111

2

Índex

3 Sessió 1: La persona

emprenedora i la idea

9 Sessió 2:

Estratègia i anàlisi intern

14 Sessió 3:

Formes jurídiques

3

Sessió 1La persona emprenedora

i la idea

4

SESSIÓ 1: LA PERSONA EMPRENEDORA I LA IDEA

Encara que la idea per sí sola no garanteixi que es pugui generar una empresa,sí que és una llavor per a la seva formació. És per aquesta raó que resultaextremadament important el ser capaç de treballar les nostres idees, posant-lesa prova, explorant tot el seu potencial.

Hi ha múltiples eines per a generar idees, des de la més simple com la plujad'idees (brainstorming), fins a complexes sistemes de desenvolupament deconceptes. Entre elles, trobem el mètode SCAMPER desenvolupat per AlexOsborn i ampliat per Bob Eberlee.

Aquest mètode ens permet explorar les possibilitats i variants que proporcionauna idea utilitzant una metodologia guiada per la pluja d'idees (brainstorming).

El mètode SCAMPER es basa en 7 etapes basades en els verbs d'acció, quepermeten enfocar una idea des de diferents punts de vista. És important teniren compte que, abans d'utilitzar aquest mètode, haurem de seleccionarl’enfocament creatiu. Aquest enfocament creatiu permet centrar-nos en unproblema que volem resoldre o una idea que volem millorar / explorar.

A continuació detallem cada una de les etapes del mètode SCAMPER:

(S): Substituir: basat en la substitució d'objectes, persona o funcions.

Què més pot ser substituït? Podem canviar les regles? Altres ingredients? Altres materials? Un altre procés o procediment? Una altra força? Un altre lloc? Una aproximació diferent? Una altra part en comptes d'aquesta?

Exemple: utilitzar sacarina per substituir el sucre o utilitzar l'iPhone perreemplaçar el reproductor de MP3. Un altre exemple de substitució és el Cirquedu Soleil, que reemplaça els animals per actuacions molt plàstiques i ambpersones.

(C) Combinar: basat en la combinació de diferents elements, funcions opersones.

Quines idees es poden combinar? Podem combinar propòsits, intencions? Què tal una col·lecció? Què tal una barreja, un aliatge, una agrupació? Combinar unitats? Quins altres serveis podríem barrejar amb aquest? Com es podria empaquetar una combinació? Què es pot combinar per multiplicar els possibles usos?

5

Quins materials podríem combinar?

Exemple: combinar cola amb papers petits, va desembocar en un invent famós,el post-it. Un altre element famós que respon a aquest moviment és la KinderSorpresa, el resultat de combinar un regal amb un bombó de xocolata.

(A) Adaptació: basat en l'adaptació d'un procediment o sistema a unanecessitat o sector diferents.

Què més és com aquest? Quina altra idea et suggereix això? El passat ens ofereix algun paral·lelisme? Què podríem copiar?. Quina idea podríem incorporar? Quin altre procés es podria adaptar? Què més es podria adaptar? En quins diferents contextos puc incloure el meu concepte? Quines idees d'altres àmbits o sectors diferents del meu puc incorporar?

Exemple: Adaptar el “vending" a les gasolineres o la compra d'entrades per alcinema.

(M) Magnificar / Modificar: basat en la modificació d'alguns dels aspectes delproducte o servei .

Què podem ampliar, expandir, o estendre? Què podem exagerar? Què podem sobre dimensionar? Què podem afegir? Més temps? Més fort? Mes alt? Mes llarg? Què tal més sovint? Trets addicionals? Què pot donar valor afegit? Podem duplicar-lo? Com ho podríem portar a un extrem absolut?

Exemple: Crear el paraigües familiar, simplement augmentant la seva mida.També maximitzar el paper higiènic, aconseguint més metres en el mateixespai.

(P) Posar altres utilitats: basat en dotar de diferents utilitats al producte oservei.

