Avui Cantem 1

7/16/2019 Avui Cantem 1

http://slidepdf.com/reader/full/avui-cantem-1 1/22

01. EL BON CAÇADOR

Una matinada frescavaig sortir per ‘nar a caçar;no en trobo perdiu ni guatllaper a poder- l i t i r a r.

Si em tira l’amor i em toca,si em toca bé em tocarà.

Sinó una pobra pastoraque en guardava el bestiar.Ja la trobo adormidetaa la vora d’un canyar.Si em tira l’amor i em toca,si em toca bé em tocarà

De tan boniqueta que era

no la goso despertar.En cullo un pom de violes,al pit les hi vaig tirar.Si em tira l’amor i em toca,si em toca bé em tocarà

Les violes eren fresques,la pastora es despertà.Quan en fou despertadetatots els colors trasmudà.Si em tira l’amor i em toca,

si em toca bé em tocarà

02. EL ROSSINYOL

Rossinyol que vas a França, rossinyol,encomana’m a la mare, rossinyold’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

Encomana’m a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyold’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

I a mon pare no pas gaire, rossinyol,perquè a un pastor me n’ha dada,rossinyold’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

03. EN PERE GALLERÍ

Com que ell és tan bon home,en Pere Gallerí,se’n duu tota la xeixa,la xeixa de per ’quí.

Que la mort, que la vi,marxant d’en Pere Gallerí,com vares tururururú,com vares tu morir.

Se’n puja dalt d’un arbreper heure un francolí,les branques eren guerxes,se’n va tombar, tombí.Que la mort...

Les noies de la vilael troben al camí,diuen un parenostreque es ’cabi de morir.Que la mort…

Que si se’n va a l’infernmai més no en pugui eixir,i si se’n va a la glòriam’hi faci lloc a mi.Que la mort…

04. MUNTANYES DEL CANIGÓ

Muntanyes del Canigóf resques són i regalades,sobretot ara a l’estiuque les aigües són gelades. (bis)

Alguns mesos m’hi he estat:no hi he vist persona nada

fora d’un rossinyoletque en eixir del niu cantava. (bis)

Ai cançó del sol que surti cançó de la rosada!Ai cançó del fontinyoli de les flors que s’hi baden. (bis)

El rossinyolet s’ha mort,fa tres dies que no canta.Jo no puc estar-me allà

que l’enyorament m’hi mata. (bis)



05. LA CALMA DE LA MAR

Quan jo tenia pocs anysel pare em duia a la barcai em deia: –Quan siguis granno et fiïs mai de la calma.Bufa, ventet de garbí,vent en popa i mar bonança!Anirem cap a llevantfins a la ratlla de França.Ai de l’amor!

Ai, fill meu, quan siguis granno et fiïs mai de la calma,que després ve un temporala l’hora més impensada.Bufa, ventet de garbí...

La mar semblava un mirall;la lluna plata semblava: –Això serà el temporald’una nineta encantada.Bufa, ventet de garbí...

L’arbre n’és un tros de pi,la barca una post corcada;els rems en són afegits,que d’un pam no fan a l’aigua.

Bufa, ventet de garbí...

06. CANÇÓ DEL LLADRE

Quan jo n’era petitetfestejava i presumia,espardenya blanca al peui mocador a la falsia.Adéu, clavell morenet,adéu, estrella del dia.

I ara, que ja sóc grandet,m’he posat a mala vida:me n’he posat a robar,ofici de cada dia.Adéu, clavell...

La justícia me n’ha presi en presó fosca em duïa,la justícia me n’ha presi em farà pagar amb la vida.Adéu, clavell...

07. EL MARINER

A la vora de la marn’hi ha una donzella, (bis)que en brodava un mocadorque és per la reina. (bis)

Quan en fou a mig brodarli manca seda; (bis)gira els ulls envers la mar:veu una vela. (bis)

Veu venir un galiótot vora terra, (bis)en veu venir un marinerque una nau mena. (bis)

Mariner, bon mariner,que en porteu seda? (bis) –De quin color la voleu,blanca o vermella? (bis)

Vermelleta la vull jo,que és millor seda; (bis)vermelleta la vull jo,que és per la reina. (bis)

08. COLORS

D'or és el color dels cabells del meu amoral matí quan surt el sol,al matí quan surt el sol,és el moment, és el moment millor de tots

Blau és el color del cel més pural matí quan surt el sol…..

Verd és el color de l'herba del prat

al matí quan surt el sol…..

Tots aquests colors em semblen més purssi tu ets amb mi,si tu ets amb mi,és el moment, és el moment millor de tots

Lliure sento el cor, feliç de tot,si no penso, ah, ahsi no penso, ah, ahen el tempsen el temps dels vells amors.



09. EL MEU AVI

El meu avi va anar a Cubaa bordo del "Català",el millor barco de guerrade la flota de ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a Calellaeren nascuts a Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la marels nois de Calella feien un cremat,mans a la guitarra, solien cantar:Visca Catalunya! Visca el "Català"!

Aribaren temps de guerra

de perfidies i traicions,i en el mar de les Antillesretronaren els canons;els mariners de Calellai el meu avi enmig de tots,varen morir a coberta,varen morir a peus del canó.

Quan el "Català" sortia a la mar,cridava el meu avi: "Apa nois que és tard"però els valents de bordo

no varen tornar,tingueren la culpa els americans.

10. LA GAVINA

Oh! Gavina voladora que volteges propdel marI al pas del vent, mar enfora,vas voltant fins a arribarA la platja assolellada, platja de dolçosrecords,On dia i nit hi fa estadala nina dels meus amors...Quan la vegis sola prop de la quietaonada,Dona-li la besada que li envio mésfervent,Digues-li que sento dolça melangiaI que en ella penso en tot moment.

