Aplicacions aula - weib.caib.es · plantetjar preguntes tan inferencials com valoratives. També s’han adonat que no sempre trobaran la resposta en el texte i hauran de pensar i

Aplicacions aulaCEIP Ses Rotes Velles

PORTES OBERTES

ABRIL 2016

Aplicacions Aplicacions

Pràctica CONNECTAR AMB

ESQUEMES PREVIS

Diari Literari

Pràctica PARAULES CLAU Inferir

Pràctica COMPROMÍS AMB LA

LECTURA

Qüestionar

Pràctica METACOGNICIÓ

Pràctica per IMPLICAR LES

FAMÍLIES

TALLERS AMB FAMÍLIES

ESTRATÈGIES

DIARI LITERARI

CRISTINA CARRASCO

AINA AMENGUALCEIP SES ROTES VELLES

5 ANYS

Els infants estan molt

motivats, contents amb el

seu diari i engrescats

CRISTINA CARRASCO

AINA AMENGUAL

CEIP SES ROTES VELLES

5 ANYS

CRISTINA CARRASCO

AINA AMENGUAL


5 ANYS

Sobre màgic per posar paraules guapes

Què hem fet?

El diari que han d’omplir està format per:

● Títol, número de pàgines i si els ha agradat amb estrelles o

cares.

I després ja són propostes diferents:

● Dibuix del que més t’ha agradat.

● Per què t’ha agradat i per què no.

● Paraules que t’hagin agradat.

● El personatge que més t’ha agradat i perquè.

● Imagina, dibuixa o escriu un altre final.

● que passa després?

● Referents al paisatge on passa la història. Semblances al seu.

● T’agradaria ser un dels personatges del conte, quin i per què.

● Referents a l’autor del conte i preguntes que li voldrien fer.

DIARI LITERARI

ROSALÍA CORTÉS


Ha funcionat molt bé l’activitat

diària de llegir 10-15 minuts en

arribar a la classe.

Els infants estan motivats i

engrescats.

Cada dia a les 8:30 seuen

ràpidament i agafen

el seu conte posant-se a llegir, es

concentren en les seves lectures.

També llegeixen en els canvis de

mestres, quan esperen la mestra

de Castellà o quan

acaben una feina

Aferra-hi una foto

1er

EL DIARI LITERARI.

Aferra-hi una foto

ROSALÍA CORTÉS.CEIP SES ROTES VELLES

1r

NEUS MOYÁ

CEIP SES ROTES

VELLES

1er

NEUS MOYÁ


1er

Lectòmetre

Informar i implicar als

pares/mares per escrit i

en la reunió de

pares/mares.

Transformar la nostra

biblioteca i crear un

racó entre tots .

PRIMER

CICLE

1er A

NEUS MOYÁ

CEIP SES ROTES

VELLES

Marian Mir


tercer

cicle

English

My Romeo and Juliet diary

Aferra-hi una foto

els ha motivat molt

llegir una història i

que la lectura estigui

vinculada amb fer una

representació teatral.

els alumnes fan el seu diari a partir del personatge

Carme Sabater


Diari literari

WANDA, THE WITCH 4t de

Primària

English

· Narrator: Wanda,

the witch is at home.

· Wanda: Oh,

where’s my cat… and

my glasses?

· Mouse: Aha! The

witch can’t see.

hem creat l’obra de teatre. Els

alumnes, ajudant-se del guió, han

interpretat la conversa amb frases

senzilles per reforçar el vocabulari i les

estructures.

L’objectiu principal és recordar i utilizar

nou vocabulari i reforçar el que ja és

coneix applicant l’ús de l’estructura

interrogativa “Can I have….?”.

http://youtube.com/v/xFsgQjctIaQ

http://youtube.com/v/HRhM9ieucjs

Mª José Sánchez


2n de

Primària

English

Diari literari

MY FIRST READING SCRAPBOOK

han creat els seu pròpi

“Scrapbook”,

han aferrat fotos, ferratines,

retalls de revistes

han pogut relacionar

vocabulari que ja havien

apres anteriorment amb les

noves estructures ja que la

lectura estava adaptada al

seu nivell amb frases molt

senzilles.

