CURS DE MONITORS

MÒDUL 1

METODOLOGIA

UNITAT 6UNITAT 6

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

2

UNITAT 6

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

Moltes vegades el resultat del partit de la

competició no reflexa el treball realitzat al

llarg de la temporada, perquè intervenen

molts altres factors. Sovint els equips perden

un partit per la mínima i el resultat amaga els

progressos de determinats nens o nenes, i en

moltes altres ocasions un equip que ha

entrenat bé i en que els jugadors han millorat

molt, perdun partit perquètenenun nivell de

d’aquestes.

És a dir, en funció del que s’observi en una

acció de joc, el resultat de l’avaluació pot ser

diferent. Veiem això amb un exemple; un

jugador abans de rebre la pilota, busca

informació sobre el seu entorn, i decideix fer

una passada a un company que s'ha desmarcat

bé i està en unaposicióde molta avantatge,molt, perdun partit perquètenenun nivell de

talent manifestament inferior al rival. Per

aquest motiu no hem d’avaluar, ni a

l'entrenador, ni la qualitat de les propostes del

procés d'ensenyament-aprenentatge plantejat

per aquest, ni els avenços dels jugadors, en

funció del resultat dels partits, sinó que hem

de fer-ho en funció de la qualitat i la quantitat

dels aprenentatges.

Fins i tot a les accions d’un partit es poden

avaluar diferents coses, independentment de

la influència en el resultat immediat

bé i està en unaposicióde molta avantatge,

però la passada del primer va directament

fora del camp. En aquest cas, el jugador ha

fet bé les dues primeres coses, mirar i escollir

bé la millor opció de passada, i després ha

executat malament. És possible que durant

aquell mes, les tasques plantejades durant la

setmana tinguessin com a objectiu la millora

dels mecanismes perceptius i decisionals, i en

aquest cas, l'avaluació del nen hauria de ser

positiva. Així doncs, tenim que el més

important no és sempre el resultat de l'acció,

sinó el procés que s’ha seguit per fer-la, ja

3

UNITAT 6

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

que ens permet observar moltes altres coses

(Hernández-Ligero, D. i Romagosa, C., 2008;

López, 2003). En el cas concret de l'exemple

anterior, si aquest mateix nen segueix

aprenent els continguts que se li plantegen

durant la setmana, segurament acabi fent

passes molt útils pel rendiment de l'equip en

el futur.

recollim es registrin, ja que sempre serà més

fiable que fer-ho de memòria o en funció de

les nostres opinions o sensacions. En aquest

sentit, pot ajudar-nos molt el fet d'elaborar un

full de registre per tenir els resultats apuntats

(Blázquez, 1990; González, 1995; Hernández

i Velázquez, 2004; Sales, 1997).

A continuació proposem un protocol per

Una vegada sabem el que hauríem avaluar i

el que no, hem de saber com fer-ho. Com

passa a la majoria d'esports, en futbol la

millor manera d'avaluar és observar els

comportaments dels jugadors (Blázquez,

1990; González, 1995; Hernández i

Velázquez, 2004; Sales, 1997). L'observació

pot fer-la l'entrenador, un altre membre de

l'equip tècnic del club o el mateix jugador, si

és possible que es vegi en vídeo o per mitjà

d'un full d'auto-avaluació. En aquests

processos, és preferible que les dades que

A continuació proposem un protocol per

avaluar els aprenentatges en els

entrenaments. En primer lloc, hem d’escollir

alguna consigna referida a un contingut per

treballar als entrenaments, i aquesta serà la

que avaluarem (Vilà, J., 2007). Per exemple,

si volem millorar la passada, podem escollir

la consigna de “donar la passada facilitant

l'acció del company” (Hernández-Ligero, D. i

Romagosa, C., 2008).

Després hem de desglossar la consigna en

diferents indicadors que estiguin directament

relacionats amb aquesta. (Blázquez, 1990;

4

UNITAT 6

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

González, 1995; Hernández i Velázquez,

2004). En el cas de l'exemple que ens ocupa,

hem de redactar indicadors com ara: “aixecar

el cap per buscar activament informació

sobre la posició de companys i contraris

immediatament abans de rebre la pilota” o

“fixar a l'adversari per donar més avantatge al

seu company en situacions de dos contra un”,

entred'altres.

diferents a una altra persona. (Blázquez,

1990; Hernández i Velázquez, 2004). No seria

correcte un indicador del tipus: “fa bé l'acció

tècnica”.

Per últim direm que cal avaluar

individualment al jugadors. Això vol dir que

no podem tenir indicadors que parlin del

rendiment col·lectiu (almenys a l'etapaentred'altres.

Tal com assenyalen la majoria dels experts en

avaluació, aquests indicadors han de complir

les següents condicions:

- S’han de poder respondre amb un “sí” o un

“no”, sempre (Blázquez, 1990; Hernández i

Velázquez, 2004). Cal redactar els indicadors

de tal manera que la resposta no pugui estar

situada entre el “sí” i el “no”.

- Han de ser objectius, és a dir, no es pot

utilitzar paraules com “bé” o “malament”, ja

que la persona que avaluï pot tenir criteris

rendiment col·lectiu (almenys a l'etapa

d'iniciació), i que cal fer l'avaluació recollint

les dades de cadascun dels nens o nenes de

l'equip (Blázquez, 1990; Hernández i

Velázquez, 2004). En aquest sentit, és molt

recomanable recollir tota la informació

referida a un jugador primer, fins a tenir les

dades suficients per fer l'avaluació, i després

centrar-se en un altre, fins a avaluar la

totalitat del grup.

5

UNITAT 6

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

Referències

Blázquez, D. (1990).Evaluar en Educación

Física.Barcelona: Inde.

González, M. A. (1995).Manual para la

evaluación en educación física: Primaria y

Secundaria.Madrid: Escuela Española.

física escolar.Barcelona: Inde.

Sales, J. (1997).La evaluación de la

educación física en primaria: una propuesta

práctica.Barcelona: Inde.

Vilà, J. (2007).La formació en la iniciació al

futbol. Curs de formació al C.F. Cardedeu.

Hernández-Ligero, D. i Romagosa, C.

(2008). Apunts de l'assignatura Iniciació

esportiva futbol. Barcelona: Universitat de

Vic.

Hernández, J. L.i Velázquez, R. (2004).La

evaluación en educación física: investigación

y pràctica en el ámbito escolar.Barcelona:

Graó.

López, V. M. (2003).Buscando alternativas a

la forma de entender y practicar la educación

6