ANÀLISI DE NECESSITATS · fun ions logístiques de l’empresa. ... empreses mantenen el control de la direcció logística però cedeixen l’operativa diària a les de serveis

Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de

Desenvolupament local, i està finançada amb càrrec als fons provinents del Servei Públic d’Ocupació del Ministerio de Empleo y Seguridad i cofinançada pel Fons Social Europeu

ANÀLISI DE NECESSITATS

I ELABORACIÓ D’UN

PLA FORMATIU

DE LES QUALIFICACIONS

PROFESSIONALS DE LA

LOGÍSTICA A

LA RIERA DE CALDES

2

ANÀLISI DE NECESITATS I ELABORACIÓ D’UN PLA FORMATIU EN LOGÍSTICA

SUMARI

1. Presentació

2. Introducció general a la logística

3. Metodologia, instruments i activitats previstes

4. Situació de la formació en logística i els professionals

5. Els perfils professionals

6. Necessitats de formació de les empreses

Annex 1 – Fitxes de perfils professionals

Annex 2 – Els programes formatius

Annex 3 – Empreses entrevistades

Annex 4 – Estimació d’oferta de cursos i cost econòmic

3


1. PRESENTACIÓ

La Fundació ICIL és una entitat dedicada a la divulgació, formació i desenvolupament

de la logística empresarial.

La Fundació ICIL té un profund coneixement de la realitat empresarial i de la logística a

través de les empreses vinculades a la institució i de l’existència de diversos comitès

sectorials en els que participen més d’un centenar d’empreses.

La formació constitueix la principal activitat de la Fundació ICIL, realitza actualment uns

30 cursos oberts, fent formació en totes les necessitats logístiques de les empreses,

amb cursos master per a directius, cursos de gestió per a comandaments intermedis,

cursos d’especialització i seminaris específics, a més realitza accions “in company”, que

globalment signifiquen aproximadament 5.000 hores lectives i al voltant de 1.000

alumnes formats a l’any.

Disposa d’un quadre d’experts i formadors, professionals en actiu a les empreses dels

diversos sectors econòmics que col∙laboren en les activitats de la Fundació. Un Comitè

d’Experts assegura l’adequació i revisió permanent de la seva oferta formativa per

adaptar‐la a les necessitats de les empreses i incorporar les innovacions en gestió

logística al seu corpus de coneixement. Les activitats de divulgació inclouen

conferències jornades tècniques i visites a empreses, sempre centrades en les

funcions logístiques de l’empresa.

Té convenis de col∙laboració en formació de postgrau amb la Universitat de Lleida i

amb la Universitat Jaume I.

Ostenta la Secretaria espanyola del Comitè de Normalització Logística en el marc

d’AENOR.

En l’àmbit de la innovació va desenvolupat el projecte plurianual, INEL (Innovació

Estratègica Logística 2002‐2006).

Edita la revista Supply.net. La seva pàgina web és: www.icil.org

4


2. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA LOGISTICA

El present estudi és fruit de l’encàrrec fet a la Fundació ICIL, en el marc del projecte

“LOGIS Riera de Caldes” per conèixer les necessitats formatives de les empreses de la

zona, en logística empresarial i poder definir una proposta formativa que s’adeqüi a les

necessitats detectades.

Més en concret es proposava de conèixer els perfils professionals en logística que no

requereixen formació universitària, presents a l’àmbit de l’estudi.

I en segon lloc les diferents demandes de formació per part de les empreses als perfils

existents, per oferir‐les‐hi una progrmació formativa adequada.

Les pàgines següents són els resultats obtinguts de l’estudi.

Resulta adient fer una aproximació al que s’entén per logística empresarial.

La logística és el conjunt d'activitats que tenen per objecte situar al menor cost

possible, la quantitat necessària d'un producte, en el lloc i el moment requerit per

una demanda.

La Logística Integral consisteix en la gestió del fluxos de material i d'informació, que

abasta tots els processos de l'empresa: Aprovisionaments i Compres, Producció i

Distribució Física (Emmagatzematge i Transport), cercant la satisfacció del client,

l'optimització dels recursos de l'empresa i el increment de la seva competitivitat i eficàcia.

La Logística és doncs, una activitat transversal que afecta la majoria de sectors

econòmics.

En la seva versió més avançada la logística persegueix l'optimització de la cadena de

subministrament, coneguda com a "Supply Chain Management" per aconseguir òptims

globals de les diverses empreses integrants de la cadena.

La necessitat de millorar la competitivitat de l'empresa i la seva rendibilitat porta a

l'adopció de les tècniques de gestió Logística, amb l'aplicació de les noves tecnologies de

la informació i les comunicacions (TIC), per incrementar el valor afegit i el nivell de servei.

5


Cal no confondre el concepte “logística empresarial” o “funció logística” amb el que es

coneix com a sector logístic o els serveis logístics.

El transport, l’emmagatzematge i activitats auxiliars o vinculades, que es poden

conèixer també amb la denominació de “distribució física”, són activitats purament

logístiques i constitueixen en si mateixes un sector econòmic que podem anomenar de

“serveis logístics”, i que estadísticament es pot identificar com el “transport i activitats

connexes”. Així les úniques dades econòmiques que es poden conèixer a nivell

estadístic són aquestes relatives al transport i activitats de serveis logístics, però no hi

ha tractament estadístic de la importància econòmica i de l’ocupació de tota la

logística industrial, és a dir la pròpia de les empreses industrials i fins i tot de serveis.

De tota manera, encara sense reflex estadístic, en l’entorn professional de la logística

són coneguts com a factor crítics per a l’empresa tant l’aspecte dels costos logístics,

com també la importància de les operacions logístiques per donar el nivell de servei

que els clients demanen o esperen.

En les entrevistes mantingudes amb les empreses de la zona de la Riera de Caldes hem

pogut copsar que en general la logística és vista com una funció molt important de

l’empresa per a la consecució dels objectius i per poder arribar adequadament al

mercat i servir els bens o productes de l’empresa; això no obstant en casos aïllats

encara trobem empreses que no donen a la logística la importància que es mereix i

l’entenen només com una altra denominació del transport.

