Poc després de València prenem un desviament a l'esquerra fins a Son (5 km). Continuem per la carretera asfaltada en direcció a Espot i al cap de 3 km trobem a mà dreta la pista forestal de 8,5 km que ens porta fins a l'aparcament del refugi del Pla de la Font. La pista es troba en bont estat i és apta per a vehicles convencionals. Horari: 2h 30min (amb nens). Desnivell: 660 m. Distància: 4 km. Nens: Apta per a nens de més de 7 anys o menors ben entrenats.
PIC DEL PINETÓ
41
ALT ÀNEU
42
Itinerari:
Iniciem la marxa per la pista que es dirigeix al refugi, a on arribem en 15 minuts. Al costat del refugi hi ha un pal indicador que assenyala els itineraris que es poden seguir des d'allà. Ascendim a continuació pel prat en direcció S (hi ha estaques de fusta que indiquen el camí) cap al Coll de Fogueruix. Abans d'arribar-hi, un altre pal indicador ens assenyala que hem de girar a la dreta (O) cap al bosc, on trobem un bon corriol que, després de discórrer entre els pins, ens portarà a camp obert a la Plana d'Aires (2.220 m, 50 min), amb grans vistes sobre la vall d'Espot.
Tenim ara davant nostre el gran serrat herbós de Lo Planell que ascendim per un bon sender que efectua àmplies ziga-zagues. A mitja pujada el camí es difumina, però apreciem marques de pintura groga en una roca i també fites que ens guien fins arribar a la vora superior del turó (2.450 m, 1h 30min).
A continuació, el pendent es suavitza durant un parell de centenars de metres abans d'afrontar un nou pendent, bé directament o seguint un sender que fa un ampli flanqueig cap a la dreta. Per qualsevol de les opcions sortim a la part superior del turó, passem al costat d'una petita cova (El Forat del Pa) i arribem al cim de Milpotros (2633 m, 2 h 15 min), des d'on veiem per
PIC DEL PINETÓ
43
primera vegada el cim del Pic del Pinetó just davant nostre. Hem de baixar uns pocs metres fins a un coll entapissat de “caques” de cabra i ascendir amb facilitat per la senzilla cresta E del Pic del Pinetó (2.647 m, 2h 30min).
Lo Planell, Roca Blanca, Lo Tésol i Pui de la Bonaigua des del refugi
ALT ÀNEU
44
Lo Tésol (2.700 m) Aquesta muntanya és fàcilment identificable per la seva enorme pala NE
que es projecta sobre el poble de Son. La seva ascensió es realitza normalment des del Pas del Coro directament pels forts pendents de la gran pala herbosa. Aquí ressenyem un altre itinerari per la Canal de les Estanyeres.
Lo Tésol des del Centre de Natura de les Planes de Son
Punt de sortida: Centre de Natura de les Planes de Son (1.536 m). Aproximació: Des d'Esterri o València d'Àneu ens dirigim a la C-28 en sentit nord. Poc després de València prenem una desviació a l'esquerra fins a Son (5 km). A la sortida del poble prenem la desviació a la dreta que al cap de 1,5 km ens deixa a les portes del Centre de Natura. Horari: 3h 15min. Desnivell: 1.164 m. Distància: 8,4 km. Nens: No apta per a nens. Des del Pas del Coro pot ser apta per a nens majors de 10 anys.
LO TÉSOL
45
ALT ÀNEU
46
Itinerari:
Iniciem la marxa a la porta d'entrada al Centre de Natura on un pal indicador assenyala l'inici de la pista que condueix al Pas del Coro. Inicialment la pista transcorre dins del bosc amb força pendent, però després es suavitza sortint a terreny obert amb precioses vistes sobre la vall de les Planes de Son i els cims de Lo Tésol i la Roca Blanca. Al final de la vall la pista s'endinsa al bosc, ascendint suaument entre l'aroma penetrant de les coníferes.
Al cap de 4,2 km (1.872 m, 1h) arribem a una bifurcació de la pista. Un pal indicador ens assenyala que per l'esquerra es continua cap al refugi del Pla de la Font i per la dreta cap al Pas del Coro. És possible arribar fins aquest punt en vehicle tot terreny escurçant la durada de la marxa, tot i que la pista és aquí relativament estreta i hi ha poc espai per aparcar. Sí que n'hi ha un centenar de metres més enllà del senyal del Parc Nacional que prohibeix la circulació de vehicles cap al Pas del Coro, en un revolt a la dreta.
Continuem cap al Pas del Coro, però abans d'arribar-hi ens desviem per un ramal que gira bruscament a l'esquerra. Aquesta pista es va difuminant i desapareix en un prat, en el qual veiem unes estaques de fusta amb marques de pintura groga que marquen l'itinerari des del Pas del Coro al refugi del Pla
LO TÉSOL
47
de la Font. Seguim les marques cap a l'esquerra (S) i entrem al bosc on trobem un bon sender profusament senyalitzat amb marques grogues. Prosseguim planejant fins a sortir a un clar i més endavant a un gran replà obert (1.953 m, 1h 30min), des d'on s'aprecia directament sobre nosaltres (O) la Roca Blanca, Lo Tésol i entre els dos cims la Canal de les Estanyeres.
La canal és una successió de fortes pujades alternades amb falsos plans. No hi ha sender ni marques, però el terreny és herbós i la progressió no és difícil. Després de remuntar el segon ressalt (2.300 m, 2h 25min) és possible ascendir a la cresta a la nostra dreta i pujar per ella directes al cim. Penso que és preferible seguir per la canal, superant successius ressalts amb algun curt tram de pedrera fins al Coll de Son (2.586 m, 3h).
Seguidament continuem cap al N per un sender que recorre la senzilla i fàcil cresta fins al cim (2.700 m, 3h 15min), on trobarem una placa en memòria de Just Civat i Quique Bardella, esquiadors d'Esterri sepultats per una allau en aquesta muntanya en la primavera del 2008.
ALT ÀNEU
48
Pui de la Bonaigua (2.778 m)
Muntanya de gran volum i d'aspecte impressionant que vigila com un guardià la vall de la Bonaigua, amb la fisonomia típica de les muntanyes granítiques del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i que ofereix una gran vista sobre el turmentat paisatge del sector septentrional del parc nacional. La seva ascensió, però, no és fàcil ni agradable.
Pui de la Bonaigua des de Lo Tésol
Punt de Sortida: Aparcament del telecadira de la Peülla (1.913 m). Aproximació: Des d'Esterri o València d'Àneu ens dirigim a la C-28 que ens condueix cap a la Val d'Aran pel port de la Bonaigua. Al km 49,4 (a mà esquerra) es troba l'entrada a l'esplanada del telecadira de la Peülla, al sector Bonaigua de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Horari: 2h 45min. Desnivell: 865 m. Distància: 4,7 km. Nens: No apta per a nens.
PUI DE LA BONAIGUA
49
ALT ÀNEU
50
Itinerari:
Des de l'aparcament baixem un centenar de metres cap al riu, per creuar-lo al costat d'un pal indicador que assenyala la direcció cap a l'estany de Gerber i el refugi Mataró.
Caminem per un bon sender que planeja flanquejant un vessant herbós (És Paletes) i després puja suaument pel bosc fins a l' Estanyola de Gerber (2.020 m, 30min). El camí està marcat amb fites, marques de pintura vermelles i verdes i també amb estaques de fusta. Voregem aquest primer llac per la nostra dreta i ascendim fins arribar a un segon llac: l'estany Petit de Gerber (2125 m, 55min). Ara hem de caminar per la vessant E del llac (la nostra esquerra) fins al seu extrem, i en el punt en què el camí gira a la dreta per iniciar la pujada cap a l'estany de Gerber, a la confluència amb un barranc que baixa per la nostra esquerra, trobem una fita de pedres que ens indica el final del plaer i l'inici del treball.
En l'esmentat punt deixem el sender de l'Estany de Gerber i iniciem l'àrdua ascensió del barranc de les Mines d'Andreuet. Primerament ascendim cap a l'esquerra (SE) entre els nerets i les roques, fins arribar a un pendent d'herba coronat amb un bosquet de pins. Des d'aquí podem veure el que ens espera.
PUI DE LA BONAIGUA
51
Haurem de negociar l'extens i penós caos de roques en direcció SE, acostant-nos més aviat cap a la nostra dreta. De tant en tant trobem algunes fites que ens guien i ens conforten, fent-nos saber que algú ha estat aquí abans que nosaltres. Passem al costat d'uns característics boulders (2.360 m, 1h 45min) i ens dirigim cap al corredor d'herba que tenim davant i que baixa de la carena. Tot i les ganes que tenim de deixar el pedregar, és millor que en lloc de pujar per aquesta rampa herbosa, ho fem just per l'esquerra, al costat de la paret de roca, per un terreny descompost d'herba i tartera fins a trobar el següent corredor, que ens deixa al coll de Xemeneies (2.572 m, 2h 15min).
