"L' amor que sento per la meva

terra, que no minva, sino que acreixel que sento per la República, vol-dria que on hi hagi un catalá hi hagi

un defensor de la llibertat, superiora tots els altres."

•amPresident ,COMPANYS.7unáaáoT': XJ{uid 'eompanyd

l.

SEGONA ÉPOCA

ANY l.-NÚM. 3

Edil""" M. ROu'RET CAlLOlSolicitado el Registro' corno Artículo de Segunda Clase

en la Administración de Correos de México, D. F. Méxlco, D, F., Abril-Mcvo, 19~3

Agua.dé haEl Dr. Jaume Miró• mortI) ..La matínada del 30 'de maíg ' . r "",¡ "",,,';' " "seva biografía, en rnoments que

filia a Mexic un deis homes el seu cos es encara tebi i nores";;;s' 'representatiua del catala-. aesprés 'que parlávem amb ellnisme. El Dr. Jaume 'Aguadé i desperances, del futur - perMiró, nom popularíssím ¡ estí- part seva, ami>un' deix amargmat; la historia del qual esta d 'tl.lusió continguda pe! pres-íntímament i trágícament t¡,~~b. sentíment que el seu tutur era..ciada a ,la historia, contempera- el sepulcre en terra amiga, pe·ni de la nostra, Patria. 'ro aliena, llunyde la llar ano

Quan clou els ulls per sem- cestral, de la Oatalunya deispre un d 'aquesta pocs homes seus amors,que assenyalen una e;poca, res Jala faran més serenament,lla,grimes que pugui fer.nos la biografía del Dr. Aguade,vessar el dolor i I'emocié que els qui siguín competents perens corpren en trobar-nos front destriar i exalcar els múltiplesa front amb, el suprem místeri, aspectes de la seva personalí.a penes si tenen un siguificat tato El conspirador incansableanecdótíc. Alguna cosa més que de l 'época heroica en la qnalles Ilágrimes i l'emoció es pro- ésser catalanista costava ladueix en els qui sobreviuen. presó i gairebé la mort oivil; ElTot i ésser llurscoetanis; tot polític que tenia de, la Patriai haver compartit amb ells ho, una idea completa i definidares d 'angoíxa i dolor, i mo. sorgida del seu sentíment in.. 'ments - sempre efímers - de sobornable de catalanitat, perojoia; 'to.t i havent-Ios víst intí- enfortída per les seves arrela-mament, amb vírtuts i detec- _des conviccions socíals' i polítí-

, tes al descobert, en la rutina ques avaneades. El metge devo!ordinaria i en la domestica de la ciencia i, apassionat delquotidianítat, qnan la mort en- seu sacerdoci que en temps benfredoreix aquesta homes i els recents, per bé que semblín peroallunya per sempre de nosaltres tányer a epoques perdudes ensorgeix amb una forca ínvencí- un llunyá passat, ,entrava a les'ble la ílegenda - llegenda ve- llars deis humils per auxíüar-rídica - de Ilur vida d 'abran- los ami> la seva ciencia, apai-dament, de persecucions, de vagar-los amb els seus consoíslIuites, de treball constant al i, sovínt, ajudar-Ios amb élsservei de 1'ideal de la Pátria ; seus díners, El pamfletistael relleu de la llegenda que el atrevit i vibrant, L 'humanistapoble es fará seva tot seguit i estudiós i sempre insatisfet.per anys í anys, amb la finor L'escriptor científico L'amantd'esperit que el nostre poblé devot dels llibres, que deíxavaserva pels seus morts íl.íustres, una biblioteca _ triada sovintperqueOatalunya i els catalans, entre els llibres de vell, perosense dir-s 'ho, sense cerimonies sempre selecta i agudament es-simbóliques, I 'endemá del tras- collída _ a qualsevol 1I0c deispás d'un deis seus herois, inci- que ha ha.g-ut d'anar abando-nera, enterra i oblida per sem- nant successívament : en una.pre totes les petites míséríes cursa que no ha tr.obat fitesque són a!tres tantes espines sinó en' acarar·se ami>la mort.en la vida de I 'home que es llíu- La casa paíral' de Reus, la llarra a la cosa pública. Retem de Barcelona, la, presó, Paris,aquest merescut homenatge al S'ete, Montpeller, ·Mexic. A ca-nostre poble, on la multitud és da etapa rengleres 'de Ilíbrescom totes les multituds i les servirrt ,de ,fons a .un episodipassions polítiques més ínten- nouduna vida de .pensado- ises que en moltes d'altres mulo dhumanista paradoxaJment alíetituds: el de proclamar que sap a la contemplació placévola ihonorar' els seus morts i que ": a la meditació reposada, tur-forja el seu carácter i la seva' ble havía assolit. Una época mocrátícament que esteu al Iluitar per la Patria! Noms que mentat en canví per I'impulshistoria, en l'exemple preclar que, comenca en un manífest, costat de. Catalunya, de la De. són i seran guia i exeinple. His- romántío de I'aoeíó, estiinulatde les virtuts deis paladíns que llancat, a.Ia llum pública el mes mocrácia i. de la Llibertat." tória d 'on encara ragen la per un entusiasme sense defa.cauen al Ilarg del camí. de febrer del 1931 i en el qual Gloriosa trinitat de patrieis, REGRACIA· sang i les llag:rtmesi que ja és la Iliments, esperancat per un de-

Per a molta gent - i sobre- tres noms ara més que mai glo- llavors aureolats per les perseo MENT Ilegenda més. estimulant del má, per Catalunya, gloríós itot per a la que .compon les més riosos: destacaven en titulara cucions, ungits del poder des- martirologi de Catalunya. Iliure.joves generaoions - el nom de plens i visibles, emnig d'una prés, corbats més tard 1'e1 pes E. R. de C.. regra- Feró Jaume Aguadé, per als Jaume Aguado pertany ara:J'aume Aguadé evocara imme- abrandada literatura que orida- de responsabilitat~, immenses, i da tots els amiesI in~o~b~ables amícs que el co- del tot a la Patria.díatament I'epoca més intensa va el poble de Catalunya a pro- torbats ara per 1 encens deis que han manifestat neixien, no era solament el po- 'A nosaltres,' correligionar-ia ide la historia !política de Cata- nuncíar.sa per les sagrades afalacs i ferits adésper la pun·1 el seu condolper la 'lític, I'alcalde de Barcelona, el amies 'de la gran figura tras-lunya, els tumnltes ara arran causes que sempre troben ressó xada de dicteris .ínjustos i de perdua del nostre!ministre de la República. passada ens correspon I 'honorde terra, ara d 'una grandiositat en els nostres cors : vils calúmnies.. Junts des d 'a-Iil.lustre correlígto, Jaumo Arruad,éera un valor de retre-Ii homenatge póstumd'epopeia, que hem: viscut "FR,ANCESC MACIA, LLU.lS vui a!tra vegada, en la mort, nari huma que sera. més plorat com en aquestes ratlles que vol-aquesta darrers anys i que cul- COMPANYSIJAUME AGUA· després del remolí tempestuós, més coneguts síguin ell i la I dríem que refIectissin la pre-minaren en la perdua total de DE, us demanen que acudiu a per llanear als catalana UI,a seva obra. gona emoció que sentim.les llibertats que el nostre po- la lIuita i que manifesteu de. crida solemne: Uniu-vos per No podem, fredament, fer la (Passa a la 3' página)

. .i

LA HUMANI'fAT

Carta oberta de JosepAndreu al Directorl L'homenatge de I'emi- CA TAL U Ñ Ade ./1 La Nova -Catalunya /1 de L t Havana gració republicana al y", E S P E RA

1

que hem entrat a la política, impul- Pres l' den t de Me'x l' e Amb motiu del segon aniversari banas, a pesar de la dispar idiosin-sats pel .n.ostre patriotisme, és IDO- de la mort tr-ágica i gtcriosa cer eracia de sus caracteres.tiu de satisfacció cornprovar que Presídent Companys, hem rebut de ~l "seny catalá " y la "jovialidadavui, tant com mal, ,existeix un D'ade transcendental pot qualifi- I'il.luetre escriptor cuba don Ar- criolla" úneuse en los mismos prín.

