AUTOINFORME DEL SERVEI DE BIBLIOTECA I ...Dins del procés d’Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris de les universitats catalanes i de la seva contribució a la qualitat

Autoinforme del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV 1

AUTOINFORME DEL SERVEI DE BIBLIOTECA I DOCUMENTACIÓ

DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

(Esborrany pendent de revisió lingüística)


ÍNDEX

(Pendent de la versió definitiva del document)


Procés i agents implicats

Dins del procés d’Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris de les universitats catalanes i de la seva contribució a la qualitat de l’aprenentatge i de la recerca, que està duent a terme, durant l’any 2006, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’SBiD de la URV va rebre l'encàrrec de dur a terme -en la sessió inicial del procés celebrada a Barcelona el mes de febrer de 2006- l'esmentada avaluació. Es va acordar amb l’AQU la realització del procés d'avaluació un cop resolt el procés de canvi de govern de la URV, amb eleccions a rector el maig de 2006. Així, una vegada va ser constituït el nou equip de govern (juny 2006), i es van delimitar els responsables dels Serveis Bibliotecaris dins l'equip, el 10 de juliol de 2006 es va constituir el Comitè d'Avaluació Interna (CAI) del Servei de Biblioteca i Documentació (SBiD) de la URV amb la següent composició:

• Antoni González Senmartí, President del CAI, Secretari General de la URV.

• Maria Teresa Bargalló Escrivà, Secretària del CAI, Cap de la Secció d'Adquisicions del Servei de Biblioteca i Documentació.

• Mariantònia Aloguín Pallach, Vocal, Cap del Servei de Biblioteca i Documentació.

• Esperança Manera Roca, Vocal, Coordinadora de la Biblioteca del Campus Sescelades.

• Susana Garciapons Miranda, Vocal, Cap de la Biblioteca de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

• Muntsa Berdún Rivas, Vocal, Tècnica especialista de la Biblioteca del Campus Sescelades.

• Carme Murcia Besada, Vocal, Ajudant de Biblioteca de la Facultat de Lletres.

• Aurora Ruiz Manrique, Vocal, Professora del Departament de Química Física i Inorgànica.

• Mario Arias Oliva, Vocal, Professor del Departament de Gestió d'Empreses.

• Marta Tomàs Subirats, Vocal, Estudiant de Filologia Anglogermànica.

• Andra Breza, Vocal, Estudiant de Doctorat dels Estudis Culturals Mediterranis-Erasmus.

• Araceli López Romera, Vocal, Estudiant de Ciències del Treball.

Suport metodològic al CAI:

• Sara Gimeno Vila, Assessora, Coordinadora de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat.

• Ignasi Papell Garcia, Assessor, Tècnic de Suport a la Direcció del Gabinet Tècnic del Rectorat.

Amb aquesta composició, es garantia la representativitat de totes les categories laborals del personal de l'SBiD, i la participació en les reunions plenàries de representants de la comunitat universitària (dos professors i tres alumnes de diversos cicles d'ensenyament) i de la direcció de la URV. Els dos assessors metodològics van col·laborar en tot moment per garantir el bon funcionament i organització d'un CAI nombrós i heterogeni.


El Servei de Biblioteca i Documentació de la URV

La Universitat Rovira i Virgili -creada segons la Llei 36/1991 de 30 de desembre de la Generalitat de Catalunya- va iniciar la seva trajectòria com a nova universitat amb la vocació de continuïtat de la presència universitària a les comarques tarragonines del segle XVI i XVII. Alhora recollia l'esforç, el treball i la voluntat de la comunitat universitària tarragonina, especialment a través dels diferents centres creats a partir del 1971 i que depenien llavors de la Universitat de Barcelona. En la llei de creació, s'especificava que la URV havia d'integrar i ordenar els diversos ensenyaments universitaris que s'impartien en les comarques meridionals i els de nova creació que havien de servir de base per al desenvolupament d'una nova universitat amb personalitat pròpia.

El 1992 la URV va començar la seva activitat amb el Servei de Biblioteca -que va anomenar-se Servei de Biblioteca i Documentació (SBiD) a partir de l’any 2002- ja integrat. En quan al marc normatiu propi de l’SBiD, l’Estatut vigent –en el seu article 142- el defineix com un servei de suport a l'estudi, la docència, la investigació i l'extensió universitària. Alhora, l'article 143 de l'esmentat Estatut delimita les funcions i els objectius del Servei en els següents termes:

L'SBiD té com a funció facilitar l'accés als recursos d'informació i documentació, difondre'ls i col·laborar en els processos de creació del coneixement.

L'SBiD és un sistema de recursos per a l'aprenentatge, la docència, la investigació i les activitats relacionades amb el funcionament de la Universitat en el seu conjunt.

És competència de l'SBiD gestionar eficaçment els recursos d'informació i documentació, amb independència del concepte pressupostari i del procediment amb què aquests recursos s'adquireixin o es contractin i del seu suport material.

A més, el Reglament de l'SBiD vigent en l'actualitat -aprovat pel Consell de Govern de data 16 de febrer de 2006- delimita les funcions, els usuaris, l'organització i el règim econòmic de l'esmentat Servei. Conté, a més a més, com annexos la normativa de préstec, la normativa del Servei de Préstec Interbibliotecari i Obtenció de Documents i la normativa d'accés i d'ús de l'Arxiu del Llegat Vidal-Capmany. En concret, caldria destacar que l'esmentat Reglament fixa, en el seu primer article, que l'SBiD de la URV s'estructura com un conjunt de centres de recursos per a l'aprenentatge i la investigació (CRAI).

Pel que fa a les principals magnituds de la URV, el curs 2006-07 compta amb uns 12.000 alumnes matriculats en programes de grau i postgrau, té una plantilla de més de 800 docents a temps complet i més de 450 de personal d'administració i serveis (PAS).

Pel que fa a l’SBiD, l’any 2005 disposava de 8 punts de servei distribuïts en 4 ciutats (Tarragona, Reus, Vila-seca i Tortosa), seguint el model urbà de la URV. L'any 2005 l’SBiD tenia gairebé 15.500 usuaris potencials (entre alumnes de grau, postgrau, doctorat i formació continua, a més de personal docent i investigador i PAS). En plantilla tenia 47 persones i 24 becaris de col·laboració en biblioteques.

Estructura del Servei

L'estructura actual de l'SBiD està definida en el catàleg de fitxes de lloc de treball i es descriu breument a continuació:

La cap de Servei és la responsable de la gestió i el funcionament de l'SBiD. Depèn funcionalment en l’actualitat del Secretari General i jeràrquicament del Gerent.


Al seu torn, de la cap del Servei depenen les biblioteques de campus (del Campus Sescelades a Tarragona, del Campus Bellissens a Reus i del Campus de les Terres de l'Ebre a Tortosa), les seccions (d'Adquisicions, de Catalogació i de Préstec Interbibliotecari i Obtenció de Documents), les biblioteques de centre (de la Facultat de Lletres, de la Facultat de Ciències Jurídiques, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de l'Escola Universitària d'Infermeria, i de l'Escola Universitària de Turisme i Oci), el Centre de Documentació Europea i l'estructura administrativa del Servei.

Les biblioteques de campus estan gestionades per un Coordinador de Biblioteca de Campus, del qual depenen els caps d'àrea corresponents, encarregats de la gestió d'àrees concretes de la biblioteca de campus i de la resta de personal que hi treballa (Ajudants de biblioteca i Tècnics especialistes de biblioteca).

Hi ha un Cap de Secció per cadascuna de les seccions, junt amb els ajudants de biblioteca i tècnics especialistes que hi treballen.

Les biblioteques de centre estan gestionades per un Cap de Biblioteca de Centre i els Ajudants de Biblioteca i Tècnics Especialistes de Biblioteca que hi desenvolupen les seves funcions.

Per una altra banda, els becaris de col·laboració en biblioteca realitzen tasques de recolzament en l'esmentada estructura.

Metodologia en l’elaboració de l’autoinforme

El procés d'elaboració de l'autoinforme ha constat de tres fases diferenciades. A la primera fase es va constituir formalment el comitè d'avaluació interna, que va rebre una sessió de formació inicial (juliol 2006). A la sessió de treball introductòria es va acordar el calendari i es van organitzar els grups de treball. En total es van fer sis grups, un per cada punt de l'autoinforme, d'entre 3 i 5 persones, de manera que cada membre del comitè pertanyia a dos o tres grups. La composició dels grups fou diversa, amb representació de tots els col·lectius (personal de l'SBiD, PDI i alumnat). Per cada grup es va nomenar un líder i es va procurar que cada membre del comitè liderés almenys un grup. Aquest líder era l'encarregat de contactar i organitzar les sessions de treball del grup.

En una segona fase es va fer una recollida exhaustiva de dades. Tota la informació obtinguda va ser centralitzada per la secretària del CAI, que va treballar amb el personal de l'SBiD i la resta de serveis i gabinets de la URV per aconseguir les dades i valoracions necessàries perquè la feina del CAI fos còmoda, fàcil i sostinguda en evidències de qualitat. La informació es va posar a disposició dels membres del comitè a través de l'eina telemàtica BSCW (Basic Support for Cooperative Work). Aquesta aplicació permet l'accés a tots els documents mitjançant una clau personal a través del navegador web des de qualsevol ordinador connectat a internet. La classificació dels documents i les dades segueix la mateixa estructura que l'autoinforme, de manera que es facilita la cerca de dades necessàries per fer la valoració dels diferents apartats. Paral·lelament al procés de recollida de dades, es va obrir un període d'anàlisi de la informació recollida i de detecció d'instruments addicionals a posar en marxa, com l'enquesta de satisfacció del personal de l'SBiD i la reunió amb el grup focal sobre formació.

Acabada la fase de recopilació de dades, a començaments de setembre, es va iniciar el període d'anàlisi, discussió i redacció de l'autoinforme. En les reunions plenàries del CAI, el responsable del grup argumentava la redacció del punt, i recollia els comentaris i suggeriments de la resta del CAI. Així mateix, la secretària del CAI aixecava acta de


cada sessió i convocava les següents. Setmanalment del 8 de setembre fins el 17 de novembre hi ha hagut una sessió plenària del CAI. El dia 1 de desembre es va fer la reunió de tancament de l'autoinforme i fetes les oportunes modificacions es va trametre a tota la comunitat universitària perquè hi proposés les modificacions que considerés adients.

S'han fet activitats de reforç de la metodologia de treball quan s'ha cregut necessari i s'han potenciat les accions per implicar la comunitat universitària en el procés:

Es va trametre un correu electrònic a tota la comunitat universitària per tal d’assabentar-la de l’inici del procés d’avaluació, amb una presentació que n'explicava breument els trets principals i el calendari previst.

El Secretari General de la URV i president del CAI va trametre a tot el personal de l'SBiD, als càrrecs acadèmics del PDI i als caps de serveis i gabinets una carta per tal de fer-los avinent el procés d’avaluació.

Es van elaborar cartells que es van distribuir per tots els centres de la URV.

Es va introduir un apartat específic a la web de la Biblioteca sobre el procés d’avaluació de l’SBiD, amb referències al procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris de les universitats públiques catalanes. L’esmentada web finalitza amb una sol•licitud d’ajuda a la comunitat universitària per tal que participin en l’avaluació i aconseguir, així, la millora de la biblioteca.

Es va col·locar una drecera en la portada de la web de la URV que enllaça amb la pàgina del procés d’avaluació de l’SBiD.

Es va demanar l’assistència per part d’un expert per tal d’analitzar dificultats que existeixen habitualment en el diàleg humà, el treball en equip i la gestió de la comunicació i millorar, així, la dinàmica del CAI.

Pel que fa al procés d'incorporació d'esmenes... (pendent)

Consideracions generals en relació a l’autoinforme

Al llarg de l'informe, el CAI ha acordat desdoblar algun dels indicadors en dos per tal de fer una valoració més ajustada per a cadascun dels aspectes als quals es referia l'indicador. En tots els casos s'ha argumentat el per què d'aquesta doble valoració.

Per un altre costat, en alguns capítols s'ha optat per introduir les taules de dades enmig del text, per tal que el lector pugui contextualitzar les valoracions expressades pel CAI.


0. El procés d’avaluació interna

En resum: És positiu el procés d’avaluació interna del SB?

A B C D

Molt positiu

X

Positiu

Poc positiu

Gens positiu

Indicadors: a b c d

0.1. Suport i col·laboració dels òrgans de govern de la universitat X

0.2. Actitud de la comunitat del SB respecte del procés d’avaluació X

0.3. Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació X

0.4. Procés intern d’elaboració de l’informe X

0.5. Accions de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació X

0.6. Nivell de resposta de la comunitat en el procés X

0.7. Valoració global de l’informe intern X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius en relació amb el procés d’avaluació anterior 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat de l’evidència aportada

S’han tingut en compte les següents fonts d’informació com a evidències:

Informe intern d’avaluació de l’SBiD (2006-07).

Actes de les reunions plenàries del CAI.

Activitats de difusió del procés d’avaluació de l’SBiD: cartells informatius repartits per tots els centres de la URV, correu electrònic adreçat a tota la comunitat universitària informant-los del procés, carta del Secretari General adreçada al PDI i a l’SBiD, secció dins de la web de l’SBiD.

Comentaris referents a la reunió del grup focal al voltant de la formació.

Enquesta d’àmbit intern de l’SBiD de la URV.

Dades i documents incorporats al BSCW (Basic Support for Cooperative Work) a disposició del CAI.

Considerem que les evidències emprades són adequades i de qualitat per poder valorar aquest apartat.

Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni

Creació d’una Unitat de Qualitat i Planificació dins del Gabinet Tècnic del Rectorat, que ha vetllat en tot moment pel desenvolupament del procés d’avaluació.

Existència de personal de l’SBiD que està dedicat a tasques relacionades amb la qualitat del servei (millora de la recollida de dades estadístiques, elaboració d’informes, etc.).

Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors

0.1. Suport i col·laboració dels òrgans de govern de la universitat El procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris ha rebut el suport i la col·laboració dels òrgans de govern de la URV. El Secretari General, a la vegada Responsable del Servei de Biblioteca i Documentació, ha presidit el CAI i ha assistit a totes les reunions plenàries del mateix.

Per això, valorem l’indicador com a molt adequat.

0.2. Actitud de la comunitat del SB respecte del procés d’avaluació Davant del procés d’avaluació de l’SBiD la comunitat universitària s’ha mostrat interessada, com proven les diferents preguntes que han rebut diversos membres del personal en les quals es preguntaven els objectius de l’esmentat procés. A més, els diversos serveis i gabinets de la URV que han rebut peticions d'informació han respost de manera positiva i han lliurat la documentació requerida dins dels terminis establerts, fet que ha permès al CAI disposar d'evidències documentals per valorar objectivament els indicadors de la guia d'avaluació.

En el procés d’esmenes, (pendent)


La valoració de l’indicador és, doncs, adequat (pendent)

0.3. Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació La Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat ha assessorat en tot moment el procés d’avaluació de l’SBiD i el treball del CAI, posant a l’abast dels seus membres tota la seva experiència i coneixements per tal de facilitar al màxim el correcte desenvolupament del procés. La unitat tècnica d'avaluació ha dut a terme una sessió inicial de formació per als membres del CAI, ha col·laborat en la planificació del procés i l'establiment del calendari de reunions, ha assessorat metodològicament el CAI en les reunions plenàries, ha ajudat els grups responsables dels apartats quan ha estat necessari, ha dut a terme una sessió de reforç de la metodologia de treball amb la col·laboració d'experts en el tema, i ha facilitat els contactes que s'han cregut necessaris per al desenvolupament del procés d'avaluació (anàlisi de l'enquesta, metodologia, contactes amb AQU Catalunya,...).

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat.

0.4. Procés intern d’elaboració de l’informe Prèviament a l’elaboració de l’informe, es va demanar als Caps de Biblioteca de Centre i els Caps de diversos serveis de la URV, informació i documentació per recolzar el procés d'avaluació. Aquest tipus d’anàlisi prèvia ha permès conèixer, d’una manera exhaustiva, la situació real de totes les biblioteques de centre i de la biblioteca de campus, i aconseguir la informació necessària sobre diferents aspectes del funcionament de l'SBiD i de la URV.

Paral·lelament, s’han introduït -des del mes de juliol fins al mes de setembre- en el BSCW (espai de treball col·laboratiu), tots els documents que podria requerir el CAI per a l’elaboració de cadascun dels capítols de l’autoinforme. Això ha permès tenir a mà tots els documents en el moment d’iniciar-se la redacció de l’esmentat autoinforme i agilitzar el procés.

La constitució formal del Comitè d'Avaluació Interna ha anat acompanyada per una sessió de formació que ha possibilitat als seus membres conèixer les principals característiques del procés d'avaluació i el calendari previst de l’avaluació interna.

El procés d'elaboració de l'autoinforme ha resultat eficient ja que ha permès la participació i col·laboració de tots els membres del comitè en la discussió i redacció dels diferents apartats. Gràcies a la planificació d'un calendari flexible de redacció hem pogut dedicar més temps en aquells ítems on calia una major anàlisi i reflexió, encara que la gran limitació de tot el procés ha sigut el temps. L'autoinforme, però, s'ha finalitzat de forma satisfactòria i dins el calendari previst.


0.5. Accions de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació En quant a la difusió valorem molt positivament: la tramesa d’un correu electrònic a tota la comunitat universitària per tal d’assabentar-la de l’inici del procés d’avaluació, amb una presentació que n'explica breument els trets principals i el calendari previst; la carta tramesa pel president del CAI a tot el personal de l'SBiD, als càrrecs acadèmics del PDI i als caps de serveis i gabinets per tal de fer-los avinent l’esmentat procés; l'elaboració de cartells informatius penjats a totes les biblioteques i al Rectorat; la incorporació d’una secció específica a la web de la Biblioteca dedicada a l'avaluació, amb referències al procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris de les universitats públiques


catalanes; l’elaboració d’una drecera en la portada de la web de la URV que enllaça amb la pàgina del procés d’avaluació de l’SBiD i, per últim, l’assistència per part d’un expert per tal d’analitzar dificultats que existeixen habitualment en el procés de diàleg, el treball en equip i la gestió de la comunicació.

Pendent incloure difusió de l’autoinforme.


0.6. Nivell de resposta de la comunitat en el procés El nivell de resposta de la comunitat universitària a les demandes d'informació, al llarg de tot el procés d’avaluació, ha sigut, en general, acceptable. Aquesta demanda d'informació s'ha adreçat a Serveis de la URV com el Servei de Gestió Acadèmica, el Servei de Recursos Humans, el Servei de Recursos Informàtics i TIC, el Servei de Recursos Materials, etc. amb una resposta ràpida i exhaustiva.

Pel que fa a la participació del personal del Servei de Biblioteca, s'esperava un major nivell de resposta a l'enquesta. Cal subratllar el percentatge elevat de persones que no contesten, o que deixen part de les preguntes en blanc. Per un altre costat, hem de valorar molt positivament el nivell de resposta dels caps de biblioteques a les diverses consultes realitzades i la resposta del personal que ha participat al grup focal.

En referència a la resposta de la comunitat universitària en el procés d'esmena del text (pendent incloure informació sobre el procés d’esmenes).

La valoració de l’indicador és, doncs, adequat (pendent).

0.7. Valoració global de l’informe intern El Comitè d’Avaluació Interna dels Serveis Bibliotecaris de la URV considera que l’informe intern d’avaluació reflecteix la realitat de l'SBiD en el període avaluat i que la seva elaboració ha permès identificar els punts forts i febles del funcionament, de l’estructura i dels recursos de l’SBiD. Tot plegat permetrà elaborar posteriorment un pla de millora de l’esmentat Servei.


Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

El suport i la col·laboració dels òrgans de govern de la URV en el procés d’avaluació de l’SBiD.

El suport i la col·laboració de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat.

Les activitats de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació.

La metodologia i les activitats de reforç d’aquesta metodologia.

El calendari de treball.

L’alta implicació dels membres del CAI.

L’exhaustivitat i la disponibilitat, en tot moment i en qualsevol lloc, de la documentació incorporada al BSCW per tal de ser usada pel CAI.


Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

Temps ajustat per a la redacció de l'autoinforme.

Baixa participació del personal de l’SBiD en l’enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD.

Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

Continuar mantenint la mateixa metodologia emprada en l’elaboració d’aquest autoinforme: organització, metodologia i calendari de treball del CAI, suport i col·laboració dels òrgans de govern i de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat, activitats de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació, recollida exhaustiva de dades estadístiques, ...



1. La biblioteca dins la universitat

1.1. El marc normatiu En resum:

El marc normatiu actual és adequat i útil en relació amb els objectius i les funcions del SB?

A B C D

Molt adequat

X

Adequat

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

1.1. Existència d’un marc normatiu públic i de fàcil accés per als usuaris X

1.2. Adequació del marc normatiu a les necessitats de l’alumnat X

1.3. Adequació del marc normatiu a les necessitats del professorat (docent i investigador) X

1.4. Especificació adequada, en el marc normatiu, dels rols i les funcions dels professionals del SB X

1.5. Especificació adequada, en el marc normatiu, de les relacions del SB amb els diferents estaments de la universitat X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per valorar els indicadors d’aquest capítol, s’han utilitzat els següents referents normatius:

Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV.

Catàleg de Llocs de treball de la URV.

Fitxes de lloc de treball de l’SBiD.

Estatut de la URV.

Reglament de les beques de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.

Amb aquests documents de referència, el CAI disposa d’evidències que permetran emetre un judici objectiu i de qualitat contrastada sobre els aspectes que s’avaluen en aquest capítol.

Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinqueni

En els darrers cincs anys s’ha modificat l’Estatut de la URV (aprovat per Decret 202/2003, de 26 d'agost). En aquest Estatut s’ha incorporat la finalitat de l’SBiD dins la institució i detalla les seves funcions bàsiques. En concret, s’especifiquen en els articles 142 i 143:

Article 142: Són serveis de suport a l'estudi, Ia docència, la investigació i l'extensió universitària el Servei de Biblioteca i Documentació, [... ]

Article 143:

1. El Servei de Biblioteca i Documentació té com a funció facilitar l’accés als recursos d’informació i documentació, difondre'ls i col·laborar en els processos de creació del coneixement.

2. El Servei de Biblioteca i Documentació és un sistema de recursos per a l’aprenentatge, la docència, la investigació i les activitats relacionades amb el funcionament de la Universitat en el seu conjunt.

3. És competència del Servei de Biblioteca i Documentació gestionar eficaçment els recursos d’informació i documentació, amb independència del concepte pressupostari i del procediment amb què aquests recursos s’adquireixin o es contractin i del seu suport material.

També s’ha modificat el Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV, aprovat pel Consell de govern de data 16 de febrer d’enguany, elaborat amb la participació de tot el personal del Servei i que s’adreça preferentment a les necessitats dels usuaris. És una eina de suport de les relacions entre els usuaris i l’SBiD i s’ha modificat per adequar-lo a tres qüestions:

al nou Estatut de la URV;

a les peticions dels usuaris recollides en l’enquesta de satisfacció dels usuaris (curs 2003-2004) i

a la demanda social d’ús de la biblioteca, ampliant les possibles condicions per ser-ne usuari.

El Catàleg de llocs de treball de la URV –aprovat l’any 2000- i, en concret, les fitxes de llocs de treball de l’SBiD, defineixen i expressen les funcions i tasques que el personal


ha de desenvolupar. Les esmentades fitxes han sofert modificacions puntuals que afecten a l’SBiD, perquè s’han creat noves figures amb noves responsabilitats (coordinador/a de Biblioteca de campus, cap d’àrea de Biblioteca de campus). També en aquest catàleg els laborals del grup IV han passat a ser laborals del grup III (tècnics especialistes de biblioteca).

A més, s’ha posat en marxa el Reglament de les beques de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (aprovat pel Consell de Govern el 16 d’octubre de 2003 i modificat el 2 de maig de 2005), impulsat en gran part per l’SBiD. Cal afegir, a més, que l’esmentada normativa resulta molt útil i adequada per regularitzar les relacions entre els dos col·lectius de l’SBiD (PAS i becaris).

Altres canvis són la creació de normatives i protocols interns que el personal de l’SBiD té sempre a disposició a través de l’eina de treball col·laboratiu BSCW, com per exemple la d’ús d’ordinadors portàtils, recentment elaborada (maig de 2006), la normativa d’acceptació de donatius, etc.


1.1.1. Existència d’un marc normatiu públic i de fàcil accés per als usuaris

El Reglament de l’SBiD és públic i de fàcil accés, via web des de la pàgina de la biblioteca i també des de la intranet de la URV. La seva aprovació va ser comunicada per correu electrònic a tota la comunitat universitària. A més, les millores que afecten als usuaris van ser anunciades a manera de cartells a les biblioteques de centre i de campus i han sortit com a notícia a la web de l’SBiD.

Per tant, es valora aquest indicador com a molt adequat.

1.1.2. Adequació del marc normatiu a les necessitats de l’alumnat El Reglament s’ha actualitzat, entre d’altres consideracions, amb l’ajut de les dades obtingudes a través de l’Enquesta de satisfacció dels usuaris de l’any 2004. Així, per exemple, com que els alumnes expressaven en un 53,51% que el nombre d’exemplars que tenien en préstec no era adequat, se’n va duplicar el nombre.

El fet de tenir en compte l’opinió dels alumnes en la redacció del nou Reglament permet considerar aquest indicador com a molt adequat. 1.1.3. Adequació del marc normatiu a les necessitats del professorat (docent i

investigador) En la mateixa Enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004, el personal docent i investigador considera el marc normatiu com a molt adequat a les seves necessitats, donat que no van manifestar-hi cap objecció.

Aquest indicador, per tant, es valora com a molt adequat. 1.1.4. Especificació adequada, en el marc normatiu, dels rols i les funcions dels

professionals del SB El Reglament, basat en les necessitats dels usuaris, ha eliminat en la seva edició actual els capítols dedicats a l’estructura interna i organitzativa. Per això, pel que fa als rols i funcions professionals s’utilitza el Catàleg de llocs de treball i, en concret, les fitxes de llocs de treball específiques de l’SBiD, que es modifiquen àgilment segons canvia


l’organització d’aquest servei. Per exemple, s’ha augmentat el nombre de fitxes amb la creació de la primera biblioteca de campus (2003).

Donat que encara hi ha alguns rols i funcions que no estan definits en l’esmentat catàleg, es valora l’indicador com a adequat. 1.1.5. Especificació adequada, en el marc normatiu, de les relacions del SB amb

els diferents estaments de la universitat En cap marc normatiu es descriuen les relacions de l’SBiD amb els altres estaments universitaris.

Per això, s’ha valorat l’indicador com a poc adequat.

De manera global, doncs, es pot dir que el marc normatiu és molt adequat i útil en relació amb els objectius i les funcions de l’SBiD.

Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi son presents

L’accés del marc normatiu és fàcil, a través de la pàgina web.

El Reglament de l’SBiD s’ajusta a les necessitats dels usuaris. A més, amplia la condició d’usuari, contemplant les sol·licituds d’accés per part de diversos col·lectius, aconseguint un accés gairebé universal.


El Catàleg de llocs de treball té mancances en la definició de certs perfils professionals que actualment es desenvolupen a l’SBiD.

El marc normatiu no especifica les relacions amb els altres estaments de la Universitat ni amb els agents externs.


• Adequar i actualitzar les fitxes de llocs de treball de l’SBiD, aprofitant el procés de transformació en CRAI (Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació).

• Definir les relacions entre l’SBiD i els altres estaments universitaris.



1.2. La planificació estratègica

En resum: És adequat el pla estratègic del SB?

A B C D

Molt adequat

X

Adequat

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

1.2.1. Reflex adequat de la visió del SB dins la institució en el pla estratègic de la universitat X

1.2.2. Participació activa del SB en la definició del pla estratègic de la universitat X

1.2.3. Coherència del pla estratègic amb els objectius generals de la universitat (docència i recerca) X

1.2.4. Formalització i documentació adequades del pla estratègic del SB X

1.2.5. Consideració del plantejament de l’Espai europeu d’educació superior en el pla estratègic del SB X

1.2.6. Consideració del plantejament del nou context creat per la informació electrònica en el pla estratègic del SB X

1.2.7. Suport adequat de la universitat al pla estratègic del SB X

1.2.8. Coneixement i acceptació del pla estratègic del SB pels membres del SB i altres agents directament implicats en el SB X

1.2.9. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment del pla estratègic del SB X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per a valorar els indicadors d’aquest capítol, s’han pres en consideració els documents següents:

Pla Estratègic de la URV.

Pla Estratègic de Qualitat de la URV.

Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat.

Memòria de Qualitat de la URV 1998-2006.

Situación del Servicio de Biblioteca y Documentación dentro de la Planificación General de la Universidad.

Pla de Millora revisat del Servei de Biblioteca i Documentació, aprovat pel Consell de Govern del 16 d’octubre de 2003.

Informe intern del seguiment del Pla de Millora revisat.

Amb aquests documents de referència, el CAI disposa d’evidències que permetran emetre un judici objectiu i de qualitat contrastada sobre els aspectes que s’avaluen en aquest capítol.

Canvis significatius que s’han constatat en el darrer quinquenni

Aprovació del Pla de Millora revisat del Servei de Biblioteca i Documentació -fruit de l’actualització del Pla de Millora del Servei de Biblioteca i Documentació- que té vigència fins el 31 de desembre del 2006. En el seu moment es va decidir no elaborar un pla estratègic pròpiament dit, sinó un pla de millora, i utilitzar el Pla de Millora i, posteriorment, el Pla de Millora Revisat, per estructurar i planificar les actuacions de l’SBiD. Per això, els indicadors d’aquest apartat s’han valorat tenint en compte la formulació i el desenvolupament dels plans de millora de l’SBiD.


1.2.1. Reflex adequat de la visió del SB dins la institució en el pla estratègic de la universitat

El Pla Estratègic de la URV, publicat l’any 1998, es va elaborar després d’un treball d’anàlisi i propostes àmpliament participat per la comunitat universitària. Té en consideració l’SBiD en tant que suport a la docència, a la recerca i a la discència. El 2006 la URV ha publicat també l’Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat que inclou valoracions sobre el seguiment dels plans de millora, entre d’altres, de l’SBiD, i la Memòria de Qualitat de la URV 1998-2006, on també hi apareix informació sobre les accions d’avaluació i millora de l’SBiD.

L’indicador és, doncs, valorat com a adequat.

1.2.2. Participació activa del SB en la definició del pla estratègic de la universitat Els serveis universitaris, com a tals, no estaven representats en cap de les comissions que van participar en l’elaboració del pla estratègic. Els redactors del Pla varen tenir en compte l’SBiD, però des del Servei s’hauria volgut poder tenir una major participació.


Per això, es valora com a poc adequat.

1.2.3. Coherència del pla estratègic amb els objectius generals de la universitat (docència i recerca)

Es considera molt adequada la coherència del Pla de millora de l’SBiD amb els objectius generals del Pla Estratègic de Qualitat de la URV, tal com es pot veure en el document que porta per títol: Situación del Servicio de Biblioteca y Documentación dentro de la Planificación General de la Universidad.

Per aquest motiu, es valora com a molt adequat.

1.2.4. Formalització i documentació adequades del pla estratègic del SB El Pla de Millora va sorgir de l’anterior procés d’avaluació del SB. Posteriorment va ser revisat i es va elaborar l’anomenat Pla de Millora revisat (PdMr), aprovat pel Consell de Govern del 16 d’octubre de 2003. Inclou els objectius de l’SBiD, estructurats en eixos, amb les accions concretes que cal portar a terme.

Per tant, es valora aquest punt com a molt adequat. 1.2.5. Consideració del plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior en

el pla estratègic del SB Cal subratllar que, tot i que molts dels punts dels objectius del Pla de Millora revisat estan adreçats al plantejament de l’EEES, no s’hi esmenta aquest de manera explícita.

Donat que els objectius es troben en la direcció fixada per l’EEES, es valora l’indicador com adequat. 1.2.6. Consideració del plantejament del nou context creat per la informació

electrònica en el pla estratègic del SB Les noves tecnologies són l’eina de treball imprescindible per a l’SBiD i la informació digital té un valor creixent, tal com queda palès en alguns dels objectius del Pla de Millora revisat. En concret, s’indica com a accions a dur a terme dins de l’eix dedicat a la millora de la qualitat dels serveis: Adquirir nous servidors i nous aplicatius i mantenir i renovar el maquinari i el programari, Mantenir i millorar les bases de dades transversals de producció URV i Catalogar els recursos electrònics.

L’indicador es valora, doncs, com a molt adequat. 1.2.7. Suport adequat de la universitat al pla estratègic del SB El suport de la Universitat al Pla de Millora revisat ha estat escaient, ja que la Junta de Govern el va ratificar i, en línies generals, aporta els recursos adients per tal d’acomplir-lo.

Per això, es valora com adequat.


1.2.8. Coneixement i acceptació del pla estratègic del SB pels membres del SB i altres agents directament implicats en el SB

El Pla de Millora és conegut per tots els membres del Servei, així com per la resta d’agents que s’hi troben implicats i esmentats en el mateix, siguin persones o serveis en el seu conjunt.

Els dos plans de millora han estat sotmesos a discussió, per tal de recollir els suggeriments i aportacions per part del personal de l’SBiD. A més, aquest és informat per la cap del Servei un cop a l’any (febrer de 2004, maig de 2005 i setembre de 2006) en referència a l’estat de la qüestió.

Per això, es valora l’indicador com a molt adequat.

1.2.9. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment del pla estratègic del SB El Pla de Millora revisat ha estat una eina molt útil per intensificar, coordinar i potenciar la col·laboració entre l’SBiD, el Servei de Recursos Educatius, l’ICE i, molt important, el Servei de Recursos Informàtics i TIC, fet que també es contempla en el Pla Estratègic de la URV.

El seguiment que es fa del Pla de Millora revisat es considera molt adequat. Un grup de millora, format per personal de l’SBiD, en té cura i ha elaborat, entre altres documents, l’Informe intern de seguiment del Pla de Millora revisat de l’SBiD de la URV, aprovat pel Consell de Govern el 27 d’octubre de 2004.


En resum, podem afirmar, un cop feta la valoració dels indicadors, que el pla estratègic del SB és molt adequat.


El recolzament des de l’inici per part dels òrgans de govern de la Universitat.

El personal del Servei coneix el Pla, i es va tenir en compte la seva opinió durant el procés d’elaboració del mateix.

El Pla de Millora està degudament formalitzat i documentat.

L’adequació i l’ús dels mecanismes de seguiment, respecte del pla, són molt positius.

Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi son presents

El personal de l’SBiD va tenir poca participació, com els altres serveis, en la definició del Pla Estratègic de la Universitat.


Pel que fa als objectius del Servei, caldria continuar amb la metodologia iniciada en l’elaboració dels plans de millora i la seva difusió, revisió, i seguiment periòdics.


Arbitrar les mesures adients per tal què totes les iniciatives de millora de l’SBiD estiguin recollides en un nou pla estratègic de la URV.

En un proper pla estratègic o de millora del Servei, caldrà tenir present els resultats d’aquesta nova avaluació i el nou context creat per l’EEES.



1.3. Cap a la transformació del SB En resum:

És adequada la posició del SB davant dels reptes de transformació per adaptar-se als requeriments que planteja l’Espai europeu d’educació superior?

A B C D

Molt adequada

Adequada

X

Poc adequada

Gens adequada

Indicadors: a b c d

1.3.1. Nivell d’explicitació dels objectius de transformació i integració de serveis

X

1.3.2. Consideració del plantejament de l’Espai europeu d’educació superior X

1.3.3. Adhesió i suport dels agents als objectius del procés de canvi (personal del SB, professorat i alumnat) X

1.3.4. Potencial de recursos tècnics del SB per afrontar la transformació X

1.3.5. Accions de formació iniciades per al personal del SB X

1.3.6. Assoliment dels objectius de transformació del SB X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per a la valoració d’aquest punt s’han tingut en compte les evidències següents:

La implantació d’un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) a la URV (octubre 2006).

La convergencia al EEES y los nuevos centros de recursos para la información (juny 2006).

Els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) (abril 2006).

Conclusions de la Jornada sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior i la seva incidència en la gestió i serveis a la Universitat (març de 2006).

Llistat de cursos de formació que ha realitzat el personal de l’SBiD (2004, 2005).

Memòria del projecte TACUG.

Programa del Workshop del Projecte TACUG (24 de març de 2006)

Campus Virtual de la URV.

Enquesta d’àmbit intern del Servei de Biblioteca i Documentació (2006).

Aquestes evidències portaran al CAI a emetre un judici objectiu i de qualitat.


Desenvolupament del Campus Virtual, que utilitza la plataforma Moodle.

Inici del projecte Tècniques d’Accés al Coneixement d’Última Generació (TACUG), que va rebre un ajut del Ministeri d’Educació i Cultura de l’any 2004.


1.3.1. Nivell d’explicitació dels objectius de transformació i integració de serveis El nivell d’explicitació dels objectius de transformació i integració de serveis es troba actualment en una fase inicial, plantejada a grans trets, i sobre la qual ja s’han emprés accions. En concret, l’abril de 2006 es va elaborar l’informe Els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), per part del Grup de treball Pla de Millora de l’SBiD. A més, l’octubre de 2006 es va presentar una proposta que porta per títol La implantació d’un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) a la URV, que significa l’inici de la transformació de l’SBiD en CRAI.

Per això, es valora l’indicador com adequat.

1.3.2. Consideració del plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior Existeixen diverses iniciatives que mostren que l’SBiD i la URV, en general, es mostren implicats en el plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, adaptant els seus objectius i serveis a aquest:

L’organització per part de la URV de la Jornada sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior i la seva incidència en la gestió i serveis a la Universitat (març de 2006), a la qual va assistir el personal de l’SBiD de diverses categories laborals.


Participació activa del personal de l’SBiD i del vicerectorat responsable a les jornades sobre CRAIs organitzades i impulsades des de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias).

Planificació de la col·laboració transversal entre l’SBiD i altres serveis de la URV: Servei de Recursos Educatius, Servei de Recursos Informàtics i TIC, principalment.

Inici del Projecte TACUG que introdueix els recursos electrònics a les assignatures dels professors participants. Hi treballen professors, bibliotecaris i hi participen el Servei de Recursos Educatius i l’Institut de Ciències de l’Educació.

Col·laboració més participativa entre els bibliotecaris i els professors, en bona part gràcies al desenvolupament del Campus Virtual, que utilitza la plataforma Moodle.


1.3.3. Adhesió i suport dels agents als objectius del procés de canvi (personal del SB, professorat i alumnat)

L’adhesió i el suport del personal de l’SBiD en el procés de transformació per adaptar-se als requeriments que planteja l’EEES s’ha valorat positivament, encara que es troba a faltar molta més implicació per part del professorat i de l’alumnat.

Per tant, es valora aquest indicador com a poc adequat.

1.3.4. Potencial de recursos tècnics del SB per afrontar la transformació Els recursos tècnics de l’SBiD (ordinadors, Biblioteca Digital de Catalunya, xarxa sense fils —WIFI—, préstec de portàtils) per afrontar la transformació han augmentat molt en els darrers anys i, en aquest moment, el Servei es troba en una bona situació respecte a la seva transformació en CRAI.

Per això, l’indicador és, doncs, molt adequat.

1.3.5. Accions de formació iniciades per al personal del SB En els darrers anys s’han programat diversos cursos de formació adreçats al personal en relació al procés de canvi de l’SBiD. En concret, en el Workshop del projecte TACUG es va treballar sobre l’aplicació del projecte a la URV. S’han realitzat, a més, altres accions formatives en el mateix sentit, com ara la formació per al personal de l’SBiD en el coneixement de la plataforma Moodle.

De totes maneres, les accions de formació per al personal de l’SBiD adreçades al procés de canvi són valorades per part del personal en l’enquesta de satisfacció d’àmbit intern amb un 2,66 en una escala de 1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable).

Per tot això, valorem aquest indicador com a poc adequat.

1.3.6. Assoliment dels objectius de transformació del SB La transformació del Servei en CRAI i la implicació de la Universitat en el procés i els objectius que s’hauran d’assolir es troben en una fase tot just iniciada, si bé es considera que s’ha fet en la direcció correcta, tal com ho prova la presentació recent d’un estudi que porta per títol La implantació d’un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) a la URV i que significa el punt d’inici de l’esmentat procés de canvi.


La valoració de l’indicador és, doncs, adequada. En resum, la posició de l’SBiD davant dels reptes de transformació per adaptar-se als requeriments que planteja l’EEES, es valora com adequat.


L’SBiD i altres serveis de la URV estan treballant per assolir la transformació de la biblioteca en CRAI. L’objectiu final és, doncs, trobar una via de col·laboració entre tots els serveis implicats que permeti oferir als usuaris un millor servei.

Es disposa de suficients recursos tècnics per assolir les noves necessitats que comportaran el CRAI.

Les noves instal·lacions de campus o de biblioteques de centre, recentment construïdes, ja inclouen tots els requisits necessaris per assolir la transformació física de la biblioteca en CRAI.


Manca explicitar els objectius de transformació i integració dels serveis necessaris pels CRAI.

Manca implicació del professorat i de l’alumnat en el procés de canvi.

Manca formació del personal que faci viable la transformació de l’SBiD en CRAI.


Elaborar un document amb els objectius de transformació i integració necessaris per convertir l’SBiD en CRAI.

Formar equips transversals de treball, amb membres d’altres serveis, professors i alumnes, per dur a terme la definició dels objectius i la planificació de la feina necessària per assolir la plena transformació de l’SBiD, tal com requereix l’EEES.

Programar diversos cursos per al personal de l’SBiD, que els permetin contribuir d’una manera eficaç al procés de transformació de l’SBiD en CRAI.



1.4. Les relacions del SB amb el CBUC En resum:

És adequada la integració del SB en el marc del CBUC perquè ha representat una potenciació i una millora dels serveis oferts pel SB?

A B C D

Molt adequada

X

Adequada

Poc adequada

Gens adequada

Indicadors: a b c d

1.4.1. Formalització i documentació adequades de les relacions de cooperació entre el SB i el CBUC X

1.4.2. Adequació de les relacions de cooperació entre el SB i el CBUC als objectius i a les funcions del SB X

1.4.3. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la millora i l’accessibilitat del SB X

1.4.4. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la biblioteca digital X

1.4.5. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa al foment de la innovació X

1.4.6. Rol del CBUC davant del repte de transformació del SB en centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació X

1.4.7. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment de les relacions del SB amb el CBUC X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat en l’evidència aportada

Per a la valoració d’aquest punt s’han tingut en compte les evidències següents:

Diversos documents referents al CBUC:

o Estatuts del CBUC

o Reglament de Préstec Interbibliotecari del CBUC

o Acord de préstec “in situ”

o Pla del Treball de CBUC

o Actes de reunions del CBUC

o Projectes del CBUC

o Memòries del CBUC

o Actuacions del CBUC

o Pàgina web de la Biblioteca Digital del CBUC

Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-2007

Documents essencials en la tria del nou sistema de gestió bibliotecària.

Pàgina web de l’SBiD. Aquestes evidències de qualitat portaran al CAI a emetre un judici objectiu i de qualitat.


Augment de la cooperació entre les institucions membres del CBUC.

Creació de dipòsits cooperatius com ara TDX (dipòsit cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes), RACO (dipòsit cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes), RECERCAT (dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc) .

Adquisició de nou programari de consulta i gestió de bases de dades (Corinthian, SFX, Metalib, RefWorks), que aportaran una gran millora, tant de la feina interna com de les prestacions pels usuaris.

Contractació del 80% del fons de la Biblioteca Digital de Catalunya entre el 2001 i el 2006.



1.4.1. Formalització i documentació adequades de les relacions de cooperació entre el SB i el CBUC

En els Estatuts del CBUC queda palesa la pertinença de la URV a aquest consorci des del moment mateix de la seva creació. Les actes de reunions demostren pas a pas la col·laboració entre les diferents biblioteques participants en el Consorci i en els acords queden reflectides les normatives que surten de les accions comunes empreses i acordades. Totes les relacions de cooperació entre l’SBiD i el CBUC estan degudament documentades en les evidències (actes i acords).


1.4.2. Adequació de les relacions de cooperació entre el SB i el CBUC als objectius i a les funcions del SB

Les relacions de cooperació amb el CBUC per part de l’SBiD s’adeqüen perfectament als objectius i funcions de l’SBiD, ja que permeten millorar el funcionament d’aquest últim a través de les relacions de cooperació amb el primer.

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat. 1.4.3. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la millora i

l’accessibilitat del SB Tant el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC), com la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) són dues eines cooperatives que proporcionen un gran valor afegit a l’SBiD.

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat. 1.4.4. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la biblioteca digital La política que han dut a terme les institucions membres del CBUC, pel que fa referència a la biblioteca digital, ha permès aconseguir un fons digital a institucions de tamanys i pressupostos molt dispars i situar-se a un nivell competitiu internacionalment. Així, la Biblioteca Digital dóna accés a:

7.200 revistes electròniques

6.900 llibres electrònics

37 bases de dades contractades

23 bades de dades catalanes

L’indicador es valora, doncs, com a molt adequat.

1.4.5. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa al foment de la innovació

Actualment la innovació en el sí del CBUC té a veure amb el canvi del sistema de gestió. Les institucions membres, doncs, tenen un valor afegit pel fet de participar en el consorci i aconseguir un bon programari a preus assequibles per les institucions que el conformen.


A més, la millora de l’accessibilitat dels investigadors a bases de dades, llibres electrònics i revistes electròniques permet millorar les activitats de transferència i innovació dins de la URV. A més, cal esmentar que s’ha aconseguit fer accessibles els recursos des de qualsevol lloc i moment.

Es valora aquest punt com a molt adequat.

1.4.6. Rol del CBUC davant del repte de transformació del SB en centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació

El CBUC no té en els seus objectius desenvolupar un paper en la transformació de les biblioteques universitàries en CRAI. De totes maneres, el CAI creu que el CBUC hauria d’haver iniciat tot una sèrie de treballs i reunions per tal de servir de recolzament i assessorament a les universitats en l’esmentat procés de transformació. L’indicador es valora, per això, com poc adequat.

1.4.7. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment de les relacions del SB amb el CBUC

Són molt adequats els mecanismes de seguiment de les relacions de l’SBiD amb el CBUC, com ho demostren, entre altres evidències, les Actuacions del CBUC.

Per tant, es valora aquest últim indicador com a molt adequat. Es pot concloure que la integració de l’SBiD, en el marc del CBUC, ha representat una gran potenciació i millora dels serveis oferts. Per tant, es valoren les relacions entre l’SBiD i el CBUC com a molt adequades.


Relacions satisfactòries entre l’SBiD i el CBUC.


Manca d’assessorament per part del CBUC en el procés de transformació de l’SBiD en CRAI.


El CBUC hauria de preveure la transformació dels SB en CRAI.



2. Eixos bàsics d’actuació

2.1. En relació amb la docència i l’autoaprenentatge En resum:

És satisfactòria l’adequació del SB al procés d’ensenyament-aprenentatge?

A B C D

Molt satisfactòria

Satisfactòria

X

Poc satisfactòria

Gens satisfactòria

Indicadors: a b c d

2.1.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i professorat en el procés d’ensenyament-aprenentatge X

2.1.2. Mecanismes formals de relació entre els responsables de la planificació docent i del SB per detectar necessitats i posar en marxa serveis

X

2.1.3. Disponibilitat dels fons recomanats en els programes docents en la col·lecció de la biblioteca

X

2.1.4. Política d’adquisicions dirigida als programes docents actuals i futurs X

2.1.5. Adequació dels espais de la biblioteca a l’estudi en grup i a l’autoaprenentatge X

2.1.6. Mecanismes adreçats a la promoció de l’autoaprenentatge X

2.1.7. Serveis adreçats a l’estudi a distància X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat de l'evidència aportada

S’han tingut en compte les següents fonts d’informació com a evidències:

Pla estratègic de docència de la URV (2003).

Actes de la Comissió d’usuaris de l’SBiD.

Actes de les Comissions d’usuaris de les biblioteques de campus o de centre.

Carta de serveis de l’SBiD.

Reglament de l’SBiD de la URV (2006).

Enquesta de satisfacció d’usuaris (2004).

Memòria del Projecte TACUG (Tècniques d’Accés al Coneixement d’Última Generació).

Pàgina web de la URV i de l’SBiD.

URV.net: xarxa d’accés als recursos electrònics.

Guies i tríptics de l’SBiD.

Consultes fetes als Caps de les Biblioteques de centre relacionades amb alguns dels ítems que hem valorat.

Considerem que les evidències emprades són adequades per poder valorar aquest apartat i de qualitat, ja que recullen normatives que s’estan aplicant i documents que reflecteixen els processos objecte d’estudi.

Canvis significatius que s'han de constatar en el darrer quinquenni

Obertura de totes les biblioteques en caps de setmana, fet que facilita l’accés als recursos docents i d’autoaprenentatge al disposar de més hores d’obertura.

L’SBiD s’ha adequat per donar resposta a les necessitats docents dels nous ensenyaments de la URV: Arquitectura, Turisme i Oci; Fisioteràpia; Nutrició i Dietètica; Infermeria, Empresarials i Turisme del Campus de les Terres de l’Ebre, i alguns títols propis de la Universitat.

Creació de noves biblioteques: Campus Sescelades, Campus de les Terres de l’Ebre i Escola Universitària de Turisme i Oci.

Porgressiva implantació de l’EEES, ja que hi ha molts ensenyaments que tenen assignatures de crèdits europeus, en els que l’SBiD es troba involucrat en el procés de docència i autoaprenentatge mitjançant projectes d’innovació docent com el TACUG.

Consolidació en les biblioteques de centre dels cursos d’acollida per alumnes de nou ingrés, fomentant la relació de l’SBiD amb la docència i l’autoaprenentatge.

Augment de participació de l’SBiD en assignatures reglades de diversos ensenyaments.

Préstec de portàtils a totes les biblioteques i implantació de la xarxa sense fils.

Adequació d’espais per a l’estudi i el treball col·laboratiu en la Biblioteca de Sescelades i per a investigadors a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques.


Creació i desenvolupament de la URV.net per donar accés als recursos electrònics des de fora de la universitat.


2.1.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i professorat en el procés d'ensenyament-aprenentatge

Els principis de la col·laboració entre el personal de l’SBiD i el professorat estan definits a la Carta de Serveis de l’SBiD i al Pla Estratègic de Docència de la URV (2003).

La carta de serveis publicada pel Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat reflecteix el compromís de donar suport a l’estudi, a la docència, a la investigació i a l’extensió universitària i, en darrer terme, a la formació integral de la persona, al temps que contribueix a la millora contínua de l’aprenentatge amb criteris d’eficàcia, eficiència i qualitat.

Per altra banda, el Pla Estratègic de Docència de 2003 planteja com una de les seves principals estratègies, l'adaptació dels recursos materials al nou model docent (estratègia 1.4), marcant com a línia d'actuació la definició d'un pla de coordinació dels serveis relacionats amb la docència.

També el Reglament vigent de l’SBiD, en els seus articles 1 i 2, fa referència a la col·laboració que establirà aquest en processos de creació de coneixement i en la seva tasca de donar accés als recursos d’informació i documentació destinats a l’estudi, a la docència i a la investigació.

La col·laboració entre el personal bibliotecari i el personal docent en el procés d’ensenyament es realitza majoritàriament de manera informal, amb els avantatges i inconvenients que això comporta.

En aquest marc de col·laboració entre personal bibliotecari i professorat s'han portat a terme diverses iniciatives a nivell de centre, com per exemple:

Assignatura zero de la Facultat de Jurídiques. La biblioteca col·labora en aquesta assignatura extracurricular dirigida als alumnes de primer curs.

Tècniques i fonts d’informació de nutrició i dietètica: la biblioteca col·labora en aquesta assignatura de la Facultat de Medicina.

La Biblioteca de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials col·labora en l’assignatura Informació econòmica i empresarial. Localització i aplicacions pràctiques.

L’ensenyament de Química ofereix l’assignatura Documentació que s’imparteix a alumnes de quart curs i en la que el personal de la biblioteca del Campus Sescelades hi col.labora.

Existeixen projectes d’innovació conjunts en l’àmbit de la docència entre el personal de l’SBiD i els docents, com, per exemple, el projecte TACUG. L’objectiu d’aquest projecte és facilitar l’aprenentatge dels alumnes mitjançant l’ús dels recursos electrònics de l’SBiD, tot involucrant al seu personal.

Per tot això, es valora aquest indicador com adequat.


2.1.2. Mecanismes formals de relació entre els responsables de la planificació docent i del servei de biblioteca per detectar necessitats i posar en marxa serveis

Els principals mecanismes establerts amb aquesta finalitat són la Comissió d'usuaris de l’SBiD i la Comissió d’usuaris de la Biblioteca de Campus/Centre. Són òrgans col·legiats de participació dels usuaris de la URV en la planificació, desenvolupament i gestió de l’SBiD. La comissió d’usuaris de l’SBiD està formada per representants de cada centre (degà/ana i director/a de cada centre, generalment), representants dels estudiants, membres del Consell Tècnic de l’SBiD, el/la cap de servei de l’SBiD, el/la Gerent i el membre del Consell de Direcció responsable de l’SBiD.

Les seves competències són:

Establir criteris i recomanacions generals per a l’elaboració i distribució de l’assignació pressupostària destinada a l’adquisició dels recursos necessaris per al compliment dels seus objectius.

Recollir, analitzar i, si escau, donar resposta a les propostes, els suggeriments i les peticions dels centres i usuaris.

Informar les propostes de reglament i de normatives internes presentades per l’SBiD i elevar-les al Consell de Direcció per a la seva posterior tramitació.

Aprovar la Memòria anual de l’SBiD.

Proposar a la Gerència, prèvia avaluació del seu cost, les tarifes dels serveis que, per la seva pròpia naturalesa, no poden ser gratuïts.

Estudiar i informar els projectes de planificació, així com les propostes de creació, supressió o transformació de serveis.

Elaborar els criteris per obtenir la condició d'usuari de l’SBiD i proposar-los al Consell de Direcció.

Estudiar els projectes de noves instal·lacions i equipaments, així com de millora, reestructuració i supressió dels ja existents, i elevar-los al Consell de Direcció.

Informar sobre les ofertes de dipòsits externs o de donacions que afectin l'estructura o el pressupost de l’SBiD. Podrà demanar, si escau, un informe previ a la Comissió o comissions d’usuaris d’una biblioteca que consideri especialment implicades.

Promoure les accions necessàries per tal d'aconseguir nous recursos per a l’SBiD.

Informar periòdicament el dictamen sobre el grau de compliment del pla estratègic i presentar-lo al Consell de Direcció.

Fixar les directrius de la política de formació i atenció als usuaris de l’SBiD.

Conèixer els convenis entre la Universitat i tercers que impliquin la utilització dels serveis de l’SBiD.

Atendre qualsevol qüestió d'interès general dins l'àmbit de l’SBiD que sotmeti a la seva consideració el president.

Totes les altres que li reconegui el present reglament o li atribueixin els òrgans de govern d’àmbit general de la Universitat.

A més d’aquest mecanisme formal, existeix un ús intensiu de mecanismes informals de relació, com ara la web de la biblioteca http://www.urv.cat/biblioteca, el correu electrònic, el telèfon i l’atenció personalitzada, que constitueixen una eina de comunicació entre els docents i l’SBiD, a través del qual es poden rebre propostes de millora i de nous serveis, així com fer publicitat de les novetats i els nous serveis.


Les enquestes de serveis i generals que es realitzen cada dos anys també són un instrument important per a la detecció de necessitats.

Valorem aquest indicador com adequat.

2.1.3. Disponibilitat dels fons recomanats en els programes docents en la col·lecció de la biblioteca

A través de la web de l’SBiD podem conèixer tot el fons bibliogràfic i la seva disponibilitat. La bibliografia recomanada de cada ensenyament es troba a la guia docent de cada centre o als programes de les assignatures, i la seva publicació és responsabilitat dels docents. Així mateix, els bibliotecaris, en col·laboració amb els docents, han de comprovar que la bibliografia recomanada a les seves assignatures es troba disponible a la biblioteca, que el número de exemplars és suficient i, si escau, han de demanar l'adquisició dels exemplars necessaris. Segons l'enquesta de satisfacció d'usuaris, un 79% dels docents enquestats reconeixen que revisen la bibliografia bàsica recomanada i la donen a conèixer, un 21% del professorat, segons l’enquesta, no revisa la bibliografia, motiu pel qual es poden produir mancances o buits de bibliografia bàsica d’assignatures d’alguns ensenyaments.

A més, s’ha augmentat el nombre d’exemplars en préstec, fet que suposa una major disponibilitat de la bibliografia bàsica per part dels usuaris, segons queda recollit al nou reglament de l’SBiD vigent.

En qualsevol cas, però, existeixen diferències significatives en quant a la disponibilitat de fons recomanats entre el primer, segon i tercer cicle, tal i com es reflectirà a l’apartat 6.

El CAI valora aquest ítem com adequat.

2.1.4 Política d'adquisicions dirigida als programes docents actuals i futurs Cada Comissió d’usuaris de la Biblioteca de Campus/Centre determina quina part del seu pressupost es destina a noves adquisicions de monografies, el qual s'incrementa cada any.

En quant als nous ensenyaments, la política és l’establerta a les memòries de creació del mateix ensenyament. Si la memòria contempla les necessitats bibliogràfiques, hi haurà una partida específica per a bibliografia; quan no es recull és per què la biblioteca ja contempla bibliografia suficient per al nou ensenyament.


2.1.5. Adequació dels espais de la biblioteca a l'estudi en grup i a l'autoaprenentatge

La Universitat Rovira i Virgili es troba en un procés de transició d'un model d’Universitat descentralitzat cap a un model de campus, on s'integren les diferents biblioteques. Aquest model quedarà constituït en un futur proper en quatre campus: dos a Tarragona, un a Reus i un altre a les Terres de l'Ebre.

Totes les biblioteques de campus o de centre disposen de xarxa sense fils, accessible per a tota la comunitat universitària i d'ordinadors connectats a Internet, a través dels quals els alumnes poden utilitzar els espais virtuals d'aprenentatge de cada ensenyament i les bases de dades i els recursos electrònics disponibles.

A més, les biblioteques de centre incorporen en l’espai web corresponent els recursos específics per a un determinat ensenyament.


Respecte als espais físics habilitats per treballar en grup, aquests es troben disponibles a la biblioteca de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i a la biblioteca del Campus Sescelades. Cal subratllar el fet que aquests espais són independents, i permeten parlar als alumnes, treballar en grup a les taules; disposen de xarxa wireless i punts de connexió a la LAN i a la electricitat. En el futur, està en projecte que s’habilitin aquests tipus d’espais a tots els campus.

Aquest indicador es valora com adequat. 2.1.6. Mecanismes adreçats a la promoció de l'autoaprenentatge

Els mecanismes que l’SBiD ha posat en marxa per tal de promoure l’autoaprenentatge de l’alumne són, bàsicament, materials de difusió, informació a la plana web i cursos de formació.

Així, en primer lloc, estan a disposició dels usuaris –en format paper i accessibles a través de la web de l’SBiD- una sèrie de guies temàtiques, tríptics explicatius dels diferents serveis i recursos de biblioteca i tutorials.

Per un altre costat, les biblioteques de centre participen en els cursos d'acollida per alumnes de primer curs, i s'hi organitzen cursos específics sobre recursos propis de cada biblioteca de centre o campus. En general, les biblioteques fan cursos de formació d’usuaris segons les seves necessitats. A més, actualment hi ha un grup de treball intern que està elaborant un Pla de formació d’usuaris, comú per a tot l’SBiD. D’altra banda, s’ha posat en marxa un grup de treball entre l’SBiD i l’Escola de Pregrau, per tal d’incloure la formació en competències informacionals en les assignatures de lliure elecció que formen part del currículum nuclear de la URV.

Tot i aquests esforços, els resultats de l'enquesta de satisfacció dels usuaris mostren que gran part dels estudiants enquestats (85%) no assisteix a les sessions on s’informa dels serveis presencials i electrònics que ofereix l’SBiD. Entre els estudiants de primer curs, només un 21% assisteix a les sessions de formació. Les principals raons del baix nivell d'assistència són la desconeixença d’aquestes sessions (64% dels no assistents), seguit de la manca de temps i la incompatibilitat d'horaris (26,2% i 19,4% dels no assistents). Per tant, la promoció de les sessions de formació a la biblioteca és un dels punts de millora d'aquest apartat.

De totes maneres, donat que la majoria dels alumnes assistents (89%) considera que són útils, valorem aquest indicador com adequat. 2.1.7. Serveis adreçats a l'estudi a distància La xarxa URV.net permet l’accés als recursos electrònics de l’SBiD des de qualsevol ordinador connectat a Internet, sense necessitat d’estar físicament a la Universitat. Només és necessari estar donat d’alta al sistema com a membre de la comunitat universitària.

La pàgina web de la biblioteca és l’instrument que conté tots els serveis adreçats a l’estudi a distància:

Catàleg de la Biblioteca

Biblioteca digital

Renovacions de préstecs i reserves de documents

Servei d’obtenció de documents

Comunicació amb el personal de l’SBiD


Desiderates

Bústia de suggeriments

Valorem aquest indicador com molt adequat.


Marc normatiu i estratègic adequat per fomentar la docència i l’autoaprenentatge.

Nova web de la biblioteca redissenyada i de fàcil accés per millorar la docència i l’autoaprenentatge.

Predisposició del personal de l’SBiD per col·laborar amb la docència.

Adequades infrastructures TIC per afrontar els reptes de l’EEES: connexió sense fils a internet de banda ampla, préstec de portàtils, etc.

Accés des de qualsevol lloc als recursos docents per mitjà de la URV.net.


Preponderància dels mecanismes informals sobre els formals en quant a la relació entre docents i personal de l’SBiD.

No tot el professorat col·labora, amb l’SBiD, aportant puntualment la bibliografia de les seves assignatures.

Inexistència d’una política definida per l’adquisició de fons bibliogràfic per nous ensenyaments.

Baix nivell d’assistència als cursos de formació per part de l’alumnat.

Direcció de les possibles proposta de millora/canvi

Fomentar l’ús de mecanismes formals entre docents i personal de l’SBiD en l’àrea de docència i autoaprenentatge.

Garantir que els nous ensenyaments tinguin un apartat destinat a l’adquisició de bibliografia.

Captar assistents als cursos de formació d’usuaris mitjançant el reconeixement de crèdits.

Proposar la creació d’una assignatura relacionada amb les tècniques d’accés al coneixement d’última generació, per tal de potenciar l’autoaprenentatge.

Continuar desenvolupant els marcs normatius, estratègics i projectes pilot per millorar l’adaptació de l’SBiD a l’EEES.

Proposar dins del Pla de formació del PDI cursos d’obtenció d’informació bibliogràfica mitjançant l’ús de les noves tecnologies.



2.2. En relació amb la recerca En resum:

És satisfactòria l’adequació del SB a la recerca de la institució?

A B C D

Molt satisfactòria

Satisfactòria

X

Poc satisfactòria

Gens satisfactòria

Indicadors: a b c d

2.2.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i professorat en el procés de suport a la recerca X

2.2.2. Mecanismes formals de relació entre els responsables de la planificació de l’activitat investigadora i del SB per detectar necessitats i posar en marxa serveis X

2.2.3. Presència i accessibilitat dels recursos per al desenvolupament investigador X

2.2.4. Política d’adquisicions dirigida a les línies prioritàries de recerca X

2.2.5. Adequació dels serveis de la biblioteca a la recerca X

2.2.6. Canals de circulació de la informació científica X

2.2.7. Rol del SB en la difusió del coneixement a les empreses (relació del SB amb òrgans de transferència de tecnologia) X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat de la evidencia aportada

S’han tingut en compte les següents fonts d’informació com evidències:

Pla estratègic de recerca de la URV (2001)

Carta de serveis de la Biblioteca (2006)

Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV (2006)

Actes de la Comissió d’usuaris de l’SBiD

Actes de les Comissions d’usuaris de la biblioteca de campus o de centre

Dipòsits cooperatius:

o RELEC (Recursos ELECtrònics), creada per l’SBiD de la URV

o RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)

o TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

Pàgina web de la URV i de l’SBiD

URV.net: xarxa d’accés als recursos electrònics

Guies i tríptics de l’SBiD.

Enquesta de satisfacció dels usuaris (2004)

Consultes fetes als Caps de les Biblioteques de centre relacionades amb alguns dels ítems que hem valorat.

Recolzament a la recerca: Serveis d’alerta específic per investigadors de la URV

Considerem que les evidències emprades són adequades per poder valorar aquest apartat i de qualitat, ja que recullen normatives que s’estan aplicant i documents que reflecteixen els processos objecte d’estudi.


Obertura de totes les biblioteques en cap de setmana, fet que facilita l’accés als recursos d’investigació al disposar de més hores d’obertura.

Préstec de portàtils a totes les biblioteques.

Creació de noves biblioteques: Campus Sescelades, Campus de Terres de l’Ebre i Turisme i Oci. Això representa una millora dels serveis per a departaments i grups de recerca, ja que les noves biblioteques s’adapten millor a les demandes dels investigadors (xarxa wireless, portàtils, sales de treball col·laboratiu).

Creació i desenvolupament de la URV.net per l’accés a recursos electrònics fora de la universitat.

Desenvolupament d’un sistema d’informació per investigadors sobre novetats, disponibilitat de recursos, accés a determinats serveis, ...a través de la pàgina web de l’SBiD.



2.2.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i professorat en el procés de suport a la recerca

Tal i com queda ressenyat a l’apartat 2.1.1, la Carta de Serveis i el Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació incorporen les activitats de recerca.

Per un altre costat, no existeixen distincions per part de l’SBiD entre serveis a la docència i serveis a la investigació.

En darrer lloc, cal destacar la bona predisposició per part del personal de l’SBiD a recolzar l’investigador en l’accés a la informació necessària.

Valorem aquest indicador com adequat. 2.2.2 Mecanismes formals de relació entre responsables de la planificació de

l’activitat investigadora i del SB per detectar necessitats i posar en marxa serveis

La recerca de la URV s’emmarca dins dels grups de recerca, els quals gestionen els seus propis pressupostos. És per això que no existeixen mecanismes formals que permetin a l’SBiD la compra de llibres destinats a la recerca.

En qualsevol cas, existeixen els mateixos mecanismes de relació entre el personal bibliotecari i els investigadors, en l’àmbit de suport a la recerca, que es donen entre el personal bibliotecari i els docents, en l’àmbit de suport a la docència; aquests mecanismes són les Comissions d’usuaris de l’SBiD i les Comissions d’usuaris de la biblioteca de centre/campus. En concret, les comissions d’usuaris de cada centre decideixen quina partida pressupostària es dedica a la compra de noves adquisicions, encara que no es distingeix entre necessitats de recerca i de docència. A més a més, no es destina cap partida pressupostària específica per recerca. D’altra banda, tampoc s’informa a l’SBiD sobre les línies d’investigació obertes a cada Departament.

De totes maneres, el CAI considera que aquest fet no és del tot negatiu, ja què l’SBiD, a través del servei de préstec interbibliotecari, dóna la possibilitat d’obtenir qualsevol tipus de document que no estigui disponible físicament a l’SBiD de la Universitat.

Per tot això, valorem aquest indicador com gens adequat. 2.2.3. Presència i accessibilitat dels recursos per al desenvolupament de

l’investigador Les eines fonamentals per al recolzament de la recerca són: la Biblioteca digital de Catalunya, els recursos digitals (llibres, revistes i bases de dades) adquirits directament per l’SBiD de la URV, les bases de dades pròpies creades per la biblioteca, RELEC (Portal REcursos eLECtrònics seleccionats per les biblioteques), els dipòsits cooperatius (RACÓ, RECERCAT i TDX). A més, tots els recursos electrònics es poden consultar a la biblioteca in situ o a través de URV.net des de qualsevol punt amb accés a Internet.

Per facilitar l’actualització de la informació, existeix un apartat específic a la web anomenat Com estar al dia per part dels investigadors, en el què es facilita als investigadors l’accés als serveis d’avís d’actualització dels recursos digitals.

Altres serveis disponibles per als investigadors són: servei de préstec de portàtils als usuaris de la biblioteca que ho demanin; les millors condicions de préstec bibliotecari per als investigadors (caràcter prioritari, nombre ampli de documents que l’investigador pot obtenir en préstec i uns terminis de devolució llargs). A més, cal subratllar que els


investigadors poden accedir als documents de qualsevol biblioteca del CBUC per mitjà del préstec in situ.

En darrer lloc, cal fer esment que el procés d’implantació de la certificació digital millorarà l’accés als serveis.

El Comitè valora aquest ítem com molt adequat.

2.2.4. Política d’adquisicions dirigida a les línies prioritàries de recerca No hi ha una política d’adquisicions institucional dirigida a línies de recerca. És el propi investigador qui, amb el seu pressupost destinat a recerca, adquireix les monografies i recursos necessaris que després podrà dipositar a la biblioteca.

El Comitè valora aquest ítem com poc adequat.

2.2.5. Adequació dels serveis de la biblioteca a la recerca Com hem comentat al punt 2.2.1, la biblioteca no fa distinció entre els serveis adreçats a la docència i els serveis adreçats a la investigació. Tenint en compte aquest fet, l’enquesta de satisfacció dels usuaris mostra la seva satisfacció amb el servei de biblioteca. En concret, considerant l’avaluació dels serveis més relacionats amb la recerca destaquem les següents dades de l’enquesta:

Gairebé el 69 % dels enquestats valoren el servei de préstec interbibliotecari com bo o molt bo;

Més d’un 70% rep informació bibliogràfica especialitzada i informació sobre nous productes i serveis;

Més del 70% valora el servei de consulta al catàleg de la biblioteca com bo o molt bo;

La valoració de la consulta a les bases de dades documentals és bona o molt bona per més del 70% dels enquestats;

Un 70% valora com a bo o molt bo la consulta de les revistes en format electrònic i en paper;

El 90% valora com a bo o molt bo el servei de préstec de llibres;

El 80% valora com a bo o molt bo la sol·licitud de compra de llibres.


2.2.6. Canals de circulació de la informació científica El canal principal de difusió de la informació científica és la pàgina web de l’SBiD. Destaquem, entre altres, RECERCAT i TDX (ja esmentats anteriorment), així com el servei d’avís d’actualització bibliogràfica i els sumaris electrònics. L’accessibilitat d’aquests canals a través de la URV.Net permet una circulació de la informació científica superant restriccions d’espai i de temps i amb informació permanentment actualitzada.



2.2.7. Rol del SB en la difusió del coneixement a les empreses (relació del SB amb òrgans de transferència de tecnologia)

Hem de destacar el fet que es facilita documentació per usos de recerca a empreses i institucions que ho sol·licitin.

A més, hi han convenis específics que la Universitat subscriu amb entitats, en els quals la Biblioteca surt mencionada, fet pel qual tenen dret a fer ús de la Biblioteca. Com exemples tenim:

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics industrials de Tarragona

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

CTTI de la FURV

Per una altra banda, existeix col.laboració amb les empreses oferint el servei de préstec interbibliotecari.



Satisfacció dels usuaris respecte dels serveis que l’SBiD presta a la recerca (préstec interbibliotecari, entre altres).

Accés als recursos electrònics de la Biblioteca per Internet a través de la URV.net.

Accés a la Biblioteca Digital i a tots els seus recursos, a través del CBUC.

Existència de préstec “in situ” entre les Universitats Catalanes.


Els mecanismes formals de relació amb el PDI es concentren en els aspectes docents.

No hi ha una política d‘adquisició de documents destinats a la recerca.

Insuficient utilització dels mecanismes de circulació d’informació científica.


Tractar de potenciar els aspectes de la recerca en els mecanismes formals de relació entre investigadors i personal de l’SBiD.

Creació d’una política d’adquisicions dirigida a les línies prioritàries de recerca.

Potenciació de l’ús dels canals de circulació de informació científica per part dels investigadors de la URV, amb especial èmfasi en el RECERCAT i el TDX.

Consolidació i millora de la xarxa URV.net amb la certificació digital.



2.3. En relació amb la biblioteca digital i l’ús de les TIC En resum:

És satisfactòria l’adequació de l’impuls (evolució) i l’orientació de la biblioteca digital?

A B C D

Molt satisfactòria

Satisfactòria

X

Poc satisfactòria

Gens satisfactòria

Indicadors: a b c d

2.3.1. Identificació i integració dels objectius de la biblioteca digital al SB X

2.3.2. Programes específics de desenvolupament de la biblioteca digital X

2.3.3. Desenvolupament de la incorporació de la “literatura grisa” interna a la biblioteca digital X

2.3.4. Informació i foment de l’ús de la biblioteca digital X

2.3.5. Disponibilitat de consulta de la biblioteca digital des de fora del SB X

2.3.6. Serveis de recerca federada dels recursos electrònics X

2.3.7. Impuls i orientació de la biblioteca digital X

2.3.8. Suport de les TIC en el desenvolupament de la biblioteca digital X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per valorar aquest apartat hem emprat les següents evidències:

Conveni amb el CBUC.

Carta de Serveis de l’SBiD.

Programa PREI (Programa de Renovació dels Equipaments Informàtics).

Normativa d’accés a la xarxa sense fils.

URV.Net (accés remot a la xarxa universitària).

Pàgina web de l’SBiD i de la URV.

Servei de préstec de portàtils.

RELEC.

RECERCAT.

Llibres electrònics disponibles a través de la URV.

Estudi d’usuaris de les revistes electròniques del CBUC (2005).

Enquesta de satisfacció d’usuaris de l’SBiD (2004).

Les evidencies aportades són suficients i adequades per a la valoració dels ítems.

Canvis significatius al darrer quinquenni

Redisseny de la plana web fomentant l’ús i l’accés a la biblioteca digital.

Creació de la xarxa wireless.

Millora de l’accés a la xarxa de la universitat a través de URV.Net.

Augment de contingut de la biblioteca digital del CBUC.

Actualització i millora de l’equipament informàtic de la URV.

Participació en projectes pilot d’ús de la biblioteca digital per la docència (TACUG).

Creació de la base de dades RELEC.

Nou servei de préstec de portàtils.


2.3.1. Identificació i integració dels objectius de la biblioteca digital al SB A la Carta de Serveis de l’SBiD s’inclou l’accés als recursos electrònics com un dels principals serveis que s’ofereix als usuaris.

En relació als recursos digitals del CBUC, hi ha dos interlocutors de la URV que s’encarreguen, bàsicament, de comunicar qualsevol problema d’accés que es detecti, de difondre les novetats i els nous productes del consorci al personal de l’SBiD i de sol·licitar demandes de millora al consorci. Aquest fet mostra l’adequada identificació i integració de la Biblioteca digital dins de l’SBiD.

Valorem aquest ítem com adequat.


2.3.2. Programes específics de desenvolupament de la biblioteca digital La Biblioteca Digital de la URV es desenvolupa, principalment, de manera consorciada, com a membres del CBUC, a través de la Biblioteca Digital de Catalunya. Hem de fer menció, a més, altres fonts com són:

Fonts finançades pel govern espanyol: FECYT (ISI Web of Knowledge).

Les subscripcions pròpies de la URV.

Les bases de dades d’elaboració pròpia: Educ@ment, ENOVIT i CUIDATGE:

o Educ@ment: base de dades d’educació que recull tots els articles referits a l’àmbit de l’educació i que no estan buidats a cap base de dades nacional.

o ENOVIT: base de dades d’enologia, viticultura i agricultura.

o CUIDATGE: base de dades d’infermeria.

A més elaborem productes propis com el RELEC, recull de recursos electrònics seleccionats per cada biblioteca i distribuïts per matèries.

En base a aquestes evidències valorem aquest ítem com adequat.

2.3.3. Desenvolupament de la incorporació de la “literatura grisa” interna a la biblioteca digital

El rol de la literatura grisa en els processos d’avaluació del PDI no està encara definit; és, per això, que el procés de desenvolupament i incorporació està pendent d’establir-se amb claredat. Malgrat això, la incorporació de la literatura grisa a la Biblioteca Digital en aquest moment es realitza principalment mitjançant la participació en el TDX (base de dades de tesis doctorals en xarxa) dins el CBUC.

Actualment s’està analitzant la integració de noves eines per fomentar la difusió de la producció científica interna de la URV.

Valorem aquest ítem com poc adequat.

2.3.4. Informació i foment de l’ús de la biblioteca digital La informació i foment de l’ús de la biblioteca digital es fa a través de les mateixes vies en què es realitza el foment de l’ús dels recursos de l’SBiD en general:

Cursos específics.

Guies i tríptics.

Pàgina web de la biblioteca: El foment de l’ús de la biblioteca digital té lloc a través d’accessos específics per a cada disciplina i la comunicació de novetats en bases de dades electròniques.

L’SBiD participa en el TACUG, projecte d’innovació docent que tracta d’integrar la biblioteca digital en les activitats docents.

Segons l’enquesta que el CBUC va fer l’any 2005, un 95% dels docents enquestats coneix la biblioteca digital i un 52,7% la utilitza de manera exclusiva o principalment.

L’enquesta de satisfacció d’usuaris de la URV ens mostra que el 60% dels docents enquestats fan ús de les bases de dades i estan satisfets amb el servei.

A pesar de les dades de baixa utilització de la biblioteca digital, considerem adequat el procés de desenvolupament i foment de l’ús d’aquesta, per la qual cosa valorem l’indicador com adequat.


2.3.5. Disponibilitat de consulta de la biblioteca digital des de fora del SB

Els recursos electrònics són accessibles des de qualsevol punt amb accés a Internet a través de URV.net.

Per això, es valora aquest indicador com molt adequat.

2.3.6. Serveis de recerca federada dels recursos electrònics Actualment està en procés d’implantació un metabuscador dins el CBUC que permetrà la recerca federada dels recursos electrònics de la Biblioteca Digital i un gestor d’enllaços, tots dos com a part del nou programari del CBUC.

Donat que el servei està en fase d’implementació, valorem aquest apartat com adequat.

2.3.7. Impuls i orientació de la biblioteca digital Com a membres del CBUC, des del moment de la seva formació, participem en les polítiques d’impuls i orientació de la Biblioteca Digital. Es realitzen des de l’SBiD diferents accions per potenciar l’ús de la Biblioteca Digital: cursos impartits fent èmfasi en la Biblioteca Digital, guies d’utilització de la Biblioteca Digital i participació en projectes d’innovació docent basats en la Biblioteca Digital (TACUG).


2.3.8. Suport de les TIC al desenvolupament de la Biblioteca Digital Les infrastructures TIC que donen suport a la Biblioteca Digital han millorat notablement durant l’últim quinquenni:

Integració de l’SBiD a les convocatòries del PREI (Programa de Renovació d’Equipament Informàtic).

Creació de xarxa wireless a les biblioteques.

Servei de préstec de portàtils a docents, investigadors i alumnes, que permet, entre altres funcions, accedir a la Biblioteca Digital.

Disseny adequat de la web per accedir a la Biblioteca Digital.

Millora de la disposició de l’accés a la Biblioteca Digital.



Integració dels objectius de la Biblioteca Digital a l’SBiD.

Desenvolupament adequat en qualitat i quantitat de la Biblioteca Digital.

Existència de serveis consorciats amb el CBUC.

Disponibilitat de consulta de la Biblioteca Digital des de fora de l’SBiD a qualsevol lloc amb accés a Internet via URV.net.

Adequació de les infrastructures TIC per l’ús i accés a la Biblioteca Digital.



Baixa incorporació de literatura grisa en la biblioteca digital.

Necessitat de reforçar l’impuls i l’orientació de la Biblioteca Digital amb caràcter estratègic.

Nivell d’utilització de la Biblioteca digital millorable, amb especial èmfasi en la docència.


Adherir-se al RECERCAT per potenciar la incorporació de literatura grisa a la Biblioteca Digital per facilitar la seva difusió, tant interna com externa.

Definició del caràcter estratègic de la Biblioteca Digital dins de l’SBiD.

Accions de foment de l’ús de la Biblioteca Digital en els àmbits docents i de la recerca.



2.4. En relació amb la cooperació i la innovació En resum:

És satisfactòria l’adequació de la política de cooperació i innovació del SB?

A B C D

Molt satisfactòria

Satisfactòria

X

Poc satisfactòria

Gens satisfactòria

indicadors: a b c d

2.4.1. Cooperació i innovació dins la universitat X

2.4.2. Cooperació i innovació en el marc de projectes relacionats amb l’Espai europeu d’educació superior X

2.4.3. Valor afegit de la cooperació i la innovació X

2.4.4. Participació del SB en activitats i projectes de cooperació i innovació X

2.4.5. Difusió de les activitats de cooperació i innovació X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat de la evidencia aportada

Per valorar aquest apartat hem emprat les següents evidències:

Plana web de l’SBiD.

Memòria de l’SBiD (2003, 2004 i 2005).

Plan Estratégico de REBIUN 2003-2006.

Projecte TACUG.

Base de dades RELEC (Recursos ELECtrònics seleccionats per l’SBiD).

Consultes fetes als Caps de les Biblioteques de centre/campus relacionades amb alguns ítems que hem valorat.

Considerem que les evidències emprades són adequades per poder valorar aquest apartat i de qualitat.


Integració de l’SBiD en projectes de cooperació i innovació docents.

Augment de la participació de l’SBiD en fòrums de cooperació i innovació com el REBIUN.

Organització d’accions específiques de difusió de la cooperació i la innovació com el Workshop de TACUG.

Foment de la cultura innovadora dins de l’SBiD.


2.4.1. Cooperació i innovació dins la universitat Existeixen col·laboracions puntuals entre l’SBiD i altres serveis com ara el Servei de Recursos Educatius i el Servei de Recursos Informàtics i TIC. Fruit d’aquestes col·laboracions esporàdiques es produeixen millores e innovacions com ara la xarxa sense fils i la integració de biblioteques al campus virtual per mitjà de MOODLE.

En aquest punt fem referència a l’apartat 2.4.4 per veure el llistat de col·laboracions. Malgrat que existeix un nivell de cooperació acceptable, considerem que podria ser millorat amb el recolzament de la Universitat, aprofitant i optimitzant tant recursos materials com organitzatius.

Per aquest motiu valorem aquest ítem com poc adequat.

2.4.2. Cooperació i innovació en el marc de projectes relacionats amb l’Espai europeu d’educació superior

Dins el marc de projectes relacionats amb l’EEES tenim:

TACUG: Projecte pilot que emmarca activitats relacionades amb els crèdits europeus, on l’SBiD participa activament.


La biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques participa en el Grup d’Innovació Docent de la mateixa Facultat, que té com a objectiu proposar i coordinar un conjunt d’activitats orientades a la promoció de la innovació docent; l’experimentació i la millora de processos i estratègies d’aprenentatge; l’avaluació i l’ús de les TICs com a eina docent i discent i la difusió de la qualitat docent i la transferència de la recerca en la docència.

Tenint en compte la bona predisposició per part de l’SBiD per col·laborar en aquest tipus de projectes, valorem aquest apartat com adequat.

2.4.3. Valor afegit de la cooperació i la innovació Evidentment, tota col·laboració de l’SBiD en projectes d’innovació han donat un valor afegit al propi servei. Projectes com el TACUG faciliten la detecció de necessitats, s’intercanvia informació, milloren el servei, la col·laboració i la formació conjunta.

Per un altre costat, la col·laboració amb el CBUC ha permès incrementar de manera exponencial el fons de la Biblioteca Digital. Així mateix, la col·laboració amb REBIUN, i la implicació del Ministeri de Ciència i Tecnologia a través de la FECYT, ens ha donat accés a un recurs tan importat com és l’ISI Web of Knowledge.

El Comitè valora aquest ítem com adequat. 2.4.4. Participació del SB en activitats i projectes de cooperació i innovació La participació de l’SBiD en activitats de cooperació i innovació es materialitza en diversos projectes i col·laboracions:

TACUG: existeix cooperació entre l’SBiD, el personal docent, el Servei de Recursos Educatius, el Servei de Recursos Lingüístics i l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació).

Cooperació amb el CBUC en el canvi del seu sistema de gestió bibliotecària.

Com a membres del CBUC, l’SBiD participa en el seu catàleg col·lectiu.

Com a membres de REBIUN, l’SBiD participa en el seu catàleg col·lectiu.

Col·laboració amb el Servei de Recursos Informàtics i TIC en l’elaboració de RELEC (Recursos ELECtrònics seleccionats per l’SBiD).

Projecte del bibliotecari virtual: encara es troba en una fase embrionària. Es tracta de donar resposta ràpida via Internet a qualsevol de les preguntes que plantegi un usuari a l’SBiD.

Préstec de portàtils: els usuaris poden demanar en préstec ordinadors portàtils per treballar dins de la Bibliloteca.

Implantació de la xarxa wireless: permet la connexió a Internet mitjançant la connexió sense fils.

L’SBiD participa -tal com figura en la pàgina web de l’SBiD- en diversos projectes de cooperació (http://www.urv.net/biblioteca/informacio_general/cooperacio.html) i en diversos projectes d’innovació (http://www.urv.net/biblioteca/informacio_general/innovacio.html).



2.4.5. Difusió de les activitats de cooperació i innovació L’SBiD ha donat a conèixer la col·laboració en projectes d’innovació mitjançant comunicacions/pòsters a diferents congressos o jornades:

IV Workshop REBIUN

Workshop TACUG

Diverses edicions de les Jornadas Españolas de Documentación, organitzades per Fesabid

Diverses edicions de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.

A més s’ha fet difusió d’alguns d’aquests projectes dins de les Biblioteques amb tríptics, cartells, correus electrònics i també a través de la pàgina web de l’SBiD.



Existència de projectes d’innovació docent basats en l‘EEES liderats per l’SBiD (TACUG).

Col·laboració amb REBIUN.


Col·laboració millorable amb altres serveis de la Universitat per al foment de la innovació.

Cultura de la innovació no suficientment arrelada dins de l’SBiD.

Manca de participació en projectes d’innovació d’àmbit europeu-internacional.


Establir estratègies per millorar la col·laboració amb altres serveis de la URV.

Potenciació i consolidació dels projectes d’innovació liderats per l’SBiD.

Potenciació de la participació en projectes d’innovació d’àmbit europeu-internacional.



3. Organització, gestió i processos

3.1. Organització del SB En resum:

L’organització del SB és adequada als objectius definits?

A B C D

Molt adequada

X

Adequada

Poc adequada

Gens adequada

Indicadors: a b c d

3.1.1. Claredat i equilibri respecte a unitats i serveis de l’organigrama del SB X

3.1.2. Grau de coneixement de l’organigrama del SB per part del personal del mateix SB X

3.1.3. Definició del responsable de cada unitat (biblioteca, servei) X

3.1.4. Definició de responsables per als processos clau del SB X

3.1.5. Nivell de flexibilitat o d’adaptabilitat de l’organització i el seu personal X

3.1.6. Nivell d’autonomia de les unitats per realitzar les seves funcions amb eficàcia X

3.1.7. Mecanismes i grups per examinar els processos i els plans de millora X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per valorar aquest apartat hem utilitzat les evidències que es relacionen a continuació:

Organigrama de l’SBiD

Catàleg de llocs de treball de la URV

Fitxes de lloc de treball de l’SBiD

Llista del personal i llocs de treball que ocupa

Grups de treball interns de l’SBiD

Grups de treball externs (participants en el CBUC, REBIUN, ...)

Considerem que les evidències emprades són adequades i de qualitat per poder valorar aquest apartat.


Augment de personal específic per atendre les biblioteques durant els caps de setmana.

Creació de la biblioteca de campus, que ha integrat les biblioteques de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química i la biblioteca de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia en una primera fase (novembre de 2003) i les biblioteques de la Facultat d’Enologia i de la Facultat de Química en la segona i definitiva (novembre de 2004).

Creació de la plaça de coordinador de la Biblioteca del Campus Sescelades.

Creació de caps d’àrea a la Biblioteca del Campus Sescelades (primera biblioteca de campus de la URV)

Augment del nombre de personal tècnic a les biblioteques de centre.


3.1.1. Claredat i equilibri respecte a unitats i serveis de l’organigrama del SB L’organigrama, que apareix al Catàleg de Llocs de Treball de la URV, és clar pel que fa a la facilitat d’interpretació del mateix, doncs respon a una lògica habitual en els organigrames de les institucions. Dins del Catàleg de llocs de treball, l’organigrama hi apareix sencer i també desglossat, per a facilitar-ne un visionat parcial. Així, per exemple, es descriu l’organigrama de la biblioteca de campus, de les biblioteques de centre, etc.

Per un altre costat, està equilibrat respecte a la distribució específica: biblioteca de campus, biblioteques de centre, els tres serveis tècnics actualment existents i el Centre de Documentació Europea.

Dins de l’organigrama no apareix el personal informàtic, que dóna servei a l’SBiD, perquè depèn del Servei de Recursos Informàtics i TIC.

Es valora l’indicador com a molt adequat.


3.1.2. Grau de coneixement de l’organigrama per part del personal del SB

El personal de l’SBiD coneix perfectament l’organigrama. A més, es troba disponible al BSCW, l’espai de treball compartit que ja hem esmentat anteriorment.

L’indicador es valora com a molt adequat.

3.1.3. Definició dels responsables de cada unitat Les fitxes del lloc de treball defineixen les tasques i funcions dels responsables: cap del Servei, coordinador de la biblioteca de campus, cap de la Secció d’Adquisicions, cap de la Secció de Préstec Interbibliotecari i Obtenció de Documents, cap de la Secció de Catalogació, caps d’Àrea de la biblioteca de campus, caps de les biblioteques de centre i responsable del Centre de Documentació Europea, respectivament.


3.1.4. Definició dels responsables per als processos claus del SB Els processos que estan definits, que no són tots, tenen assignats els respectius responsables, i les obligacions implícites. Els documents pertinents es troben al BCSW. L’indicador es valora com poc adequat perquè queda feina per fer, perquè no tots els processos estan correctament documentats ni tenen definit el seu responsable.

3.1.5. Nivell de flexibilitat o d’adaptació de l’organització i el seu personal L’organització de l’SBiD ha demostrat adaptació, flexibilitat i capacitat de resposta, tant pel que fa a canvis de funcions com per respondre a nous llocs de treball. El personal també té capacitat d’adaptació als canvis.

Es valora l’indicador com a molt adequat.

3.1.6. Nivell d’autonomia de les unitats per a realitzar les seves funcions amb eficàcia

Les Biblioteques de Centre, de Campus, els Serveis Tècnics i el Centre de Documentació Europea tenen total capacitat de decisió i autonomia per a l’acompliment dels seus objectius, dintre del marc dels objectius de l’SBiD.

Es valora l’indicador com a adequat.

3.1.7. Mecanismes i grups per examinar els processos i els plans de millora Els mecanismes per examinar els plans de millora es poden consultar a l’Informe seguiment del Pla de Millora revisat (PdMr) i al mateix PdMr, que conté un apartat dedicat exclusivament a la millora de la gestió i un altre per la millora de la comunicació. La composició dels grups de treball i millora es pot consultar al BSCW, on també es documenten el seguiment dels acords i el compliment dels objectius de l’SBiD.

L’indicador es valora com adequat.



L’organització de l’SBiD està documentada, és escaient i operativa.

Flexibilitat i adaptabilitat de l’organització i del personal.

Autonomia de les unitats per realitzar les seves funcions amb eficàcia.


Els responsables d’alguns processos no estan definits.


Definir els responsables de tots els processos de l’SBiD.

Adaptar l’organització de l’SBiD al procés de transformació de la biblioteca en CRAI amb noves figures laborals, nous perfils laborals i canvis en l’organigrama actual.



3.2. Processos del SB En resum:

Són adequats els processos del SB?

A B C D

Molt adequats

Adequats

Poc adequats

X

Gens adequats

Indicadors: a b c d

3.2.1. Identificació dels principals processos que componen les activitats del SB X

3.2.2. Documentació i normalització dels principals processos que componen les activitats del SB X

3.2.3. Coneixement dels principals processos per part de tot el personal del SB X

3.2.4. Definició d’indicadors d’eficàcia i d’eficiència de cada procés X

3.2.5. Nivell d’ús dels indicadors d’eficàcia i d’eficiència en els processos de presa de decisions X

3.2.6. Capacitat de la gestió de processos d’integrar les demandes dels usuaris X

3.2.7. Existència d’un responsable clarament definit per a cada procés o conjunt de processos X

3.2.8. Identificació, gràcies a la gestió de processos, dels tipus d’usuaris i de les matèries consultades i les no consultades per àmbits temàtics X

3.2.9. Anàlisi pel professorat i els responsables acadèmics de la informació sobre les matèries consultades i les no consultades X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències disponibles per a l’avaluació d’aquest apartat han estat:

Protocols (procediments i instruccions de treball) generals i específics de cada secció.

BSCW, espai de treball col·laboratiu, que permet posar a l’abast de tot el personal la documentació disponible sobre els processos de l’SBiD. El BSCW conté un apartat anomenat ROM (Recuperació Objectiva de la Memòria), que permet recuperar els protocols de l’SBiD.

Nostranet de la biblioteca de Campus (espai web de treball intern de la Biblioteca del Campus Sescelades).

Espais web d’ús intern de les biblioteques de centre.

Els documents existents són adequats i de qualitat per valorar els processos de l’SBiD.


S’han definit alguns dels principals processos de l’SBiD.

S’ha decidit emprar el BSCW com a eina intranet que permet la recuperació dels processos i protocols d’actuació de l’SBiD.


L’organització actual del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV respon més a un model clàssic de gestió, basat en funcions, seccions i unitats, que no pas a un model de gestió per processos. Tot i això, en els darrers anys, s’han anat elaborant alguns protocols de funcionament, que recullen des d’instruccions de treball molt concretes i senzilles (atenció telefònica, manteniment de l’ordre de la col·lecció), fins a procediments de major abast (préstec interbibliotecari, préstec d’ordinadors portàtils). Aquests protocols s’han anat definint en funció de les necessitats, amb l’objectiu de recollir per escrit el funcionament del servei per tal de millorar l’organització de les tasques, normalitzar la manera de treballar i garantir la correcta transmissió de la informació entre el personal de l’SBiD. La tasca principal se centrarà a partir d’ara en generalitzar aquesta forma de treballar a tots els processos de l’SBiD.

De tota manera, la millora de l’organització és un dels principals objectius del nou equip de govern de la URV i, en aquest sentit, la documentació dels processos és una tasca pendent a la major part de la universitat, que ha de rebre en aquest període de govern un impuls significatiu. L’SBiD ha d’aprofitar aquesta circumstància per millorar significativament en aquest àmbit.

Així, degut a que no es pot parlar de gestió per processos en l’SBiD en sentit estricte, les respostes als indicadors d’aquest apartat s’han adaptat a la situació actual de l’organització de l’SBiD.

3.2.1. Identificació dels principals processos que componen les activitats del SB Els processos més importants de les tasques que es fan en el sí de l’SBiD estan identificats.


Aquest indicador es valora com a molt adequat. 3.2.2. Documentació i normalització dels principals processos que componen les

activitats del SB Alguns dels principals processos que es porten a terme a l’SBiD estan documentats, sobretot els de Serveis Tècnics. Resta però, encara, una part significativa dels processos per documentar o per completar la documentació, com els processos específics d’algunes de les biblioteques de centre, o alguns processos comuns que s’han de portar a terme de forma transversal.

Per això, es valora aquest indicador com a poc adequat.

3.2.3. Coneixement dels principals processos per part de tot el personal del SB Encara que no tots els processos estan documentats, el personal coneix els més significatius.

L’indicador es valora com a adequat.

3.2.4. Definició d’indicadors d’eficàcia i eficiència de cada procés L’SBiD té definits indicadors generals de funcionament i activitat del servei, sobretot degut als processos de recollida d’informació per a REBIUN, per a l’avaluació de la qualitat d’AQU Catalunya i per al certificat de qualitat ANECA.

De totes maneres, no té encara definits els indicadors d’eficàcia i eficiència per a tots els processos, excepte en el cas de la Secció de Préstec Interbibliotecari i Obtenció de Documents. Actualment es treballa per definir els indicadors de la resta dels processos.

Aquest indicador es valora com a poc adequat.

3.2.5. Nivell d’ús dels indicadors d’eficàcia i eficiència en els processos de presa de decisions

Exceptuant el servei de Préstec Interbibliotecari, no es disposa d’indicadors per a la presa de decisions.

La valoració de l’indicador és, doncs, gens adequat.

3.2.6. Capacitat de la gestió de processos d’integrar les demandes dels usuaris Com s’ha exposat anteriorment en aquest mateix apartat, l’SBiD no es gestiona per processos (es gestiona sobretot per objectius i accions), però sí que compta amb diferents eines per integrar les demandes dels usuaris en els seus processos: la bústia de suggeriments, les Comissions d’usuaris i les enquestes de satisfacció d’usuaris.

És per això que aquest indicador es valora com a molt adequat.

3.2.7. Existència d’un responsable clarament definit per a cada procés o conjunt de processos

Aquells processos que estan clarament establerts i documentats, en major o menor mesura, tenen definit el seu responsable. Aquesta situació es dóna bàsicament en els processos de Serveis Tècnics, on el procés coincideix pràcticament amb la secció (Catalogació, Adquisicions, Préstec Interbibliotecari).


També hi ha responsable clarament definit en els principals processos específics de les biblioteques de centre o de campus. En aquest cas el responsable és el Cap de Biblioteca.

Per a la resta de processos comuns i específics, cal fer encara un esforç per definir les responsabilitats i documentar adequadament els processos.

Per tant, es valora aquest indicador com poc adequat.

3.2.8. Identificació, gràcies a la gestió de processos, dels tipus d’usuaris i de les matèries consultades i les no consultades en àmbits temàtics

Tot i que el servei no es gestiona per processos, el programa de gestió de l’SBiD sí que permet identificar les matèries consultades i les no consultades per àmbits temàtics. Ara per ara, no és possible creuar dades entre tipologia d’usuari i les matèries consultades i no consultades per àmbits, tot i que sí que hi ha una identificació clara dels tipus d’usuaris de l’SBiD amb caràcter general, la qual cosa permet oferir serveis específics.

És per això que aquest indicador es valora com a adequat.

3.2.9. Anàlisi pel professor i els responsables acadèmics de la informació sobre les matèries consultades i les no consultades

L’anàlisi sobre les matèries consultades i les no consultades es pot fer sobre la informació electrònica i el préstec, i no sobre la consulta en sala. Aquestes dades, però, no acostumen a ser sol·licitades ni utilitzades pels responsables acadèmics.

Per això, aquest indicador es valora com a poc adequat.


Els principals processos de l’SBiD estan identificats i són coneguts per tot el personal.

Els processos de l’SBiD són adaptables i van recollint les necessitats, els suggeriments i les peticions dels usuaris.


La tasca de documentació dels processos està tot just iniciada.

No es disposa d’indicadors d’eficàcia i eficiència, tot i que s’hi està treballant.

Direcció de les possibles propostes de millora o canvi

Elaborar el mapa de processos de l’SBiD orientat a un CRAI.

Documentar adequadament els processos de l’SBiD.

Definir i aplicar indicadors d’eficàcia i eficiència per als principals processos de l’SBiD.


Utilitzar els indicadors d’eficàcia i eficiència en els processos de presa de decisions enfocats a la millora de l’SBiD.



3.3. Gestió de la participació i la comunicació En resum:

És adequada la gestió de la participació i la comunicació del SB?

A B C D

Molt adequada

X

Adequada

Poc adequada

Gens adequada

Indicadors: a b c d

3.3.1. Adequació de l’estructura i les funcions de la Comissió de Biblioteca de la universitat X

3.3.2. Adequació de l’estructura i les funcions de les comissions de biblioteca dels centres, campus o àrees X

3.3.3. Participació dinàmica del col·lectiu de professorat a la Comissió de Biblioteca de la universitat X

3.3.4. Participació dinàmica del col·lectiu d’estudiants a la Comissió de Biblioteca de la universitat X

3.3.5. Valoració dels resultats (eficàcia) de la Comissió de Biblioteca X

3.3.6. Mecanismes del SB per comunicar-se amb la comunitat universitària de manera estable i genèrica X

3.3.7. Mecanismes del SB per comunicar-se amb grups específics de la comunitat universitària X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències consultades en aquest apartat es relacionen a continuació:

Pàgina web de l’SBiD.

Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació (en concret, Títol III. Organització) (2006).

Actes de les comissions d’usuaris de l’SBiD.

Actes de les comissions d’usuaris de les biblioteques de centre o de campus.

Carta de serveis de l’SBiD (2006).

Elements de publicitat de l’SBiD (cartells, fulletons, comunicacions, etc.).


Notícies sobre l’SBiD a la pàgina principal de la URV.

Nostranet (espai web de treball intern de la Biblioteca del Campus Sescelades).

BSCW (espai col·laboratiu de l’SBiD).

Projecte TACUG.

Diari digital i butlletins de la URV.

El CAI considera que les evidències aportades són suficients i de qualitat per valorar la gestió de la participació i la comunicació.


S’ha revisat la pàgina web de l’SBiD: contingut de la informació, distribució d’aquesta, adequació a la web de la URV, etc.

S’han modificat les composicions de les comissions, atenent a les necessitats dels usuaris, i també s’ha creat una nova comissió, la de la biblioteca de campus. La denominació de la comissió de biblioteca, tal com es definia en l’anterior Reglament, ha passat a ser la de Comissió d’usuaris, segons el Reglament vigent.

S’ha elaborat la carta de serveis com a compromís de qualitat.

S’ha fet una enquesta de satisfacció d’usuaris i s’està preparant la següent.

S’han anat seguint els objectius del Pla de Millora revisat.

S’ha posat en marxa Nostranet com a espai web per a la comunicació interna entre el personal de la biblioteca del campus de Sescelades.

S’ha utilitzat l’eina cooperativa BSCW com a intranet del personal de l’SBiD, per tal de conservar la documentació històrica del Servei.



3.3.1. Adequació de l’estructura i les funcions de la comissió de biblioteca de la universitat

Tots els col·lectius de la comunitat universitària estan representats a les Comissions d’Usuaris. Les funcions, explicitades al Reglament de l’SBiD, són molt adequades.

Per tant aquest indicador és considera com a molt adequat. 3.3.2. Adequació de l’estructura i les funcions de les comissions de biblioteca,

dels centres, campus o àrees Les comissions contemplades al Reglament (Comissió d’usuaris de l’SBiD, comissió d’usuaris de la biblioteca de campus, comissió d’usuaris de la biblioteca de centre) són pertinents pel què fa a l’estructura participativa i pel que fa a les funcions que tenen descrites i acompleixen (decisions polítiques, pressupostàries, de funcionament, de comunicació, etc.), segons els objectius que li marca el Reglament.

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat. 3.3.3. Participació dinàmica del col·lectiu del professorat a la comissió de

biblioteca de la universitat Les actes de les distintes comissions que afecten a l’SBiD demostren la participació activa dels professors.

Per tant, aquest indicador es valora com a molt adequat. 3.3.4. Participació dinàmica del col·lectiu d’estudiants a la comissió de biblioteca

de la universitat La representació dels alumnes prevista al Reglament és adequada, encara que no assisteixen tant com seria desitjable.

Per això, aquest indicador es valora com a poc adequat. 3.3.5. Valoració dels resultats (eficàcia) de la comissió de biblioteca

Es fa un seguiment de les decisions organitzatives i polítiques, així com de les econòmiques, acordades en el sí de les distintes comissions, segons quina sigui la seva capacitat de decisió. Aquests acords es poden consultar a les actes de les comissions.

Per tant, es valora l’indicador com a molt adequat. 3.3.6. Mecanismes del SB per comunicar-se amb la comunitat universitària de

manera estable i genèrica A banda de les comunicacions de la pàgina web, l’SBiD comunica regularment a tota la comunitat universitària les novetats o assumptes d’interès mitjançant el correu electrònic. L’SBiD publica notícies al diari digital i als butlletins de la URV.

També es contempla, a petició dels professors, informació periòdica personalitzada.

Per tant, aquest indicador es considera com a molt adequat.


3.3.7. Mecanismes del SB per comunicar-se amb grups específics de la comunitat universitària

La comunicació amb grups específics de la comunitat universitària s’efectua mitjançant el correu electrònic, amb llistes específiques per a cada grup, que permeten una comunicació selectiva de la informació, tant per categories (alumnat, professorat...) com per àmbits disciplinars (d’una determinada facultat, campus, àrea de coneixement...).

Es considera aquest indicador com a molt adequat.


La representació de tots els col·lectius de la comunitat universitària en les Comissions d’Usuaris.

L’execució per part de l’SBiD de tots els acords presos per les Comissions d’Usuaris.


• Baixa participació dels estudiants en les Comissions d’Usuaris.

• Encara que hi ha diversos canals de comunicació establerts, aquests no asseguren el feedback per part de l’usuari.


• Fer una difusió selectiva (només als alumnes) per promoure la participació a les comissions i per aconseguir que els estudiants les vegin com un dels canals de participació activa en les decisions de l’SBiD.

• Explotar altres mecanismes de comunicació (a més a més de les enquestes, bústia de suggeriments, etc. ) per obtenir més feedback dels usuaris.

• Implementar la figura del bibliotecari virtual per tal que l’alumne tingui una altra eina de comunicació immediata i pugui consultar qualsevol dubte durant els horaris d’obertura de les biblioteques.



4. L’assegurament de la qualitat

4.1. Estructura i organització En resum:

Són adequades l’estructura i l’organització dels mecanismes d’assegurament de la qualitat del SB?

A B C D

Molt adequades

Adequades

X

Poc adequades

Gens adequades

Indicadors: a b c d

4.1.1. Existència de mecanismes estables i formals d’assegurament de la qualitat X

4.1.2. Representació dels diferents agents implicats de la comunitat universitària X

4.1.3. Organigrama de responsabilitats X

4.1.4. Estructura i organització d’acord amb les necessitats de millora del SB X

4.1.5. Criteris i procediments establerts per a la revisió dels mateixos mecanismes X

4.1.6. Resultats de les experiències d’aplicació dels criteris i procediments de revisió X

4.1.7. Fonts i documentació que n’avalen el funcionament X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències consultades són les següents:

Pla Estratègic de Qualitat de la URV.

Memòria de la Qualitat de la URV: 1996-2006.

Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat: 1998-2006.

Carta de serveis de l’SBiD (2006).

Documentació que acompanya al Certificado de calidad de servicios bibliotecarios (ANECA).

Pla de Millora:

o Pla de Millora (2002).

o Pla de Millora revisat (2003-2006).

o Informe Intern de Seguiment del Pla de MIllora de l’SBiD (2004-2005).

o Valoració dels Objectius del Pla de Millora (2005).

o Presentacions dels Objectius del Pla de Millora 2004, 2005 i 2006.

Actes de la Comissió d’Usuaris de l’SBiD.

Actes de les comissions d’usuaris de les biblioteques de centre de l’SBiD.

Enquesta de satisfacció dels usuaris i la seva valoració (2004).

Gestió de la bústia de suggeriments.

Informació sobre les reclamacions dels usuaris.

Document sobre els mecanismes per conèixer el grau d’ús i de satisfacció respecte a la biblioteca.

Acords de la Comissió Tècnica de l’SBiD.

Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris (1999-2001):

o Informe intern del CAI del procés d’avaluació de l’SBiD (1999).

o Informe extern del CAE del procés d’avaluació de l’SBiD (2000).

o Informe final del procés d’avaluació de l’SBiD (2001).

El CAI considera que aquestes evidències el permetran emetre un judici objectiu i de qualitat.


Acabar el primer procés d’avaluació de l’SBiD, que va donar una visió exacta del Servei i de la seva qualitat en aquell moment. Arrel d’aquest procés s’elabora un Pla de Millora (2002), que es revisa l’any 2003. Fruit d’aquesta revisió es redacta el Pla de Millora revisat –vigent fins l’any 2006- del qual se’n desprenen els objectius anuals que es formalitzen en un document.

L’any 2005 es va aconseguir el Certificat de Qualitat dels Serveis de Biblioteca atorgat per l’Aneca.



4.1.1 Existència de mecanismes estables i formals d’assegurament de la qualitat El principal mecanisme d’assegurament de la qualitat de l’SBiD és el seu pla de millora en el que s’estableixen uns objectius anuals, així com un conjunt d’accions a portar a terme.

D’altra banda, i derivats dels acords de la Comissió d’usuaris de l’SBiD, poden establir-se d’altres objectius que complementen els mencionats anteriorment.

Un altre mecanisme són els grups de treball intern i/o millora de l’SBiD que vetllen per l’assegurament i la millora de la qualitat en les accions derivades dels objectius del PdMr.

La Comissió Tècnica de l’SBiD es pot considerar també un mecanisme d’assegurament de la qualitat, en tant que recull i fa un seguiment dels acords que es prenen a les seves reunions.

Un altre mecanisme d’assegurament de la qualitat és l’Avaluació dels Serveis Bibliotecaris que duu a terme periòdicament l’AQU. En aquest cas, l’SBiD està sent avaluat per segona vegada.

El CAI valora aquest indicador com a adequat, ja que malgrat que l’SBiD té mecanismes d’assegurament de la qualitat suficients creiem que seria necessari un pla estratègic o una altra eina similar.

4.1.2 Representació dels diferents agents implicats de la comunitat universitària Els agents implicats en l’assegurament de la qualitat són els membres de les Comissions d’usuaris de l’SBiD, de les Comissions d’usuaris de les biblioteques de centre o de campus, el personal i els responsables polítics de l’SBiD.

A més, durant la visita externa del CAE en l’anterior procés d’avaluació de l’SBiD, la participació dels diferents agents de la comunitat universitària -representats en el CAI i en les diferents comissions que es varen reunir amb el CAE- va ser molt activa.

Per tant, el CAI valora aquest indicador únicament com a adequat.

4.1.3 Organigrama de responsabilitats Tal com ja hem esmentat, el Catàleg de llocs de treball i les fitxes específiques de l’SBiD recullen els responsables de les tasques i les funcions de cada lloc de treball del Servei.

El CAI creu que hauria d’existir un mapa de processos en el que apareguessin clarament definit els responsables de cadascun d’ells, inclosos els processos d’assegurament de la qualitat. De fet la URV preveu en breu, com ja hem dit anteriorment, iniciar la revisió i la documentació dels seus processos.

El CAI valora aquest indicador com a poc adequat.

4.1.4 Estructura i organització d’acord amb les necessitats de millora del SB Des de l’any 2002 es realitza un seguiment dels acords presos per la Comissió Tècnica de l’SBiD i un seguiment dels objectius generals anuals derivats del Pla de Millora.

El CAI creu necessària la creació d’una unitat de qualitat dins l’SBiD que asseguri la qualitat de tots els processos que es duen a terme.


Així, el CAI considera aquest ítem com a poc adequat. 4.1.5 Criteris i procediments establerts per a la revisió dels mateixos

mecanismes 4.1.6 Resultats de les experiències d’aplicació dels criteris i procediments de

revisió Els mecanismes actuals tenen una revisió organitzada a nivell formal. Així, els objectius del Pla de Millora es revisen anualment i es genera un nou document amb els nous reptes a assolir. També es revisen els objectius que emanen dels acords de les Comissió d’Usuaris de l’SBiD, i la cap de servei -juntament amb el responsable polític de l’SBiD- en fan el seguiment.

Una altra revisió és la que es fa amb el seguiment de les activitats dels Grups de millora específics del Servei, els quals presenten informes a la Comissió Tècnica. Els acords de la Comissió Tècnica també es revisen i queden reflectits en un document que els recull.

El CAI valora aquests indicadors com a adequats.

4.1.7 Fonts i documentació que n’avalen el funcionament Les fonts i documentació que avalen aquest funcionament són les recollides en l’apartat de les evidències que, com ja s’ha dit, són de qualitat. El CAI valora com a molt adequat aquest indicador.


Existència del Pla de Millora i del Pla de Millora revisat.

Establiment d’uns objectius anuals derivats del Pla de Millora i dels acords presos per la Comissió d’Usuaris de l’SBiD.

Existència d’una Comissió Tècnica i de Grups de millora/treball que vetllen per l’assegurament i la millora de la qualitat.


Manca un mapa de processos de l’SBiD.

Manca participació d’alguns agents de la comunitat universitària representats en la Comissió d’Usuaris de l’SBiD.

Manca una unitat de qualitat de l’SBiD.


Elaboració d’un mapa de processos.

Elaboració d’un nou pla estratègic, específic de l’SBiD, donat que l’actual expira el 31 de desembre de 2006, que permeti orientar l’actuació de l’SBiD en els propers anys.


Creació d’una unitat de qualitat de l’SBiD.

Buscar formes alternatives per incentivar la participació de tots els agents de la comunitat universitària.



4.2. Mecanismes de seguiment (plans de millora) En resum:

És satisfactori el nivell d’adequació dels mecanismes per fer el seguiment dels plans de millora resultants dels processos d’avaluació del SB?

A B C D

Molt satisfactori

X

Satisfactori

Poc satisfactori

Gens satisfactori

Indicadors: a b c d

4.2.1. Establiment de plans de millora X

4.2.2. Mecanismes d’assegurament de la qualitat del contingut i el disseny dels plans de millora X

4.2.3. Mecanismes de seguiment del desenvolupament dels plans de millora X

4.2.4. Mecanismes per a l’obtenció i la valoració dels resultats dels plans de millora X

4.2.5. Implicació del SB en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels plans de millora X

4.2.6. Implicació dels altres agents de la comunitat universitària en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels plans de millora X

4.2.7. Fonts i documentació X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències aportades són les que figuren a continuació:

Memòria de Qualitat de la URV (1996-2006).

Normativa d’aplicació i seguiment dels resultats dels processos d’avaluació d’ensenyaments i serveis de la URV (2000).

Pla de Millora:

o Pla de Millora (2002).

o Pla de Millora revisat (2003-2006).

o Informe Intern de Seguiment del Pla de Millora de l’SBiD (2004).

o Valoració dels Objectius del Pla de Millora de l’any 2005.

o Presentacions dels Objectius del Pla de Millora 2004, 2005 i 2006

Actes de la Comissió d’Usuaris de l’SBiD.

El CAI considera que aquestes evidències el permetran emetre un judici objectiu i de qualitat.


El canvi més important que es pot constatar és l’elaboració, posterior revisió i seguiment del Pla de Millora. Cal fer esment que els objectius del pla de millora s’incorporen als objectius anuals del Servei.


4.2.1. Establiment dels plans de millora Tal com es diu en la Memòria de Qualitat de la URV, pàg. 69:

Com a continuació del procés d’avaluació de la qualitat del Servei de Biblioteca i Documentació es va redactar el Pla de Millora del Servei de Biblioteca que es va aprovar el març de 2002. La voluntat d’aquest pla era la de precisar les accions que havien de conduir a superar els punts febles detectats en el procés d’avaluació, alhora que mantenir i augmentar els punts forts, esperonar la millora de la qualitat i donar resposta adequada a l’evolució de les necessitats dels usuaris i la institució.

Per tant, el CAI valora aquest indicador com a molt adequat. 4.2.2. Mecanismes d’assegurament de la qualitat del contingut i el disseny dels

plans de millora El Pla de Millora inicial es va revisar posteriorment l’any 2003, per tal d’adaptar-lo millor als canvis i reptes que les biblioteques i les universitats havien d’assumir, i es va materialitzar en el document anomenat Pla de Millora revisat. La pròpia revisió del Pla de Millora assegura la qualitat del contingut i del seu nou disseny.

Tant el pla de millora inicial com el revisat s’han elaborat d’acord al procediment institucional d’elaboració i seguiment de plans de millora, que garanteix la qualitat del


contingut i del procés, i que està recollit a la Normativa d’aplicació i seguiment dels resultats dels processos d’avaluació d’ensenyaments i serveis (URV, 2000). Aquest procediment ha estat revisat durant l’any 2005.

Ambdós plans de millora han estat revisats tècnicament pel Gabinet Tècnic del Rectorat i aprovats per la Comissió d’Usuaris de l’SBiD i el Consell de Govern.


4.2.3. Mecanismes de seguiment del desenvolupament dels plans de millora El seguiment de l’aplicació és una tasca continuada. Té dos primers responsables, la cap de Servei de l’SBiD i el seu responsable polític, establerts en l’Informe esmentat. Es compta amb la feina directa d’una cap de secció i de la pròpia cap de Servei, amb l’assessorament de la Unitat de Qualitat i Planificació del ja esmentat Gabinet Tècnic del Rectorat; també hi participen els caps de biblioteca i secció de l’SBiD, i la resta del personal.

El juny de 2004 es va elaborar un Informe Intern de seguiment per un grup de treball, a través de l’adaptació de la Guia de Seguiment del pla de millora: projecte pilot, d’AQU Catalunya, pensada per a l’avaluació del seguiment dels plans de millora de titulacions i departaments.

Aquest indicador es valora com a molt adequat.

4.2.4. Mecanismes per a l’obtenció i la valoració dels resultats dels plans de millora

L’avaluació es porta a terme per part del Grup de Millora de l’SBiD i la cap del mateix que realitzen un informe on s’analitzen els objectius assolits de l’any anterior i es proposen els objectius de l’any següent. Tot plegat es materialitza en un document que presenta la cap de Servei a la Comissió d’Usuaris de l’SBiD i, posteriorment, a tot el personal de l’SBiD.

L’any 2004 es va fer l’Informe Intern de Seguiment del Pla de Millora, on es va incloure un apartat d’anàlisi en el que es van valorar els resultats del Pla de Millora. Caldria subratllar la necessitat de realitzar aquesta valoració de manera periòdica.

Aquest indicador es considera com adequat. 4.2.5. Implicació del SB en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels

plans de millora L’elaboració del Pla de Millora, en una primera fase, va ser liderada per la cap del Servei, comptant amb la participació i col·laboració dels bibliotecaris, i amb la supervisió del vicerector responsable. En una segona fase, la participació en l’esmentat Pla fou de tot el col·lectiu bibliotecari que van aportar suggeriments i esmenes al text, fins a obtenir un document consensuat.

Quant a l’avaluació, tal i com s’ha mencionat a l’apartat anterior, tan sols s’ha fet una anàlisi de la situació o informe intern de seguiment del Pla de Millora revisat en una ocasió i creiem que seria positiu que aquest informe fos anual.

Per aquest motiu el CAI valora aquest indicador com a adequat.


4.2.6. Implicació dels altres agents de la comunitat universitària en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels plans de millora

El document consensuat, esmentat en l’apartat anterior, es va presentar a la Comissió d’Usuaris de l’SBiD, que va aportar els suggeriments recollits en les comissions d’usuaris de les biblioteques de centre i de la resta de membres de la URV.

El CAI valora aquest indicador com a adequat.

4.2.7. Fonts i documentació

Les fonts i la documentació, que concorden amb les evidències aportades, són adequades i de qualitat, fet pel qual el CAI considera aquest indicador com molt adequat.


Existència del Pla de Millora i del Pla de Millora revisat.

Existència d’un grup de treball que va elaborar el Pla de Millora.

Existència de mecanismes formals de seguiment del Pla de Millora.

Implicació de tot el personal de l’SBiD en el desenvolupament del Pla de Millora revisat.


Inexistència d’una unitat de qualitat de l’SBiD.

Manca d’implicació de tot l’SBiD en l’avaluació del Pla de Millora.


Creació d’una unitat de qualitat de l’SBiD.

Creació d’eines que facilitin el seguiment del Pla de Millora, la seva aplicació i la posterior avaluació.

Participació de tot l’SBiD en els diferents processos que comporta el Pla de Millora, inclosa l’avaluació.



4.3. Mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris En resum:

Són adequats els mecanismes de què disposa el SB per conèixer la satisfacció dels usuaris?

A B C D

Molt adequats

X

Adequats

Poc adequats

Gens adequats

Indicadors: a b c d

4.3.1. Existència de mecanismes per conèixer i analitzar les expectatives i les necessitats dels usuaris X

4.3.2. Adequació dels mecanismes per conèixer les expectatives, les necessitats i la satisfacció dels usuaris X

4.3.3. Evidències que avalen el nivell de satisfacció dels usuaris X

4.3.4. Implicació del SB en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris X

4.3.5. Implicació dels altres agents de la comunitat universitària en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències utilitzades per valorar els indicadors corresponents són:

Enquestes de satisfacció dels usuaris (1994, 1998 i 2004).

Document que porta per títol: Valoració i anàlisi de l’Enquesta de satisfacció dels usuaris (2004).

Gestió de la bústia de suggeriments.

Informació sobre les reclamacions dels usuaris. Document referent als Mecanismes per conèixer el grau d’ús i de satisfacció

respecte a la biblioteca.

Actes de les comissions d’usuaris de l’SBiD i de les biblioteques de centre o de campus.

Aquestes evidències són de qualitat i conduiran al CAI a emetre un judici objectiu.


La realització de tres enquestes de satisfacció d’usuaris els anys 1994, 1998 i 2004:

o Els resultats de la primera expressaven les preferències dels usuaris quant a infrastructura, horari, fons, etc.

o La segona enquesta pretenia comprovar si s’havien produït canvis en el comportament en l’ús de la informació i si s’havia evolucionat cap a noves necessitats, amb l’aparició i la implantació de les noves tecnologies i l’oferta de nous serveis.

o Una tercera enquesta de satisfacció d’usuaris, duta a terme durant el curs 2003-2004, va permetre avaluar l’SBiD globalment i per centres. Es van mesurar els resultats finals, tant quantitatius com qualitatius, dels diferents processos, així com l’impacte global dels serveis i la percepció i satisfacció que en tenien els usuaris.

Actualment, s’està elaborant de nou una enquesta de satisfacció dels usuaris, tenint en compte la transformació cap al CRAI i el procés de convergència a l’EEES. També està en preparació una enquesta de satisfacció dels usuaris sobre el servei de préstec interbibliotecari i obtenció de documents.

La gestió de la bústia de suggeriments han passat del paper a la versió electrònica. Així, es recullen els suggeriments i les reclamacions mitjançant formularis web o correus electrònics i les respostes s’envien per correu electrònic.

Les peticions de compra de llibres per part dels usuaris es recullen en un formulari web, i si l’usuari ho desitja rep un correu electrònic quan el llibre està a la seva disposició.



4.3.1 Existència de mecanismes per conèixer i analitzar les expectatives i les necessitats dels usuaris

La principal eina formal per conèixer les expectatives i necessitats dels usuaris és l’enquesta de satisfacció d’usuaris que es realitza periòdicament.

L’SBiD disposa de la bústia de suggeriments en format electrònic i en paper per mitjà de la qual es poden adreçar, d’una banda, suggeriments diversos i/o queixes sobre el funcionament de l’SBiD, i de l’altra desiderates d'adquisició bibliogràfica. Cal mencionar però que no s’analitzen formalment els suggeriments i/o queixes dels usuaris ni se’n realitza un informe periòdic i conjunt de tot l’SBiD.

A nivell informal, qualsevol suggeriment o reclamació efectuada oralment també es processa i s’hi intenta donar una resposta adient.

Les Comissions d’usuaris, en les que estan representats tots els col·lectius que formen part de la comunitat universitària, també funcionen com a receptors dels suggeriments dels usuaris.

Per tant, el CAI valora aquest indicador com a molt adequat. 4.3.2 Adequació dels mecanismes per conèixer les expectatives, les necessitats

i la satisfacció dels usuaris L’enquesta de satisfacció d’usuaris, duta a terme durant el curs 2003-2004, tenia com a objectiu conèixer exhaustivament l’ús i la percepció que els usuaris tenen dels serveis de l’SBiD. En conseqüència, aquesta enquesta va ser dissenyada tenint en compte sempre que calia recollir la informació necessària per poder conèixer exactament les expectatives, les necessitats i la satisfacció dels usuaris.

Les bústies de suggeriments i reclamacions han estat pensades, també, per poder recollir informació que ajudi a saber les expectatives i les necessitats dels usuaris en tot moment.

Per tant, el CAI valora l’adequació dels mecanismes com a molt adequat. 4.3.3. Evidències que avalen el nivell de satisfacció dels usuaris L’evidència formal que utilitza l’SBiD per valorar el nivell de satisfacció dels usuaris és l’Enquesta de satisfacció dels usuaris, tal com el seu nom indica. Els resultats obtinguts han estat satisfactoris i rellevants, si bé no entrarem a analitzar els seus resultats ja què aquests seran tractats en el punt 6.2 d’aquest Informe.

S’han elaborat enquestes de satisfacció dels usuaris per a l’SBiD en tres ocasions. Cada vegada s’han millorat i adaptat els ítems consultats en funció de les modificacions que l’SBiD ha anat tenint al llarg dels anys; podem destacar que els últims canvis són fruit de l’entrada de la informació electrònica.

Tal com diu el Document sobre els mecanismes per conèixer el grau d’ús i de satisfacció respecte a la biblioteca: (...) el Servei es proposa dissenyar diferents mecanismes per portar a terme un procés d’avaluació continuada realitzant enquestes generals i enquestes específiques de caràcter bianual”. Així, en aquest moment (any 2006) s’està elaborant l’enquesta específica de satisfacció dels usuaris del servei de préstec interbibliotecari i obtenció de documents i també s’està elaborant una nova enquesta de satisfacció dels usuaris, tenint en compte la transformació de l’SBiD en CRAI i el procés de convergència a l’EEES.


Per tant, com que aquestes són evidències en constant canvi i evolució, igual que l’SBiD, el CAI considera que aquest indicador és molt adequat. 4.3.4. Implicació del SB en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels

mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris Si ens referim al mecanisme formal més emprat que és l’enquesta, existeix un Grup de Treball de l’SBiD que és el que dissenya, desenvolupa i avalua aquesta eina; finalitza la seva tasca amb l’elaboració d’un informe final que recull tots els resultats obtinguts.

Per altra banda, en el moment de la recollida de les dades és tot el personal de l’SBiD el que hi participa.

En referència als altres mecanismes, com la bústia de suggeriments i de reclamacions, cada Biblioteca de centre/campus gestiona les pròpies. En aquest moment intervé la capacitat de resolució de problemes de tot el personal de l’SBiD a l’hora de trobar la solució mes adient a cada comentari rebut.

Per tant, valorant tot el que s’ha dit anteriorment el CAI considera que la implicació de l’SBiD és adequada. 4.3.5. Implicació dels altres agents de la comunitat universitària en el disseny, el

desenvolupament i l’avaluació dels mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris

El Grup de Treball de l’SBiD que és el que dissenya, desenvolupa i avalua aquesta eina, compta amb la col·laboració, tant en el disseny com en l’avaluació final, d’una part del professorat, especialista en estadístiques.

Pel que fa a la part informàtica, es compta amb el suport del Servei de Recursos Informàtics i TIC, que també ajuda en el moment de l’avaluació.

Per un altra banda, també es compta amb la col·laboració de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat.

El CAI creu que aquesta implicació el porta a considerar aquest indicador com molt adequat.


Realització periòdica d’una enquesta de satisfacció d’usuaris.

Mecanismes adequats per conèixer la satisfacció dels usuaris.

Implicació de l’SBiD en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels mecanismes anteriors.

Implicació suficient dels altres agents de la comunitat universitària.


Les enquestes es realitzen encara en paper, fet que comporta una gran feina a l’hora de l’entrada de dades.

Inexistència d’informes periòdics recollint els resultats de l’estudi dels suggeriments/queixes dels usuaris.



Informatització del sistema d’enquestes que reduirà considerablement la tasca de recollida de dades.

Informatització de tots els mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris, la qual cosa facilitarà la seva gestió.

Elaboració d’un document periòdic que reculli les solucions emprades per cada Biblioteca de centre/campus per resoldre els suggeriments i les reclamacions que s’hagin adreçat o bé a la seva bústia o bé d’una manera informal, amb la finalitat d’unificar les respostes i les solucions.


5. Recursos

5.1. Personal

En resum: Són adequats, en nombre i qualificació, els recursos humans de què disposa el SB per tal d’assolir els seus objectius?

A B C D

Molt adequats

Adequats

X

Poc adequats

Gens adequats

Indicadors: a b c d

5.1.1. Pertinència de la tipologia i la distribució del personal en relació amb els serveis i centres bibliotecaris, i també amb els diferents horaris de funcionament del servei

X

5.1.2. Adequació de la tipologia i la formació del personal en relació amb la missió i els objectius dels serveis i centres X

5.1.3. Definició adequada dels perfils professionals per a cada lloc de treball X

5.1.4. Existència de mecanismes formals d’avaluació del personal àgils i efectius X

5.1.5. Existència d’una política de personal (dotació, adequació, promoció...) clara i àgil X

5.1.6. Adaptació del pla de formació específic del personal del SB als objectius de servei, i previsió d’actualització dels coneixements en tecnologies de la informació X

5.1.7. Existència de mecanismes per conèixer la implicació, motivació i satisfacció del personal del SB X

5.1.8. Existència d’una política orientada a compatibilitzar l’especialització amb la polivalència del personal X

5.1.9. Personal de suport informàtic del SB X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències que s’han utilitzat es relacionen a continuació i es valoren com adequades i de qualitat:

Fitxes del catàleg de llocs de treball corresponents a l’SBiD.

Organigrama de l’SBiD.

Llistat de personal de l’SBiD, especificant nombre, estatus laboral i torn per a cadascuna de les unitats de servei de l’SBiD.


Pàgina web de l’SBiD: http://www.urv.net/biblioteca/index.html.

Resultats de l’Enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD. Avaluació 2006.

Diversos documents referents a la formació del personal:

o Política de formació del PAS (2001).

o Reglament de formació del Personal d’Administració i Serveis de la URV (2001).

o Protocol intern de formació del personal de l’SBiD (2003).

o Plans de formació generals i específics per al personal d’Administració i Serveis del període 1999-2003.

o Llistat de personal de l’SBiD que ha assistit a cursos de formació del 2005.

o Comentaris a la reunió del grup focal sobre formació dins del procés d’avaluació dels serveis bibliotecaris i de la seva contribució a la qualitat de l’aprenentatge i de la recerca.

Documents elaborats pels Caps de Biblioteca de Centre o de Campus sobre diversos aspectes referents al personal.

Inventari de processos de gestió, administració i serveis.

Participació en activitats docents i públiques del personal de l’SBiD.


Increment i estabilització del personal de l’SBiD.

Creació de nous perfils professionals lligats a la reestructuració del personal en biblioteques de campus (coordinador i cap d’àrea de la biblioteca de campus).

Desenvolupament i consolidació del pla de formació del PAS.



5.1.1. Pertinència de la tipologia i la distribució del personal en relació amb els serveis i centres bibliotecaris i també amb els diferents horaris de funcionament del servei

La taula següent dóna l’evolució del personal que forma part de l’SBiD al llarg del darrer quinquenni. S’inclou, a més, les dades corresponents als becaris de col·laboració en biblioteca que realitzen tasques de recolzament:

Categoria professional 2001 2002 2003 2004 2005

Bibliotecaris (A, B) 26 26 26 27 27

Tècnics especialistes, auxiliars de biblioteca (L3,L4) 17 17 17 17 18

Personal d’administració (C, D) 2 2 2 2 2

Becaris (equivalents a jornada completa) 22 23 22 24 24

L’esmentat personal realitza bàsicament la seva jornada laboral en tres tipus d’horari: matí, tarda i cap de setmana.

En l’esmentat quinquenni, i en relació a l’anterior període avaluat, s’ha realitzat l’ampliació dels horaris d’obertura en caps de setmana i en èpoques d’exàmens per a quasi bé totes les biblioteques.

Aquesta ampliació, clarament beneficiosa per als usuaris, ha comportat l’augment del nombre de Tècnics Especialistes de cap de setmana, un major esforç laboral per part del personal de l’SBiD i la necessitat de disposar de personal d’altres serveis de la URV que puguin solucionar els problemes que vagin apareixent al llarg del cap de setmana. Així, per exemple, sorgeixen dificultats en relació al servei de fotocopiadores i del de seguretat i caldria rebre recolzament en temes informàtics.

Per una altra banda, en el quinquenni avaluat, s’ha produït, a més, una redistribució del personal, procedent de diverses biblioteques, amb l’obertura de la biblioteca del Campus Sescelades. Cal recordar que les biblioteques restants tenen una estructura de personal que canviarà en un termini més o menys breu, quan s’incorporin al campus corresponent.

A pesar, però, de les dificultats indicades, l’alumnat en l’enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004 dóna una valoració força positiva a l’atenció i facilitat de localització del personal de l’SBiD. En la mateixa enquesta, a més, els docents consideren que l’esmentat personal té un molt bon tracte i és molt eficaç i eficient.

En darrer lloc i de cara al futur, cal subratllar que l’EEES comportarà un augment del personal dedicat a recolzar l’autoaprenentatge i amb una necessitat creixent de coneixements especialitzats, que haurà de dotar-se en el futur per tal de respondre a les esmentades necessitats.

La valoració de l’indicador és, doncs, poc adequat.


5.1.2. Adequació de la tipologia i la formació del personal en relació amb la missió i els objectius dels serveis i centres:

Per tal de valorar la distribució del personal de l’SBiD de la URV entre les diverses tipologies, podem comparar-la amb les corresponents a les altres universitats catalanes que tenen un tamany i característiques semblants a la URV. Per fer-ho, calculem el percentatge mig del nombre de cada tipus de personal en el període avaluat per a la Universitat de Girona, per a la Universitat de Lleida i per la URV, segons figura en la taula següent:

Categoria professional Universitat de Girona

Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili

Bibliotecaris (A, B, L1, L2) 47,8 45,8 38,4

Tècnics especialistes, auxiliars de biblioteca, tècnics de suport (C,D,E,L3,L4)

32,0 24,3 25,4

Personal d’administració (B, C, D, E) 7,5 2,8 2,9

Personal TIC (L1, L2, L3) 5,2 0,9 0

Becaris (equivalents a jornada completa) 7,5 26,2 33,3

En el quadre anterior es constata per a la URV el menor percentatge de bibliotecaris i de personal TIC i el major percentatge de becaris de col·laboració en biblioteca.

En relació a la formació, l’enquesta d’àmbit intern de l’SBiD indica que un 62% dels enquestats tenen estudis universitaris superiors, un 15% els tenen de grau mig i un 10% tenen completat el batxillerat o la FP.

A més, el personal de l’SBiD puntua, segons l’esmentada enquesta, en una mitjana de 2,50 (en una escala de 1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable)), l’adequació de l’organització de l’SBiD als objectius que té el servei.

De totes maneres, valorem l’indicador com adequat, donat que el personal disponible a l’SBiD respon a la missió, als objectius i als compromisos fixats en la carta de serveis, tal com es constata per part d’estudiants i professors en l’enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004.

5.1.3. Definició adequada dels perfils professionals per a cada lloc de treball En les fitxes del catàleg de llocs de treball corresponents a l’SBiD es defineix de manera específica el perfil professional per a cada lloc de treball que es realitza en l’actualitat.

De totes maneres, els nous objectius i serveis que es plantegen de cara a la transformació de la biblioteca universitària en CRAI requereixen la implementació de nous perfils professionals que encara no s’han formalitzat, si bé el personal de l’SBiD està duent a terme actualment una part de les feines que corresponen als esmentats perfils.

Per això, la valoració de l’indicador és molt adequada.


5.1.4. Existència de mecanismes formals d’avaluació del personal àgils i efectius La URV va dur a terme durant diversos anys (1995-1999) l’avaluació del seu Personal d’Administració i Serveis. L’any 1999, arran de la impossibilitat d’adaptar el Catàleg de llocs de treball del PAS a la legislació pressupostària de la Generalitat de Catalunya, es va produir la derogació del Catàleg, la qual cosa va comportar que es deixessin d’aplicar els mecanismes establerts fins aleshores per a la promoció del PAS.

Si bé durant l’any 2006 s’han aprovat la normativa de productivitat i de promoció del PAS, fins al moment només s’aplica un mecanisme de gestió de la productivitat que es basa en el compliment estricte dels horaris.

Per una altra banda, l’enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD dóna un 2,51 com a nota mitjana de valoració de les oportunitats que té el personal de l’SBiD per promocionar, en una escala d’1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable).

Per això, valorem l’indicador com a gens adequat. 5.1.5. Existència d’una política de personal (dotació, adequació, promoció, ...)

clara i àgil El Consell de Govern de la URV és l’òrgan encarregat d’aprovar la creació i l’activació de les places de l’SBiD, així com d’aprovar les normatives que regulen diversos aspectes relacionats amb el personal. En concret, el 15 de juliol de 2004 va aprovar el document que reflecteix la política i els criteris per la gestió de la productivitat del PAS a la URV. Posteriorment, el 21 de desembre de 2005 va aprovar el Reglament de promoció del PAS i el Reglament sobre jornada laboral, horaris i permisos i llicències i vacances del PAS.

De totes maneres, el procés previ a l’aprovació de les places no està exempt de dificultats per les negociacions que s’han de dur a terme entre els diversos agents implicats; a la vegada, la incorporació a les places per part del personal en ocasions també té problemes per dur-se a terme. Així, el procés global que permet regular el personal de l’SBiD és un procés excessivament lent i poc àgil.

En aquesta línia, l’enquesta de satisfacció del personal indica que un 80% dels enquestats no perceben la política de personal com clara i àgil, amb una nota mitjana de 1,76 en una escala d’1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable).

Per això, es valora l’indicador com a poc adequat. 5.1.6. Adaptació del pla de formació específic del personal del SB als objectius

de servei, i previsió d’actualització dels coneixements en tecnologies de la informació

La URV disposa d’un pla de formació, i del reglament corresponent, des de l’any 2001. Per un altre costat, l’SBiD va elaborar l’any 2003 un protocol intern de formació del seu personal –acordat amb la Gerència i els Sindicats- per tal de desenvolupar-lo de manera concreta en l’àmbit corresponent. Així, fruit de la importància creixent de la formació en el servei, es constata un augment del 60% de les hores de formació del personal en els dos darrers anys.

En relació als cursos proposats cada any al personal de l’SBiD, s’ofereixen una sèrie de cursos de tipus general (ofimàtica per a diversos nivells d’aprenentatge, de desenvolupament d’habilitats adreçades a tipus concret de tasques, ...), proposats pel Servei de Recursos Humans i Organització. Els esmentats cursos es realitzen bàsicament en horari de matí, la qual cosa comporta dificultats per part del personal de


l’SBiD que treballa en horari de tarda i de cap de setmana perquè pugui assistir als cursos dins de la seva jornada laboral.

Per un altre costat, s’ofereix al personal diversos cursos de caràcter específic, proposats pel propi servei, per tal què hi puguin assistir totes o alguna determinada categoria del personal del servei. Alhora estan pensats per poder preparar als treballadors en àrees estratègiques de cara al futur o en les quals s’hagi constatat la necessitat de formació addicional.

A més, una representació del personal de l’SBiD assisteix a cursos organitzats pel CBUC i que tenen una especial incidència sobre diversos aspectes referents a la biblioteca digital i el futur de les biblioteques.

En el futur, i en relació al procés de transformació de la biblioteca, caldria plantejar una major incidència de la formació en els diversos aspectes relacionats amb les tecnologies de la informació, que poden resultar claus per a l’èxit del procés.

En darrer lloc, l’enquesta de satisfacció del personal indica que la valoració mitjana del personal, respecte a si la seva formació és adequada per poder afrontar el procés de canvi, és de 2,66 en una escala d’1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable). En el mateix sentit, el grup focal organitzat al voltant del tema de la formació del personal, va indicar la conveniència de completar la formació per tal de poder donar resposta a totes les necessitats que plantejaran els usuaris en el futur.

Donada la necessitat de fer accessibles els cursos de formació a tots els treballadors, sigui quina sigui la seva jornada laboral, es valora l’indicador com poc adequat.

5.1.7. Existència de mecanismes per conèixer la implicació, motivació i satisfacció del personal del SB

Coincidint amb l’anterior procés d’avaluació transversal es va realitzar una enquesta de satisfacció adreçada al personal de l’SBiD. De nou s’ha dut a terme una enquesta d’àmbit intern en el moment actual, paral·lelament al procés d’avaluació dels serveis bibliotecaris.

De totes maneres, existeixen altres mecanismes, com les reunions periòdiques del Consell Tècnic (òrgan d’assessorament del cap de servei que està integrat pels coordinadors de les biblioteques de campus, els caps de secció, els caps d’àrea, els caps de les biblioteques de centre i el responsable del Centre de Documentació Europea) que permeten tenir, d’una manera informal i interpersonal, una referència prou aproximada del grau de satisfacció, motivació i implicació del personal de l’SBiD. Alhora, l’accessibilitat dels caps de biblioteca de centre o de campus i de la cap de servei permet resoldre d’una forma ràpida qualsevol situació que es plantegi des del punt de vista del personal.

Per això, valorem l’indicador com a adequat.

5.1.8. Existència d’una política orientada a compatibilitzar l’especialització amb la polivalència del personal

La política fixada per l’SBiD, en relació a fer compatibles l’especialització i la polivalència, resulta essencial en el cas de les biblioteques de centre, donat que d’aquesta manera és fa possible afrontar les tasques diàries sense greus dificultats en el cas d’absència d’algun membre del personal. Per un altre costat, en les biblioteques de campus és menys necessària –encara que positiva perquè permet superar situacions com ara coincidència de baixes per malaltia-, donada la major quantitat de personal que s’hi troba i que es pot especialitzar en temes o processos concrets.


En qualsevol cas, la compatibilització entre l’especialització i la polivalència exigeix una descripció acurada de tots els procediments implicats en la biblioteca corresponent, situació que no es dóna en tota la seva amplitud en l’actualitat.

En darrer lloc, l’enquesta de satisfacció del personal dóna una valoració mitjana de 2,36 (en una escala d’1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable)) a la qüestió plantejada de si creuen que l’SBiD promou l’especialització i la polivalència, quan s’escau.

Per això, la valoració de l’indicador és adequat.

5.1.9. Personal de suport informàtic del SB L’SBiD disposa d’un informàtic –depenent del Servei de Recursos Informàtics i TIC- que dedica un 75% del seu temps de treball al servei. A més, les diverses biblioteques de campus i de centre i els serveis tècnics són recolzats per agents d’atenció multimèdia que s’encarreguen de resoldre totes les incidències i de donar suport a l’equipament informàtic d’ús públic o d’ús per part del personal. A més a més, l’SBiD té contractades externament la gestió i l’accés a la informació electrònica.

En qualsevol cas i de cara al futur, per tal d’aconseguir un millor recolzament als usuaris i al personal de l’SBiD, caldria disposar d’un informàtic durant tot l’horari d’obertura de les biblioteques al llarg dels dies laborables i festius i clarificar millor el paper dels agents d’atenció multimèdia en les biblioteques i els serveis tècnics.

Així, la valoració de l’indicador és gens adequat. Per tot això, la valoració de l’adequació, en nombre i qualificació, dels recursos humans de l’SBiD als seus objectius es pot considerar adequada.


Plantilla de l’SBiD molt professionalitzada i qualificada.

Organigrama definit i ben conegut pel personal.

Perfils professionals definits i implementats.

Existència d’un pla de formació per a l’SBiD ja consolidat.


Percentatge inferior de personal tècnic i percentatge superior de becaris al que tenen les universitats catalanes de mida i característiques semblants a la URV.

Inexistència d’una avaluació periòdica –fiable i objectiva- del personal de l’SBiD, així com de tot el personal d’administració i serveis de la URV.

Política de personal que no es percep com clara i àgil per part dels treballadors de l’SBiD.

Manca de definició dels nous perfils professionals en relació a les noves necessitats de l’SBiD.

Insuficient dotació de personal informàtic de suport a l’SBiD.


Aspectes de formació del personal que caldria millorar, com ara la impossibilitat d’assistir a cursos durant la seva jornada laboral per al personal que treballa en horari de tarda o en cap de setmana; també caldria millorar la formació del personal referent a la transformació de la biblioteca en CRAI.


Fer arribar les propostes de l’SBiD als òrgans de govern de la URV encarregats d’elaborar el nou Pla Director del PAS.

Emprendre la definició dels nous perfils professionals d’acord, primordialment, amb els objectius i els serveis que es plantegen en una biblioteca que esdevé un CRAI.

Definir responsabilitats i millorar el suport dels diversos tipus de personal informàtic a l’SBiD.

Millorar la formació que arriba a tot el personal, permetent que sigui accessible per a tots els horaris de treball i per a totes les categories laborals incloses en l’SBiD.

Iniciar l’aplicació de les normatives de promoció i de productivitat, aprovades recentment, al personal de l’SBiD.


5. Recursos

5.2. Instal·lacions En resum:

Són adequats, funcionals, confortables i accessibles els espais i les instal·lacions que el SB posa a l’abast dels usuaris?

A B C D

Molt adequats

Adequats

X

Poc adequats

Gens adequats

Indicadors: a b c d

5.2.1. Adequació de l’espai físic a les diferents activitats i serveis i al nombre d’usuaris potencials X

5.2.2. Adequació dels horaris d’obertura de les instal·lacions a les necessitats dels usuaris X

5.2.3. Funcionalitat de les instal·lacions i ergonomia dels espais de treball del personal i dels usuaris X X

5.2.4. Adequació dels mitjans tecnològics disponibles en cadascun dels punts de treball o servei a l’activitat que s’hi desenvolupa X

5.2.5. Adequació dels recursos tecnològics del sistema d’informació X

5.2.6. Existència de mecanismes per detectar les necessitats de noves tecnologies X

5.2.7. Existència de mecanismes de renovació dels equipaments informàtics obsolets X

5.2.8. Existència de mecanismes efectius de manteniment general de les instal·lacions X

5.2.9. Adaptació de les instal·lacions a les persones amb discapacitats X

5.2.10. Existència i coneixement per part de tot el personal dels plans de seguretat i evacuació X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències que s’aporten tenen la màxima qualitat i són:

Pla d’infrastructures de la URV.

Enquesta de satisfacció d’usuaris de l’SBiD (2004).


Calendari d'obertura i horaris vigents de les biblioteques, publicats en la pàgina web de l’SBiD.

Plànols de les biblioteques de centre i de campus.

Pla de prevenció.

Pla d’evacuació.

Pla de seguretat.

Relació de publicacions i activitats docents del personal de l’SBiD.

Programa de Renovació de l’Equipament Informàtic (PREI).


Millora i consolidació de les instal·lacions de diverses biblioteques. En concret, cal destacar la creació de la biblioteca del campus Sescelades que inclou els fons de les biblioteques de cinc centres corresponents a l’àrea científico-tècnica (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria/Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, Facultat de Química i Facultat d’Enologia) i a la de ciències socials (Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia). L’esmentada instal·lació contempla espais de treball en grup, en la línia fixada pels CRAIs.

Elaboració d’altres projectes plantejats seguint els condicionants d’un CRAI (campus Centre i campus Bellissens).

Augment de l’horari d’obertura de les biblioteques de centre o de campus en caps de setmana i en època d’exàmens, la qual cosa significa un avantatge per a l’aprenentatge autònom que promou l’EEES.

Millora dels equipaments TIC en les diverses biblioteques de centre o de campus. Instal·lació de les xarxes sense fils en totes les biblioteques de centre i de campus. Elaboració de plans de prevenció, d’evacuació i de seguretat per a tots els centres

de la URV, incloent-hi les biblioteques.


5.2.1. Adequació de l’espai físic a les diferents activitats i serveis i al nombre d’usuaris potencials

L’evolució de la superfície i dels punts de lectura inclosos en l’SBiD, al llarg del quinquenni avaluat és la següent:


2001 2002 2003 2004 2005 ∆

(2001-2005)

Superfície de les biblioteques (m2) 5.359 5.459 7.845 8.005 8.111 2.752

Punts de lectura 1.329 1.295 1.785 1.802 1.835 506

És a dir, s’ha donat un augment net del 51,4% de la superfície total d’espai de l’SBiD i del 38,1% en el nombre total de punts de lectura, en la línia fixada pel pla de millora revisat de l’SBiD.

De totes maneres, certes biblioteques de centre (la biblioteca de la Facultat de Medicina i la biblioteca de la Facultat de Lletres) tenen encara problemes d’espai, sobretot en època d’exàmens i degut a la seva situació cèntrica en relació a les ciutats en les que estan instal·lades. Podem esperar que les biblioteques solucionin aquest problema en moments de màxima afluència quan s’incorporin al campus. De totes maneres, potser cal buscar solucions alternatives que donin resposta a l’esmentada demanda en moments puntuals.

En quan a la satisfacció dels usuaris, l’enquesta dóna, també, resultats molt diferents en funció de la biblioteca a la que assisteix habitualment l’usuari. De totes maneres, estan majoritàriament d’acord en considerar correctes el nombre de places de lectura, la climatització, el soroll ambiental, la il·luminació, la retolació i la senyalització de l’espai i el mobiliari.

Donat que s’estan adequant totes les instal·lacions, o ho faran d’aquí poc temps, valorem l’indicador com molt adequat.

5.2.2. Adequació dels horaris d’obertura de les instal·lacions a les necessitats dels usuaris

Cal apuntar, de manera prèvia, que distingirem tres tipus d’horari del servei: habitual, cap de setmana i període d’exàmens.

En relació al període habitual, si bé no s’ha establert un horari comú en totes les biblioteques, l’horari d’obertura de totes elles en dies feiners va de les 8,00 a les 9,00 hores del matí i el de tancament de les 20,00 a les 21,00 hores.

Per una altra banda, l’any 2001 es va iniciar l’ampliació dels horaris d’obertura en caps de setmana i en èpoques d’exàmens, la qual cosa comporta un avantatge per als usuaris que tenen més possibilitats horàries per anar a la biblioteca. Així, totes les biblioteques (excepte la Biblioteca de l’Escola Universitària de Turisme i Oci, la Biblioteca del Campus de les Terres de l’Ebre i la Biblioteca de l’Escola Universitària d’Infermeria que o bé no segueixen l’esquema general o bé es troben tancades) obren en cap de setmana seguint el següent esquema: de 10,00 a 21,45 hores en dissabte i de 10,00 a 13,45 hores en diumenge. Durant el període d’exàmens, si bé l’horari al llarg dels dies feiners és el mateix, l’horari de tancament durant el cap de setmana és a les 23,45 hores.

L’esmentada ampliació dels horaris d’obertura de les diverses biblioteques s’ha fet amb l’objectiu d’adequar-los a les necessitats dels diversos tipus d’usuaris (estudiants, docents, investigadors, ...), als diversos tipus de dies (dies feiners, cap de setmana) i a diversos èpoques de l’any com ara la d’exàmens.


De totes maneres, donat que encara hi ha una certa demanda d’ampliació de l’horari de les biblioteques, com ara en dies festius, valorem l’indicador com adequat.

5.2.3. Funcionalitat de les instal·lacions i ergonomia dels espais de treball del personal i dels usuaris

En aquest punt cal distingir entre els espais destinats als usuaris dels què corresponen al personal. En concret, els usuaris troben instal·lacions funcionals i ergonòmiques en el cas de la biblioteca del campus Sescelades, mentre que el personal no té unes instal·lacions igualment adequades a les seves necessitats.

Per un altre costat, podem trobar problemes en ambdós aspectes en el cas de les biblioteques de centre que estan pendents de traslladar-se a unes noves instal·lacions.

Per això, la valoració de l’indicador és adequat en el cas dels usuaris i poc adequat en el cas del personal.

5.2.4. Adequació dels mitjans tecnològics disponibles en cadascun dels punts de treball o servei a l’activitat que s’hi desenvolupa

L’enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004 donava que un 77% dels estudiants considerava que el nombre d’ordinadors a disposició dels usuaris era insuficient. A més, una part del parc informàtic era clarament obsolet, degut a la manca d’un mecanisme de renovació del mateix.

L’evolució, al llarg del quinquenni avaluat, del nombre d’ordinadors d’accés públic i els que es troben a disposició del personal de l’SBiD és la següent:

2001 2002 2003 2004 2005 2006 ∆ (2001-2005) (%)

Nombre d’ordinadors d’accés públic 63 63 56 48 71

163 (73 PC sobretaula +

90 portàtils) +274,6

Nombre d’ordinadors a disposició del personal

64 64 66 53 64 70 +9,4

Com podem constatar en el quadre, l’evolució ha estat aquest darrer any molt positiva i adequada als interessos dels usuaris. L’esmentada evolució no es basa solament en el nombre d’ordinadors que s’han adquirit, sinó també en els que s’han renovat (49 ordinadors a disposició dels usuaris i 32 equips en el cas del personal de l’SBiD).

De totes maneres, donat que l’ampliació i renovació de l’equipament informàtic és molt recent, valorem l’indicador com adequat.

5.2.5. Adequació dels recursos tecnològics del sistema d’informació Actualment s’està en procés de canvi del sistema de gestió de totes les biblioteques de les universitats catalanes que formen part del CBUC. Aquest canvi significarà un avenç considerable i una millora de les prestacions que es poden oferir als nostres usuaris.

La valoració de l’indicador és, doncs, en l’actualitat, de poc adequat.


5.2.6. Existència de mecanismes per detectar les necessitats de noves tecnologies

El personal de l’SBiD assisteix regularment a jornades i congressos en els quals es mostren les noves tecnologies i l’ús que poden tenir en l’àmbit de les biblioteques. Igualment, la cap de Servei disposa, entre les seves funcions, la del seguiment i la implantació de noves eines que puguin ajudar en les funcions i les tasques de l’SBiD.

Dins de les noves necessitats de noves tecnologies, podem incloure, sens dubte, totes aquelles eines que participaran en el procés de transformació de la biblioteca. En aquest sentit, l’enquesta de satisfacció del personal dóna una valoració de 2,44 a la qüestió plantejada de si els recursos tècnics dels què actualment disposa l’SBiD són suficients per afrontar el procés de canvi, en una escala d’1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable).

Així, donat que existeixen mecanismes per detectar les necessitats de noves tecnologies però existeix la percepció que els recursos tècnics per afrontar el procés de canvi encara no són suficients, valorem l’indicador com adequat. 5.2.7. Existència de mecanismes de renovació dels equipaments informàtics

obsolets Com ja hem dit, l’enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004 indicava que un 77% dels estudiants considerava insuficient el nombre d’ordinadors accessibles a les biblioteques. Per un altre costat, la renovació dels equipaments informàtics obsolets ha vingut lligada, fins a l’any 2005, a la renovació dels equipaments informàtics de les aules de lliure accés de cadascun dels centres de la URV.

De totes maneres, des de 2006, han quedat fixats els ordinadors que es renoven anualment a càrrec del Programa de Renovació dels Equipaments Informàtics (PREI), vigent des de l’any 2003. Així, s’han renovat 49 ordinadors d’accés públic a les biblioteques de la següent manera: 19 ordinadors entre les anualitats 2004 i 2005 i 30 ordinadors l’anualitat 2006.

Per un altre costat, l’esmentat PREI també contempla la renovació dels ordinadors del personal, dins de la renovació global del PAS, la qual cosa ha permès substituir 32 ordinadors.

En darrer lloc, l’adquisició durant l’any 2006 de 90 ordinadors portàtils ha permès posar a disposició dels usuaris uns equips tecnològicament actuals.

Per tot això, donat que els canvis s’han produït molt recentment, valorem l’indicador com adequat. 5.2.8. Existència de mecanismes efectius de manteniment general de les

instal·lacions La URV disposa d’un sistema informàtic, anomenat PRISMA, que gestiona la resolució de les demandes de manteniment de les instal·lacions per part de les biblioteques. Les biblioteques de centre o de campus tenen, a més, uns interlocutors que s’encarreguen de resoldre les esmentades demandes.

Per un altre costat, en el cas de les incidències informàtiques, s’omple un formulari electrònic que s’adreça directament al Servei de Recursos Informàtics i TIC, que s’encarrega d’enviar l’agent multimèdia del centre corresponent.

La valoració de l’indicador és, doncs, adequat.


5.2.9. Adaptació de les instal·lacions a les persones amb discapacitats Les noves instal·lacions de les biblioteques estan adaptades a les persones amb discapacitat. Pel contrari, els espais que resten per incorporar-se a les biblioteques de campus no tenen, en general, els seus espais adaptats.

La valoració de l’indicador és, donada la direcció correcta d’adaptació de les instal·lacions a les persones amb discapacitats, adequat.

5.2.10. Existència i coneixement per part de tot el personal dels plans de seguretat i evacuació

La URV té un Servei de prevenció de riscos laborals que ha desenvolupat un pla d’emergència i de seguretat. També s’ha encarregat que els diversos membres de la comunitat universitària coneguin els esmentats plans.

La valoració de l’indicador és molt adequat.

La valoració global de l’indicador referent als diferents aspectes relacionats amb les instal·lacions (adequació, funcionalitat, confort i accessibilitat) és, en conjunt, adequat.


Noves instal·lacions dissenyades específicament per a biblioteca, funcionals, ergonòmiques, pensades per a persones amb discapacitat, amb un manteniment ja establert i amb plans de seguretat i evacuació fixats i coneguts pels usuaris.

Servei de préstec de portàtils a totes les biblioteques de la URV.

Participació en el programa de la URV de renovació dels equipaments informàtics obsolets.


Manca d’ergonomia d’alguns dels espais de treball del personal en les noves instal·lacions de biblioteques.

El programa de gestió de la informació que no dóna una resposta òptima a les necessitats del personal i dels usuaris.


Continuar participant en programes de renovació dels equipaments informàtics obsolets.

Finalitzar el procés de canvi del sistema de gestió per tal de poder respondre millor a les necessitats dels usuaris i a les tasques internes que realitza el personal de l’SBiD.

Estudiar els canvis necessaris per aconseguir la millora de la funcionalitat i l’ergonomia dels espais de treball del personal que tenen algunes deficiències.


5. Recursos

5.3. Fons En resum:

Els fons que el SB posa a l’abast dels usuaris són adequats a les seves necessitats?

A B C D

Molt adequats

Adequats

X

Poc adequats

Gens adequats

Indicadors: a b c d

5.3.1. Processos de decisió sobre l’adquisició dels fons (què cal comprar) coneguts i àgils X

5.3.2. Tramitació ràpida, un cop presa la decisió, de les adquisicions (on cal comprar-ho, a qui) X

5.3.3. Selecció dels subministradors més adequats (aquells que aporten més valors afegits) X

5.3.4. Complementació de les adquisicions amb una política adequada d’intercanvis i de donatius X X

5.3.5. Existència d’una política de col·lecció que ajuda a garantir la coherència de tots els fons i evita desequilibris i duplicacions innecessàries X

5.3.6. Existència d’una col·lecció de monografies (paper / suport electrònic) que cobreix adequadament les necessitats de la docència i la recerca X

5.3.7. Existència de col·leccions audiovisuals i altres col·leccions en suport no llibre que cobreixen adequadament les necessitats de la docència i la recerca X

5.3.8. Existència de col·leccions de publicacions periòdiques subscrites (paper / suport electrònic) que cobreixen adequadament les necessitats de la docència i la recerca X

5.3.9. Existència de bases de dades subscrites que cobreixen adequadament les necessitats de la docència i la recerca X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències que s’han utilitzat es relacionen a continuació i es poden definir com adequades i de qualitat:

Política d’acceptació de donatius (2004).


Procés d’avaluació de la qualitat del sistema universitari a Catalunya: Informe 2001 i annexos.

Formularis i anuaris REBIUN del període 2001-2005.

Dades extretes del programari VTLS del període 2001-2005.

Memòries de l’SBiD 2003, 2004 i 2005.

Formulari electrònic de sol·licitud de compra de documents.

Referents per al procés d’avaluació dels serveis bibliotecaris i de la seva contribució a la qualitat de l’aprenentatge i la recerca.

Documents elaborats pels caps de Biblioteca de Centre i de Campus referents a l’adquisició del fons i a la qualitat i volum del fons disponibles a les biblioteques corresponents.


En el darrer quinquenni han tingut lloc els següents canvis:

Augment importantíssim del fons digital en el quinquenni avaluat:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-2005)

Llibres electrònics --- --- 712 8.555 10.266 10.266

Revistes electròniques 175 505 2.600 7.465 7.320 7.145

Bases de dades 55 59 41 76 74 19

Augment progressiu de les monografies en paper a disposició dels usuaris:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆

(2001-2005)

Monografies en paper 219.999 238.895 255.912 277.629 299.782 79.783

L’increment net és, doncs, del 36,3%.

Disminució neta del 4% del nombre de publicacions periòdiques en paper vives al llarg del quinquenni avaluat i augment net del 25,8% del nombre total de publicacions periòdiques (vives + mortes) en l’esmentat període:


2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-2005)

Nombre de publicacions periòdiques en paper en curs de recepció

2.915 2.936 2.951 2.623 2.797 -118

Nombre total de publicacions periòdiques en paper

5.502 5.810 6.155 6.558 6.922 1.420

Augment net del 68,5% del nombre de material no llibre al llarg del període

avaluat:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-2005)

Nombre total d’exemplars de material no llibre 8.440 9.243 10.065 12.832 14.222 5.782


5.3.1. Processos de decisió sobre l’adquisició dels fons (què cal comprar) coneguts i àgils La decisió sobre l’adquisició del fons bibliogràfic té lloc, majoritàriament, en la comissió d’usuaris de la biblioteca de centre o en la comissió d’usuaris de cadascuna de les àrees del campus Sescelades. L’esmentada comissió agrupa els representants de les àrees o departaments, que actuen com intermediaris per canalitzar les sol·licituds de compra de bibliografia a la biblioteca corresponent. Cal esmentar que si bé aquest procés de decisió és àgil en determinades àrees o departaments, existeix en alguns altres un procés excessivament lent que allarga el procés global.

A més, els usuaris poden adreçar les seves desiderates directament a les biblioteques (a través d’un formulari electrònic o per escrit a través de la bústia de suggeriments), que valoraran la idoneïtat o no de la compra de la sol·licitud.

Per un altre costat, el cap de biblioteca de centre o d’àrea disposa –sota el seu criteri únicament- d’un percentatge del pressupost (10-30%, segons la biblioteca) que destina a la compra de material de referència i a la reposició de fons malmès o perdut.

La valoració de l’indicador és, doncs, adequat. 5.3.2. Tramitació ràpida, un cop presa la decisió, de les adquisicions (on cal

comprar-ho, a qui) Una vegada presa la decisió per part dels professors, les sol·licitud arriben –o bé directament del professor o bé a través d’un intermediari escollit pels mateixos professors- al cap de biblioteca de centre o d’àrea que les introdueix al sistema de gestió de les adquisicions. La secció d’adquisicions tramita les comandes, que s’envien al proveïdor més adient.

Les biblioteques de centre o de campus també poden sol·licitar els documents directament al proveïdor. El percentatge de les comandes sol·licitades al proveïdor


directament per les biblioteques, al llarg del període avaluat, està inclòs en la taula següent:

2001 2002 2003 2004 2005 Mitjana (2001-2005)

Percentatge de sol·licituds realitzades directament per les biblioteques de centre o de campus

8,3 8,8 11,1 6,1 10,6 9,0

En referència als diversos terminis implicats en el procés d’adquisició, podem concretar un valor mitjà de 2 dies per a la tramitació per part de la Secció d’Adquisicions.

Altres factors –aliens o no a l’SBiD- que condicionen el temps total per posar el document a disposició de l’usuari, comptant des del moment en què es va fer la sol·licitud, són: temps perquè la sol·licitud arribi a la biblioteca de centre (inclou procés de gestió per part dels professors i gestió per part de la biblioteca de centre), temps d’arribada dels documents des del proveïdor, temps de comprovació dels documents abans es realitzi la seva recepció, temps de catalogació i temps de gestió per part de la biblioteca de centre per tal de posar el document en les prestatgeries a disposició dels usuaris.

Per un altre costat, l’enquesta de satisfacció d’usuaris realitzada als professors i investigadors explicita que un 80% d’ells consideren el servei de compra de llibres bo o molt bo.

Les dades globals de documents adquirits per la Secció d’Adquisicions en el quinquenni avaluat han estat les següents:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-2005)

Documents gestionats per la secció d’Adquisicions 13.076 11.657 11.781 12.364 13.086 10

Documents rebuts 9.446 9.352 10.218 9.228 11.442 1.996

Documents rebuts/documents sol·licitats (%) 72,2 80,2 86,7 74,6 87,4 +15,2

Com es pot constatar, s’obté un increment net del 15,2% de documents rebuts, en relació als sol·licitants, al llarg del període avaluat.

La valoració de l’indicador és adequat.


5.3.3. Selecció dels subministradors més adequats (aquells que aporten més valors afegits)

La Secció d’Adquisicions és l’encarregada de fixar el subministrador més adient per a l’adquisició del fons. Per a fer-ho, es prioritza i es considera molt rellevant en l’elecció el fet que el proveïdor proporcioni valors afegits com ara la catalogació. De totes maneres, hi ha un percentatge dels documents que no es pot adquirir a través de proveïdors que donin valor afegit.

La taula següent proporciona l’evolució en el percentatge dels documents que s’han sol·licitat amb la catalogació com valor afegit:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-2005)

Documents sol·licitats amb la catalogació com valor afegit/Nombre total de documents sol·licitats (%)

17,9 19,0 27,4 45,9 63,4 +45,5

Per un altre costat, l’elecció del proveïdor queda, si així ho decideixen les biblioteques, a criteri del cap de la biblioteca de centre o d’àrea que indica a quin subministrador s’ha d’adquirir de manera prioritària el document.

En referència a la recepció dels documents adquirits per l’SBiD, per a l’any 2005, el temps mig d’arribada d’un document (des de la tramesa per la Secció d’Adquisicions a l’arribada del document a la mateixa) ha estat de 41 dies (incloent el temps de comprovació del document abans de fer la seva recepció). A més, els límits –inferior i superior- habituals d’arribada dels documents són 2 i 160 dies. En el cas de compra directa al proveïdor, el temps mitjà de recepció dels documents és, generalment, més baix.

Factors clau –aliens a l’SBiD- que condicionen el temps per a la recepció d’un document són: país de procedència del document, tipus d’editorial que ha publicat el document (comercial, institucional, entitat, ...).

Així, si es valora l’evolució en la selecció de subministradors amb valor afegit, es pot dir que és molt adequat.

5.3.4. Complementació de les adquisicions amb una política adequada d’intercanvis i de donatius

En relació als intercanvis, des de fa una sèrie d’anys hi ha algunes biblioteques de centre, com ara la biblioteca de la Facultat de Lletres i l’àrea corresponent a Ciències de l’Educació i Psicologia dins de la biblioteca del campus Sescelades, que realitzen intercanvis de les publicacions que editen en aquells centres, amb les d’altres institucions que publiquen documents interessants per als usuaris de la URV. En l’actualitat, hi ha una certa reducció del nombre d’intercanvis, la qual cosa ha comportat que es deixessin de rebre certes publicacions molt interessants per als usuaris de la URV.

De totes maneres, encara no es troben organitzats d’una manera adient i global els intercanvis de publicacions de la URV amb altres institucions, la qual cosa podria permetre disposar d’una sèrie de fons interessants i de vegades difícilment aconseguibles. Cal tenir en compte, no obstant, que l’esmentat intercanvi s’ha de dur a


terme en el marc de la col·laboració amb el Servei de Publicacions de la URV, de creació recent.

La valoració de l’indicador és, per als intercanvis, poc adequat. En relació als donatius, l’any 2004 es va aprovar una normativa sobre la política d’acceptació de donatius, que fixa els criteris que s’han d’aplicar en l’acceptació dels donatius. Es constata, a més, una quantitat significativa de fons que s’ha aconseguit per aquesta via.

La valoració de l’indicador per als donatius és, doncs, adequat.

5.3.5. Existència d’una política de col·lecció que ajuda a garantir la coherència de tots els fons i evita desequilibris i duplicacions innecessàries

Si bé no existeix cap document que reflecteixi la política de col·lecció, hi ha una preocupació generalitzada per aconseguir la millor idoneïtat i coherència del fons per a cada biblioteca.

Una forma alternativa d’analitzar la col·lecció, per tal de veure si aquesta pot respondre a les necessitats dels nostres usuaris, consisteix en comparar les dades globals de la URV amb els valors mitjans agregats dels serveis bibliotecaris de les universitats catalanes:

Nombre de monografies per estudiant*

Nombre de monografies per professor 1,2

Nombre de revistes vives per professor 2,3

Valor global SBiD URV 23,23 181,74 6,00

Agregació dels serveis bibliotecaris de les universitats catalanes

19,24 267,61 6,41

1: Incloem les monografies en paper i les electròniques que són accessibles a tota la URV. 2: Cal tenir en compte que el nombre de professors inclou totes les tipologies de docents (titulars, associats, ...) sense tenir en compte la relació contractual amb la URV, tal com s’havia fixat en els referents de l’AQU. 3: Incloem les publicacions

En relació a la duplicació de fons, caldria establir uns criteris comuns a tot l’SBiD, en funció de l’ús del fons corresponent i de l’alumnat que els utilitza. Per un altre costat, les biblioteques de centre i d’àrea són les encarregades de vetllar perquè no tinguin lloc duplicacions innecessàries.

Així, constatem, doncs, que el nombre de monografies per estudiant és superior al valor de la mitjana del sistema agregat; pel contrari, el valor de la mitjana de monografies per professor i el nombre de revistes vives per professor són inferiors als valors que tenen el sistema universitari agregat. La raó d’aquest valor inferior es podria atribuir a un major nombre de docents que té la URV degut als estudis que imparteix.

Així, podem dir que, des del punt de vista global, no existeixen grans mancances de cara al futur en el fons de les biblioteques de la nostra universitat, sobretot si es té en compte la importància creixent del fons digital.



5.3.6. Existència d’una col·lecció de monografies (paper i suport electrònic) que

cobreix adequadament les necessitats de la docència i la recerca Si bé la col·lecció de monografies (en paper i electròniques) es considerada molt adequada en determinades àrees, en relació a la docència i la recerca, es detecten altres àrees a les quals no s’ha pogut incorporar el fons necessari per raons pressupostàries o bé per raons de desconeixement de les necessitats bibliogràfiques dels usuaris. Així, una dada que recolza aquesta darrera afirmació és que solament un 65,73% de professors utilitza el servei de sol·licitud de compra de llibres, tal com indica l’enquesta de satisfacció d’usuaris elaborada l’any 2004.

A més, aquesta situació de manca de coneixement de les necessitats bibliogràfiques pot donar-se també en el cas de noves titulacions en les quals no s’ha inclòs en la memòria de sol·licitud de la mateixa la bibliografia addicional que necessiten els alumnes i els docents per iniciar sense dificultats l’ensenyament.

En qualsevol cas, no obstant, cal vetllar per tal que tots els grups d’usuaris (alumnes dels tres cicles, docents i investigadors) tinguin a la seva disposició tota la bibliografia necessària.


5.3.7. Existència de col·leccions audiovisuals i altres col·leccions en suport no llibre que cobreixen adequadament les necessitats de la docència i la recerca

Tal com podem observar en la taula que dóna l’evolució del material en suport no llibre al llarg del quinquenni avaluat i que figura en l’apartat 2, l’augment d’aquest material és força positiu al llarg del quinquenni avaluat (increment global del 68,5%).

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat. 5.3.8. Existència de col·leccions de publicacions periòdiques subscrites

(paper/suport electrònic) que cobreixen adequadament les necessitats de la docència i la recerca

Si tenim en compte les diverses taules referides a publicacions periòdiques que figuren en l’apartat 2, podem constatar una estabilització –o reducció en alguns casos- del nombre de publicacions periòdiques en paper, a la vegada que un augment exponencial molt important del nombre de publicacions periòdiques en format electrònic.

Per això, valorem l’indicador com molt adequat. 5.3.9. Existència de bases de dades subscrites que cobreixen adequadament les

necessitats de la docència i la recerca L’apartat 2 inclou el nombre de bases de dades subscrites per l’SBiD al llarg del període avaluat, en el què s’observa un augment global del 34,5% al llarg del quinquenni. A més, cal constatar que a més de les bases de dades subscrites mercès als acords cooperatius dins del marc del CBUC, la URV destina un pressupost significatiu a la compra d’aquest tipus de fons.

Per un altre costat, els acords de totes les universitats catalanes que formen part del consorci i la voluntat de la URV en el fons que adquireix directament, han permès anar equilibrant el pes de les diverses àrees temàtiques i aconseguir que tots els usuaris puguin trobar la base de dades més adient als seus interessos.


Per això, valorem l’indicador com molt adequat. En resum, podem donar com a adequat el fons que l’SBiD posa a l’abast dels seus usuaris.


Processos de decisió coneguts referents a l’adquisició de fons.

Elecció del subministrador més adequat per a l’adquisició del fons.

Informació digital que cobreix de manera adequada totes les àrees de coneixement.

Col·lecció de publicacions periòdiques molt àmplia i adequada, lligada a les subscripcions adquirides de manera consorciada.


Només el 65,73% del professorat utilitza els recursos de què disposa per a l’adquisició de documents.

Inexistència d’una política d’intercanvis formalitzada.


Buscar noves estratègies per aconseguir que el major nombre de professors utilitzi els recursos de què disposa per a l’adquisició de documents.

Millorar el sistema informàtic de gestió de la compra de documents.

Organitzar un sistema d’intercanvi de publicacions amb altres institucions interessades, amb la col·laboració del Servei de Publicacions de la URV.


5. Recursos

5.4. Pressupost En resum:

El pressupost del SB és adequat a les seves necessitats?

A B C D

Molt adequat

X

Adequat

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

5.4.1. Existència d’una política d’inversions en el SB que cobreix correctament les necessitats de la comunitat universitària X

5.4.2. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a l’adquisició de monografies (paper / suport electrònic) X

5.4.3. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a l’adquisició de publicacions periòdiques (paper / suport electrònic) X

5.4.4. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a l’adquisició de material audiovisual i altre material no llibre X

5.4.5. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries disponibles per a l’actualització o la renovació dels equipaments tecnològics X

5.4.6. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries disponibles per a les adquisicions cooperatives X

5.4.7. Adequació a les necessitats de la despesa en adquisicions per usuari X

5.4.8. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a funcionament X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències que s’han utilitzat es relacionen a continuació i es poden definir com adequades i de qualitat:


Memòries SBiD 2003, 2004 i 2005.

Dades de les diverses partides pressupostàries destinades a l’SBiD.

Dades Programa de Renovació dels Equipaments Informàtics (PREI).

Anuaris Rebiun del període 2001-2005.

Pla de renovació dels equipaments informàtics obsolets.


Augment net molt important del pressupost dedicat a la informació electrònica (llibres, publicacions periòdiques i bases de dades) en el quinquenni avaluat (70,4%).


5.4.1. Existència d’una política d’inversions en el SB que cobreix correctament les necessitats de la comunitat universitària

El pressupost que la URV dedica a l’SBiD com a mitjana al llarg del període avaluat és d’un 4,5% del pressupost global de la URV, superior als valors mitjos que dedica l’agregació dels serveis bibliotecaris de les universitats catalanes en el mateix període. Les dades corresponents figuren en el següent quadre:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆

(2001-2005) (%)

Pressupost SBiD 1.015.710 1.141.502 1.257.419 1.286.903 1.338.779 +31,8

Persona l’SBiD 1.251.284 1.472.719 1.583.310 1.704.538 1.780.097 +42,3

Pressupost total SBiD (inclòs personal)/pressupost URV (%)

5,04 4,41 4,50 4,47 4,24 -0,16

Aquestes dades mostren la importància que té l’SBiD dins de la nostra universitat. A més, la URV dedicava l’any 2005, 94 €/usuari a l’adquisició dels diversos tipus de fons, molt per damunt dels 63 € que dedicava la mitjana dels centres universitaris espanyols agrupats sota Rebiun.


Per això, valorem l’indicador com molt adequat. 5.4.2. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a

l’adquisició de monografies (paper/suport electrònic) Si comparem les dades dedicades a la compra de monografies (en paper + electròniques) de la URV amb les que proporcionen els anuaris Rebiun respecte a les dues altres universitats catalanes de tamany i característiques semblants (Universitat de Girona i Universitat de Lleida):

2001 2002 2003 2004 2005 ∆

(2001-2005) (%)

Pressupost destinat per la URV a monografies (en paper + electròniques) (€)

349.693 366.612 424.809 477.225 529.852 +51,5

Pressupost destinat per la UdG a monografies (en paper + electròniques) (€)

396.528 564.467 547.888 471.029 439.634 +10,9

Pressupost destinat per la UdL a monografies (en paper + electròniques) (€)

314.106 261.422 348.402 227.999 367.634 +17,0

Com es pot constatar, hi ha un creixement sostingut en el pressupost dedicat a monografies al llarg del període avaluat per a les tres universitats, si bé és major l’increment que hi dedica la URV.

Per un altre costat, l’enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004 mostra que un 73% dels estudiants considera acceptable el nombre de documents existents i un 77% considera actualitzat el fons de les biblioteques de l’SBiD. Donat que els estudiants consulten bàsicament monografies, podem fer equivaldre aquesta valoració a la satisfacció respecte al contingut de llibres en el fons de l’SBiD.


5.4.3. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a l’adquisició de les publicacions periòdiques (paper/suport electrònic)

El pressupost que dedica la URV a les publicacions periòdiques, tan sigui en paper com electròniques, es poden comparar amb les dades proporcionades pels anuaris REBIUN per a les altres dues universitats catalanes, de mida i característiques semblants a la nostra (Universitat de Girona i Universitat de Lleida):


2001 2002 2003 2004 2005 ∆

(2001-2005) (%)

Pressupost destinat per la URV a publicacions periòdiques (en paper + electròniques) (€)

413.834 404.766 481.896 594.241 588.107 +42,1

Pressupost destinat per la UdG a publicacions periòdiques (en paper + electròniques) (€)

278.387 246.630 467.990 461.158 490.956 +76,4

Pressupost destinat per la UdL a publicacions periòdiques (en paper + electròniques) (€)

599.419 530.631 769.476 685.859 644.185 +7,5

Com es pot observar, al llarg del quinquenni avaluat s’ha incrementat la inversió realitzada en el conjunt de les publicacions periòdiques, en paper o electròniques, per a les tres universitats esmentades, si bé hi ha un esforç pressupostari superior per part de la Universitat de Girona.

Per un altre costat, si analitzem el nombre de revistes vives per investigador l’any 2005 per a les tres universitats esmentades, trobem la següent taula:

Nombre de revistes vives/nombre d’investigadors

Universitat Rovira i Virgili 4,80 Universitat de Girona 4,25 Universitat de Lleida 5,63

Trobem que aquest indicador ve definit per la raó entre el nombre total de revistes vives (siguin en paper o electròniques) i el nombre d’investigadors. Donat que el nombre de publicacions periòdiques electròniques és comú a les tres universitats i és el número més important, l’indicador ve condicionat realment pel nombre d’investigadors a cadascuna de les universitats. Cal tenir en compte, a més a més, que la inversió important en publicacions periòdiques electròniques, a través del CBUC, permet situar-nos des de fa uns anys en una situació privilegiada. No cal oblidar que aquí hi juga un paper important l’economia d’escala que permet aconseguir un fons documental molt important mitjançant una inversió al nostre abast. Per un altre costat, l’enquesta de satisfacció d’usuaris fixa que el 82,43% dels docents consulta revistes en format paper i que valoren el servei com bo o molt bo en el 71% dels casos. A més, el 62,04% dels docents consulta revistes en format electrònic i que el 70% dels enquestats considera el servei com bo o molt bo. Per això, valorem l’indicador com molt adequat.


5.4.4. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a l’adquisició de material audiovisual i altre material no llibre

L’adquisició de fons documental en aquest tipus de suport respon, en el període avaluat, a les necessitats que plantegen els nostres usuaris.

Amb aquest objectiu, compararem el nombre dels tipus més comuns de material audiovisual i altre material no llibre que disposava la URV, a finals de l’any 2005, amb els valors corresponents de les altres dues universitats catalanes de tamany i característiques semblants a la nostra (Universitat de Girona i Universitat de Lleida). Les dades apareixen en la taula següent:

Mapes Enregistrament sonor Vìdeos i DVD CD-ROMs

Universitat Rovira i Virgili 4.033 521 3.268 5.392

Universitat de Girona 24.498 2.196 3.920 4.100

Universitat de Lleida 2.773 1.601 2.674 3.531

Com podem comprovar, la URV disposa d’una major quantitat de fons en CD-ROM, fet important en un entorn abocat a l’autoaprenentatge.

Per això, valorem l’indicador com molt adequat. 5.4.5. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries disponibles

per a l’actualització o la renovació dels equipaments tecnològics Com ja hem esmentat anteriorment, l’SBiD ha iniciat recentment la seva participació efectiva en el programa PREI que vetlla per la renovació de l’equipament informàtic obsolet. Així, les inversions realitzades per la URV han permès renovar 49 ordinadors d’ús públic per a les biblioteques (19 ordinadors corresponents a les anualitats 2004 i 2005 i 30 ordinadors per a l’anualitat 2006). Alhora, l’esmentat PREI, que inclou també la renovació dels ordinadors corresponents al personal de l’SBiD, ha permès actualitzar 32 ordinadors. Per últim, s’han completat les necessitats dels usuaris de l’SBiD, que van quedar fixades en l’enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004, mitjançant l’adquisició durant l’any 2006 de 90 ordinadors portàtils. Cal subratllar la importància de les inversions realitzades, al mateix temps, en la instal·lació de xarxa sense fils en totes les biblioteques de centre.

La valoració de l’indicador durant el període avaluat és adequat. 5.4.6. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries disponibles

per a les adquisicions cooperatives L’SBiD de la URV ha prioritzat, dins del pressupost dedicat a les adquisicions, la partida corresponent a les compres cooperatives, donat que ha cregut des del primer moment que això li permetria situar-se en una posició competitiva amb les universitats més grans d’arreu del món.


En concret, es donen a continuació les dades de l’evolució del pressupost que s’ha invertit en la compra de revistes electròniques, bases de dades i llibres electrònics de forma consorciada a través del CBUC:

2001 2002 2003 2004 2005 ∆

(2001-2005) (%)

Pressupost destinat a publicacions periòdiques electròniques + bases de dades + llibres electrònics consorciats (€)

23.139 120.202 150.253 280.414 340.998 +1374%

Com es pot constatar, el pressupost ha augmentat de manera molt considerable, si bé, mercès a la cooperació entre totes les universitats catalanes i l’economia d’escala, s’ha pogut disposar d’una gran quantitat de recursos, més enllà de l’esforç econòmic.

Valorem l’indicador, doncs, com molt adequat.

5.4.7. Adequació a les necessitats de la despesa en adquisicions per usuari Les dades de pressupost dedicades a les adquisicions per usuari potencial de l’SBiD de la URV, en comparació amb les dades agregades dels serveis bibliotecaris de les universitats catalanes que ha facilitat l’AQU, són les següents:

2001 2005

Pressupost dedicat per la URV a adquisicions/nombre d’usuaris potencials (€/usuari)

73,58

79,74

Mitjana pressupost del sistema universitari català destinat a adquisicions/nombre d’usuaris potencials (€/usuari)

52,13

58,97

Com es pot constatar, el valor del pressupost dedicat a adquisicions per usuari potencial de l’SBiD de la URV és sempre superior al valor que té per al sistema agregat de tots els serveis bibliotecaris.

A més a més, les dades del creixement global del pressupost dedicat a adquisicions en el quinquenni avaluat per a l’SBiD de la URV (33,5%) són superiors a l’augment del nombre d’usuaris potencials (23,2%). Així, es troba un augment net del 8,4% en l’indicador de despeses en adquisicions per usuari potencial, lleugerament inferior al 13,13% que es troba en el conjunt de les universitats avaluades.



5.4.8. Adequació a les necessitats de les partides pressupostàries destinades a funcionament

El Servei de Biblioteca i Documentació té una partida anual dedicada a cobrir les despeses de funcionament. La seva evolució al llarg del quinquenni avaluat ha estat la següent:

2001

2002

2003

2004

2005

∆ (2005-2001) (%)

Pressupost dedicat a despeses de funcionament (€)

75.127

75.127

76.629

78.162

83.355

11,0%

Es constata, doncs, que hi hagut un increment net del 11,0% al llarg del període avaluat.

Cal tenir en compte, a més, que la URV té altres partides pressupostàries que dedica a despeses de volum econòmic superior com ara reparacions, petites obres, compra de mobiliari, ...


Així, es pot valorar que el pressupost que l’SBiD resulta molt adequat per cobrir les necessitats dels usuaris.


Inversions de la URV en l’SBiD creixents i adequades a les necessitats dels usuaris en les diverses partides pressupostàries i en els diversos suports.

La despesa en adquisicions per usuari l’any 2005 és un 35,2% per sobre de la mitjana del sistema universitari català.

Partida pressupostària adequada dedicada a les adquisicions cooperatives.


• No es troben en tot el capítol del pressupost.


Manteniment de les condicions en què l’SBiD ha participat en el programa de renovació de l’equipament informàtic obsolet d’accés públic durant l’any 2006.

Manteniment i, si s’escau, ampliació dels acords amb les altres universitats catalanes per tal d’incrementar la cooperació entre totes elles.



6. Resultats

6.1. En relació amb la prestació de serveis i el volum d’activitat En resum:

La tipologia de serveis oferts i el volum de prestacions són adequats al volum i a les necessitats dels usuaris?

A B C D

Molt adequats

Adequats

x

Poc adequats

Gens adequats

Indicadors: a b c d

6.1.1. Entrades x

6.1.2. Préstecs x

6.1.3. Consulta de monografies x

6.1.4. Consulta de revistes x

6.1.5. Consulta de bases de dades x

6.1.6. Cursos de formació d’estudiants x

6.1.7. Cursos de formació de professorat x

6.1.8. Altres serveis x

6.1.9. Increment de fons x

6.1.10. Increment de la biblioteca digital x 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



El CAI considera adequades i de qualitat les següents evidències que s’aporten:


Memòries de l’SBiD dels anys 2003, 2004, 2005.

Enquestes de satisfacció d’usuaris realitzada l’any 2004.

Annex sobre l’ús de recursos digitals.

Reglament vigent del Servei de Biblioteca i Documentació (2006).

Reglament no vigent del Servei de Biblioteca i Documentació (1998-2005).


Canvi en els hàbits de consulta del fons que ha fet augmentar la consulta des de fora del recinte de l’SBiD.

Augment del nombre d’hores d’obertura en caps de setmana i èpoques d’exàmens.

Procés d’unificació i generalització de la formació d’usuaris a totes les biblioteques de l’SBiD. Elaboració d’un Pla de formació d’usuaris (2006) i d’un grup de treball, ALFI (ALFabetització Informacional) que permetrà una formació d’usuaris de qualitat.

Augment del fons digital degut a la consolidació de la Biblioteca Digital de Catalunya.

Potenciació de les TIC (xarxes inalàmbriques, préstec de portàtils...) segons el nou model d’aprenentatge de l’EEES.


6.1.1. Entrades El nombre d’entrades als recintes de l’SBiD ha disminuït al llarg del quinquenni; una possible causa és la consulta dels recursos via web. Així, trobem una disminució del 37.9% en les entrades a la biblioteca i un augment d’un 54’1% en la consulta de la pàgina web en relació a tot el període avaluat.

El CAI considera aquest indicador com poc adequat en relació al nombre d’entrades dels últims cinc anys. 6.1.2. Préstecs El nombre de préstecs ha augmentat lleugerament tot i disminuir el nombre d’entrades a la biblioteca. L’EEES, amb l’avaluació continuada, implica més assistència a la biblioteca però és un canvi que tot just es comença a notar.


Per un altre costat, l’any 2006 s’espera un increment del nombre de préstecs degut a la modificació del Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació que permet treure en préstec el doble de documents que en l’anterior Reglament.

Aquest indicador es considera adequat.

6.1.3. Consulta de monografies La consulta en sala és una dada no disponible a la URV.

Per una altra banda, la consulta de monografies electròniques ha augmentat, encara que només es disposa de dades des de fa pocs anys i aquestes no són normalitzades.

Aquest indicador es valora com adequat.

6.1.4. Consulta de revistes La consulta de les revistes en paper és una dada no disponible a la URV. Però sí es disposa de les dades d’ús de revistes electròniques que mostren un augment significatiu en el període avaluat. Així, per exemple, podem constatar que s’ha passat de 5.742 articles descarregats l’any 2001 a 184.019 l’any 2005.

Es valora aquest indicador com molt adequat. 6.1.5. Consulta de base de dades Segons l’enquesta de satisfacció d’usuaris un 60% dels professors consulta bases de dades i un 21.54% dels alumnes no consulta cap tipus de recurs electrònic; de totes maneres, els estudiants diuen en la mateixa enquesta que el recurs digital que utilitzen majoritàriament són les bases de dades. Tot i que la consulta ha augmentat, s’hauria de fer una formació d’usuaris específica per tal de potenciar-ne encara més l’ús, ja que, com a exemple només tenim 10.8 sessions a l’ISI Web of Knowledge per investigador a l’any.

Es valora aquest indicador com poc adequat.

6.1.6. Cursos de formació d’usuaris 6.1.7. Cursos de formació de professorat L’SBiD de la URV no disposa de dades diferenciades per tipologia d’usuari en referència als cursos de formació que es fan a les diferents biblioteques de la URV. En concret, l’enquesta de satisfacció d’usuaris mostra que un 85% dels estudiants no assisteix als cursos i que un 63.78% desconeix que se’n facin

Per un altre costat, als professors se’ls dóna formació a la carta, segons necessitats puntuals.

Es valora aquest indicador com poc adequat.

6.1.8. Altres serveis En relació a altres serveis que ofereix l’SBiD als seus usuaris podem esmentar alguns d’ells:

El Servei de préstec d’ordinadors portàtils és un servei nou amb molt èxit entre els usuaris de l’SBiD.


El servei de préstec interbibliotecari ha sofert una evolució positiva al llarg de tot el període sobretot pel que respecta als terminis d’obtenció i de lliurament, que s’han reduït notablement.

També es donen altres serveis com: la renovació de documents via web, àrees de connexió sense fils, ampliació dels horaris en cap de setmana i en època d’exàmens.

Es valora aquest indicador com molt adequat.

6.1.9. Increment de fons El fons de monografies s’ha incrementat en un 39,8% en el darrer quinquenni i en un 87,2% el nombre de revistes vives (increment degut a les revistes electròniques). En relació a les bases de dades, es pot consultar la taula inicial del capítol 5, en el què es constata un increment del 34,5% en el quinquenni avaluat. En darrer lloc, en el mateix capítol es troba una taula que mostra que hi ha un augment del 68,5% en el volum global de material no llibre.


6.1.10. Increment de la biblioteca digital La biblioteca digital ha augmentat considerablement durant aquest període, degut a dues causes: L’increment del pressupost que la URV dedica als recursos electrònics i la consolidació de la Biblioteca Digital de Catalunya gràcies a l’esforç de totes les universitats catalanes.


Punts forts més significatius i possibles explicacions de perquè hi són presents

Increment dels recursos digitals gràcies a la política de cooperació amb el CBUC.

Increment pressupostari per part de la institució pel que fa a les inversions per aquests recursos.

Oferta de nous serveis com el préstec d’ordinadors portàtils, wifi, les renovacions via web, etc.

Punts febles més significatius i possibles explicacions de perquè hi són presents

Formació d’usuaris no unificada i amb escassa assistència.

Poca consulta de bases de dades.


Institucionalitzar una política de formació d’usuaris que intenti fomentar l’assistència dels estudiants amb incentius com ara l’obtenció de crèdits. L’objectiu final és, entre altres, la potenciació de l’ús dels recursos digitals.

Fer una major difusió de les bases de dades per augmentar-ne l’ús.


Treballar conjuntament amb el professorat per tal que els recursos disponibles a les biblioteques incideixin més directament en els processos d’aprenentatge dels estudiants.


6. Resultats

6.2. En relació amb la satisfacció dels usuaris i del personal del SB

En resum: El nivell de satisfacció dels usuaris i del personal del SB és adequat i compleix les expectatives dels responsables acadèmics i del SB?

A B C D

Molt adequat

Adequat

x

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

En relació amb l’alumnat i el professorat

6.2.1. Tipologia i règim de prestació de serveis x

6.2.2. Instal·lacions x

6.2.3. Resposta a consultes tècniques i documentals x

6.2.4. Promptitud en l’atenció a noves demandes de fons x

6.2.5. Disponibilitat de fons en paper x

6.2.6. Accés i disponibilitat de fons en la biblioteca digital x 6.2.7. Desenvolupament de competències d’informació i de documentació x

6.2.8. Contribució del SB a l’aprenentatge autònom x En relació amb el personal del SB

6.2.9. Consideració institucional x

6.2.10. Condicions i règim de treball x

6.2.11. Promoció i incentius professionals x

6.2.12. Implicació i millora del SB x x

6.2.13. Gestió dels responsables del SB x 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Memòries anuals de l’SBiD dels anys 2003, 2004, 2005.



Enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD (octubre 2006).

Comentaris del grup focal sobre formació del personal (octubre 2006).


Elaboració d’una enquesta de satisfacció d’usuaris que ha permès a l’SBiD conèixer la valoració que fan els usuaris d’aquest.

Realització d’actuacions de millora concretes arran dels resultats de l’enquesta com: l’augment del nombre de préstecs per part dels usuaris i la flexibilització de les suspensions temporals del dret d’utilitzar el servei de préstec degut als retards en el retorn dels préstecs.

Millora de les instal·lacions i equipaments dels serveis bibliotecaris.

Diversificació d’espais: llocs de lectura, sales per treballar en grup, etc. en les noves instal·lacions bibliotecàries.

Implementació de les renovacions de préstec via web.

Realització d’una enquesta per valorar la satisfacció del personal de l’SBiD amb un resultat general positiu.

Ampliació dels horaris d’obertura de les instal·lacions en caps de setmana i èpoques d’exàmens.

Comentaris / matisacions sobre les valoracions dels indicadors

En relació a l’alumnat i al professorat: 6.2.1. Tipologia i règim de prestació de serveis L’enquesta realitzada l’any 2004 a estudiants i personal docent i investigador ha permès conèixer exhaustivament la valoració sobre la tipologia i el règim de prestació de serveis. La valoració global ha estat molt positiva, excepte en diferents aspectes relacionats amb el servei de préstec, modificats recentment, com ara:

l’ampliació de documents que un usuari pot tenir en préstec, que ha passat de 2 a 4;

la flexibilització de les suspensions temporals del dret d’utilitzar el servei de préstec degut als retards en les devolucions;

implementació, a més, del servei de renovacions electròniques per agilitar aquesta gestió.

El CAI valora aquest indicador com molt adequat.


6.2.2. Instal·lacions L'enquesta de satisfacció d'usuaris demana als usuaris la seva valoració global del servei i per cada centre sobre l'estat i ús de les instal·lacions, fet que permet obtenir una valoració per cadascuna de les diverses biblioteques de l'SBiD.

En vista dels resultats obtinguts, es valora aquest indicador com adequat. 6.2.3. Resposta a consultes tècniques i documentals Segons l’enquesta de satisfacció d’usuaris, el servei d’informació rep una bona valoració per part de tots els col·lectius d’usuaris. En concret, segons l’esmentada enquesta un 88% dels estudiants es considera ben atès pel personal de l’SBiD.

Aquest indicador es valora com adequat. 6.2.4. Promptitud en l’atenció a noves demandes de fons L’SBiD no disposa de cap mecanisme per quantificar el temps que es necessita per atendre noves demandes de fons. Malgrat això, a l’enquesta de satisfacció s’observa que un 80% del professorat considera que el servei de compra de llibres és bo o molt bo.

Es valora aquest indicador com adequat. 6.2.5. Disponibilitat de fons en paper La bibliografia bàsica dels diferents estudis està tota disponible a les corresponents biblioteques. A l’enquesta de satisfacció d’usuaris els enquestats manifesten en un 73% i un 77% que tant el nombre com l’actualització del fons són molt apropiats.

Segons aquests percentatges es valora aquest indicador com adequat. 6.2.6. Accés i disponibilitat de fons en la biblioteca digital La disponibilitat de fons en la biblioteca digital creix constantment degut als recursos que s’hi dediquen i a la política de cooperació amb el CBUC. Seria convenient, però, millorar el servidor per evitar problemes puntuals de connexió amb alguns recursos electrònics.

Aquest indicador es valora com adequat 6.2.7. Desenvolupament de competències d’informació i de documentació Segons l’enquesta de satisfacció d’usuaris, només un 15% dels enquestats assisteix als cursos de formació d’usuaris, i només un 36.22% sap que se’n facin. Cal remarcar que la formació és realitza de forma desigual a cada centre i que els resultats de l’enquesta varien d’un centre a un altre. En concret, l’SBiD col·labora en activitats com ara l’assignatura Crèdit 0 a la Facultat de Ciències Jurídiques, l’assignatura de Documentació a la Facultat de Química, i altres assignatures a la Facultat de Medicina i a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

A pesar, però, que el CAI considera que el nou Pla de Formació d’Usuaris i l’enquesta de valoració de la formació permetrà millorar-ne la qualitat, cal aconseguir la institucionalització per tal de garantir els resultats d’aquest aspecte fonamental per al nou EEES.


Aquest indicador es valora, doncs, com poc adequat. 6.2.8. Contribució del SB a l’aprenentatge autònom Per afavorir l’aprenentatge autònom el SBiD ha posat a disposició dels usuaris tríptics d’ajuda i funcionament de com cercar informació en bases de dades, catàlegs, revistes electròniques, etc. A més a més disposa d’un apartat a la web, “com trobar informació”, de guia i ajuda als usuaris i tutorials on-line explicant l’ús de les bases de dades. Es valora aquest indicador com adequat. En relació amb el personal del SB 6.2.9. Consideració institucional Segons l’enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD, realitzada recentment, un 52% dels enquestats considera adequada la implicació de la institució.

Es valora aquest indicador com adequat. 6.2.10. Condicions i règim de treball Un 56% dels enquestats que responen l’enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD considera les seves condicions de treball bastant o molt adequades i un 18% les considera adequades.

Es considera aquest indicador com adequat. 6.2.11. Promoció i incentius professionals Tal com ja hem dit, a pesar que existeix el Reglament de promoció del PAS, aquest encara no s’ha començat a aplicar. A més, en l’enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD un 80% dels enquestats es mostra descontent de la política de personal, dades que concorden amb les obtingudes al grup focal en què els assistents manifesten de forma unànime la manca d’una política de promoció per al personal de l’SBiD.

Es valora aquest indicador com gens adequat. 6.2.12. Implicació i millora del SB Segons l’enquesta realitzada al personal de l’SBiD, un 85% dels enquestats considera que forma part d’un equip de treball, la motivació del personal és bastant adequada (el 81% es considera motivat o molt motivat). A més a més, un 86% està satisfet o molt satisfet en el seu lloc de treball.

Es valora aquest indicador molt adequat en referència a la implicació.

La gran implicació del personal no es reflecteix, però, en la resposta que dóna la institució en aspectes directament relacionats amb la millora com és la formació específica. Així, un 53% creu que la formació que rep no és l’adequada per afrontar el procés de canvi que implica l’EEES o pensa que no hi ha suficient personal en algunes biblioteques per atendre les demandes dels usuaris i les tasques relacionades amb els serveis oferts.

Es valora aquest indicador, en referència a la millora, com poc adequat.


6.2.13. Gestió dels responsables del SB Les dades que es desprenen de l’enquesta del personal són satisfactòries. Així, totes les qüestions referents a la gestió dels responsables és considerada positiva.

El CAI valora aquest indicador com adequat.

Punts forts més significatius i possibles explicacions de perquè hi són presents

La valoració global de l’SBiD per part dels usuaris és molt positiva.

Existència de mecanismes per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris.

Satisfacció respecte a la disponibilitat del fons per part dels usuaris

Implicació del personal en l’ SBiD.

Punts febles més significatius i possibles explicacions de perquè hi són presents

Manca d’una formació d’usuaris institucionalitzada a totes les biblioteques de l’SBiD.

Percepció de escassa formació específica del personal per afrontar els canvis als que s’enfronten les biblioteques de cara a l’EEES.

El Reglament de promoció del PAS encara no s’ha aplicat.


Unificar la formació d’usuaris a totes les biblioteques de centre i motivar l’assistència dels usuaris amb incentius com l’obtenció dels crèdits.

Implementar i desenvolupar un nou pla de formació especialitzada per tal que el personal pugui adequar-se al nou marc de biblioteca impulsada per l’EEES.

Aplicar la normativa que regula la promoció del PAS.


6. Resultats

6.3. En relació amb l’eficiència en la prestació del servei En resum:

El nivell d’eficiència del SB és adequat a les característiques de la institució i del mateix SB?

A B C D

Molt adequat

Adequat

X

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

6.3.1. Disponibilitat de serveis X

6.3.2. Ús de serveis X

6.3.3. Productivitat del sistema X X

6.3.4. Gestió de recursos X

6.3.5. Transformació/orientació del SB X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Les evidències que s’aporten són adequades i de qualitat i es relacionen a continuació:


Informe 2001. Procés d’avaluació de la qualitat del sistema universitari a Catalunya. Volum II. Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris.


Al llarg del període avaluat, 2001-05, s’ha de subratllar l’increment en el fons digital que sorgeix a partir de la col·laboració entre les diverses universitats públiques catalanes (en el marc del CBUC).

Increment de les inversions de la URV en fons digital d’accés dins del campus de la URV.


6.3.1. Disponibilitat de serveis L’anàlisi dels indicadors de disponibilitat de serveis -que es mostren en la taula següent- assenyalen un augment del cost total de l’SBiD, tant del corresponent a les adquisicions com el que es refereix al personal, en relació als usuaris potencials. A més, es mostra uns valors superiors de l’SBiD en relació a la mitjana del sistema universitari català, tan sigui en el període 1995-99 com en el 2001-05. Aquestes dades mostren una major disponibilitat de fons i serveis que es posen a disposició dels usuaris.

Per un altre costat, es constata una reducció del nombre total de personal en relació als usuaris potencials, degut a l’augment del nombre d’usuaris i una estabilització del nombre total de personal:

URV

Mitjana 95-99 SUC

Mitjana 01-05 SUC

2001 2002 2003 2004 2005 ∆(2001-05) (%)

Cost total SB/nombre usuaris potencials (€/usuari) 152,85 141,38 182,68 197,95 188,93 195,53 204,18 +12%

Cost adquisicions/nombre usuaris potencials (€/usuari) 46,60 65,24 75,69 74,43 79,78 79,11 80,36 +6%

Cost personal SB/nombre usuaris potencials (€/usuari) 85,80 nd 97,88 103,37 107,52 112,67 115,05 +18%

Nombre usuaris potencials/nombre personal SB 204,30 228,99 284,09 316,60 327,24 328,87 329,21 +16%


L’augment dels diversos costos ha permès anar incrementant els recursos, tant humans com materials, i augmentar i actualitzar els serveis, per a donar resposta en cada moment als requeriments de la comunitat universitària.

En concret, l’increment del pressupost dedicat al fons bibliogràfic, a més de donar resposta a les necessitats puntuals dels usuaris, ha col·locat a l’SBiD de la URV en una posició adequada de cara a la transformació de la biblioteca en CRAI i per tal que es puguin assumir els reptes que planteja el nou EEES.

A més, l’increment del pressupost dedicat al personal ha possibilitat, per exemple, l’ampliació dels horaris d’obertura de la biblioteca, una de les principals sol·licituds manifestades pels usuaris en l’enquesta de satisfacció realitzada l’any 2004. De totes maneres, manca encara més personal per tal de donar resposta a les noves necessitats que tindran els usuaris en els CRAIs.

La valoració de l’indicador és, doncs, adequat. 6.3.2. Ús de serveis L’ús dels serveis es basa en dos paràmetres bàsics del servei ofert en una biblioteca: el nombre d’entrades i el nombre de préstecs. En referència al nombre d’entrades, observem una reducció sostinguda al llarg del quinquenni (37,9% per al quinquenni analitzat), que va paral·lela a un augment del nombre de consultes de la pàgina web de la biblioteca que indica un accés virtual als serveis que ofereix la biblioteca (54,1% entre el 2003 i el 2005).

En relació al nombre de préstecs, constatem una reducció progressiva en el període que va del 2001 al 2004 (12,2%) i un augment l’any 2005 respecte a l’any 2004 del 39,7%, que dóna un augment global per al quinquenni del 22,7%. Una possible causa de l’increment net podria ser l’inici de la implantació dels programes pilot de l’EEES a la URV, amb l’increment de l’ús de bibliografia que comporta l’esmentada implantació.

Per un altre costat, els indicadors emprats per analitzar l’ús dels serveis mostren un augment net del cost total de l’SBiD en relació al nombre d’entrades (118%) i de préstecs (10%) i un augment del cost del personal en relació al nombre d’entrades (129%) i de préstecs (16%).

Per un altre costat, cal remarcar la reducció molt important que es dóna en el cost dels recursos electrònics en referència al nombre d’articles descarregats –variable acceptada com un dels estandars- donat l’augment molt important d’aquests:


URV

Mitjana 95-99 SUC

Mitjana 01-05 SUC

2001 2002 2003 2004 2005 ∆(2001-05) (%)

Cost total SB/nombre entrades (€/entrada) 1,44 2,09 1,37 1,71 1,88 2,42 2,98 +118%

Cost total SB/nombre préstecs (€/préstec) 16,81 18,97 13,13 13,24 13,79 18,94 14,48 +10%

Cost personal SB/nombre entrades (€/entrada) 0,81 nd 0,73 0,89 1,07 1,39 1,68 +129%

Cost personal SB/nombre préstecs (€/préstec) 9,43 nd 7,03 6,91 7,85 10,91 8,16 +16%

Cost biblioteca digital/nombre consultes (€/consulta)

nd nd 33,86 12,78 3,52 3,08 2,19 -94%

Tal com hem vist al llarg de l’informe, en el quinquenni avaluat s’ha produït un augment i una millora dels serveis i dels recursos que s’ofereixen a l’usuari (increment i millora del fons bibliogràfic amb una importància creixent del fons digital, millora de les condicions i de la gestió del préstec, possibilitat d’accedir al fons sense haver d’anar a la biblioteca, millora de les instal·lacions i dels equipaments a disposició de l’usuari, un horari més ampli d’obertura de les instal·lacions, etc). De totes maneres, aquesta millora global no s’ha correspost amb un augment equivalent de l’ús dels serveis i dels recursos.

El CAI creu que caldria adoptar una posició més activa en el terreny de la difusió i del marquéting dels serveis i dels recursos i en l’acostament vers els usuaris potencials de la biblioteca. Solament així es podrà rendabilitzar al màxim els costos del servei i complir amb les funcions que li té encomanades la universitat.

La valoració de l’indicador és, doncs, poc adequat.

6.3.3. Productivitat del sistema La productivitat del sistema s’analitza en base als dos paràmetres que ja hem esmentat en l’apartat anterior, nombre d’entrades i nombre de préstecs, i a dos paràmetres relacionats amb el personal: cost i nombre total.

Els valors dels indicadors emprats són els que figuren a la següent taula:

URV

2001 2002 2003 2004 2005 ∆(2005-

2001)

Nombre d'entrades/cost personal SB (entrada/€) 1,36 1,12 0,94 0,72 0,60 -56%

Nombre de préstecs/nombre total de personal SB (préstecs/treballador)

3954 4347 4116 3124 4279 8%

Cost personal SB/nombre préstecs (€/préstec) 7,03 6,91 7,85 10,91 8,16 16%


Com podem veure, s’obté una reducció global del nombre d’entrades en relació al cost del personal de l’SBiD, un augment del nombre de préstecs en relació al nombre total de personal de l’SBiD i una certa estabilització del cost del personal de l’SBiD en referència al nombre de préstecs.

Com ja hem dit anteriorment, la reducció en el nombre d’entrades a les diverses instal·lacions de l’SBiD estan lligades a un augment de l’ús del web i dels recursos digitals des de casa, des de les aules d’informàtica o des dels despatxos dels docents, en qualsevol punt del campus.

No es disposa d’informació sobre la consulta en sala per poder calcular i analitzar l’indicador nombre de consultes en sala per personal de l’SBiD.

La valoració de l’indicador relacionat amb la productivitat del sistema és, doncs, adequat en relació als préstecs i poc adequat en relació a les entrades.

No obstant l’anterior, caldria analitzar altres elements que formen part del dia a dia del personal de l’SBiD i que són elements clau per valorar la productivitat del sistema: la formació d’usuaris, la millora de la qualitat de l’atenció a l’usuari, l’esforç d’augmentar la participació de l’SBiD en el procés docent i d’investigació, etc. Tot plegat pot permetre aconseguir uns beneficis intangibles però que esdevenen visibles a mig termini.

Així, de cara al futur de les biblioteques universitàries, i tal com hem dit repetidament al llarg de l’informe, hem de considerar la importància cabdal de la millora i la institucionalització de la formació d’usuaris com element clau d’aprofitament dels recursos i dels serveis que posa l’SBiD a disposició dels seus usuaris.

6.3.4. Gestió de recursos Per a valorar la gestió de recursos, s’empren tres indicadors que relacionen diversos costos referents a l’SBiD amb el cost total del mateix.

Així, en primer cas veiem un lleuger augment de la proporció del cost total de l’SBiD que es dedica al capítol de personal, amb un increment global del 3,7%. Cal remarcar, a més, que el valor final en el període avaluat es situa en el mateix nivell que el valor mitjà del sistema universitari en l’anterior avaluació transversal:

URV

Mitjana 1995-99

SUCi 2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2005-01)

Cost personal SB/cost total SB 0,56 0,54 0,52 0.57 0,58 0,56 +3,7%

Per un altre costat, es constata en la taula següent un increment progressiu del pressupost dedicat a les adquisicions i una lleugera reducció global (5%) de la proporció del pressupost total de l’SBiD que es dedica al capítol d’adquisicions, amb l’augment net del 42,3% del pressupost que es dedica al capítol de personal:


URV

Mitjana 1995-99

SUC

2001 2002 2003 2004 2005 Mitjana SBiD

2001-05

∆ (2001-05) (%)

Pressupost dedicat a adquisicions

UdG: 566.676

UdL 712.452

URV 510.530

940.584 1.066.376 1.180.790 1.208.741 1.255.424 1.130.383 +33,5

Cost adquisicions/cost total SB

0,30 0,41 0,38 0,42 0,41 0,39 0,40 -5

Pressupost dedicat al personal

UdG: 868.444

UdL: 672.929

URV 901.560

1.251.284 1.472.719 1.583.310 1.704.538 1.780.097 1.558.390 +42,3

Cal subratllar, a més a més, que el valor al llarg de tot el període avaluat del pressupost dedicat al personal es situa per damunt del valor mitjà del sistema universitari en l’anterior avaluació transversal.

Tot plegat ens indica que estem acostant-nos a les proporcions de les altres universitats catalanes que dediquen més percentatge del pressupost al capítol de personal que la URV. Aquesta dada és important si pensem que, de cara al futur, és fonamental la inversió que es faci en recursos humans per tal de mantenir la universitat en una posició competitiva.


6.3.5. Transformació/orientació del SB La valoració de la transformació/orientació de l’SBiD es realitza d’acord amb dos indicadors: la ràtio entre el cost en recursos electrònics i el cost en adquisicions i la ràtio entre l’increment del cost en recursos electrònics i l’increment del cost en adquisicions.

En relació al primer indicador, es constata un augment global del 61,2% al llarg del quinquenni avaluat:

URV

2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-

05)

Cost en recursos electrònics/ cost adquisicions (%)

20,1 28,8 31,8 31,5 32,4 +61,2

i una reducció global del 84,9% del segon indicador assenyalat:


URV

2001 2002 2003 2004 2005 ∆ (2001-

2004) (%)

Increment de cost en recursos electrònics/ increment del cost en adquisicions

nd 1,19 0,60 0,18 nd -84,9%

Els indicadors mostren que l’SBiD dedica un percentatge cada vegada més gran del pressupost als recursos electrònics. Com ja hem dit en diverses ocasions al llarg d’aquest informe, la participació de l’SBiD de la URV en el CBUC permet aconseguir més recursos digitals sense l’augment equivalent del pressupost que s’hi dedicaria si no en forméssim part.

Per un altre costat, la transformació de la biblioteca i la seva orientació vers l’EEES es dóna en base a diversos factors en els quals l’SBiD ja està treballant com ara la formació del personal i dels usuaris per tal d’aconseguir en últim termini la seva competència informacional que els permeti l’aprenentatge continu al llarg de tota la seva vida; la construcció de noves instal·lacions i l’adaptació dels espais ja existents per tal què compleixin els requisits dels CRAIs; un paper més actiu de la biblioteca en la docència i en la recerca; nous serveis que demanden els usuaris; inversions constants i creixents en tecnologies de la informació, ...



Inversió en el procés de transformació de l’SBiD.

La disponibilitat de recursos digitals mercès a la participació de la URV en l’anomenada biblioteca digital de Catalunya i a l’increment de pressupost que la URV dedica a aquests recursos.

La disponibilitat de serveis adreçats a resoldre les necessitats dels usuaris.


Alguns dels serveis que ofereix l’SBiD són poc utilitzats.

Pressupost insuficient dedicat al personal per tal de fer front als nous reptes.


Seguir incrementant el pressupost dedicat al personal, així com la quantitat de personal, sense que això impliqui una reducció del pressupost dedicat a les adquisicions.


Fomentar l’ús dels serveis que ofereix l’SBiD mitjançant estratègies de col·laboració amb els docents, campanyes innovadores, formació d’usuaris, ...

Continuar el procés de transformació de l’SBiD en un CRAI, amb la implicació d’altres serveis de la universitat, que potenciaria sens dubte la utilització dels recursos i serveis de l’SBiD.

La definició d’un indicador que tingui en compte tant les entrades físiques com les entrades virtuals a l’SBiD i que permeti valorar de manera conjunta l’accés a l’SBiD.