AVUI CULTURA I ESPECTACLESprojectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av00338.pdfcara que ha treballat en castellà per encàrrec i en alguna ocasió s’ha traduït ell mateix les obres:

A V U I

CULTURA I ESPECTACLES44

A V U I

dissabte

30 de novembre del 2002

EFE

Joan Perucho es va passar la tarda al telèfon rebent felicitacions

Joan Perucho: “Persobre de tot sóc poeta”L’escriptor, Premio Nacional de les lletres

Ada CastellsBARCELONA

El ministeri deCultura ha guar-donat la trajectò-ria de Joan Peru-cho amb la sevamàxima distincióen l’àmbit de laliteratura.

L’escriptor JoanPerucho, de 82anys, es va decla-rar ahir “emoci-onat i feliç” per

haver estat reconegut amb elPremio Nacional de les lletres,dotat amb 30.060 euros. Peru-cho, conegut també com a bi-bliòfil, va comentar que la sevaformació literària està basadaen les lectures de clàssics cata-lans com Llull i Ausiàs March, ide castellans, com Quevedo iCervantes.

L’autor de Les històries naturalssempre ha escrit en català en-cara que ha treballat en castellàper encàrrec i en alguna ocasió

s’ha traduït ell mateix les obres:“He combinat les dues llengüesperquè provinc d’una famíliamixta: la meva mare era deMedina del Campo i a mi emvan educar per apreciar les du-es tradicions”, explica l’escrip-tor, un dels pocs que té obracompleta doble: en català, aEdicions 62, i en castellà, a Ali-anza. Al gener, 62 reeditarà Di-ana i la mar morta i recentmentha tret a Columna La darreramirada, un recull d’escrits per apremsa, i a Proa el poemari Lesfronteres de l’espai i del temps i lanovel·la breu Carmina o la gnosiangèlica.

Perucho ja va ser distingitamb el Premi Nacional de lite-ratura que atorga la Generalitatde Catalunya el 1996 i la sevaobra ha resultat guanyadora deguardons literaris com el Ra-mon Llull, el premi de la Críticai el Joan Crexells. No té el Premid’Honor de les Lletres Catala-nes, però, com comentava ahir,“aquest tampoc el van donar aJosep Pla ni a Josep Carner”.Malgrat aquesta mancança enel palmarès, Perucho reconeixque se sent molt reconegut perles administracions i la comu-nitat cultural catalana. Entreaquests reconeixements, desta-

ca el que li va brindar la Bibli-oteca de Catalunya i la Institu-ció de les Lletres Catalanes ambmotiu dels seus vuitanta anys,la concessió de la Medalla d’Orde la Ciutat de Barcelona l’anypassat i l’exposició de la sevatrajectòria que es va fer al Cen-tre d’Art Santa Mònica.

L’autor reafirmava ahir al’AVUI una idea que ha man-tingut al llarg de seixanta anyscom a escriptor: “Per sobre detot sóc poeta” i, fins i tot, ex-plicava, ho deixa entreveure en

els seus textos per ala premsa: “Sempreprocuro començar iacabar els articlesamb una frase poè-tica”. De tota mane-ra, l’escriptor tambéha destacat en lanarrativa, la críticaliterària, les memò-ries i el periodisme.En total té publicatsun centenar de lli-bres i en té uns 75de traduïts, alguns a25 llengües, com Leshistòries naturals, quefa poc ha estat tra-duït al xinès.

El Premio Nacio-nal de les lletres,que l’any passat vaobtenir Miquel Bat-llori, l’atorguen, en-tre altres, el directorgeneral del Llibre,Fernando Lanzas; elsubdirector generalde Promoció del Lli-bre, Luis GonzálezMartín; JoaquimMallafré, Luis Lan-dero, Julia Barella,Carme Riera, Fran-cesc Parcerisas, Mi-guel García Posada iEnrique Baena.

ANÀLISI

Cavaller de la paraulaIsidre Grau

“La meva afecció perla lectura es mantéper l’esperança quealgun dia aconse-

guiré trobar la revelació del se-cret de l’existència. Sí, una notameravellosa, encara que sigui apeu de pàgina, que m’expliquiper què el món és com és. Lla-vors em moriria, naturalment,però em moriria feliç i content.Crec que ha de ser en algunlloc, però no espero que m’ex-pliqui res d’una manera racio-nalista, sinó que m’il·luminid’una manera poètica, que és

una cosa diferent”. Joan Peru-cho feia aquestes declaracionsen una entrevista de 1987 ipenso que les tornaria a signarara, com les hauria pogut fer el1947, quan va començar a pu-blicar poesia i amb Sota la sangja ens anunciava el seu temaconstant: el pas del temps coma destrucció.

Potser per això sempre mel’he pres com a paradigma dequi edifica la seva literatura almarge de les contingències delpresent. El primer contacte vaser amb els articles que publi-

cava a Destino, cultes, elegants,ben documentats, que donavenales a la curiositat. Aviat la sevaimatge se’m va complicar ambla del jutge de Gandesa, el gas-trònom, el crític d’art i, és clar,el reintroductor dels vampirsen terres catalanes. Fins que apartir de 1981, amb la publica-ció de la novel·la Les aventures delcavaller Kosmas, la seva manerade fer literatura va superar elsanteriors nivells d’audiència ifins i tot Les històries naturals van

assaltar els instituts.Un encontre literari a Valèn-

cia va ser suficient perquè en-cara avui tingui el record viud’un conversador amable i res-pectuós, un cavaller de la pa-raula; però la paraula sense focsd’artifici, sinó la que va sorgintd’un bagul d’erudició sensefons ni sostre. El resultat és unaliteratura que, per l’impuls re-còndit, ens podria recordarBorges, però que, per la sevavitalitat i pels rumbs de la iro-

nia, s’abeura decidi-dament de Cun-queiro.

Llegir avui tant elLlibre de cavalleriescom les exquisidesproses recopilades aLes delícies de l’ocicontinua sent unacita amb la intel·li-gència i amb infini-

tat de lectures; i una oportuni-tat de treure el cap a mons ini-maginables, poc compatiblesamb el xip del minimalisme i ladesesma. Uns universos de fan-tasia que arruïnen les coorde-nades espai i temps habituals,mentre ens estimulen a propo-sar-ne unes altres a la nostramesura. Sempre amb el benen-tès que res no és veritat ni ésmentida. I que encara no s’hainventat un antídot contra elsefectes destructors del temps.

46 L’últim disc deSopa de Cabra

47 Cues per a BruceSpringsteen

◆◆

◆ C U L T U R A ◆ 45A V U I

dissabte


EFE

Del Castillo i Lluís Racionero, el dia que va jurar el càrrec

Josep Varela, en nom del grup de CiU, demana la compareixença del director de la Biblioteca Nacional a la cambra alta

Lluís Racionero hauràd’explicar al Senat lasegregació del català

I.A. / M.M.BARCELONA / SITGES

El grup de CiU alSenat ha demanatla compareixençadel director de laBiblioteca Nacio-nal, Lluís Racione-ro, perquè expliquiles raons de la ca-talogació separa-da de català, va-lencià i balear.

La resposta de la mi-nistra Pilar del Cas-tillo al diputat Ig-nasi Guardans (CiU)ha deixat insatisfet

el Grup Català, que pensaseguir insistint a les Corts enla necessitat que la Biblioteca

Nacional (BN) espanyola rec-tifiqui la pràctica de segregarels llibres publicats en catalàen tres codis separats –cat(català), val (valencià) i bal(balear)–, en lloc de fer-hoamb el preceptiu cat, com fi-xa la Biblioteca del Congrésde Washington i com ahir vaconfirmar a l’AVUI la res-ponsable d’aquest sistemainternacional, Sally H. Mc-Callum: “S’usa el codi cat pera totes les variants del català,inclòs el dialecte valencià”.

El silenci del directorEl senador Josep Varela ha

sol·licitat, amb data d’ahir, lacompareixença a la comissióde cultura del Senat del di-rector de la BN, l’escriptorcatalà Lluís Racionero, per-què aclareixi “els criteris ci-entífics de catalogació delsllibres i la política de futur”sobre això. Racionero fins araha guardat silenci, malgratels requeriments per part

d’aquest diari.Des del Parlament de Ca-

talunya, el diputat JosepBargalló (ERC) va assegurarque Racionero, com a direc-tor de la BN, “és el màximexponent del nacionalismemés ranci, agressor i discri-minatori”. Bargalló també haanunciat iniciatives parla-mentàries del seu grup a to-tes les cambres.

També des del grup de CiU,el senador Francesc X. Mari-mon va entrar ahir una mo-ció al Senat en què proposaque la comissió de Culturainsti el govern que “els lli-bres en català, procedents dequalsevol lloc de la seva àrealingüística i per tant, com éslògic, amb mots i expressionspròpies de cada àrea lingüís-tica, siguin catalogats a laBiblioteca Nacional de ma-nera única, ja que estan es-crits en la mateixa llengua”.En la justificació, Marimontitlla la pràctica actual de

“sorprenent”, ja que atemp-ta contra la ciència filològi-ca i la normativa internaci-onal i, sobretot, “contra l’úsi enfortiment de la llenguacatalana”.