ESTRATÈGIA

Inferir

BÀRBARA NADAL

TERE VIDAL


SANTA PONÇA

4 ANYS

INFANTIL

QUI VIU AQUÍ?

Què hem fet?Què ha funcionat?

Què hem de millorar?

Bossa de fems

CADA VEGADA QUE TREIEM

L’OBJECTE FEIEM HIPÒTESIS DE

QUE PODIA SER, A QUI PODIA

PERTANYER… I SEMPRE FENT-LOS

RAONAR I PENSAR MOLT. QUAN

ARRIBÀVEM A UNA CONCLUSIÓ

ENTRE TOTS HO PLASMÀVEM A LA

PISSARA

ELS HI HEM DONAT UNA PAPER ON

HI HAVIA DIBUIXAT UNA BOSSA DE

FEMS BUIDA I UNA CASA BUIDA.

ELLS HAVIEN DE DIBUIXAR ELS

OBJECTES DINS LA BOSSA I

DIBUIXAR QUINA FAMILIA VIVIA EN

AQUELLA CASA.

- HAN FET MOLTES HIPÒTESIS

- HAN DIBUIXAT AMB MOLT DE

DETALL TANT ELS OBJECTES

COM ELS MEMBRES DE LA

FAMÍLIA

- REPETIR AQUESTA ACTIVIITAT

QUINZENALMENT

Gabriel Barceló


3rB

INFERIR A LES MATEMÀTIQUES

Havien déscriure si el que deien els personatges era possible o

impossible?. Vaig seleccionar dos, la primera la varem fer entre tots (en

gran grup) i la segona de manera individual.

En la primera els personatges deien: “Durant les dues darreres setmanes

hi ha hagut 11 dies assolellats”--- “Sí, i 3 dies ennuvolats”.

Després de la lectura grupal va ser el moment de decidir és POSSIBLE o

és IMPOSSIBLE? i PER QUÈ?. Aquí va haver diversitat d’opinions però

de seguida ens varem centrar en el PER QUÈ?

Extreure una conclusió després de fixar-se bé i saber unir-ho amb lo que

ja sabem és diu INFERIR.

LAURA SIMONET

MARIAN SALVA


SANTA PONÇA

4 ANYS B

INFANTIL

SOM INVESTIGADORS

Què hem fet?Què ha funcionat?

S´HAN SORPRÈS EN VEURE LA BOSSA DE FEMS ALLÀ I

HEM COMENÇAT A FER PREGUNTES DE QUÈ HI PODIA

HAVER.

EREM “DETECTIUS” LA PISTA HA ESTAT UNA LUPA

CADA UN HA TRET UN OBJECTE I ENTRE TOTS HAN

ARRIBAT A CONCLUSIONS SORPRENENS.

ELS OBJECTES EREN BASTANT VARIATS PERÒ ELLS

MITJAÇANT UNA HISTÒRIA HAN ACONSEGUIT

ENLLAÇAR-LOS TOTS I PENSAR QUI ERA EL QUE

N'HAVIA FET ÚS DE TOT AQUELL “FEMS”.

HI HAVIA: IOGURT,ENVASOS DE CUIXOT

DOLÇ,FORMATGE,BOSSA DE XUXES,METRO, UNA

FACTURA, UNA TARGETA, UN MAPA...

- ENS HA CRIDAT MOLT

LÁTENCIÓ LA CAPACITAT QUE

TENEN ELS INFANTS PER

APLICAR LES SEVES

VIVÈNCIES AMB AQUELLA

SITUACIÓ CONCRETA.

- LA CAPACITAT DE RAONAR EL

QUE VEIEN.

- HAN DONAT SENTIT A UN

MUNT D´ OBJECTES QUE EN

PRINCIPI NO TENÍEN RES A

VEURE.

ESTRATÈGIA

Qüestionar

XISCA.


PRIMER

CICLE

2n B

Què hem fet?

Què ha funcionat?


L’activitat els ha engrescat molt,han

participat amb entusiasme i han fet

preguntes de tot tipus.

Han fet ús del coneixements previs per

plantetjar preguntes tan inferencials com

valoratives.

També s’han adonat que no sempre

trobaran la resposta en el texte i hauran de

pensar i opinar per respondre.

