AULA DE DEMOSTRACIÓ

Administració i dosificació de medicació en pediatria

Grau en infermeria

Professora: Rosa Mª Roda i Vela.

CURS 2014-15 CURS 2014-15

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................. 3

2. CONSIDERACIONS ESPECIALS EN PEDIATRIA .................................................................................................. 4

3. DIFICULTATS EN LA MEDICACIÓ ÚS PEDIÀTRIC .............................................................................................. 5

4. INTERPRETACIÓ DE LA PRESCRIPCIÓ I/O ORDRE MÈDICA .............................................................................. 6

5. VIES D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ EN PEDIATRIA .................................................................................. 6

6. ADMINISTRACIO DE MEDICACIÓ ENDOVENOSA (ev) ................................................................................... 10

7. FORMES ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ ENDOVENOSA ............................................................................ 10

8. CALCUL DE LA DOSIS PEDIATRICA ................................................................................................................. 11

9. PRESENTACIONS FARMACOLÒGIQUES ......................................................................................................... 11

10. ADAPTAR LES PRESENTACIONS FARMACOLÒGIQUES .............................................................................. 12

11. CÀLCUL DE LA DOSI: REGLES DE TRES ....................................................................................................... 14

12. CÀLCUL DE LA VELOCITAT A INFONDRE .................................................................................................... 16

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................................................ 17

3

1. INTRODUCCIÓ

L’administració de medicaments és el procediment per el qual es proporciona un medicament a un

pacient amb fins terapèutics i/o diagnòstics per diferents vies. Aquesta activitat ha de ser realitzada

per personal entrenat i garantir la seguretat del pacient.

L’administració de medicació en pediatria és una de les obligacions més importants en infermeria.

La seguretat i competència són condicions bàsiques per administrar la dosi correcta de la manera

menys traumàtica possible.

El nen prematur, nadó a terme, el lactant i el nen escolar fins a la vida adulta experimenta uns cavis

fisiològics, anatòmics, funcionals i bioquímics.

Els pacients pediàtrics formen un grup de població de major risc de patir errors de medicació. Hi ha

diferencies i canvis en la farmacocinètica depenent de l’edat i de la maduresa del pacient, que fa que

s’hagin de tenir en compte un seguit de factors com son:

- La necessitat de fer càlculs a dosis individualitzades basades en l’edat, pes i superfície

corporal

- La falta de disponibilitat de formes de dosificació.

- Preparacions farmacèutiques no adaptades a pediatria que fa necessari calcular dosis

precises.

- En nounats i prematurs s’ha de tenir en compte l’osmolaritat de les formes farmacèutiques ja

sigui per administrar via oral o via parenteral.

- La falta d’informació publicada o aprovada per la Food and Drug Administration (FDA)

(l’Agència d’Aliments i Medicaments dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units.

Objectius

Preparar i administrar fàrmacs garantint la seguretat per al fàrmac, pacient i el professional.

Realitzar de forma exacta i precisa la dilució del fàrmac prescrit.

Fer el càlcul de la dosi exacta.

Obtenir la dosi exacta en : grams, mil·ligrams, micrograms...

Obtenir l’acció farmacològica selectiva i efectiva: dilució adequada.

Evitar lesió tissular en vasos perifèrics.

Evitat efectes indesitjables.

4

2. CONSIDERACIONS ESPECIALS EN PEDIATRIA

Edat:

Referent a l’edat la Food and Drug Administration (FDA), fa les següents referencies a tenir en

compte en el moment d’administrar medicaments als infants:

Segons les edats en els infants els processos metabòlics són diferents.

Una de les dificultats més importants es el haver de ajustar dosis a infants a partir de dosis

d’adults.

L’edat més crítica en la infància és el període neonatal sobretot el primer mes de vida.

Quan parlem de lactant, del primer any de vida fins als 2-3 anys, les diferencies respecte a

l’adult són molt notables. Fins aproximadament als 10 anys els processos no són

equiparables amb els adults.

