Embed Size (px)
Citation preview
L'ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori: una proposta de
definició, caracterització i estratègies
Barcelona, desembre de 2006
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Monografies universitàries, 7
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 12/3/2007 11:21:1212/3/2007 11:21:12
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
L'ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori: una proposta de definició, caracterització i estratègies
Text a cura de: Anna M. Geli, Mercè Junyent, Rosa M. Medir, Fanny Padilla
© Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge
http://mediambient.gencat.net
Primera edició: desembre 2006
Tiratge: 1.000 exemplars
Realització i impressió: Printulibro Intergrup, S.A.
Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper estucat mat de 125 g I les cobertes amb cartolina estucada de 240 g.
D.L.: B-1761-2007
ISBN: 978-84-393-7388-9
L'Ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori : una proposta de definició, caracterització i estratègies. - (Monografies universitàries ; 7)
BibliografiaISBN 978-84-393-7388-9
I. Geli, Anna M., ed. II. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge III. Col·lecció: Monografies universitàries ; 7
1. Desenvolupament sostenible - Ensenyament 2. Educació ambiental - Ensenyament 3. Educació ambiental - Catalunya - Ensenyament - Estudi de casos
504:373
PORTADETA + ISBN.pdf 2PORTADETA + ISBN.pdf 2 12/3/2007 11:21:1212/3/2007 11:21:12
SUMARI
Presentació 5
Capítol I 7
Educació ambiental per a la sostenibilitat. Ambientalització curricular
El projecte de recerca en l’ambientalització curricular de
l’ensenyament obligatori
Capítol II 17
Els centres educatius participants: aspectes ambientals
Capítol III 69
Definició i caracterització de l’ambientalització curricular en
l’ensenyament obligatori
Capítol IV 87
Interpretació de les característiques de l’ambientalització
curricular en l’ensenyament obligatori
Capítol V 125
Identificació d’estratègies per a una ambientalització curricular
Conclusions i prospectiva 139
Bibliografia 143
Annex 145
ÍNDEX.pdf 1ÍNDEX.pdf 1 28/12/2006 12:57:3328/12/2006 12:57:33
3
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
4
Presentació
Aquesta publicació pretén contribuir a donar elements que facilitin i promoguin un
aprofundiment en l’Educació per a la Sostenibilitat, i pren com a nucli
l’Ambientalització Curricular de l’Ensenyament Obligatori.
El treball s’ha emmarcat dins el Programa d’Escoles Verdes, programa establert pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge (1999) i que s’ha integrat com a programa
d’innovació educativa del Departament d’Educació (2004)
Un dels objectius bàsics del Programa Escoles Verdes és “la incorporació de la
dimensió ambiental tant en la gestió dels centres com en el seu currículum”.
En la perspectiva que ambientalitzar eficaçment requereix que els processos
d’ambientalització de la gestió, de la difusió i del currículum dels centres educatius,
siguin processos interdependents, el Grup de Recerca en Educació Científica i
Ambiental (GRECA) de la Universitat de Girona va prendre la iniciativa de presentar
una proposta per avançar en la recerca de l’Ambientalització Curricular, recerca que
havia d’implicar els diferents nivells de l’ensenyament obligatori.
El GRECA podia oferir la seva expertesa en aquesta línia de treball, ja que havia
coordinat dues xarxes (la xarxa nacional ACEU i la xarxa internacional ACES) que
treballaren projectes d’Ambientalització Curricular d’Estudis Superiors. La proposta
es concretà en el desenvolupament d’una recerca sobre el concepte i caracterització
de l’ambientalització curricular a l’ensenyament obligatori, així com la identificació
d’estratègies.
En la recerca es tingué molt en compte que no es partia de zero, ja que hi ha
nombroses iniciatives ambientalitzadores que ja s’estan treballant en centres
educatius. Es considerà, però, que en aquests moments calia treballar per tal de
construir un marc teòric sobre l’Ambientalització Curricular que pogués orientar i
conduir una pràctica més eficient i més connectada a la complexitat que suposa
l’Educació per a la Sostenibilitat.
Tal com s’ha volgut mostrar en aquest document, la metodologia de treball s’ha
fonamentat en una dinàmica oberta, holística, interdisciplinària, participativa,
col·laborativa entre diversos agents educatius, representants dels Departament
implicats, de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i professorat de diferents
nivells: infantil, primària, secundària i universitat. Aquesta col·laboració ha estat un
dels pilars fonamentals per treballar per a la consecució dels objectius que es
defineixen en el projecte.
PRESENTACIÓ.pdf 1PRESENTACIÓ.pdf 1 28/12/2006 12:58:4628/12/2006 12:58:46
5
En aquesta publicació es presenten tant els resultats del projecte de recerca, com el
procés seguit per obtenir-los. S’ha estructurat de la manera següent:
En el Capítol I, després d’una breu introducció per situar el projecte en l’àmbit de
l’Ambientalització Curricular, es presenta el projecte de recerca: objectius,
metodologia, pla de treball, participants.
El Capítol II se centra en la presentació, per part dels participants, de les principals
línies de treball ambientals del seus centres docents. Aquesta descripció dels centres
permet evidenciar la diversitat d’accions concretes encaminades cap a
l’Ambientalització Curricular i contribueix a reafirmar els centres tot i ser diferents
entre ells, comparteixen un objectiu comú, progressar cap una escola més
sostenible.
El Capítol III ofereix els primers resultats que de fet conformen el nucli del marc
teòric de l’Ambientalització Curricular que s’ha construït en el grup de treball: la
definició d’Ambientalització Curricular i la seva caracterització.
El Capítol IV presenta les interpretacions de cada una de les característiques de
l’Ambientalització Curricular amb el propòsit de donar una explicació més detallada,
oferir vies i exemples per dur-les a la pràctica i plantejar qüestions que ens poden
orientar en la pròpia valoració de cada una de les característiques i el seu nivell
d’integració en el currículum.
El Capítol V se centra en presentar els resultats sobre identificació d’estratègies per a
l’Ambientalització Curricular, coherents amb la caracterització definida, que han de
facilitar la connexió entre el marc teòric i la pràctica educativa.
Finalment s’exposen les conclusions i les valoracions dels participants sobre el procés
de treball dut a terme. També s’exposa la prospectiva de treball sorgida en aquest
procés.
Com a membres del Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental, voldríem fer
manifest el nostre reconeixement a l’esforç que tots els participants han esmerçat en
el decurs del treball, a les ganes i il·lusió que hi han posat, al sentit de
responsabilitat i compromís que han mantingut al llarg de tot el projecte, i agrair la
seva contribució a crear un clima de treball sincer, comunicatiu i molt agradable.
Anna M. Geli, Mercè Junyent, Rosa M. Medir, Fanny Padilla.
Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental, Universitat de Girona
PRESENTACIÓ.pdf 2PRESENTACIÓ.pdf 2 28/12/2006 12:58:4628/12/2006 12:58:46
6
CAPÍTOL I
En aquest capítol, després d’una breu introducció per situar
el projecte en l’àmbit de l’ambientalització curricular, es
presenta el projecte de recerca: objectius, metodologia, pla
de treball i participants.
CAPÍTOL I.pdf 1CAPÍTOL I.pdf 1 30/11/2006 11:26:4530/11/2006 11:26:45
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
8
CAPÍTOL I
Educació ambiental per a la sostenibilitat
En els darrers 30 anys, l’educació ambiental ha seguit un procés dinàmic i receptiu al
canvi social que des de molts àmbits es demana per adreçar la nostra societat cap a
una de més sostenible, justa i equitativa. El paper de l’educació en aquest procés
que estem vivint dia a dia és vital.
L’educació ambiental ha evolucionat cap a l’educació per a la sostenibilitat (ES) com
a fruit dels grans debats que en l’àmbit nacional i internacional s’han produït, i,
sobretot, amb la Cimera de Johannesburg (2002), a partir de la qual es va organitzar
i establir la United Nations Decade of Education for Sustainable Development 2005-
2014, que presenta la visió de l’ES com: un món on cada persona té l’oportunitat de
tenir una educació i d’aprendre uns valors, comportaments i estils de vida necessaris
per a un futur sostenible i per a una transformació social positiva.
L’educació per a la sostenibilitat requereix estructures complexes, ja que hi ha
múltiples vincles que la conformen, vincles entre qualitat ambiental, igualtat, drets
humans, pau, equitat, solidaritat, etc. L’educació per a la sostenibilitat ens ha de
convidar a introduir-nos en la cultura de la complexitat.
Educar per a la sostenibilitat constitueix un objectiu i un repte, que implica un esforç
educatiu enfocat a canviar els models interpretatius en relació amb les qüestions
ambientals i oferir la vivència de models alternatius que permetin la seva anàlisi i
contrast.
L’educació ambiental per a la sostenibilitat és entesa com una eina per transformar
la societat treballant les capacitats transversals d’anàlisi, reflexió, compromís, decisió
i acció de les persones. A més, l’ES és educació en un sistema de valors i una ètica
que situen el desenvolupament personal i col·lectiu just, equitatiu i sostenible en el
centre de les preocupacions socials. També és un procés permanent de presa de
consciència del medi, d’aprenentatge de coneixements, valors i destreses en relació
amb el propi medi i el més llunyà.
L’educació per a la sostenibilitat no és quelcom inamovible, sinó una cerca del
desenvolupament de la nostra vida quotidiana i de les nostres societats en direccions
que beneficien la major part de la gent, ara i en el futur, i alhora minimitzen
l’impacte negatiu sobre el medi. Per això cal una ciutadania activa, creativa i crítica,
amb bona predisposició per cooperar en la superació dels problemes i els conflictes
CAPÍTOL I.pdf 2CAPÍTOL I.pdf 2 30/11/2006 11:26:4530/11/2006 11:26:45
9
suscitats i capaç de combinar coneixements teòrics amb innovacions i idees
pràctiques.
Les escoles no s’han de limitar a parlar del futur, sinó que també han d’actuar per al
futur. L’objectiu de les accions no són els resultats físics visibles, sinó l’aprenentatge
i la implicació de l’alumnat.
És dins d’aquest marc que entenem el desenvolupament de l’ambientalització
curricular.
Ambientalització curricular
Des dels anys setanta les lleis d’educació dels països europeus incorporen l’educació
ambiental com un dels eixos transversals del currículum a l’educació infantil,
primària i secundària, així com també proposen la incorporació de crèdits variables
d’educació ambiental per a l’educació secundària. Aquest ha estat un primer pas,
però cal donar una dimensió ambiental al conjunt de la pràctica educativa si
pretenem avançar de manera real cap a una educació per a la sostenibilitat. Els
currículums haurien de reorientar-se prenent com a base els principis i enfocaments
de l’educació ambiental per a la sostenibilitat.
Ambientalitzar eficaçment significa fer interdependents els processos anomenats
d’ambientalització de la gestió, de la difusió i del currículum. Cal reconèixer que hi ha
propostes i iniciatives d’ambientalització curricular en l’etapa d’ensenyament
obligatori, però, no obstant això, la definició i caracterització de l’ambientalització
curricular segueix essent un tema pendent que reclama un treball de recerca en el
qual col·laborin estretament professors d’aquests nivells educatius, investigadors
universitaris i els agents educatius i socials corresponents.
La necessitat de dur a terme un treball de recerca i aprofundiment sobre aquest
tema en l’àmbit de l’educació formal en el nostre país queda recollida en diferents
documents que plantegen l’educació ambiental en el sistema educatiu català. Alguns
d’aquests així ho reflecteixen, com ara l’Estratègia catalana d'educació ambiental
(ECEA), el Fòrum 2000 d’Educació Ambiental, el Programa d’Escoles Verdes de la
Societat Catalana d’Educació Ambiental, i ICE i centres de recursos d’arreu de
Catalunya; tots ells, any rere any, detecten una mancança en aquest àmbit d’estudi i
demanen una formació específica en l’àmbit de l’ambientalització curricular a tot el
professorat de l’ensenyament obligatori.
Aconseguir un currículum ambientalitzat en els centres escolars requerirà treballar
els valors que facilitin aquest desenvolupament, els quals seran identificats i definits
en el procés de la recerca que s’ha plantejat.
CAPÍTOL I.pdf 3CAPÍTOL I.pdf 3 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
10
Projecte d’ambientalització curricular de l’ensenyament obligatori
És en aquest marc que neix un Projecte de recerca de l’ambientalització curricular a
l’ensenyament obligatori, per iniciativa del Grup de Recerca en Educació Científica i
Ambiental de la Universitat de Girona (GRECA), amb el suport del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, amb qui va signar un conveni, i del Departament
d’Educació. També es va comptar amb la col·laboració de la Societat Catalana
d’Educació Ambiental.
El GRECA aporta l’expertesa com a coordinador de dues xarxes d’ambientalització
curricular en l’àmbit universitari (xarxa internacional ACES i xarxa temàtica ACEU) i
organitzador d’activitats rellevants en aquest àmbit.
La finalitat de la recerca és establir el concepte de currículum ambientalitzat i les
seves característiques als nivells d’educació infantil, primària i secundària i
aconseguir un marc ampli sobre ambientalització curricular, que pugui servir de
referència al professorat de l’ensenyament obligatori i als programes d’educació
ambiental per a la sostenibilitat.
Es parteix d’una perspectiva d’educació ambiental àmplia i oberta, coherent amb les
línies internacionals sobre pensament ambiental i orientada cap a la sostenibilitat.
Els objectius generals del projecte són:
1. Definir el concepte d’ambientalització curricular de l’ensenyament obligatori.
2. Caracteritzar l’ambientalització curricular en els nivells d’infantil, primària i
secundària.
3. Identificar estratègies per a l’ambientalització curricular als centres docents.
4. Elaborar conclusions sobre l’ambientalització curricular a l’ensenyament
obligatori.
5. Dissenyar i articular un procés de recerca participatiu.
Grup de treball
El grup de treball per dur a terme aquest projecte està constituït per professorat
representant d’escoles i instituts integrats en el Programa d’Escoles Verdes d’arreu
de Catalunya, ja que es considera que aquest Programa és el marc natural i ideal per
al desenvolupament d’aquesta recerca; representants del Departament de Medi
CAPÍTOL I.pdf 4CAPÍTOL I.pdf 4 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
11
Ambient i Habitatge i del Departament d’Educació, de la Societat Catalana d’Educació
Ambiental, i del GRECA (ANNEX 1).
En concret hi participen:
1 escola bressol
8 centres d’educació infantil i primària
11 centres d’educació secundària
1 camp d’aprenentatge
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament d’Educació
Societat Catalana d’Educació Ambiental
Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental
En aquest punt es vol destacar que el rol dels participants era el mateix, fos quina
fos la seva procedència professional. Les aportacions, les idees i les experiències de
cadascun dels participants tenien el mateix valor. Mantenir aquesta democratització
va ser fonamental per aconseguir un òptim nivell de debat, de discussió, i de
resultats, així com un clima personal gratificant.
Metodologia
La recerca se situa en el paradigma d’investigació educativa teòric i crític, i segueix
un procés d’investigació-acció participativa. L’anàlisi és fonamentalment qualitativa.
La metodologia de treball emprada emfasitza una dinàmica reflexiva,
interdisciplinària, col·laborativa i participativa, amb l’objectiu d’elaborar un projecte
comú entre els diferents agents educatius participants. El treball en grups és
fonamental per facilitar la interacció, els debats i els diàlegs constructius, on tothom
se senti còmode en comunicar les seves experiències, en fer les seves aportacions,
en ser receptiu a les idees i perspectives dels altres.
D’altra banda, per al procés i la progressió del pla de treball, les sessions plenàries
són també elements cabdals. En aquestes sessions, la discussió i reflexió del material
elaborat per tots els grups esdevé un aspecte important per integrar la diversitat en
la construcció comuna d’idees, conceptes i perspectives.
CAPÍTOL I.pdf 5CAPÍTOL I.pdf 5 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
12
És important explicitar que la investigació mateixa constitueix un procés de reflexió
creativa dels agents implicats.
Els participants del GRECA moderen les sessions plenàries, coordinen els equips de
treball, marquen les pautes a seguir i orienten la tasca a desenvolupar, sovint amb la
facilitació de material bibliogràfic del context teòric en què el projecte es troba.
Pla de treball
El pla de treball s’estructura en tres seminaris i en processos de treball entre
aquests.
En els tres seminaris presencials s’organitzen: sessions de treball plenàries, sessions
de treball en grups, tallers, aportacions de referents “teòrics”, i generació de
documents provisionals i definitius.
1r Seminari: 3 i 4 de març de 2005, Palamós
2n Seminari: 26 i 27 de maig de 2005, l’Espluga de Francolí
3r Seminari: 3 i 4 de novembre de 2005, Campelles
Els processos de treball entre els seminaris es fonamenten bàsicament en el treball,
en els centres educatius, de les idees i els documents produïts en els seminaris.
Al llarg de tot el procés es generen documents que reflecteixen tant el mètode de
treball com els resultats aconseguits i que han de contribuir a la formació inicial i
permanent de les Escoles Verdes, així com a la difusió a la resta de centres del
significat d’ambientalització curricular i d’estratègies per dur-la a terme. A més, el
projecte de recerca es potencia amb el treball en xarxes nacionals i internacionals en
les quals està integrat el GRECA.
Un cop realitzats aquests tres seminaris, i vistes les valoracions i els interessos dels
participants, així com el bon nivell de motivació i treball aconseguits en el decurs del
projecte, el GRECA proposa organitzar un 4t Seminari, per a la qual cosa sol·licita un
ajut ARCS 2005, que li és concedit. Aquest 4t Seminari té com a objectiu bàsic
discutir una proposta de continuïtat de la recerca, basada en l’Avaluació de
l’ambientalització curricular. S’ha celebrat el 3, 4 i 5 de maig de 2006 a les Planes de
Son, amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge, i dels departaments de Medi
Ambient i Habitatge, i d’Educació.
CAPÍTOL I.pdf 6CAPÍTOL I.pdf 6 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
13
ANNEX 1: Llista de participants
Aquesta llista inclou totes les persones que han participat en algun o tots els
seminaris.
Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental
Universitat de Girona
Anna Maria Geli [email protected] Mercè Junyent [email protected] Rosa Maria Medir [email protected] Fanny Padilla [email protected] Lídia Ochoa [email protected] Raquel Heras [email protected] Emili Puig [email protected]
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Josep Planas [email protected] Anna Estella [email protected]
Departament d’Educació
Carles Milà [email protected]
Societat Catalana d’Educació Ambiental
Teresa Saló [email protected] Lluís Pagespetit [email protected] Esther Sanglas [email protected]
Universitat de Granada
Dr. José Gutiérrez [email protected]
Macquarie University, Sydney, Austràlia
Dra. Daniella Tilbury [email protected]
Escola Bressol Gespa
Maria Arpí [email protected]
CEIP Guilleries
CAPÍTOL I.pdf 7CAPÍTOL I.pdf 7 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
14
Núria Guitart [email protected]
CEIP i IES Costa i Llobera
Laura Cugat [email protected] Elina de Miguel [email protected] Toni Diaz [email protected]
CEIP Mare de Déu de la Mercè
M. Dolors Fernàndez [email protected]
CEIP Mestre Agustí i Barberà
David Mayor [email protected] Araceli Subirats [email protected]
CEIP Sant Isidre
Joan Rogel [email protected]
CEIP Vilademany
Ingrid Camps [email protected] Pere Salvatella [email protected]
Escola Barcanova
Amador Esmeralda [email protected] Albert Sanromà [email protected]
Escola Joan Roca-Guipúscoa
Carme Bayo [email protected]
IES Baix Penedès
Olga Villagrassa [email protected]
IES Celestí Bellera
Gregori Moreno [email protected]
IES de l’Ebre
Lorena Payà [email protected] Marian Rojas [email protected]
CAPÍTOL I.pdf 8CAPÍTOL I.pdf 8 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
15
IES de Santa Eugènia
M. Dolors Puigdevall [email protected]
IES Lluís de Peguera
Ferran Aguilera [email protected]
IES Marianao
Joan Vives [email protected]
IES Narcís Monturiol
Carles Saura [email protected] M. Mercè Sanz [email protected]
IES Severo Ochoa
Francesca Guerola [email protected]
IES Thos i Codina
Francesca Manonelles [email protected]
Camp d’Aprenentatge de l’Ebre
Òscar Cid [email protected]
CAPÍTOL I.pdf 9CAPÍTOL I.pdf 9 30/11/2006 11:26:4630/11/2006 11:26:46
16
CAPÍTOL II
Els centres educatius participants: aspectes ambientals
En aquest capítol es presenten els centres educatius
participants en el projecte, i es posa èmfasi en els aspectes
ambientals que cadascun d’aquests centres ha volgut
destacar.
Aquesta presentació va ser el punt de partida del treball. Un
dels objectius de la primera sessió plenària va ser conèixer les
experiències i perspectives de tots els participants del
projecte, tot encetant un diàleg pluridisciplinari però alhora
comú, amb una metodologia de treball oberta, participativa i
dinàmica.
El treball se centra en la presentació, per part dels
participants, de les principals línies de treball ambientals dels
seus centres docents.
Aquesta caracterització dels centres participants va permetre
evidenciar la diversitat d’accions concretes encaminades cap a
l’ambientalització curricular i va contribuir a reafirmar que no
es partia de zero, ans al contrari, pel que fa a l’estat de la
qüestió, els centres, tot i ser diferents entre si, compartien un
objectiu comú: progressar cap una escola més sostenible.
CAPÍTOL II.pdf 1CAPÍTOL II.pdf 1 29/1/2007 11:40:4329/1/2007 11:40:43
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
18
CAPÍTOL II
Els centres educatius participants: aspectes ambientals
ESCOLA BRESSOL GESPA
CEIP GUILLERIES
CEIP I IES COSTA I LLOBERA
CEIP MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
CEIP MESTRE AGUSTÍ BARBERÀ
CEIP SANT ISIDRE
CEIP VILADEMANY
ESCOLA BARCANOVA
ESCOLA JOAN ROCA-GUIPÚSCOA
IES BAIX PENEDÈS
IES CELESTÍ BELLERA
IES DE L’EBRE
IES DE SANTA EUGÈNIA
IES LLUÍS DE PEGUERA
IES MARIANAO
IES NARCÍS MONTURIOL
IES SEVERO OCHOA
IES THOS I CODINA
CAPÍTOL II.pdf 2CAPÍTOL II.pdf 2 29/1/2007 11:40:4329/1/2007 11:40:43
19
ESCOLA BRESSOL GESPA
BELLATERRA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Maria Arpí
Nom del centre: Escola Bressol Gespa (Universitat Autònoma de Barcelona)
Nivell educatiu: primer cicle d’educació infantil (0-3 anys)
Nombre d’alumnes: en el curs 2004-2005, 65 infants
Nombre de professors: 7 mestres, 2 mestres de suport i direcció
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’Escola Bressol Gespa va néixer i va començar la seva activitat el setembre de
1974.
Situada dalt d’un turó, al costat de la Facultat de Medicina i el dispensari, i davant la
Facultat de Ciències de la Comunicació, l’Escola Bressol Gespa té unes instal·lacions
amb tots els espais adequats a la normativa vigent i amb un extraordinari espai
exterior, una gran zona de gespa, d’aquí el seu nom, un bosc i una gran esplanada
amb gronxadors, i, més recentment, s’hi ha habilitat un hort ecològic i una bassa.
Aquest entorn, tan singular, ha estat, des de sempre, un dels seus trets a destacar, i
li ha permès desenvolupar el projecte educatiu de qualitat que reben els seus
infants.
L’Escola Bressol Gespa és un centre d’educació infantil de primer cicle, un centre de
pràctiques de la Facultat de Ciències de l’Educació, així com un centre que dóna
suport a diferents facultats de la UAB que demanin la seva col·laboració amb fins
científics.
Des de l’any 1988, l’òrgan de govern de l’Escola Bressol Gespa és la Fundació
Privada Gespa, creada per la UAB.
En el curs 1999-2000, l’equip docent de l’Escola Bressol Gespa va iniciar un projecte
d’ambientalització del centre, amb el suport de dues assessores, professores de la
Facultat d’Educació. Aquest projecte, que neix de la voluntat d’innovació per part del
personal docent, té una durada de tres anys i es constitueix com a eix transversal
del seu renovat projecte educatiu. Aquest projecte preveu els temes dels residus i el
CAPÍTOL II.pdf 3CAPÍTOL II.pdf 3 29/1/2007 11:40:4329/1/2007 11:40:43
20
seu tractament, la sostenibilitat, la biodiversitat del món de les plantes i els animals.
Una de les seves fites, definida com a objectiu final del projecte i com un nou recurs
educatiu del centre, ha estat la creació, amb les famílies, d’un hort ecològic i d’una
bassa amb plantes autòctones i peixos.
Paral·lelament, en el curs 2000-2001, l’Escola Gespa va formar part del grup
d’escoles de Vallès Occidental que participen en el programa Escoles Verdes, i el mes
d’octubre de 2003 va obtenir el reconeixement de la tasca realitzada al centre, en
l’àmbit del medi ambient, amb l’atorgament del distintiu d’Escola Verda.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
• Respectar la zona verge del bosc i tenir-ne cura.
• Tenir cura de les plantes aromàtiques i donar-los utilitat quan s’hagin de tallar
o trasplantar.
• Treballar l’hort de l’escola amb els infants, les mestres i les famílies.
• Tenir cura de la bassa, netejar-la, treure les plantes aquàtiques que
l’envaeixen i introduir-hi nous animals.
• Respectar i cuidar els formiguers que es fan al pati de l’Escola.
• Posar pomes per alimentar els ocells del pati a l’hivern.
• Fer caixes niu i posar-les al bosc de l’Escola.
• Canviar les bombetes normals per les de baix consum.
• Fer un ús racional del paper eixugamans i de WC.
• Utilitzar productes menys contaminants per netejar la roba del centre.
• Fer la recollida selectiva dels residus que genera el centre.
• Fer compostatge.
• Utilitzar productes d’oficina respectuosos amb el medi.
• Realitzar joguines i motius decoratius amb material en desús.
• Fer la màxima difusió dels temes que estem treballant al centre i aconseguir
que les famílies ho tinguin en compte en la seva vida quotidiana.
CAPÍTOL II.pdf 4CAPÍTOL II.pdf 4 29/1/2007 11:40:4329/1/2007 11:40:43
21
CEIP GUILLERIES
SANT HILARI SACALM
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Núria Guitart
Nom del centre: CEIP GUILLERIES
Nivell educatiu: tots
Nombre d’alumnes: 224
Nombre de professors: 19
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’escola es troba situada dins el centre de la vila, dalt d’un turó anomenat el turó de
la Mandra. Des d’aquesta situació es pot contemplar un preciós paisatge. El pati de
l’escola és molt gran i conté un centenar d’arbres de 28 espècies diferents. Disposa
d’un espai d’hort, galliner i espais diversos de terra, així com d’una pista de bàsquet.
L’edifici escolar va ser construït durant la Segona República.
L’alumnat es troba majoritàriament ben adaptat a l’entorn social i escolar. Procedeix
de famílies catalanes o bé de tercera generació d’immigrants de la resta d’Espanya.
El 15%, aproximadament, dels alumnes pertany a la primera generació d’immigrants
portuguesos i marroquins. En aquest darrer curs s’ha incrementat el nombre
d’alumnes que provenen del centre i el sud d’Amèrica.
Els pares treballen principalment al sector secundari (embotelladores d’aigües,
torneries), al sector primari (forestal) i al sector serveis (hostaleria i treballs
domèstics); aquest darrer sector ocupa a temps parcial algunes mares d’alumnes.
