Embed Size (px)
Citation preview
ÀREA DE RELIGIÓ CATÒLICAPROPOSTES DIDÀCTIQUES
per a
Educació infantilEducació primària
Educació secundària
1
Aquestes propostes didàctiques estan editades al PUNT DE TROBADA publicat per la
DELEGACIÓ DIOCESANA D’ENSENYAMENT entre els anys 1997 i 1999.
Í N D E X
Punt de didàctica
Clicant damunt del títol d’una activitat, saltareu al lloc on es troba l’activitat; per retornar aquí, premeu la fletxa Atrás de la barra d’eines Web que normalment es farà visible1 després de clicar qualsevol dels títols esmentats.
Etapes Títols activitat Núm. Punt de Trobada
Primària: JOC DELS OUS DE PASQUA 0
JOC DE MEMÒRIA 00
HAPPENNING DEL NADAL 2
MÓN DE COLORS 3
ESTIMEM LES DIFERÈNCIES 4
calendaris d’arreu del món 6
TOTS FORMEM EL POBLE DE DÉU 7
Secundària: EL “TRES EN RATLLA” BÍBLIC 0
ELS OBJECTIUS! 00
D’OCA A OCA 2
JOC DE ROL 3
UNA HISTÒRIA FAMILIAR 4
1 Si no es fa automàticament visible aquesta barra, la podeu fer visible desplegant el menú Ver i activant Barras de herramientas >Web.
2
any 2000 i la condonació del deute extern
6
UNA PROPOSTA METODOLÒGICA 7
CONCEPTES
PRIMÀRIA: Núm. PUNT DE TROBADA
Benaurances 3Bona Nova 7Diferència 4Donar i rebre 0El temps a les diferents cultures 6Fets bíblics 00Igualtat 3Interculturalitat 4L’arbre de Nadal 2Marginació 3Nova vida 0Paràboles 7Pasqua 0Personatges bíblics 00Regne de Déu 7Resurrecció 0Simbologia: llum i fruits 2
SECUNDÀRIA:
Avaluació 00Bíblia 0Citació bíblica 0Codi cultural 4Desigualtat 6Deute extern 6Grup social 4Llibres de la Bíblia 0Marginació 3Objectiu 00Prejudici 3Progrés 6Quart món 3Senyal 2
3
Signe 2Símbol 2
4
VALORS
PRIMÀRIA: Núm. PUNT DE TROBADA
Acceptació 3, 7Col·laboració 6Compliment 00, 6Convivència 4Diàleg 2, 3, 4Donació 00Estimació 3Imaginació 00Participació 2, 6Pau 4Reflexió 2Respecte 2, 3, 6Solidaritat 3, 4Tolerància 4Valoració 00
SECUNDÀRIA:
Acceptació 0, 3Col·laboració 6Compliment 6Comprensió 3Compromís 3Curiositat 2Disponibilitat 00Identitat 4Imaginació 2Obertura 2, 4Participació 0, 6Respecte 00, 2, 3, 6Solidaritat 3Tolerància 00
5
PRIMÀRIA1. Punt de trobada 0
Títol de l’activitat JOC DELS OUS DE PASQUA
Destinataris: 1r a 3r d’educació primària
Objectius:
1. Relacionar el concepte de Pasqua amb Vida Nova. 2. Descobrir el paral·lelisme entre el significat de la Pasqua i el que passa a la natura quan arriba la Primavera. 3. Aprendre a decorar ous de Pasqua. 4. Experimentar la donació d’allò que un ha realitzat.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. Introducció als conceptes de Pasqua, resurrecció, nova vida i donar i rebre.
Actituds, valors i normes: 1. Donació d’allò que un ha fet. 2. Valoració del treball dels altres.
Procediments: 1. Decoració d’ous de Pasqua. 2. Recerca dels ous amagats.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT:
S’explica als nens i a les nenes el significat dels ous de Pasqua. L’ou i el pollet són símbol de vida nova, de fecunditat i de multiplicació. Amb l’ou de Pasqua recordem com Jesús ressuscitat passa a una nova vida, en un temps, la primavera, on observem que a la natura tot recobra nova vida, els arbres floreixen, el bosc torna a tenir la vida dels animals que han sortit de la letargia hivernal... Com Jesús que a la creu dóna la seva vida i passa a una vida nova. Per a més informació, consulteu les referències bibliogràfiques.
Decorarem els ous de Pasqua, que poden ser buidats fent uns foradets d’entrada i sortida en sentit longitudinal a l’ou i bufant amb força, o també poden ser bullits.Hi farem sanefes de tots colors amb retoladors prims i gruixuts aptes per a ús escolar. Després, en una segona sessió, la mestra o el mestre amagarà els ous pel pati o per la classe i cada nen o nena haurà de trobar un dels ous amagats i s’endurà a casa aquell ou que ha trobat –no el que havia fet– com a manera també de donar i compartir de forma lliure i gratuïta, amb la resta de companys de classe, allò que un ha fet.
Temporització: 2 sessions de classe de 45 minuts (1,30 h aprox., en total)
6
Recursos didàctics (material necessari per desenvolupar l’activitat): un ou per a cada nen i retoladors prims i gruixuts aptes per a ús escolar.
Bibliografia: -AMADES, J. Costumari català: El curs de l’any. Ed. Salvat, Barcelona, 1953. -ARTÍS-GENER, A. i MOYA, B. Festes populars a Catalunya. Ed. HMB S.A., Barcelona, 1980.
AVALUACIÓ:
En acabar el joc de buscar els ous, podem establir un diàleg en què el mestre o la mestra preguntarà als alumnes per aquells significats explicats abans de decorar els ous; també poden aprofitar per reflexionar tots plegats com s’han sentit en fer el joc de trobar els ous i portar a casa el d’un altre company o companya, analitzar les situacions que s’hagin pogut produir, de tensió, d’amistat o de gratuïtat... Per exemple, es pot preguntar qui recorda per què hi ha ous a la mona de Pasqua, quin paral·lelisme veuen entre el que predicava Jesús i el que hem fet nosaltres i també amb el que va fer Jesús acceptant la mort a la creu i ressuscitant...
7
2. Punt de trobada 00Títol de l’activitat: JOC DE MEMÒRIA
Destinataris: 4t a 6è d’educació primària
Objectius:
1. Repassar i consolidar continguts bíblics treballats anteriorment a l’àrea. 2. Saber jugar tot respectant les regles del joc i acceptant la possibilitat de guanyar o perdre.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. Fets i personatges de la Bíblia.
Actituds, valors i normes: 1. Compliment d’unes normes de joc.
Procediments: 1. Elaboració d’un joc de cartes.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT:
Es tracta de fer un joc de cartes amb els alumnes per recordar aquells fets i/o personatges de la Bíblia més importants que s’han anat treballant durant el curs. Cada nen/a tindrà una cartolina de mida Din-A4 que haurà de dividir en dotze targes. Un cop retallades, utilitzarà sis targetes per dibuixar-hi sis personatges bíblics diferents –poden ser de l’AT, del NT o de tots dos- i, a sota hi escriurà el nom del personatge. A les altres sis cartes dibuixarà fets o personatges relacionats amb els sis personatges primers, per tal de poder establir parelles.
