CrònicaNULES FEBRER 2019

C S - 5 2 1 - 1 9 9 8

La ComUNitat EdUCativa ES REUNEix a LES joRNadES pER a FamíLiES i doCENtS

8

tot el sabor de la clemenules Nules mostra els valors gastronòmics de la seua taronja

NULES, poBLaCió amB méS dE 10.000 haBitaNtS amB mENyS atUR

5apoStEN a FitUR pEL tURiSmE SaLUdaBLE i d’ESpoRt

6

La setena edició del Circuit de Carre-res Populars de Nules es va iniciar el 3 de febrer amb la participació de 350 corredors i la victòria de Samuel Palo-mera i Sheila Simao. pÀG. 11

El 10k obri el vii Circuit de Carreres populars amb 350 participants

3.000 persones protesten a Nules per dignificar la taronjaLa localitat va liderar la manifestació que va tindre lloc el 21 de gener en 25 municipis de tota la província

La propera concentració serà el 25 de febrer a les19.30 hores des de la rotonda Homenatge al Llaurador

Nules llança un crit d’auxili per la taronjaLa localitat lidera amb 3.000 persones la manifestació del 21 de gener, a la qual li’n seguirà una altra el 25 de febrer

amb la presència de 3.000 persones a la plaça Ma-jor, Nules va tornar a li-derar el 21 de gener la

segona protesta convocada per la Plataforma per la Dignitat del Llaurador amb l’objectiu de de-manar preus justos per a la ta-ronja i el final de la competència deslleial d’altres països.

Aquesta vegada la manifesta-ció va tindre lloc a 25 municipis, encapçalats per Nules, Borriana i Vila-real. Però les mobilitzacions no han acabat. En l’últim mes la Plataforma s’ha reunit amb els diputats nacionals, senadors i eurodiputats valencians dels di-ferents grups polítics i el darrer 26 de gener amb el secretari au-tonòmic d’Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero. Tots ells han coincidit a assenyalar que si la Plataforma vol que se l’escolte i fer visibles les seues reivindica-cions, cal tornar a eixir al carrer.

Sobre això, la Plataforma ha convocat per al 25 de febrer ma-nifestacions conjuntes en ca-dascuna de les comarques amb una plataforma semblant, ja que recentment s’han creat no-ves plataformes que segueixen el mateix caràcter reivindicatiu. Les manifestacions es convoca-ran en un poble de cadascuna de les comarques de la Plana, el Maestrat, la Marina, la Safor i la Ribera. A Nules començarà a les 19.30 hores des de la rotonda de l’Homenatge al Llaurador.

maSCaRELL / L’Ajuntament de Nu-les ha arribat a un acord amb MercaMascarell, pel qual es faci-lita als agricultors la venda direc-ta de clemenules al mercat dels diumenges a Mascarell.

al voltant de 3.000 persones es van concentrar a la plaça major de Nules en la manifestació del 21 de gener per a demanar preus justos per a la taronja.

En la protesta es va insistir en la competència deslleial d’altres països. Els productors van tirar taronges com a protesta en tancar la Fira Clemenules.

Agricultura

2 Crònica de NulesFEBRER DE 2019Actualitat

la primera edició de la

fira clemenules fa visible la

versatilitat d’aquest fruit

U Del 18 al 20 de gener Nules va celebrar la primera edició de la Fira Clemenules amb la qual es pretén donar visibilitat i posar en valor aquesta varietat citrícola, a més de reivindicar la figura de qualitat

i ajudar el sector. De fet, a la fira es van poder trobar des de melmelades, mel, cervesa, vi, licors fins a dolços elaborats amb clemenules. Entre les parades va estar present l’Associació Local

de Llauradors que a més de vendre clemenules va informar de la situació actual per la qual travessa el sector. Entre les diferents activitats que es van realitzar cal destacar la presentació del

conte ‘Per què és de Nules?’ de Mónica Mira amb il·lustracions de Marina Avariento o l’espectacle de cuina amb la xef Balbina Cano. I els més menuts van gaudir amb tallers d’animació.

AgriculturaCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 3

‘benvinguts a casa’ promou

el valencià amb un obsequi a

les famílies que tindran un bebé

U Nules continua treballant en la realització d’actuacions per a promocionar el valencià en diferents sectors de la població, així des de l’Oficina Municipal de Normalització Lingüística s’ha dissenyat la campanya Benvinguts a casa, enfocada a les famílies que esperen un bebé.

lliuren els vals de compra

als guanyadors del sorteig

de la campanya de nadal

U El sorteig de vals de 100 euros en compres als establiments que van participar en la campanya comercial de Nadal va tindre com a guanyadors a Carolina Tapia, Guadalupe Manzana, Vicent Peris, Marisol Gozalbo i María Gavara, que van recollir els vals durant el Masterchef Infantil.

El sector citrícola es reuneix per a impulsar la figura de qualitat per a la clemenulesEl XIV Congrés de Citricultura de la Plana es va celebrar com a punt de partida per a aconseguir la diferenciació

La diferenciació de la cle-menules amb una marca de qualitat pròpia pot ser una de les solucions per

a la problemàtica de la taronja. Per això el XIV Congrés de Citri-cultura de la Plana, el qual es va celebrar el darrer 1 de febrer al saló d’actes de Caixa Rural Nu-les, va tindre com a tema de de-bat i d’exposició de les diferents ponències ‘Posada en marxa de la figura de qualitat per a la cle-menules de la nostra comarca’.

L’acte d’inauguració va estar presidit per l’alcalde de Nules, David García; el director territo-rial de Justícia, Administració Pú-blica, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Roberto Ál-varo Gómez, en representació de Presidència de la Generalitat Va-lenciana; el regidor d’Agricultura de l’Ajuntament de Nules, César Estañol, i la presidenta de la Caixa Rural Sant Josep de Nules, Marisol Ballester.

Així tots ells van coincidir a assenyalar la importància de la diferenciació de la clemenules per a millorar les condicions del llaurador i la necessitat que el sector es mantinga unit per a aconseguir-la.

Aquest congrés és un històric referent del món de la citricul-tura que cada dos anys reuneix a una important representació del sector, precisament en l’edició anterior celebrada l’any 2017 va nàixer la Plataforma per la Digni-tat del Llaurador.

«En aquest congrés hem co-mençat a treballar la posada en marxa de la figura de qualitat per a la nostra clemenules, hem vist els beneficis i també s’ha de-batut alguns temes que tenen a veure amb la seua diferenciació, a més de ferramentes que ens poden servir per a continuar tre-ballant en aquesta direcció. Però una de les coses més importants d’aquest congrés és que tots els presents estem d’acord que cal treballar units per a aconseguir aquest objectiu», comenta el regi-dor d’Agricultura, César Estañol.

SEGELL dE qUaLitatEntre les ponències impartides es va parlar de la ‘Qualitat dife-renciada: el valor d’una figura de qualitat’ a càrrec de Juan José Nicasio Marco, cap de servei de Qualitat Agroalimentària de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desen-volupament Rural, que va expli-car la diferència d’un producte per al consumidor si porta segell de qualitat o no.

Una de les ponències més espe-rades va ser la impartida per Ma-nolo Agustí Fonfría, catedràtic de la Universitat Politècnica de valèn-cia i director de l’Institut Agrofo-restal Mediterrani, que és la per-sona que està realitzant l’estudi de diferenciació de la clemenules, i que va tractar sobre ‘Influència dels factors ambientals en la qua-litat dels fruits cítrics. Cap a una denominació d’origen?’.

El saló d’actes de Caixa Rural Nules va acollir les diverses ponències del xiv Congrés de Citricultura de la plana.

poNèNCiES

En aquesta edició del congrés es van exposar diversos casos reals de la nostra província que poden ser una referència per al sector citrícola com va ser el cas, per exemple, de la ponència ‘Exemple de funcionament de figures de qualitat’, en la qual es va parlar d’un producte de la provín-cia de Castelló que té Denominació d’Origen i que va estar impartida per Guillermo Edo, secretari de la DOP Carxofa de Benicarló.

Per la seua banda, Victòria Cone-sa, directora d’Intercoop Consultoria, va parlar d’altres qüestions també re-lacionades amb la figura de qualitat com és la ‘Creació del reglament i inspeccions de la figura de qualitat’; a més Héctor Molina, llaurador i em-prenedor i director de Crec3r, junta-ment amb Gabriel Mayo, gerent de Viñedos y Bodegas Magnanimus, van donar una visió diferent de producte

U

U

Taules redones i exposició de casos reals de la província

de ‘Canvis en el sector citrícola: com aconseguir la rendibilitat’.

Per acabar, aquesta nova edició del Congrés de Citricultura de la Plana va tancar amb una taula redona for-mada per representants de la Plata-forma per la Dignitat del Llaurador, la qual va tindre la presència de Juanvi Moros, president del Grup Intercoop de les cooperatives agràries de Caste-lló; José Vicente, president de Fepac-Asaja; Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders; i Jorge García, president d’Asociex per a parlar de la ‘Posada en marxa de la figura de qualitat per a la clemenules de la nostra comarca’.

Precisament Jorge García va re-cordar que la marca de qualitat «ha funcionat amb altres productes i pot fer-ho també en aquest cas, per això hem donat suport a aquesta inicia-tiva des del primer moment». Per la seua banda, Carles Peris va inicidir en que aquesta catalogació «suposarà un procés molt llarg» i va posar com a exemple la Denominació d’Origen de la carxofa de Benicarló. «Té 20 anys d’antiguitat però l’impacte s’està no-tant els darrers sis o set anys».