Per a què més es podria utilitzar? Hi ha noves maneres d'utilitzar-lo tal i com és, tal i com està? Quines altres utilitats tindria si el modifiquem? Què més es podria fer a partir d'això? Altres extensions? Altres clients?

6

Exemple: En l'àmbit del servei, trobem l'evolució de molts centres esportius,que passen de ser llocs dedicats únicament a la formació, a ser entorns on espotencia poder conèixer a altres persones. Un cas famós de canvi d'ús és elmedicament Viagra, que finalment acaba servint per a alguna cosa que enprincipi va ser un efecte secundari de la seva indicació original.

(E) Eliminar / Minimitzar: basat en l'eliminació d'elements propis del producteo servei.

Què passaria si fos més petit? Què hauríem d'ometre? Ho hauríem de dividir? Trossejar-lo? Separar-lo en diferents parts? Reduir? Fer-lo més eficient? Fer-ho en miniatura? Condensar? Compactar? Restar? Eliminar? Es poden suprimir les regles? Què hi ha que no sigui necessari? Què ens rebel·laria un diagrama del procés?

Exemple: Suprimir les cues i incertesa al renovar el DNI/Passaport, demanantcita prèvia per Internet o telèfon. Suprimir part del servei per oferir un millorpreu del mobiliari és una de les bases de l'empresa IKEA.

(R) Reordenar / Invertir: basat en la reinvenció, en posar tot en dubte iconstruir una altra vegada la idea

Quins són els contraris? Quins són els negatius? Podem donar-li la volta? Fer el que no s'espera?

Exemple: Un clar exemple de la inversió d'un producte és el "camel Bag", queprové d'invertir un recipient de líquid.

7

OPORTUNITAT DE NEGOCI

L’oportunitat de negoci és un concepte que ens parla de les possibilitats que téla nostra idea de convertir-se en un sistema empresarial que es relacioni ambel mercat generant beneficis.

Simplificant, ens diu si la nostra idea pot conduir a un negoci rendible o demanera contrària, si no té un mercat que estigui disposat a acceptar-ho.

Determinar la oportunitat de negoci no és una tasca fàcil, ja que depèn d’unacosa externa i difícil d'interpretar, el mercat.

Mentre que una idea parteix de nosaltres i s'aplica al mercat, unaoportunitat deriva del mateix mercat i es mostra segons les tendències,

necessitats no cobertes o elements similars.

És important tenir en compte que l'èxit d'un producte o servei depèn del mercat,que és el que haurà de consumir-ho i pagar-ho. És essencial,des d’un principi,ser capaç d'aplicar un filtre de viabilitat a l’hora de dur a terme nostra idea.

Els principals factors per tenir en compte si estem davant d’una oportunitat denegoci i no només davant una idea:

Soluciona un problema existent?Hem de tenir clar que la nostra proposta aporta una solució a unproblema clar i concret.

Existeix la necessitat actualment?És important determinar si la necessitat que tenim la intenció desatisfer existeix a la nostra possible clientela i si és conscientd’això. També haurem de determinar fins a quin punt el mercatprecisa una millora o alternativa al respecte o no.

És factible tecnològicament, legalment, socialment, etc.?Des d’un primer moment, es important contemplar si lescapacitats de les que disposem i les que tenim al nostre abast enspermetran dur a terme la nostra idea.

Té sentit a nivell financer?Tot i que el compte d’explotació del nostre projecte es una cosaque acostuma a treballar-se al final d’un pla de negoci, en lacreació de noves empreses es molt important realitzar unplantejament financer inicial. L’objectiu d’aquest primer estudi noés aconseguir un compte detallat, sinó avaluar els intervalseconòmics en els que es podria moure el nostre negoci.Aquest primer “tanteig” financer ens permetrà avaluar l’atractiu ifins i tot la viabilitat del nostre projecte abans de començar atreballar a fons amb ell.