Distingit compatriota: abrandament deIs seutiments na- car-se 1'homenatge que el dia 24 del mando Portela y Garcíar l'article cipios . Patria y Libertad.He rebut el número 6 de "La No- cionals ] que les discrepáneies entre 'mes pI:oppassat va retre 1'emigració "Catalunya vive, siente y ... es- Para honra de los catalanes aman-

ya Catalunya" corresponent al nosaltres són més d'ordre táctie que republicana resident a Mexic al dig- pera", que publica a . .e'ueblo" de t.es de la libertad, .recuerdan en suproppassat mes d 'abril, en el qual, no pas doctrinal. 'I'robo lícit que es níssim President el'aquesta Repúbli- L'Havani,l,.i que nosattres ens corazón los cubanos agradecidos- quecomentant la formació d'un Govern disc utei xin totes les posicions, El ca Sr, Avila Camacho en demostra- complaem a reprouurr expressa- fué catalán Sardá, el que mitizó laspel senyor Santaló, d iu : ¡ e en el qual que no és lícit és que quan, entre ció el 'afecte i recoueixenca per 1'aco- ment autoritzats per l'autor. amarguras y ayudó a nuestro MUl'tí,figuraran els senyors Sbert, Aguac1é, tots, volem treure experiéncies dels llida i hospitalitat donada per a quest * ':'* cuando empezó su cadena de infur-Andreu, Bosc Gimpera, etc. Res, que errors comes os, per servir Catalu- país i per la seva máxima autorita-t tunios por amor a Cuba y a Sil Iihc-tornen les p a t u m s." nya en el futur, caiguem de nou en als nrilers de republicans perseg uits Dedicado a los queridos compa- ración, .. , catalán Iué el Cauit an

La vostra revista va arribar a les un deIs pitjors mals de la política pel franquisme que en aquesta tena ñeros de ideales Esteve Batlle, J, Capdevila, el bravo ddpnsol" .lu [osmeves mans en el precís moment ele ?atalan~: 1'ins,u1.t i el I~el~yspreu generosa han trobat sojorn i aco- Ventosa Roig, Guillermo López, estudiantes, cuando el gobierno desor-tir de casa per anal' a visitar ~irreflexiu, gratuit, demago~lC, con- lliment. Luis Umbert Santos, J. Serra Pas- España echó un borrón más en laL'il.lustre eatalñ Dr. Jaume Agua- tra els home~ qu:~ el mateIx,pobJe Horn coneix de sobr~s per les in- qual, j ulio Pubill y demás funcio- historia de su dominación colonir! ..,dé que sofreix una greu malaltia f)ort~ a. la dn':cClo dels destms d.e lormaciolls de la premsa diaria me- narios de la Logia "Libertad", con catalán fué José Miró Ar:gentel"; queque posa en perill la seva vida. la P~t.rla. Ja e.~ h~r~ que la se~'enl- xicana elsdetalls principals d 'aquest especial sentimiento fraterno. llegó a altos grados en el E,i¡;I'~!lO

A l'instant dhaver Uegit la n-aus- ta,t l.el noble J.Uc1lCIdeIs ~a.trlOtes homenatge portat, a terme en el gran Libertador, peleando PO}' Cubu Lo .cripció que faig va néixer en mi ofegm afl~l~st tIpOS de pulítie que pati del Casino Militar ple de gom a Estas mal trazadas crónicas es- bre···1 catalán fné Prim, que cultivóel propósit deseriure-us aquesta lle- ~reu qoe~lmsult als alt~~es 'es. el m~- gom. Hom calcula en uns dos milers tas "Hojas del árbol caídas " em- la amistad iniciada en Barcelcu.i df:~

tra per tal de fer-vos coneixer la me- -l?r c~ml per a~fer oblidar les pro- el nombre deIs .qu i hi assistiren, pezaron a publicarse en 'tierra cata- Padre ele la Patria, Carlos 'ñf':'.It:;0,lya indignació en veure tractat amb pies faltes. Sf'll general~ent els Corn a catalana ens .plau remarcar el lana, en las acogedoras páginas de de Céspedes ... , y otros muchos m f,S

tant menyspreu un dels homes de ~terns amaJ;~:ats que posseixen ,qua. bon nombre de -compatriotes que hi "Pueblo", per.iódico que fundara en Sería interminable la lista., t .. d e tI-N ~ litats magnifiques per a destruir-he assistiren i la satisfacció que ens Tortosa el insigne Y' malogrado ami- Se engañan los que ,cre~n que el

mes pres Ig1 e a a unya. o es, t t " ~. d ' 11 d 'h 1 '1 Ii D ..dI" - lt d t . l1' o , pero que son impotents per a fer pro. UI veure en oc onor, a eos- go .1\ arce mo ormngo. Gobierno totalitario de Franco po-. ones, l11SU a reca ~ mi a o que res constructiu. tat de les banderes de sobirania En su primera "Hoja ... 11 prcme- drá dominar' el espíritu patrióticoI,mpul.sa 1~ls m.ef,s ~el:t~ny~t~. ,~eu- Avui Catalunya passa per una ho- 1'ensenya de les quatre barres; vor~ tía el cronista que unas veces ten- catalán,I e m me os ~eI at~?I .. e .n Hc en i-a trágica de la :-;eV8 histór-ia. El la bandera mexicana i fent "pen- drlan la forma de las del pino, duras, Cataluña, al igual que las otrasun~ categoría 'que 1 fIgu,rell ornes nostre deure és el d'unir l 'esfort; dant" al simbol -nacional d Eue- alargadas y punzantes; algunas aco- naciones ibéricas conscientes y queeminents de la nostra~ tetra com el ele tots els catalans per a recen kadi. razonadas-aovadas como las de la tienen despierto en su alma el COl1-doctor ~aume ~guac1,e, el doct~r querir la. llibertat de la Pñtria. Per Dels discursos pronunciats pels humilde violeta; otras veces coria- cepto de su personalidad, como losBoseh G~mpera 1 el sen~or Sbert, es "er aixó, no cal abdicar de les pro- senyors Drs. Manuel Márquez, Pre- ceas y. ásperas como las del rosal; re- vascos, los galaicos y los asturesper a mi un honor ben ,assenyalat. I pies conviccions ideológiques ni tarn- sident de 1'Ateneu (,Rarnon y Ca- cordaría en otras las de la elevada puros, los mismos castellanos, des-, C?m poden, sel1yo:~ DIrector, des-¡ poc sacrificar les posicions políti- jal", organitzador de l'homenatge, v corpulenta ceiba-simbólica, de en- cendientes ele Jos- Maldonado, Padi-conerxer la p~rsonahtat senyer~ del ques adoptad es, Només és neeessari ~l general Miaja i el senyor Martínez tonces su patria -lejana, y no por lla y Bravo, podrán ser sojuzgadosdoctor Aguade? Es 'que pot, obhd~~'- lue ningú pretengui imposar les Barrio, es destaquen alguus COll- eso menos querida , prometía no 01- pero nunca vencidos e incorporadoss~ la seva tasca cult~l;'al ,1 patr:o- seves als altres per la violencia fío reptes dels pronuneiats per aquest vidar la acacia... al sentir elel retrógrado ideario contiea com a autor de les Monografies sica o moral. Cal que tots prengue darrer que, a més de significar el ,El huracán de la guerra fratricida. matiz de teorías modernistas de laMédi "i E li t . e ID Im.e lqU~S.,' ,~que se I po ~egal I'únic camí profitós que ens oferei- més abrandat elogi del President de hispana, comienzo de la que amenaza Falange. _la c.ondlClo d esser un dels millors xen els régims demócrates i liberals la República de Méxic, constituú-en a azotar el mundo entero, y que lle-[ La idea que se siente en el coru-eserrptors de la nostra lleugua i IJa i 'que és el d 'ésser tolerants -amb els una Ilicó el 'ética polítiea dirigida a gar~ . seg?rameI~te hasta· nuestra zón, que lo hace palpitar y vibrar enr-:ev,aprep~rac~ó ?~ell:tífica?, ,L,a,.s~va qui n? pensen co~ nosaltres. Preci~a la diplomacia internacional.' Cal re- América libre, h~zo que volaran to- él) no puede destruirse con la puntaobra de divulgació ctan meutona. lue tinguem confianca en la POSiClÓ marcar que estaven presents a l'acte das aquellas hojas ... y ahora de de la espada, ni es posible ahogarla

