Baix Empordà Digital · cap de setmana de febrer (Begur, Palamós, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro) demostren novament la salut

Baix EmpordàRevista del

GastronòmicEmpordà

A la venda a les llibreries de la comarca

Baix EmpordàDigital

número 52 - any V - febrer 2018

www.revistabaixemporda.cat

Revista digital d’informació comarcal

Primera aturada de totes les barques d’arrossegament

Noves temporades expositives als museus de la Fundació Vila Casas

Adéu a Carme Mateu,presidenta del FestivalCastell de PeraladaCittaslow promou eldesenvolupament sostenible a Europa Neix “Indilletres”, la primera fira del llibrede la BisbalLicitat el projecte perbuidar l’abocador de Vacamorta Comencen a soterrarla línia elèctrica de laPletera a l’EstartitTxarango, caps de cartell del Festival ÍtacaSant Joan 2018 Vicens Prats obre aPalamós la temporadade Joventuts Musicals Els hospitals gironinsrebran 158.000 eurosde la cursa Oncotrail El futur aparcamentde la Corxera pren forma a Sant Feliu

L’Any Viladesau vol difondre la figura del gran músic calongí

web: www.hotelsagaro.com

Baix Empordà Digital - 3


Subscriu-te gratuïtamentenviant el teu nom i cognoms a:[email protected]

Anuncia el teu negoci al millor preu:Tel. 646 55 49 23Ens trobareu a: i a @RBaixEmporda

Editorial

Edita: Revista del Baix Empordà

Editor: Gerard Xarles i Batlle

Cap de redacció: Pau Roig Ros

Publicitat: Tel. 646 554 923Col·laboradors: Pere Collell, Paco Dalmau,Gemma Espinet, Rosa Guanter, Glòria Jara,Ramir Lacasa, Miquel Llenas, Lluís Molinas,Judith Xarles, departaments de Premsadels ajuntaments de la comarca, Diputacióde Girona, Generalitat de Catalunya iConsell Comarcal del Baix Empordà.

Redacció i administració:Carrer López Puigcerver, 14217230 Palamós. Tel. 646 55 49 23

[email protected] EMPORDÀ DIGITAL és el suplement

mensual de Revista del Baix Empordà, i

Empordà Gastronòmic, d’informació general,

independent, plural i comarcal.

La seva opinió s’expressa mitjançant l’editorial.

Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva

dels seus autors.

Les persones que apareixen en aquests crèdits

no mantenen necessàriament una relació

laboral amb Baix Empordà Digital.

Els textos publicats es poden reproduir

lliurement sempre que se’n esmenti la seva

procedència.

Les fotografies i els articles signats poden tenir

Copyright © i, per tant, es necessita

autorització per a la seva reproducció.

Data publicació: 15 de febrer de 2018

Propera publicació: 15 de març de 2018


Malgrat que el mal temps, i especialment el fred, ha fet una mica laguitza, les celebracions del Carnaval a casa nostra marquen la len-ta però decidida transició de l’hivern cap a la primavera. Les mul-titudinàries rues a les principals ciutats de la comarca del segon

cap de setmana de febrer (Begur, Palamós, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge,Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro) demostren novament la salut de laferro d’una de les celebracions populars més estimades del Baix Empordà, ambel colofó de la Sopa de Verges i l’Arrossada d’Albons –dues festes gastronòmi-ques imprescindibles– i també de les rues que es celebraran el proper cap de set-mana en poblacions com Calonge, Jafre o Ullà. La pluja i també la neu no hanpogut deslluir la festa i la xerinola característica d’aquesta època de l’any, peròl’aigua ha servit, finalment, per regar els camps i omplir una mica les conquesdels pantans, atrapats des de fa un bon grapat de mesos en una intensa sequera: aprincipis de febrer el Pantà de Boadella, per exemple, es trobava només al 36%de la seva capacitat. Les reserves d’aigua, no ho hem d’oblidar, són imprescindi-bles pel manteniment de l’agricultura i també per encarar amb garanties una tem-porada turística marcada per la proximitat de Setmana Santa, que enguany co-mença l’últim cap de setmana de març.

L’inici de la temporada turística ve marcat, com cada any, per l’inici d’inicia-tives de tot tipus i per a totes les edats, algunes ja plenament consolidades comels Sopars Maridats amb vi de la DO Empordà que organitza des de fa cinc anysLa Cuina de l’Empordanet, i d’altres de nova creació, com el cicle d’espectaclesinfantils “L’Empordanet a escena”, del qual vam parlar en l’edició anterior, o lail•lusionant fira del llibre de la Bisbal, “Indilletres”, que tindrà lloc els dies 2 i 3de juny. Els principals festivals d’estius de casa nostra també comencen, mica enmica, a desvetllar el cartell de les seves edicions d’enguany, entre els que desta-ca la suculenta programació que el festival Ítaca Cultura i Acció ha preparat pelsdies 22 i 23 de juny a l’Estartit. De tot plegat, i també d’altres iniciatives cultu-rals de primer ordre com la celebració de l’Any Viladesau, en honor del músiccalongí que Pau Casals va batejar amb el nom de “Príncep de la tenora”, o la in-auguració de les noves temporades expositives de la Fundació Vila Casas als mu-seus Can Mario de Palafrugell i Palau Solterra de Torroella de Montgrí, en par-lem a les pàgines que venen a continuació, en les que també ocupen un lloc des-tacat les notícies relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat: l’aturadatotal de les embarcacions dedicades a la pesca d’arrossegament, el desmantella-ment i soterrament de la línia elèctrica a La Pletera de l’Estartit, l’inici de la lici-tació per buidar de deixalles l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, o l’aprovació dela proposta de modificació de la bocana del Port d’Aro a Platja d’Aro, molt mésrespectuosa amb el medi natural que la prevista inicialment.