Els nin/es de segon A hem realitzat una activitat

per poder diferenciar els diferents tipus de

qüestions que volem treballar.

Hem utilitzat com a texte una carta, en aquesta

havíem de diferenciar les seves parts i després

en gran grup hem fet preguntes i les hem

picades a l’ordinador.

Hem fet quatre copies i els hem repartides als

grups de la casse, entre tots els membres dels

grups han tallat les preguntes i les han

aferrades davall els icones de pregunta literal,

pregunta inferencial o pregunta valorativa.

Abans havíem entregat un full D3 amb els

icones de color , on han aferrat les preguntes.Hem de seguir treballant amb diferents

tipus de textes l’elaboració de preguntes,

ja que, anteriorment no els havíem

explicat les diferencies que hi havia per

poder contestar-les.

Com fins ara s’han treballat més les

preguntes literals i els infants comencen

a fer petis escrits els costa reconéixer i

donar resposta a les preguntes

inferencials i valoratives.

CRISTINA SOCIAS

ED. MUSICAL


4T CURS

EN UN MERCAT PERSA: Música i conte

1. Fan preguntes sobre 10 il·lustracions del conte

2. Connecten amb previs

3. Hi posen un títol

4. Construeixen una història

5. Vídeo del conte + música (descriptiva)

6. Noves preguntes. Les classificam (literals,

inferencials, avaluatives.

7. Cada parella néxplica una i diu quina emoció hi

associa

8. Inventar final entre tots

9. Cercar informació a casa sobre el compositor

Raúl Pareja


INFERIR, QÜESTIONAR…

PREPARACIÓ VIATGE D’ESTUDIS6è

Primària

Què hem fet?

Hem treballat en tres sessions diferents la informació sobre tot el necessari per anar al nostre viatge d’estudis:

- Es realitzen dues reunions informatives, una amb els alumnes tots sols i una segona amb els pares. A partir de

la informació que han escoltat i la lectura de la circular informativa, s’aclareixen conceptes o dubtes.

- A una tercera sessió, recordam els conceptes que hem treballat al llarg del curs sobre els tipus de qüestions que

podem trobar així com les seves respostes. I els convidam a posar exemples a partir d’un supòsit. De manera

que separam per colors aquelles que han vist que se poden extreure a partir del text, amb ajuda del text i del que

jo sé, o si són únicament d’opiniò. Resultà fàcil perquè ja ho havíem treballat altres vegades. I finalitzam la

primera part de la sessió amb una separació a la pissarra per colors explicant el diferents tipus de preguntes:

literals, inferencials i valoratives.

- A continuació són els propis alumnes que escriuran una pregunta de cada tipus amb la seva resposta i les

col·loquen en la seva respectiva columna.

- Feim les lectures col·lectivamet i entre tots miram al document posat a la pissarra digital si és coherent la seva

col·locació a la pissarra i amb el color adequat. Utilitzant les estratègies de treball cooperatiu i consensuant entre

tots, les deixam a la columna si estan ben formulades o les canviam de columna si trobam que no són d’aquell

tipus.

- Així han reforçat el que és totalment necessari, allò que depèn un poc més de les seves necessitats o de les

seves expectatives ajudant a la complexa organització un viatge d’estudis i el que suposa per a ells com a

darrera finalitat, l’AUTONOMIA.

Què ha funcionat?


- En primer lloc treballar un text relacionat amb el viatge d’estudis tan motivant per ells.

- Treballar els diferents tipus de preguntes a partir de les seves reflexions així com la seva correcció si calia.

- Veure les diferències i les solucions a partir de qualque errada.

- Una vegada treballats els diferents tipus de preguntes, ho hem pogut extrapolar al fet que els succeia moltes

vegades amb altres textos. I era el fet tan senzill com que no trobar les respostes en el text, els feia pensar que

no estaria bé la resposta.

- Per norma hauran d’aparèixer en els treballs de comprensió els tres tipus de preguntes.

- Recordar-lo que llegir, és pensar també. Què em recorda el que estic llegint? Què sé jo del tema? Si ens agrada

o no i per què?

- Poder reflexionar sobre tot allò que llegim sense pautes tan tancades i/o dirigides.