En l'ordre de la seva actuació ])0- política adoptada com a factor' deci- les representacions diplornátiques de retorno a la patria) la benevolencia con la metralla. El buen acero selítica no és lícit tampoc oblidar 'la sin per afer-la t-tomfnr. Es ben ma .. gairebé tots els paísos americans i ~lel amigo hace que éstas otras "Ho- dobla, pero no se rompe. Y Cataluñavalentia i la dignitat patr-iótica del laurada la inst iticació que recorre entre elles la dels Estats Ünits. jas , , . ", hermanas de aquellas que vive dice el amizo bueno Luis Um-eloctor Jaume Azuadé. Primer, Ilui- a l'insult i les baixes passions i mai Amenitzá lacte, a més ~l'~na ban- nacieran, allá lejos, en los valles de bert'Santos, ilust;e.escritor portorr-itant contra, la dictadura de Primo ni es podrá aspirar a la reeonstruc- da ele música] I 'Orfeó Base 'que fou la Cataluña indómita, vean la luz en queño-catalán, "vive en el turbiode Rivera en eoustant sacrifici de ció de la Patria pel sistema de des- molt aplaudit. Rom esperava també esta,s, página~; tambi~én acoged.oras, Ir~o de los suspiros,. porque su almala seva professió i de la seva trau- tu.ir cls scu's valor-s . efectins. Era la presencia deJ'Orfeó Catalá (mas- de Pueblo de aca, que al Igual VIste luto y la sonr-isa no puede aso-quil.Iitat personal, viviu t sempre mantenint una posició activa duraut sa choral) tota vegada que l'entitat que el que fundara el.l\faestro, es I mar a sus labios, ni la expresión eleperseguit i ben sovint empresonat, la lluita j és pensant en la recons- que porta aqucst nom formava part peri~d.ico defensor de los ideales de I su rostro. , . lJ pero vive, siente y, , .Després, en les hores -d-ifícils de la trucció com s 'afirma Oatalunya. de la Cornissió organitzadora i s 'ha- ,]usticia .. ~mor y Derecho. . espera.eucrr-a, 'quan estava en joc la lliber- Abaudonant-la en els rnoments de via adherit a 1'acte. L'abséncia de Permitidle un recuerdo a esa tie- y el cronista presiente y no duda,tat i la dignitat de la. nosti-a Patria, perill i fornentant avui les discórdies la més remarcable agrupació orfeó- na que recibió el cubano con cariño que un día podrá' depositar unas flo-el doctor Agudé era ja "'un heme és com es fa tasca positiva 1 nica de Méxie va. ésser lamentada, fraternal ... Ese será el tema de esta res ante el monumento que en la ca-c1'escassa salut, motiu pel qual i per Cal crear un clima de convivencia cal' la seva actuació hauria consti- ,; Hoja, .. " pital del Mediterráneo se elevará Hla seva edat, estava justificat que no fonamentada en 1.., <oli.Iaritat de la ~uIt iu.dubtabl?ment un ex~t so~~l1ós 1_ Ha l:esicli?o el cronista. e:l Catalu- la memoria del patriota irunolado aocupés eñrrecs que en les tals eir- nostra causa i eu 1'amor a Catalu- 1 hauria eontribuit a la mes eficien.t I na varios anos, .. los suficientes pa- la. sed de venganza sevicia, al nuevoc:lmstancies exigien un esforc con- nya, 0!1 t?tes les opinion,s dels ~ata-I d~, l~s propagande~ de carácter pa-Í ra que ahora de regreso a la patria mártir de la libertad, a Luis. Com-tinuat. 1 amb tot, va ocupar tots lans sigum respectad es I aprofitant l tiiótic tan eonvenients en aquestes querida, algunas veces sufran equí- panys, último Presidente de la Ge-els lIocs que se Ji assenyalaren per tots els esfor-cos que puguin servir·1 hores. . voco sus compatriotas al observar neralidad de ~Cataluña, será el home-1'interés de Catalunya, 1 quan, es- per a refer 'Catalun~a. , i'.J o volern acabar a-quest conl~nta~'~ de vez en cuando algún matiz en su naje de un cubano qeu residió allásent ministre del Govern Negrín, Amb tot el que deíxo dit em cree sense fer constar la nostra admiraeió pronunciación 'que trae una re COI'- el tiempo suficiente para compren-per illava la dignitat de la Patria, va' que resta justificat el meu prec que I per les :paraul~s ~ralel1tes i pleues danza del a.cento de losruativos de del' que la leyenda de su banderasaber fer el gest de protesta que li -om a reparació a l'ofensa feta al de coratJosa. dignitat pronun:Ia~es esas costas 'levantinas ibéricas.,. barrada pudiera ser cierta, porqueagraírem tots els catalans. Llavors doctor Jaume Aguadé vulgueu pu- pel .Sr. President de la República Ha vivido en tierra catalana el esta bordada. con la. sangre de SUdfórem molts els .qui 1. 'instárern que I blicar aquesta .carta en el proper l\~exlCana" el qual comenca el seu tiempo suficiente para haber podido hijos.sortís a l 'estranger a descansar, Se! número de HLa Nova Catalunya ", diseurs saludant en les persones deIs captar minuciosamente y cree haber- =================Ji varen oferir cárrees. Pero ell va I Cordialment vostre assistents a ] 'acte "a las primeras las captado, toda clase de impresio-voler compartir el dolor de la se va ' vícti~nas. europeas de la ~mbición nes de los' sentimientos íntimos de Una Conferencia de Josepterra fins al darrer moment No va Josep ANDREU ABELLO .otalitaria .que ha sumergido a la: aquel noble pueblo. , b I Pvoler seguir l'exemple deIs q~i en;- Méxic, D. F., 1$ ele maig del 1943. tierra en un mar ele san¡;re". Des-, Ha visto a. CatallU~a en días de M, Espanya 50 re e re-prengueren el camí fácil i comede ele --- pré.s de remarc~r el sl~nlflC~lt 9ue gozo y reg-ocl~o pat,r~otlc01 y o?ser-¡ 51'dent (OmpanY5la frontera, amb tot i que aquests Nota deis O d cal1~ clona;'¡ &1 fet el.e l·]~o.spIt~lltat v~~c1oal c~talan sufrIr con res?gna-,luoltes vegades volien trobar justi- rgan ismes i- m~xlCan~ compro,Illlso etlC-o md~, Clon .extenol', pero~ con valor y fe en De Bogota (Colombia) acabem de re-.ficació de Uur actitud en missiollS· D'E R clmable"1 assenyala amb la ve.n \"]- el.tn~lnfo de~l man.~na esp~ran~ador bre, editada en un fascicle de 45 pagincs,

S balte 1, 'e ... d 1 .q 1 ngents squerra epu .. ·-;iblement torbarla per l'emocló el del cha de hberaclOn, la tIranm de la interessant i documentada conferen-

U rnes, en ex 1CICl e es· uas . . 1 . . ~.es feien la il.lusió que s 'enganyaven bl' d (t I earac,t~r de fl'at~l'nItat que ha Vlen Ilos g~ )lerllos. lIlco~prenslbles de la cia, síntesi de l'actuació de LJuis Conra ells mateixos i als seus pro )is Ic~n a ,e. a a ~n y a adqUll:It les l'el~ClOlls entre e~s refu- '1 Bspana reaccl.o11ana, _ panys en la política de Catalllnya, que en• t . t ] Amb obJecte d·evltar confllSlons entre 1 !!iats 1 els mexICans, "porque en la Ha presenClado a Cataluna, rela- el Teatre Teusaquillo d'aquella capita:campa no es. 1 -l· -.. 'E R ~, . d ·b l· t . b d.. _ ,.. e s 11111tants1 SlInpatltzants d . :\.. C. atmosfera. (Il]E' OS Cll'Cl111 a VIra e I tlVamen e sumIsa, go erna a en dona l'ex Conseller de la Generalitat dI::, Es. ll!d?btable ~ue ,quan ~ escn~l el Consell Executiu, d'acorcl amb e[ PIe mismo sol cl(~ equidad v de aliento "centralismoll

, y ba visto a los. ca- Cataltmya, senyor Josep M. Espanya,la. hI,storla. del lenaIxe~e~lt .poht.l~ del Consell, vist el manifest "pOlítiC"[humano núe anhelásteis "el' sobre! talanes, con ansia de superarse, ad- amb moti u del segon aniversari de I'afu-;catala, el doctor A,guade hI fIgurara pro Casal Catalit., .aparegllt a Mexic ·el la tierra. de. esa Península a ]a q,l~· ministral'se autoné)micamelJte con el seJlament del President de Catalt111,V<I.com 1!na de les m,es .destacpc1es per- ':lia primer de. l11aig._d'en.gllany,.e.s creu :volv6is-.ac.aso. los ojos c011..1a 110stal-.. Es.tatutQJ1-\1.!':':.lescOl1!:eQ.l.ó1ª-.Segl1vda A part la nombrosa concurrencia q~lesOllaht.at3. ... cn el deq~e. de fer constar públicament gia cálida del recuerdo. pero. sin el ~e~ública Española,~ l~ del 1.4 ~~ omplena ,el local, hi assistiren els Delc-

AVlU veH ~ aIxafat, '~Hlles hores \lue els mlhtants senYQrs Josep Folch i desencanto que emana de la Ulcom- JulIo del 32, esa RepubllCa que nacI~ gats ofica-ls de Fran¡;a combatent, d'Aus¡actuals.d '~xi~i a. Me,xic: .A.mb ~xem. Folch, Matias ,Guarro lvlonfar, .Tosep prensión y 'de la soledad". , sin- mácula, entre v~tores .y canto~ tria, Be[gica, Txccoslovaquia i. Polol;ia,pIar mode.stIa 1 dlgnItat, suporta Escofet Alidreu ] Llorell¡; Busquets Ven- El senyor Avila.' OamacLo acaba populares, de-las urnas en unas me- lhure-sl I'agregat cultural deis Estatstotes les. contrarie~ats, JrO volclI.'ia tura, que el signe].1,entre aItres e1ements el seu parlamellt fent vots pe] res- mOl'ables elecci'ones mm1Íc'ipales ... Units, diverses associacions hebrees, dsque tothom el pog-lués' veure en la pertanye-,lts a partits i organitzaciol1S tabliment de la Rep-úbli(m Espanyola ¡¡Gaso illSólito.-en la historia polític:l represe.ntants d'Euzkadi i els diversos.seva cambra aust.eNl del· cl.olul', diverses, COIH a mcmbresde la Comissió. al tel'mini de 1'actnal ~onflagració. de los .pueblos!. . . del Comite Colombiano de' Ayuda alenj"Orant sempre la Patria estimada organitzadora, han obrat, en fer-ho, per Y de todas esas observaciones su· Pueblo Español y del Ateneo Rcpuhli-i preocupat per la se va sort. propia iniciativa i sota la scv,a única res- yas,·. de esas impresiones recogjdas, cano Español de Bogota.