Seguidament hem de remuntar la carena cap al NE. El primer sector de la cresta és el més complicat, amb diversos gendarmes i fort pendent. No obstant això, podem evitar aquest tram fàcilment vorejant-lo pels inclinats pendents herbosos del vessant de Cabanes (E) i tornant a la cresta uns 100 m més amunt. A partir d'aquí la cresta és àmplia i senzilla i està formada per blocs de granit pels quals s'avança amb facilitat, sent necessari ocasionalment ajudar-nos de les mans. Al cim del Pui de la Bonaigua (2.778 m, 2h 45min) una placa recorda Eduard Castellarnau, alpinista de València d'Àneu mort en accident de muntanya als Alps l'estiu del 2008.
ALT ÀNEU
52
Pic de Bassiero Oriental (2.897 m)
Els Pics de Bassiero són les muntanyes més altes de l'Alt Àneu. Això, i el bell recorregut per la vall de Gerber ple de llacs i les fantàstiques vistes des del cim sobre les muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, especialment dels Encantats i el Peguera, justifiquen àmpliament la inclusió d'aquest itinerari a la guia.
Pic de Bassiero des del Coll de Bassiero
Punt de sortida: Aparcament del telecadira de la Peülla (1.913 m). Aproximación: Des d'Esterri o València d'Àneu ens dirigim a la C-28 que ens condueix cap a la Val d'Aran pel port de la Bonaigua. Al km 49,4 (a mà esquerra) es troba l'entrada a l'esplanada del telecadira de la Peülla, al sector Bonaigua de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Horari: 3h. Desnivell: 984 m. Distància: 6,9 km. Nens: No apta per a nens.
PIC DE BASSIERO ORIENTAL
53
ALT ÀNEU
54
Itinerari:
Des de l'aparcament baixem un centenar de metres cap al riu, per creuar-lo al costat d'un pal indicador que assenyala la direcció cap a l'estany de Gerber i el refugi Mataró.
Caminem per un excel�lent i còmode camí que planeja cap al SE fins a l'entrada de la vall de Gerber, on gira cap al S i s'endinsa al bosc fins arribar a l'Estanyola de Gerber (2.020 m, 30min) després d'una curta pujada entre els pins. Voregem l'estanyola per la seva esquerra (la dreta segons pugem) i ascendim fins arribar a un segon llac: l'estany Petit de Gerber (2125 m, 50 min). Continuem pel marge dret del llac fins depassar-lo totalment i arribar al torrent que desguassa l'Estany de Gerber, el qual baixa encaixonat entre roques des del llac (2.165 m, 1h 5min), destí habitual de desenes de turistes.
El camí deixa enrere al cap de pocs metres la vora de l'Estany de Gerber i ascendeix en ziga-zagues cap a l'esquerra (E) per guanyar altura i flanquejar cap al S, a mig vessant, la cubeta del llac. El camí segueix essent bo i està profusament senyalitzat amb fites i marques de pintura vermelles i verdes.
PIC DE BASSIERO ORIENTAL
55
Travessem una torrentera i ascendim un fort pendent entre roques, pins i nerets fins a sortir al costat de l’Estany Llong (2.315 m, 1h 25 min).
El camí ara serpenteja per l'herba entre blocs de granit amb trams planers i fins i tot en descens, que alternen amb petits ressalts que anem superant en un paisatge esquitxat de bells llacs fins arribar al refugi Mataró (2.460 m, 2h), situat en una gran roca sobre l'estany de l'Illa. Aquest refugi lliure està en molt bon estat, té capacitat per a 16 persones i disposa d'emissora, equip d'emergència, matalassos i flassades, i està òptimament situat com a punt de partida d'ascensions tant als Pics de Bassiero com als pics de Saboredo i Amitges a través del Coll de l'Estany Gelat al SO, així com per travesses cap a la vall de Cabanes o Sant Maurici.
Refugi Mataró
Des del refugi hem d'ascendir traçant un arc cap al SSE per uns tossals de roca granítica. Hi ha bastantes fites i alguna traça de sender que ens porten fins a un collet sobre la vall inundada de blocs descompostos de granit situada als peus dels Pics de Bassiero (2.550 m, 2h 15min). Des d'aquí ja veiem el corredor que condueix al coll de Bassiero cap al qual ens hem de dirigir. Seguim les fites que ens porten a flanquejar per l'esquerra (E) a mig vessant la base del Pic dels
ALT ÀNEU
56
Tres Puis fins a situar-nos a la base del corredor (2.610 m, 2h 25min). Pugem ara amb fort pendent, mantenint-nos a la nostra esquerra per terreny herbós per evitar les zones més desfetes del centre del corredor, fins arribar al Coll de Bassiero (2.740 m, 2h 45min).
Des d'aquí, el pendent es suavitza momentàniament abans d'afrontar la pujada final per un vessant herbós i de blocs de granit fins al cim del Pic de Bassiero Oriental (2.897 m, 3h).
La travessa cap al pic occidental (una mica més alt, amb 2.903 m) està reservada a muntanyencs amb experiència ja que exigeix baixar per terreny molt vertical i inestable fins a la bretxa que separa els dos pics enfilant-se després per un diedre-xemeneia i superant uns blocs fins al cim (i a més la tornada). La majoria dels excursionistes trobaran l'ascensió al Pic Oriental plenament satisfactòria.
TUC DE LA CIGALERA
57
Tuc de la Cigalera (2.497 m)
La carretera al port de la Bonaigua ens ofereix un punt de partida elevat per realitzar aquesta curta i agradable excursió per prats alpins. Grans vistes sobre les muntanyes del sector septentrional del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com sobre els grans massissos de Besiberri i la Maladeta.
Al cim del Tuc de la Cigalera
Punt de sortida: km 47,8 de la carretera C-28 (2.037 m). Aproximació: des d'Esterri o València d'Àneu ens dirigim a la C-28 que ens condueix cap a la Val d'Aran pel port de la Bonaigua. Uns 200 metres més amunt del km 48, en un revolt a l'esquerra, hi ha una àmplia esplanada on podem aparcar el cotxe i iniciar la marxa. Horari: 1h 45min (amb nens). Desnivell: 460 m. Distància: 2.2 km. Nens: Apta per a nens de més de 7 anys o menors ben entrenats.
ALT ÀNEU
58
TUC DE LA CIGALERA
59
Itinerari:
Pugem suaument per una fondalada herbosa en direcció NO fins trobar un sender marcat amb fites de pedra, on girem totalment cap al NE/E. El sender puja entre les ginestes fins a sortir a un prat freqüentat pels cavalls i les vaques. Seguint les fites de pedres ascendim per l'esquerra fins a la part superior del prat, on trobem un sender més marcat que continua cap a la dreta per sortir a un collet sobre la Bassa de Boscàs (2.220 m, 40 min). Des d'aquest collet s'aprecia en la seva integritat la ruta que hem de seguir fins a la Collada del Muntanyó i posteriorment cap al S per la carena fins al cim.
Per no perdre altitud ens dirigim per l'esquerra cap a algun dels caminets que flanquegen la cubeta del llac fins al seu extrem N, i després continuem bé a mig vessant o pel fons de la vall (una preciosa catifa d'herba verda) en direcció al coll. Depassem una pedrera que baixa de la carena del Tuc de la Cigalera que resulta temptadora com a via directa d'ascens i, de fet, jo ja vaig caure en la temptació; però, està constituïda per terra tova i bastant desfeta i amb forta inclinació. Sincerament, és molt millor continuar per la vall fins arribar a l'àmplia collada del Muntanyó (2.429 m, 1h 30 min).
ALT ÀNEU
60
Ara hem de canviar totalment de rumb per ascendir per un sender a l'esquerra de la carena N del pic. Aquest sender també té alguns trams desfets i amb pendent, però en general és fàcil i còmode i ens deixa al cim del Tuc de la Cigalera (2.497m, 1h 45min).
CAP DEL MUNTANYÓ D’ÀRREU
61
Cap del Muntanyó d’Àrreu (2.630 m)
Aquesta bella muntanya de fàcil accés des de la carretera a la Bonaigua està situada sobre les regions lacustres de Garrabea i Baciver. La seva ascensió és curta i senzilla però convé parar atenció a la cresta cimera final.
Tuc de la Cigalera (esquerra) i Cap del Muntanyó d’Àrreu (dreta)
Punt de sortida: km 47,8 de la carretera C-28 (2.037 m). Aproximació: Des d'Esterri o València d'Àneu ens dirigim a la C-28 que ens condueix cap a la Val d'Aran pel port de la Bonaigua. Uns 200 metres més amunt del km 48, en un revolt a l'esquerra, hi ha una àmplia esplanada on podem aparcar el cotxe i iniciar la marxa. Horari: 2h 30min (amb nens). Desnivell: 593 m. Distància: 3 km. Nens: Apta per a nens de més de 7 anys o menors ben entrenats.
