B A R R I S D E S U P L E M E N T HORTA-GUINARDÓ · Inversiómunicipala Horta-Guinardó2008-2011 266,56milions€ 196actuacions ARXIU MAPA Pàg.4i5 Algunesdeles actuacions principalsdel

Inversió municipal aHorta-Guinardó 2008-2011

266,56 milions €

196 actuacionsARXIU

MAPA Pàg. 4 i 5

Algunes de lesactuacionsprincipals delperíode 2007-2011

PATRIMONI Pàg. 6

Turó de la RoviraL’antiga bateria antiaèriaesdevé espai museístic

EQUIPAMENTS Pàg. 6

Edificis recuperatsAntics edificis com elmas Guinardó o el casal Fontd’en Fargues tornen a la vidaamb noves activitats

FUTUR Pàg. 8

Algunes propostesde futur per aHorta-Guinardó

CONVIVÈNCIA Pàg. 6

Nous equipamentsper a petits i gransEspais on compartirexperiències

ACCESSIBILITAT

Escales mecàniquesi ascensors alleugenels desplaçaments

EQUIPAMENTS

Més escoles bressoli casals de barriper a gent gran

PLANEJAMENT

El parc dels TresTurons i el Carmel

La ronda del Guinardó sense el viaducte.LUIS CLÚA

Grans transformacions permillorar la qualitat de vida

22%Equipaments

21%Sòl

30%Espaipúblic

HORTA-GUINARDÓB A R R I S D E www.bcn.cat

SU

PL

EM

EN

T B A L A N Ç 2 0 0 7 · 2 0 1 1

EL BAIX GUINARDÓ · CAN BARÓ · EL GUINARDÓ · LA FONT D’EN FARGUES · LA TEIXONERAEL CARMEL · SANT GENÍS DELS AGUDELLS · MONTBAU · LA VALL D’HEBRON · LA CLOTA · HORTA

Serveisurbans

14%

4%Altres

Habitatge

9%

Pàg. 2 i 3

JULIO PARRALO

7_HG_69_b.qxp:bcn 24/2/11 11:12 Página 1

La rutina, si fa no fa, éssempre la mateixa: el

matí, les feines de la casa,una volteta per estirar les ca-mes i fer les compres domès-tiques, i a dinar. I a la tarda,després d’haver descansatuna mica, cap al casal a bes-canviar la solitud per amenacompanyia. D’ençà que laFrancisca Martí es va quedarviuda, fa tres anys, les sevestardes transcorren al casal degent gran del Baix Guinardó.“És una gran distracció”, con-fessa la Francisca, que no apa-renta els seus 87 anys. “Viscsola, i la meva filla semprem’ha animat molt a venir.Moltes vegades em truca a lanit per saber si he anat al casali com m’ha anat.” La compa-nyia és també el reclam queatrau el Jesús Blanco cap al

centre, a qui agrada llegir eldiari al costat dels seus amicsdel casal i sortir de tant entant a fer una mica de gimnàs-tica amb els aparells situats enla façana que dóna als jardinsdel Príncep de Girona. Ells

són dos dels més de 2.400 so-cis d’aquest equipament obertfa gairebé tres anys, al mateixtemps que ho van fer els altresdos nous casals de gent grandel districte, el de la Vall d’He-bron (amb més de 1.100 so-cis) i el d’Horta (amb uns3.000 usuaris inscrits). Totstres responen a la nova filoso-fia municipal en relació ambels equipaments per a la gentgran, basada en la constatacióque l’augment de l’esperançade vida i la formació més bonadels usuaris requereix un ser-vei molt dinàmic, participatiu

i connectat amb l’actualitat.Des de classes d’informàtica ianglès fins a cursos de creixe-ment personal, el ventall d’ac-tivitats, sovint ofertes pelsmateixos usuaris, és molt am-pli. El creixement personal il'associatiu són també altresaspectes que es donen als di-ferents casals de barri del Dis-tricte, començant pel ja fun-ciona de fa temps (el basal ElPirireu a Can Baró), les novesinstal·lacions que s’obrenaquestes setmanes (les delmas Guinardó i del casal Fontd’en Fargues), o el casal deBarri de la Vall d’Hebron, seud’entitats diverses, festives iculturals. Des de l’octubre de2009, a Can Travi hi funcionauna ludoteca, un espai peraprendre tot jugant que com-plementa la tasca de les esco-les bressol, també en clara ex-pansió al districte. Aquestcurs ha obert les portes l’es-cola bressol municipal L’Har-monia, i el curs vinent ho fa-ran dos centres més: laMarina/Jovellanos i la Fontd’en Fargues. Una altra esco-la, l’Albí, ampliarà les sevesinstal·lacions en un altre edi-fici. En conjunt, les noves es-coles bressol aportaran 362places més.