- I per damunt de tot, rompre amb la dinàmica habitual que sempre ha existit en general de preguntes literals-

respostes literals fent alumnes poc reflexios i crítics amb allò que llegeixen o escolten.

María Jesús Jaume

INFERIR I QÜESTIONAR

5è A

Ses Rotes Velles

Què hem fet? Què ha funcionat?

Els alumnes ja havien fet una

activitat parescuda i ha anat

bastant bé malgrat els costa

formular preguntes

inferencials.

Els nins han hagut de pensar i

posar-se d’acord a l’hora de

classificar les preguntes.


Hem de seguir fent lectures amb

aquests tipus de preguntes.

Preparar lectures alternatives pels

nins que tenen ACIS-

A classe hem estat treballant la descripció de

paisatges, i en concret un del mateix lloc.

Per fer aquesta activitat hem llegit una

descripció d’aquest paisatge (amb un

llenguatge més poètic i elevat que les

descripcions dels alumnes).

Hem agrupat als alumnes per parelles i han

formulat una pregunta de cada tipus ( literal,

inferencial i valorativa).

Després les hem anant classificant a la

pissarra i les han comentat

Paz Pieras.

CEIP SES ROTES

VELLES.

Aferra-hi una foto

3º DE

PRIMARIA.

INVENTAMOS Y CLASIFICAMOS PREGUNTAS.

¿Qué hemos hecho?


A partir de la explicación de los diferentes tipos de preguntas “LITERALES”, “INFERENCIALES” y “VALORATIVAS”

realizamos varias comprensiones de textos en las que clasificamos las preguntas que se realizan, según esta tipología.

Aprenden a identificar qué tipo de pregunta es con facilidad.

Una vez que lo dominan les propongo inventar preguntas sobre el cuento “Un príncipe algo rarito” del autor Fernando

Lalana, éste lo habíamos trabajado realizando Metacognición y les había gustado muchísimo.

Por parejas vuelven a leer el cuento y piensan posibles preguntas que se podrían realizar. Una vez las han escrito, nos

reunimos todos y leen las preguntas que se les han ocurrido y entre todos las clasificamos. Se crea debate entre algunas

preguntas que no ven claro si son inferenciales o bien valorativas pero al final siempre se llega a un acuerdo.

Las vamos escribiendo en la pizarra.

La mayoría de preguntas que piensan son LITERALES, también les es fácil elaborar VALORATIVAS y donde presentan

más dificultades es a la hora de crear INFERENCIALES. Existe mucha diferencia en cuanto a la facilidad que tienen unos

niños y otros.

Hay que seguir trabajando para que realicen

deducciones y realicen inferencias en la lectura.

Hay que hacerles hablar más, pedir más opiniones y

también argumentaciones, sobre todo a aquellos

alumnos que no dominan el castellano.

Crearemos una rúbrica para coevaluar la capacidad de

plantear preguntas.

¿Qué podemos mejorar?

Marian Ventayol

Cristina Monserrat

CEIP Ses Rotes Velles

INFERIR, QÜESTIONAR…

LA CARTA2n B

Primària

Treball per equips Qüestionam?



Hem de treballar amb diferents tipus de

textes.

Han de contestar i han de saber fer

diferents tipus de qüestions de manera

correcta.

Hem millorat en comprensió lectora i en

expressió escrita.

Han vist i comencen a ser conscients

que hi ha diferents tipus de preguntes a

més de les literals.

Hem fet preguntes (literals, inferencials

i valoratives) a partir del treball a

llengua catalana damunt “la carta”.

Realitzarem lectures individuals i per

equips d’una carta. Posteriorment

posaren les diferents parts de la carta.

A continuació explicarem els tres tipus

de preguntes que es poden fer,

recordant algunes lectures treballades

a l’aula, posant nosaltres els exemples.

Fent un modelatge.

Finalment, per equips de treball,

elaboraren damunt la carta treballada,

una pregunta literal, una inferencial i

una crítica o valorativa, fent un joc per

equips, que consistia en fer preguntes

a un equip i aquest havia de

respondrer-les i classificar-les. raonant

el per què.