ALT ÀNEU
62
CAP DEL MUNTANYÓ D’ÀRREU
63
Itinerari:
Des de l'aparcament ascendim per una fondalada herbosa cap al NO seguint les fites de pedra uns 100 metres, fins trobar un sender que gira completament cap a la dreta (E) i puja entre les ginestes. Després de recórrer uns 350 m remuntem un petit corredor i arribem a un prat a la base d'un gran vessant herbós. Hem d'ascendir per l'esquerra seguint rastres de sender i alguna fita fins a trobar un camí més evident que es dirigeix cap a la dreta (E) i ens porta fins a un coll sobre la Bassa de Boscàs (2.220 m, 40 min).
Continuem per la nostra esquerra flanquejant a mig vessant per envoltar la cubeta del llac fins al seu extrem N i prosseguim a continuació en direcció NNO, bé pel fons de la vall herbosa o a mig vessant del Tuc de la Cigalera per algun dels nombrosos camins paral�lels que el flanquegen, fins arribar a la Collada del Muntanyó (2.429 m, 1h 30 min).
Des d'aquí podem arribar al cim carenant. Al principi, la cresta és ampla i herbosa però esdevé rocosa i estreta i cal grimpar una mica, tot i que sense dificultats importants. Algun tram més complicat o exposat es pot vorejar pel
ALT ÀNEU
64
vessant E, per reprendre la cresta més endavant grimpant per un corredor de terra i roca, i continuar després per terreny més fàcil fins al cim.
No obstant això, si anem amb nens el més sensat és evitar la carena fent un flanqueig de la zona rocosa pel vessant SE. Des de la Collada del Muntanyó ascendim un centenar de metres per la cresta herbosa, fins passar una pedrera que veiem al vessant SE. Flanquejem després cap a la dreta, inicialment sense sender però per terreny fàcil, fins a trobar un caminet (que a estones s'esvaeix) el qual ens portarà còmodament, encara que amb algun tram de fort pendent, fins a una zona de blocs de granit situada una cinquantena de metres sota el cim. Els grimpem amb facilitat, però atents a evitar ensopegades i moviments de les roques, fins arribar al cim rocós, estret, agrest i una mica aeri del Cap del Muntanyó d'Àrreu (2.630 m, 2h 30 min).
PIC DE LA PLANA
65
Pic de la Plana (2.493 m)
El Pic de la Plana és la gran muntanya de tons ocres amb un cim triangular que tanca l'horitzó d'Isavarre i Borén cap a l'oest. La seva ascensió des de la carretera del Port de la Bonaigua és fàcil i curta i transcorre per una àmplia cresta herbosa a 2.300 metres d'altitud amb grans panoràmiques sobre les muntanyes circumdants.
Pic de la Plana des d’Isavarre
Punt de sortida: km 48,1 de la carretera C-28 (2.003 m). Aproximació: Des d'Esterri o València d'Àneu ens dirigim a la C-28 que ens condueix cap a la Val d'Aran pel port de la Bonaigua. Un centenar de metres abans d'arribar al km 48, al lateral esquerre de la carretera hi ha una petita esplanada on podem aparcar el cotxe. Horari: 2h 15min (amb nens). Desnivell: 490 m. Distància: 4,3 km. Nens: Apta per a nens de més de 7 anys o menors ben entrenats.
ALT ÀNEU
66
PIC DE LA PLANA
67
Itinerari:
Des de l'aparcament ens dirigim inicialment cap a l'E entre uns grans blocs de roca, sobre els quals trobem algunes fites que ens orienten fins a trobar el camí pel qual continuarem la resta de l'excursió.
Després de recórrer uns 200 metres, fem un gir cap al N per iniciar la pujada del gran pendent herbós. El sender, ben marcat, ens torna cap a l'E efectuant àmplies i còmodes ziga-zagues, i va guanyant altura progressivament per terreny net permetent-nos ascendir de manera més confortable el dur pendent. Ja cap el final es suavitza i arribem al llom de la carena al costat d'una bassa (2.359 m, 50 min).
Després d'aquesta dura pujada inicial, el recorregut serà un còmode passeig amb suaus descensos i ascensos per un llarg i ampli llom herbós. Descendim una vintena de metres fins a un coll i seguim en direcció a unes tanques que semblen delimitar una pista d'esquí, per elevar-nos fins al cim del Cap de Comials (2.441 m, 1h 40 min), on trobem una trinxera. Descendim uns 50 m al següent coll i ens dirigim cap al Pic del Muntanyó, però no cal ascendir-hi, sinó que anem flanquejant per terreny còmode i clar amb algun rastre de sender cap al NE, per arribar directament al cim del Pic de la Plana (2.493 m, 2h 15min).
ALT ÀNEU
68
Vista des del cim del Pic de la Plana
PIC DE ROSARI
69
Pic de Rosari (2.608 m)
Ascensió molt llarga però de gran bellesa que recorre la solitària i quasi virginal vall d'Àrreu, on la intervenció humana és gairebé nul�la, i transcorre al costat dels bonics llacs de Rosari i Garrabea.
Estany i Pic de Rosari
Punt de sortida: Borén (1.106 m). Aproximació: Arribem a Borén des d'Esterri per la C-147 passant per Isavarre o bé des de València per la C-28 i la carretera de Sorpe. Aparquem al mateix poble de Borén. Horari: 5h. Desnivell: 1.502 m. Distància: 10 km. Nens: No és apta per a nens.
ALT ÀNEU
70
PIC DE ROSARI
71
Itinerari:
Iniciem la marxa per la carretera en direcció a Isil fins al pont romànic d'Àrreu. El creuem i continuem pel camí que porta fins al poble abandonat d'Àrreu (1.258 m, 25 min). En arribar al poble prosseguim pel camí cap a l'esquerra fins al Veinat de Dalt, on, en l'última casa a mà dreta, una marca groga ens assenyala l'inici d'un caminet que puja recte cap a la muntanya i després gira a l'esquerra passant sobre la vora d'un mur. A estones el camí sembla que desapareixerà engolit per la vegetació, però més endavant millora i remunta la vall pel vessant esquerre del riu, un centenar de metres per sobre del seu llit, sota un magnífic i fresc bosc d'avellaners.
El camí acaba dirigint-se a trobar el riu fins fer-ho en un pont de taulons que el creua (1.700 m, 1h 35 min). Nosaltres però continuem sense creuar el riu per la nostra dreta pel bosc, ara ja de pins, seguint les marques grogues. El terreny és més incòmode i pendent. En general el sender és prou evident i hi ha marques suficients per no perdre'ns, però quan arribem a un replà pedregós al bosc (1.830 m, 1h 55 min) hem d'estar a l'aguait per no despistar-nos-en. Localitzem una fita de pedres blanques que assenyalen que el camí puja entre les altes falgueres cap al nord i després gira a l'esquerra (O) per sortir a un replà
ALT ÀNEU
72
herbós i continuar el seu ascens entre els pins fins arribar a una bassa que indica la proximitat de l'Estany de Rosari (1.998 m, 2h 30 min).
Voregem el llac per la seva dreta (S) seguint un caminet, creuem un torrent i anem a l'extrem final de l'estany, on les marques de pintura escassegen; en aquest moment hem de fixar-nos en unes fites que ens fan pujar per una torrentera fins a un gran prat amb unes estructures metàl�liques pel maneig del bestiar (2.027 m, 2h 50 min). Creuem el prat en direcció O/SO per la nostra esquerra i pugem fins a un altre replà herbós on hi ha un mur mig ensorrat. Hem de dirigir-nos ara cap a l'estany de Garrabea superant la carena que separa les 2 conques lacustres.
Prosseguim uns 250 m per la valleta herbosa en direcció O més aviat cap a la nostra esquerra, intentant localitzar una fita poc visible que assenyala l'inici d'un caminet que puja en fort pendent fins arribar al llom de la carena (2.180 m, 3h 20 min) i que baixa per l'altre costat fins l'estany de Garrabea. Si no localitzem aquest sender haurem de passar a l'altre costat de la barrera rocosa seguint el nostre instint per trobar el pas més còmode.
Voregem el llac de Garrabea per la seva esquerra, és a dir la dreta segons pugem, fins als prats de la seva riba nord i continuem cap al coll de la Forqueta d'Àrreu. A uns 300 m del llac, a la banda esquerra de la marxa, una fita poc visible assenyala l'inici d'un sender marcat amb fites que ens anirà pujant fins al coll. Si no el localitzem, seguirem muntanya a través en direcció ENE evitant les tarteres fins al coll (2.414 m, 4h 30min), des del qual albirem el Pla de Beret.
Finalment, hem de remuntar cap al nord la llarga cresta (de prop d'un quilòmetre) de la Serra de Baciverols. La cresta és ampla i majoritàriament herbosa amb algunes tarteres i trams rocosos. En algun punt més exposat i estret podem flanquejar-la per un caminet situat a la dreta (vessant de Garrabea). Superem successives elevacions fins arribar al cim del Pic de Rosari (2.608 m, 5h), coronat amb una creu de fusta i un pessebre.
PIC DE PILÀS
73
Pic de Pilàs (2.657 m)
El Pic de Pilàs domina la cubeta d'Esterri des del nord i constitueix una formidable barrera que delimita la vall de la Noguera Pallaresa des de Borén fins Alós. No sé si es pot parlar pròpiament d'una ruta normal, ja que lo normal és que ningú pugi a aquesta magnífica muntanya que ofereix un panorama extraordinari en totes direccions. La ruta des d'Isil, dura i directa, és la més temptadora.
