Anatomia i Embriologia (20328) - upf.edu fileL’assignatura Anatomia Humana I és una matèria obligatòria de primer curs dels graus en Biologia i Medicina que consta de 7 crèdits

Curs 2011-2012

Anatomia i Embriologia (20328)

Titulació / Estudis: grau en Biologia Humana

Curs: primer

Trimestre: primer

Nombre de crèdits ECTS: 7

Hores de dedicació de l’estudiant: 175

Llengua o llengües de la docència: català i castellà

Professor: José Antonio Pereira

1. Presentació de l’assignatura

L’assignatura Anatomia Humana I és una matèria obligatòria de primer curs dels graus

en Biologia i Medicina que consta de 7 crèdits ECTS.

El professor responsable de l’assignatura és José A. Pereira Rodríguez. Col·laboren en

la docència: Jaime Jimeno Fraile, José Luis Macaya Pascual, Alex Merí Vived, Antonio

Molina Ros i Eulogio Pleguezuelos Cobo. La part d’embriologia és a càrrec de

Fernando Giráldez Orgaz i Cristina Pujades Corbi.

2. Competències a assolir en l’assignatura

Aquest programa pretén que l’estudiant adquireixi i/o treballi les competències

següents:

1. Competències generals o transversals

a) Instrumentals:

1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

2. Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.

3. Coneixement d’una llengua estrangera.

4. Coneixements d’informàtica relatius a l’àmbit d’estudi.

5. Capacitat de gestió de la informació.

6. Resolució de problemes.

b) Personals:

1. Treball en equip.

2. Habilitat en les relacions interpersonals.

3. Raonament crític.

4. Compromís ètic.

c) Sistèmiques:

1. Aprenentatge autònom.

2. Adaptació a noves situacions.

3. Motivació per la qualitat.

4. Sensibilitat cap a temes ambientals.

2. Competències específiques

Les competències específiques pròpies de l’assignatura que es desenvolupen són:

1. Assumir el llenguatge que permet orientar i localitzar els diferents

components del cos humà.

2. Conèixer la nomenclatura anatòmica i utilitzar-la correctament.

3. Reconèixer els mecanismes funcionals mitjançant els quals actua l’aparell

locomotor.

4. Conèixer els fonaments de l’embriologia general i els processos de formació

de l’aparell locomotor.

Aquesta no és l’única competència específica en què pot tenir utilitat l’aprenentatge de

l’anatomia i l’embriologia humanes. En menor grau també hi poden intervenir:

- Els valors professionals, les actituds, els comportaments i l’ètica.

- Les habilitats clíniques.

- Les habilitats de comunicació.

Objectius de l’aprenentatge

El programa de l’assignatura que presentem pretén assolir tres objectius generals

d’aprenentatge de manera que l’estudiant utilitzi els seus coneixements bàsics

d’anatomia i d’embriologia per a la seva activitat professional, per a l’aprenentatge

d’altres assignatures dels estudis i per a la transmissió del coneixement. Aquests

objectius són:

Nomenclatura: conèixer i utilitzar correctament la terminologia anatòmica és

fonamental per a les ciències biomèdiques, i és imprescindible per poder avançar

en l’enteniment d’altres disciplines relacionades, per a la comunicació entre els

professionals i per a l’aprenentatge a llarg termini.

Identificació: saber reconèixer les estructures del cos humà, tant en exploracions

d’imatge com durant l’exploració clínica i la realització de procediments mèdics,

quirúrgics i experimentals, és necessari per poder exercir correctament les

professions biomèdiques.

Descripció: utilitzar i comprendre les descripcions per poder transmetre

informació és fonamental durant la vida professional i, per tant, constitueix un

dels objectius d’aprenentatge bàsics de l’anatomia humana.

L’assoliment d’aquests objectius d’aprenentatge facilitarà el desenvolupament

d’habilitats imprescindibles per a tot bon professional de les ciències de la salut:

Comunicació: entendre i transmetre la informació de manera efectiva és

necessari per poder dur a terme qualsevol tasca assistencial i científica.

Localització: facilitat per identificar els òrgans humans tant en viu com en

imatges i aplicar aquest coneixement per a l’exercici professional. Per això és

fonamental l’estudi de l’anatomia en dues dimensions (tècniques d’imatge) i en

tres dimensions (dissecció).

Deducció: utilització del saber anatòmic per solucionar problemes relacionats

amb el diagnòstic i el tractament de les malalties, problemes científics i de

recerca.

Professionalisme: ètica, empatia i humanisme.

En finalitzar l’estudi de l’anatomia i l’embriologia humanes, els estudiants estaran

capacitats per:

1. Definir i diferenciar els diversos òrgans que formen part dels aparells i

sistemes del cos humà i les seves varietats anatòmiques més freqüents.

2. Descriure, utilitzant terminologia biomèdica, la morfologia, la localització i

les relacions anatòmiques dels òrgans humans.

3. Relacionar la morfologia dels òrgans amb la seva funció i estructura.

4. Identificar els components principals dels aparells i sistemes sobre mitjans

bidimensionals convencionals i en el subjecte anatòmic viu i cadàver.

5. Interpretar la terminologia biomèdica utilitzada habitualment en els llibres,

els treballs científics i les conferències.

6. Aplicar la terminologia biomèdica per comunicar-se amb altres companys de

professió.

7. Utilitzar el coneixement de l’anatomia per deduir i comprendre la

fisiopatologia de les malalties, les bases de les exploracions mèdiques i les

conseqüències dels tractaments mèdics, quirúrgics, físics, biològics i

genètics.