Oh! Si igual que tu, gavina, el mar pogués jo travessar

Fins a arribar a la platja, on tan dolç ésrecordarI veure la imatge bruna, en el seu belldespertarDe la nina que entre somnis és tan gratd’acariciar...

Quan la vegis sola prop de la quietaonada,Dona-li la besada que li envio mésfervent,Digues-li que sento dolça melangiaI que en ella penso en tot momento

11. QUAN EL SOL ES PON

Digue'm, per què plores, fill meu?

Jo sé que veus en els ulls de la gentun cel de dubtes, ennegrit de pors,però tu saps que jo estic vora teu,vora teu.

Si em dons la mà, __ jo et vetllaré el son,blau i vermell,quan el sol es pon_ BisQuan es pon, _ quan el sol es pon,

quan es pon. _ (3 veg)

Per què de neguits i afanysels homes grans han omplert el món;tu em preguntes, vols que et digui perquè; jo només et sé dir: som estranys,som estranys.

Tornada

Guarda el teu somriure, fill meu,mai no te'l venguis ni l'omplis de nit,res no envegis que no puguis guanyar,i el sol d'or, dia clar, serà teu,serà teu.

Tornada ]bis



12. TORNA SERRALLONGA

Del cor de les Guilleriessortira un gran espetecque ens farà ressons de guerraa les parets de Tavertet.

Des de Sau a La Cellera,des del Far al Matagalls,el trabuc dén Serrallongatornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga,que lálzina ens cremaran,que ens arrencaran les pedres,que la terra ens robaran.

13. ROMANÇO

Si ens besem pels carrerstrontollaran les cases,les dones del ravalho contaran al batlle, larà,ho contaran al batlle.

Vindran guàrdies civilsarmats amb simitarres,

dos frares del Remeii el sometén amb arma, larà,i el sometén amb arma.

Convicte de mant crimens penjaran a plaça,quan ja siguem penjatsrepicaran campanes, larà,repicaran campanes.

Acudirà la gent,proclamaran lálarmai el batlle, modestet,dirà quatre paraules, larà,dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt,amb molta tramuntana;com brandarem, amor,tota la santa tarda, larà,tota la santa tarda.

Per veureńs vindrà gent

de tota la comarca;algú dirà: -és molt tristiet mirarà les cames, larà,i et mirarà les cames.

Entorn del cadafal

nenes uniformadesrecaptaran dinersper les missions de l´Àsia, larà,per les missions de l´Àsia.

En ser que sigui fosctornarem cap a casa,gats adúlters viuranla nit a les teulades, larà,la nit a les teulades.

Ens farà mal el coll,tindrem les mans ben balbes,els ulls inflats del venti un tremolor a les cames, larà,i un tremolor a les cames.

Sinistres vigilantsarmats amb forca i dallapercaçaran arreuparelles amagades, larà,parelles amagades.

Abans no es faci clarfugirem cap a Françapels vells camins del boscdisfressats de captaires, larà,disfressats de captaires.

Quan ja siguem ben lluny,en qualsevol obaga,cremarem els vestitsi esborrarem el rastre, larà,i esborrarem el rastre.

Llavors, lliures i sols,sense dir cap paraula,ens besarem de nouamb una força estranya, larà,amb una força estranya



14. EL TREN PINXO DE BANYOLES

El tren pinxo de Banyoles és el més bonicque hi ha.Fet de llaunes i cassoles i barrets decapellà,

Tra la ra, la, la, la, i barrets de capellà.Quan se'n puja una pujada ja s'autra amig camí,dóna temps al maquinista d'anar a beureun got de vi,Tra la ra, la, la, la,, d'anar a beure un gotde vi.

Els vagons són de primera, mal cosits iapedaçats,

ningú no viatja de tercera ni pagesos nisoldats,Tra la ra, la, la, la, ni pagesos ni soldats.

El tren pinxo de Banyoles és el més bonicque hi ha,fet de llaunes i cassoles i barrets decapellà,Tra la ra, la, la, la, i barrets de capellà.

.

15. EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cantsaixequem una senyeraque els farà més triomfants

Au companys, enharberem-laen senyal de germandatau germans, al vent desfem-laen de llibertat,que voleiï, comtemplem-laen sa dolça majestatcontemplen-la en sa dolça magestat

Al damunt dels nostres cantsaixequem una senyeraque els farà més triomfants

OH, bandera catalananostre cor t´és ben fidelvolaras com au galana

pel damunt del anhelPer mirar-te sobirana

alçarem els ulls al celPer mirar-te sobiranaalçarem els ulls al cel

Al damunt dels nostres cantsaixequem una senyera

que els farà més triomfantsI et durem arreu enlaireet durem i tu ens duràsvoleiant al grat de láire,el camí assenyalaràs

Dóna veu al teu cantairellum als ulls i força al braçllum als ulls i força al braçAl damunt dels nostres cantsaixequem una senyera

que els farà més triomfants

16. LA TRINCA

Arriba la Trinca, Trinca, Trincaper salvar la humanitat.Hem inventat una medecina,que qui la pren ja està curat.

Un enterramorts, endreçant esqueletses va clavar un fèmur al dit.

Li van donar la medecinai ara va tot eixerit.

Au vinga, vinga, vinga ...

La Marieta no tenia requesta,era més lletja que un pecat.Li varen donar la medecinai ara els porta a tots de cap.


La tia Maria codonys collia.Tota la vida en va collir.No va voler prende la medecinai al final es va morir.

Ai, apreneu-vos ben bé la lliçó !No fareu res de profitsi no voleu prende la medecina,del més gran al més petit.