Jordi Pujol: “És una agressió i una vergonya”➤ El president de la Generalitat, JordiPujol, no va estalviar ahir adjectius perdesqualificar la política de la BibliotecaNacional espanyola a l’hora declassificar els llibres en llenguacatalana, segregant els títols segons eldialecte amb l’ús dels codis cat (català),val (valencià) i bal (balear), una pràcticaque va en contra de la normativainternacional.

Pujol, que va prendre posició pública

sobre la polèmica a Sitges, durant laseva intervenció en la inauguració deles vintenes Jornades del Cercled’Economia, va dir que fets com “el dela Biblioteca Nacional espanyola sónun problema permanent i de fons quefan que sigui una dificultat explicardavant els ciutadans la col·laboracióamb el PP”. El president de laGeneralitat va considerar com “unaagressió gravíssima” l’actitud del

principal centre bibliogràfic espanyol,actitud que va qualificar en un to moltdur d’“escàndol” i de “vergonya”.

“És un atac de gran envergadura auna llengua que ja ha estat moltatacada”, va afegir Pujol, segons el qualnomés pot respondre “a una voluntatde fragmentació” del català. Pelpresident català, el que fa la BibliotecaNacional de Madrid seria equivalent “adir que Borges escriu en argentí”.

JORDI GARCIA

El poeta José Carlos Llop

José Carlos Llop publica el seuprimer llibre de poemes en català

T.G.BARCELONA

Després d’una ex-tensa obra escritaen castellà, el po-eta mallorquí pre-senta ‘Quartet’, unúnic i extens poe-ma en català, onplasma la seva vi-sió sobre Palma.

José Carlos Llop ha fet aQuartet (Edicions62-Empúries) un retratde la seva ciutat, Pal-ma, en un únic i ex-

tens poema que ell mateix

defineix, més que com un ho-menatge, com un “epitafi queconté la memòria de la ciutat,aquella Palma dels anys 50que era una ciutat congeladaen el temps i on es podienveure escenes pròpies de LaRegenta o dels escriptors an-glesos de principis de segle”.

L’autor va explicar ahir elsmotius pels quals va decidirfer aquest poemari en català,quan fins ara tota la seva tra-jectòria literària ha estat encastellà: “Vaig començar a es-criure aquest poema en caste-llà, però tot i que m’agradava,no era poema, així que vaigprovar de traduir-lo al català,quasi per jugar, i em vaigadonar que el poema brollavaen el català de Mallorca i vaigtenir la consciència que estavadavant d’allò que havia volgut

escriure”. D’aquesta manerava néixer Quartet, un poemaridividit en quatre parts –Rondade nit, L’edat d’or, Estiu i Agendad’hivern– que parla d’un ciutatque, “com gairebé totes lesciutats espanyoles, ha estatsotmesa a una operació pròpiadel Dr. Frankenstein que faque quasi no la reconegui”. I,malgrat tot, no hi ha cap me-na de crítica al poema, “per-què els responsables d’aquestcanvi no es mereixen sortir enel llibre”.

Pel que fa al canvi de llen-gua, Llop va declarar que li hafet “la sensació que estava in-augurant un terreny absolu-tament verge, molt similar alterreny que s’inaugura quanun comença a escriure”. Tot iaixò, el poeta va descartar ro-tundament que aquest canvi

fos un gir radical cap a l’es-criptura exclusivament en ca-talà, com han fet altres autorscom Pere Gimferrer. Ell vaconfessar que creu que “lallengua és la casa on vivim ialguns tenim la gran sort detenir-ne dues”. “A més –va re-marcar–, encara no se m’haesgotat el castellà ni la mevavisió de la vida en català”.

.............................La UGT reclamaràdilluns oficialment elretorn dels seus ‘papersde Salamanca’RedaccióBARCELONA

La UGT de Catalunyapresentarà dilluns, a laDelegació del govern central aCatalunya, una reclamacióoficial perquè li sigui retornatel seu fons documental espoliatel 1939 per les tropesfranquistes i des d’aleshoresdipositat a l’Archivo deSalamanca. La iniciativa delsindicat arriba desprésd’haver-se adreçat per carta alpresident del govern central,José María Aznar, i no haverrebut resposta. Ara lareclamació s’adreça alministeri de Cultura i aniràacompanyada d’un informetècnic on es detalla tot el queels va ser incautat, unadocumentació que es remuntaal segle XIX.

.............................Un vídeo amb cucsguanya el premi dela fira d’art New ArtRedaccióBARCELONA

La fira New Art, que aquestcap de setmana ha envaït elBarceló Hotel Sants, hapremiat l’obra de l’holandèsJaap de Ruig, de la galeriaMaria Chaillouxd’Amsterdam, que es basa enun vídeo fet amb cucs. Elsaltres premiats són Rafael G.Bianchi, d’Olot, amb duesobres de paper carbó i llapisper a la galeria Senda, i HéctorBermejo, de Logronyo, ambfotografies en color per a laJoan Prats.

◆ E S P E C T A C L E S ◆46A V U I

dissabte


XAVIER CARRION

Els Sopa de Cabra tornen a l’actualitat amb un nou disc acabat de sortir del forn

Amb aquest títol el grup gironí presenta un disc compacte i un DVD amb la gravació en directe del seu últim concert

Els Sopa de Cabra tornen alcrit de ‘Bona nit malparits’

J.M. Hernández RipollBARCELONA

Poc més d’un anydesprés del seu co-miat al Razzmatazz,els Sopa de Cabraediten un CD i unDVD amb el directede l’últim concert ianuncien per al2003 una altra en-trega amb l’acústicgravat a L’Espai.

La frase Bona nit mal-parits era el crit deguerra dels Sopa deCabra cada vegadaque pujaven a un es-

cenari. Per això sembla lògicque hagin triat aquestes tresparaules per titular el disc i elDVD de la gravació en directede l’últim concert que vanoferir el 8 de novembre de2001 a la sala Razzmatazz.

Destinat a ser un dels èxitsde vendes d’aquest Nadal, Bonanit malparits arriba a les boti-gues en aquests dos formatsdiferenciats: per una banda unCD amb 16 cançons i, per unaaltra, una caixa on al disc s’hiafegeix un DVD amb 19 temes,més fotos inèdites del grup,informació de la seva disco-grafia, un documental delbackstage del Razzmatazz, unjoc de preguntes, 3 cançons enkaraoke i dos talls del concertacústic, acompanyants d’ungrup de corda, que els Sopa deCabra van gravar a L’Espai ique a finals de l’any que vetambé sortirà en format DVD.“Però no farem gira de capdisc”, va bromejar Quintana.

A la memòria de NinyínDedicat a la memòria de Jo-

an Cardona Ninyín, Bona nitmalparits va ser presentat perPep Blay, biògraf oficial de labanda, com “un documenthistòric”. Mesclat i produït per

Josep Thió, el DVD ha sortit a lallum després de superar “elsdubtes que teníem”. En aquestsentit, el guitarrista i compo-sitor dels Sopa, va afirmar ahiren roda de premsa que “amb eltemps hem vist les raons queens van fer decidir a pro-duir-lo”. “Primer, perquè estracta de l’últim concert i,després, perquè en aquellsmoments estàvem en un mo-ment musical molt dolç com abanda”.

Després de reconèixer quedurant l’any que ha transcor-regut des de la seva dissolució

només han mantigut contac-tes esporàdics, els quatremembres fundadors dels Sopade Cabra van tenir temps peranunciar els seus projectes ensolitari. Per una banda, el bai-xista Cuco Lisicic i el bateriaJosep Bosch anuncien la sorti-da per a començaments del’any que ve del primer disc delseu nou grup, encara amb elnom per decidir, que està pro-duït per Josep Thió. GerardQuintana també està en fase demescles del que serà el seuprimer disc en solitari, “undisc elèctric” que comptarà

amb col·laboracions com la dePaul Fuster, produït per QuimiPortet i que sortirà al mercat aprimers de març.

Prejubilats“L’estiu passat –explica

Quintana–, vaig tenir unasensació de prejubilació pocagradable, ja que va ser el pri-mer estiu en molts anys que notenia actuacions. I va ser unasensació que no em va agradarmalgrat ocupar el temps fentbricolatge”. Després de la in-tervenció de Gerard Quintana,Josep Thió va afirmar que si bé

ara estava dedicat a la produc-ció, s’ha proposat “per desprésde Nadal, començar a escriurecançons, però encara no sécom, quan, ni amb qui les faré.Ser productor està bé, peròmai m’he deixat de plantejarcontinuar fent música”.