Per exemple: Abraham i el sacrifici d’ Isaac; Josep i el somni de les bales de palla; Moisès i les taules de la Llei; Maria i les noces de Canà; Jesús i la creu; Marta i Maria i Jesús sopant a Betània; Adam i Eva...
Un cop elaborades les cartes, podeu dir als alumnes que juguin de dos en dos. Cal que barregin les cartes i les posin sobre la taula amb el dibuix o el text amagat. Per torns, cada alumne haurà de girar dues cartes i veure si fa parella. Si en fa, se la quedarà i continuarà jugant el mateix jugador. Si no fa parella, ha de tornar a deixar-les cara avall com estaven i passa el torn a l’altre jugador. Guanyarà qui hagi aconseguit formar més parelles.
També poden jugar tres o quatre alumnes alhora, tot i que així és més difícil encertar parelles. Quan ja es tenen molt sabudes les parelles, es pot variar el joc deixant els personatges i substituint els fets per personatges que facin parella amb els primers, o
8
posant una cita bíblica i haver de fer parelles de personatge i text de la Bíblia, o fer grups de tres unint personatge/personatge-fet o personatge/fet-citació bíblica... o mil i una variants que vosaltres i els vostres alumnes podeu inventar!
AVALUACIÓ:
Aquest joc ens pot servir d’avaluació final. Un primer criteri el podem tenir observant quins personatges bíblics posa cada alumne a les seves cartes, així sabrem quins recorda més. Després podem utilitzar també les mateixes cartes ensenyant-ne una perquè els alumnes, oralment, diguin si recorden quin fet o personatge es relaciona amb aquesta carta. Es poden mostrar tots els personatges que siguin diferents dels que han fet entre tota la classe. Això es pot fer abans de començar a jugar per parelles, mentre s’hi juga i en acabar de jugar.
Per treballar els valors proposem de fer una autoavaluació oral, comentant entre tots les incidències ocorregudes entre ells i elles durant el joc: si han respectat les normes o no i per què, si han sabut perdre i/o guanyar...
9
3. Punt de trobada 2
Títol de l’activitat: HAPPENNING DEL NADAL
Destinataris: 4t a 6è d’educació primària
Objectius:
1. Aprendre a dialogar a partir del conflicte. 2. Descobrir el significat del Nadal: l’alegria. 3. Potenciar la creativitat i el treball més autònom. 4. Aprendre a treballar en petit grup i saber fer les coses en col·lectiu.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. Iniciació simbòlica de l’arbre de Nadal: Llum i fruits. 2. L’arbre de Nadal com a manifestació cultural de caràcter religiós que neix a Alemanya i forma part de la celebració del Nadal a diferents països.
Actituds, valors i normes: 1. Compliment de les normes de l’activitat. 2. Valoració de les diferents maneres de celebrar el Nadal. 3. Interès per fer les coses ben fetes.
Procediments: 1. Elaboració d’un arbre de Nadal amb un material determinat. 2. Observació de diferents arbres de Nadal (fotografies, pintures, dibuixos,...). 3. Treball en petit grup. 4. Diàleg-reflexió sobre formes de viure el Nadal en l’entorn més proper o llunyà.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT:
1a sessió:
Es tracta de fer una dinàmica (happenning) per motivar el diàleg i la reflexió.
Es faran dos grups i s’explicarà als nens i a les nenes que trobaran una capsa amb un material i una nota on dirà què han de fer. Estaran separats per un paper d’embalar (o qualsevol altre element) de manera que no puguin veure què fa l’altre grup.
A cada banda hi haurà una capsa tancada amb un material a dins. Dins la capsa hi haurà una cartolina de paper que dirà: “Heu de fer, amb el material que hi ha en aquesta capsa, un arbre de Nadal”. En una de les capses hi haurem posat material molt variat: gomets, paper de seda, cartolina, retoladors, colors, tisores, purpurina...; a l’altra capsa hi haurem posat menys varietat de material: uns quants retoladors, paper de diari, dues tisores, retalls de paper que hagin quedat d’alguna activitat...
10
Un cop acabin els arbres es traurà el paper que els separava i hauran d’anar a veure què ha fet l’altre grup. I és aquí on començarà el petit conflicte: queixes perquè els altres tenien més material, per què els ha tocat a ells la capsa amb pitjor material, com és que a la seva capsa no n’hi havia més... Arribat aquest moment, iniciem el diàleg de com s’han sentit –de la qual cosa depèn el resultat final–, i si té més importància el material o haver pogut fer els arbres de Nadal.
Cada mestre, en funció de la resposta del grup d’alumnes, iniciarà el diàleg i la reflexió. En aquest diàleg-reflexió es podria parlar de molts temes relacionats amb el Nadal i la manera de viure’l: la diferència entre països rics i països pobres, que Jesús va néixer en un ambient pobre, el fet de compartir, la creativitat,...
2a sessió:
Recordarem l’activitat realitzada el dia anterior i penjarem els arbres realitzats, també fotografies, dibuixos, etc. d’arbres de Nadal o d’elements que es pengen als arbres. Farem la següent pregunta: Sabeu d’on ve la tradició de posar un arbre per Nadal? Els guiarem en el descobriment a partir de la lògica (on hi ha molts avets: als països que fa calor o fa fred...).
Parlarem de l’origen de l’arbre de Nadal i de totes les manifestacions que formen part de la nostra celebració del Nadal que vénen de fora: països nòrdics, fer cagar el tió, Santa Claus... Explicarem la simbologia de l’arbre de Nadal.Amb el material restant dels dos grups podríem realitzar una felicitació amb un arbre de Nadal.
Nota: Si els grups fossin molt nombrosos, se’n poden fer dos dins de cadascun d’ells. Aquesta mateixa activitat es pot fer també amb un pessebre o un fanalet, en comptes de l’arbre de Nadal.
Temporització: 2 sessions de 45 minuts
Anna M. CabelloCoordinadora de primària
11
4. Punt de trobada 3
Títol de l'activitat: MÓN DE COLORS
Destinataris: Alumnes a partir dels 8 anys
Objectius:
1. Descobrir com afecta la igualtat o la diferència a l’hora d’apropar-nos a d’altres persones i quins són els criteris que seguim. 2. Experimentar com ens sentim segons ens integrem en un grup o en quedem exclosos. 3. Adonar-se que el seguiment de Jesús té les seves exigències i que es manifesta en actituds i comportaments concrets. 4. Aprendre a dialogar a partir del conflicte. 5. Organitzar debats partint de temes concrets a fi d’arribar a conclusions determinades.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. El concepte d’igualtat. 2. Situacions de marginació que provoquen les diferències. 3. Jesús com a signe d’amor. 4. Introducció a les benaurances, l’amor com a actitud bàsica del cristià.
Actituds, valors i normes: 1. Participació activa en l’activitat. 2. Foment del respecte i de les actituds de respecte envers els altres i l’acceptació de tothom.3. Foment de l’hàbit d’escoltar i dialogar. 4. Estimulació d’actituds solidàries envers els altres.
