AVALUACIÓ BASADA EN EL PORTAFOLI ELECTRÒNIC DE L’ESTUDIANT EN L’ASSIGNATURA CIRCUITS I SISTEMES

DIGITALS DE L’EPSC

Francesc J. Sànchez; Josep Jordana

Dept. Enginyeria ElectrònicaEPSC, UPC

francesc.josep.sanchez@upc.edu, jordana@eel.upc.edu

RESUM

Aquesta comunicació presenta l’esquema d’avaluació de resultats d’aprenentatge proposat per a l’assignatura Circuits i Sistemes Digitals (CSD) del quadrimestre 2A del nous estudis de grau en Enginyeria de Telecomunicacions de l’EPSC. L’avaluació, que té caràcter formatiu, s’efectua construint el portafoli de l’estudiant a partir dels treballs de grup, individuals i de les reflexions sobre l’aprenentatge. El portafoli i els treballs del curs es desenvolupen a partir d’eines com el Google docs, Google sites, Microsoft Office (Word, Excel, Power Point), Visio, etc., de forma que es pretén que cada exercici tant en grup com individual sigui una mostra directa de la qualitat de l’aprenentatge assolit i serveixi per desplegar l’autoavaluació i l’avaluació entre companys.

Tot i que l’assignatura es posarà en marxa per primera vegada el proper semestre de tardor del curs 10/11, durant aquest semestre de primavera del 09/10 ja s’han realitzat proves i experiències a les últimes edicions de les assignatures del pla vell: Electrònica Digital (ED), troncal, i Sistemes Digitals Reconfigurables (SDR), optativa. L’assignatura s’organitza atenent a un model sistemàtic basat en metodologies actives centrades en l’estudiant: aprenentatge cooperatiu i basat en problemes. Aquesta assignatura pretén assolir els objectius d’aprenentatge integrant els continguts específics i de la matèria amb sis de les competències genèriques definides per l’EPSC. L’avaluació del propi procés docent a partir de les dades d’enquestes, resultats acadèmics, actitud, participació, etc., garanteix l’establiment d’un cercle de millora de la qualitat per a futures edicions.

Paraules Clau: Aprenentatge basat en problemes, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge autònom, portafoli o dossier d’aprenentatge electrònic, sistemes digitals.

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20101 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

ABSTRACT

This paper presents the assessment method for showing student achievement in the course Digital Circuit and Systems (CSD) in term 2A of the new bachelor degrees in Telecommunications at the EPSC-UPC. The assessment system, which is essentially formative, relies in constructing the student’s learning portfolio using the course’s collection of artefacts and self-reflection on the learning process. Extensive use of tools like: Google docs, Google sites, Microsoft Office (Word, Excel, and Power Point), Visio, etc., to document, present and publish every work sample following highly structured templates; guaranties meaningful learning of both, subject content and cross-curricular skills. Furthermore, this approach promotes self and peer assessment. The systematic design of the course is based on active student-centred methodologies such as problem-based and cooperative learning. The final course evaluation, analysing data such as academic achievement, students’ participation, attitude, and questionnaires, allows improvement in all instructional phases for course editions to come, setting up a robust framework for quality in teaching and learning.

Keywords: Problem-based learning, cooperative learning, self-directed learning, e-portfolio, digital systems.

1. INTRODUCCIÓ

L’assignatura Circuits i Sistemes Digitals (CSD), una troncal per als dos graus de la branca de telecomunicacions, comença a impartir-se la propera tardor de 2010. L’assignatura es configura a partir d’un parell de competències específiques del pla d’estudis que impliquen la introducció dels sistemes digitals a partir de: (1) dispositius lògics programables i llenguatges de descrició de maquinari, (2) microcontroladors; i de 6 de les 9 habilitats genèriques previstes en el pla d’estudis [1] . El model instruccional sistemàtic que es pretén usar per organitzar el curs és el representat a la Figura 1. Bàsicament es descriu un cicle de qualitat força ambiciós però factible i consolidat considerant les experiències prèvies desenvolupades pels autors durant anys en el context de l’adaptació de continguts a l’EEES, la majoria de resultats de les quals es poden consultar en obert a la pròpia web de l’àrea de sistemes digitals [2]. Es tracta d’una assignatura plenament centrada en l’aprenentatge actiu de l’estudiant, en què es treballa en grups cooperatius per resoldre problemes de progressiva dificultat i a través dels quals s’aprenen de forma integrada els continguts especifics i habilitats

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20102 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

genèriques. Vegeu el document de guia docent [3] per a disposar de tots els detalls. La Figura 2 representa gràficament la majoria de recursos a disposició de l’estudiantat per aprendre l’assignatura. Cal destacar que molts dels recursos s’han de preparar de nou, i altres s’han d’anar modificant perquè procedeixen de les assignatures prèvies Electrònica Digital (ED) i Sistemes Electrònics Digitals (SED) del pla vell de telecomunicacions. Cal destacar que la web de l’assignatura [4], presentada com un complement de la intranet Atenea, conté enllaços a tots els materials en obert (Creative Commons, Open Content), i és el principal punt de referència per conduir el curs amb més de 1,3 GBytes d’informació emmagatzemada.