Preguntats sobre les expec-tatives de mercat que ofereixun nou suport com el DVD, elsSopa són de l’opinió que “és unsistema que a poc a poc s’aniràintroduint”. I van destacar elpreus econòmics que hanaconseguit ja que el CD anirà a14 euros i el DVD a 22.

C A N Ç Ó

‘Verdaguer pop’

Quatre en unJ.M.H.R.

‘Verdaguer pop’. Titot, Roger Mas, Pastora i

La Carrau. L’Espai, 20 de novembre.

Quatre estils, quatre maneres d’entendre la mú-sica i d’assimilar la poesia i la personalitat de JacintVerdaguer. Aquesta és la gran basa de l’espectacleVerdaguer pop –inclòs dins dels actes de commemo-ració del centenari de la seva mort–, encara que, totsigui dit, de pop l’únic que en té és el vestit queportava Dolo Beltran. I no és pop perquè en Titotaposta més per la rapsòdia que pel cant; perquè enRoger Mas segueix lluint-se en el seu paper de can-

tautor; perquè els Pastora filtren el poeta des d’unaperspectiva electrònicament pròpia; i perquè LaCarrau obre el folk a ritmes que fan bellugar, en elbon sentit de la paraula, la imatge del mossèn mésnostrat de la Renaixença.

Posats en situació, Verdaguer pop és un quatre enun, com aquell esprai que facilita que tot encaixi enun mateix concepte. Cadascú a la seva bola i mossènCinto en la de tots. Aquesta és la filosofia d’aquestmuntatge que sembla tenir la finalitat amagadad’aproximar la figura del poeta i capellà a una jo-ventut poc donada a descobrir els clàssics. Per això,els quatre grups o artistes participants no dubten autilitzar fórmules antagòniques. En Titot, perexemple, recita allò de “Totes les ones del mar nopoden rompre un gra d’arena”, vestit amb una so-tana oberta sobre la samarreta dels Brams. Per l’e-nergia que emprava, semblava més un capellà socidel club de la lluita que un mossèn Cinto cansat iabatut. Va demostrar, això sí, tenir una gran pre-sència escènica.

En Roger Mas, en canvi, va triar el vessant més

místic del poeta. Poemes del llibre Al cel, musicatsamb la delicadesa que el caracteritza, en especialVoleu que vos la cante? i La lluna, escollit per finalitzarla seva participació i interpretat amb una clara en-tonació rapera. Després va ser el torn dels Pastora, elsgermans Riba amb l’actriu i cantant Dolo Beltran. Laseva pinzellada és totalment personal i s’atreveixen,a base de sons pregravats i tocs de guitarra, a escriurecançons com La reina del Palau, on es posen en el paperde la protagonista de L’Atlàntida. La seva va ser, sensdubte, la part més èpica, divertida i entretinguda, sihi afegim les projeccions i els dibuixos d’en Pauet.

Els últims a sortir van ser els nou membres de LaCarrau. Ells van donar una visió de Jacint Verdaguera través de coses més puntuals que un poema. Percomençar, un tema originari del poble que el vaveure néixer, Folgueroles; després va venir la carac-terística La barretina i a continuació la Ratafia, peracabar amb La Noguera i el Garona, adornat amb un tocd’actualitat al fer referència al transvasament de l’E-bre. Quatre en un, del qual el poeta podria sentir-semolt orgullós.

◆ E S P E C T A C L E S ◆ 47A V U I

dissabte


JORDI GARCIA

Alguns dels afortunats que, després de fer la preceptiva cua, van poder comprar entrades per al concert del Boss

El nou concert de Bruce Springsteen a Barcelona convoca novament grans multituds desitjoses d’aconseguir una entrada

El Boss torna a portar cuaRedaccióBARCELONA

L’actuació queBruce Springsteenprotagonitzarà elpròxim 17 de maiga l’Estadi Olímpicva provocar llar-gues cues d’apas-sionats seguidors,que no es volenperdre el segonconcert en menysd’un any del can-tant a Barcelona.

Dilluns surt a lavenda un nou ‘single’de Springsteen que

inclou un tema gravatal concert del Palau

Sant Jordi

Des de primera ho-ra del matí, elpúblic interessata adquirir entra-des per al nou

concert de Bruce Springsteena Barcelona va formar llarguescues als diferents punts devenda establerts. Un clarexemple va ser el de l’FNACTriangle de la plaça Catalu-nya, on la gentada donava totala volta a l’edifici, començantal carrer Bergara i seguint pelcarrer Pelai.

Segons la promotora DoctorMusic, a les 19.30 h d’ahir jas’havien venut 41.327 entra-des de les 55.000 disponibles.Aquesta xifra es convertia enun nou rècord històric a l’Es-tat, que fins i tot supera l’an-terior marca de vendes del

mateix Springsteen per al seuconcert al Palau Sant Jordi elpassat 16 d’octubre: en aques-ta ocasió es van exhaurir les18.000 entrades disponiblesen tan sols 5 hores i 9 minuts.

Noves queixesDurant tot el dia han estat

freqüents les queixes dels afi-cionats que esperaven el seutorn per adquirir com a mà-xim 6 entrades (el límit perpersona establert per l’orga-nització), a preus de 43, 51 i 59euros. Les crítiques se centra-ven en la lentitud del procésde venda, la durada de les cuesi les errades del sistema infor-màtic, que per exemple a Reuss’ha penjat a primera hora delmatí, quan només s’haviendespatxat algunes localitats.

Fonts de Doctor Music hanassegurat que el sistema s’hacomportat millor que en l’o-casió precedent, no hi ha ha-gut incidents destacables i lescues s’han reduït perquè lesbotigues disposaven aquestavegada d’entrades impreses.Altres queixes també apunta-ven a la impossibilitat decomprar correlatives les en-trades numerades, tot i sermés cares que les no numera-des.

A Barcelona, la primerapersona que a les 10 del matíha pogut adquirir les cobeja-des localitats ha estat la ma-teixa que va liderar la cua del’anterior concert de Springs-teen i que ocupava el seu llocdes de les 18 h del dijousabans, encara que la majoria

es van acostar a la porta del’FNAC cap a les 6 del matíd’ahir, segons van declarar al-guns dels aficionats. La vendad’entrades continuarà avuidissabte durant tot el dia, aixícom diumenge per telèfon iInternet, tot i que és més queprobable que, si segueixaquest ritme de vendes, s’es-gotin totes les localitats avuimateix.

També d’altres punts deventa situats al cèntric carrerTallers de Barcelona registra-ven ahir llargues cues per tald’assistir al recital del cantantnord-americà, tot i que hi hamoltes més entrades a la ven-da que en el recital que vaoferir al Sant Jordi. Springste-en actuarà el pròxim 15 demaig a Gijón i dos dies després

ho farà a la Ciutat Comtal,dins d’una petita gira europeaque tindrà lloc durant els me-sos de maig i juny.

Gravat a BarcelonaPer altra banda, dilluns sor-

tirà a la venda un nou singledel cantant, Lonesome Day, queinclourà el vídeo, a més d’unaversió en directe, de la cançóThe Rising, gravada a la galad’entrega dels premis de lacadena MTV, i el tema Spirit inthe Night, també en viu, que esva enregistrar en el seu últimconcert a Barcelona.

Springsteen reeditarà tam-bé aquest mateix dilluns unasèrie limitada del seu últimàlbum, The Rising, que inclouun llibret de 40 pàgines encolor i fotografies i textos del’artista. L’àlbum, un home-natge a les víctimes delsatemptats de l’11-S, va suposarel primer treball discogràficamb noves cançons del can-tant nord-americà amb l’EStreet Band des del 1984.

C L À S S I C A

Ángeles Blancas

La vidade Maria

Jordi Maluquer

‘Lieder’ de Richard Strauss i Hindemith i

àries de Mozart, Rossini i Verdi. ÁngelesBlancas, soprano. Patricia Barton, piano.

Lírica de Barcelona. Auditori de L’Illa,

Barcelona. 19 de novembre.

Penso que només una cantant intel·ligent té la sen-sibilitat d’incloure en un recital peces del cicle DasMarienleben, de Paul Hindemith. Sobre text de RainerMaria Rilke, el compositor alemany va bastir una obramonumental que conté quinze fragments de moltdiversa durada. Musicalment és una obra important–el mateix Hindemith va orquestrar-ne sis de les pe-ces–, tant és així que Glenn Gould la va voler gravarregalant-nos amb una de les seves millors interpreta-cions. A la part vocal va escollir una soprano més aviatdiscreta, potser confiant que en la dicció de les bellesparaules del poema ja hi havia l’expressivitat suficient.

En el recital de l’Auditori de L’Illa va succeir el fe-nomen invers: una excel·lent intèrpret vocal va gaudird’un acompanyament pianístic discret. Ángeles Blan-cas, triomfadora al Liceu com a Cleopatra en el passatGiulio Cesare del juny del 2001, va assumir l’obra deHindemith fins al moll dels ossos i en va donar unaversió apassionada i convincent. En una sèrie de con-

certs on es prima més el repertori operístic que el li-ederístic, la Blancas va aconseguir un gran èxit ambaquesta interpretació.

