ARBOÇ (cirerer d’arboç)

Arbutus unedo

FAMÍLIA: Ericaceae

FULLA: perenne

FLORACIÓ: d’octubre a gener

FRUCTIFICACIÓ: al cap d’un any a la mateixa època

Arbret de capçada tot l’any verda, aspecte arbustiu.

Fulles lluents, lanceolades.

Flors blanques de corol·la petita en forma de gerreta i disposades fent ramells.

Fruit, la cirera d’arboç, de superfície granelluda, tou i vermell quan és madur. És comestible.

És utilitzat en jardineria com a espècie ornamental per la bellesa de les seves fulles, flors i fruits.

La fusta és pesada i dura, compacte i fàcil de treballar.

Les fulles, l’escorça i les arrels són astringents i diurètiques. S’utilitzen en el tractament de problemes del sistema urinari.

El fruit és carnós i dolç, és comestible, però en grans quantitats són indigestos. Tenen la peculiaritat que si es consumeixen en abundància provoquen mal de cap i poden arribar a emborratxar pel seu contingut alcohòlic. Amb els fruits es preparen begudes alcohòliques.

També es pot menjar cuinat. Se’n fan melmelades i confitures.

Pel que fa al seu nom: “arbutus” vol dir arbret i “Unedo” vol dir “menjar-ne només un”, fent referència a l’embriaguesa i el mal de cap que pot produir menjar aquest fruit en excés.

BOIX

Buxus sempervirens

FAMÍLIA: Buxàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: principis de primavera

FRUCTIFICACIÓ: finals d’estiu

Arbre perennifoli que pot arribar fins als 4-5 m d'alçada, tot i que generalment presenta forma arbustiva.

Fulles petites, ovalades i brillants.

Flors groguenques, amb inflorescències compactes.

La fusta del boix, de color groc, és apreciada per la seva duresa i homogeneïtat. S’ha usat tradicionalment per a fabricar culleres, mànecs, eines de treball o peces d’escacs. També s'empra per fer instruments musicals i pipes.

S’utilitza com a espècie ornamental i es planta en parcs i jardins, doncs es pot retallar molt bé.

Tota la planta conté un alcaloide tòxic, la buxina. Provoca vòmits i diarrea.

Antigament s’havia utilitzat contra el reumatisme i com a substitut de la quinina en la lluita contra la malària. Actualment encara es fa servir en homeopatia en forma de tintura contra els reumatismes, la febre i la diarrea.

GINESTA

Spartium junceum

FAMÍLIA: Papilionàcies

FULLA: ràpidament caducifòlies

FLORACIÓ: maig-juny

FRUCTIFICACIÓ: estiu

Arbust d’1-3 metres d’alçada, branques amb aspecte de jonc, verdes, no estriades i gairebé sense fulles.

Fulles linears, petites. Cauen ben aviat deixant la responsabilitat de la fotosíntesis a les tiges verdes.

Flors grosses, de color groc viu, oloroses.

El fruit és un llegum recobert de pèls sedosos. Cada llegum duu de 12 a 18 llavors que quan són madures són llançades amb força, en obrir-se i torçar-se sobtadament les dues peces de la clivella que la formen.

Aquesta planta s'ha fet servir tradicionalment per fer cistells i cordes . El seu nom deriva del grec spartíon i del llatí junceum que vol dir amb forma de jonc . De les flors se n’extreu un colorant groc.

La ginesta és una planta tòxica que conté l'alcaloide cistina, de propietats similars a les de la nicotina. També té propietats diürètiques i purgants.

La ginesta va ser un dels components del primer perfum que coneixem. Era un perfum fabricat pels antics egipcis durant mil·lenis.

És la flor típica de Corpus. Per la seva abundància és la que més s'utilitza en les enramades i per llançar a l'aire al pas de la custòdia. La idea de Corpus i de la ginesta estan tan associades que es creu que si algun any la ginesta no floreix no se celebrarà la festa de Corpus.

“Si la ginesta no floria La festa del Corpus no es faria”

Diari Avui Col·leccionable de Festes i Costums Dia a Dia segons Joan Amades

LLENTISCLE

Pistacia lentiscus

FAMÍLIA: Anacardiàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: de març a maig

FRUCTIFICACIÓ: tardor

Arbust perennifoli força ramós que sol fer de 2 a 6 m d'alçada . Les branques tenen l'escorça vermellosa . Presenta fulles compostes formades per un nombre variable de folíols sempre parell .

Les flors masculines s'agrupen en raïms de color vermellós i sempre es troben en plantes diferents que les femenines . Els seus fruits surten a la tardor , primer són vermells i quan són madurs es tornen negres.

Glopejant aigua bullida amb fulles i fruits es rebaixen les inflamacions de boca i es calma el mal de queixal.

El llentiscle s’ha fet servir tradicionalment per fer tintura per adobar les pells. El mètode emprat per tal d’obtenir la resina, més coneguda com màstic, es ben simple, només hem de fer unes talladures a l’escorça dels peus mascle.

Una de les aplicacions més conegudes de la mata consisteix en fer-ne tallar rametes per tal d’abocar-les als pous de les masies per tal de treure el mal gust de les aigües. El llentiscle també s’ha fet servir per tal d’enfortir les dents, mastegant un tronquet pelat, la qual cosa pot vindre donada per l’alt contingut en substancies tàniques que presenta el llentiscle i que podrien enfortir les genives. A més a mes, la seva fusta ha estat molt estimada com a combustible per fer-ne un foc durador i enèrgic. Fa temps el pagesos de les Illes Balears feien servir l’oli extret del fruit del llentiscle per a la il·luminació dels carrers.

El llentiscle també era emprat com aperitiu per tal de fer venir gana als nens i nenes, als quals se’ls donava un got d’aigua amb llentiscle en remull.

MARFULL

Viburnum Tinus

FAMÍLIA: Caprifoliàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: desembre a maig

FRUCTIFICACIÓ: agost i setembre

Arbust, tot l’any verd.

Flors blanques o una mica rosades, agrupades fent ramells densos a l’extremitat de les tiges.

Fruits ovoides, d’un blau fosc amb lluentor metàl·lica a la maturitat.

Espècie característica de l’alzinar.

Arbust característic de l’alzinar típic mediterrani.

Sovint cultivat als jardins com a planta ornamental.

Els fruits s’han utilitzat en medicina popular com a purgants i, amb infusions, per baixar la febre.

Els fruits s’han utilitzat com a diurètic per eliminar l’acumulació de líquids, i com a purgant, per eliminar l’estrenyiment.

Les fulles, com a infusió, s’utilitzen per fer baixar la febre.

Té una alta toxicitat. Les intoxicacions es produeixen per haver-ne menjat els fruits. Es fruits són atractius, però sortosament tenen mal gust.

MURTA

Myrtus communis

FAMÍLIA: Mirtàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: juny-agost

FRUCTIFICACIÓ: octubre i novembre

Arbust d’1-3 metres d’alçada, aromàtic i verd tot l’any.

Fulles oposades, gairebé sense pecíol. Limbe amb puntuacions translúcides que es veuen bé a contrallum.

Flors blanques, oloroses, solitàries a l’axil·la de les fulles, amb 5 pètals i nombrosos estams.

El fruit, el murtó, és una baia d’1 cm. És comestible.

La seva fusta és apreciada en ebenisteria.

Té propietats medicinals. Conté un alcohol, el mirtol, que li dona propietats balsàmiques, antisèptiques i sedants. S’ha utilitzat tradicionalment en el tractament d’afeccions pulmonars i bronquials.

Les baies són comestibles, es fan servir com a condiment.

Les fulles tenen un aroma agradable i es poden utilitzar per fer colònies. És semblant a altres arbustos mediterranis però la seva olor el delata fàcilment.

És un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània associat a moltes tradicions i costums.

Des de l’antiguitat constitueix el símbol de l’amor, la bellesa i la pau. Se’n feien les corones dels vencedors en les jocs olímpics.

En mitologia està associada a la deessa Venus, deessa romana de l’amor. I també a Grècia, associada a la deessa Afrodita.

OLIVERA

Olea europaea

Família: Oleàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: maig-juny

FRUCTIFICACIÓ: setembre-octubre

Branques i fulles oposades. Fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l’any verdes, cara superior de la fulla, d’un verd grisenc, cara inferior esblanqueïda.

Flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets.

El fruit és una drupa, l’oliva.

És un arbre cultivat, és de creixement lent i conegut per la seva longevitat.

L’olivera és un arbre que s’ha cultivat a tots els països mediterranis per obtenir-ne el seu fruit, l’oliva, i fer-ne oli de gran valor nutritiu i molt apreciat en gastronomia.

La fusta d’aquest arbre és molt dura i apreciada en ebenisteria de luxe.

En medicina s’utilitzen les fulles i l’escorça en infusió per rentar tota mena de nafres.

L’oli és un laxant natural quan es pren en dejuni. També l’oli s’utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. Les fulles tenen propietats hipotensores i febrífugues.

L’olivera es considera un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana. Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d’olivera. A Europa l’olivera simbolitzava la pau i la victòria. A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d’olivera.

Entre els cristians l’olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia.

TUIA

Thuja orientalis

FAMÍLIA: Cupressàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: març

FRUCTIFICACIÓ:

Arbre perennifoli de mida petita, que pot arribar com a màxim als 12 metres d’alçada. El tronc és recte i l’escorça de color marró vermellós. Les branques són planes i obertes, i donen a l’arbre una forma piramidal.

Les fulles són petites i esquamoses, molt imbricades, sense pecíol.

Les flors masculines són de color groc. Les flors femenines de color verd-blau.

Aquesta espècie, que inicialment és arbòria, aguanta molt bé la poda i és molt resistent. Això fa que la trobem sovint en forma arbustiva formant tanques o rengleres protectores.

La fusta és lleugera, blanca i molt resistent a la putrefacció. S’utilitza per la construcció de mobles i paradoxalment la fusta d’aquest arbre que també s’anomena “arbre de la vida” també s’utilitza molt per fabricar taüds.

L’oli de tuia s’usa de manera tòpica per ajudar al tractament del papiloma humà i berrugues. És popular en tractaments homeopàtics per tractar infeccions de les vies respiratòries.

MAGNÒLIA

Magnolia grandiflora

FAMÍLIA: Magnoliàcies

FULLA: perenne

FLORACIÓ: abril-juliol

FRUCTIFICACIÓ:

Arbre piramidal, ramificat des de la base, obert i poc dens.

Fulles perennes, alternes, coriàcies, verd brillant per sobre i de color de ferro oxidant per sota.

Flors grans, de color blanc, molt vistoses i fan molta olor.

Fruit cònic en forma de pinya, amb llavors de color vermell intens.

Aguanta bé el fred. És un arbre molt apreciat per les seves grans fulles i les seves flors que desprenen un agradable perfum.

Les llavors, en canvi, desprenen una olor desagradable.

La seva escorça té propietats medicinals. És un dels arbres més apreciats en jardineria per la seva elegància i per les seves flors que són molt vistoses i fan molta olor.