Àrea de superfície corporal (SC)

Formula: Dosis (mg) = dosis de fàrmac (mg/m2) x superfície corporal (m2)

Pes:

Els infants més petits poden necessitar una dosis més alta per kg que els adults, a causa de la major

capacitat d’eliminació. Fàrmacs pediàtrics, com per exemple els antibiòtics, porten associades taules

pel càlcul de dosis segons el pes.

El càlcul de dosis segons el pes corporal en nens obesos, pot donar lloc a administrar dosis superior

a les necessàries. Aquí la dosis se calcula a partir del pes ideal, d’acord amb l’altura i l’edat.

En pediatria l’àrea de Superfície Corporal és el càlcul més precís, molt

més que el càlcul amb el pes corporal, ja que molts fenòmens fisiològics

tenen major correlació amb la SC. S’utilitza sobretot quan el fàrmac té un

estret marge terapèutic o per la seva toxicitat. Per al seu càlcul farà falta

el pes i la estatura del pacient. Ens servirem de taules ja establertes

5

Fórmula

Dosis diària (mg) = dosis del fàrmac (mg/ kg) x pes corporal(Kg) x freqüència (núm. de vegades dia)

Capacitat d’absorció, metabolisme, distribució i excreció dels medicaments

• Metabolisme: el principal òrgan encarregat del metabolisme és el fetge. Els nens transformen

molts medicaments amb més rapidesa que els adults, en canvi en els nadons aquesta funció

és més lenta. Als 3 o 4 mesos d’edat es produeix la màxima capacitat metabòlica similar a la

de l’adult.

• Absorció: s’altera la velocitat i la quantitat. En el Recent Nascut (RN) l’absorció via oral i via

rectal és irregular i poc predictible a causa de la immaduresa de les mucoses.

• Hem d’evitar la via intramuscular ja que el flux sanguini muscular està reduït. En canvi

l’absorció cutània està augmentada.

• Distribució: del naixement fins als 10-12 mesos d’edat el volum de distribució és més reduïda,

per tant se produirà una major concentració de fàrmac lliure en plasma.

• Excreció renal: la causa és la immaduresa renal. La funció renal és menor en RN, l’eliminació

per filtració glomerular madura als 6 mesos i l’excreció tubular arriba a la seva maduresa als

12 mesos. Una vegada madur el sistema renal que és cap als 3 anys, ens trobem que la

funció excretora és superior en el nens de 6 a 12 anys que en els adults.

3. DIFICULTATS EN LA MEDICACIÓ ÚS PEDIÀTRIC

La majoria de fàrmacs no estan aprovats per ser usats en pediatria per què la seva prescripció

suposa un risc d’error. Els errors de medicació i/o dosificació es produeixen a causa de:

• Mal càlcul de la dosi en la transcripció per evitar decimals.

• Error en la dosi de nens obesos o adolescents (poden sobrepassar-se dosis màximes).

• Error en la freqüència a administrar (en nadons freqüències de 18 o 36 hores)

• La dosificació en comptagotes i culleres és poc precís.

• La falta de disponibilitat de formulacions adaptades. Les fraccions de medicaments estan

destinades per a adults pel que moltes vegades es recorre a solucions improvisades i s’ha de

fer dilucions, triturar, tallar medicaments... provocant càlculs addicionals.

• Una causa d’errors en pediatria és l’ús de fàrmacs no autoritzats en pacients pediàtrics.

6

Falta d’informació en quan:

Falta d’informació respecte a la biodisponibilitat, eficàcia i toxicitat.

Rang de seguretat.

Dosi/ freqüència.

Administració i durada tractament.

Reaccions Adverses Medicacions (RAM)

Interaccions i successos adversos.

• Ús d’excipients inadequats: alcohols, com per exemple: Alcohol benzílic, la FDA ha

desestimat el seu ús en preparacions per a bebès, en solucions i dilucions amb aquest

conservant; el propilenglicol, que és dissolvent en fórmules orals, tòpiques i injectables el qual

a nens < 4 anys tenen limitada la seva ruta metabòlica, produint-se acumulació de

propilenglicol que pot produir una depressió del SNC.

• Osmolaritats excessivament elevades, en preparats orals pot contribuir a l’enterocolitis

necròtica en nounats.

4. INTERPRETACIÓ DE LA PRESCRIPCIÓ I/O ORDRE MÈDICA Una ordre mèdica o la prescripció d’un fàrmac ha de contenir aquest mínim de components que són

essencials:

Data i hora en que l’ordre va ser escrita.

Nom del fàrmac ha administrar.

Via per on es té que administrar.

Freqüència, els temps de duració del tractament i les instruccions especials relacionades amb

l’administració.

Firma amb el nom i cognoms del metge que fa l’ordre.

5. VIES D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ EN PEDIATRIA

Via oral

Medicament introduït per la boca i és absorbit en tram del tub digestiu.

Fàcil utilització, còmode, barat.

Variants: la via sublingual, la bucal i gàstrica.

Trobem amb capsules (que s s’obren i es dissolen). Es fa la proporció.

Comprimits recoberts: per emmascarar el mal sabor u olor, protegir de la llum i humitat o amb

pastilles amb coberta entèrica que evita la degradació del medicament pel pH. de l'estómac o

evita la irritació gàstrica.

S’administra:

Xeringa: dosi exacta i el nen/a degluteix impedint vessar medicament.

Gotes

Vas dosificador i cullereta: en escolars.

No es recomana afegir-ho als menjars o al biberó. Hi haurà excepcions.

7

Depenen de la edat del nen potser que no cooperi malgrat intentar negociar i explicar el

procediment Si no hi ha cooperació, a les hores farà falta fer una lleugera coacció física,

aleshores hem de ser ràpids i molt curosos pel risc de broncoaspiracions. Aquí és molt

important la participació de la família, donar reforços positius, ser persuasius, mai agressius

Si és un lactant més gran posposar la medicació 20’-30’ i tornar a intentar de donar.li.

Tenir present el perill d’aspiració si el nen plora o es resisteix. Per tant mai administrar en

decúbit supí.

La postura serà semi inclinat (assegut o enrullat pels pares) la xeringa dirigida i ben

introduïda a la boca en direcció a la galta i administrar lentament.

Per la succió del medicament en lactants ens podem valer del xumet.

Presentacions farmacològiques per via oral:

a. Líquida

- Xarops: contenen fàrmac +sucre + aigua

- Elixirs: contenen fàrmac +alcohol + aigua + sucre

- Suspensió: fàrmac insoluble parcialment. Ha de reconstituir-se. Seguir normes del

fabricant, sobre reconstitució, emmagatzematge i caducitat una vegada reconstituït.

- Gotes: administrar sempre amb el seu goteró, perquè administra un número determinat

de gotes. Ex:

Estilsona 40 gt/ml

Apiretal 25 gt/ ml

b. Sòlida

- Capsula: formades per una gelatina. S’obren i es dissolt el contingut. Es fa la proporció per

obtenir la dosis.

- Granulats: una part de fàrmac i d’altra de sucre

- Pols: és una forma sòlida que hi ha mesclades diferents substàncies de forma homogènia.

- Comprimits: recoberts: per emmascarar el mal sabor u olor, protegir de la llum i humitat.

Amb coberta entèrica: evita la degradació del medicament pel pH de l'estómac o evita la

irritació gàstrica.

Dragees: és una tableta o comprimit recobert amb un sucre o altra substància i en el nucli es

troba el principi actiu. Poden ser simples porten sucre per emmascarar el sabor (desintegren

en estómac) o entèriques substància que impedeix desintegració estómac i s’alliberen en

duodè.

Via parenteral

Aplicar un fàrmac per via parenteral caldrà travessar la pell, de manera que la medicació passarà al torrent sanguini directament o a través dels diferents teixits on s'administra. Podem dir per tant que s'inclou dins de les vies d'administració les anomenades immediates o directes, ja que el fàrmac no ha de travessar membranes biològiques de tipus epitelial o endotelial per arribar al plasma, sinó que és introduït directament en el medi intern mitjançant injecció.

a. Vies parenteral indirectes: son aquelles que precisen absorció. Són: intradèrmica, subcutània, intramuscular, sublingual i intraarticular.

8

b. Vies parenterals directes: l’administració és directa al torrent sanguini, per tant no precisen

absorció, són : via endovenosa i via arterial (1)

Intramuscular

El medicament és introduït al múscul ofereix millors garanties en quan a l’absorció i distribució

sempre tenint en compte:

El nounat el flux sanguini al múscul és menor.

En lactants el flux sanguini és superior que nens més grans.

En quan a inconvenients relacionats amb el traumatisme d’administració, és que el medicament pot

produir reaccions locals.

Un altre inconvenient és el poc desenvolupament de la massa muscular que limita les zones.

La introducció de la agulla via intramuscular és amb angle de 90º

VOLUM SEGONS EDAT ML

Fins als 3 anys 1 ml

Dels 3 als 7 1,5 ml.

Dels 7 als 16 2 ml.

= A partir dels 16 3 ml.

Zona dors gluti: El nen a de portar almenys un any que camina. Situat al quadrant superior extern. El

nen gran té més massa muscular pel que tolera 2 ml. Aquesta via no s’aconsella en ens menors de 3

anys

Zona ventro glútia: La zona es delimita amb la mà en la base del trocànter major del fèmur i obrir els

dits quedant un sobre l’espina ilíaca antero superior i l’altre dit sobre la cresta punxant en espai entre

dit índex i dit mig.

9

Zona deltoides: Localitzat a 3-4 travesses per davall acrònium zona d’absorció més ràpida i de

menys dolor. Tolera poc volum de 0.5 ml a 1 ml

Zona vast extern: zona lliure de vasos sanguinis i nervis importants. El nen es col·locarà assegut o en

decúbit supí cara antero lateral del muscle extern. Delimitarem una banda imaginaria finsEn lactants

tolera 0.5cc, i en nens més grans 2 ml.

10

6. ADMINISTRACIO DE MEDICACIÓ ENDOVENOSA (ev)

Per a una correcta i segura administració de la medicació endovenosa hem de tenir en compte els

següents aspectes:

• Quantitat de medicament a administrar.

• Dilució del fàrmac.

• Tipus de solució en la que és compatible diluir-se i administrar-se.

• Temps d’administració segura.

• Velocitat d’infusió.

• Espai de temps entre administració i administració.

• Compatibilitat administració amb altres fàrmacs.

• Caldrà calcular la velocitat de perfusió.

7. FORMES ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ ENDOVENOSA

• Endovenosa directa o en bolus. En 3-10 minuts

• Endovenosa en perfusió intermitent: en intervals de temps. El temps d’infusió oscil.la entre

10’-15’-20-30’, una hora o dues. S’usa per administrar medicaments a través d’un equip

d’infusió directament o dissolts en sèrums de poc volum.

• Endovenosa en infusió continua: durant 24h o més, dilucions de grans volums. Objectiu

mantenir concentracions plasmàtiques constants sense fluctuacions. Cal calcular la velocitat

de perfusió.

La major part de les medicacions administrades ev en pediatria s’administren en un petit diluent

(SF/SG 5%) que pot variar:

Prematurs o nadons diluït en de 3-5-10-15-20 ml, administrat amb xeringa de bomba infusió

continua (BIC).

De 0-3 anys diluït en 20 ml SF administrat en xeringa BIC (quantitats variables)

De 3-14 anys diluït en 50 ml.

S’ha de fer un control rigorós dels volums que s’administren: en:

El volum de sèrum que s’administra amb el fàrmac.

El volum amb que es reconstitueix el fàrmac.

El volum de solució necessària per netejar la via.

El pacient pediàtric al qual hem d’administrar la medicació, ja que pot haver contraindicació

per la patologia.

11

8. CALCUL DE LA DOSIS PEDIATRICA

Les diferencies pediàtriques tenen molta importància pel càlcul de la dosis i intervals d’administració.

Per al càlcul existeixen taules i fórmules que relacionen la edat, el pes o la superfície corporal del nen

amb la dosis o el percentatge de la dosis en l’adult.

Ens és de molta utilitat el Rang de Seguretat el qual fa referència a la seguretat de la dosis.

Determinar la dosi prescrita amb la dosi recomanada. Exemple:

Ex: el rang de seguretat de Dalsy (ibuprofè) és de 20mg-30mg/kg/24h

Factors de conversió i equivalències.

Per calcular la dosis serà necessari tenir en compte els factors de conversió i equivalències. Les

més utilitzades en pediatria són:

9. PRESENTACIONS FARMACOLÒGIQUES

Els percentatges

El percentatge (%) forma líquida: indica els gr de solut ( fàrmac) per 100 ml de dissolució. Ex:

sèrum glucosat al 5%.

En medicina a no ser que s’especifiqui el contrari estem parlant d’una relació pes / volum.

El percentatge (%) Forma sòlida: (pomades, cremes) el % indica els gr de fàrmac per cada 100 g

de pes. Ex: pomada hidrocortisona a 1%.

Proporcionalitat

En un gran nombre de medicacions per a poder administrar-la amb seguretat de que la dosis és

l’adequada i no cometre error de dosificació ens servim de la proporcionalitat, sobretot en totes

aquelles medicacions d’urgència.

Proporcionalitat expressa la quantitat de fàrmac en gr respecte al volum (ml).

Ex: Una concentració d’ 1: 1000 significa 1g/1000 ml.

Ex: Una concentració d’ 1 : 10.000 significa 1g/10.000 ml.

1 ggt = 3mcggt = 0.05 ml

1ml= 20 ggt = 60 mcggt

1 Kg = 1000 g

1 g = 1000 mg

1 mg = 1000 mcg

1mg = 100 ui (Unitats Internacionals)

12

Ex: l’adrenalina es diu que té una relació 1:1000 això significa que hi ha 1g de fàrmac en 1000ml de

solució, que equival a 1mg/ml; quan parlem de relació 1:10000 equival a 1mg/10ml.

Adrenalina 1 mg/1 ml = 1 ml + 9 cc SF = 1 mg/ 10 ml = 0,1 mg / 1 cc.

Concentracions

Solució molar o molaritat d’una solució: descriu concentracions.

Solució 1M = un mol en 1 litre

Ex: bicarbonat 1M

Osmolaritat: és la pressió osmòtica que genera un mEq /l dissolt en un litre d'aigua i es mesura en

miliosmols (mOsm /l).

Ex: la solució salina al 0,9%, conté 154 mEq /l de sodi i clor equivalent a 308 mOsm /l, concentració i

osmolaritat semblant al plasma (300 mOsm /l ). A aquesta solució se la coneix com a solució salina,

fisiològica o isotònica, perquè té la mateixa osmolaritat dins i fora de la cèl·lula.

Unitat Internacional (UI)

La quantitat de substància que produeix un efecte biològic específic i s’accepta internacionalment

com una mida de l’activitat o potència d’una substància. És usada per a hormones, vacunes,

drogues, productes sanguinis i algunes substàncies biològiques actives similars.

La definició precisa de 1 UI es diferent d’una substància a un altra i es establerta per aprovació

internacional. Preparacions que tinguin el mateix efecte biològic tindran el mateix número de UI.

10. ADAPTAR LES PRESENTACIONS FARMACOLÒGIQUES

Reconstitució:

Addicció del dissolvent al vial o ampolla si el medicament és amb pols o medicament liofilitzat.

Generalment sempre amb l’ampolla que l’acompanya.

En pediatria i sobretot neonatologia la majoria de fàrmacs se reconstitueixen amb una quantitat

menor de dissolvent perquè el principi actiu en pols ocupa un volum determinat que s’ha de tenir en

compte.

Dilucions de 1:10

En l’apartat anterior quan parlem de proporcionalitat hem fet referència. EX:

1 ml de fàrmac + 9 ml aigua injecció/SF.

Ex: Adrenalina presentació ampolla 1mg/1ml (concentració 1/1000)

Dilució: una ampolla 1mg/ml+9cc SF.1/10000 = 0.1mg/ml

13

Dilució amb dues xeringues

En una xeringa s'introdueix el líquid concentrat i amb un altra xeringa s’agafa la dosis corresponent

que s’hagi d’administrar prèvia homogeneïtzació .

Sempre per administrar la medicació partirem de una primera xeringa on farem la

dilució/proporcionalitat i d’ un altra xeringa per administrar al pacient, ja que si utilitzem el material

amb el que hem preparat les dilucions ja que arrossegaríem restes de medicació concentrada en el

espai mort del con de la xeringa i de l’agulla (aprox 0.1 ml) amb que passarien a sumar-se a la dosis i

podríem inclús duplicar la dosis prescrita.

Administració de la medicació diluïda.

• Afegir fàrmac líquid a una solució salina o sèrum al 5% glucosat i en rares vegades en API en

fàrmacs hiperosmolars (es vol aconseguir una osmolaritat pareguda a la sanguínia que és de

300 mOsm/l, i sempre que es pugui usarem SG5%, ja que el SF pot produir edemes i

hipernatremia.

• En quan al volum de la dilució, s’ha de tenir en compte sempre la concentració final

recomanada. Si no hi ha informació específica de la concentració para una administració

intermitent, el fàrmac es diluirà fins 1 ml/kg de pes.

• En la medicació endovenosa diluïda al ser volums baixos accentua el risc d’error, hem de

tenir en compte el volum residual (recorregut de l’equip d’infusió).

• La purga de l’equip es fa amb la dilució del propi medicament, sinó els nivells en sang no

s’aconseguirien fins que no s’hagués administrat el volum residual de l’equip. Per tant la

majoria de les vegades haurem de doblar medicacions per poder purgar l’equip d’infusió.

14

11. CÀLCUL DE LA DOSI: REGLES DE TRES

Per càlcul de dosis de fàrmacs a partir de comprimits, vials i ampolles, utilitzarem regles de

proporcionalitat: REGLES DE TRES

Exemple nº 1

Primer pas: 25mg/kg/día x 15 kg= 375 mg/día Ibuprofè

Segon pas: 375 mg /÷3 tomes= 125 mg/8h

100 mg---------------------- 5 ml

125 mg-------------------- x

= 6,25 ml c/8 h vo

Hem d’administrar Ibuprofè a un nen

de 18 mesos. El nen pesa 15 Kg..

Dosi prescrita: 25 mg/Kg/dia vo c/8h

(repartir en tres dosis al dia)

Presentació del xarop: Ibuprofè de

200ml.100mg/5ml

Quants ml c/8h has d'administrar?

15

Exemple nº2

Pauta: administrar ampicil·lina 180 mg ev c/8h a un nounat de 10 dies de vida.

Primer pas: fer la reconstitució de la medicació. La presentació del fàrmac que usarem és la:

Ampicil·lina 250 mg /2 ml (Gobemicina)

Ampicil·lina 180 mg EV és la quantitat que hem d’administrar al lactant.

La recomanació en pediatria per aquest antibiòtic és aconseguir una concentració de 100 mg/ml en

la preparació del vial de 250 mg/2 ml, per tant, diluirem el vial amb 2.5 ml d’API.

Tindrem un vial d’Ampicil·lina amb 250 mg+ 2.5 ml API= 100 mg/ml

Per saber quina quantitat he de carregar de la dissolució, farem una regla de tres:

100 mg - 1 ml

180 mg - x ml

X = (180 mg x 1ml) / 100 mg= 1.8 ml

X = 1,8 ml és la quantitat de diluent per la reconstitució del pols ampicil·lina per aquell envàs amb

una concentració de 250/ 2.5ml, per tant:

1,8 ml de SF + el pols para reconstitució Ampicil·lina

Segon pas: saber quin volum total a administrar. L’ampicil·lina tenint en compte les recomanacions

s’ha de fer una dilució per aconseguir una concentració acceptada en nounats per aquest

medicament es de ≤ 30 mg/ml (incloent la concentració al càlcul aconseguirem unes quantitats més

exactes i evitar un càrrega de líquids innecessària en el nounat)

180 mg – x ml

30 mg – 1 ml

X =180 mg ÷ 30 = 6 ml (aquesta és la quantitat que s’ha d’infondre completa: SF+ fàrmac)

Presentació fàrmac. Disposem:

Ampicil·lina 250 mg +aigua injecció 2 ml

Ampicil·lina 500 mg+ aigua injecció 4 ml

Ampicil·lina 1 g aigua injecció 4 ml

16

Tercer pas: calcular la quantitat de SF.

6 ml totals - 1.8 ml (medicació) = 4.2 SF

1’8 ml (medicació) + 4.2 SF Volum total que s’infondrà amb bomba infusió continua.

12. CÀLCUL DE LA VELOCITAT A INFONDRE Per calcular la velocitat tenint en compte:

Factor gota: Està imprès en l’etiquetatge dels equips. Aquest potser:

Macrogota: factor de gota (10-15-20 gotes/ml) per velocitats ≥ a 100 ml/h

Microgota: factor de gota ( 60 gotes/ml) per velocitats inferiors a 100 ml/ h.

Volum total a administrar.

El temps en que s’ha d’infondre.

Fórmula gotes/minut

Fòrmula ml/h

Si volem calcular el número de ggt que han de passar en un minut hem de saber que ml/h és igual a

microgotes que passen en un minut.

Ml/h = microgotes/min

Tenim la constant 3 per al càlcul de les gotes per minut a partir dels ml/h, aplicant :

ml de solució x factor gota

gotes/minut= ____________________

temps ( hores x 60 min)

Factor gota= 20 gotes o 60 microgotes

ml de solució ml/h = ___________________ temps ( hores)

Ml/h ÷ constant 3 = nº ggt minut

17

BIBLIOGRAFIA

1. Pumarada Prieto M. Medicamentos y niños. Sociedad de Pediatría de Asturias, Cantabria y Castilla y León. Disponible en: http://www.sccalp.org/padres/medicamentos.htm

2. Alba Quesada Vargasa, Olga López Poncea, Elisabet Jiménez Molinaa y M. José Cabañas Poyb Guia de administración de fàrmacos en el periodo neonatal para infermeria. Área Materno-Infantil. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona. Elsevier España S.L.U. 2a Edición

3. Danés Carreras I, Vallano Ferraz A, Cruz Sugrañes G, Juárez Giménez JC, Arnau de Bolós JM. Utilización de medicamentos y condiciones de uso en pediatria. An Esp Pediatr 2002;57(5):414-9.

4. How to Give Medicine to Children. U.S. Food & drug Administration. Disponible en: http://www.fda.gov/opacom/lowlit/medchld.html.

5. Manual de Administración de Fármacos para Enfermería Versión Kindle de José M Cepeda Diez (Autor), José Luis Nuñez (Ilustrador), Maite Castillo (Fotógrafo) . Editor: Euskal Herriko Unibertsitatea; Edición: 1 (30 de marzo de 2015)

6. CedimCat. Centre d’informació de Medicaments de Catalunya. Disponible en: http://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=236:uso-de-medicamentos-en-ninos&catid=43&Itemid=472&lang=es