Figura 1: Disseny instruccional de l’assignatura (en anglès, tal com es presenta a la primera sessió del curs).

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20103 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

Learning objective

s and cross-

curricular skills

Activities and study time

scheduling

After completin

g the course

students have to

be able to …Active

methodologies

Continuous

formative and

summative

assessment

Course evaluati

on

Coherence and

consistency

In and out of class timetable, problem-based learning, application project

Cooperative Learning, integrated learning of content and competencies,Learning by doing

Individual and group assessing, every work sample counts and can be improved, group e-portfolio

Student questionnaires, and instructors processing

Repeated every term

Method for solving assignments

No need of traditional exams

Figura 2: Recursos per aprendre continguts i practicar habilitats genèriques de l’assignatura Circuits i Sistemes Digitals (CSD).

2. OBJECTIUS, CONTINGUTS, ACTIVITATS I METODOLOGIA2.1. Objectius d’aprenentatge

A continuació es llista una mostra dels objectius d’aprenentatge. Consulteu la guia docent [3] per llegir la llista completa dels 15 objectius previstos. Els objectius específics s’han preparat a partir del parell de competències de la matèria C14 i C15 (vegeu el pla d’estudis [1]), i els genèrics s’han redactat a partir de la llista de competències que l’EPSC ha previst per aquests graus. Concretament es preveu participar en el desplegament de 6 de les 9 competències genèriques [1]. El nivell d’implicació, de qualitat o d’exigència a l’hora de desenvolupar cada competència dependrà de la coordinació horitzontal i vertical amb la resta de matèries del grau. Val a dir que no es fa distinció entre els objectius específics i els relacionats amb les competències genèriques perquè es consideren igualment importants. Així mateix, aquests objectius es classifiquen segons tres nivells cognitius1, entre altres coses per 1 Els objectius d’aprenentatge s’han classificat en aquests 3 nivells cognitius (cada nivell inclou els anteriors): Nivell 1 (adquirir i recordar coneixements): Recordar, enumerar,identificar, definir, llistar, etc. Nivell 2 (aplicar procediments coneguts i sistemàtics per resoldre problemes): Explicar, extrapolar, interpretar,

operar, executar, utilitzar, comparar, calcular, resoldre, etc. Nivell 3: (triar entre diversos procediments; prendre decisions; planificar estratègies i dur-les a terme; i valorar

la solució proposada): Aplicar, analitzar, concebre, planificar, sintetitzar, dissenyar, avaluar, valorar, criticar, etc.

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20104 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

Recursos per aprendre CSD

Notes de classe del professor

Web de CSD (portafoli de l’assignatura)

Pràctiques i projectes de demostració

Portafoli d’aprenentatge del grup cooperatiu (Google sites)

Projecte d’aplicació:Problema per integrar continguts i aprenentatge autònom.

Col·lecció d’exercicis / pràctiques

Es transformen en

Mapes conceptuals

Es transformen en Problemes

per aprendre continguts i treballar competències genèriques

Llibres convencionals i referències web

(construcció del coneixement i aprenentatge significatiu)

Per recollir, classificar i reflexionar sobre el treball realitzat

Integració de continguts amb: Anglès tècnicTreball en equip (CL)Aprenentatge basat en problemes (PBL)Aprenentatge autònom Gestió de projectesÚs d’equips d’instrumentació

Els millors treballs dels estudiants

relacionar-los amb la mena d’activitats que es posaran en marxa per assolir-los.

En acabar l’assignatura l’estudiantat ha de ser capaç de:

#3. Documentar els seus treballs, usant un processador de textos, eines gràfiques, correctors automàtics, gestors de projectes, i altres eines ofimàtiques, seguint els criteris de qualitat especificats a les plantilles (formats, estils, correcció lingüística, diagrames de flux, figures descriptives, referències bibliogràfiques, referències creuades, etc.)