17. ARRELS

Cal que deixi la meva casa i prengui elbastócal que amb una esperança trenqui latristor

faré una cabana de pedra i de fangon la terra em doni el seu guany

Clavaré les meves arrelscreixent de cara al celdonaré fuit abundósi l’hivern em despullaràde neu em cobriràneu que fondrà a poc a poc

Després de la lluita intensa, vindrà el

repòsdeixaré la terra adobada pel meu esforç.Els fills que em segueixin potsermarxaran,però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrelscreixent de cara al celdonaran fruit abundósi l’hivern els despullaràde neu els cobrirà

neu que es fondrà a poc a poc

Cal que deixi la meva casa i prengui elbastócal que amb una esperança trenqui latristor

18. SE CANTA

Se canta que canteCanta pas per ieuCanta per ma miaQués al luènh de ieu

Al fons de la pradaI a un píbol traucatLe cucol i cantaBenlèu a nisat

Se canta que canteCanta pas per ieu

Canta per ma miaQués al luènh de ieu

Aquelhas montanhasQue tan nautas sonMémpachan de veireMas amors ont son

Se canta que canteCanta pas per ieuCanta per ma miaQués al luènh de ieu

Aquelhas montanhas que sábaisherànE mas amoretas que pareisheràn

Se canta que canteCanta pas per ieuCanta per ma mia

Qués al luènh de ieu

19. AQUESTA TERRA ÉS LA NOSTRATERRA

Aquesta terra és la nostra terra,de la muntanya fins a la vall.De dalt del cel al fons del mar,tot això és nostre de veritat.

Déu va passar-hi en primaverai tot cantava al seu pas,i canta encara la terra enterai canta que cantaràs.

Tant si fa bo com si hi ha tempesta,tant si fa fred com si el sol crema,tant si fa vent com si està encalmat,tot això és nostre de veritat.

I és nostre el cel, i és nostre el mar,i aquests turons i aquesta vall,i els olivers i els camps de blat.Tot això és nostre de veritat.



20. QUÈ VOLEN AQUESTA GENT

De matinada han trucat,són al replà de l'escalala mare quan surt a obrir,porta la bata posada.

'Què volen aquesta gentque truquen de matinada?'

'El seu fill, que no és aquí?','N'és adormit a la cambra,què li volen al meu fill?'El fill mig es desvetllava'Què volen aquesta gentque truquen de matinada?'

La mare ben poc en sap

de totes les esperancesdel seu fill estudiantque ben compromès n'estava'Què volen aquesta gentque truquen de matinada?'

Dies ha que parla poci cada nit s'agitava,li venia un tremolortement un truc a trenc d'alba.'Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?'

Encara no ben despert ja sent viva la trucadai es llença pel finestrala l'asfalt, d'una volada.'Què volen aquesta gentque truquen de matinada?'

Els que truquen resten muts,menys un d'ells -potser el que manaques'inclina al finestral,darrere xiscla la mare'Què volen aquesta gentque truquen de matinada?'

De matinada han trucat,-la llei una hora assenyala-Ara l'estudiant és mort,n'és mort d'un truc a trenc d'alba.'Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?'

21. NINGÚ NO COMPRÈN NINGÚ

Ningú no compren ningú,però nosaltres som nosaltres i sabem allòque es bo: sentir el sol damunt la cara iestimar-se de debò, i trobar-se viu encara

la i cantar sense cap por.Ningú no compren ningú,però nosaltres som nosaltresi volem un món tot nouamb un cel net d'amenaces,amb tres núvols per quan plou,amb la mar a quatre passesi els que som companys, i prou.

Ningú no compren ningú,

però nosaltres som nosaltresi sabem la veritat:que la terra no es partidacom un mapa mal pintat,i que això es una mentidade molt mala voluntat.

Ningu no comprèn ningu, lam,mi,lamperò nosaltres som nosaltres i sabem alloque es bo:sentir el sol damunt la cara

i estimar-se de debo,i trobar-se viu encara soli cantar sense cap dol..Ningu no comprèn ningu,però nosaltres som nosaltresi volem un mon tot nou

amb un cel net dámenaces,amb tres nuvols per quan plou,amb el mar a quatre passesi els que son companys, i prou.

Ningu no comprèn ningu,però nosaltres som nosaltresí sabem la veritat:que la terra no espartidacom un mapa mal pintat,i que aixo es una mentidade molt mala voluntat.



23. ABRIL 74

Companys, si sabeu on dorm la llunablancadigueu-li que la vullperò no puc anar a estimar-la.

Que encara hi ha combat.Companys, si coneixeu el cant de lasirenaallà enmig del mar jo l'aniria a veure.Però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terraporteu tots els meus cantsi un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat.

Companys, si busqueu les primavereslliuresamb vosaltres vull anarque per poder-les viure jo me n'he fet soldat.I si un trist atzar m'atura i caic a terraporteu tots els meus cantsi un ram de flors vermellesa qui tant he estimat.

Quan guanyem el combat.

24. CAL QUE NEIXIN FLORS A CADAINSTANT

Fe no és esperarfe no és somniar.Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.Fe és un cop de falç,fe és donar la mà.La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blatsense haver sembrat,no esperem que l'arbre doni fruits sensepodar-lo,l'hem de treballar,l'hem d'anar regant,encara que l'osada ens faci mal.

No somniem passatsque el vent s'ha emportat.

Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,fe no és somniar.Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.

Fe és un cop de falç,fe és donar la mà.La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,enterrem la por.Apartem els núvols que ens amaguen laclaror.Hem de veure-hi clar,el camí és llargi ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavantsense perdre el pas.Cal regar la terra amb la suor del durtreball.Cal que neixin flors a cada instant.