8

Sessió 2Estratègia i anàlisi intern

9

Sessió 2: ESTRATÈGIA I ANÀLISI INTERN

La persona emprenedora és aquella persona que identifica una oportunitat iorganitza els recursos adients per engegar-la en funcionament.

Com és una persona emprenedora?

Segons la Generalitat de Catalunya (2013) la majoria de personesemprenedores del dia d’avui son:

Persones amb menys de 40 anys; Provinents majoritàriament de ciutats; Són principalment homes, encara que últimament s’ha notat l’increment

de dones que comencen el seu propi negoci.

És important tenir en compte els principals trets de personalitat que hauria detenir qualsevol persona emprenedora:

Adaptabilitat al canvis; Ambició; Assumpció de riscos; Autoestima; Capacitat de sacrifici; Flexibilitat; Curiositat; Honestedat; Persistència; Iniciativa; Proactivitat; Responsabilitat; Visió de futur realista; Optimista; Creativitat.

D’altra banda també la persona emprenedora es caracteritza en la majoria decasos amb aquestes habilitats:

HABILITATS COMUNICATIVES: ha de ser capaç de comunicar-se ambel seu entorn, “vendre” la seva idea i buscar sinèrgies. És molt importantdisposar de capacitats de negociació i generar xarxes de recolzament.

CAPACITATS DE GESTIÓ: capacitat de pensar i de resoldre diferentstemes alhora, de disposar de coneixements globals del funcionamentd’una empresa o de disposar d’una visió de l’estratègia de negoci (fixarobjectius i avaluar-los, ser capaç de preveure la viabilitat d’un projecte,etc.).

HABILITATS PER A ORGANITZAR: capacitat de desenvolupar igestionar un grup de treball.

HABILITATS PER CONÈIXER I APROFITAR L’ENTORN: una personaemprenedora ha d’estar informada contínuament dels possibles canvis

10

en l’entorn que opera per a poder reaccionar a temps i adaptar-se a lesnoves necessitats de les seves persones consumidores, les empresesproveïdores i entitats col·laboradores.

Avui en dia es parla de la nova formula per al èxit que l’obtenim així:

EFICIÈNCIA + EFECTIVITAT + TRANSFORMACIÓ + INNOVACIÓ=

ÈXIT CANVI

L’estratègia és la resposta a dues preguntes:

Què és el nostre negoci?, Què hauria de ser?

És una decisió present amb efecte futur, però el temps de l’estratègia ésindeterminat, perquè l’estratègia establerta només és vàlida fins la pròximamaniobra pròpia o aliena.

Per conquistar el futur es requereix anteposar-se, preveure el que ocorrerà,

ja que el futur es preveu o es pateix.

La planificació és un procés a través del com, de forma consensual elsintegrants d'un projecte, projecten el que s'ha de fer ara per garantir els èxitsesdevenidors. Es parteix d'un diagnòstic que el més objectiu possible, permetiprecisar el “ara”.

A partir d'aquí es projecta el què, el com i el quan fer-ho tot, la qual cosa esmaterialitza en l'elaboració d'objectius desafiadors però assolibles, queaconsegueixi mobilitzar totes les forces de l'organització en aquest sentit.

L’estratègia té 3 diferents etapes:

11

1. Anàlisi: És la fase que genera els pilars del projecte/empresa. L'anàlisiens dóna la base sobre la qual decidim llançar el projecte o bédesestimar-ho. Inclou la recerca i la recollida de dades per poderprendre una decisió.

2. Estratègia: És la fase en la qual es prenen les decisions a llarg i migtermini. Això és decidir l'estratègia que seguirà el projecte i comprèn desde la segmentació del mercat potencial, fins a la selecció de la mevaclientela, aquella a la qual dirigeixo el meu producte/servei i elposicionament del meu producte o servei (Qui vull ser en la ment de lespersones que consumiran el meu producte o servei?)