(Nivell 2)

#4. Editar i publicar, seguint les indicacions al respecte, un portafoli electrònic del grup de treball cooperatiu, a través del qual es mostraran: els treballs més significatius, la reflexió sobre el contingut del curs i la seva organització, i la valoració del progrés personal en relació a l’aprenentatge de les competències de l’assignatura.

(Nivell 3)

#8. Implementar circuits combinacionals usant dispositius lògics programables (sPLD/CPLD) i FPGA, generant projectes modulars top-down basats en llenguatge de descripció de maquinari (VHDL) i usant el conjunt d’eines de programari associades al procés de disseny i implementació, per exemple ispLEVER de Lattice, Quartus-II d’Altera, ISE de Xilinx, ModelSim de Mentor Graphics, Active-HDL d’Aldec, etc.

(Nivell 2)

#13. Classificar els microcontroladors comercials segons la seva tecnologia i capacitat de càlcul (8, 16, 32 bits), explicar les seves aplicacions més usuals (embedded systems) i descriure el conjunt d’eines de programari i maquinari associades al flux de disseny propi de cada fabricant.

(Nivell 1)#15. Concebre, dissenyar, simular i muntar un projecte d’aplicació basat en dispositius programables i/o microcontroladors PIC a partir d’unes especificacions inicials, presentar-lo oralment i redactar una memòria descriptiva seguint les indicacions d’una plantilla. Aquest projecte inclou la comparació d’alternatives al disseny d’un mateix sistema digital resolt amb dispositius programables o bé amb microcontroladors, així com explicar els avantatges i inconvenients de cada opció. És a dir, valorar l’estat de l’art de la tecnologia actual per determinar quines són les millors alternatives per al disseny d’una aplicació determinada.

(Nivell 3)

S’ha elaborat la Taula 1 per relacionar les competències pla d’estudis que es treballaran a l’assignatura amb els objectius d’aprenentatge redactats. Sols s’han indicat les més evidents, però, tal com passa amb el treball cooperatiu (C5), també es podrien marcar més relacions entre les altres 5 competències genèriques i els objectius del #6 al #15 dedicats al contingut.

Taula 1: Relació entre objectius i competències

Objectius d’aprenentatgeCompetències #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10 #11 #12 #13 #14 #15C3: Anglès x x x x xC4: Comunicació x x x xC5: Treball en equip

x x x x x x x x x X x x

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20105 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

C7: A. autònom x x xC8: Equips d’instrumentació

x x x x x

C9:Gestió de projectes

x x x

CE14: Sistemes digitals i µC

x x x x x x x X x x

CE15: VHDL x x x x x x x x

2.2. Contingut, activitats i metodologia

Els tres conceptes estan relacionats entre si perquè la metodologia PBL i de treball cooperatiu emprada obliga a planificar la instrucció d’una manera molt concreta que garanteixi l’èxit. En el nostre cas, aquesta concreció és fruit de l’experiència acumulada.

L’estudiant/a treballa i aprèn en grups base organitzats durant tot el quadrimestre per realitzar problemes i projectes que s’han de lliurar en dates determinades seguint uns criteris de qualitat (rúbriques) establerts des del començament de curs. En realitat es pretén amb aquesta metodologia que l’estudiant aprengui els continguts de forma integrada amb la pràctica de cadascuna de les 6 competències genèriques. Les activitats estan preparades en aquest sentit i obligaran als estudiants a romandre actius des de la primera sessió fins a l’última, tal com si anessin a treballar a una empresa del sector durant un període de 15 setmanes i haguessin de produir resultats setmanals.

El format de les classes presencials, de 2 hores cadascuna (sessions de treball en grup a l’aula i al laboratori), és generalment aquest: 1) dubtes de les sessions anteriors; 2) introducció i descripció de la feina que s’ha de realitzar; 3) treball en grup; 4) explicacions i dubtes generals; 5) una altra vegada treball en grup, i 6) preparació de la feina que s’ha de fer fora de la classe (a les sessions de treball autònom en grup liderades pels propis estudiants). De fet, les classes s’adapten al rendiment dels alumnes, si aquests no progressen, les classes tampoc. És fàcil que després d’un temps cada grup cooperatiu porti un ritme d’aprenentatge diferent, la qual cosa no és necessariament dolenta, al contrari, perquè focalitzar la nostra atenció en el punt cognitiu en què es troba cada grup ajuda a empènyer endavant a tota la classe, redueix abandonaments i millora el rendiment final general.

Les sessions de laboratori es realitzen amb el mateix esquema de grups cooperatius i amb el format descrit anteriorment, però usant preferentment ordinadors personals i instruments electrònics per solucionar les qüestions finals del problemes relacionades amb la simulació, muntatge, verificació i

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20106 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

mesures. Es recomana que cada grup cooperatiu disposi d’un ordinador portàtil i el porti a les sessions presencials.

Les sessions d’activitats acadèmiques dirigides seran seminaris de discussió oberta, en grup mitjà també de 20 estudiants, sobre tasques encarregades al grup cooperatiu: cerca d’informació, ajuda en la lectura de materials d’estudi, identificació i plantejament del problema, organització del pla de treball, distribució de tasques, tutorials d’ús de software o d’instruments de laboratori, reflexió sobre el funcionament dels grups cooperatius, etc. El curs compta amb 1 h setmanal d’activitat dirigida, a més de 6,5 h de treball autònom.

És clar doncs que el professorat no explica ni transmet tot el contingut de la matèria, sinó que planifica la feina que s’ha de realitzar, fa el seguiment del funcionament dels grups cooperatius, en corregeix els treballs i aclareix els dubtes (si convé per a tota la classe) que cada grup troba a l’hora de fer els problemes.

Per incentivar l’ús de l’anglès, tal com s’ha especificat en els objectius d’aprenentatge #2 i #5, (recordeu que la comprensió oral i escrita d’aquesta llengua és absolutament essencial per desenvolupar una futura carrera professional dins de l’àmbit de l’enginyeria de telecomunicació), una part del material d’estudi, llibres, referències o fins i tot les exposicions orals, són en anglès. A més, sempre que sigui possible, s’intentarà integrar l’aprenentatge de la llengua i els continguts (content and language integrated learning, CLIL).

Els objectius específics determinen el contingut del curs en 4 capítols: circuits combinacionals, màquines d’estats finits, processadors dedicats i microcontroladors. I aquest s’aprendran a partir de les activitats següents que abastaran les 150 hores d’estudi (6 ECTS):

6 problemes (105 h)

4 controls individuals de coneixements bàsics (5 hores)

projecte d’aplicació (30 hores)

portafoli electrònic del grup cooperatiu (10 hores)

És a dir, en una matèria organitzada en PBL, la idea és aprendre el contingut a través de les activitats (learning by doing). La majoria d’activitats acadèmiques i sessions presencials van en aquesta direcció. La teoria s’explicarà o es tractarà sols en el moment precís en què es requereixi per poder avançar en la resolució d’un problema, i l’instructor moltes vegades sols donarà indicacions de com l’estudiant pot trobar aquesta teoria i

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20107 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

l’incentivarà per a que l’aprengui, tant com sigui possible, pel seu compte i amb el recolzament del grup.

2.2.1 Problemes

Per aprendre el contingut de qualsevol problema o exercici dels proposats, es treballarà en grup, es gestionarà el mode d’arribar a la solució del problema per exemple repartint tasques, es practicarà l’anglès, s’usaran simuladors, equips del laboratori i les eines de disseny comercials més actuals, s’hauran de comunicar amb efectivitat els resultats i requerirà una part significativa d’aprenentatge autònom que anirà augmentant progressivament a mida que avanci el curs. Amb el mètode instruccional sistemàtic proposat és garanteix que les 6 habilitats genèriques es practiquen de forma integrada amb els continguts. I aquesta garantia sols s’aconsegueix a base de donar voltes any rere any detectant els punts dèbils i introduint millores i ajustaments als problemes (vegeu la Figura 1).

A continuació es mostra l’exemple d’un problema. Aquesta breu descripció dóna peu a la preparació de l’enunciat que pot arriba fins a 10 pàgines perquè porta tota mena d’indicacions guia per arribar a la solució. Vegeu-ne un exemple [5]. És fàcil canviar l’aplicació final que es pretén dissenyar mantenint la mateixa estructura de qualitat en la solució.

EX2: Disseny, simulació i implementació en CPLD o FPGA d’un sistema combinacional estructurat top-down en VHDL. Per exemple una unitat aritmètica i lògica de 8 bits o un multiplicador hardware.

(Lliurament en finalitzar la sessió S6)

La plantilla dels exercicis inclou: (1) l’enunciat del problema a resoldre, (2) les dades generals del grup, (3) la signatura dels membres del grup i la declaració de compromís, (4) l’abstract o resum, (5) el temps d’estudi que han emprat, (6) la solució proposada amb els fulls de dubtes, anotacions o feina pendent, (7) el pla de treball i distribució de tasques entre els membres del grup, (8) la graella d’avaluació, (9) llista de tòpics o continguts relacionats amb el problema, (10) la bibliografia, i (11) data de lliurament.