U

U

i de les possibilitats d’emprenedoria que hi ha també en aquest sector amb la xarrada que portava per títul ‘Aposta empresarial des de la diferenciació’.

‘Estratègies per a crear un model empresarial que aporte valor al con-sumidor’ va ser altra de les ponències a càrrec de Senent Porcar de Mr. Alf, consultoria estratègica.

També es van donar a conéixer di-ferents formes de posar en valor la cle-menules amb la taula redona, ‘Posada en valor de la clemenules per al consu-midor, la qual va tindre la participació de Vicenta Cubells, nutricionista; Mò-nica Mira, escriptora de Nules; i Sergio Salvador, cuiner.

Per altra banda, el director de l’Institut de Serveis Socioeconòmics i Agropecuaris del Grup Cooperatiu Ca-jamar, David Uclés Aguilera, va parlar

U

U

U

Els finalistes del masterChef junior Clemenules van mostrar els seus dons culinàries. L’associació d’ames de Casa de Nules va organitzar la xii mostra Gastronòmica al Saló multifuncional.

Els millors plats del xii Concurs Nacional de Rebosteria Clemenules van competir en imaginació. Els més joves van aprendre a plantar cítrics.

El restaurant Flote va guanyar el i Concurs provincial de Cuina Clemenules. Els desdejunis Saludables van obrir les activitats de la Setmana Clemenules.

L’xi Concurs júnior de Rebosteria Clemenules va tindre molta participació.

Nules descobreix tot un infinit món de possibilitats al voltant de la clemenulesLa Setmana Clemenules apropa aquest fruit als més menuts i els diversos certamens gastronòmics mostren la seua versatilitat a la cuina

L’Homenatge al Llaurador tancarà el 17 de febrer tota una sèrie d’activitats orga-nitzades per l’Ajuntament

de Nules les quals es van iniciar amb la Setmana Clemenules del 21 al 25 de gener.

Aquestes propostes van tindre com a destinataris els escolars. L’alumnat de 1r i 2n de Primària dels col·legis Jaume I, Cervantes, Lope de Vega, Pedro Alcázar, Pío XII i la Consolació va participar en els Desdejunis Saludables, mentre que els alumnes de 5é i 6é de Primària van participar en una jornada pràctica de planta-ció de cultius citrícoles a l’Hort de Cultiu de l’IES Gilabert de Cen-telles. A més, l’alumnat d’Infantil de P3, P4 i P5 de tots els centres educatius va assistir al contacon-tes Yo nací en Nules, interpretat per la seua autora, l’escriptora i periodista local, Mónica Mira.

Els més menuts també van ser protagonistes de l’XI Concurs Júnior de Rebosteria Clemenules per a 3r i 4t de Primària. La final del MasterChef Junior Clemenu-les va tindre com a guanyadors Lucía Castaño, de quart de Pri-mària de la Consolación, i Marua Bayad, de tercer de Primària del CEIP Nou Pedro Alcázar.

L’altre esdeveniment gastronò-mic va ser el XII Concurs Nacio-nal de Rebosteria Clemenules, el qual va guanyar el 9 de febrer la nulera Marisol Arnau Reca-talà, alumna del Centre Privat d’Hostaleria Virgen al Pie de la Cruz de Puçol. L’acte va coincidir amb la XII Mostra Gastronòmica amb degustació de suc de taronja i plats elaborats amb clemenules a càrrec de l’Associació d’Ames de Casa de Nules i alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Castelló en benefici de Càritas.

A més, es va celebrar el primer Concurs Provincial de Cuina Cle-menules, que va guanyar el res-taurant Flote de Castelló.

La nulera marisol arnau va guanyar el xii Concurs Nacional de Rebosteria.

4 Crònica de NulesFEBRER DE 2019Agricultura

ActualitatCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 5

Municipal

Nules és la població amb més de 10.000 habitants amb menys aturLa taxa d’atur se situa en un 5,99% davant el 14,61% registrat a l’inici de la legislatura

Nules és a hores d’ara la po-blació de més de 10.000 habitants de la província de Castelló amb menys

atur i tanca l’any amb les da-des més baixes de desocupació d’aquesta legislatura, en concret aquesta localitat de 13.170 habi-tants, segons l’Institut Nacional d’Estadística, registra un total de 512 aturats davant els 925 que hi havia al mes de juliol de l’any 2015. Per tant, la taxa d’atur se situa en un 5,99% quan a l’inici de la legislatura era del 14,66%.

Xifres que van presentat públi-cament el 21 de gener l’alcalde de Nules, David García, i la regi-dora de Polítiques d’Ocupació, Rosa Ventura.

Sobre això, l’alcalde comenta que «Nules es troba tant dins de la comarca de la Plana Baixa com de la província de Castelló amb uns índexs d’atur molt baixos en relació amb la resta de po-blacions, per a nosaltres és mo-tiu de satisfacció perquè aques-tes dades demostren l’esforç fet per l’Ajuntament encara que ens

agradaria parlar de plena ocupa-ció i per aquest objectiu conti-nuarem treballant i implemen-tant polítiques d’ocupació».

oBjECtiUS CompLitSDes de la Regidoria de Polítiques d’Ocupació s’assenyala a més que s’han complit els objectius principals en matèria d’ocupació previstos per a l’any 2018 com la creació d’una borsa d’ocupació local amb formació, assessora-ment i seguiment d’aturats que gestiona directament el Servei d’Ocupació de Nules juntament amb Natiu; la realització de cur-sos de formació continuada per a aturats del municipi amb conve-nis amb altres entitats com ara la Cambra de Comerç o acadèmies de formació locals, perquè les persones aturades puguen obtin-dre un certificat de professionali-tat i aconseguir una millor opció de treball; la reactivació i parti-cipació activa en tots els plans d’ocupació d’altres entitats nacio-nals, autonòmiques i provincials; o la recuperació de treballadors

de serveis municipals que abans estaven subcontractats com el personal de neteja d’edificis mu-nicipals o els monitors-socorristes de la piscina municipal, i amb les ampliacions de personal segons les necessitats i la substitució de baixes.

«Totes aquestes iniciatives en les quals hem treballat tot aquest any passat ens han portat a dis-minuir les taxes d’atur al nostre municipi, tenint en compte a més que Nules està adherit a dife-rents programes que ens ajuden a millorar aquesta situació, com el Pla Provincial per al Foment de l’Ocupació i l’Emprenedoria i Promoció Econòmica, o el Pac-te per a l’Ocupació de la Plana Baixa. De manera que hem pogut contractar un total de 186 perso-nes aturades amb ajudes estatals per un import de 163.563 euros, del Consell amb 1.279.463 euros, de la Diputació Provincial amb 4.814 euros i aportacions munici-pals per valor de 285.300 euros», explica la regidora de Polítiques d’Ocupació, Rosa Ventura.

En espera que l’empresa regularitze la situació i òbriga el tanatori municipalL’Ajuntament de Nules ha concedit la corresponent lli-cència d’obres i la llicència d’instal·lació a l’empresa con-cessionària del tanatori muni-cipal perquè s’adeqüe a la nor-mativa vigent i duga a terme les obres de reforma pertinents.

Sobre això, el regidor de Ce-menteri, Adrián Sorribes, expli-ca que «una vegada l’empresa finalitze aquestes actuacions i tinga regularitzada la situació haurà de procedir a reobrir el tanatori municipal».

El tanatori municipal de Nu-les es troba sense llicència pel dictamen del Consell Jurídic Consultiu, així després del re-queriment fet pel consistori a l’empresa concessionària i passar dos mesos sense haver legalitza l’obra i l’activitat, l’Ajuntament de Nules es va veure obligat a tancar-lo.

Els fets se succeeixen des-prés de la denúncia realitzada

per un particular que va dur l’actual equip de govern a re-visar la concessió administra-tiva del tanatori municipal. En l’expedient s’observà que en l’anterior legislatura s’havia concedit la llicència amb els informes dels tècnics munici-pals en contra ja que faltaven autoritzacions essencials per a mantindre l’activitat en fun-cionament.

Ara l’Ajuntament ha donat el vistiplau al projecte de subsa-nació presentat per l’empresa concessionària, la qual es pre-veu que realitze les reformes puntuals necessàries.

L’informe favorable dels fun-cionaris i la llicència d’obres es van aprovar en la Junta de Go-vern de principis de gener.

Per tant, l’Ajuntament de Nules està ara en espera que l’empresa concessionària regu-laritze la situació i reòbriga el tanatori municipal.

l’ajuntament de nules

presenta a la fira cevisama

el projecte natiu

U Nules va presentar a Cevisama el Projecte Natiu que l’Ajuntament ha posat en marxa en aquesta legislatura per a dinamitzar diferents sectos a escala local.

Nules aposta a Fitur pel turisme de salut i esport i promociona la clemenulesReunió amb la ministra de Turisme d’Equador i acords d’inici d’agermanament amb dues poblacions de Mèxic

Un any més Nules va estar present en la Fira Inter-nacional de Turisme (FI-TUR) que es va celebrar

del 23 al 27 de gener a Madrid, on des de la Regidoria de Turisme es va voler promocionar la cleme-nules oferint-la als visitants que es van apropar a l’estand.