No sé iIi vuH saber 'qui ·és l'aut0r ponsabilitat. durante su residencia en a'quellas La conferencia, que fou ·rebuda i aplau-de 1'escrit que ~,omento. Només vo1- Així, dones, queda' previngut que les Tot aquell qui en aquestes hore.s tierras, ha llegado a la convicción elida amb gran entusiasme, constittlÍ unac1ria que per uns instants abandonés signaturcs deIs mi[itants esme.ntats al grávides de futur cO'ntribueix a la firme que el catalán siente en sÍ, so- gran manifestació d'afecte i d'homen~.tgela passió que el domina, .fes examen peu de:! document de referencia, no pot bl'e todas las impresiones ,que 'causan al President Martir i de sirntlatia pe]"de consciencia i pensés si té prou entendre's de cap manera com si signi- divisió f;ntre els catalans, difamant en el alma las cosas espirtuales) t~l Cata[unya i per la República espanyo[a.a'utoritat moral per a jutjar un home fiqués la representació d'E. R. C. en la sentimiento patrio y el amor innat.... Fe1icitem l'amic ~spanya per I'¿"xilneIs merits rellevants del doctor Comissió Pro Casal Cata[a. els noms de fills prestigiosos de la a la libertad. obtingut amb [a seva dissertació, que aAguadé. lEstic segur que, si ho fa l'v[exic,D. F., 12 de mig del 1943. Patria, no mereix el nom de c9.taliL Y porque el catalán ama a su pa més de constituir un merescudíssim ho-a12..-i, sentira el penediment d 'mm i Per la Delegació del Consell execl1tiu 1 . S ] Itria y a .la libertad es por9.ue e~iste menatge al Prcsident de Catalunya, ('on-mala acció. I i e[ PIe del Consell c!'E. R. C. ni és digne de t.ornar a veure el ° [esa corrlente grande de slmpatm y tribuí afer coneixer la tragedia de la

Estimo qlle per a tOtR els ca.talans Andrel1 Abelló i Josep. I de Catalunya, C'spiritualic1ad entre catalanes y cu- nostra Patria ofesa i deIs seus fills.

VIVE, SIENTEpor Armando PORTELA GARCTA

Sr. Director de"La Novd Cat·alul1ya".

Ahril- Mayo LA flllMA~I'I'A'1' Páe na 3

Grandel Orfeó

Con ce r t EIs Organismes d'Esquerra Republicana deCatalá Catalunya desautoritzen Jaume Miravilles

El II! Gran Ccucer t Anual de l'Orfeó Sr. Don j aume Miravitlles. '1 gran i. I'exactitud de coueixenca queCata la que tingué lloc el r!! ..1 :::S de ruar-e MEXICO. D. F. aquests tinguin del President; pero en totproppassat en el Palau de B~J1eg Ar ts, cas, els dirigents d'Esquerra República-':4 ....resultar, com era d'esper ar, Un exit Distingit corr efigionari: na de Ca talunya - entre els quats nhiindisc11tible. La Delega ció del Comité Executiu de ha q u e han mercscut' 1 e s e o D-

El fet d'haver-s e esgotat ~,!~"eb~' tates l'Esquerra Republicana de Ca talunya j fidéncies del Pr esident Companys j hanles localitats de l'imponet t eat-e. on el el PIe del Consell Dircctiu en la seva coLlaborat amb ell, amb tota discr eció,concer t va celebrar-se, pot donar una darrera reunió prengueren l'acord que fins als dies de l'ocupació alemanya - noidea de l'expectació produda cu toru ' de a continuació es tr anscr-iu: pode m confiar la rectifica ció de les vos-l'esmentada audició, expectació tlüv, val "La Delegació del Comité Executiu tres afirmacions a I'apr eciació que el:\ dir-ho, fou abas tament satief eta J ~·I d'Esquetra : Republicana de Catalunya 'Iector faci del vostr c crédit. Per muna-mnguific programa iuterpr etat .luna fai- i el PIe del Cons ell Directiu han vist culat que fos, mai no cobrir-ia el tri stcó perfecta per la nostra mas.sa (,·'1".11 ~ .tu amb pena el vostr e ar ticle "El Testa- privilegi de poder cobrir d'indignitat lala dir ecció del seu Mestre N. ':::05t<1- mento de Luis Companys" publicat ¿n el figura gloriosa del Pr esident Mártir ni, ' dI. ," d ,'11', versal. Esmentarem en pr-imer 1I0c ell de la intel.lectualitat rrtexrcana, aixl CO:11Horts. L'esperit de Cataluuva va 1.'1a- núm. 3 de "Euzko Deya", en el qual atri- e re egar a una trajee erra e sa e . 1 1,bu i 1 P 1 1',' 'd e, 1 1 'Diccionar i Fabr-a" la "História Naclo-I nombro sos arrues de l autor catalans Inar durant tot. el concer t jJ,~.. la vasta U1U a resident - jurnnt pel vostre a po 1 tea exter-ior e a a un ya. ,sala i es manifes tava pe! cor-rcnt eruo- honor 'que són textuals _ par aules in- "La Delegació del Comité executiu, nal d,: Cat~lunya" de A. Ro~:ra Virgili, d al tr es nacionalitats'1 it vamb ~ , di l' 11' 1 d' d b 1 PI I 1 e 11 D' t· I la História de Catalunya de Fer ran Feliciteru el nostre il.lustrc compacroua que, sorg'it am la veu '1 .... s can- aignes e e perque expr esscn una tota acor am e e (e onse u-ec IU,

1, d .. ,. 1 t " '1' "d 110 ha d'invocar la disciplina de par tit pcr Soldevila. Segueixen els Ilibr es d'autors triota per la seva valuosa aporta ció a lataires, era r-ecollit per au itor i I que ma- renuncia a a represen acre I e ireccro e ..

nifcstava el seu es tat d'ánim aul.cudmt la política catalana en favor del Pr esident a desau toritaar-vos púb licament: ho fa catalans, es~r~ts el;, cata~a,. ,edi~at~ en cultura de la generosa terra que ensIervorosament cada una de leo; e rupo- d'un alu-e país. Per estret s que siguin el" en compliment d'un deure patrio tic ter res d .Amenca. ("Assoc1aclO d ~Jut ': aC1111.sicions interpretades. Entre totes aques- lligams que ens uneixen a Euzkad~ el i per móbils més enIairats, en defensa ~,a .C~ltura Catalana" de Bue,n~s Aires, 1

tes creiem sincerament que cal rcrnarvar President de Catalunya no pot haver-Ies de 1'honor de Catalunyav i del de Lluíís Biblioteca Catalana de Mexic). A re-la Iorrpa exquisida amb que fórcn :-an-I prol1un:iades tal com vós lees havcn Companys. marcar també la col.lecció d'obres re-tades les tres cancous popular s més ti. transcrttes. Atentament us saluda. rnarcables traduides per eonnacionalspiques del programa: "Muntanyes Re- "El vos tre juramen.t haurá impres sio- per la delegació del Comité executiu, no str es i les magnifiques edicions sobregalades", "Sota de l'om" i "Els Tres nat més o menys els Iectors, segon s el Andreu Abello. Art Cata la Medieval (Ed. \Vilham Hei-

, 'b 1,==================;"",==========",·======= neman, Londres) i "L'Art dela Cata-Tambo-s '. Les dues prnner cs so retotassolir en la perfecció tant des d'un punt I logn e" (Cahier-s d'Art, París) de Chris-

, " 1'" 1 ,'Sang Blava" a l'Orfeó e tal' El Joca Florals d'Enguany tian Zervos, dedicada aquesta darr era alde vista teC11lCcorn per expressro sen- a a. bé d segon President de la Generalitat detimcntal que tot el conjunt sa e onar "Sang Blava", la coneguda comedia Hom sap per Ull telegrama rebut dar- e 1 L ' e Rd d l ata unya senyor IUIs ompanys. \.e-enlairnt encara per la ten ~tsa e

fs ~~- de J. Pous i Pagés, fou posada en es~ rerament de Santiago de Xile, signat cordarem a més la "Etnología" de Bosch

lisrcs que accentuava aque a per eccto. cena el día 1 de maig per I'Agrupació oer l'escr-iptor Xavier Benguer el, Secre- G "D F. 'd"d - impera, el iccionar i de ilosofia, dePer una natural associació lees vam d'Art Dramátic de l'Orfeó Ca tata tar i deis Ices Florals de la Llengua '1 ' " ..11 di d . Fcrr ater i i\ ora, el famós Concordia 1

