CUP-Gràcia

30/12/2013

DISCURS ENVERS EL NOU PROJECTE DE LA SEDETA

Elements positius del nou projecte:

-La reforma de la Sedeta és el fruit d’un procés participatiu amb veïns i entitats del barri. Així, malgrat que certs col·lectius se’n van retirar i que els mètodes de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona són molt qüestionables, cal tenir en compte que hi ha de veïns i entitats del barri que se senten satisfets i partícips de l’actual projecte.

-La reparació de l’espai públic de la plaça era necessari i, en principi, se’n respectarà la seva forma històrica, sense canviar-ne cap instal·lació (bancs i cistelles de bàsquet) ni l’estil (llambordes i enjardinament).

-L’equipament, que teòricament ha de tenir un ús d’assistència social, ha estat acceptat per la majoria de veïns i grups municipals després d’un llarg procés de negociació.

Dit això, hi ha una sèrie de punts que fan coixejar la proposta del Districte:

1. Manca de claredat. El Districte es mou en una indefinició generalitzada en tots els punts tractats a continuació que fan pensar que la improvisació ha marcat l’elaboració d’aquest projecte.

2. Funció dubtosa. El centre d’assistència d’adolescents no té cap funció definida. En principi es parla de “suport” i ”acompanyament” de l’adolescent. Ara bé, no es concreta en què consisteix tot plegat i es nega explícitament que s’hi facin les següents tasques: ni assessorament acadèmic, ni assessorament de la conducta sexual, ni suport davant el maltractament de gènere, ni orientació i teràpia contra la drogoaddicció o l’alcoholisme, ni combat contra la delinqüència juvenil, ni teràpia mèdica o psicològica. Cal criticar la manca d’estudi sobre la necessitat d’aquest tipus de servei i el fet que no s’argumenti la jerarquia de necessitats que l’ha fet passar a primer lloc.

3. Situació. Davant la pregunta sobre si s’havia estudiat la possibilitat de fer l’equipament en un altre terreny municipal, el Districte no ha respost amb claredat i el partit de govern ha estat contradit pels altres grups municipals. Ens temem que no s’ha valorat si s’opta per la mesura més barata i sostenible, reduint-se l’espai públic, i de retop la vida de barri, mentre ens temem que hi ha solars i edificis de titularitat municipal en desús o en projecte de privatització.

4. Gestió del centre. La part de l’equipament dedicada a l’assistència de famílies amb adolescents dependrà d’un consorci de l’ajuntament, mentre que la sala polivalent, els espais per cedir, l’espai esportiu i la sala d’assaig dependran directament del Districte de Gràcia. Malgrat que el Districte evita concretar la forma de gestió i la presenta com una “qüestió oberta”, es deixa clar durant el debat que la forma de gestió prioritària serà de tipus privat i la seva concreció vindrà donada per un concurs públic. Ens haurem d’enfrontar, per tant, a un equipament públic gestionat per una entitat privada amb interessos propis aliens a les necessitats del barri.

5. Assignació d’espais. En preguntar sobre els criteris i procediment per assignar els espais per a entitats i associacions de comerciants, s’ha respost que “càrrecs i tècnics han fet contactes com han cregut convenient”. És per això que ens temem que només han estat informats els col·lectius més afins al districte o el partit governant. No es concreta cap criteri d’admissió ni quines condicions cal complir per requerir i obtenir un espai. Tampoc no es concreta si els espais per comerciants podrien ser usats per a activitats amb ànim de lucre dins l’equipament municipal.

A mode de conclusió, cal dir que malgrat que no ens podem oposar frontalment a la reforma de la plaça i la creació d’equipaments que pretenguin millorar les condicions socials de la ciutat i els barris, cal enfrontar-se a l’actuació ineficient motivada per raons electoralistes. També cal combatre els discursos d’intervenció social que resulten buits, així com a un model de gestió en funció dels interessos privats de la cosa pública, l’ús indegut de les propietats immobles de l’Ajuntament i la desnaturalització dels barris.