A més, divendres a l’estand de la Comunitat Valenciana es va presentar l’aplicació Nules Info, primera del món desenvolupada per a prestar atenció als turistes mitjançant un sistema propi i personalitzat de videoconferèn-cia. «La presentació d’aquest pro-jecte revolucionarà l’atenció als turistes, de manera que Nules fa un pas endavant en la seua pro-jecció turística nacional i inter-nacional. És una de les novetats que vam presentar enguany a Fitur que estarà disponible, tant per a Android com per a IOS, des de març», explica la regidora de Turisme, M. Jesús Gabaldón.

Nules ja va ser el primer mu-nicipi de la Comunitat Valencia-na a atendre turistes i visitants per videoconferència gràcies a l’Oficina Virtual Turística que es va presentar en la passada edició de Fitur. Així Nules compta des de l’any passat amb un innova-dor Contact Center WebRTC, pla-taforma turística via web ubicada en www.oficinadeturismo.onli-ne, mitjançant la qual s’ha pogut prestar atenció als seus visitants de manera presencial, telefònica o per videoconferència, podent compartir amb el turista vídeos, plànols i informació en directe amb un agent de turisme.

vídEo pRomoCioNaLNules també va presentar a Fitur el vídeo promocional anomenat ‘Nules donde Turismo, Salud y Deporte se dan la mano’ amb el qual es vol donar a conéixer les diverses ofertes que presen-ta aquest municipi per a gau-dir d’un turisme saludable i de l’esport, en el qual s’inclou la Ruta Biosaludable que discorre pel nucli urbà amb la qual es pot

visitar el patrimoni històric local i té música del guitarrista inter-nacional Pedro Navarro.

«Hem presentat a Fitur aquests dos nous projectes amb els quals volem per un costat consolidar el turisme saludable i per l’altre fer un pas endavant en la projecció turística nacional i internacio-nal mitjançant les noves tecno-logies», comenta Gabaldón.

L’Ajuntament de Nules va apro-fitar a més la seua estada a Fitur per a signar acords d’inici de re-lacions per a l’agermanament amb dues localitats de l’Estat de

Els visitants de l’estand de Nules van conéixer les virtuts de les clemenules. La regidora de turisme, m. jesús Gabaldón, amb ximo puig i javier moliner.

L’alcalde, david García, i la regidora de turisme van presentar una nova app.

Es van signar acords d’agermanament amb dues poblacions de mèxic.

Veracruz de Mèxic, Tempoal de Sánchez i Villa de Cosoleacaque.

En la signatura van estar amb l’alcalde de Nules, David García, els alcaldes presidents d’aquests dues poblacions, Abel Hermene-gildo Díaz Ponce i Cirilo Vázquez Parissi, a més de la secretària de Turisme i Cultura de l’Estat de Veracruz, Xochitl Arsebú Lago.

«Aquest acords suposen l’inici de col·laboracions amb aquestes localitats en els àmbits comer-cial, cultural, educatiu, turístic o de seguretat pública, de mane-ra que en les pròximes setmanes

es constituiran les comissions de treball mixtes per a coordinar les primeres accions de cooperació», comenta l’alcalde David García, que a més es va reunir amb la mi-nistra de Turisme d’Equador, Ro-si Prado de Holguin, per a veure possibles vies de col·laboració en-tre Nules i localitats d’Equador.

Entre els diferents assumptes tractats es va explicar als repre-sentants tant de Mèxic com de l’Equador la problemàtica per la qual travessa la citricultura de la zona i la necessitat d’obrir mer-cats nous al nostre producte.

6 Crònica de NulesFEBRER DE 2019Municipal

Estimado-a, lector-a; el pasa-do mes de enero, con el cual acabamos de iniciar un nuevo año, se ha caracterizado por haber sido muy seco en lo que a precipitaciones se refiere, ya que los tan solo 1,8 L/m2 así lo avalan.

En el capítulo de las tem-peraturas, la media mensual ha sido de 9,62 ºC. Si tenemos en cuenta que para el periodo 1979-2019 (40 últimos años en Nules) la media de todos los eneros ha sido de 11,01 ºC, la media de enero de este año, ha sido 1,39 ºC inferior a la media del periodo com-prendido entre 1979 y 2019.

Meteorológicamente ha-blando, este mes ha tenido dos partes bien diferentes la una de la otra. La primera quincena, el dominio gene-ralizado de las altas presio-nes, con su eje mayor al oes-te de Irlanda, abrazaba bajo su radio de acción a toda la península ibérica, propician-do tiempo estable y soleado. Durante el día se registraron temperaturas fresquitas pero agradables, y al llegar la no-che, caída generalizada de los termómetros, produciéndose una gran diferencia entre las máximas y las mínimas, de-nominándose también como amplitud térmica.

SE REtiRa EL aNtiCiCLóNDurante la segunda quincena del mes, el potente anticiclón, comenzó a mover ficha, reti-rándose hacia latitudes más bajas, sobre el archipiélago de las islas Azores. De inme-diato, al retirarse dicho antici-clón, dejó vía libre a las borras-cas de procedencia atlántica, y una de ellas se ubicó sobre la vertical de las islas de Córcega y Cerdeña, profundizándose y haciéndose más potente a me-didas que pasaban los días.

Con estos dos centros de acción, anticiclón sobre las islas Azores y, borrasca, sobre Córcega y Cerdeña, se creó un pasillo natural, que canalizó distintas masas de aire polar extremadamente secas y muy frías, que venían acompaña-das de fuertes vientos rachea-dos del Norte, provocando fuerte temporal en el mar.

En el capítulo de las tempe-raturas, las extremas del mes fueron de 20,5 ºC el día 31, y de (-1,0 ºC) los días 11 y 12.

*Encargado de la estación meteorológica de Nules

Enero, del tiempo seco a la borrasca

Juan AntonioPitarchTena*

Análisis

RECoNEixEmENt

Durant la celebració de Fitur es va donar a conéixer que l’Institut de Desenvolupament Local i Estudis Socials, amb seu a Màlaga, ha triat Nules com un dels municipis que mereixen formar part de la Xarxa de Pobles Meravellosos d’Espanya. Després de visitar la localitat «sen-se informar a cap autoritat, de ma-nera totalment anònima», segons explica el director d’aquesta ini-ciativa, Francisco Jesús Martín, van considerar que Nules complia els 10 requisits bàsics que van establir l’any 2017 per a conformar aquesta marca de qualitat.

Així, destaquen que la població de Nules «disposa d’un conjunt patrimonial de distintes èpoques, com la vil·la romana del Benicató o els búnquers de la Guerra Civil, a més d’una riquesa natural i un tu-risme no massificat».

Els pobles que reben aques-ta marca «comparteixen serveis i l’accés a programes internacionals», com és el cas de l’agermanament que Nules va signar a Fitur amb dos municipis de Mèxic que forman part d’aquest projecte. Cal assen-yalar que Sogorb i Vilafranca són candidates per al 2019.

U

U

U

Nules, un poble meravellós

Reben més de 9.000euros per a poder promocionar la Fira medieval de mascarellAposten per la continuïtat del Mercat i en breu es traurà el plec de condicions per a renovar-ne la concessió

L’Ajuntament de Nules ha aconseguit una ajuda de 9.332,91 euros per a la pro-moció i organització de la

Fira Medieval de Mascarell que se celebra el primer cap de setmana de novembre. Aquesta subvenció s’emmarca en el programa ano-menat ‘Impuls de la imatge de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana’ que ator-ga Turisme Comunitat Valencia-na i va destinada a la passada edi-ció, la XII Fira Medieval.

La regidora de Tradicions, Pa-tricia Cascales, comenta que «aquesta fira està consolidada i és un gran atractiu tant per als nos-tres veïns com per als visitants. I el que volem any enrere any és dinamitzar-la i fer-la més atracti-va si cal per a tot tipus de públic, a més de promocionar Mascarell com un reclam turístic. De fet, aquesta subvenció del Consell ens ajuda a la seua organització i com no a donar-la a conéixer per tot el territori valencià».

El primer cap de setmana de novembre Mascarell s’engalana per a tornar a l’època medieval amb espectacles, activitats, pro-ductes artesanals i exhibicions que fan que aquest recinte total-ment emmurallat es convertisca en un gran atractiu per als milers de visitants que recorren els seus carrers en els dies de celebració de la sua Fira Medieval.

Cal recordar que Mascarell compta també amb una subven-ció de 306.005,97 euros proce-dent del Fons Europeu de Des-envolupament Regional (FEDER)

emmarcada en el Pla Estratègic Global de Turisme de la Unió Eu-ropea per a potenciar les inver-sions en immobles de patrimoni cultural, amb la qual es pretén fer accessible el recinte interior emmurallat eliminant les vore-res per a vianants del nucli ur-bà, es tracta d’un projecte amb un import total de 734.224, 29 euros i amb el qual es vol millo-rar aquest recinte que té un alt valor patrimonial i cultural.

mERCat L’Ajuntament de Nules aposta per la continuïtat del mercat de Mascarell que se celebra cada diu-menge en aquesta població em-murallada. Per aquest motiu ha anunciat que treballa en el pro-cediment per a la seua renovació, «al mes de febrer acaba l’actual concessió, per aquest motiu en breu es publicarà el plec de con-dicions per a renovar-ne la con-cessió per a un any més i que les empreses interessades puguen així presentar la seua proposta», matisa el regidor de Mercats, Cé-sar Estañol.

El mercat de Mascarell va tor-nar a obrir les portes el passat mes de juliol amb algunes nove-tats, com ara la ubicació, ja que es va instal·lar davant la porta principal del municipi, en con-cret en la zona d’extramurs. Des de la Regidoria de Mercats es des-taca que la intenció d’aquesta etapa nova del mercat de Masca-rell és que siga rendible i viable, a més també es vol promocionar i dinamitzar Mascarell.