ESCRIPTURA DE NARRACIONS

TERESA PONS

JOANA MARIA MAS


Nivell

5èB

ZOOM, CONSTRUÏM UNA HISTÒRIA

Aferra-hi una foto


A partir de les imatges del llibre ZOOM, hem programat una

activitat que ens ha permès treballar esquemes previs,

construcció i correcció ortogràfica . Fer una base d’orientació

del text narratiu, construir una història amb modelatge del

mestre i aprendre a fer preguntes a partir del text creat. En 1r

lloc a la pissarra digital i tots junts férem inferències de les

imatges de Zoom però desordenades( en cap moment se’ls va

dir que era una història). Després se repartiren les imatges

plastificades i individualment: QUÈ VEIEM?QUÈ PODEM DIR

DEL QUÈ VEIEM? Cadascú ho va explicar al grup. Després

d’aquesta activitat els proposarem ordenar-les. Van anar

aferrant les imatges fins que la van tenir (sense sber-ho, varen

construir la història de ZOOM, a l’inrevés (encara no l’havien

vist). Després d’això els vam passar la història completa a la

pantalla.Les va sorprendre!

L’activitat següent fou triar 4 paraules claus per resumir la

història i a partir d’elles construírem una taula on havien

d’associar a cada paraula un verb,un adjectiu i un sentiment.

A partir d’aquesta taula cadascú havia d’escriure una frase.

Les anàrem escrivint tots junts i les corregíem (faltes

d’ortografia, estructura i vocabulari). Amb aquestes oracions

havíem de construir una història, però prèviament havíem de

consensuar com ho faríem perquè ens quedàs perfecte. Pluja

d’idees de com s’escriu bé un text narratiu i a partir d’una

plantilla anàrem construint la base d’orientació. A partir de les

frase vam elaborar tots junts( modelatge) una narració partint

de les frases inicials. Quan aquesta estigui acabada,

elaborerem preguntes classificant-les en: literals- inferencials-

crítiques. Farem una comprensió escrita.

Han participat i els ha agradat fer l’activitat. A

més, partir d’un únic material hem pogut

treballar molts aspectes.


El vocabulari i l’expressió oral. La manca

d’expressió oral i vocabulari els dificulta molt

reconèixer estructures equivocades. Els

problemes de vocabulari fan que haguem de

destinar més temps al modelatge del mestre i

això fa que les sessions s’allarguin més del

què hem programat. Per aquest motiu encara

no hem arribat a qüestionar. A la feina feta fins

ara li hem dedicat 6 sessions. Hem de millorar

la temporalització.

Concretar més la base d’orientació (ho farem a

mesura que anem perfeccionant el text

narratiu).

Han de millorar la capacitat de fer feina amb

equip i també sense intervenció tan directe del

professor.

NOM

GALL CREUER ILLA AVIONETA SEGELL

VERB

VOLAR JUGAR LLEGIR VIATJAR DISMINUIR

ADJECTIU

PRESUMIT DIVERTIT/AVORRIT DESHABITAT EMOCIONANT GRAN/PETIT

SENTIMENT

TENDRESA ALEGRIA TRISTESA POR NOSTALGIA

● Taula construida a partir de 5 paraules clau del llibre ZOOM

● La idea d’escriure els antònimsi d’alguns adjectius va sorgir espontànement d’ells.

https://picasaweb.google.com/108903547718972439141/7DeFebreroDe2016



EN GROC EL QUE VOLEN LLEVAR, EN BLAU EL QUE VOLEN AFEGIR I EN VERMELL LES FALTES D’ORTGORAFIA.

1.-JO VAI G ANAR AMB UNA AVIONETA DE VIATGE, A MI ME VA PAREIXA MOLT EMOCIONANT I ESTAVA MOLT ALEGRE.

Jo vaig anar amb una avioneta de viatge, me pareixia molt emocionant i estava molt alegre.

2.-VAIG ANAR DE VIATGE AMB UN CREUER QUE ERA MOLT DIVERTIT , PERO EL CREUER ERA MOLT PETIT, PERÒ A PESAR DE TOT,

ESTAVA MOLT ALEGRE.