Esperant la primavera

El millor Arròs negre de sofregitde tot l'Empordà

Garoinada 2018 - Menú - Preu 40€

Aperitiu Garoines (1 dotzena)

Mar i muntanya de gambes i calamarcets dePalamós amb mandonguilles de vedella i carxofes

- o -Arròs negre de sofregit de sèpia i llagosta

Postres de crema del Xadó

Aigua, vi Espelt i cafè

Més de vint anys al vostre serveiObert tots els migdies i les nits de divendres i dissabte

Dimecres tancat

MENÚ:Aperitiu Garoines (1 dotzena)

Pollastre de pagès amb llagosta- o -

Arròs Cala Estretaamb botifarra negra, garoines

i trompetes de la mort

Compota de pomaamb escuma de crema


C/. Francesc de Blanes, 24 - LLAFRANCTel. 972 300 115

[email protected]

Av. de les Corts Catalanes, 12 - PALAFRUGELLTel. 972 30 44 28

www.restaurantxado.com

Preu 40€

Gastronomia

Pg. de Cípsela, 1LLAFRANC

Tels. 650 12 88 93 - 972 30 02 00www.hterramar.com

Gastronomia


Mar i muntanya de pollastre de pagès ecològicamb cabra de mar, calamarset i carxofes

- o -Paella d’arrossejat de ceps gratinats amb formatge parmesà

Sopa de crema catalana amb fruits vermells


PREU 45 euros

MENÚ:Aperitiu Garoines

(1 dotzena)

Corball amb guisatde mandonguilles, tomata

a la brasa i alliolide botifarra de perol

- o -Arròs mariner

Crema, fruits secs i fruitesamb cruixents d’espècies


PREU 38 euros

Pg. de Cípsela, 16 - LLAFRANCTel. 609 32 90 63

www.restaurantllafranc.com


Pollastre de pagès ambescamarlans de Palamós

- o -

Sèpia amb pèsolsi mandonguilles

Pastís de poma ambcrema feta a casa


PREU 40 euros

Pl. de l’Atlàntic, 2

LLAFRANC

Tel. 972 61 42 50

www.santroc.com


Gastronomia

El Gastromusical de l’Escalaabaixa el teló. El propietari delMolí de l’Escala, Jordi Jacas, va ex-plicar el 31 de gener que han de-cidit aturar la iniciativa per “rein-ventar-se” i emprendre “nous pro-jectes”. Jacas, que durant onzeedicions ha organitzat el certamenque combina música i gastrono-mia en un entorn idíl·lic, atribueixla decisió a la competència que hiha al sector i a un format “defici-tari”. Pel seu escenari hi havienpassat artistes de primer nivell,com la cantant Martirio, Lucreciao el ballarí Rafael Amargo.

L’aturada també respon als “es-

forços” que han de dedicat a l’ho-tel que han obert dins del complexdel restaurant i al nou espai de bar-restaurant i terrassa estrenat a prin-cipis de febrer al recinte arqueolò-gic d’Empúries. Jacas, a més, es fa-rà càrrec de l’explotació de diversosespais destinats a esdeveniments ala zona, una situació que, assegura,l’obliga a “concentrar tots els es-forços”. “Hem pensat que era unbon any per parar i decidir què femamb la marca”, va insistir Jacas,perquè “el Gastromusical ens roba-va molt de temps durant l’any i su-posava una estructura molt gran”.El promotor de la iniciativa, de fet,no descarta reprendre-ho més en-davant o, fins i tot, ubicar-ho en al-

gun altre espai.Els nous projectes no són l’únic

motiu que els ha empès a prendreaquesta decisió. Jacas admet quela competència de festivals ambformats similars i el fet que el seufos, d’entrada, “deficitari”, els hanajudat a decantar la balança perabaixar el teló. “Quan vam comen-çar no n’hi havia que es dediques-sin a fer això. El festival ha anatevolucionant però ara mateix se’nsfeia difícil seguir creixent”, va insis-tir. “Han sigut deu anys magníficsperò hi ha hagut una evolució atots els nivells i quan ho vam posaren marxa teníem una manera depensar que no és la mateixa d’a-ra”, va concloure.

EMPORDÀ

El Molí de l’Escala posa punt i final alGastromusical després d’onze edicions

N O U R E S TAU R A N TA PA L A M Ó S

P l at i l l o s, p a e l l e s, c u i n a m a r i n e rac u i n a d e m e rc at , m e n j a r p e r e m p o r t a r

i re s e r v e s p e r a c o l l e s

C / . I n d ú s t r i a , 3 - PA L A M Ó S - Te l . 8 7 2 2 0 0 2 0 8


El rebost d’en Llenas

Pel mes de febrer floreix l’ametller.

Molt bon any 2018Aviat tornarem a seramb tots vosaltres

Societat

Tota la flota d’embarcacionsd’arrossegament des de Portboufins a Cubelles (Barcelona) va ini-ciar a principis del mes de febreruna veda de quatre setmanes perminimitzar l’impacte de l’esforçpesquer i garantir una explotaciósostenible. Aquesta aturada afec-tarà al voltant de 170 embarca-cions i l’ha imposat el Ministerid’Agricultura i Pesca, Alimentació iMedi Ambient. Fins ara les confra-ries es repartien els períodes de ve-da, però aquesta és la primera ve-gada que es fa conjuntament. Laflota d’arrossegament tornarà amar el 5 de març, i més endavantla seguiran les de Tarragona i lesTerres de l’Ebre.

Una de les confraries més com-batives és la de Palamós, immersaen el pla de gestió integral de lagamba. Precisament, en el mo-ment de l’aturada a Palamós 16barques de pesca de gamba ja feiaun mes que estaven amarrades alport, a les quals s’hi ha afegit arala resta de la flota, en total 23 em-barcacions. En aquest procés, lesbarques de pesca artesanal i les te-ranyines –les d’arts menors i encer-clament– treballen amb normalitata tots els ports.

En motiu de la parada tempo-ral, però, el mercat de la Llotja dePalamós romandrà tancat fins al 2de març.

Palamós, un referent

El patró major de la Confrariade Pescadors de Palamós, ToniAlbalat, posa com a referent la ve-da de la gamba que impulsen desde la confraria. “La nostra confraria

ha estat pionera i fa molts anys queestem apostant per la sostenibilitati per treballar per a la millora delsrecursos marins”, va destacar. Elseixos principals d’aquest pla són lareducció progressiva de la capacitatde la flota, la limitació del tempspermès de pesca, la implantació devedes temporals a tots els caladorsdurant 60 dies a l’any, la reduccióanual del 10% pel que fa al nom-bre de dies de pesca autoritzats i, fi-nalment, la limitació de l’accés alscaladors més explotats i amb méspresència d’exemplars de gambajuvenils. A més, també es treballaper augmentar la selectivitat de laxarxa de pesca i adoptar un únic ti-pus de portes d’arrossegamentamb menys impacte sobre els fons imés estalvi energètic.