Els exercicis, una vegada corregits es poden millorar dins del termini establert. Els criteris o rúbriques de correcció es fan públics i a més es realitzaran proves d’autoavaluació i d’avaluació creuada d’exercicis entre grups cooperatius.

2.2.2 Controls de coneixements bàsics

Es tracta d’exercicis individuals, per cert l’única activitat individual del curs, tipus examen curt per demostrar l’assoliment dels coneixements bàsics de la matèria i sobretot el bon funcionament del treball en grup, que ha de representar que tots els membres del grups aprenen més o menys a l’hora. És a dir, els membres d’un grup cooperatiu que treballi correctament, això és

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20108 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

que intenti treballar els cinc punts [6] que el defineixen, no ha de tenir dificultats en superar aquests controls. Són els problemes i no pas aquests controls els que mostren el nivell assolit o la qualitat de l’aprenentatge de l’estudiant. Es preveu un control per cadascun dels 4 capítols.

2.2.3 El projecte d’aplicació

Els estudiants, durant les últimes setmanes del curs, realitzaran el disseny i presentació oral d’un projecte d’aplicació (PA) integrador del contingut de l’assignatura, preferentment una aplicació basada en microcontrolador, tot i que es pot preveure que incorpori el disseny d’algun perifèric o mòdul auxiliar implementat en un dispositiu PLD/FPGA o també circuits analògics de condicionament de senyals. Exemples de projectes d’aquesta mena poden ser: temporitzadors, freqüencímetres, comptadors de polsos, interfícies A/D i D/A, generadors PWM, calculadores senzilles, rellotges de temps real, etc.

2.2.4 El portafoli electrònic

El portafoli és la carpeta electrònica del grup cooperatiu en la qual es mostren evidències del treball realitzat i reflexions sobre l’aprenentatge assolit pels estudiants [7-9]. Tot i que es pot estructurar amb dues orientacions diferents [10], és recomana començar a organitzar-lo de forma cronològica per tal de posar de manifest el procés d’aprenentatge, i més endavant es pot replantejar i ampliar per mostrar evidències del desplegament de les competències genèriques.

La web del curs, per exemple la pàgina de la Figura 3, explica les bases en què es pot desenvolupar el portafoli i l’agenda de classe mostrarà un enllaç al portafoli de cada grup cooperatiu, de manera que tots els materials es dipositaran en obert per facilitar-ne la revisió. Les eines a utilitzar per la implementació del portafoli són del tipus Google docs i Google sites (vegeu la Figura 4).

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 20109 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

Figura 3: Pàgina web en què s’expliquen els detalls de com arrencar el portafoli electrònic.

Figura 4: Exemple de pàgina de portafoli d’un grup cooperatiu durant el curs.

3. AVALUACIÓ DELS ESTUDIANTS I DEL CURS

L’assignatura està organitzada de tal manera que pretén encoratjar l’aprenentatge guiat (a través dels problemes), autònom (a través del

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201010 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

projecte d’aplicació) i la implicació activa de l’estudiant en l’aprenentatge, comptant sempre amb el suport del seu grup cooperatiu i del professor (el qual disposa de fins a 6 hores setmanals d’atenció personal a l’estudiantat i s’encoratja l’ús continu d’aquest temps, combinat amb el correu electrònic, per resoldre dubtes i qüestions sobre la matèria.

La introducció del portafoli electrònic determina el procés d’avaluació de l’aprenentatge. L’avaluació formativa de la majoria de les activitats dutes a terme pel grup cooperatiu i visualitzades a través del portafoli, mostrarà transparentment el progrés assolit pel grup, i directament constituirà una bona indicació de la qualificació final (avaluació sumativa). Vegeu l’esquema d’avaluació proposat:

En grup: Problemes, amb un pes del 30 % e-Portafoli, amb un pes del 15 % Projecte d’aplicació, amb un pes del 20 %

Individual: Controls de coneixements bàsics, amb un pes del 25 %.

Actitud i participació, amb un pes del 10 %. Aquesta qualificació la fixa el professor subjectivament valorant aspectes com ara: la implicació de l’estudiant en el funcionament del grup cooperatiu (es valora que tots els membres del grup obtinguin un rendiment similar); la capacitat que han demostrat per resoldre conflictes; la participació a l’aula i en les hores de consulta; la constància en l’estudi durant el curs, etc. Aquesta fracció de la qualificació és una característica comuna a la majoria d’assignatures de l’EPSC.