La Fira medieval podrà promocionar-se millor gràcies a una subvenció.

Nules aprova l’ordenança per a regular el servei d’ajuda a domicili

L’Ajuntament de Nules va aprovar, en la sessió plenària celebrada el dijous 31 de ge-ner, l’Prdenança Municipal del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) amb la qual es pretén regularitzar aquest servei que es presta des del departament de Serveis Socials, «el princi-pal objectiu d’aquesta orde-nança és regular la prestació d’aquest servei que fa temps que es dona però que fins ara no preveia cap tipus de regla-ment», comenta l’alcalde, Da-vid García.

El Servei d’Ajuda a Domi-cili (SAD) preveu una sèrie d’actuacions i cuidats realit-zats principalment en el do-micili de les persones usuàries amb la finalitat de cobrir les necessitats bàsiques de la vida diària i es porta a terme amb personal qualificat sempre co-ordinat i supervisat pel perso-nal tècnic corresponent.

Una altra normativa que es va tractar en el Ple va ser la relacionada amb la utilitza-ció de drons, en concret es va aprovar el reglament intern d’ús de drons per part de la Policia Local de Nules.

Es posa en marxa el primer pla d’igualtat municipal

Nules té ja un Pla d’Igualtat Municipal que es va posar en marxa al gener i estarà en vi-gor fins a l’any 2023. Aquest pla preveu tres àrees princi-pals que es treballaran entre els diferents sectors de la po-blació com són la transversa-litat, la cultura d’igualtat i la prevenció i erradicació de la violència masclista.

«Ara constituirem la Me-sa Municipal d’Igualtat per a fer un seguiment de les ac-cions que posarem en marxa, aquesta mesa estarà consti-tuïda per representants de l’Ajuntament amb el regidor, tècnics i Policia Local; i de la ciutadania amb el Consell de la Dona i el Consell Municipal d’Igualtat en l’Educació de Nules», comenta el regidor de Polítiques d’Igualtat, Antonio Romero. En breu començarà una campanya informativa per a difondre aquest pla.

També està en marxa el primer Pla d’Igualtat de l’Ajuntament enfocat als tre-balladors de l’entitat local, el qual inclou un Protocol de Prevenció i Actuació da-vant l’Assetjament Sexual i l’Assetjament per raó de sexe.

MunicipalCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 7

demanen a costes millores

a la platja de les marines

per a la bandera blava

U Nules ha demanat a Costes ac-tuacions a les platges, especial-ment as les Marines per a acon-seguir la bandera blava.

l’ajuntament adquireiX

les finques anneXes a la

vil·la romana del benicató

U L’Ajuntament de Nules ha com-prat les finques rústiques an-nexes a la vil·la romana del Be-nicató, que ja és BIC .

inici de les obres de

remodelació del mercat

municipal amb 200.000 euros

U Al gener es van iniciar les obres de remodelació del Mercat Mu-nicipal, l’última fase de millora que renovarà el seu interior.

la dinamització dels

museus incrementa les

visites durant l’any 2018

U Les visites als museus s‘han in-crementat en l’últim any, amb 1.985 al Museu de Medallística i 1.233 al Museu d’Història.

Nules reuneix la comunitat educativa valenciana amb les iii jornades per a Famílies i docentsEls escolars van penjar milotxes a la plaça Major per a promocionar la programació de la tercera edició d’aquest fòrum de debat sobre l’educació

Les autoritats i els organitzadors van participar en la jornada inaugural de les jornades.

La comunitat educativa del territori valencià es va reunir a Nules el cap de setmana del 19 al 20

de gener per a tractar diversos temes relacionats amb el sector de l’educació. Així doncs, la cap del servei d’Innovació i Quali-tat de la Conselleria d’Educació, Mercè Durà, va inaugurar les III Jornades Educatives per a Famí-lies i Docents de Nules. A l’acte d’inauguració van estar presents també l’alcalde, David García, i el regidor d’Educació, Ramon Canut; el cap d’Inspecció, Vicent Doménech; l’Escola Valenciana, representada per Nacho Badenes; a més de la coordinadora de les Jornades, M. Carmen Romero, re-presentants de COAMPA Nules i membres del Consell Rector de la Caixa Rural Sant Josep de Nules.

A les jornades van participar més de 240 persones del món de

han pogut inscriure perquè són unes jornades amb places limita-des. Així que continuarem treba-llant juntament amb la comuni-tat educativa de Nules perquè la nostra població siga un referent del sector educatiu a la Comuni-tat Valenciana».

Amb el lema ‘Deixem volar la imaginació. Deixem volar l’educació’ aquestes jornades van tindre ponències i experiències sobre diferents temàtiques amb la participació, entre d’altres, d’Ángeles Llorente, Juan Lorca, Inara Hasanova, Rafael Guerre-ro, Andrea de Pascual o Aitor Zenazurrabeitia; a més de repre-sentants del CEIP Don José Alba de la Vilavella, l’IES Gilabert de Centelles de Nules; el CEIP Eleu-terio Pérez de la Vall d’Uixó, CEIP Jaume I de Nules, CEIP Lope de Vega de Nules, o el CEIP Ausiàs March de la Vall d’Uixó.

Com a preludi, el 15 de ge-ner els alumnes de Primària del col·legis de Nules es van donar ci-ta a la plaça Major, on van penjar milotxes fetes per ells mateixos i van gaudir d’una activitat con-junta amb música en directe.

Com a novetat cal destacar la jornada matinera per a fills i fi-lles dels assistents que es va orga-nitzar per al dissabte 19 de gener en l’Espai Verd Viu de Nules, on hi va haver activitats i tallers gra-tuïts per als més menuts.

CoNCURS dE CaRtELL i LoGotipUn any més per a promocionar les jornades es va fer un concurs per a la realització del cartell. Així doncs, els guanyadors van ser els alumnes de tercer de l’ESO de l’IES Gilabert de Centelles de Nules, Pablo Blasco Cardo, autor del cartell, i Imane Belmihoub Yahiaoui, autora del logotip.

La plaça major va canviar d’imatge amb les milotxes que simbolitzaven el lema d’enguany.

l’educació ja que el que es pre-tén és crear un fòrum de debat d’assumptes d’actualitat relacio-nats amb l’educació en el qual participen tots els sectors impli-cats tant els mestres, les famílies

com les persones no docents que treballen a centres educatius.

Ramon Canut comenta que «aquesta tercera edició ha sigut tot un èxit de participació ja que hi ha hagut persones que no s’hi

La ponència d’aitor Zenazurrabeitia va tancar la programació d’enguany.

marzà visita les aules de dos anys dels CEip Nou pedro alcázar i Lope de vegaEl conseller d’Educació, Investi-gació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, va visitar el CEIP Nou Pe-dro Alcázar i el CEIP Lope de Ve-ga el 18 de gener per a conéixer de prop les infraestructures esco-lars d’aquests centres educatius i diferents mesures dutes a terme en aquesta legislatura relaciona-des amb la qualitat educativa.

El conseller va estar acompanyat per l’alcalde de Nules, David Gar-cía; el regidor d’Educació, Ramon Canut; la inspectora d’Educació, Marisol González, i membres de la corporació municipal.

Pel que fa al CEIP Nou Pedro Alcázar, el conseller va recordar que «la comunitat educativa de

El conseller va visitar les aules acompanyat per autoritats locals i educatives.

l’escola disposa d’un centre edu-catiu nou des del curs passat, des-prés que l’alumnat haguera de patir quasi una dècada en barra-cons». La construcció d’aquesta escola va tindre un cost de 2,6 mi-lions d’euros i el conseller va as-sistir a diferents classes, entre les quals l’aula d’Infantil gratuïta de 2 anys. Sobre això, Ramon Canut va comentar que «és una satis-facció per al nostre poble que la Conselleria ens haja inclòs en les aules pilot de dos anys de Caste-lló. A més, amb aquesta actuació complim una de les propostes del programa de l’actual equip de govern que preveia l’augment de places gratuïtes i públiques de 0

a 3 anys per a afavorir la igualtat d’oportunitats de les famílies».

Així mateix, el responsable au-tonòmic d’Educació va conéixer el treball que fa l’auxiliar de con-versa en anglés provinent de la Gran Bretanya, que l’ha propor-cionada la Conselleria i que aju-da els docents del centre a esta-blir dinàmiques a l’aula perquè l’alumnat practique l’anglés. A Nules hi ha tres auxiliars de con-versa, al Nou Pedro Alcázar, al Pío XII i al Lope de Vega.

Aquest darrer és un dels quatre centres educatius de Nules que ja tenen la delegació de compe-tències per tal que l’Ajuntament puga fer la tramitació d’obres de

millora mitjançant ‘Edificant’ amb el pressupost que aporta Educació. Segons Marzà: «Al Lope de Vega construirem el gimnàs i es reformarà la casa del conserge per més de 300.000 euros».

Els altres centres dels quals es tramiten millores són Jaume I, Pío XII i Los Gorriones. La Conse-lleria ja ha adjudicat 2,6 milions i en breu adjudicarà el pressupost per fer millores al Cervantes.

8 Crònica de NulesFEBRER DE 2019Actualitat

Societat

Hace años cuando un ciuda-dano iba al Ayuntamiento a solicitar algún tipo de certifi-cación o de documento admi-nistrativo, el importe por la expedición del mismo (tasa), se tenía que reintegrar con unos sellos, que con carácter general eran los llamados de ‘exacciones locales’.