8. Deduir les conseqüències morfològiques i la fisiopatologia de les

malformacions congènites de l’organisme humà.

9. Identificar els problemes de salut relacionats amb el desenvolupament

embrionari.

10. Utilitzar el coneixement de l’anatomia i de l’embriologia per trobar

solucions a problemes clínics, científics o de recerca.

11. Disposar d’habilitat manual elemental a través de la dissecció que sigui útil

per desenvolupar les habilitats necessàries per a l’exploració i el tractament

de les malalties.

12. Adoptar una actitud respectuosa cap als companys i pacients que sigui útil

per a l’activitat professional.

3. Continguts

Programa teòric

PART 1. ANATOMIA GENERAL

Lliçó 1. Introducció a l’anatomia humana. Concepte i importància de l’anatomia.

Mètodes i fonts d’estudi. Parts de l’anatomia. Desenvolupament del programa de

l’assignatura.

Tipus de lliçó: teòrica.

Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Notes de la lliçó.

Hores: una hora presencial.

PART 2. EMBRIOLOGIA GENERAL

Lliçó 2. Gens, molècules i embrions. De l’embriologia a la biologia molecular i del

desenvolupament. Els processos bàsics del desenvolupament: creixement, especificació

regional i morfogènesi. Especificació i diferenciació cel·lular. Les fases del

desenvolupament embrionari humà.


Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Notes de la lliçó. Activitats no

presencials.

Hores: una hora presencial, dues hores d’activitats dirigides i d’estudi.

Lliçó 3. La fecundació. La fecundació: bases moleculars del reconeixement gamètic i

activació de l’òvul. Fusió del material genètic. La senyalització intracel·lular de la

iniciació de les respostes zigòtiques.


Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Animacions. Notes de la lliçó.

Activitats no presencials.


Lliçó 4. Del zigot a la gàstrula. La segmentació holoblàstica i rotacional en els

mamífers. La blàstula. La compactació i formació de la massa cel·lular interna dels

mamífers. Implantació. La gastrulació. Formació de l’embrió trilaminar. Els

mecanismes de la gastrulació. La generació de l’eix anteroposterior i dorsoventral:

l’estadi filotípic.





Lliçó 5. La formació dels òrgans. Estructura i desenvolupament dels somites. El

rellotge de generació dels somites. Notocordi i mesoderma paraxial. Diferenciació i

regionalització dels somites: Dermatomiòtom i esclerotomes. El sistema muscular

esquelètic. Miogènesi i la família MyoD. Osteogènesi.





PART 3. ANATOMIA DE L’APARELL LOCOMOTOR

3.1. GENERALITATS. EMBRIOLOGIA

Lliçó 6. Embriologia de l’aparell locomotor. Desenvolupament del sistema

esquelètic. Teixits precursors de l’aparell locomotor. Desenvolupament d’ossos i

cartílags. Desenvolupament de les articulacions. Desenvolupament del múscul

esquelètic. Desenvolupament de les extremitats. Desenvolupament del tronc.

Desenvolupament del cap. Malformacions congènites que afecten l’aparell locomotor.





Lliçó 7. Generalitats de l’aparell locomotor. Importància i característiques de

l’aparell locomotor. Ossos: generalitats i classificació. Articulacions: generalitats,

classificació i òrgans auxiliars. Músculs: generalitats, classificació, òrgans auxiliars.

Generalitats de l’aparell vascular i nerviós perifèric.


Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Animacions del moviment articular.

Notes de la lliçó. Activitats no presencials.


Lliçó 8. Generalitats dels sistemes vascular i nerviós perifèric. Importància i

característiques generals. Components del sistema nerviós perifèric. Nervis espinals i

cranials. Plexes nerviosos. Circulació major. Característiques de la circulació

d’aportació. Drenatge venós. Sistema limfàtic.



presencials.


3.2. ANATOMIA FUNCIONAL I APLICADA DEL MEMBRE SUPERIOR

Lliçó 9. Biomecànica articular de la cintura escapular i de l’espatlla. Articulació

esternoclavicular. Articulació acromioclavicular. Articulació escapulohumeral.

Moviments en conjunt de les articulacions de l’espatlla.


Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Clips de vídeo. Notes de la lliçó.



Lliçó 10. Biomecànica de l’articulació del colze. Articulació humeroradial.

Articulació humerocubital. Articulació radiocubital proximal. Articulació radiocubital

distal. Moviments del colze.





Lliçó 11. Biomecànica articular del canell, la mà i els dits. Articulació

radiocubitocarpiana. Articulacions dels ossos del carp. Articulacions

carpometacarpianes. Articulació trapeziometacarpiana. Articulacions

metacarpofalàngiques. Articulacions interfalàngiques.





Lliçó 12. Anatomia funcional de la cintura escapular. Músculs que actuen sobre la

cintura escapular. Integració dels moviments de la cintura escapular.




Hores: una hora no presencial, dues hores d’activitats dirigides i d’estudi.

Lliçó 13. Anatomia funcional del colze. Músculs del braç. Músculs de l’avantbraç que

actuen sobre el colze.





Lliçó 14. Anatomia funcional de l’avantbraç. Músculs de l’avantbraç que actuen

sobre les articulacions del canell i dels dits.





Lliçó 15. Anatomia funcional de la mà i dels dits. Musculatura pròpia de la mà.

Moviments de prensió i d’oposició.





Lliçó 16. Vascularització de l’extremitat superior. Artèria axil·lar. Artèria humeral.

Artèries radial i cubital. Arcs palmars. Venes de l’extremitat superior. Limfàtics de

l’extremitat superior.



presencials.

