L'arquitectura bizantina s la que es produeix durant l'imperi
bizant des de la caiguda de l'imperi occidental rom al segle V. La
capital d'aquest imperi era Constantinoble. L'art bizant abasta un
gran perode de temps que s'inicia al segle IV fins a la caiguda de
Constantinoble al segle XV. L'poca ms important de l'art bizant s
quan regnava Justini, segles V al VII, es considerava l'edad d'or
bizant. L'arquitectura bizantina va manterir grans trets de
l'arquitectura romana, varen adoptar la baslica com a el seu
edifici religis, ja que tenia una estructura molt millor per
predicar que la del temple. Les plantes basilicals o centralitzades
sn utilitzades per crear els espais amplis i ordenats que es
necessiten per al desenvolupament de les funcions. La planta
basilical consta d'un atri, que s un pati seguit per un nrtex, que
s un prtic on es quedava la gent que encara no predicava la religi
cristiana. Desprs l'edifici interior es dividia en tres naus, nau
central i naus laterals. La nau central acabava amb un absis que a
vegades hi havia un iconostasi, que era un element decorat amb
imatges divines on entrava i sortia el capell. Tamb hi havia el
prebisteri, que era el lloc on els sacerdots feien els sacrificis
de la missa. Els materials de construcci habituals sn bsicament els
que s'utilitzaven en l'poca romana, fonamentalment la pedra, el ma
i el morter. Aquests materials sovint eren pobres i els deixaven
per l'exterior, mentre que l'espai interior es revesteixen amb
mosaics o plaques de marbre. D'aquesta manera es donava molta ms
importncia a l'interior que a l'exterior. El sistema constructiu s
adovellat, ja que s'utilitzen l'arc de mig punt sobre columnes i
els espais centrals es cobreixen amb grans cpules de mitja esfera.
Com a conseqencia s'utilitzen tcniques de sustentaci sobre una base
quadrada amb quatre suports, mitjanant trompes i petxines, i l's de
contraforts i cpules de descrrega. Les columnes segueixen els
ordres grecs, sobretot el conrinti. s molt caracterstica la
utilitzaci d'un tipus de capitell troncopiramidal invertit decorat
amb formes vegetals perforades amb trepant i al qual es superposa
un cimaci. A partir del segle VI es monstra una clara tendncia al
predomini de la planta centralitzada amb una gran cpula. La planta
central cupulada correspon a la idea de l'esglsia com a reglex
d'all div, basada en formes perfectes i tancades com el cercle i el
quadrat. L'obra ms culminant de l'arquitectura justiniana s la gran
Baslica de Santa Sofia.