Estos sellos, en su mayoría eran de un tipo genérico, aun-que algunos ayuntamientos disponían de los suyos pro-pios para estos fines.

Este ‘reintegro o pago de la tasa’, se debía efectuar sobre el propio documento emiti-do por el organismo local, al que se le adherían los sellos correspondientes, existiendo un listado con el importe co-rrespondiente a cada uno de los documentos que el ayun-tamiento podía expedir.

Con la entrada de España en la Unión Europea en el año 1987, se empezaron a aplicar unas directrices, las cuales ‘prohibían expresamente’ el

Los sellos de tasas del Ayuntamiento

RICARDOYáñez*

Análisis

pago de estas tasas, o mejor dicho, establecían la prohibi-ción de reintegrar los docu-mentos mediante la utiliza-ción de estos sellos de tasas.

No obstante los ayunta-mientos podían exigir el pago de dichas tasas, mediante in-greso en metálico.

EjEmpLoSIlustramos el artículo del pre-sente Crònica con dos buenos ejemplos de este tipo de sellos. Por un lado, un ejemplar del sello de 5 ptas de la ‘Mutuali-dad General de Previsión de las Administraciones Locales’, de color verde, en el cual pue-den verse una imagen de la Basílica del Pilar de Zaragoza, una imagen de la Virgen del Pilar y la Cruz de Santiago.

También mostramos un ejemplar del sellos de 10 ptas de ‘Exacciones Locales – Sello Municipal’, con la imagen del escudo de España en gris.

*presidente del Grupo Filatélico y de Coleccionismo Noulas

nous homenatges per als

matrimonis de nules que

celebren les seues noces d’or

U L’Ajuntament de Nules, mitjançant la Regidoria de Gent Major, continua oferint el seu homenatge a les parelles de la població que celebren les seues noces d’or en haver complit 50 anys

des del seu matrimoni. El darrer mes de gener van rebre el reconeixement municipal les parelles formades per Francisca Soriano Ferrando i Vicente Moreno Jaén (esquerra), d’una banda, i

Ana M. Martínez Pérez i Ramiro Gómez López (dreta), d’una altra. El regidor de Gent Major, Antoni Romero, va ser de nou l’encarregat de visitar-los i retre’ls un merescut homenatge.

SocietatCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 9

Nules i mascarell van retre homenatge a sant antoni, el patró dels animalsTeresa Darás, Estefanía Palmer, Vicentica Palmer i Tere Garcés han sigut les clavarieses d’enguany

Els animals van tornar a prendre el carrer de Sant Antoni de Nules i a ser protagonistes en la festi-

vitat del popular sant. La pobla-ció va dedicar el diumenge 20 de gener al patró dels animals amb una sèrie d’actes tradicionals els quals es van iniciar pel matí amb la missa major en honor a sant Antoni Abad a l’església parro-quial. Al migdia els veïns, amb els seus animals de companyia, van començar a concentrar-se al Convent, per a traslladar-se en festiva cercavila fins a la capella de Sant Antoni, on va tindre lloc la benedicció dels animals i el re-partiment de coquetes d’anís.

Per a concloure, es va realitzar el ritual que només es viu a Nu-les, en el qual les clavariesses pas-sejen els bescuits tres voltes fins a lliurar-los a les que faran la festa l’any següent. Un moment molt emotiu per a Teresa Darás, Este-fanía Palmer, Vicentica Palmer i Tere Garcés, les quals han sigut les clavariesses d’enguany.

A més, i com els darrers anys, a la plaça de la Mare de Déu dels

Dolors va haver una actuació per als menuts dins de la campanya de dinamització de parcs i jar-dins, amb El Gran Jordiet.

Quasi una setmana després, el 26 de gener van celebrar els veïns de Mascarell els seus actes en ho-nor a sant Antoni, organitzats per l’Associació de Veïns de Mas-carell amb la col·laboració de la Comissió de Festes, i que va tin-dre l’assistència de les autoritats locals, entre les quals l’alcalde de Nules, David García; l’alcalde de Mascarell, Felipe Sánchez, i el regidor delegat de Mascarell, Adrián Sorribes.

Al matí es va preparar el mun-tatge per a la foguera a la plaça Major i ja de vesprada la missa en honor a sant Antoni va iniciar els actes. En acabar l’ofici religiós es va encendre la foguera i va tindre lloc una cercavila amb dolçainers i tabaleters. Llavors es va realitzar la benedicció dels animals i el re-partiment de rotllos, xocolata i mistela. Per acabar es va dispa-rar un castell de focs artificials, i eixa mateixa nit es va organitzar un sopar de pa i porta.

La benedicció dels animals i el repartiment de coquetes, acte central a Nules. amb la desfilada dels bescuits es va donar el pas d’unes clavariesses a les altres.

Una gran foguera va presidir les celebracions de Sant antoni a mascarell.

Els animals també van ser beneits a mascarell el darrer 26 de gener.

les ames de casa de

nules van celebrar la

festivitat de santa àgueda

U El darrer dimarts 5 de febrer les integrants de l’Associació d’Ames de Casa de Nules van compartir una jornada de convivència amb motiu de la celebració de la festivitat de la seua

patrona, Santa Àgueda. L’acte central va ser un berenar al saló restaurant de la Caixa Rural Nules, el qual va tindre l’assistència de l’alcalde de Nules, David García, i el regidor Antonio Romero.

Los bancos no tienen nada que celebrar a pesar de la sentencia del Tribunal Supremo, ya que el Impuesto de Actos Jurídicos es sólo uno de los muchos gastos que los afectos tienen derecho a reclamar. La decisión del Supre-mo sobre el Impuesto de Actos Jurídicos ha puesto en jaque a los afectados. A pesar del decre-to impulsado por el Gobierno para revertir la situación, son muchos los interesados que desconocen los gastos que aún pueden reclamar legalmente.

Por un lado, podremos recla-mar la mitad de los gastos de tasa-ción del inmueble, de los arance-les notariales y de los honorarios de la gestoría por las operaciones que se encarga de tramitar.

Por otro lado, sobre la inscrip-ción de la hipoteca en el Regis-tro de la Propiedad, el TS deter-minó que el mayor interesado en que el documento aparezca inscrito junto al inmueble es el banco, por lo que debe hacerse cargo de la totalidad de los gas-tos de inscripción. Es decir, la entidad bancaria nunca debió imponer al cliente el pago de ninguna cantidad en concepto de aranceles registrales.

Como consecuencia de todo ello, todas las personas que ha-yan suscrito una hipoteca con una entidad bancaria, aunque ya esté cancelada a día de hoy, podrán exigir al banco el reinte-gro de las cantidades que abona-ron de más cuando aquél se lo impuso de modo unilateral en el contrato el pago de los gastos hi-potecarios a excepción del AJD.

Socio director, Ramiro Navarro abogados

Los gastos hipotecarios: sentencia AJD

RamiroNavarro*

Análisis

sant blai rep l’homenatge

dels veïns de nules amb

motiu de la seua festivitat

U Els veïns del carrer de Sant Blai de Nules van celebrar un any més la festivitat del seu patró amb la seua assistència a la tradicional missa a la capella del sant, en la qual van mostrar la seua devoció.

tots els guardonats en aquesta edició del Festival de Curtmetratges de Nules Fesoh! Curt es van fer la foto de família a l’escenari del teatre alcázar.

El regidor de Cultura, Ramón Canut, lliura un dels guardons d’aquesta edició.

‘El viatge’ és triat com a millor creació del iii Festival de Curtmetratges Fesoh! CurtLa tercera edició va ser la més multitudinària amb 50 obres presentades, de les quals es van projectar 23 finalistes

La producció El Viatge, amb guió i direcció d’Alberto Evangelio, va rebre el pre-mi al millor curtmetratge

del 3r Festival de Curtmetratges de Nules FesOhCurt dotat amb un import de 800 euros.

Així doncs, el premi al millor curtmetratge rodat a Nules do-tat amb 500 euros ha sigut per a Alaafiya; el millor premi per al curtmetratge de les comarques de Castelló de 300 euros ha estat per a Una dona entra en un bar; el premi de 200 euros al millor curtmetratge rodat per menors de 18 anys ha sigut per a A través de la mirada de la lluna, realitzat per l’alumnat de primer de l’ESO de l’IES Jaume I de Borriana; el premi al millor curtmetratge en altres llengües amb una dotació de 500 euros ha recaigut en 9 pasos, nominat als Goya com a millor curtmetratge i en el qual participa l’actor de Nules Jordi Ballester. Precisament aquest curtmetratge també va aconse-

guir el suport del públic, per la qual cosa se li va lliurar el premi al millor curtmetratge vot del públic, dotat amb 100 euros.

homENatGE a joRdi BaLLEStEREn la gala de lliurament de premis es va fer un reconeixement al tre-ball de Jordi Ballester i una menció especial al curtmetratge Llavors, un poema sobre la vida del que és director un veí de Nules.

La tercera edició del Festi-val de Curtmetratges de Nules FesOh!Curt es va celebrar els dies 8, 9 i 10 de febrer al Teatre Alcá-zar. En aquesta edició s’han pre-sentat més de 50 curtmetratges dels quals se’n van projectar 23 finalistes, a més destaca també el gran nombre d’assistents en ca-dascuna de les jornades.