DI STR ICT E

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ignasi

Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor

Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director: Enric Casas.

Directora adjunta: Rosa Pueyo. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de contin-

guts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap: Felicia Esquinas. Redacció: Belén Ginart i Josep

Maria Contel. Coordinació general: José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Joan

Soto i Rufina Redondo. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep

Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina Garcia.

Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera i Cristina

Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer

Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel

Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).

www.bcn.cat/publicacions

[email protected]

HORTA-GUINARDÓBALANÇ2007 · 2011

Casal de barri de la Vall d’Hebron-Can Travi.JULIO PARRALO

Espais on compartir experiències

CONV IVÈNC I A

Tres casals de gent gran, quatre casals debarri i les noves escoles bressol afavoreixenla relació i la convivència entre els veïns

Som al final d’un mandat en el qual han passat mol-tes coses a Horta-Guinardó. I no és una frase feta.S’han transformat els nostres barris i aquests canvis,a més, han estat la resposta a una voluntat política, auns valors i a una manera de fer. Hem aconseguit ti-rar endavant molts dels grans projectes pendents iho hem fet en un moment econòmic complicat cre-ant les complicitats necessàries. Parlem d’actuacionsde gran impacte com l’enderroc del viaducte i la re-modelació de la ronda del Guinardó, la Mare de Déude Montserrat, l’adquisició de la masia de Can Far-gues per fer-hi l’escola de música, la remodelació del’avinguda de l’Estatut i el dipòsit d’aigües pluvials.Molts nous equipaments posats en marxa com elscasals de gent gran d’Horta, la Vall d’Hebron o el BaixGuinardó, el mas Guinardó, els casals de barri de laFont d’en Fargues i de la Vall d’Hebron, la masia deCan Soler a Sant Genís o les escoles bressol de Mont-bau, el Baix Guinardó, la Font d’en Fargues o la novaAlbi, al Carmel, per posar-ne alguns exemples. Senseoblidar el projecte de l’illa d’equipaments del mercatdel Guinardó. Parlem d’accessibilitat amb els ascen-sors i les escales mecàniques d’Alguer, al Carmel; deTelègraf, al Guinardó; de José Millán González, a CanBaró, o del mirador d’Horta. Parlem de millora de l’es-pai públic amb els jardins dels Garrofers, a la Teixone-ra; el Pla de Montbau; la remodelació del parc de lesAigües, o molts carrers arreu dels barris.Però no només és “la pedra” la que ha permès trans-formar. Hem apostat per la cohesió social i la dinamit-zació cultural, el treball en xarxa dels equipaments iels serveis. I sobretot ho hem fet amb complicitat.Creant comissions de seguiment de les grans actua-cions, donant protagonisme als consells de barri ibuscant el debat i l’acord amb el moviment associa-tiu, que ha sabut treballar per posar sobre la taula lesnecessitats dels barris. Sabem que no ho hem fet totbé i sabem que, sobretot, no hem aconseguit arribartan lluny com voldríem per les limitacions econòmi-ques i tècniques que sempre poden sorgir, però sa-bem també que les bases de treball per al propermandat ja estan posades. Hem fet molta feina queavui tothom pot veure i hem fet molta feina per po-der seguir construint el futur.