Va començar el recital no amb les acostumades iaconsellables cançons d’estructura simple sinó ambdues canonades que exigeixen del cantant tots els seusrecursos, la Freundliche Vision i Wie wollten wir geheim, deRichard Strauss. Ángeles Blancas, com explicava lacrònica preconcert publicada el mateix dia del recitala l’AVUI, deia que els seus pares –els cantants ÁngelesGulín i Antonio Blancas– la van animar en la sevavocació dient-li: “Puja a l’escenari i canta amb passió”.Fidel al precepte, va excel·lir més amb Ernani involamide Verdi i als bisos de Massenet i Strauss que no pasamb l’esperit de Mozart i Rossini, malgrat mostrar enaquest darrer tota una espectacular pirotècnia d’or-namentacions. Per la seva banda, Patricia Barton, a lasegona part, va tocar la Polonaise op. 26 núm. 2, de Cho-pin, on va lluir un pianisme ja d’un altre nivell.


dissabte


TEATRE LLIURE

Una escena d’aquesta peça teatral d’Emili Vilanova que recrea la Barcelona de finals del XIX

T E A T R E

‘El pati’

Amb la polsa les butaques

Francesc Massip

‘El pati’, d’Emili Vilanova. Dramatúrgia: Guillem-JordiGraells. Intèrprets: Jaume Bernet, Rosa Boladeras, RicardBorràs, Xavier Capdet, Imma Colomer, Marta Domingo,Xus Estruch, Pep Ferrer, Rosa Gàmiz, Marissa Josa, PauMiró, Maria Molins, David Olivares, Laia Piró, Fèlix Pons,Joan Raja, Enric Serra, Lluís X. Villanueva. Espai escènic

i vestuari: Lluc Castells. Direcció: Pep Anton Gómez.Teatre Fabià Puigserver, Barcelona. 27 de novembre.

Sembla com si el Lliure, quehavia nascut d’esquena a ladramatúrgia autòctona, darre-rament assumís la tasca de dura escena clàssics catalans, per-què el TNC no dóna l’abast, ono li dóna la gana de mun-tar-los. La temporada passadava ser Espriu; l’actual, Emili Vi-lanova, l’escriptor costumistaper excel·lència de la Barcelonadel XIX. Però segurament tot elque podia donar de si el teatrede Vilanova ho havíem vist, fauna dècada, al Romea (llavorsCentre Dramàtic de la Genera-litat) en un ben encarat espec-tacle de Belbel, articulat en du-es peces, Qui... compra maduixes! iColometa, la gitana.

Esclar que un bon coneixe-dor del teatre d’aquella èpocacom Guillem-Jordi Graells nopodia resistir la temptació d’o-ferir una visió més completa iarticulada del microcosmosmenestral que retrata Vilanova

en les seves múltiples narracions dialogades i escenes teatrals,amb les quals ha fet un mosaic minuciós i bigarrat, bé que del totexcessiu. Malgrat la frescor de l’expressió lingüística vilanovina,que recull tota mena de locucions i modismes populars, amb unestil directe i realista que es recrea en l’acudit i en l’humorada,no hi ha al darrere cap obra de teatre d’un cert calat. I és forçarels límits de la mesura bastir un espectacle de més de dues horesamb un enfilall de diverses peces curtes de l’autor sense capdramatúrgia que piqui l’ullet al present quan se segueix destruintteixit urbà, sovint menyspreant els ancestrals filats de la història.

Les millors interpretacions estan a càrrec de Marta Domingo iRosa Boladeras, que protagonitzen, com a desvergonyides vene-dores de maduixes, la peça més eficaç del corpus de Vilanova. Lesactrius esmolen gest i veu i esgarrapen a crits l’escenari; unaàmplia escena, per cert, la disposició central de la qual no jugaa favor de la recepció, car l’argument requereix, més que mai, laconcentració de l’escenari a la italiana. Com requereix també lesexageracions interpretatives de Pep Ferrer com a fideuer que as-pira a regidor i de Xus Estruch i Imma Colomer, un bon parelld’incontenibles xafarderes. Un espectacle digne però llarg, al qualli caldria una bona esbandida que tragués la pols de les butaques.

T E A T R E

‘Die arabische Nacht’

Un miratge alemanyJuan Carlos Olivares

‘Die arabische Nacht (Una nit àrab)’, de RolandSchimmelpfennig. Teatre Estatal de Stuttgart.

Direcció: Samuel Weiss. Escenografia: Ewa Marta.Vestuari: Ursel Winkler. Música: Kevin Rittberger.Dramatúrgia: Sebastian Huber. Intèrprets: KlausHemmerle, Susana Fernandes Genebra, Silja Bächli,Zvonimir Ankovic i Sebastian Röhrle. Barcelona,

Teatre Romea, 28 de novembre.

Perdó, ha dit Schimmelpfennig, Roland Schimmelpfennig? Quiés aquest autor alemany de només 35 anys que ha merescut totun cicle al Teatre Romea? Aquest insigne desconegut ja sona aAlemanya com el legítim successor de Peter Handke i BothoStrauss. Teatre alemany, Handke, Strauss. Prou pistes per creureque Die arabische Nacht és un exemple més de la dramatúrgia ni-hilista i contrita que molts consideren el millor signe d’identitatdel teatre alemany dels últims quaranta anys.

Die arabische Nacht és el text d’un jove de 28 anys que respon ala millor tradició alemanya en el rigor de l’estructura dramàticai l’agudesa de la seva anàlisi social, però que sobretot és fidel a laseva pròpia generació i a la nova realitat del seu temps, on tot elque és alemany ja no és una circumstància monolítica. El seuteatre expressa llibertat i una absència total de complexos, fins itot en l’ús de la fantasia i l’humor, en plena complicitat amb

autors com Thomas Hettche (Nox) o Thomas Brussig (Sonnenallee).D’alguna manera, aquesta obra és un intent de traslladar el

concepte de realisme màgic a l’apatia acomodada de la classemitjana alemanya. Una referència estimulada pel director Sa-muel Weiss, responsable de transformar el text, amb els mínimselements escènics (un canvi de llum, unes bombetes estrellades,una mica de sorra, música), en un oníric malson entre documentsocial i comèdia macabra. La posada en escena gairebé es plantejacom un joc de taula d’un avorrit diumenge a la tarda. Els cincpersonatges-jugadors apareixen davant del públic apoltronats alsofà. El no-res els acompanya fins que el text –transformat en elguió d’un joc de rol traïdorenc– els condueix a un món paral·lelon la quotidianitat és engolida per l’impossible.

L’anècdota que obre el joc és una misteriosa avaria en un blocde veïns d’un suburbi. Fa calor i l’aigua desapareix, excepte d’unapartament del setè pis. Allà hi viu una dona corrent que nomésté un tret que la diferencia: quan es pon el sol perd la memòriafins a caure en un profund son amnèsic que l’acompanya fins al’alba. En la foscor oblida qui és, una princesa del desert, una donarossa que es va perdre de nena al basar d’Istanbul.

Sobre ella recau un terrible embruix que trastoca la vida de totsels que gosen besar-la en el seu somni. Un petó que és la portaoberta per destrossar la plàcida quotidianitat d’una classe ale-manya feliç que en el seu gris benestar es limita a ser l’abúlicaespectadora de la seva pròpia vida i vigilant gelosa del compli-ment de totes les normes que garanteixen aquest estat de letargiaconsumista. Die arabische Nacht és una broma intel·ligent sobre lafragilitat d’un ordre perfecte i mediocre –tots coneixen les ruti-nes de tots–, una lírica gamberrada admirablement defensadaper un grup d’actors que ofereixen el millor de l’escola alemanya:control absolut de la gestualitat, amb aquesta contenció gairebéexpressionista que fa de l’austeritat histrionisme.

.............................Esparregueracommemora els 50 anysdel rodatge d’‘El Judes’Josep FerrerESPARREGUERA

Fa cinquanta anys la poblaciód’Esparreguera es va trasbalsar.La gran majoria dels seusciutadans havien decompaginar les seves tasquesdiàries amb una propostainèdita i diferent però que vanviure amb molta il·lusió:convertir-se en actors decinema. El motiu de tant esforçpagava la pena: es tractava dedifondre el seu signed’identitat, la Passió, i ho vanfer a través de la pel·lícula ElJudes. Aquests dies el municipicelebra, amb diferents actesculturals, el cinquantèaniversari del rodatge.Dirigida per F. Iquino, El Judesmostra la vida quotidiana delsactors que intervenien en laPassió d’Esparreguera, així comels costums locals de l’època.Tret dels dos o tres papersprincipals, els personatges quehi intervenen van serinterpretats pels mateixosactors de la Passió, obra que esrepresenta a la població des defa més de 400 anys. El Judes vaser el primer film doblat alcatalà a la postguerra.El Patronat de la Passiód’Esparreguera, encol·laboració amb el Col·lectiuEsparreguerí de Recerques, elgrup Tramateatre i la Coral dela Passió, ha volgut recuperar irecordar la pel·lículaorganitzant diferents activitatsque van culminar ahir ambl’espectacle Ahir i avui d’‘ElJudes’, on es projectarà lapel·lícula en una gasa i esrepresentaran per darreredeterminades escenes de laPassió. Els actes acabaran avuiamb un sopar commemoratiual teatre de la Passió.