Vaig anar de viatge amb un creuer que era molt divertit però era molt petit, a pesar de tot, estava molt alegre

3.-JO ANAVA AMB UNA AVIONETA DE VIATGE I ERA MOLT DIVERTITA PERO ME FEIA POR VOLAR.

Jo anava amb una avioneta de viatge i era molt divertit, però me feia por volar.

4.-UN DIA VAREM ANAR A UNA ILLA DESABITADA ,QUE ME VA FER POR( QUE ME FEIA POR), PERO VAREM JUGAR I SE ME VA LLEVAR(

I SE ME'N VA ANAR). EL POR.

Un dia varem anar a una illa deshabitada, que fe feia por, però varem jugar i se me’n va anar.

5.-EL MEU AMIC I JO VAREM VEURE COM UN GALL PETIT, JUGABA AMB MOLTA ALEGRIA.

El meu amic i jo vàrem veure com un gall petit, jugava amb molta alegria.

6.-EL MEU GALL ES UN PRESUMIT I LI AGRADARIA VOLAR PERÒ LI DONA POR PERQUE UN DIA LO VA INTENTAR I SE VA CAURE.

El meu gall és un presumit i li agradaria volar, però li fa por perquè un dia ho va intentar i va caure.

7.-AHIR VAIG ANAR VOLANT AMB AVIONETA I VAIG VEURE UNA ILLA QUE ANAVA DISMINUINT DE CADA VEGADA MES.VA SER MOLT

DIVERTIT I ME VA DONAR MOLTA ALEGRIA.

Ahir vaig anar volant amb avioneta i vaig veure una illa que anava disminuint de cada vegada més. Va ser molt divertit i me va donar

molta alegria.

8.-UN SENYOR ESTA VIATJANT AMB AVIONETA, I PER ELL ES EMOCIONAT I SE VA POSAR ALEGRE.

Un senyor va viatjant amb avionet, per ell és emocionat i alegre.

.

DECIDIR LA IDEA PRINCIPAL. De què anirà la història?

HA DE TENIR PERSONATGES. Hi han d'haver personatges principals i secundaris.

HA DE TENIR TÍTOL. Donar pistes.

Ha de ser interessant perquè ens faci ganes de llegir-ho.

Ha de ser curt.

HA DE TENIR PRINCIPI (INTRODUCCIÓ): Qui?

On?

Com són?

Què nom?

Quan passa?

HA DE TENIR NUS: Què passa?

Amb qui passa?

Per què passa?

Com reaccionen els personatges?

Què més passa?

HA DE TENIR DESENLLAÇ: Com es soluciona la història?

Com es senten els personatges?

Ha de tenir un final: Intrigant, feliç, misteriós, trist, graciós, divertit,

emocionant, terrorífic,...

LA HISTÒRIA S'HA D'ESTRUCTURAR EN

PARÀGRAFS.Hem de posar punt i a part.

HA DE TENIR UN “HAM” Una frase que ens faci ganes seguir.

Han de ser: divertits, emocionants,intrigants...

BASE D'ORIENTACIÓ: NARRACIÓ( varen necessitar molt de modelatge)

.

Marian Ventayol

Olga Mª Gutiérrez


3r-AAferra-hi una foto

ESCRIVIM CONTES



A partir del conte que vàrem fer a la pràctica

anterior, es va triar un model d’entre tota la classe,

per tal de treballar, primer per parelles i desprès

per grups, els diferents tipus de preguntes.

Posteriorment tots junts les vàrem classificar a la

pissarra.

S’ha de tenir en conte que na Paz, a castellà havia

treballat el mateix, per tant ja sabien el significat de

cada pregunta (literal, inferencial i valorativa).

A la següent sessió i tenint en conte que el nostre

objectiu és aconseguir que els nostres alumnes

siguin capaços d’elaborar un conte correctament,

seguint la base d’orientació que vàrem elaborar

amb ells, els hi vàrem donar als nins uns

personatges determinats, el lloc on ocurrien els fets

i el problema, per tal d’ajudar-los a escriure la seva

narració.

Cada grup de la classe es va dedicar a fer una part

de la història, però com que els resultats no varen

ser positius, partint del què havien escrit, vàrem

completar el plantejament entre tots, amb un bon

resultat. A partir d’aquí els nins varen inventar

diferents tipus de preguntes que varen classificar

mitjançant un concurs.

A la següent classe vàrem fer una fotocòpia del

plantetjament per a cada nin, i per grups varen

elaborar el nus del conte.

Els nins s’han motivat molt al veure

que entre tota la classe han estat

capaços d’escriure la primera part del

conte molt bé; això ha facilitat la

realització del nus, utilitzant la

imaginació i un vocabulari adequat i

novedòs per ells.

També ha anat bastant bé canviar la

dinàmica de classe i treballar els

diferents tipus de preguntes a través

d’un concurs.

S’han de continuar treballant les

preguntes inferencials perquè encara

no les tenen assolides.

També s’han de continuar cercant

estratègies per fer participar a aquells

alumnes que presenten més

problemes a l’hora expressar-se a

nivell oral.

MARIA JOSE CAMPILLO

MAGDALENA MARTÍNEZ


Nivell

3rB

MISSIÓ DE TINTIN

(INFERÈNCIES)

QUÈ HEM FET?

La classe de 3rB són la classe dels detectius i el seu

amic Tintín cada cert temps els demana ajuda per

cumplir una missió. En aquest cas es tractava de la

“investigació d’un robatori.” Per això, en Tintín els

anava enviant cartes per explicar-lis la missió.

L’activitat estava dividida en tres fases:

1ª ACTIVITAT: POSAR NOM ALS SOSPITOSOS.

Els nins a partir d’una sèrie de pistes (inferències)

havien de posar nom als 4 sospitosos.

2º ACTIVITAT: INVESTIGAR ELS FEMS DE LES

SEVES CASES PER CONEIXER-LOS MILLOR I

PER INTENTAR CERCAR PISTES.

Cada equip tenia una fitxa d’inferències per investigar

els fems de cada casa.

3ª ACTIVITAT: PISTES PER SABER QUI ÉS EL

LLADRE

A partir d’una sèrie de pistes que llegeix la mestra, els

nins han d’esbrinar qui és el lladre.

QUÈ HA FUNCIONAT?

Els nins estaven mooooolt motivats.

El treball cooperatiu afavoreix

l’aprenentatge.

Les activitats han resultat molt

engrescadores.

Han entès molt bé les inferències.

QUÈ HEM DE

MILLORAR?

Falta de temps per poder desenvolupar més

les activitats.

Millorar les expressions escrites.

CARTES DE TINTÍN

POSAM NOM ALS SOSPITOSOS!!

INVESTIGAM ELS FEMS DE LES SEVES

CASES PER CONEIXER-LOS MILLOR!!

FITXA D’INFERÈNCIES PER

INVESTIGAR ELS FEMS DE

CADA CASA

FINALMENT, LA MESTRA

LLEGEIX LES PISTES PER

AVERIGUAR QUI ES EL

LLADRE.

EL LLADRE ÉS……….

EN RAMON!!!!

PEP TUR

TERESA PONS


Nivell

5èB

Llegendes de Mallorca (QÜESTIONAR)



Després d’explicar els tres tipus de preguntes “Literals”,“Inferencials” i “Valoratives”, hem treballat diferenteslectures comprensives, on hem après a identificar-les idiferenciar-les.Hem triat la llegenda El Drac de Na Coca (ens proposamtreballar diferents llegendes de Mallorca ja que la setmanacultural d’aquest any s’hi dedicarà). En primer lloc, hem fetuna lectura individualment. Després els mestres l’hem llegidaen veu alta perquè s’entengués millor i l’hem comentada entretots. Els hem donat un full amb les diferentes preguntes quehan hagut de classificar i contestar. En acabar han anatsortint de tres en tres. Nosaltres els llegíem la pregunta i ellsl’havien d’identificar amb el símbol corresponent (la resta dela classe també). La hem comentada i han donat la resposta.En acabar, els hem repartit un mapa de Mallorca on s’ha desituar el lloc on passa la llegenda. A la part d’abaix del mapahem fet un quadret, hem apuntat el nom de la llegenda i l’hempintat del mateix color. De manera que totes les llegendesque treballem estaran localitzades en el mapa. Desprésanirem ampliant informació de cada lloc aprofitant algunessessions de ciències socials.

