Arranjaments vocals amb elaboració de bases · PDF fileColors en el vent (Colors of the wind) Pocahontas Guardo en la memòria (Somewhere in my memory) Sol a casa- 2 La família Addams

QUÈ CANTEM AVUI? Arranjaments vocals

amb elaboració de bases instrumentals en format digital

M. ROSA SANAHUJA MONTESINOS

Curs escolar 2005 - 2006

Què cantem avui?

2

ÍNDEX: Pàgina

1. Introducció 3

1.1 Antecedents del tema objecte del treball. 3

1.2 Explicació del tema. 3

1.3 Objectius i resultats proposats 4

2. Treball dut a terme 5

2.1 Disseny del pla de treball 5

2.2 Metodologia emprada 5

2.3 Descripció dels recursos utilitzats 6

3. Resultats obtinguts 7

3.1 Presentació dels materials elaborats 7

3.2 Guia didàctica per al professorat. 10

3.3 Material per a l’alumnat 27

4. Conclusions 28

5. Relació de les fotografies utilitzades 29

Què cantem avui?

3

1. Introducció

1.1 ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL La cançó, ja des de l’educació infantil i primària, és l’eix central de l’aprenentatge de la música i la manera més fàcil d’iniciar-se en la pràctica musical individual i col·lectiva. El nen, des de la seva infantesa i en totes les cultures, experimenta amb la veu d’una manera innata i instintiva, i la cançó constitueix un dels llenguatges amb el que es comunica i interactua amb els altres en diverses situacions socials (jocs, celebracions, estones d’oci, festes...). En el cas dels alumnes de secundària, aquesta pràctica s’ha de seguir oferint amb la normalitat i la quotidianitat que té en l’educació musical anterior. La pràctica del cant coral no hauria d’estar present únicament en l’aula de música, sinó que també pot contribuir a l’aprenentatge de les llengües, la integració dels alumnes nouvinguts, les celebracions escolars, l’aprenentatge d’hàbits i valors... A l’hora de triar el repertori cal tenir en compte les característiques psicològiques de l’adolescència. Les cançons hauran de ser motivadores, seguir engrescant els nois i noies i alhora aconseguir que es continuïn sentint còmodes cantant. És molt important oferir-los un repertori adient quant a dificultat, motivació, temàtica... que els interessi i que també doni resposta a les necessitats de l’aula.

1.2 EXPLICACIÓ DEL TEMA Aquest projecte vol oferir un ventall de cançons que es puguin interpretar a una o més veus, segons les possibilitats del grup a qui vagin dirigides, però amb la novetat de la incorporació de la tecnologia: les cançons van acompanyades d’unes bases instrumentals enregistrades amb les quals el resultat serà molt més complert i enriquidor. Aquestes bases facilitaran la interpretació vocal als alumnes, donant al professorat la possibilitat de fer cantar sense haver de disposar d’instruments acústics acompanyants (piano, guitarres, flautes, bateria...). El present projecte de pràctica coral “Què cantem avui?” troba el seu complementari en el de pràctica instrumental que presenta la Sra. Cristina Duran, titulat “Què toquem avui?”. Entre els dos treballs, s’engloben els dos grans blocs de pràctica musical més usuals en els centres de secundària. La majoria del repertori que es troba en ambdós projectes és comú, per facilitar que el professorat que ho desitgi pugui fer interpretar aquestes obres vocalment i instrumentalment alhora. D’aquesta manera es dona la opció de que un grup de conjunt instrumental acompanyi a un altre de coral.

Què cantem avui?

4

1.3 OBJECTIUS I RESULTATS PROPOSATS Generals

- Dotar de material didàctic per a la pràctica vocal oferint partitures a una o vàries veus amb un acompanyament instrumental en format digital per a gaudir d’un resultat més motivador i complert.

Específics

- Proporcionar arranjaments vocals sobre músiques populars del món, música moderna, música de cinema i música culta a dues, tres i quatre veus.

- Proporcionar arxius MIDI de les partitures senceres i de cadascuna de les veus per facilitar l’aprenentatge de les obres.

- Proporcionar acompanyaments instrumentals en format digital (MP3) com a base per interpretar les cançons.

- Fer un treball d’adaptació i/o de traducció del text original de les cançons al català.

- Proporcionar fitxes didàctiques per a treballar les obres arranjades. - Conèixer, a partir de les fitxes didàctiques, els aspectes musicals i extra-

musicals relacionats amb cada obra. - Oferir una guia didàctica on el professorat pugui trobar la metodologia a seguir

per a un bon aprofitament de les obres arranjades. - Millorar, a través de la pràctica musical, la comprensió del fenomen musical

sigui de l’estil que sigui. - Fomentar el respecte per les diverses cultures presents en el centre educatiu i

la diversitat. - Fomentar el respecte i el gust per la interpretació vocal sigui quin sigui l’estil

de música.

Què cantem avui?

5

2. Treball dut a terme

2.1 EXPLICACIÓ DEL TEMA El treball s’ha elaborat en 9 fases:

1. Treball de recerca i selecció d’obres de cadascun dels quatre blocs: música popular del món, moderna, cinema i culta.

2. Transcripció de les melodies al programa d’edició de partitures i elaboració

dels arranjaments de les cançons a vàries veus.

3. Traducció i adaptació dels textos al català. 4. Creació dels arxius midi.

5. Creació de les bases instrumentals en un programa seqüenciador de música:

conversió del format midi a format àudio (selecció tímbrica, equalització, efectes sonors, enregistraments...)

6. Recerca d’informació complementaria (contextualització, biografia del

compositor, localització geogràfica...) i disseny i elaboració de les fitxes didàctiques.

7. Redacció de la guia didàctica per al professorat.

8. Creació de la pàgina web

9. Revisió final

2.2 METODOLOGIA EMPRADA Recerca d’informació:

- Músiques, textos, traduccions i informació sobre l’obra cercats a través d’internet

- Partitures i cançoners publicats

Què cantem avui?

6

Coordinacions

- Una trobada mensual amb el tutor del projecte, Sr. Màrius Bernadó i Tarragona, de la Universitat de Lleida

- Trobades periòdiques amb l’autora del projecte complementari “Què toquem avui?”, tant per fer la tria del repertori utilitzat com per fer la majoria de les bases instrumentals en comú.

Treball individual

- Transcripcions de les melodies de les obres seleccionades amb programes d’edició musical.

- Creació dels arranjaments vocals a partir de la melodia, amb un programa editor de música.

- Creació de les fitxes i guia didàctica amb un programa editor de text. - Creació dels arxius midi de cada obra sencera i de cadascuna de les veus. - Creació de les bases instrumentals pròpies. - Conversió a format àudio. - Creació de la pàgina web.

2.3 DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS

- Programa d’edició de partitures: Sibelius - Programa seqüenciador de música. - Programa d’edició de text: Microsoft Word - Programa per a la creació de la pàgina web: Microsoft FrontPage - Internet per a buscar les lletres originals, informació complementària de les

fitxes, fotografies... - Laboratori de musicologia de la Universitat de Lleida

Què cantem avui?

7

3. Resultats obtinguts 3.1 PRESENTACIÓ DELS MATERIALS ELABORATS El resultat final d’aquest projecte és un cançoner amb obres d’estils diferents (música de cinema, moderna, culta i popular) compost per les partitures arranjades, fitxes didàctiques per a l’alumnat, una guia didàctica per al professorat i un CD amb les bases dels acompanyaments instrumentals.

I - Selecció de repertori (música del món, moderna, cinema i culta)

II - Arranjaments de cançons

III - Traducció i adaptació al català dels textos originals

IV - Creació d’arxius MIDI dels arranjaments

V - Elaboració de bases instrumentals en format digital (MP3)

CO

NTI

NG

UT

DE

L TR

EB

ALL

VI - Fitxes didàctiques

I - Selecció de repertori Les obres vocals que s’han escollit estan classificades en quatre grans blocs temàtics:

1- Música de cinema. Els temes musicals de les pel·lícules son molt motivadors i ben acollits per l’alumnat. S’han triat obres de grans bandes sonores.

Colors en el vent (Colors of the wind) Pocahontas

Guardo en la memòria (Somewhere in my memory) Sol a casa- 2

La família Addams (Addams family) La família Addams

Melodia desencadenada (Unchained melody) Ghost

Nits d’estiu (Summer nights) Grease

T’he trucat (I just called) La dona de vermell

Què cantem avui?

8

2- Música moderna. Aquest gran bloc temàtic inclou obres que han format part de la història del pop.

L’ombra de la lluna (Moonlight shadow) Oldfield, Mike

Lliure (Libre) Herrero

Mamma mia! ABBA

De sobte... (In a rush) Blackstreet

Rapsòdia bohèmia (Bohemian Rapsody) Mercury, F.

Vine a cantar un blues! (How blue can you get?) B. B. King

3- Música culta. Sovint aquesta música sembla molt lluny del tarannà del nostres joves i una manera d’apropar-la és a través de la pràctica musical. S’han arranjat obres de diferents èpoques de la història de la música.

Eco (O la, o che buon eco) Di Lassus, O.

Deixa que plori (Lascia ch’io pianga) Haendel, G. F.

Llums estimades (Luci care) Mozart, W. A.

Rondó alla turca Mozart, W. A.

Una d’òperes de Verdi! (popurri de vàries òperes) Verdi, G.

Duet de les flors (Dôme epais) de l’òpera Lakmé Delibes, Leo

4- Música popular. Una selecció de músiques populars de la nostra i d’altres cultures. En el cas de les cançons catalanes s’ha optat per fer uns arranjaments en versions més actuals.

Els mesos de l’any Pop. xinesa

El rock del rossinyol (El rossinyol) Pop. catalana

El swing de la filadora (La filadora) Pop. catalana

Nga iwi e Pop. maorí

Poco a poco Pop. de Perú

Tue tue Pop. de Ghana

Què cantem avui?

9

II - Arranjaments de cançons Després de transcriure les obres citades anteriorment en un programa editor de partitures (Sibelius), s’han elaborat els arranjaments vocals a una, dues, tres i quatre veus. Algunes d’elles estan pensades per a veus blanques i d’altres per a veus mixtes. S’ha adequat la tonalitat tant a la tessitura vocal de l’alumnat com a les exigències de l’instrumental Orff i de la flauta dolça. D’aquesta manera, si el professorat ho troba convenient, les cançons podran interpretar-se conjuntament, utilitzant les partitures de la llicència “Què toquem avui?”. El suport harmònic instrumental que ofereixen les bases d’àudio permetrà al professorat elegir el grau de dificultat de cada obra, ja que, en el cas de no interpretar totes les veus de les partitures, les harmonies quedaran complertes

III - Traducció i adaptació al català dels textos originals En la majoria de les cançons escollides s’ha fet una adaptació de la lletra original al català. No s’ha pretès una traducció literal perquè s’ha intentat respectar el ritme i la musicalitat del text, tot i mantenint el mateix sentit argumental a la cançó. A més, a una de les cançons se li ha posat un text onomatopeic, en altres tres s’ha conservat la llengua original i en una d’elles s’ha optat per inventar un nou text.

IV - Creació d’arxius MIDI dels arranjaments Per tal de facilitar l’estudi i assaig de les obres, s’ofereixen MIDIS, que són el resultat sonor de la partitura arranjada. De cada cançó es pot trobar un arxiu MIDI amb l’obra complerta i un arxiu MIDI per a cadascuna de les veus.

V - Elaboració de bases instrumentals en format digital (MP3)

Les obres arranjades es completen amb unes bases instrumentals en format digital enregistrades en format àudio per poder ser reproduïdes en qualsevol lector de MP3. Aquestes bases instrumentals aporten també informació sobre l’estil de l’obra perquè s’han creat respectant el timbre, la textura, la dinàmica, el ritme i altres elements musicals característics de cada estil.

Què cantem avui?

10

VI - Fitxes didàctiques

La presentació de tot aquest material didàctic es concreta en les fitxes didàctiques, que inclouen el títol de la partitura i altra informació addicional d’interès per a una millor comprensió i interpretació de l’obra: breu biografia del compositor, època, contextualització, procedència geogràfica, text original i adaptat...

3.2 GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT Tal i com s’ha comentat anteriorment, els arranjaments corals s’han fet en diferents dificultats musicals i vocals: es poden trobar cançons a dues, a tres i a quatre veus, tant per veus blanques com mixtes. El professorat podrà optar per interpretar una mateixa obra a una, dues, tres o quatre veus, en funció del grup coral a qui vagi dirigit, encara que estigui harmonitzada a quatre veus. La base instrumental completarà l’harmonia i el resultat musical quedarà més arrodonit, contribuint a augmentar la motivació de l’alumnat. Per tant, les cançons resultants d’aquesta llicència, segons el grau de dificultat que vulgui aplicar el professorat, podran ser interpretades per:

- grups classe de secundària i de primària - cors de secundària i de primària - cors infantils i/o juvenils - grups de cant coral o cors d’escoles de música...

Per facilitar la consulta i còpia de les partitures, de les fitxes didàctiques, dels arxius midis i dels arxius MP3 de les bases instrumentals d’aquesta llicència, s’ha creat un espai web en el que es pot trobar tot aquest material:

http://www.xtec.net/~msanahu4

Què cantem avui?

11

El lloc web està estructurat de la següent manera:

- Una pàgina inicial de presentació - Una pàgina principal amb enllaços a les pàgines secundàries:

o Índex del cançoner. o Guia didàctica. o Enllaços a altres pàgines web (aquí trobareu l’enllaç a la pàgina del

projecte “Què toquem avui?”, entre d’altres). o Crèdits i adreça electrònica de contacte. o Quatre blocs de repertori:

Música de cinema. Música moderna. Música culta. Música popular.

- Al entrar en cada un dels blocs de repertori veureu un llistat amb les obres i podreu descarregar-vos el material: fitxes didàctiques, partitures, bases instrumentals i midis. Tant les fitxes com les partitures es troben en format PDF.

Les FITXES DIDÀCTIQUES estan pensades per a que l’alumnat tingui una informació complementària de cada obra, per tal de que la coneguin amb més aprofundiment i els serveixi de motivació per a la seva interpretació. El disseny de les fitxes compta amb els següents apartats:

- Títol adaptat i títol original - Nom del compositor i any del seu naixement i mort - Nom de l’intèrpret - Època o any en que es va composar l’obra - Lloc de procedència - Forma: estructura que cal seguir si es canta sobre la base instrumental

enregistrada. - Més informació: contextualització de l’obra, comentaris sobre el compositor o

intèrpret... - Text en la llengua original - Text adaptat o inventat - Fotografies

Què cantem avui?

12

Les PARTITURES estan arranjades a dues, tres o quatre veus, si bé no es dona una indicació de qui ha de cantar cada veu ja que es deixa a criteri del professorat l’elecció de qui ha d’interpretar cadascuna per tal de que faci la seva pròpia adaptació. En el pentagrama superior es situa la melodia principal i les altres veus estan ordenades de la més aguda a la més greu.

Els MIDIS son el resultat sonor de les partitures tal i com estan escrites. Amb ells

es pretén facilitar l’estudi individual de l’obra per part de l’alumnat. Cada partitura té un arxiu MIDI general en el que s’escoltaran totes les veus

conjuntament. A més, hi ha un arxiu MIDI per a cadascuna de les veus en el que el volum de la veu a estudiar destaca per sobre de les altres que sonen amb menys intensitat; d’aquesta manera l’alumnat podrà anar seguint les altres veus quan te compassos de silenci i s’anirà familiaritzant amb les entrades i l’harmonia de l’obra.

En aquestos midis no apareixen els compassos de silenci de les introduccions ni dels interludis, així com tampoc les repeticions de totes les estrofes.

A la pàgina web apareixen sempre ordenats de la següent manera: el primer arxiu és el midi complert i després apareixen un per un des de la veu més aguda a la més greu.

Les BASES INSTRUMENTALS estan construïdes sobre les partitures, si bé

contenen línies melòdiques i rítmiques afegides, son d’estils molt variats i estan fetes d’acord amb el caràcter de la partitura corresponent, en quant a selecció tímbrica, tempo, època... Els instruments acompanyants canvien segons l’estil de l’obra, trobant-se des de grups de rock amb guitarres elèctriques, baixos elèctrics i bateries, fins a grups de cambra de vent o de corda, instruments de tradició popular i d’altres.

En algunes de les obres també s’han afegit efectes sonors no instrumentals. El format en què s’ofereixen aquestes bases és el d’arxius MP3. Per tal de marcar el tempo i començar tots alhora, s’han afegit un o dos

compassos de claqueta al començament de la majoria de les bases. Les melodies principals, que són l’alumnat cantarà en directe, sonen amb menor

intensitat que els instruments acompanyants.

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES GENERALS

TONALITAT La tonalitat de les cançons ha estat adaptada, en la majoria dels casos, per a

ser cantades (s’ha tingut en compte que quedés en un to còmode per les veus de l’alumnat que ho ha de cantar) i per poder-se acompanyar amb instruments Orff i flauta dolça, per a qui desitgi completar la interpretació coral amb les partitures instrumentals del projecte “Què toquem avui?”. Les bases instrumentals també es trobaran en la mateixa tonalitat. El professorat que opti per interpretar les obres a capella podrà, si ho creu oportú, transportar les cançons a la tonalitat que consideri més adient per al seu grup coral.

Què cantem avui?

13

TEXT En quasi la totalitat de les obres s’ha fet una adaptació del text al català. Aquesta adaptació no pretén ser una traducció literal, ja que s’ha prioritzat respectar el ritme original, la mètrica, accents... donant-li una mateixa intencionalitat argumental. Altres obres no han estat adaptades per raons diverses:

- A “Vine a cantar un blues!”, s’ha posat un text inventat, prescindint de l’original.

- En el “Rondó alla turca” de Mozart s’ha posat un text onomatopeic. - En el popurri “Una d’òperes de Verdi!” s’ha optat per deixar el text en italià al

considerar que no ofereix complicacions alhora de cantar i que son obres molt conegudes i que s’associen a la seva llengua original.

- N’hi ha dues altres cançons en les que tampoc s’ha fet una adaptació del text, “Poco a poco” i “Tue tue” perquè en la llengua original tenien una sonoritat que afavoria el seu arranjament.

En les fitxes hi consta el text original per a qui vulgui interpretar les cançons en aquell idioma o vulgui consultar-ho. És important que l’alumnat conegui bé la lletra de la cançó per que entenguin cóm cal interpretar-la, per tant, estaria molt bé que fessin una anàlisi del significat del text i del seu missatge.

FORMA L’estructura que s’indica en la fitxa correspon a la que es troba en la base instrumental enregistrada, si be quan es cantin aquestes obres a capella podran interpretar-se d’acord amb el criteri del professorat. Per a facilitar l’assaig amb l’alumnat i per a que quedi clara la forma musical, en la partitura s’han indicat els diferents temes de l’obra. Cal mencionar, però, que tot i que alguns fragments no sempre tenen una entitat suficient per ser considerats un tema, s’ha optat per assenyalar-los d’aquesta manera: En les partitures es troben indicacions amb el següent format:

- INTRO - A: tema A - B: tema B - C: tema C - TORNADA - INTERLUDI - CODA

Tant en la fitxa didàctica com en les orientacions s’ha escrit el nombre de compassos entre parèntesi al costat de cada tema, començant a comptar des del temps fort del compàs en que s’inicia el tema (les anacrusis estan comptades en el tema anterior). Les claquetes del començament de les bases instrumentals no estan comptades com a compassos de la intro.

Què cantem avui?

14

AUDICIÓ PRÈVIA DE L’OBRA Es recomana l’audició del tema original abans de començar l’assaig de l’obra per tal de donar-lo a conèixer, motivar el seu aprenentatge, reconèixer l’estil amb que s’interpreta... D’algunes de les obres proposades es poden trobar també video-clips, que encara aconseguiran més l’efecte motivador. Si es creu convenient seria interessant que fessin una recerca més exhaustiva del compositor, intèrpret, estil... de l’obra que treballaran.

Què cantem avui?