Hores: dues hores presencials, quatre hores d’activitats dirigides i d’estudi.

Lliçó 17. Nervis de l’extremitat superior. Plexe braquial. Territoris motors i sensitius

de l’extremitat superior. Trajecte dels nervis de l’extremitat superior.



presencials.

Hores: dues hores presencials, quatre hores d’activitats dirigides i d’estudi.

3.3. ANATOMIA FUNCIONAL I APLICADA DEL MEMBRE INFERIOR

Lliçó 18. Biomecànica articular de la cintura pelviana. Articulacions sacroilíaques.

Símfisi púbica. Articulació del maluc.





Lliçó 19. Biomecànica de l’articulació del genoll. Articulació femoropatelar.

Articulació femoromeniscal. Articulació meniscotibial. Articulació tibioperonea

proximal.





Lliçó 20. Biomecànica articular de turmell i peu. Articulació tibioperonea distal.

Articulació tibioperoneoastragalina. Articulacions del tars. Articulacions

tarsometatarsianes. Articulacions metatarsofalàngica. Articulacions interfalàngiques.





Lliçó 21. Anatomia funcional del maluc. Músculs que actuen sobre l’articulació

coxofemoral.




Hores: una hora no presencial, quatre hores d’activitats dirigides i d’estudi.

Lliçó 22. Anatomia funcional de la cuixa. Músculs que actuen sobre l’articulació del

genoll. Quàdriceps. Sartori. Bíceps femoral. Semimembranós. Semitendinós. Popliti.





Lliçó 23. Anatomia funcional de la cama. Músculs anteriors. Músculs peroneals.

Músculs posteriors.





Lliçó 24. Anatomia funcional del peu. Múscul extensor curt dels dits. Músculs de la

planta del peu. Anatomia funcional de la posició bípeda, de marxa i de cursa.





Lliçó 25. Vascularització de l’extremitat inferior. Artèria femoral. Artèria poplítia.

Artèria tibial anterior. Artèria tibial posterior. Artèries plantars. Artèria dorsal del peu.

Venes de l’extremitat inferior. Drenatge limfàtic.



presencials.


Lliçó 26. Nervis de l’extremitat inferior. Plexe lumbosacre. Territoris motors i

sensitius de l’extremitat inferior. Trajecte dels nervis de l’extremitat inferior.



presencials.


3.4. ANATOMIA FUNCIONAL I APLICADA DEL TRONC

Lliçó 27. Biomecànica de la columna vertebral toràcica i lumbar. Articulacions

entre les vèrtebres. Articulacions costovertebrals. Articulacions esternocostals.



presencials.


Lliçó 28. Anatomia funcional de la respiració. Diafragma. Músculs intercostals.

Musculatura accessòria.



presencials.


Lliçó 29. Anatomia funcional de la columna vertebral toràcica i lumbar.

Musculatura dels canals vertebrals.



presencials.


Lliçó 30. Anatomia funcional de les parets de l’abdomen. Classificació dels músculs

de l’abdomen. Músculs rectes. Oblic extern. Oblic intern. Transvers de l’abdomen.



presencials.


Lliçó 31. Canal inguinal. Importància. Parets del canal inguinal. Contingut.



presencials.


3.5. ANATOMIA FUNCIONAL I APLICADA DEL CAP I DEL COLL

Lliçó 32. Articulacions dels ossos del crani. Generalitats del crani. Sinartrosi. Punts

antropomètrics. Articulació temporomandibular.



presencials.


Lliçó 33. Biomecànica de la columna cervical. Articulació occipito-atlanto-axoidea.

Articulacions del raquis cervical inferior.



presencials.


Lliçó 34. Músculs del cap. Generalitats. Músculs de la masticació.



presencials.


Lliçó 35. Músculs del cap. Músculs de la mímica.



presencials.


Lliçó 36. Anatomia funcional del coll. Músculs del coll. Musculatura del clatell.



presencials.


Lliçó 37. Vascularització i innervació de cap i coll. Artèria caròtida comuna. Artèria

caròtida externa. Artèria caròtida interna. Vena jugular externa. Venes jugulars

anteriors. Vena jugular interna. Limfàtics del cap i del coll. Plexe cervical.



presencials.


PROGRAMA DE SEMINARIS I ACTIVITATS

Seminari 1. Nomenclatura anatòmica. Bases de la nomenclatura anatòmica. Posició

anatòmica. Eixos i plans. Terminologia anatòmica comuna.

Tipus de lliçó: seminari.

Materials i activitats: supòsits pràctics. Lectura d’un article científic i d’un capítol del

llibre de text. Test d’avaluació.

Hores: una hora de seminari presencial, dues hores d’activitats dirigides, d’estudi i

d’avaluació.

Seminari 2. Nomenclatura d’embriologia. Terminologia embriològica comuna.

Termes embriològics de l’aparell locomotor.

Tipus de lliçó: seminari no presencial.

Materials i activitats: article científic. Capítol de llibre de text. Test d’avaluació.

Hores: una hora d’activitat dirigida, dues hores d’estudi i d’avaluació.

Seminari 3. Anatomia de superfície. Regions anatòmiques


Materials i activitats: plantejament i resolució de problemes. Test d’avaluació.

Hores: una hora de seminari, una hora d’activitat dirigida, dues hores d’estudi.

Seminari 4. Principis de radiologia


Materials i activitats: notes de la lliçó. Estudi d’imatges radiològiques.

Hores: una hora de seminari.

Seminari 5. Sala de dissecció


Materials i activitats: presentació per companys d’altres cursos. Qüestionari d’ansietat.