Procediments: 1. Identificació i reconeixement del grup (dinàmica de grup). 2. Ús de la marginació a l’hora d’establir el grup. 3. Tria i identificació d’actituds correctes en les relacions entre persones. Realització d’un debat sobre un tema concret.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT:
Aquesta dinàmica es pot fer a partir dels 8 anys i es profunditzarà més o menys, depenent de l’edat. Consisteix a fer grups a partir d’un gomet que se’ls col·loca al front.
El mestre organitza la classe col·locant els alumnes en un cercle i els alumnes han de tancar els ulls. El mestre col·loca un gomet al front de cada nen/a, mirant de no posar el mateix color als nens/es propers. Al mateix temps que el mestre va col·locant els alumnes, explica: “Quan acabi, obriu els ulls i sense parlar heu de fer grups ben separats els uns dels altres”. Un cop els grups estiguin formats i separats clarament, es passa a l’avaluació.
12
En acabar, és bo de fer una avaluació en grup a partir, per exemple, de preguntes com les que segueixen: Quin ha estat el criteri per formar els grups? Per què? Quasi sempre els grups es formen a partir del mateix color, ¿no hi ha d’altres criteris possibles -grups de l’Arc de Sant Martí, colors variats, sense tenir en compte el gomet-...? Per què ens apropem a aquells que s’assemblen més a nosaltres? Què han pensat i sentit aquells alumnes que s’han quedat sense grup? Què ha pensat la resta? Se n’han adonat? Trobes algun paral·lelisme amb la vida real: discriminació, marginació, etc...? Es pot trobar alguna relació amb les benaurances?...
A partir de la dinàmica es pot crear un debat sobre com afecta la igualtat o la diferència a l’hora d’apropar-nos a d’altres persones i quins són els nostres criteris per fer-ho. El debat també es pot enfocar a partir de frases com per exemple: Tots som iguals davant els ulls de Déu: Jesús no fa diferències; l’amor com a actitud bàsica del cristià; les Benaurances; la marginació; els immigrants; el Quart Món, etc...
Variant de l’activitat:
En aquest cas 3 ó 4 alumnes del grup classe surten fora de l’aula. S’organitza la resta de la classe en grups segons diferents consignes: cabell curt, sabates amb cordons, pantalons texans, jersei amb botons, noms que comencen amb la mateixa lletra, ulls del mateix color, etc... Un cop organitzats els grups, entren els 3 o 4 alumnes que eren fora i s’han d’incorporar a un dels grups sense saber prèviament quina consigna té cada grup; el grup l’acollirà o el rebutjarà segons compleixi o no la consigna establerta, sense dir-li en un primer moment; potser hi haurà qui no es podrà integrar a cap grup. A partir d’aquesta experiència s’iniciarà el diàleg i l’avaluació segons la dinàmica anterior.
Material: Per a l’activitat necessitarem gomets de diferents colors, 4 o 5 colors diferents, i a part necessitarem 3 o 4 gomets diferents dels altres (poden ser sense color o de colors diferents o fins i tot podrien ser de tons semblants als colors de la majoria).
Temporització: 1 sessió de 45 minuts.
Bibliografia: AA.VV. Educar en y para los derechos humanos. Libros de la Catarata. Madrid, 1996.
Mercè SerraCoordinadora de primària
13
5. Punt de trobada 4
Títol de l'activitat: ESTIMEM LES DIFERÈNCIES
Destinataris: Cicle inicial d'educació primària
Objectius:
1. Aprendre a ser tolerant amb els nens d'altres cultures. 2. Descobrir la riquesa de vocabulari i de costums d'altres infants. 3. Potenciar el diàleg i la capacitat que tenim d'escoltar i aprendre d'altres cultures.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1.Significat de les paraules respecte i diferència. 2. Reconeixement de les diferències que hi ha entre els nens d'una mateixa classe.
Actituds, valors i normes: 1. Creació d'actituds de solidaritat i tolerància davant la diversitat cultural. 2. Valoració de les diferents maneres d'expressió. 3. Interès per conèixer altres cultures, amb els seus drets i llibertats fonamentals, dintre dels principis de convivència per a la pau.
Procediments: 1. Expressió i manifestació cultural d’emocions i de situacions pròpies. 2. Organització de les relacions interpersonals a partir de la pròpia realitat. 3. Diàleg-reflexió de l'estimació als altres en les diferències.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT:
Primera sessió:
Es tracta que els infants facin una rotllana per tal que la mestra introdueixi el tema de les diferències existents dintre mateix del grup-classe. D'aquesta manera, es fa una avaluació inicial d'allò que els nens perceben i coneixen, partint de les seves pròpies experiències en les relacions interpersonals.
La mestra proposarà cantar la cançó "Mans a les mans", que serà un element clarament potenciador del respecte entre les persones. Per tant, cal tenir en compte que els nens han d'aprendre la cançó, la lletra de la qual és la següent:
"MANS A LES MANS"
<< Mans, mans, mans a les mans (tornada; quatre vegades).
14
Deixem les tristeses, deixem els afanys,posem tot seguit les mans a les mans
i així reviurem un amor d'infantsque compartirem amb tots els germans.
El dia s'atansa joves i més granstenim l'esperança posada a les mans,i sols ajuntant-les podrem construir
un món que gemega i que vol florir.>>
Alhora que canten la cançó, picaran de mans amb el seu company o la seva companya, tot seguint la lletra i el ritme.
Segona i tercera sessió:
Recordarem l'activitat realitzada el dia anterior i passarem la pel·lícula Pocahontas; després d'aquesta projecció, farem novament la rotllana per a fer comentari i posada en comú de les idees que hem tret de la pel·lícula, sempre tenint en compte els objectius generals d'aquestes activitats.
La pel·lícula de dibuixos de Walt Disney Pocahontas és un instrument molt apropiat per tal de fomentar en els infants les actituds de respecte i tolerància vers els altres. Amb la projecció d'aquesta pel·lícula s’expressarà el diàleg intercultural que ha d'estar present en la nostra actual concepció pedagògica.
Així, el missatge que rebran els infants per mitjà de Pocahontas és el següent: << Si estimem les diferències que hi ha entre les persones sempre serem millors i més feliços >>.
Tanmateix, cal dir que les activitats proposades tenen com a rerefons el fet que l'educació intercultural implica una acció global adreçada a tots els infants per tal de preparar-los per conviure en una societat multicultural.
Quarta sessió:
Els nens, recordant tot el que s'ha dit, dibuixaran en un paper el contorn de la seva mà i la pintaran del color de la seva pell (rosada, marró clar, marró fosc, negre, groc, etc.). A continuació la retallaran i es farà una composició amb totes les mans, enganxant-les per formar una cadena en un mural que s’exposarà a la classe, on tothom el pugui veure.
Temporització: 4 sessions de 45 minuts
M. Carme MoralCoordinadora de primària
15
6. Punt de trobada 6Títol de l'activitat: CALENDARIS D’ARREU DEL MÓN
Destinataris: Cicle superior de primària
Objectius:
1. Conèixer la importància de Jesús en el nostre calendari. 2. Saber que les altres cultures també tenen calendari i que aquest és diferent. 3. Estar obert als nous aprenentatges.4. Mostrar-se actiu en la recerca d'informació.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. L'inici del calendari a les diferents cultures: Cristiana, musulmana, jueva i xinesa.