“Visc sola i passo les tardesal casal de gent gran del BaixGuinardó. Per a mi ésuna gran distracció”Francisca Martí

La construcció delstres nous casals degent gran ha tingutun cost total de5.024.000 euros

CAROLINA GARCIA

2 HORTA-GUINARDÓ BALANÇ 2007 · 2011

ProfundatransformacióElsa BlascoRegidora del Districte


Cap a les cinc de la tarda, el deam-bular d’escolars que acaben de dir

adéu a la jornada lectiva és constantals voltants de la Font d’en Fargues.Els alumnes, afavorits amb el privilegide tenir el bosc a tocar de l’aula, se’nvan cap a casa. L’indret forma part delparc dels Tres Turons, una àrea queampliarà la seva població escolar ambla creació de noves escoles bressol.Aquests centres són alguns dels equi-paments previstos en el nou planeja-ment de la zona, el qual ha permèsdesafectar gairebé dos terços dels 771habitatges que havien estat afectatspel planejament urbanístic inicial.Una àrea que té el caràcter d’espaiverd estratègic de la ciutat. L’objectiuprincipal d’aquesta intervenció és lareorganització del territori, millorar-ne l’accessibilitat i la mobilitat, així

com ampliar el nombre de serveisexistents amb la creació d’equipa-ments culturals, educatius i socials.El mateix criteri s’aplica als barris delCarmel, Teixonera, Font d’en Fargues,el Guinardó i Horta, materialitzat enl’ampliació de les zones verdes i l’in-crement del nombre d’equipamentsexistents. El parc representa tambéuna racionalització de l’espai que con-centra els terrenys edificables entornde la plaça i l’avinguda de l’Estatut. Elsespais lliures resultants d’aquesta re-ordenació tenen un pes cabdal en lacreació d’un gran parc urbà per al bar-ri que, com els Tres Turons, vol donarprotagonisme al verd.

Els tenia comptats. Peròara que fa tants anys que

els puja i baixa, cada cop ambmés esforç, la Carmen Gómezja no recorda quants graonsd’obra separen el seu carrer deles botigues on va a comprar,del metro, de la farmàcia.“Com a mínim he de pujar ibaixar un cop al dia. I la veri-tat és que fer–ho a peu se’mfa molt pesat.” A vegades,com avui, el nombre de viat-ges es multiplica. “Vaig almetge”, puntualitza aquestadona de 76 anys resident desde fa deu al Guinardó. “Quanla meva néta era petita, por-tar-la a l’escola bressol era unpatiment. Abans venia a casauna senyora gran que m’aju-dava a fer les feines. Ho vahaver de deixar, perquè quanarribava a dalt ja estava can-sada”, afegeix. Per a la Car-men, però, viure a dalt és unluxe: “Des de la terrassa de

casa veig el mar”. I entre això il’escarpada orografia del seubarri, sortir se li feia unamuntanya. El nou ascensorpanoràmic i les escales mecà-niques instal·lats al carrerTelègraf, entre l’avinguda dela Mare de Déu de Montser-

rat i el carrer Dr. Cadevall, lipermetran estalviar-se tempsi fatigues en els recorregutsdiaris.Aquests auxiliars de la mobili-tat de les persones grans oamb dificultats per als des-plaçaments comencen a serun element amb força presèn-

cia al districte. El plànol d’as-censors i escales mecàniquesfa parada al carrer José Mi-llán González, en una inter-venció que inclou també laurbanització d’un talús, lanova pavimentació de les vo-reres i la rampa existent, aixícom la renovació de les xarxesde serveis. L’itinerari conti-nua al carrer de l’Alguer, entreels carrers Murtra i Santuari,amb un ascensor inclinatpensat per salvar un desnivellde 29 metres i accedir al CAPi a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé. I segueix al pas-satge de Tossa, amb un as-censor adreçat a millorarl’accessibilitat entre la rambladel Carmel i el carrer de Lis-boa, separats per un desnivellde 16 metres. “La gent joveno té tants problemes. Peròper als que ja som més granspodia arribar a ser terriblehaver de sortir per fer qualse-vol gestió. A més, crec que hadonat molta vida al barri”,conclou la Carmen Gómez atall de balanç d’una obra que,com a mínim, li permetràarribar més descansada pergaudir de la seva terrassaamb vistes al mar.

Les escales mecàniques i els ascensors decarrer alleugen els desplaçaments a diver-sos barris del districte, entre d’altres elGuinardó. Els de més pendent, al carrerTelègraf, salven els 50 metres de desnivell

Un espai més accessible i ordenat, amb més serveisi amb una mobilitat més bona. Això és el quepersegueix el nou planejament d’aquest espai verdestratègic de la ciutat

S’han millorat elsaccessos a espaisemblemàtics comel Pla de Montbau,el parc de la Unitati els jardins delsGarrofers

El nou ascensor inclinat del carrer Alguer.