Pic de Pilàs des de la vall d'Airoto
Punt de sortida: Isil (1.163 m). Aproximació: Arribem a Isil des d'Esterri per la C-147 passant per Isavarre i Borén o bé des de València per la C-28 i la carretera de Sorpe. Aparquem al mateix poble d'Isil. Horari: 3h 20min. Desnivell: 1.493 m. Distància: 4,9 km. Nens: No apta per a nens.
ALT ÀNEU
74
PIC DE PILÀS
75
Itinerari:
Des del petit aparcament situat davant dels contenidors d'escombraries ens dirigim cap al pont que creua la Noguera Pallaresa. Creuem els 2 ponts i seguim rectes cap a una plaça on tombem cap a la dreta pel carrer Sescales fins al seu final. Aquí, el pis cimentat s'acaba i s'inicia un bon camí. Trobarem un senyal de pintura a l'inici del camí que representa l'empremta d'un ós. El camí puja enmig d'un terreny boscós i està marcat amb fites i tires de plàstic que pengen d'algunes branques, assenyalant l'itinerari a seguir. Després de sortir a terreny clar amb boniques vistes sobre el poble i la muntanya de Qüenca, tornem a internar-nos al bosc d'avellaners per sortir a la pista forestal (1.340 m, 30 min) que es dirigeix cap a les bordes de Risé.
Prenem la pista cap a la dreta i continuem per ella fins que finalitza bruscament al costat del torrent de Sarredo (1.442 m, 50 min). És possible arribar fins aquí en un vehicle tot terreny, encara que amb prou feines hi ha lloc per deixar el cotxe o per maniobrar i donar la volta. Després de creuar el torrent s'insinua un camí entapissat d'herba que es dirigeix planejant cap a l'esquerra (N), però aviat s'esvaeix, de manera que el més pràctic és ascendir cap al NE directament per la costeruda prada en direcció a un solitari i ben
ALT ÀNEU
76
visible arbre situat a la part superior. Des d'uns metres més amunt de l'arbre ja es veuen les bordes. Continuem muntanya amunt en la mateixa direcció, ara per terreny més incòmode (la praderia està solcada per petits cursos d'aigua i està tot enfangat), fins arribar a les bordes de Risé (1.628 m, 1h 15 min).
Des de les bordes prosseguim l'ascens en la mateixa direcció per un prat de fort pendent, fins arribar a la cresta de Puiolo (1.780 m, 1h 35 min). Cap al N de la carena el terreny és molt boscós i tancat, mentre que al sud és més clar i la vegetació està formada bàsicament per ginestes. Hem de recórrer la cresta caminant al costat del límit de l'arbrat pel vessant S i navegant laboriosament entre les ginestes, moltes d'elles carbonitzades per un incendi recent (febrer del 2011), per trobar el terreny més còmode. Arribem a la base d'un promontori rocós (2.120 m, 2h 15 min) on és convenient separar-nos uns metres més de la línia de la carena cap al sud, per trobar terreny una mica més còmode per progressar.
En superar aquest promontori van desapareixent les ginestes i arribem a terreny net, de prats alpins i roques, amb vista directa al cim (2.340 m, 2h 40 min). Ara, en un ambient de plena alta muntanya, ascendim per terreny fàcil el costerut vessant O directament fins al cim del Pic de Pilàs (2.657 m, 3h 20 min), gaudint de magnífiques vistes.
TUC DE BONABÉ
77
Tuc de Bonabé (2.723 m)
Aquesta solitària muntanya domina el bell llac d'Airoto i la seva ruda i llarga ascensió des d'Isil ens permet recórrer en la seva totalitat la vall d'Airoto. La seva posició central en el massís de Marimanya fa que el seu cim gaudeixi de grans vistes sobre el conjunt del massís.
Tuc de Bonabé des de l' Estany d'Airoto
Punt de sortida: Isil (1.163 m). Aproximació: Arribem a Isil des d'Esterri per la C-147 passant per Isavarre i Borén o bé des de València per la C-28 i la carretera de Sorpe. Aparquem al mateix poble d'Isil. Horari: 4 h 30 min. Desnivell: 1.560 m. Distància: 8,2 km. Nens: No apta per a nens.
ALT ÀNEU
78
TUC DE BONABÉ
79
Itinerari:
Iniciem la marxa a Isil pel carrer de la Molina (on hi ha el restaurant Casa Pastora) i ascendim fins al seu extrem superior. A mà dreta, al costat d'una font-abeurador, s'inicia un bon i ampli camí vorejat per murs de pedres, que es dirigeix cap al nord a la recerca del Riuet d'Airoto.
A l'alçada del riu el camí es converteix en un bon corriol que puja de manera continuada per un ombrejat bosc de caducifolis, paral�lel al riu d'Airoto. De tant en tant trobarem alguna fita de pedres, però el sender és molt evident i fàcil de seguir.
Cap als 1.685 m d'altitud (1 h 10 min) sortim del bosc a terreny més clar d'arbustos i ginestes. El sender sembla esvair-se a estones a l'herba o engolit entre les ginestes però és també fàcil de seguir i les fites són ara més nombroses. En superar un ressalt (1.960 m, 1 h 40 min) veiem que la vall es va encaixonant i el pendent es suavitza portant-nos als voltants de la Estanyoleta d'Airoto (2.040 m, 2 h 5 min).
No hem de baixar fins a ella, sinó continuar pel sender a la dreta, tal com ens indiquen les nombroses fites que marquen aquest punt, arribant a una verda valleta situada als peus de la gran paret rocosa del Pic de Qüenca. Pugem
ALT ÀNEU
80
la vall en direcció nord per un bon sender fins al seu extrem superior (2.244 m, 2 h 30 min).
Ara el camí es dirigeix cap a l'oest realitzant un lleuger descens passant al costat de 2 basses i portant-nos fins al refugi lliure d'Airoto (2.200 m, 2 h 40 min). El refugi es troba en molt bon estat, la seva teulada ha estat renovada recentment (2009) i disposa de matalassos, flaçades, emissora d'emergència, llum elèctrica alimentada per plaques solars així com estris de cuina i una estufa de llenya. Té capacitat per a unes 10 persones.
Refugi d'Airoto
El nostre següent moviment consistirà a envoltar el llac d'Airoto (no visible des del refugi) i assolir el coll d'Airoto. Ens dirigim cap al NO en direcció a una prominent fita des de la qual veiem el desguàs del llac, sobre el qual passem a la riba S. Continuem cap al NO trobant un tènue caminet que voreja el llac a uns 50 metres sobre ell, per sobre d'un espès mantell de rododèndrons, travessa una tartera i ens situa en el corredor que es dirigeix a la Collada dels Plans, que dóna pas cap als Estanys dels Plans i l'Estany Superior del Rosari.
Nosaltres, però, hem de continuar el flanqueig del llac a mig vessant per terreny mixt bastant incòmode de rododèndrons, pins, blocs de granit i
TUC DE BONABÉ
81
pendents herboses fins encarar de front el coll d'Airoto. Continuem l'ascensió ara per terreny herbós i rocós fins arribar a l’Estanyet de Marimanya d'Isavarre (2.391 m, 3h 40 min). Des d'aquí ascendim cap al NO seguint les fites o la nostra intuïció fins arribar al Coll d'Airoto (2.509 m, 4 h).
Com a alternativa més còmoda es pot arribar al coll envoltant el llac pel N. Per això, des del refugi desfem el camí fins arribar a la segona de les basses que vam veure en pujar i ens dirigim per un sender marcat de fites cap al nord. És el camí que condueix a la Collada del Clot de Moredo. Remuntem fins arribar a un terreny net amb vista a aquesta collada al nord i al Coll d'Airoto a l'oest i ens dirigim cap a aquest últim, fora de sender i travessant el gran caos de blocs de granit situat als peus del Tuc de Bonabé, fins arribar al Coll d'Airoto.
Des del coll hem d'ascendir la cresta SO del Tuc de Bonabé. Remuntem un tram rocós inicial i continuem per terreny herbós ampli i senzill fins arribar a un “gendarme” que bloqueja el pas. El podem vorejar descendint amb facilitat per les roques a la nostra esquerra i retornant a la carena uns pocs metres més endavant, o baixant per la dreta per un corredor herbós per després pujar novament per terreny fàcil d'herba fins als voltants del fil de la cresta. A partir d'aquí la cresta està formada per blocs de granit i és en general fàcil. És més senzill, però, evitar per la dreta algun tram més difícil fent flanquejos per terreny herbós de fort pendent però sense cap dificultat, fins a trobar un corredor d'herba que ens situarà directament al cim del Tuc de Bonabé (2.723 m, 4 h 30 min).
ALT ÀNEU
82
Pic de Qüenca (2.639 m)
Aquesta bella muntanya és fàcilment identificable des de molta distància per la brillantor que li confereixen les incrustacions de quarsita de la seva piràmide cimera.