Visita a la sala de dissecció. Comentari de grup.

Hores: una hora de seminari.

Seminari 6. Músculs de l’extremitat superior. Sistemàtica de l’estudi dels músculs.

Característiques dels grups musculars de l’extremitat superior.


Materials i activitats: objectius i notes de la lliçó. Presentació en PowerPoint. Test

d’avaluació.

Hores: una hora de seminari i tres hores d’estudi i d’avaluació.

Seminari 7. Anatomia clínica de l’extremitat superior. Bases anatòmiques de

l’exploració de l’extremitat superior. Identificació dels relleus anatòmics. Exploració de

la mobilitat articular. Llocs d’interès per a la cirurgia i les puncions.

Tipus de lliçó: seminari / pràctica.

Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Objectius i notes de la lliçó.

Identificació sobre models anatòmics. Autoexploració. Supòsits pràctics. Confecció

d’informe de grup.

Hores: una hora de seminari, dues hores d’activitats dirigides i quatre hores d’estudi.

Seminari 8. Músculs de l’extremitat inferior. Sistemàtica de l’estudi dels músculs.

Característiques dels grups musculars de l’extremitat inferior.



d’avaluació.


Seminari 9. Anatomia clínica de l’extremitat inferior. Bases anatòmiques de

l’exploració de l’extremitat inferior. Identificació dels relleus anatòmics. Exploració de

la mobilitat articular. Llocs d’interès per a la cirurgia i les puncions.

Tipus de lliçó: teòrico-pràctica.

Materials i activitats: presentació en PowerPoint. Objectius i notes de la lliçó.

Identificació sobre models anatòmics. Autoexploració. Supòsits pràctics. Confecció

d’informe de grup.


Seminari 10. Músculs del tronc. Sistemàtica de l’estudi dels músculs. Característiques

dels grups musculars del tronc. Canal inguinal.

Tipus de lliçó: pràctica.


d’avaluació.


Seminari 11. Anatomia clínica del tronc. Bases anatòmiques de l’exploració del tronc.

Identificació dels relleus anatòmics. Exploració de la mobilitat articular. Llocs d’interès

per a la cirurgia i les puncions.


Materials i activitats: objectius i notes de la lliçó. Identificació sobre models anatòmics.

Autoexploració. Supòsits pràctics. Confecció d’informe de grup.


Seminari 12. Músculs del cap. Sistemàtica de l’estudi dels músculs. Característiques

dels grups musculars del cap.


Materials i activitats: objectius i notes de la lliçó. Presentació en PowerPoint.

Hores: una hora de seminari i tres hores d’estudi.

Seminari 13. Anatomia clínica del cap i del coll. Bases anatòmiques de l’exploració

del cap. Anatomia de superfície i per palpació. Identificació de punts clau. Bases

anatòmiques de l’exploració del coll. Anatomia de superfície i per palpació.

Identificació de punts clau. Pols carotidi. Llocs d’interès per a les puncions.


Materials i activitats: objectius i notes de la lliçó. Identificació sobre models anatòmics.

Autoexploració. Supòsits pràctics.

Hores: una hora d’activitats dirigides i dues hores d’estudi.

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES

Pràctica 1. Embriologia general


Materials i activitats: preparacions per a microscòpia òptica.

Hores: dues hores d’activitats dirigides, dues hores d’estudi individual.

Pràctica 2. Osteologia de la cintura escapular. Clavícula i escàpula.


Materials i activitats: notes de la lliçó.

Objectius de la pràctica: estudi d’ossos i esquelets. Avaluació contínua.

Hores: una hora activitats dirigides, una hora d’estudi.

Pràctica 3. Osteologia del braç. Húmer.




Hores: una hora d’activitats dirigides, una hora d’estudi.

Pràctica 4. Osteologia de l’avantbraç i de la mà. Cúbit i radi.





Pràctica 5. Anatomia radiològica de l’extremitat superior. Radiologia simple.

Correlació de talls anatòmics amb TAC i RMN.


Materials i activitats: notes de la lliçó. Radiologia simple. TAC i RMN. Informes

radiològics. Ensenyament assistit per ordinador. Avaluació contínua.

Hores: una hora de seminari, una hora d’activitats dirigides, una hora d’estudi.

Pràctica 6. Anatomia topogràfica de l’espatlla i del braç. Regió axil·lar. Regió

deltoïdal. Regió escapular. Articulació escapulohumeral. Regions anterior i posterior del

braç. Articulació del colze.


Materials i activitats: notes de la lliçó. Preparacions de dissecció. Exercicis de

reconeixement d’estructures. Dissecció de les regions de l’espatlla. Avaluació contínua.

Hores: dues hores de dissecció, dues hores d’estudi.

Pràctica 7. Anatomia topogràfica de l’avantbraç i de la mà. Regions anterior i

posterior de l’avantbraç. Fossa del colze. Canal del pols. Tabaquera anatòmica.

Corredores osteofibroses del carp. Regió tènar. Regió hipotènar. Regió palmar mitjana.

Túnel carpià. Dors de la mà.



reconeixement d’estructures. Dissecció de les regions de l’avantbraç. Avaluació

contínua.


Pràctica 8. Osteologia de la cintura pelviana i de la cuixa. Coxal. Sacre. Pelvis en

conjunt. Fèmur. Ròtula.




Hores: dues hores d’activitats dirigides, dues hores d’estudi.

Pràctica 9. Osteologia de la cama i del peu. Tíbia, peroné.





Pràctica 10. Anatomia radiològica de l’extremitat inferior. Radiologia simple.

