APRENDIZAJES PLURILINGÜES Y LITERARIOS.NUEVOS ENFOQUES DIDÁCTICOS

APRENENTATGES PLURILINGÜES I LITERARIS.NOUS ENFOCAMENTS DIDÀCTICS

ANTONIO DÍEZ MEDIAVILLA, VICENT BROTONS RICODARI ESCANDELL MAESTRE, JOSÉ ROVIRA COLLADO

(EDS.)

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT

APRENDIZAJES PLURILINGÜES Y LITERARIOS.

NUEVOS ENFOQUES DIDÁCTICOS

APRENENTATGES PLURILINGÜES I LITERARIS.

NOUS ENFOCAMENTS DIDÀCTICS

Publicacions de la Universitat d’Alacant03690 Sant Vicent del Raspeig

publicaciones@ua.eshttp://publicaciones.ua.esTelefono: 965 903 480

© Antonio Díez Mediavilla, Vicent Brotons Rico,Dari Escandell Maestre, José Rovira Collado (Eds.)

© de la presente edición: Universitat d’Alacant

ISBN: 978-84-16724-30-7Deposito legal: A 728-2016

Diseño de portada: candela ink.Composición: Página Maestra (Miguel Ángel Sánchez Hernández)

Impresión y encuadernación: Imprenta Comercial

Reservados todos los derechos. Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvoexcepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Repográficos,

www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra.

EL CONTRAST INTERCULTURAL EN LA LIJ: PROPOSTA PER A EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Anna Devís Arbonaanna.devis@uv.es

Grup ELCiS. Universitat de València

Silvia M. Chireacsilvia.chireac@uv.es

Grup ELCiS. Universitat de València

PARAULES CLAU: educació literària, competència intercultural, LIJ, propostes didàctiques.

ABSTRACT: El present treball parteix de la consideració que l’educació literària esdevé un instrument valuosíssim en l’adquisició de la competència intercultural i aquesta hipòtesi ja ha estat validada en estudis anteriors (Ibarra, Ballester i Devís: 2010; Devís: 2011 i 2013; Devís i Chireac: 2015). Si tenim en compte que en la societat actual el més habitual és la diversitat, caldrà que els currículums escolars afavoresquen la convivència intercultural i aborden, des d’una mirada interdisciplinar els continguts relacionats amb l’adquisició i el desenvolupament de la competència intercultural. I en aquest sentit, la literatura exerceix un paper fonamental no només com a font essencial de coneixement d’altres cultures i realitats diferents a la pròpia de l’alumnat, sinó també en la promoció de la convivència intercultural. Des d’aquesta postura pedagògica (Aguado: 2003) la diversitat cultural es considera una valuosa font d’enriquiment per a tots els col·lectius implicats i en absolut s’hauria de percebre com un perill o amenaça per a la identitat d’algun d’aquestos grups socials. A més, els destinataris de l’educació intercultural seran tots els components de la comunitat educativa, atés que només així esdevindrà un instrument de superació de l’exclusió sociocultural que la globalització implica massa sovint.A tal efecte, elaborem dues propostes didàctiques per a l’ESO des de l’educació literària i avaluarem l’adequació de les propostes programades.

1. IntroduccIó

En aquest treball ens plantegem reflexionar sobre la interculturalitat des de dos textos literaris: Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar de Luis Sepúlveda (2007)1 i El silenci del mariner de Toni Oliver (2002).

Les raons que han motivat aquesta selecció són diverses. En primer lloc, considerem que els avantatges que ofereix l’educació literària com a instrument per a desenvolupar la competència intercultural s’han d’abordar des de textos pertanyents a les llengües i les cultures dels alumnes; en aquest cas, es tracta d’una obra en versió original en català i d’una altra en espanyol. A més, considerem que aquest treball s’ha d’estimular fonamentalment en l’ESO i, en aquest sentit, hem programat les nostres propostes per a primer i tercer d’Educació Secundària respectivament.

1 Primera edició 1996

Anna Devís Arbona, Silvia M. Chireac290

D’altra banda, el contrast intercultural que les obres plantegen se situen des de perspectives ben distintes; com a faula en Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, i com a circumstància vital que fa que un adult senta la necessitat de protegir un jove en l’obra El silenci del mariner.

2. objectIus

Les dues propostes didàctiques plantejades per a l’ESO des de l’educació literària pretenen acomplir els següents objectius generals:

– Valorar la importància de l’educació literària en el desenvolupament de la competència intercultural.