.............................Mor l’actor francèsDaniel Gélin, el Napoleóde Sacha GuitryEFEPARÍS

L’actor Daniel Gélin, de 81anys, intèrpret d’alguns delsgrans films francesos i deconegudes sèries de televisió,va morir ahir en un hospitalparisenc a causa d’unainsuficiència renal, segonsvan informar els seusfamiliars. Gélin va ser elprotagonista del Napoléon deSacha Guitry i també vatreballar amb AlfredHitchcock –El hombre que sabíademasiado (1956)–Costa-Gavras, Claude Chabrol,Louis Malle, Marguerite Durasi Claude Lelouch, entred’altres, i va interpretar al’escenari peces de Molière,Cocteau, Grenn i Moravia.Difícil de classificar perl’eclecticisme que va presidirla seva trajectòriaprofessional, l’actor va donarun gir radical a la seva carreraamb l’arribada de la NouvelleVague.

. ............................................. . .............................................


dissabte


ROBERT RAMOS

Els integrants del Gran Circ Xinès van envair ahir les escales de la catedral

Una carpa amb capacitat per a 1.800 persones al costat del centre comercial La Maquinista acollirà ‘Zensation’

La resposta orientalal Cirque du Soleil

Ramon PalomerasBARCELONA

Des del 3 de de-sembre fins al 12de gener del 2003el Gran Circ Xinèspresenta l’espec-tacle ‘Zensation’,un somni poèticque barreja filo-sofia zen i sobre-humanes i increï-bles actuacions.

La companyia xinesaestà formada perseixanta artistes delgrup de Shandong,col·lectiu d’elit del

circ xinès. Ahir 40 artistes delcirc oriental van acompanyarla presentació de l’espectacle aBarcelona. Les escales de lacatedral es van tenyir d’artsmarcials, acolorits vestits i fi-losofia zen. Aquesta doctrinafilosòfica s’amaga rere les ac-tuacions dels artistes i ajuda aaconseguir l’equilibri mentalnecessari per realitzar les so-vint sobrehumanes actuaci-ons.

La figura de l’artista circen-se és d’una importància cab-dal a la Xina, equiparable al

càrrec de doctor o enginyer. Jade ben petit l’infant és educaten alguna de les milers d’es-coles xineses per aprendre lesarts del circ. “Les arts marci-als, l’art del circ i les matèries

habituals en qualsevol escolasón la base de la formació del’artista. Així mateix, la medi-tació zen complementa lapreparació del jove”, diu eldirector del Gran Circ Xinès

Gui Zhongshan. A més a mésd’endinsar-nos en el món se-cret del zen, Zensation tambéobre les portes d’una altrapràctica espiritual, el tai-chi.

L’espectacle ofereix una

combinació de la tradició mésimmobilista del circ xinès,amb més de 2.000 anys d’an-tiguitat, i una sèrie d’innova-cions en la coreografia, en elsarranjaments musicals, en lail·luminació i en els vestits.L’equilibri entre l’ahir i el de-mà, entre les sensacions i l’es-perit s’entreveuen en cadas-cuna de les actuacions. I ésque no va ser fins a principisdel segle XX que es va intro-duir la primera innovació enel circ xinès, la bicicleta.

“El Gran Circ Xinès s’allu-nya de l’estil de circ americà.Aconsegueix superar la ma-teixa definició de circ. És tea-tre total. És la resposta orien-tal al Circ du Soleil”, afirmaHenk Van der Meyden, res-ponsable de la productoraStradust Circus International,encarregada d’organitzar ipresentar aquest esdeveni-ment.

Tots els números de Zensati-on han estat premiats inter-nacionalment. Els contorsio-nistes, els acròbates, les artsmarcials i els jocs malabarssón algunes de les actuacionsque conformen aquest espec-tacle, barreja de fantasia i re-alitat. S’han de destacar l’e-xercici de bicicletes més difícili perillós del món i La piràmidemàgica, un número que desafiales lleis de la gravetat. Les duesactuacions han rebut el premiClown d’Or, l’Oscar del móndel circ, a Montecarlo.

P A L L A S S O S

‘Fòrum 2 mil & pico’

Cor iofici

Jordi Jané

‘Fòrum 2 mil & pico’. Monti & Cia.

Amb Joan Montanyès (August), OriolBoixader (Contraugust), FulgenciMestres (Clown), Joan ValentÍ (Loyal),

Jordi Gómez, Adrià Mascarell, XaviBoixader i Marcel Montanyès. Guió:

O. Boixader, Josep Maria Mestres i J.Montanyès. Música: Lluís Vidal i

Mariona Vila. Coreografia: MontseColomer. Vestuari: Lluc Castells.Il·luminació: César Fraga. Direcció

musical: Lluís Vidal. Direcció: J.M.Mestres. Barcelona, Teatre Fabià

Puigserver, 24 de novembre.

Monti & Cia. continuen la profitosa dèriade revisitar el repertori tradicional de pa-llassos, una feina doblement útil perquèd’una banda els permet aprofundir en lasaviesa dels vells mestres, i de l’altra con-tribueix a dignificar el gènere davant delpúblic. La tropa liderada per Monti fa bo elconcepte que no pot existir modernitatsense tradició i, tot homenatjant les gransfigures clownesques del segle XX, es miraamb ulls nous les antigues entrades de pa-llassos per construir una facècia que con-necta planerament amb el públic actual.

L’espectacle qüestiona la munió de gales,fòrums i hissades de bandera que a hores

d’ara pertorben la pau ciutadana, i es bas-teix a partir d’entrades com Sessió d’espiritis-me, La Cavalerie du clown i La flor de l’amor (o-riginals del Trio Fratellini), L’aigua (aquí in-terpretada per la minoria ètnica sotmesa pel7è de cavalleria), El fanal (que els barceloninshavien aplaudit al gran Fattini a finals del50 i amb la qual ara Oriol Boixader rep unaovació de gala) i La Diva (aquella tremendacreació de Charlie Rivel), entre d’altres hitsdel gènere, tot amanit amb acrobàcies iequilibris diversos i interpretacions musi-cals de globus, campanetes, xiulets de guanti botzines de mamella. És altament emotival’escena giratòria en què les figures deCharlie Rivel, Grock, el Trio Rivels, els Fra-tellini, els Rudi-Llata, Lou Jacobs, EmmetKelly, Fellini i altres mites es van projectantsobre un llençol mentre sona La Strada deNino Rota.

La sobrietat de Mestres ha encarrilat eltorrent d’energia i la solvència habitualsd’aquest quartet de pallassos, ara comple-mentat amb Jordi Gómez i Adrià Mascarell(Escola Rogelio Rivel) i els dos vailets deMonti i Boixader. El vestuari i l’atrezzo tenentotes les virtuts de la factoria Castells-Planasque Lluc Castells du a les venes –vegi’s, a talld’exemple, l’estora dels Fratellini–, i servi-da en directe, la partitura beu del circ i enreelabora el sentit musical, si bé en algunesescenes encara no s’arriba a amalgamar ín-tegrament amb l’acció. Però no dubto queaquest i altres aspectes s’ajustaran amb unmínim rodatge, perquè el cert és que estemdavant d’un treball magnífic, fet des del cori amb l’ofici ben après.

Fòrum 2 mil & pico és un espectacle per atothom, que connecta enormement amb unpúblic cada cop més competent i cada copamb més ganes de circ.


dissabte


ALTA FILMS

Catherine Deneuve i Isabelle Huppert, dues de les veteranes estrelles del film d’Ozon

C I N E M A

‘8 mujeres’

‘Grand guignol’misògin

Esteve Riambau

‘8 femmes’. Director: François Ozon. Guió: F. Ozon i

Marina de Van, segons l’obra teatral de Robert

Thomas. Fotografia: Jeanne Lapoire. Música: KrishnaLevy. Intèrprets: Catherine Deneuve, IsabelleHuppert, Emmanuelle Béart, Fanny Ardant, VirginieLedoyen, Danielle Darrieux, Ludivine Sagnier, FirmineRichard. França, 2002.

Una mansió aïllada per la neu, vuit dones i un crim.Aquest és el punt de partida d’un film que es podria haverinspirat en qualsevol novel·la d’Agatha Christie però que, enrealitat, parteix d’una obra teatral escrita per Robert Tho-mas a la dècada dels seixanta. Alfred Hitchcock també es vainteressar per aquest autor de boulevard, tot i que finalmentha estat François Ozon qui l’ha portat a la pantalla amb lacomplicitat d’un re-partiment destinat arebentar les taquillesfranceses.

La dansa de la mortexecutada per lesmantis entre les qualshi ha l’assassina delpropietari de la casaestà presidida perCatherine Deneuve.La protagonista de Be-lle de Jour assimilaaquí una edat i unsquilos de més que noli impedeixen mar-car-se uns passos deball o estirar-se els ca-bells mentre es rebol-ca per terra amb unaFanny Ardant plena-ment identificadaamb el seu paper devampiressa. IsabelleHuppert és qui ho témés fàcil en aquestgrand guignol que lipermet portar fins a lacaricatura histriònicaels recargolats papers

que habitualment interpreta als films de Chabrol.La veterania de Danielle Darrieux, la bellesa d’Emmanu-

elle Béart, la frescor de Virginie Ledoyen i la consistència deFirmine Richard apuntalen el lluïment de les tres dives. Lasorpresa arriba, en canvi, de la mà de la jove Ludivine Sag-nier, capaç de guanyar-se algunes escenes de glòria enmigde tan ferotge competència. El retrat de grup de totes ellesés dels que fan història però no amaga la profunda miso-gínia que palpita darrere la mirada del director FrançoisOzon.

La seva visió de l’univers femení reivindica els antece-dents històrics del cinema de George Cukor i també estàmolt a prop de la de Pedro Almodóvar. Si les seves “noies”han fet fortuna, l’escuderia d’Ozon s’imposa amb actrius degran cilindrada. Més equilibrat en el terreny de l’estètica,tributària dels colors llampants de les comèdies de VincenteMinnelli produïdes per la Metro Goldwyn Mayer, el duelentre tots dos cineastes emparenta 8 mujeres amb els filmsdel realitzador manxec en la seva reivindicació del rímel ila perruca, l’artifici i el cop d’efecte, el retrat de la dona i laseva distorsió.

Establertes aquestes premisses, 8 mujeres no deixa de tenirels seus moments divertits. Ozon aprofita la complicitat deles seves actrius per buscar la del públic amb picades d’ullque apel·len indistintament al personatge i l’estereotip. Uncameo d’excepció, fugaç però subtil i coherent, posa la ci-rereta que, finalment, corona un pastís tan kitsch i empala-gós com el d’un casament en una pel·lícula de Sissí.

‘Kamchatka’

HistoriantToni Vall

‘Kamchatka’ Director:

Marcelo Piñeyro. Guió:

Marcelo Piñeyro i

Marcelo Figueras.Fotografia: AlfredoMayo. Música: BingenMendizábal. Intèrprets:

Ricardo Darín, CeciliaRoth, Héctor Alterio,Tomás Fonzi.Argentina, 2002.

Potser que parem. Seriaqüestió d’advertir als distribuï-dors espanyols que convindriaapujar una mica el llistó dequalitat a l’hora de seleccionarfilms argentins per ser estre-nats a les nostres pantalles.Sembla que ara qualsevol pro-ducte parit prop del Río de laPlata és per reial decret dignede ser estrenat. S’agrairia unamica més d’exigència. No estracta de posar-se elitistes nidesproporcionadament exi-gents, però amb l’excusa delboom d’El hijo de la novia, Ricar-do Darín i companyia, ens estancolant gols un darrere l’altre iper sota les cames.

Kamchatka no és un gol es-candalós, és un film a estonesdigne i molt ben filmat, peròtediós fins a l’exasperació i resdel que diu té capacitat persorprendre, aquesta lliçó d’his-tòria la tenim apresa des de fatemps. Els efectes de la dicta-dura argentina sobre la societatcivil han estat ja en diversesocasions carn de cel·luloide, deLa historia oficial a Los pasos per-didos passant per Garaje Olimpo iVidas privadas. A Kamchatka re-sulta nou i més o menys inte-ressant el punt de vista narra-tiu: el fill d’un matrimoni per-seguit pels militars. Malgrat ai-xò, malgrat aquesta i altresescadusseres bones idees deguió, la maquinària de Piñeyromai acaba de funcionar, estàmal greixada i grinyola osten-siblement al llarg de tot el me-tratge. La narració és sòbria is’endevina ofici darrere lesimatges –fantàstica la fotogra-fia d’Alfredo Mayo– però totplegat és fred i massa calculat,manca espontaneïtat, tant enles situacions com en els actors.

El repartiment és, per dir-hod’alguna manera, poc creïble.Roth, Darín i Alterio són estre-lles del cinema argentí i rostresagraïts en pantalla, però un espregunta: ¿no hi ha ningú méscapacitat per dur a bon portaquests rols?

No ens movem en els nivellsindignants de, per exemple,Un tipo corriente, però filmscom Kamchatka no són, comalguns diuen, sociològicamentnecessaris. A tots ens dol lacrisi que viu avui Argentina,però no confonguem això ambuna baixada de pantalons ci-nematogràfica.

‘La Casita Blanca. La ciutat oculta’

D’un temps, d’un paísE.R.

Director: Carles Balagué. Guió: C. Balagué i J.A. PérezGiner. Fotografia: Núria Roldós, Carles Gusi i EnricDaví. Intèrprets: Roger Casamajor, Ricard Borràs,Vicente Gil, Elvira Prado. Testimonis: Rafael Abella,Jaume Boix, Josep Maria Carandell, Julià Peiró, HilariRaguer, Felio Vilarubias. Espanya, 2002.

Després d’haver rodat Mal d’amors i Assumpte intern a partir dela recreació de sengles afers judicials, Carles Balagué s’ha cap-bussat ara en arxius i expedients per fer de La Casita Blanca unretrat de la Barcelona compresa entre el 1945 i el 1955. Tot i queel cèlebre meublé hi juga un paper important i actua com a per-fecte metàfora, el subtítol La ciutat oculta resulta molt més il·lus-tratiu de les veritables intencions d’aquest film voluntàriamentpolèmic que posa el dit a la nafra de diverses ferides encaraobertes per la hipocresia i la corrupció.

Les visites de Franco i Eva Perón contrastaven llavors amb

l’estraperlo i la prostitució que s’exercien en una ciutat visitadapels darrers maquis que encara pretenien enderrocar la dicta-dura amb la força de les armes. Quico Sabaté i el Facerías, Car-men Broto i Carmen de Lirio o Juan Antonio Samaranch i l’a-nomenada Brigada del Amanecer consolidaren unes llegendesurbanes purificades pel Congrés Eucarístic i de les quals La CasitaBlanca es fa ressò amb el concurs de diversos testimonis. Histo-riadors del període, amics dels protagonistes o cronistes socialsconfiguren un mosaic, colorista i inevitablement contradictori,que permet intuir el perfil d’una ciutat que no era precisamentla dels prodigis.

Els recursos tècnics i materials de La Casita Blanca són limitatsperò efectius. Balagué sap perfectament les tecles que ha de tocari no arronsa la mà quan es tracta de burxar en ferides que es-capen dels mateixos límits del film. L’única escena de ficció in-closa a la pel·lícula, la reproducció de l’assalt del Facerías almeublé Pedralbes i l’assassinat d’un dels seus clients, es revela encanvi com absolutament innecessària i descompensa el conjuntperò, a la vegada, obre perspectives sobre projectes molt mésambiciosos.

Des de la seva modèstia, La Casita Blanca és un excel·lent es-borrany que, en clau documental, estimula la memòria històricai denuncia la manca d’ambició del cinema català. Encara que laBarcelona d’aquells anys no fos Chicago, Hollywood ja hauria fetun munt de pel·lícules sobre els fets i els personatges invocats perBalagué a partir d’un temps i d’un país absolutament fascinants.

. ............................................. . .............................................

. ............................................. . .............................................


dissabte


J.C. CADENAS / EFE

Luis García Berlanga i l’actriu Maria Schneider van qualificar d’“increïble” aquest rebombori

Grups lligats a l’arquebisbat critiquen la Mostra de Cine de València per projectar films que, segons diuen, “difamen els catòlics”

Amb Berlanga va arribar l’escàndolEster Pinter

VALÈNCIA

Grups lligats al’arquebisbat criti-quen la Mostra deValència per pro-jectar films que“difamen els catò-lics” i la diòcesi s’hiafegeix anunciantla celebració d’uncertamen de cineque “estimuli elsvalors humans”.

Des que Jorge GarcíaBerlanga, fill delcineasta Luis Gar-cía Berlanga, vaagafar les regnes

de la Mostra de València-Cine-ma del Mediterrani l’any passatel setè art no ha deixat de sac-sejar les consciències dels sec-tors valencians més conserva-dors. Si l’any passat va ser per laprojecció de La portentosa vida del

pare Vicent, del ja desaparegutCarles Mira, aquest any les ofe-ses han estat les associacionscatòliques lligades a l’arquebis-bat. El motiu, la programaciódel cicle Escándalo, que aplegapel·lícules que en el seu mo-

ment van escandalitzar elscensors i l’audiència més reac-cionària, com ara L’últim tango aParís (1972), La religeuse (1965),Contes immoraux (1974) o Je voussalue Marie (1984).