25. VAIXELL DE GRÈCIA

Si per les albes veieu passar un vaixell

besant les aigües del mar bressol delsdéusfeu-li senyal, que pugui veure on somi caminar amb nosaltres cap el nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,no penseu mai que ho hagi perdut tot,que el poble sempre podrà inflar el velamper guanyar onades fetes de por i desang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,que duus la pena i el dol que porta elmeu,vaixell de grècia, que no t'enfonsi el tro,infla les veles que anem al mateix port.



26. DAMUNT D’UNA TERRA

Vailet, et diuen que a les guerrestan sols hi ha tristeses,no s'hi guanya mai.Damunt d'aquesta terra encesa

tot allò que és feblevol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltantperò segueix a terra sense fer-ne cas,perquè uns altres li han dit tantque la seva vida és patir sota el fang...

Recorda les raons que un diavaren canviar el signed'aquell temps passat.

Ell ha marcat la teva vidaamb una feridaque tu has de curar.

I en Maurici va escoltanti pensa que ja sap el perquè dels mals.Però se'n torna, està dubtant,i altres veus ressonen també al seuvoltant.

Vailet, no siguis anarquista

i vés a la conquistade l'honor més alt,que al teu costat tindràs la forçaque ens porta a l'ordrei ens permet la pau.

I en Maurici sap molt béque, si només dubta, poca cosa té.En Maurici sap què fer,trobara els companys i sortirà al carrer

27. EL BANDOLER

Era el segle XIX,i amb el nom d'en Joan Serraes coneix un bandolerper a tothom " en la Pera".

li agradava la sang,i el xiprer encara recorda

tant gemecs que allà han pregat:pietat, pietat.

- No em mateu,que tinc dos fills i una esposa,us daré tot mon diner,però no em claveu eixa daga.

No en mateu,us demano per ma mare!- Reseu l'últim "Crec en Déu".- Pietat, pietat.

L'endemà de bon matídavant la Verge del Carme,de genolls està preganti a dos ciris encén la flama.

Però ben entrada la nit

quan la lluna és com una dagafendirà el cel un nou crit,pietat, pietat.

- No em mateu,que tinc dos fills i una esposa,us daré tot mon diner,però no em claveu eixa daga.

No em mateu,us demano per ma mare!

-Reseu l'últim "Crec en Déu".- Pietat, pietat.

Però en Joan Serra,avui no ha tingut més sort,dos soldats l'han pres ben forti ara jèu entre barrots.

L'endemà de bon matíveu la forca preparada,en la Pera dóna un crit,és l'última pregària.

-Quan jo sigui ben morti penjat de l'alta forcai defalleixi mon cori m'aneu a posar a la fossa,que algú resi una pregàriadavant la Verge del Carmei que dos ciris tinguin flama.

Ningú no ho va fer.



28. ITACA

Quan surts per ferel viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinadesque entraràs en un portque els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutatsper aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent elcamí,sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Itaques.-----Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caigutsque ara us empresonen,i quan els haureu guanyattingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,més lluny de l'avuique ara us encadena.I quan sereu deslliuratstorneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demàque ara ja s'acosta.I quan creieu que arribeu,sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,afavoreixi el déu dels vents

i malgrat llur vell combattinguin plaer del cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estelsplens de ventures,plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrerssi al seu poble són fidels,el velam del seu vaixellafavoreixi el déu dels vents,i malgrat llur vell combatl'amor ompli el seu cos generós,trobin els camins dels vells anhels,plens de ventures,plens de coneixences.

29. QUE TINGUEM SORT

Si em dius a[rem]déu,vull que el [mim]dia sigui net i clar,que cap ocelltrenqui l'harmonia del seu [Fa]cant.Que tinguis sorti que trobis el que t'ha mancaten mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,i així, robartemps al temps d'un rellotge aturat.Que tinguem sort,que trobem tot el que ens va mancarahir.

I així pren, així pren, tot el fruit que etpugui donarel camí que, a poc a poc, escrius per ademà.Que demà, qUe demàmancarà el fruit de cada pas;per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si vens amb mino demanis un camí planerni estels d'argent,ni un demà ple de promeses, solsun poc de sort,i que la vida ens doni un camí

ben llarg.



30. L’ESTACA

L'avi Siset em parlava de bon matí alportalmentre el sol esperàvem i els carrosvèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca on estem totslligats?Si no podem desfer-nos-en mai nopodrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de tempsno pot durar.Segur que tomba, tomba, tomba, bencorcada deu ser ja.Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fortper allà,

segur que tomba, tomba, tomba, i enspodrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mansse'm van escorxant,i quan la força se me'n va ella és mésampla i més gran.Ben cert sé que està podrida però és que,Siset, pesa tant,que a cops la força m'oblida. Torna'm a direl teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de tempsno pot durar.Segur que tomba, tomba, tomba, bencorcada deu ser ja.Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fortper allà,segur que tomba, tomba, tomba, i enspodrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que sel'emporta,ell qui sap cap a quin indret i jo a sota elportal.I mentre passen els nous vailets estiro elcoll per cantarel darrer cant d'en Siset, el darrer que emva ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de tempsno pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba, bencorcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fortper allà,segur que tomba, tomba, tomba, i enspodrem alliberar.

31. SI ARRIBEUSi arribeu en la vida més lluny d'on puguiarribar,moriré molt gelós del que m'haureuavançat.I no em sabré resignar a no ser el millorvianant,l'atleta més fornit, ni el més frondósamant.

I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,tot allò que haureu vist, i jo no podrémirar:la fondària dels rius que els meus peus nomullaran,la fragància del cos que no sabré estimar.

L'immensitat d'un cel en el que mai no hevolat,les espurnes d'un foc que no m'hauran

cremat,les barques que a la mar no sabréamarinar.No, no em doneu consol, no em podréconsolar.