recordar-nos de les mi ors au icrons e La representa ció forra reeixida diver- Catalana celebrats en aquella capital, D' , ", d 'V'C l' d B 1 E os, iscór dia' e Lluis ives, etc.1":llly?rat Orfeó at.a a .e a.r:e ona. z.n tí extraordinár-iament el nombr ós pú- els resultats que afecten els escriptor-scun vr, amb la ruateixa Sll1c:,fltat hem de blic que emplenava el local. i poetes catalan s resideuts a Mexic. Haconfessar que el ri~me de La. Mort ~~ Es d'esperar que d'acord amb l'éxit obtingut la Viola d'Or i el Premi Fas-l'Escolá" no s'adeia amb la unpressro que assileixen sempre les representa- tenrath l'il.lustre poeta Sr. J osep Car-ele lentitud solemne que teniem e~ .l,a cions del nostre Teatre, seran intensifi- ner, i n'ha guanyat I'accés sit el senyornostra mem~ria de. la bell.~ con~poslclO. cades, "scbr etot si els catalans responen Agu sti Bartra. Un pr emi extraordinariTal vegada es una 11l1presslO.equivocada, patrióticaruent a la lloable tasca que ve de poesia ha estat concedit al riostrepero ens. sembla que una ll1terpf(~taclO portant a terme el quadre escénic de estimat amic i col.laborador s ;,::y<..'rA.més litúrgica, diriem, augmelltana la lOrfeó. Bladé i Desumvila, i uu p remi igualinsuperable harmonia.i el eentit ideal Hom parla de la propera representa- ner un libre de prosa ha estat adjudicatele la caneó verdague:l~~la. ció de la famosa comedia "Topaz e" del al senyor Jordi Arquer., La dar:era .:on~po~lc~o del prog:~ma, gran cscrip tor Marcel Pagnol. i que En el moment d'escr-iure aquestes Felicitem cor dialment la "Funda ció"Hlanc Hiveru , dignissirua ~po.rtac!O del sera traduida expressament del francés ratlles, nO sabem altres detalls del magne Ramcn Llull" propiciadora i organita-ooeta Per c Matalonga, musicalitz ada pe) per a la seva escenificació en -el teatre concurs, i confiem que podrem donar-u e I dora del Pavelió 'Catala en el elos de laMestre Costa-Hor ts, fou l'homeuatg e de I'Orfeó Catalá. una informació més detallada gran maniefstació cultural mexicana.d'aquest a1s qui precisament Ji tributa-ven homenatge. Hornenatge també adre-cat a la Patria, no tansols per les evo-cacicns de catalanitaj que suscita el"Blanc Hivcrn", sinó perqué aquestacomposicio es pot posar al nivel! de lesmillor obres nostrades i ve a augmentarel tresor artístic de Catalunya.

Felicitem de cor el Mestrc Costa-Hor ts i els cantaires que per obra i gra-cia d'una directriu realitaada amb lamés fervorosa perseveranca, porten ater-me la millor de les tasques patriOti-ques en el nostre exili.

E 1111Anual

La Fira del Llibre 'l·El día 15 d'abril proppassat Iou inau- UN NOU LLIB~E DE JOSEP

gu rada solemuement la "Fira del Llibre". CARNERL'exit, tant en nombre de stands C0111 en En la sala de conferencies de la Fa-nombre de vendes, ha super a t la cele- cultat de Filosofia i Lletr es d'aquestabr ada per primera vegada en aquesta ciutat, el dia 28 d'abr-il propassat, feu·capital I'any 1942. llegida pel seu autor, l'eximi poeta ca-

El llibre catalá ha tingut, en aquesta :.::ia J osep Carner, la seva obra inéditagran manifestació cultural, un lJoc desta- "ví'íérerio de Quanaxhuata". Aques'tacat. Gairebé davant de l'imponent Are obra, de caire simbólic, inspirada perde Triornf q~le immortalitza la Revolu- unes curioses figures perfilades pel sció democrática mexicana, el pavelJó de cims d'unes muntanyes del pais mexicáCatalunya (encimbellat per la bandera: (Guanajuato), és una de les més sugges-barrada, b én sola i no supeditada a cap: tives del gr~n. poet~ .ca.tal~, i la scvanltra) ostenta fruits magnífics i dignes lectura constrtm un exit indiscutible, carde la nostra Patria i de la cultura uni-I hi assistir en destacarles r epresen tacion s

El pavelló de "Catalunya" (nom queostenta en el pr op i fr on tispici} ha estatvisitadissim, i és de doldrc que la mancad'unanimitat entre els qu i haurien pogutcontribuir a un més gran exit del llibrccatalá, hag i r-eduit les aportacionsd'exemplar s valuosos. Les dissensionslpolitiques i un cert "provincianisme" Ishaurien de deixar a segon ter-me quan Pe r excés (l'oTiginales tracta del prestigi de Catalunya. (lUS vatem ohligats n r'e.tirur d'nquesln

J;;ccci6 (ION interessnntlS contentad", delU-cnrs I'un al lllhre "El futur (l e Catnlun)·n"ñe .Jordi ARQUEn, 1 l'nltre al ltcriotlic«Ln Naci6n Cnturnna' 1I1Ulregut ünreern-IlLcnt._ Publlcnreul atluel'lt", trellaIlI'I en el

número yinent de LA. HUJ\-lANITAT.

Llibres -i Periódics

CLAR 1 CATALA"Clar i Cata 1<\" és el nom d'un IH:tI

periódic editat a Santiago de Xile perun grup de patrictes que es proposensegcns proclamen en el seu primer edito-rial, la "defensa dels pr iucipis pels qualsmúltiples gener acions catalanes ofr enareuel seu desinterés". Afirmen també lapermanencia de les institucions dcr-ivadesde la voluntat del poble catalá, i en rei-vindiquen la se va més alta magistratura:la presidencia de la Generalitat ostentadapel senyor Josep Irla,

El primer número de "CIar i Catalá",corresponent al mes de febrer, ve inte-grat a més per temar cables articles, unainteressant informa ció de la situació ge-neral de Catalunya i diverses notes de lacol.lectivitat catalana de Xile.

Corresponem efusivament a la saluta-ció de la nova i fraternal publicació a laqual desitgem llar ga vida i tota menad'encerts

Agrupació d ' E S q u e r r aRepublicana de Catalunya

a MéxicEns plau an..ullciar als socis de l'Agnl-

pació la proxima celebració d'una assem*blea d'informació en la qual una repre-selltació dels organismes dirigents delPa.rtit inforniara ampliament sobre laposició, conducta i activitats poli tiquesdel mateix.

Oportunament els sotis rebral1 la con-vocatoria corresponent indicant dia, ho,rai lloc en que es celebrara l'esmentadaassembtea.

Així mateix, la Junta Directiva del'Agrupació esta últimant un programade conferencies sobre temes polítics,patriotics, etc. un cicle de conversessobre problemes politics. economics, so-ciaIs i culturals de la post-guerql.

Oportunament els socis rebran les in-vitacions i programes amb tots els de-talls.

La Directiva de l'Agrupació, en e1l1-prendre les activitats anunciades, ho fa'<1mbel proposit de prestar un bon serveia la causa ·de Catalunya i de la Repúblicai espera, pe~ tant, que mereixeran l'apro-vaci9 i d concurs de tots els associatsaixí com de tots els catalans exiliats quepcnscn a retornar a la Patria enyorada,

. per la qual 1l11iten, mentre arriba el ·diaele recobrar-la.

Mexic, D. M.. 13 de maig del 1943·

Per la Junta Directiva el.e l'Agrupació.,

El President.'¿'.f. Rouret-Ca\lol.

1= - -El Dr. Asuadé ha~

mort rica transportada a Mexic, per-tanyent a u;' Centre Catalanistadel Poble Nou que el Dr. Agua.dé havia inaugurat en la seva"poca de lluites per la Ilibertati per la Patria.

Uuu camioneta curul1ada decorones i flors seguia la fúne-bre comitiva formada per unallarga corrua de cotxes i auto-cars, L'acte de l 'enterrameuts 'efectuá civilment. IEl tros degenerosa terra mexicana queguardara les despull.es de 1'in-signe compatrici resta material-.11ent cobert de corones. Recor·dem entre la munió d 'arquestes- a més de les familiars - lesofertes per la "Agrupaciód 'Esquerra Republicana de Ca-talunya", a la qual pertanyia elfinat, la de 1'Orfeó Catala de<Mexic, la del Partit SocialistaUnificat de Catalunya i la delCentre Republica Espanyol.

:En una avillguda de la mu-teixa necropolis s 'acomiadá. eldol presidit pels fills i germádel traspassat,

Una idea precisa i sinc)~radel que fou la fúnebre cerirno-nia es pot tro bar en la següell t

informació publicada pel gritndiari mexica. "Excelsior":

"CenteIÍares de políticos detodos los matices se unieróJ.l' ala gran. manifestac~ón .de dgelo ... 'Junto a los ex concejales delprimer ayuntamiento rerubli-cano de Barcelona, y a los re::'presentan tes populares del pue-blo ~atalái:i, estaban comuIgart-do en el mislllo dolor, republi-canos, socialistas y comun·istas,y a su lado también los másdestacados· representantes delpueblo vasco. lVIagistrados,' mi- ;

litares, industriales, comercian-tes y en general todos los sec-tores de la nueva inmigración

·hispana expresaron con su pre-sencia y por última vez la sim-patía por la noble significaciónpolítica del ilustre desapareci-do. La vieja colonia hispanaestuvo también representada enla generosa personalidad de D:

· Angel Urraza."El momento en que el fére-

tro bajó envuelto con la bande-ra de Cataluña adornada conla estrella solitaria, símbolo delos anhelos -de llbertad de suPatria chica, por la que luchódenodadamente el finado, IU0verdaderamente emocionante.Un gran silencio largo y con-movedor, despidió para siem-pre al hombre y al político, Faóel último homenaje que le rin-dieron sus amigos. y compatrio-tas. "

Donar una relació exacta (1(:'tots els ·qui assistiren a 1'enter-rament del nostre iLlush·(:. como

·patr~ota és gairebé j¡npossibl~.Podem esmentar els SelJ,Yol'S

Miquel San taló, delegat oelp'resident de la Generalitat deCatalunya; els ex Conseller'3\ dela Generalitat senyors MarliRouret, Antoni Xirau1 .AntoüiM, Sbert, Pero Bosch' (lin;pe,';),Joan Comorera; els diputat.::;

"catalans senyors Andreu Abelló,Bilbeny, Armendares) Canturrl,

··Riera, Folch, Dot, Balar!., Far-· reres i Dllr~nJ Ruiz Ponsett:i~Simó Bofarull, Casanelles; els

· ex Consellers de 1~ajulltanlentde Barcelona senyors E,"'130f~t,Gispert, Altaba, Aragay, Vilal-tal Pla, Marlés, Otó HUl.'tadf',Dr, <Mari.