De “pel·lícules difamatòries

cap als fidels catòlics” les vanqualificar els portaveus de laConfederació Catòlica de Paresde Família i Alumnes (Conca-pa), l’Associació de Juristes Ca-tòlics, la Hermandad de Segui-dores de la Virgen i fins i tot elpresident de la Cambra de Co-merç, Arturo Virosque. Aaquests ahir s’hi va afegir el

president de la Societat Valen-ciana de Bioètica, José Hernán-dez Yago, que va assegurar que“és deplorable que la Mostravexi les conviccions cristianes,perquè una cosa és erotisme iuna altra denigrar la fe”. Lesassociacions, a més, van acusarl’alcaldessa, Rita Barberà, de“finançar amb diner públicofenses gratuïtes a la immensamajoria de ciutadans de Valèn-cia que professen la fe catòlica”.I de la crítica van passar a l’ac-ció. L’arquebisbe de València,Agustín García-Gasco, va anun-ciar abans-d’ahir que estanpreparant com a resposta, “perprimera vegada a la diòcesi”,un certamen cinematogràficamb “pel·lícules que estimulinels valors humans i solidaris”.

Rebombori increïbleLuis García Berlanga i l’actriu

Maria Schneider (L’últim tango aParís), que van assistirabans-d’ahir a la presentaciódel cicle, qualificaven d’“increï-ble” aquest rebombori. El rea-litzador d’ El Verdugo no es creia“que això passi després de tantsanys de lluita contra la censu-ra”. La regidora de Cultura del’Ajuntament, María José Alcón,i el candidat del PP a la Genera-litat, Francisco Camps, van fercostat al director del certamen.C I N E M A

‘Mi gran boda griega’

Nou misteri perdescobrir

Toni Vall

‘My Big Fat Greek

Wedding’. Dir.: JoelZwick. Guió: NiaVardalos. Int.: NiaVardalos, MichaelConstantine, JohnCorbett. EUA, 2002.

L’olfacte comercial de TomHanks i la seva dona, Rita Wil-son, deu ser digne de dos su-perdotats. Quan van decidirproduir aquest esguerro queara ens ocupa devien tenir moltclar que seria un èxit aclapara-dor als Estats Units. I el film hafet piles de milions. Personal-ment, no hi trobo explicacióhumana. Que una pel·lículadescaradament comercial siguiun èxit no sorprèn ningú, arabé, potser peco d’ingenuïtat,però se m’escapa com un filmtan precari, paupèrrim i esque-màtic com aquest ha aconse-guit colar entre grans capesd’espectadors.

El reguitzell de tòpics en ca-dena que posa en solfa el filmde Joel Zwick seria el menysimportant si la direcció, la po-sada en escena i el treball delsactors hi estigués per sobre.Però hi estan per sota, molt per

sota. Sota terra. L’argument re-corda massa el de films recentscom ara Oriente es oriente i Quieroser como Beckham, en què un parepossessiu impedeix que la sevafilla voli sola a la recerca del’home que la faci feliç. El des-envolupament de la història, apart de ser reiteratiu, fàcil iterriblement avorrit, amagadescomunals dosis d’ingenuïtaten el retrat de personatges i/oun desconeixement preocu-pant de les relacions afectives.

Demanar versemblança enels arguments dels films no hoacostumo a fer, ara bé, un mí-nim esforç de recreació verídicaen les històries narrades s’acos-tuma a agrair. A Mi gran bodagriega no esperin trobar-hi resd’això, els personatges escullensempre l’opció més inversem-blant possible que, presumpta-ment, ha de ser la que fa mésgràcia. A còpia de gracietes i si-tuacions inversemblants, unacaba abaixant el cap a la re-cerca de la son purificadora.Potser amb la lucidesa d’unabecaineta, algú esbrinarà quinés el secret de l’èxit de la pel·lí-cula. De moment és un noumisteri per descobrir.

. ...................................................................... .....................................................................


dissabte


PHIL NOBLE / EPA

A Liverpool també es va recordar el primer aniversari de la mort de George Harrison

Concert d’homenatge pel primer aniversari de la mort de l’‘exbeatle’ el dia que se’n fa públic un llegat de 155 milions d’euros

Ringo i Paul, unitsper George Harrison

RedaccióLONDRES

Tot just un anydesprés de la sevamort, els dosmembres supervi-vents dels Beatlesvan encapçalarahir al vespre alRoyal Albert Hallde Londres unconcert d’home-natge al seucompany GeorgeHarrison.

Paul McCartney iRingo Starr vanser els principalsreclams d’una vet-llada que també

comptava amb la presènciad’Eric Clapton, Jeff Lynne, Jo-ols Holland, Tom Petty i RaviShankar, el virtuós del sitarque va ser una de les princi-pals influències de Harrison.

L’acte va estar organitzat, encol·laboració amb Eric Clap-ton, per la vídua del desapa-regut Beatle, Olivia, la qual vavoler destacar que “l’home-natge ressonarà no només al’Albert Hall, sinó que confiemque arribi a l’esperit d’un ho-me que va ser molt estimatpels amics que vindran a tocari hi assistiran”.

Unes 5.000 persones vanassistir a aquest emotiu con-cert, els beneficis del qualaniran a l’organització carita-tiva que va crear el 1973 Ge-orge Harrison, la MaterialWorld Charitable Foundation,dedicada a recolzar les arts,l’educació i els sectors socialsnecessitats, si bé hi ha hagutcerta polèmica sobre l’elevat

preu de les entrades. Això nova impedir que molts fansfessin cua davant del RoyalAlbert Hall des de primerahora del matí, per no perdre’saquest tribut.

Membres dels Monty Pyt-hon, el grup britànic que vaveure com la productora cre-ada pel cantant finançavamoltes de les seves pel·lícules,es van encarregar de presentarun acte centrat en una com-binació entre la música deHarrison i les peces que méss’estimava.

Una herència sucosaLa celebració del concert va

tenir lloc hores després que sesabessin alguns dels detallsdel testament del músic, morta 58 anys el 29 de novembredel 2001, a la ciutat californi-ana de Los Angeles, a causad’un càncer de gola que vaacabar estenent-se-li al pulmói el cervell. La seva vídua re-cordava que “George va dedi-car bona part de la seva vida atenir un bon final, i no tinccap dubte que ho va aconse-guir”.

La fortuna de Harrison as-cendeix a 100 milions de lliu-res, uns 155 milions d’euros,segons documents fets públicspel Tribunal Superior de Lon-dres. En principi, l’exbeatlehauria dividit aquesta quanti-tat entre la seva esposa, diver-sos familiars i algunes orga-nitzacions caritatives.

Això sí, una herència de laqual se n’haurà de restar unapart important per dedicar-laals impostos, un quaranta percent. Com recordava ahir laBBC, no deixa de ser irònicque Harrison fos l’autor d’unade les cançons més cèlebresdels Beatles, Taxman, on iro-nitzava sobre els recaptadorsd’impostos en un moment, el1966, en ple auge de la banda,en què el fisc britànic en re-clamava una part substancialdels ingressos.

Macroconcert aBadalona per celebrarel final del Ramadà

M. MonederoBARCELONA

La comunitat marro-quina que viu a Ca-talunya, fixada se-gons les estadísti-ques en 108.000

persones, viu els últims diesdel Ramadà. Per celebrar-ho,la companyia aèria Royal AirMaroc organitza avui un ma-croconcert al Palau Olímpicde Badalona, al qual es podràaccedir de manera gratuïta,però amb invitació.

Aïssa Aberouch, el delegatde les aerolínies marroquinesa Catalunya, ha remogut cel iterra per arribar, “a travésd’organitzacions, del conso-lat, però també de carnisseriesi fins i tot porta per porta”, a

bona part dels marroquinscatalans per si volen assistir aun recital que tindrà com aprotagonistes els ritmes i lesdanses del Gnawa, les cançonstradicionals dels Jil Jilala,grup nascut als anys 70, i elsJadwane, veritables caps decartell, ja que aquesta orques-tra té molt de predicamententre la joventut marroquina.A més, també es recrearà uncasament marroquí i s’hi in-terpretaran temes típics d’a-questa festa.

L’organització calcula queel Palau Olímpic, amb unacapacitat per a 6.000 persones,s’omplirà, i no amaga queaquesta és només la primerapedra d’un seguit d’activitatsculturals que tenen com a eixels marroquins catalans.

53A V U I

dissabte


Continua la millor promoció de l’Any Gaudí

La col·lecció de quatretasses modernistes de

porcellana del diari AVUIAquest diumenge,

1 de desembre, al comprar

el diari AVUI retalla

el val de descompte,

entrega'l al quiosquer i

emporta't la quartai última tassa de la

col·lecció per només 3 euros.