Aquesta visualització de la tasca realitzada, fins i tot dels controls individuals, es contraposa a l’hermetisme i privacitat que rodeja l’avaluació clàssica. La idea és innovadora: l’estudiant ha de mostrar a tothom que ha aprés a treballar amb els companys, que sap realitzar bons projectes, que sap redactar-los, etc. I per facilitar-ne la logística, s’ha de fer en les dates previstes, seguint el calendari de terminis establert per als lliuraments. Un treball lliurat després de la data límit, comptarà molt menys. La possibilitat de millora de les activitats a partir del comentaris, correccions i valoracions realitzats sobre la primera versió de la solució, com es mostra a l’exemple de la Figura 4, determina el mode de funcionament: el treball dels professors i el curs s’orienta a que els estudiants millorin successivament els seus treballs com a millor forma d’expressar que assoleixen els coneixements. Immediatament se’n desprèn que no és necessari el clàssic “examen final”, a més de que no té sentit si es pretenen avaluar les competències transversals a més de coneixements. En tot cas, es pot interpretar que aquest “examen final” és reparteix entre els 4 controls de coneixements bàsics de tipus “sorpresa”, per no provocar disrupcions del funcionament de les classes i motivar per a l’assistència a les classes presencials.

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201011 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

Pel que fa als criteris de correcció, progressivament les tasques comptaran amb rúbriques elaborades per tal que se sàpiga d’entrada, abans de començar els treballs, què es valora i quin nivell de qualitat s’espera per cadascun dels criteris. Evidentment, tot plegat està pensat per facilitar que els estudiants puguin anar analitzant què van aprenent i puguin aprendre significativament el contingut, millorant i tornant a fer els punts dels problemes que encara no tenien clars.

Com que l’aprenentatge està centrat en l’estudiant, qualsevol horari de classe no és vàlid, sinó que cal que durant la setmana les classes i el treball no presencial s’intercalin per permetre el feedback immediat del professor i el seguiment de les tasques. Vegeu la Figura 5. Així mateix, per facilitar la planificació d’activitats i com que es proposa que tota l’activitat acadèmica d’un grup de classe la faci el mateix professor (grup gran de 40 estudiants, laboratori de 20 estudiants i AD de 20 estudiants), és preferible que les dues sessions de laboratori, i d’activitats dirigides es facin el mateix dia. D’aquesta forma, si hi ha canvis de dia al calendari acadèmic, o per alguna raó s’ha de canviar el dia d’alguna sessió de classe, és molt més fàcil de reconduir.

Cal insistir en que sigui un sol professor el que porti la docència d’un grup sencer: si realment es pretén saber i fer el seguiment efectiu del nivell d’aprenentatge d’un estudiant, un professor és molt millor que dos o tres. I més pensant en què essencialment no hi ha desdoblaments o tasques paral·leles de teoria, pràctiques o problemes per separat, com succeeix tradicionalment, sinó que hi ha sempre una única tasca a realitzar: el problema o projecte. Definitivament, adoptar estratègies tipus PBL representa trencar esquemes fins i tot en com els professors i centres s’han organitzat internament per impartir docència.

DL DT DM DJ DVSessió a l’aula (G)

2A_1 (40 est.)2h

Sessió al laboratori 2A_11(P) (20 est.)

2h

Sessió d’activitats dirigides 2A_11 (M) (20

est.) 1hSessió al laboratori 2A_12 (P) (20 est.)

2h

Sessió d’activitats dirigides 2A_12 (M) (20

est.) 1h

DL DT DM DJ DVSessió a l’aula (G)

2A_1 (40 est.)2h

Sessió al laboratori 2A_11(P) (20 est.)

2h

Sessió d’activitats dirigides 2A_11 (M) (20

est.) 1hSessió al laboratori 2A_12 (P) (20 est.)

2h

Sessió d’activitats dirigides 2A_12 (M) (20

est.) 1h

Figura 5 Exemple d’horaris de distribució de classes per a un grup gran.

4. PLA DE MILLORA

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201012 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

En finalitzar el curs, els estudiants emplenaran de forma voluntària i anònima una enquesta de tipus SEEQ per avaluar la seva satisfacció amb el curs i els professors. Aquestes dades recollides i analitzades, juntament amb altres indicadors, permetran la millora de l’organització del curs i la revisió de les activitats per edicions successives. Per exemple, el portafoli del grup recull la gràfica d’acumulació de temps d’estudi que han anat emplenant a partir de la informació anotada en cada problema. Vegeu l’exemple de la Figura 6.

Figura 6 Exemple de taula de temps d’estudi.

Pel que fa a la percepció dels estudiants sobre aquesta metodologia, val a dir que es disposa de resultats de diverses enquestes en diverses assignatures de l’àrea des de fa anys: de mig quadrimestre, sobre l’ús de l’anglès, de tipus SEEQ, alguns qüestionaris d’incidències crítiques (QÜIC). Aquestes dades, que són consultables a la web [2], ens permeten establir quadrimestre rere quadrimestre plans de millora sobre temes concrets. Aquesta és la línia que es pretén seguir per la nova assignatura. Per exemple, en aquesta última prova pilot per assajar el funcionament de l’assignatura, es va passar un qüestionari ràpid per esbrinar els motius dels abandonaments a mig quadrimestre:Qüestions

1) Why did you abandon the course? Is it difficult to follow? The subject content is too difficult?

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201013 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

2) Is there too many software to install and learn?3) Is it about the use of English, which makes it more difficult?4) Is it about the other generic skills such as cooperative groups, problem-based (instead of classic lecturing by me), or self-directed learning? Do you prefer the more classic environment in which the instructor explains everything in the blackboard?5) Has it been working in groups, which has made it all very difficult?6) Why were you coming one day and not the other, I mean, why were you so irregular in class attendance? Is it because you have a job, and you’re studying and working at the same time?7) Did you find the exercises too difficult?8) What type of course you expect to find? Did you expect being seated in class listening to the teacher all the time explaining everything?9) Did you take decisions concerning your studies while in the mid-term, like deciding to adapt to the new degree study plan, and thus retaking the subject later?10) I do not understand that some of you “disappear” so early in the course… why did you pay for it if you decided to abandon in the first weeks? Was it really so difficult to follow?11) Did I give not enough support? I mean, wasn’t I available enough for answering your questions?

Resposta #11) Jo no he trobat l'assignatura difícil, pot ser perquè vinc d'enginyeria Informática i he cursat alguna assignatura molt semblant. Les raons per la meva actual absència les he comentat al principi del correu. 2) Hi ha eines bàsiques com el Proteus que ja sabem utilitzar per assignatures anteriors, però potser fem anar masses programes. 3) Personalment, donant-nos l’opció de contestar en castellà/català i fent els documents també en aquests idiomes, que la classe s'imparteixi en anglès no la fa més difícil, sinó més interessant. 4) Com està pensada l’assignatura, personalment estic molt d’acord i content. Però trobar altres 2 persones que s'apliquin al mateix nivell que tu és més difícil, també és cert que el temps que s'ha de dedicar fora de classe a desenvolupar els projectes per a una assignatura de 6 crèdits potser fa pensar a gent que no cal dedicar-hi tant de temps. 5) Potser sí. Jo ho faria individualment, però amb l'opció de compartir codis font, o parts del treball (sempre que es documenti).6) Jo personalment treballo com a freelance programant pàgines web. Però alguns dies sí que no he vingut per la feina endarrerida.7) Gràcies als exemples que es van pujant a Internet i al treball cooperatiu amb altres grups crec que la dificultat no és un problema tal i com està plantejada l'assignatura. 8) Agraeixo personalment la forma d'impartir aquesta classe, et permet aprendre d'una altre forma.9) En absolut. Em plantejo Bolonya com quelcom que s'ha de fer després d'acabar l'enginyeria tècnica, no com un substitut. 10) Ja he esmentat els meus motius per no assistir tant freqüentment, en les darreres setmanes. 11) Mai he tingut cap problema per comunicar-me mitjançant e-mails o en el despatx.

Resposta #2

En referencia a la encuesta enviada por usted, en mi opinión, para mí la mayor dificultad ha sido el hecho de impartir la asignatura en inglés ya que a veces me cuesta seguir la clase. El otro hecho de que haya seguido la asignatura con irregularidad es que al principio me costó bastante entrar en la dinámica de la asignatura y eso ha provocado que cada vez se me amontonasen más los trabajos. Por último decir que me costaba también aprender el funcionamiento de los varios software que se usan en la asignatura y además de que a la hora de trabajar con el grupo no siempre se llegaba a un acuerdo de cuando quedar o como repartirnos el trabajo. Para mí, en mi opinión, siempre me ha gustado más el ambiente clásico en que el profesor explica la teoría y luego hay unos ejercicios por hacer y al final un examen de evaluación. Yo en un principio, mi idea es la de seguir hasta al final del cuatrimestre.

És evident que les reflexions dels estudiants ens aporten dades importants per analitzar com està anant el curs, per estudiar amb atenció els punts crítics del pla de treball de l’assignatura i realitzar canvis en conseqüència per millorar en els pròxims quadrimestres. D’alguna manera cada estudiant és un món, i aprèn amb estils diferents dels altres, i el cert és que aquesta metodologia permet la particularització, la focalització en el seguiment de cada persona i el treball simultani en diferents estils, sense que tot pregat representi una tasca excessiva o inabordable per als professors.

5. CONCLUSIONS

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201014 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

Es pretén implementar una assignatura dels nous estudis de grau a partir de l’adopció de les metodologies i procediments treballats en les assignatures de l’àrea durant anys. La fórmula per assolir bons resultats es basa en l’aprenentatge cooperatiu basat en la resolució de problemes, que s’usen per (a) desplegar continguts específics, i (b) treballar les competències genèriques. L’evidència de fins on han arribat els estudiants es visualitza a través del portafoli del grup cooperatiu, l’ús del qual determina la majoria d’aspectes relacionats amb organització de l’assignatura: materials d’estudi, procediments per resoldre activitats, rúbriques, recursos, organització dels professors i les classes, etc. S’ha comprovat que el portafoli d’aprenentatge esdevé una eina determinant a l’hora de facilitar el seguiment i avaluació del curs, tant intern com extern.

Agraïments Suport rebut de la UPC a través del projecte: “Consolidació i ampliació de la web de les assignatures de sistemes digitals de l’EPSC per oferir suport a la docència en anglès”, coordinat pels autors. Aquest projecte ens ha permès preparar nous materials i posar en marxa noves experiències, alguns resultats de les quals es presenten en aquest treball.

REFERÈNCIES Totes les referències web han estat consultades a 06/2010 i són accessibles a través dels enllaços incrustats.

1. Pla d’estudis dels graus de telecomunicacions de l’EPSC. 2. Pàgina web de l’àrea de digitals de l’EPSC: http://digsys.upc.es/ed3. Guia docent de CSD 4. Sànchez, F. J., Jordana, J., La web de recursos docents de les

assignatures de sistemes digitals de l’EPSC, II Dia Atenea, UPC, 06/2010.

5. Exemple de problema (EX2)proposat per aprendre continguts en PBL.

6. Els elements de l’aprenentatge cooperatiu.

7. Armengol, J., Hernández, J., Mora, J., Rubio, J., Sànchez, F. J., Valero, M., Experiencias sobre el uso del portafolio del estudiante en la UPC, Revista de docencia universitaria, Año III. Número Monográfico III: Número especial dedicado a Portafolios electrónicos y educación superior en España, 06/2009, http://www.um.es/ead/Red_U/m3.

8. Monogràfic ICE-UPC, El portafoli de l’estudiant, 2010.

9. Grup d’interès en el portafoli de l’estudiant (GtPoE), RIMA, UPC.

10.Barrett, H., “Equilibri entre les dues cares del portafoli electrònic”.

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201015 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC

ANNEX

Criteris per exemples de bones pràctiques d’avaluació: Objectius d’aprenentatge (1)

S’especifiquen clarament i són coherents amb els objectius generals d’aprenentatge de l’assignatura

Tipus d’objectius d’aprenentatge (2)

Queden inclosos tant els específics com els genèrics.

Metodologia S’explica com es posa en pràctica l’experiència (temps previst de dedicació de l’estudiant en la seva realització, tant presencial com no presencial)

Recursos S’especifiquen clarament els recursos materials i bibliogràfics necessaris per dur a terme l’activitat.

Evidències S’especifiquen clarament (es defineixen els lliuraments de l’estudiantat i el vincle amb l’avaluació global de l’assignatura).

Terminis del feedback

S’estableix un mecanisme de feedback amb uns terminis màxims sobre l’activitat avaluada compresos entre una i dues setmanes per una activitat llarga i menys d’una setmana per una activitat curta.

Contingut del Feedback

El contingut del feedback anima i guia a l’estudiantat a seguir amb la matèria, plantejant-li reflexió i punts de millora per progressar adequadament amb l’activitat.

Tipusd’avaluació

S’especifica l’agent avaluador (autoavaluació, coavaluació o heteroavaluació) i la tipologia (avaluació diagnòstica, formativa o sumativa).

Criteris d’avaluació

S’avalua l’activitat a través d’una rúbrica pública (basada en un nombre adequat de criteris objectius, comunicats amb suficient antelació a l’avaluació).

Anàlisi i pla de millora

Es preveuen mecanismes d’anàlisi de l’activitat en funció dels resultats obtinguts (rendiment acadèmic, QÜIC, enquestes, etc.) i es detecten els punts dèbils que s’han de millorar de cara a la propera edició de l’activitat.

JORNADA INNOVACIÓ DOCENT – RIMA 201016 1-2 Juliol 2010, Campus Nord UPC