Un dels referents de la gestiódels recursos pesquers que s’im-pulsen especialment a Palamós ésel pla de gestió integral de la pes-ca de la gamba, a través de la di-recció general de Pesca i AfersMarítims (DGPAM). Aquest ambi-ciós pla té dos grans objectius:

ajustar l’esforç pesquer a la bio-massa de la gamba i minimitzarl’impacte sobre el medi, i millorarla qualitat ambiental. La suma deles mesures de gestió acordadespels pescadors de Palamós en elsdarrers anys i la investigació delscientífics sobre la gamba va de-sembocar el 2013 en el reconeixe-ment legal del pla de gestió de lagamba vermella i la publicació del’ordre ministerial.

Aquest pla integral va ser elabo-rat conjuntament amb l’Institut deCiències del Mar (ICM-CSIC), laCàtedra d’Estudis Marins de laUniversitat de Girona (UdG) i laConfraria de Pescadors de Palamós,amb especial incidència en els cala-dors més habituals de la flota dePalamós. Un pla pilot que va ser ne-gociat amb l’administració pesque-ra de l’Estat, que és competent enles aigües marítimes de la zona –ai-gües exteriors–, i que regula la pes-ca de gamba vermella (Aristeus an-tennatus) com a art d’arrossega-ment de fons en determinades zo-nes marítimes a prop de Palamós.

EMPORDÀ


Primera aturada de totes les barquesd’arrossegament de Portbou a Cubelles

Societat

El Ple de l’Ajuntament deCalonge i Sant Antoni va aprovar el25 de gener un pressupost que técom a principal línia mestre un aug-ment de l’esforç en inversions. Elpressupost per aquest 2018 es vaaprovar amb els 10 vots favorablesde l’equip de govern (5 de PdeCat,1 de Demòcrates de Catalunya, 2de PSC, 1 de Compromís perCalonge i Sant Antoni i 1 del regi-dor no adscrit Joan Pons), i amb els7 vots contraris d’ERC (5) iAvancem (2). Del pressupost d’en-guany cal destacar que reforça elcapítol d’inversions que creixen un146% respecte a l’any anterior, demanera que Calonge i Sant Antonihi destinarà un total de 2.050.000euros. Un altre punt destacat és elcreixement del pressupost, queaugmenta un 3,61% respecte a l’a-ny anterior i es situa en un total de20.850.000 euros, un incrementd’una mica més de 700.000 euros

respecte al del 2017.El capítol 6 del pressupost apro-

vat preveu una inversió de2.050.000 euros, que representaun augment d’un 146,39% respec-te a les inversions previstes en elpressupost de l’any 2017, circums-tància que destaca l’esforç inversorcom un dels objectius fonamentalsdel pressupost 2018. Aquest esforçinversor es desglossa en dues parts:les inversions de reposició, a lesquals es destinen 310.000 euros, iles noves inversions, que disposarande 1.740.000 euros.

En l’apartat de les noves inver-sions destaquen amb un pes espe-cial els projectes emmarcats enl’àmbit de les noves tecnologies iSmart City. És aquí on el pressu-post destina un total de 646.000euros en tres blocs: la primera fased’ampliació i tecnificació d’oficinesmunicipals, que preveu la cons-trucció d’un nou edifici equipatamb una sala tècnica per coordina-ció d’emergències i una nova sala

de plens / auditori (300.000 eu-ros), el desenvolupament de pro-jectes Smart City, que focalitzaràels esforços en la instal·lació d’en-llumenat més eficient, un aparca-ment intel·ligent i la implementa-ció d’una eina base de control degestió (196.000 euros) i, final-ment, la millora de l’equipamentinformàtic de comunicacions i ges-tió (150.000 euros).

En el bloc de noves inversionstambé destaquen els projectes des-tinats a la millora d’equipaments iespais públics, com ara la construc-ció del nou edifici dels vestuaris igrades al camp de futbol de SantAntoni (350.000 euros), les obresdel clavegueram del carrerEmpúries (45.000 euros), les inver-sions en patrimoni cultural que pre-veuen el projecte museogràfic delcastell de Calonge (75.000 euros),les diverses actuacions en edificismunicipals (60.000 euros) i a la viapública (60.000 euros), l’ampliaciódel Viver d’Empreses i espaiCoworking del Palau Firal (49.000euros) o la millora de les espais dejocs infantils (35.000 euros).Completen les noves inversionsl’adquisició de patrimoni, apartaten el que es destinarà una part im-portant a habitatge social (150.000euros), els projectes tècnics i direc-ció d’obra (120.000 euros), les in-versions en via pública i mobilitat(95.000 euros) o els equipamentstècnics per les àrees de ServeisEconòmics i per la Unitat d’EspaiPúblic (55.000 euros)

En l’apartat d’inversions de re-posició destaquen les que es desti-nen a la xarxa de clavegueram i ai-gua (200.000 euros), i les destina-des a equipament de les unitats deplatges, esports, policia local i altresserveis municipals (110.000 euros).

CALONGE I SANT ANTONI


Calonge aprova un pressupost queaugmenta un 146% les inversions

Societat

La Fundació Oncolliga Gironafarà donació als hospitals gironinsd’un total de 158.000 euros permillorar el confort i el diagnòsticdels malalts de càncer gràcies a lesaportacions recollides en la darreraedició de l’Oncotrail, celebrada el7 i 8 d’octubre del 2017. La cin-quena edició d’aquesta exigentcursa benèfica de 100km va tornara superar totes les expectatives,amb un total de 198 equips inscritsi una recaptació de 233.768,50euros, una xifra que representa uncreixement del 34,5% respecte al’any 2016 (173.802,32 euros).

Les entitats organitzadores–Fundació Oncolliga Girona, ClubAtlètic Palafrugell i AgrupacióExcursionista Palafrugell– van ex-plicar el 18 de gener a què s’handestinat aquests diners en una ro-da de premsa celebrada al Museudel Suro de Palafrugell que va ser-vit també per donar el tret de sor-

tida a la sisena edició, prevista perals dies 6 i 7 d’octubre d’aquestany. Els organitzadors van estaracompanyats per l’alcalde dePalafrugell, Josep Piferrer; el dele-gat de Cooperació Esportiva de laDiputació de Girona, CarlesSalgas, i representant territorial del’Esport a Girona, Pep Pujols.