– Elaborar propostes de lectura al voltant de dues narracions que plantegen diferents tipus de contrastos interculturals.

A continuació, plantejarem la idoneïtat de les dues lectures proposades i establirem els objectius específics que se’n deriven.

Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar2

El concepte de contrast intercultural s’estableix entre dos éssers de diferents espècies animals. Aquesta obra ens ofereix la possibilitat d’indagar en les dificultats de l’acollida a partir d’una història que podríem considerar com a faula. Un gat, que s’ha quedat sol a casa perquè els seus amos se n’han anat de vacances, es troba amb una gavina moribunda que li deixa el seu ou, el seu fill, a punt de nàixer. Les dificultats amb què ensopegara un gat “grande, negro y gordo” per a treure endavant el pollet de gavina i, a més, ensenyar-lo a volar, constitueixen un inestimable exemple de l’amor cap als éssers, en aquest cas els animals, més desfavorits, aquells que necessiten sobretot l’afecte que ja no poden gaudir dels pares.

Els objectius específics que se’n deriven són els següents:– Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la cura dels éssers vius i el medi

ambient, tot i contribuint a llur conservació i millora.– Utilitzar la llengua per expressar-se oralment i per escrit en l’àmbit acadèmic.– Conéixer els diferents mètodes de recopilació d’informació i ser capaç de processar-los

per a obtenir i reformular nous coneixements.– Comprendre textos literaris dels gèneres narratiu i poètic, així com llurs convencions i

característiques bàsiques.El silenci del mariner3

El protagonista de l’obra decideix acollir com a conseqüència de la fragilitat i el sentiment de protecció que el jove desperta en ell. A l’Europa de principis del segle XVIII les circumstàncies polítiques i socials no impedeixen que Toni Potera, pescador mallorquí i esclau en galeres de pirates algerians, decidesca fer-se càrrec d’un xiquet àrab que coneix durant el seu captiveri i en condicions extremes. L’obra ens mostra el vessant més positiu de la condició humana, la capacitat d’amar per damunt de les circumstàncies; el xiquet, que a partir de la seua adopció s’anomenarà Rafel, acabarà convertint-se en el seu gendre i s’erigirà així en la metàfora i el punt de trobada entre les dues etapes més oposades de la vida de Toni Potera: la d’Algèria i la de Sardenya. La novel·la constitueix un exponent de l’acollida internacional entesa d’una manera ben diferent de l’actual, la del passat, la de l’Europa mediterrània en una època en què les regulacions administratives eren inexistents.

2 Sepúlveda, Luis (2007). Barcelona, Tusquets Editores.3 Oliver, Toni (2002). Alzira, Bromera.

El contrast intercultural en la lij: proposta per a educació secundària 291

Els objectius específics que se’n deriven són els següents:– Conéixer les circumstàncies culturals i històriques de l’àmbit mediterrani en els segles

XVII i XVIII.– Indagar en les possibilitats que ofereixen les TIC com a font d’informació i com a canal

per a potenciar la capacitat crítica.– Reflexionar sobre els drets humans i la seua vulneració i adoptar una actitud responsable

al respecte en la nostra vida quotidiana.– Exercitar les diferents tècniques narratives i reconéixer les diverses veus que poden

aparéixer en un discurs.– Utilitzar el gènere de la ressenya literària així com conéixer les possibilitats que ofereix

com a mitjà d’expressió i valoració crítica de les lectures realitzades.

3. presèncIa de l’educacIó Intercultural en el currículum d’educacIó secundàrIa

En aquest treball, i en altres estudis anteriors,4 ja ens hem referit a la importància d’abordar la competència intercultural en les nostres aules i a la idoneïtat de l’Educació Literària com a instrument d’especial rellevància.

Malgrat la reiterada constatació d’aquest fet, la presència de l’educació intercultural en Educació Secundària esdevé encara insuficient i per això ens proposem, en aquest apartat, fer una ullada pels currículums vigents per tal de discernir si es tracta d’un oblit –interessat– de les administracions educatives o, pel contrari, són els departaments responsables de les programacions d’aula els qui no acaren aquesta competència transversal.

Si analitzem el currículum actual de 1r i 3r d’ESO5 –cursos en què hem centrat la nostra proposta– i ens hi detenim en els apartats que haurien d’explicitar el desenvolupament de la competència intercultural, sorpén la quasi absoluta inexistència d’aquesta. En l’apartat corresponent a Atenció a la diversitat (Títol II, capítol III, p. 17453) s’aborden aspectes referits a la diversitat intel·lectual –com ara, l’article 23 o 24, per citar dos exemples– però en absolut a la diversitat cultural, mancança destacable si recordem la gran quantitat d’alumnat provinent d’altres cultures en les nostres aules, i molt especialment en l’ESO.