Des de l’Associació Cultural La Corretjola, organitzadora d’aquest festival, es destaca que en aquesta edició s’ha incre-mentat considerablement tant el nombre de curtmetratges pre-

sentats com de públic. A més, el regidor de Cultura i Política Lin-güística, Ramon Canut, assenya-la que «davant l’èxit d’aquesta tercera edició continuarem tre-ballant en aquesta iniciativa en la qual Nules forma part del món audiovisual en valencià i

amb la qual es promou l’ús de la nostra llengua».

El jurat va estar format per Mi-guel Emo; Emilia Bolinches, pe-riodista i comunicadora; Xavier Manzanet, productor audiovi-sual, i les periodistes locals Lola Oliver i Mónica Mira.

10 Crònica de NulesFECHASocietat

josé Flich i Laura tarrasón, els millors atletes locals del 10k NulesQuasi 350 corredors van participar en la primera prova del VII Circuit de Carreres Populars

La regidora d’Esports, m. jesús Gabaldón, i Ramón arenós, de Caixa Rural Nules, van lliurar els trofeus als millors locals.

Nules va obrir el 3 de fe-brer el VII Circuit de Ca-rreres Populars amb el 10k, on van participar

prop de 350 corredors.El guanyador va ser Samuel

Palomera, amb 33.03 minuts, se-guit de Vicente Herrero (33.24) i Álex Juan (34.12), mentre que en dones es va imposar Sheila Si-mao amb 39.15 i van completar el podi Nuria Conejos (40.57) i Alba Romero (41.51).

El millor atleta local va ser Jo-sé Flich Clofent, amb un temps de 36.26, seguit de Rafael Escrig Martínez (38.03) i Vicent Con-de García (38.08). En categoria femenina es va classificar com a primera local Laura Tarrasón Dualde amb 43.33 i van comple-tar el podi Nihal Harzy Chentouf (45.15) i Vanessa González Guija-rro (48.56). A més, el CA La Vall d’Uixó va rebre un pernil com a equip amb més corredors i el premi als més veterans el van guanyar Rafael Murcia i María José Lleonart.

El circuit va estrenar la nova secció per a participants amb diversitat funcional.

També es va estrenar la secció del circuit destinada a partici-pants amb diversitat funcional, amb la col·laboració de l’associació Estem. «Treballem l’esport inclu-siu perquè tota la població tin-ga les mateixes oportunitats de fer esport», explica la regidora d’Esports, M. Jesús Gabaldón.

les joves atletes de nules

brillen en els campionats

nacionals i autonòmics

U El darrer cap de setmana de gener dues atletes nuleres es van proclamar subcampiones d’Espanya en pista coberta en categoria sub-16 a Saragossa. Mar Calvo Oliver (centre)

va estar a punt de pujar al podi i es va classificar finalment en quarta posició, amb una marca d’1.46.41 minuts en 600 metres, mentre que Claudia Sánchez Milla (esquerra, esquerra) va fer 8.25

segons en 60 metres. El mateix cap de setmana una altra atleta nulera, M. Carmen Peris Mechó (dreta), es va proclamar com a nova campiona autonòmica de disc en guanyar el

Campionat de la Comunitat Valenciana de Llançaments Llargs d’Hivern disputat a les pistes de Gaetà Huguet a Castelló. M. Carmen va aconseguir l’or amb un llançament de 31,07 metres.

la trobada de natació del

club trinoulas bat rècords

amb 146 participants

U El club Trinoulas va celebrar una nova edició de la seua Trobada de Natació, que va ser la més nombrosa fins ara amb la participació de 146 nadadors.

toledo, rodrigo i jordá

pugen al podi del concurs de

nadal de columbicultura

U Francisco Toledo, Víctor Rodrigo i Santiago Jordá van fer el podi del concurs de Nadal del Club Columbicultura Nules amb els coloms ‘Groc’, ‘Kefren’ i ‘Cola morada’.

ActualitatCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 11

Esports

3CURSa data10k Nules ....................................3 de febrerv 5k Cada vez +mujeres ............3 de marçx Rodeno Cursa .........................19 de maigxxxvi trofeu Sant Roc ..............15 d’agostvi Entre muralles ...............29 de setembre

el calendari

12 Crònica de NulesFEBRER DE 2019Esports

pablo jiménez i lara marco

guanyen el v memorial raúl

de luis al scude-nules

U

El 13 de gener Scude-Nules va acollir les finals del V Memorial Raúl de Luis. Al voltant de 200 esportistes van participar en aquesta edició en categories benjamí, aleví, infantil, cadet i absolut masculí i femení. Un gran nombre de públic va animar els participants en les finals, en les quals es va veure un bon nivell de joc. Els guanyadors absoluts van ser Pablo Jiménez, que va guanyar per 6-2 i 6-3 a Nicolás Ramírez, i Lara Marco, que es va imposar a Lidón Amurrio per un doble 6-3. En cadet, victòria per a Nacho Serra i Lidón Amurrio, i en infantil per a Esteban Talavera i Lucía Gómez.

amateur.

aleví a.Cadet.

mini.aleví B.

El CEF Benicató dona continuitat al bon treball per a garantir el futur del clubAquesta temporada no s’ha pogut formar un equip femení però ja es treballa per a recuperar aquest conjunt el proper campionat

El Club Esportiu de Futbol Benicató de Nules viu una nova temporada en la qual tots els que formen part de

l’entitat esportiva continuen do-nant-ho tot pels joves futbolistes dels seus equips de base.

Enguany el club té, a més del conjunt amateur que milita en el grup 3 de la Segona Regional i està situat a la part mitjana de la classificació, fins a quatre con-junts de base: un cadet, dos ale-vins i un benjamí.

Aquesta temporada no s’ha pogut mantindre l’equip feme-ní per falta de jugadores, però el club ja està treballant per a tornar a formar un conjunt de xiques la propera temporada, ja que continuen apostant de ma-nera decidida pel futbol femení.

El nuler Raúl Carreguí està per segona temporada al capdavant de la base com a coordinador es-portiu, juntament amb un reno-vat equip d’entrenadors. Així, Ke-vin Navarro dirigeix l’amateur, mentre que Rafa Vilar és el tècnic del cadet; Raúl Torrano de l’aleví A; Joaquín González de l’aleví B i Cristina Sorribes del mini.

EL FUtUR dEL CLUBAquest darrer és l’únic equip no federat, en el qual els futbolistes més joves del club comencen a fer les primeres passes en aquest esport, sobretot amb diversos partits amistosos amb equips de poblacions veïnes. Són 14 joves amb molta il·lusió que garan-teixen el futur del club.

Pel que fa als equips federats, el cadet es defén prou bé a la seua lliga, mentre que l’aleví A manté una línia de joc molt bona que ja va mostrar l’última tempora-da. Però la sorpresa l’està donant l’aleví B, amb uns resultats molt per damunt del que s’esperava. I

és que tot i ser un planter molt jove, amb jugadors de primer any que en molts casos mai ha-vien jugat al futbol, estan donant la cara en cada partit.

toRNEjoSDurant les darreres festes de Sant Xotxim el Benicató va tornar a or-ganitzar un trofeu de futbol base que cada vegada agafa més pres-tigi i al Nadal el club va partici-par en un torneig a Xilxes amb un combinat de jugadors dels dos equips alevins.

A pocs mesos de la fi de la present legislatura po-dem afirmar que tenim sort de formar part del govern del nostre poble i tenim motius per a estar orgullosos dels objectius aconseguits, dels canvis que hem posat en marxa i dels que encara ens que-den per dur a terme.

Els resultats del nostre treball es poden compro-var en el dia a dia (mi-llores en serveis socials, ajudes a joves, disminu-ció de l’atur, inversions, cultura per a tothom...). És clar que no tot ho hem fet bé. Hem comés errors de principiants i hi ha coses que hui faríem de diferent forma. Governar és també un aprenentat-ge. Tots els canvis neces-siten anys per a consoli-dar-se.

És per això que més que mai és necessària la nos-tra presència en una no-va legislatura, per a cul-minar la implantació de les actuacions fetes per a les persones i continuar veient, com ara es veu, un millor ambient en el nos-tre poble. Si no fos així, considerem que hauríem tirat al femer quatre anys d’esforç i de treball.

pRioRitatNosaltres tenim la cons-ciència tranquil·la. Des dels partits que confor-mem MésNules (Esque-rra Unida i Compromís), sempre hem posat a les persones per davant de la política. Com a exemple, en el Crònica de març de l’any 2017, molt abans de l’esclat de la situació ac-tual en la taronja valencia-na, ja vam alertar sobre el panorama desolador que se’ns venia al damunt.

Entre d’altres, ja vam as-senyalar de les conseqüèn-

cies d’haver de competir amb les importacions de fora de la UE. Només els nostres representats a les diferents institucions van votar a favor dels interes-sos del camp valencià, no com aquells que ara pretenen liderar la lluita del llaurador quan en el moment que havien de defensar-lo, li van girar l’esquena.

En la nostra socie -tat tendim a oblidar fà-cilment. Esta amnèsia col·lectiva és aprofitada per tots aquells que sen-se cap escrúpol i sense preocupar-se per les con-seqüències estan dispo-sats a treure-li un rèdit per als seus interessos.

BoU aL CaRRERUn altre exemple recent de la nostra coherència el trobem en una moció so-bre la festa del bou al ca-rrer presentada al nostre ajuntament la qual vam considerar un xantatge electoralista, un debat estèril i sense cap efecte pràctic.