3. Tàctica: Aquesta és l'última fase, i encara que és la més coneguda, maiha de dur-se a terme sense recollir abans dades, analitzar-les, i decidirl'estratègia de l'empresa. La tàctica sempre ha d'estar al servei del'estratègia, i comprèn decisions com el concepte de producte/servei, elpreu, la distribució i la comunicació que faré per a què les persones quevan a consumir els meus productes o els meus serveis em reconeguin ivulguin adquirir-ho.

Aquest mateix procés podem aplicar al nostre projecte personal / laboral.

Per a poder fer l’anàlisi de forma correcta, ens haurem de basar en 2 tipus;anàlisi intern i extern. En aquest mòdul ens basarem sobretot en l’anàlisi intern,ja que l’anàlisi extern es treballarà directament a Barcelona Activa.

En l’anàlisi intern analitzem els nostres propis recursos, punts ports i puntsfebles per a poder valorar el nivell de preparació de nosaltres mateixos i derecursos propis per engegar el nou projecte.

Per a poder fer la valoració de forma complexa, ens basarem en l’anàlisiDAFO.

12

L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluarles Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix enuna anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'unaorganització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Estracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns iexterns que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu. Latècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys1960 i 1970.

Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen unavantatge per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).

Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seuequip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació a la restade projectes).

Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa elprojecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, commillorar el rendiment o obtenir majors guanys.

Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa elprojecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.

Exercici: crea la teva pròpia DAFO personal i DAFO del projecte! Agafa laplantilla de DAFO que et facilita el formador i comença a anotar les tevesfortaleses i debilitats.

13

Sessió 3Formes jurídiques i tràmits

de constitució del’empresa

14

SESSIÓ 3: FORMES JURÍDIQUES I TRÀMITS DE CONSTITUCIÓ D’UNAEMPRESA

Per a triar la forma jurídica adient, ens haurem de basar en la legislació vigent aEspanya. Per defecte podrem triar entre aquestes opcions:

1. Empresari/ària individual: és aquella persona física que realitza unaactivitat econòmica organitzada i continuada. Habitualment es denominaautònom.

2. Societat civil: és un contracte pel qual dues persones o més posen encomú diners, béns o treball per desenvolupar una activitat econòmica.

3. Societat cooperativa: és una entitat jurídica que associa un grup depersones amb els mateixos interessos o necessitats socioeconòmicsamb l'objectiu de donar un servei o oferir un producte.

4. Societat anònima: és una societat en la qual els socis posen recursosen comú per desenvolupar alguna activitat de tipus empresarial ambl'objectiu d'assolir beneficis.

5. Societat de responsabilitat limitada: és una forma jurídica mercantil detipus capitalista, on el capital social està dividit en participacions iguals,indivisibles i acumulables, que no poden anomenar-se accions.

6. Societat col·lectiva: és una societat mercantil de responsabilitatil·limitada, en la qual tots els socis, sota un nom col·lectiu, escomprometen a participar, en la proporció que s'estableixi, dels mateixosdrets i obligacions.

7. Societat comanditària: societat mercantil formada per dos tipus desocis, els comanditaris, que tenen la seva responsabilitat limitada alcapital que aporten i no participen en la gestió, i els col·lectius, queregeixen la societat, que aporten el treball i en alguns casos tambécapital.

8. Societat anònima laboral: situada entre la cooperativa i la societatanònima, que permet l'existència de socis capitalistes no treballadors,socis treballadors i de treballadors no socis.

Per poder crear la teva pròpia empresa podràs capitalitzar l’atur en cas quehagis estat treballant per l’altre empresa

El pagament únic de la prestació contributiva constitueix una mesura de fomentd'ocupació que pretén facilitar la posada en marxa d'iniciatives d'autoocupacióque consisteixin a iniciar una activitat laboral com a treballador/a per comptepropi, o a incorporar-se com a soci treballador o de treball en cooperatives osocietats laborals en funcionament o de nova creació.