En relació al disseny de les Competències Clau6 no n’hi ha cap d’exclusiva entre les competències bàsiques i només trobem algunes referències més que indirectes i des d’una valoració més que optimista:

Disposar d’aquesta competència comporta tenir consciència de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa. Implica la capacitat empàtica de posar-se en el lloc d’una altra persona; de llegir, escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i esperit crític; d’expressar adequadament –en el fons i la forma– les idees i les emocions pròpies, i d’acceptar crítiques, i fer-ne, amb esperit constructiu

(competència en comunicació lingüística, p. 9).7

Igualment tèbies esdevenen les dues referències que poden suggerir el desenvolupament de la competència intercultural entre les anomenades Competències transversals:

4 Veure bibliografia5 DOCV núm. 7544/10.06.20156 Aquestes es distribueixen en el currículum vigent entre Competències Bàsiques o disciplinars i Competències

transversals.7 Aranda, A. (2015). Comunica 3r ESO. Guia de Recursos didàctics, Valencià: llengua i literatura. Alzira, Bromera.

Anna Devís Arbona, Silvia M. Chireac292

Competències socials i cíviquesAquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, i també comprometre’s a millorar-la Consciència i expressió culturaluna actitud oberta, respectuosa i crítica envers la diversitat d’expressions artístiques i culturals

(aranda: 2015, 11).

D’altra banda, si ens centrem en la contribució de les àrees de Valencià: llengua i literatura o Llengua castellana i literatura a la competència intercultural, l’absència és encara més desoladora, tot i que en el document ja assenyalat d’A. Aranda (2015,11), es remarca el nivell de concreció que han de palesar les programacions didàctiques:

Les competències clau no deixen de ser una declaració d’intencions educatives matisada en termes d’adquisició curricular. Per tant, necessiten un nivell més immediat de concreció, especificat per la programació didàctica en els estàndards d’aprenentatge que es treballen en les unitats didàctiques del llibre de l’alumnat, en aquest cas, en Comunica 1. És a dir, les orientacions abstractes s’han de traduir en accions concretes en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta materialització s’articula mitjançant l’oferta educativa formulada pel professorat a l’alumnat: les activitats.

En relació als objectius generals i específics de les matèries de castellà i de valencià observem les següents referències d’interés:

Objectiuse) Desenvolupar bones practiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.

Capacitats3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals

(currículum LOMQE de la CV).

Sorpén de bell nou aquesta minsa presència i aquesta indefinició si tenim en compte que entre els objectius que guien el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’educció secundària obligatòria es distingeix entre els cognitius, els afectius i els socials; i que aquestos dos darrers haurien d’incidir directament en la competència intercultural.

Finalment, i en la mateixa línia, els blocs de continguts dels cursos de 1r i 3r d’ESO tampoc no en contemplen cap que mantinga una relació directa amb actituds de diàleg davant la diversitat. En tots dos cursos només apareix un contingut comú8 en les matèries Llengua castellana i literatura i Valencià: llengua i literatura: «Aproximación al conocimiento de otros mundos (reales o imaginarios) a partir de la lectura».

8 Bloc 4 Educació Literària, pp.1103 i 1113 referides a 1r i 3r d’ESO respectivament.

El contrast intercultural en la lij: proposta per a educació secundària 293

4. propostes dIdàctIques

Les propostes didàctiques que presentem estan programades com ja hem assenyalat, respectivament per als cursos de 1r i 3r d’ESO. Tot i que hem considerat adequada la tria per al primer curs de cada cicle, aquesta programació es podria desenvolupar igualment en 2n i 4t, ateses les circumstàncies i els interessos de l’alumnat.

4.1. Fitxa tècnica

• TÍTOL: Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar• AUTOR: Luis Sepúlveda• IL·LUSTRADOR: Mils Hyman • EDITORIAL: Tusquets Editores• COL·LECCIÓ: Andanzas• EDAT: de 12 a 14 anys• LLOC DE PUBLICACIÓ: Barcelona• ANY DE PUBLICACIÓ: 1996. 43a edició 2007• NOMBRE DE PÀGINES: 138• ISBN: 978-84-7223-796-4• RESUM: La història conta les aventures de Zorbas, un gat gran, negre i gros,

l’indestructible sentit de l’honor del qual el condueix a comprometre’s a criar un pollet de gavina. Sa mare, una bella gavina atrapada per una ona de petroli vessat al mar, just abans de morir deixa en adopció a Zorbas l’ou que acaba de pondre. Zorbas acomplirà les seues dues promeses: no només criarà el pollet, sinó que l’ensenyarà a volar. Els amics de Zorbas, Secretario, Sabelotodo, Barlovento i Colonello, l’ajudaran en una tasca que no és tan fàcil com sembla, i encara menys per a una banda de gats més acostumats a fer front a la dura vida en un port com el d’Hamburg que a exercir de pares d’una cria de gavina.

• TEMES: – L’acollida entre animals – Les migracions de les aus.– La contaminació marina.– Els animals mamífers i els ovípars.– L’amor a la diferència.– La fidelitat.– El sentit de la responsabilitat.– La recompensa a la tenacitat i a l’esforç.

• INTERÉS DEL LLIBRE / VALORACIÓ: El fet de tractar-se d’una faula per a totes les edats –de 8 a 88 anys és l’edat recomanada– afavoreix que l’obra constituïesca un inestimable instrument per a tractar el tema dels contrastos interculturals, qualsevulla que siga la mirada del lector. Luis Sepúlveda permet així, que el lector es distancie del fet narrat i se senta lliure per adoptar la mirada crítica que l’obra reclama.

• CICLE A QUÈ VA DIRIGIDA LA PROPOSTA: La nostra proposta es dirigeix a primer cicle de l’ESO tot i que, com indica l’autor, la reflexió que proposa i l’encardinat de la trama la fan vàlida per a qualsevol edat.

• PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Anna Devís Arbona, Silvia M. Chireac294

ABANS DE LA LECTURA: 1. La contaminació marina: En aquesta activitat l’alumnat buscarà informació sobre la

contaminació marina i les actuacions que es plantegen per tal d’evitar-la. Es podran centrar en alguns dels aspectes següents:– Els abocaments de petroli.– La contaminació.– Green Peace.

Metodologia: 1. El professorat explicarà que la gavina protagonista va ser acollida per un gat perquè sa

mare va morir com a conseqüència d’un abocament de petroli.2. Es plantejarà el problema i el treball d’investigació.3. Es dividirà la classe en grups i cadascun realitzarà la investigació sobre un dels tres temes

proposats. Per a il·lustrar-los, es llegiran tres fragments del llibre en què aquestos temes es plantegen.

– Els abocaments:

Con las alas inmovilizadas, pegadas al cuerpo, las gaviotas eran presas fáciles para los grandes peces, o morían lentamente, asfixiadas por el petróleo que, metiéndose entre las plumas, les tapaba todos los poros. (p. 28)–La contaminació:–¡Por la tinta del calamar! Ocurren cosas terribles en el mar. A veces me pregunto si algunos humanos se han vuelto locos, porque intentan hacer del océano un enorme basurero. (p. 95)–Green Peace:Por desgracia aquellas naves adornadas con los colores del arco iris no llegaban siempre a tiempo a impedir el envenenamiento de los mares. (p. 29)

4. Una vegada realitzada la investigació s’agruparan per temes i realitzaran una exposició sobre el tema triat.

2. La moralitat: L’obra conclou amb una frase que, tenint en compte el seu caràcter de faula, podria considerar-se una moralitat: Sólo vuela el que se atreve a hacerlo. L’activitat consisteix a reflexionar sobre el sentit de la frase i proposar-ne altres que n’il·lustren l’esperit.

Metodologia:1. El professorat llegirà la frase i debatrà el seu significat a l’aula.2. L’alumnat, organitzat en grups, redactarà frases que expressen el mateix contingut o

semblant.3. L’aula decidirà quina frase és la més adequada de cadascuna de les propostes.4. En una cartolina, cada grup escriurà la frase seleccionada i la decorarà amb dibuixos

al·lusius que expressen el seu esperit i significat.5. Els pósters resultants es penjaran a l’aula durant el procés de lectura de l’obra.

DURANT LA LECTURA:3. L’enciclopèdia: l’activitat consisteix a fer ús del diccionari o de l’enciclopèdia per

resoldre els possibles problemes de comprensió lèxica que a l’alumnat se’ls haja plantejant.

Metodologia:1. El professorat recordarà el personatge Sabelotodo, gat amic de Zorbas, que l’ajudarà

amb la seua enciclopèdia a resoldre els dubtes que se li plantegen sobre la cura i l’atenció de la gavina acollida:

El contrast intercultural en la lij: proposta per a educació secundària 295

Sabelotodo trepó a un enorme mueble en el que se alineaban gruesos libros de imponente apariencia, y luego de buscar en los lomos las letras « G» y «P», hizo caer los volúmenes. Enseguida bajó y, con una garra muy corta y gastada de tanto revisar libros, fue pasando páginas. Los tres gatos guardaban respetuoso silencio mientras oían musitar maullidos casi inaudibles(p.53).

2. L’alumnat anotarà en una llibreta índex i en la lletra corresponent les paraules que no hagen entés.

3. Buscaran en una enciclopèdia –on line o tradicional –el significat de les paraules anotades.

4. Aquest procés s’anirà revisant durant la lectura de l’obra

DESPRÉS DE LA LECTURA:4. Lectura de poemes: El tema transversal dels animals servirà per a realitzar una lectura

de poemes els protagonistes dels quals siguen aquestos, prenent com a exemple el fragment del poema de Bernardo Atxaga que apareix en l’obra.

Metodologia:1. El professorat llegirà el fragment del poema referit:

Pero su pequeño corazón–que es el de los equilibristas–por nada suspira tantocomo por esa lluvia tontaque casi siempre trae viento,que casi siempre trae sol (p. 127).

2. Els alumnes repetiran la lectura del poema amb l’objectiu de practicar la seua declamació i corregir possibles defectes de ritme, entonació, modulació de veu...

3. Cada alumne buscarà un poema el protagonista del qual siga un animal i el portarà a classe.9

4. Realitzaran la lectura en veu alta davant del grup classe i explicaran el seu contingut.5. Proposta d’escriptura: L’objectiu d’esta activitat és que l’alumnat reflexione sobre algun

dels missatges clau de l’obra i que realitze una redacció sobre el contingut seleccionat.Metodologia:1. Amb l’ajuda del professorat, l’alumnat elaborarà una llista dels temes plantejats en l’obra

que hagen considerat més interessants.2. Recordaran, a través de la lectura d’alguns fragments il·lustratius, l’interés dels temes

triats. La nostra proposta podria ser la següent:–La importància del compromís, la responsabilitat i la fidelitat a les promeses:

Sabelotodo y Secretario lo siguieron. Zorba se quedó en el balcón, con el huevo y la gaviota muerta. Con mucho cuidado se tendió y atrajo el huevo junto a su barriga. Se sentía ridículo. Pensaba en las mofas que, si llegaban a verlo, le dedicarían los dos gatos facinerosos a los que se había enfrentado por la mañana.Pero una promesa es una promesa y así, calentado por los rayos de sol, se fue adormeciendo con el huevo blanco con pintitas azules muy pegado a su vientre negro.(pág.61)

– Avantatges i desavantatges de l’acollida pel fet de pertànyer a diferents espècies animals.

9 Alguns exemples podrien ser: Quart, Pere (1997): Bestiari. Barcelona. Proa. o Granell, Marc (2003) El ball de la Lluna. València. Tàndem.

Anna Devís Arbona, Silvia M. Chireac296

–¡Ja, ja! Lo que ocurre es que esa pandilla de sacos de pulgas te han convencido de que eres uno de ellos. Mírate el cuerpo: tienes dos patas y los gatos tienen cuatro. Tienes plumas y los gatos tienen pelo. ¿Y el rabo? ¿Eh? ¿Dónde tienes el rabo? Estás tan loca como el gato ese que se pasa la vida leyendo y maullando ¡Terrible!, ¡Terrible! ¡Pajarraco idiota! ¿Y quieres saber por qué te miman tus amigos? Porque esperan a que engordes para darse un gran festín contigo. ¡Te comerán con plumas y todo! -chilló el chimpancé (desavantatges) .(p. 102)–Eres una gaviota. En eso el chimpancé tiene razón, pero sólo en eso. Todos te queremos, Afortunada. Y te queremos porque eres una gaviota, una hermosa gaviota. No te hemos contradicho al escucharte graznar que eres un gato porque nos halaga que quieras ser como nosotros, pero eres diferente y nos gusta que seas diferente. No pudimos ayudar a tu madre pero a ti sí. Te hemos protegido desde que saliste del cascarón. Te hemos entregado todo nuestro cariño sin pensar jamás en hacer de ti un gato. Te queremos gaviota. Sentimos que también nos quieres, que somos tus amigos, tu familia, y es bueno que sepas que contigo aprendimos algo que nos llena de orgullo: aprendimos a apreciar, respetar y querer a un ser diferente. (avantatges) (pp.103-104)

– Raons per les quals a l’espècie humana li costa tant acceptar la diferència i es comporta de forma intolerant.

«Maullar el idioma de los humanos es tabú». Así rezaba la ley de los gatos, y no porque ellos no tuvieran interés en comunicarse con los humanos. El gran riesgo estaba en la respuesta que darían los humanos. ¿Qué harían con un gato hablador? Con toda seguridad lo encerrarían en una jaula para someterlo a toda clase de pruebas estúpidas, porque los humanos son generalmente incapaces de aceptar que un ser diferente a ellos los entienda y que trate de darse a entender. (p. 116)

4.2. Fitxa tècnica

• TÍTOL: El silenci del mariner• AUTOR: Toni Oliver• EDITORIAL: Bromera• COL·LECCIÓ: Esguard• EDAT: de 14 a 16 anys• LLOC DE PUBLICACIÓ: Alzira• ANY DE PUBLICACIÓ: 2002• NÚMERO DE PÀGINES: 171• ISBN: 84-7660-729-6• RESUM: Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que,

mitjançant l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat a les galeres pirates algerianes, un viatge pel Mediterrani corsari del segle XVII. A través del relat del vell mariner descobrim com era la vida i la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien als mercaders... però també descobrirem les dues històries d’amor del mariner: la que l’uneix a un xiquet àrab que adoptarà i la que el protagonista estableix amb la que es convertirà en la seua muller. Estos dos amors s’uniran quan Rafel, el xiquet adoptat, acabe casant-se amb la seua filla.

• TEMES:– L’adopció en circumstàncies adverses.– Context històric dels segles XVII i XVIII.– La geografia mediterrània.– Corsaris, pirates i navegants.– Els conflictes bèl·lics.

El contrast intercultural en la lij: proposta per a educació secundària 297

– El canal oral i el canal escrit.– La polifonia textual.– Les varietats geogràfiques del català.– L’educació afectivoemocional.

• INTERÉS DEL LLIBRE / VALORACIÓ: Les terribles circumstàncies que va patir Toni Potera en l’època que li va tocar viure no va impedir que se sentira commogut per la fragilitat i la necessitat de protecció que el xiquet àrab li inspirava; i per això l’acull. Les diferències culturals no suposen cap problema ni conflicte en la convivència, Toni és mallorquí i el xiquet àrab. Un exemple d’adopció intercultural per damunt de les actuals regulacions administratives.

• CICLE A QUÈ VA DIRIGIDA LA PROPOSTA: La necessitat de situar-se en el context històric de l’Europa de finals del XVII i principis del XVIII, a més de les complexitats narratives i estilístiques, ens porten a proposar la seua lectura per al segon cicle d’ESO.

• PROPOSTES DIDÀCTIQUES:

ABANS DE LA LECTURA:1. Context històric: L’obra transcorre entre finals del s. XVII i principis del XVIII en el

marc dels països banyats pel Mediterrani. Per a una adequada comprensió de l’obra, l’alumnat realitzarà un treball d’investigació a fi de situar-se en el context històric en què es desenvolupa l’obra. Es proposen els temes següents:– Situació política del Mediterrani de l’època.– Importància dels ordes religiosos i de la inquisició.– Vida i costums dels corsaris– La lluita entre races i religions.

Metodologia:1. S’organitzarà la classe en grups que triaran un dels temes proposats o un altre que es

considere d’interés.2. Realitzaran un treball que serà exposat davant dels seus companys.3. El professorat, després de cada exposició, assenyalarà les referències que en l’obra

apareixen sobre el tema.2. El bloc de recomanacions: esta activitat es podrà realitzar sempre que un altre grup ja

haja llegit l’obra.10 Se’ls demanarà que realitzen un escrit en què es recomane El silenci del mariner i que el pengen en un bloc a tal efecte. Lògicament, caldrà tindre en compte que realitzaran la recomanació aquells alumnes que hagen gaudit amb la lectura a fi de motivar els seus companys.

Metodologia1. L’alumnat escriurà les recomanacions en el bloc. Convindria que el text fóra atractiu, de

caràcter informal i estructura lliure.2. L’alumnat del grup, que encara no coneix l’obra, llegirà aquestes recomanacions i anotarà

els suggeriments o dubtes que se’ls plantegen.3. Es realitzarà una sessió d’intercanvi i interacció entre els dos grups per resoldre els

dubtes i amb l’objectiu que la motivació resulte més directa i efectiva.

10 Podria ser tant del mateix curs com d’un curs superior, que hagueren llegit l’obra en el curs anterior.

Anna Devís Arbona, Silvia M. Chireac298

DURANT LA LECTURA:3. Els drets humans: una de les característiques més destacables de la novel·la és la

vulneració continuada dels drets humans que es produeix en la història narrada per Toni Potera. La guerra, la violència, l’odi... són constants en l’accidentat recorregut que el personatge realitza pel Mediterrani. Amb la finalitat que se’n prenga consciència, l’alumnat realitzarà una selecció de seqüències que atempten contra estos drets.

Metodologia1. L’alumnat seleccionarà un fragment que li haja impressionat per considerar-lo

especialment violent.11 Es proposa un exemple:

Ja no li quedaven bales i els pirates corregueren cap a ell amb les espases a la mà. Quan el primer va alçar l’espasa per tallar-li el cap, va fer un gest de dolor i s’intentà arrancar el ganivet que li havia llençat a l’esquena.Giuseppe ho va veure i els altres quatre pirates també. [..]El nen de l’aigua era a coberta i fregava amb un gran drap les taques vermelles de sang coa-gulada i seca que s’havia incrustat dins els taulons vells de la coberta. Vaig girar-me perquè no suportava veure la cara del nen sense alegria que havia conegut feia temps.(pp.97-98)

2. Al llarg de la lectura, l’alumnat seleccionarà aquelles seqüències en què es vulneren els drets humans, com ara la batalla narrada anteriorment.

3. Després de la lectura, en realitzaran una valoració anímica (emocions, sensacions...) que contrastaran amb els sentiments expressats pels seus companys davant d’altres seqüències semblants.

DESPRÉS DE LA LECTURA:4. La polifonia: un dels elements que afavoreix l’interés de l’obra és la seua polifonia:

dos històries apareixen entrellaçades; dos personatges, Toni i Enric, que no tenen res en comú, però que acabaran units per una sincera amistat. L’objectiu de l’activitat és que l’alumnat experimente esta tècnica narrativa.

Metodologia1. Agrupats en parelles, l’alumnat construirà una narració. Se’ls pot suggerir algunes

tècniques de motivació a l’escriptura creativa com les que apareixen en manuals especialitzats.12

2. Es formaran grups de quatre que intentaran entrellaçar les dues històries creades per les parelles en la fase anterior de l’activitat.

3. Un cop realitzada la revisió del professor/-a, convindria que les històries polifòniques resultants siguen conegudes per la resta dels grups del curs i/o del centre mitjançant la celebració d’una jornada d’escriptura creativa, la seua publicació en la revista del centre...

5. La ressenya: la ressenya és un gènere que consisteix en la valoració d’una obra amb la finalitat de recomanar la seua lectura. De la mateixa manera que en l’activitat 2 es recomanava la lectura d’El silenci del mariner a través de comentaris en el bloc, amb la ressenya, l’alumnat treballarà les característiques d’aquest gènere i motivarà els seus companys a partir de la valoració de l’obra.

11 Si estan en l’inici de la lectura i encara no n’han trobat cap, el professorat proposarà l’exemple aportat.12 En la bibliografia es trobaran suggeriments al respecte com ara: SUNYOL, V. (1992): Màquines per a escriure.

Estudis Universitaris de Vic. Eumo.

El contrast intercultural en la lij: proposta per a educació secundària 299

Metodologia1. El professorat mostrarà algunes ressenyes literàries a partir de les quals recordaran

les seues característiques. Convindria que, en la mesura d’allò possible, les ressenyes remeteren a obres conegudes per l’alumnat.

2. S’indicarà que imaginen que la ressenya podrà ser publicada en un fòrum relatiu a adopcions interculturals, per la qual hauria de centrar-se en el procés “d’acollida” tan peculiar que apareix en l’obra. Toni adopta el xiquet commogut per la seua fragilitat i les circumstàncies adverses en què vivia.

Aquella nit el nen dormí intranquil al meu costat. Semblava que patia per si el deixava i més d’una vegada, d’una manera inconscient palpà la meva camisa per comprovar si era al seu costat. Aquella nit no vaig poder dormir.Al dia següent, vaig prendre la determinació que el nen podria venir amb mi. Ningú com ell coneixia la vida d’una galera.(p.86) 2. És important que aquest tipus d›activitats arribe a un públic més ampli que el dels seus

companys de classe, per la qual cosa s›intentarà publicar en un fòrum virtual.

5. conclusIons

Les conclusions a què hem pogut arribar confirmen alguns aspectes comuns a altres estudis els orígens dels quals ja han estat referits; (deVís: 2011, 862):

La supremacía de una cultura sobre otra, así como el menosprecio por lo ajeno y diferente, em-pobrece la naturaleza humana y no permite reconocer al otro como igual, hecho que imposibilita el diálogo y el acercamiento entre diferentes. Estos aspectos se pueden salvaguardar desde el trabajo en el aula.

En aquest sentit, les propostes plantejades confirmen de bell nou que l’educació literària constitueix un instrument bàsic en l’adquisició de les competències ètica i cultural en especial, així com de l’estètica i lingüística, competències intrínseques de l’educació literària. A més, la presència de la literatura a les aules estimula el desenvolupament de la competència intercultural, ja que els símbols i mites de les diverses cultures poden ser reconeguts per altres en la mesura en què pertanyen a l’imaginari col·lectiu.

Hem pogut comprovar que els actuals currículums LOMQE no atenen la diversitat des del punt de vista cultural, sinó només intel·lectual, ni plantegen el desenvolupament de cap competència intercultural, per la qual cosa propostes com aquestes esdevenen més necesàries que mai.

A més, l’estudi de les dues obres seleccionades com a instrument per al desenvolupament de la competència intercultural ens ha permés comprovar la importància de considerar l’educació literària com a exponent de la convivència plurilingüe i intercultural, com a manifestació de les nostres societats, sempre mestisses, en què sovint seguim mirant allò diferent amb recel.

bIblIografIa

aranda, Alfred (2015): Comunica 3r ESO. Guia de Recursos didàctics Valencià: llengua i literatura. Alzira: Bromera.

ballester, Josep (2015): La formación lectora y literaria. Barcelona: Graó.ballester, Josep & Ibarra, Noelia & deVís, Anna (2010): «La educación literaria ante el reto

de la interculturalidad», en herrera Juana & Manuel abrIl & Carmen A. perdomo (ed.), Estudios sobre didácticas de las lenguas y sus literaturas. Diversidad cultural, plurilingüismo

Anna Devís Arbona, Silvia M. Chireac300

y estrategias de aprendizaje, La Laguna: servicio de publicaciones de la Universidad de La Laguna, p. 545-558.

bordons, Glòria & díaz-plaja, Ana (2004): «Introducció», en bordons Glòria & Ana díaz-plaja, (ed.) Ensenyar literatura a secundària, Barcelona: Graó.

bofarull, M. Teresa (2005): «Evaluación de la comprensión lectora. Propuesta de una pauta de observación», en Comprensión Lectora, Barcelona: Graó.

català, Glòria & català, Mireia & molIna, Encarna (2000): Avaluació de la comprensió lectora. Barcelona: Graó.

colomer, Teresa. (1999): Introducción a la literatura infantil y juvenil. Madrid: Síntesis educación.

colomer, Teresa. (coord) (2008): Lectures adolescents. Barcelona: Graó.deVís, Anna (2011): «Interculturalidad y plurilingüismo: inmenso estrecho, inmensos abrazos»,

en núñez P. & J. rIenda (ed.) La investigación en didáctica de la lengua y la literatura: situación actual y perspectivas de futuro, Madrid: SEDLL, p. 839-864.

(2013): «La educación literaria en el desarrollo de la competencia intercultural», en cancelas, L. et al. (coords.), Aportaciones para una educación lingüística y literaria en el siglo XXI, Cádiz: GEU editorial.

deVís, Anna & chIreac, Silvia (2015): «Romanian Folk literatura in our clases: a proposal for the development of intercultural competence», Procedia, vol. 178, p. 60-65.

(2015): «Developing intercultural competence trough oral folk literature for studens in a bilingual context», Journal Plus Education, vol. XII, nº 2, p. 58-67.

docV núm. 7544/10.06.2015fluIxà, Josep Antoni (1995): Jocs i estratègies d’animació a la lectura, Suport, num. 13, València:

Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació i Ciència.franco, Anna (1988): Escribir: un juego literario. Madrid: Alhambra.sunyol, Víctor (1992): Màquines per a escriure. Estudis Universitaris de Vic: Eumo.VIla, Ignasi & sIqués, Carina & roIg,Teresa (2006): Llengua, escola i immigració: un debat

obert. Barcelona: Graó.