Ascensor panoràmic de pujada almar

AJUNTAMENT DE BARCELONA

PROX IM I TAT

El parc dels Tres Turons es repinta de verd

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Inversió en accessibilitatLa inversió global en la millora del’accessibilitat als habitatges i els serveisés de 7.048.857 euros

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Hi ha un 61,74% menysd’habitatges afectats

VICENTE ZAMBRANO

BALANÇ 2007 · 2011 HORTA-GUINARDÓ 3


MAPA D ’ACTUAC ION S

Algunes de les actuacions principalsdel període 2007- 2011• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •


1 Escales mecàniques i ascensoral c. Telègraf

2 Escales mecàniquesal c. José Millán González

3 Ascensor inclinat al c. Alguer4 Ascensor a la rambla del Carmel5 Casal de gent gran Vall d’Hebron6 Casal de gent gran Horta7 Casal de gent gran Baix Guinardó8 Casal de barri Vall d’Hebron9 Recuperació de la bateria

antiaèria del Turó de la Rovira10 Adquisició de la masia Can Fargues11 Recuperació del mas Guinardó12 Recuperació del casal

Font d’en Fargues13 Enderroc del viaducte i urbanització

de la ronda del Guinardó14 Reurbanització de

Mare de Déu de Montserrat15 Nou dipòsit a l’avinguda de l’Estatut16 Planejament del parc Turons17 Planejament del Carmel i entorns18 Reordenació de la Clota

19 Illa d’equipamentsMercat del Guinardó

20 Metro línia 5 Carmel21 Metro línia 5 La Teixonera22 Metro línia 5 Vall d’Hebrón23 Masia Can Soler24 Centre de Serveis Socials

Baix Guinardó25 OAC Districte i

Arxiu Municipal del Districte26 Punt d’Informació Juvenil27 Escola bressol L’Harmonia28 Escola bressol Marina/Jovellanos29 Escola bressol Font d’en Fargues30 Escola bressol Albí31 Millores al Pla de Montbau32 Millores als jardins dels Garrofers33 Millores al parc de la Unitat34 Millores al parc de les Aigües35 Millores al Vista Park36 Habitatges de Can Travi, 3037 Habitatges de l’av. Estatut, 5738 Habitatges de la Clota. Av. Estatut, 1

23

27

31

5

8

36 37

1518

38

32

42

21 30

20

3

17

10

12

29

2

9

35

16

34

1

14

11

13

724

25

28

22

Pla de Montbau.

Estació de metro de Carmel.


Què pensa de les noves infraestruc-tures per facilitar l’accés dels veïns acasa seva?Aquest és un districte amb una orografiamolt irregular, on s’han urbanitzat in-drets, on això segurament no s’hauriad’haver fet a causa de la dificultat que pre-senten per accedir-hi. Quan la gent delbarri era jove, no li costava gaire arribar acasa, però amb el pas dels anys aquesta fa-cilitat ha anat disminuint, per això ésmolt important que es pugui facilitar l’ac-cés als llocs on s’arriba amb més dificultat.I dels nous equipaments?Com deia, aquest és un districte moltmarcat per l’orografia i això ha fet quemolts barris quedessin aïllats, per això elsnous equipaments que es posen en serveifaciliten la cohesió veïnal, perquè perme-ten als veïns trobar-se pel barri.Ha estat important la recuperaciódel casal de la Font d’en Fargas?Sí, sobretot perquè aquesta tradició de co-hesió del barri ja ve de lluny, si tenim encompte que aquest casal es va inaugurar famés de 80 anys, concretament l’associacióde propietaris d’aquell moment el va crear

el 1928 com a centre social, impulsat perla Cooperativa de Periodistes. Com que lla-vors no hi havia associacions de veïns,aquestes associacions s’organitzaven pertenir els seus barris en condicions, i fins itot eren les promotores de la urbanitzaciódels carrers. Després de la guerra, el casalva passar a mans de la parròquia fins quefa uns anys l’Ajuntament va arribar a unacord de compra.Com valora la recuperació de patri-moni que ha fet el Districte?S’ha avançat molt en la presa de cons-ciència del valor dels llocs o edificis quetenen un valor patrimonial i històric i so-bretot popular, entès dins la microhistò-ria dels barris. Està bé conservar cosesque convencionalment són patrimoni ar-quitectònic, però també hi ha altres cosesque són patrimoni cultural i històric d’a-quell territori. Fa anys era impensablesalvar coses que ara s’han pogut conser-var, rehabilitar o reconstruir amb segure-tat, coses que hi havia anteriorment comel casal, on hi ha objectes que tornaran aser tal com eren, com l’estufa de ferrocom a element patrimonial.