Actituds, valors i normes: 1. Compliment de les normes de l'activitat. 2. Respecte cap a la diversitat cultural i els seus costums. 3. Col·laboració i participació en el treball de grup. 4. Respecte del torn de paraula.
Procediments: 1. Recollida d'informació. 2. Elaboració d'un fris cronològic amb els moments d'inici dels diferents calendaris segons les cultures.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT
Primera sessió:
Aprofitant el tema del calendari litúrgic es pot introduir el tema del nostre calendari actual i proposar qüestions als alumnes sobre aquest fet i el canvi de mil·leni. Per exemple: Sabeu en funció de què està estructurat el nostre calendari? A partir de quan comencem a comptar? I les altres cultures, tenen calendari ? Des de quan comencen a comptar? Tot el món celebrarà el canvi de mil·leni? Tothom celebrarà l'any 2000? Amb aquestes qüestions intentarem motivar els alumnes per iniciar una recerca d'informació.
Segona sessió:
Es farà una posada en comú de la informació cercada pels alumnes. (La recerca pot ser guiada, a l'aula o a la biblioteca de l'escola. Si no és possible, la recerca pot ser a casa. I si no el mestre portarà la informació a l'aula i els alumnes hauran de buscar les dades que ens poden donar resposta als nostres interrogants.)
Tercera sessió:
16
Es dividirà els alumnes en quatre grups i cada grup s'encarregarà d'una cultura i haurà d'elaborar un fris cronològic de l'inici del calendari de la cultura indicant-ne el motiu. (Per exemple, el nostre calendari comença amb el naixement de Jesús i aquest moment és l'any 1, a partir d'aquí comencem a comptar)
Quarta sessió:
Es penjaran els frisos cronològics un sota l'altre per poder observar que cada cultura és en un any diferent i que no tothom té el mateix punt de referència ni viu al mateix any que nosaltres i que, per tant, el canvi de mil·leni no serà celebrat per tothom. (L'observació i posada en comú ha de ser guiada pel mestres amb els criteris que es creguin més oportuns i la metodologia que més s'adapti a cada realitat escolar.)
Es pot trobar informació sobre els calendaris d’origen musulmà, xinès, cristià i jueu al fons de recursos de la Delegació d’Ensenyament de Barcelona.
NOTA: Les sessions estaran en funció de l'opció triada pel mestre a l'hora de fer la recerca, del ritme d'aprenentatge dels alumnes i de la seva realitat social. Aquest tema es pot ampliar, si cal, parlant de l'estructura dels anys (mesos de 28, 29, 30 i 31 dies d’acord amb el cicle solar). Es poden treballar les festes dins del nostre calendari i veure que la majoria tenen origen religiós. També es pot fer la recerca de com se celebra el canvi d'any a les diferents cultures.
Ema VillanuevaCoordinadora de primària
17
7. Punt de trobada 7
Títol de l'activitat: TOTS FORMEM EL POBLE DE DÉUAdaptació curricular del tema: El Regne de Déu
Destinataris: Alumnes de cicle mitjà (4t).
Objectius terminals referencials:
1. (12) Elaborar una primera síntesi del contingut del missatge de Jesús a partir la identificació i la comparació del concepte de Regne de Déu exposat al Nou Testament
2. (25) Acostumar-se a la vida de grup acceptant les diferències entre les persones que ens envolten.
Treballarem aquesta activitat tenint present la diversitat que hi ha a l’aula pel que fa als diferents processos d’ensenyament-aprenentatge que es donen.
Objectius :
1.Conèixer què és el Regne de Déu. 2. Identificar Bona Nova i Regne de Déu. 3.Valorar i respectar la diversitat de les persones.
Objectius aplicats a la diversitat:
1.1. Identificar què és el Poble de Déu . 2.1. Saber descobrir al seu entorn les bones notícies que hi ha. 3.1 Respectar els companys.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. El Regne de Déu. La Bona Nova. 2. Les paràboles.
Actituds, valors i normes:1. Valoració de les persones que són al nostre entorn.
Procediments: 1. Utilització de la Bíblia (BCI o Bíblia infantil per la diversitat): Evangeli de Mateu . Lectura i comentari de la paràbola del sembrador. 2. Veure el vídeo La paràbola del sembrador.
18
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT DIFERENCIADA SEGONS LA DIVERSITAT A L’AULA:
Activitats d’ensenyament- aprenentatge
1. Buscar al Nou Testament el text de l’Evangeli de Mateu (Mt 13, 1-9.18-23).2. Comentari del text.3. Veure el vídeo La paràbola del sembrador.4. Dibuixar en vinyetes el text del vídeo
Activitats d’ensenyament aplicades a la diversitat:
1. Lectura del relat adaptat de l’Evangeli de Mateu (Bíblia infantil, ed. Claret, pàg. 243).
2. Explicació per part dels nens de la lectura que han fet.3. Veure el vídeo La paràbola del sembrador.4. Dibuixar el passatge que més els ha agradat.
Temporització: 3 sessions de 45 m.
1a sessió: 10 minuts d’avaluació inicial. 15 minuts d’explicació per part del mestre. 15 minuts de lectura del text adaptat a la diversitat
2a sessió: 15 minuts. Veure el vídeo: La paràbola del sembrador (Ed. Paulinas). 30 minuts. Comentari del vídeo. Dibuixar en vinyetes.
3a sessió: 45 minuts. Realització d’un mural amb les vinyetes que han fet anteriorment.
Posada en comú de tot el treball realitzat.
Activitats d’avaluació:
Inicial: Pluja d’idees sobre el que saben del Poble de Déu.
Formativa: Totes les activitats que farem al llarg de la unitat didàctica.
Final: Valoració del treball fet per cadascú.
Metodologia:
Començarem a treballar el tema amb tota la classe, tenint present la diversitat dels alumnes. Distribuirem als alumnes el material corresponent .Posteriorment passarem la pel·lícula de vídeo. Després els alumnes realitzaran les activitats programades.
19
Material didàctic
Bíblia: BCI (Ed. Claret)Bíblia infantil: Un poble a l’escolta de Déu (ed. Claret)Text: “La llavor i la terra bona” (pàg. 242 de la Bíblia, ed. Claret)Vídeo: La paràbola del sembrador, edicions Paulinas (La podeu trobar en el
Fons de recursos de la Delegació)Diversos: Cartolines, llapis colors, tisores, cola...
Montserrat SardàCoordinadora de primària
20
SECUNDÀRIA
1. Punt de trobada 0
Títol de l'activitat: EL “TRES EN RATLLA” BÍBLIC
Destinataris: Alumnes de 1r cicle d’ESO
Objectius:
1. Conèixer l’estructura de la Bíblia (llibres, capítols i versets). 2. Interpretar el sistema de citació bíblica.
Continguts:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. Nom dels llibres de la Bíblia. 2. Divisió de la Bíblia en llibres, capítols i versets. 3. La citació.
Actituds, valors i normes: 1. Participació activa i responsable en el treball. 2. Acceptació de les normes i pautes de joc.
Procediments: 1. Recerca de diversos fragments de la Bíblia a partir de cites concretes. 2. Lectura de textos bíblics.
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Primerament, el professor explicarà als alumnes el sistema de citació bíblica. En segon lloc, es farà l’activitat per posar en pràctica i consolidar allò explicat. Es començarà el joc dividint la classe en dos grups i es dibuixarà a la pissarra el joc del tres en ratlla. Cada un dels dos grups escollirà amb quin símbol vol participar (creu o rodona). El grup que localitzi la cita primer col·locarà el seu símbol al tauler. Guanyarà l’equip que aconsegueixi fer primer “tres en ratlla”.
AVALUACIÓ:
Partirem d’una avaluació inicial, que pot consistir a escriure a la pissarra una citació i preguntar als alumnes si saben de què es tracta. Després del joc comprovarem que els alumnes saben identificar i localitzar una citació (llibre, capítol, verset) amb una prova individual objectiva.
Recursos didàctics: La Bíblia. Pissarra o tauler de “tres en ratlla”.
21
2. Punt de trobada 00
Títol de l’activitat: ELS OBJECTIUS!Decidir i elaborar els objectius del crèdit.
Destinataris: Optem per adreçar aquesta activitat als alumnes de 2n cicle (3r i 4t d’ESO) que cursen un crèdit comú de religió amb el títol: Les grans religions.
Objectius.
1. Decidir i elaborar els objectius del crèdit des de la col·laboració del grup classe amb el/la professor/a .2. Analitzar els objectius i establir els criteris d’avaluació.
Continguts:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. Objectiu. 2. Avaluació.
Actituds, valors i normes: 1. Disposició per participar en l’elaboració dels objectius i del disseny de l’avaluació. 2. Respecte per les pautes de treball establertes. 3. Tolerància i respecte davant d’altres formes de pensament i comportament.
Procediments: 1. Redacció i anàlisi dels objectius del crèdit.
DESCRIPCIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DE L’ACTIVITAT:
I. Activitat inicial de motivació i avaluació.1. En començar el crèdit, el primer dia de classe, el/la professor/a enganxa a les parets de l’aula un mapamundi i tot un seguit de fotografies i il·lustracions de temples, persones i personatges religiosos, ritus, etc., pertanyents a diferents religions. També es poden enganxar diverses salutacions (Shalom, Essalam Maleikum, Namasté...).2. Tot seguit es realitza una activitat d’avaluació inicial per tal de veure quin és el grau de coneixement dels alumnes sobre els continguts relacionats amb el tema. Pot ser una prova tipus test o un altre tipus de prova escrita.3. El/la professor/a fa una breu exposició sobre les grans religions, en què exposa els grans blocs temàtics que s’estudiaran.4. En grups de tres o quatre alumnes es proposa una activitat a partir d’una selecció de textos pertanyents a diferents llibres sagrats.
II. Què penses que ens proposem aprendre al llarg d’aquest crèdit?5. Un cop s’han realitzat les diferents activitats es demana a l’alumnat que faci una
primera proposta d’ objectius per assolir al llarg del crèdit. Primer treballaran individualment i, després, confeccionaran col·lectivament un únic llistat per a tot el grup-classe.
22
6. Prèviament, cal explicar com i per què es redacta una frase que expressa la voluntat d’adquisició d’un nou coneixement. (Potser és d’utilitat donar un peu de frase de l’estil: En aquest crèdit aprendrem... o En aquest crèdit ens agradaria aprendre...)
III. El/la professor/a dóna a l’alumnat la selecció d’objectius d’aquest crèdit que creu oportuns.7. El/la professor/a dóna als alumnes la llista d’objectius que proposa per a assolir al llarg del crèdit. 8. És el moment de fer una lectura i anàlisi d’ambdues llistes.a) Quins dels objectius apareixen en totes dues llistes (malgrat que tinguin enunciats diferents) ?b) Quins apareixen en una sola llista?
IV. Redacció conjunta dels objectius del crèdit.9. Després de la discussió, elaborar un nou redactat pactat entre l’alumnat i el/la professor/a. (És important que la redacció dels objectius del crèdit sigui útil per als/les alumnes ja que són ells i elles els/les qui seran avaluats/des en funció d’aquests objectius. Per això el llenguatge utilitzat ha de ser propi perquè no hi hagi problemes de comprensió).
V. Disseny de l’avaluació.10. Un cop redactats els objectius caldrà aclarir com seran avaluats. S’haurà d’especificar des del començament quines seran les activitats d’ensenyament- aprenentatge –que també ho seran d’avaluació– i quines seran i com seran les activitats d’avaluació. També hauran de conèixer els criteris que farà servir el/la professor/a a l’hora de corregir les activitats.
Consideració final.Malgrat pugui semblar que és una activitat que comporta molt de temps, aquest és força productiu ja que ajuda a prendre consciència del procés d’ensenyament-aprenentatge.Si aquesta activitat es fa a l’inici de cada crèdit, el procés és cada cop més ràpid perquè l’alumne/a ja el coneix des del primer crèdit realitzat. Tot i així, cada vegada es pot introduir elements nous, modificacions... i anar polint i perfeccionant l’activitat.
Bibliografia.
ZABALA, A.: La pràctica educativa. Com ensenyar (ed. Graó, Barcelona 1995).AADD: Del projecte educatiu a la programació d’aula (ed. Graó, Barcelona 1991)
Ferran PiñeiroProfessor a l’IES Lluís Vives de Barcelona
23
3. Punt de trobada 2Títol de l'activitat: D’OCA A OCA
Destinataris: 1r cicle d’ESO
Objectius:
1. Constatar que estem envoltats de símbols. 2. Reconèixer que a l’hora d’interpretar els símbols és tan important la nostra experiència com el bagatge cultural i històric que ens precedeix. 3. Aprendre a llegir els símbols. 4. Crear símbols. 5. Aprendre a emprar la imaginació i la intuïció per entendre els símbols.
Continguts:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. El joc com a activitat simbòlica. 2. Reconeixement del símbol en el joc. 3. Definició de símbol, signe i senyal.
Actituds, valors i normes: 1. Actitud oberta davant els símbols de curiositat i de respecte. 2. Valoració dels propis coneixements i de la imaginació.
Procediments: 1. Detecció de símbols en la vida quotidiana. 2. Utilització dels records i l’experiència personal com a bones eines de treball. 3. Ús de la imaginació i de la capacitat d’establir relacions.
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Es proposa realitzar aquesta activitat a partir del “joc de l’oca” parant l’atenció en el joc sencer i en algunes de les seves caselles. Fent una mica d’història els podem dir que el joc de l’oca deu la seva popularitat al florentí Francesco de Medicis, que durant el seu govern (1574—1587) va obsequiar el monarca espanyol Felip II amb un d’aquests jocs. A partir d’aquest moment es va estendre ràpidament per altres països d’Europa.
El punt de partença de l’activitat pretén iniciar en el grup-classe una reflexió sobre l’acció de jugar per descobrir-la com una activitat simbòlica a partir de records de la infantesa d’altres jocs: nines, cotxes, escacs,... fins i tot els esports i els jocs olímpics.
A continuació es proposa un treball en grups més reduïts (3-4 persones) amb una fotocòpia del tauler i una llista de preguntes: Quines són les regles del joc? Quin podria ser el valor simbòlic del joc? Quines caselles es poden considerar des d’un punt de vista simbòlic? Quin és el seu significat?
24
Després d'un temps es posen en comú totes les reflexions. L’activitat conclou amb la realització d’un exercici individual on cada alumne/a haurà de crear dues caselles per afegir al joc. Aquestes podran estar relacionades entre sí o no, i podran tenir un caràcter positiu o negatiu, però en cap cas podran ser únicament caselles de pas.
Per aprofundir en l’activitat, a continuació, es suggereixen una sèrie de temes a la vegada que s’inclou una breu informació de cada símbol. La utilització d’aquestes dades depèn del que s’hagi tractat abans a l’aula. Pot servir tant per aprofundir com per assentar conceptes o per introduir temes nous:
ESPIRAL: El recorregut del joc en espiral es pot veure com un símbol de la vida. L’estructura del joc s’ha utilitzat per tractar temes tan diversos com la Revolució Francesa fins la Primera Guerra Mundial, passant per les faules d’Esop o les aventures de Don Quixot i Sancho Panza. L’espiral està relacionada amb el llaç i la serp. Representa l’evolució de l’univers. Simbolitza emanació, extensió, desenvolupament. Està vinculada amb el símbol còsmic de la lluna. Pot representar la vida, també el viatge de l’ànima després de la mort.
OCA: Animal benèfic associat a la Gran Mare, sovint relacionat amb el destí.
PONT: Mediació. Lliga allò sensible amb allò suprasensible. Representa la transició d’un estat a un altre de nivell diferent. Segons R. Guenón, el Pontífex romà era un constructor de ponts, el mitjancer entre dos móns separats.
LABERINT: És un símbol de prova, entesa com a prova iniciàtica. L’arribada al centre representa la fi de la iniciació, el final de tot el viatge interior. El laberint gravat al terra d’algunes esglésies substitueix simbòlicament el pelegrinatge a Terra Santa. També ha estat utilitzat com a sistema de defensa anunciant la presència d’alguna cosa valuosa al seu centre.
CALAVERA: Simbolitza la caducitat de l’existència. També és el que resta de l’ésser viu una vegada destruït el cos. Era utilitzada pels alquimistes en operacions de transmutació. Representa també el centre espiritual, el cel del cos humà; era vist com una mena de trofeu de guerra. També tenia un sentit de recipient de vida.El crani amb unes tíbies creuades; mort corporal com a preludi d’una vida superior. En el joc de l’oca representa la mort.
CRANI: És símbol de meditació (Sant Francesc en Meditació, de Zurbaran, al National Gallery; a Hamlet; al Faust; a Santa Maria Magdalena, de Tintoretto, Roma, Pinacoteca Capitolina). El crani és un element important dins la iconografia. En moltes representacions medievals de la crucifixió, sota la creu de Crist es troba un crani. Crist va ser crucificat al Gòlgota o “pujol de la calavera”. Podia tenir aquest nom a causa de la forma de la roca. És molt més probable que el nom reflecteixi la llegenda segons la qual Adam havia estat enterrat al centre del món i que aquest indret és en algun lloc de Palestina. No és de cap manera improbable que el nom del Gòlgota assenyali una creença que el crani d’Adam era allà, potser amb altres cranis llançats a fora de les muralles quan el Temple de Jerusalem va ser construït o restaurat.
Cal assenyalar que hi ha caselles que no són pròpiament símbols:Daus: atzar, sort.Presó: manca de llibertat.
25
Fonda: parada.
AVALUACIÓ:
En un primer nivell l’activitat pot servir d’avaluació inicial per veure els coneixements previs dels alumnes i de les alumnes pel que fa al símbol i la seva capacitat d’associació. També permet comprovar si saben distingir símbol, signe i senyal.
Si s’aprofundeix en els temes proposats i es fa menció d’algun tema ja tractat es pot utilitzar per comprovar si els objectius han estat assolits o per obrir nous temes que hauran de ser avaluats posteriorment.
Anna FarréProfessora a l’IES Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet
26
4. Punt de trobada 3
Títol de l'activitat: JOC DE ROL
Destinataris: Alumnes d’ESO
Objectius:
1. Identificar diferents col·lectius marginals i les seves característiques. 2. Conèixer i identificar les activitats que es mouen al voltant dels col·lectius marginals. 3. Saber detectar les actituds subjacents en els fets quotidians.
Continguts:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. Els diferents col·lectius marginals: els pobres, els marginats, gent d’altres cultures, discapacitats, etc. 2. Les causes de la marginació. La causa del prejudici.
Actituds, valors i normes: 1. Interès per conèixer contextos socials diferents al nostre. 2. Esperit crític davant algunes actituds respecte del Quart Món.
Procediments: 1. Escenificació de situacions quotidianes on es perceben diferents actituds pel que fa als col·lectius marginals. 2. Diferenciació de grups socials que viuen en situacions marginals. 3. Identificació d’algunes actituds subjacents en fets quotidians.
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
1. Constituir grups de 3 persones.
2. Motivar i introduir el tema (les persones que són diferents a nosaltres les sentim com una amenaça, un perill; jutgem i prejutgem els altres, fet que provoca dificultats de comprensió perquè hi ha desconeixement. Això succeeix amb grups minoritaris com: els pobres, els marginats, gent d’altres cultures, discapacitats, etc.).
3. Repartir aleatòriament les “paraules claus” per representar-les en el sociodrama.
4. Preparar la dramatització segons l’esquema:a) Definir l’actitud que es vol representar.b) Pensar en quina mena de grup marginal es vol situar aquesta actitud.c) Debatre en quines circumstàncies es dóna aquesta actitud i triar-ne una o dues
per representar-les.d) Inventar la història, els personatges (es recomana fer un guió).
5. Realitzar la dramatització de cadascun dels grups.
27
6. Al finalitzar cada representació els espectadors han d’endevinar de quina actitud es tracta, si no s’endevina caldrà repetir la representació
7. En acabar totes les dramatitzacions cada representant del grup explica el perquè de la situació triada i què en pensa.
8. Té lloc el debat amb tota la classe.
Proposta d’actituds per representar:Prejudici MarginacióAïllament SuperioritatSolidaritat CompromísRacisme IndiferènciaMenyspreu Comprensió
AVALUACIÓ:
Aquesta activitat pot servir d’avaluació inicial per a una unitat didàctica que es refereixi als col·lectius de persones susceptibles d’esdevenir marginals.
Mercè HerasProfessora a l’IES Egara de Terrassa i a l’IES Ribot i Serra de Sabadell
28
5. Punt de trobada 4
Títol de l'activitat: UNA HISTÒRIA FAMILIAR
Destinataris: Alumnes de 4t d’ESO i batxillerat
Objectius
1. Descobrir les funcions especifiques del codi genètic i del codi cultural. Paper de l'herència i de l'aprenentatge social/cultural. 2. Relacionar les creences amb els subcodis culturals d'assignació de "valors i sentit". 3. Reconèixer els eixos principals de la cultura a la qual es pertany. 4. Constatar l'evolució d'allò "rebut" i d'allò "posseït" d'una generació a una altra dins d'una mateixa cultura. 5. Descobrir que hi ha diferents cultures vora nostre i que hi pertanyen persones que conviuen en un mateix poble, barri, escola, ...