Reserva aquesta tassa al teu quiosc

Aquestes tasses es poden escalfar al microonesi rentar al rentavaixelles

Cada tassa

va dins de la

seva capsa

9,5

cm

Imatge de la tassa de mida real

Pes:305grams

Les tasses són de gran qualitat,són de porcellana i amb dissenys

exclusius inspirats en el trencadís de Gaudí

PR

OM

OC

IÓV

ÀLI

DA

FIN

S Q

UE

S'E

SG

OTI

N L

ES

EX

ISTÈ

NC

IES


dissabte


XAVIER CARRION

Olaf Bär va ser un esplèndid protagonista de l’oratori ‘Elijah’, sota la vibrant direcció de Robert King

QUADERN DE MÚSICAX a v i e r C e s t e r

El profeta tonant

Després d’escoltar en unconcert a Londres l’ora-tori Elijah de Mendels-sohn en companyia dela seva esposa, la reinaVictòria, el príncep Al-

bert va enviar al compositor el pro-grama de la vetllada amb una notaelogiosa en la qual el qualificava de“noble artista que, envoltat pel cultebaalita d’un art fals, ha aconseguit,amb geni i estudi, mantenir-se al serveid’un art veritable com un nou Elies”,gràcies a la creació d’un “so pur i unaharmonia admissible, en lloc de l’agi-tació de la frívola trivialitat musical”.Lloances com aquesta poden ser peri-lloses, perquè enverinen el discurs endirecció al maniqueisme entre com-positors progressistes i conservadors,en el qual els segons acostumen a tenirles de perdre en molts cercles de la in-tel·liguèntsia musical. Si a sobre tenimen compte que un autor com Men-delssohn, provinent d’una il·lustre fa-mília jueva alemanya, va tenir la sortde viure una existència confortable,enlloc d’experimentar els patiments itensions que per alguns han de sercondició sine qua non d’una vida d’ar-tista, entendrem els comentaris barre-ja de suficiència i paternalisme quesovint s’aboquen sobre la seva obra.

La nota del príncep Albert ens dónauna altra pista de per què un títol comElijah va entusiasmar tant l’Anglaterravictoriana, convertint-se en una baulaimprescindible de la tradició oratorialanglesa que arrenca amb Händel iculmina a finals del segle XIX i co-mençaments del XX amb els magnesoratoris d’Elgar. ¿Com volíeu que no esveiés reflectida una societat en plenaexpansió industrial i colonial en unprofeta que clama amb fúria per esca-betxar els seus enemics i que clamainsistentment a un déu dur d’orellaperquè plogui? També la Gran Breta-nya va esclafar tots aquells que s’in-terposaven en el seu camí i va doblegarles forces de la natura per als seus fins.

L’estimat espòs de la reina Victòria,però, tenia tota la raó a l’afirmar queMendelssohn desplegava a Elijah “elsmurmuris més dolços així com el des-encadenament majestuós dels ele-ments”. I és que una de les virtuts del’oratori és, tot i les seves dimensions,la varietat d’atmosferes, d’emocionsconvocades acompanyada per unagran varietat formal (àries, dues, oc-tets, quartets, recitatius, cors de tonamena) al servei d’una música que maideixa de fluir fresca i vigorosa. Fa sisanys l’Orfeó Català va interpretar enalemany l’obra dins del cicle de Palau100. El passat dia 25 ho feia, novamenta Palau 100, en la llengua en què es vaestrenar, l’anglès, al costat d’un delsgrups historicistes més prestigiosos iamb uns resultats tan esplendorososcom la mateixa partitura.

UN QUARTET IMPECABLETanmateix, començarem el nostre

comentari pels cantants solistes, ja quemassa sovint, en peces simfònico-co-rals, aquest és l’apartat més coix. No vaser el cas, ja que al Palau vam tenir unquartet d’excepció, començant per l’E-

lies d’Olaf Bär. Conegut pels seus ex-cel·lents recitals liederístics a casanostra, el baríton alemany va desple-gar aquí un cant d’una noblesa desar-mant amb una veu més vellutada quemai. No li va mancar intensitat a lesseves grans imprecacions ni fúria divi-na quan s’enfrontava als seguidors deBaal, però va ser en moments com l’à-ria It is enough, amb els seus ecos ba-chians, que Bär va fer autèntics mira-cles que el van fer mereixedor de pujarals cels en un carro de foc. La llumi-nositat i bellesa de la veu de la sopranoJuanita Lascarro és de tal qualitat queesperem retrobar-la en el futur als es-cenaris catalans: el planyívol Hear ye,Israel! que obria la segona part va serun altre dels punts àlgids de la sessió.Amb un instrument consistent al llargde tota la tessitura i una benvingudacoloració fumada, la mezzo Jean Rigbyva ser un paradigma de seguretat ipropietat en totes les seves intervenci-ons mentre que James Gilchrist evi-denciava les millors qualitats de l’es-cola tenoril britànica, acostumada acompensar veus seques amb gran in-teligència musical.

Reconeguts sobretot per la seva vastatasca d’exploració del repertori barroc,aquesta incursió en ple romanticismede Robert King i el seu King’s Consortva ser un saludable canvi de terç. L’e-nergia i l’entusiasme que transmet eldirector anglès va estar al servei d’unaversió vibrant, de poderosa força dra-màtica (com va anar incrementant latensió a l’obertura fins a desembocar enel primer crit d’ajut del poble d’Israel),dibuxant aquest gran fresc amb tot el

colorit propi d’una història de l’AnticTestament, coneixedor i bon explota-dor de la riquesa tímbrica que es potextreure d’una orquestra d’instru-ments originals excel·lent com la seva,en la qual cal destacar un metall im-pecable. Només dos retrets: la magnífi-ca corda era poc nombrosa en relació alcor (fenomen habitual en aquests ex-periments híbrids de col·laboració), i nohaver cuidat més la dosificació de lesdinàmiques. King semblava viure en unclímax perpetu i, això, la veritat, arribaa cansar, tot i que no desmereix el ni-vell d’una sessió esplèndida.

Després dels dos concerts ambl’OBC, l’Orfeó Català culminava la sevaparticular llista de grans partituresinterpretades en aquest començamentde temporada amb una veritable ma-rató. A Elijah han de cantar molt, i uncop més el cor que dirigeix Josep Vilareferma el seu admirable estat de for-ma amb una nova demostració deversatilitat (era el primer cop que can-taven amb instruments originals) i co-hesió. Membres del cor, a més, vancompletar, amb resultats desiguals, elsnúmeros de conjunt. No és una llàsti-ma, però, que tot l’esforç de prepararl’obra s’esgoti en una sola sessió? No faja massa temps que l’Orfeó no realitzacol·laboracions fora de les nostresfronteres? En el moment actual potfer-ho sense cap mena de por.

EL PROFETA DEL VICIEl marquès de Sade sempre està

d’actualitat. Recents propostes de lacoreògrafa Mar Gómez i de la Fura delsBaus així ho indiquen. El Festival

d’Òpera de Butxaca va estrenar el dia27 al teatre Malic Els contes de Sade, lanova òpera, després de la Pentesileapresentada fa dos anys al Lliure, d’En-ric Ferrer, amb llibret de Pau Guix,responsable a més de la diàfana posadaen escena. L’obra es basteix a partir dediversos monòlegs de Sade, interpre-tats amb convicció per l’actor EnricCervera, centrats sobretot en la sevaobsessiva negació de l’existència deDéu, mentre que la part musical in-tercala diversos relats del famós mar-quès. Sembla com si els autors haginvolgut primar la part més humorísticai lúdica de Sade, sensació reforçada perla música amable de Ferrer, d’un liris-me de bona llei que, almenys a aquestcronista, en més d’un moment li re-cordava el darrer Prokófiev. Però elpreu va ser convertir les històriesmostrades en contes pícars d’un vellverd, en lloc de subratllar el paper deSade com a defensor de les forces so-terrades del desig, del vici, en unaèpoca en què l’art havia de mostrar lavirtut. Si això és rebaixar o deixar en laseva justa mida l’autor francès és, al-menys, opinable. Però com a diverti-ment de qualitat, Els contes de Sadefuncionen, primer per la música deFerrer (tot i que la cita del Di Provenzade La Traviata, arran de l’origen pro-vençal del novel·lista, és una temeritat,perquè no hi ha ària més enganxifosaa tot el repertori), amb unes línies vo-cals ben servides pel quartet protago-nista: un extraordinari Antoni Comas,cada cop més bon actor a més, el sem-pre sòlid Josep Piere, i les adequadesEscarlata Blanco i Montserrat Melero.

Documents

AVUI CULTURA I ESPECTACLESprojectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av00338.pdfcara que ha treballat en castellà per encàrrec i en alguna ocasió s’ha traduït ell mateix les obres: