ant" ¡loan,Nö 184 - 20 JUNY 1.986 REVISTA QUINZENAL

,

(oM^m

To»

Sant JoanRevista SANT JOANNQ 184 - 20 de juny de 1.986DIRECTOR; Caries Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL.LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeJaume BonetTomeu Juan CAntònia CostaMaria CoupanyFranciscà BarcelóAntoni BauçàAntoni BonetJosep GayàBenigno Company

NOTA:

2 - 122

Els articles publicats en aquesta revistaExpresen únicament l'opinió dels propisautors.

S U M A R I

Pere-GilFesta Sant CristòfolCampanya ElectoralDefuncionsEscoles de BallMoto CrossCandidatures PSM i PRDCultura PopularQues es el "SIDA"Congrés de Llengua CatalanaNota HistòricaNàixaments

mamCONSOLAT DE SÓLLER A CIUTAT' CABRER DE PUEYO. I -TELEFN.J 72686"

SÓLLER: LLUNA,13 - • 631254

c que som de Tramuntana»

es CONSOLAT DES SOLLERICS

oférese a n'ets amics

que tene a sa PART FORANA.

I també a n'es Ciutadans

- que jo som amic de tots-

veniu amb mi a fer rots

d'oli i de pa d'el d'abans.

Vull dir de pa integral

amb quasi tot es sego.

Per sa salut és millor

i això és lo principal.

Es capvespres des dijous

convit a pamboliada.

Tene també una sobrassada»

ca fè t ametlles i anous.

1986

Vigile su saludHágase un chequeo ginecológico

fS UM CONSEJO DELA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA ( C ' N T H A FI CANÍ f H

JUNTA PROVINCIAL DE B A L E A R E S

Solicítelo gratuitamente al Tel 23 01 49

3 - 123 Aquest pobleFESTA DE SANT CRISTÒFOL

La festa de oanc Cristòfol quedes de 1957 ens ofereix la Penya Motoris-ta Sant Joan es celebrà, com ja es costumel segon diumenge de juny i ens resultàuna festa ben animada.

El mati es celebrà el Moto CrossSant Cristòfol; d'aquesta prova en donaminformació en esports. Llavors, el capvespre, el passacarrers per la Banda deTambors i Cornetes del Centre Culturalens anuncià la continuació de la festa.Es celebrà una missa en honor de SantCristòfol, que oficià el P. BartomeuPastor, el que ens va fer reflexionarcap a una millor i més humanitària conduc_ció dins les carreteres; directius,socis i simpatitzants assistiren a l'acte

Acabada la missa es va procedira la benedicció de vehicles i, llavorsa la desfilada de carroces, una desfiladamés nombrosa que aquests darrers anys.En Guillem Bou amb la seva moto de fa30 anys i En Mateo Riutort amb una d'avuiobriren la caravana formada per la Bandade Tambors i Cornetes i les carrocestitulades: "México 86 Campionat de Futbol','"Hawai", "Sa Rua", Tarta de fresa"i Festival de la cançó santjoanera",totes foren fetes amb bon gust i alseu pas pels carrers amb molta de gentespectadora foren força aplaudides;cal elogiar l'esperit altruista d'aquestagent esforçada perquè la desfilada d'en-guany fos tan Huida.

Totes aquestes carroces forendegadament subvencionades amb l'ajuda

que l'Ajuntament dona a la festa. Entreels assitents a les beneides es sorteja-ren uns obsequis.

Acabà la festa amb un refrescen el local social, per a tots els quihi havien participat.

D'aquesta manera un any més SantJoan gaudí d'una festa que a pesardels anys es manten viva, animada iben participada, en una mostra del intereque desperten totes les activitats dela Penya Motorista Sant Joan, que esguanycompleix ja el seu 30 aniversari.

CAMPANYA ELECTORAL

L'autocar publicitari d'AP, passàper Sant Joan el dijous dia 5. Com eradia de mercat es va aturar a la plaçaa on els candidats i acompanyants, con-versaren amb les persones que haviananat a fer la compra.

Els representants d'aquesta coali-ció política foren rebuts per afiliatsi simpatizans al seu partit, es va repar-tir propaganda, varen aferrar cartellsi com es natural es va demanar el vot.

Al llarg de l'estada dels visitantses va reunir, es pot dir, nombrós grupde santjoaners.

Representants del PSOE havienanunciat un mitin a l'escola dels nins,pel divendres dia 6. Degut a la pocaassistència es va celebrar la reunióanunciada, amb una taula redona, a ones parlà de les realitzacions duitesa terme pel govern durant aquests cuatreanys que han estat al poder.

De per la vila 4 - 1-24

A la Cambra Agrària, va tenirlloc el dissabte dia 7 un acte anunciatpel PSM amb assistència del candidatnùmero 1 al Senat Sebastià Serra, JosepEstelrich i Josep Sansó. L'assistènciano fou lo nombrosa que s'esperava peròfou una vetlada interessant i que durà >fins quasi les dotze del vespre. Esparlà del programa previst per dur enda-vant durant la pròxima legislatura is'espera augmentar el número de votsen relació a les darreres eleccions.

EN POQUES PARAULES

LA SETMANA QUE FA DEU

Som a Felanitx. Concretamenta l'església de Sant Alfons. Aquesttemple neogòtic, d'inicial disseny conce-but pel polifacètic i genial Pere d'Alcàjitara Penya, serveix de marc a un esdeve-niment important. Són dues les raonsde l'afirmació: En primer lloc, perquèés de Música; després, perquè enguanyse n'acompleixen deu des del seu inici...

D'aqui a poc temps sonaran lesveus del Cor de Cambra Studium interpre-tant Mozart, com dies passats ho feuel cello de Motatu amb algunes de lesSuits de Joan Sebastià Bach.

Deu anys de Música contínua ia la Part Forana és una fita assenyalada.Dissortament, en tenim pocs exemples:Valldemossa, Pollença i Deià que comptenamb un currículum cronològic digne demenció; Bunyola, que ja és un cas moltrecent.

DEFUNCIONS

No hi ha dubte que aquests incisosmusicals dins la quotidianitat de lesnostres viles són molt positius. Seriadesitjable que cada poble arribas atrobar el seu moment per a la Música;si no és possible a nivell de ciclecomplet, que ho fos, al manco, a nivelld'alguna diada. Dedicar periòdicamentunes hores a la Música diu molt a favord'un Poble i de la seva gent. Deixarassíduament un espai a l'Art Sonor ésun immillorable sistema per enlairarl'esperit. Els exemples d'aquests pobles,capdavanters en la matèria, hauriende fructificar.

Callau, que el concert comença!Deixau que la Música soni...

Biel Massot i Muntaner(Per a 1'Associació de Premsa Forana)

ll-V-86ESCOLES DE BALL

A Campos es va celebrar el dissab-te dia 7 una trobada d'escoles de ball,a la que hi participaren 30 grups, entreells l'escola de ball de "Aires de Page-sia" de Sant Joan. Els santjoaners varenballar la Jota dels Enamorats i el Bolerodes Yermar.

El final de l'acte, que estavapresidit pel President del Govern BalearSenyor Gabriel Cañellas, acompanyatdel Batle de Campos, del Conseller deCultura Sr. Gilet i del Director Generalde Joventut Sr. Roig, es va obsequiarals participants amb un siureïl i unaplaca conmemorativa pel grup.

Margalida Salom Ginard"Paleta" va néixer el 5d'agost de 1902 i va mo-rir el 6 d'abril 1986.

5 - 125 EsportsMOTO CROSS SANT CRISTÒFOL

Nicolau, Sans i Fiol foren elsguanyadors del Moto Cross Sant Cristòfolel passat dia 8, a la prova que es- vacelebrar en el Circuit Binifarda deSant Joan, organitzat per la Penya Moto-rista Sant Joan, puntuable pel Trofeude Mallorca 1986.

La gent no va acudir com s'espera-va, i els que ho feren, els afeccionatsa aquest esport, gaudiren d'una bonacarrera en la que l'emoció i l'espectacu-laritat, hi estigueren ben presentsen cada una de les sis mànigues quees celebraren.

En les mànigues dels juvenils,guanyaren En Nicolau, la primera i EnLubenow, la segona, quedant la classifi-cació de la següent manera:Ia Juan A Nicoalu Yamaha Montesión2a Björn Lubenow Media Milla3Q Juan José Pons PM Sant Joan

En la primera manigua es retiràEn José del Barrio.

En la categoria de júniors EnPau Sans i En Garcías oferiren una espor-tiva lluita i foren els guanyadors deles mànigues. En Pau ho fou de la primerai En Garcias de la segona, per tan sols4 segons de diferència/ guanyà En Pau,la classificació quedà d'aqusta manera:Ia Pau Sans KTM PM Sant Joan2a Bartolomé Garcias Yamaha Montesión3a Juan Jaume Honda PM Sant Joan4a Jaime Garrió Cagiva5Q Pedro Santandreu Yamaha Montesión

Ja en la categoria de sèniorshi participaren a més d'En Garcias queva corre les dues mànigues de júniorsi les dues de sèniors, i En Pau Sansque ho feu a la segona manigua d'aquestacategoria de la que fou guanyador. Enla primera manigua guanyà En Jaume Fiol,després de que En Mateu Riutort peraveria èri là -Seva màquina ,.es ¡tengué,,que retirar. Al.; final per. ̂tan̂ sfííf í 2,2segons va guanyà ;la cabrera r En: - JaumeFiol; la seva participació era esperada,després de' les seves actuations: en unesproves del Campionat d'Espanya de MotoCrOSS. \i í: • v;o>.' S

La classificació quedà com segueixIa Jaume Fiol Honda Montesión2a Bartolomé Garcias Yamaha3a Juan Santandreu PM Sant Joan4° Nicolau Nicolau KTM Montesión5Q Miguel Gayà Honda PM Sant Joan6a Miguel Sampol KTM Montesión

7a Pau Sans KTM PM Sant JoanRetirat Mateu Riutort.

l L'entrega de premis es va feral local social de la Penya Motorista.

Es va acabar l'acte, desitjantsort per tots.

NotíciesCANDIDATURES DEL PSM

El dia 24 de maig tengue lloc a B¿ger la presentació de les candidaturesi programa per a les properes eleccionsgenerals del PSM, les llistes estancompostes per:Al Congrés; N° 1 Mateu Morro, Na 2 MariaJuan (PS Menorca), N0 3 Joan Perelló,Na 4 Andreu Murillo (PS Menorca), Na 5 An.toni Sansó, NQ 6 Andreu Matas.Al Senat; Sebastià Serra i Damià Pons.

Després de dinar varen parlarel na 1 al Congrés de Diputats i elsdos candidats al Senat.

Les linees generals del seu progra_ma són nacionalistes d'esquerres, antinu-clear, pacifista, ecologista i autonomis-ta.

Es va criticar la política centra-lista del PSOE, que en opinió del PSM,en l'actual legislatura la políticaduita a terme ha estat de dretes. Sibe en Damià Pons va dir que en cas,de que els resultats de les eleccionsfesin que el PSM tengués la clau performar govern, recolzarien a l'esquerrai que, amb ells el PSOE, seria menyscentralista.

CANDIDATURES P.R.D.

A Inca el dijous dia 5 de juny,es reuniren els candidats del PartitReformista i representants de PremsaForana, per tal de presentar les candida-tures i el programa que s'ha publicaten motiu de les properes eleccions gene-rals del dia 22.

Presidia la reunió el Presidentd'Unió Mallorquina Jeroni Alberti, acom-panyat del Batle d'Inca Antoni Pons,Santiago Coll i Miquel Duran Ordiñana.

Després de sopar, es va obrirun interessant col·loqui a on JeroniAlberti, contestà a totes les preguntesque l'hi feren respecte a les possibili-tats del P.R.D. de cara a les pròximeseleccions, a les realitzacions duitesa terme pel CIM, durant els darrersanys i sobre la normalització lingüística.

Temes de"Cultura Popular"COMUNITAT AUTONOMA DE LES

IULES BALEARS

LA CISTERNA DE "LA SALA"

Fa molts d'anys que a La Sala,L'Ajuntament, ha ha una cisterna queidona bona aigua. Diuen que la millord'Inca. La varitat és que cada posseïdor¡de cisterna diu que la seva és la mea1

fina,la més freca, la més diurèticai altres més virtuts que van des dela caració de qualsevol enfermetat atenir sempre alegria i coratge. El cassingular de, nostra Ciutat és que, com!

he dit, fa anys, vivia a La Sala, un,matrimoni. Eren els estedants. Persones,matrimoni que es cuidava de la netedat;i de la conservació de l'edifici. L'esta-'dana era una figura entranyable. Unafigura bella i encantador. Les darreres,que recorden els més majors de nostraInca, ens la descriuen com una madona|arremangada, davantal posat o arromangatal bras esquerra. Una de les moltes,funcions qie tenien els estadans, que¡vivien a la part alta de La Sala, eracuidar de la cisterna que estava situadaa la part de l'esquerra, entrant al|vell edifici, i que estava forrada -,ccom encara està- d'una cerà.ica blavnsamesclada amb blanc, fent uns dibuixo-i unes senefes del millor art inqueren quan a terrisseria parlant.

L'agua no era massa abundosai la gent normal, la qui no tenia cister-;na, havia d'anar als pous públics oa les cases de senyors, als Convents0 a La Sala. Els Franciscans tenienuna bona cisterna (el coll du data de,1.746) que alleugeria la fretura de¡tan bon líquid a tota aquella contradacpnventual. El mateix passava amb lacisterna dels Dominicos i a la que hihavia a la clasta exterior de "Ses MongesTancades", com també s'empraven lescisternes de les cases senyorials, comsón les de Ca'N Ripoll, Ca'N Siquier,Ca N'Amer, Ca'N Vich, etc. No podem joblidar els pous públics, que en temps)de molta d'aigua eren les fonts de lavila. El mal era quan a les escassedats1 sèquies la gent tenia poca aigua ihavia de demenar ajuda als qui en tenienen deposit.

Tornant a la cisterna de La Sala,hem de dir que el poble la tenia com

6 - 126

a seva i l'estadana, bona cara i mésbon tracte, donava gerra a gerra, tanbon element, necessari per la vida normali quotidiana. Era una teringa de donetesqui anava cada dia a veurà a l'estadanai demenar-li "per amor de Déu" une gerre-ta o gerricó d'aigua. Conten que devegades, quan el nivell baixava, lamadona mesurava ells mateixa i davala quantitat necessària. Quan l'aiguaera abundosa, s'entrava a La Sala itreien la que volien, tot pensant quetan sols hi acudia la gent de la barriadacorresponent.

Era molt important la figurade l'estadana, puix dava un caire pagès,que aquí vol dir, agradable, a les ofoci-nes en general de l'Ajuntament. Ellaarreglava les oficines, alleugeria elspresos, quan aquets hi estaven tancatsunes hores, posava domassos a les fines-tres i més anvant a la balconada, d'unamanera amorosida i plena de seguretatcasolana. Ella, l'estadana, rebia quanarribava la festa del Corpus, la primera"figa flor" per posar al Nin Jesús quepresidia l'Ajuntament. Si aquell anyel Corpus venia prêts i no ho haviafigues flors, n'hi posava una de fusta.L'estadana, arribat l'estiu, arreglavaels cossiols de La Sala, moltes alfabagu^res i es cuidava de calcular l'aiguade la cisterna, no prohibint mai«a ningúque s'endugués, en que fos tan solsper beure aquell dia, un gerriconetd'aigua.

Per tant la figura, agermanadaamb la cisterna, de l'estadana, eraimportant. I la seva importància redicavaen que era ella la qui, amorosi dament,repartia amb .un bon posat de madonapagesa mallorquina, la bona càrregadel bon líquit. Conta la gent majoraquells diàlegs que s1establien entredemenador i donadora:-Bon dia, madona! I que puc omplir aquestgerriconet d'aigua? Ara he de fer unessopes a N'Andreu i...-Agafa la que vulgeis, dona! Agafa laque vulguis...Jo no surt perquè tenealtres feines...Tu carrega i ja tornaràs quan en vulgui....Enguany en tenim!-Ido bé, ara l'ompliré i demà ternaréa cercar-ne una altre! Es que es meu

7 - 127

homo, saps?-Tots són iguals! Domés pensen amb somenjar...Però ja heu saps, en voler--ne, ja tornaràs.-Idò gracis i ja donaràs memoris a n''EnBernat de part meva!-Ja els hi donaré ja! Res, m'envaigi tu carrega...-Gracis, gracis i que Déu, qui tot,et pagui el favor!-Per amor de Déu, veste'n i no me facisendoiar més...

La madoneta treia dos poaletsd'aigua i partia de cap a ca seva afer les sopes al seu marit i a la niaro-nada que tenia. L'aigua de La Sala,com la dels convents, era la millorde Mallorca, i diuen que de Fora Mallorcai tot. L'estadana continuava les sevesfeines i la cisterna cantava perquèla darrera amdoneta havia deixat elpoal mig ple i d'un foredineu, anavacaient al fons de la cisterna un ratxetd'aquella riquesa que no es podia pagaramb doblers.

Avui a La Sala, en que estiguien obres, s'ha consevat- la cisternaenrevoltada de ceràmica de colors iamb una senefa bella. L'estadana nohi és. Tothom té aigua corrent, o almanco n'ha de tenir. Una recordançaper aquell ritual que s'establia, mitjan-sant l'aigua entre el qui té i el quino té. Entre el qui demana i entre laqui dóna. Bona harmonia i bella germandata una Inca llunyana, perduda, aniquilada....Progrés!

Gabriel Pieras Salom"Dijous" Inca

QUE ES EL "SIDA"

La Conselleria de Sanitat i Segurjïtat Social del Govern Balear, ha publicatun opuscle que explica que es el "Sida"i com evitar aquesta malaltia que esta_tan de moda. Explica que el "Sida" ésel Sindrome d'Inmunodeficiència Adquiridai com intentar lluitar en contra d'aques-ta malaltia, quins són els símptomes,etc.

El Consell Assessor d'expertssobre el S.I.D.A. de la Conselleriade Sanitat, i la Comissió Ciutadanad'informació i seguiment del S.I.D.A.encarregats del present opuscle, entrealtres coses ens exp-tique:

Varis

einaomit

stDuè es/"SIDA són les inicials del Síndromed'Inmunodeficiència Adquirida, un conjuntde malalties causades per un virus quepot alterar el sistema defensiu de l'or-ganisme.Aquestes malalties són:1) Infeccions per microbis que normalmentnò provoquen alteracions de la salut.2) Alguns processos cancerosos.La SIDA és, doncs, una infecció quedóna lloc a d'altres infeccions i/oa càncers.Com ha aparegut?Als paisos occidentals va detectar-sefa uns cinc anys. Primer foren afectadespersones joves que practicaven l'homose-xualitat masculina, després apareguerencasos entre hemofílies i drogadictes.Més tard s'han afectat persones sensecap d'aquestes característiques. Esprobable que l'origen humà fos a l'Africà.La SIDA no és, doncs, un problema exclu-siu de cap grup de població, se bé deter-minades cricumstàncies faciliten l'expo-sició al virus.

Varis La llengua 8.-.128

Pot encomanar-se, encara que la capacitatde contagi és baixa i té un períoded'incubació llarg, és a dir, des deque es produeix el contacte amb el virusfins que es presenta la malaltia podenpassar anys."Com pot ésser sospitat?"Les manifestacions de la malaltia nosón específiques. Alguns transtors desalut persistents poden suggerir lapresència de la malaltia. Entre aquestacal esmentar la febre persistent, ladiarrea de llarga durada, les sudoracionsnocturnes, la pèrdua involuntaria oinexplicable de pes superior al 10%(uns 7 Kgs.), l'aparició de taques verme-lloses o violàcies o de nòduls a lapell, l'aparició de ganglis a diversosllocs del cos llevat de la zona inguinalo les plaques blanques (de Muguet) ala mucosa bucal. Molts d'aquests trans-torns són però, comuns a d'altres malal-ties."Com és pot encomanar?"Per contagiar-se cal que el virus arribia la sang d'una persona. D'on surt elvirus?: S'ha trobat a la sang i a lessecrecions dels malalts i, també, depersones que sense ser malaltes en sónportadors. Com hi arriba?: Totes lessituacions que posin en contacte lanostra sang amb la sang o secrecionsde malalts de SIDA o portadors del viruscomporten un risc elevat de contagi."."La SIDA no es transmet;-al donar la mà.-al besar-se.-per l'ús dels serveis sanitaris públics,-per compartir gots, plats, tasses,-per l'aire, ni per l'aigua."Cal tenir en compte que.-La SIDA es pot transmetre sexualment.-No hi ha encara vacuna.-Alguns tractaments són en període de prova-La prevenció és, per tant, la nostraúnica protecció."

On anar si cal?Qualsevulla persona que ho desitgi potacudir a la Conselleria de Sanitat iSeguretat Social, (722900) on serà atesaper un metge (mantenint l'anonimat),que l'orientarà de qualsevol dubte sobreel tema."

Creim que aquesta publicacióes prou interessant, per conèixer unpoc millor aquesta malaltia i avitarun eventual contagi.

als par-Congrés de Llegua Catalana.Obrim serens la nostra parlalants del món amic...

Com ja informen les banderesinstal·lades al Passeig Marítim de Ciutatel II Congrés Internacional de la LlenguaCatalana s'obre als amics que parlenles 100 llengües del món.

D'entre elles el català ocupala 60 ena posició amb els set milionsde parlants segons la bibliografia (jueadjuntara, sent així una de les llengüesminoritàries amb més nombre de parlantsentre les que no gaudeixen d'estat inde-oendent propi.147 Universitaris estrangers ensenyencatalà

Segons es desprèn d'un estudirealitzat per l'investigador i periodistaXavier Tudela (autor del llibre "Catalansde fora"), i encarregat pel II CongrésInternacional de la Llengua Catalana,actualment el Català és ensenyat, regu-larment o esporàdicament, en un totalde 147 universitaris estrangers.

La distribució per estats ésla següent: Alemanya Democràtica, 1;Alemanya Federal, 25; Argentina, 1;Austràlia, 1; Àustria, 2; Bulgària,1; Canadà, 4; Dinamarca, 3; Estat espa-nyol, 2; Estat francès, 12; Estats Unitsd'Amèrica, 50; Hongria, 1; Iugoslàvia,1; Irlanda, 1; Itàlia, 10; Japó, 1;Mèxic, 1; Noruega, 1; Regne Unit, 19;Romania, 1; Suècia, 3; Suissa, 3;„Txecos-lovàquia, 1; URSS, 2.

Per a la realització de l'estudisobre les universitats estrangeres queensenyen català, Xavier Tudela ha comptatamb la col·laboració de 1'Anglo-CatalanSociety, Associazione Italiana di StudiCatalani, Centre d'Estudis Catalansde París, Centre de Recerca i d'EstudisCatalans de la Universitat de Perpinyà,Deutsch-Katalanische Gesellschaft, Insti-tut de Projecció Exterior de la CulturaCatalan, North American Catalan Societyi diversos centres universitaris del'exterior.

OBRIM SERENS LA NOSTRA PARLA ALS.

D ' AMICS QUE PARLEN EL/L'Milions Llengua

800 Xinès350320

HindiAnglès

9 - 129

210 Castella150 Rus130 Arab130 Bangalí125 Portuguès110 Japonès105 Alemany95 Malai-Indonesi90 Francès65 Javanés60 Italià57 Urdu (Pak istan, India)55 Telugu (India)55 Panjabi (Pakistan, India)53 Coreà50 Marathi (India)50 Tàmil (Sri Lanka)43 Ucranïnès (URSS)40 Vietnamita40 Turc38 Polonès35 Gujarati (India)28 Karanès (Maisuru)25 Ramanès25 Haussa (Africa)24 Malaisal (India)24 Persa23 Oriya (India)22 Bihari (India)21 Rajasthani (India)20 Swahili (Africa)20 Holandès .18 Servo-croat18 Birmà15 Peixto (Afganistan)15 Prànic15 Amhàric (Etiopia)15 Sudanès (Indonèsia)13'5 Hongarès13 Assamès (India)12 Torubà11 Grec10'5 Búlgar-Macedoni10 Azerbaijanès10 Berber (Africa)10 Nepalès (India)10 Quitxua (Andes)10 Síngales (Ceilan Maldives)10 Suec10 Txec10 Uzbek (URSS)10 Tagàlog (Filipines)8 Bielorús (URSS)8 Rebuà7 Rula (Africa)7 Kurd

CÁTALA6 Malgaix (Madagascar)

Perú)

Rwandès (Africa)Tacar (URSS)DanèsEslovacFinèsKazakh (URSS)Peul (Senegal, Gambià)AlbanèsArmeniNoruecSantal (India)Somali (Africa)Tigrinya (Etiopia)Balutxi (Pakistan, Iran)Guaraní (Brasil, Arg. Paragu.)Georgià (URSS)HebreuKashmiriLituàLuba-Lulua (Zaire)GallecVènet (Itàlia)Aimara (Bolívia,EslovèKikuiu (Kenia)LetóLingala (Zaire)OccitàTurcman (URSS)SardAlsaciàBambara (Mali)Baule (Costa d'Ivori)Kikongo (Congo)Luri (Iran)Macedoni (Iugoslàvia)Reto-ramànicSangoà (Camerun, Txad)

GitanoBascJiddischGal.lèsMaltèsIslandèsGaèlic

66555554'54444433333332'52'52222222l'5l'31111111

Milenars

900600600500500250120

Fonts;Gran Enciglopèdia Catalana, 15 v. R.Breton: Geografia de las lenguas delmundo, Oikos-Tau, 1979*D. Hunter-Ph. Whitten: Encyclopaediaof Antropology, Harper y Row, 1976Resum de les llengües d'Europa (CIEMEN),elaborat pel II Congrés.

10 -.130

NOTA HISTÓRICA

La plaça, la carnisseria i la pescateria

Dia 29 d'agost de 1359, Guillem Genisi Pere Mates, de Sant Joan, presentarenal Governador de Mallorca la següentsúplica:

"A la vostra sacra reyal magestat ¡humilment e devota supliquen GuillemGenis e Pfarrer Desclapers, habitadors ;de la parròchia de Sent Johan de Sineu,per nom dels jurats e prohomes de ladita parròchia dients què'l loch o la'vila del dit loch de Sent Johan és fratu-rosa de piasses comunes, de carnisseriae de peschateria, hoc encara de erescomunes per batre los blats en lur tempsconvinent, les quals coses als pobladorsdel dit loch entigament foren donadese atorguades, hoc encara ordenades perlo molt alt senyor rey en Jacme, paredel rey en Xanxo de Mallorques, predesses_sor vostre santras. Ara molt alt princep ,con los dits jurats e prohòmes cobrejene hajen desig les dites coses haverper confirmació de la vostra magestat.Empersò lus dits ¡supplicane recorrena la vostra justícia e aguaitat queplàcia a la magestat reyal cometre amenar al honrat governador vostre deMalorques que sobre les dites cosese altres les quals davayl se seguexenper capítols deja fer per nom vostrebreu e spatxat compliment de justícia,sumàriament e de pla sens plet e figurade juy, sola attesa la veritat del fet,aquestes coses implorant a la vostraaltesa molt alt senyor nostre SenyorJesuchrist per la sua pietat do exalsa-ment a la vosta corona e us do victòriacontra vostres enemichs amén.

Tenor dels capítols:Primerament demanen los dits

jurats o prohòmes que sien designadespiasses al dit loch, so és, de quartera,de carnisseria e de pescateria, hocencara de pati de esgleya segons quefo manat e ordonat per lo demont ditsenyor Rey en Jacme de bona memòria.

ítem demanen que sien designadeseres comunes al dit loch per batre lursblats segons que per lo dit senyor Reyfo manat e atorgat.

ítem demanen que tots qui hanalqueries e rafais o altre possassionsen la dita parròchia e fan habitacióen altra parròchia que degen pagar a

la dita parròchia en totes coses comunesper aquelles possassions que en la ditaparròchia possaexen.

ítem demanen que tots aquellsqui foren tatxats per los tays delsCGC homes a cavayl atorgats al senyorRey qui après feta la tatxació abansquè's cuylís se pertiren del dit loch,que aquells on que sien degen pagarso que foren tatxats o aquella quantitatque aquels deviens pagar sie rellevadee abatuda del nombre que la dita parrò-chia fo tatxada.

ítem demanen que tots los taylso tayles que d'aquí avant se faran enla dita parròchia se degen fer segonsmés o menys, so és, per sou e per liura".(ARM Suplicacions S-21 f. 23)

Sembla que fou concedida la lli-cència.

Ramon Rosselló

NAIXAMENTS

'«K

•%Antoni Joan Gayà Sansó, fill de Rafeli de na Montserrat, va nàixer el aia19 de març de 1.986.

11 - 131

DECÀLEG DEL CATALANOPARLANTPEL PROFESSOR DR. TILBERT D. STEGMANN, DE L'INSTITUT FÜR ROMANISCHE SPRACHEN UNDLITERATUREN DER J.W. GOETHE-UNIVERSITÄT. FRANKFURT AM MAIN. ALEMANYA FEDERAL.

ICATALÀ ORIENTAL

I CATALÀ OCCIDENTAPERPINYÀ

Par/au I» vostra llengua sempre que pu-gueu, especialment amb la família I elsamics I coneguts. Fels-vos el propòsit deparlar en cetalè als qui sabeu que vos en-tenen, encare gué fins ara els hàgiu parlaten castellà.

Sigueu respectuós amb tothom que parlauna altra llengua, però exigiu que elsaffres siguin respectuosos amb la vostra.

Dirigiu-vos en català a tothom; al carrer,per telèfon, al treball, etc. Si vos ente-nen, continueu parlant-los en català, en-cara que responguin en un altre idioma.

Als coneguts vostres que encara no com-prenen bé el català, animau-los a provarde comprende'/, par/au-h/ a poc a poc iexplícau-los de tant en tant algunesparaules.

Si vels algú que s'esforça a parlar en ca-talà, ajudau-lo. I demostrau-li que valo-rau el seu comportament.

Deixeu de corregir qui no vulgui sercorregit, però donau l'exemple de dema-nar a persones o a entitats autoritzadesquines expressions incorrectes cal substi-tuir. Ajudem-nos els uns als altres a man-tenir un cátale bo i viu.

Respecteu /es diferencies regionals delcatalà. Parleu amb catalans, valencians,rosselloneses, etc. í coneixeu els accentsi mots diferents que tenim tots. Aquestaés la riquesa del català, com de totes lesllengües cultes.

8Feis-vos subscriptor de diaris i revistes encatalà. I que siguin en la nostra llenguales lectures que faceu, els espectacles aqui assistiu, els programes de radio queescoltau i la televisió que mireu, etc.Facem allò que havia estat prohibit du-rant tants d'anys.

Preneu la decisió d'escriure totes les car-tes i notes en català. A partir d'avuiposau sempre el vostre nom en català.Ompliu-hi els talons. Feis canviar elsvostres papers impresos, els rètols, etc.Seria ben trist que per estalviar despesesdeixéssim de donar testimoni de coherèn-cia lingüística.

10Exigiu de tothom, fins i tot de les insti-tucions més rutinàries, que vos escriguinen català. Feis-ho amablement. No vul-gueu perdre el temps i nirvis lluitant con-tra els enemics declarats de la llenguadel país. Deixeu-los de banda.

Tota persona que defensa la seva pròpiallengua sense agredir ningú, té el dret alseu costat.

ÉS UN TEXT DIVULGAT PER LA COMISSIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARSDEL II CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA I OBRA

CULTURAL BALEAR. Apartat 619. Palma.

AMB EL TEU VOTPOTS ACONSEGUIR:

AL CONGRÉS

Jeroni AíbertíJosep Ma QuintanaGuillem VidalCarles RodríguezMontserrat GalmésMa Antònia Munar

AL SEN AT

Antoni SantiagoCoi'

PARTIT REFORMISTADEMOCRATIC

* Un npu estil de govern, mésconvivencial i menys prepotent.

* Que la Societat Civil sigui la principalprotagonista del dinamisme social, amb

" un govern menys intervencionista imenys dirigista.

* La minva i supressió de l'atur totafavorint la creació de noves empresesque reparteixin feina i benestar,

4t Tornar a la Societat la Seguretatciutadana i una Administració deJustícia ben dotada i eficaç.

4t Desenvolupar plenament l'Espanya deles Autonomies que descriu laConstitució, i fer-la moderna i europea.

* Estimular els ciutadans perquè senseofecs ni por, posin la seva creativitat alservei del rellancament del País.

L'ALTRA MANERADE FER ESPANYA