Les tendències actuals de la gestió empresarial fan que les organitzacions concentrin

els seus esforços en el que es coneix com el “core business” és a dir es focalitzen en

els aspectes clau del seu negoci, allà on creen més valor afegit, en canvi subcontracten

o externalitzen aquelles operacions que no conformen el nucli dur de l’activitat

empresarial. Aquest enfocament permet reduir el capital immobilitzat o dedicar‐lo als

aspectes centrals del seu negoci. Això en relació a la logística condueix a subcontractar

la major part de l’operativa logística, en empreses especialitzades que precisament

concentren el seu talent, tecnologia i experiència en les operacions logístiques. Les

empreses mantenen el control de la direcció logística però cedeixen l’operativa diària a

les de serveis logístics.

Amb ocasió de les entrevistes, hem pogut constatar que empreses que encara

mantenien dins de la pròpia organització processos logístics tenen prevista la seva

6


externalització i altres que ja n’havien externalitzat una part es proposen aprofundir en

aquest procés, ampliant la subcontractació a altres fases o parts que encara mantenien

internament.

Fruït d’aquest fenomen és que les empreses de serveis logístics tenen marge per

guanyar mercat, dimensió i facturació. Amb un altre efecte afegit: el seu creixement

els permet de continuar guanyant massa crítica i a la vegada fa possible d’invertir en

més tecnologies i obtenir millors economies d’escala. Previsiblement els operadors

logístics són susceptibles de crear ocupació quan hi hagi la recuperació del creixement

econòmic.

També a la Riera de Caldes les empreses industrials que exporten una part important

de la seva producció són les que han aconseguit mantenir el seu nivell d’activitat i en

alguns casos fins i tot incrementar‐lo (i singularment n’hi ha que han aconseguit

creixements anuals sostinguts de dos dígits).

Les empreses industrials que preveuen crear ocupació en logística en el futur (en un

horitzó de dos anys) són aquelles que tenen plans d’expansió internacional. En això

també la logística representa un factor crític.

La logística empresarial constitueix avui una concepció estratègica de la gestió

empresarial, en tant que li permet arribar amb els seus productes i serveis al mercat. El

fet de disposar d’una logística eficaç fa possible que l’empresa es posicioni de manera

diferenciada en el mercat, un mercat cada vegada més global. Pot ser el factor que

determini l’èxit o el fracàs d’una empresa.

7


3. METODOLOGIA, INSTRUMENTS I ACTIVITATS PREVISTES

Per a la realització de l’estudi s’ha seguit una metodologia sistemàtica que ha

contemplat els següents instruments i activitats:

a) Estudi i anàlisi de la informació disponible (estat de l’art) en matèria de

formació logística.

b) Selecció de les empreses a entrevistar, d’acord amb els serveis municipals de

promoció econòmica implicats en el projecte.

c) Elaboració del qüestionari a utilitzar a les entrevistes.

d) Ronda d’entrevistes personalitzades amb les empreses seleccionades.

e) Definició de l’estructura ocupacional logística de la zona de la Riera de

Caldes (perfils logístics més comuns present a les empreses i sectors de la

zona)

f) Elaboració d’una primera proposta de formació pels perfils professionals.

g) Revisió de la proposta de formació.

h) Presentació de la proposta.

En la determinació de les empreses que havien de facilitar la informació necessària per

a l’estudi, ha estat important la col∙laboració dels tècnics municipals de promoció

econòmica, el seu coneixement de l’entorn a permès identificar millor les empreses

objectiu i arribar als seus directius, els potencialment interessats en els resultats que

s’obtinguin.

8


4. SITUACIO DE LA FORMACIO EN LOGISTICA I ELS PROFESSIONALS

La Logística no té una formació reglada actualment al nostre país.

Existeix com a formació reglada únicament el títol de Tècnic Superior en Transport i

Logística que s’obté mitjançant el Cicle Formatiu de Grau Superior en Gestió del

Transport.

Això no obstant, fora de la formació en competències de distribució física no trobem

cap formació reglada que cobreixi els coneixements propis de la logística industrial.

Es poden trobar, d’altra banda, amb un reconeixement oficial, els certificats de

professionalitat, en el subsistema de la formació per a l’ocupació que reconeixen

competències professionals de logística.

Per tenir una perspectiva de la potencial demanda de professionals, hem de dir que la

Logística com a disciplina de gestió empresarial es troba implantada de forma

pràcticament generalitzada a les grans empreses y de manera significativa a les

mitjanes, en canvi a les petites la situació es molt diversa.

Els professionals que desenvolupen funcions logístiques, atesa l’absència d’una

formació reglada específica, tenen una formació ben diversa. En funció del rang que

tingui la logística dins de l’organigrama de l’empresa o la importància que se li doni als

seus processos en l’operativa de l’empresa, els requeriments que es demanen als

professionals poden variar molt.

Així per a l’exercici de la responsabilitat de la funció logística a l’empresa podem trobar

des d’un enginyer o un altre titulat universitari amb una dilatada experiència prèvia,

fins a un professional amb formació professional de grau mig, això sí, també amb una

bona experiència a l’empresa o al sector.

Atès, com s’ha dit que no hi ha una formació reglada pròpia de logística, a la pràctica

els professionals que ens trobem a les empreses són en part autodidactes que han

adquirit diferents nivells de formació especialitzada de forma no estructurada. Això vol

dir que a la pràctica han assistit a accions formatives no reglades, ja siguin de tipus

9


genèric o de tipus especialitzat (seminaris o cursos d’especialització) en l’àmbit de la

formació contínua, com també de més estructurats com ara els cursos de postgrau

(masters o diplomes privats).

Trobem a faltar una formació reglada de la logística empresarial de les operacions

industrials, de les compres i de la gestió de projectes complexos.

