Poc després que es detectés que algun o algunsdels óssos reintroduïts a la Val d'Aran, o les sevescries, havien passat per les comarques de l'Alt Urgelli la Cerdanya, reconquerint així una part del que ha-via estat el seu antic territori, un incident amb un ca-çador ha tornat a posar de manifest la polèmica la-tent a l’entorn de la conveniència o no de la reintro-ducció d'aquesta espècie per part de sectors de po-blació de la Val d'Aran que argumenten que el seusistema de vida es veu perjudicat per la presènciadel plantígrad.

Inicialment, l'ós bru havia estès el seu territoriper tot el Principat, a excepció d'algunes zones àri-des de la vall de l'Ebre, però a partir del segle XVIII to-tes les dades d'albiraments que es coneixen ja el si-tuaven només al Pirineu.

L'any 1962 se'n va prohibir la caça i el 1973 esva declarar com a espècie protegida, una proteccióque va arribar tard, perquè abans, durant molts anys,va ser víctima d'una persecució aferrissada. Segonsesmenta Jordi Ruiz-Olmo al seu llibre Els grans ma-mífers a Catalunya i Andorra, al segle XVIII, un capellàde Bagà en va arribar a matar més de vint i, al co-mençament del segle XX, una campanya d'enverina-ment adreçada al llop al Pirineu va posar fi a la vidade més de 40 óssos.

Fruit d’aquesta la situació, l'ós s'havia extingit alPirineu català; l'any 1994,el govern de França, la Ge-neralitat de Catalunya i els governs de Navarra i Ara-gó van endegar el projecte Life amb la deixada en lli-bertat de tres óssos eslovens al Pirineu central, unprojecte que va obrir un debat i va crear malestar en-tre sectors veïnals de la zona, tant perquè es vanveure marginats del projecte com per la qüestionadacompatibilitat d'aquest animal amb les activitats tra-dicionals de muntanya, tal com passa en altres in-drets com ara a Cantàbria i Navarra.

Tot i haver-se gestionat un sistema d'indemnitza-cions per als ramaders i haver-los proporcionat gos-sos de la raça Muntanya dels Pirineus, especialmentensinistrats per a la vigilància dels ramats, la polè-mica i el rebuig d’una bona part dels habitants de lazona que freqüenten la vintena d'óssos que es cal-cula que hi ha es manté aferrisada.

L'ós bru té un caràcter tímid i fugisser, evita elcontacte amb les persones, a les quals raramentataca si no és per defensar-se o per defensar les se-ves cries.

És un animal omnívor, amb una alimentació moltvariable: herbes, fruits secs i sucosos, formigues,mel i proteïna animal, fet que pot comportar elsatacs a ramats de bestiar.

El seu cicle vital està marcat per la hivernada,que sol començar a mitjan novembre i que acaba en-tre març i abril, segons l'arribada del bon temps.

Fa molts anys, però, uns 10.000, al Bages hi fre-qüentava un parent llunyà de l'ós bru, l'ós de les ca-vernes (Ursus spelaeus), una espècie més grossaque l’ós bru, com ens demostren les restes trobadesa les coves del Toll i de les Teixoneres, a Moià.

L’ós bru (Ursus arctos), un dels animals més carismàtics dela fauna i del patrimoni cultural d’Europa, s’acosta a les nos-tres comarques de muntanya i torna a crear polèmica

Amb ell va arribar la polèmica● Text i fotos: Jordi Comellas

1. L'ós bru és un animalde caràcter tímid i fugis-ser que evita el contacteamb els humans2. Restes de l'ós de lescavernes que es podenveure al museu de Moià3. Les urpes de l'ós brusón realment espectacu-lars

Dissabte, 1 de novembre del 2008 • REVISTA 11