Per fer-ho més atractiu els hem presentat lallegenda i les preguntes en un fol de colorverd i hem demanat el perquè d’aquell color(hi han començat a fer inferències). Quanhem llegit el títol, han arribat a la conclusióde que era per la paraula “drac”.Aprofitant l’hora de plàstica, hem fet tressímbols per representar cada tipus depregunta: un llibre (literal), una careta ambun signe d’interrogació (inferencial) i unafoto de cada nin (valorativa).

Els hem decorat, plastificat i aferrat en unllapis del color que a cada nin li ha agradatmés.Hem pensat que si tenien alguna cosamanipulable per identificar-les, ensresultaria més fàcil i els engrescaria més.Així, quan nosaltres llegíem en veu alta lespreguntes, els tres nins que sortien a lapissarra aixecaven el símbol corresponent.Després individualment han hagutd’identificar el lloc d’on era la llegenda. Aquíhan hagut de fer inferències amb el texte,ja que en cap lloc ens deia que succeïa aPalma.Els ha agradat molt la llegenda i els haintrigat molt el que passava.Han estat molt participatius.

Sobretot hem de millorar la comprensió, al no haver-hi totes les respostesque es poden trobar al texte, ha fet que hi hagués alguns problemes al’hora de contestar.La manca de vocabulari en català, també ho ha dificultat, sobretot per lalocalització. És una llegenda que parla de carrers de Palma i ells no sabíenon eren aquests carrers. Així i tot hi havía una paraula que donava moltespistes, “Seu”, que és un lloc molt important ja que es tracta de la catedralde la nostra ciutat. Hem de continuar fent ells les preguntes a partir de lallegenda.

Què hem fet?

La pràctica s’ha duit a terme amb la classe de

3r de primària a castellà. Fomentar la lectura

a través de petites històries amb el seu

cortometratge, així com també la reflexió de

cadascú. La pràctica es va realitzar durant

una sessió distribuïda de la següent forms:

PRIMER: Vàrem llegir entre tots un petit

resum d’aquesta història.

SEGON: Vàrem veure el cortometratge

CUERDAS.

TERCER: en petit grup vàren respondre a les

diferents preguntes literàries que lis havia

aferrat a una cartolina, fent després petits

dibuixos.

A continuació les varem posar en comú i

passàrem a la següent cartolina que anava

sobre preguntes de inferir i qüestionar sobre

el video. Preguntes que cadascú va

respondre de forma individual i molt

sincerament. Cada nin va aferrar les seves

repostes, opinions i reflexions.

Què ha funcionat?

Ha funcionat tot: la

disposició i les ganes tant

dels nins com de la mestra.


Milloraria tal vegada , més sessions

sobre aquesta forma de fomentar la

lectura: text-video, ja que els hi

motiva molt més en el moment de

possar-se a llegir.. no tan sols

treballen la comprensió lectora sino

que també la reflexió, la expressió

oral i escrita, les emociona i valors

etc.

MAGDALENA MARTINEZ

CEIP SES ROTES

VELLES.

3r DE

PRIMÀRIA.

QÜESTIONAM A PARTIR D’UNA LECTURA

QUÈ HEM FET?

Primer de tot s’ha explicat els tres tipus

de preguntes per entendre les diferents

maneres que hi ha de qüestionar.

Després, amb ajuda d’una lectura, els

nins han llegit la història i de manera

individual han escrit dues preguntes a

partir d’aquesta.

A continuació, han llegit i classificat,

segons si eren: literals, inferencials o

valoratives.

QUÈ HA FUNCIONAT?

Els nins han entès que hi ha

diferents maneres de qüestionar.

Han entès i diferencien les tres

formes.

Saben qüestionar molt bé de

manera literal i de manera

valorativa.

QUÈ HEM DE

MILLORAR?

Els ha costat fer preguntes

inferencials, per la qual cosa, hem

de seguir practicant.

Hem de millorar les expressions

escrites.

Margarita Coll


Religió

CONNEXIONS

Aferra-hi una foto

Documents

Aplicacions aula - weib.caib.es · plantetjar preguntes tan inferencials com valoratives. També s’han adonat que no sempre trobaran la resposta en el texte i hauran de pensar i