15

ORIENTACIONS SOBRE CADA UNA DE LES CANÇONS

MÚSICA DE CINEMA

TÍTOL COLORS EN EL VENT

TÍTOL ORIGINAL COLORS OF THE WIND de la pel·lícula “Pocahontas” COMPOSITOR Alan Menken ÈPOCA 1995 TEMPO q=85 DURADA 3’15’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals FORMA I(16)-A(16)-A(16)-B(8+8+4)-A(16)-A(16)-B(8+8+4)-Coda (8)

OB

SE

RV

AC

ION

S

La base està preparada per interpretar-la dues vegades seguides. Es pot cantar dues vegades el text adaptat o be, la segona vegada, es pot cantar el text original. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL GUARDO EN LA MEMÒRIA

TÍTOL ORIGINAL SOMEWHERE IN MY MEMORY de “Sol a casa- 2” COMPOSITOR John Williams ÈPOCA 1992 TEMPO q=103 DURADA 2’15’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS iguals FORMA I(12)-A(8)- B(4)-A’(6)-C(5)-A’(6)-C(6)-Coda(6)

OB

SE

RV

AC

ION

S En principi està pensada per a interpretar-se a tres veus blanques; si es

compta amb nois amb la veu canviada podrien fer la tercera veu a l’octava. En el primer tema A hi ha un divisi en la primera veu. Si no hi ha prous cantaires per a fer-ho, es podria fer que els de 3a veu, que al principi tenen compassos de silenci, cantin la 2a i dividir el primer pentagrama entre primeres i segones veus. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

16

TITOL LA FAMÍLIA ADDAMS

TÍTOL ORIGINAL ADDAMS FAMILY de la pel·lícula “La família Addams” COMPOSITOR Marc Shaiman ÈPOCA 1991 TEMPO q=120 DURADA 1’02’’ NUM. VEUS 4 TIPUS DE VEUS iguals FORMA I(4 instrumental +4)-A(4+4)-I (4+4)-A’(5)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Els primers quatre compassos de la introducció s’han d’escoltar en la base instrumental i començar a cantar la introducció en els quatre següents. La última línia rítmica és per a que els cantaires facin “petar” els dits. Les veus que han de cantar els sons onomatopeics, cal que ho facin el “més instrumental” possible, fent sonar les consonants més que les vocals, imitant el so d’una corda puntejada. Tot i que l’arranjament és a quatre veus, les línies melòdiques de cadascuna son molt senzilles. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL MELODIA DESENCADENADA

TÍTOL ORIGINAL UNCHAINED MELODY de la pel·lícula “Ghost” COMPOSITOR Alex North ÈPOCA 1990 TEMPO q=70 DURADA 3’40’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(2)-A(8)-A’(8)-B(8)-C(8)-A(8)-A’(8)-Coda(4)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquest arranjament està pensat per a dues veus iguals. En el cas de que hi hagin nois amb la veu canviada, poden cantar la segona veu a l’octava, substituint, si cal, les notes Sol més greus per la nota Si. Es podria proposar que el primer tema A el canti un o una solista. Cal procurar que els frasejos corresponguin a les frases textuals, evitant respiracions freqüents, procurant que les notes llargues tinguin vida.

Què cantem avui?

17

TITOL NITS D’ESTIU

TÍTOL ORIGINAL SUMMER NIGHTS de la pel·lícula “Grease” COMPOSITOR W. Casey i J. Jacobs ÈPOCA 1978 TEMPO q=113 DURADA 2’48’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(4)- A(12)- T(4)- I(2) –A(12)- T(4)- I(2)- A(12)- T(4)- I(2)- A’ (12)- Coda(4)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquest arranjament a dues veus iguals està pensat per a fer el diàleg de noies (primera veu) i nois (segon pentagrama). Si hi ha nois amb la veu canviada poden interpretar-ho a l’octava. En els fragments on hi ha onomatopeies, cal que es canti el “més instrumental” possible, fent sonar les consonants més que les vocals, imitant el so d’una corda puntejada. El tema A pot interpretar-lo una noia i un noi solistes i la tornada tot el grup. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL T’HE TRUCAT

TÍTOL ORIGINAL I JUST CALLED de la pel·lícula “La dona de vermell” COMPOSITOR Stevie Wonder ÈPOCA 1984 TEMPO q=110 DURADA 3’57’’ NUM. VEUS 4 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I(4)- A(16)- A(16)- T(16)- A(16)- A(16)- T(16)- Coda (8)

OB

SE

RV

AC

ION

S

L’acompanyament de tenors i baixos en el tema A i de sopranos i contralts en la tornada no ha de passar per sobre de la melodia i s’ha d’articular molt “instrumental”, cantant més les consonants que les vocals. Si es vol fer a 2 veus blanques cal tenir en compte que, en la tornada, la melodia està en la veu de tenor i acaba amb la veu de soprano. Aquesta línia melòdica la podria fer la primera veu i la segona veu podria seguir en la veu de contralts. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

18

MÚSICA MODERNA

TITOL L’OMBRA DE LA LLUNA

TÍTOL ORIGINAL MOONLIGHT SHADOW COMPOSITOR Mike Oldfield ÈPOCA 1982 TEMPO q=108 DURADA 3’16’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I (4)- A (16)- A (16)- T (8)- I (16)- T (8)- A (16)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquest arranjament està pensat per a dues veus iguals. En el cas de que hi hagin nois amb la veu canviada, poden cantar la segona veu a l’octava, substituint, si cal, les notes Sol més greus per la nota Si.

TITOL LLIURE

TÍTOL ORIGINAL LIBRE COMPOSITOR Herrero/ Armenteros ÈPOCA 1962 ? TEMPO q=134 DURADA 3’22’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA A(12)- A(12)- T(16)- T’(16)- A(12)- A(12)- T(16)- T’(16)

OB

SE

RV

AC

ION

S Les dues primeres veus son per a noies i la última per a nois.

És una cançó que s’ha versionat i frivolitzat molt, però el missatge que pretenia donar era molt profund. Cal presentar molt bé el seu significat perquè segur que això donarà un context ben diferent a l’alumnat que farà que interpretin la obra amb més sentiment. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

19

TITOL MAMMA MIA!

TÍTOL ORIGINAL MAMMA MIA!

COMPOSITOR B. Andersson, B. Ulvaeus i S. Anderson- ABBA ÈPOCA 1975

TEMPO q=130 DURADA 3’54’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I(8)-A(8)-B(8)-C(4)-T(4+4+6+4)-I(4)- A(8)-B(8)-C(4)- T(4+4+6+4)-T’(4+4)-T(4+4+6+4)

OB

SE

RV

AC

ION

S

És una cançó fàcil, fresca i desenfadada que pot ser interpretada tant a veus mixtes com a veus iguals. En aquest últim cas cal tenir en compte que hi ha fragments de la segona veu que pugen per sobre de la primera. En el tema B la melodia està a la segona veu i cal que l’acompanyament que fa la primera no la superi en volum.

TITOL DE SOBTE...

TÍTOL ORIGINAL IN A RUSH COMPOSITOR Blackstreet ÈPOCA 1999 TEMPO q=80 DURADA 3’ 14” NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I(3)- T(8)- A(8)- T(8)- B(8)- T(8)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Els fragments a una veu podrien ser interpretats per un solista. En la tornada, quan canta tot el cor, cal procurar aconseguir un so molt dolç i homogeni. En la última repetició de la tornada, hi ha menys instruments en la base instrumental; caldria interpretar-la més suaument. En l’obra original hi havia un tercer tema, C, amb unes variacions vocals que s’ha omès per la seva dificultat d’interpretació. En la fitxa sí trobareu aquest fragment en el text original, per si feu l’audició de la cançó sencera.

Què cantem avui?

20

TITOL RAPSÒDIA BOHÈMIA

TÍTOL ORIGINAL BOHEMIAN RAPSODY COMPOSITOR Freddie Mercury ÈPOCA 1975 TEMPO q=75, 120 DURADA 4’ 24” NUM. VEUS 4 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA A – B - C

OB

SE

RV

AC

ION

S

És una cançó bastant complexa per la seva dificultat intervàlica i harmònica. Segons les possibilitats del grup classe es pot optar per treure veus i deixar que en la base instrumental soni la resta. L’arranjament s’ha fet sobre les tres primeres seccions de l’obra (en el tema original encara quedaria una quarta). El començament de la secció B es pot fer cantar a un solista. Aquesta obra es recomana per l’alumnat més gran tant per la dificultat musical com pel tema que tracta.

TITOL VINE A CANTAR UN BLUES !

TÍTOL ORIGINAL HOW BLUE CAN YOU GET? COMPOSITOR B. B. King ÈPOCA TEMPO q=83 DURADA 3’54’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA A(12)- B(12)- C(12)- A(12)- B(12)- C(12)- Coda(4)

OB

SE

RV

AC

ION

S

El text que s’ha posat en aquesta cançó és inventat, no és una adaptació de l’original. L’estructura harmònica canvia a cada 4 compassos i es va repetint al llarg de tota la obra, per tant, tot i que el baix que fan els nois sembla molt complicat, només tenen 3 patrons de 4 compassos. Es recomana que, en el cas que es faci cantar la veu de nois, subratllin la partitura de 3 colors (un per a cada tema, cada 4 compassos) per a facilitar la seva interpretació i memorització. Si el grup classe amb el que esteu treballant està acostumat a cantar, aquesta obra permet que es facin improvisacions. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

21

MÚSICA CULTA TITOL ECO

TÍTOL ORIGINAL O LA, O CHE BUON ECO COMPOSITOR Orlando di Lassus ÈPOCA Renaixement TEMPO q=113 DURADA 1’24’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA Cànon

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquesta villanella estava escrita originalment per a doble cor de quatre veus mixtes i se n’ha fet un arranjament a tres veus iguals. Segons el grup classe amb el que l’haguem de treballar, podem fer-ho en diferents nivells de dificultat:

- només la primera veu fent cànon a la rodona - dues o tres veus sense cànon (ja s’escoltarà en la base enregistrada) - tal i com està escrita - combinant el primer cor cantat i el cànon tocant instruments segons la

versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL DEIXA QUE PLORI

TÍTOL ORIGINAL LASCIA CH’IO PIANGA COMPOSITOR G. F. Haendel ÈPOCA Barroc TEMPO q=74 DURADA 3’15’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I(5)- A(8) -B(6)-A’(8)-I(8)-C(12)-A(8)-B(6)-A’(8)-Coda(8)

OB

SE

RV

AC

ION

S

L’obra, originalment, és una ària per soprano, però s’ha fet un arranjament per a tres veus mixtes.

Què cantem avui?

22

TITOL LLUMS ESTIMADES

TÍTOL ORIGINAL LUCI CARE COMPOSITOR W. A. Mozart ÈPOCA Classicisme TEMPO q=88 DURADA 1’39’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I(3)- A(8)- A(8)- B(8)- B(8)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Les tres veus mixtes d’aquesta obra estan tal i com les va escriure Mozart. Només s’ha fet l’adaptació del text al català. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL RONDÓ ALLA TURCA

TÍTOL ORIGINAL RONDÓ ALLA TURCA

COMPOSITOR W. A. Mozart ÈPOCA Classicisme TEMPO q=100 DURADA 3’06’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA A(8)-A(8)-B(8)-A’(8)-B(8)-A’(8)-C(8)-C(8)-A’(8)- I(4)- A(8)-A(8)-B(8)-A’(8)-B(8)-A’(8)-C(8)-C(8)-A’(8)-Coda(2)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquest arranjament sobre una obra pianística és per a cantar amb sons onomatopeics. Cal interpretar-lo d’una manera fresca i articulant els sons d’una manera instrumental, fen sonar més les consonants i no allargant les vocals. La base instrumental està preparada per a cantar-la una primera vegada en versió culta (acompanyament de piano) i una segona en versió hip hop. A proposta del professorat, es podria inventar un text i que algú de l’alumnat que sàpiga rapejar l’interpretés mentre la resta de la classe canten l’obra a 3 veus. També es podria fer aquesta segona part amb moviment. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

23

TITOL UNA D’ÒPERES DE VERDI!

TÍTOL ORIGINAL Il Trovatore, Rigoletto, Aida, Nabucco, La Traviata

COMPOSITOR G. Verdi ÈPOCA Romanticisme

TEMPO q=116, 128, 110, 114, 110, 96

DURADA 3’ 40”

NUM. VEUS 1-2-3 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I – A – I – B – I - C

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquest popurri operístic intercala una introducció o interludi instrumental entre cadascuna de les obres que estan preparades per a cantar. S’ha deixat el text en italià, perquè, a més de no ser complicat de cantar en aquest idioma, aquestes obres s’associen a la seva lletra original. Per a canviar la sonoritat tímbrica trobareu que algunes melodies va passant d’una veu a l’altra. Les veus de noia estan escrites en clau de sol i la de nois en clau de fa. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL DUET DE LES FLORS

TÍTOL ORIGINAL DUET DE LES FLORS DE L’ÒPERA “LAKMÉ”

COMPOSITOR Leo Delibes ÈPOCA Impressionisme TEMPO q=58 DURADA 1’37’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I (ad libitum)- A(8)- B(4)- C(8)- A’(6)- Coda (ad libitum)

OB

SE

RV

AC

ION

S

Aquest conegut duet s’ha transportat a una tonalitat més còmode per cantar i se n’ha arranjat algun passatge per a que resulti més fàcil. La dificultat d’aquesta cançó és que hi ha moltes síl·labes que tenen vàries notes. Aniria bé assajar-la recitant el text amb el ritme corresponent. L’arranjament de la base instrumental s’ha fet en versió chill-out, per donar-li un “color” més actual i motivador per l’alumnat. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

24

MÚSICA POPULAR

TITOL EL ROCK DEL ROSSINYOL

TÍTOL ORIGINAL EL ROSSINYOL COMPOSITOR ---- PROCEDÈNCIA Catalunya TEMPO q=105 DURADA 1’ 40” NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(4)-A(6)- A(6)-I(12)-A(6)- A(6)-C(2)

OB

SE

RV

AC

ION

S

L’arranjament de la base instrumental d’aquesta cançó popular catalana s’ha fet en estil rock. Per a tal efecte s’ha canviat el ritme original de la partitura. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL ELS MESOS DE L’ANY

TÍTOL ORIGINAL ELS MESOS DE L’ANY

COMPOSITOR ---- PROCEDÈNCIA Xina TEMPO q=90 DURADA 1’49’’ NUM. VEUS 2 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(4)- A(8)- B(8)- C(4)- D(4)- I(16)- A(8)- B(8)- C(4)- D(4)

OB

SE

RV

AC

ION

S La primera i segona veu d’aquesta cançó popular xinesa van a cànon; en el

tema A i B el cànon comença en acabar la frase, i en el C i D al cap d’un compàs. En l’interludi, de 16 compassos, es poden fer improvisacions sobre l’escala pentatònica (fa, sol, la, do, re). D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

25

TITOL EL SWING DE LA FILADORA

TÍTOL ORIGINAL LA FILADORA

COMPOSITOR ---- PROCEDÈNCIA Catalunya TEMPO q=121 DURADA 1’51’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(4)- A(8)- T(8)- A(8)- T(8)- A(8)- T(8)- Coda(3)

OB

SE

RV

AC

ION

S

A aquesta cançó popular catalana se li ha volgut donar un estil swing, per la qual cosa s’ha canviat el compàs a 4 (originalment a 3) i el ritme de la mateixa. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

TITOL NGA IWI E

TÍTOL ORIGINAL NGA IWI E

COMPOSITOR H. Melbourne PROCEDÈNCIA Nova Zelanda TEMPO q=104 DURADA 2’46’’ NUM. VEUS 4 TIPUS DE VEUS mixtes

FORMA I - A (1a veu)- T(1a veu)- A (1a i 2a veu)- T(1a, 2a i 5a veu)-A (1a, 2a, 3a veu)- T(totes)- A(totes)- T(1a, 2a i 5a veu)

OB

SE

RV

AC

ION

S

La idea del muntatge d’aquesta cançó és començar per una sola veu i anar afegint-hi les altres. De la mateixa manera, la base instrumental comença molt senzilla i es va enriquint a cada estrofa. En la quarta repetició es torna a cantar la primera estrofa en llengua maorí. Cal vigilar els canvis de ritme segons el text. En la base instrumental estan enregistrats tal i com s’han de fer. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

26

TITOL POCO A POCO

TÍTOL ORIGINAL POCO A POCO

COMPOSITOR M. Núñez/ O. Rojas PROCEDÈNCIA Perú TEMPO q=90 DURADA 2’07’’ NUM. VEUS 3 TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(9)-A(9)-A(9)-B(12)-B(12)-A(9)-B(12)- A(9)-B(12)

OB

SE

RV

AC

ION

S Aquest huayno (ball) andí està harmonitzat a tres veus iguals.

Els grups corals experimentats poden fer improvisacions en la tercera A i B i tornar a cantar l’arranjament escrit les últimes A i B. Aquesta obra també es pot trobar en versió instrumental en la llicència “Què toquem avui?”, però amb diferent arranjament harmònic. Per tant, si es vol cantar i tocar conjuntament, caldrà fer-ho amb la base instrumental que apareix en la web “Que cantem avui?”, no interpretant les dues veus de xilòfons de la partitura instrumental.

TITOL TUE, TUE

TÍTOL ORIGINAL TUE, TUE

COMPOSITOR ---- PROCEDÈNCIA Ghana TEMPO q=106 DURADA 1’35’’ NUM. VEUS 3 i solista TIPUS DE VEUS iguals

FORMA I(12)-A(9)-I(2)-A(9)-C(4)

OB

SE

RV

AC

ION

S

En els quatre primers compassos d’introducció cal recitar el text. Les línies rítmiques que hi ha escrites sota de cada sistema son per a fer un acompanyament mentre es canta. La línia superior és la que indica les picades de mans. El ritme de la línia inferior és per a que facin el so “ts” amb la boca. Com la cançó s’interpreta dues vegades, la solista pot cantar a la segona per introduir una variant. D’aquesta obra es pot trobar la versió per grup instrumental en la llicència “Què toquem avui?”.

Què cantem avui?

27

3.3 MATERIAL PER A L’ALUMNAT Índex de les fitxes didàctiques i de les partitures arranjades en el present treball que es poden trobar en l’Annex.

TITOL ADAPTAT TITOL ORIGINAL INFORMACIÓ COMPOSITOR Num. VEUS

TIPUS DE VEUS

Colors en el vent Colors of the wind Pocahontas Menken, Alan 2 blanques Guardo en la memòria Somewhere in my memory Sol a casa 2 Williams, John 3 blanques La família Addams Addams family Addams family Shaiman, Marc 4 blanques Melodia desencadenada Unchained melody Ghost North, Alex 2 blanques Nits d’estiu Summer nights Grease Casey/ Jacobs 2 blanques CI

NEMA

T’he trucat I just called La dona de vermell Wonder, Stevie 4 mixtes L’ombra de la lluna Moonlight shadow Intèrpret: M. Oldfield Oldfield, Mike 2 blanques Lliure Libre Intèrpret: Nino Bravo Herrero 3 mixtes Mamma mia! Mamma mia! Intèrpret: ABBA Anderson... 2 blanques De sobte... In a rush Intèrpret: Blackstreet 3 mixtes Rapsòdia bohèmia Bohemian Rapsody Intèrpret: Queen Mercury, F. 4 mixtes MO

DERN

A

Vine a cantar un blues! How blue can you get? Intèrpret: B. B. King B. B. King 3 mixtes Eco O la, o che buon eco Renaixement Di Lassus, O. 3 blanques Deixa que plori Lascia ch’io pianga Barroc Haendel, G. F. 3 mixtes Llums estimades Luci care Classicisme Mozart, W. A. 3 mixtes Rondó alla turca Rondó alla turca Classicisme Mozart, W. A. 3 blanques Una d’òperes de Verdi! varis Romanticisme Verdi, G. 1/2/3 mixtes

CULT

A

Duet de les flors Dôme epais Impressionisme Delibes, Leo 2 blanques Els mesos de l’any Pop. xinesa 2 blanques El rock del rossinyol El rossinyol Pop. catalana 2 blanques El swing de la filadora La filadora Pop. catalana 3 blanques Nga iwi e Nga iwi e Nova Zelanda Melbourne, H. 5 mixtes Poco a poco Poco a poco Perú Núñez 3 blanques PO

PULA

R

Tue tue Tue tue Pop. Ghana 3 blanques

Què cantem avui?

28

4. Conclusions Aquest treball està pensat per donar solucions pràctiques al professorat de música posant al seu abast un repertori variat, atractiu, versàtil i motivador. L’alumnat podrà viure l’experiència de formar part d’un grup coral des de diferents perspectives; formaran part d’una banda de blues, d’un cor d’òpera i d’un grup de rock, seran integrants d’una tribu africana i també cantaran una melodia chill-out vora d’un prat... Amb la informació addicional que porten les fitxes de presentació de les partitures s’aconsegueix que l’alumnat no tan sols conegui amb més profunditat l’obra a treballar, sinó que estiguin més motivats a l’hora de cantar-la. Coneixeran el context en que es va crear, qui la va interpretar, el missatge de la lletra. Els arranjaments amb diferents nivells de dificultat permetrà que el professorat faci una tria de repertori en funció del grup-classe i podrà acabar-ho d’adaptar escollint el nombre de veus a interpretar, que sempre quedaran completades amb la base instrumental proposada. Aquest treball podrà ser utilitzat, d’una manera molt pràctica, per tot el professorat d’educació musical de secundària, tant en els crèdits comuns, com en els crèdits variables i en els grups corals d’ESO. Així mateix, també podrà tenir ús en cors juvenils i en les aules de cant coral de les escoles de música. Si s’opta per simplificar el número de veus, algunes d’aquestes obres també es podrien interpretar a primària. El fet de que s’hagi adaptat el text al català contribuirà en bona mesura a facilitar la interpretació d’obres que en la seva llengua original comportarien una dificultat afegida. A més es fomenta i reforça l’ús de la llengua catalana.

Què cantem avui?

29

5. Relació de les fotografies utilitzades

http://www.adisney.com/peliculas/pocahontas/index.htm Caràtula “Pocahontas” http://www.geocities.com/disneyanimacion/pocahontas/galpocah.html Fotograma “Pocahontas” http://www.telegraph.co.uk/arts/graphics/2005/03/14/bmwill12.jpg John Williams http://www.caratulasdecine.com/Caratulas/Solo_en_casa_2.jpg Caràtula “Sol a Casa 2” http://www.addamsfamily.com/movie.html Caràtula “Addams Family” http://www.edict.com.hk/images/ghost.jpg Caràtula “Ghost” perso.wanadoo.fr/ivy/unchained_melody.htm Fotograma “Ghost” http://online.swank.com/publicity/Synopsis/images/grease.jpg Caràtula “Grease” http://mywebpages.comcast.net/moviemusicals/1024b768/grease.jpg Fotograma “Grease” 1 www.onlinewallpapers.net/.../divers/movies.html Fotograma “Grease” 2 http://www.stevie-wonder.net/definitive.gif Stevie Wonder http://www.fox.es/dvd/lamujerderojo/10279/ Caràtula “La dona de vermell” http://www.toucansolutions.com/oldfield/images/album_covers/Crises.jpg Coberta “Crises” http://www.galaxy92.gr/photos/halloffame/thumbnails/oldfield.jpg Mike Oldfield http://www.ctv.es/USERS/vimagaes/ninoalb.html Nino Bravo http://eltiempo.terra.com.co/img/muro_berlin/foto_grande.jpg Mur de Berlin http://www.ciao.es/opinion_images_view.php/OpinionId/986114/Img/781242 Fotografia “Mort al mur de Berlin” www.anticoemoderno.it/Antico/Vinile.htm Coberta “Abba” www.lexode.com/keskidi/artiste-45.html Coberta “Blackstreet” http://galeon.hispavista.com/tarantino/img/freddie.jpg Freddie Mercury http://digilander.libero.it/francesqueen/IMAGES/Cover/Cover-24-Greatest_Hits_III.jpg Coberta “Queen” www.emusic.com/album/10842/10842815.html Coberta “B.B.King” http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/a/a2/Orland_di_Lassus.jpg Orlando di Lassus www.haendel.it/composizioni/opere/rinaldo.htm G.F.Haendel www.haendel.it/composizioni/opere/rinaldo.htm “Rinaldo” mozart.jghome.net/portraits/ W.A. Mozart 1 http://www.sapere.it/tc/img/Musica/Amadeus/Mozart_sacro/mozart.jpg W.A. Mozart 2 http://www.peterjvisser.demon.nl/kenilworth/mozart.jpg Piano de Mozart http://www.pianoparadise.com/verdi.jpg G. Verdi http://www.geocities.com/ascolti2000/jpg/verdi/rigoletto.jpg “Rigoletto” http://www.estradaslaska.pl/foto/2.jpg “Nabucco” www.eilana.com/performances.htm “La Traviata” http://www.maurice-abravanel.com/771Leo_Delibes7_lrg.jpg Leo Delibes http://images.amazon.com/images/P/B000002RQD.01.MZZZZZZZ.jpg Coberta “Lakme” http://www.cop.es/colegiados/GR00894/Chikun3.jpg Muralla xinesa www.igadi.org/china/imaxes/ Festa de la primavera a Xina http://www.casaasia.es/img/320551347PM1109780027418.gif Fanalets http://www.interimagenrural.com/directorios/imagenes/mapa-catalunya.gif Mapa de Catalunya http://www.pasoslargos.com/ornitologia/hondon8_mini.jpg Rossinyol http://www.mtas.es/insht/images/erga/millethil.jpg “Filadora” http://tiburones.iespana.es/tiburones/ataque/nueva_zelanda.gif Mapa de Nova Zelanda http://www.ihes.com/bcn/viajes/images/auckland2.jpg Paisatge de Nova Zelanda http://www.wola.org/andes/andes.1.gif Mapa dels Andes http://www.todaslassangres.com/SoniaGuerreroValicha.jpg Ball andí http://www.rowanpix.com/latin_america/images/quena.jpg Quena http://www.puebloindio.org/images/cavour7.jpg Charango http://i6.ebayimg.com/03/i/04/6b/2a/52_2.JPG Zampoña http://www.editoraperu.com.pe/edc/2003/08/27/24.gif Violí peruà http://www.musicaperuana.com/arpa/index.htm Arpa peruana http://www.step.es/~jms/imagenesmundo/ghana/ghana.htm Mapa de Ghana

Què cantem avui?

30

ANNEX

Fitxes didàctiques i partitures

Què cantem avui? Música de cinema M. Rosa Sanahuja Montesinos Llicència d’estudis del Departament d’Educació

MÉS INFORMACIÓ:

Alan Menken ha composat música per a pel·lícules tan conegudes com La sireneta, La bella i la bèstia, Aladdin, Hèrcules... També va fer el musical La botiga dels horrors. Colors of the wind, tema de la pel.lícula “Pocahontas”, va obtindre un Oscar i un Grammy a la millor cançó original, així com el Golden Globe i l’ASCAP Award. La intèrpret va ser Judy Kuhn. Stephen Schwartz va escriure la lletra d’aquesta cançó, així com també de El geperut de Notredame i El príncep d’Egipte.

TEXT ORIGINAL: You think I'm an ignorant savage, and you've been so many places I guess it must be so but still I cannot see If the savage one is me, now can there be so much that you don't know? You don't know ... You think you own whatever land you land on. The Earth is just a dead thing you can claim But I know every rock and tree and creature has a life, has a spirit, has a name You think the only people who are people are the people who look and think like you But if you walk the footsteps of a stranger you'll learn things you never knew you never knew. Have you ever heard the wolf cry to the blue corn moon? Or asked the grinning bobcat why he grinned? Can you sing with all the voices of the mountains? Can you paint with all the colors of the wind? Can you paint with all the colors of the wind? Come run the hidden pine trails of the forest. Come taste the sunsweet berries of the Earth. Come roll in all the riches all around you and for once, never wonder what they're worth. The rainstorm and the river are my brothers, the heron and the otter are my friends And we are all connected to each other in a circle, in a hoop that never ends. How high will the sycamore grow? If you cut it down, then you'll never know And you'll never hear the wolf cry to the blue corn moon. For whether we are white or copper skinned. We need to sing with all the voices of the mountains We need to paint with all the colors of the wind?You can own the Earth and still all you'll own is Earth until You can paint with all the colors of the wind?

TITOL: Colors en el vent (Colors of the wind) COMPOSITOR: Música: Alan Menken (1949- ) PEL.LÍCULA: Pocahontas (1995) FORMA: I(16)-A(16)-A(16)- B(8+8+4)-A(16)-A(16)-B(8+8+4)-Coda (8)

TEXT ADAPTAT:

Et creus que és tot teu el territori. La terra tu només vols posseir, prô tota roca, arbre o criatura tenen vida, tenen ànima i un nom.

Sembla que no hi hagi més persones que aquelles que són igual que tu; si d’un estrany segueixes les petjades veuràs coses que potser et sorprendran.

Has sentit com a la lluna li udolava un llop, o has vist a un linx somriure algun cop? Has cantat amb la veu de les muntanyes? Colors en el vent has descobert? I colors en el vent has descobert?

moderatoalan menken

arranjament: m. rosa sanahuja

colors en el vent (pocahontas)

intro

et creussem

a

quebla-

ésque

totno

teuhi_ha

elgi-

termés

riper- to

so

--

ri,nes

--

la

que_aterque

ra- tu

lles

noque

mésson

- vols

iposgual-

seque- ir,

tu,

-

prôsi

etsem

creusbla

-

queque

totno

ésn'hi_ha

teu.més

tuque

lason

volsi

posgual-

seque- ir.

tu.

-

25 1.

2.

tod'un

taes

- rotrany

-

ca,se

- arguei

-

bre_Oxes

--

criles

apet- tu

ja

--

rades

--

teveu

nenràs

--

vico

da,ses

-- que

tepotnen-

serà

- et

ni-sorma-

preni_un

-nom.

-

et

dran.

ise guei

ar

- xesbre_o-- cri

lesa

pet- tu

ja

--

rades

--

teveu

nenràs

--

vico

da,ses

-- que

tepotnen-

serà

- et

ni-sorma-

preni_un

-nom.

-

dran.

34

has

b

sen tit

- com a

la llu

na- li_u do- la

va_un

- llop,

o has vist

a_un linx

som riu

- real gun- cop?

has sen tit

- com a

la llu

na- li_u do- lalala

- va_un

- llop,

o has vist

a_un linx

som riu

- real gun- cop?

42

has can tat

- amb

la veu

de les mun ta

- nyes?

-

co lors

- en

el vent

has des

co

-

has can tat

- am

la veu

de les mun ta

- nyes?

-

co lors

- en

el vent

has des

co-

-

49

1. 2.

bert?

i co lors

- en

el vent

has des co- bert?

-

da capo

bert?

bert?

i co lors

- en

el vent

has des co- bert?

-

bert?


TITOL: Guardo en la memòria (Somewhere in my memory) COMPOSITOR: John Williams(1932- ) PEL.LÍCULA: Sol a casa 2 (Home alone 2, 1992) FORMA: I (12)- A (8) - B (4) - A’ (6) - C (5) - A’ (6) - C (6)- Coda (6)

MÉS INFORMACIÓ:

John Williams és un compositor nordamericà, un dels més coneguts de música per cinema. De les 45 vegades que va estar nominat als Òscars, els va guanyar en cinc ocasions: millor música adaptada amb El violinista en el teulat (1971) i millor música original Tauró (1975), La guerra de les Galàxies (1977), E.T: l’extraterrestre (1982) i La llista de Schindler (1993). Somewhere in my memory va estar nominada a l’Òscar a la millor cançó de la pel·lícula “Home alone 2”. També ha composat la música de Superman, Encontres a la tercera fase, Indiana Jones, Parc Juràsic, Harry Potter... El text d’aquesta cançó és de Leslie Bricusse.

TEXT ORIGINAL:

Candles in the window, shadows painting the ceiling, gazing at the fire glow, feeling that gingerbread feeling. Precious moments, special people, happy faces, I can see. Somewhere in my mem'ry, Christmas joys all around me, living in my mem'ry, all of the music, all of the magic, all of the fam'ly home here with me.

TEXT ADAPTAT:

Llums a la finestra ombres pinten el sostre, I en la xemeneia miro com salten guspires. Moments màgics, gent amable, nens feliços, és Nadal! Guardo en la memòria alegria envoltant-me, Viu en la memòria música bella. Tota la màgia i la família són aquí amb mi.

allegrettoguardo en la memòria (somewhere in my memory)

john williamsarranjament: m. rosa sanahuja

intro llums

a

a

la

fi

nes

- tra,

- om

bres

- pin

ten- el sos

tre,

- i_en

la

xe

me

- ne

- ia

- mi ro- com

sal ten- gus

pi

- res.

-

llums

a

la

fi

nes

- tra,

- om

bres

- pin

ten- el sos

tre.

- i_en

la

xe

me

- ne

- ia

- mi

ro

- les

gus

pi

- res.

-

mo

-

21

mo

b

ments- mà

gics,

-

genta ma

- ble,

-

nensfe li

- ços,

-

és na dal!

- guar

a'

do_en

la

me

mò

- ria

- a

le

- gri

- a_en voltant

- me,

-

mo ments- mà

gics,

-

genta ma

- ble,

-

nensfe li

- ços,

-

és na dal!

-

guar

do_en

la

me

mò

- ria

- a

le

- gri

- a_en vol tant

- me,

-

ments,

gent,

nens,

na

dal!

-

guar do_enla me mò

- ria

-

29

viu

en

la

me

mò

- ria

-

mú

c

sica- be

lla,

-

to ta- la mà

gia,

-

i la fa mí

- lia

- son

a

quí_amb

- mi.

viu

en

ma

me

mò

- ria

-

mú sica- be

lla,

-

to ta- la mà

gia,

-

i la fa mí

- lia

- son

a

quí_amb

- mi.

viu en la me mò

- ria

- uh

uh

uh

uh

uh

uh

son

a

qui_amb

- mi.

36

guar

A'

do_en

- la

me

mò

- ria

- a

le

- gri

- a_en- voltant

- me,

- viu

en

la

me

mò

- ria

-

mú

c

sica- be

lla,

-

to ta- la mà

gia,

-

guar

do_en

- la

me

mò

- ria

- a

le

- gri

- a_en- vol tant

- me,

- viu

en

la

me

mò

- ria

-

mú sica- be

lla,

-

to ta- la mà

gia,

-

guar do_en- la me mò

- ria

-

viu en la me mò

- ria

- uh

uh

uh

uh

44 rit.

i la fa mí

- lia

- son

a

quí_amb

- mi.

amb

mi,

coda amb

mi,

tots

son

a

quí_amb

- mi.

i la fa mí

- lia

- son

a

quí_amb

- mi.

amb

mi,

amb

mi,

tots

son

a

qui_amb

- mi.

uh

uh

son

a

qui_amb

- mi.

amb

mi,

amb

mi,

tots

son

a

qui_amb

- mi.


TITOL: La família Addams COMPOSITOR: Marc Shaiman (1959- ) PEL.LÍCULA: Addams Family (1991) FORMA: I (4 instrumental +4) - A(4+4) – I (4+4) - A’ (5)

MÉS INFORMACIÓ:

Els macabres i entretinguts còmics sobre la Família Addams, de Charles Addams, per a la revista The New Yorker es van portar a la televisió el 1964 amb un gran èxit. Posteriorment es van crear una sèrie de dibuixos animats i famoses pel·lícules, amb música de Marc Shaiman, que va inspirar-se en el tema musical de l’antiga sèrie de televisió de Viz Mizzy.

TEXT ORIGINAL:

They're creepy and they're kookey. Mysterious and spookey. They're altogether together ookey. The Addams Family. The house is a museum when people come to see'em. They really are a scre-am. The Addams Family. So get a witch's shawl on. A broomstick you can crawl on. We're going to pay a call on. The Addams Family.

TEXT INVENTAT:

Ells son una família d’éssers misteriosos, macabres, espantosos. Els Addams son així. El Gómez, la Mortícia, Dimecres i el Pericles, el “Fètid” i la “Cosa”, l’àvia i el majordom. La casa en la que viuen és molt surrealista, molt lúgubre, horrorosa. Els Addams son així.

ALLEGROmarc shaiman


la familia addams

INTRO

Durudu dum

duru du dum

duru du dum

du ru dudum

durudu dum

durudu

ru.Ells

3 3 3 3 3 3

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

du

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

du

ells

10

songo

a

umez,-

nala

- fa

mormíti

--

liacia,

--

dedi me

és

- cres

sers--

i_elmis

pete-

ririo

-- sos,

cles,--

mael

-

du

ru ru

rum

du du

du ru

rum

du

ru dum

du du

ru dum

du

sonGo

umez,-

nala

- fa

mormiti

--

liacia,

--

dedi me

és

- cressers

--

i_elmis

pete-

ririo

--

cles.sos,

--

maEl

-

12 1.

2.

ca"fè

bres,tid"

--

esi

panla

- toco

- sos.

sa,--

Elsl'à

Ad

-

dams- son

ai xí.

-

el vià

i_el ma

jor- dom.

-

3

du

du ru

rum

du du

ru dum

du du

ru dum

du

ru dum

du du

ru dum

du du

ru dum

ca"Fè

brestid"

--

esi

panla

- toco

- sos.

sa,--

Elsl'a

ad

-dams- son

ai xí.

-

via

i_el ma

jor- dom.

-

15 1.

1.

dum

INTERLUDI

du ru du dum

du ru du dum

du ru du dum

du ru du dum

du ru du

3 3 3 3 3

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

dum

2.

2.

19

dum

du ru du

ru. La ca

a'

sa_en- la

que vi

uen-

és molt

sur re

- a- lis

- ta.-

Molt

3

dum

dum

du du

ru ru

rum

du du

du ru

rum

dum

dum

du du

ru dum

du du

ru dum

du

La ca

sa_en- la

que vi

uen-

és molt

sur re

- a- lis

- ta.-

Molt

22

lú gubre._Hor

- roro

- sa.-

Els Ad

dams

- són

ai

xí.

-

du

du ru

rum

du dum

dum

dum

du

ru dum

du dum

dum

dum

lú gubre._Hor

- roro

- sa.-

Els Ad

dams

- són

ai

xi.

-

la família addams2


MÉS INFORMACIÓ:

Aquesta pel·lícula va guanyar dos Òscars: a la millor actriu de repartiment (Whoopi Goldberg) i al millor guió original. També va estar nominada a la millor pel·lícula, al millor muntatge i a la millor música.

Hy Zaret (William Albert Stirrat, 1920-2004) va escriure la lletra d’aquesta cançó quan tenia 16 anys (1936), en honor a una noia del seu veïnat (Mary Louise "Cookie" Pierce) de la qual es va enamorar. El mateix any va conèixer Alex North, que posteriorment va arribar a ser un gran compositor a Hollywood i el va convèncer per a que en composés la música. Dinou anys més tard Al Hibbler (que havia sigut vocalista de Duke Ellington) va gravar la cançó per a la pel·lícula “Unchained”.

TEXT ORIGINAL:

Oh, my love, my darling, I’ve hungered for your touch a long, lonely time. And time goes by so slowly and time can do so much, are you still mine? I need your love, I need your love, God speed your love to me! Lonely rivers flow to the sea, to the sea, to the open arms of the sea. Lonely rivers sigh, wait for me, wait for me! I’ll be coming home, wait for me!

TEXT ADAPTAT: Oh, amor, t’estimo i et vull acaronar durant molt de temps. Lentament se’n va el temps i tot pot canviar, prô ara estem junts. El teu amor per sempre vull, tu ets per mi un regal. L’aigua dels rius flueix cap el mar, als braços oberts del mar. L’aigua dels rius està sospirant: cap a casa estic arribant!

TITOL: Melodia desencadenada (Unchained melody)

COMPOSITOR: Alex North (1910-1991)

PEL.LÍCULA: Ghost (1990)

FORMA: I (2)- A (8)- A’ (8)- B (8)- C (8)- A (8)- A’ (8)- B (8)- Coda (4)

andantinomelodia desencadenada (Unchained melody- ghost)

alex northarranjament: m. rosa sanahuja

intro

oh,

a

a

mor,

- t'es

ti

- mo

- i_et

vull

a ca

- ro

- -

7

nar

du

rant

- molt de temps.

len

a'

ta

- -

du

rant

- molt de temps

len

ta

- -

12

ment

se'n

va_el

temps,

i

tot

pot

can

viar,

- prô_a

ra_es

- tem

-

ment

se'n

va_el

temps

i_ho

pot

can

viar,

- prô_a

ra_es

- tem

-

17

junts.

el

teu

b

a mor

-

per

sem

pre- vull,

junts.

el

teu

a mor

-

per

sem

pre- vull

22

tu

ets

per mi_un

re

gal.

-

tu

ets

per mi_un

re

gal.

-

27

l'ai

c

gua-

dels rius

flu eix

- cap el mar,

als bra

ços- o berts

- del mar.

3 3 3 3 3

als bra

- ços o berts

- del mar.

3 3

31

l'ai gua-

dels rius

es tà

- sos pi- rant:

- cap a

ca sa_es- tic

- ar ri- bant!

-

3 3 3 3 3

cap a

ca sea_es- tic

- ar ri- bant!

-

3 3

35

oh,

a

a

mor,

- t'es

ti

- mo

- i_et

por

to- dins

el

cor

ja

ja

40

fa

molt de temps

len

a'

ta

- ment

- se'n

fa

molt de temps

len

ta

- ment

- se'n

45

va_el

temps

i

tot

ho

pot

can

viar,

- prô_a

ra_es

- tem

- junts.

va_el

temps

i_ho

pot

can

viar,

- prô_a

ra_es

- tem

- junts.

50

el

teu

b

a mor

-

per

sem

pre- vull

tu

el

teu

a mor

-

per

sem

pre- vull

tu

55

ets

per mi_un

re

gal.

-

coda

ets

per mi_un

re

gal.

-

melodia desencadenada de "ghost"2


TITOL: Nits d’estiu (Summer nights)

COMPOSITOR: Warren Casey (1935-1988) i Jim Jacobs (1942- )

PEL.LÍCULA: Grease (1978)

FORMA: I (4)- A (12)- T (4)- I (2) –A (12)- T (4)- I (2)- A (12)- T (4)- I (2)- A’ (12)- Coda (4)

MÉS INFORMACIÓ: La pel·lícula Grease està basada en el musical del mateix títol que van crear Casey i Jacobs el 1972. És una història d’amor que va llençar a la fama a la protagonista, Olivia Newton-John i va consolidar al ja conegut John Travolta. Altres temes d’aquesta banda sonora van estar creades per John Farrar (autor del tema Hopelessly Devoted to You, que va ser nominada per a un Oscar i You're the One that I Want als Globus d’or) i Barry Gibb (que va escriure el tema del començament, Grease, nominat també com a millor cançó original als Globus d’or).

TEXT ADAPTAT:

Quina canya l’amor d’estiu. Que de pressa que va passar! D’una noia em vaig enamorar. Aquell noi era tan llest! Quins records, son ja tan lluny, uh uh oh, aquelles nits d’estiu. Vinga, vinga, vinga va! Diga’m més, diga’m més, tot el que va passar. Diga’m més, diga’m més, fins on vau arribar?

Una rampa tingué nedant. Ell va córrer i em va agafar. D’ofegar-se la vaig salvar. Esquitxant-me es va presentar. I allí tot va començar, uh uh oh, aquelles nits d’estiu. Vinga...

De la ma ens vam agafar. A la sorra ens vam estirar. Era tendre, tenia divuit anys. Estava bona, sabeu què us vull dir? I tots dos ens vam enamorar, uh uh oh, aquelles nits d’estiu. Vinga...

Vingué el fred i allò es va acabar. Com amics vam voler quedar Prometent guardar-nos amor. Què deu fer? Com estarà? Tot va ser un somni d’estiu, uh uh oh, aquelles nits d’estiu. Diga’m més, diga’m més!

TEXT ORIGINAL: [Danny]: Summer loving had me a blast. [Sandy]: Summer loving happened so fast. [Danny]: I met a girl crazy for me. [Sandy]: Met a boy cute as can be. [Both]: Summer days drifting away, to oh oh the summer nights. [Guys]: Well-a well-a well-a huh. Tell me more, tell me more. Did you get very far? [Girls]: Tell me more, tell me more. Like does he have a car? [Danny]: She swam by me, she got a cramp. [Sandy]: He ran by me, got my suit damp. [Danny]: I saved her life, she nearly drowned. [Sandy]: He showed off, splashing around. [Both]: Summer sun, something's begun, but oh oh the summer nights [Girls]: Tell me more, tell me more. Was it love at first sight? [Guys]: Tell me more, tell me more. Did she put a fight? [Danny]: Took her bowling in the arcade. [Sandy]: We went strolling, drank lemonade. [Danny]: We made out under the dock. [Sandy]: We stayed out 'till ten o'clock. [Both]: Summer fling, don't mean a thing, but oh oh the summer nights [Guys]:Tell me more, tell me more. But you don't have to bragg. [Girls]:Tell me more, tell me more. Cause he sounds like a drag. [Sandy]: He got friendly, holding my hand. [Danny]: She got friendly down in the sand. [Sandy]: He was sweet just turned eighteen. [Danny]: Well she was good you know what I mean. [Both]: Summer heat, boy and girl meet, but oh oh the summer nights [Girls]:Tell me more, tell me more. How much dough did he spend? [Guys]:Tell me more, tell me more. Could she get me a friend? [Sandy]: It turned colder - that's where it ends. [Danny]: So I told her we'd still be friends [Sandy]: Then we made our true love vow [Danny]: Wonder what she's doing now [Both]: Summer dreams ripped at the seams, but oh those summer nights. [All]: Tell me more, tell me more.

allegrettowarren casey- jim jacobs


nits d'estiu (summer nights- grease)

intro

a

dum

dumdum

dum dum

dum dum

dum

dum dum

dum dum

dum dum

dum dum

dum

dum dum

quiu

nana

--

caram

panya--

tinl'a

guémor

-- d'es

netiu.dant.

--

7

queell

deva

prescór

- sa

rer--

quei_em va_a

va pasga-

sar.far.

--

d'ud'o

nafe

--

nogar

-

ia_emse

--

vaig enla

navaig

- mosal

- rar.var.

--

11

esa

quitquell-- noi

xant

mees-

eva

rapre- tan

senllest!tar-

quinsi_a

rellí-

cords,tot

- son

vajaco

tanmen-

llunyçar-

uhuh

uhuh

ohoh

aa

queque

--

lleslles

--

nitsnits

d'esd'es

tiu.tiu.

--

quinsi_a

rellí-

cords,tot

- son

vajaco

tanmen-

llunyçar-

uhuh

uhuh

ohoh

aa

queque

--

lleslles

nitsnits

d'esd'es

tiu.tiu.

vin ga,- vin

ga,- vin ga-

17

di ga'm- més,

di ga'm- més!

tot el que

va pas sar!-

va!

di

tornada

ga'm- més,

di ga'm- més!

fins on vau

ar ri- bar?-

1.

21 2.

de

a

la ma

ens

vam a ga- far.

dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum

dum dum

a la sor

raens

vam es ti rar.-

28

e ra- ten

dre,- te nia

- di vuit- anys.

'sta va- bo

na,-

sa beu

- que_us vull dir?

32

i tots dos

ens vam e

na- mo- rar.-

uh uh oh

a que- lles

- nits d'es

tiu.

-

tornada

i tots dos

ens vam e

na- mo- rar.-

uh uh oh

a que- lles

- nits d'es

tiu.

vin ga,- vin

ga,- vin ga- va!

di ga'm- més,

di ga'm-

37

di ga'm- més,

di ga'm- més!

tot el que

va pas sar!-

més!

fins on vau

ar ri- bar?-

dum

dum dum

dum dum

dum dum

dum

dum

42

vin

a'

gué_el- fred

i_a

llò_es- va_a ca- bar.-

pro me- tent

- guar

-

dum

com a mics

- vam

vo ler- que dar.-

47 rit.

dar- nos- a mor.-

tot va ser

un

què deu fer?

com es ta- rà?-

tot va ser

un

51

rit.

som ni- d'es tiu-

uh uh oh

d'a que- lles

- nits

d'es

tiu.

- di

coda

ga'm

- més,

di

ga'm

- més!

som ni- d'es tiu-

uh uh oh

d'a que- lles

- nits

d'es

tiu.

- di

ga'm

- més,

di

ga'm

- més!

nits e'stiu de "grease"2


TITOL: T’he trucat (I just called...)

COMPOSITOR: Stevie Wonder (1950- )

INTÈRPRET: Stevie Wonder

PEL.LÍCULA: La dona de vermell (The woman in red, 1984)

FORMA: I(4)- A(16)- A(16)- T(16)- A(16)- A(16)- T(16)- Coda (8)

MÉS INFORMACIÓ:

Stevie Wonder és un cantant nordamericà. Va néixer prematur i el van posar per error en una incubadora amb massa oxigen i això li va causar una ceguera permanent. Els seus pares van morir quan era un nen i els pares adoptius li van posar un nou nom: Steveland Morris. Va començar a tocar el piano als quatre anys i als nou ja dominava l’harmònica i la bateria. En 1963 va obtenir el seu primer gran èxit amb la cançó Fingertips Part 2. En 1984 va guanyar un Òscar a la millor cançó original amb el tema I just called to say I love you de la pel·lícula The woman in red.

TEXT ORIGINAL: No new years’s day to celebrate. No chocolate covered candy hearts to give away. No first of spring. No song to sing. In fact here’s just another ordinary day. No april rain. No flowers bloom. No wedding saturday within the month of june. But what it is, Is something true made up of these three words that I must say to you. I just called to say I love you. I just called to say how much I care. I just called to say I love you. And I mean it from the bottom of my heart. No summer’s high. No warm july. No harvest moon to light one tender august night. No autumn breeze. No falling leaves. No even time for birds to fly to southern skies. No libra sun. No halloween. No giving thanks to all the christmas joy you bring. But what it is yhough old so new to fill your heart like no three words could ever do. I just called to say I love you ... (bis). Of my heart (bis)

TEXT ADAPTAT:

No hi ha cap d’any per celebrar, ni caramels de xocolata per donar. No hi ha cançó per a cantar, de fet, avui només és un dia normal. La primavera no ha arribat, no han florit flors, ningú es casa el mes de juny, prô hi ha una cosa que és real, dues paraules amb molt de significat.

T’he trucat per dir: t’estimo. T’he trucat per estar pendent de tu. T’he trucat per dir: t’estimo. I t’ho dic perquè a mi em surt de dins del cor.

No és l’estiu, ni fa calor. La lluna plena no il·lumina aquesta nit. No cauen fulles, no és tardor, ni els ocells marxen volant a l’infinit. No és Tots Sants, ni fa molt fred, no és el moment de celebrar que ja és Nadal, prô hi ha una cosa que és vrîtat, dues paraules amb molt de significat. T’he trucat...

allegrettot'he trucat (i just called...) stevie wonder


intro

no

no

fhi_ha

és

tema a

cap

l'es

d'anyvetiu,sants,

-

perranini

- -ce

no_ha_arfafa

lerica

molt

--

brar,bat,lor,fred,

---

ni

no_hanlano

caflollués

raritnamo

---

-

mf

bamfbom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

dummf

dumdum

dum dum

dum dum

dum dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum

9

melsflors,plement

deninnade

-

xo

no_il.ce

gú

co

lule

es-

--

lacamibrar

-ta

sa_alna_aque

-

-

permesquesja_és

dodetana

-

nar,juny,nit.dal,

-

-

noprônoprô

hi_hahi_ha_u

cahi_ha_u

cannauenna

---

çócofuco

-

persa

lles,sa

- -- -

aque_ésno_ésque_és

canretarvrî

tar,al,dor,tat,

----

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum dum

dum dum

dum dum

dumdum

dum dum

dum dum

dum

15 1.

1.

deuniu

fet

elsnes

nes

-

-

apaopa

vuirau

cellsrau

----

nolesmarles

-

-

mésambxenamb

és

moltvo

molt

undelantde

-

di

a

a

l'in

-

-

nor

fi

mal.

nit.

-

-

la

no

pri

és

ma

tots

-

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

dum

dumdum

dum dum

dum dum

dum dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum dum

dumdum

dum dum

dumdum

21 2.

2.

de

sig ni-

- fi

cat.-

tornada

bap da- ba- da-

ba da- ba- da-

mfbum

bum

bum

bum

ba bom

ba bom

ba bom

ba bom

bom

f

t'he tru

cat-

per dir:

t'es ti

-

dum

dum dum

dum dum

dum dum

dum dum

mf

t'he tru

cat-

per dir:

t'es ti

-

26

ba da- ba- da-

ba da- ba- da-

ba da- ba- da-

ba da- ba- da-

bum

bum

bum

bum

bum

bum

bum

bum

bum

mo.

t'he tru

cat-

per que_es- tic

- pen dent-

de

tu.

- - - - - - - - - - - -

mo.

t'he tru

cat-

per que_es- tic

- pen dent-

de

tu.

31

ba da- ba- da-

ba da- ba- da-

ba da- ba- da-

if t'ho

dic

bum

bum

bum

bum

bum

bum

bum

bum

t'he tru

cat-

per dir:

t'es ti-

mo

-

- - - - - - - - - - - -

t'he tru

cat-

per dir:

t'es ti-

- mo

36

per que-

em

surt

de

dins del

cor.

coda

bummf

bum

bum

bum

bum

bummf

bum

bum

bum

bum

-

bummf

bum

bum

bum

cor.

t'he trucat- stevie wonder2

Què cantem avui? Música moderna M. Rosa Sanahuja Montesinos Llicència d’estudis del Departament d’Educació

TITOL: L’ombra de la lluna (Moonlight shadow)

COMPOSITOR: Mike Oldfield (1953- )

INTÈRPRET: Mike Oldfield (guitarres), Maggie Reilly (cantant), Phil Spalding (baix), Simon Phillips (percussió)

FORMA: I (4)- A (16)- A (16)- T (8)- I (16)- T (8)- A (16)

MÉS INFORMACIÓ: Mike Oldfield és un compositor, gran guitarrista i multi-instrumentista britànic (toca més d’una vintena d’instruments en molts dels seus discs).

La majoria dels seus àlbums son instrumentals i molts han venut més d’un mil.lió de còpies: Tubular bells, primer disc de Mike en solitari, és el disc instrumental més venut de la història i guanyador d’un Grammy a la millor composició instrumental; és la banda sonora de la pel·lícula “L’exorcista”, tot i que es va fer sense el permís de Mike.

Per altra banda, vàries de les seves cançons no instrumentals, com Moonlight shadow o Islands han arribat al més alt de les llistes d’èxits en tot el món.

Aquest tema surt en el disc Crises (1982). L’estil d’aquest disc és rock progressiu, subgènere del rock que va aparèixer al final de la dècada dels 60 i va tenir el màxim protagonisme durant la primera meitat dels 70. Es va anomenar progressiu tant pel caràcter innovador com per la importància que dona a la progressió musical: pas gradual d’una sonoritat bucòlica (acústica, folk, modal, de tempo lent) cap a una altra urbana (elèctrica, tensa, accelerada, amb influència del blues i el hard rock).

TEXT ORIGINAL: The last that ever she saw him, Carried away by a moonlight shadow. He passed on worried and warning Carried away by a moonlight shadow. Lost in a riddle that Saturday night, Far away on the other side. He was caught in the middle of a desperate fight The trees that whisper in the evening, Carried away by a moonlight shadow. Sing a song of sorrow and grieving, Carried away by a moonlight shadow. All she saw was a silhouette of a gun, Far away on the other side. He was shot six times by a man on the run And she couldn't find how to push through. I stay, I pray. See you in heaven far away. I stay, I pray. See you in heaven one day.

Four a.m. in the morning, Carried away by a moonlight shadow. I watched your vision forming, Carried away by a moonlight shadow. Stars roll slowly in a silvery night, Far away on the other side. Will you come to terms with me this night, But she couldn't find how to push through. I stay, I pray. See you in heaven far away. I stay, I pray. See you in heaven one day. Far away on the other side. Caught in the middle of a hundred and five. The night was heavy and the air was alive, But she couldn't find how to push through. Carried away by a moonlight shadow. Carried away by a moonlight shadow. Far away on the other side. But she couldn't find how to push through.

TEXT ADAPTAT: Va ser l’últim cop que ella el va veure, emportat per l’ombra de la lluna. Va passar preocupat per davant d’ella, emportat per l’ombra de la lluna. Perdut en la boira del dissabte a la nit, lluny, ben lluny, a l’altre costat, Al bell mig de la lluita es va veure atrapat i ella no es va poder obrir camí.

La remor dels arbres aquell vespre, emportat per l’ombra de la lluna, Cantaven cançons de dolor i pena, emportat per l’ombra de la lluna, I la silueta d’un arma ella veié, lluny, ben lluny, a l’altre costat. Un home el va matar disparant-li sis trets i ella no es va poder obrir camí.

Estic pregant, lluny d’aquí en el cel el trobaré. Estic pregant, en el cel un dia el trobaré.

A les quatre de la matinada, emportat per l’ombra de la lluna, Va veure la visió horroritzada, emportat per l’ombra de la lluna. En la nit d’argent els estels van lentament, lluny, ben lluny, a l’altre costat I haurà d’acceptar tot el que ha succeït, però no es va obrir camí. Estic pregant...

allegretto mike oldfieldarranjament: m. rosa sanahuja

l'ombra de la lluna (moonlight shadow)

intro 1.va ser l'úl

mor

tema a

timdels

- cop

arque_ebres-

lla_ela

- vaquell-

veuves

re,pre,

--

emem

porpor

--

tattat

--

perper

l'oml'om

brabra

--

dede

lala

llullu

na,na,

--

vacan

pasta-

-

va ser l'úl

mor

timdels

- cop

arque_ebres-

lla_ela

- vaquell-

veuves

re,pre,

--

emem

porpor

--

tattat

--

perper

l'oml'om

brabra

--

dede

lala

llullu

na,na,

--

vacan

pasta-

-

9

sarven

pre_ocan

cu--

patçons

- per

dedado

vantlor_i

--

d'epe

lla,na.

--

emem

porpor

--

tattat

--

perper

l'oml'om

brabra

--

dede

lala

llullu

na.na,

--

sarven

pre_ocan

cu- patçons

-

- perde

dado

vantlor_i

--

d'epe

lla,na,

--

emem

porpor

--

tattat

--

perper

l'oml'om

brabra

--

dede

lala

llullu

na.na,

--

13

peri

dutla

- ensi

lalu-

boie

-

rata

--

deld'una_ar

dis-

sabma_e

- te_a

lla--

lave

nit,ié.-

lluny,lluny,

benben

llunylluny

aa

l'all'al

tretre

-- cos

cos tat,tat,--

alun

bellho

-

peri

dutla

- ensi

lalu-

boie

-

rata

--

deld'u

disna_ar-

sabma_e

--

te_alla

--

lave

nit,ié,-

lluny,lluny,

benben

llunylluny

aa

l'all'al

tretre

--

coscos

tat,tat,

--

alun

bellho

-

17 1.

2.

mig

me_el

deva

lama

lluitar

-

ta- esdis

vapa-

veurant

-

re_ali

--

trasis

pattrets,

-

i_ei_e

llalla

--

no_esno_es

vava

popo

der_oder_o

--

brirbrir

--

caca

mí.mí.

-

-2.la re

mí.

-

mig

me_el

deva

lama

lluitar

-

ta- esdis

vapa-

veurant

-

re_ali

--

trasis

pattrets

-

i_ei_e

llalla

--

no_esno_es

vava

popo

der_oder_o

--

brirbrir

--

caca

mí.mí.

--

2.la remi.

-

22 1.

2.

eses

tornada

tictic

--

prepre

gant,gant,

--

llunyen

d'ael

quícel

- en

joelun

celdi

ela_el

-

tro

ba- ré.-

tro

ba- ré.-

eses

tictic

--

prepre

gant,gant,

--

llunyen

d'ael

quícel

- en

uneldi

cela_el

-

tro

ba- ré.-

tro

ba- ré.-

27

1.

interludi tornada

eses

tictic

--

prepre

gant,gant,

--

llunyen

d'ael

quícel

- en

joelun

celdi

ela_el

-

tro

ba- ré.-

eses

tictic

--

prepre

gant,gant,

--

llunyen

d'ael

quícel

- en

uneldi

cela_el

-

tro

ba- ré.-

47 2.

tro

ba- ré.-

a les qua

tema a

tre

- de la ma ti- na

- da,

- em por- tat- per

l'om bra- de

la

llu na,- va veu re

- la vi sió

- hor ro- rit-

tro

ba- ré.-

a les qua

tre

- de la ma ti- na

- da,

- em por- tat- per

l'om bra- de

la

llu na,- va veu re

- la vi sió

- hor ro- rit-

53

za

da,

- em por- tat- per

l'om bra- de

la

llu na,

- en la nit d'ar gent

- els es tels- van

len ta- ment,-

za

da,

- em por- tat- per

l'om bra- de

la

llu na.

- en la nit d'ar gent

- els es tels- van

len ta- ment,-

58rit.

lluny,

ben lluny

a l'al tre

- cos tat,

i_hau rà- d'ac

cep- - tar

tot el que ha

suc ce- it,-

pe rò- no_es

va_o

brir- ca

mí.

-

lluny,

ben lluny

a l'al tre

- cos tat,

i_hau rà- d'ac

cep- - tar

tot el que ha

suc ce- it,-

pe rò- no_es

va_o

brir- ca

mí.

-

l'ombra de la lluna- mike oldfield2


TITOL: Lliure (Libre)

COMPOSITOR: Pablo Herrero i J. Luis Armenteros

INTÈRPRET: Nino Bravo (1944-1973)

FORMA: A(12)-A(12)-T(16)-T’(16)- A(12)- A(12)-T(16)-T’(16)

MÉS INFORMACIÓ:

El nom real del cantautor valencià Nino Bravo era Luis Manuel Ferri Llopis. Va viure a Madrid des de molt jove, on va alternar la seva feina en una oficina amb la seva afició a cantar, formant conjunts musicals (Los Hispánicos i los Superson), fins que el seu descobridor i primer representant, Miguel Siuràn, li va posar el nom artístic amb el que arribaria a la fama. El 1970 va aconseguir un gran èxit amb la cançó d’Augusto Algueró Te quiero, te quiero, a la que li van seguir Noelia, Perdona, Mi gran amor, Esa será mi casa, Mi querida mamá, Voy buscando, Libre, i Un beso y una flor, entre d’altres. Va morir amb 29 anys, víctima d’un accident de cotxe.

El text de Lliure recull la història i les fotos que van donar la volta al món, del primer alemany que va morir intentant travessar el mur de Berlín, en 1962. Peter Fechter, un obrer de la construcció de 18 anys i el seu amic Helmut Kulbeik pretenien saltar però quan estaven a punt de passar a l’altre costat els soldats els van van disparar. Peter va caure en “terra de ningú” i va quedar moribund durant 50 minuts sense que ningú fes res per ell, per la por de que els de l’altre costat també els disparessin. En 1990 van fer un monument on havia mort i en 1997 van jutjar als dos soldats que el van disparar, condemnant-los a un any de presó. Durant 30 anys van morir altres 100 persones fins que van enderrocar el mur el 1989.

TEXT ORIGINAL: Tiene casi veinte años y ya está cansado de soñar, pero tras la frontera está su hogar, su mundo y su ciudad. Piensa que la alambrada sólo es un trozo de metal, algo que nunca puede detener sus ansias de volar. Libre, como el sol cuando amanece, yo soy libre como el mar. Libre, como el ave que escapó de su prisión y puede al fin volar. Libre, como el viento que recoge mi lamento y mi pesar. Camino sin cesar detrás de la verdad y sabré lo que es al fin la libertad. Con su amor por bandera se marchó cantando una canción, marchaba tan feliz que no escuchó la voz que le llamó. Y tendido en el suelo se quedó sonriendo y sin hablar, sobre su pecho flores carmesí brotaban sin cesar...

TEXT ADAPTAT: Encara no te els vint anys i ja està cansat de somniar, prô darrera la frontera està el seu món i també la seva llar. La valla que el separa tan sols és uns trossos de metall i això mai no el podrà fer aturar les ganes de volar. Lliure, com el sol quan ja clareja, jo soc lliure com el mar. Lliure, com l’ocell que es va escapar de la presó i pot per fi volar. Lliure, com el vent que recull el meu lament i el meu pesar. Camino sens parar buscant la veritat i sabré el què és per fi la llibertat. Amb el seu amor per estendard marxà cantant una cançó, caminava tan feliç que no escoltà la veu que el va cridar i va caure estès al terra i va quedar sens parla i somrient i sobre el seu pit un munt de roges flors brotaren sens parar.

vivace

lliure (libre)herrero i armenteros


enamb

tema a

elca-

seura-

ano

morte_els

-

vintper

anyses

-

iten

ja

dard

-

esmar

tàxà

--

cancan

sattant

--

deu

somna

-nican

- arçó

--

quaamb

siel

-seuque

aja

morte

-

vintper

anyses

-

iten

ja

dard

-

esmar

tàxà

--

cancan

sattant

--

deu

somna

-

nican

- arçó

--

enamb el

ca-seura-

ano

morte

-

vintper

anyses

-

iten

ja

dard

-

esmar

tàxà

--

cancan

sattant

--

deu

somna

-

nican

- arçó

--

7

prôca

darmi-

rena--

rava

--

latan

fronfe

teliç--

- ra_es

que

tà_elno_es

seucol

-

món,tà

-

ila

tamveubé

-

que_ella

seva

vacri

- llar.dar-

prôca

darmi-

rena--

rava

--

latan

fronfe

teliç--

ra_esque

- tà_el

no_es

seucol

-

món,tà

-

ila

tamveubé

- la

que_el

seva

vacri

- llar.dar-

prôca

darmi-

rena--

rava

--

latan

fronfe

teliç--

- ra_es

que

tà_elno_es

seucol

-

món,tà

-

ila

tamveubé

- la

que_el

seva

vacri

- llar.dar-

13

lai

tema a

vava cau

lla- quere_es-

eltès

seal

pater-

-

rara_i

- tan

va

solsque

ésdar-

unssens

trospar

sosla_i

--

desom

meri-

tallent

--

lai

vava cau

lla- quere_es-

eltès

seal

pater-

-

rara_i

- tan

va

solsque

ésdar-

unssens

trospar

sosla_i

--

desom

meri-

tallent

--

lai

vava cau

lla- quere_es-

eltès

seal

pater-

-

rara_i

- tan

va

solsque

ésdar-

unssens

trospar

sosla_i

--

desom

meri-

tallent

--

19

i_aii

xòso

- maibre_el-

noseu

elpit

poun

dràmunt

-

ferde

aro

tuges

--

rarflors-

lesbro

gata

-

nesren

--

desens

vopa

lar.rar.

--

i_aii

xòso

- maibre_el-

noseu

elpit

poun

dràmunt

-

ferde

aro

tuges

--

rarflors-

lesbro

gata

-

nesren

--

desens

vopa

lar.rar.

--

i_aii

xòso

- maibre_el-

noseu

elpit

poun

dràmunt-

ferde

aro

tuges

--

rarflors-

lesbro

gata

-

nesren

--

desens

vopa

lar.rar.

--

25

lliu

tornada

re

- com

el

sol

quan

ja

cla re-

ja

- jo

soc

lliu

re

-

com

el

mar.

lliu

re

-

com

el

sol

quan

ja

cla re-

- ja

jo

soc

lliu

re

-

com

el

mar

lliu

re,

- jo

soc

lliu

re

- com

el

sol

quan

surt.

lliu

re,

- jo

soc

lliu

re

- com

el

mar.

soc

lliu

re

- com

el

33

lliu

re

-

com

l'o

cell

- que_es

va_es

ca- par-

de

la

só

i

pot

per

fi

vo lar.-

lliu

re

-

com

l'o

cell

- que_es

va_es

ca- par-

de

la

pre

só

i

pot

per

fi

vo lar.-

- - - - -

mar

i

com

l'o

cell

- que

pot

vo

lar

-

lliure2

41

lliu

tornada'

re

-

com

el

vent

que

re cull-

el

meu

la

ment

- i_el

lliu

re

-

com

el

vent

que

re cull-

el

meu

la

ment

- i_el

- - - - - - - - - - - -

lliu

re,

- jo

soc

lliu

re

- com

el

vent,

el

la

ment

- - i_el

46

meu

pe

sar,

- ca

mi

- no

- sens

pa rar-

bus

cant

- la

ve

ri- tat-

meu

pe

sar,

- ca

mi

- no

- sens

pa rar-

bus

cant

- la

ve

ri- tat-

- - - - - - - - - - - -

meu

pe

sar

-

bus

cant

- la

ve

ri

- -

51

i

sa

bré

- el

què_és

per

fi

la

lli

ber

- tat.

-

i

sa

bré

- el

que_és

per

fi

la

lli

ber

- tat.

-

tat

i

sa

bré

- el

què_és

per

fi

la

lli

ber

- tat.

-

lliure3


MÉS INFORMACIÓ:

El grup ABBA es va crear el 1971 a Stockolm (Suècia). El seu nou va sortir de les inicials dels seus quatre integrants: Anni-Frid, Benny, Bjorn, i Agnetha (dues parelles sentimentals).

Es van popularitzar el 1974 quan van guanyar el Festival d’Eurovisió amb la cançó “Waterloo”, passant a situar-se en les llistes dels grups amb més vendes de discs a Europa.

El grup va entrar en decadència quan Bjorn i Agnetha es van separar en 1978 i es va haver de disoldre en 1981 quan es va divorciar l’altra parella.

Mamma mia va ser una de les cançons més conegudes i de les que va tenir més èxit. La van estrenar el 1975 i va arribar a ser número 1 en Austràlia i Regne Unit.

Altres temes molt coneguts d’ABBA van ser Dancing Queen, Fernando, Chiquitita, Thank you for the music, Voulez vous...

TEXT ORIGINAL: I was cheated by you and I think you know when. So I made up my mind, it must come to an end. Look at me now, will I ever learn? I don't know how but I suddenly lose control. There's a fire within my soul. Just one look and I can hear a bell ring, one more look and I forget everything. Mamma mia, here I go again. My my, how can I resist you? Mamma mia, does it show again. My My, just how much I've missed you? Yes, I've been broken-hearted blue since the day we parted. Why, why did I ever let you go? Mamma mia, now I really know. My my, I should not have let you go. Look at me now, will I ever learn? I don't know how but I suddenly lose control. There's a fire within my soul. Just one look and I can hear a bell ring, one more look and I forget everything. Mamma mia, here I go again. My my, how can I resist you? Mamma mia, does it show again. My My, just how much I've missed you? Yes, I've been broken-hearted blue since the day we parted.Why, why did I ever let you go? Mamma mia, now I really know. My my, I should not have let you go. Just one look and I can hear a bell ring, one more look and I forget everything. Mamma mia, here I go again. My my, how can I resist you? Mamma mia, does it show again. My My, just how much I've missed you? Yes, I've been broken-hearted blue since the day we parted.Why, why did I ever let you go? Mamma mia, now I really know. My my, I should not have let you go.

TEXT ADAPTAT: Em vaig deixar enganyar, ja fa temps que ho se i et vull treure del cap, ara et deixaré. Mira’m els ulls, jo no n’aprendré. No sé per què, però he perdut el control, hi ha un foc que em crema el cor. Quan em mires em poso a al·lucinar i si hi tornes tot se’m pot oblidar. Mamma mia, altre cop aquí estic i no se com resistir-me. Mamma mia, ara ja se segur que no se com deixar-te a tu. Em queda el cor trencat quan ens hem separat. Per què et deixava jo marxar? Mamma mia, ara ja se segur que no se com deixar-te a tu. He estat molt enfadat per tot el que m’has fet. Ja no puc ni comptar tots els cops que hem trencat. I quan te’n vas ja cap el carrer se que tu saps que no serà per molt de temps, saps que jo no soc tan valent. Quan em mires...

TITOL: Mamma mia!

COMPOSITOR: B. Anderson, B. Ulvaeus i S. Anderson

INTÈRPRETS: ABBA

FORMA: I(8)-A(8)-B(8)-C(4)-T(4+4+6+4)-I(4)- A(8)-B(8)-C(4)- T(4+4+6+4)-T’(4+4)-T(4+4+6+4)

vivaceMamma mia! b. anderson, s. anderson, b. ulvaeus


intro a

du ru du

ru du

du

du ru du

ru du

du

em

vaig

dei xar_en- ga

- nyar-

ja fa temps

que ho se.

13

du ru du

ru du

du

du ru du

ru du

uh

B

uh

I_et

vull

treu re- del

cap,

a ra- et

dei xa- ré.-

18

uh

uh

uh

uh

uh

jo no n'a

pren- dre,

-

no se per què

pe rò- he

per dut el

con trol,-

hi_ha un foc

que em cre

23

uh

quan

C

em

mi res- em po so_a_al.

- luci- nar-

i

si_hi

tor nes- totse'm pot

o- bli- dar.-

oh oh oh oh

ma_el- cor.

quan

em

mi res- em po so_a_al.

- luci- nar-

i

si_hi


o- bli- dar.-

29

tornada

mam ma- mi

a,-

al tre- cop

a quí_es- tic-

i

no

se

com re sis- tir

- me

-

mam ma- mi

a,-

mam ma- mi

a,-

al tre- cop

a quí_es- tic-

i

no

se

com re sis- tir

- me

-

mam ma- mi

a,-

34

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

em

que da_el- cor

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

em

que da_el- cor

38

tren

cat

-

quan

ens hem se

pa

- rat

-

Per

què

et

dei xa- va- jo

mar xar?-

tren

cat

-

quan

ens hem se

pa

- rat

-

Per

què

et

dei xa- va- jo

mar xar?-

mi ra'm- els ulls,

43

mam ma- mi

a-

a ra- ja

se se gur-

que

jo

no

se com dei xar

- te_a- tu.

interludi

mam ma- mi

a,-

a ra- ja

se se gur-

que

jo

no

se com dei xar

- te_a- tu.

51

a

du ru du

ru du

du

du ru du

ru du

du

he_es

tat

- molt en fa

- dat-

per tot el

que m'has fet.

ja

no

puc ni comp

tar-

56

du ru du

ru du

du

du ru du

ru du

uh

B

uh

uh

totsels cops

que_hemtren cat.-

i quan te'n vas,

ja cap el

car rer

-

61

uh

uh

uh

uh

uh

quan

C

em

se que tu saps

que no se

rà- per molt

de temps.

saps que jo

no soc tan va

lent-

quan

em

67

mi res- em po so_al.

- luci- nar-

i

si_hi


o bli- dar.-

oh oh oh oh

tornada

mam ma- mi

a-

mi res- em po so_al.

- luci- nar-

i

si_hi


o bli- dar.-

mam ma- mi

a,-

72

al tre- cop

a quí_es- tic

i

no

se

com re sis- tir

- me

-

mam ma- mi

a-

al tre- cop

a qui_es- tic-

i

no

se

com re sis- tir

- me

-

mam ma- mi

a,-

76

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

em

que da_el cor

tren

cat

-

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

em

que da_el- cor

tren

cat

-

mamma mia!- abba2

81

quan

ens hem se

pa

- rat.

-

Per

què

et

dei xa- va- jo

mar xar?-

tornada '

mam ma- mi

a-

quan

ens hem se

pa

- rat

-

Per

què

et

dei xa- va- jo

mar xar?-

mam ma- mi

a,-

86

al tre- cop

a quí_es- tic

i

no

se

com re sis- tir

- ho,

-

mam ma- mi

a-

a ra- ja

se se gur-

al tre- cop

a qui_es- tic-

i

no

se

com re sis- tir

- me

-

mam ma- mi

a,-

a ra- ja

se se gur-

91

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

tornada

mam ma- mi

a-

al tre- cop

a quí_es- tic

i

no

se

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

mam ma- mi

a,-

al tre- cop

a qui_es- tic-

i

no

se

96

com re sis- tir

- ho,

-

mam ma- mi

a-

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

com re sis- tir

- me

-

mam ma- mi

a,-

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te_a

- tu.

101

em

que da_el cor

tren

cat

-

quan

ens hem se

pa

- rat.

-

Per

què

et

em

que da_el- cor

tren

cat

-

quan

ens hem se

pa

- rat

-

Per

què

et

106

dei xa- va- jo

mar xar?-

mam ma- mi

a-

a ra- ja

se se gur-

que

no

se

com dei xar- te

- a tu.

dei xa- va- jo

mar xar?-

mam ma- mi

a,-

a ra- ja

se se gur-

que

jo

no

se com dei xar

- te_a- tu.

mamma mia!- abba3


MÉS INFORMACIÓ:

Cançó pertanyent al CD Finally que va sortir l'any 1999. Des del naixement del Rythm and blues fins a l’actualitat han anat formant-se diferents híbrids que barrejaven el hip-hop amb el soul en diferent proporció. El grup Blackstreet, que va debutar l’any 1994, va crear un estil de R&B contemporani amb caràcter més melòdic. En el disc “Finally”, després d’un procés de maduració, hi conviuen diferents músiques negres: el hip-hop, el soul i el doo-wop, enteses con un estil en ple. Components del grup: Tedy Riley (fundador), Chauncey Hannibal, Eric Williams i Terrell Philips (i anteriorment Joe Stonestreet, Levi Little, David Hollister i Mark Middleton).

TEXT ORIGINAL:

It came over me in a rush when I realized that I love you so much That sometimes I cry, but I can’t tell you why, why I feel what I feel inside? How I try to express what's been jugglin' my mind? But still can't find the words But I know that something's got a hold of me. It came over me… Baby, some day I'll find a way to say just what you mean to me But if that day never comes along and you don't hear this song I guess you'll never know that... It came over me… And when I say inside, I mean deep You fill my soul with something I cannot explain What's over me. It came over me… (repeat until the end)

TEXT ADAPTAT: De sobte me’n vaig adonar que t’estimo molt i em vaig posar a plorar. Jo no se que son aquests nous sentiments? Què és això que m’està passant?

Com puc expressar tot això que tinc a la meva ment? No puc trobar paraules, però se que alguna cosa m’ha atrapat.

Potser algun dia sabré trobar com dir el que sento per tu, però si aquest dia no arriba I no sents la cançó, potser no sabràs mai que de sobte ...

TITOL: De sobte... (In a rush) COMPOSITOR: Blackstreet INTÈRPRETS: Blackstreet FORMA: I(3)- T(8)- A(8)- T(8)- B(8)- T(8)

blackstreets


de sobte... (in a rush)

intro de

tornada

sob te

- me'n

vaig

a donar

- que t'es ti

- mo- molt i_em vaig

po

sar

- a plo rar.

- jo no se

que son a

-

8

quests

nous

sen

ti

- ments?

-

què és_ai xò

- que m'es tà

- pas

sant?-

coms

A

puc

ex pres- sar

tot ai

-

14

xò

que tinc a

la me va- ment!

no puc

tro bar

- pa rau

- les

-

pe rò- se

que_al gu

- na- co sa-

19

m'ha_a

tra

pat.

de

tornada

sob te

- me'n

vaig

a donar

- quet'es ti

mo- molt i_em vaig

po

sar

- a plo rar,

- jo no se

què son a quests

- nous

sen

ti

- ments.

- quinsnous

de sob te

- me'n

vaig

a donar

-

i_em vaig

po

sar_a

- plo

rar

-

a quests

- nous

sen

ti

- ments

-

de sob te

- me'n

vaig

a donar

-

i_em vaig

po

sar_a

- plo

rar

-

a quests

- nous

sen

ti

- ments.

-

26

sen

ti- ments- hi_ha_a

quí

- dins.

pot

B

ser- al

gun

- di a

- sa bré- tro

-

30

bar

com dir

el que sen to

- per tu.

pe rò

- si_a quest- di a

- no_ar

riba

- i no sents la

can çó,

- pot ser- no

35

sa

bràs

- mai que de

tornada

sob te

- me'n

vaig

a donar

- que t'es ti

- mo- molt i_em vaig

po

sar

- a plo rar.

- jo no se

què son a

-

de sob te

- me'n

vaig

a donar

-

i_em vaig

po

sar_a

- plo

rar

-

a

-

de sob te

- me'n

vaig

a donar

-

i_em vaig

po

sar_a

- plo

rar

-

a

-

40 1.2.

3.

quests

nous

sen

ti

- ments.

- què_és ai xò

- que m'es tà

- pas

sant-

de

tornada

sob xò

- que m'es tà

- pas

sant.-

uh!

quests

nous

sen

ti

- ments

-

de sob

-

quests

nous

sen

ti

- ments.

-

de sob

-


MÉS INFORMACIÓ: Aquesta cançó és un tema emblemàtic del grup de rock Queen, composta pel seu vocalista Freddie Mercury. Ha estat qualificada la millor composició de rock simfònic. La versió original apareix en els àlbums A Night at the Opera (1975), (1981) i Classic Queen (1992). Tot i que en un començament no va ser ben acollida per la crítica, actualment es considera un tema innovador tant per la seva original estructura com per ser un dels primeres obres en distribuir-se en videoclip (que es va fer per la dificultat d’interpretar-la en directe).

El tema es pot dividir en tres parts: una balada, una secció operística i una de hard rock. Els cors son les veus de Mercury, Brian May i Roger Taylor doblades fins a 180 vegades.

Els membres de Queen son: Freddie Mercury (veu, piano, guitarra), Roger Taylor (bateria, veus), Brian May (guitarra, veus, piano) i John Deacon (baix).

Mercury va tenir una carrera molt exitosa tant en el grup com en solitari, amb una gran veu que tenia un registre de tres octaves i mitja i que va interpretar molts estils diferents. El seu nom real era Farrookh Bulsara. Va morir l’endemà d’anunciar que patia la SIDA víctima d’una broncopneumònia. Entre altres composicions destaquen també We will rock you i We are the champions.

En la cançó surten les paraules: "Bismillah" és la paraula d'obertura al Qu'ran (Alcoran) i literalment significa "En nom d'Allah." "Scaramouch" és un tipus de caràcter covard i jactador. "Beelzebub" és un dels molts noms donats al diable.

TEXT ORIGINAL: Is this the real life? Is this just fantasy? Caught in a landslide, no escape from reality. Open your eyes, look up to the skies and see, I’m just a poor boy, I need no sympathy Because I’m easy come, easy go, little high, little low. Anyway the wind blows, doesn’t really matter to me, to me. Mama, just killed a man, put a gun against his head, pulled my trigger, now he’s dead. Mama, life had just begun, but now I’ve gone and thrown it all away. Mama ooo. Didn’t mean to make you cry, If I’m not back again this time tomorrow. Carry on, carry on, as if nothing really matters. Too late, my time has come, Sends shivers down my spine, body’s aching all the time. Goodbye, everybody, I’ve got to go, Gotta leave you all behind and face the truth, Mama ooo, I don’t want to die, I sometimes wish I’d never been born at all.

I see a little silhouetto of a man, Scaramouche, Scaramouche will you do the Fandango. Thunderbolt and lightning, very, very frightening me. Galileo, Galileo, Galileo, Galileo, Galileo Figaro Magnifico. I’m just a poor boy and nobody loves me. He’s just a poor boy from a poor family. Spare him his life from this monstrosity. Easy come, easy go, will you let me go. Bismillah! No, we will not let you go. Let him go! Bismillah! We will not let you go. Let him go! (bis) Will not let you go. Let me go! (bis) No, no, no, no, no, no, no. Oh Mama mia, mama mia, mama mia, let me go. Beelzebub has a devil put aside for me, for me, for me.

TEXT ADAPTAT: Aquesta vida és real o ficció? Atrapat estic sense escapar de la realitat. Has d’obrir els ulls i aixecar la vista al cel. Soc un pobre noi, no vull compassió per què ara vinc, ara vaig, ara amunt, ara avall, cap allà on bufa el vent, no és important per mi.

Mama, un home he mort; un revòlver al seu cap, un sol tret i l’he matat. Mama, just prenia vol i ara he de marxar i deixar-ho tot. Mama uh uh uh uh, no et volia fer plorar, prô encara que no torni continua, segueix el teu camí sense donar-hi importància. Ara ja és massa tard; la meva hora ha arribat, només sento esgarrifances. El cor em molt de mal. Adéu a tots, ara he de marxar. Mama uh uh uh uh, mama jo no vull morir. Ara desitjaria no haver nascut.

Una petita silueta estic veient. Scaramouch, Scaramouch, balla’ns un fandango.Mil llamps i trons, estic espantant-me molt. Galileo, Galileo, Galileo, Fígaro, Magnífico. Jo soc un pobre noi i ningú m’estima. Ell és un pobre noi, de pobre família. Treieu d’aquí aquesta monstruositat. Ara ve, ara va. Deixeu-me marxar! Bismil.lah! No, no et deixarem anar. Deixeu-lo! Bismil.lah! No et deixarem anar...(x4) No, no, no... Oh! Mamma mia, mamma mia, mare meva deixa’m ‘nar. Beelzebub el dimoni em va posar dins meu, a mi.

TITOL: Rapsòdia bohèmia (Bohemian Rapsody)

COMPOSITOR: Freddie Mercury (1946-1991)

INTÈRPRET: Queen (1971-1991)

FORMA: A- B- C

rapsòdia bohèmia (Bohemian Rhapsody)freddie mercury


Soprano

Contralto

Tenor

Bass

secció a

a ques

- ta- vi

da

-

és re

al- o

fic ció?

-

a tra- pat- es

tic,

- sen se_es- ca

- par- de la rea

li- tat.

-

a ques

- ta- vi

da

-

és re

al- o

fic ció?

-

a tra- pat- es

tic,

- sen se_es- ca

- par- de la rea

li- tat.

-

a ques

- ta- vi

da

-

és re

al- o

fic ció?

-

a tra- pat- es

tic,

- sen se_es- ca

- par- de la rea

li- tat.

-

a ques

- ta- vi

da

-

és re

al- o

fic ció?

-

a tra- pat- es

tic,

- sen se_es- ca

- par- de la rea

li- tat.

-

5

S.

C.

T.

B.

has d'o brir- els ulls

i_ai xe

- car- la vis

ta_al

- cel.

soc un

po bre

- noi,


i_ai xe

- car- la vis

ta_al

cel.

uh

uh


i_ai xe

- car- la vis

- ta_al

cel.

uh

uh


i_ai xe

- car- la vis

- ta_al

cel.

uh

uh

9

S.

C.

T.

B.

no vull com pa- sió

- per què

- a

ra- vinc,

a ra- vaig,

a ra_a- munt,

- a ra_a- vall

-

uh

per què

- a

ra- vinc,

a ra- vaig,

a ra_a- munt,

- a ra_a- vall

-

uh

per què

- a

ra- vinc,

a ra- vaig,

a ra_a- munt,

- a ra_a- vall

-

uh

per què

- a

ra- vinc,

a ra- vaig,

a ra_a- munt,

- a ra_a- vall

-

12

S.

C.

T.

B.

cap a llà- on bu

fà_el

- vent,no_és im por- tant

- per mi,

per mi.

cap a llà- on bu

fà_el


- per mi.

cap a llà- on bu

fà_el


- per mi.

vent,no_és im por- tant

- per mi.

17

B.

maa

secció b

mara

--

un

ja_éshomas

me_hesa

--

mort,tard

unla

reme

vòlva

--

verho

- alra_ar-

seuri-

cap,bat,

-

unno

solmés-

tretsen

to_es

i- gar

l'he- ri

ma- fances.

tat.

--

21

B.

mael

ma,cor

-

justem

prefa

nimolt

- a

de- vol

mal.

ia

adéu

-

ra_hea

- detots,

mara

xar_ira

--

deihe

xarde

- homar

- tot.xar.

-

25 1.

S.

C.

T.

B.

mama

mama

--

uhuh

uhuh

uhuh

uhuh

no_etma

voma-

lijo

- a

no- fer

vullplomo

rar,rir,

--

pro_ena

ca

--

ra- que

no tor

ni- con ti-

-

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

29

S.

C.

T.

B.

nu a,

- se gueix- el

teu ca mí,

- sen se- do

nar- hi_im- por- tàn

- cia.-

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

35 2.

S.

C.

ra de sit- ja- ri

- a- no_ha

ver- nas cut.

-

secció c

u

na- pe ti

- ta- si lu-

ra de sit- ja- ri

- a- no_ha

ver- nas cut.

-

rapsòdia bohèmia- f. mercury2

47

S.

C.

T.

B.

e ta_es- tic ve ient,

- sca ra mouch,

- sca ra mouch,

- ba lla'ns- un

fan

dan

- go.

- Mil

llamps i trons,

es

tic

- es pan- tant

- me

-

sca ra mouch,

- sca ra mouch,

- ba lla'ns- un

fan

dan

- go.

- mil

llamps i trons,

es

tic

- es pan tant

- me

-

sca ra mouch,

- sca ra mouch,

- ba lla'ns- un

fan

dan

- go.

- mil

llamps i trons,

es

tic

- es pan tant

- me

-

sca ra mouch,

- sca ra mouch,

- ba lla'ns- un

fan

dan

- go.

-

52

S.

C.

T.

B.

molt

ga li- le

- o-

ga li- le

- o,- ga li- le

- o- fí- garo,

- mag ní

fico

-

molt

molt

ga li- le

- o-

ga li- le

- o-

ga li- le

- o,- fí garo

-

57

S.

C.

T.

B.

ell

és un po

bre- noi,

de po bre- fa mí

- lia.

- tre

ieu- del mig

a ques-

ell

és un po

bre- noi,

de po bre- fa mí

- lia.

- tre

ieu- del mig,

a ques-

jo

soc un po

bre- noi

i nin gú- m'es ti

- ma,

- ell

és un po

bre- noi,

de po bre- fa mí

- lia,

- tre

ieu- del mig

a ques-

ell

és un po

bre- noi,

de po bre- fa mí

- lia,

- tre

ieu- del mig

a ques-

62

S.

C.

T.

B.

ta mons truo- si- tat.

-

no,

no_et


-

bis

mil

- lah!

-


-

a ra- ve,

a rava,

dei xeu- me- mar xar

-

no,

no_et


-

no,

no_et


67

S.

C.

T.

B.

dei xa- rem- a nar.

-

no_et dei

xa- rem- a nar.

-

no_et dei

xa- rem- a nar.

-

dei xeu

- lo!-

Bis

mil

- lah!

-

dei xeu

- lo!-

bis

mil

- lah!- no_et dei

xa- rem- a nar.

-

dei xa- rem- a nar.

- dei xeu

- lo!-

no_et dei

xa- rem- a nar.

-

no_et dei

xa- rem- a nar.

-

dei xa- rem- a nar.

- dei xeu

- lo!-

no_et dei

xa- rem- a nar.

-

dei xeu

- me!-

72

S.

C.

T.

B.

no_et dei xem- a nar.

-


-

no,

no,

no,

no,


-


-


-


- dei xeu- me_a- nar!

-

dei xeu

- me!-

dei xeu

- me!-

76

S.

C.

T.

B.

no,

no,

no.

ma reme

va- dei xa'm- 'nar.

be

el

- ze- bub

- el di mo

- ni_em- va po sar

- dins

oh, ma

ma- mi

a,- ma ma- mi

a- ma reme

va- dei xa'm- 'nar.

be

el

- ze- bub

- el di mo

- ni_em- va po sar

- dins

ma reme

va- dei xa'm- 'nar.

be

el

- ze- bub

- el di mo

- ni_em- va po sar

- dins

be

el

- ze- bub

- el di mo

- ni_em- va po sar

- dins

81

S.

C.

T.

B.

meu,

dins

meu,

dins

meu

a

mi.

meu,

dins meu,

dins

meu,

dins meu,

dins

meu

a

mi.

meu,

dins meu,

dins

meu,

dins meu,

dins

meu

a

mi.

meu,

dins meu,

dins

meu,

dins meu,

dins

meu

a

mi.



MÉS INFORMACIÓ:

A Riley B. King li van posar el renom de B. B. King (blues boy) quan treballava en una emissora de ràdio en la què només posava blues. És un gran guitarrista, compositor i considerat un dels més grans virtuosos del blues.

El blues prové d’Estats Units i neix a començaments del segle XX, principalment, a les plantacions de cotó, on els esclaus africans cantaven cançons de treball per aplacar el seu sofriment. Al voltant del Mississippi, els esclaus compraven instruments i els tocaven, sense tenir coneixements musicals, simulant la veu humana amb noves tècniques. D’aquesta manera van sorgir les primeres bandes.

Un blues és una composició basada en frases de dotze compassos amb una estructura senzilla i ritmes sincopats. Melòdicament està caracteritzat per l’ús de les “blue notes” (amb la tercera disminuïda) i de la tècnica call-and-response (toca un instrument i després un altre en forma de resposta). El text acostuma a tenir una frase repetida i una altra per a rimar.

El blues ha originat altres estils musicals com el rock and roll, el rhytm and blues, el soul, jazz, el gospel.

En aquest arranjament, en comptes d’adaptar la lletra original, s’ha optat per inventar-ne una de nova.

TEXT ORIGINAL: I've been down hearted baby, ever since the day we met. I've been down hearted baby, ever since the day we met. Our love is nothing but the blues, baby, how blue can you get?

You're evil when I'm with you and you are jealous when we're apart. You're evil, you're so evil when I'm with you baby and you are jealous when we're apart. How blue can you get baby? The answer is right here in my heart.

I gave you a brand new ford and you said "I want a Cadillac". I bought you a ten dollar dinner and you said "thanks for the snack"! I let you live in my penthouse you said it was just a shack! I gave you seven children and now you wanna to give 'em back!

Yes I've been downhearted baby ever since the day we met our love is nothing but the blues baby, baby, how blue can you get?

TEXT INVENTAT:

Vine a cantar aquest blues amb nosaltres, deixa un moment el que fas. Si vols, vine a cantar aquest blues amb nosaltres. Vine a provar això com sona; flipa una estona. Sí, un blues, un blues.

El swing m’agrada; tot el cos es mou i sense adonar-nos no podem deixar de ballar. Això sí que mola, tota l’escola canta un blues.

I vine a ballar (sí, vine amb mi), i vine a tocar (sí, vine amb mi). Vine i canta un blues (i canta un blues) i deixa’t anar (deixa’t anar); no pensis res més (no pensis més), ni què faràs després (ni què faràs). Descobreix la màgia d’aquest ritme tan contagiós que corre per les venes. Vine tu i els col·legues també.

Estem a la coda. Això s’acaba, és el fi. Canta amb nosaltres aquest blues! Yeah!

TITOL: Vine a cantar un blues! (How blue can you get?)

COMPOSITOR: B. B. King (1925- )

INTÈRPRET: B. B. King

FORMA: A(12) - B (12) - C (12) - A(12) - B (12) - C (12)- Coda (4)

moderatob. b. king


vine a cantar un blues! (how blue can you get?)

a

vi ne_acan tar_a

- quest

- blues

amb no sal

- tres

-

3 dei xa_un- mo ment

ell que

3

3

3

pa pa

ra pa pa

ra

pa pa

ra pa pa

ra

3 3

dum

du

du

du ru dum

du

du

du

dum

du

du

du ru du

ru du

du

du

5

fas,

si vols vi

ne- a

can tar

-

a

quest

- blues

3

ambno sal

- tres

3

vi ne_a- pro

3 3 3

pa pa

ra pa pa

ra

pa pa

ra pa pa

ra

3 3

dum

du

du

du

du ru du

ru du

ru du

ru dum

du

du

du ru du

du du du

du du du

du du du

du du

3 3 3 3

9

bar_ai

xò- comso

na,-

fli

- pa_u na_es to

na

-

uh

uh

uh

dum du du

ru du du ru du du

ru du

3 3 6 3

si,

un blues

un

blues dum

du du

ru du du ru du du

ru du

3 6 3

dum

du

du

du ru dum

du

du ru du

du du du

ru du

ru du

ru du

ru dum

3

13

dum

b

pa pa

ra pa pa

ra

pa pa

ra pa pa

ra

3 3

el swing

m'a gra

- da-

tot el

cos es mou

i sen

3

dum

du

du

du ru dum

du

du

du

dum

du

du

du ru du

ru du

du

du

17

pa pa

ra pa pa

ra

ai

3 -

se_a

do

- nar- nos

no po dem pas

dei xarde

ba llar.

pa pa

ra pa pa

ra

ai

3 3

-

dum

du

du

du

du ru du

ru du

ru du

ru dum

du

du

du rum du

du du du

du du du

du du du

du du

3 3 3 3

21

xò

sí que mo

la-

to

ta- l'es co

la-

can ta_unblues

dum du du

ru du du ru du du

ru du

3

3 6 3

xò

sí que mo

la,-

to

- ta l'es co

la-

can ta_unblues

dum du du

ru du du ru du du

ru du

3 3 6 3

dum

du

du

du ru dum

du

du ru du

du du du

ru du

ru du

ru du

ru dum

3

vine a cantar un blues!

2

25

dum

c sí, vi

ne_amb mi,

sí, vi

ne_amb- mi

i can

ta_unblues.

dei xa't

a

i vi

ne_a- ba llar

i vi

ne_a- to car

vi ne_i

- can ta_unblues.

i dei

xa't- a nar

3 3 3 3 3

dum

du

du

du ru dum

du

du

du

dum

du

du

du ru du

ru du

du

du

29

nar

nopen

sis més

ni què

fa ràs

-

no pen

sis- resmes

niquè fa

ràs- des prés

-

des co

- breixla mà

gia

-

3

d'a quest rit

me- tan

con ta giós,

3 3 3 3 3 3 3 3 3

dum

du

du

du

du rudu

ru du

ru du

ru dum

du

du

du ru du

dudu du

du du du

dudu du

dudu

3 3 3 3

33

1.

vi netu

i_elscol le

gues- tam bé

- uh!

dumrudu du

rududu

ru dudu

rudu

3

3 3

6 6

que

cor

re per

les ve

nes.- uh

i_elscol le

gues- tam bé

- dudu

ru du du

ru du

dum dudu

rududuru dudu

rudu

3 3 3 3 3 3 3 3 6 3

du du du

du ru du

dudu dum

du

du

du

du du du

rudu

rudu

dudu dum

3 3

2.37

dum

dudum

dudum

es tem

coda

- a la co

da

papa

ra pa pa

ra

canta_amb

nosal

tres a

questblues!

yeah!

3

3

3 3

dum

pa pa

ra pa pa

ra

ai

- xò s'a ca

ba,

és el fi

canta_amb

nosal

tres a

questblues!

yeah!

3 3

du rudu

rudu

ru du

ru du

ru du

rudu

rudu

du du dum

és el fi,

canta_amb

nosal

tres a

questblues!

yeah!

3

3

vine a cantar un blues!

3

Què cantem avui? Música culta M. Rosa Sanahuja Montesinos Llicència d’estudis del Departament d’Educació

MÉS INFORMACIÓ:

Orlando di Lassus va ser el compositor més reconegut de l’escola franco-flamenca del segle XVI. En la seva joventut van compondre, principalment, obres sobre textos profans i en la seva maduresa obres de gènere religiós. Va escriure més de 2.000 obres en quasi tots els gèneres de l’època: misses, motets, psalms, himnes, passions, magníficats, peces seculars en italià, francès i alemany... Va editar cinc grans volums de música litúrgica amb el nom Patrocinium Musices (1573-6) i, després de la seva mort, els seus fills van reunir un altre amb el títol Magnus Opus Musicum (1604). Aquesta obra és una villanela (petita composició senzilla alla napolitana, a 3 o 4 veus, de caràcter profà) a vuit veus mixtes fent cànon a doble cor, que s’ha arranjat per a tres veus mixtes.

TEXT ORIGINAL:

O la, o che buon eco! Pigliamo ci piacere. Ha ha ha ha ha ridiamo tutti, o buon compagno Che voi tu? Voria che tu cantassi una canzona. Per chè? Per che si? Per che no? Per che non voglio. Per che non vuoi. Per che non mi piace. Taci, dico! Taci tu! O gran poltron! Signor si! Orsu non piu! Andiamo! Addio buon eco! Addio buon eco! Rest in pace! Basta! Basta! Basta, basta! Basta!

TEXT ADAPTAT:

Eh oh! O quin bon eco! Gaudim plegats de l’eco. Ha ha ha ha ha ara riguem junts, o bon company, Què vols tu? Voldria que cantessis una cançó. Per què? Per què si. Per què no. Per què no vull pas. Per què no vull. Per què no m’agrada. Vull que callis! Calla tu! Ets molt pesat! Senyor, sí. Ja pots parar. Doncs som-hi! Adéu bon eco! Adéu bon eco! Aquí et deixo. Ja prou. Ja prou. Ja n’hi ha prou. Ja prou.

TITOL: Eco (O la, o che buon eco) COMPOSITOR: Orlando di Lassus (1532-1594) ÈPOCA: Renaixement FORMA: cànon

allegretto

eco (o la, o che buon eco)orlando di lassus


eh!

1oh!

2

o

quin

bon

e

co!

-

gau

dim

- ple

gats

-

de

l'e

co!

-

eh!

oh!

o

quin

bon

e

co

-

gau

dim

- ple

gats

-

de

l'e

co!

-

ho

la!

-

o

quin

bon

e

co

-

gau

dim

- ple

gats

-

de

l'e

co!

-

12

ha

ha

ha

ha

ha

a

ra

- ri

guem

- junts

o

bon

com

pany,

-

què

vols

tu?

ha

ha

ha

ha

ha

a

ra

- ri

guem

- junts

o

bon

com

pany,

-

què

vols

tu?

ha

ha

ha

ha

ha

a

ra

- ri

guem

- junts.

o

bon

com

pany

-

què

vols

tu?

22

vol

dri

- a

- que

can

te

- sis

-

u

na

-

can

çó

-

per

què?

vol

dri

- a

- que

can

tes

- sis

-

u

na

-

can

çó

-

per

què?

vol

dri

- a

- que

can

tes

- sis

-

u

na

-

can

çó

-

per

què?

32

per

què

sí.

per

què

no.

per

què

no

vull

pas.

per

què

- no

vull.

per

què

sí.

per

què

no.

per

que

no

vull

pas.

per

què

- no

vull.

per

què

si?

per

què

no?

per

què

no

vull

pas.

per

què

- no

vull

40

per què- no

m'a

gra

- da.

-

vull

que

ca

llis!

-

ca

lla

- tu.

per què no

m'a

gra

- da.

-

vull

que

ca

llis!

-

ca

lla

- tu.

per què- no

m'a

gra

- da.

-

vull

que

ca

llis!

-

ca

lla

- tu.

47

ets

molt

pe

sat!

-

se

nyor,

- sí.

ja

pots

pa

rar!

-

doncs

som

hi!

-

ets

molt

pe

sat!

-

se

nyor,

- sí.

ja

pots

pa

rar!

-

doncs

som

hi!

-

ets

molt

pe

sat!

-

se

nyor,

- sí.

ja

pots

pa

rar!

-

doncs

som

hi!

-

55

a

déu

- bon

e

co.

-

a

déu

- bon

e

co!

-

a

quí_et

- dei

xo

-

ja

prou.

a

déu

- bon

e

co.

-

A

déu

- bon

e

co!

-

a

quí_et

- dei

xo

-

ja

prou.

a

déu

- bon

e

co.

-

a

déu

- bon

e

co!

-

a

quí_et

- dei

xo

-

ja

prou.

65

ja

prou.

ja

n'hi

ha

prou.

ja

n'hi

ha

prou.

ja

prou.

ja

prou.

ja

n'hi

ha

prou.

ja

n'hi

ha

prou.

ja

prou.

ja

prou.

ja

ja

n'hi

ha

prou.

ja

n'hi

ha

prou.

ja

prou.

eco- o. di lassus2


MÉS INFORMACIÓ:

L’òpera Rinaldo es va estrenar en el Queen’s Theatre el 24 de febrer de 1711 pel castrato soprano Nicolo Grimaldi, “Nicolini”. Va ser la primera òpera en italià composta a Anglaterra i amb la que Haendel es va presentar a Londres amb tal èxit que va decidir quedar-s’hi a viure per sempre.

El libretto és de Giacomo Rossi, qui va traduir l’obra d’Aaron Hill, basada enGerusalemme liberata de Torquato Tasso. Explica la història d’amor entre un guerrer cristià, Rinaldo, i Almèria.

La seva orquestració és exquisida i molt florida i les seves àries molt famoses. (per exemple la de Rinaldo: “Cara sposa”). Vint anys més tard va compondre la coneguda ària d’Almirena “Lascia ch’io pianga” per a una segona versió de l’òpera.

TEXT ORIGINAL:

Lascia ch’io pianga mia cruda sorte, e che sospiri la libertà! E che sospiri, e che sospiri la libertà! Il duolo infranga queste ritorte de’ miei martiri sol per pietà, de’ miei martiri sol per pietà, de’ miei martiri sol per pietà. Lascia ch’io pianga mia cruda sorte, e che sospiri la libertà! E che sospiri, e che sospiri la libertà!

TEXT ADAPTAT:

Deixa que plori pel meu destí crudel i que sospiri per la llibertat. Que el dolor acabi les injustícies d’aquest martiri, tant sols per pietat, dels meus martiris, sols per pietat.

TITOL: Deixa que plori (Lascia ch’io pianga)

COMPOSITOR: Georg Friederich Haendel (1685 - 1759)

ÈPOCA: Barroc FORMA: I(5)- A(8) -B(6)-A’(8)-I(8)-C(12)-A(8)-B(6)-A’(8)-Coda(8)

andantinodeixa que plori (lascia ch'io pianga)

g. f. haendelarranjament: m. rosa sanahuja

intro

dei

a

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

i

que

sos

-

dei

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

i

que

sos

-

dei

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

i

que

sos

-11

pi

- ri

-

per

la

lli

ber

-

tat,

- i

b

que

sos

pi

-

ri,

-

i

que

sos

-

pi

ri

-

la

lli

ber

- tat,

- i

que

sos

pi

- ri,

-

i

que

sos

-

pi

ri

-

la

lli

ber

- tat.

- i

que

sos

pi

- ri,

-

i

que

sos

-

17

pi

ri

-

per

la

lli

ber

-

tat.

- dei

a'

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

-

pi

ri

-

lli

ber

- tat,

- lli

ber

- tat.

-

dei

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

-

pi

ri

-

lli

ber

- tat.

- dei

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

-

23

tí

cru

del

-

i

que

sos

pi

- ri

-

per

la

lli

ber

-

tat.

-

tí

cru

del

-

i

que

sos

pi

- ri

-

la

lli

ber

- tat.

-

tí

cru

del

-

i

que

sos

pi

- ri

-

la

lli

ber

- tat.

-

28

que_el

c

do

lor_a

- ca

-

bi

-

les

in

jus

- ti

- ci

- es

-

d'a

quest

-

mar

-

que_el

do

lor_a

- ca

-

bi

-

les

in

jus

- tí

- cies

-

d'a

quest

- mar

-

que_el

do

lor_a

- ca

- bi

-

les

in

jus

- tí

- cies

-

d'a

quest

- mar

-

41

ti

ri

-

tant

sols

per

pi

e

- tat.

- dels

meus

mar

ti

- ris

-

sols

per

pi

e

- tat.

-

ti

ri

-

sols

per

pie

tat.

-

dels

meus

mar

ti

- ris

-

sols

per

pi

e

- tat,

- pi

e

- tat

ti

ri

-

sols

per

pie

tat

-

dels

meus

mar

ti

- ris

-

sols

per

pi

a

- tat.

-

48

dei

a

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

i

que

sos

pi

- ri

-

per

dei

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

i

que

sos

pi

- ri

-

dei

xa

-

que

plo

ri

-

per pel

meu

des

tí

- cru

del

-

i

que

sos

pi

- ri

-

54

la

lli

ber

-

tat,

- i

b

que

sos

pi

-

ri,

-

i

que

sos

pi

-

- ri

per

la

lli

ber

- tat,

- i

que

sos

pi

- ri,

-

i

que

sos

pi

- ri

-

la

lli

ber

- tat.

- i

que

sos

pi

- ri,

-

i

que

sos

pi

- ri

-

60

la

lli

ber

-

tat.

- dei

a'

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

lli

ber

- tat,

- lli

ber

- tat.

-

dei

xa

-

que

plo

ri

-

pel

meu

des

tí

- cru

del

-

lli

ber

- tat.

- dei

xa

-

que

plo

ri

-

per pel

meu

des

tí

- cru

del

-

66

i

que

sos

pi

- ri

-

per

la

lli

ber

-

tat.

-

i

que

sos

pi

- ri

-

la

lli

ber

- tat.

-

i

que

sos

pi

- ri

-

la

lli

ber

- tat.

-

DEIXA QUE PLORI - HAENDEL2


MÉS INFORMACIÓ:

Més de la quarta part de la producció musical de Mozart està dedicada a la veu: 19 misses, 34 petites composicions sacres (motets, ofertoris, kyries, salms, antífones), 4 lletanies, 2 vespres, 2 magníficats, 64 escenes de concert, 40 cànons, oratoris, cantates, àries, obres corals, nocturns, duets, trios, una petita col·lecció de lieder, 21 òperes i un singspiel sacre. Aquesta cançó, Luci care KV 346, és el primer dels sis nocturns (Notturni) compostos per a tres veus (dues de dona i una d’home) amb acompanyament de tres cornos di baseto, amb una música de gran bellesa i tendresa.

- Luci care, luci belle KV 346 (Viena 1783) - Ecco quel fiero istante KV 436 (Viena 1783) - Mi lagneró tacendo KV 437 (Viena 1783) - Se lontan, ben mio tu sei KV 438 (Viena 1783) - Due pupille amabili KV 439 (Viena 1783) - Piú non si trovano KV 549 (Viena 1788)

TEXT ORIGINAL:

Luci care, luci belle, cari lumi, amate stele date calma a questo core. (bis).

Se per voi sospiro e moro, idol mio, mio bel tesoro, forza e solo del Dio d'amore. (bis)

TEXT ADAPTAT:

Llums boniques, llums estimades, llums divines, clares estrelles, doneu calma a aquest cor, doneu calma a aquest pobre cor.

Si per tu sospiro i moro, ídol meu, el meu estimat tresor, tot em ve del Déu de l’amor (bis)

TITOL: Llums estimades (Luci care) COMPOSITOR: Wolfgang Amadeus Mozart (1756- 1791) ÈPOCA: Classicisme FORMA: I(3)- A(8)- A(8)- B(8)- B(8)

moderatolums estimades (luci care) w. a. mozart

adaptació: m. rosa sanahuja

intro

llumslu

boci-

nica

tema a -

-ques,re,

- llums

luesci-

ti- mabe

- des,

lle,

--

llumsca

diri-

vilu

- nes

mi-- a

clama

-

reste_

--

es treste

- lles,

le.

--

doda

neute

--

llums bo ni

- ques,

llums es ti- ma

- des,

-

llums di vi

- nes- cla

res- es tre

- lles,

- do

neu-

llums bo ni

- ques

- i_es

ti

- ma

- des

-

llums di vi

- nes

- i

es

tre

- lles,

- do neu-

8 1.

1.

2.

2.

calcal

ma_ama_a

--

aques

questto

--

cor,co

re,

-

doda

- neute-

calcal

ma_ama

--

aa

questques

- po

to-bre- cor.

co

re.

-

llumslu

boci-

cor.co

-

re.

-

sise

perper

cal

ma_a

- a

quest- cor,

do

neu- cal

ma_a- a quest

po bre- cor.

llums bo cor.

-

si per

cal

ma_a

- a quest- cor,

do neu- cal

ma_a

- a

quest

- cor

llums bo cor

-

si per

13

tuvoi

tema b

sossos

pipi

--

roro

--

ie

momo

ro,ro,

--

eli

meudol-

ími

o,-

dol,mi

- elo-

meubel

este

ti- matso

-- tre sor.

ro.

-

- totfor

emza- e

tu sos pi

- ro_i- mo

ro,

-

el meu í

dol,- es

ti- mat

- tre sor.

- tot

em

tu

sos pi

- ro- i mo

ro,

-

el meu í

dol,- el

meu es ti- mat

-

tot em

17 1.

1.

2.

2.

veso

lo-

deldel

déudio

ded'a

l'a mor,mo

--

re,

-

totfor

emza- e

veso

dello- del

déudi

o-

ded'a

l'a mor.mo

--

re.

-

sise

perper

mor.mo

re.

-

ve

del déu

de l'a mor,

-

tot

em

ve

del déu

de l'a mor.

-

si per mor.

ve

del

déu de l'a mor,

- tot em ve

del

déu

a

mor.

-

si per mor.


MÉS INFORMACIÓ:

La Sonata per a piano n. 11 en la major, KV 331, te tres moviments:

1. Andante grazioso - un tema amb sis variacions 2. Menuetto - un minuet i trio 3. Rondo Alla Turca: Allegretto

No se sap amb exactitud si Mozart va composar aquesta sonata a Viena o aSalzburg sobre el 1783 o a París cap el 1778.

L’últim moviment, Alla Turca, sovint s’interpreta per separat i és una de les obres més conegudes de Mozart. Imita el so de les marxes militars de les bandes turques de l’exèrcit otomà, música de moda en aquell moment (també ho va fer en l’òpera El rapte del Serrallo, KV 384); “alla” vol dir “a la manera o a l’estil...”

L’arranjament de la base instrumental d’aquesta obra s’ha fet per a que s’interpreti dues vegades, una en versió clàssica i l’altra en versió hip hop.

TEXT ORIGINAL:

Mozart va compondre aquesta obra per a piano, per tant no te text ja que no estava pensada per a interpretar-se vocalment.

TEXT ADAPTAT:

Per a poder ser cantada se li ha posat un text onomatopeic.

TITOL: Rondó alla turca COMPOSITOR: Wolfgang Amadeus Mozart (1756- 1791) ÈPOCA: Classicisme FORMA: A(8)-A(8)-B(8)-A’(8)-B(8)-A’(8)-C(8)-C(8)-A’(8)- I(4)- A(8)-A(8)-B(8)-A’(8)-B(8)-A’(8)-C(8)-C(8)-A’(8)- Coda(2)

rondo alla turcaw. a. mozart


du bi- du- bi- dum

a

du bi- di- bi- dum

-

du bi- du- bi- du

bi- du- bi- du

bi- du- bi- dum

- dum dum

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

um dum du

rum um

dum du

rum um

dum um

dum um

dum du

rum-

6 1.

2.

du ru- dum

dum du

ru- dum

dum du

rum- du

rum- dum

du bi- du- bi- dum

- du bi-

pa

pa

pa

pa

pa

pa pa

pa

du bi

um dum du

rum- um

dum du

rum- um

dum du

rum- dum

dum

11

du

b

bi- du

bi- du bi- dum

du bi- du

bi- du

bi- du- bi- dum

du bi- du

bi- du

bi- du bi- dum

du bi-

du bi- du

bi- du bi- dum

dum du

bi- du

bi- du

bi- du bi- dum

du bi- du

bi- du

bi- du bi- dum

dum du

bi-

dum dum pa

pa dum

dum dum pa

pa dum

dum dum pa

pa dum

17

du bi- du

bi- du- bi- dum

du bi- du bi- dum

a'

du bi- du- bi- dum

du bi- du- bi- du

bi- du- bi- du

bi- du bi-

du bi- du

bi- du bi- dum

pa

pa

pa

pa

pa

pa

dum dum pa

pa dum

um dum du

rum- um

dum du

rum- um

dum um

dum

22 1.

2.

dum

dum dum du

rum- du

rum- du

rum- du

rum- dum

du dum

du bi- dum

du bi-

3

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa pa

pa

um dum du

rum- um

pa um

pa um

pa um

pa um

pa um

pa pa

pa

28 1.

dum

cdu bi- dum

dum du

rum dum

dumdu

rum- dum

dum du

bi- dum

dum dum dum

dum du

rum dum

dum du

rum dum

du bi

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa pa

umdum du

rum um

dum du

rum um

dumdu

rum um

dum du

rum um

dum du

rum um

dum du

rum um

dum du

rum dum

36 2.

dum

du bi du bi

dum

a'

du bi- du- bi- dum

du bi du- bi du

bi du- bi du

bi du bi dum

dum dum du

rum du

rum

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

pa

dum

um dum du

rum- um

dum du

rum- um

dum um

dum um

dum du

rum um

pa um

pa

42

du rum du

rum- dum

du dumdum

fi a coda

interludi da capo

du bi du- bi

coda

3

pa

pa

pa

pa papa

um pa um

pa um

pa um

pa dumpa

rondo alla turca- mozart2


MÉS INFORMACIÓ:

Verdi és un dels compositors italians d’òpera més coneguts del segle XIX. A més de la qualitat musical, les seves òperes servien per exaltar el caràcter nacionalista del poble italià. Destaquen: Nabucco, Rigoletto, La Traviata, Il Trovatore, Don Carlo, Aida, Otello i Falstaf.

Aquest arranjament, “Una d’òperes de Verdi”, és un popurri sobre fragments molt coneguts de diferents d’aquestes grans obres:

- Introducció instrumental: “Cor d’esclaus” de Il Trovatore (estrena en el Teatre Apolo de Roma el 1853. L’acció transcorre a Saragossa l’any 1413).

- “La donna e mobile” de Rigoletto (estrena en La Fenice de Venecia el 1851.L’acció es situa a Màntua durant el segle XVI).

- Interludi instrumental: “Marxa” d’Aida (estrena en el Teatre de l’òpera de El Cairo el 1871. L’acció es situa en Menfis i Tebas en el temps del poder dels faraons de l’Imperi Nou de la dinastia XIX o XX).

- “Va pensiero” de Nabucco (estrena en la Scala de Milan el 1842. L’acció es situa a Jerusalem i Babilònia l’any 560 a. C).

- Interludi instrumental: “Marxa” d’Aida - “Libiamo ne lieti calici” de La Traviata (estrena en La Fenice de Venecia el

1853. L’acció es situa a Paris a mitjans del segle XIX).

TEXT ORIGINAL:

La donna è mobile qual piuma al vento, muta d'accento e di pensiero. La donna è mobile, Quali piuma al vento, Muta d’accento e di pensier.

Va pensiero, sull'ali dorate, va, ti posa sui clivi, sui colli, ore olezzano tepide e molli l'aure dolci del suolo natal! Del Giordano le rive saluta, di Sione le torri atterrate... Oh, mia patria si bella e perduta Oh, remembranza si cara e fatal!

Libiamo, libiamo ne' lieti calici, Che la bellezza infiora; E la fuggevol, fuggevol ora S'innebrii a voluttà. Libiam ne' dolci fremiti Che suscita l'amore, Poichè quell' occhio al core Omnipotente va. Libiamo, amore, amor fra i calici Più caldi baci avrà. Godiam- la tazza e il cantico La notte abbella e il riso; In questo paradiso ne scorpa il nuovo dì.

TITOL: Una d’òperes de Verdi!

COMPOSITOR: Giuseppe Verdi (1813 - 1901)

ÈPOCA: Impressionisme FORMA: I – A – I – B – I – C

G. verdiadaptació: m. rosa sanahuja

una d'òperes de verdi!

intro "il trovatore"

la

a "rigoletto"don

na_è

- mo bi- le

- qual

piu

ma_al

- ven to,

- mu

ta

- d'ac

cen- to

- e

di

pen

sie

- ro.

-

23 la don

na_è

- mo

bil

- qual piu

ma_al

- ven

to

- mu ta

- d'ac

cen

- to

- e di

pen

sier.

-

interludi

"aida" 3

37

b nabucco

va

pen sie

- ro,

- sull' a

li

- do ra

- te,

-

va

ti po

sa

- sui cli

vi

- sui co

lli,

-

va

ti- po

sa

- sui cli

vi

- sui co

lli,

-

45

o

re_o- lez

- za

- no- te

pi

- de_e- mo

lli

-

l'au

re- dol

ci

- del suo

lo- na tal!

-

l'au

re- dol

ci

- del suo

lo

- na tal!

-

53

del

gior da

- no- le ri

ve- sa lu

- ta,

-

di

si o

- ne

- le tor

- ri

a terra

- te.

-

del

gior da

- no- le ri

ve- sa lu

- ta,

-

di

si o

- ne

- le tor

ri

- a terra

- te,

-

61

oh

mia pa

tria

- si be

lla_è

- per du

- ta,

-

oh

mem bran

- - za

si ca

ra- e fa tal.

-

oh

mem bran

- za

- si ca

ra_e

- fa tal.

-

69

interludi "aida"

c "la traviata"

li bia

- - mo, li bia

- mo- ne' lie

tica

- li ci- che

la bel lez

- za- in -

84fio

- ra;

e la

fug ge

- vol,- fug ge

- vol- o

ra- s'in ne

- bri- a vo

lut- - tà.

95

li biam

- ne' dol

ci- fre

mi- ti

-

poi ché

- quell' oc

chio- al

che sus

ci- ta

- l'a mo

- re-

106

co

re

-

li bia

- mo,- a mo

- re,- a mor

- fra_i ca

-

li bia

- mo,- a mo

- re,- a mor

- fra_i ca

-

om ni

- po- ten

- teva.

li bia

- mo,- a mo

- re,- a mor

- fra_i ca

-

117

- li ci piú

cal di- ba

ci- a vrà.

- ah li biam

- a - mor

fra' ca

li

- ci- piú

- li ci piú

cal di- ba

ci- a vrà.

- ah li biam

- a mor

- fra' ca

li

- ci- piú

- li ci piú

cal di- ba

ci- a vrà.

- ah li biam

- a mor

- fra' ca

li

- ci- piú

una d'òperes de verdi!2

126

cal di- ba

ci- a vrà.

-

go dia

- mo,- la taz

za- la taz

za- e_il

cal di- ba

ci- a - vrà.

ah si go dia

- mo,- go dia

- mo,- go dia

- mola

cal di- ba

ci- a - vrà.

ah si go dia

- mo,- go dia

- mo,- go dia

- mola

134

can

ti- co- la

not te- ab be

- lla- e il ri

so,

-

in ques

to,- in ques

to-

taz za- e_il can

ti- co- la

not te_ab- bel

- la- e_il ri

so- go dia

- mo,- go dia

- mo,- go dia

- mo- in ques

to-

taz za- e_il can

ti- co- la

not te_ab- bel

- la- e_il ri

so- go dia

- mo,- go dia

- mo,- go dia

- mo- in ques

to-

143

pa ra- di

- so- ne sco

pra- il nuo

vo- di.

ah!

ah!

pa

ra- di

- so,- ne sco

pra,- ne sco

pra- il nuo

vo- di,

ne sco

pra_il-

pa

ra- di

- so,- ne sco

pra,- ne sco

pra- il nuo

vo- di,

ne sco

pra_il-

150

ne sco

pra- il di,

ah!

ah!

ah! ne sco

pra- il di,

ah!

nuo

vo_il- nuo

vo- di,

ne sco

pra_il- nuo

vo_il- nuo

vo- di,

si ne

nuo

vo_il- nuo

vo- di,

ne sco

pra_il- nuo

vo_il- nuo

vo- di,

si ne

157

sí.

sco pra,- ne sco

pra- il nuo

vo- di

sco pra,- ne sco

pra- il nuo

- vo di.

una d'òperes de verdi!3


MÉS INFORMACIÓ:

El compositor francès Leo Delibes va compondre música vocal, òperes i ballets (que és pel que més se’l coneix). Es caracteritza per unes melodies son delicades i subtils i pel refinament d’una orquestració carregada de l’exotisme que impregnava França en la segona meitat del segle XIX (els compositors s’inspiraven en llocs llunyans: Àfrica, la Índia i fins i tot Espanya). Aquest duet forma part de l’òpera “Lakmé”. Els autors del libreto son E. Godinet i P. Gille, basat en la novel·la “Rarahu ou Le Mariage de Loti”. Es va estrenar a París en 1883. L’obra es divideix en tres actes i l’acció transcorre en la Índia sota el domini anglès, a finals del XIX. La història parla d’una jove que viu amb el seu pare, un sacerdot hindú, en un santuari de la selva. Lakmé s’enamora d’un militar anglès i això comportarà la ira del seu pare. D’aquesta òpera destaca aquest “Duet de les flors” que canten Lakmé (sacerdotessa de Brahma, soprano) i Mallika (esclava de Nilakantha, pare de Lakmé, mezzosoprano). L’arranjament de la base instrumental d’aquesta obra està fet en estil chill out.

TEXT ORIGINAL: Dôme épais le jasmin a la rose s'assemble. Rive en fleurs frais matin nous appellent ensemble. Ah! Glissons en suivant le courant fuyant; Dans l'onde frémissante d'une maint nonchalante, gagnons le bord ou l'oiseau chante. Dôme épais, blanc jasmin nous appellent ensemble.

TEXT ADAPTAT: Blanc gessamí i rosa flor sota l’espessa cúpula, Riba en flor, somrient, feu un bell conjunt aquest matí. Ah! Llisquem pel corrent que dolçament s’escapa En l’ona que esquitxa avall pel rierol. Ah! Mà indolent, guanya la vora on l’ocell canta. Blanc gessamí i rosa flor sota l’espessa cúpula aquest matí.

TITOL: Duet de les flors (Dôme épais) COMPOSITOR: Leo Delibes (1836 – 1891) ÈPOCA: Impressionisme FORMA: I (ad libitum)- A(8)- B(4)- C(8)- A’(6)- Coda (ad libitum)

adagio leo delibesarranjament: m. rosa sanahuja

duet de les flors (de l'òpera "lakme")

intro "ad libitum"

a

Blancp

ges sa- mí-

i

ro sa- flor

so ta- l'es

pes- sa- cú

- pu la,

-

ri

- ba en flor,

blancp

ges sa- mí-

i

ro sa- flor

so ta- l'es

pes- sa- cú

- pu la

-

ri -

ba en flor,

7

som

ri- ent,-

feu un bell

con junt- a quest

ma ti.

-

b

Ah!mf

llis quem-

pel

cor rent-

som

- ri ent,-

feu un bell

con junt- a quest

ma- ti.

ah!mf

llis quem-

pel

cor rent-

12

quecresc.

dol ça- ment-

s'es ca pa-

en

l'o

c

f

na- que

es

qui

- txa

dim- a

vall- pel ri

e

- rol

-

quecresc.

dol ça- ment-

s'es ca pa-

en

l'of

na- que

es

quit

- xa

dim- a

vall- pel ri

e

- rol

-

18

Ah!mf

mà in do- lent

- gua nya- la vo

- ra

ondim

l'o cell- can

ta.-

a'

blancp

ges sa- mí-

ah!mf

mà

in do- lent

-

vo ra-

ondim

l'o cell- can

- ta.

blancp

ges sa- mí-

23

i

ro sa- flor

so ta- l'es

pes sa- cú pula- a

quest- ma tí.

coda "ad libitum"

i

ro sa- flor

so ta- l'es

- pes sa- cú

pula- a

quest- ma tí.

-

Què cantem avui? Música popular d’arreu del món M. Rosa Sanahuja Montesinos Llicència d’estudis del Departament d’Educació

TITOL: Els mesos de l’any

PROCEDÈNCIA: Xina

FORMA: I(4)- A(8)- B(8)- C(4)- D(4)- I(16)- A(8)- B(8)- C(4)- D(4)

MÉS INFORMACIÓ:

Xina dona la benvinguda a l’any nou en acabar el mes de gener i comença la Festa de la primavera. La tradició és que les famílies es reuneixin. Totes les llars tenen la seva pròpia divinitat que els protegeix i que determina la seva sort en el nou any en funció del seu comportament en l’any que acaba. Aquella nit cremen encens en el seu petit altar, en el qual també hi ha menjar i dolços. Davant de les cases o a les tombes dels ancestres encenen espelmes vermelles per a homenatjar als familiars difunts. Un cop acomiaden tot el vell comencen una gran festa i un sopar en el que no hi falten plats de pollastre o peix, raviolis o niangaos, aliments que simbolitzen abundància i que no faltarà menjar en l’any nou. En la festa son tradicionals els focs d’artifici, que espanten els mals esperits i donen color i alegria a la nit. Tampoc hi falten les danses, les cançons i els vestits de les diferents ètnies.

TEXT ORIGINAL:

Chen yue li lai Se sin tsuen Chia chia na ko ju ju Ti hon ten. Ni chia chia fu Tuan tuan yoen Wo chia tsan fu Tsao tsan tsen.

TEXT TRADUÏT:

En arribar el mes de gener som a l’esclat de la primavera. Totes les famílies encenen els fanalets. En la teva família hi regna l’alegria perquè és tota reunida, Però el meu marit és lluny, construint la Gran Muralla.

moderato

els mesos de l'anytradicional de la xina


intro

chengla

a

yuepri

ma-

live

-laira

shive amb

sinel

ge ner

tsuen

-

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

chengla

yuepri

ma-

live

-laira

shive amb

sinel

ge

tsuenner

-

13

jiato

b

jiates

-

nales

kofa

jumí

li- -

jues_en

-

tiance- nen-

hongfa

- na-

deng.lets.

-

uh

uh

uh

uh

uh

uh

uh

jiato tes

jia

-

nales

kofa

jumí

li- -

jues_en

-

tiance- nen- fa

hong

- na- lets.

deng.

-

21

nil'a

c

le-jiagri

- a

jian- d'es tar-

fujunts,

prô

tuanfal

ta_el-

tuanmeu

ma

yuan.rit

-

nil'a

c

le-jiagri

- a

jian- d'es tar-

fujunts,

prô

tuanfal

ta_el-

tuanmeu

ma

-

25

woque

d

lajia

gran

mu ra

zhan

-

fulla

-

zhaoes tà- cons

chang

tru- int.

chen.

-

fi

interludi da capo al fi

yuan.rit

woque

d

lajia

gran

mu ra

zhan

-

fulla

-

zhaoes tà- cons

chang

tru- int.

chen.

-


TITOL: El rock del rossinyol (El rossinyol) PROCEDÈNCIA: popular catalana FORMA: I(4)-A(6)- A(6)-I(12)- A(6)- A(6)-Coda(2)

MÉS INFORMACIÓ:

El rossinyol és una cançó popular catalana i, com a qualsevol cançó popular que s’ha transmès per tradició oral, se’n coneixen diferents versions. L’arranjament de la base instrumental d’aquesta obra s’ha fet en estil rock.

TEXT ORIGINAL: Rossinyol que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol, d'un vol. Encomana'm a la mare,rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol, d'un vol. I a mon pare no pas gaire, rossinyol Perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol, d'un vol. Perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol, que em fa guardar la ramada,rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol, d'un vol.

allegretto

el rock del rossinyol (el rossinyol)popular catalana


intro

1.ros si- nyolma

a

- que

na'm-vasa

ama

franma

çare

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

eni_a

comon- ma

pa

- na'm

re--

ano

mapas

magai

rere

--

rosros

sisi

--

--

1.ros si- nyol

ma

- que

na'm-vasa

ama

franma

çare

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

rosros si

si--

nyol,nyol,

-- en

i_acomon- ma

pa

- ne'm

re--

ano

mapas

magai

rere

--

rosros

sisi

--

--

8 1.

2.

nyolnyol,

d'und'un

bellbell

bosbos

catcat

--

gege

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

d'und'un

vol.vol..

2.en co- vol..

-

interludi

nyolnyol

d'und'un

bellbell

bosbos

catcat

--

gege

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

d'und'un

vol.vol.

2.en co- vol.

-

23

3.i_a mon pa

pas

a

retor

--

nome

pasn'ha

gaida

re,da,

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

per

que_emquè_a_un

fa- pas

guar

tordar

--

mela

n'hara

dama

-

da,da,

--

rosros

sisi

--

--

3.i_a mon pa

pas

retor

--

nome

pasn'ha

gaida

re,da,

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

perque_em

què_a_unfa

- pasguar

tordar

--

mela

n'hara

dama

-

da,da,

--

rosros

sisi

--

--

27 1.

2.

nyolnyol,

d'und'un

bellbell

bosbos

catcat

--

gege

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

d'und'un

vol..

4.per que_a_un- vol.

coda

nyolnyol

d'und'un

bellbell

bosbos

catcat

--

gege

--

rosros

sisi

--

nyol,nyol,

--

d'und'un

vol.vol.

4.per que_a_un- vol.


TITOL: El swing de la filadora (La filadora) PROCEDÈNCIA: popular catalana FORMA: I(4)- A(8)- T(8)- A(8)- T(8)- A(8)- T(8)- Coda(3)

MÉS INFORMACIÓ:

Aquesta cançó és popular, per la qual cosa, i donada la tradició oral, se’n coneixen diferents versions. El text parla d’una jove filadora. En l’antiguitat, els fils s’obtenien amb dos estris molt senzills: el fus de mà i la filosa. El fus és una vareta de fusta amb un anell en la part més gruixuda que fa de volant i serveix per cargolar el fil que es va formant. La filosa és un pal on es posen les fibres de lli, cotó o llana. La filadora va estirant les fibres de la filosa i les ordena fins formar un fil uniforme que torça quan comença a filar mentre subjecta l’extrem a la part més llarga del fus. La teixidura primitiva consistia en un bastidor on se subjectaven els fils en sentit longitudinal (ordit) amb una certa tensió, s’hi entrecreuaven uns altres fils amb l’ajuda d’una agulla o punxó (passada) i s’ajustaven unes passades amb les altres amb una pinta rudimentària. A l'Edat Mitjana ja es filava amb l’ajuda d’un torn i els telers tenien un plegador per enrotllar els fils de l’ordit i un altre plegador per al teixit. La trama s’entrecreuava manualment i se separava l’ordit en dues sèries de fils. L’arranjament d’aquesta cançó està fet en estil de jazz, per la qual cosa s’ha canviat el compàs i els valors musicals respecte a la cançó original.

TEXT ORIGINAL:

Un pobre pagès tenia una filla; tenia quinze anys i encara no fila. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i se’n va. La nit de Nadal, és nit d’alegria; pren filosa i fus, dóna un tom per vila. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i se’n va. N'encontra el galan. – On aneu, Maria? -A cal teixidor, que hi tinc peça ordida. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i se’n va. -Quantes canes tens, hermosa Maria? -Les canes que'n tinc, setze menos quinze. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i se’n va.

allegroel swing de la filadora (la filadora)

popular catalanaarranjament: m. rosa sanahuja

intro

1.un2.la3.n'en

ponitcon

tema a

-

brede

tra_el

-

-

panaga

gèsdallant:

---

teéson

ninita

- a_u

d'aneu

-

-

nalema

-- -

-

1.po2.nit3.ga

brede

lant,

-

-

panaga

gèsdallant:

---

teéson

ninita

- a_u

d'aneu

-

-

nalema

-- -

-

1.un2.la3.n'en

ponitcon

-

brede

tra_el

-

-

panaga

gèsdallant:

---

teéson

ninita

- a_u

d'aneu

-

-

nalema

-- -

-

8

figriri

- lla,

a,a?

--

te

prena

nifical

- a

lotei

--

quinsa_ixi

--

ze_anysfus,dor,

-

i_endó

que_hi

ca

na_untinc

-

-ra

tombpe

- no

perça_or

-

fividi

-

la.la.da.

---

tra la-

figriri

-

lla,a,a?

--

te

prena

nifical

- a

lotei

--

quinsa_ixi

--

ze_anys,fus,dor,

-

quini

que_hi

ze_anysfus,tinc,

-

i_endó

que_hi

canatinc

-

- unpe

ratombça

-

noperor

fividi

-

la.la.da.

---

figriri

lla,a,a?

---

teprena

nifical

- a

lotei

--

quinsa_ixi

--

ze_anysfusdor,

-

i_endó

que_hi

ca

na_untinc

-

-ra

tombpe

- no

perça_or

-

fividi

-

la.la.da.

---

13

ra

tornada

la

la

la

ra la

prim

fi

la

- prim

fi

la,-

tra la- ra

la

la

tra

la-

la ra

la la

ra la

prim

fi

la - prim

fi

la

tra

la

la ra

la

la

ra

la

18 1.2.

3.

la

ra la

prim

fi

la_i

- se'n

va.

va,

coda

prim fi la_i-

se'n

va.

la

ra la

prim

fi

la_i - se'n

va.

va,prim fi la_i-

se'n

va.

la

ra

prim

fi

la_i - se'n

va.

va,

se'n

va.


TITOL: Nga iwi e

COMPOSITOR: Hirini Melbourne PROCEDÈNCIA: Nova Zelanda

FORMA: I - A (1a veu)- T(1a veu)- A (1a i 2a veu)- T(1a, 2a i 5a veu)- A (1a, 2a, 3a veu)- T(totes)- A(totes)- T(1a, 2a i 5a veu)

MÉS INFORMACIÓ:

Cançó maorí, de Nova Zelanda, composta per H. Melbourne als anys 80 pel Festival de la zona Pacífic del Sud.

TEXT ORIGINAL:

1. Nga iwi e! Nga iwi e! Kia kotahi mai te Moana "nwi" a Kiwa. E-i-a-i-e (bis) 2. Kia amo ra! Kia amo ra! Ki te mana motuhake me te aroha e-i-a-i-e (bis) 3. Wahine ma! Wahine ma! Maranga mai, Maranga mai, kia kaha e-i-a-i-e (bis) 4. E tane ma! E tane ma! Whakarongo tautoko, kia kaha (Whakarongo = /fakarongo/) e-i-a-i-e (bis) 5. Nga iwi e! Nga iwi e! Kia kotahi mai te Moana "nwi" a Kiwa. E-i-a-i-e (bis)

TRADUCCIÓ:

1. Un poble, una gent, tots units amb el gran oceà Kiwa (Oceà Pacífic). 2. Doneu suport a la vostra autonomia, independència, dignitat i humanitat. 3. Dones amunt! Sigueu fortes, sigueu valentes. 4. Homes, escolteu, doneu suport i sigueu forts. 5. Un poble, una gent, tots units amb el gran oceà Kiwa (Oceà Pacífic).

TEXT ADAPTAT:

Un poble, una gent, tots units amb el gran oceà Kiwa. Doneu suport, recolzeu, la vostra independència i dignitat.

allegretto

nga iwi ecançó maorí


1.

2.

intro

ngaundo

a

i

neu-

wiposu

- e!ble,port,

--

ngaure

i- na

col

wi

-

-

zeu,

e!gent,

ki

totsla

au

- konitsvos

-

taamb

tra_in-

-

hielde

-

-

maigranpen- dèn

-

te

ci-

moaoa-

nacei

--

nwiàdig

-

a- "ki"kini-

wa".wa".tat.

---

nwiàdig

a- "ki"kini-

wa".wa".tat.

---

ngaundo

i

neu-

wiposu

- e!ble,port,

--

ngaure

i-

winacol-

- e!gent,zeu-

ki

totsla

au

- konitsvos

-

taamb

tra_in-

-

hielde

-

-

maigranpen- dèn

-

te

ci-

moaoa-

nacei

--

nwiàdig

-

a- "ki"kini

wa".wa".tat.

---

nwiàdig

a- "ki"kini

wa".wa".tat.

---

ngaundo

i

neu-

wiposu

- e!ble,port,

--

ngaure

i-

winacol

- e!gentzeu,-

ki

totsla

au

- konitsvos

-

taamb

tra_in-

-

hielde

-

-

maigranpen- dèn

-

te

ci-

moaoa-

nacei

--

nwiàdig

-

a- "ki"kini-

wa".wa".tat.

---

nwiàdig

a- "ki"kini-

wa".wa".tat.

---

a

9

e

tornada i a

i e

e

1.2.3. i a

i e

e

i a

i e

e

i a

i e

e

i a

i e

e

i a

i e

3

3

3

3

hu

ma

a hu

ma ma

a hu

ma

a hu

ma ma

a hu

ma

a hu

ma ma

a

15

e

4. i a

i e

e

i a

i e

e

i a

i e

3

3

3

3

hu

ma

a hu

ma ma.

hu

ma

a hu

ma ma

i e


TITOL: Poco a poco

COMPOSITORS: Mauro Núñez (1902- 1973) PROCEDÈNCIA: música andina, tradicional de Perú FORMA: I(9)-A(9)-A(9)-B(12)-B(12)-A(9)-B(12)- A(9)-B(12)

MÉS INFORMACIÓ: Aquesta cançó és un huayno de Mauro Núñez amb lletra d’Orlando Rojas. És un tema molt popular i característic de la música andina peruana. Se’n coneixen diferents versions.

El huayno és considerat el ball andí (Bolívia, Perú i Equador) per excel·lència, d’origen precolombí i amb múltiples variants regionals.

Els seus moviments son alegres i picarescos. L’home ofereix el braç dret per a convidar a ballar a la dona, o bé li posa el seu mocador sobre l’espatlla. Després les parelles passegen pel recinte i finalment ballen fent salts i “zapateos” àgils i vigorosos que marquen el ritme. L’home toca amb les seves espatlles a la dona, al girar i alguna vegada enllaçant el seu braç dret amb l’esquerra de la parella mentre evolucionen al ritme de la música.

La seva estructura musical neix a partir d’una base pentatònica de ritme binari. Els instruments que l’interpreten són la quena, el charango, la zampoña, el violí i l’arpa peruana, tot i que hi ha variants que també utilitzen altres instruments.

Quena charango zampoña violí arpa peruana

TEXT ORIGINAL:

Poco, poco a poco me has querido, poco a poco me has amado y al final todo ha cambiado morenita de mi amor. (bis) Nunca digas que no, negrita, nunca digas jamas, cholita, son cosas del amor, negrita, cosas del corazón, canto y huayno para cantar, canto y huayno para bailar.

moderato

huayno del perúmauro núñez (música)- orlando rojas (lletra)


poco a poco

intro Po

A

co,-

po co_a- po

co-

me_hasque ri

- do,-

po co_a- po

co- me_has a ma

- do-

y_al fi

Po co,-

po coa- po

co-

me_hasque ri

- do-

po co_a- po

co- me_has que ma

- do-

y_al fi

tu me_has

que ri

- do-

tu me_has

a ma

- do-

15

nal to do_ha

- cam bia

- do-

mo re- ni

- ta- de

mi_a mor

- nun

B

ca- di gas

- que

nal to do_ha

- cam bia

- do-

mo

re

- ni- ta-

nun

- ca, que

to do_ha

- cam bia

- do-

mo

re

- ni- ta-

20

no, ne gri

- ta,- nun

ca- di gas

- ja mas,

- cho li

- ta.- son

co sas- del

a mor,

- ne gri

- ta,-

no, ne gri

- ta,- nun

- ca ja mas,

cho- li

- ta,- son

del a mor,

- ne gri

- ta,-

no, ne gri

- ta-

ay,

cho li

- ta-

no,

ne gri

- ta-

25

co sas- del co

ra- zón,

- can to_y- huay

no- pa ra

- can tar

-

can to_y- sa

ya- pa ra

- bai lar.

-

del

co ra- zón

-

can to_y- huay

no- pa ra

- can tar

-

y bai lar.

-

can to_y- sa

ya- pa ra

- bai lar.

-


TITOL: Tue, tue PROCEDÈNCIA: Ghana (Àfrica)

FORMA: I(12)-A(9)-I(2)-A(9)-C(4)

MÉS INFORMACIÓ:

“Tue, tue” és una cançó de reunió de Ghana.

Sembla ser que és un joc rítmic per picar amb les mans de la parella.

Se’n coneixen diferents versions.

TEXT ORIGINAL: Tue, tue, Barima tue, tue. Tue, tue, Barima tue, tue. Abofra ba ama dawa dawa tue, tue. Abofra ba ama dawa dawa tue, tue.

TRADUCCIÓ:

Barima fa el dinar. Abofra ba li porta espècies perquè sigui mes bo.

allegrettotue, tue tradicional de ghana


tu

intro

e- tu e

-

ba ri

- ma- tu

e- tu e

-

tu e- tu e

-

ba ri

- ma- tu

e- tu e

-

ts

ts

ts

ts

5

tu e tu e

ba ri

- ma tu

e tu e

tu e tu e

ba ri

- ma tu

e tu e

tu e tu e

ba ri

- ma tu

e tu e

tu e tu e

ba ri

- ma tu

e tu e

tu e tu e

ba ri- ma tu

e tu e

tu e tu e

ba ri- ma tu

e tu e

picar de mans

ts

ts

ts

ts

ts

ts

11

tu

a

e- tu e

-

ba ri

- ma-

tu e- tu e

-

tu e- tu

e- tu

e- tu e

-

ba ri

- ma-

tu e- tu e

-

tu e- tu

e- tu

e- tu e

-

tu e- tu

e- tu

e- tu e

-

tu e- tu

e-

ts

14

ba

solo

ri

- ma- tu

e

-

a bo

- fra- ba

a

ma- da wa- da

wa-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

ba ri

- ma- tu

e- tu e

-

a bo

- fra- ba

a ma- da

wa- da wa-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

ba ri

- ma- tu

e- tu e

a bo

- fra- ba

a ma- da

wa- da wa-

tu e- tu e

-

tu e- tu

e- tu

e- tu e

-

tu e- tu

e- tu

e- tu e

-

tu e- tu

e- tu

e- tu e

- tu e- tu e

-

ts

ts

ts

18 1.

1.

tu

e

- tu

e

-

a ma

- da

wa

- tu

e,

-

ba ri

- ma- tu

e

-

tu e- tu e

-

a bo

- fra- ba

a ma- da

wa- da wa- tu

e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

a bo

- fra- ba

a ma- da

wa- da wa- tu

e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

- tu e- tu e

- tu e- tu e

- tu e- tu e

- tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

ts

ts

ts

22 2.

2.

tu

coda

e

-

ba ri

- ma- tu

e

-

ba ri

- ma- tu

e

- tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

- tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

- tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

-

tu e- tu e

- tu e- tu e

-

ts

ts

tue tue2

Documents

Arranjaments vocals amb elaboració de bases · PDF fileColors en el vent (Colors of the wind) Pocahontas Guardo en la memòria (Somewhere in my memory) Sol a casa- 2 La família Addams