Entre les personalitats de laRepública recordem els ex Mi.nistres José Giral, JndaleeioPrieto; Alvaro de Albornoz.Lluhí i Valles ca, Vela o, Moix,'romas i Píera, Giner de losRíos, Caries Esplá, Urive , elsdiputats Pere F'erré, Zulueta,Grau -Iassans, Loperena, 1)i1~-

cual Leone, Fernáudez Clérigo,Belarmino Tomás, Ballvó , 1'exProcurador general de Catalu-uya Sr. Duran el 'OCOll.

JIi assistiren també el dele-gat -del Igoverll basc Sr. Teles-foro ele Monzón, el diputat .8.:"'.Jállregui; el general Llano dela Encomienda, els coronels En-ric Pérez Farras, VicellQ Guar-ner, Arralldo, Pérez Salas, Gf--mez García; el comalldant Gar-"cía Plaza; 1'ex President delTribunal de Garanties Sr. Pe-dro Val'gas; els doctors <Mar-quez, Tussó, .Rallo, Trueta, Tar-riela, Bertran i Tapies, Panise-Ha j e]s periodistes }I'raneescAguirre) Alm'd Prats, Joan To-mas, Bladé; el President derOrfeó Ca tal" de Mex LC scnyorBotey; una delcgació clC'lPart.itd 'Esquerra Repu'blicana de Ca-talul1ya senyors IJluís .Mestres,Rqc Bo,rollat, ,Canadell,; l\n~ p.e-, ,,'legació el 'E. R. de C. de !\-Iexic,senyors Humbert Santos) ,Mo-rera, Font i Duran; de Comu-nitat Catalana, senynrs Llar-'elent, Poblet, Gilabret; 1'e"ngi-nyer senyol' F1rmicesc Carde-nas, els ~enyors Dalmal} Costa,

_M;agl1118 N ol'\vech,·· Dutrem, Co~l·o!lJ,ine~;-·:Moles Romero, Rbs-sic.h, Solp.t' A.rumí) Verg~ra,,Obeytua, Polan(w i ·altre~ que'sentim no reeo·relar., .r

(Ve de la r" pagina)

No complim aquest doloresdeure com a homes de partitque enregistren la fi d'un com-pany destacat, La mort sítuael record del Dr, Aguadé perdamunt deis partits i de leslluítes.

Ho f em com a catalans .na-eionals que esclaten en plor da-vant d 'una nova tomba fla-mejant,

L'enterrament del

Dr. Jaume Aguadérran aviat com es va fer pú-

blica la tdsta llova de la mortelel Dr. Janme Aguadé, la gentafluí a la casa del carrer deMila, núm, 14, per tal de ferpresent ]a seva condolen-9a a lafamília de 1'il.lustre patriotacatalfi integrada ací a M:exicpels seus fills Jaume Anton iN úria, pel seu germa Artemi ipels sens fills polítics J, Pijoani <Merce Escofet El fatal e,sde-veniment rou comunica.t per.via· cablegrafica a Barcelona,on resideixen altres familiars·.

L 'enterrament, que tingué1100 a la tarda del 31 de maig,constituí una imponent. mani-resta.ció de dol dig·~a de la fi-gura i del prestigi del gran pa-ü'ici traspassat, les restes mor-tals del qual van ésser acompa-l1yades fins a la seva darre.r?·estada (Panteó espanyol) percellte:p.ars d 'ami cs. El f(~retre a-nava embolcallat amb la bande-ra de la República espanyola isobre aquesta fi,gurava la senye-1'a de Catalunya, senyerá histo-

Volem una Catalunyapoliticament lIiure isocialment justa.

FRANCESC MACIA

Llibertat-Catalunyas~n dos nomsrabies. umanil a

.msepa- aLLUIS COMPANYS

En commemorar, aquest any, les históriques date s del 14 d' abril i el Primer de Maig, bo i evocant, am b més fervor que mai, els noms gloriosos deis PresidentsMACIA i COMPANYS, fem vots per a la prompta i total victoria de les Democrácies, en la confianca que, amb ella, recobraran la seva independencia totes lesnacions oprimides pel feixisme, sera restaurada la Rerpública Espanyola i restablertes per a sempre les llibert ats de Catalunya i Euskadi,

COMENTARI En eIs setanta-ciac anys de Mestre FabraEDITORIALL 'opinió dels catalana esta des-' hi tinguin cabuda les reivindicacions El 14 d·A" br 1'1 El die 20 de febrer prop-passat I ment al Mestr e la meya aportació, un

, bl 't' iust d Mestre Pabra. ha complert setant.a-I 1 " 'orientada i, sortosament, apasslOua-1 del po e mi janeant una JUS a or e- cinc anys. vers ta veg ada una mica emfátic en elda, 'per dues tesis que s'oposen i ten- nació eco~bmicaJ constituida per No és unícament amb motiu d'a- qua! anomenava I'hornenatjat.deixen a dividir els nostres compa- 1'autederminació dels pobles de la En commemorar emocionadament quest antversarí que recordem la f'i- "patriarca amb tants hereustriotes. Els militants d'Esquerra Re- península amb consciencia i amb vo- aquesta data, voldrícm retrobar el mateix rura prestigiosa del re-creador de la com catalan s escrig uin catalá" ..publicana de: Catalunya no són ni luntat nacionals, és a dir, .per un ac- eurusrasme, la mateixa vibra ero enfervo- MllosttraIlengua, La lrecordanza del El Mestre va tenir unes paraules ama-

bi , A es re VlU en masa tres d-una ma- .. ,. ..poden éssesr indiferents a aquest de- te inequívoc de llur so ll'anl,a. ger- rida que ara fa dotze an ys empenyia ter nera constent, [en evocarlo en aques- bles per la meya composrcro I a !TI!cmbat : pero cal que no es deixin ep- manats en una unió basada en un poble a realitzar una de les gestes tea hores amargues del nostre destí va semblar que s'Jmposava una disculuaIluer'nar' per les solucions de més aquests principis hem lluitat i llui~~- cviques més grans de la Historia i fcia cot.Iecttu, ho rem aseocíaant-hí el per la foi·ma poética que havia ernpratfaci! presentació, que són sempre les rem lleialment al costat de tots els proclamar la República en el Cap i Casal recor~ de tots els bons patriotes que per felicitar-lo.

, , fid 1 sofreíxen en terrea enemígues, les - '."". . .extremes, les més senzilles de con- espanyols que ro stgüm 1 e s. de Catalunya a Lluis Company s, l'hoine .penalttats de l'exili i .de la perse- -c-Vcsté ja ho sap, Mestre. El vcr s es.cebra i d'exposar í, en el cas present La constitució del 19'31i l'Estat.ut que havent estat fundador 'de "La HUl11¡¡~ "óucíó! . més fadi d'escriure que la prosa ..com tot sovint, la veritat esta entre del 1932 legitimen la representació nitat", havia d'esdevenir el scg on Prc- I .~. -Qui sap, va dir 'Pompeu Fabra, se .una i altra de les tesis que s 'en- de la sobirania popular de la comuni- siden t i mártir de la nostr a . Patria. A;RA l-IA FE T UN ANY, riosament;- pero no tothom ho cr cu :fronten. t,at espanyola i de Catalunya. Tota Es indubtable que tot el que avui po- L" A MONTPELLER aixi. , Record¡ aquelles Iletres dcls,

La claredat de la nostra posició altra que no pugui exhibir els poders dr eru evocar par tin t d'aquell 14 d'abril ~óldats: "Sabr-ás, sabr-ás ... "·¡ aixó queha de fer inútils tots els malaurats atorgats en virtut d 'un poder legítim del 1931 - proclamació de la República. La . ciutat de Montpeller, d'uns auys evidentment és prosa em sernbla que éeesforeos dels manifassers que treba- é~ap.ocrif~ i limitada al sector que autononua de Catalunya, lluita per la encá, haur-á afegit a la seva historia tan prou fácil ...llen, inconscients Oconscíents, per a l hagí designat o reconegut coro al dig nitat individual i col.lectiva, hores de plena de récords i de suggestions per a He volg ut recordar aquesta "anécdotadividir el riostre Partit a profit de zeu representant. gloria i de desfeta resta incorpor at a la uosaltres catalans, un bon nombre de per a assenyalar un dels trets rriés C<J·

grups que, tal vegada, són represen- Pero la Constitució del 9 de de- historia tran scendent o a l'anécdota, quel- pagines que augmentaran el seu presti- racterístics del patrici catalá: la sevntació d 'ambicíons personals, de res~ sembre del 1931 no pot ésser literal- com romandrá en peu d'uua rateó que res g i ja secular en tots cls aspectes de la amable senzillesa i el seu to habitual desentiments O de temperaments exal- ment aplicada per a reconstruir la ni ning ú no podrá ma i més abatre ni tan· vida espiritual. Duran t els tres anys parlar, apte per a tates les formes de