“És molt importantque es faciliti l’accésals llocs on hi ha mésdificultat per arribar-hi”

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Carlota GiménezVeïna de la Font d’en Farguesi membre del Grup d’Estudisde la Vall d’Hortai la Muntanya Pelada


E L T E ST IMON I

33

6

26

10

14

19

“S’ha avançat molten la presa de consciènciadel valor dels llocso edificis amb valorpatrimonial i històric”

Ronda del Guinardó.

Jardins dels Garrofers.

Av. Mare de Déu de Montserrat.

JOSEP MARIA CONTEL


“El barri dels canons.” Amb aquestnom es coneixia el nucli de bar-

raques aixecades al turó de la Rovirauna dècada després de la Guerra Civil.Aquí es trobava la bateria antiaèria uti-litzada en la defensa de la ciutat. I enca-ra que els canons van desaparèixer , vaninspirar la denominació popular d’a-quest espai edificat a partir de l’auto-construcció. Amb el temps, les malesherbes, la runa i la brutícia havien anatconquerint espai a la muntanya. Ara,aquesta zona ha assolit la condició d’es-pai museístic del Museu d’Història deBarcelona. Servirà per explicar la guerrai la postguerra a partir d’uns itinerarisque seguiran les petjades deixades pelscombatents republicans i també pels ci-vils que van acabar instal·lant-s’hi en

barraques. També s’han conservat i in-corporat al recorregut guiat les restesd’un poblat iber trobades al turó. La ba-teria antiaèria s’incorpora al patrimonidel barri i es converteix en Espai deMemòria Històrica, en un projecte endues fases que preveu tant la recupera-ció dels elements constructius com lamillora de l’accessibilitat i la dignificacióde la zona, amb la plantació de 431nous arbres i la col·locació de trentapunts de llum.

Tràmits àgilsper a tothomConsultar els diferents serveis dis-ponibles en una pantalla electrò-

nica. Seleccionar l’opció desitjada. Pré-mer. Esperar el document imprès. Lageneralització de les targetes de crèditha convertit els caixers automàtics enun element d’ús quotidià. I un funcio-nament senzill ha permès adaptar-losa altres tipus de gestions com ara ob-tenir un volant del Padró d’Habitants,consultar l’agenda del barri o adreçaruna queixa a l’Ajuntament. Aquestessón algunes de les possibilitats dels

dos caixers/quiosc d’autoservei situatsa l’entrada de la nova Oficina d’Aten-ció Ciutadana (OAC) del districte, a lesantigues casernes dels jardins delPríncep de Girona, creada amb l’objec-tiu de millorar el servei a la ciutada-nia. Però tot i que les màquines estanmolt desenvolupades, les persones en-cara continuen sent insubstituïbles,per això l’OAC té un equip de tretzeprofessionals per atendre les consultesi facilitar els tràmits dels usuaris. Lanova OAC es regeix per un modelmultiservei i és una de les més gransde la ciutat.

Havia de ser una autopista ur-bana, però el projecte no va

anar endavant. I malgrat això, du-rant anys el viaducte de la rondadel Guinardó va ser com una cica-triu oberta, una frontera dissuasivaentre els veïns d’un costat i de l’al-tre. Mar i muntanya compartien,però, la mateixa incomoditat deri-vada de la gran densitat de trànsit.“Per anar a l’escola jo havia de tra-vessar cada dia el viaducte i no m’a-

gradava gens fer-ho. Hi havia moltsracons i brutícia”, recorda la MaríaJosé Luna. Ara ja és mare de famí-lia i la satisfà molt veure com elsfills patinen per les zones d’estadasorgides de la transformació de lazona, arran de l’enderrocament delviaducte. L’obra ha permès reduir lacirculació de vehicles, ha obert zo-nes verdes i àrees de joc infantils iha permès també millorar la conne-xió entre dos nuclis del barri del