I perquè sé que vosaltres anireu més llunyque jo,estic gelós i content, molt gelós i contentde la sort que heu tingut, de la sort quetindreu.Que tanmateix sé que mai no he estatfornit atleta,ni tan sols digne amant, només unvianant.



32. CANÇÓ DE LES BALANCES

Doncs era un rei que teniel castell a la muntanya,tot el que es veia era seu:terres, pous, arbres i cases,

i al matí des de la torrecada dia les comptava.

La gent no estimava el rei,i ell tampoc no els estimava,perquè de comptar en sabia,però amor, no li'n quedava,cada cosa tenia un preu,la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne

vora el castell va posar-se.I va dir aquesta cançóamb veu trista però clara:

- Quan vindrà el dia que l'homevalgui més que pous i cases,més que les terres més bones,més que les plantes i els arbres?Quan vindrà el dia que l'homeno se'l pese amb les balances?

El rei, que va sentir el noi,el va fer agafar i, amb ràbia,va ordenar que li donessincent cinquanta bastonadesi a la torre el va tancar,castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sapla cançó de les balances,i quan s'ajunten els homes,rient i plorant la canten.

33. LA CASA DEL SOL NAIXENT

Hi ha un casalot a Nova Orleansse'n diu del Sol Naixenti ha estat de molts xicots la perdició, jo en sóc un cas vivent.

La mare era modista

tenia molt bones mans.Mon pare era un jugador

allà a la Nova Orleans.

Maleta i beguda i no res mésli cal a un jugador;només se sent cofoi de totquan li diuen borratxo.

Oh mare els fills avisaque no facin com jo he fet;viure sempre en el pecat i el vici,en la casa del Sol Naixent.

Ara que tinc un peu a l'andanai l'altre peu en el trenVaig de retorn a Nova Orleansper portar grillons sempre més.

34. ROSETA D’OLIVELLA

N'és Olivella una vila molt bella,

hi ha una donzella que a mi em fa penar.

Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."

Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.

Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de

l'aigua.

Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del

riu.

Els vostres ulls, vostres cabells i orelles,

pits i mamelles me'n tenen lligat.


Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.

Quatre vegades la'n só demanada,

quatre vegades me'n só dit que no.Quatre vegades, quatre carbasses.

Déu me'n conservi tan bona llavor.

I en arribar dalt del pla de Corbera

miro endarrere i em poso a plorar.


Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar..



35. EL MARINER

A la voreta de la marn´hi una donzella, n´hi ha una dpnzellaque en brodava un mocadorés per la reina, és per la reina.

Quan ja néra mig brodarli manca seda, li manca sedagira els ulls envers la marveu una vela, veu una vela.

-Mariner bon marinerque en porteu seda, que en porteu seda-De quin color la voleu,blanca o vermella, blanca o vermella?

-Vermelleta la vull joque´s millor seda, que´s millor seda-Pugeu, pugeu dalt la nauque en sereu délla, que en sereu délla.

Amb el cant del marinerfes dormideta, fes dormidetaamb els aires de la marella es desperta, ella es desperta.

-Mariner bon mariner

torneu-me a terra, torneu-me a terra-Això si que no ho faréheu de ser meva, heu de ser meva.

-De tres germanes que en somsóc la més bella, sóc la més bellalúna en porta vestit dórláltra de seda, láltra de seda.

Lúna és casada amb un ducláltra és princesa, láltra és princesai jo pobreta de mimarinereta, marinereta.

-No en sereu marinera noque en sereu reina, que en sereu reinaque en jo en sóc el fill del reide lÁnglaterra, de lÁnglaterra.

A la voreta de la marn´hi ha una donzella, n´hi ha una donzella

que brodant un mocadorarrivà a ser reina, arrivà a ser reina.

36, AI ADÉU CARA BONICA

Ai adéu cara bonicaQuin color de rosa tensI qui te color de rosaNo li manquen pretendens

Fadrinets de la muntanyasi no ho feu ja ho fare jode posar la ma a la plomai dictar-ne una cançó

D’un fadri i d’una fadrinaQue tots són d’un mateix tempsEll la troba tota solaEl mati de St. Mateu

Ai adéu cara bonica……

Que plorava i derramavallagrimes de sentimentdoncs perquè cara bonicaplores tant amargament?

Ai del pare i de la mareque no volen que ens casemNo ploris cara bonicaQue aviat ens casarem

Ai adéu cara bonica……Anirem a Barcelonaon ningú hi coneixemtu podràs fer de minyonai jo de mosso de peu

Dels diners de la soldadagran botiga pararemde pinyons i d’avellanestambé d’arros i fideus

Ai adéu cara bonica……

Dels diners de les gananciesuna casa en compraremuna casa amb set finestresde balcons ja n’hi farem

Farem una balconadaa la part del sol eixent

per pendre la soleiadtots els dies de l’hiven



37. EL BALL DE LA CIVADA

El ball de la civada jo us el cantaré.El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la sembravafeia així, feia així,se'n daba un truc al piti se'n giraba així:

«Treballem, treballem,que la civada, que la civadatreballem, treballem,que la civada guanyarem».


El pare quan la llauravafeia així, feia així,se'n daba un truc al piti se'n giraba així:

«Treballem, treballem,

que la civada, que la civadatreballem, treballem,que la civada guanyarem».


El pare quan la segavafeia així, feia així,se'n daba un truc al piti se'n giraba així:

«Treballem, treballem,que la civada, que la civadatreballem, treballem,que la civada guanyarem».El ball de la civada jo us el cantaré.

El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la moliafeia així, feia així,se'n daba un truc al piti se'n giraba així:

«Treballem, treballem,

que la civada, que la civadatreballem, treballem,que la civada guanyarem».

El ball de la civada jo us el cantaré.El ball de la civada jo us el cantaré.El pare quan la menjavafeia així, feia així,se'n daba un truc al pit

i se'n giraba així:

«Treballem, treballem,que la civada, que la civadatreballem, treballem,que la civada guanyarem».

38. LO TIO PEP

Lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep

De Muro, què em portarà, tio Pep?...

Una tartana i un burro, tio Pep,per anar a passejar, tio Pep...

Lo tio Pep ja té el burro, tio Pep,que molts quinzets li ha costat...

Lo ruc li ha dat tres patades, tio Pep,i l'han dut a l'hospital, tio Pep...

Té tres costelles trencades, tio Pep,i tot el cos li fa mal, tio Pep...

Lo tio Pep torna a Muro, tio Pep.



39. LA BALANGUERA

La Balanguera misteriosacom una aranya d'art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu lo fil.

Com una parca bé cavil.lateixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enreraguaita les ombres de l'avior,i de la nova primaverasap on s'amaga la llavor.Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar.


De tradicions i d'esperancesteix la senyera pel joventcom qui fa un vel de noviancesamb cabelleres d'or i argentde la infantesa que s'enfila, de lavellura que se'n va.


40. LA FILADORA

Un pobre pagéstenia una filla;tenia quinze anysi encara no fila,Tra la ra la la ra,prim fila, prim fila,tra la ra la la ra,prim fila i s'en vá.

La nit de Nadal,n'es nit d'alegria;pren filosa i fus,dóna un tom per vila.Tra la ra la la ra,prim fila, prim fila,

tra la ra la la ra,prim fila i s'en vá.

N'encontra el galan.-Ahont ane, Maria?-A cal teixidor,que'n tinch pessa urdida.Tra la ra la la ra,

prim fila, prim fila,tra la ra la la ra,prim fila i s'en vá.

-Quantas canas tens,fermosa Maria?-Las canas que'n tinch,setze menos quinze.Tra la ra la la ra,prim fila, prim fila,tra la ra la la ra,

prim fila i s'en vá.

41. LA SANTA ESPINA

Som i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra més ufanasota la capa del sol!

Déu va passar-hi en primavera

i tot cantava al seu pas.Canta la terra encara enterai canta que cantaràs!

Canta l'ocell,lo riu,la plantaTot treballant la dona cantai canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terrael passat ja mai passati jorns i nits, de serra en serra,com tot canta a Montserrat!

Som i serem gent catalana...

Fill meu de Catalunya,vull veure't gran i fort.fes cara als que l'ultragin (a Catalunya)i per ella viu i mort!



42. AL VENT

Al ventla cara al vent,el cor al vent,les mans al vent,

al vent del món.I tots,tots plens de nit,buscant la llum,buscant la pau,buscant a déu,al vent del món.

La vida ens dóna pe[lam]nes, ja el nèixer és un gran plor:

la vida pot ser eixe plor;

però nosaltresAl vent,la cara al vent,el cor al ve]nt,les mans al vent,al vent del món.

I tots,tots plens de nit,

buscant la llum,buscant la pau,buscant a déu,al vent del món.

43. D’UN TEMPS D’UN PAÍS

D'un temps que serà el nostre,d'un país que mai no hem fet,cante les esperancesi plore la poca fe.

No creguem en les pistoles:per a la vida s'ha fet l'homei no per a la mort s'ha fet.

No creguem en la misèria,la misèria necessària, diuen,de tanta gent.

D'un temps que ja és un poc nostre,

d'un país que ja anem fent,cante les esperancesi plore la poca fe.

Lluny som de records inútilsi de velles passions,

no anirem al darrerad'antics tambors.

D'un temps que ja és un poc nostre,d'un país que ja anem fent,cante les esperancesi plore la poca fe.

44. DIGUEM NO

Ara que som juntsdire el que ti i jo sabemi que sovint oblidem:

Hem vist la porser llei per a tots.Hem vist la sang _que sols fa sang_ ser llei del mon

No,

jo dic no,diguem no.Nosaltres no som d'eixe mon

hem vist la famser paper a moltshem vist que hanfet callar a moltshomes plens de rao

No, jo dic no,diguem no.Nosaltres no som d'eixe mon!!!!



45. EL SALTIRÓ DE LA CARDINA

Pageseta moreneta vull cantar-te unacançóvull dir-te dúna vegada que tambétéstimo jo

com es mimen i séstimen per lesbranques els ocellsper què no hem dámanyagar-nos tu i jocom fan ells

No sents com refila la cardinaque en el niu sényora tota solael company volgut de ploma refilaalçat al vol, de cara al sol i no tornari a secar-lo ell ha volat

Ja de retorn el gai ocell refila entre lesfullesfent saltirons va la femella nem ocell

Per què has trigar aixíque manca el niu de nostre amor léncísi ell li respon ocella petita i bellaseguim els saltirons de nostres il.lusionsléstrellai tot saltironant per la versos canta lámorla.la la, la

Veig pageseta que et tornes rojatos ulls en diuen ben clar que sícom lócella a son ocell tu méstimaras ami

Dels teus llavis un petó voldria joTu m´has pres amb tos ulls negres el meucorets ma vida, ets ma joia i mon tresorcom el cant de la cardina nostre cantserà dolç, serà amorós i triomfant.

46. L’EMPORDÀ

Cap a la part del Pirineuvora els serrats i arran del mars'obra una plana riallera,és l'Empordà!

Digueu companys per on hi aneu,

digueu companys per on s'hi va.Tot és camí, tot és drecera

Si ens dem la mà.

Salut! Noble EmpordàSalut! Palau del vent!

Portem el cor content i una cançó.

Pels aires s'alçaràPels cors penetraràPenyora's nirà fent de germanor: Unacançó!