Correlació de talls anatòmics amb TAC i RMN.





Pràctica 11. Anatomia topogràfica del maluc, de la cuixa i del genoll. Regió glútia.

Regió crural. Articulació coxofemoral. Triangle femoral. Regió quadricipital. Regió

obturatriu. Regió posterior de la cuixa. Rombe popliti. Articulació del genoll.



reconeixement d’estructures. Dissecció de les regions del maluc. Avaluació contínua.


Pràctica 12. Anatomia topogràfica de la cama i del peu. Regió tibial anterior. Regió

peroneal. Regions posteriors superficial i profunda. Articulació del turmell. Retinacle

flexor i extensor. Dors del peu. Regions plantars.



reconeixement d’estructures. Dissecció de les regions de la cama. Avaluació contínua.


Pràctica 13. Osteologia del tronc. Vèrtebra tipus. Diferències regionals. Costelles.

Estèrnum. Vèrtebres cervicals. Atles i axis. Característiques regionals.





Pràctica 14. Anatomia radiològica del tronc. Radiologia simple. Correlació de talls

anatòmics amb TAC i RMN.





Pràctica 15. Anatomia topogràfica de les parets toràciques i de l’abdomen. Regió

inguinocrural. Diafragma. Músculs pectorals. Músculs intercostals. Paret toràcica

anterior i posterior. Capes de l’abdomen. Aponeurosi. Arc de Douglas. Canal inguinal.

Regió crural. Zones febles de la paret abdominal.



reconeixement d’estructures. Dissecció de les regions del peu. Avaluació contínua.


Pràctica 16. Osteologia del crani (I). Frontal, parietal, occipital.





Pràctica 17. Osteologia del crani (II). Esfenoide, etmoide, temporal.





Pràctica 18. Base del crani. Fossa cranial anterior. Fossa cranial mitjana. Fossa cranial

posterior.





Pràctica 19. Osteologia de la cara. Fosses de la cara. Maxil·lar superior, palatí,

nasals, lacrimal, zigomàtic, cornet inferior, mandíbula. Fossa orbitària. Fosses nasals.

Fossa temporal. Fossa zigomàtica. Fossa pterigopalatina. Paladar ossi.




Hores: tres hores d’activitats dirigides, tres hores d’estudi.

Pràctica 20. Anatomia radiològica del cap i del coll. Radiologia simple. Correlació de

talls anatòmics amb TAC i RMN.





Pràctica 21. Anatomia topogràfica del cap i del coll. Musculatura de la masticació.

Músculs de la mímica. Contingut de les fosses del cap. Regions anteriors del coll.

Músculs del clatell.



reconeixement d’estructures. Dissecció del cap. Avaluació contínua.


4. Avaluació

Primera convocatòria (primer trimestre)

1. Avaluació contínua:

Avaluació contínua de pràctiques: les activitats d’avaluació contínua de classes

pràctiques repercuteixen un 10% en la nota final. Aquesta puntuació s’obté de la

mitjana de les notes individuals i de grup obtingudes en les pràctiques

d’osteologia i anatomia topogràfica.

Avaluació d’activitats no presencials: la puntuació obtinguda en les avaluacions

de les lliçons no presencials de músculs i en les dels seminaris no presencials

(nomenclatura, embriologia i anatomia clínica) tindrà una repercussió del 30%

sobre la nota final. Per poder accedir a aquesta puntuació l’estudiant ha de

complir els requisits següents:

1. Complir els requisits d’avaluació de les lliçons no presencials.

Presentar-se a tots els exàmens.

Tenir una nota mínima de 4 punts en totes les avaluacions.

2. Tenir una nota final (incloent-hi els plusos) de les quatre avaluacions PEM igual

o superior a 5.

2. Avaluació final

2.1. Alumnes que han seguit l’avaluació d’activitats no presencials:

Examen pràctic: es realitzarà de manera individual a les aules de la Facultat.

Es mostraran deu models, peces o imatges anatòmiques i/o radiològiques

que l’estudiant haurà d’identificar. Dues de les preguntes es consideren

bàsiques i són eliminatòries, de manera que s’han de contestar correctament

perquè comptabilitzin en la puntuació total de l’examen. La repercussió en

la nota final és del 20%.

Preguntes d’elecció múltiple: incloses dins la prova general trimestral de

totes les assignatures. El nombre de preguntes serà proporcional als crèdits

impartits. Tindrà un valor del 20% de la qualificació final.

Examen d’assaig: consta d’un mínim de deu i un màxim de vint preguntes

curtes que es puntuen amb 1, 0,5 o 0 punts. La seva repercussió en la

puntuació final és del 20%.

2.2. Alumnes que no han seguit l’avaluació d’activitats no presencials:

Examen pràctic: es realitzarà de manera individual a les aules de la Facultat. Es

mostraran deu models, peces o imatges anatòmiques i/o radiològiques que

l’estudiant haurà d’identificar. Dues de les preguntes es consideren bàsiques i

són eliminatòries, de manera que s’han de contestar correctament perquè

comptabilitzin en la puntuació total de l’examen. La repercussió en la nota final

és del 20%.

Preguntes d’elecció múltiple: incloses dins la prova general trimestral de totes

les assignatures. El nombre de preguntes serà proporcional als crèdits impartits.

Tindrà un valor del 35% de la qualificació final.

Examen d’assaig: consta d’un mínim de deu i un màxim de vint preguntes curtes

que es puntuen amb 1, 0,5 o 0 punts. La seva repercussió en la puntuació final és

del 35%.

Segona convocatòria (setembre)

Per a la segona convocatòria no són vàlides les puntuacions obtingudes en la primera.

Consta de les proves següents:

Examen pràctic: es realitzarà de manera individual a les aules de la Facultat. Es

mostraran deu models, peces o imatges anatòmiques que l’estudiant haurà

d’identificar. Dues de les preguntes es consideren bàsiques i són eliminatòries,

de manera que s’han de contestar correctament perquè comptabilitzin en la

puntuació total de l’examen. La repercussió en la nota final és del 30%.

Examen PEM: consta de vint preguntes d’elecció múltiple amb les mateixes

condicions que les de la PEM general de cada trimestre. La seva puntuació

repercuteix un 35% en la qualificació final.

Examen d’assaig: consta d’un mínim de deu i un màxim de vint preguntes curtes

que es puntuen amb 1, 0,5 o 0 punts. La seva repercussió en la puntuació final és

del 35%.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Textos d’anatomia humana

1. Drake, R. L.; Mitchel, A. W. M.; Vogl W. Gray. Anatomía para estudiantes.

Barcelona: Elsevier, 2005.

2. Latarjet, M.; Ruiz-Liard, A.; Pró, E. Anatomía humana. Toms I i II. Madrid:

Editorial Panamericana, 2004.

3. Moore, K. L.; Dalley, A. F. Anatomía con orientación clínica. Madrid: Editorial

Médica Panamericana, 2007.

4. Rouvière. H.; Delmas, A.; Delmas, V. Anatomía humana: descriptiva,

topográfica y funcional. Toms I, II, III i IV. Madrid: Elsevier, 2006.

5. Williams, P. L.; Warwick, R. Gray anatomía. Madrid: Elsevier Churchill

Livingstone, 1998.

Atles d’anatomia humana

1. Gilroy, A. M.; MacPherson, B. R.; Ross, L. M. Prometheus. Atlas de anatomía.

Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2008.

2. Llusá, M.; Merí, A.; Ruano-Gil, D. Manual y atlas fotográfico de anatomía del

aparato locomotor. Madrid: Editorial Panamericana, 2003.

3. Mc Minn, R. M.; Hutchings, R. T.; Logna, B. M. Atlas en color de anatomía

humana. Barcelona: ESPAXS, 1996.

4. Putz, R.; Pabst, R. (ed.). Sobotta atlas de anatomía humana. Madrid: Editorial


5. Schünke, M.; Schulte, E.; Schumacher, U.; Voll, M.; Wesker, K. Prometheus.

Texto y atlas de anatomía humana. Madrid: Editorial Médica Panamericana,

2005.

Textos d’anatomia radiològica

1. Bo, W. J.; Wolfman, N. T.; Krueger, W. A.; Carr, J .J.; Bowden, R. L.;

Meschan, I. Atlas de anatomía seccional e imágenes radiológicas. Madrid:

Elsevier, 2004.

2. Fleckenstein, P.; Tranum-Jensen, J. Bases anatómicas del diagnóstico por

imagen. (2a. ed.). Madrid: Elsevier, 2001.

3. Möller-Reif. Atlas de bolsillo de cortes anatómicos, tomografía computarizada y

resonancia magnética. (3a. ed.). 3 vol. Madrid: Editorial Médica Panamericana,

2007.

4. Weir, J.; Abrahams, P. H. Atlas de anatomía humana por técnicas de imagen.

(3a. ed.). Madrid: Elsevier, 2004.

Textos d’embriologia humana

1. Larsen, W. J. Embriología humana. Madrid: Elsevier Science. Churchill

Linvingstone, 2002.

2. Moore, K. L.; Persaud, T. V. Embriología clínica. Barcelona: Elsevier, 2006.

3. Sadler, J. W. Langmann. Embriología médica. Madrid: Editorial Médica

Panamericana, 2006.

De la A a la Z

1. Agur, A.; Dalley, A. F. Grant. Atlas de anatomía. Madrid: Editorial

Panamericana, 2007.

2. Bo, W. J.; Wolfman, N. T.; Krueger, W. A.; Carr, J. J.; Bowden, R. L.;

Meschan, I. Atlas de anatomía seccional e imágenes radiológicas. Madrid:

Elsevier, 2004.

3. Bouchet, A.; Cuilleret, J. Anatomía descriptiva, topográfica y funcional. Madrid:

Editorial Panamericana, 1979.

4. Cahill, D.; Orland, M.; Miller, G. Atlas of Human Cross-Sectional Anatomy:

with CT and MR Images. Nova York: Wiley-Liss, 1995.

5. Carlson, B. M. Embriología humana y biología del desarrollo. Barcelona:

Elsevier, 2006.

6. Drake, R. L.; Mitchel, A. W. M.; Vogl, W. Gray. Anatomía para estudiantes.

Barcelona: Elsevier, 2005.

7. Federal Committee on Anatomical Terminology. Terminología de anatomía.

Madrid: Editorial Panamericana, 2001.

8. Feneis, H.; Dauber, W. Nomenclatura anatómica ilustrada. Barcelona: Elsevier-

Masson, 2006.

9. Fleckenstein, P.; Tranum-Jensen, J. Bases anatómicas del diagnóstico por

imagen. (2a. ed.). Madrid: Elsevier, 2001.

10. Gilroy, A. M.; MacPherson, B. R.; Ross, L. M. Prometheus. Atlas de anatomía.

Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2008.

11. Hansen, J. T.; Lambert, D. R.; Netter, F. Anatomía clínica. Barcelona: Elsevier-

Masson, 2006.

12. Kahle, W.; Leonhardt, H.; Platzer, W. Atlas de anatomía con orientación

clínica. Barcelona: Ed. Panamericana, 2007.

13. Kapandji, I. A. Cuadernos de fisiología articular. Madrid: Editorial Médica

Panamericana, 1998. Toms I, II i III.

14. Larsen, W. J. Embriología humana. Madrid: Elsevier Science. Churchill

Linvingstone, 2002.

15. Latarjet, M.; Ruiz-Liard, A.; Pró, E. Anatomía humana. Madrid: Editorial

Panamericana, 2004. Toms I i II.

16. Latarjet, A.; Testut, L. Compendio de anatomía descriptiva. Barcelona:

Elsevier-Masson, 2004.

17. Llusá, M.; Merí, A.; Ruano-Gil, D. Manual y atlas fotográfico de anatomía del

aparato locomotor. Madrid: Editorial Panamericana, 2003.

18. Mc Minn, R. M.; Hutchings, R. T.; Logna, B. M. Atlas en color de anatomía

humana. Barcelona: ESPAXS, 1996.

19. Möller-Reif. Atlas de bolsillo de cortes anatómicos, tomografía computarizada y

resonancia magnética. (3a. ed.). 3 vol. Madrid: Editorial Médica Panamericana,

2007.

20. Moore, K. L.; Persaud, T. V. Embriología clínica. Barcelona: Elsevier, 2006.

21. Moore, K. L.; Dalley, A. F. Anatomía con orientación clínica. Madrid: Editorial


22. Moore, K. L.; Agur, A. Fundamentos de anatomía con orientación clínica.

Madrid: Editorial Panamericana, 2003.

23. O’Rahilly, R.; Müller, F. Human Embryology and Teratology. Nova York: John

Willey & Sons, 2001.

24. Putz, R.; Pabst, R. (ed.). Sobotta atlas de anatomía humana. Madrid: Editorial

Médica Panamericana, 2006,

25. Rohen, J.; Yokochi, C. H. Atlas fotográfico de anatomía humana. Madrid:

Elsevier, 2007.

26. Rouvière, H. Compendio de anatomía y disección. Barcelona: Elsevier-Masson,

2001.

27. Rouvière, H.; Delmas, A.; Delmas, V. Anatomía humana: descriptiva,

topográfica y funcional. Madrid: Elsevier, 2006. Toms I, II, III i IV.

28. Sadler, J. W. Langmann. Embriología médica. Madrid: Editorial Médica

Panamericana, 2006.

29. Schünke, M.; Schulte, E.; Schumacher, U.; Voll, M.; Wesker, K. Prometheus.

Texto y atlas de anatomía humana. Madrid: Editorial Médica Panamericana,

2005.

30. Snell, R. Anatomía clínica para estudiantes de medicina. Madrid: McGraw Hill

/ Interamericana, 2001.

31. Testut, L.; Jacob, O.; Billet, H. Atlas de disección por regiones. Barcelona:

Salvat, 1973.

32. Testut, L.; Latarjet, A. Anatomía humana. Barcelona: Salvat, 1978.

33. Testut, L.; Jacob, O. Anatomía topográfica. Barcelona: Salvat, 1986.

34. Thiel, W. Atlas fotográfico de anatomía práctica. Barcelona: Elsevier-Masson,

2000.

35. Weir, J.; Abraham, P. H. Atlas de anatomía humana por técnicas de imagen.

Madrid: Elsevier, 2004.

36. Williams, P. L.; Warwick, R. Gray anatomía. Madrid: Elsevier Churchill

Livingstone, 1998.

37. Weir, J.; Abrahams, P. H. Atlas de anatomía humana por técnicas de imagen.

(3a. ed.). Madrid: Elsevier, 2004.

6. Metodologia

Lliçons teòriques presencials

Es desenvolupen en el format clàssic de lliçons magistrals amb el suport de material

gràfic. És recomanable preparar la lliçó anticipadament utilitzant els materials

disponibles a l’Aula Global i la bibliografia recomanada.

Lliçons teòriques no presencials

Seguint l’ordre establert en el programa de l’assignatura, en arribar a cadascun dels

apartats corresponents als músculs (quinze lliçons en total) se substituiran les lliçons

magistrals per treball individual amb el material textual i gràfic i les activitats

accessibles a través del Campus Global.

Aquest material es complementarà amb:

- Un seminari inicial d’una hora de durada que coincidirà en el temps amb la

sessió teòrica de les lliçons. En aquest seminari s’establiran les bases per a

l’estudi de cadascun dels apartats i es podran consultar dubtes.

- Activitats complementàries per a cada apartat (només disponibles al Campus

Global).

- Fòrum virtual de dubtes i consultes en què podran intervenir lliurement tots els

estudiants.

- Consultes directes al professor mitjançant el correu electrònic o personalment.

- Test d’autoavaluació.

Finalment, coincidint amb la finalització de cadascun dels apartats s’avaluaran els

coneixements mitjançant tres proves test d’elecció múltiple (extremitat superior,

extremitat inferior i tronc) de deu preguntes cadascuna, amb les mateixes normes de

correcció que les de les PEM generals de cada trimestre. L’apartat dels músculs del cap

i el coll s’inclourà en l’avaluació final.

Aquesta modalitat d’avaluació contínua és de caràcter voluntari per a tots els estudiants.

Per poder accedir al còmput global d’aquesta modalitat avaluativa s’han de complir els

requisits mínims següents:

- Presentar-se a tots els exàmens.

- Obtenir una nota superior a 4 en tots els exàmens.

Aquest model d’avaluació només és aplicable a la primera convocatòria de

l’assignatura, i per tant no és vàlida la qualificació obtinguda en la segona convocatòria.

Lliçons pràctiques

Les pràctiques de l’assignatura són de caràcter obligatori, per la qual cosa es fa un

control d’assistència que té repercussió en l’avaluació final de les pràctiques.

Només es permeten canvis de grup entre companys en les pràctiques d’osteologia i

radiologia. S’han dissenyat dos tipus de documents de suport per a les pràctiques:

1. Objectius de les pràctiques: instruccions detallades per facilitar l’aprofitament

integral de la classe. En aquest document s’indiquen les característiques de

cadascuna de les pràctiques, els materials necessaris per dur-la a terme i els

objectius d’aprenentatge de cadascuna d’elles.

2. Continguts de les classes pràctiques: per a un bon aprofitament de les pràctiques

és recomanable fer una lectura prèvia dels continguts d’aquestes, que es troben

disponibles a l’espai web de l’assignatura.

És imprescindible anar a les pràctiques amb els elements següents:

- Bata blanca de laboratori (per a les pràctiques a la Sala de Dissecció).

- Còpia impresa del guió de la pràctica i del document d’objectius.

- Atles d’anatomia humana.

1. Pràctiques d’osteologia: es realitzen a les aules de pràctiques de la Facultat. S’hi

estudien, directament sobre reproduccions anatòmiques, els detalls més importants de

cadascun dels ossos del cos humà.

2. Pràctiques d’anatomia radiològica: tenen lloc a les aules d’informàtica de la

Facultat. L’estudiant ha d’identificar en imatges radiològiques els detalls anatòmics més

rellevants. En finalitzar cadascuna de les sessions pràctiques d’osteologia i radiologia

s’administra un qüestionari d’avaluació a un grup d’estudiants seleccionats a l’atzar.

Aquest qüestionari es compon de dues preguntes sobre els continguts de la pràctica, una

del nivell bàsic i una altra del nivell intermedi. En cada pràctica s’avalua un màxim del

50% del total dels estudiants. Cada estudiant té garantit com a mínim un total de dues

avaluacions durant tot el curs. La repercussió de l’avaluació contínua i de l’assistència a

les pràctiques és d’un 5% de la nota final de l’assignatura.

3. Pràctiques d’anatomia topogràfica: es realitzaran a la sala de dissecció de la Facultat

de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (campus de Bellaterra). Per

poder assistir a les pràctiques és imprescindible disposar d’una bata blanca. Els

estudiants, dividits en subgrups fixos d’entre vuit i deu, examinaran preparacions

anatòmiques amb la intenció d’identificar-ne els detalls més rellevants. Per fer-ho

disposaran d’un guió i d’una llista d’objectius a l’Aula Global. En finalitzar la pràctica

es farà una avaluació oral (dues o tres preguntes) a un dels membres del subgrup escollit

aleatòriament. La nota obtinguda repercutirà en tots els membres del grup. La

repercussió d’aquesta avaluació en la nota final és d’un 5%.

7. Programació d’activitats

Seminaris presencials

Es realitzen a les aules de la Facultat. Els estudiants són dividits en grups de mida

variable depenent del tipus de lliçons a desenvolupar. Es tracta de classes actives,

algunes de les quals estan concebudes com activitats teòrico-pràctiques. En aquestes

activitats s’inclouen:

Seminaris de nomenclatura anatòmica i embriològica.

Seminari d’introducció a la sala de dissecció.

Seminari de radiologia.

Seminaris de músculs, corresponents a les lliçons no presencials d’aquest

apartat.

Seminaris no presencials

La part no presencial dels seminaris de nomenclatura d’embriologia i anatomia de

superfície (seminaris 2 i 3) consta de la lectura i l’estudi de materials que es lliuraran a

aquest efecte. Posteriorment s’avaluarà l’aprenentatge mitjançant una prova individual

amb deu preguntes d’elecció múltiple amb les mateixes condicions que les de la PEM

general de cada trimestre.

La resta de seminaris no presencials consten d’activitats voluntàries que cal realitzar de

manera individual. Es facilitaran materials relacionats amb l’anatomia clínica de les

regions anatòmiques estudiades prèviament. Els estudiants hauran de treballar amb els

materials facilitats i contestar un qüestionari que caldrà penjar a l’Aula Global de

l’assignatura en el termini i amb l’extensió que s’indiqui.

Els exercicis es valoraran en una escala de 0 a 10 punts. La puntuació obtinguda en

cadascun dels exercicis es comptabilitzarà com un plus que se sumarà a la mitjana de les

quatre proves PEM de les lliçons i els seminaris no presencials (nomenclatura i

embriologia; membre superior; membre inferior, i tronc).

El sistema de puntuació serà el que s’indica tot seguit:

Exercicis completats Càlcul Exemples

Un (nota de l’exercici/10) * 0,12 (8 / 10) * 0,12 = 0,09

Dos (nota mitjana dels exercicis/10) * 0,30 (8 / 10) * 0,30 = 0,24

Tres (nota mitjana dels exercicis/10) * 0,50 (8 / 10) * 0,50 = 0,40

La nota final de les activitats no presencials es calcularà sobre la mitjana de les quatre

proves PEM (músculs del membre superior; membre inferior i tronc; nomenclatura, i

embriologia), a la qual se li sumarà la puntuació obtinguda en els exercicis d’anatomia

clínica de membre superior, membre inferior i tronc.

Documents

Anatomia i Embriologia (20328) - upf.edu fileL’assignatura Anatomia Humana I és una matèria obligatòria de primer curs dels graus en Biologia i Medicina que consta de 7 crèdits