15

Existeixen diferents modalitats de pagament únic: ajudes per facilitar eldesemborsament necessari per iniciar l'activitat i ajudes per subvencionar lesquotes a la Seguretat Social durant el seu desenvolupament. Per a informaciómés detallada, impresos i procés d'adjudicació, cal dirigir-te a les oficines detreball.

Dins de l'autoocupació, una forma d'establir-se per compte propi és mitjançantles franquícies. El sector de la franquícia representa el 10% del comerçdetallista a Catalunya i ocupa més de 50.000 persones.La franquícia és un procés en el qual existeix una col·laboració conjunta entreempreses, on es comercialitza un producte, un servei i/o tecnologia.El franquiciador és la persona que inicia l'empresa jurídicament ieconòmicament independent; a més, és qui promou una xarxa de franquícia dela qual és el responsable i tutor.Les persones franquiciades són aquelles que adquireixen o compren la idea delnegoci inicial.

Tipus de franquícies

De producció: és aquella en la qual la persona franquiciadora és quifabrica els articles comercialitzats a l'establiment franquiciat, i a més éspropietària de la franquícia. Exemple: "Mango" i "Canada House"

De serveis: consisteix en l'explotació d'un determinat servei, la fórmuladel qual és propietat de la persona franquiciadora, i és aquesta quidesprés la transmet als seus franquiciats. Exemple: assessoraments,ensenyament, hostaleria, etc.

Comercial: és aquella en la qual la persona franquiciadora cedeix alsseus franquiciats els elements necessaris per permetre la venda deproductes o la prestació de serveis al consumidor final.

Industrial: quan la persona franquiciadora cedeix la persona franquiciadael dret de fabricació, la tecnologia, la comercialització dels productes, lamarca, els procediments administratius, la gestió i les tècniques devenda.

De distribució: és aquella que té com a objectiu la distribució d'unproducte o productes tant si són fabricats per la persona franquiciadoracom si aquesta actua com a central de compres. Exemple: "Dia" i"Repsol".

De córner: es dóna quan l'activitat es desenvolupa en un espai específici diferenciat dins d'una superfície més gran.

16

Aspectes que cal tenir en compte per la persona franquiciadora

S'entra a formar part d'un negoci que ja ha estat constatat i rendibilitzatanteriorment per la persona franquiciadora i el públic en general ambproductes i/o serveis en exclusiva

La persona franquiciadora està garantida pel prestigi de la marca queproporciona una acceptació a nivell nacional i/o internacional.

Es dóna assistència tècnica, assessoria de gestió i formació contínuaper part de la persona franquiciadora, tant en la posada en marxa delnegoci com en el transcurs d'aquest.

La publicitat i el màrqueting estan coberts per la persona franquiciadora. El cost econòmic inicial és elevat. Les persones franquiciades no tenen llibertat absoluta en les decisions

que prenguin en la gestió de l'empresa, estan subjectes a les decisionspreses per la persona franquiciadora.

Periòdicament i d'acord amb el contracte de franquícia, les personesfranquiciades tindran costos addicionals en l'explotació del negoci.

La persona franquiciadora pot tenir dret de compra i rescissió delcontracte.

Encara que es forma part d'una cadena de franquícies no tindrà maiaccés a la propietat de la marca.

El model de franquícia s’ajusta sobretot a persones sense cap experiènciaprévia en el sector empresarial i permet aprendre de forma “supervisada” tota lagestió del propi negoci.

Per a poder treballar el mapa de recursos, és necessari entrar al link:

https://arealaboralarep.wordpress.com/autoocupacio/

Com podem entrar-hi? Només cal copia el link marcat en color groc; entrar aInternet i posar el link dins de la barra de recerca. A partir d’aquest momenttreballarem directament amb l’ordinador. El teu objectiu serà crear el teu propimapa de recursos per parelles. El formador et donarà un A-3 i post-its dediferents colors i el teu objectiu serà crear el teu propi mapa de recursos quepresentareu per parella a la resta de companys.

17