'l' soIs eníor quir : la magnitud de la diada darrer-s la bella ciutat que fou segles conversa. Tothom sap per altra bandatats. , República, puix que la rebel.Iíó mi 1- que avu i commemor em, aquel! 14 d'abril. catalana, patria de Jaume el Conqueridor que Mestre Fabra és un "causeur" ame-Esquerra Republicana de Catalu- tar, la guerra. i els danys del regim en el qual tct un poble, sota el signe i catedra de Ramon Llul1, haurá estat nissim que cal situar en la linia deis

nya ha estat sempre tolerant amb els ~üta el qu~,~v~u:n els PO~l6Squbl:n...- d'una materxa bandera de lliber tat, por tat uer a un miler de catalans expatriats la I nostr es més il.Iustr es conver sador a: Pe-altres partits i amb les pOSlClOD:SegTaven

tsbal espanyo lrepul't~ca.sper un mateix fervor sentimental, ender- ~j'ltat~a:sil per excel.Iéncia, fins al punt ius Gener, Rusinvol, Francesc' Pujols,

erson 1 'les febleses dels seus mi- han crea pro emes mora S po 1 lC ¡ " ' ,.. ' ,p a SI. . 1 t '1 f , r-ocava un regtm d iguomuua ¡ d opr ess¡o el haver esta t qualificada amb justicia per no esmentar-ne d altres.litants, perqué som una comunítat i SOClas que no perme en e uneto- 1 ' d di' "" , ," d 1 1 ,..' ,, d d esta-! es proc ama va avan e mon mestn '1 10,lS! e s c,ata ans a 1e,x,lh. I Durant la meva estada, aquella tarda.liberal imatge de la nostra Cata- nament deis organs e po er d 1 d t E t I f, C 'h blerts ner l 'esmentada llei fonamen- ! senyor e s propts es !I1S. . I c.n re es igur es prestrgroses que en a casa del Mestre vaig tenir ocasió delunya. ,EIs homes d 'E. R. . S ~n tal, ni"'l'aplicació del sistema de ga- El que despr és ha .esdeving nr 110 por, els da rrer-s ~el11ps trobaren. hospitalitat 1 fullejar I'álbum que ti havia estat ofert,adrecat més als catalana per a unir- I tr cure cap gloria a la memorable jornada, I en la dolca ctutat Jleuguadociana, Mestre 1 Reeordo encara els autógrafs que més1 C tique no pas per a ranties per als ciutadans i per a esos per a a unya· . - . l't t' t I i si po t arribar que el criter i anas sionar I Fabra h i té un lloc d'honor. Fou a cm van emocionar: una Iletrn magníficaenquadrar-los en els rengles del Par,- naClOn,a',ats au onornes, crea per ati· deIs homes rninirnitz i o desvirtuí resu .. ¡ Montpeller ou el "gr amátic idealista", com totes les seves de Revira i Virgili.tít. Potser per aixó el nostre Partí Oonstitucíó. I' tats posterior s, niugú no podrá mai man-. e~11l.:1 qua~ifi~a una. v~gada. Revira i ('Vós, u deia, m;stre, poseu més anys,ha estat i és el més no~~rósJ el m.~s Inexorablement, els fets ímposa- llevar un br i del que aleshor es i ara ha I Virgili, trobá I escalf 1 1acollimen t que pero no us feu vell"). Recordo tambéfort i, en les hores decísives, el m~s'rien un regimprovisional que tindrá estat, és i sera ess.encial ~e~ ~ jUdic<;rlnecessitav~ l~e~ a continuar les seveslU:la dedicatoria, ~xquisjda de. Nicolauunit i, sobretot, el que ha fet la uni- el seu suport en el principi democrá- les grans comrnocrous históriques ; j;j tasques filológiques. A Montpeller va d Olwer, una croruca plena d'esperit de-tat patriótica de la cíutadania cata- tic i tindrá per tasca essencial la de noblesa de les in tencious. la·'for:«a pr •.'- cscriur e en lleugun francesa aquell Com- j oan Alavedra, Hetres abran dades . delana. El 12 d'abril del 1931"COro ,el crear les condícions necessáries per gressiva, la fe patriótica, la boudat del pendi ele Gramática Catalana premiat Pous i Pages, de Márius Aguilar;': degener de~,19?4--;-desp~é~~: la, trrs- afer possible I'apel.laciéul sufragi prcpósit, l'empenta her-oica . . 1 aquell despr és d'una manera curiosa - car el Ser ra Hun ter , de Lluis Umbert, deta experiencra duna divisió qu~ no popular. Aquest regím sera el d'un qn i en fer-se'n ressó no vulg ui tenir a1XO seu autor no l'enviá a concur s - per Francesc Aguir re, d'Angel Ferran, d'A..n-tingué altr~ ,resultat que snfortu- la poder públic fort, capae de garantir en corupte, mancar-á a la rnés elcmenta l lAcadémia de Tolcsá i que conjuntament toni 1VI. Sber t, de Terradelles, poemes derepresentació de l~s dretes a les la pau i la llibertat cívica enfront noció del que representa la lluita pcr amb l'obra realitzada per la "Funda ció Caries Riba, de Clementina Arderiu, deCorts espanyoles 1 menar·nos a de tots els seus enemics. les, liber tats humanes en la vida deis Ramón Llnll" contribuí més que cap al- Melcior Font, de Ventura Gassoí i xlel.aquell 6 d 'octubre, a aquell gest El t 1 tení d lorosa pohles, i si el judicair e és ca talú. comen-á tra cosa a~!ia divulga ció interncional del nucli de "La Taverna dels Poetes" desímbolíc per a defensar una autono- " s, ,ca a ans emm una o ,mía que ens hauria estat encara "le- experrencia de.comoha~ .es~atregate- un crim de lesa Patria. nor» de Catalunya i de la seva cultura. A Montpeller : Pr ous i Vila, Bonet, Roo-a,gaIment" retallada, aplicant la Jades, lnt~rferldes 1 ~lnlmltzades les En aquestes hcr cs diuccrtes possibili- Montpeller la venerable figura del Mes- Cabruja . No puc oblidar tampoc un.Constitució i l'Estatut amb la tecni- nostres lll~~rta~ nacionals, fervoro-, tat i ele vag arivoles esperances, 'luan tre de les nos tres lletres fou rodejada coral - Iletra i música - de Pau Ca-ca del "leguleyo" de la burocracia sament reivindicades a !;s Corts ~s- fius la unió deis catalans a l'exiii, malau- sempr e pel respecte i l'admiracié dcl s sals Luna pagina- musical de Samper. 1de l'Estat espanyol al servei de la panyoles p~r una selecció .?e .patrl0- radamcnt, no passa encara d'ésser una intel.lectuals francesos i per la simpatía com a nota pintoresca record o encarareacció antisocial i anticatalana, gaí- tes, acabdlll~ts. per lVIaClal. ~om- d'aquestes possibilitats o d'aqucs tes es- i afecte dels seus connacionals. 'Una de les quatr e o cinc pagines ditirámbique srebé sernpre alíades. El 19 de juliol ~anys, la maJona deIs qua.lsml1ltava perances, voldríem extrClJIl"e sobiretc:t les provcs més cIares d'aquest respec- ele Rafael Moragas, plenes de sign'es d'ad~del 1936, l'E. R. C. va avantposar 1 pertany encara a !Esquerra Repu~ d'aquell J4 d'abril tot el quc tenia cl'ttni~ te i cl'aquesta estima ció, es posa de re~ miració triplicats, de .punts suspensius,com sempre Catalunya, és a fu, la bl1can de ,Catalunya. tat espiritual, de directrill sentimental. lleu, ara ha fet un a!l}', fll1lb 1110tiu de de signes criptografics i de tota la gaJ1.1OlaLunitat de la ciutadania catalana, als Volem continuar fidels a la soli- de cOl1lunió pa~rio.~ica. Ai~ó encara cn:~ complir-s~ els setan~a~~~atred anys del "tipografica" l110raguiana gue e~cara .éssens interessos de Partit i als inte~ daritat arob.- els pobles hispanics: ¡Jot agermanar ! I\¡gar a\'UI CO!~len:" U~lI Mestre. ·lIcara ~ue .a.1 ea e comme- 11l~ secret !Jer a to.th~m. Mentre JO satIs~

ressos deis sens homes, b 11 h 11't t t l' . i abranda fa dotze an)'s. 1 SI eXlstelx morar aquest antversan va covar-se en I fCla la meya cunos!tat anaven entrantam e s em UI a con ra en8mlC , ." . . . , . ., I l' alo-11ncatala que no ha sentl el aquesta 1a111blent de la nostra enugraclO, la se- nons tll11!CSdel :Mestre f][ls que la sa-