A nosaltres ens preocu-pen altres projectes com haver aconseguit ser la segona autonomia on més s’ha reduït l’atur o l’aprovació en les Corts valencianes de la llei de Serveis Socials inclusius, això sí, amb el vot en con-tra del Partit Popular. Us podem assegurar que qui vulgui viure la festa del bou al carrer ho podrà fer, com fins ara, i qui no, tin-drà alternatives.

La fortalesa en la vida, i en política també, és dels qui sabem escoltar, integrar, conviure amb qui no pensa com nosal-tres, de qui sap respectar i cuidar eixes diferèn-cies. Eixa és la nostra fortalesa.

La nostra integritat, la nostra fortalesa

Més Nules

Així hem de vore el po-ble de Nules, un pas per davant . I és que l’administració muni-cipal en estos anys es-tà un pas per davant. L ’ A j u n t a m e n t , a m b l ’equip de govern al front, està un pas per da-vant en les problemàti-ques del municipi, però no és suficient.

Des de fa anys els polí-gons industrials a Nules se troben enfangats amb tràmits i papers per a po-der eixir endavant. Per fi pareix que amb l’ajuda de l’Ajuntament podran vore avanços, però la res-ta d’administracions te-nen una burocràcia lenta que acaba desanimant a qualsevol.

La defensa de la nos-tra mar es troba cons-tantment amb la ma-teixa paret. El ministe-ri no contesta. Mentre des de l’Ajuntament ja hem fet tots els contac-tes possibles, ja tenim l’acord de tots els veïns i ja podem presentar projectes... però la lenta maquinària burocràtica desespera.

CitRiCULtURaHem aconseguit lo que no s’ha fet durant anys, la unitat del sector citrí-cola i ara novament ens diuen que per la figura de qualitat poden pas-sar fins 8 anys. La ràbia a les dents de no saber si tenim tant de temps per poder esperar en un sector descapitalitzat i en competència feroç d’altres països.

I és que des de 2015 Nu-les és un Ajuntament on la maquinària adminis-trativa està funcionant a ple rendiment. Des-bloquejant expedients, sanejat econòmicament

i amb més projectes per a millorar. No és poca la feina feta ni poc l’esforç del dia a dia. Nules està un pas per davant.

pRimERa FiLaPero ens toca encara cri-dar a moltes portes i de-manar més celeritat per als nostres projectes. Les obres de consolidació de la nostra mar, la defensa de les casetes passa per un Ministeri que no respon a les nostres demandes. Hem d’insistir.

Este mes per fi te llum verda el polígon de Styl-nul, un polígon indus-trial que comença en 2001 i que Ministeri de carreteres va respondre encara en 2018. Tenim pendent encara rebre resposta sobre els polí-gons de Keraben.

maRjaLERiaPer fi les Corts Valencia-nes han aprovat la modifi-cació de la LOTUB que ens permetrà obrir vies de so-lució a la Marjaleria. Arri-ba tard, pero hem d’estar ahí en la reivindicació. El Pla de la Marjaleria en re-dacció encara pot modifi-car-se per adoptar els can-vis normatius.

Nules té un Ajunta-ment preparat per a fer front a estes necessitats, per pelear en cada despa-tx la solució que neces-sitem, Nules, un pas per davant.

RECLamaR ajUdaTots els projectes fets i els que tenim pendents, tot el nostre esforç perquè Nules estiga un pas per davant. Ara hem de recla-mar la resposta de la resta d’administracions públi-ques per que ens ajuden a fer el Nules que tenim projectat.

Nules, un pas per davant

PSPV

Somos un pueblo lucha-dor, convencido de que con esfuerzo y trabajo se pueden conseguir los ma-yores éxitos. Orgullosos de nuestra identidad, la que se ha forjado con un pasado que todos conoce-mos.

En Nules tenemos un al-calde que se ha empeñado en reescribir la historia. A fuerza de pactar con la iz-quierda, se ha convertido en su baluarte, y ahora toca pagar favores. Lo ha-ce abriendo una ruta por nuestro pasado, contando solo una parte de una his-toria que los nulenses co-nocemos a la perfección.

maLGaStaRLos partidos de izquierdas que apoyan al alcalde han malgastado el dinero de los vecinos durante casi cuatro años. Y ahora toca vender nuestra identidad. Traicionando a un pueblo que conoce a la perfección qué ocurrió hace más de 80 años, quitando placas de la Iglesia y colocando señales informativas que solo recuerdan una parte del pasado.

hiStoRiaNules no necesita que na-die venga a explicar có-mo fue esa historia. Cada familia sabe, en el seno de su intimidad, el sufri-miento y el drama vivido. Por eso, desde el Parti-do Popular creemos que frente a quienes viven del pasado y desean reescribir la historia de nuestro pue-blo, Nules merece un fu-turo que trabaje por opor-tunidades y crecimiento. Con responsabilidad, cri-terio y con un proyecto sólido que sea garantía de éxito.

Estamos convencidos de que el desarrollo no se

logra mirando atrás. Por más que los partidos de izquierdas que apoyan al alcalde marquen la agen-da para garantizar la esta-bilidad de gobierno.

Porque Nules está por encima de los delirios de grandeza de su alcalde, por encima del criterio perdido de su mano dere-cha.

otRo pRoyECtoY frente a esta izquierda que ahora nos dice cómo fue el pasado, que ha ven-dido a Nules y malgasta-do hasta que el Consell ha dicho basta, el Parti-do Popular reivindica un proyecto próspero que genere empleo, servicio y atención a los vecinos. Los ciudadanos a los que nos debemos y que este alcalde de izquierdas no escucha porque prefiere atender los flashes y las cámaras de televisión. Los contribuyentes a los que este alcalde de izquierdas exprime a base de subidas de impuestos y tasas que le permitan financiar sus caprichos.

oRGULLo y tRadiCióNNules es mucho más. Es orgullo y patrimonio. Es identidad y tradición. Es historia, presente y fu-turo. Y por ello, porque nuestros vecinos lo mere-cen todo, creemos que es necesario abrir servicios frente a quienes los cie-rran, invertir en generar empleo en lugar de des-pilfarrar en propaganda, proteger símbolos frente a quienes los desmante-lan (Cámara Agraria) y trabajar por Nules frente a quienes la han abando-nado y despreciado.

Juntos, unidos, lo con-seguiremos. No tengo nin-guna duda.

La izquierda que traiciona a Nules

PP

OpinióCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 13

España es el primer exportador mun-dial de cítricos, siendo uno de los secto-res que en diferentes regiones de España y muy especialmente en la Comunidad Valenciana, supone un motor económi-co para muchísimas familias. El acuer-do con Sudáfrica y otros países terceros abrió la puerta al incremento del volu-men de naranjas de éstos en el mercado comunitario, sin ser parte de la UE, y pre-cisamente en el periodo de máxima acti-vidad del sector citrícola. Una vez más las producciones mediterráneas pagan el coste de las relaciones comerciales y políticas de la UE con países terceros.

En los últimos meses y con varias mo-vilizaciones, la Plataforma Per la Digni-tat del Llaurador ha venido exigiendo a la administración competente la modifi-cación del acuerdo económico entre Eu-ropa y los países de África Meridional; ha exigido controles fitosanitarias para evi-tar la entrada de productos con plagas y enfermedades; la necesidad de poner en marcha políticas de reciprocidad; la defensa de las medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimenta-ria y la implementación de ayudas direc-tas para los citricultores que se han visto afectados negativamente esta campaña.

En el Senado ya han sido varios los representantes de distintos grupos par-

lamentarios que han interpelado al mi-nistro de Agricultura del Gobierno de España, Sr. Luis Planas Puchades, para que tomase medidas urgentes para el sector. Con respuestas para enmarcar por parte del Ministro. No pueden tole-rarse afirmaciones como «tan mal no le debe ir al sector»’, son una ofensa para el agricultor cuando está sufriendo en su economía una situación de extrema gravedad, con su naranja colgada en el árbol, por los suelos, o malvendida.

Afirmar que en países terceros se utili-zan los mismos productos fitosanitarios que aquí, es desconocer profundamente la realidad. La Unió de Llauradors publicó recientemente una investigación donde se concluye que en Sudáfrica se utilizan algunos (más de 50) productos fitosanita-rios cuyo uso está prohibido para produc-tores valencianos por nocivos y perjudi-ciales para la salud de las personas.

Dada la situación actual y tras una recogida de firmar por parte de agricul-tores, nuestro grupo elevó al pleno del Ayuntamiento de Nules el solicitar la dimisión del ministro de Agricultura y se aprobó. Sr. ministro, ¿a qué intereses obedece ante las evidentes muestras de no querer solucionar los problemas del sector? Nosotros estamos y estaremos al lado del sector.

Cuando los intereses son otros y ocultos

CCD

La citricultura ha sido una de las fuen-tes de riqueza más importantes de nues-tra población. El pequeño minifundio ha supuesto que muchísimas familias de Nules tengan una pequeña explota-ción, que al fin y a la postre es una pe-queña empresa artesanal, que produce un fruto excelente, apreciado en todos los mercados nacionales e internaciona-les, que además de generar una riqueza increíble, ofrecejornales a la gente que se dedica a regar, a cortar, a pulverizar, a coger naranja, a transportarla, a selec-cionarla, a envasarla, a comercializarla, además de la repercusión económica en el resto de la población.