Entre un 15 i un 20% dels caps de família es troba a l’atur, tot i que amb possibilitat
de trobar feines eventuals.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Dins el programa d’acció 2004-2006 tenim quatre actuacions:
OPTIMITZAR L’ÚS DELS RECURSOS
CAPÍTOL II.pdf 5CAPÍTOL II.pdf 5 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
22
Organitzar la reutilització dels llibres de text amb la col·laboració de l’AMPA (aquest
curs participem en el projecte de reutilització de llibres impulsat pel Departament
d’Educació).
Potenciar l’ús de la bicicleta i anar a peu.
DIFONDRE LES ACTUACIONS A TOTA LA COMUNITAT ESCOLAR
Dinamitzar l’espai web creat amb format PHP-Nuke durant el curs 2004-2005 (tot el
claustre hi està implicat).
ADEQUAR L’ESPAI DEL PATI DE L’ESCOLA
Construir una rampa i esglaons en un pendent fortament erosionat.
Tenir cura de les jardineres plantant-hi flors.
COORDINAR EL TREBALL SOBRE EL CODI DE CONDUCTA MEDIAMBIENTAL ENTRE
PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA
PROJECTE D’INNOVACIÓ EDUCATIVA: GRAN JOC “De recol·lectors a agricultors”
Objectius
• Valorar i aprofitar els recursos que ens ofereix l’entorn (naturals i residus).
• Respectar l’entorn i deixar-lo millor del que l’hem trobat a les sortides escolars.
• Fomentar el pensament divergent, donant altres utilitats als objectes, creant
estris que ens serveixin per a una feina...
• Veure des d’una perspectiva d’utilitat el que hi ha a l’entorn.
• Sentir que la nostra realitat i el que tenim ara és fruit de la investigació i de
l’esforç dels nostres avantpassats.
• Posar en comú els nostres coneixements.
• Comprendre la importància de la transmissió de coneixement.
• Comprendre l’origen de l’hort com s’entén ara.
Aspectes a desenvolupar
RECOLLIR: plantes, fruits... residus, en funció de la utilitat.
CONSUMIR: formes de consumició i preparació d’aliments (rentar, pelar, tallar...) a
partir del que trobem a l’entorn.
CONSERVAR: tècniques diverses seguint l’evolució del coneixement humà, assecar
(herbes remeieres...), fer foc i bullir, cuina solar.
REPRODUIR: mètodes de reproducció (esqueixos, llavors, espores) de plantes de
l’entorn.
CAPÍTOL II.pdf 6CAPÍTOL II.pdf 6 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
23
TRANSMETRE CONEIXEMENT: exposar els nostres coneixements per escrit, oralment,
al web...
Integració en el currículum
El joc intenta reproduir un procés precientífic. Relacionem les àrees de coneixement
del medi, tant natural com social, i utilitzem de forma significativa les àrees
instrumentals de matemàtiques i llengua.
També utilitzarem l’àrea d’expressió plàstica per fer la difusió i exposició dels
treballs.
Crearem un nou bloc al web (http://ceipguilleries.org) per poder publicar tots els
descobriments que anem fent les diferents classes a la manera dels diaris de classe.
Col·lectius que hi participen
Tot el claustre s’hi ha implicat, així com tot l’alumnat.
La cuinera col·labora com sempre amb nosaltres en la recollida selectiva de la
matèria orgànica per fer-ne compost (al vermicompostador) i poder així preparar
millor la terra de cultiu.
Els pares, mares i sobretot els avis ens traspassaran coneixements i valoraran els
nostres descobriments.
Suport tècnic, i si cal econòmic, de l’AMPA.
Proposta de desenvolupament i temporització
Es treballarà el projecte durant una tarda a la setmana (2 hores) cada quinze dies,
un total de 30 hores per curs i, per tant, 90 hores per a tot el projecte.
Aquest temps seria el dedicat a l’Àrea de Coneixement del Medi. Això no exclou que
s’hi dediqui més temps, ja que hi haurà algunes activitats que es duran a terme en
horari d’altres matèries que no siguin d’aquesta àrea, com matemàtiques, llengua o
expressió plàstica.
Criteris i indicadors d’avaluació
Mantenir la motivació i posar en comú els descobriments que haurem anat fent seran
suficients per considerar la fita aconseguida (el drac està satisfet) i se’ns donarà una
peça d’en Trencaclosques.
De forma totalment cooperativa anirem aconseguint les peces del drac.
Durant el projecte i també al final avaluarem els canvis en les actituds i valors.
CAPÍTOL II.pdf 7CAPÍTOL II.pdf 7 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
24
Al final del projecte caldrà haver aconseguit muntar tot el trencaclosques entre tota
l’escola, que exposarem a l’entrada, ens donarà un missatge d’agraïment i ens
encoratjarà a tirar endavant una altra proposta de millora ambiental.
CAPÍTOL II.pdf 8CAPÍTOL II.pdf 8 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
25
CEIP I IES COSTA I LLOBERA
BARCELONA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Laura Cugat, Toni Díaz, Elina de Miguel
Nom del centre: Escola Costa i Llobera (CEIP i IES)
Nivell educatiu: infantil, primària i secundària
Nombre d’alumnes: 790
Nombre de professors: 61
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’escola es troba situada al districte de Sarrià-St. Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Concretament, al vessant sud-est de la serra de Collserola. És al costat del parc de
l’Oreneta. Està ubicada en un petit nucli de població –Can Caralleu- que darrerament
ha vist molt incrementada la seva població.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
• Lligam amb projectes institucionals.
• Adhesió a la xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya.
• Adhesió al programa Agenda 21 escolar de l’Ajuntament de Barcelona.
• Participació en la creació de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat de
les escoles de Sarrià–Sant Gervasi.
Actuacions dins del marc d’Escoles Verdes:
• Diagnosi mediambiental del centre.
• Estudi sobre la il·luminació de les aules.
• Reciclatge de paper, tòners, piles.
• Compostatge.
• Ús racional del material.
• Reducció del soroll al centre.
• Taller Verd de primària.
CAPÍTOL II.pdf 9CAPÍTOL II.pdf 9 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
26
• Plaques fotovoltaiques.
• Arranjament de la pineda de l’escola.
• Manteniment de les zones verdes. Festa de l’Arbre.
Actuacions dins del programa Agenda 21 escolar:
• Adquisició de llibres relacionats amb el medi ambient per a la biblioteca del
centre.
• Construcció d’una bassa.
• Adquisició d’eines per treballar l’hort i mantenir les zones verdes, i
construcció d’una caseta per guardar-les.
Objectius de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat de les escoles de
Sarrià–Sant Gervasi:
• Compartir necessitats.
• Buscar solucions conjuntes en temes d’assessorament i recursos educatius.
• Establir una relació de cooperació amb el districte en els aspectes d’interès
comú.
Incorporació d’un nou àmbit en el Pla estratègic de l’escola:
• “L’educació ambiental i la promoció de la salut”.
• Objectiu de l’àmbit:
Donar coherència educativa a les tasques impulsades pel Comitè
Mediambiental, amb la implicació de tot el personal docent (3–18 anys).
Pretén implicar tota la comunitat educativa en els aspectes següents:
• Presa de consciència.
• Comprensió bàsica del medi ambient.
• Adquisició de valors socials.
• Capacitat d’avaluació.
• Participació responsable.
• Aprendre a autocuidar-se.
Objectius finals:
Articulació d’un Eix Tranversal de Medi Ambient i Promoció de la Salut. Una tasca
compartida.
Formem part del Projecte de recerca sobre ambientalització curricular de
l’ensenyament obligatori, impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, el
Departament d’Educació, el GRECA i la SCEA.
CAPÍTOL II.pdf 10CAPÍTOL II.pdf 10 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
27
CEIP MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
SANT ANTONI DE CALONGE
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE________________________________
Nom dels docents responsables del projecte: M. Dolors Fernàndez i mestres del
Comitè Ambiental
Nom del centre: CEIP Mare de Déu de la Mercè
Nivell educatiu: educació infantil i primària
Nombre d’alumnes: 205
Nombre de professors: 16
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’escola està situada a Sant Antoni de Calonge, al municipi de Calonge, al bell mig de
la Costa Brava. La població de Sant Antoni té uns 3.000 habitants, i la nostra escola
és l’única del poble. A Calonge hi ha una altra escola de dues línies i un IES al mig
per als dos centres.
El municipi de Calonge està envoltat per les Gavarres i el mar, és un municipi
turístic, que conserva encara un sector primari (horticultura, oliveres i vinya,
sobretot) i ha anat perdent el sector industrial a favor dels serveis.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
1- Ja fa deu anys que l’Ajuntament de Calonge col·labora amb l’escola mitjançant
els tallers d’educació ambiental.
2- L’educació ambiental constitueix un dels eixos transversals del Projecte educatiu
del centre, juntament amb l’educació per a la salut, l’atenció a la diversitat i educació
multicultural i l’educació per a la democràcia i la pau; i així consta en tots els nostres
documents.
3- L’escola va entrar en el programa Escoles Verdes el curs 1999-2000; vam obtenir
el distintiu d’Escola Verda l’any 2000 i l’hem renovat el 2002 i el 2004.
CAPÍTOL II.pdf 11CAPÍTOL II.pdf 11 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
28
4- Actualment, com a escola verda, estem desenvolupant les actuacions següents:
a) Recollida selectiva de plàstics i envasos, que, juntament amb el paper, és
l’actuació concreta per la qual enguany demanem la subvenció.
b) Implicació de les famílies en el programa Escoles Verdes.
c) L’aigua: com podem estalviar-la?
d) El PCC de l’Educació Ambiental.
e) Com aconseguir un consum sostenible.
f) L’hort i el galliner escolar: aprendre a fer compost.
g) Les tres R i els llibres de text a l’escola.
h) Descoberta de l’entorn i valoració del patrimoni natural del municipi.
i) Comitè Ambiental d’Alumnes.
j) Els arbres nous del pati.
k) L’observació del temps meteorològic.
l) Valoració general del programa Escoles Verdes al centre.
Totes aquestes actuacions, tant les més puntuals com les que es desenvolupen cada
curs, estan incloses en la programació general i totes afecten el currículum de
diverses àrees de manera interdisciplinària. La concreció i dinamització del programa
es duen a terme mitjançant els tallers d’educació ambiental.
CAPÍTOL II.pdf 12CAPÍTOL II.pdf 12 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
29
CEIP MESTRE AGUSTÍ BARBERÀ
AMPOSTA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: David Mayor i Araceli Subirats
Nom del centre: CEIP Mestre Agustí Barberà
Nivell educatiu: infantil i primària
Nombre d’alumnes: 403
Nombre de professors: 28
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Som una de les tres escoles públiques d’Amposta (18.500 habitants), situada als
afores de la població, prop de la zona esportiva i al costat dels dos centres públics de
secundària. És una àrea urbana però inclosa en un context natural molt important
(delta de l’Ebre, riu Ebre, serra del Montsià, ports de Beseit), que facilita i fa
necessari un compromís de respecte al medi ambient. Som el col·legi amb més anys
i tenim com a zona d’influència el casc antic de la ciutat, la qual cosa fa que rebem
molta immigració (més del 20% de la matrícula) i disposem d’aula d’acollida. El
claustre bastant estable quant a mobilitat fa que pugui haver-hi una continuïtat en
els projectes que es porten a terme.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
El curs 2000-2001 vam decidir incorporar-nos (després de consultar el claustre,
l’AMPA, i el personal no docent) al programa Escoles Verdes. Com a objectius
generals ens proposàvem:
- Generar actituds de respecte al medi ambient i crear hàbits d’estalvi i aprofitament
dels recursos.
- Aconseguir una escola on el respecte a les “tres erres” (reduir, reciclar, reutilitzar)
sigui una referència en totes les activitats organitzades.
CAPÍTOL II.pdf 13CAPÍTOL II.pdf 13 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
30
Quant als aspectes generals del centre, tenim definits els trets d'identitat respecte
als continguts d'educació ambiental. El tractament de l'entorn com a recurs
metodològic i educatiu està reflectit al PEC i al PCC i en el currículum per portar a
terme l'objectiu “d'educar a favor del medi” i fomentar-ne actituds i comportaments
respectuosos amb l’entorn. Integrem en el currículum, sempre que sigui possible, els
temes ambientals locals i la realitat que ens envolta. Els professors participen de
manera generalitzada en les diferents experiències que es desenvolupen i estan
compromesos en la millora ambiental. Fomentem entre els alumnes un clima
d'acceptació dels temes ambientals.
Col·laborem amb els grups o associacions del municipi o de la zona en campanyes
que tenen com a objectiu bàsic l’educació ambiental (plantada d’arbres, campanyes
de reciclatge...).
Es fan sortides escolars d’un dia per tal de conèixer l’entorn natural i històric més
proper (Jardí del Bou, torre de la Carrova, Montsianell, Ullals de Baltasar, la
Foradada). A les colònies escolars (3 dies) organitzem activitats que fomenten el
coneixement i les actituds respectuoses en entorns més allunyats de la pròpia
realitat. Passem d’un treball al centre i a la localitat a un de més general a
Catalunya. Tenim relacionat el projecte EV amb el Comenius (estudi i cura del medi
ambient), en què participem tots des del curs 2002-2003.
Les experiències més relacionades amb l’ambientalització curricular són:
Estalvi d’aigua. Els alumnes de CS van fer una pràctica de camp per mesurar
l’aigua que es perdia en les dues fonts que brollaven contínuament; amb el material i
els càlculs es va fer un fitxa amb pèrdues de milions de litres. A tots els nivells es va
organitzar un concurs de rodolins per fomentar l’estalvi. Dels més reeixits, se’n van
fer cartells que es van penjar als lavabos. A infantil van treballar amb el conte “Les
tres bessones, tres gotes d’aigua” i van preparar el dossier “De mica en mica,
s’omple la pica”. Com a resultat, l’Ajuntament va canviar les dues fonts per unes
amb polsador. També el Consorci d’Aigües de Tarragona ens ha escollit per a una
prova pilot que comporta canviar totes les aixetes i cisternes dels lavabos per unes
de polsador i parada automàtica.
Cartells d’arbres. Treball d’investigació per conèixer el nom científic i vulgar dels
arbres del pati. A partir de l’observació directa els van identificar amb el joc de
cartes “Arbres de Catalunya”, basat en la clau dicotòmica. Amb el resultat es van
elaborar uns cartells amb el nom científic i vulgar, i un dibuix de la fulla, i es van
CAPÍTOL II.pdf 14CAPÍTOL II.pdf 14 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
31
penjar als arbres. A infantil, amb l’observació directa, van confeccionar un dossier
amb collage i dibuix representant-los.
Reciclatge-compostatge. Vam elaborar una presentació PowerPoint explicativa
dels diferents contenidors i el lloc correcte per a cada tipus de deixalles i es va
passar a tots els alumnes (en lletra de pal a infantil). Cada curs va fer activitats de
consolidació (murals als passadissos i al menjador, fitxes...). Es van instal·lar
papereres grogues i altres recipients per a la recollida selectiva. A més, es va
realitzar un taller de paper reciclat a l’àrea de plàstica i es van confeccionar les
felicitacions nadalenques amb aquest paper. El compost a l’escola es fa amb una
termocompostadora i una vermicompostadora. Els alumnes de cicle superior se
n’encarreguen i en tenen cura. La resta dels alumnes hi fan visites i se’ls explica el
seu funcionament. Es va complementar amb una visita a la planta de compostatge i
l’elaboració de treballs de classe. L’adob produït es reparteix per l’hort.
Hort escolar. Vam sortir al jardí i vam mesurar el lloc on volíem situar-lo. Amb les
dades vam preparar una fitxa de geometria on vam treballar-ne el perímetre i les
superfícies. Després de la ubicació definitiva, tots els alumnes, a les seves classes,
van sembrar llavors per preparar el planter i al seu moment trasplantar-lo a l’hort;
vam tenir-ne cura i vam poder observar el resultat amb les hortalisses diferents
recollides. Com a treball associat, per carnestoltes tots els alumnes anaven
disfressats de diferents verdures.
Amb aquesta dinàmica de treball, repetida durant quatre cursos, hem obtingut uns
resultats generalment positius i ja ens plantegem nous reptes per aconseguir una
escola i sobretot uns alumnes encara més respectuosos amb el medi ambient.
CAPÍTOL II.pdf 15CAPÍTOL II.pdf 15 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
32
CEIP SANT ISIDRE
MONTOLIU
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Joan Rogel i Roca
Nom del centre: CEIP Sant Isidre, de Montoliu de Lleida
Nivell educatiu: infantil i primària
Nombre d’alumnes: 29
Nombre de professors: 3
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Montoliu de Lleida es troba a 8 km de la capital del Segrià, al bell mig de l’horta
lleidatana, i, per tant, envoltada de camps de conreu i arbres fruiters. Té una
població d’uns 500 habitants, amb una absència total d’immigració estrangera i un
predomini absolut del català com a llengua habitual d’ús.
L’activitat principal és, sens dubte, l’agricultura, tot i que, darrerament, la incipient
creació de nous habitatges d’un cert nivell ha produït l’aparició de nous habitants del
sector serveis que treballen habitualment a Lleida, la qual cosa, juntament amb la
creació del servei de menjador escolar, ha fet augmentar la matrícula de l’escola, així
com una significativa variació en la tipologia de pares i alumnes.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Aquest projecte neix com a conseqüència de la instal·lació en el terme municipal de
Montoliu de Lleida de l’abocador comarcal del Segrià, així com la planta de recollida
selectiva i compostatge.
En aquell moment, el Departament de Medi Ambient inicia el Programa d’Escoles
Verdes mitjançant la selecció de 12 escoles pilot a tot Catalunya, dues de les quals
corresponen a les terres de Lleida. Es creu adient que una d’aquestes sigui una
escola gran i l’altra una escola rural petita, i és en aquest cas, que es proposa a
l’Ajuntament de Montoliu de Lleida que faci arribar la idea al nostre centre, atesa
l’avinentesa de la instal·lació abans esmentada.
CAPÍTOL II.pdf 16CAPÍTOL II.pdf 16 29/1/2007 11:40:4429/1/2007 11:40:44
33
Els professors del centre vam acceptar la proposta i es va elaborar un projecte amb
dos objectius ben definits. En primer lloc, es tractava d’aconseguir un fort grau de
sensibilització dels alumnes sobre el tema de la recollida selectiva de residus, i
d’implicar les famílies en una activitat productiva i rendible que fos molt propera a la
realitat, però alhora adaptada a les nostres possibilitats. L’altre objectiu, potser més
interessat des del punt de vista de l’escola, era aprofitar la situació per aconseguir
millores en l’aprofitament i reconversió d’espais i recursos, fixant-hi criteris
d’ambientalització del centre adients a la nova situació.
De tot això, va sorgir la idea de crear una miniplanta de compostatge a partir de la
recollida selectiva de residus orgànics, i l’aprofitament d’aquest compost en un
hivernacle ecològic i autònom que es va dissenyar per a aquest fi. Al mateix temps, i
amb la intenció d’integrar la utilització de les energies alternatives, es va instal·lar
una placa solar per subministrar escalfor a l’hivernacle i obtenir aigua calenta, així
com una cèl·lula fotovoltaica que proporcionava l’energia elèctrica necessària.
Durant tot el curs, dos cops per setmana els alumnes portaven de casa seva els
residus orgànics (d’origen vegetal) seleccionats prèviament en una galleda que se’ls
havia subministrat i els abocaven als compostadors de l’escola, seguint uns
procediments adients per tal d’aconseguir la descomposició d’aquests residus de la
manera més ràpida i eficaç. Després d’un temps adequat, el compost obtingut es
triturava i es passava per un sedàs amb l’objectiu de deixar-lo preparat per abocar-
lo tant a l’hivernacle com al jardí.
L’observació d’aquest procés i l’elaboració de gràfics i materials de treball va fer
adonar tant als alumnes com als pares i mares de la importància de reciclar els
residus que es generen a l’entorn familiar.
Un altre aspecte destacable va ser el treball d’observació i experimentació amb les
plantes que es va dur a terme a l’hivernacle amb tots els nivells educatius i, el més
important, al llarg de tot el curs.
De totes maneres, com és normal, no tot ha estat positiu. La placa solar per a
calefacció va funcionar correctament poques vegades i quan ho feia no era
necessària, sobretot a causa de les característiques especials de la climatologia de la
zona de Lleida. Val a dir, en canvi, que la cèl·lula fotovoltaica ha estat força utilitzada
i sol·licitada pels alumnes en totes les experiències en què s’ha necessitat energia
elèctrica.
En cursos posteriors, hem anat desenvolupant aspectes ambientals del centre dirigits
a l’entorn més proper, com ara les zones verdes del poble, les plantes en terrasses i
CAPÍTOL II.pdf 17CAPÍTOL II.pdf 17 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
34
balcons, així com un petit estudi dels principals tipus d’arbres que creixen de forma
natural en la nostra ribera del Segre.
Actualment, i dins d’un projecte global d’ambientalització del centre, d’acord amb
l’Ajuntament, s’estan realitzant tota una sèrie d’obres i remodelacions que permetin
una millora notable en l’aprofitament d’energia i habitabilitat.
CAPÍTOL II.pdf 18CAPÍTOL II.pdf 18 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
35
CEIP VILADEMANY
AIGUAVIVA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Pere Salvatella i Ingrid Camps
Nom del centre: CEIP Vilademany
Nivell educatiu: infantil i primària
Nombre d’alumnes: 58
Nombre de professors: 8
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
El CEIP Vilademany està situat al municipi d’Aiguaviva, a la comarca del Gironès. El
poble té uns 650 habitants i és d’economia industrial, a partir dels polígons situats al
seu terme municipal. Encara manté un fort pes el sector primari en explotacions
ramaderes i agrícoles. La població està en creixement perquè hi ha sòl residencial
que s’està urbanitzant a tocar del nucli antic. La població que hi ve a residir té un
nivell socioeconòmic mitjà-alt i és gent dedicada bàsicament a professions terciàries.
Al municipi, s’hi troba una part de l’aeroport Girona-Costa Brava. A nivell físic és un
terreny força planer, amb poques elevacions, a excepció del sector nord del municipi,
on hi ha una zona boscosa al límit amb Bescanó, i a la zona sud-oest, on hi trobem el
volcà de la Crosa, al límit amb els municipis de Bescanó i de Vilobí. Pel que fa a la
hidrografia, el municipi és travessat pel riu Güell i algunes rieres. A la zona hi ha un
pou de glaç i alguns molins fariners.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
En el nostre centre estem treballant en els aspectes següents:
1. Hort i jardí escolar: l’hort escolar funciona des de fa cinc anys. El creixement de
l’escola ens ha obligat a fer un hort més gran, i això és el que vam fer l’any passat:
vam construir un hort amb més superfície, amb parades en crestall, mentre que
l’hort que utilitzàvem anteriorment, l’hem convertit en un jardí on treballaran els
alumnes de cicle inicial.
CAPÍTOL II.pdf 19CAPÍTOL II.pdf 19 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
36
2. La recollida selectiva: la recollida de paper per reciclar ja fa temps que es fa i a
partir del curs 2003-2004 es va començar a recollir les deixalles orgàniques de la
cuina, d’envasos lleugers i de vidre.
El curs 2004-2005 vam pintar cinc bidons del color que corresponia a cada tipus de
deixalles: dos de grocs (per al pati i l’altre per a la cuina), un de blau (pati), un de
verd (cuina) i un de marró (cuina). Volem que els nens i nenes aprenguin a
seleccionar els diferents materials de rebuig segons el seu reciclatge. Procurarem
que tot el que es reculli a l’escola es tiri en els diferents contenidors municipals que
han instal·lat al costat de l’escola. Hi ha un encarregat.
A l’escola ja fa temps que fem el reciclatge del paper. A les aules tenim una capsa on
col·loquem els papers escrits per una cara, els quals podem utilitzar per fer
esborranys. També tenim les papereres de paper on es tiren els papers que ja no
podem reutilitzar.
3. La descoberta de l’entorn: el curs 2002-2003 vam fer un treball semblant per
conèixer l’estat de l’aigua de l’entorn, i vam descobrir moltes coses sobre l’origen del
nom del poble, un pou de glaç, un safareig, un molí d’aigua...
El curs 2003-2004 vam fer un treball similar sobre la temàtica dels oficis antics de la
gent que vivia al poble. La gent gran va venir a l’escola a explicar-nos aspectes sobre
la seva feina. Llavors vam recollir tota la informació en una publicació: en paper i en
vídeo.
El curs 2004-2005 vam treballar els oficis actuals del nostre municipi durant la
Setmana Cultural i vam editar un DVD en anglès sobre els oficis antics.
4. La mobilitat sostenible: el maig de 2004 vam fer una sortida a l’entorn en bicicleta
amb els alumnes de cicle mitjà i cicle superior. El setembre de 2005 l’Ajuntament
ens ha instal·lat dos aparcaments per a bicicletes.
Promourem que totes les persones de la comunitat educativa utilitzin algun mitjà de
transport respectuós amb el medi ambient, com ara la bicicleta.
S’ha instal·lat un aparcament de bicicletes al pati de l’escola, on els nens les poden
deixar sense que molestin.
Durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible farem una sortida a peu.
Explicarem el concepte de Mobilitat Sostenible.
Bicicletada amb els alumnes de cicle mitjà i cicle superior.
CAPÍTOL II.pdf 20CAPÍTOL II.pdf 20 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
37
5. La reutilització dels llibres de text: des de l’any 2002 fem aquesta actuació. Veiem
que funciona molt bé; per això cada any hi anem insistint. Els alumnes aprenen a
respectar i a cuidar millor els llibres.
Pretenem reutilitzar els llibres de text de l’escola durant 4 anys. Aquest any els pares
han comprat els llibres –alguns amb subvenció de l’Ajuntament- i els propers cursos
els anirem reutilitzant, de manera que hi hagi un important estalvi de matèries
primeres i un estalvi econòmic per a les famílies i per a l’Ajuntament.
6. El Racó Verd: cercar una nova implicació de l’alumnat en la recerca
d’informació de temes relacionats amb el medi ambient dels diferents
mitjans de comunicació perquè quedi reflectit al Racó Verd.
Motivarem tots els alumnes perquè portin notícies relacionades amb el medi
ambient, ja siguin per escrit o retallades de la premsa.
Es presentaran les notícies a classe, les comentarem, en farem una selecció i les
penjarem al Racó Verd.
CAPÍTOL II.pdf 21CAPÍTOL II.pdf 21 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
38
ESCOLA BARCANOVA
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Amador Esmeralda i Albert Sanromà
Nom del centre: Escola Barcanova (GSIS)
Nivell educatiu: secundària obligatòria amb modificació del currículum en educació
especial
Nombre d’alumnes: 47
Nombre de professors: 8 + 2 educadors
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’Escola Barcanova es troba al terme municipal de Sta. Perpètua de Mogoda, a la
comarca del Vallès Occidental. Malgrat la gran activitat industrial de la zona, el
nostre centre es troba fora del nucli urbà dins d’un castell (castell de Can Taió) del
segle XIX i envoltat de zones enjardinades, zones de conreus extensius i un petit
bosc de pins.
L’Escola Barcanova és un centre d’educació especial que forma part d’una
cooperativa: GSIS (Grup de Serveis i Iniciativa Social), que es dedica a la promoció,
formació i integració dels disminuïts psíquics des de l’any 1970. L’any 1992 es funda
el nostre centre, que atén nois i noies, de 12 a 16 anys, amb necessitats educatives
especials (disminució lleu). Concertat amb el Departament d’Educació, en un principi
era un centre autoritzat de formació professional adaptada i ara, amb l’aplicació de la
reforma educativa, imparteix ensenyament secundari amb modificació del
currículum. Dins de l’àrea de tecnologia, es treballa la jardineria amb contingut
professionalitzador.
CAPÍTOL II.pdf 22CAPÍTOL II.pdf 22 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
39
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Context educatiu. Hem adaptat el PCC del centre a l’ESO, incloent-hi continguts i
criteris mediambientals. Hem creat la revista Barcanova Verda i plafons informatius
com a sistema de comunicació entre professors, alumnes i famílies.
Se segueix una política d’estalvi i coneixements de recursos: paper, aigua,
energia, etc., amb col·locació de rètols informatius per tot el centre i visites a
instal·lacions (depuradora d’aigua, central tèrmica de cicle combinat, etc.). A més,
en la compra periòdica del material tenim en compte criteris de sostenibilitat (que
generin pocs residus, que no s’elaborin de manera irregular, etc.).
Se segueix una política de recollida selectiva de materials amb la col·locació d’un
punt de recollida al pati de l’escola i un altre amb caixes de cartró dintre de l’escola
per ensenyar a utilitzar-les als nous alumnes. En breu, gràcies a la col·laboració de
l’Ajuntament de Sta. Perpètua, disposarem d’una illa de reciclatge amb contenidors
homologats.
Es procedeix al reciclatge de materials de rebuig de la jardineria a les classes de
plàstica: realització de centres per Nadal, elaboració de paper reciclat amb restes
vegetals per fer agendes, àlbums de fotos, llibretes, etc.
Els alumnes del centre s’encarreguen del manteniment de les diverses zones
enjardinades i de cultiu de què disposa el centre. En aquest àmbit també adoptem
polítiques de sostenibilitat: reduïm al mínim els productes fitosanitaris i adobs
químics (utilitzem fems d’una hípica propera); utilitzem prats naturals en lloc de
gespa; reguem amb aigua de pou emprant sistemes de reg localitzat (aspersió-
difusió, goteig); tenim una gran varietat d’espècies vegetals (unes 150 espècies)
amb finalitats educatives, encara que prioritzem l’ús de planta autòctona per raons
mediambientals; impulsem la utilització de sistemes de lluita biològica contra les
plagues; compostem tots els residus orgànics que es generen en l’activitat de
jardineria; disposem d’una bassa de reg on vénen moltes espècies d’aus; realitzem
reproducció i cultiu d’espècies vegetals al nostre hivernacle (ara ja disposem d’un
altre que hem muntat nosaltres mateixos); utilitzem els espais naturals de l’entorn
del centre amb finalitats educatives (bosc de pins); i disposem d’un hort permanent i
una zona d’arbres fruiters on realitzem cultiu biològic (adobem amb el nostre
compost i fems, i dediquem els productes obtinguts a l’autoconsum).
CAPÍTOL II.pdf 23CAPÍTOL II.pdf 23 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
40
Mantenim una estreta col·laboració amb l’Ajuntament del municipi: compostem les
restes vegetals que genera la brigada de jardineria municipal al nostre camp de
compostatge (d’aproximadament 1 ha de superfície), col·laborem en la celebració del
Dia de l’Arbre oferint terrenys perquè els escolars de Sta. Perpètua hi plantin
espècies autòctones, participem activament en el consell municipal escolar de medi
ambient (del qual l’Amador és el representant), deixem les nostres aules per a la
realització de cursos de compostatge i tenim un conveni signat pel qual els nostres
alumnes de quart realitzen les pràctiques de jardineria en els espais verds
municipals.
CAPÍTOL II.pdf 24CAPÍTOL II.pdf 24 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
41
ESCOLA JOAN ROCA-GUIPÚSCOA
BARCELONA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Carme Bayo Vidal
Nom del centre: Escola Joan Roca-Guipúscoa
Nivell educatiu: educació infantil i educació primària
Nombre d’alumnes: 250
Nombre de professors: 15
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
El barri és un sector de majoria social treballadora, marcat per un urbanisme dens,
(districte de Sant Martí) de Barcelona.
Escola privada concertada, amb una línia de P-3 a 6è de primària. La propietat
privada de l’Escola disposa d’un altre centre d’educació infantil i primària (Joan Roca
Meridiana) i d’un centre d’ensenyament de secundària, batxillerat i cicles formatius,
Centre d’ Estudis Roca. Aquests centres pertanyen al districte de Sant Andreu.
Aquests dos centres també estan adherits al programa Escoles Verdes.
Predomina la verticalitat en l’estructura del centre. Cada cicle, amb dues aules,
ocupa un pis. Els pisos es comuniquen per una escala relativament estreta que
aboca, mitjançant un petit distribuïdor, a les aules i a reduïts espais complementaris.
Per les característiques físiques de l’edifici, resultaria molt factible instal·lar plaques
fotovoltaiques al terrat.
Des del curs 1996-1997 es treballa l’educació ambiental com a eix transversal al
llarg del currículum de l’educació infantil i educació primària i totes les actuacions
queden incloses al Pla anual del centre i es desenvolupen en les programacions
corresponents (3r nivell de concreció).
Participem al Consell Ambiental del Districte de Sant Martí.
Som Escola Verda des de 2002.
CAPÍTOL II.pdf 25CAPÍTOL II.pdf 25 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
42
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
A la nostra escola donem una gran importància al desenvolupament dels valors i
l’afavoriment de comportaments positius i responsables. Per això, l’educació
ambiental com a eix transversal està inclosa dins del currículum des d’educació
infantil i primària.
Fa casi deu cursos, després d’anar fent diferents activitats d’educació ambiental, vam
veure que no ens podíem quedar en l’activitat concreta d’uns tallers o sortides, sinó
que calia avançar més i elaborar un projecte d’escola en el qual s’integrés a poc a
poc tot el que volíem treballar i la manera d’aconseguir-ho.
Ens hem plantejat quina és la funció desitjable i possible de l’escola en l’educació
ambiental: ja sabem que no podem resoldre els problemes ambientals, però sí que
podem oferir als alumnes l’oportunitat de reflexionar sobre la problemàtica ambiental
aprofundint sobre com i per què convé actuar d’una manera en un lloc determinat i
aprendre a acceptar responsabilitats.
L L I S T A T D ’ A C T U A C I O N S
Actuació (títol)
2 Reutilitzar les capses buides de fulls per confeccionar papereres
3 Treball d’investigació a 5è: auditoria i consells per estalviar aigua a l’escola
4 Reorganització del grup: Eco Roca
5 Apartat d’informació ambiental a la revista de l’escola
6 Potenciar l’apartat dels consells per cuidar la Terra al web de l’escola
7 No ens emboliquem... (campanya no-alumini)
8 Ampliació del material d’educació ambiental, llibres, jocs, material informàtic...
10 Participació a la Setmana de l’Energia (ICAEN)
11
Activitat d’Educació Ambiental
(eix transversal interdepartamental)
“Amb la bicicleta, utilitzem energia neta!”
12 Prou de sorolls...!!!!! (campanya informativa sobre contaminació acústica)
13El Reciclet i en Ciclus ens visiten...
(Programa d’activitats ambientals: Com funciona Barcelona?)
14 Entrevista a la consellera de Medi Ambient del districte de Sant Martí
15Treball d’investigació sobre el consum d’energia elèctrica (cicle superior)
16 Recollida selectiva de deixalles al servei de menjador
CAPÍTOL II.pdf 26CAPÍTOL II.pdf 26 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
43
IES BAIX PENEDÈS
EL VENDRELL
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Olga Villagrasa Flores
Nom del centre: IES BAIX PENEDÈS
Nivell educatiu: ESO i batxillerat
Nombre d’alumnes: 800
Nombre de professors: 80
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Està situat al Vendrell, població turística amb agricultura centrada en vinya,
garrofers i oliveres, amb alguns sectors amb horts familiars. La població es troba al
fons d’una vall produïda per dues elevacions tectòniques del terreny, de manera que
la vall funciona com un coll per on bufen les brises terra-mar. Es tracta d’una
població on la indústria constructora ha atret un gran nombre d’immigrants del
Marroc, i on també arriba molta gent jove que hi troba habitatges més assequibles.
Compta, a més, amb una bona comunicació en transports públics (dues línies de
Renfe a menys de 6 km i autobusos cap a Tarragona o cap a Barcelona), amb una
reserva marina de pesca davant les seves turístiques platges i una zona amb figura
de protecció de reserva de fauna salvatge.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Energia: plaques solars a la teulada del centre.
Aigua: cabals reduïts en totes les aixetes del centre, incloses les fonts del pati,
també les cisternes del vàter.
Paper: reducció de consum, reutilització dels fulls per la segona cara, i reciclatge de
paper. Taller de reciclatge de paper dins la tutoria de 1r d’ESO.
Hort i jardí ecològics.
Concurs literari de Sant Jordi amb el tema “Desenvolupament sostenible”, d’on
s’extreuen idees per fer una obra de teatre amb un missatge de sostenibilitat que es
representarà al teatre del poble. Amb els diners es faran repoblacions forestals en
col·laboració amb ONG amb programa de repoblacions en espais protegits.
Pintures del batxillerat artístic, totes d’elaboració pròpia i amb pigments naturals.
PAGES.pdf 1PAGES.pdf 1 5/2/2007 12:08:305/2/2007 12:08:30
44
IES CELESTÍ BELLERA
GRANOLLERS
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Gregori Moreno
Nom del centre: IES Celestí Bellera
Nivell educatiu: ESO i batxillerat
Nombre d’alumnes: 326 ESO + 227 batxillerat (C, T, H, S, Art)= 553
Nombre de professors: 54
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
La plana del Vallès està conformada per una gran depressió del territori comprès
entre la serralada Prelitoral i la Litoral. Es tracta d’una regió geogràfica natural que,
a causa de diversos factors, ha estat dividida en dues comarques: el Vallès
Occidental i el Vallès Oriental, que és la nostra.
El nostre institut es troba a Granollers, la capital del Vallès Oriental.
Aquest centre va ser construït a principis dels setanta per donar servei
d’ensenyament primari a un nou veïnat majoritàriament immigrant, del barri
anomenat en aquell moment Carrero Blanco i, més endavant, amb l’arribada de la
democràcia, Can Bassa. Al llarg dels anys, s'ha anat estabilitzant la plantilla de
professorat i el curs 2000-2001 ja n'hi ha una majoria amb plaça definitiva.
L'IES Celestí Bellera és de titularitat pública i depèn del Departament d'Educació de
la Generalitat de Catalunya.
El nostre centre abraça tota l'educació secundària obligatòria i totes les modalitats
que hi ha de batxillerat (arts, tecnologia, ciències de la naturalesa i la salut,
humanitats i ciències socials; aquest últim batxillerat s’ofereix en dos itineraris ben
diferenciats: humanitats i ciències socials).
PAGES.pdf 2PAGES.pdf 2 5/2/2007 12:08:305/2/2007 12:08:30
45
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Núm. Actuació (títol) Curs Objectiu PCA Destinatari
1 Recollida selectiva de matèria orgànica 2005-2008 Context educatiu Comunitat
educativa
2Comissió d’alumnes de medi ambient
Voluntariat ambiental 2005-2006
Context educatiu
vida al centre
Alumnes,
professorat
3
Difusió de les dades de la central
fotoelèctrica i de consum d’energia i
recursos
2005-2008Context
curricular
Alumnes,
professorat
4 Reutilització de llibres de text 2005-2008Context educatiu
Ús de recursos
Comunitat
educativa
5Centre pilot:
“La mediació en els conflictes” 2005-2008 Context educatiu
Comunitat
educativa
6Utilització de la capa freàtica per regar
el jardí 2005-2007
Context
curricular
Comunitat
educativa
7 Festa de l’Arbre 2005-2008 Context local Context local
8Modificació del PEC per part del
Consell Escolar 2005-2006 Context educatiu
Comunitat
educativa
9
Anem al pati.
Modificar el seu desenvolupament.
Deixem de netejar i comencem a no
embrutar
2005-2007
Context educatiu
Manteniment
del centre
Alumnes,
professorat
10 Adaptació de la màquina de cafè 2005-2006 Context educatiu Comunitat
educativa
11Xerrades de sensibilització per a
l’alumnat de 1r ESO 2005-2008
Context
curricular
Alumnes de
1r ESO
12 Pàgina web de sostenibilitat 2005-2008Context
curricular
Comunitat
educativa
13Organització sistemàtica de la
Setmana de l’Energia 2005-2008
Context
curricular
Comunitat
educativa
Context local
14Sortides del centre per treballar
temes ambientals 2005-2008
Context
curricular
Alumnes,
professorat
15Crèdits de síntesi relacionats amb
la sostenibilitat 2005-2008
Context
curricular
Alumnes,
professorat
16Treballs de recerca relacionats amb
la sostenibilitat 2005-2008
Context
curricular
Alumnes,
professorat
CAPÍTOL II.pdf 29CAPÍTOL II.pdf 29 29/1/2007 11:40:4529/1/2007 11:40:45
46
17 Projecte Rius i web del riu Congost 2005-2008Context local
curricular
Comunitat
educativa
Context local
Actuacions curriculars d’aula
19 Recollida selectiva de residus no orgànics 2005-2008 Context educatiu Alumnes,
professorat
20Participació al projecte comarcal
“Juga net” 2005-2008
Context educatiu
i local
Alumnes,
professorat
21Actuacions a l’aula.
Reutilització de paper i estalvi de llum 2005-2008
Context educatiu
ús de recursos
Alumnes,
professorat
22 Comissió ambiental de professorat 2005-2008 Context educatiu Professorat
23
Formació permanent del professorat,
col·laboració en estudis de recerca
externs
2005-2008Context educatiu
Vida al centre Professorat
24Visites externes a les instal·lacions del
centre 2005-2008
Context
curricular
Alumnes,
professorat
25Estalvi de paper. Instauració de les TIC.
Intranet2005-2008
Context educatiu
Ús de recursos
Comunitat
educativa
27 Participació en el Programa
d’educació ambiental de l’Anella 2005-2006 Context local
Comunitat
educativa
CAPÍTOL II.pdf 30CAPÍTOL II.pdf 30 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
47
IES DE L’EBRE
TORTOSA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Lorena Payà Vayà i Marian Rojas
Castaño
Nom del centre: IES de l’Ebre (Tortosa)
Nivell educatiu: ESO (4 línies), batxillerat (ciències de la Salut, tecnològic i
humanístic), 7 cicles formatius de grau mitjà i 11 cicles formatius de grau superior
Nombre d’alumnes: 1.300
Nombre de professors: 126
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’IES de l’Ebre està situat a l’avinguda Colom de la barriada de Ferreries de la ciutat
de Tortosa (marge dret del riu Ebre).
L’IES-SEP de l’Ebre té una clara vocació supracomarcal, ja que com a centre de
referència en estudis professionals acull un bon nombre d’alumnat de les comarques
veïnes.
Pel que fa a la situació econòmica, el nostre barri pertany a una classe mitjana
dedicada pràcticament al sector terciari i al sector secundari.
Socialment, ens trobem amb una comunitat culturalment uniforme, sense greus
diferències socials i culturals, tot i que també s’ha adaptat, des del punt de vista
educatiu, a l’arribada d’immigrants d’altres països.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
L'IES-SEP de l'Ebre, seguint la línia en què està immers des de l'any 1999-2000 de
qualitat i millora contínua en l'ensenyament, el curs 2002-2003 es va adherir al
programa Escoles Verdes. Des del període 2002-2004, el centre ha treballat en dos
àmbits d’actuació, un dins el context curricular, oferint crèdits variables de medi
ambient a 1r i 2n cicle d’ES0: “Activitats humanes i contaminació” i “El canvi
climàtic”; i l’altre, en el context educatiu: “Gestió del reciclatge”. Per tal d’avançar en
aquests aspectes i optimitzar recursos, el curs 2002-2003 es va engegar un nou
equip de millora anomenat "Gestió del reciclatge".
CAPÍTOL II.pdf 31CAPÍTOL II.pdf 31 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
48
Pretenem, amb això, desenvolupar un model de gestió i processos de millora de la
qualitat de l’ensenyament, vinculats directament a les concepcions actuals de
qualitat total i de sostenibilitat.
L’educació ambiental està inclosa en els documents identitaris del centre: PEC, PCC,
RRI... i es coordina entre els professors dels departaments de Ciències, Ciències
Socials i Tecnologia.
El Comitè Ambiental del centre, integrat per alumnes, professors, personal no docent
i l’AMPA, és l’encarregat de proposar, gestionar i avaluar les noves actuacions i de
vincular-les al claustre de professors i al Consell Escolar del centre.
Des del 26 de març de 2004, el centre està certificat en l’ISO 9001:2000 per Applus,
i el 16 de desembre de 2004 se’ns va atorgar el distintiu d’Escola Verda.
Aquest darrer curs el centre ha marcat com a objectiu primordial l’estalvi energètic.
Per tant, cal donar a conèixer la situació energètica del centre, estudiar les possibles
millores cap a una situació més eficient i un ús de l’energia més racional, i aplicar-les
al context del centre educatiu. Amb aquest objectiu i assessorats per l’Institut Català
de l’Energia, ens plantegem el pla de treball següent:
1. Introducció d’aspectes relacionats amb el consum energètic, conseqüències de l’ús
d’energies no renovables i viabilitat de les energies renovables.
Tant aquests conceptes com les actituds que comporten es tractaran amb especial
deteniment durant el desenvolupament d’aquest projecte en les diferents àrees i
nivells del centre. A més, es compaginarà amb campanyes de sensibilització per a
tota la comunitat educativa com xerrades, concurs de cartells sobre aquest tema,
etc.
2. Inventari energètic de les aules i espais del centre per conèixer la situació
energètica inicial de l’escola.
S’han preparat una sèrie de fitxes que serviran a un equip auditor per estudiar el
comportament i els consums d’energia de cada espai de l’edifici (aules, passadissos,
laboratoris, tallers, menjador...), així com revisar l’actuació anterior en el programa
Escoles Verdes sobre la gestió de residus. Aquesta tasca, la realitzaran grups
d’alumnes dels currículums de medi ambient i els alumnes que pertanyen al Comitè
Ambiental. Com que aquests equips auditors tindran la necessitat d’entrar a la resta
CAPÍTOL II.pdf 32CAPÍTOL II.pdf 32 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
49
d’aules del centre, s’aprofitarà per fer difusió de l’actuació i fomentar una
sensibilització envers el tema.
Les dades recollides han de servir per elaborar un document de diagnosi inicial que
especifiqui:
- l’energia i el tipus de font energètica que es consumeix al centre;
- un inventari de tots els equips consumidors i de la utilització que donem a les
instal·lacions que ens permeti extraure quins són els usos que fem de l’energia i,
percentualment, quins són els més importants;
- avaluació de les emissions atmosfèriques derivades d’aquest consum;
- inventari de les pràctiques normals que s’efectuen al centre pel que fa a l’ús
de l’energia.
3. Elaboració d’un Pla d’acció per tal de millorar l’eficiència energètica del centre.
A partir de la diagnosi inicial, es treballaran els diferents aspectes que cal millorar,
tant des del punt de vista estructural com de pràctiques, que es porten a terme
normalment. Es proposarà als mateixos equips auditors que reflexionin sobre
aquests aspectes i que estudiïn quines mesures s’haurien d’aplicar al nostre centre
per tal de millorar-lo. Amb tota la informació recollida, s’elaborarà un Pla d’acció que
inclourà totes les accions que portarem a terme al nostre centre, no només aquelles
per millorar, renovar o fer instal·lacions, sinó també aquelles que impliquen una
millora o canvis en els hàbits de conducta.
4. Implantació i seguiment del Pla d’acció
A partir de les dades aportades per l’Institut Català d’Energia en el Programa
d’assessorament energètic, hem seleccionat prèviament a tot el procés les següents
mesures per aplicar-les durant els 3 anys que duri el projecte:
- Instal·lació de plaques solars tèrmiques, atesa la gran utilització d’aigua
calenta sanitària per a les dutxes del gimnàs i el consum energètic que això
comporta.
- Utilització de sistemes de control de l’enllumenat (instal·lació de detectors de
presència en passadissos i lavabos).
- Millora de l’aïllament tèrmic i el rendiment de les calefaccions (optimització de
l’ús de la calefacció tenint en compte que està sectoritzada en els diferents espais de
tot el centre).
CAPÍTOL II.pdf 33CAPÍTOL II.pdf 33 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
50
IES LLUÍS DE PEGUERA
MANRESA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Ferran Aguilera Puentes
Nom del centre: IES Lluís de Peguera, Manresa
Nivell educatiu: ESO-batxillerat-CFGS
Nombre d’alumnes: 915
Nombre de professors: 68
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Institut amb una llarga tradició educativa, ubicat en un context urbà, al centre de la
ciutat de Manresa. La ubicació geogràfica propicia la presència d’un alumnat molt
divers, tan socialment com culturalment. Els projectes de l’Escola Verda s’inclouen en
un Pla estratègic d’abast més ampli.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Línies d’actuació:
1. Introducció de la temàtica mediambiental en la programació de tutoria
Introducció en el Pla d’acció tutorial de sessions dedicades a temes mediambientals,
dins d’una unitat didàctica o bloc anomenat “Cap a un entorn i una societat
sostenibles”; per exemple, les activitats “Si el meu avi aixequés el cap” (1r cicle
d’ESO) i el joc “Digue’m què llences i et diré qui ets” (2n cicle d’ESO). Es tracta de
sessions estables que introdueixen la temàtica mediambiental de caràcter general i
en relació amb els projectes que es duen a terme dins les activitats de l’Escola
Verda.
També es treballa amb els alumnes l’Agenda mediambiental, que ens facilita
l’Ajuntament de la ciutat.
2. Introducció, en el currículum obligatori de l’ESO, de termes gestionats o proposats
des del Comitè de l’Escola Verda
CAPÍTOL II.pdf 34CAPÍTOL II.pdf 34 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
51
En aquest apartat cal destacar la introducció del compostatge dins l’estudi del
cicle de la matèria orgànica a 2n d’ESO, i el treball amb un itinerari de natura
dins el currículum de 3r d’ESO. Aquestes activitats estan en fase
d’implantació, amb algunes dificultats derivades de la coordinació de les
activitats docents i de la posada en funcionament del compostador.
Els alumnes del grup adaptat de 4t d’ESO duen a terme el cultiu d’un hort
ecològic dins el seu currículum obligatori.
Realització de sortides obligatòries, una per curs, relacionades amb la
temàtica mediambiental: abocador, planta de compostatge de la ciutat,
depuradora d’aigües, empreses de reciclatge industrial, etc.
Crèdit de síntesi sobre el turó de Puigterrà, destinat a l’alumnat de 2n cicle de
l’educació obligatòria.
3. Introducció de l’ambientalització curricular com a eix transversal present en
l’organització del centre i en el treball d’hàbits, des de la participació de l’alumnat
fins a l’organització d’activitats específiques que no formen part de cap àrea del
currículum, però sí del currículum entès com el conjunt de la formació que rep
l’alumnat.
Dins d’aquest apartat podem destacar:
L’organització de jornades verdes, a l’inici de cada curs escolar, amb una
temàtica específica. Les jornades han estat cinc fins al moment, les dues
primeres van ser de caràcter sensibilitzador en general i, a partir de la
tercera, tenen un eix central (Coneixement de l’entorn, Ecoàrees -recollida de
les deixalles del centre-, Compostatge).
Parlament Verd: eina de participació de l’alumnat, conjuntament amb el
professorat i les famílies.
Participació a la fira Ecoviure, de Manresa, per donar a conèixer l’experiència.
L’alumnat, en diferents tallers, durant la Jornada Verda, va elaborar el
material necessari per a la fira.
CAPÍTOL II.pdf 35CAPÍTOL II.pdf 35 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
52
Jornades de cloenda de curs, amb un contingut més general i global que el de
la Jornada Verda de l’inici del curs. Es treballen aspectes de solidaritat i de
sostenibilitat en l’àmbit global, mentre que, a principi de curs, es treballen
aspectes de l’entorn més proper.
Creació d’un fons bibliogràfic a la biblioteca del centre de temàtica
mediambiental i de solidaritat.
Creació d’una Comissió de Manteniment, dins l’organització general del centre
derivada del Pla estratègic, i d’una Brigada de Manteniment, formada per
alumnat que col·labora en diferents tasques pràctiques que cal realitzar al
centre, de manera voluntària o com a resultat d’una adaptació curricular.
CAPÍTOL II.pdf 36CAPÍTOL II.pdf 36 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
53
IES MARIANAO
SANT BOI DE LLOBREGAT
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Joan Vives i Requena
Nom del centre: IES Marianao
Nivell educatiu: ESO, batxillerat i cicles formatius
Nombre d’alumnes: 85
Nombre de professors: 8
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Estem situats al Parc de Marianao, una zona abans residencial i ara una de les de
més creixement demogràfic de Sant Boi. L’alumnat és en general de nivell
socioeconòmic mitjà-baix.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
L’AGENDA 21 A L’ESCOLA VERDA IES MARIANAO
L’IES Marianao és un dels dotze centres pilot que van començar el programa Escoles
Verdes. Al centre, aquest projecte pretén que l’educació ambiental sigui l’eix que
vertebri les programacions de les diferents àrees i nivells. Perquè això sigui efectiu,
cal:
• Introduir en els currículums els objectius, valors, actituds i normes relacionats
amb la defensa i preservació del medi ambient.
• Aconseguir que les instal·lacions del centre siguin les adients i que la seva
gestió sigui sostenible. Es tracta de donar sentit al programa Escoles Verdes del
Departament de Medi Ambient i Habitatge i del Departament d’Educació, al qual ens
hem adherit.
En aquest projecte, hi estan implicats tots els estaments del centre, així com
l’Ajuntament de Sant Boi. Hem comptat amb la col·laboració de la Diputació de
Barcelona, la qual, per mitjà de l’esmentada corporació municipal, ens ha cedit
aparells manuals per controlar la qualitat de l’aire i l’aigua a la nostra vila.
CAPÍTOL II.pdf 37CAPÍTOL II.pdf 37 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
54
FASES DEL PROJECTE AMBIENTALITZADOR I SOSTENIBLE DE L’IES
MARIANAO
• Experimentació d’un recurs extern per a l’educació ambiental
• Elaboració i experimentació d’un recurs per a l’educació ambiental
• Elaboració i experimentació d’una unitat didàctica amb un enfocament
ambientalista
• Disseny i realització d’una experiència interdisciplinària
• Incorporació de continguts d’educació ambiental en les programacions
• Estructuració dels currículums des d’una perspectiva ambientalista
• Ambientalització del centre educatiu (gestió, PEC, PCC i PAT)
FASES PER A L’AMBIENTALITZACIÓ DEL CENTRE:
• Diagnosi ambiental Pla de cohesió ambiental (Agenda 21 del centre)
• Aprovació i aplicació del programa d’acció Distintiu d’Escola Verda
• Programa d’acció (dos cursos) Renovació del distintiu
COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ AMBIENTALITZADORA DE L’IES MARIANAO
- President
- Dinamitzador
- Coordinadors d’auditories (Energia, Aigua, Residus i Mobilitat)
- Coordinador de relacions exteriors
- Coordinador dels currículums
- Coordinadors de les diades
Setmana de la Mobilitat Sostenible (novembre)
Diada per a la Reducció del CO2 (28-I)
Diada de l’Aigua (22-III)
Diada del Medi Ambient (5-VI)
- Comissió per a la instal·lació d’energia fotovoltaica
- Representants de l’alumnat
- Representant del PAS
- Representant de l’AMPA
COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT
El director de l’IES
El coordinador ambiental
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament d’Educació
Ajuntament de Sant Boi
CAPÍTOL II.pdf 38CAPÍTOL II.pdf 38 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
55
Societat Catalana d’Educació Ambiental
ACCIONS DURANT UN CURS ESCOLAR
• Promoure accions per racionalitzar el consum d’energia i aigua a l’edifici
escolar
• Analitzar la qualitat de l’aigua del riu Llobregat a Sant Boi i al Prat (IES
Salvador Dalí)
• Organitzar la recollida selectiva de residus al centre dintre de la campanya
“Triar mola”
• Completar els recursos existents al centre per controlar la qualitat de l’aire i
de l’aigua a Sant Boi
• Realitzar, l’alumnat de batxillerat, les auditories d’aigua, energia, residus i
mobilitat
• Realitzar enquestes per saber quina opinió té la comunitat educativa sobre el
programa Escoles Verdes, així com sobre els problemes ambientals en general
• Realitzar diades relacionades amb el medi:
• Setmana de la Mobilitat Sostenible (novembre)
• Diada per a la Reducció del CO2 (28-I)
• Diada de l’Aigua (22-III)
• Diada del Medi Ambient (5-VI)
• Sol·licitar la instal·lació de plaques solars al nou edifici escolar
• Promoure l’ús de la bicicleta al centre: promoció d’un pàrquing per a bicicletes
• Realitzar tallers al centre sobre contaminació acústica i atmosfèrica, així com
sortides per conèixer l’entorn
• Curs de formació per al professorat sobre l’educació ambiental com a eix
transversal
• Realitzar un esmorzar saludable i sostenible
• Participar en concursos organitzats per l’Ajuntament de Sant Boi i altres
institucions relacionats amb el medi ambient
• Implantar al centre la norma ISO 14001
• Participar en un programa Comenius 1 sobre Educació Ambiental
Cada una de les accions té els seus objectius, el context sobre el qual s’actua, la
gent implicada, el cost econòmic, les col·laboracions, els indicadors, etc.
CAPÍTOL II.pdf 39CAPÍTOL II.pdf 39 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
56
IES NARCÍS MONTURIOL
BARCELONA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: membres de la Comissió
d’Ambientalització del centre
Nom del centre: IES NARCÍS MONTURIOL
Nivell educatiu: educació secundària postobligatòria (FP)
Nombre d’alumnes: 360
Nombre de professors: 35
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Centre ubicat al front marítim del barri de la Barceloneta de la ciutat de Barcelona.
La composició social del barri és heterogènia, però és dominant la presència d’una
població de rendes mitjanes i baixes. L’alumnat del centre procedeix, però, de la
ciutat de Barcelona en general (en un 50%), de la resta de l’AMB i d’altres
comarques.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
PROJECTE NÚM. 1: RESIDUS
En aquest àmbit, es treballa per assolir una correcta gestió dels residus generats
durant les pràctiques en els diferents laboratoris del centre.
Objectius:
• Aplicar la documentació del registre de dades de gestió de reactius i residus
als laboratoris i revisar l’històric de dades recollides.
• Continuar amb la implantació de la valorització dels residus.
• Optimitzar l’ús de reactius i material de laboratori per tal de minimitzar els
residus generats.
• Concretar la gestió externa dels residus classificats amb aquest fi.
• Aplicar accions de millora proposades en estudis anteriors.
• Integrar la gestió interna dels residus en l’àmbit curricular.
CAPÍTOL II.pdf 40CAPÍTOL II.pdf 40 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
57
PROJECTE NÚM. 2: CONTROL D’AIGÜES
El centre té cinc laboratoris, i les aigües residuals d’aquests van a parar a un pou;
per tant, estan separades de les aigües sanitàries. Cinc vegades al curs, un grup
d’alumnes del CFGS d’Anàlisi i Control recullen mostres d’aquestes aigües i
n’analitzen in situ el pH, la conductivitat i la temperatura. Així mateix, anoten la
temperatura ambiental i la pressió atmosfèrica. Posteriorment, analitzen la DQO, la
DBO, el fòsfor total i el nitrogen total. Els resultats són comparats amb els valors
assenyalats pel Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals.
Objectius:
• Educar l’alumnat en la importància de tractar els residus, tal com està indicat
en els procediments normalitzats de treball escrits a aquest efecte.
• Conscienciar els alumnes que els químics hem de ser els més respectuosos
amb el medi ambient, ja que tenim la informació/formació necessària per no
malmetre’l.
• Comprovar, com en tot sistema de qualitat, que les coses es fan com cal fer-
les. Si hi ha alguna anomalia, investigar-ne la causa.
• Donar a conèixer a la resta de la comunitat educativa els resultats de les
anàlisis, per implicar-los en el tractament de residus.
PROJECTE NÚM. 3: ENERGIA
Des de fa uns anys, l’IESM Narcís Monturiol ha pres consciència de la necessitat de
dur a terme algunes iniciatives per tal de millorar les condicions ambientals del
centre i sobretot abastar nivells acceptables d’eficiència en el control i la gestió dels
seus consums energètics. Durant el 2003-2004, el grup d’energia de la comissió
d’ambientalització va organitzar la 3a jornada dedicada a les energies renovables. La
jornada va comptar amb la participació d’alumnes de la majoria dels cicles formatius,
que van fer acte de presència a les diferents activitats proposades, com, per
exemple, les demostracions de les cuines solars.
Objectius:
• Fer intervencions en la instal·lació de calefacció i prendre mesures i accions
per estalviar energia.
• Seguir estudiant com millorar l’aïllament de les finestres, sobretot les de la
cara nord, i endegar actuacions per millorar la il·luminació d’algunes aules, en
concret instal·lar fluorescents de baix consum damunt de les pissarres.
CAPÍTOL II.pdf 41CAPÍTOL II.pdf 41 29/1/2007 11:40:4629/1/2007 11:40:46
58
• Estudiar iniciatives per dur a terme l’explotació pedagògica de la instal·lació
fotovoltaica, i inserir-les en activitats i currículums del centre.
PROJECTE NÚM. 4: GESTIÓ AMBIENTAL
En el marc del crèdit de Sistemes de Gestió Ambiental del CFGS Química Ambiental,
es treballarà en la direcció d’establir els criteris i la documentació bàsica del sistema
(programa mediambiental, procediments, instruccions de treball i manual).
Objectius:
• Desenvolupar i aplicar la documentació del SGMA a la gestió ambiental del
centre.
• Formar l’alumnat en sistemes de gestió ambiental.
PROJECTE NÚM. 5: EDUCACIÓ AMBIENTAL
Els darrers tres anys s’han dut a terme les I, II i III Conferències d’Educació
Ambiental. En les primeres conferències, els temes tractats van ser: Salut i Medi
Ambient; El canvi climàtic: una perspectiva actual; Control de qualitat de l’aire; i Els
transgènics: Són de témer?. A les II Conferències: Malalties i hidrocarburs; El canvi
climàtic: una perspectiva actual; i Guerra química. Les III Conferències es van
dedicar íntegrament a les energies renovables coincidint amb la presentació i posada
en funcionament de les plaques fotovoltaiques instal·lades al centre.
Per millorar i fomentar la motivació i participació de l’alumnat en aquest tipus
d’actes, s’ha dissenyat aquest curs 2004-2005 una enquesta prèvia a tot l’alumnat
del centre, que, entre altres aspectes, ha recollit els temes que ells consideren més
interessants. Les conferències dutes a terme han estat: El canvi climàtic; L’hidrogen
com a font d’energia; La salut dels nostres rius; i Comerç just i consum responsable.
CAPÍTOL II.pdf 42CAPÍTOL II.pdf 42 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
59
IES SEVERO OCHOA
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Francisca Guerola Soler
Nom del centre: IES Severo Ochoa
Nivell educatiu: ESO, batxillerat i cicles formatius mitjans i de grau superior
Nombre d’alumnes: 900
Nombre de professors: 80
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
Esplugues de Llobregat és una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Té uns
50.000 habitants. La seva població es reparteix entre la part alta de la ciutat, en la
qual podem trobar habitatges unifamiliars ocupats per famílies amb un nivell
adquisitiu molt alt; la part del centre, el que queda de l’antic poble rural, que a
principis de segle XX comptava amb uns 2.000 habitants, i els barris crescuts arran
de la indústria dels anys 70 i 80, que avui dia són ocupats per immigrants
fonamentalment sud-americans. S’ha de dir que la gran indústria ha anat
desapareixent per donar pas a més habitatges d’un nivell mitjà i alt.
Com a curiositat, es pot dir que de no ser per la part protegida de Collserola que
pertany al municipi, tota la resta és construïda.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
S’ha de dir que aquest centre no pertany a les escoles verdes, i que la meva
participació en aquest projecte es deu a la meva aportació al centre IES Celestí
Bellera, del qual vaig ser directora 7 cursos. Durant aquest període es va definir el
projecte “Fem-ho possible, cap a l’escola sostenible”. Aquest projecte, que va
engegar el centre abans d’afegir-se al programa Escoles Verdes, em va portar a
demanar una llicència per estudis per tal d’aprofundir en el concepte de sostenibilitat
al currículum de l’ensenyament secundari.
Com que hi ha un representant específic de l’IES Celestí Bellera, jo parlaré dels
aspectes mediambientals del centre en el qual desenvolupo la meva tasca
actualment.
CAPÍTOL II.pdf 43CAPÍTOL II.pdf 43 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
60
Des del Departament de Ciències, s’ofereix un total de tres crèdits variables de 2n a
4t d’ESO amb continguts mediambientals. També oferim la matèria de Ciències de la
Terra i del Medi Ambient, perquè creiem que és l’única matèria que recull
específicament una reflexió continuada sobre el model de desenvolupament i el seu
efecte sobre el nostre planeta en general i sobre Catalunya en particular.
En els crèdits de síntesi sempre s’intenta que una part reculli una reflexió sobre el
medi ambient.
Quant a les sortides, procurem treballar el residu zero, intentant canviar l’hàbit de la
llauna i l’embolcall de paper d’alumini per a la cantimplora i la carmanyola.
Pel que fa a la campanya general del centre, participem en el “Triar mola” i celebrem
el Dia de la Terra amb un conjunt de tallers de contingut mediambiental que
l’alumnat tria en funció d’una àmplia oferta.
També s’ofereixen un parell de conferències al curs amb aquest contingut, adreçades
als diferents alumnat.
CAPÍTOL II.pdf 44CAPÍTOL II.pdf 44 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
61
IES THOS I CODINA
MATARÓ
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: Francesca Manonelles Noguero
Nom del centre: IES Thos i Codina
Nivell educatiu: ESO, batxillerat i cicles formatius
Nombre d’alumnes: 630
Nombre de professors: 64
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’IES se situa a la part NO de Mataró, per sobre del Parc Municipal, en una zona
d’expansió demogràfica en la qual s’han fet noves edificacions en els últims 10 anys.
El nivell socioeconòmic de les famílies que composen l’AMIPA és mitjà-baix.
Aproximadament un 10% dels alumnes són nouvinguts a la localitat.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA______
1) Mataró cara al Mar: crèdit de síntesi de 1r d’ESO en què s’estudien diversos
aspectes del litoral mataroní: fauna, flora, estat de la sorra, aus marines... Es tracta
d’apropar els alumnes al seu entorn natural i que prenguin consciència del seu estat i
de les conseqüències que tenen les actuacions humanes vers l’entorn. El resultat
final és l’elaboració d’un joc de trivial sobre el tema.
2) Mataró Recicla: crèdit de síntesi de 2n d’ESO en què s’estudia el tema del
reciclatge en general i, en particular, a la nostra ciutat, i es visiten les distintes
instal·lacions de tractament de residus: depuradores, deixalleries, incineradora... Es
tracta que tots els alumnes puguin comprovar in situ què en fem dels residus i que
prenguin consciència de la importància que té reduir els residus i col·laborar en el
reciclatge. El producte final és l’edició d’una revista per grup de treball en la qual
s’exposin les diverses experiències.
CAPÍTOL II.pdf 45CAPÍTOL II.pdf 45 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
62
3) Les Cinc Sènies: crèdit de síntesi de 3r d’ESO que estudia una zona agrícola en
perill de desaparèixer com a conseqüència de l’expansió urbana. Es treballa en
contacte amb grups de persones que lluiten per mantenir aquest espai.
4) CV Ecologia: crèdit variable que es realitza a 3r d’ESO i en què es treballen
aspectes relacionats directament amb el medi ambient vinculats a la vida del centre:
Agenda 21, jardí, reciclatge...
També es realitzen altres actuacions relacionades amb el medi.
ACTUACIONS DESCRIPCIÓ
Tutoria tècnica S’ha englobat la tutoria tècnica de Salut Laboral amb Medi
Ambient. La persona responsable aquest curs és Francesca
Manonelles.
Punts d’informació Mensualment es fa un recull de notícies, recomanacions i
informacions relacionades amb el medi ambient i es renova
la cartellera. Aquesta tasca, la duen a terme els alumnes
de 3r d’ESO.
Dia Mundial del Medi
Ambient
Com que la diada és el 5 de juny i és diumenge, aquest any
ho celebrarem un dia del tercer trimestre (encara no s’ha
fixat). Les activitats que es duran a terme estaran
relacionades amb el reciclatge del plàstic, en forma de tallers.
Recollida selectiva
de paper
Se segueix separant el paper i es diposita al contenidor blau
cada setmana. A més, un grup d’alumnes voluntaris realitza
un taller per trimestre de reciclatge de paper amb el paper
recollit al centre. Els treballs que es realitzen són punts de
llibre i targetes.
Hàbits de la vida diària S’estableixen propòsits mensuals (estalvi d’aigua, reducció de
consum elèctric, estalvi de calefacció, reutilització de paper,
neteja de patis...).
Pintar murals Es vol continuar la neteja del mur de ciment que envolta els
patis. Aprofitant l’any Quixot, voldríem pintar uns murals amb
alguns dels motius més significatius. És una de les actuacions
transversals que es programen per interrelacionar distintes
àrees.
Preparar compost Continuem amb la trituració de restes de poda i preparem
compost amb els alumnes del crèdit d’ecologia.
CAPÍTOL II.pdf 46CAPÍTOL II.pdf 46 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
63
Jardí Remodelatge d’algunes zones per malaltia de les plantes que
hi ha actualment.
Plantarem noves espècies d’arbres i plantes, sobretot
autòctones.
Es preveu plantar més plantes aromàtiques a la zona de les
pistes esportives i a altres jardineres.
Activitats ambientals
externes
En aquest apartat es participa amb Greenpeace amb el
programa de vigilància de costa Coast Watch. Si al llarg del
curs tenim alguna proposta, hi procurem participar.
Jornades de la ciència Aquest any s’han celebrat unes jornades científiques, durant
la setmana del 8 al 12 de novembre, en què s’han inclòs temes
de medi ambient.
S’han realitzat uns 18 tallers (energia solar, fem paper,
construcció d’una depuradora, taller d’animals vius...) per a
uns 270 alumnes.
Sortides ambientals S’aprofiten les sortides (colònies, sortides tutorials...) per
incloure-hi temes de sostenibilitat i medi ambient. Visites a
parcs naturals, tallers de natura, activitats de reciclatge...
CAPÍTOL II.pdf 47CAPÍTOL II.pdf 47 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
64
IES DE SANTA EUGÈNIA
GIRONA
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Nom dels docents responsables del projecte: M. Dolors Puigdevall i Dalmau
Nom del centre: IES de Santa Eugènia, Girona
Nivell educatiu: ESO, batxillerat i cicles formatius
Nombre d’alumnes: aprox. 900
Nombre de professors: 107
Breu descripció del context geogràfic (físic i social):
L’IES de Santa Eugènia neix l’any 1997 com a fusió de l’Institut de BUP Dalmau
Carles, situat al costat de l’actual centre, i de l’Institut de formació professional de
Sant Narcís, avui enderrocat. És centre de 4 línies d’ESO, i hi ha batxillerat i cicles
formatius.
El nostre alumnat està dins d’un ventall social molt ample: alumnes de famílies
catalanoparlants en percentatge baix; una majoria d’alumnes són de famílies
castellanoparlants però nascuts a Girona i una proporció –d’uns 5 alumnes per
classe, a 1r d’ESO- d’immigrants que ja es van incorporar a la primària. Algun d’ells
ha nascut ja aquí i d’altres s’hi han incorporat progressivament.
ASPECTES AMBIENTALS DEL PROJECTE D’ESCOLA VERDA
Sensibilitzar els alumnes del nostre centre respecte als aspectes
mediambientals.
Fer difusió als alumnes dels reptes actuals pel que fa als problemes
relacionats amb el nostre entorn i el nostre planeta.
Promoure campanyes de sensibilització al centre, per part del Comitè
Ambiental, que transcendeixin fora del centre en l’àmbit de pares i de barri
sobre els aspectes de medi ambient.
CAPÍTOL II.pdf 48CAPÍTOL II.pdf 48 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
65
Promoure la participació dels diferents departaments que aglutinen les àrees
en les actuacions concretes.
Implicar més els alumnes en aspectes globals de centre.
Apropar als pares algunes activitats.
Portar a terme un registre escrit dels nivells d’adquisició d’objectius
relacionats amb l’educació ambiental.
Realitzar la recerca de recursos i materials didàctics referents a l’educació
ambiental que es trobin al centre i al seu entorn.
Potenciar la reutilització del material didàctic, sempre que sigui possible.
Impulsar alguna activitat d’educació ambiental conjuntament amb un altre
centre o amb alguna altra institució.
BREU RESUM D’ACCIONS DUTES A TERME DES DEL 2000
2000-2001
Seguiment del seminari per presentar la sol·licitud al programa Escoles Verdes
2001-2002
Estalvi de llum
Patis
Conferències sobre temes de medi ambient i tutories
Consolidació de la campanya de paper i inici de la campanya per a la recollida
selectiva de plàstics i llaunes
Estalvi energètic
2002-2003
Continuar, acabar i/o consolidar
Millora dels nostres espais exteriors: plantada d’arbres al pati de batxillerat
Projecte d’instal·lació d’una aula de pràctiques relacionades amb l’entorn
natural i d’una gàbia meteorològica: recollida de dades
Altres: participació
2003-2004
Xerrades en diferents grups-classe sobre temes d’actualitat relacionats amb el
medi
Oferta de treballs de recerca sobre temes de medi ambient
Ambientació dels passadissos amb plantes
CAPÍTOL II.pdf 49CAPÍTOL II.pdf 49 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
66
Cartellera específica per fer el seguiment dels diferents temes que es
proposen treballar al centre
Concurs fotogràfic per il·lustrar les espècies vegetals del bosc de ribera del
Güell i el Marroc
Inici de la campanya sobre el soroll a l’Institut: estudi
2004-2005
S’han retirat els contenidors de paper dels passadissos i se n’han col·locat als
departaments, la secretaria, la consergeria i les aules de 1r i 2n d’ESO. Les
bosses blaves ajuden que les dones de neteja aboquin el paper en els
contenidors de què disposa el centre. Una empresa retira el paper de rebuig
que generem.
Es fa una prova, en algunes finestres, d’un sistema per evitar l’entrada
directa de la llum del sol.
A 2n cicle d’ESO es treballen alguns temes de l’Agenda escolar europea que
tenen els alumnes.
Hi ha un llistat de dies mundials per recordar (pàgina web).
Redacció d’una proposta per presentar a la direcció per tal de rebaixar el
nivell acústic del centre (la pàgina web).
Seguim un curs de recerca –UdG, Educació i Medi Ambient- sobre quines
activitats curriculars haurien d’estar presents en un currículum ambientalitzat.
Campanya per evitar deixalles a terra, del bar i del pati.
El Consell Comarcal ens ha fet arribar un compostador i ofereix tres xerrades
als alumnes de 2n d’ESO, per tal que aprenguin el seu funcionament.
L’Ajuntament ens ha fet arribar un contenidor de recollida orgànica per al
menjador.
El Ministeri d’Agricultura ens ha proveït d’una nevera-expositor per vendre
fruita al bar del centre. Fan una oferta d’una setmana i direcció ajuda perquè
l’oferta continuï fins a final de curs, ja que es veu que tenen sortida.
CAPÍTOL II.pdf 50CAPÍTOL II.pdf 50 29/1/2007 11:40:4729/1/2007 11:40:47
67
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
68
CAPÍTOL III
S’ofereixen els primers resultats que constitueixen el nucli
del marc teòric de l’ambientalització curricular que s’ha
construït en el grup de treball: la definició d’ambientalització
curricular i la seva caracterització.
CAPÍTOL III.pdf 1CAPÍTOL III.pdf 1 29/1/2007 11:41:0229/1/2007 11:41:02
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
70
CAPÍTOL III
DEFINICIÓ I CARACTERITZACIÓ DE L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR A
L’ENSENYAMENT OBLIGATORI
III.1 CAP A UNA DEFINICIÓ DE L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR
El punt de partida d’una definició de l’ambientalització curricular va ser el primer
seminari del projecte: Procés de definició de l’ambientalització curricular dins
del programa Escoles Verdes, celebrat el 3 i 4 de març de 2005 a Palamós, el
Baix Empordà.
Tal com s’ha comentat en el capítol anterior, un dels objectius d’aquesta primera
jornada de treball era conèixer les experiències i perspectives de tots els participants
del projecte, tot encetant un diàleg pluridisciplinari, però alhora comú, amb una
metodologia de treball oberta, participativa i dinàmica.
Després de la presentació dels centres implicats en el projecte, es va iniciar el treball
de definició d’ambientalització curricular.
El GRECA va presentar un document amb diferents definicions d’ambientalització
curricular, centrat en el nivell dels estudis superiors, ja que aquest era el nivell en el
qual tenia experiència investigadora. Aquestes definicions es van considerar com a
antecedents i eina base referencial per a la reflexió i el debat en els grups de treball
(ANNEX 2-Capítol III).
En aquesta sessió també es va oferir als participants un document, adaptat i resumit
pel GRECA, a partir del United Nations Decade of Education for Sustainable
Development, 2005-2014. Draft International Implementation Scheme. Es va creure
oportú oferir aquest document per situar els grups de treball en una de les
perspectives més recents de l’educació per a la sostenibilitat (ANNEX 3–Capítol III).
La metodologia de treball es va concretar en una primera aproximació de caràcter
plenari, per tal de situar la tasca a fer per cada grup, aclarir dubtes, recollir
suggeriments, i presentar, breument, els documents esmentats com a possibles
referents, que, per descomptat, podien ser discutits pels grups.
La finalitat del treball dels grups era debatre sobre la definició del concepte
d’ambientalització curricular en l’ensenyament obligatori i recollir les idees clau
generades en el grup sobre aquest aspecte.
CAPÍTOL III.pdf 2CAPÍTOL III.pdf 2 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
71
Un cop es va donar per acabada la sessió en grups, cada un d’aquests va exposar les
idees més importants de la seva discussió i la seva aproximació al concepte
d’ambientalització curricular.
A partir de les idees i els documents elaborats per cada grup, el GRECA va redactar
una relació de tots els elements clau del concepte d’ambientalització curricular:
ELEMENTS CLAU PER ARRIBAR A DEFINIR L’AMBIENTALITZACIÓ
CURRICULAR:
Reflexió i formació crítica
Realitat i entorn propi
Formació sostenible
Participació activa
Identificació de problemes i recerca de solucions
Treball interdisciplinari
Integració d’objectius ambientals al centre
Col·laboració amb diferents institucions
Gestió i organització escolar
Educació per al desenvolupament sostenible
Eix transversal
Acció de la comunitat educativa
Currículum ocult
Pensar globalment, actuar localment
El GRECA com a coordinador, a partir d’aquests elements, va elaborar un esborrany
sobre la definició d’ambientalització curricular, document que seria objecte d’anàlisi,
reflexió i discussió en cada centre educatiu participant. La definició provisional va ser
explicitada en els termes següents:
ESBORRANY DE LA DEFINICIÓ D’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR:
L’ambientalització curricular és un procés reflexiu d’incorporació de les dimensions,
finalitats i perspectives d’una educació per al desenvolupament sostenible en el
desplegament curricular (objectius, continguts, metodologies), vinculada a la gestió
del centre docent i en el marc d’una societat justa, equitativa i participativa.
CAPÍTOL III.pdf 3CAPÍTOL III.pdf 3 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
72
L’ambientalització curricular ha de permetre la identificació dels problemes socio-
ambientals i la recerca de solucions a partir d’uns valors de sostenibilitat que integrin
totes les disciplines, de manera transversal, conductes i accions globals en
col·laboració amb diferents institucions.
L’ambientalització curricular comporta adquirir unes competències de pensament
global en relació amb el medi i fomentar la responsabilitat i el compromís de la
comunitat educativa cap al desenvolupament i consolidació d’uns trets d’identitat
ambientals.
Per a l’anàlisi d’aquesta definició provisional, que s’havia de conduir en cada centre,
es va proposar una pauta simple, que seria útil per facilitar, agilitar i focalitzar la
discussió, així com les aportacions a l’esborrany:
Pauta per a l’anàlisi i discussió en el centre educatiu:
La definició global proposada de l’ambientalització curricular es
considera vàlida?
Quines modificacions es proposen?
En el 2n Seminari, celebrat a l’Espluga de Francolí, els dies 26 i 27 de maig de 2005,
en una sessió plenària de treball, cada participant del projecte va aportar les
propostes del seu centre. Fruit d’aquesta sessió va ser el consens de la definició
següent:
DEFINICIÓ DE L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR DE L’ENSENYAMENT
OBLIGATORI
L’ambientalització curricular és un procés reflexiu i d’acció orientat a assolir
una educació per al desenvolupament sostenible en el desplegament
curricular, vinculat a la gestió del centre docent i encaminat a promoure una
societat més justa, solidària i participativa.
CAPÍTOL III.pdf 4CAPÍTOL III.pdf 4 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
73
L’ambientalització curricular ha de permetre l’anàlisi de la realitat
socioambiental i la recerca d’alternatives coherents amb els valors de
sostenibilitat. L’ambientalització curricular abraça les distintes àrees de
coneixement i fomenta accions en col·laboració amb diferents institucions.
L’ambientalització curricular comporta adquirir unes competències de
pensament global en relació amb el medi i fomentar la responsabilitat, el
compromís i l’acció de la comunitat educativa vers el desenvolupament
d’uns trets d’identitat ambiental.
El procés seguit per arribar a elaborar aquesta definició preparava el grup de treball
per avançar cap al segon objectiu, la caracterització d’un estudi ambientalitzat, ja
que no n’hi ha prou a definir, sinó que s’ha de passar a nivells més concrets que
facilitin l’enllaç entre teoria i pràctica. Arribar a definir les característiques de
l’ambientalització curricular ha de permetre fer la connexió entre el marc teòric
d’aquesta ambientalització i la pràctica educativa de cada dia.
CAPÍTOL III.pdf 5CAPÍTOL III.pdf 5 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
74
III.2 CAP A UNA CARACTERITZACIÓ DE L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR
Un cop consensuada una definició d’ambientalització curricular, la següent qüestió
que es plantejava era: quines són les característiques o components que ens
permeten oferir el que és el marc d’una ambientalització curricular en l’ensenyament
obligatori?
Com s’ha comentat, calia una concreció d’aquestes característiques per tal de poder
avançar en el trajecte de la teoria a la pràctica educativa.
El procés de caracterització es va iniciar en el primer seminari, mitjançant un
document de treball presentat pels membres del GRECA, amb la finalitat d’oferir
algunes idees i referents útils per al debat i treball dels grups.
El document presentat prové de la xarxa ACES, Programa d’ambientalització
curricular dels estudis superiors: disseny d’intervencions i anàlisi del procés, i és una
síntesi del treball que va dur a terme aquesta xarxa internacional, coordinada pel
GRECA, en el marc de l’ambientalització dels estudis superiors (ANNEX 4-Capítol III).
La metodologia de treball per a la caracterització es basa en el mateix procés que
s’ha seguit anteriorment, és a dir, la presentació plenària dels objectius de treball,
els grups de treball i la sessió plenària per a les aportacions de cada grup.
S’immersionen els participants en un procés d’anàlisi i de pensament crític, tot
seguint una metodologia participativa i democratitzada.
Així doncs:
cada equip de treball elabora una possible caracterització de l’ambientalització
curricular;
en una sessió plenària, cada grup comunica els resultats de la seva discussió i
treball i hi ha un debat general;
el GRECA sintetitza en un document marc les idees principals de cada grup i
les idees del debat plenari;
aquest document base de treball se sotmetrà a una posterior anàlisi i
valoració en els centres docents. Les modificacions i noves idees s’aportaran i
es treballaran en el 2n Seminari.
La síntesi dels elements clau per arribar a una caracterització de l’ambientalització
curricular, que serà objecte d’anàlisi en els centres, queda explicitada de la manera
següent:
CAPÍTOL III.pdf 6CAPÍTOL III.pdf 6 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
75
ELEMENTS CLAU PER ARRIBAR A UNA CARACTERITZACIÓ DE
L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR:
Incorporació d’una ètica per a la sostenibilitat en els documents
estratègics del centre
Mecanismes avaluatius coherents amb un pensament sostenible
Processos de reflexió-acció
Construcció compartida (docent/alumne) del coneixement
Foment d’actituds i conductes proambientals
La realitat des de diferents dimensions: ambiental, social, econòmica,
política, cultural, etc.
Ètica i estètica de l’austeritat
Transmissió de valors de/a la comunitat educativa
Permeabilització de les relacions institució educativa-comunitat
Compromís de canvi
L’educació per a la sostenibilitat des de la realitat de l’alumne/a, en
l’àmbit personal, local i global
Transversalització interdisciplinària dels continguts
Metodologies i estratègies actives i participatives
Plans de mediació, assemblees d’aula, parlament verd, comitè ambiental
Procés democràtic i representatiu de tots els estaments
La discussió en els centres es farà a partir de la qüestió següent:
Qüestió per a l’anàlisi i discussió en el centre educatiu:
Els elements claus per arribar a una caracterització de l’ambientalització
curricular que hem sintetitzat són suficients per identificar el procés d’AC?
En el 2n Seminari, Procés de caracterització a partir del programa Escoles
Verdes, en sessió plenària, es treballen les diferents aportacions, fruit del treball en
els centres, i s’arriba a elaborar una caracterització de l’ambientalització curricular
acceptada per tots els participants.
Tot seguit es presenten les característiques de l’ambientalització curricular:
CAPÍTOL III.pdf 7CAPÍTOL III.pdf 7 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
76
CARACTERITZACIÓ DE L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR
Metodologia que generi pensament i acció creatius, crítics i solidaris
Ambientalització dels documents estratègics del centre i de
l’Administració educativa
Coherència, vinculació i contextualització amb una gestió sostenible
dels centres
Comunicació amb l’entorn i la comunitat educativa
Avaluació i valoració coherents amb un pensament ambiental
Pràctica participativa i implicació de diferents institucions i agents
Treball personal i col·lectiu a escales local i global
Concrecions d’estratègies per a l’actuació educativa
Interpretació de la realitat com un sistema complex i canviant
Interdisciplinarietat i incorporació de la dimensió ambiental en els
continguts
Procés flexible i adaptable a la realitat del centre
Amb la finalitat d’oferir una millor concreció i explicació de les característiques, i
atesa la voluntat d’oferir una adequada transferibilitat i difusió, es va creure
necessari aprofundir en la interpretació de cada una d’elles.
Aquesta tasca es va distribuir entre les persones participants en el projecte. El criteri
de distribució va ser simplement l’interès i voluntat que cadascú va manifestar a
desenvolupar una de les característiques.
El capítol següent presenta la interpretació de les característiques.
CAPÍTOL III.pdf 8CAPÍTOL III.pdf 8 29/1/2007 11:41:0329/1/2007 11:41:03
77
ANNEX 2
Definició 1
“L’ambientalització curricular és un procés de producció cultural dirigit a la formació
de professionals compromesos amb la recerca permanent de les millors relacions
possibles entre la societat i la naturalesa, atesos als valors de justícia, solidaritat i
equitat, aplicant els principis ètics universalment reconeguts i el respecte a les
diversitats.
En l’àmbit universitari, aquest procés inclou decisions polítiques de la institució en el
sentit de generar tots els espais necessaris per a la participació democràtica dels
diversos estaments interns en la definició de les estratègies institucionals i en el
foment de normes de convivència que responen als objectius i valors abans citats.
Aquests aspectes han de quedar reflectits en els plans d’estudi de les diferents
carreres, tant en la caracterització del perfil del graduat com en les fites dels títols
que s’atorguen. Alhora, el disseny curricular ha d’incloure continguts, metodologies i
pràctiques socials que aportin explícitament les competències que s’enuncien en el
perfil i les fites.
Implica la formació de professionals que puguin vivenciar situacions reals que
propiciïn la reflexió sobre les dimensions afectives, estètiques i ètiques de les
relacions interpersonals i la naturalesa. Això requereix la realització de treballs que
facilitin el contacte amb els problemes socioambientals en el mateix escenari en què
aquests succeeixen.
Aquestes vivències han d’incloure l’anàlisi i la reflexió crítica, referent a les
alternatives d’intervenció en les relacions entre la societat i la naturalesa, alhora que
es constitueixen en una participació política sobre la qual caldrà prendre consciència
per reconèixer quins segments de la societat afavoreix aquesta intervenció (i caldrà
orientar-la a propiciar i defensar el desenvolupament sostenible)”.
Font: Mercè Junyent, Anna M. Geli i Eva Arbat (ed.). Ambientalización
Curricular de los estudios superiores. Proceso de caracterización de la
Ambientalización Curricular de los estudios univeristarios. Red Aces,
Programa Alfa, Universitat de Girona.
CAPÍTOL III.pdf 9CAPÍTOL III.pdf 9 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
78
Definició 2
“L’ambientalització curricular és la integració de consideracions ambientals en els
curricula de les titulacions que s’imparteixen. És, per tant, un procés de l’àmbit de
l’educació ambiental formal que implica canvis en el sistema de valors del
professorat i de l’estudiant.
La seva finalitat és aconseguir que els futurs professionals que es formen a la
universitat:
- prenguin consciència de la seva responsabilitat ambiental;
- adquireixin coneixements sobre l’entorn i els seus problemes;
- desenvolupin actituds favorables a la millora del medi;
- adquireixin les competències necessàries per identificar els problemes ambientals;
- participin activament en la seva resolució (objectius de l’EA establerts a la
conferència de Tbilisi, 1977).
Tot això tant com a ciutadans, com a l’hora d’exercir la seva tasca professional”.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
http://mediambient.gencat.net
Definició 3
“En el propòsit d’avançar cap a un desenvolupament sostenible, la universitat no pot
oblidar la tasca que, com a servei públic, li és més pròpia: la formació. En aquest
sentit, cal formar alumnat amb coneixements, criteris i valors que els permeti en un
futur exercir professionalment de forma respectuosa amb el medi.
La complexitat dels temes ambientals fa que se situïn en un àmbit pluridisciplinari. Hi
intervé una considerable diversitat de variables i, per tant, de disciplines, la qual
cosa apunta la necessitat d’incidir sobre cada una de les titulacions que s’imparteixen
a la universitat, tant a 1r, 2n i 3r cicle com en la recerca.
Educar per a la sostenibilitat implica un esforç educatiu enfocat, per una banda, a
canviar els models interpretatius en relació amb les qüestions ambientals i, per altra
banda, a oferir la vivència de models alternatius que permetin la seva anàlisi i
contrast”.
Font: Pla estratègic d’ambientalització de la UdG. Institut de Medi Ambient.
CAPÍTOL III.pdf 10CAPÍTOL III.pdf 10 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
79
ANNEX 3
United Nations Decade of Education for Sustainable Development, 2005-
2014. Draft International Implementation Scheme. Octubre de 2004
El context global de la Dècada és un món en el qual cada persona tingui l’oportunitat
de beneficiar-se de l’educació i d’aprendre valors, comportaments i estils de vida
requerits per a un futur sostenible i per a una transformació social positiva.
Això es tradueix en cinc objectius:
• intensificar el rol central de l’educació i l’aprenentatge de com aconseguir el
desenvolupament sostenible;
• facilitar enllaços, treballs en xarxa, intercanvis i interaccions entre els agents
en EDS;
• promoure un espai i l’oportunitat per millorar i promoure el desenvolupament
sostenible a través de totes les formes d’aprenentatge i consciència pública;
• fomentar la qualitat de l’ensenyament-aprenentatge en EDS;
• desenvolupar estratègies a cada nivell per capacitar en EDS.
Són tres les àrees clau, interconnectades, identificades en el concepte de
desenvolupament sostenible:
• Societat: comprensió de les institucions socials i el seu paper en el canvi i
en el desenvolupament, així com dels sistemes democràtics i participatius.
• Medi Ambient: consciència dels recursos naturals i de la fragilitat del medi
físic i dels efectes de les activitats i les decisions humanes.
• Economia: sensibilització envers els límits i el potencial del creixement
econòmic i el seu impacte en la societat i en el medi ambient; amb el
compromís de valorar els nivells de consum (personals i col·lectius), i amb la
preocupació/interès per al medi ambient i la justícia social.
Perspectives socioculturals del desenvolupament sostenible:
• Drets humans
• Pau i seguretat
• Igualtat de gèneres
• Diversitat cultural i entesa intercultural
• Salut (amb especial referència al problema de la SIDA a l’Àfrica i l’Àsia)
• Formes de govern democràtiques
• Recursos naturals (aigua, energia, agricultura, biodiversitat)
CAPÍTOL III.pdf 11CAPÍTOL III.pdf 11 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
80
• Canvi climàtic
• Transformacions rurals
• Urbanització sostenible
• Prevenció de catàstrofes
• Reducció de la pobresa
• Responsabilitats col·lectives (d’empreses i d’organitzacions)
• Economia de mercat
Rols clau de l’educació:
• L’educació ha d’inspirar la creença que cada persona té el poder i la
responsabilitat d’efectuar canvis positius a escala global;
• l’educació és l’agent primari de transformació cap al desenvolupament sostenible;
• l’educació fomenta valors, comportaments i estils de vida requerits per a un futur
sostenible;
• l’educació per al desenvolupament sostenible és un procés d’aprenentatge de com
prendre decisions per al futur, considerant els tres àmbits (societat-natura-
economia);
• l’educació construeix la capacitat per al pensament orientat al futur.
L’educació per al desenvolupament sostenible emfasitza aspectes culturals:
• reconèixer la diversitat de contextos físics i socioculturals;
• créixer en el respecte i la tolerància de la diferència;
• reconèixer els valors en un debat obert i comprometre’s a mantenir el diàleg;
• modelar valors de respecte i dignitat que sostinguin el desenvolupament
sostenible en la vida personal i institucional;
• utilitzar el coneixement indígena sobre la flora, la fauna, les pràctiques
agrícoles, l’ús de l’aigua, etc.;
• fomentar el suport a pràctiques i tradicions que construeixen la sostenibilitat;
• reconèixer i treballar amb perspectives culturals específiques sobre la natura,
la societat i el món.
L’educació per al desenvolupament sostenible promou valors:
• respecte per la dignitat i els drets humans arreu del món i compromís per a
la justícia social i econòmica, actualment;
• respecte pels drets humans de les futures generacions i compromís per a
una responsabilitat intergeneracional;
• respecte i cura per les comunitats de vida més grans en la seva totalitat, la
diversitat de les quals implica la protecció i la restauració dels ecosistemes
CAPÍTOL III.pdf 12CAPÍTOL III.pdf 12 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
81
de la Terra;
• respecte per la diversitat cultural i compromís per construir una cultura de
tolerància, no-violència i pau, tant a escala global com local.
Característiques clau de l’educació per al desenvolupament sostenible:
• Interdisciplinària i holística
• Orientada als valors
• Potenciadora del pensament crític i la resolució de problemes
• Multimetodològica
• Participativa en la presa de decisions
• Rellevant en l’àmbit local i global
CAPÍTOL III.pdf 13CAPÍTOL III.pdf 13 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
82
ANNEX 4
Antecedents de la xarxa ACES
(Ambientalització Curricular dels Estudis Superiors)
L’any 2000, la Universitat de Girona inicia els contactes amb universitats
d’Europa i d’Amèrica Llatina amb l’objectiu de conformar una xarxa de treball
per a l’orientació dels estudis superiors cap a la sostenibilitat.
A finals d’aquest mateix any, la Universitat de Girona, com a coordinadora
de la xarxa ACES (Ambientalització Curricular dels Estudis Superiors), presenta
el projecte “Programa d’ambientalització curricular dels estudis superiors:
Disseny d’intervencions i anàlisi del procés” al Programa ALFA de la Unió
Europea.
L’estiu del 2001, s’aprova el projecte en el marc del Programa ALFA, i el
desembre d’aquest mateix any la Universitat de Girona signa el contracte amb la
Comissió Europea. Aquest fet permetrà el desplaçament dels/de les membres de
la xarxa ACES per tal de realitzar diverses trobades de treball durant dos anys.
Membres de la xarxa ACES
Universitat de Girona (Catalunya) - Coordinadora
Universitat Autònoma de Barcelona (Catalunya)
Technische Universität Hamburg-Harburg (Alemanya)
Università degli Studi del Sannio (Itàlia)
Universidade de Aveiro (Portugal)
Universidade Federal de São Carlos (Brasil)
Universidade Estadual de Campinas (Brasil)
Universidade Estadual Paulista – Rio Claro (Brasil)
Universidad Nacional de Cuyo (Argentina)
Universidad de San Luis (Argentina)
Universidad de Pinar del Río (Cuba)
Objectius del projecte
Intervenir en la formació dels/de les estudiants d’un/s estudi/s pilot que
escollirà cadascuna de les institucions participants.
Intervenir en les pràctiques professionals que han de realitzar els/les
estudiants del centre pilot de cada institució, amb la finalitat d’introduir canvis i
de transformar-los en agents de canvi en aspectes ambientals.
CAPÍTOL III.pdf 14CAPÍTOL III.pdf 14 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
83
Transferir i adaptar els mecanismes d’ambientalització, emprats en la
unitat pilot, a totes les unitats acadèmiques de l’àmbit de cada institució
participant.
Descripció del projecte
Cada universitat escull un centre pilot on aplicar els resultats del projecte i
durant dos anys la xarxa ACES es trobarà en quatre ocasions:
Hamburg, febrer de 2002. El principal objectiu és dissenyar criteris i
metodologies d’avaluació del grau d’ambientalització dels estudis que cada
universitat ha escollit per realitzar el projecte.
Mendoza, setembre de 2003. El principal objectiu és dissenyar actuacions
d’intervenció en les pràctiques que han de desenvolupar els/les estudiants.
São Carlos, febrer de 2003. Els objectius són presentar els resultats dels
diagnòstics realitzats a cadascuna de les institucions i dissenyar els indicadors
per avaluar l’impacte ambiental de les “pràctiques ambientalitzades”.
Girona, novembre de 2003. En aquesta trobada, es presenten els resultats
definitius dels diagnòstics i de l’avaluació de l’impacte de les pràctiques, i es fa
l’avaluació global del projecte.
Resultats
1. Definició d’ambientalització curricular
2. Les 10 característiques d’un estudi ambientalitzat
3. Metodologia d’anàlisi per realitzar un diagnòstic ambiental del currículum
de cada un dels centres escollits
4. Diagnòstic del grau d’ambientalització del currículum de las matèries que
intervenen en la formació dels/de les estudiants de cadascun dels centres
escollits
5. Model d’actuació per ambientalitzar les pràctiques professionals dels
diferents plans d’estudi
6. Publicació del treball realitzat a cadascuna de les institucions, i de les
conclusions de les 4 trobades de la xarxa
7. Disseny d’una pàgina web per difondre el treball de la xarxa
Publicacions:
ARBAT, E.; GELI, A. M. (2002). Ambientalización Curricular de los Estudios
Superiores. Aspectos Ambientales de las Universidades. Diversitas 32.
CAPÍTOL III.pdf 15CAPÍTOL III.pdf 15 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
84
Universitat de Girona - Red ACES.
ARBAT, E.; GELI, A. M.; JUNYENT, M. (2003). Ambientalización Curricular de
los Estudios Superiores. Proceso de Caracterización de la Ambientalización
Curricular de los Estudios Universitarios.
GELI, A. M.; JUNYENT, M.; SÁNCHEZ, S. (2004). Ambientalización Curricular
de los Estudios Superiores. Diagnóstico de la Ambientalización Curricular de los
Estudios Superiores.
GELI, A. M.; JUNYENT, M.; SÁNCHEZ, S. (2004). Ambientalización Curricular
de los Estudios Superiores. Acciones de intervención y balance final del proyecto
de Ambientalización Curricular de los Estudios Superiores.
Pàgina web del projecte:
http://insma.udg.es/ambientalització/web_alfastinas
XARXA ACES
Definició d’ambientalització curricular dels estudis superiors:
L’ambientalització curricular és un procés continu de producció cultural destinat
a la formació de professionals compromesos amb la cerca permanent de les
millors relacions possibles entre la societat i la natura, atesos els valors de la
justícia, la solidaritat i l’equitat, aplicant els principis ètics universalment
reconeguts i el respecte a les diversitats.
En l’àmbit universitari, aquest procés inclou decisions polítiques de les
institucions en el sentit de generar tots els espais necessaris per a la participació
democràtica dels diversos estaments interns en la definició de les estratègies
institucionals i en el foment de normes de convivència que responen als
objectius i valors citats abans.
Aquests aspectes han de quedar reflectits en els plans d’estudi de les diferents
carreres tant en la caracterització del perfil del graduat com en els títols que
s’atorguen. A la vegada, el disseny curricular ha d’incloure continguts,
metodologies i pràctiques socials que aportin explícitament les competències.
Implica la formació de professionals que puguin vivenciar situacions reals que
potenciïn la reflexió sobre les dimensions afectives, estètiques i ètiques de les
relacions interpersonals i la natura. Això requereix la realització de treballs que
facilitin el contacte amb els problemes socioambientals en el mateix escenari en
què això passa.
Aquestes vivències han d’incloure l’anàlisi i la reflexió crítica envers les
alternatives d’intervenció en les relacions entre la societat i la natura. Tot
CAPÍTOL III.pdf 16CAPÍTOL III.pdf 16 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
85
plegat, s’ha de constituir en una participació política sobre la qual caldrà prendre
consciència per reconèixer quins segments de la societat afavoreix aquesta
intervenció (i caldrà orientar-la a propiciar i defensar el desenvolupament
sostenible).
Xarxa ACES. Característiques d’un estudi superior ambientalitzat:
Prospectiva d’escenaris alternatius (que respectin les generacions futures)
Adequació metodològica
Espais de reflexió i participació
Compromís per a la transformació de les relacions societat-natura
Complexitat
Ordre disciplinar: flexibilitat i permeabilitat
Local-global-local
Global-local-global
Contextualització
Tenir present el subjecte en la construcció del coneixement
Considerar els aspectes cognitius, afectius, ètics i estètics de les persones
CAPÍTOL III.pdf 17CAPÍTOL III.pdf 17 29/1/2007 11:41:0429/1/2007 11:41:04
86
CAPÍTOL IV
Es presenten les interpretacions de cada una de les
característiques de l’ambientalització curricular amb el
propòsit de donar una explicació més detallada, oferir vies i
exemples per dur-les a la pràctica i plantejar qüestions que
ens poden orientar en la valoració de cada una de les
característiques i el seu nivell d’integració en el currículum.
CAPÍTOL IV.pdf 1CAPÍTOL IV.pdf 1 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
88
CAPÍTOL IV
INTERPRETACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES
Per a la interpretació i explicació de les característiques es van establir uns criteris
envers tres aspectes claus de cada una d’elles:
Pauta per a la interpretació de les característiques de l’ambientalització
curricular:
• Com l’entenem?
• Com la podem treballar a la pràctica?
• 2-3 preguntes de reflexió sobre la característica
El resultat d’aquesta interpretació és l’objecte dels següents subcapítols.
Procés flexible i adaptable
a la realitat de cada centre
Interdiscipli-narietat i
incorporació de la dimensió
ambiental en els continguts
Interpretacióde la realitat
com unsistema
complex i canviant
Concrecionsd’estratègies
per a l’actuació educativa
Treball personal i col·lectiu a
escales local i global
Pràcticaparticipativa i implicació de
diferentsinstitucions i
agents
Avaluació i valoraciócoherentsamb un
pensamentambiental
Comunicacióentre l’entorn i la comunitat
educativa
Coherència,vinculació i contextua-
litzacióamb una gestiósostenible del
centre
Ambientalitzaciódels documents estratègics del
centre i de l’administració
educativa
Metodologiaque generi
pensament i acció creatius,
crítics isolidaris
AC
CAPÍTOL IV.pdf 2CAPÍTOL IV.pdf 2 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
89
IV. 1
METODOLOGIA QUE GENERI PENSAMENT I ACCIÓ CREATIUS, CRÍTICS I
SOLIDARIS
Mercè Junyent
Rosa M. Medir
Fanny Padilla
Anna M. Geli
Lídia Ochoa
Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental, Universitat de Girona
Com entenem la característica?
Per avançar en un currículum progressivament ambientalitzat, considerem que hem
d’utilitzar metodologies de treball que incentivin el pensament crític, el qual
possibilitarà una acció creativa, crítica i solidària. Per tant, englobem també les
característiques de creativitat i de solidaritat en el concepte de pensament crític,
que passem a desenvolupar.
El pensament crític és el conjunt d’habilitats que ens ajuden a avaluar informació i
opcions d’una manera sistemàtica, eficient i intencionada. El pensament crític
comparteix diversos mètodes i enfocaments amb la lògica formal, però afegeix
importants capacitats, actituds i disposicions. A més, ens porta a planificar
metòdicament i a avaluar els processos del pensament, així com les implicacions de
les decisions preses (Cunnigham i Saigo, 1999).
El pensament crític és concebut com un procés per determinar l’autenticitat,
l’exactitud i el valor d’una informació o d’un coneixement determinat, d’un
esdeveniment, d’una idea o d’una experiència humana. Consisteix, per tant, a
capacitar l’alumnat per jutjar qualsevol manifestació humana utilitzant els arguments
aportats per les ciències socials (Pagès, 1998).
Portar a la pràctica el pensament crític vol dir també desenvolupar la creativitat. I la
creativitat és el millor requisit per emprendre accions que interfereixin en la societat;
aquestes accions han de tenir el component de la solidaritat, solidaritat entre classes
socials, entre persones autòctones i estrangeres, entre Nord i Sud.
El pensament crític permet comprendre millor les problemàtiques ambientals, que
són complexes i que sovint impliquen la tria de valors. Ens porta a qüestionar-nos
sobre la pròpia relació amb el medi, sobre les nostres concepcions i els nostres
CAPÍTOL IV.pdf 3CAPÍTOL IV.pdf 3 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
90
valors, sobre les nostres posicions i la nostra conducta. L’exercici del pensament
crític és molt exigent, ja que implica qüestionar les opcions personals i socials i la
cerca de coherència i de pertinença que ens porti a la transformació o la millora de
les nostres relacions amb el medi (Sauvé, 2001). Aquestes tasques s’exerceixen
millor en col·laboració, compartint i confrontant coneixements, idees, opinions i
valors.
Si ens hem proposat, per tant, ambientalitzar el currículum, triarem les metodologies
de treball que més predisposin a desenvolupar el pensament crític com l’hem definit i
que possibilitin la col·laboració. Citem, com a exemples, el diari de grup, el treball
cooperatiu, els estudis de cas, la recerca guiada, la resolució de problemes, els jocs
de rols, el mètode de projectes, i l’autoavaluació individual i de grup.
Com la podem treballar a la pràctica?
Triem el diari de grup com una eina que desenvolupa el pensament crític i que hem
experimentat a les nostres aules.
El diari de grup pot aplicar-se en els treballs cooperatius que es desenvolupin en
totes les àrees curriculars. En qualsevol cas, creiem que un dels components
essencials és la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge. Es demana que, a més
del treball propi (que pot ésser en la forma d’un estudi de cas, de la resolució de
problemes, d’un projecte triat per l’alumnat, etc.), els alumnes (en grup) elaborin un
diari, el qual contribuirà a:
vehicular la reflexió
registrar pensaments personals, sentiments i emocions
definir i establir objectius i estratègies
controlar el progrés en el treball
reconèixer i prendre consciència de l’aprenentatge
avaluar el procés de treball
Una persona de cada grup, sempre la mateixa, serà l’encarregada de realitzar el
diari. El grup ha de decidir qui serà aquest/a responsable. D’aquesta manera, ho
hem portat a la pràctica, però cada professor/a podrà adaptar l’estratègia segons els
seus grups d’alumnes.
L’elaboració del diari és pautada, s’enregistren uns moments del procés de treball
considerats clau i que el/la professor/a definirà. Aquests moments poden ser, en
termes generals: la formació del grup, la selecció del tema d’aprenentatge, els
sabers previs sobre l’objecte d’estudi, la formulació de les intencions que es
CAPÍTOL IV.pdf 4CAPÍTOL IV.pdf 4 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
91
pretenen, l’organització del grup quant a les tasques a fer, els moments de trobada
del grup dins i fora de l’aula, la valoració del procés desenvolupat pel grup.
El/la responsable del diari hauria de tenir en compte aspectes com els següents, que
hauran d’adaptar-se convenientment a l’edat i el context dels alumnes:
reflexió: reflexions a destacar, en termes més generals o més particulars
comunicació: nivell de comunicació entre els membres del grup, discussions...
cooperació: nivell d’integració del grup, repartiment de tasques, qüestions de
lideratge, d’iniciativa...
dificultats, neguits, errors
encerts, avenços
decisions: les que es prenen, les equivocades i les correctes
aprenentatge: què s’ha après.
Preguntes de reflexió sobre la caracterísica:
Esmentem les preguntes clau sobre un procés de pensament crític, 10 preguntes
sobre el “pensar sobre el pensar”, autoreflexives i autocorrectores (Cunnigham i
Saigo, 1999), que el professorat pot aplicar i adaptar a les situacions
d’aprenentatge:
quin és el propòsit del meu pensament?
quina qüestió concreta estic provant de contestar?
des de quin punt de vista estic pensant?
quina informació estic utilitzant?
com estic interpretant aquesta informació?
quins conceptes o idees són centrals en el meu pensament?
a quines conclusions estic arribant?
què estic donant per suposat, quines assumpcions estic fent?
si accepto les conclusions, quines són les implicacions?
quines serien les conseqüències si poso els meus pensaments en acció?
Referències
CUNNINGHAM, W. P.; SAIGO, B. W. (1999). Environmental Science: A Global Concern. 5a ed.
EUA: WCB / McGraw-Hill.
PAGÈS, J. (1998). “La formación del pensamiento social”. A: BENEJAM, P.; PAGÈS, J. (coord.).
Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria. 2a ed.
Barcelona: ICE Universitat de Barcelona/ Horsori, p. 151-168.
SAUVÉ, L. (dir.) (2001). L’éducation relative à l’environnement. École et communauté: une
dynamique constructive. Guide de practique et de formation. Mont-real: Hurtubise HMH.
CAPÍTOL IV.pdf 5CAPÍTOL IV.pdf 5 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
92
IV.2
AMBIENTALITZACIÓ DELS DOCUMENTS ESTRATÈGICS DEL CENTRE I DE
L’ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA
Carme Bayo i Vidal¹
Joan Vives i Requena²
¹ Joan Roca-Guipúscoa, Barcelona
² IES Marianao, Sant Boi de Llobregat
Com entenem la característica?
En el marc del sistema educatiu, l’educació ambiental és considerada com un eix
transversal del currículum (conjunt de continguts curriculars interdisciplinari) i també
es relaciona amb altres temes transversals com l’educació en valors i en salut.
Els objectius generals i terminals de les diferents etapes educatives (primer nivell de
concreció) presenten, inclosos directament o indirectament, objectius i finalitats de
l’educació ambiental. Per tant, l’educació ambiental hauria d’estar inclosa al llarg de
tot el currículum i els documents que el componen, de manera que cal aconseguir
que l’educació ambiental als centres no es tracti puntualment dins del currículum ni
es basi només en actuacions concretes sense cap integració i planificació curricular.
Per tot això, detallem a continuació els documents estratègics bàsics per
ambientalitzar el currículum.
Com la podem treballar a la pràctica?
Per posar en marxa l’ambientalització del centre cal que prèviament es formi una
comissió de persones interessades en el tema; pot ser la Comissió de Sostenibilitat
o el Departament d’Educació Ambiental, que serà l’equip dinamitzador que informarà
sempre l’equip directiu.
Els documents del centre on hauria d’estar inclosa l’educació ambiental o l’educació
per a la sostenibilitat són els següents:
Projecte educatiu del centre
Dóna informació als diferents estaments de la comunitat educativa sobre el
funcionament de l’escola i els objectius del projecte educatiu que s’han assolit.
CAPÍTOL IV.pdf 6CAPÍTOL IV.pdf 6 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
93
Aquest document ha de reflectir els objectius bàsics del centre respecte a l’educació
ambiental i ha de definir la voluntat d’educar considerant els criteris de sostenibilitat
com un dels trets d’identitat del centre.
Reglament de règim intern
La normativa del centre ha de preveure les normes elementals de conducta
relacionades amb l’educació ambiental.
Pla general de centre (PGC), als instituts es diu PGI (programació general de
l’institut)
Cada any s’ha d’elaborar el pla general de centre, que concreta per a cada etapa
educativa els objectius proposats en el projecte educatiu.
Cal vetllar perquè el projecte educatiu hagi estat inclòs en el pla general de centre.
També ha de potenciar la participació dels diferents estaments de la comunitat
educativa en l’elaboració del PGC. Es presenta al Consell Escolar.
Cada departament presenta els seus objectius en l’àmbit curricular i organitzatiu al
claustre.
Cada fi de curs es realitza la memòria del curs on es valora si s’han assolit els
objectius de cada departament.
En aquest document ha de quedar inclòs el pla d’actuació en l’àmbit organitzatiu i
curricular de la Comissió per a la Sostenibilitat del Centre (Departament d’Educació
Ambiental).
Projecte curricular de centre (PCC)
Vetlla perquè totes les programacions siguin coherents amb el disseny curricular
d’etapa.
Revisa el PCC d’etapa cada quatre anys (als instituts, cada any). Es considera el
segon nivell de concreció, on ha de ser molt clar i seqüenciat quins objectius i
continguts es programen per a cada cicle.
El Departament d’Educació Ambiental és l’encarregat de distribuir per cicles els
diferents objectius de cada curs, continguts i actuacions, així com els recursos que
calguin.
(A l’ESO i el batxillerat cada departament didàctic elabora anualment el PCC del
departament.)
CAPÍTOL IV.pdf 7CAPÍTOL IV.pdf 7 29/1/2007 11:41:5629/1/2007 11:41:56
94
Projecte curricular ambiental
És un document transversal i interdepartamental, on queda reflectit el segon nivell
de concreció dels diferents departaments, relacionats amb l’educació ambiental, i
que és coincident amb el segon nivell de concreció dels diferents departaments
didàctics i amb els objectius del PEC i el PGI.
Pla d’acció tutorial
Conté els objectius, la temporització i els criteris d’avaluació de les tutories;
l’educació ambiental ha de ser present a les tutories. Els tutors han de concretar les
actuacions en els diferents àmbits i es fan responsables del seu seguiment, de
manera coordinada, unificant criteris per tal d’evitar actuacions aïllades.
La programació del tercer nivell de concreció (aula) és responsabilitat de cada
professor/a i la coordina el/la cap de departament.
El pla vetlla perquè totes les programacions siguin coherents amb el disseny
curricular d’etapa.
És aquí on l’educació ambiental (EDS) apareix com a eix transversal i queda
plenament integrada al currículum dins l’aula.
També s’inclou a les competències bàsiques.
Es fan programacions per cicles d’actuacions concretes de l’àrea d’educació
ambiental (sortides, tallers...).
Preguntes de reflexió sobre la característica:
1. Els objectius generals del centre, així com els objectius dels diferents
departaments didàctics, inclouen els objectius relacionats amb l’educació ambiental?
2. Els documents estratègics del centre inclouen l’educació ambiental?
3. Les programacions (segon i tercer nivell de concreció) dels departaments didàctics
inclouen l’educació ambiental?
CAPÍTOL IV.pdf 8CAPÍTOL IV.pdf 8 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
95
IV.3
COHERÈNCIA, VINCULACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT PER
A LA SOSTENIBILITAT
Gregori Moreno Palacios
IES Celestí Bellera, Granollers
Com entenem la característica?
Les definicions següents són orientacions amb generalitzacions en un marc molt
concret, marcat per les relacions entre l’ensenyament i la sostenibilitat. Per tant, no
són solució de cap qüestió, sinó un intent de reflexió.
La coherència
Bàsicament, la coherència és la capacitat de mantenir unificada i comunicada tota la
comunitat educativa per aconseguir un objectiu comú: un ensenyament on la
sostenibilitat sigui part del dia a dia de tots els seus membres, i no una part teòrica
sense cap lligam amb les actuacions.
Cal participació i acord democràtics de tots els estaments de la comunitat educativa
del centre: pares/mares, PAS, professorat i alumnat. És necessari que la participació
i la implicació conjunta afectin el clima escolar.
Aquests acords han de traslladar-se de manera unificada a cadascun dels cicles de
l’ensenyament impartit, però respectant els objectius propis del cicle corresponent.
Ha de quedar constància documental d’aquests acords mitjançant el projecte
educatiu de centre (PEC), i la influència en l’acció tutorial i en la distribució curricular
(PCC).
Ha d’haver-hi mecanismes periòdics d’autovaloració i participatius dels resultats
curriculars i de clima escolar.
La vinculació i la contextualització
La vinculació està lligada a processos de comunicació interna i de comunicacions
externes.
La vinculació interna pot entendre’s com el compromís amb l’existència d’un procés
participatiu d’autovaloració continuada de tots els estaments de la comunitat
educativa, i, per tant, més aviat lligada a la coherència.
CAPÍTOL IV.pdf 9CAPÍTOL IV.pdf 9 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
96
En canvi, la vinculació externa i la contextualització estan associades amb l’entorn i
amb la interpretació pedagògica d’aquest i de tota la realitat estudiada en l’àmbit
pedagògic, la qual cosa implica el compromís amb una interpretació coherent de la
realitat, encara que susceptible de ser modificada. Un compromís ineludible és
reconèixer la limitació dels recursos disponibles i la necessitat de compaginar els
seus ritmes de reposició amb els de despesa.
Així, d’ara endavant entendrem que la vinculació es refereix a les relacions amb
l’entorn del centre i amb els processos d’aprenentatge, i la contextualització és una
faceta de la vinculació externa, però amb efectes en els mecanismes pedagògics i en
els d’autoavaluació (valoració de la coherència).
En resum, la vinculació externa implica relació amb l’entorn, i la contextualització,
una interpretació de l’entorn amb unes actuacions pedagògiques guiades per la
coherència. No es pot parlar de coherència quan aquesta actuació no es trasllada a
l’entorn a través de la vinculació i el compromís (contextualització) amb els objectius
definits en comú per tots els membres de la comunitat educativa.
Com la podem treballar a la pràctica?
Aquestes propostes són una concreció basada en una experiència real, però no
necessàriament aplicable a qualsevol cas.
En el cas d’un IES, podria servir d’orientació (basat en experiències reals):
La coherència
Si acceptem que la coherència és la capacitat de mantenir unificada i comunicada
tota la comunitat educativa per aconseguir un objectiu comú, llavors és
imprescindible l’acord del Consell Escolar, que és l’òrgan de govern de l’IES i
representa mares/pares, PAS, professorat i alumnat. N’hi ha prou a modificar el
projecte educatiu de centre per deixar constància documental del compromís del
centre amb la sostenibilitat.
Per traslladar els acords a actuacions educatives, cal que els departaments didàctics
estudiïn les modificacions adequades dels PCC i que aquestes siguin consensuades
dins d’una comissió oberta amb equip directiu, caps de departament i coordinadors
(que podria ser ja la de “medi ambient”), retornades als departaments per perfilar
detalls i aprovades posteriorment en claustre.
Així, per a cada cicle, es modificaria el PCC de manera que, per exemple, es pugui:
CAPÍTOL IV.pdf 10CAPÍTOL IV.pdf 10 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
97
• Establir alguns crèdits variables de l’ESO, o optatives de batxillerat,
específicament relacionats amb la sostenibilitat i el medi ambient.
• Dissenyar crèdits de síntesi de l’ESO on l’eix vertebrador sigui la sostenibilitat.
Això té l’avantatge d’implicar totes les àrees de forma ineludible.
• Proposar treballs de recerca de batxillerat amb contingut mediambiental o
relacionat amb les energies renovables.
La vinculació i la contextualització
- Marcs de relacions amb l’entorn del centre:
És bàsic establir uns marcs de relació mitjançant pàgines web del centre, projecció
municipal i col·laboracions amb entitats: ajuntament, associacions cíviques,
universitat, empreses... per portar a terme una vinculació i una contextualització
reals.
Això no és gens senzill si la plantilla i l’organització del centre no permeten crear i
mantenir aquestes relacions. Pot haver-hi tutories tècniques i coordinacions, però
són recursos que cal validar dia a dia.
- Estratègies metodològiques i pedagògiques:
Des dels departaments cal compromís per afavorir continguts mediambientals i de
sostenibilitat a les seves matèries comunes.
Normalment els departaments amb una implicació més directa són Ciències Socials,
Ciències de la Naturalesa i Tecnologia, encara que la participació d’altres
departaments sempre és factible (per exemple, des de llengües es poden estudiar
textos sobre sostenibilitat).
Una possibilitat és dissenyar sortides de matèries, proposades pel departament
corresponent, que serveixin de guia als continguts desitjats.
- Actituds vers l’entorn immeditat del centre:
Cal afavorir la conscienciació envers el reciclatge i l’estalvi d’energia, no només des
de les matèries, sinó amb els mitjans materials del centre i el pla d’acció tutorial,
com, per exemple:
Tenir a l’aula de cada grup una safata per a paper per reutilitzar i un
contenidor per al paper per reciclar, i buidar-los als contenidors de paper i
cartró generals de manera periòdica.
CAPÍTOL IV.pdf 11CAPÍTOL IV.pdf 11 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
98
Indicar a cada aula quins llums cal encendre prioritàriament (interruptors
separats per a llums prop de les finestres i prop de les parets) i fomentar la
llum natural a ple dia.
Instal·lacions i projectes en l’àmbit del centre que afavoreixin la immersió i
convivència usual amb les energies renovables (instal·lacions fotovoltaiques,
eòliques –inclòs a escala de maqueta, si no és factible d’una altra forma).
Aquesta infiltració canvia el clima escolar “sense adonar-nos”, segons
indiquen algunes experiències actuals.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
1. L’educació futura serà real si el mateix centre escolar no està involucrat en el
reciclatge i l’estalvi energètic propis?
2. En cas que sigui així, és probable infiltrar aquesta influència en les actituds
domèstiques de cada membre de la comunitat educativa?
3. Permetria això influenciar en les actituds governamentals de
despesa/contaminació insostenible? I als mitjans de comunicació, per considerar-lo
un tema de primer ordre?
CAPÍTOL IV.pdf 12CAPÍTOL IV.pdf 12 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
99
IV.4
COMUNICACIÓ ENTRE L’ENTORN I LA COMUNITAT EDUCATIVA
David Mayor i Berneda
CEIP Mestre Agustí i Barberà, Amposta
Com entenem la característica?
L’ambientalització curricular comporta un compromís de col·laboració -
d’informacions, de serveis i d’accions- amb tots els membres de la comunitat
educativa (pares i mares, organismes, institucions, associacions, empreses...) a fi
d’afavorir un sentiment de pertinença a la societat. Per assolir-la és necessari que
tots els estaments facin un aprenentatge comú en què les concrecions arriben
després d’un procés de debat, acceptació d’idees i respecte envers totes les
propostes.
L’ambientalització curricular ha d’afavorir la utilització de les característiques i els
problemes de la comunitat com a recurs per a treballs de camp i aprenentatges
actius. Així podrem arribar a la creació d’un “coneixement situacional local”. Si
associem l’escola i la seva comunitat a projectes concrets (oferint l’escola per a
accions i estudis de sostenibilitat), formarem comunitats d’aprenentatge que ens
ajudaran a comunicar-nos i a valorar les aportacions de cadascú.
L’ambientalització curricular ha de potenciar el treball en xarxa i utilitzar diferents
àmbits de treball per facilitar l’intercanvi d’experiències entre les institucions
educatives (seminaris, trobades, fòrums...) i també amb les diferents
administracions i entitats que hi estiguin relacionades.
Per aconseguir un currículum ambientalitzat és necessari que existeixin uns canals
específics de comunicació entre la comunitat educativa i el seu entorn. Ha de ser una
comunicació de doble entrada, que es retroalimenti. S’ha de fer a través de tots els
mitjans de què es disposa i d’una manera sistemàtica.
Com la podem treballar a la pràctica?
La comunicació entre l’entorn i la comunitat educativa, la podem concretar en les
qüestions següents:
CAPÍTOL IV.pdf 13CAPÍTOL IV.pdf 13 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
100
El Consell Escolar i el Consell Municipal no només han de ser organismes de
decisió. També han de servir com a plataforma comunicativa amb l’entorn
impulsant projectes de sostenibilitat a escala local.
Establir una interrelació i comunicació fluïda amb les entitats locals i
comarcals (Ajuntament, Consell Comarcal, Parc Natural, museus,
biblioteques, casals, associacions juvenils...) que plantegen activitats amb
l’alumnat per tal de fer-ne una programació acurada i, si són cícliques o
permanents, incloure-les en el currículum.
Utilitzar la revista escolar i la pàgina web per donar a conèixer les
experiències del centre. Però, sobretot, utilitzar els mitjans de comunicació
locals (revista, ràdio, TV…) de manera sistemàtica, no només en les ocasions
especials.
Establir clarament el pla anual de centre –o en documents annexos- els
criteris de participació i comunicació amb pares i mares a través de l’agenda
per a tots els nivells, reunions a principi de curs, entrevistes personals...
S’han d’afavorir les relacions entre les associacions de pares i mares per tal
que s’intercanviïn informació i puguin organitzar activitats comunes.
S’ha de procurar que les experiències que es fan a l’escola tinguin una
influència efectiva en l’entorn més proper (altres centres, municipi...) i que
les altres experiències serveixin per millorar el nostre treball.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
1. La meva escola té establerts els criteris i els canals adequats per afavorir la
comunicació entre i amb tots els agents educatius i la comunitat?
2. Utilitzem l’escola com a recurs d’aprenentatge per a la comunitat i la
comunitat com a recurs d’aprenentatge per a l’escola?
3. A l’escola, fem servir tots els mitjans al nostre abast de manera sistemàtica
per donar a conèixer les nostres propostes i actuacions i acceptar-ne d’altres
de fora?
CAPÍTOL IV.pdf 14CAPÍTOL IV.pdf 14 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
101
IV.5
AVALUACIÓ I VALORACIÓ COHERENTS AMB UN PENSAMENT AMBIENTAL
Rosa M. Medir¹
Olga Villagrasa²
Mercè Junyent¹
Fanny Padilla¹
Lídia Ochoa¹
Anna M. Geli¹
¹ Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental
² IES Baix Penedès
Com entenem la característica?
L’avaluació és una de les pràctiques més esteses en el sistema escolar, a qualsevol
nivell de l’ensenyament, i en diferents modalitats. Què entenem per avaluar, què
entenem per valorar? En el llenguatge quotidià s’atorga al verb “avaluar” el significat
d’estimar, calcular, valorar, apreciar o senyalar el valor, atribuir valor a quelcom.
L’operació d’avaluar algú o quelcom consisteix a estimar el seu valor no material. I,
curiosament, l’accepció pedagògica i metodològica més exigent té també un
significat ampli, semblant a l’anterior: avaluar fa referència a qualsevol procés per
mitjà del qual alguna o més d’una característica d’un alumne, d’un grup d’estudiants,
d’un ambient educatiu, d’objectius educatius, de materials, professors, programes,
etc. reben l’atenció de qui avalua, s’analitzen i es valoren les seves característiques i
condicions en funció d’uns criteris o punts de referència per emetre un judici que
sigui rellevant per a l’educació (Gimeno Sacristán, 1992). Prenem aquest significat i
pretenem localitzar unes modalitats d’avaluació que siguin coherents amb alguns
trets del pensament ambiental, o més exactament –perquè pertanyem al món
educatiu- amb alguns dels components de l’educació ambiental per a la sostenibilitat.
Ho veurem tot seguit.
Per al professorat, massa sovint, avaluar és una activitat que s’exigeix com una
obligació institucional, ja que gran part de centres i docents estimen que avaluen els
alumnes perquè n’han de fer uns informes, més que per cap raó de tipus pedagògic.
En l’actualitat, però, avaluar no és només l’acte de comprovar el rendiment o les
qualitats de l’alumnat, sinó una fase més, la fase final d’un cicle complet d’activitat
didàctica raonablement planificat, desenvolupat i analitzat. Avui es presenta
l’avaluació com una fase de l’ensenyament. Qualsevol procés didàctic
CAPÍTOL IV.pdf 15CAPÍTOL IV.pdf 15 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
102
intencionalment guiat comporta una revisió de les seves conseqüències, i una
avaluació del procés mateix. L’avaluació serveix per pensar i planificar la pràctica
didàctica. En aquest sentit, doncs, si un centre està fent un esforç per ambientalitzar
el seu currículum, ha de trobar les fórmules per avaluar el propi procés
d’ambientalització curricular, d’una banda, i, de l’altra, ha de poder ressaltar en les
avaluacions de l’alumnat aquells conceptes, procediments i valors que tenen a veure
amb la sostenibilitat i que han estat presents en la planificació didàctica de les
matèries que l’alumnat ha cursat o bé que han format part del “currículum ocult”
que, de manera intencionada, ha desenvolupat el centre.
Portar a terme una avaluació significa seguir uns passos concrets, al mateix temps
que prendre unes decisions i plantejar-se uns dilemes pedagògics, polítics i ètics als
quals cal donar una resposta. Segons Gimeno Sacristán (1992), en primer lloc, cal
començar acotant o enfocant una realitat concreta a avaluar; a continuació,
seleccionarem alguna condició o característica i n’elaborarem un judici d’acord amb
algun patró, objectiu o ideal –recollint informació, elaborant-la i apreciant el valor de
la realitat avaluada-; i, finalment, n’expressarem el valor assignat. Aquests passos
ens aporten el plantejament de preguntes successives com ara: quin és l’objecte de
l’avaluació?, quina característica es vol avaluar?, qui ha de realitzar l’avaluació?,
quina informació cal recollir?, amb quin mètode i instruments?, com ponderar el
valor de les diferents informacions?, com expressar i a qui dirigir el valor assignat?
Es distingeixen l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa, les quals són dues
accepcions clau per entendre el sentit pedagògic de l’avaluació. Es tracta de
conceptes que va instaurar Scriven (1967).
L’avaluació formativa es realitza amb el propòsit d’afavorir la millora de quelcom:
d’un procés d’aprenentatge dels alumnes, d’una estratègia d’ensenyament, o de
qualsevol procés educatiu. Aquest tipus d’avaluació es desenvolupa mentre dura
l’activitat educativa i pot identificar aspectes que cal millorar abans que s’acabi. Per
tant, els avantatges són evidents, si el professorat té la voluntat de portar a terme
tant l’avaluació com les conseqüències que se’n derivin. De fet, ens situa en un
procés d’investigació en l’acció.
L’avaluació sumativa consisteix a determinar nivells de rendiment, decidir sobre si es
produeix èxit o fracàs. Per tant, es produeix al final d’un procés educatiu i es dóna
una valoració terminal. Aquest tipus d’avaluació ha de tenir una periodicitat
intermitent i es basa en l’aplicació de proves o instruments de diversos tipus.
CAPÍTOL IV.pdf 16CAPÍTOL IV.pdf 16 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
103
Com la podem treballar a la pràctica?
Quines característiques del que anomenem “pensament ambiental” són més adients
per plantejar-nos l’avaluació? Escollim tres dels components de l’educació ambiental
per a la sostenibilitat identificats per Tilbury (1995): 1) orientar-se cap als valors, 2)
basar-se i investigar en “temes-problema” significatius per a la societat, i 3)
desenvolupar un pensament crític.
Bona part del professorat realitza de manera natural i espontània processos
d’avaluació formativa. Entenem que és el mateix que una avaluació contínua,
realitzada a través de procediments informals o no gaire elaborats, a vegades
depenent més de l’experiència en diagnosticar del professorat que no pas de proves
o instruments concrets, sense descartar-ne la seva existència. Aquestes bones
pràctiques entenem que són les que millor ens permeten diagnosticar l’estat dels
valors orientats a la sostenibilitat. Podríem citar com a exemples el fet de valorar
quina responsabilitat i compromís social va adquirint l’alumnat, o com es relaciona
amb l’entorn natural i social, o com valora les normes d’estalvi energètic –que segur
ha instaurat el centre- o els hàbits de consum i reciclatge, etc.
Si el centre està ambientalitzant el seu currículum, ben segur que el treball per
projectes o per centres d’interès, o la identificació de problemes ambientals i socials
connectats directament amb la societat formaran part de les estratègies
d’aprenentatge més usades. En aquests tipus de plantejaments pren molta força
l’avaluació formativa, a través d’instruments concrets i d’observacions menys
pautades. Normalment, aquestes estratègies ocupen un temps llarg, i l’avaluació
formativa és necessària per a la reorientació sobre la marxa del desenvolupament
del projecte educatiu. Igualment, el pensament o l’educació crítica es
desenvoluparan en processos d’avaluació formativa (trobem un exemple d’una eina
concreta en el subcapítol dedicat al pensament crític). El procediment per fer
possible l’avaluació integrada és plantejar-la de manera interactiva (Cardinet, 1986),
és a dir, durant el procés d’ensenyament–aprenentatge.
L’avaluació integrada de manera natural en el procés didàctic ha de prendre l’alumne
com a ésser que està aprenent. Per això alguns també parlen d’avaluació holística o
globalitzadora (Gimeno Sacristán, 1992), la qual pretén ressaltar l’evolució de
l’alumne com a persona, enfront de la fragmentació i parcialització de les seves
característiques que suposen les pràctiques tradicionals (exàmens molt tancats o
tests), les quals no permeten comprendre’l com a persona.
Apostar, com ho estem fent, per l’avaluació formativa i globalitzadora no vol dir
prescindir de l’avaluació sumativa, necessària en els moments terminals i en funció
del nombre d’alumnat. Ens decantem, però, cap a una avaluació sumativa que doni
CAPÍTOL IV.pdf 17CAPÍTOL IV.pdf 17 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
104
la possibilitat d’expressió àmplia a l’alumnat, d’interpretació de la realitat i de
qüestionament raonat del coneixement. Per tant, serien poc “ambientals” les proves
d’avaluació sumativa de resposta única, d’elecció múltiple, tests, etc.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
Algunes preguntes clau que ens fem en relació amb el tema:
1. Quines són les funcions de l’avaluació?
2. Hem d’avaluar per fer un informe per als pares i mares, per a l’Administració
educativa, per a la societat, per a tots?
3. Diferenciem modalitats d’avaluació segons els agents anteriors?
4. Els grups-classe grans són un impediment a l’avaluació formativa?
5. L’avaluació formativa requereix un temps que no tenim?
6. Es poden avaluar els valors i, en concret, els valors per a la sostenibilitat?
Referències
CARDINET, J. (1986). Evaluation scolaire et pratique. Brussel·les: De Boeck.
GIMENO SACRISTÁN, J. (1992). “La evaluación en la enseñanza”. A: GIMENO SACRISTÁN, J.; PÉREZ
GÓMEZ, A. I. Comprender y transformar la enseñanza. 10a ed. Madrid: Morata, p. 334-397.
SCRIVEN, M. (1967). “The methodology of evaluation”. A: TYLER, R.; GAGNÉ, R.; SCRIVEN, M.
(ed.). Perspectives of curriculum evaluation. Chicago: Rand McNally.
TILBURY, D. (1995). “Environmental Education for Sustainability: defining the new focus of
environmental education in the 1990s”. A: Environmental Education Research, 1 (2), p. 195-
214.
CAPÍTOL IV.pdf 18CAPÍTOL IV.pdf 18 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
105
IV.6
PRÀCTICA PARTICIPATIVA I IMPLICACIÓ DE DIFERENTS INSTITUCIONS
Amador Esperanza Vázquez
Albert Sanromà
CEIP Barcanova, Santa Perpètua de Mogoda
Com entenem la característica?
Pràctica participativa: L’ambientalització curricular ha de dur implícita una actitud
activa tant en l’alumnat com en la resta d’agents educatius i institucions que
envolten la vida de l’escolar. La sostenibilitat no és una finalitat, sinó un camí, un
procés.
Si el que volem és que de les nostres escoles en surtin homes i dones sensibles amb
el medi ambient i compromesos en les tasques que hi tenen a veure, cal que el
desenvolupament dels continguts els doti d’estratègies i recursos per créixer en
aquest sentit. No hi ha cap manera millor d’assimilar-ho que la pràctica quotidiana.
És en aquest desenvolupament diari de les tasques mediambientals que els alumnes
hi trobaran sentit, i en descobriran el profit i la necessitat.
No podem perdre de vista que la definició mateixa de l’ambientalització curricular ja
parla d’un procés de reflexió i acció. No es pot entendre, doncs, el desenvolupament
dels objectius mediambientals desvinculats de l’actitud participativa.
Implicació de les institucions: Vincular qualsevol pràctica educativa a l’entorn on
es desenvolupa fa que aquesta sigui molt més significativa, ja que l’omple de
contingut. Si els alumnes s’adonen que no només són ells els implicats en la
sostenibilitat, i viuen el treball dels temes ambientals com allò que és l’habitual,
s’assoliran els objectius més fàcilment.
Pretenem facilitar, doncs, l’anàlisi de la realitat i la recerca d’alternatives coherents i
contextualitzades, i això no es pot treballar sense la col·laboració de tots els
implicats en l’educació de l’alumne.
Com la podem treballar a la pràctica?
Així doncs, la pràctica participativa de què parlàvem abans ha d’estar vinculada a la
tasca de l’ajuntament del municipi, des de l’Administració en general; de la mateixa
manera que l’alumne/a s’ha d’adonar que la seva família es regeix pels mateixos
criteris que el centre educatiu al qual assisteix.
CAPÍTOL IV.pdf 19CAPÍTOL IV.pdf 19 29/1/2007 11:41:5729/1/2007 11:41:57
106
Sense la interrelació entre les diferents institucions, els agents educatius i l’alumnat
(sectorització), tot el projecte perd coherència, la qual cosa fa que aquesta
característica sigui fonamental.
Si bé el projecte ha de néixer de l’escola (local), no es pot quedar en ella mateixa,
ha de sortir-ne i afavorir l’assoliment de competències de pensament global. Si no
fos així, podríem confondre els alumnes, fent-los creure que és només a l’escola on
cal tenir una actitud sostenible, ja que “allà fora” tot funciona diferent.
La creació de lligams amb la comunitat afavoreix el desenvolupament d’un sentiment
de pertinença a aquesta.
Aquest lligam de què parlem pot venir dels contextos següents:
Barri: Participació en la difusió i recollida selectiva del barri: des de recollida i
selecció de plàstic, paper i vidre, fins a la recollida i elaboració de residus vegetals
dels jardins particulars dels veïns; Dia de l’Arbre, podes, horts...
Professionals/Empreses: Xerrades informatives encaminades a dur a terme plans
d’acció: metges que expliquin els problemes de respirar aire contaminat, empresaris
que parlin del control mediambiental, normes i obligacions...
Família: En aquest cas no podem partir de la base que l’alumne trobarà a casa el
model a seguir, de manera que cal donar estratègies als nois i noies perquè puguin
tenir una actitud sostenible a casa i procurar “encomanar-los” de sostenibilitat.
Podem fer xerrades amb famílies, penjar plafons informatius, demanar que duguin
les restes per reciclar als contenidors del centre, promoure l’ús de piles reciclades
oferint-los carregadors, etc. A més, els familiars poden participar en xerrades i
explicacions amb els nois i noies: avis que ensenyin el funcionament de l’hort,
experiències d’altres temps... També es pot elaborar una agenda escolar amb
informacions sobre medi ambient, un dossier per als pares i mares...
Institucions: D’una banda, podem participar activament en totes les propostes en
aquest sentit que promoguin les institucions, i, d’altra banda, demanar un grau
d’implicació elevat: correspondència estalviant paper (correu electrònic...), que
l’Administració faciliti contenidors per a la recollida selectiva (Consell Municipal),
convenis de recollida de residus, revista del centre, web, participació en mitjans de
comunicació locals...
CAPÍTOL IV.pdf 20CAPÍTOL IV.pdf 20 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
107
Preguntes de reflexió sobre la característica:
Com es pot regular la participació/implicació de l’Administració local en
l’ambientalització curricular d’un centre privat?
Com podem avaluar la “practicitat” en el desenvolupament dels nostres projectes?
CAPÍTOL IV.pdf 21CAPÍTOL IV.pdf 21 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
108
IV.7
TREBALL PERSONAL I COL·LECTIU A ESCALES LOCAL I GLOBAL
Rosa M. Medir¹
Pere Salvatella²
Ingrid Camps²
Mercè Junyent¹
Fanny Padilla¹
Anna M. Geli¹
Lídia Ochoa¹
¹ Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental, Universitat de Girona
² CEIP Vilademany, Aiguaviva
Com entenem la característica?
Ambientalitzarem el currículum si utilitzem el joc d’escales amb l’alumnat i si aquest
treball es fa col·lectivament, i al mateix temps contribuirem a la interiorització
individual del concepte de medi. Passem a desgranar els dos conceptes principals
que aquí ens apareixen: l’escala i el medi.
L’escala, més que a una proporció geomètrica, fa referència a l’elecció d’un àmbit
d’anàlisi, a la contextualització territorial de les qüestions ambientals, des de la
localitat a la globalitat en sentit d’anada i de tornada (local–global–local / global–
local–global).
La concepció actual del medi és independent de la “proximitat” i de la “llunyania”, els
quals són conceptes relatius que depenen de les escales d’anàlisi utilitzades. I
segons l’elecció de l’escala, el discurs explicatiu del funcionament del medi és un o és
un altre (Batllori, 2002). La proximitat no s’ha d’identificar únicament amb allò que
ens és físicament proper, sinó que serà mesurat en funció de la seva significació en
la xarxa de relacions en un món global. El medi local no és tancat ni autònom, sinó
que suposa la resposta a múltiples determinacions tant locals com globals. El
caràcter interdependent del medi local és allò que permet a la didàctica del medi
reconstruir la xarxa de causes i conseqüències que hi actuen a diferents escales
(Vilarrasa, 2002).
El medi del ciutadà d’avui –i dels nostres alumnes- és el món sencer, la qual cosa fa
més complex el coneixement del medi i planteja la necessitat d’introduir noves idees
com la pluriidentitat o el canvi d’escales, però a la vegada també reafirma la
CAPÍTOL IV.pdf 22CAPÍTOL IV.pdf 22 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
109
necessitat d’establir el coneixement directe de la realitat a partir del lloc viscut
(Batllori, 2005). La globalitat és present en la nostra vida, però al mateix temps les
nostres activitats quotidianes estan contextualitzades en l’àmbit local. Així doncs,
segueix essent important l’estudi local, amb els replantejaments que calgui.
Un d’aquests replantejaments fa referència a l’ordre d’aprenentatge de la realitat: el
model concèntric, tant utilitzat, s’ha demostrat que no és fonamental i que té
errades importants. Així ho demostren les investigacions, per exemple, de Storm
(1995), de Catling (1995) i de Nadal (2002). Quan el currículum s’organitza d’una
manera estricta i progressiva des dels espais més propers a l’alumne cap als més
llunyans, es basa en un esforç lineal progressiu de l’infant per conèixer altres llocs,
com si a una determinada edat, i no a una altra, l’alumne disposés dels conceptes
necessaris per aprendre una realitat espacial corresponent a altres àmbits. Els autors
esmentats han demostrat que aquest ordre no és fonamental. Els contextos proper i
llunyà estan entrelligats formant una sola realitat (Nadal, 2002). Diversos treballs
han demostrat com els infants són capaços d’aprendre sobre terres i persones encara
que la informació sigui indirecta, perquè des d’edats ben joves són conscients d’un
món derivat de les constants interaccions amb els mitjans de comunicació, amb la
publicitat, amb els llibres o amb els testimonis de persones, i saben sobradament
que existeix un món fora del seu entorn immediat (Batllori, 2002).
Avui, per tant, la importància d’un coneixement del medi ambientalitzat com el que
proposem rau a triar els àmbits socialment significatius per l’alumnat segons la
qüestió d’estudi triada, a ser capaç de canviar d’escala per seguir treballant la
significativitat, i ha d’estar dirigit a incentivar la responsabilitat, la participació social
i l’acció.
Com la podem treballar a la pràctica?
Seguint aquestes línies de pensament, al nivell de primària, proposem treballar el
coneixement de l’entorn proper sense quedar-nos inscrits exclusivament en aquesta
escala d’anàlisi. Per això, tal com ho fem al CEIP Vilademany d’Aiguaviva (Gironès),
comptem amb una relació estable amb un altre centre de primària ubicat en un medi
geogràfic diferent del nostre. En aquest cas, es tracta d’una escola de la Cerdanya, el
CEIP Sant Serni de Prats i Sampsor. El treball paral·lel en els dos centres mostra als
alumnes les particularitats i els àmbits significatius dels diferents entorns dels
centres, a l’hora que ens esforcem per demostrar la pertinença conjunta a un sol
medi, amb les diferències pròpies de cada àmbit geogràfic.
El conjunt de les actuacions que desenvolupem per al coneixement de l’entorn
persegueix els objectius següents:
CAPÍTOL IV.pdf 23CAPÍTOL IV.pdf 23 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
110
aprendre sobre l’entorn proper, en el present i el passat;
comprendre com és la interacció de les persones i el medi, en el present i el
passat;
comunicar, donar a conèixer el que s’aprèn a través de la revista escolar i el
web del centre.
En gran mesura, per aconseguir aquests objectius fem servir les fonts orals que ens
aporten la gent gran del poble, i el patrimoni històric del municipi. Per al vessant
comunicatiu, comptem amb la col·laboració del Servei de Mitjans Audiovisuals de
Girona. L’al·licient d’enregistrar les nostres pròpies imatges i les veus dels nens i
nenes se suma al descobriment que fem de l’entorn proper que donem a conèixer a
altres alumnes que viuen lluny. Valorem el vessant comunicatiu, especialment
important si volem concebre el coneixement del medi des d’una òptica ambiental, ja
que d’aquesta manera treballem els esmentats canvis d’escala: coneixem el més
proper, ho donem a conèixer; aprenem sobre un entorn que no és el nostre i
allunyat, però significatiu perquè és l’indret on resideixen els nostres companys de
projecte; retornem a la nostra realitat per analitzar-la amb un major rigor i havent
crescut en coneixement.
Però el medi real, el medi sencer dels nostres alumnes és el món sencer. Per això, a
més de valoritzar al màxim l’entorn a través del projecte descrit, treballem el medi
social i cultural d’altres països a través del taller “Jocs del món”, en el qual es
participa des de totes les àrees del currículum. A més, des de l’àrea d’educació
musical s’intensifica l’aprenentatge de cançons i danses del món.
Amb tot, volem que quedi clar que el medi dels nostres alumnes és el món sencer,
però que hi ha unes “parts” d’aquest medi més significatives i on tenen lloc
preferentment les nostres relacions, en les quals podem aprendre i actuar amb
responsabilitat.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
Algunes preguntes clau que ens fem en relació amb aquest tema són les següents:
1. Com és el medi del ciutadà del segle XXI?
2. Existeix encara el medi local? Com el diferenciem d’un medi local
“tradicional”?
3. El medi local ens serveix per entendre les dinàmiques globals?
4. Treballar a diferents escales d’anàlisi és necessari, però fins a quin punt ens
complica els objectius d’aprenentatge?
CAPÍTOL IV.pdf 24CAPÍTOL IV.pdf 24 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
111
5. Fins a quin punt el treball del medi local és la millor manera d’incentivar les
capacitats de participació social?
Referències
BATLLORI, R. (2002). “La escala de análisis: un tema central en didáctica de la geografia”. A:
Iber, núm. 32, p. 6-18.
BATLLORI, R.; (et al.) (2005). “Una aproximació al coneixement del medi natural, social i
cultural de l’educació primària a partir de la comprensió de la diversitat i la pluriidentitat”. A:
GARCIA RUIZ, C.; (et al.) (ed.). Enseñar ciencias sociales en una sociedad multicultural. Una
mirada desde el Mediterráneo. Almeria: Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica
de las Ciencias Sociales y Servicio de Publicaciones de la Universidad de Almería, p. 421-432.
CATLING, S. (1995). “Wider Horizons: the children’s charter”. A: Primary Geographer, núm. 20,
p. 4-6.
NADAL, I. (2002). “Lo cercano y lo lejano como criterio de ordenación de los contenidos del
currículo de ciencias sociales”. A: Iber, núm. 32, p. 29-40.
STORM, M. (1995). “Resources for the study of distant places”. A: DE VILLIERS, M. Developments
in Primary Geography: Theory and Practice. Sheffield: Geographical Association, p. 18-22.
VILARRASA, A. (2002). “El medio del ciudadano del siglo XXI”. A: Iber, núm. 32, p. 41-49.
CAPÍTOL IV.pdf 25CAPÍTOL IV.pdf 25 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
112
IV.8
CONCRECIÓ D’UNES ESTRATÈGIES COMPARTIDES PER A L’ACTUACIÓ
EDUCATIVA
M. Dolors Fernàndez¹
Núria Guitart²
Teresa Saló³
¹ CEIP Mare de Deu de la Mercè. Sant Antoni de Calonge
² CEIP Guilleries, Sant Hilari Sacalm
³ Societat Catalana d’Educació Ambiental
Com entenem la característica?
Les estratègies per a l’actuació educativa dependran molt de la definició del projecte
educatiu de cada centre i del seu grau de consens.
En general, per afavorir l’educació ambiental, fóra bo que el centre optés per les
següents característiques:
• Escola oberta
• Gestió participativa
• Escola democràtica
• Escola activa
• Mètode científic
En el centre hi ha d’haver, també, un clima positiu, còmode i favorable al diàleg i al
consens en la presa d’acords.
Com la podem treballar a la pràctica?
A partir d’aquest marc favorable es poden proposar diverses estratègies
pedagògiques:
1. Interdisciplinarietat i diàleg de sabers:
mètode global
mètode de projectes: en petits grups, d’aula, de cicle, de centre...
mètode científic
CAPÍTOL IV.pdf 26CAPÍTOL IV.pdf 26 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
113
treball cooperatiu
treball de camp: itineraris, enquestes, qüestionaris, entrevistes, anàlisi
documental...
conjunció amb les altres transversals: educació per a la salut, descoberta d’un
mateix, educació multicultural, educació per a la pau i la democràcia...
2. Educació dels valors ambientals:
competències socials
descoberta progressiva del patrimoni natural i social de l’entorn
jocs de rol
participació en projectes de millora ambiental
adquisició d’hàbits sostenibles
gestió sostenible dels recursos del centre
coherència entre el discurs i la pràctica quotidiana
desenvolupar un sentiment de pertinença al lloc per tal d’inserir-hi el sentit de
la responsabilitat
afavorir que el projecte de futur de cada alumne passi per la sostenibilitat.
3. Pensament crític:
aprendre a pensar: filosofia 3-18...
contes, històries de vida...
observar, analitzar, reflexionar, relacionar, escoltar, contrastar...
argumentar, opinar, prendre partit
desenvolupar un coneixement sistèmic de la realitat.
4. Educació per a la democràcia:
assemblees de classe, de cicle, de centre...
comitès de representants
comissions de treball
debats, discussions en grup...
participació en la presa de decisions
participació en l’elaboració de les normatives
participació en les institucions democràtiques de la comunitat.
Aquestes propostes, les hem fet des del punt de vista de l’educació infantil i
primària. Segurament els companys i companyes de secundària podreu afegir-ne
d’altres per completar-les.
CAPÍTOL IV.pdf 27CAPÍTOL IV.pdf 27 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
114
El més important, però, seria aconseguir l’espai i el temps per coordinar-nos de
manera que es pogués assegurar la continuïtat de l’educació ambiental al llarg de
totes les etapes educatives.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
1. Programem activitats “transversals” que afavoreixin la percepció global de la
realitat i les interconnexions de sabers i habilitats?
2. Afavorim la reflexió en comú sobre tots els aprenentatges, l’autonomia i la
diversitat de processos de tot l’alumnat?
3. Procurem que el centre comenci pel coneixement i l’estimació de l’entorn més
proper i vagi ampliant amb el temps els seus àmbits de descoberta i valoració de
l’entorn natural i social?
4. Aprofitem realment totes les estratègies i recursos educatius que tenim a l’abast,
tenint en compte les necessitats diverses de l’alumnat?
CAPÍTOL IV.pdf 28CAPÍTOL IV.pdf 28 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
115
IV.9
INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT COM UN SISTEMA COMPLEX I CANVIANT
Anna Estella¹
Carles Saura²
Maria Mercè Sanz²
¹ Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya
² IES Narcís Monturiol, Barcelona
Com entenem la característica?
La realitat és tot allò que ens envolta. No obstant això, té unes característiques que
fan que la seva comprensió no sigui fàcil: està formada per molts elements,
cadascun dels quals té una funció específica en relació amb el conjunt; aquests
elements es troben connectats entre si mitjançant unes relacions que canvien
dinàmicament al llarg del temps; es coordinen per desenvolupar diverses funcions
arran de les quals el conjunt adquireix propietats noves, i, a més, aquest conjunt es
caracteritza per la incertesa.
El concepte de realitat, per tant, es pot entendre com un conjunt de sistemes
complexos i canviants en el temps. Aquesta realitat és cada vegada més complexa,
interconnectada, canviant i, a més, plena d'incerteses (Morin i Kern, 1993; Castells,
1998).
En aquest sentit, es fa necessari aproximar-nos a la realitat –al medi ambient, al cap
i a la fi- considerant aquesta trama d’elements, variables i relacions, i la seva
complexitat subjacent. La seva interpretació requereix un plantejament
interdisciplinari, o potser transdisciplinari, i el seu tractament s’ha de fer d’acord amb
la teoria de sistemes, ja que les qüestions ambientals tenen uns trets distintius que
els mètodes de resolució reduccionistes no arriben a resoldre satisfactòriament.
Per tant, cal un nou enfocament que s’ha d’englobar dins d’un context que té en
compte les incerteses dels sistemes naturals i la rellevància dels valors humans. No
es poden donar respostes deterministes a problemes complexos, atesa aquesta
diversitat d’elements variables i de relacions. La metodologia més general per
solucionar problemes complexos -com és el cas dels ambientals- és la ciència post-
normal (Funtowicz i Ravetz, 1993, 1997).
CAPÍTOL IV.pdf 29CAPÍTOL IV.pdf 29 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
116
En l’àmbit educatiu, una de les eines que ens permet interpretar correctament i
globalment la realitat és l’ambientalització curricular. Aquesta es fonamenta a
introduir continguts, criteris i valors ambientals i sostenibles en els programes
educatius –a partir d’un enfocament interdisciplinari i transdisciplinari-, la qual cosa
pot representar un canvi a l’hora de concebre i explicar les matèries.
Com la podem treballar a la pràctica?
Suggerim de tractar una problemàtica ambiental real qualsevol, en principi senzilla,
que ens serveixi per entendre la realitat com un sistema complex i canviant.
A tall d’exemple, podem tractar l’efecte d’hivernacle del nostre planeta de la manera
següent:
Identificar i caracteritzar els elements o variables que intervenen en el
sistema: oxigen, fotosíntesi, radiació incident, respiració, efecte d’hivernacle,
gel, temperatura, emmagatzematge de CO2, CO2 atmosfèric, núvols, albedo,
focus emissors de gasos amb efecte d’hivernacle, entre d’altres.
Identificar les funcions d’aquestes variables, les relacions entre elles, i en cas
que n’hi hagi, determinar de quin tipus són (per exemple, si produeixen
regulacions positives +, o negatives -).
Dissenyar el sistema gràficament (diagrama).
Valorar el diagrama i emetre’n conclusions.
Preguntes de reflexió sobre la característica
1. A l’hora d’explicar un determinat concepte, es tenen en compte tots els elements
o variables que hi intervenen i les relacions existents entre aquests?
2. Es considera com un criteri d’avaluació de l’alumnat assolir les capacitats clau, els
conceptes i les actituds relacionats amb la interacció entre l’ésser humà i el medi?
Referències
CASTELLS, M. (1998). La era de la información. Alianza.
FUNTOWICZ, S. O.; RAVETZ, J. R. (1993). Science for the post-normal age. Futures.
FUNTOWICZ, S. O.; RAVETZ, J. R. (1997). The Poetry of Thermodynamics. Futures.
MORIN, E.; KERN, A. B. (1993). Tierra-Patria. Ed. Kairós.
CAPÍTOL IV.pdf 30CAPÍTOL IV.pdf 30 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
117
IV. 10
INTERDISCIPLINARIETAT I INCORPORACIÓ DE LA DIMENSIÓ AMBIENTAL
EN ELS CONTINGUTS
Francisca Guerola¹
Joan Vives²
¹ IES Severo Ochoa, Esplugues de Llobregat
² IES Marianao, Sant Boi de Llobregat
Com entenem la característica?
Educar per a la sostenibilitat significa proporcionar una visió crítica de la realitat,
alhora que capacitar per a la presa de decisions responsables.
La realitat en què vivim és molt complexa i per conèixer-la cal un abordatge ampli,
coherent i significatiu des de tots els camps del coneixement.
El món és una realitat compartida i viscuda quotidianament en un context cultural
que li confereix un sentit particular.
A fi que els futurs ciutadans i ciutadanes puguin arribar a actuar responsablement,
han d’arribar a conèixer tots els elements que faciliten la presa de decisions
responsables.
Per això nosaltres considerem la interdisciplinarietat com la metodologia més adient
per poder aconseguir aquests objectius.
La interdisciplinarietat és un procés d’aprenentatge permanent i dinàmic on es
reafirmen valors, és un procés dirigit a millorar la qualitat de vida de les poblacions
presents i futures, les relacions humanes, la seva cultura i el seu entorn.
El procés d’integració entre coneixements suposa una relació més orgànica entre
matèries, on cadascuna d’elles aporta esquemes conceptuals, mètodes d’integració i
formes d’analitzar els problemes mitjançant una estreta cooperació.
A partir d’aquesta caracterització es pot plantejar que el procés d’ensenyament-
aprenentatge ha de tenir una visió sistèmica caracteritzada per:
La integració dels elements que el constitueixen
La sinergia de les diferents matèries
La concepció holística de la realitat
Un canvi del model educatiu vigent
Creiem que la millor manera d’apropar l’alumnat al coneixement per a la presa de
decisions responsables és el treball per projectes concrets. Aquests projectes han de
CAPÍTOL IV.pdf 31CAPÍTOL IV.pdf 31 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
118
ser compartits per tot l’equip docent, i cada especialitat ha d’aportar la visió
específica de l’assumpte, així com les pautes per trobar possibles solucions que, si és
possible, ens portin a una acció.
Com la podem treballar a la pràctica?
El centre és vist com a col·lectiu de persones que interactuen i es formen amb
l’objectiu d’aconseguir un món just i saludable per a totes les persones que habitem
el planeta. Per tant, com a col·lectiu de persones que vol caminar cap a un
desenvolupament sostenible, hauríem de:
Concretar i definir els mínims en l’àmbit local i global.
Flexibilitzar i diversificar temàtiques per permetre una integració fàcil i real.
Facilitar la participació dels alumnes en el procés de desenvolupament
curricular.
Contextualitzar els continguts a l’entorn on viu l’alumne.
Situar els alumnes davant les realitats ambientals locals i, a partir d’aquestes,
avançar cap a d’altres de regionals o globals.
Fomentar projectes, programes i estratègies educatives que integrin diverses
matèries curriculars i responguin a realitats i necessitats.
Proporcionar una consciència clara de la interdependència política, econòmica
i ecològica del món.
Tenir cura de la coordinació i cooperació efectiva entre les distintes matèries,
tot mantenint els seus marcs teòrics i metodològics.
Produir un canvi d’actituds, en la formació de valors, per conservar el medi
natural i/o urbà.
Produir el canvi del pensament "estic assabentat del que passa però no
m’interessa".
Consolidar els coneixements des d’infantil fins a la universitat per formar una
consciència sobre la necessitat d’un desenvolupament sostenible per a la
preservació del medi ambient.
Per portar aquests objectius a la pràctica es pot:
Fer un PCC ambiental o ambientalitzar el PCC.
Elaborar uns crèdits de síntesi que plantegin problemes actuals:
o És sostenible la nostra ciutat?
o Pot augmentar el consum per individu indefinidament?
o Les guerres al món actual, què les provoca?
o Els esports i el medi...
CAPÍTOL IV.pdf 32CAPÍTOL IV.pdf 32 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
119
Elaborar uns crèdits variables que intentin estudiar situacions reals on es
puguin prendre decisions que portin a actuacions.
Donar més importància de la que avui es dóna als continguts d’actituds valors
i normes.
Plantejar una matèria comuna al batxillerat on s’estudiïn els recursos de la
terra, els conflictes generats per la seva possessió, i l’impacte generat per la
seva extracció.
Gestionar el centre coherentment amb els principis i valors del
desenvolupament per a la sostenibilitat, tant en els consums com en les
relacions humanes.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
1. Es coordina el professorat a l’hora de plantejar les programacions?
2. Partim i treballem a partir dels coneixements previs de l’alumnat?
3. Emprem la metodologia adient per estimular el pensament crític i l’acció
responsable?
CAPÍTOL IV.pdf 33CAPÍTOL IV.pdf 33 29/1/2007 11:41:5829/1/2007 11:41:58
120
IV. 11
PROCÉS FLEXIBLE I ADAPTABLE A LA REALITAT PRÒPIA DEL CENTRE
Ferran Aguilera Puentes
IES Lluís de Peguera, Manresa
Com entenem la característica?
L’ambientalització curricular, com molts altres aspectes que afecten l’educació de les
persones, no pot basar-se en una pauta única, vàlida per a qualsevol entorn o
circumstància. Entorns diferents requereixen respostes o estratègies diferents. Les
característiques de l’alumnat, de les famílies i de l’entorn sociocultural, les
dinàmiques i el grau de conscienciació del professorat poden variar enormement d’un
lloc a l’altre. Qualsevol tipus de mesura, d’acció, serà poc eficaç si abans no s’ha
creat un clima favorable a l’ambientalització curricular. Per això, és imprescindible
crear ponts de diàleg, de bona comunicació, de col·laboració, sense receptes
màgiques. No importen tant, en un primer moment, les accions concretes com la
creació d’un clima propici i l’establiment, en la mesura del possible, d’un clima
general de consciència cívica. En un entorn de consciència cívica es podrà avançar
més ràpidament que en entorns on sigui necessari afermar les seves bases. No
importa tant la velocitat del progrés com el fet de fer passes endavant prou fermes
per evitar el retrocés sobtat o l’abandó.
Ningú no està més capacitat per avaluar la situació del centre i l’estratègia a seguir
que les persones del centre mateix, en especial l’equip directiu, o un grup de
professorat dinamitzador en complicitat amb l’equip directiu. Aquí tampoc no es pot
donar una recepta única.
Les administracions educatives, per la seva banda, tenen la responsabilitat de donar
als centres les facilitats per fer possible aquesta tasca i d’evitar que recaiguin sobre
el professorat noves responsabilitats que puguin ser interpretades com una càrrega
afegida, poc engrescadora.
Com la podem treballar a la pràctica?
Una auditoria ambiental, que ha de precedir qualsevol tipus d’actuació, sembla
l’element necessari previ per a qualsevol tipus de programa d’acció. No només cal
tenir una idea clara de la major o menor presència dels temes ambientals, en sentit
ampli, en el currículum, sinó també del grau d’implicació del professorat i de
CAPÍTOL IV.pdf 34CAPÍTOL IV.pdf 34 29/1/2007 11:41:5929/1/2007 11:41:59
121
participació en la gestió, el grau de participació de l’alumnat en la presa de decisions
del centre, a través del Consell Escolar o del Consell de Delegats, per exemple, el
grau de compromís de l’AMPA, la participació de les famílies en aquesta o en la vida
del centre, etc.
De la mateixa manera, cal tenir consciència clara del possible grau de suport o
implicació de l’Administració, sobretot de l’Administració més propera, la local, i
d’altres entitats o organismes de l’entorn.
Tot i així, l’element fonamental per a l’èxit de qualsevol proposta serà la participació
del professorat. És necessari comptar almenys amb un equip de professors i
professores capaç de fer propostes i de dinamitzar la resta del claustre, amb la
implicació o amb el suport explícit de l’equip directiu, més enllà de la lògica
aprovació dels projectes per la majoria del claustre i del Consell Escolar.
L’estructura compartimentada del professorat dels centres de secundària, isolat
moltes vegades en departaments o en equips docents que treballen de manera
aïllada, no afavoreix l’adopció de mesures de centre coherents, per molt que estiguin
reflectides en la documentació oficial o aprovada. Per això, probablement caldrà
buscar altres sistemes d’organització basats, per exemple, en el treball per
comissions, cadascuna d’elles centrada en un aspecte del centre a millorar o en un
projecte a dur a terme: ambientalització, però també convivència, festes, tutoria, o
qualsevol altre aspecte que el centre valori com a oportú.
Cap projecte no serà efectiu si l’alumnat, o la major part de l’alumnat no se’l fa seu.
Cal treballar primer de tot els valors de compromís i de participació democràtica. El
Consell de Delegats pot ser una eina útil de participació, d’aprenentatge en
democràcia, i engrescador, en la mesura que els alumnes puguin fer propostes, des
de la seva òptica, i sentir les actuacions com a seves. Els delegats o delegades poden
fer un paper fonamental en la dinamització dels seus grups-classe, en la discussió
d’idees i actuacions, i en la presa de decisions i compromisos per consens. Per
aconseguir això caldrà, evidentment, una estratègia d’organització del Consell de
Delegats.
Existeix alguna experiència de Consells de Delegats que es reuneixen periòdicament
amb la participació fixa de professors i d’algun representat de l’associació de pares i
mares o, fins i tot, del personal d’administració i serveis per a temes puntuals.
Cadascú fa aportacions des dels seus interessos i des del seu punt de vista. Les
propostes i els acords que hi neixen comprometen el centre amb més força que les
iniciatives que neixen, per exemple, unilateralment del claustre del professorat o
d’un grup de treball amb escassa participació de l’alumnat, cosa que fa molt difícil la
circulació posterior de la informació, el compromís i la implicació.
CAPÍTOL IV.pdf 35CAPÍTOL IV.pdf 35 29/1/2007 11:41:5929/1/2007 11:41:59
122
Hi poden haver tantes fórmules com centres, i per això és molt important una
diagnosi o avaluació inicial de la situació, de les possibilitats en el futur immediat, i
una avaluació periòdica del procés i dels resultats obtinguts en relació amb les
expectatives.
Preguntes de reflexió sobre la característica:
1. El claustre de professorat del centre coneix els projectes que es duen a terme i els
sent com a seus? Què es podria fer per millorar la situació?
2. L’alumnat sent el centre com a seu? Es preocupa pel que hi succeeix? Quines
iniciatives es podrien posar en pràctica per augmentar el seu grau de participació i
de compromís?
3. Existeix una comunicació fluïda amb els representats de les famílies?
4. I amb les administracions i entitats locals?
CAPÍTOL IV.pdf 36CAPÍTOL IV.pdf 36 29/1/2007 11:41:5929/1/2007 11:41:59
123
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
124
CAPÍTOL V
En aquest capítol es presenten els resultats sobre la
identificació d’estratègies per a l’ambientalització curricular,
coherents amb la caracterització definida. Aquestes
estratègies han de facilitar la connexió entre el marc teòric i
la pràctica educativa.
CAPÍTOL V.pdf 1CAPÍTOL V.pdf 1 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
126
CAPÍTOL V
IDENTIFICACIÓ D’ESTRATÈGIES PER A L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR
El procés per treballar la identificació d’estratègies es va dur a terme en el 2n i 3r
seminaris i es va estructurar de la manera que tot seguit es comenta.
En el 2n Seminari:
Realització d’un taller: “L’educació per a la sostenibilitat a l’escola: una
aproximació global”, conduït per la Dra. Daniella Tilbury, directora de
l’Australian Research Institute in Education for Sustainability (ARIES).
L’objectiu del taller era reflexionar, tant de manera individual com col·lectiva,
sobre les perspectives i visions d’una escola sostenible, per tal de fer una
aproximació a les possibles estratègies per a una ambientalització curricular.
Sessió de treball plenària, conduïda pel GRECA, a partir de les idees de la
Dra. Lucie Sauvé, L’Education relative à l’environnement (2001), directora de
la Càtedra d’Educació Ambiental de la Universitat del Quebec, a Mont-real
(ANNEX 5-Capítol V).
El procés de treball utilitzat consisteix, novament, en diferents fases d’acció. En
primer terme, a partir de grups es discuteix, es reflexiona i s’identifiquen diverses
estratègies per promoure i incorporar una ambientalització curricular als centres
docents.
El proper pas a seguir, una sessió plenària, ofereix la possibilitat que tothom,
conegui les diferents propostes elaborades per tots els grups de treball. Aquest
procediment possibilita compartir els coneixements, i contrastar les diverses
aportacions realitzades des dels diferents punts de vista, com també les estratègies
curriculars compartides.
Aquest treball genera un primer document sobre estratègies, que serà el document
base que caldrà discutir en els centres docents. Es presenta a continuació:
ELEMENTS CLAU EN LA IDENTIFICACIÓ D’ESTRATÈGIES PER A
L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR:
Distinció entre estratègies d’aula, de centre i polítiques
Projecte curricular de centre ambiental elaborat per tots els
departaments
CAPÍTOL V.pdf 2CAPÍTOL V.pdf 2 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
127
Creació de comissions específiques
Intercanvi entre tota la comunitat educativa
Creació d’una cultura normalitzadora d’avaluació
Creació de xarxes de participació
Pla de sortides en continguts mediambientals
Creació, previsió i assignació de recursos
Compromís en la gestió i actuació dels centres
Treball per projectes
Formació i assessorament del professorat
Col·laboració de les institucions
Treball cooperatiu i participatiu
El 3r Seminari (Campelles, el Baell, 3 i 4 de novembre de 2005) s’inicia amb una
sessió de treball plenària, conduïda pel GRECA a l’entorn dels criteris de qualitat
envers l’educació ambiental per a la sostenibilitat, i es fa una adaptació resumida
d’un document recent: Quality Criteria for ESD-Schools. Guidelines to enhance the
quality of Education for Sustainable Development. Breiting, S.; Mayer, M.;
Mogensen, F. (2005). Viena, Àustria: Austrian Federal Ministry of Education, Science
and Culture: Environmental Education Affairs (ANNEX 6-Capítol V).
Aquest inici permet als participants resituar-se de nou en el projecte que s’està
realitzant i els ofereix més elements de reflexió i de possible discussió.
En sessió plenària cada participant exposa els resultats de la discussió del document
base en els centres educatius. Es procedeix a una concreció d’estratègies per a
l’ambientalització curricular generada a partir de les anàlisis i interpretacions de cada
centre.
Aquestes estratègies es van categoritzar en estratègies pedagògiques (de centre i
d’aula) i estratègies polítiques, ja que en el decurs del debat una de les idees
dominants era que en parlar d’estratègies aquests dos grups són interdependents i
han d’interaccionar perquè aquestes siguin realment eficaces.
Així doncs, s’arriba a elaborar el següent document vertebrador en relació amb les
estratègies per a una ambientalització curricular:
CAPÍTOL V.pdf 3CAPÍTOL V.pdf 3 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
128
ESTRATÈGIES PER A L’AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR ALS CENTRES
DOCENTS
ESTRATÈGIES PEDAGÒGIQUES
_______________________________________________
De centre:
Crear un sentiment de pertinença a la comunitat educativa.
Els documents estratègics de centre han d’incloure l’ambientalització
curricular.
Crear una Comissió d’Educació per a la Sostenibilitat i establir espais
temporals per al seu funcionament.
Establir i disposar d’espais i de temps que afavoreixin la participació i
coordinació dels diferents estaments educatius.
Coordinar els diferents departaments i primària i secundària.
Promoure una autèntica interdisciplinarietat entre la comunitat
educativa per afavorir la consciència i els hàbits de sostenibilitat
(seminaris, conferències, activitats de formació conjunta, trobades i
sortides lúdiques, debats, diades mediambientals, etc., i els treballs per
projectes, crèdits de síntesi i treballs de recerca enfocats vers la
sostenibilitat).
Establir instruments, criteris i indicadors d’avaluació, valoració i millora
de l’educació ambiental per a la sostenibilitat.
Crear xarxes de participació/implicació de la comunitat educativa.
Difondre les activitats d’educació ambiental per a la sostenibilitat.
Difondre les dades i els resultats de la gestió sostenible del centre.
Definir un pla de sortides que impliqui un treball globalitzat.
Preveure i assignar recursos.
Acordar prioritzacions en el marc de la sostenibilitat de manera
consensuada.
CAPÍTOL V.pdf 4CAPÍTOL V.pdf 4 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
129
D’aula:
Introduir en el currículum (segon i tercer nivell de concreció) de temps
i espais per treballar l’educació per a la sostenibilitat.
Potenciar el treball cooperatiu.
Donar pes a l’autoavaluació.
Treballar la realitat propera: pensar globalment i actuar localment.
Potenciar el compromís d’actuacions en la vida quotidiana, tant dins
com fora del centre.
Crear i adaptar recursos.
Utilitzar tècniques assertives.
Potenciar el treball per projectes.
ESTRATÈGIES POLÍTIQUES
___________________________________________
Priorització de l’educació per a la sostenibilitat.
Inclusió de l’educació ambiental per a la sostenibilitat en el disseny
curricular. Aprofundiment en l’ambientalització del currículum i
supervisió de l’acompliment d’aquesta ambientalització (llibres de text,
recursos didàctics...).
Inclusió d’objectius terminals i competències bàsiques de
sostenibilitat.
Aportació de recursos i mitjans econòmics i humans.
Reconeixement professional i d’hores lectives.
Formació i assessorament continus del professorat.
Assessoria tècnica externa del professorat.
Col·laboració d’entitats amb els centres docents, en especial les
administracions locals.
Seguiment i avaluació (inspecció).
Coordinació entre les diferents administracions.
CAPÍTOL V.pdf 5CAPÍTOL V.pdf 5 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
130
La identificació d’estratègies porta a avançar en la connexió entre el marc teòric
general i la pràctica educativa quotidiana. Aquesta relació d’estratègies ha de ser
prou flexible i adaptable per poder contextualitzar-se a la realitat de cada centre.
Aquesta identificació és un primer pas en la concreció de l’ambientalització curricular
en la pràctica educativa de cada dia, però cal un treball important per incorporar
aquestes estratègies i integrar-les en la realitat de cada centre. En aquest sentit, el
compromís i la implicació de la comunitat educativa, juntament amb una bona
comunicació i coordinació amb les administracions, són essencials.
CAPÍTOL V.pdf 6CAPÍTOL V.pdf 6 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
131
ANNEX 5
SAUVÉ, Lucie (dir.) (2001). L’education relative à l’environnement. École et
communauté : une dynamique constructive. Guide de practique et de
formation. Mont-real: Hurtubise HMH.
Adaptació a càrrec del Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental, Universitat de Girona
UN PROCÉS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
(i plantejament d’estratègies per a l’ambientalització curricular...)
IMAGINEM UNA ESCOLA...
Imaginem una escola que s’obre a les realitats del medi de vida i que
interactua amb la comunitat que l’envolta.
L’ensenyant acompanya els alumnes per tal que adquireixen sabers
pertinents, que els siguin significatius i que els ajudin a viure millor en el seu medi
de vida, a donar valor a la seva cultura i a obrir-se al món.
En aquesta escola, els alumnes, els ensenyants, els pares i mares i els
altres membres de la comunitat aprenen junts, els uns dels altres, i treballen
col·lectivament per millorar o per mantenir la qualitat de les condicions de vida del
seu medi.
NO UNA ESCOLA ARTIFICIAL...
Una escola com aquesta no és una illa artificial isolada de la resta del món ni una
guarderia on els joves esperen la seva entrada a la veritable vida.
No és una caixa de coneixements abstractes, no contextualitzats.
Forma part d’un medi de vida on els infants són actors enterament, en la mesura
de llurs capacitats de comprensió i d’acció. Tenen necessitat de ser acompanyats
per ensenyants i per pares i mares que creuen en ells.
CAPÍTOL V.pdf 7CAPÍTOL V.pdf 7 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
132
UNA ESCOLA QUE TREBALLA L’EDUCACIÓ AMBIENTAL...
Entre les realitats del medi de vida a les quals l’escola ha d’obrir-se, hi ha les que
es refereixen a la nostra relació amb el medi.
Per a l’ensenyant, l’educació ambiental és un dels reptes a posar de relleu.
S’entén l’educació ambiental com aquella que s’interessa en la xarxa de
relacions que existeixen entre les persones, el seu grup social i els elements
naturals i transformats del seu medi de vida.
4 etapes d’un procés d’educació ambiental:
El medi, el meu lloc de vida
El medi, una xarxa de relacions
El medi, problemes a resoldre
El medi, projectes per a la meva comunitat
El medi, el meu lloc de vida:
La primera etapa d’una educació ambiental és el redescobriment del
propi lloc de vida.
Es tracta d’explorar el barri o el poble, a través d’itineraris, jocs o
enquestes, per tal de caracteritzar els seus components naturals, socials i culturals
i copsar la influència recíproca d’aquests elements.
Explorant el lloc de vida, es descobreix també un mateix i s’aprèn a
conèixer millor la gent que ens envolta: quines són les nostres interaccions amb
aquest medi?
És important desenvolupar un sentiment de pertinença al lloc per tal
d’inserir-hi el sentit de la responsabilitat.
El medi, una xarxa de relacions:
La segona etapa és la presa de consciència de la xarxa de relacions entre
els elements del medi, i entre aquests elements i un mateix, com a individu i grup
social.
És l’etapa d’adquisició de coneixements sobre aquestes interaccions:
CAPÍTOL V.pdf 8CAPÍTOL V.pdf 8 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
133
(i) coneixements d’ordre “eco-lògic” (sobre la nostra “casa de vida”);
(ii) coneixements d’ordre “eco-econòmic” (en relació amb les nostres relacions
d’explotació, de consum i de gestió dels recursos de la nostra “casa de vida”).
Es tracta de desenvolupar un pensament sistèmic i global, per tal de
prendre decisions en la resolució de problemes o per desenvolupar projectes
relatius al medi.
El medi, problemes a resoldre:
L’exploració del medi de vida i el desenvolupament de coneixements sobre
les relacions entre els elements d’aquest medi porten a descobrir i a diagnosticar
situacions-problema.
El desenvolupament del pensament crític i la construcció de valors són dos
aspectes bàsics en aquest punt del procés.
El medi, projectes per a la meva comunitat:
L’educació ambiental no és únicament reactiva, centrada en la resolució de
problemes.
Aquesta pot ser també proactiva, orientada cap a projectes de millora de la
qualitat del medi de vida.
Es proposa el desenvolupament de competències en matèria de gestió de
projectes socioambientals.
Ecodesenvolupament: desenvolupament comunitari; desenvolupament local
o bioregional; desenvolupament responsable.
Algunes estratègies pedagògiques
• El treball cooperatiu
• L’apropament comunitari
• Cerca de col·laboracions, partenaires
• Estudis de cas
• Joc de rols
• Resolució de problemes
• Mètode de projectes
CAPÍTOL V.pdf 9CAPÍTOL V.pdf 9 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
134
• Comunitat d’aprenentatge
Algunes estratègies més concretes
el treball de camp
l’itinerari d’observació i d’interpretació (observació directa)
l’itinerari ambiental (observació directa)
l’enquesta per qüestionari
l’enquesta per entrevista
l’anàlisi documental
els contes (el simbolisme i la moral)
les històries de vida en relació amb el lloc, el medi
la discussió en grup
el diari (considerat una estratègia i una eina de treball)
Dimensions educatives inherents a un procés d’educació ambiental,
citades per L. Sauvé
Interdisciplinarietat i “diàleg de sabers”
Pensament crític
Educació dels valors ambientals
Educació per a la democràcia, dimensió central de l’educació per a la
ciutadania
Educació per al desenvolupament
CAPÍTOL V.pdf 10CAPÍTOL V.pdf 10 29/1/2007 11:41:2329/1/2007 11:41:23
135
ANNEX 6
BREITING, S.; MAYER, M.; MOGENSEN, F. (2005). “Quality Criteria for ESD-
Schools. Guidelines to enhance the quality of Education for Sustainable
Development”. Austrian Federal Ministry of Education, Science and Culture,
Environmental Education Affairs.
Síntesi preparada i presentada pel Grup de Recerca en Educació Científica
i Ambiental, Universitat de Girona
Criteris de qualitat envers l’educació ambiental per al desenvolupament
sostenible:
No és cap eina per al control de qualitat, sinó una oportunitat de millora
qualitativa de caràcter participatiu.
Criteris de qualitat: ofereixen orientació i inspiració
_________________________________________________________________
L’educació ambiental per al desenvolupament sostenible com a agent de canvi:
És necessària la participació de tots els agents implicats a fi d’introduir-se a la
cultura de la complexitat, en l’ús del pensament crític.
Aquest model d’escola no està dominat per estructures jeràrquiques tradicionals,
sinó per xarxes dinàmiques i exigències de cooperació local i global.
Escola com a organització d’aprenentatge.
Importància en el treball de camp.
Canvis i resultats considerats com les eines d’aprenentatge.
Compartint experiències
A partir d’un estudi realitzat a diferents països d’Àsia i Amèrica, es van recollir
informacions sobre quins criteris implícits i explícits s’utilitzaven per definir i avaluar una
ecoescola i l’ecodesenvolupament escolar i quins eren els seus escenaris.
CAPÍTOL V.pdf 11CAPÍTOL V.pdf 11 29/1/2007 11:41:2429/1/2007 11:41:24
136
Organització dels criteris de qualitat
1. Criteris de qualitat relatius a la qualitat d’ensenyament i els processos
d’aprenentatge:
Àrees:
- Ensenyament–aprenentatge
- Resultats visibles a l’escola i la comunitat local
- Perspectives de futur
- Cultura de la complexitat
- Pensament crític
2. Criteris de qualitat relatius a la política i l’organització escolar:
Àrees:
- Política i planificació escolar
- Clima escolar
3. Criteris de qualitat relatius a les relacions externes de l’escola:
Àrees:
- Cooperació comunitària
- Xarxes i associacions
L’educació ambiental per al desenvolupament sostenible com a procés
interactiu:
Aquests criteris i àrees no són independents, sinó que se superposen i i
interactuen, i tampoc són tancats, sinó que s’hi poden afegir criteris nous o revisats.
Participació activa
No hi ha vies preestablertes que condueixin al desenvolupament sostenible: aquest
viatge és l’objectiu que perseguim.
Criteris de qualitat en l’àrea d’ensenyament-aprenentatge
CAPÍTOL V.pdf 12CAPÍTOL V.pdf 12 29/1/2007 11:41:2429/1/2007 11:41:24
137
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
138
CONCLUSIONS I PROSPECTIVA DE TREBALL
El procés de treball i de recerca ha portat a l’assoliment dels objectius plantejats en
el projecte. Al final d’aquest procés es pot afirmar que:
S’ha consensuat què s’entén per ambientalització curricular de l’ensenyament
obligatori.
S’ha caracteritzat aquesta ambientalització curricular.
S’ha interpretat i aprofundit en cada una de les característiques per tal d’elaborar
una explicació detallada, oferir vies i exemples per dur-les a la pràctica, i plantejar
qüestions que ens poden orientar en la valoració de cada una de les característiques
i el seu nivell d’integració en el currículum.
S’han identificat estratègies per a l’ambientalització curricular, coherents amb la
caracterització definida, que facilitaran la connexió entre el marc teòric i la pràctica
educativa.
El procés i metodologia utilitzats han vetllat sempre per respectar la diversitat de
contextos i realitats, per ser rigorosos en els plantejaments i debats, i per treballar
dins els corrents internacionals de l’educació per a la sostenibilitat. Els documents i
materials produïts són fruit de la interdisciplinarietat, la reflexió, el debat, la
cooperació, la investigació, la responsabilitat i l’acció.
Aquest treball, a partir de metodologies participatives i col·laboratives, també ha
sofert el seu propi procés d’aprenentatge i d’autoregulació, de manera que s’ha anat
progressant en el desenvolupament i el creixement, tant en la metodologia de treball
com en els continguts disciplinaris del projecte.
De la valoració dels participants en el projecte es fa palès, com a punts forts, que:
l’estructuració, organització i metodologia emprada han estat adequades per
assolir els objectius fixats;
es considera molt positiva la participació d’experts que aporten noves
perspectives i coneixements, així com la presentació de documents teòrics
que han facilitat i orientat la feina, a la vegada que han donat rigor al treball.
S’ha assumit com a idea clau que una base teòrica és important per a una
pràctica eficient;
és motivadora, enriquidora i eficaç la col·laboració en un projecte comú
d’educadors dels diferents nivells: infantil, primària, secundària i universitat;
CONCLUSIONS.pdf 1CONCLUSIONS.pdf 1 28/12/2006 12:57:0428/12/2006 12:57:04
139
així com el fet d’incorporar participants de l’Administració i d’entitats que
treballen en el mateix àmbit;
l’experiència de treball s’ha viscut, per part de tots els participants, com un
procés autoformatiu real i com un procés de clarificació conceptual i de
construcció de coneixement;
s’està d’acord que cal fer un esforç per difondre els resultats obtinguts, tant
en l’àmbit de cada centre com en relació amb les institucions i la comunitat
acadèmica. S’és conscient d’haver avançat en un àmbit que no estava massa
definit encara, i que ha de contribuir a la consecució d’una escola sostenible.
La difusió i la transferabilitat dels resultats és una tasca que no es pot
ometre.
Una idea que sorgeix reiteradament en la valoració és que cal treballar per superar
algunes limitacions que tenen els mestres i professors per poder participar
plenament en aquests tipus de projectes. S’opina que les condicions de participació
han de tenir el suport de l’Administració educativa: oferir temps dins l’horari lectiu
per treballar en el projecte; trobar les vies per establir les substitucions en els
centres educatius dels professionals participants en els seminaris; i tenir ben definits
l’acreditació i el reconeixement de la participació en aquest tipus de treball com a
formació.
Es vol destacar que dins el nucli del grup de treball s’han generat qüestions noves i
importants:
la caracterització i les estratègies ens permeten conèixer el nivell
d’ambientalització curricular dels centres educatius?
com podem treballar/incorporar aquestes idees als nostres centres?
com avaluarem el procés d’ambientalització curricular?
Un primer debat a l’entorn d’aquestes qüestions porta a reflexions com les següents:
s’ha d’aprofundir en el treball de les estratègies identificades i en el context
de cada centre;
cal revisar els documents estratègics dels centres en la perspectiva del nou
marc definit i en la perspectiva d’una ètica ambiental;
CONCLUSIONS.pdf 2CONCLUSIONS.pdf 2 28/12/2006 12:57:0428/12/2006 12:57:04
140
és important la implicació de l’equip directiu en els projectes
d’ambientalització curricular dels centres;
cal sensibilitzar i buscar la sintonia amb el claustre pel que fa a
l’ambientalització, ja que sovint són pocs els professionals que s’hi senten
compromesos.
I sobretot es generen reflexions i més preguntes a l’entorn d’aspectes d’avaluació de
l’ambientalització, com ara:
es poden definir indicadors per valorar el grau de sensibilització/satisfacció del
professorat i de l’alumnat?
com avaluar processos de canvi en valors i comportaments?
les preguntes que hem explicitat en cada característica, poden ser la base per
a una avaluació?
quin tipus d’avaluació és la més adequada?
quins instruments avaluatius cal emprar? Quins instruments cal elaborar?
quins referents caldria conèixer per orientar aquesta avaluació?
Tot plegat porta a plantejar un projecte de continuïtat basat, sobretot, en l’avaluació
de l’ambientalització curricular.
Atesa la necessitat d’entomar aquesta continuïtat, així com l’òptim nivell de treball i
de motivació aconseguits en el decurs del projecte, per iniciativa del GRECA (Ajut
ARCS 2005), i amb el suport dels departaments, es va organitzar un 4t Seminari
d’ambientalització curricular a les Planes de Son (3, 4 i 5 de maig de 2006).
En aquest Seminari es va presentar i valorar una proposta de Projecte de recerca de
l’avaluació de l’ambientalització curricular, que es realitzarà en properes fases de
treball.
CONCLUSIONS.pdf 3CONCLUSIONS.pdf 3 28/12/2006 12:57:0428/12/2006 12:57:04
141
PORTADETA + ISBN.pdf 1PORTADETA + ISBN.pdf 1 30/11/2006 11:13:1130/11/2006 11:13:11
142
Referències bibliogràfiques
ARBAT, E.; GELI, A. M. (ed.) (2002). Ambientalización Curricular de los Estudios
Superiores. Aspectos Ambientales de las Universidades. Girona: Universitat de
Girona - Red ACES.
BATLLORI, R. (2002). “La escala de análisis: un tema central en didáctica de la
geografía”. A: Iber, núm. 32, p. 6-18.
BATLLORI, R. (et al.) (2005). “Una aproximació al coneixement del medi natural,
social i cultural de l’educació primària a partir de la comprensió de la diversitat i la
pluriidentitat”. A: GARCIA RUIZ, C. (et al.) (ed.). Enseñar ciencias sociales en una
sociedad multicultural. Una mirada desde el Mediterráneo. Almeria: Asociación
Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales y Servicio de
Publicaciones de la Universidad de Almería, p. 421-432.
BREINTING, S.; MAYER, M.; MOGENSEN, F. (2005). “Quality Criteria for ESD-Schools.
Guidelines to enhance the quality of Education for Sustainable Development”.
Austrian Federal Ministry of Education, Science and Culture, Environmental Education
Affairs.
CARDINET, J. (1986). Evaluation scolaire et pratique. Brussel·les: De Boeck.
CASTELLS, M. (1998). La era de la información. Ed. Alianza.
CATLING, S. (1995). “Wider Horizons: the children’s charter”. A: Primary Geographer,
núm. 20, p. 4-6.
CUNNINGHAM, W. P.; SAIGO, B. W. (1999). Environmental Science: A Global Concern.
5a ed. EUA: WCB / McGraw-Hill.
FUNTOWICZ, S. O.; RAVETZ, J. R. (1993). Science for the post-normal age. Futures.
FUNTOWICZ, S. O.; RAVETZ, J. R. (1997). The Poetry of Thermodynamics. Futures.
GELI, A. M.; JUNYENT, M.; SÁNCHEZ, S. (ed.). Diagnóstico de la Ambientalización
Curricular de los Estudios Superiores. Girona: Universitat de Girona – Red ACES.
GIMENO SACRISTÁN, J. (1992). “La evaluación en la enseñanza”. A: GIMENO SACRISTÁN,
J.; PÉREZ GÓMEZ, A. I. Comprender y transformar la enseñanza. 10a ed. Madrid:
Morata, p. 334-397.
JUNYENT, M.; GELI, A. M.; ARBAT, E. (ed.) (2003). Ambientalización Curricular de los
Estudios Superiores. Proceso de Caracterización de la Ambientalización Curricular de
los Estudios Universitarios. Girona: Universitat de Girona – Red ACES.
MORIN, E.; KERN, A. B. (1993). Tierra- Patria. Ed. Kairós.
BIBLIOGRAFIA.pdf 1BIBLIOGRAFIA.pdf 1 30/11/2006 11:26:1830/11/2006 11:26:18
143
NADAL, I. (2002). “Lo cercano y lo lejano como criterio de ordenación de los
contenidos del currículo de ciencias sociales”. A: Iber, núm. 32, p. 29-40.
PAGÈS, J. (1998). “La formación del pensamiento social”. A: BENEJAM, P.; PAGÈS, J.
(coord.). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación
secundaria. 2a ed. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona/ Horsori, p. 151-168.
SAUVÉ, L. (dir.) (2001). L’éducation relative à l’environnement. École et
communauté: une dynamique constructive. Guide de practique et de formation.
Mont-real: Hurtubise HMH.
SCRIVEN, M. (1967). “The methodology of evaluation”. A: TYLER, R.; GAGNÉ, R.;
SCRIVEN, M. (ed.). Perspectives of curriculum evaluation. Chicago: Rand McNally.
STORM, M. (1995). “Resources for the study of distant places”. A: DE VILLIERS, M.
Developments in Primary Geography: Theory and Practice. Sheffield: Geographical
Association, p. 18-22.
TILBURY, D. (1995). “Environmental Education for Sustainability: defining the new
focus of environmental education in the 1990s”. A: Environmental Education
Research, 1 (2), p. 195-214.
UNESCO (2004). United Nations Decade of Education for Sustainable Development,
2005-2014. Draft International Implementation Scheme, octubre de 2004.
VILARRASA, A. (2002). “El medio del ciudadano del siglo XXI”. A: Iber, núm. 32, p.
41-49.
BIBLIOGRAFIA.pdf 2BIBLIOGRAFIA.pdf 2 30/11/2006 11:26:1830/11/2006 11:26:18
144
ANNEX
Primer Seminari (Palamós, 3 i 4 de març de 2005)
primer seminari.pdf 1primer seminari.pdf 1 28/12/2006 12:58:5828/12/2006 12:58:58
145
primer seminari.pdf 2primer seminari.pdf 2 28/12/2006 12:58:5928/12/2006 12:58:59
146
Segon Seminari
(l’Espluga de Francolí, 26 i 27 de maig de 2005)
segon seminari.pdf 1segon seminari.pdf 1 30/11/2006 11:28:5030/11/2006 11:28:50
147
segon seminari.pdf 2segon seminari.pdf 2 30/11/2006 11:28:5230/11/2006 11:28:52
148
Tercer Seminari (Campelles, 3 i 4 de novembre de 2005)
tercer seminari.pdf 1tercer seminari.pdf 1 30/11/2006 11:29:0330/11/2006 11:29:03
149
tercer seminari.pdf 2tercer seminari.pdf 2 30/11/2006 11:29:0530/11/2006 11:29:05
150
MonografiesUniversitàries
7L'ambientalització curricularen l'ensenyament obligatori:
una proposta de definició,caracterització i estratègies
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge