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. El codi cultural com un conjunt travat de manera de pensar, de sentir i d'obrar. 2. El codi cultural és transmès/après en el grup social. 3. El codi cultural assigna "valors" i "sentit", donant resposta a les incògnites i vivències (origen de la vida, causa del mal, futur després de la mort, què està bé i què està malament ...)
Actituds, valors i normes: 1. Valoració de la identitat cultural pròpia com un codi amb el qual desxifro el sentit de la vida. 2. Actitud oberta i respectuosa envers les cultures diferents dels qui m'envolten.
Procediments: 1. Detecció d'elements culturals en la vida familiar. 2. Utilització dels records familiars i personals com a camp d’experiència científica. 3. Comparació de l'experiència personal amb la dels altres.
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Es tracta que l'alumne/a descobreixi els orígens de la seva identitat personal i cultural a través de la història de la seva família. Per a això els proposem d'escriure la història immediata de la seva família a través d'una metodologia complementaria: la de la història oral d'un familiar significatiu (avi/a, oncle/tia, un dels seus pares) i, una vegada transcrita aquesta història, complementar la informació amb documents personals comuns (cartes, fotografies, postals del poble d'origen, etc.). La temporització del treball ha d'estar ben determinada.
29
Història oral: primer cal determinar quina persona de l'entorn familiar és la més idònia i conèixer-ne la disponibilitat. Són recomanables abans de l'enregistrament de l’entrevista una sèrie de proves mínimes amb el magnetòfon que no facin estèril un treball que seria difícil de repetir. En la transcripció s'ha de respectar tal com és el material enregistrat; agilitza molt la feina la utilització de l'ordinador. Les correccions que es recomanen en la transcripció es podran fer directament sobre el document arxivat. Si el Seminari s'ho proposa, pot crear-se un petit arxiu d'històries orals on quedaran les cintes de les entrevistes, els disquets amb les transcripcions i un volum amb les còpies dels treballs. Aprofitant, per exemple, la festa de Sant Jordi, es pot fer una publicació, elaborada des del mateix institut, com a activitat interdisciplinària.
En l'entrevista és recomanable deixar parlar la persona entrevistada, intervenint només l’imprescindible. Com a temes que convé investigar podem donar el guió següent, que també pot servir a 1'entrevistador com a pauta per anar fent les preguntes:- lloc de naixement, població, província, comunitat autònoma, país, nombre d’habitants, grups ètnics, culturals i lingüístics- any de naixement- organització domèstica i familiar; components, estructura i divisió del treball domèstic- explotació de la terra- mitjans de subsistència: aliments bàsics i menjars- habitatge- nivells d’instrucció atesos- ofici i ocupacions- emigració: causes i durada- normes morals i pautes de control social i familiar- creences i pràctiques religioses- llegendes i contes que recorda- festes- jocs infantils
AVALUACIÓ
Programada com una activitat per desenvolupar al llarg de tot el curs o durant bona part d'aquest, l'activitat es pot utilitzar per comprovar si determinats objectius proposats (coneixement de què és codi genètic, codi cultural, aculturació, inculturació, etc.) han estat atesos. Si l'activitat es realitza d'una manera més modesta (recopilació de dades sobre l'origen i procedència de la família i elaboració de l'arbre genealògic, per exemple), pot servir com a activitat motivadora per tractar els temes indicats exemplificant-los i aconseguir, així, una exposició menys abstracta.
José Francisco Marín RodríguezProfessor a l'IES Barri Besòs, de Barcelona
30
6. Punt de trobada 6
Títol de l’activitat: ANY 2000 I LA CONDONACIÓ DEL DEUTE EXTERN
Destinataris: Alumnes de 1r de batxillerat
Per a aquest curs podem introduir, com a element motivador, el canvi de segle relacionant-lo amb el deute extern. De fet, des de l’Església s’ha promogut la campanya “Deute extern, deute etern” per a l’any 2000, any jubilar. Tots aquests continguts els podem treballar a batxillerat, en l’apartat de “Cristians en el món” de la matèria comuna, fent referència als objectius terminals 11 (mostrar interès i curiositat per conèixer les activitats socials que porta a terme l’Església tant al propi entorn com a nivell mundial) i 14 (reflexionar sobre la possibilitat de participar activament a favor d’un món més humanitzador).
Objectius:
1. Descobrir les desigualtats econòmiques que hi ha al món i l’evolució d’aquestes al llarg dels anys. 2. Reconèixer algunes de les causes i/o conseqüències d’aquesta desigualtat: el deute extern.. 3. Identificar la posició de diferents organismes i les seves propostes davant el problema del deute extern.
Continguts de:
Conceptes, fets i sistemes conceptuals: 1. El món, que està en situació de progrés econòmic, cada dia pateix una major desigualtat. 2. El deute extern: origen i evolució.
Actituds, valors i normes: 1. Interès per conèixer situacions diferents a la pròpia 2. Participació en campanyes o concursos de sensibilització sobre el tema.
Procediments: 1. Comparació de dades d’indicadors de riquesa. 2. Anàlisi de dades del deute extern 3. Recerca d’informació d’ONG.
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Amb aquesta activitat volem donar a conèixer les desigualtats econòmiques que hi ha en el món, la seva evolució i les possibilitats de millora, també proposades des de l’Església.
Començarem donant un llistat de les dades econòmiques del món de diferents anys: PNB, índex d’escolaritat, taxa de mortalitat infantil, nombre d‘habitants per metge, etc. (aquesta llista la podem trobar als annexos del llibre Les xifres de la desigualtat ).
31
publicat per Intermón). Explicarem què són els diferents indicadors i els demanarem que trobin el país més ric i el més pobre en termes de PNB, quin té major taxa de mortalitat infantil i quin menys... (Les comparacions les podrem allargar més o menys en funció del grup). Finalment els demanarem que observin les mateixes dades però d’anys posteriors i les comparin, per veure com ha evolucionat la riquesa en un país determinat. Per fer això necessitem entre mitja hora i una hora. Si es vol fer més extens es poden buscar més dades de dos països amb diferències marcades i compartir-les en grups.
2. Una suposada manera de sortir de la pobresa és demanar diners. Intermón proposa un petit joc on un país (Brasil) comença demanant un crèdit als EEUU, per sortir de la precària situació econòmica: el crèdit s’ha de tornar en 10 anys. Durant aquests anys hi ha situacions que van canviant: interessos, preu del dòlar o preu del cruceiro, sequeres, etc. Cada any ha de quedar clar què s’ha pagat i què queda per pagar en dòlars i en cruceiros (la resta de dades vénen donades). Una vegada passats els 10 anys queda palès que no s’han pagat més que els interessos i que el país encara està més endeutat. És una manera gràfica, senzilla i eficaç d’entendre què és el deute extern i el problema que suposa per als països pobres. Per fer això necessitem una hora.
3. La darrera dada de l’exercici anterior funciona com un clar sensibilitzador: els/les alumnes poden arribar a revisar si s’han equivocat en fer l’exercici, donat que no es creuen que pugui haver-hi una injustícia com aquesta. En aquest moment veuen la necessitat de fer alguna cosa. I aquí comença la recerca: quines organitzacions estan treballant perquè això s’acabi. Aquí se’ls demanarà que facin una fitxa de les diferents entitats: Nom de l’entitat, adreça, telèfon, campanyes sobre el deute extern, altres projectes de l’entitat.Els llocs on poden buscar: Internet, al Punt d’Informació més proper a l’institut, Intermón, Mans Unides, etc.Cal que estiguem atents a les ONG que apareguin, especialment a la campanya “Deute extern, deute etern”, convocada per diferents entitats d’Església. Perquè serà aquí quan podrem donar a conèixer què és l’any jubilar i el sentit que té per als cristians la condonació del deute extern.Finalment, en funció de l’interès, es pot proposar participar en algunes de les campanyes proposades per les ONG.
AVALUACIÓ
Donat que treballem constantment amb dades numèriques, ens hem d’assegurar que fan correctament totes les operacions (són molt senzilles, però de vegades si no se senten acompanyats pleguen). Com a avaluació podem plantejar una petita publicació per al centre on es doni a conèixer el deute extern i les associacions que treballen per millorar aquesta situació.
Bibliografia:INTERMÓN: Les xifres de la desigualtat. Eds. Octaedro, Barcelona. INTERMÓN: Comerç just, una opció de consum, una opció de justícia.” Eds. Octaedro, Barcelona.
Montserrat PalanquesCoordinadora de secundària
32
7. Punt de trobada 7
Títol de l'activitat: UNA PROPOSTA METODOLÒGICAMetodologia de treball davant un grup-classe amb problemes conductuals i de desmotivació.
Destinataris: Aquest Punt de Didàctica està enfocat com una opció metodològica a l’aula davant un grup-classe marcat per problemes conductuals i de desmotivació en general. Per això no seguirem l’esquema habitual dels punts de didàctica. Podrem emprar aquesta metodologia en qualsevol unitat didàctica i en qualsevol nivell (tot considerant que potser és més apropiat per uns crèdits que per a uns altres).
DESCRIPCIÓ DEL GRUP:
La metodologia que presentem es va dur a terme, i així ho proposem com a possible referent, amb un grup format per 16 alumnes de 2n. d’ESO, dels quals 9 (56,25%) estaven conceptualment “normalitzats” quant a conducta i aprenentatge i 7 (43,75%) presentaven certes dificultats relacionades amb l’aprenentatge i la conducta: problemes en la lectura i escriptura, falta d’interès, dificultats en la relació personal, dificultats d’integració al centre, mal comportament a classe, manca de suport familiar, conflictes diversos per diversitat cultural.
OBJECTIUS REFERENCIALS:
Donada l’especificitat del grup, per realitzar una experiència com aquesta és important que es tinguin molt presents, sobretot, els OGE (objectius generals d’etapa) i també els OGA (objectius generals d’àrea), perquè seran el marc de referència del nostre treball que ens situarà davant d’allò que nosaltres esperem dels nostres alumnes per poder funcionar com a futurs adults.
Val a dir que es pot utilitzar aquesta estratègia metodològica a diferents unitats didàctiques, perquè allò que proposem és trencar un ritme de classe que pot esdevenir monòton o bé poc motivador. Els continguts poden tractar de les grans religions i les diferències culturals, d’algun tema d’interès del crèdit de moral… Però serà interessant reforçar alguns continguts de llengua com: “La llengua com a codi de comunicació interpersonal: emissor, receptor i mitjà. Monòleg i diàleg”.
DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA DE TREBALL
El centre en el qual s’ha dut a terme la present METODOLOGIA és un IES tipificat per la característica de “centre públic” en una zona amb connotacions de pobresa i marginació social de determinats sectors de la població. El seu alumnat ha experimentat en pocs anys el següent canvi: a) alumnes amb diferències culturals, d’un 10% a un
33
90%; b) problemàtica conductual i d’aprenentatge, d’un 40% a un 60%. Per tant , d’una situació en la qual la “diversitat” i la "diferència” eren assumides, sense estratègies pedagògiques específiques, per la forta densitat de la “majoria normalitzada i homogènia”, s’ha passat en poc temps a una situació en la qual la “diversitat i la diferència” han invertit la seva posició en la piràmide de població del centre. Aquesta nova situació s’ha fet més palesa en l’actual curs 1999-2000 en tancar-se el cercle d’aplicació de la reforma educativa.
Seguint l’orientació de la LOGSE, en el nou plantejament pedagògic de centre, els objectius s’han establert per sobre la simple “neutralització normalitzadora” i se centren en el valor de la diversitat (cultures) i en l’anivellament de tota diferència injusta (social, econòmica, d’aprenentatge).
Durant els cursos 96/97 i 97/98, el Seminari de Religió va portar la tutoria de les pràctiques de diversos alumnes de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Atesa la transformació de l’alumnat anteriorment descrita, des del Seminari de Religió, en col·laboració amb la Facultat de Pedagogia, es va dissenyar el present recurs pedagògic (taller de ràdio), que es va dur a terme conjuntament amb els universitaris en pràctiques. Actualment aquesta actuació segueix incorporada a les activitats pedagògiques de l’institut.
Des de fa anys, funciona al centre una emissora de ràdio utilitzada, fonamentalment, com a recurs educatiu, que va néixer de la metodologia que presentem i que consisteix a emetre un programa radiofònic elaborat i emès per un grup d’alumnes, caracteritzat per la “diversitat” i/o la “diferència”, de manera que cadascun d’ells, a partir del procés d’elaboració i emissió del programa radiofònic, en funció de les seves possibilitats i recursos, ocupi un lloc en el qual es trobi “segur” i se senti part important del grup que la realitza. A través del treball en comú s’intenta que el grup evolucioni d’unitat escolar a grup que no només funciona sense conflictes sinó que es construeix, en la seva diversitat, a partir de l’amistat.
L’experiència es va portar a terme amb 16 alumnes, agrupats en quatre unitats diferents, formades heterogèniament a partir de la “diversitat” i la “diferència”. Cada sessió radiofònica fou emesa per un dels grups constituïts i els altres tres seguien el programa i intervenien per telèfon des de casa d’un d’ells, on estaven reunits per seguir a través d’un aparell de ràdio el programa emès pels seus companys. Quan no era possible que aquest grup fos fora del centre, es buscava alguna dependència de l’institut.
El recurs comporta dos nivells d’aprenentatge complementaris:a) la manipulació de l’equip radiofònic i b) l’elaboració del programa i l’emissió.
En sessions d’una hora de treball, les emissions radiofòniques foren de 20 minuts i la resta del temps es feia servir en la preparació immediata de l’emissió i en la posterior valoració en comú dels resultats. Les sessions dedicades a la creació dels grups, l’elecció del tema, la recollida i preparació de la informació, l’elaboració del guió i la manipulació dels aparells de la sala d’emissió eren d’una hora per a cadascun dels grups. El nombre de sessions va variar segons els grups.
34
Lògicament, l’experiència tal com aquí es presenta ha estat possible gràcies a uns recursos tècnics i humans que no sempre es troben al nostre abast en el moment necessari. Malgrat tot, és relativament fàcil de convertir l’aula en un petit estudi de ràdio amb una mini cadena, uns altaveus i un micròfon. Gravar un programa amb aquests mitjans i després “emetre’l” pot ser una possibilitat a l’abast de tots.
José Francisco Marín RodríguezProfessor a l'IES Barri Besòs, de Barcelona
35