Pic de Qüenca
Punt de sortida: Final de la pista de Moredo (1.990 m). Aproximació: Des d'Isil continuem per la C-147 en direcció a Alós d'Isil. Al cap de 1,5 km, trobem una pista a l'esquerra, amb un rètol metàl�lic que indica "Bareños". La pista és apta per a vehicles tot terreny. Al cap de 3 km deixem a mà esquerra el desviament a les bordes de Lapre, i als 5 km un altre desviament a la dreta cap a les bordes de Moredo. Als 7 km passem al costat de la cabana de Portiero i continuem fins al final de la pista (8 km, 35 min amb cotxe) on hi ha una esplanada per aparcar. Horari: 2 h (amb nens). Desnivell: 649 m. Distància: 2,5 km. Nens: Apta per a a nens de més de 7 anys o menors ben entrenats.
PIC DE QÜENCA
83
ALT ÀNEU
84
Per arribar al punt de partida cal un vehicle tot terreny. Si no en tenim un, podem contractar un taxi local per fer el trajecte. Alternativament podem pujar la pista a peu, la qual cosa representa 8 km i 740 m de desnivell més. En aquest cas la ruta no és apta per a nens.
Itinerari:
Des del final de la pista descendim cap al torrent del barranc de Moredo per creuar-lo amb facilitat i situar-nos en una àmplia pista herbosa molt evident, que puja suaument en direcció S/SE cap a un bosc de pins. Hem de continuar per la pista, a estones envaïda pels arbrets, que flanqueja la muntanya fins a trobar a la nostra dreta una clariana herbosa, com un passadís flanquejat per pins (2.077 m, 25 min).
Avancem pel passadís herbós, acostant-nos als pins de l'esquerra, fins a sortir a la part superior del bosc ja en la plena cresta SE, àmplia i herbosa (2.188 m, 45 min). Seguim pel llom fins arribar a la base de les roques que conformen la piràmide cimera (2.450 m, 1 h 30 min).
Continuem l'ascensió, ara amb fort pendent, per la vora esquerra de la piràmide cimera on trobem rastres de sender de pedra desfeta.
PIC DE QÜENCA
85
Ocasionalment ens hem d'ajudar amb les mans. Arribem finalment a la cresta cimera, plana, àmplia i de roca segura, a on una gran fita assenyala el punt culminant de la muntanya (2.639 m, 2 h).
Al cim
ALT ÀNEU
86
Pic des Miques (2.492 m)
Aquesta esvelta muntanya és la màxima elevació de la Serra de Comabiera, llarg cordal que es desprèn del Pic de Moredo, sobre el qual ofereix una bella perspectiva.
Pic des Miques
Punt de sortida: Cabana metàl�lica de Portiero (1.916 m). Aproximació: Des d'Isil continuem per la C-147 en direcció a Alós d'Isil. Al cap de 1,5 km trobem una pista a l'esquerra, uns metres després de l'inici de la mateixa veurem un rètol metàl�lic que indica "Bareños". Al cap de 3 km deixem a mà esquerra el desviament a les bordes de Lapre, i als 5 km un altre desviament a la dreta cap a les bordes de Moredo. Als 7 km en un pronunciat revolt a l'esquerra arribem a la cabana de Portiero, al costat de la qual hi ha lloc per aparcar. Horari: 2 h (amb nens). Desnivell: 576 m. Distància: 2,5 km. Nens: Apta per a nens de més de 7 anys o menors ben entrenats.
PIC DES MIQUES
87
ALT ÀNEU
88
Igual que en el cas del Pic de Qüenca cal un vehicle tot terreny (propi o taxi) per arribar al punt de partida de l'excursió. Es pot fer a peu tota la pista, el que significa 7 km i 700 m de desnivell més, quedant la ruta fora de l'abast dels nens. La cabana metàl�lica de Portiero té la finestra trencada, els vidres per terra i la porta no tanca bé. És només utilitzable en cas de necessitat extrema.
Itinerari:
Des de la cabana de Portiero comencem a caminar per un corriol en direcció N cap al torrent de Portiero, situat a 300 metres. Pugem per la seva vora, uns 50 metres i el creuem en un pla (1.950 m, 10 min). Continuem per una valleta en direcció NE/E fins trobar un nou torrent marcat amb una fita de pedres. Si seguim rectes en direcció E muntanya a través, arribaríem a un petit replà on hi ha una cabana de fusta en bon estat, útil com a refugi d'emergència. Continuem, però, l'ascens pel marge dret del torrent, una mica encaixonats, fins a sortir a un terreny més clar on s'obre el Clot de Portiero, bonica plana d'herba plena de pins dispersos (2.080 m, 35 min).
PIC DES MIQUES
89
En sortir a terreny net i elevat podem apreciar amb facilitat la ruta que hem de seguir. Hem d'ascendir per la gran vessant herbosa en direcció nord fins arribar a la carena en un turó, a la dreta (NE) d'una zona rocosa de la serra de Comabiera. Encara que només trobarem rastres de sender ocasionals, la progressió per camp obert és còmoda i el pendent moderat, encara que s'endureix notablement en el tram final, una mica desfet, que ens deixa al llom de la carena (2.409 m, 1 h 40 min).
Continuem per terreny pràcticament pla uns 200 metres abans d'afrontar, per terreny molt dret i fàcil d'herba i pedra, el bonic con cimer del Pic des Miques, (2.492 m, 2 h).
El Clot de Portiero i el Pic de Moredo a la tardor
ALT ÀNEU
90
Mont-roig (2.864 m)
El Mont-roig és sens dubte la muntanya més coneguda de l'Alt Àneu, encara que la seva via d'ascensió més habitual parteix de l'alta vall de Cardós. La ruta que ressenyem recorre el barranc de Comamala i està bastant freqüentada fins al coll de la Cornella per muntanyencs de travessa per la HRP (Haute Route des Pyrénées).
Mont-roig des dels Estanys de la Tartera
Punt de sortida: Pont de Pina (1.315 m). Aproximació: Des d'Alós d'Isil continuem per l'estreta carretera asfaltada en direcció a Montgarri. El pont de Pina és a 2 km d'Alós, però no hi ha lloc per aparcar els vehicles, de manera que hem de continuar per la carretera 1 km més fins arribar a un pas canadenc, després del qual hi ha una àmplia esplanada on deixar els cotxes. Horari: 4 h 30 min. Desnivell: 1.550 m. Distància: 8 km. Nens: Ascensió no apta per a nens.
MONT-ROIG
91
ALT ÀNEU
92
Itinerari:
Des de l'aparcament (1.357 m) hem de retornar cap a Alós per la carretera al llarg d'1 km aproximadament, fins a trobar la pista que es dirigeix cap al riu. Al pont de Pina (1.315 m, 15 min) creuem la Noguera Pallaresa i continuem caminant per una ampla pista que puja fins a una primera borda, creua una porta metàl�lica i continua pujant en ziga-zaga fins arribar a les 2 bordes superiors de Pina (1.462 m, 35 min).
La pista acaba just entre les 2 edificacions. En el seu final veiem 2 fites de pedra que flanquegen l'inici d'un caminet sobre l'herba que es dirigeix al bosc, on es converteix en un bon camí que gira cap a l'E i puja entre els arbres, convenientment senyalitzat amb fites. Al principi el pendent és fort, però després es suavitza i segueix un curs pràcticament pla o fins i tot lleugerament descendent. El camí és evident i fàcil de seguir. En algun clar del bosc o en creuar algun torrent es desdibuixa, però les nombroses i ben visibles fites ens ajuden a retrobar-lo. En creuar un dels torrents veurem també un gran pi amb un parany de pèls que ens recorden que estem al territori de l'ós.
MONT-ROIG
93
El camí es dirigeix a la trobada del riu de Comamala (1.760 m, 1 h 25 min) on sortim a camp obert. Pugem un pendent herbós i arribem al Clot dels Pilars, al circ superior de Comamala (1.890 m, 1 h 40 min). A la nostra dreta (SE) veiem la cascada que desguassa de la Bassa de Sobriu, el nostre proper objectiu.
El sender planeja cap a ella i ens condueix a un punt on és fàcil creuar el torrent. Després puja entre rododendres i pins per la riba dreta de la cascada (l'esquerra segons pugem) fins arribar a la Bassa de Sobriu (2.074 m, 2 h), bon lloc per vivaquejar si anem de travessa o es vol fer l'ascensió en 2 dies.
Des d'aquí cap a l'E veiem insinuat entre 2 muntanyes el coll de la Cornella. Resseguim cap a l'E el sender que puja un corredor i ens condueix a una valleta inundada per grans blocs de pedra, on hi ha una altra bassa (2.200 m, 2 h 15 min). El camí i les fites es dirigeixen cap a la dreta, però hem d'estar a l'aguait al cap d'unes poques desenes de metres per deixar la línia de fites que es dirigeix al SE; travessarem el caos de blocs de roca just cap a l'E passant a una cinquantena de metres de la bassa fins a la base d'un gran pendent herbós, també indicat amb fites. Pugem la dura costa entre rododendres fins que la inclinació cedeix i passem per una espècie de passadís, per després ascendir cap a la dreta per terreny mixt de roques, algun tram herbós i tartera fins arribar al coll de la Cornella (2.482 m, 3 h).
A continuació hem de recórrer la cresta cap al NE. El tram inicial té força pendent i hem d'ajudar-nos amb les mans. Haurem de fer un flanqueig cap a la dreta una mica acrobàtic i exposat per evitar una destrepada, i després continuem per terreny més fàcil de roca i herba, encara que una mica aeri, fins a assolir una cota intermitja (2.602 m, 3 h 20 min) des de la qual descendim per terreny similar fins al Coll de la Tartera o Collada de Mont-roig (2.547 m, 3 h 30 min). Per als que no siguin amics de crestejar, es pot evitar aquest tram descendint un centenar de metres des del coll de la Cornella cap als llacs de la Tartera; seguidament cal flanquejar per terreny herbós fàcil, encara que inclinat, la base de la cresta cap al N per arribar al coll de la Tartera.
Des d'aquí, seguim ascendint per terreny herbós en direcció NE fins arribar a la base d'una gran tartera. Pugem per ella i quan podem ens desviem cap a la nostra dreta per arribar a un terreny més ferm i estable d'herba i roca a pocs metres de la vora de la cresta, que ens conduirà fins a la base de la muralla rocosa final. Aquesta paret de roca sembla imponent des de baix, però està recorreguda per un caminet que ens porta sense dificultat, encara que fent-nos servir de les mans en algun tram, fins a la seva vora superior ja en l'àmplia zona cimera del Mont-roig, al costat d'una enorme fita de pedres
ALT ÀNEU
94
(2.835 m, 4 h). Continuem per la carena fins a arribar a un vèrtex geodèsic, anomenat Pic de la Tartera (2.846 m, 4 h 5 min).
El veritable cim, peró, està més al NE. Descendim uns pocs metres per l'ample altiplà fins a un collet on arrenca l'aresta final que ens conduirà al cim. Aquesta aresta rocosa és fàcil encara que té algunes desgrimpades una mica exposades que es poden evitar vorejant-les per la dreta a través d'un terreny herbós que ens porta al cim del Mont-roig (2.864 m, 4 h 30 min). Uns metres més enllà i separat per una bretxa de certa dificultat està el cim N, d'altitud inferior.
El cim del Mont-roig
PIC DE MONTALT
95
Pic de Montalt (2.495 m)
Muntanya poc visitada, que s'eleva sobre el Port de Salau i que per la seva situació ofereix una panoràmica incomparable sobre la capçalera de la Noguera Pallaresa, les valls franceses veïnes i els grans massissos muntanyosos dels voltants.
Pic de Montalt (dreta) des d’El Fornet
Punt de sortida: Aparcament del Refugi d'El Fornet (1.371 m). Aproximació: Des d'Alós d'Isil continuar per carretera asfaltada al llarg de 4 km en direcció a Montgarri fins a l'ampli aparcament situat davant del refugi del Fornet (tancat en l'actualitat). A l'estiu funciona una caseta d'informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Horari: 3 h 35 min (amb nens). Desnivell: 1.124 m. Distància: 4,4 km. Nens: Apta per a nens de més de 10 anys o menors ben entrenats.
ALT ÀNEU
96
PIC DE MONTALT
97
Itinerari:
Iniciem la marxa per la pista en direcció a Montgarri i al cap d'uns 700 metres trobem a mà dreta un pal indicador que assenyala l'inici de la ruta marcada (senyals blancs i vermells de GR) cap al Port de Salau. És l'anomenat Camí Vell de Salau.
Pugem pel bosc i en sortir a terreny clar ens trobem sobre el torrent de Salau. El creuem i ascendim pel vessant oposat fins a un prat (1.500 m, 35 min) on el sender desapareix. Hi ha un parell d'estaques amb marques de GR que ens orienten cap a la direcció a seguir. Hem d'ascendir per la vora dreta del prat en direcció E/NE cap a uns arbres caiguts on trobarem novament un sender que ens condueix a un altre prat.
Ara les marques ens porten per la dreta cap al torrent per després ascendir, creuar pel bosc que tenim davant, i sortir a terreny clar. No obstant l'itinerari pel bosc és a estones una mica perdedor i crec que és més bonic, còmode i evident ascendir per la bella valleta entapissada d'herba que tenim a la nostra esquerra. Enllaçarem de nou amb el sender marcat per sobre del bosc a uns 1.730 m (1 h 10 min).
ALT ÀNEU
98
Ens elevem seguidament cap a la dreta fins a un promontori i continuem pujant fent ziga-zagues, ara en fort pendent, per un llom herbós en què amb prou feines s'endevina el sender i amb marques ocasionals de GR. La ruta ens va portant cap a l'esquerra, on hi ha un arbret al costat del llit sec d'un torrent. Aquí tornem a trobar un sender més marcat pel qual seguim fins a enllaçar amb un altre que ve de la nostra esquerra (1.930 m, 1 h 50 min). Continuem cap a l'E en suau ascens i arribem al port de Salau (2.085 m, 2 h 15 min). Al coll trobem les ruïnes d'una estació de telefèric construïda pels francesos al començament del segle XX per al transport de fusta.
Des del Port de Salau un sender es dirigeix cap a la base del Pic de Portavera que hem de flanquejar per l'esquerra (O). El sender ens condueix a la cresta SO del Pic de Montalt, a l'esquerra d'un promontori rocós, a 2.250 m (2 h 55 min) i continua per la vora d'aquesta fàcil cresta herbosa amb trams de fort pendent, superant successives elevacions per assolir el cim del Pic de Montalt (2.495 m, 3 h 35 min).
Núria a la cresta del Pic de Montalt
PIC DE GEL
99
Pic de Gel (2.499 m)
Aquesta muntanya que presenta un perfil molt atractiu des de Perosa, és el més fàcil dels cims que constitueixen la llarga carena que baixa des del Mont-roig fins al Port de Salau. Encara que la ascensió és una mica llarga per fer-la amb nens, és molt agradable doncs una bona part del recorregut (una mica més de 5 km) transcorre per una còmoda pista.
Pic de Gel des de Perosa
Punt de sortida: Pont de Perosa (1.475 m). Aproximació: Des d'Alós d'Isil continuar per l'estreta carretera asfaltada durant 4 km en direcció a Montgarri fins al refugi del Fornet. Continuar després per la pista forestal en bon estat al llarg de 5 km fins a l'aparcament situat al costat del Pont de Perosa. Si no hi ha neu o fang excessiu, aquesta pista pot ser recorreguda per vehicles convencionals. Horari: 3 h (amb nens). Desnivel: 1.024 m. Distància: 8,2 km. Nens: Apta per a nens de més de 10 anys o menors ben entrenats.
ALT ÀNEU
100
PIC DE GEL
101
Itinerari:
Des de l'aparcament iniciem la marxa per la bona pista que es dirigeix en direcció E cap al Port de Salau. El fort pendent inicial es suavitza i la pista puja pel bosc inicialment de caducifolis, que més amunt són substituits per grans pins, deixant de banda dos trencalls senyalitzats cap al Port d'Aulà. Sortim del bosc a terreny clar (1.680 m, 50 min) amb grans vistes sobre la vall i continuem per terreny pràcticament pla durant gairebé un quilòmetre, per pujar després decididament en llargues ziga-zagues de la pista fins que aquesta acaba en un petit replà (1.945 m, 1 h 30 min).
Pocs metres abans del final de la pista hi ha una desviació a la dreta que porta a una pleta, on podem trobar un ramat d'ovelles custodiat per un mastí que segurament sortirà a trovar-nos. Hem d'actuar amb prudència i allunyar-nos de les ovelles.
Des del final de la pista veiem un petit pont format per 2 taulers sobre un rierol. Hi ha marques de pintura groga al pont que indiquen l'inici del bon camí pel qual hem de continuar. El sender puja suaument cap al SSE flanquejant la base del Pic de Montalt amb comoditat (fins i tot té un passamà de fusta en un
ALT ÀNEU
102
tram). En trencar el revolt de la carena SO del Montalt el camí va planejant en direcció SE fins al Port de Salau (2.085 m, 2 h).
Des del Port de Salau continuem direcció sud per un camí cap a la primera de les elevacions de la cresta, el Pic de la Peguilla. No cal coronar aquest pic, sinó que ho flanquejem ascendint per la vessant de Bonabé fins a un característic tram de roca calcària a la cresta (2.260 m, 2 h 25 min). A partir d'ara progressarem per la carena. Aquesta és majoritàriament herbosa i fàcil, encara que té alguns trams estrets entre els empinats i relliscosos pendents d'herba d'ambdós costats. Superem diverses elevacions de la cresta, algunes amb forta inclinació i finalment baixem uns metres fins a la base de la piràmide cimera final (2.390 m, 2 h 45 min). Vist des de baix aquest tram final imposa, però és més fàcil del que sembla. El terreny herbós, encara que molt dret és còmode, hi ha rastres de sender i no cal fer ús de les mans en cap moment fins arribar al cim del Pic de Gel (2.499 m, 3 h).
PIC DE VINYALS
103
Pic de Vinyals (2.398 m)
Aquest modest cim no té gran rellevància. És més aviat un turó, però la seva ascensió és molt recomanable perquè permet recórrer la bonica Coma d'Aulà fins al port homònim i per les seves extraordinàries vistes tant locals sobre el Valier i el massís de Marimanya, com sobre els llunyans cims de la Maladeta i el sector nord del Parc Nacional d'Aigüestortes.
El Mont Valier des del Pic de Vinyals
Punt de sortida: Pont de Perosa (1.475 m). Aproximació: Des d'Alós d'Isil continuar per l'estreta carretera asfaltada durant 4 km en direcció a Montgarri fins al refugi del Fornet. Continuar després per la pista forestal en bon estat al llarg de 5 km fins a l'aparcament situat al costat del Pont de Perosa. Si no hi ha neu o fang excessiu, aquesta pista pot ser recorreguda per vehicles convencionals. Horari: 2 h 20 min (amb nens). Desnivell: 923 m. Distància: 4,3 km. Nens: Apta per a nens de més de 10 anys o menors ben entrenats.
ALT ÀNEU
104
PIC DE VINYALS
105
Itinerari:
Iniciem la marxa per la pista del Port de Salau. Al cap d'uns 300 m un pal indicador ens assenyala que hem de prendre una drecera que neix al costat d'una gran fita de pedres i que ascendeix de manera continuada per sobre de la pista en direcció E, fins a tornar a sortir a la mateixa en un revolt. Continuem per la pista uns 300 m més fins a trobar un segon pal que ens indica que hem d'abandonar definitivament la ruta del Port de Salau. Pugem per un caminet que remunta primer un vessant herbós i després s'interna en un passadís entre arbres fins a sortir a un petit prat (1.660 m, 30 min).
Aquí s'ha de parar atenció per no perdre la ruta. Hi ha una marca de GR en una petita pedra al centre del prat i una altra a uns 30 metres més cap al nord, que assenyala l'inici d'un bon camí que es dirigeix cap a la nostra dreta (E) fins a un ressalt clar. Ara, el camí gira totalment a l'esquerra i puja zigzaguejant entre ginestes i arbustos fins a sortir al costat de la cabana del Pletiu d'Aulà (1.780 m, 45 min). Aquesta cabana es troba en bon estat i pot ser útil com a refugi d'emergència. El camí que hem seguit és molt evident i a més de les marques de GR també trobarem altres marques en forma de cercles grocs.
ALT ÀNEU
106
A continuació ens dirigim uns metres cap al NE des d'on albirem la Coma d'Aulà delimitada pel vessant herbós del Pic de Vinyals per l'E i una cresta herbosa per l'O. No hem de pujar pel fons de la vall, sinó que ascendim un centenar de metres cap al NO, seguint les marques de GR i les fites, gairebé fins a la base de la cresta herbosa que delimita la coma, on trobarem un sender que es dirigeix cap a l'E pel qual remuntarem amb suavitat la vall fins a un ressalt (2.040 m, 1 h 30 min).
Aquí el sender desapareix i hem d'avançar còmodament sobre els prats alpins seguint els senyals del GR en direcció NE, encara que la ruta és lògica i evident. Passem al costat de l'Estanyola d'Aulà (2.180 m, 1 h 50 min) i arribem finalment al Port d'Aulà (2.262 m, 2 h). Ens arrosseguem sota la tanca electrificada i per la vessant francesa ascendim l'empinat llom herbós de la muntanya fins arribar a la fàcil carena, on girarem cap a la dreta per coronar el Pic de Vinyals (2.398 m, 2 h 20 min).
PIC DE CLAVERA
107
Pic de Clavera (2.721 m)
Aquesta gran muntanya, amb un panorama grandiós des del seu cim, bé mereix una ressenya exclusiva tot i que la seva importància es veu eclipsada pel seu veí, el Mont Valier, i per a molts no és més que un accident geogràfic en la ruta cap al gegant de l'Ariège.
Pic de Clavera
Punt de sortida: Pont de Perosa (1.475 m). Aproximació: Des d'Alós d'Isil continuar per l'estreta carretera asfaltada durant 4 km en direcció a Montgarri fins al refugi del Fornet. Seguir després per la pista forestal en bon estat al llarg de 5 km fins a l'aparcament situat al costat del Pont de Perosa. Si no hi ha neu o fang excessiu, aquesta pista pot ser recorreguda per vehicles convencionals. Horari: 3 h 15 min. Desnivell: 1.270 m. Distància: 6,3 km. Nens: No apta per a nens.
ALT ÀNEU
108
PIC DE CLAVERA
109
Itinerari:
Iniciem la marxa per la pista que discorre al costat de la jove Noguera Pallaresa seguint la ruta marcada de Montgoso, magnífic passeig que bé mereix dedicar-li un matí de relax. Al cap de 20 minuts arribem als Prats de Clavera on la pista es bifurca. Deixem la ruta de Montgoso i continuem per la pista de la dreta, amb marques de GR, que efectua un parell de ziga-zagues i va a buscar el torrent de Clavera.
La pista finalitza abruptament (1.560 m, 35 min) i s'inicia un caminet que puja a un llom herbós i va després a buscar de nou el curs del torrent, al costat del qual ascendeix suaument pel seu vessant esquerre (E). El camí arriba a una confluència de cursos d'aigua: el torrent de Cernalla que baixa des del N i el torrent de Clavera que baixa del NE (1.710 m, 55 min). Sense creuar aquest últim torrent, hem de seguir el camí que puja cap a la nostra dreta (SE) endinsant-se al bosc, on efectua àmplies ziga-zagues i es dirigeix cap al nord per trobar de nou el curs del torrent, havent superat elegantment el primer tram del barranc.
Ara creuem el torrent (1.810 m, 1 h 10 min) i ascendim pel vessant dret en paral�lel al curs d'aigua, amb fort pendent. A estones el sender es
ALT ÀNEU
110
difumina, però hi ha prou fites i marques de GR com per no perdre el rumb. Quan el camí sembla encaixonar-se entre el curs d'aigua i un promontori herbós, gira i puja cap a l'esquerra per sortir a una fondalada (2.055 m, 1 h 40 min).
Des d'aquí podem pujar en línia recta en direcció nord per terreny herbós clar, o bé seguir el sender que primer es dirigeix cap a la dreta i que just abans d'arribar de nou al curs d'aigua gira a l'esquerra per ascendir còmodament fins a l'extrem superior de la coma herbosa, on trobarem el Estanyet de Clavera (2.220 m, 2 h). Al costat del llac hi ha una petita cabana de pedra en excel�lent estat amb 2 bancs i capacitat per a 4 persones assegudes que pot servir de refugi d'emergència. Com a curiositat podrem observar nombrosos caus de marmotes. Des d'aquí veiem per primera vegada el cim del Pic de Clavera just davant.
Pugem seguint marques de GR i cercles grocs cap al nord, però en lloc d'afrontar directament el corredor que baixa del coll de la Pala de Clavera, l'itinerari fa una àmplia volta cap a la dreta (E) per anar a buscar la vora dreta de la gran tartera de la base del Pic de Clavera. Pugem pel seu costat seguint els senyals i hi trobarem un bon sender que es dirigeix a l'esquerra portant-nos directament al coll de la Pala de Clavera (2.524 m, 2 h 45 min), on hi ha una placa en record al Camí de la Llibertat que van haver de seguir centenars de persones que fugien del nazisme.
Ara hem d'ascendir cap a l'E la primera i dura costa herbosa camí del cim. Després de superar-la podem continuar bé a tota cresta per terreny fàcil d'herba i roca, o per un caminet paral�lel a la carena pel vessant francès fins arribar al cim del Pic de Clavera (2.721 m, 3 h 15 min).
Per als més agosarats, la proximitat del Mont Valier convida a continuar fins al seu cim. Això representa superar un parell d'enforcadures amb alguna desgrimpada una mica exposada per arribar al Coll de Peyre Blanc. Després s'ha d'ascendir o vorejar per l'esquerra el Petit Valier per arribar al Coll de Faustin i continuar per la ruta normal fins el cim (1 h 15 min, i el mateix per a la tornada).
PIC DE CLAVERA
111
El Mont Valier des del cim del Pic de Clavera
ALT ÀNEU
112
Bony de la Mina (2.279 m)
Aquesta muntanya no té un interès muntanyenc rellevant, però la seva ruta d'ascensió ens permet gaudir d'un bonic passeig entre avets monumentals i ens regala unes magnífiques panoràmiques sobre la carena fronterera entre Aulà i Barlonguera i la gran prada del Ras de Bonabé.
El boscós Bony de la Mina
Punt de sortida: Pont de Perosa (1.475 m). Aproximación: Des d'Alós d'Isil continuar per l'estreta carretera asfaltada durant 4 km en direcció a Montgarri fins al refugi del Fornet. Seguir després per la pista forestal en bon estat al llarg de 5 km fins a l'aparcament situat al costat del Pont de Perosa. Si no hi ha neu o fang excessiu, aquesta pista pot ser recorreguda per vehicles convencionals. Horari: 3 h 45 min (amb nens). Desnivell: 804 m. Distància: 7 km. Nens: Apta per a nens de més de 10 anys o menors ben entrenats.
BONY DE LA MINA
113
ALT ÀNEU
114
Itinerari:
Comencem la marxa per la pista de Montgarri o per la drecera que passa al costat de la Borda de la Perosa i arriba fins al Planell de Perosa. En aquest lloc una placa erigida l'any 2005 recorda l'il�lustre filòleg català Joan Corominas en el centenari del seu naixement. Uns pocs metres més endavant, a mà esquerra s'inicia la pista de les antigues mines de Peipicat (tancada al trànsit) per la qual hem de seguir.
La pista es troba en bon estat i va ascendint suaument en llargues llaçades, transitant al costat de magnífics pins i avets Després de recórrer uns 2,5 km arribem a un revolt a la dreta on s'inicia en sender que es dirigeix cap a la vall de Cireres (1.750 m, 1 h 15 min). La pista de terra i pedres es torna ara més herbosa i puja de manera més decidida en llaçades més curtes. Seguim per ella un altre quilòmetre més fins a trobar, en una tancada corba a la dreta, un trencall herbós que seguim cap a l'esquerra i que acaba al cap d'una trentena de metres al costat d'un gruix cable metàl�lic, que suposo que serviria per portar material a les mines (1.850 m, 1 h 45 min).
En aquest punt s'inicia un sender que puja en direcció oest passant per sobre del cable que s'incrusta al terra. El sender puja en fort pendent gairebé en línia recta per un ampli prat revestit de flors i flanquejat pel bosc, fins a
BONY DE LA MINA
115
desaparèixer en l'herba. Tanmateix, l'itinerari és evident. Hem de continuar ascendint pel prat fins arribar al seu límit superior on albirem un collet, un passadís entre dos vessants boscosos (2.020 m, 2 h 20 min).
Continuem pel passadís clar, bastant pla i amb rastres ocasionals de sender un centenar de metres en direcció O, fins que trobem novament un marcat sender que ve de la nostra dreta. Continuem per ell durant prop d'un quilòmetre, vorejant la muntanya inicialment en direcció O i després girant cap al S, fins que el so dels esquellots i els mugits de les vaques ens adverteixen de la proximitat dels prats del Ras de Bonabé. El sender que seguíem pel bosc surt a un prat net (1.982 m, 2 h 50 min) al costat del torrent de Llançanes.
Des d'aquí podem iniciar l'ascensió directa al cim buscant el millor itinerari pel bosc, aprofitant algun sender de vaques, inicialment en direcció SE i després més cap a l'esquerra (ENE i N) amb trams de fort pendent, fins arribar al cim clar i sense cap senyal del Bony de la Mina (2.279 m, 3 h 45 min).
Alternativament, des del prat podem continuar en direcció S buscant algun caminet pel bosc al costat de la marge dreta del riu, sense creuar-lo, fins arribar al Ras de Bonabé (20 min). Des d'aquí ens dirigim a l'E també camps i bosc a través fins a la Collada del Ras, des d'on pujarem cap a l'esquerra (N) per la carena boscosa que ens conduirà al cim del Bony de la Mina (1h 15 min des del torrent de Llançanes).
ALT ÀNEU
116
Pic de Moredo (2.766 m)
El Pic de Moredo és el més alt del massís de Marimanya. Igual que el seu veí el Pic de Qüenca, la seva piràmide cimera calcària amb incrustacions de quarsita és molt característica. La seva ruta habitual d'ascens part de la cabana de Portiero (veure el capítol del Pic des Miques). La ruta que ressenyem aquí, per la preciosa vall de Cireres, és més llarga, solitària i variada.
Pic de Moredo i Clots de Rocablanca
Punt de sortida: Pont de Perosa (1.475 m). Aproximación: Des d'Alós d'Isil continuar per l'estreta carretera asfaltada durant 4 km en direcció a Montgarri fins al refugi del Fornet. Seguir després per la pista forestal en bon estat al llarg de 5 km fins a l'aparcament situat al costat del Pont de Perosa. Si no hi ha neu o fang excessiu, aquesta pista pot ser recorreguda per vehicles convencionals. Horari: 3 h 20 min. Desnivell: 1.291 m. Distància: 7,8 km. Nens: No apta per a nens.
PIC DE MOREDO
117
ALT ÀNEU
118
Itinerari:
Des del Pont de Perosa seguim per la pista de Montgarri o per la drecera que passa pel costat de la Borda de la Perosa fins al Planell de Perosa, on hi ha una placa en commemoració del centenari del naixement de l'il�lustre filòleg Joan Corominas, al costat d'uns avets monumentals. Uns pocs metres més endavant a mà esquerra s'inicia la pista, poc evident al principi, de les antigues mines de Peipicat per la qual hem de seguir. La pista està tancada al trànsit. Pugem còmodament entre arbres grandiosos com el Pi de les Cinc Branques que trobarem al costat de la pista (1.680 m, 35 min).
Més endavant la pista de terra es transforma en una catifa d'herba en un gir a la dreta on veiem una petiat fita de pedres (1.750 m, 50 min), que ens indica que hem de deixar la pista, pujar una trentena de metres pel prat i assolir el camí que es dirigeix cap a l'esquerra (SE) cap a la vall de Cireres. El camí és molt evident i fins i tot ample en alguns moments i s'endinsa en el solitari bosc, transcorrent paral�lel al riu pel seu vessant esquerre. En un punt (1.820 m, 1 h) hi ha una bifurcació en la qual és millor seguir pel camí de l'esquerra que baixa lleugerament fins a la vora del riu i sembla atenuar-se, però tornem a trobar-lo uns metres més endavant per continuar ascendint per ell en paral�lel al riu,
PIC DE MOREDO
119
sense creuar-lo, fins a sortir a terreny descobert (1.880 m, 1 h 10 min). Pugem després un repetjó herbat fins al seu extrem superior (1.960 m, 1 h 25 min), des d'on albirem ja la gran catifa verda dels Clots de Rocablanca.
Continuem cap al sud descendint lleugerament fins al riu per creuar-lo i continuar la marxa còmodament per la vessant dreta d'aquest, per traces de sender intermitents o directament camps a través sobre l'herba, fins arribar a una gran roca quarsítica incrustada com un ullal blanc al bell mig de la prada (2.140 m, 2 h). Des d'aquí s'endevina cap al SSE el coll al qual hem d'ascendir entre el Pic de Moredo i la serra de Comabiera. Ens dirigim cap a un corredor herbós que s'intueix després d'un vessant cobert de pins i rododendres. El corredor té força pendent i està una mica desfet en el seu tram superior, però és de fàcil i còmoda ascensió i ens diposita al coll conegut en alguns mapes com El Colletó (2.325 m, 2 h 20 min).
Continuem l'ascensió cap al SSO per l'ampla carena de fort pendent, fins arribar a la base d'un gran ressalt rocós que és millor flanquejar cap a la nostra esquerra fins a enllaçar amb la carena que puja des de Portiero (2.500 m, 2 h 40 min), via normal d'ascensió. Grimpem ara amb ajuda de les mans un sector de forta inclinació però fàcil i sense risc o bé el flanquejem per les rampes herboses de l'esquerra, fins arribar al cim d'una elevació (2.580 m, 2 h 50 min) que ens obre el pas cap a l'altiplà superior de la muntanya.
Descendim uns quants metres per afrontar la pujada final del vessant E de la muntanya, cobert de roques calcàries, atansant-nos cap a la vora nord de la mateixa per sortir directament al cim de Rocablanca (2.765 m, 3 h 15 min). Ens separa del cim principal un sector d'aresta de roca ferma d'uns 50 metres de longitud, una mica estret i aeri en algun punt però summament fàcil, en el qual ni tan sols cal ajupir-se ni utilitzar les mans fins arribar al cim del Pic de Moredo (2.766 m, 3 h 20 min).
ALT ÀNEU
120
Cresta final del Pic de Moredo
121
RESUM DE LES ASCENSIONS
122
Pic des Miques, Moredo i Bony de la Mina des del Pletiu d'Aulà
123
124
El Ras de Bonabé
Aquesta guia és una selecció personal d´itinera-ris d´alta muntanya a l´Alt Àneu, una de lesregions més belles i millor conservades delPirineu, llar d´alguns dels escassos óssos quehabiten la serralada. Cap de les rutes presentadificultats tècniques i totes ellles estan a l´abastde qualsevol excursionista mitjà. La meitat d´ellessón a més apropriades per a famílies excursio-nistes amb nens. Tant si fem una sortida curta amb els nens com si ens aventurem en els seus racons més remots, les muntanyes de l´Alt Àneuens sorprendran pels seus paissatges grandiosos, la seva natura ben conservada, la seva fauna i la seva soletat.