Baix Guinardó que fins ara viviend’esquena l’un de l’altre. “Hemguanyat molt en visibilitat i espai.La gent surt més al carrer, i la provaés que se’n veu molta més queabans”, explica la Gemma Castillo,veïna de la zona.La remodelació de la ronda del Gui-nardó ha estat l’actuació més relle-vant en matèria d’urbanisme ques’ha realitzat al districte en els úl-tims anys. Però n’hi ha hagut d’al-tres de gran envergadura, pensadesper humanitzar els carrers: la reur-banització de l’avinguda Mare deDéu de Montserrat, que s’ha con-vertit en un dels eixos comercials isocials del Guinardó, i la reformade l’avinguda de l’Estatut, on s’haconstruït el segon dipòsit d’aigüespluvials de la ciutat.

L’antiga bateria antiaèria concentra dos itineraris queexpliquen la guerra i la postguerra. La rehabilitaciócomprèn també la millora dels accessos i els entorns

La María José Luna i la seva família a la ronda del Guinardó.

Els vianants recobrenel protagonisme als carrers

CAROLINA GARCIA

El turó de la Rovira esdevé espaimuseístic

BARR I S

La nova Oficina d’AtencióCiutadana del districteés una de les més gransde la ciutat

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Les actuacions principals� Enderrocament del viaductei la reurbanització de la ronda delGuinardó.� Millora de l’avinguda Mare deDéu de Montserrat.� Construcció d’un dipòsit sotal’avinguda de l’Estatut.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Espais recuperats� Turó de la Rovira� Masia Can Fargues� Mas Guinardó� Casal de la Font d’en Fargues

AJUNTAMENT DE BARCELONA



Costa imaginar-se què veien elsprimers habitants del mas Gui-

nardó quan, al segle XV (data deconstrucció), guaitaven l’horitzó. Elque avui es contempla des d’aquí ésuna magnífica panoràmica de Barce-lona que compensa la pujada pel cos-terut carrer del Feliu. El mas quedóna nom al districte va ser adquiritper l’Ajuntament de Barcelona alsanys 80. Una profunda reforma l’ha

reconvertit en casal d’entitats, ambsales d’actes i reunions i despatxos.El Jordi Artigas i el Francisco Vila,dos veterans veïns de la zona, han se-guit atentament el procés d’obres;fins i tot van poder visitar-lo per dinsabans d’estar acabat. “L’edifici ha que-dat espectacular. La nostra preocupa-ció és que la gent el cuidi i que hihagi vigilància per garantir que nose’l farà malbé.” Els veïns fan exensi-

va la demanda de conservació per alsjardins de Frederica Montseny queenvolten la masia, també recuperats.Una altra masia històrica, Can Soler,s’ha posat també a l’abast de tothomcom a seu de l’Escola d’Art Floral deCatalunya. Hi ha, a més, 32 parcel·lesd’horts urbans.La promoció d’espais per donar serveia entitats i residents té un dels pun-tals més ambiciosos en la gran illa d’e-quipaments del Guinardó, que entred’altres engloba un CAP, un centre dedia, una residència per a gent gran,una escola bressol, un casal de joves iel mercat municipal. El casal de barride la Font d’en Fargues i el nou Cen-tre de Serveis Socials del Baix Guinar-dó són altres incorporacions recents ala cada cop més tupida xarxa d’equi-paments del districte.

El mas Guinardó, després de les obres de remodelació.CAROLINA GARCIA

PEPA ÁLVAREZ

Creix el parcd’habitatge públicDues noves promocions impul-sades al districte posaran al mer-cat 292 habitatges públics a CanCortada i la Clota, els quals s’afe-giran als 81 nous habitatgesamb serveis per a gent gran delcarrer de Can Travi, repartits endos edificis; al pati central s’hiha instal·lat una ludoteca i el ca-sal de barri de la Vall d’Hebron.Entre les tres promocions esguanyaran 368 places d’aparca-ment i 14 locals comercials. Lainversió en aquests habitatgespúblics puja a 35.304.762 euros.