Sin el productor nada de esto exis-tiría. Sin embargo, muchos y grandes son los intereses que confluyen en su contra, los grandes comercios, que sola-mente buscan la máxima rentabilidad aunque sea a costa de arruinar al pe-queño agricultor, al que después le ad-quieren sus tierras a precio irrisorio, la gran distribución, que no se preocupa de la calidad, proximidad o salubridad de sus productos, utilizando demasia-das veces la fruta como gancho comer-cial, las grandes multinacionales que nos utilizan como moneda de cambio en los acuerdos comerciales de nuestras instituciones públicas…

Todo esto aliñado con unas organiza-ciones agrarias preocupadas por su pro-pia sostenibilidad, que en demasiadas ocasiones depende de las subvenciones institucionales, unas administraciones preocupadas más en no tener problemas que en solucionar los de sus ciudadanos, unas cooperativas, poco acostumbradas a la gestión eficiente empresarial y los pro-pios agricultores poco acostumbrados a asociarse y a ir todos juntos en la búsque-da de objetivos comunes, se convierte en la tormenta perfecta para la situación de-sastrosa a la que nos enfrentamos.

Pero, ¿Hay solución?Sí, pero no sin cambiar las cosas. Tene-

mos que apostar por la unión de los pe-queños productores, tenemos que luchar por la diferenciación y comercialización de nuestro producto, tenemos que exigir responsabilidades a los dirigentes de coo-perativas, organizaciones agrarias e ins-tituciones que no hagan bien su trabajo o que no busquen soluciones, le pese a quien le pese,tenemos que salir a la calle para que nos tengan en cuenta, para que los responsables sepan que no pueden ir contra nosotros sin que les plantemos ca-ra. Porque hablamos de citricultura, no de intereses políticos ni particulares, si-no de un bien y riqueza compartidos que es obligación de todos preservar.

Priorizando el interés común lo conseguiremos

IPN

14 Crònica de NulesFEBRER DE 2019Opinió

Agenda

La LoCaLitat dE NULES SERÀ

SEU dEL FEStivaL CaStELLó

NEGRE dEL 16 aL 22 dE FEBRER

Nules torna a ser seu del Fes-tival Castelló Negre (FCN) del 16 al 22 de febrer. El 16 es projecta-rà al Teatre Alcàzar ‘Vértigo’ i el 17, ‘Futbolísimos’. El 21 Pablo Se-bastià presentarà la seua última obra a l’IES Gilabert de Centelles i el 22 Juan Gómez Jurado presen-tarà en el Club de Lectura Cosas & Musas el seu llibre ‘Reina Roja’.

U

L’aSSoCiaCió dE jUBiLatS i

pENSioNiStES CaNtaLoBoS

FEStEjaRÀ SaNt vaLENtí

L’Associació de Jubilats i Pen-sionistes Cantalobos de Nules organitza el proper dissabte 16 de febrer una nova edició del seu sopar ball amb motiu de la festivitat de Sant Valentí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Nules. Es poden reservar taules als números de telèfon 640 537 200 i 655 933 727.

U

viCENt CoRtéS oFERiRÀ UN

‘FEStí dE paRaULES’ a La pLaça

dEL mUSEU dE mEdaLLíStiCa

La quarta edició de la Cam-panya de Dinamització de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Nules conclou el diumenge 17 de febrer amb la participació de Vicent Cor-tés, que oferirà l’espectacle ‘Festí de paraules’ a la plaça del Museu de Medallística Enrique Giner. L’actuació començarà a partir de les 12.00 hores.

U

L’aRqUEt, dEStiNaCió dE La

SEGoNa Eixida dE SENdERiSmE

SaLUdaBLE i FamiLiaR 2019

El proper diumenge 24 de fe-brer tindrà lloc la segona eixida que forma part de la programa-ció de Senderisme Saludable i Familiar de l’any 2019. Els parti-cipants tindran com a destinació l’Arquet d’Alfondeguilla, amb eixida des del Mercat a les 9.00 hores i tornada cap a les 12.30 hores. Cal dur esmorzar.

U

La SEtmaNa dE La doNa SE

CELEBRaRÀ dEL 5 aL 8 dE maRç

amB NomBRoSoS aCtES

Nules celebrarà la Setmana de la Dona del 5 al 8 de març. En-tre els diversos actes cal destacar l’homenatge a diverses dones ma-jors del municipi el dia 5 i el lliu-rament de la insígnia d’or a dues dones el dia 6, a més dels actes institucionals del 7, quan es lliu-raran els premis del IV Concurs de Relat Literari ‘8 de març’.

U

A LA PLATJA: de DILLUNS a DIVENDRES ExcEptE fEStIUSJardí-RENfE a Sant Bertomeu: 10.00 - 13.00 - 16.00 i 18.00.

TRANSPORT URBÀ:de DILLUNS a DIVENDRES excepte festiusMascarell a pujà: 7.45 - 8.35 - 10.05 - 11.05 - 12.05 - 13.05.pujà a pujà: 8.30 - 10.00 - 11.00 - 12.00 - 13.00MaSSaBUS - tel. 96 144 36 89 - www.massabus.com(Els dilluns el servei no passa pel cementeri perquè està tancat).

TELÈFONS I TRENSajuntament: 964 670 001casal Jove: 964 659 301cultura, agricultura i Medi ambient: 964 670 001policia Local: 964 670 001

964 670 164creu Roja: 964 671 020Bombers: 964 670 771Emergències: 085/112centre de salut: 964 558 550Urgències: 964 558 555taxis: 649 813 033 / 610 074 218Guàrdia civil: 964 670 002INSS: 964 670 021Estació de Renfe: 964 670 391Oficina correus: 964 670 643cáritas: 661 701 516arxiprestal St. Bartomeu: 964 670 541parròquia Mascarell: 964 670 856centre dia 3a edat: 964 670 251INEM: 964 670 704centre mèdic Nules: 964 671 600Reconeixement mèdic: 964 673 984psicomed Reconeixement: 964 040 704Guarderia Sant xotxim: 651 977 355

HORaRI DE tRENS:Nules - castelló de dilluns a divendres:06.51 - 07.04 - 07.22(civis) - 07.39 - 07.50 (civis)08.18 - 08.39 (civis) - 08.59 - 09.16 - 09.44 - 10.2410.39 - 11.21 - 11.39 - 12.21 - 12.44 - 13.26 - 13.4414.21 - 14.44 - 15.02 (civis) - 15.26 - 15.33 - 15.57 (civis) - 16.21 - 16.34 - 17.21 - 17.44 - 18.21 - 18.44 - 19.02 (civis) -19.36 - 19.54 - 20.15 (civis) - 20.33 - 20.44 - 21.21 - 21.44 - 22.21 - 22.44 - 23.30.

D’INTERÉSMUSEUS: Museu d’Història dimarts i dimecres de 9.00 a 12.30 hores, div-endres de 18.00 a 20.00 hores i dissabte en horari de matí i vesprada d’11.00 a 13.30 hores i de 18.00 a 20.00 hores. Les visites guiades a qualsevol monument, museu o lloc de d’interés s’han de reservar telefonant al 964 674 361.

Museu de Medallística dimarts d’11.00 a 13.00 hores i de 18.00 a 20.00 hores, dimecres, dijous i dissabte d’11.00 a 13.30 hores i de 18.00 a 20.00 hores, diven-dres d’11.00 a 13.30 hores i diumenge de 10.30 a 13.30 hores

PARTICIPACIÓ: Si vols enviar contingut per a la seua publicació en el ‘Crònica de Nules’, fes-ho abans del dia 10 de cada mes a l’adreça de correu electrònic ‘prensa@nules.es’.

EN LA XARXA: En l’adreça d’Internet ‘www.nules.es’, l’Ajuntament mos-tra la informació relativa al consistori i la localitat, agenda i notícies. A més, és possible seguir l’actualitat municipal a través del peril oicial de Twitter ‘@NulesInfo’ i en el de Facebook.

FARMÀCIES DE FEBRER

aNa MaRÍa paLENcIaNO SÁIZ. c/ MaJOR, 70DIES 2-7-12-17-22-27

caRMEN NaVaRRO VaLERO. pURÍSSIMa, 85DIES 3-8-13-18-23-28

ELVIRa VELaScO NaVaS. St. BaRtOMEU, 2DIES 4-9-14-19-24

ENcaRNacIÓN RaMBLa. aV. DIaGONaL, 4DIES 5-10-15-20-25

M. ÁNGELES GaLVER. c/ MaJOR, 60DIES 1-6-11-16-21-26

HORARIS BUS URBÀ

ECOPARCL’accés està restringit als veïns de Nules, que hauran de presentarel seu DNI.

HORaRI: obri de dimarts a dissabte de 9.00 a 13.00 h ide 15.00 a 19.00 h, i diumenges de 9.00 a 13.00 h.

RESIDUS aDMESOS: màxims per entrega i dia. Olis vegetals usats (màxim 10 litres); residus voluminosos (mobles, electrodomèstics,matalafs, somiers, marcs i portes, caixes amb un màxim de 50 quilos, o un moble de pes superior); runes o materials (fins a 50 quilos); residus de jardineria (fins a 100 litres de volum); oli usat de càrter (màxim 10 litres), bateries d’automòbil (màxim 5 unitats), piles (màxim 20 unitats), frigorífics i aparells amb cfc (màxim 2 unitats), esprais (màxim 10 unitats), radiografies (màxim 5), tubs fluorescents (màxim 3 unitats), pintures (màxim 5 quilos).

AgendaCrònica de Nules

FEBRER DE 2019 15