Després de l'exode E R C ha de tots 1 vo ero creure que e camll l:> ,.' •• ., , , l' l' i - ' .. . . '., b t l' 't manera es lhure d'entestar-se,a no ret· va orgal11tzaclO ana a carrec (un cata a leta va emplenar-se. Mr. Jean AI,nade'contl'nuat fl'del a aquest prm'C;'pl'i de la comprenslO,o er per espen " 11 'f' d' bl'd 1 ' l' "t '1' 1 11 b l' ', • d' E d t t' el vindicar aque a gesta 1 ms o 1 ar- a. smgu ar, pmtoresc 1 emmen l)lent 11111S1-segu!a en e seu oc, am 'e seu rostrea aquests sent;~ent' que la identifi una spanya renova a, o 1 qu 1 '" 1 1 R f 1 M 1 "M d'" 'b

.LU-I,. 'f! -. d' dif' lt - rts Pero estem segurs que a maJo na oe .ea, ...a ae 1 oragas, e gran ora- me !tatm 1 una mica a sent, com sel11-quen amb la Patria catalana perque hagr es evrngut lCU os en ce " '1' ' l' bl'd' " b 'd 1 M " R f 1 '1 ', 'd 1 t to ' - ser poble catala la relVll1(lca I no o 1 ara guetes, on an1!S e estre I aImc per Ipre. a ae h oragas, somnent, tan sa-no exclou ningú que vulgui serVIT ~omblents, e passal 't rl~abraa. e~. mai. I vocació congnita de totes les grans per- tisfet de l'exit d'aquell homenatge ccmla Patria amb generositat i amb re- V1a e per a comp e ar o ra mlCla- , ' 'f ' ' ,. . . . l R 'br d 1 1931 ·t- sonailtats.. el prop! homenatJat, ela un paper prlll-nun~:a~ent, amb SaCriflCl,~al com ~a 'per a ~pu ~{}a.~ ' mI I L'homcnatge al Mestre Fabra va con- cipal anat de l'un a l'altre,' parlant LMaCla 1 ,Companys han sel'Vlt Cata- Jangant una a;mplla 1 smcera forma I " f l' f d' 'lb "1 f '1' f 1" d''[ .,.. d 11 b '''' de Slstlr a er~ I o rena 'un a um l11ag!ll~ llU!l1t a seva ac! !tat raseo oglca ~ ¡cntlunya. Es per aixo que els homes de con~lven,Cla1 .e ~o: a oraClo .." d 1 ficament relligat, format per més d'u~ a la jornada. L'única, cosa trista en la.d 'E R e pensaren tot seguit en els' les naclOnalitats hlSpamques, Es per nen satlsfacclO a 1 anhel secular ,e t d " ,'f' 11, ' d f' 'bl l' 'd. ".. . , bl' d' 11" 1 'd ' l' ¡ cen enar e -paglOes au ogra ftS! e res seva cara m e mi e era a pIpa gira a.catalans i renunCIaren a fer obra de alXOque estem o 19ats a Ir era,- nostre poble m al seu ret 'lna lena, 11' 'd lId 11 ,'" ,'1 1. . . , .. , l' ~n b b" 1 co. ectn'es signa es pe s cata ans e cap per ava , es TI 1l1U 1 per a mancaPartlt per no limItar la tasca, de S?: ment a 1 oplnlo eSPa:n~oa qumes so el a la seva so lranla. . 1 Montpeller i d'aquells més representatius de tabac cosa que el feia p'atir molt carl'd 't t t "t' - l'e 111 ga antles necessanes per tal que' "1 an a pa rlo lca que es, en Xl es r " (d Ningú no pot demanar 'als,catalan;:;I escampats aleshores per terres de ja des de feia alguns mesos l'havia hagut.més que ma~,el -nostre deure cabdal. C~talunya pUgUl col.l.a:.borar" es que treballin enfervorits per a reoS.:Frans:a. ele substituir per una herba i~secticidaAquesta actItud generosa .no ha estat d ara, en la reconstru~clO d~ 1 Estat tablir una República espanyolai' pet' I La tarda mate ix de l'aniversari ·_··20 que venie~l a les farmacies i que teja uiú.certament corresposta nI co~~res~ e~p~nyol,~ense re~unClar ¡tI seu ~r?- mitja d'un sistema poIític que,' amb de febrer _ vaig anar a saludar Mestre olor insupor·table. 'per,tothom. E. ~' C. no la rect~l,cara pl esser nI...a la lhber~at .:perdeCldlr d pretext de fer-se fort, a~~~leix;.Fabra en el seu domicili, rue .Bouisarol- Em ve a la memoria 'que üi1·,dels visi~per.o la:re,c.?lz~.a~n ur-a.actua?;o.ex.¡ el se~. destl. . Catalunya i E~kadi. La legitimh_: les, 40, Ull carrer centric. i modero d'as- tants d'aquella tarda fotl -el s~nyor A:tenor 1 ben v~slble,d onentaclO 1 de Per tal que aquest poder públ1c és un prin?ipi etic i +10p~s un r~me~ pecte bar.celoní per les seyes ,cases a1t<:!~Xirau Palau el qual en un mom~~t op,or~·combat .p~:que el futur de .Cat.alunya fcrt no sigui un perill 'Per a Catalu- miraculós per a ressusCltar 11els 1 i balconades. Vaig .trobar el Mestre en tú em va fer remarcar la ~impatia d'unano restl hipotecB:tpels .qUl def~nsen nya, cal que estigui en.mans de ca· reglaments ben morts."No és-de cap la saletá~menjador' (un lloc cIar amb de les n?ies rossellotlf'.ses que al seu tome:s ~rrors co~ VIrtU.~S'1re~unClen a t.alans i que aixo no sigui en virtut manera un expedient per a permetre ba1cons al carrer, discretament moblar!2 fttl1ejav~n. l'album del :Mestrt:. -Quin;}1 avm~ntesa ~edlata ~ esmenar- de combinacions de passadís ni de al poder" central espanyol ·d'ofegar i amb molts Ilibres' i quaderns de notes cara més intel.ligent, i gairebé podr:e:1l!'los, nI. c?m~romes pels qUl c?mpt~n concessions privades entre prohoms l'anima catalana amb l'estat de sobre la lleixa d~ .la xemeneia) assegut dir més catalana! Aquest p'osat entre8,mbhl~ote.slSdubtoses com SI fos~m que ningú no pot dir si podran COlll-guerra la incautació de 1'ordre pú~ a.1 costat deMr. J ean .Amade, rossellollee curiós i guardant una resta de' pagesia.fets eVldents.. plir aquests pactes. Cal que sigui cn blic, l~ interv€lnció de la Justícia i i catalanista il.1ustre,. pro.fessor de la és ben bé de 'casa nostra. Aquesta naja

E. R. C. afipna que la República virtut d'un Estatut juridico~políti~ d~ la Cultura i l'absorci-ó de les f~-IUniversitat de 1v!"ontpeller, autor d'~!n es de Ria, a quatre passes de Fjgueres.·.és el regim. legítim de tots els pobles del regim provisional que garanteixl nance~.,mentre resten a la General1~¡deis millors llibres que s'han escrit sob··c' Les paraules del senyor Xirau. Pala nd 'Espanya, eixit de les urnes ele'Ü~a C.a,talunyala selVaautodetermina· tat un President i un Govern ~er a· la renaixens:a literaria de la nostra van donar~me una nova visió d'aquell'torals pel sufragi universal, i cap ció.~EIs catalans no podem acceptar regir una autonomia sense contlngut .l!engua i el més destacat protector dds ambiento A Montpeller, i en la casa del"fj,ltre regim que no sigui l'afirmació que hagin de restar suspeses toteg real, tal com havia remarcat el Pre~' catalan s a J"exili. Voltaven a les dues· !\'festre" els catalans oblidavem la nostra.inequívoca de la sobirania popular lec. rrara.nties i que 'Catalunya hagi sident Companys quan el senyor Ne- \yenerables figures e1s familiars del Me:5~ dissort i ens sentÍem com a casa !lostra.no p.era mai legítimo "Una República de suportar l'a,plicació deIs prece.p.¡g11n li demana ajut, a les acaballes tre, la Sra. Sbert, 110ragues, Garcia Cas~ Vaig acomiadar~me de! Mest~e i vaigdemocratica" fonamentada en els I t€'S legals que els, catala,ns no varo de ~a ffUe~a: j' ¿que voleu 9-ue u~ tellet, i. unes no~es del Rosselló, estu- sortir. En .passar la porta de~ carrer, endrets de la pers6na humana, oberta votar - o els votarem amb reserves I donl, SI m heu bUldat per dlntre 1 diantes 1 catalamstes. Dr. Pla I Armengol es dlspÜ'sava ;¡

a la transformació social per tal que fent declaració eX1pressaque no dO-1 no tinc res més que dolor?..!' Recordo que vaig lliurar c1110eionada- entrar. A. BLADE i DESUMVILA,

"