(llargs)A dalt de la muntanya hi ha un pastor,A dintre de la mar hi ha una sirena,ell canta al dematí que el sol hi és bo,ella canta la nit de lluna plena ...

Ella canta: - Pastor me fas neguit.Canta el pastor: - Me fas neguit sirena.la, la-la, la, la-la, la ...

- Si sabesses el mar com n'és bonic!- Si sabesses la llum de la carena!- Si baixesses series mon marit!- Si hi pujasses ma joia fora plena!- Si sabesses el mar com n'és bonic!- Si sabesses la llum de la carena!

La sirena se feu un xic ençà,i un xic ençà el pastor de la montanya.Fins que es trobraren al bell mig del pla,i de l'amor plantaren la cabanya: Foul'Empordà!

47. PUJAREM DALT DELS CIMS(CÀNON)

Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre,baixarem a la vall quan es faci fosc.Vora el foc en la nit freda,cantarem una cançó:

La, la, la, la, la, visca el dia!la, la, la, la, la, bona nit!



48. BOIG PER TU

A la terra humida escricnena estic boig per tu,em passo els diesesperant la nit.

Com et puc estimarsi de mi estàs tan lluny;servil i acabatboig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu,però dins la meva copa veigreflexada la teva llum, me la beuré;servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,les llàgrimes es perdranentre la plujaque caurà avui.

Em quedaré atrapatebri d'aquesta llumservil i acabatboig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu,però dins la meva copa veigreflexada la teva llum, me la beuré;servil i acabat boig per tu.

49. QUÈ SE N’HA FET D’AQUELLESFLORS

Què se n'ha fet, d'aquelles flors?Fa tants diesQuè se n'ha fet, d'aquelles flors?Fa tant de tempsQuè se n'ha fet, d'aquelles flors?Les noies en [Sol]van fer un pomQui sap si tornaranQui sap si mai tornaran

De les noies, què se n'ha fet?Fa tants diesDe les noies, què se n'ha fet?

Fa tant de tempsDe les noies, què se n'ha fet?

Han anat a buscar els noisQui sap si tornaranQui sap si mai tornaran

On han anat tots aquells nois?Fa tants dies...

A la guerra a ser soldatsQui sap si tornaranQui sap si mai tornaran

Què se n'ha fet, d'aquells soldats?Fa tants dies...Les tombes els han cobertElls ja no tornaranElls ja mai més tornaran

De les tombes, què se n'ha fet?...

Fa temps que hi van créixer flors...

Què se n'ha fet, d'aquelles flors...Les noies en van fer un pom...

50. LA NOIA DEL PAÍS DEL NORD

Si viatges pel bell nord glaçaton el vent bat el cel frontererdonań records a una noia dállàJa fa temps jo l´havia estimat.

Si és quan hi ha tempestes de neuquan el riu gela i léstiu seń vamira si té un jersei prou calentque l’abrigui dels crits que fa el vent.

Mira si els seus cabells són tan llargssi fan rius juganers sobre els pitsmira si els seus cabells són tan llartgssi els duu com sempre els he recordat.

No sé si encara em guarda record jo per ella he pregat molt sovinttant de nit en la meva foscorcom de dia en la meva claror.

Bé, si viatges pel bell nord glaçaton el vent bat el cel frontererdónań records a una noia dállà ja fa temps jo l´havia estimat.



51. CANÇÓ DE MATINADA

Ens ho ha de dir la veu tremolosai trista d'un campanar.Un cop de llum i el crit de d'una garsa

que ha despertat amb fam i buscaper entre blats i civadesqualsevol cosa per omplir el pap.O potser un gallque dins la cort canta.La nit és morta, i ja es fa clar,la nit és morta, i ja es fa clar.Mentre jo canto, de matinada,la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles

del camp d'alfals veí.S'espolsen l'aigua de la rosadamentre que arriba la matinadai el sol que les escalfafins que les talliu d'un cop de falç.Alcen la testamullada i fresca.Per a caure a terra massa temps hi ha,per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen

i pels afores corren els bens.I amb el sarró i la bóta a l'esquena,i amb un bastó a la mà,se'n va el pastor i el seu gos d'atura,se'n van cap unes altres pastures.Trencant rius i cabanyesa les montanyes volen tornar.Surt amb l'aurora,cal sortit d'hora:el camí que han de fer és molt llarg,el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,la bossa buida i el carro plecollides del seu hort.La mula sua, el carro cridai l'home tanca els ulls i somniamentre el sol es llevad'un llit d'alzines, enlluernanta les velletesque, pansidetes,

cap a l'església van caminant,cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,la vila és adormida encara.I ara jo canto de matinada,la vila és adormida encara.

52. PARAULES D’AMOR

Ella em va estimar tant...Jo me l'estimo encara.Plegats vam travessaruna porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,era tot el meu món, llavorsquan en la llar cremàven

només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.No en sabíem més, teníem quinze anys.No havíem tingut massa temps peraprende'n,tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetesque havíem après d'antics comediants.D'histories d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,ella qui sap on para.La vaig perdre i mai méshe tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,de lluny m'arriba una cançó.Velles notes, vells acords,velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.No en sabíem més, teníem quinze anys.No havíem tingut massa temps peraprende'n,tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetesque havíem après d'antics comediants.D'histories d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys..



53. LA CRUEL GUERRA

La cruel guerra bramai ell ha de partir, jo no vull restar sola

de dia i nit.No vull restar sola,això em destrossa el cor,deixa´m venir, deixa´m.No, amor meu, no.

Demà ja és diumenge,láltre has de partir,el teu capitá et crida

i cal obeir.El teu capitá et crida,això em destrossa el cor,deixa´m venir, deixa´m.No, amor meu, no.