En el subsistema de la formació ocupacional o per a l’ocupació, trobem diversos cursos

o certificats de professionalitats en l’àmbit de la logística, en concret:

‐ Gestió i control de l’aprovisionament (nivell 3) ‐ Organització i gestió de magatzems (nivell 3) ‐ Organització del transport i la distribució (nivell 3) ‐ Trànsit de mercaderies per carretera (nivell 3) ‐ Tràfic de persones viatgeres per carretera (nivell 3) ‐ Gestió comercial i financera del transport per carretera (nivell 3) ‐ Activitats auxiliars del magatzem (nivell 1)

Podem trobar altres cursos, però sense certificat de professionalitat.

Com a conclusió en aquest punt, podem trobar formació professional reglada i

certificats de professionalitat que cobreixen l’àmbit del transport i la distribució i

potser també, l’aprovisionament de forma suficient. Però no hi ha una formació que

doni una visió global o integral de la logística empresarial (amb els aspectes estratègics

i de nivell de servei) ni tampoc de les funcions de compres, planificació de la producció

(inclosos els aspectes de previsions) ni tampoc els aspectes de gestió d’estocs.

10


5. ELS PERFILS PROFESSIONALS

Un dels objectius de l’estudi és identificar els perfils professionals de logística presents

a les empreses de la zona de la Riera de Caldes, procurant sistematitzar les

denominacions i els seus continguts professionals. La qual cosa ens ha de permetre

orientar les accions de formació que els hi poden anar adreçades.

A les diverses entrevistes mantingudes amb les empreses seleccionades, els perfils

logístics que hi són presents, exclosos aquells que precisen d’una formació

universitària per a ser desenvolupats, són els següents :

Perfil 1 ‐ Administratiu de Logística

Perfil 2 – Cap de Compres

Perfil 3 ‐ Aprovisionador/Tècnic d’aprovisionaments

Perfil 4 – Responsable de Planificació/Planificador

Perfil 5 – Responsable/Administratiu d’Expedicions (i transports)

Perfil 6 – Cap de Magatzem

Perfil 7 – Sots‐Cap de Magatzem / Cap de Torn / Cap d’Equip

Perfil 8 – Magatzemer (mosso de magatzem)

Perfil 9 – Cap de Trànsit

Perfil 10 – Operatiu de Trànsit o Transports

Perfil 11 – Comercial de Transport

Perfil 12 – Cap SAC / Administratiu SAC (Servei d’Atenció al Client)

11


Respecte als dotze perfils anteriorment identificats convé fer alguns comentaris de

caràcter general que ens ajudaran a contextualitzar‐los.

Les entrevistes mantingudes amb les empreses han evidenciat la diversitat i

complexitat de les organitzacions empresarials i la configuració de les funcions

professionals que hi són presents, això obliga a fer una abstracció dels llocs de treball,

atenent més al “que fan” que no pas a “com es diuen” en cada cas concret. Al costat

de la diversitat dels processos logístics existents que fan que a cada empresa

s’organitzi diferent, en funció de les seves característiques, mercats, punts crítics, etc.

Això no obstant en tots els casos hem mantingut el criteri que són “logístics” tots

aquells perfils professionals que intervenen en els processos de la cadena de

subministrament: Aprovisionament – Planificació de la Producció – Distribució Física

(magatzematge i transport) això ha donat lloc a la relació de llocs de treball que

apareixen al llistat.

La denominació dels 12 perfils identificats a les empreses de la Riera de Caldes,

suposen un cert exercici terminològic ja que en alguns casos les denominacions que

reben són diverses, així per exemple el que denominem “magatzemer” el podem

trobar com a “mosso de magatzem” (molt estès) “operari de magatzem” però també

com “operatiu”, “logístic” o fins i tot amb subdivisions funcionals “operari d’entrades”

“operari de sortides” “torero” (és refereix al que condueix una carretilla elevadora

“toro”) “operari de picking” (preparació de comandes) etc. El més habitual és que els

treballadors de base del magatzem siguin polivalents, capaços de rotar en les diferents

funcions que hi ha, en funció de les necessitats de cada moment.

Aquesta diversitat de nomenclatures les trobem també en d’altres perfils, fruït

principalment dels processos logístics propis o de la idiosincràsia i cultura de cada

empresa.

En la denominació i descripció dels perfils, es donen doncs, els mínims denominadors

per al conjunt de les empreses analitzades, encara que per a algunes d’elles els nivells

de requeriments siguin superiors als aquí recollits.

Una altra característica de la complexitat de la realitat, és en relació a la formació

acadèmica requerida pels llocs de treball. Així per a un mateix perfil mentre per a una

empresa és suficient una formació secundaria, juntament amb un entrenament propi

12


del lloc de treball, per a una altra empresa es requereix titulació universitària i a més

experiència en el sector.

En fi a les diferents fitxes hem recollit la denominació generalment més acceptada o

generalitzada i que no plantegi problemes de reconeixement per part dels possibles

titulars o contractants.

Respecte de la definició del lloc de treball també ha suposat un exercici a la vegada de

síntesi i d’addició. Entenem‐nos, a l’informe recollim les funcions que objectivament

corresponen a cada perfil professional, una altra cosa és que a la pràctica i en funció de

l’empresa un perfil pugui estar desdoblat en dues o més persones, o pel contrari dos

perfils reunir‐se en una mateixa persona. La dimensió de l’empresa o la seva

organització és la que determina aquesta casuística.

Pel que fa al nivell de formació requerit a cada perfil, és el que hem trobat a les

empreses estudiades, això no obstant la nostra experiència ens diu que en empreses

de major dimensió i especialment a les multinacionals, per als càrrecs de

responsabilitat amb funcions més complexes tendeixen a demanar formació de nivell

universitari.

A l’Annex 1 s’hi troben les fitxes descriptives de cada un d’ells.

13


6. NECESSITATS DE FORMACIÓ DE LES EMPRESES

El segon gran objectiu de l’estudi és definir les necessitats de formació professional

necessària per als diferents perfils professionals de l’apartat anterior, segons les

demandes de les empreses.

La detecció de necessitats o demandes de formació per part de les empeses, s’ha

articulat mitjançant entrevistes amb els directors de logística i/o de recursos humans.

Amb caràcter general podem acotar la qüestió com segueix:

En els darrers anys i a causa de la situació de crisi econòmica que vivim, les empreses

han ajustat els seus costos i també les seves plantilles de personal. Això vol dir que

(llevat de les normals excepcions) les empreses han retingut aquells professionals

millor formats i més polivalents. Amb el resultat que les necessitats de formació

actualment són en general reduïdes.

Una segona nota és que les necessitats formatives, quan apareixen, són molt

específiques del lloc de treball, fins i tot especialitzades, o en funció de l’activitat

particular de l’empresa.

En tercer lloc i segurament com a corol∙lari del punt anterior demanen, formacions

intensives i de curta durada, el més concentrades possible.

En el decurs de les entrevistes les demandes de formació per als diferents perfils

professionals són les que, per àrees funcionals i a nivell de títol de programa, es

detallen a continuació:

‐ Àrea de Compres i aprovisionaments

Negociació amb proveïdors

Planificació d’aprovisionaments i gestió d’estocs

Sistemes de pagament internacional. (Comerç internacional)

14


‐ Àrea de Planificació

Planificació de la Producció. MRP

‐ Àrea de Distribució física

Gestió de magatzems

Conducció d’equips. Motivació. Comunicació.

Control de la gestió del transport

INCOTERMS.

Legislació del transport.

Transport de mercaderies perilloses. ADR

Qualitat de servei

Comercialització de serveis de transport i operadors logístics

Processos logístics (seminari introducció general a la logística empresarial)

‐ Area de Servei al client

Qualitat en atenció al client en logística

Observacions a les necessitats i propostes de formació

Atenent a les necessitats manifestades per les empreses que acabem de descriure,

hem elaborat una proposta de programes formatius que s’ajusten a les temàtiques i

continguts que necessiten.

15


Només hi ha una demanda que pot considerar‐se genèrica fins a cert punt: Gestió de

magatzems.

Pel demés totes les altres necessitats són específiques.

Creiem que correspon fer una exposició de contextualització de les respostes

obtingudes per part dels directius empresarials referents a la formació.

En moltes ocasions les empreses manifesten que no tenen detectades necessitats de

formació en logística, però en el decurs de l’entrevista i fruit de la conversa expressen

que, això no obstant, la formació genèrica en logística sempre és positiva.

Així quan se les hi planteja l’oportunitat d’oferir al seu personal una formació global

sobre els processos logístics (logística integral) amb un grau de profunditat adequada

als diferents nivells de responsabilitat del perfils professionals implicats, en molts casos

afirmen que considerarien la possibilitat de participar en aquest tipus de formació.

Ens referim a una formació de curta durada, probablement amb dos nivells, un pels

perfils operatius de la base logística i un segon per a quadres intermedis i per personal

més qualificat que els doni una visió de la importància de la logística com eina

estratègica de l’empresa per oferir nivell i qualitat de servei. S’acollirien a aquesta

formula, aproximadament, una mica més de la meitat de les empreses que manifesten

no tenir necessitats de formació (que a la vegada són aproximadament una quarta part

del total d’empreses entrevistades).

Aquestes empreses (minoritàries) que manifesten que no tenen cap necessitat de

formació, ho justifiquen en que el personal que tenen porta molts anys a l’empresa i

coneix perfectament la seva tasca.

A les empreses més grans i les multinacionals sovint manifesten que les seves

necessitats de formació les cobreixen internament a través del seu propi departament

de recursos humans.

La relació de programes formatius abans apuntada cobreixen totes les necessitats o

demandes detectades per a les empreses.

A partir del coneixement de la Fundació ICIL sobre la logística empresarial hem

elaborat els programes formatius detallats que cobreixen les necessitats manifestades

per les empreses. Els continguts formatius desenvolupats constitueixen un important

16


valor afegit del present estudi, ja que permeten de donar resposta, mitjançant la

realització d’accions formatives, a les necessitats reals detectades per les pròpies

empreses entrevistades. Els programes que hem desenvolupat incorporen els

continguts més recents de les tècniques, tecnologies i processos logístics que

s’apliquen a les empreses més avançades. Suposa un important esforç d’elaboració

que ha estat possible per l’experiència que té la Fundació ICIL en formació logística.

Aquests programes configuren l’Annex 2.

Altres necessitats de formació no pròpiament logístiques

Malgrat no tenir un caràcter pròpiament logístic, recollim una altra demanda molt

generalitzada, que considerem que cal tenir en consideració:

‐ Idiomes (anglès, molt majoritàriament)

Com a proposta plantegem l’oportunitat d’introduir la terminologia pròpiament

logística en l’ensenyament d’anglès.

17


ANNEX 1

FITXES DELS PERFILS PROFESSIONALS

Perfil 1 ‐ Administratiu de Logística

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: L’administratiu de logística és un tècnic que depèn del

director de logística o bé del responsable de planificació o del cap de magatzem.

Desenvolupa funcions de control d’estocs, processos de comandes a proveïdors i/o de

clients, gestiona els pagaments a proveïdors, controla el nivell de qualitat dels

proveïdors, etc. Normalment apareix en organitzacions grans o complexes.

FORMACIÓ REQUERIDA: Batxillerat o Formació Professional de grau mig o superior en

Transports o equivalent.

Perfil 2 – Cap de Compres

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: El Cap o Responsable de Compres que normalment depèn del

director de logística, el d’operacions o el director de fàbrica, és el tècnic que

s’encarrega d’aplicar la política de compres de l’empresa, d’acord amb el la planificació

i els protocols de compres adoptats. El responsable de compres intervé en la selecció i

homologació de proveïdors, examina o recerca nous proveïdors, examina les

condicions tècniques i de qualitat del proveïdors i dels seus productes. Negocia i llança

les ordres de compra, en fa el seguiment i comprova els termes del seu compliment,

fent les reclamacions oportunes en el seu cas. Controla de documentació de la gestió

de compres. Elabora els informes de gestió i ràtios de control de la seva activitat.

FORMACIÓ REQUERIDA: Batxillerat o Formació Professional de grau superior o

equivalent. En moltes empreses es requereix formació universitària.

18


Perfil 3 ‐ Aprovisionador/Tècnic d’aprovisionaments

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: L’Aprovisionador/Tècnic d’Aprovisionaments, depèn del

director de logística, d’operacions o del director de fàbrica. Gestiona les ordres

d'aprovisionament d'acord amb els plans establerts, complimentant els procediments

administratius establerts. Controla els indicadors i les desviacions. En contacte amb els

proveïdors verifica la recepció del materials o productes i tramita les disconformitats.

FORMACIÓ REQUERIDA: Batxillerat o Formació Professional de grau mig o superior o

equivalent.

Perfil 4 – Responsable de Planificació/Planificador

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: El Responsable de Planificació/Planificador normalment depèn

del director de logística, el d’operacions o el director de fàbrica. Desenvolupa les

funcions de planificació de necessitats logístiques de materials i productes en el temps,

d’acord amb el pla mestre de l’empresa. Fa la planificació de la producció d’acord amb

el Pla de l’empresa. Utilitza les eines informàtiques adients per incorporar la

planificació en els sistemes d’informació de l’empresa. Intervé en el sistema de

previsió de la demanda i de necessitats. Fa el seguiment i de la planificació i actua en

cas de desviacions. Porta el control d’estocs. Acostuma a coordinar‐se amb altres àrees

de l’empresa (compres, vendes, ...).

FORMACIÓ REQUERIDA: Batxillerat o Formació Professional de grau mig, superior o

equivalent.

Perfil 5 – Responsable/Administratiu d’Expedicions (i transports)

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: El Responsable d’Expedicions normalment depèn del director

de logística, del d’operacions o el Cap de Magatzem. En els operadors logístics sol

19


dependre del director de centre. Assegura que s’expedeixen els productes d’acord

amb les condicions previstes a les comandes dels clients. Contracte i gestiona el

transport, en porta el seu control de nivell de servei i qualitat. Assegura que es

compleixen els requisits legals pertinents (comerç exterior, ADR, IATA, etc. A les

empreses mitjanes el responsable d’aquesta funció és un administratiu que

depèn/reporta al director de logística i a les més grans hi ha un responsable del que

depenen varis administratius, però les funcions d’un i altres són assimilables.

FORMACIÓ REQUERIDA: Batxillerat o Formació Professional de grau superior en


Perfil 6 – Cap de Magatzem

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: El Cap de Magatzem normalment depèn del director de

logística, el d’operacions o del director de fàbrica. En els operadors logístics sol

dependre del director de centre. Organitza el funcionament del magatzem, gestiona la

seva operativa inclòs el control d’ocupació i productivitat, distribueix les tasques del

personal i actua coordinament amb les altres departaments de l’empresa per al

desenvolupament de la planificació. En algunes empreses rep el nom de Responsable

de Centre de Distribució. En ocasions és també el responsable d’Expedicions i pot ser el

responsable de la contractació del transport.


Transports o equivalent. A les empreses més grans o en casos de més àmplies

funcions, es requereix formació universitària.

Perfil 7 – Sots‐Cap de Magatzem / Cap de Torn / Cap d’Equip

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: És habitual que en els magatzems mínimament complexos

aparegui una o varies figures d’adjunts al Cap de Magatzem que poden tenir

denominacions diverses: Adjunt, Sots‐Cap, Cap de Torn, Cap d’Equip. En tots els casos

són tècnics qualificats que actuen sota la direcció del Cap de Magatzem, ja sigui per

20


àrees d’activitat, per torn horari, o altres especificitats. En general els coneixements i

habilitat són molt similars als del Cap de Magatzem.



Perfil 8 – Magatzemer (mosso/operari de magatzem)

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: El magatzemer (conegut normalement com a mosso de magatzem i també com operari de magatzem) depèn del cap de magatzem o del cap de torn. Dins de les seves funcions rep els materials, els descàrrega, verifica les quantitats i supervisa els danys, realitza les operacions de posicionament al magatzem segons els procediments establerts. Utilitza elements de manutenció automòbils, horitzontals i verticals per a l’emmagatzematge. Realitza les preparacions de comandes, tractament de les devolucions i càrrega de vehicles. Ha de ser capaç d’utilitzar terminals informàtiques. És habitual que tingui el carnet de “carretiller”. Normalment és una posició de treball polivalent dins del magatzem.

FORMACIÓ REQUERIDA: Formació escolar obligatòria (ESO) més una formació

específica pel lloc de treball. Generalment també requereix una habilitació per a la

conducció de carretilles.

Perfil 9 – Cap de Trànsit

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: El Cap de Trànsit és una figura pròpia de les empreses de transport, depèn del director de centre o d’operacions. Gestiona i controla les operacions de recollida en origen, recepció, emmagatzematge, càrrega expedició, transport capil∙lar i lliurament, d’acord amb els procediments establerts i el pla de treball. Porta el control de qualitat d’aquests serveis. Pot tenir responsabilitats en la contractació del transport.



21


Perfil 10 – Operatiu de Trànsit o Transports

‐ DEFINICIÓ DEL PERFIL: L’Operatiu de trànsit (o tràfic) que també pot denominar‐se de transports, és un professional propi de les empreses de transport; depèn del Cap de Trànsit. És el tècnic que organitza i gestiona els mitjans de transport de l'empresa per complir les ordres dels clients, fa la planificació de càrregues i rutes, cercant l’optimització del transport. Assegura el compliment del servei al client. En algunes empreses de transport és dona també el perfil de Tècnic de Preparació de Rutes que es desglossa de l’operatiu de transports, prepara els recorreguts de vehicles, optimitza trajectes, càrregues i temps.



Perfil 11 – Comercial de Transport o Serveis Logístics

DEFINICIÓ DEL PERFIL: El Comercial de Transport, que normalment depèn de gerència,

és el professional que comercialitza els serveis de transport i en el seu cas de serveis

logístics, presentant ofertes als clients actuals o potencials de les empreses de

transport o de serveis logístics. El comercial ha d’estar qualificat per poder presentar

una oferta que respongui a les necessitats de les possibles empreses clients,

contemplant una estructura de serveis i de costos objectivable i amb els corresponents

ítems de nivells de servei de qualitat del mateix. Ha de tenir les habilitats pròpies d’un

negociador per abordar tot el procés de negociació i tancar en el seu cas el contracte

de prestació de serveis.


Transports o equivalent, més una formació comercial específica.

22


Perfil 12‐ Cap SAC / Administratius SAC

DEFINICIÓ DEL PERFIL: En funció de la complexitat de l’empresa el Servei d’Atenció al

Client (SAC) està compost d’un o més Responsables que poden estar assistits per un o

més administratius de SAC. La seva dependència orgànica i funcional pot ser molt

variada: del director de logística, del director comercial o fins i tot de gerència. Es

tracta de professionals que han d’estar capacitats per donar resposta a les possibles

incidències produïdes en relació al lliurament dels productes o serveis, així mateix han

d’estar en condicions de prendre les oportunes mesures de correcció o resposta per

resoldre les incidències produïdes. Per al desenvolupament de les seves funcions és

habitual que s’hagin de coordinar amb altres departaments de la pròpia empresa

(magatzems, expedicions, transport, etc.)


Transports o equivalent, més una formació específica en atenció al públic.

Nota. En algun cas singular apareix també el director de logística sense requisit de

formació universitària, però atès que es tracta pràcticament d’excepcions, no el

recollirem com a perfil objectiu d’aquest estudi.

23


ANNEX 2

ELS PROGRAMES FORMATIUS

Els programes formatius que es detallen a continuació estan concebuts en base a la

realitat actual en la gestió empresarial i orientats a la seva aplicació efectiva a

l’empresa, per això els casos pràctics i la participació dels alumnes han de configurar la

metodologia de la seva impartició.

La seva durada ha estat estimada partint del criteri de la major concentració possible

del temps de dedicació, per la qual cosa són susceptibles d’una durada superior.

� Programa de Negociació amb proveïdors

Durada: 15 hores

o Comunicació i espai interpersonal. Com ens veuen els nostres interlocutors en tota

negociació

o Tipus de negociació i estratègies més comuns.

o Mètode Harvard de negociació competitiva

o El procés de negociació. Fases que el composen

o Característiques d’un bon negociador. Errors més comuns a evitar en una

negociació.

o Aproximació a negociacions multiculturals.

o Tàctiques en situacions extremes

o Casos pràctics i “role playing”

� Planificació d’aprovisionaments i gestió d’estocs

Durada: 15 hores

o La identificació dels productes i dels proveïdors

24


o Les necessitats d’aprovisionament

o Lead times d’aprovisionament

o L’eina de la gestió de l’aprovisionament

o El Planning (Pla d’aprovisionament)

o La visibilitat respecte les comandes

o Les relacions amb els proveïdors

o Sistemes de comunicació amb els proveïdors

o L’aprovisionament continu

o Seguiment de comandes i proveïdors

o Compliment dels preus pactats

o Optimització de la gestió d’estocs. Criteri ABC

o Tipus i classes d’estocs

o Models de gestió d’estocs

o El cost de la comanda i el cost de l’estoc

o Sistemes d’aplicació del JIT

o Reducció i eliminació d’estocs

� Sistemes de pagament internacionals

Durada: 15 hores

o L’administració de compres en el comerç internacional

o La formalització de la comanda

o Sol∙licitud d’ofertes

o La contractació

o Documentació per a la importació. Duanes. Complimentació. Exemples pràctics.

o El documents de pagament internacional.

o Els bancs, costos implicats, rols i funcions.

o Gestió d’incidències. Aspectes legals a considerar.

o Casos pràctics

25


� Planificació de la producció. MRP

Durada: 15 hores

o Tecnologies d’estratègies, processos i plans de producció

o Gestió de previsió de la demanda, mètodes qualitatius i quantitatius

o Les tècniques de programació GANTT i PERT

o Planificació a capacitat infinita MRP‐II

o Planificació a capacitat finita MRP‐I

o Planificació de capacitats. Càlcul de capacitats CRP

o Programació de tasques

o Les noves tècniques o filosofies: LEAN

o Cas pràctic

� Gestió de magatzems

Durada: 36 hores

1. ELS MAGATZEMS EN LA FUNCIÓ LOGISTICA o Descripció i funcions dels magatzems. o Objectius dels magatzems: maximitzar l'ocupació i minimitzar la manipulació. o El magatzem no és un ens aïllat a l'empresa: baula integrat en la cadena logística. o La subcontractació total o parcial de l'emmagatzematge, manipulació i distribució.

2. LA FUNCIÓ D’EMMAGATZEMATGE o La definició del cicle logístic d'emmagatzematge: recepció‐ ubicació‐ preparació ‐

expedició. o La importància de la preparació de comandes en la consecució del nivell de servei

ofert al client. o Sistemes, tipus i mètodes de preparació de comandes. o Eficàcia i eficiència del cicle logístic d'emmagatzematge: càlcul de recursos

necessaris. o Eines per a incrementar la productivitat, millorar la qualitat i reduir costos: noves

tecnologies. o Sistemes producte a operari: un camí cap a l'automatització.

3. CONTROL D’ESTOCS o Classificació i anàlisi ABC de productes en funció de la seva rotació.

26


o Funcions, tipus i sistemes de control d'estoc. o Mètodes per a la realització d'inventaris: assolir el inventari permanent. o Assolir l'eliminació d'inventaris com a conseqüència de l'automatització. o CAS PRÀCTIC: Realització d'una classificació ABC per a un magatzem donat i

dissenyar el seu sistema d'inventaris. o CAS PRÀCTIC: Càlcul dels buits necessaris en funció l'estoc mitjà, del catàleg de

productes i de la seva rotació.

4. METODOLOGIA LES 5 “S” COM EINA DE TREBALL o Què suposa la pràctica de 5 S al magatzem? o Organització (Seiri) o Ordre (Seiton) o Neteja (Seiso) o L'estat d'ús (Sheiketsu) o Disciplina i hàbit (Shitsuke).

5. CONDUCCIÓ DELS RECURSOS HUMANS AL MAGATZEM o El responsable de magatzem com a gestor dels recursos humans. o L'equip de treball. o El procés de comunicació. o La motivació en la conducció d'equips. o El procés de solució de problemes. o Eines per a la gestió.

� Conducció d’equips. Motivació. Comunicació.

Durada: 12 hores

o El cap de magatzem com a conductor de recursos humans

o L’equip de treball

o El procés de comunicació

o La motivació en la conducció d’equips

o El procés de solució de problemes

o Eines per a la gestió

o Cas pràctic

27


� INCOTERMS

Durada: 12 hores

o Visió general de la compravenda internacional. o El trípode dels contractes en una operació internacional:

� la compraventa � El transport � L’ assegurança

o Els INCOTERMS: concepte i característiques. o Estudio detallat i cas pràctic de cada un dels INCOTERMS. Les famílies d’

INCOTERMS: a. “E”: EXW b. “C”: CPT, CIP, CFR y CIF c. “F”: FCA, FAS y FOB d. “D”: DAT, DAP y DDP

o Supòsits pràctics i valoració de la utilització dels INCOTERMS. o Test final.

� Programa Control de la gestió del transport

Durada: 18 hores

La gestió dels recursos en funció de l’escenari de l’operació

o Flota subcontractada/Operador logístic.

� Necessitats d’informació per al seguiment

� Indicadors de compliment cost i servei.

o Flota pròpia:

� Control de recursos:

• Conductores, disponibilitats, geo situació (tacògraf, estil de conducció, costos

afegits)

• Vehicles, tacògraf, gestió i report, manteniment, neumàtics i altres

consumibles, preparació y planificació ITV.

• Legislació de referència.

28


Gestió i control de costos

o Mètode ABC ( ActivityBasedCost)

o Observatori de costos.

o Projectes de millora

o Determinació de costos estàndard (avantatges i inconvenients)

Indicadors de gestió. Quadre de comandament

o Cost per ruta. Cost per lliurament.

o Lliuraments Ok. Per ruta, per client, per plataforma.

o Incidències per lliurament, per client, per ruta, per àrea.

o Cost per Km. / vehicle / conductor

o Kms. de buit

o Temps per lliurament, Lliuraments per ruta

o Casos pràctics

� Legislació del transport

Durada: 12 hores

1 . El mercat nacional del transport de mercaderies per carretera. Marc jurídic del transport de mercaderies per carretera. Règim d'accés a la professió d'operador de transports.

2 . El transport internacional de mercaderies per carretera. El conveni CMR i el seu àmbit d'aplicació . Punts clau en la política sobre el transport terrestre de la Unió Europea . L'accés al mercat: en què consisteix la llicència comunitària ? El tacògraf com a element de control. Els temps de conducció i descans .

3 . Regulació jurídica del contracte de transport nacional de mercaderies per carretera. Marc legal . Requisits per a la validesa del contracte . Elements formals del contracte de transport terrestre . Subjectes que intervenen en el contracte de transport . Responsabilitats derivades del contracte per a cadascun dels subjectes . Condicions generals de contractació . Ineficàcia de les condicions fosques i abusives . Resolucions de conflictes : les juntes arbitrals del transport

4 . L'assegurança. Conceptes generals de l'assegurança. Assegurador, mediador,

29


prenedor i beneficiari de l'assegurança. Drets i obligacions de cada part. Tipus d'assegurança en el transport terrestre: Pòlissa senzilla o per viatge, pòlissa flotant; Pòlissa anual.

� Transport de mercaderies perilloses. ADR

Durada: 8 hores

1. Condicionants i limitacions legals i tècniques del Tractament de les Mercaderies perilloses (ADR). 2. El codi de distribució i transport de mercaderies perilloses. Legislació. 3. Els costos de l'ADR. 4. La figura del conseller de seguretat. Tasques, funcions i responsabilitats. 5. Procediments i actuacions en cas d’accidents o incidents. 6. Problemàtiques d'operació i gestió del transport de mercaderies perilloses 7. Cas pràctic.

� Comercialització de serveis de transport i operadors logístics

Durada: 24 hores

1. EL MARC DE LES RELACIONS EMPRESA ‐ PROVEÏDOR DE SERVEIS LOGISTICS � L'evolució de la logística en el món empresarial. � Els objectius tradicionals i actuals de les empreses. � Conseqüències organitzatives dels nous objectius. � L'externalització de serveis logístics. � El concepte de logística integral. � Supply Chain management i Agile Logistics. � Les seves conseqüències en l'àmbit de Distribució Física. � Les conseqüències de la Globalització en les estratègies logístiques de les

empreses. � Els condicionants del Mercat Globalitzat en els serveis dels Operadors Logístics i de

les empreses de Transport. � Les estratègies de relació comercial entre empreses i prestataris de serveis

logístics.

30


2 . ELS MECANISMES DE CÀLCUL DE COSTOS EN EL SI DE L'EMPRESA.

� Construcció dels costos d'emmagatzematge i manipulació. � Sistemes tarifaris de cost de manutenció. � Construcció dels costos i tarifes de cost de transport en els seus diversos trams :

o Recollida o Arrossegament (“arrastre”) o Distribució

3 . LA DISTRIBUCION COMERCIAL . � Elements clau en l'oferta comercial de serveis. � La negociació en la contractació de transport i serveis logístics. � Criteris de confecció de contractes. � Condicions a incloure en els contractes de transport , emmagatzematge i

manipulació en funció de les diverses estratègies comercials. � Càlcul de tarifes i marges 4 . MECANISMES DE FIDELITZACIO I INTEGRACIÓ DE CLIENTS . � La imatge de l'empresa. � La transparència empresarial. Traçabilitat i Visibilitat. � La flexibilitat en la gamma de serveis. El postponement. � Les bases del canvi cap a l'estratègia d'integració amb el client. 5 . CAS FINAL D'APLICACIÓ INTEGRAL .

� Qualitat de servei

Durada: 12 hores

� Determinació dels estàndards de qualitat de servei.

� Com aconseguir la traçabilitat i visibilitat de la gestió de transport.

� Gestió i control de l’activitat

Determinació i utilització d’indicadors de gestió per al control de l’eficiència i de la

productivitat.

� Gestió i control de la qualitat del servei.

Determinació i utilització d’indicadors de gestió per al control de la qualitat i el

nivell de servei en el transport.

� Ràtios de gestió de cost i qualitat a l’activitat de repartiment.

� Cas pràctic

31


� Processos logístics (seminari d’introducció general a la logística empresarial)

Durada: 8 hores

1. INTRODUCCIÓ ‐ La Logística Integral. Definicions. Conceptes ‐ Fases d'aplicació de la Logística Integral. ‐ Organigrames, Funcions. Interrelació dels Diferents Departaments de l'empresa ‐ Objectius de la Logística Integral

2. ÀREES DE LA LOGÍSTICA INTEGRAL ‐ Aprovisionaments i compres ‐ Planificació d'Operacions i producció ‐ Control i gestió d'estocs ‐ Magatzems ‐ Preparació de Comandes ‐ Transports ‐ Servei al client

3. COSTOS LOGÍSTICS

5. NOVES TÈCNIQUES ‐ JIT ‐ KANBAN ‐ Planificació: MRP I i II

6. QUALITAT DE SERVEI.

7. SISTEMES D’INFORMACIÓ I COMUNICACIONS

8. RATIOS DE LA LOGÍSTICA

� Qualitat en atenció al client en logística

Durada: 8 hores

1. El procés de comunicació

• La comunicació

• Consideracions per a una bona comunicació

• Les barreres que dificulten la comunicació

32


2. Pautes per una comunicació eficaç

• Imatge i qualitat

• Pautes generals

• Característiques de la comunicació verbal i no verbal

• Tipologia de trucades d’emissió i de recepció

• Pautes de comunicació o Comunicació no verbal o Comunicació verbal o Habilitats comunicatives

� Empatia � Assertivitat � Saber expressar amb un llenguatge positiu � Escolta Activa � Saber preguntar

• Trucades d’emissió i trucades de recepció. 3. Tractament d’objeccions i reclamacions.

• Tècniques per tractar les objeccions.

• Tractament de reclamacions.

• Com tractar a un interlocutor enfadat

33

ALSTOM TRANSPORTE DIRECTOR RR HH CARLOS JIMENEZ PEREZ STA. PERPETUA INDUSTRIA GRAFICA CAYFOSA SA ‐ IMPRESIA IBERICA

DIRECTOR LOGISTICA

DAMIEN GUERIN

STA. PERPETUA

KME LOCSA S.A DIR PRODUCCCIÓ LLUIS BRUGALLA STA. PERPETUA

PANRICO DIRECTOR SCM ISAAC HUERTA STA. PERPETUA

ZAMBON SA DIRECTOR RR HH ANTONI MARTIN STA. PERPETUA

BD TRANS DIRECTOR Eduard Prades STA. PERPETUA AGENCIA NORD ‐ QUIRSIS LOGISTICA

DIRECTOR

Miguel Angel Castillo

STA. PERPETUA

SEITRANS DIRECTOR CENTRE Eusebio Estrada STA. PERPETUA

AZKAR DEIRECTORA RRHH Anna Tomàs STA. PERPETUA


ANNEX 3

EMPRESES ENTREVISTADES

EMPRESES CARREC CONTACTE MUNICIPI

INDUSTRIE ILPEA

DIRECTOR RRHH

ANTONIO SANCHEZ LOPEZ

POLINYA

MAGNA MIRRORS DIRECTORA RR HH ROSER SEGARRA POLINYA

NUPIK INTERNACIONAL DIRECTOR FINANCER JUAN FRANCISCO PEREZ POLINYA

BARNASTOCK DIRECTOR ELOY GUIRAO POLINYA

MANGO DIRECTOR RRHH ENRIC SOLER PALAU PLEGAMANS

WURTH DIRECTOR LOGISTICA Valentí Franch PALAU PLEGAMANS

SYNTHESIA ESPAÑOLA SA DIRECTOR SCM JAUME PAYES LA LLAGOSTA

MAINSA PUNTO DIRECTO PLV SL DIRECTOR PERSONAL JULIAN LAZARO LA LLAGOSTA

KOSTAL ELECTRICA SA

DIRECTOR LOGISTICA

MARTI TORRA

SENTMENAT

SCHARLAB DIRECTOR LOGISTICA RAMON FAURA SENTMENAT

34


ANNEX 4

ESTIMACIÓ D’OFERTA DE CURSOS I COST ECONÒMIC

A partir de les entrevistes a les empreses es fa una estimació d’oferta anual de cursos

formatius de reciclatge que poden cobrir les seves necessitats.

ESTIMACIÓ DE NOMBRE DE CURSOS (anuals)

CURS

Negociació amb proveïdors

Nº

1

Planificació d'aprovisionaments i gestió d'estocs 2

Sistemes de pagament internacionals 1

Planificació de la producció. MRP 1

Gestió de magatzems 1

Conducció d'equips. Motivació. Comunicació 2

INCOTERMS 1

Control de la gestió del transport 1

Legislació del transport 1

Transport de mercaderies perilloses 1

Comercialització de serveis de transport 1

Qualitat de servei 1

Processos logístics 2

Qualitat en atenció al client en logística 2

TOTAL CURSOS 18

35


S’ha calculat el cost econòmic (mòdul hora) de la impartició dels cursos, per part de

Fundació ICIL. El mòdul s’estableix en 124 euros/hora atenent el detall de components

que inclou i exclosos els conceptes de gestió.

MÒDUL DE COSTOS DE FORMACIÓ

Professorat (inclou desplaçaments) 74,00

Material didàctic 25,00

Preparació i coordinació 25,00

Suma 124,00 preu hora

Previsió de cursos de 3 h. dia

EXEMPLES

Cost Curs 8 hores 992,00

Cost Curs 12 hores 1.488,00

Cost Curs 24 hores 2.976,00

COSTOS NO INCLOSOS

Publicitat

Selecció d'alumnes

Aules equipades

Fotocopies material didàctic

Diplomes

Assegurances alumnes

Documents

ANÀLISI DE NECESSITATS · fun ions logístiques de l’empresa. ... empreses mantenen el control de la direcció logística però cedeixen l’operativa diària a les de serveis