Nous temps per a un vellmas

EQU IPAMENT S

E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INENO

GRUPS MUNICIPALS

S’acosta l’hora defer balanç demandat. Quatreanys en què elssocialistes, des

del govern de la ciutat i sota ellideratge de l’alcalde, Jordi He-reu, hem impulsat molts canvisi transformacions que han mi-llorat, commai abans, les con-dicions de vida de les personesa tots i cadascun dels onze bar-ris del districte. Ambmés i mi-llors equipaments i serveis pú-blics, com les noves escolesbressol i la futura escola de mú-sica de Can Fargues. Ambmés imillor accessibilitat, transport iinfraestructures, com les novesestacions de metro al Carmel ila Teixonera o la desapariciódel viaducte de la ronda delGuinardó. Amb un veritableimpuls a les polítiques socials,educatives i culturals. Hempromogut l’esport i el suportals joves. Hem treballat per laigualtat de gènere, la gent grano el comerç, sempre a prop dela gent, amb veïnes, veïns i en-titats. Ha estat el mandat deles persones. El mandat delcompromís ferm amb Horta-Guinardó.

Amb l’alcalde JordiHereu hemmilloratHorta-GuinardóPSC. Montserrat Ballarín

Estem al finald’un mandat queper a Horta-Gui-nardó ha tingut“clarobscurs”.

Projectes com el Pla del Car-mel, que ha estat una sumadespropòsits, i que ha acabatdeixant un munt de gent afec-tada urbanísticament. Els TresTurons, després de tants anysesperant, s’ha quedat a migcamí i no ha acabat de resoldreles injustícies històriques quesuporten moltes famílies. A laZona Nord han estat oblidats iencara esperen saber on sónles promeses de la Llossa. A LaTaxonera cap dels dos planss’ha dut a terme. La Clota es-pera que els seus plans s’exe-cutin. El Guinardó ha patitl’endarreriment de les refor-mes de l’illa del mercat. ElBaix Guinardó no entén comla millora de la plaça d’Alfonsel Savi i la ronda no ha resoltel mur i la mobilitat del barri.Can Baró segueix esperant queel govern pensi en ells. I laFont d’en Fargues i Horta po-sen esperances en el futur. Unfutur que esperem que siguimillor.

Unmandat que acaba,un futur que comença

CiU. Maite Fandos

El mandat 2007-2011marcarà elcanvi imparableque Barcelona ne-cessita després de

32 anys governant els matei-xos. Els barris d’Horta-Guinar-dó, com a principal força deBarcelona, han de ser els prota-gonistes d’aquesta transforma-ció. Des del PP apostem permés inversió als barris, deixantenrere les polítiques d’aparadordel bipartit municipal, més pre-ocupat a invertir en publicitatinstitucional, o el fracàs de laconsulta de la Diagonal.El bipartito municipal, lejos deatender a las necesidades denuestros distritos, ha agravadolas carencias y déficits de los ba-rrios. Es necesaria una decididalucha contra el incivismo y lainseguridad conmásMossos yGuardia Urbana en las calles,más guarderías, mejorar laatención a la tercera edad, lu-char contra la inmigración ile-gal, unmayor apoyo al comer-cio de barrio y emprendedorespara superar la crisis, más in-versión en infraestructuras,transporte público y mejoresservicios.

El canvi imparable

PPC. Gloria Martín

El balanç delmandat a Horta-Guinardó és unbon exemple delmodel de govern

i de gestió que com a ICV-EUiAvolem per a tota la ciutat. Ambel lideratge de la nostra regido-ra Elsa Blasco, els barris d’Hor-ta-Guinardó han viscut unatransformació commai havienvist. Hi ha millorat l’urbanismei ho ha fet d’una manera parti-cipativa i per aconseguir unaciutat per a tothom, una ciutataccessible, amable, amb espaisde trobada. Però Horta-Guinar-dó també ha estat un referenten el model de casals de gentgran a Horta, Vall d’Hebron oBaix Guinardó; en el treball dereagrupament familiar i el pro-grama de nous veïns i veïnes, oen l’impuls de nous models degestió al casal de la Font d’enFargues, el mas Guinardó o elPunt d’Informació Juvenil. Lafeina feta a Horta-Guinardó ésun bon reflex de tot allò quecom a ICV-EUiA volem seguirfent a la ciutat de Barcelona.Apostem per una ciutat mésjusta, inclusiva, ecològica, crea-tiva i solidària.

Governempertransformar

ICV-EUiA. Ricard Gomà

La voluntat d’Es-querra d’estar alcostat de les per-sones i la necessi-tat de fer front a

la crisi econòmica ha determi-nat que haguem donat suporta tots els pressupostos d’a-quest mandat. Calia reforçarles polítiques de suport a lespersones, en especial a aque-lles en situació d’atur per tald’enfortir la cohesió social.Hem prioritzat la formació, co-ordinant les escoles d’adults iels equipaments educatius pergenerar sinergies que millorenles capacitats laborals de la po-blació adulta, i hem posat enmarxa un programa d’alfabe-tització digital per facilitar lainserció laboral. Esquerra hafet possible mesures com lagratuïtat de les quotes d’accésa activitats de formació, cultu-rals o esportives en equipa-ments de titularitat municipalper a aturats o mesures per ga-rantir la continuïtat dels pro-grames de suport i atenció apersones i col·lectius especial-ment vulnerables que en l’ac-tual context de crisi econòmicareforcen la cohesió social.

Al costat deles persones

ERC. Ester Capella

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Illa d’equipaments� La gran illa d’equipamentsdel Guinardó té un pressupost de39,6 milions d’euros� Es preveu que les obress’enllesteixin el 2014



ALGUNE S PROPOST E S DE FU TUR

Horta-Guinardó segueixavançant en lamillorade la qualitat de vida

L’ara ja és passat i el present comença a ser història.

La feina feta és important,però cal avançar, continuar

pensant commillorar la qualitat de vida de la ciutadania.

En aquesta pàgina, s’hi reflecteixen algunes de les

propostes per al futur de Horta-Guinardó.

Plaça EivissaEs preveu remodelar la plaçad’acord amb els resultats delprocés participatiu, que de-manaven respectar la perso-nalitat d’aquest espai tan re-presentatiu del barri d’Horta.

AparcamentsEs preveu la construcció de di-versos aparcaments. Per exem-ple, al carrer Thous (projecteque forma part de la transfor-mació urbanística de la Rondadel Guinardó), a Ramiro deMaeztu, al carrer Grècia o albarri del Carmel.

EscalesmecàniquesEs preveu la construcció denoves escales mecàniques.Entre altres, al carrer Telègraf,entre Mare de Déu de Mont-serrat i Varsòvia, i al barri dela Font d'en Fargues.

Jardins PríncepdeGironaRenovació i posada al dia d'a-quest parc al barri del Baix Gui-nardó, al voltant del qual s'haninstal·lat nous equipamentscom l'OAC, el casal de gentgran, el centre de Serveis So-cials i l'Arxiu del Districte.

Desenvolupamentde planejamentsS'aniran executant el seguitde projectes de planejamentdels Tres Turons, de la ClotaConservació i la Clota Reorde-nació, o els plans de milloraTaxonera 1 i Taxonera 2, en-tre d'altres.

Illa d'Equipamentsdel GuinardóMés de 26.000 m2 que inclou-ran un CAP, un centre de dia,una residència per a gentgran, un nou mercat, una su-perfície comercial, un aparca-ment, un casal de joves, unaescola bressol i habitatges.

Escola demúsicade Can FarguesCreació d’una escola demúsica municipal a la masiade Can Fargues i obertura alpúblic del jardí romàntic queenvolta el mas.

Avinguda JordàProjecte que preveu la urba-nització d’aquesta avinguda,porta d’entrada i via principaldel barri de Sant Genís delsAgudells.

Placetes deMontbauEs continuarà modernitzantels carrers, places i espais. Uncop renovat el Pla deMontbau,serà el torn de les anomenadesplacetes (entre els carrers Har-monia, Joan de Sales, Vayreda ila plaçaMossèn Ferran Palau).

Urbanitzacióde l'avingudadel'EstatutDesprés de la construcció deldipòsit i del nou parc central deneteja, s'iniciarà l'obra d'urba-nització d'aquesta àrea.Serà un nou espai ciutadà per ala Clota i Horta.



Documents

B A R R I S D E S U P L E M E N T HORTA-GUINARDÓ · Inversiómunicipala Horta-Guinardó2008-2011 266,56milions€ 196actuacions ARXIU MAPA Pàg.4i5 Algunesdeles actuacions principalsdel