Em tallaré les trenes,d´home em vestiré,seré el teu camarada

quan junts marxarem.Seré el teu camarada,ningú no ho sabrà,deixa´m venir, deixa´m.No, amor meu, no.

Oh, estimat escolta´m,no siguis tan cruel, jo téstimo molt mésque tot el món junt.

Téstimo molt més,tant que no ho sé dir,deixa´m venir,deixa´m.Sí, amor meu, sí.

54. LES RONDES DEL VI

No vagis a la mara encomanar les penesno vagis a la mar

les aigües en van plenesla la rà, la ra la rà,la la rà, la ra la rà.

Vora, vora del porthi ha una vella taverna,

vora, vora del portun bar de mala mort.

Una bota de romi una altra d'aiguardent,una bota de romi molta olor de gent.

No siguis sol a beureni sol a rumiar,no siguis sol a beure

que el vi et condemnarà.

El primer brindis vaper companys i companyes,el segon aniràpels qui els han crescut banyes.

El tercer libacióa la salut dels pobres,no és amb mala intenciódeixar al burgès les sobres.

Atents, amics, encaraal següent got de vi:beneirem la mareque a tots ens va parir.

La copa que fa cincpel gran Pare Noè,la copa que fa sispels diables del cafè.

Quan el sis serà buitmaleirem l'infern,la copa que fa vuitno sé qui deixarem.

El got de comiatel cantarem tots junts,el got de comiatun rèquiem pels difunts.



55. TOT BAIXANT PER LA DRECERA

Tot baixant per la drecerahe vist un arbre rosat:ametller que presumies,un altre se t'ha avançat.

-De massa matiner que eraara em veus tan despullat:les glaçades d'aquets diestotes les flors m'han llevat;prô encara en tinc unes quantes:mira'm de l'altre costat.-Ara veig que no tens culpa:ametller, que Déu te guard,que sens tu la bona novano m'ho hauria semblat

56. PUFF EL DRAC MÀGIC

Puff era un drac màgicque vivia al fons del marpero sols s’avorria molt i sortia a jugar:Hi havia un nen petit quese l’estimava molt,es trobaven a la platjatot jugant de sol a sol.

Tots dos van prepararun viatge molt llarg,volien anar a veure móntravessant el mar.

Quan hi havia tempestas’ho arreclaven molt béenfilant-se a la cua d’en Puff

vigilava el vent.

Nobles reis i princepss’inclinaven al seu pas,i quan en Puff els va fer un critels pirates van callar.

Els dracs viuen per sempreperó els nens es van fent grans,

van coneixer altres jocs pel mónque li van agradar tant,

Que una nit molt grisa i tristael nen el va deixar,i els brams de la joia d’aquell draces van acabar.

Doblegant el seu llarg collel drac es va allunyar,semblava que estava ploventquan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,el drac es va allunyar,i poc a poc, molt lentamentse’n va tornar al fons del mar.

57. ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants carrers l'home haurà depassarabans que se'l vulgui escoltar.Digue'm quants mars li caldrà travessarabans de poder descansar.Fins quan les bombes hauran d'esclatarabans que no en quedi cap.

Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,escolta la resposta dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amuntper tal de poder veure el cel.Quantes orelles haurà de tenirabans de sentir plorar el món.Quantes morts veurà al seu entornper saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu,...Fins quan una roca podrà resistirabans que se l'endugui el mar.Quant temps un poble haurà de patirper manca de llibertat.Fins quan seguirà l'home girant el capper tal de no veure-hi clar.

Això, amic meu,…



58. PERDUTS EN LA IMMENSA MARBLAVA

Perduts en la immensa mar blava,les mans al timó de la nau,perduts en la immensa mar blava,

sols penso en tornar al teu costat.Bring back, bring back,oh, bring back my bonnieto me, to me! (bis)

De nit estirat jo somnio,dels dies joiosos passats,de nit estirat jo somnio,que no trigaran a tornar.

Bring back, bring back...

Un tmeporal va inflar les veles,i tot el vaixell va cruixir,un temporal va inflar les veles,i va encaminar-nos a port.


Contents tots els mariners canten, ja veuen la fi dels seus mals,

contents tots els mariners canten,i jo penso en el meu amor.


59. ADÉU IRENE

Adéu, Irene. Adéu, adéu.

Adéu, Irene, bona nit,

somiant jo et besaré.

Vaig demanar-la als seus pares,

"sou massa joves", van dir.

Jo sé que prou me l'estimo

i que ella m'estima a mi.

Adéu, Irene. Adéu, adéu.

Adéu, Irene, bona nit,

somiant jo et besaré.

El capellà va casar-nos

ben d'hora, de bon matí;

aquell foc no durà gaire:un feix verd no fa caliu.

Nits al camp, nits a dispesa,

són tristes totes les nits;

se m'encomana una dèria:

llençar-me de cap al riu.

No he deixat de pensar en ella,

no sé si ella pensa en mi;

si algun dia m'oblidava

no voldré sinó morir.

60. L’HEREU RIERA

Per a Sant Antonigrans balles hi há,per a Sant Mauricitot el poble hi vá.

Tra la ra la la ra la la,tra la la ra la,tra la ra la la ra la latra la la ra la.

N'hi van tres donzelles,són de l'Empordà,L'una diu a l'latra:i a tu qui et traurà?

Anem donzelletes,

anem a ballar,que l'hereu Rieraens hi farà entrar.

La primera dansala'n treu a ballar,la segona dançala nova arribà.

-A fe, hereu Rierab´çe pots ben dansar,

que la teva aimadaa la mort n'està.

Tota la músicade cop va parar.-Perdonin senyores,que me'n tinc d'anar.

Que la meva aimadaa la mor n'està.Agafa'l gambeto

al bras se'l tirà

Documents

Avui Cantem 1