L’Oncotrail és una cursa solidàriade 100km per equips que té com afinalitat recaptar fons per millorarles condicions de vida dels malaltsde càncer de les comarques gironi-nes i els seus familiars. L’itinerari éscircular i transcorre per paratges demar i muntanya del Baix Empordà,amb sortida i arribada a Palafrugell.Una altra de les característiques quefan d’aquesta prova un esdeveni-ment esportiu i solidari únic és quel’organització va íntegrament a càr-rec de voluntaris, prop de 600 entreavituallaments i logística, fisiotera-peutes, podòlegs, serveis sanitaris iforestals.

La primera edició es va celebrar

l’any 2013 i des d’aleshores elnombre d’equips participants i dedonatius ha crescut un 300%, pas-sant dels 45 equips i 57.850 eurosd’aquell primer any als 198 equipsi 233.768,50 euros de recaptacióde la darrera edició, celebrada l’oc-tubre passat. Els diners es recaptena través de les aportacions solidà-ries dels equips, que han de fer undonatiu mínim de 1.000 euros perpoder-hi participar, si bé són moltsels que depassen amb escreixaquesta quantitat. En total, en lescinc edicions celebrades fins aras’ha recaptat un total de693.901,95 euros.

“Totes les xifres que tenen aveure amb aquest esdevenimentsón espectaculars i és evident quel’Oncotrail té un impacte molt grana Palafrugell”, va indicar l’alcaldede la població, Josep Piferrer, qui vaafegir que el més bonic és que ésuna prova “on tothom hi guanya”.

Conscients de les pròpies limita-cions organitzatives, els promotors

PALAFRUGELL


Els hospitals gironins rebran 158.000euros de la cursa Oncotrail 2017

Societat

L’Equip de Govern de Sant Feliude Guíxols és conscient que undels problemes històrics que arros-sega la ciutat des de fa temps és lamanca d’un aparcament de grancapacitat a les immediacions de lazona centre. S’afegeix el fet que elcontracte per la gestió i explotacióde la zona blava del passeig, aixícom de la primera planta de la pla-ça del Mercat ja ha arribat al finalde la seva vigència, encara que hagaudit de diferents pròrrogues. Lagestió dels anteriors contractes valligada amb el nou aparcament dela Corxera. Seguint aquesta pre-missa, es va encarregar un estudide viabilitat, redactat per BerrysarSL, el qual va ser aprovat pel Ple de26 de gener de 2017, desprésd’haver estat sotmès a informaciópública.

L’aparcament a la Corxera estàen el moment de redactar unavantprojecte que ja comenci adibuixar l’aspecte futur d’aquestnou aparcament i el servei d’as-sessorament. L’encàrrec de l’a-vantprojecte ja ha estat lliurat al’Ajuntament, i inclou algunesimatges virtuals i renderitzades.També hi haurà un període d’in-formació ciutadana a principis de2018. No es pot considerar com adefinitiu, però s’acosta molt a laconfiguració arquitectònica final.Ara mateix hi ha aquest docu-ment sobre la taula, al qual s’hiafegirà un període d’informaciópública. Es parteix d’una propostad’aparcament a la zona de laCorxera, que ha de substituir l’ac-tual disposició, amb la construc-ció d’un nou edifici.

Tindrà una capacitat d’aproxi-madament 600 places, en dues

plantes soterrani, una planta baixai terrat, amb la previsió de l’estruc-tura necessària per aixecar –si cal,en el futur– fins a dues plantesmés. S’apunta a un pressupostmàxim d’execució material d’obresde construcció d’uns 9 milionsd’euros. L’empresa ha aportat ja laproposta d’implantació de l’apar-cament, amb l’interès que sigui elmàxim de curosa i coherent ambl’entorn més immediat, de granimportància a nivell local(Monestir, teatre municipal i equi-paments esportius). Igualment, had’aportar un seguit de documen-tació tècnica on hi consti un calen-dari de realització de les obres, uncàlcul més determinat i precís delcost final, descripcions gràfiquesde la proposta i promoure un pro-cés d’informació ciutadana queversarà sobre l’avantprojecte.

Aquest principi de 2018 s’anirà in-formant puntualment del procésd’informació ciutadana sobreaquest projecte.

L’aparcament de la Corxera ésun dels cinc grans projectes de ciu-tat que l’Equip de Govern vol im-pulsar en aquest mandat 2015-2019. Cal recordar que dels altresquatre restants, un ja està realitzat(Guíxols Arena) i es va treballanten paral·lel el Parc Central (entornde l’Asil Surís), i la reforma delfront marítim Rius i Calvet –la qualcontempla una renovació integrald’aquesta zona deteriorada pelpas de dècades sense inversió–. Elcinquè projecte estratègic és el fu-tur museu Carmen Thyssen, elqual ara ja disposa de compromi-sos signats, terminis i calendaris,per part de l’Ajuntament i la baro-nessa Carmen Thyssen.

SANT FELIU DE GUÍXOLS


El futur aparcament de la Corxera pren forma a Sant Feliu de Guíxols

Patrimoni

Arran de les excavacions ar-queològiques que es duen a termeactualment al fossat defensiu delPuig de Sant Andreu de la ciutatibèrica d’Ullastret, s’ha localitzatuna troballa excepcional: un petitobjecte de plom amb una inscripcióibèrica que, segons l’estudi prelimi-nar realitzat per l’investigador JoanFerrer, correspondria a l’escripturanord-oriental dual de 16 signes, es-tructurada en dues línies.

El plom, localitzat en els nivellsque cobrien el fossat, té un pes de65 grams, fa 40 centímetres dellarg i uns 25 d'amplada aproxima-dament i es troba actualment al la-boratori de restauració del Museud’Arqueologia de Catalunya aGirona per a una primera avaluaciódel seu estat de conservació i d’unestudi més acurat.

Les excavacions del fossat de-fensiu del jaciment d’Ullastret, ini-ciades el passat mes de novembre

de 2017, formen part del projectede restauració de les muralles de laCiutat Ibèrica que duu a terme laDirecció General de PatrimoniCultural del Departament deCultura i tenen una durada previstade quatre mesos. La restauració de

la muralla i la part descoberta delfossat mostrarà un dels sistemesdefensius més importants del mónibèric. Això potenciarà la imatge i lavisita del jaciment d’Ullastret, queforma part del Museud’Arqueologia de Catalunya.

ULLASTRET


Troballa excepcional a les excavacionsdel fossat de la ciutat ibèrica d'Ullastret

clica per anar a www.lesquitx.cat


Moviment delport de Palamós

Vaixells que han visitatel port de Palamós

Tots els detalls a:

www.olordemar.blogspot.com

clica per anar a www.revistabaixem

porda.cat

Medi ambient

La Generalitat està executantels treballs de recuperació i protec-ció dels sistemes dunars a les plat-ges de l’Empordà, concretament aCastelló d’Empúries, Sant PerePescador, Torroella de Montgrí iPals. Les obres, amb un pressupostde prop de 600.000 euros i finan-cedes amb fons FEDER, pretenenfrenar els factors de degradaciódels sistemes dunars, i indirecta-ment de la seva flora i fauna asso-ciada, així com recuperar-ne lamorfologia dunar, eliminar la florainvasora i recuperar els hàbitatsdunars reforçant la vegetació au-tòctona. Està previst que acabin

aquesta primavera.Per frenar els principals factors

de degradació dels sistemes du-nars s’està instal·lant un acordona-ment que dissuadeixi el pas de lespersones i recuperi la morfologiapròpia dels fronts dunars mitjan-çant captadors. Aquests elementspermeten retenir les sorres, gene-rar i recuperar morfologies dunarsi evitar fenòmens erosius, afavorintla resistència a les llevantades.Finalment es recuperaran els hàbi-tats dunars, d’alt interès comunita-ri, es reforçarà la vegetació autòc-tona, eliminant espècies de florainvasora, i s’instal·larà senyalitzacióinformativa.

Els projectes del Programa

d’Infraestructura Verda deCatalunya s’emmarquen enl’Estratègia de la Unió Europea so-bre la Biodiversitat fins a 2020.

EMPORDÀ

600.000 euros per recuperar les dunesde quatre platges de l’Empordà

Medi ambient

Torroella de Montgrí i l’Estartitvan iniciar el 31 de gener els treballsper retirar i desplaçar la línia elèctri-ca de l’antiga urbanització de laPletera i situar-la fora de l’àmbit dela maresma recuperada en el marcdel projecte Life Pletera. La nova lí-nia se soterrarà i vorejarà el límit dela Xarxa Natural 2000. D’aquestamanera, es desplaçarà del sectorprotegit i es reduirà el seu impactepaisatgístic i sobre les aus. Es tractad’una actuació que no estava inclo-sa al projecte europeu inicial peròque es tira endavant a través delsestalvis generats durant la fase dedesurbanització i creació de novesllacunes. El pressupost de la inter-venció és de 252.000 euros.

El projecte l’ha elaborat la com-panyia Endesa i l’executarà con-juntament amb l’empresa Tragsa,un dels socis del Life Pletera. Elstreballs inclouen el desmantella-ment d’una de les tres casetes deserveis elèctrics (la central) mentreque la del sector nord es mantin-drà operativa i la del sud es recon-vertirà en un mirador inclòs al pro-jecte itineraris que gestiona el ParcNatural del Montgrí.

La línia de la Pletera té un traçatd’un quilòmetre i mig i connectales cases de la urbanització amb al-guns masos interiors, a banda de lazona del marge dret de la Gola delriu Ter. Discorre soterrada per lapart on hi ha el carrer asfaltat i al’alçada del camí Fondo. L’actuaciópermetrà retirar-la totalment fentque el traçat passi per sota terraresseguint tot el perímetre de laXarxa natura 2000. La novainstal·lació tindrà una longitudaproximada de 2,4km i la previsióés que les obres estiguin acabades

aquesta primavera.El projecte Life Pletera està sub-

vencionat per la Comissió Europeaamb l’objectiu de preservar el me-di ambient. La iniciativa comptaamb un pressupost de 2,5 milionsd’euros, el 75% dels quals estanaportats pel programa i la resta elpaguen l’Ajuntament, el Parc delMontgrí, la Càtedra d’EcosistemesLitorals Mediterranis de laUniversitat de Girona i l’empresapública Tragsa, com a socis. Tambécompta amb el suport, de laDiputació de Girona, i del Ministerid’Agricultura, Alimentació i MediAmbient a través de la FundaciónBiodiversidad.

Segona intervenció artística

Els màxims responsables tècnicsdels projectes de desurbanització irestauració ambiental de la Pleterai del paratge Tudela-Culip (ClubMed), al Parc Natural de Cap deCreus, van mantenir el dissabte 27de gener un diàleg durant el qual

van intercanviar experiències i vanreivindicar la necessitat de repensarel territori i promoure pràctiques deregeneració del paisatge.

Xavier Quintana, director cien-tífic del Life Pletera, i Martí Franch,paisatgista responsable del projec-te del paratge Tudela-Culip, vanexplicar detalladament com vanconcebre i desenvolupar les sevesintervencions, que comparteixenmolts punts en comú, sobretot deconcepte i plantejament inicial, perbé que actuen sobre entorns natu-rals diferents.

L’acte s’emmarcava en el 2n ci-cle d’intervencions artístiques a lacaseta elèctrica de la Pletera, unaactivitat que promouen el col·lec-tiu local BUIT i el Bòlit Centre ArtContemporani Girona, amb lacol·laboració del Life Pletera. Laconversa, precedida per la inter-venció del del col·lectiu nUNDO, esva desenvolupar sota el títol“Urbanitzar a la brava. Dos exem-ples de desmantellament d’urba-nitzacions i regeneració del paisat-ge al litoral gironí”.

L’ESTARTIT


Comencen a desmantellar i soterrar la línia elèctrica de la Pletera

Medi ambient

L’Associació Cittaslow, repre-sentada a més de 30 països d’ar-reu del món, ha presentat una pro-posta al Parlament Europeu per talde promoure els valors de sosteni-bilitat que identifiquen la xarxa in-ternacional. Davant de la crisi eco-nòmica i financera que ha afectatel continent europeu en la darreradècada, des de l’associació es pro-posa de transferir el model de ges-tió sostenible que caracteritza elsmés de 300 municipis que confor-men la xarxa, entre els quals des-taquen Begur i Pals.

“En l’actualitat cal fer front al’emergència que implica l’amena-ça del canvi climàtic tot preservantel medi ambient, però alhora calpotenciar altres elements de valordel nostre territori com és el pai-satge i el patrimoni cultural, aixícom preservar les identitats locals.Alhora, cal promoure el progrés deles persones, tot fomentant el bécomú i la inclusió social”, va recor-dar Stefano Pisani, President de laxarxa a nivell internacional i alcaldede Pollica, a Itàlia.

Per part del ParlamentEuropeu, un grup d’eurodiputatsd’Itàlia, Portugal i Alemanya, en-capçalats per Nicola Caputo,Eurodiputat del Grup de l’AliançaProgressista de Socialistes iDemòcrates i membre del PartitDemòcrata d’Itàlia, ha acordat in-cloure les propostes de Cittaslowen una comissió europea que esposarà en marxa el mes de juny ies plantejarà, com a objectiu final,generar iniciatives legislatives quepromoguin un desenvolupamentmés sostenible.

Segons Joan Loureiro, vicepresi-dent de la Xarxa Internacional, pre-

sident de la Xarxa a nivell Estatal ialcalde de Begur, “des del’Associació de Municipis per laQualitat de Vida esperem queCittaslow sigui reconeguda comuna entitat imprescindible per lide-rar projectes amb finançament eu-ropeu que permetin incidir cap aun model ambientalment equilibrati socialment més just. Proposemque tinguin més en compte la veudels pobles i ciutats que apostenper la sostenibilitat, la tradició i elmodel de qualitat de vida”.

Cittaslow

Davant de l’estrès, les presses,les aglomeracions, les cues, el so-roll i l’asfalt apareixen les ciutatsSlow minoren la seva velocitat perconvertir-se en espais on es facompatible la qualitat de vida i l’a-mor de les tradicions, la pròpiaidentitat i la història amb la como-ditat i la modernitat, pensant enles pròximes generacions.

La Xarxa Cittaslow de l’Estatespanyol, es va començar a gestarl’any 2003 a iniciativa dePalafrugell. Des del primer mo-ment, Palafrugell, Pals i Begur vancomençar a treballar per adherir-seal moviment juntament amb muni-cipis de l’Estat espanyol que tambées van interessar per aquesta filo-sofia de vida. Finalment, l’any2008, els municipis de Mungia,Lekeitio, Rubielos de Mora, Begur iPals es van certificar oficialmentcom a municipis Slow, creant-se ai-xí l’Associació Cittaslow-Xarxa deMunicipis per la qualitat de vida al’estat espa-nyol. A part dels es-mentats, s’han incorporat també ala xarxa els municipis de Begues,Morella i Balmaseda.

El moviment de Cittaslow vainiciar-se a Itàlia l’any 1999 ambl’objectiu de combatre el frenèticritme de vida actual, apostant perciutats tranquil·les i de bon viure icontra l’estrès; en pocs anys s’haanat estenent pels 5 continents.

EMPORDÀ


Cittaslow promou el desenvolupamentsostenible als municipis d’Europa

Medi ambient

La Generalitat ha licitat el pro-jecte per buidar l’abocador deVacamorta de Cruïlles, sobre elqual pesen nombroses sentènciesdel TSJC i el Suprem. Segons reculll’anunci, l’empresa que obtingui elcontracte haurà d’estudiar quinaés la millor fórmula per retirar elsmés de 2,3 milions de tones dedeixalles que s’acumulen al subsòldel paratge. Ara bé, la Generalitatdeixa clar que es retiraran aquellesescombraries que es van abocar aVacamorta d’ençà del 2003 en en-davant, quan el Govern va atorgarla llicència ambiental que ha estatel focus del litigi.

Això suposarà deixar més de335.000 tones de deixalles enter-rades a lloc (que són les que s’hivan anar acumulant anteriorment).La redacció del projecte per buidarVacamorta ha sortit a licitació per150.000 euros.

L’abocador de Vacamorta es vaclausurar a finals del 2014. Tant elTSJC com el Suprem van ordenartancar-lo perquè la llicència am-biental de la instal·lació estava maldonada. Però aquestes no són lesúniques resolucions judicials quearrossega Vacamorta, perquè elcas ha derivat en nombrosos recur-sos interposats tant per laGeneralitat com per l’antiga gesto-ra, Recuperació de Pedreres SL.

Sigui com sigui, el juny del 2015el TSJC va donar un termini de dosanys al Govern perquè buidés l’a-bocador i traslladés les deixalles ques’hi havien abocat durant anys. Iquan aquest termini ja s’havia es-gotat, el TSJC va emetre una novaresolució carregant contra laGeneralitat i dient-li que veia “deltot inadmissible i insuportable” que

no hagués fet res per retirar les es-combraries de Vacamorta.

EL TSJC criticava obertamentque el Departament de Territori nohagués impulsat “una sola actua-ció per retirar ni una mísera tonadels milions que es van abocar aldipòsit” i que, per contra, alGovern li haguessin sobrat “tempsi esforços” per interposar als tribu-nals una “interminable successiód’incidents, sol·licituds, recursos ipeticions diverses”.

Ara, la Generalitat ha fet unprimer pas per complir les resolu-cions judicials. L’Agència deResidus de Catalunya (ARC) ha treta licitació el projecte per buidar l’a-bocador i l’empresa que guanyitindrà un termini de nou mesosper redactar el document, estu-diant totes les alternatives “i la ma-nera d’extreure amb mitjans mecà-nics” tant les deixalles deVacamorta com les diferents capesde terra que les cobreixen. Ara bé,no es retiraran totes les escombra-

ries que s’acumulen al subsòl delparatge, sinó aquelles que s’hi vanabocar a partir del 2003. Segons re-cull un dels documents que acom-panya la licitació, al subsòl deVacamorta actualment hi ha2.692.656,81 tones de residus. Id’aquestes, les que s’hauran de re-tirar seran en concret2.356.030,11.

Un dia després de fer-se públicala notícia, l’alcalde de Cruïlles,Monells i Sant Sadurní de l´Heura,Salvi Casas, va reclamar a laGeneralitat que deixi el paratge netde deixalles. Casas va recordar queamb anterioritat a la sentència queva anul·lar la llicència ambiental, elTSJC ja n´havia emès una altra quetombava la d'activitats. També vareclamar que es “depurin responsa-bilitats” tant tècniques com políti-ques per un litigi que ja fa 18 anysque dura. L’alcalde també desconfiade l'import tan baix de la licitació,afirmant que alguna cosa “grinyo-la” amb el preu de sortida.

CRUÏLLES


Licitat el projecte per buidar de deixalles l’abocador de Vacamorta

El Càmping Begur, el primerd’Europa en obtenir el certificat Biosphere

- Begur. El Càmping Begur ha rebut el certificatBiosphere Responsible Tourism, que evidencia el seucompromís amb la conservació i millora del patrimonicultural, el desenvolupament econòmic i social de ladestinació, la conservació ambiental i la satisfacciódels clients.

El Càmping Begur, que va ser refundat pel seu ac-tual propietari l’any 2000, compta amb 330 unitatsd’acampada distribuïdes en 10 estudis, 15 mòbil ho-me, 20 bungalows, 5 tendes glamping i 280 parcel·lesd’acampada. Ofereix múltiples serveis: piscina, restau-rant-snack bar, supermercat, sanitaris, rentadores i as-secadores, barbacoes i estació de recàrrega de vehi-cles elèctrics, entre d’altres. Sempre han treballat enun procés de millora constant, que continua avançanti més amb la motivació de ser el primer càmping aEuropa en rebre el certificat Biosphere ResponsibleTourism.

El titular del càmping, Joan Carbó, va decidir optara aquesta important certificació per tres motius: enprimer lloc, el ferm compromís que mantenen amb lapreservació del medi ambient, fet que ha propiciat laposada en funcionament d’un pla de gestió de residuspersonalitzat. En segon lloc, uns serveis concebuts detal manera que es preserva al màxim l’orografia i laflora originals, i conservant els 3.548 arbres existentsi plantant-ne de nous. Finalment, acreditar aquestcompromís davant el client campista, un client sensi-ble amb la preservació del medi, a qui li agrada la na-turalesa, i que fuig de l’espai reduït, buscant per lesseves vacances un entorn que l’alliberi.

El Biosphere Responsible Tourism és la marca quedistingeix les empreses certificades conforme com-pleixen amb els requisits del Sistema de TurismeResponsable, que atorga l’Institut de Turisme

Responsable (ITR). L’ITR és una organització indepen-dent i el seu objectiu és la implementació d’accions iprogrames de desenvolupament sostenible a la indús-tria turística. És per aquest motiu que l’ITR reconeix, através de Biosphere, la competitivitat del sector turís-tic. Cal destacar que a Girona també disposen d’a-quest certificat el municipi de Tossa de Mar, el Festivalde Cap Roig, l’Hotel Ciutat de Girona i les Vies Braves.

La Generalitat rebutja el traçatd’una via ferrada a Begur perla presència d’aus protegides

- Begur. El director general de PolítiquesAmbientals i Medi Natural de la Generalitat va rebut-jar a finals de gener el traçat d’una via ferrada quel’Ajuntament de Begur projectava al rec de SesGralles, en els penya-segats que hi ha entre la platjaFonda i en direcció cap al Semàfor. La resolució dene-gatòria exposa que “d’acord amb les conclusions dela memòria ambiental i el resultat de les consultesefectuades, es considera que la construcció en aques-ta zona és incompatible amb la preservació de la bio-diversitat”, i obre la porta als promotors a buscar unanova ubicació.

L’alcalde de Begur va precisar que, si bé la sol·lici-tud d’informe la va presentar l’Ajuntament i tenien elcompromís de pressupostar i executar la instal·lacióde la via ferrada, la idea inicial va sorgir del ClubExcursionista els Perduts de Begur, de manera queabans de prendre qualsevol decisió han de manteniruna reunió per consensuar què fan. Com va explicarLoureiro, la resolució de Polítiques Ambientals i MediNatural exposa que el projecte s’hauria de sotmetre auna avaluació d’impacte ambiental ordinària perquè“té efectes significatius en el medi ambient” i en re-butja el traçat proposat.

Davant d’aquesta situació, una possibilitat seriabuscar un nou emplaçament per obrir aquesta via fer-rada, que seria la primera del municipi. El batlle va ex-pressar que l’Ajuntament està “molt interessat” enaquest projecte perquè ofereix una activitat de turis-me actiu i “és una bona oportunitat” per donar a co-nèixer el paisatge de Begur.

El projecte de la via ferrada de Ses Gralles tenia unrecorregut de 487 metres al llarg del qual s’havia d’ins-tal·lar una línia de vida de cable d’acer inoxidable, amés de quatre ponts tibetans exteriors, un petit pont al’interior de la cova i la instal·lació d’elements de pro-gressió (grapes en forma de U amb doble ancoratge ala paret). Prèviament, s’havien de condicionar el senderd’accés a la via i el sanejament de la paret. La zona de

Protagonistes


la via ferrada es troba dins de l’EIN Muntanyes de Beguri de la Xarxa Natura 2000, la qual regula molt especial-ment les activitats d’escalada en penya-segats marinsde manera que no afectin les àrees amb presènciad’hàbitats d’interès comunitari ni de nidificació de lesespècies d’interès comunitari.

D’acord amb l’informe ambiental, la zona on esprojectava la via ferrada té presència i nidificació dedues parelles de corb marí emplomallat i altres espè-cies protegides com el falcó pelegrí, el duc i el falciotpàl·lid. Una presència i cria de les aus que es podriaposar en risc amb el soroll, la desbrossada de la zonaarbrada i el sanejament de la paret i amb la posteriorafluència de públic.

Begur recicla el doble porta a porta

- Begur. La recollida selectiva de residus s’ha do-blat el darrer any a Begur, i ha passat d’un 22 a un45% amb la implantació del servei porta a porta enuna part del municipi, segons l’estudi de l’evolució delservei elaborat per l’àrea de Medi Ambient. Ambaquesta ampliació i la supressió de les àrees d’aporta-ció amb contenidors convencionals, l’alcalde, JoanLoureiro, està convençut de superar les previsions nor-matives que marquen la Comissió Europea i laGeneralitat de cara al 2020, que són d’un 50 i un60% respectivament.

“Hem d’arribar-hi, sí o sí, i amb les àrees no s’hi ar-riba” va manifestar el batlle, conscient que amb aquestservei també hi ha un estalvi econòmic. L’any 2016, elpreu d’entrada de cada tona de residus sense triar a l’a-bocador era de 24,5 euros, però el 2020 la Generalitatmarca una tarifa de 47 euros. “Per això hem d’arribaral mínim de tones possibles”, sosté Loureiro.

L’ampliació del servei porta a porta continua pels

sectors de Mas Prats i la Xarmada-Mas Gispert, on s’e-liminen les àrees d’aportació. I s’estendrà a la resta,amb l’excepció d’alguns llocs on l’orografia fa impos-sible el servei.

Destinen 800.000 euros perfer una rotonda a Bellcaire

- Bellcaire d’Empordà. El Departament de Territorii Sostenibilitat ha licitat les obres per a la construcciód’una rotonda a la carretera GI-632 a Bellcaired’Empordà. La Generalitat invertirà 800.000 euros enels treballs, que s’iniciaran durant tardor i tenen untermini d’execució de quatre mesos en un punt queregistra un trànsit de 6.200 vehicles diaris. L’objectiués reordenar la circulació i millorar la seguretat viària.La rotonda tindrà un diàmetre exterior de quarantametres i comptarà amb quatre ramals. Dos seran a laGI-632, un altre cap al nucli urbà de Bellcaire (cone-gut com a “camí Fondo”) i un altre al futur vial urbàprevist en el planejament municipal.

El projecte licitat també inclou el drenatge de la ro-tonda a través d’un calaix de quatre metres d’amplada,dos d’alçada i una longitud de 32 metres. El calaix mi-llorarà la capacitat hidràulica actual i donarà continuïtata un torrent ja existent que creua la carretera. La il·lu-minació de l’espai es resoldrà amb una columna de 18metres ubicada a l’illot central de la rotonda. Aquest es-pai, a més, s’enjardinarà amb gespa i oliveres.

Aquestes actuacions han de permetre reordenar eltrànsit d’aquest punt i afavorir la seguretat viària al’entrada al nucli urbà. La carretera GI-632 uneixBellcaire amb l’Escala i fa temps que la zona reclamaaquesta rotonda. La previsió inicial era que els treballscomencessin a principis de 2017 però s’hi han fet al-gunes modificacions que han implicat reduir el nom-bre de ramals, passant de cinc a quatre.

Protagonistes



Comencen les obres de reforma per donar nous usos

a l’antic ajuntament

- La Bisbal d’Empordà. A principis de febrer van ar-rencar les obres de reforma de l’antic ajuntament dela Bisbal per tal donar noves utilitats a l’edifici, i és quela rehabilitació ha d’acabar el juny vinent per tal queformi part del Pla de Barris que estableix la llei 2/2004i el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i laGeneralitat de Catalunya. Aquest acord té l’objectiude recuperar el nucli antic del municipi a partir de lamillora mediambiental, urbanística i social. Així, es fi-nançarà el 50% del cost de rehabilitació de l’anticajuntament, una obra valorada en 946.775 euros.

El juny passat la Bisbal d’Empordà va viure un de-bat participatiu en el qual els bisbalencs podien deba-tre quins usos hauria de tenir l’antic ajuntament. Caltenir present que, tal com estableix el conveni, hi ha-via alguns usos obligats a l’edifici: un centre obert demenors i aules de formació homologades. D’entre to-tes les propostes debatudes, es va decidir ubicar-hiRàdio Bisbal, un espai de coworking i dependènciesmunicipals. La regidora de Promoció iDesenvolupament Local i Medi Ambient i Pla deBarris, Gemma Pasqual, va destacar la importànciad’aquesta obra: “És una manera d’ajudar a dinamit-zar el nucli antic i a la vegada recuperar patrimoniamb un ús social molt important”.

L’ajuntament vell és un edifici que data del segleXVI i ha estat remodelat en diverses ocasions. S’hi vanfer intervencions importants el 1835 i el 1894, quanes van decorar els salons amb pintures de BartomeuRibó; al segle XX va tenir lloc la darrera reforma, coma conseqüència de la necessitat creixent d’espai.

Finalment, es va deixar com a jutjat. El 1928 l’arqui-tecte Pelai Martínez es va encarregar de l’obra amb unestil noucentista.

Neix “Indilletres”, la fira del llibre de la Bisbal

- La Bisbal d’Empordà. Fa uns mesos que un grupde veïns de la Bisbal d’Empordà, amb el suport del’Ajuntament, treballa en l’organització de la que seràla primera fira de llibres empordanesa. Batejada coma “Indilletres”, la fira neix amb la idea de promoure lalectura i donar visibilitat a les editorials catalanes in-dependents i als autors, d’aquí i de fora, que editen.També hi participaran les llibreries de la Bisbal que hodesitgin.

“Indilletres” es crea amb la voluntat de tenir con-tinuïtat i enguany se celebrarà els dies 2 i 3 de juny ala plaça del Castell de la Bisbal. Durant tot el cap desetmana s’organitzaran taules rodones, conferències,debats, presentacions de llibres i concerts. A més amés, es farà un incís especial al al 1r Premi EmpordàNovel·la, que s’haurà fet públic per Sant Jordi.

La fira del llibre de la Bisbal Empordà dedicarà ca-da any un espai a una de les nombroses cultures es-trangeres que hi ha representades al país: el primerany la cultura convidada serà la romanesa. A més,“Indilletres” també dedicarà una atenció especial a lacultura popular, sovint absent de premis i reconeixe-ments. I és que la iniciativa vol fer-se ressò de l’em-penta que la cultura popular ha suposat tant per alpaís com per a la ciutat.

Els interessats a participar en la primera edició dela fira Indilletres poden omplir un formulari que tro-baran al web del consistori. Per a més informació caladreçar-se als organitzadors de la fira a través del cor-reu [email protected].

Protagonistes


Roses, Palamós i Blanes impulsen la regulació de l’activitat pesquera

- Empordà. Les Confraries de pescadors de Roses,Palamós i Blanes han posat fil a l’agulla al nou projec-te de gestió d’algunes zones de pesca d’aquestes con-fraries, amb l’objectiu de garantir que l’activitat ques’hi duu a terme sigui sostenible des de punt de vistamediambiental, econòmic i social.

Representants de les tres Confraries es van reunirel passat 21 de novembre per iniciar les principals ac-cions en aquesta matèria, que també contemplen larenovació del Pla de Gestió de la Gamba de Palamós iel compromís de divulgar a les zones determinades al’estudi les mesures que s’adoptin. També se’n farà unseguiment científic amb l’Institut de Ciències del Mar(ICM), per avaluar-ne la seva implantació.

Aquest projecte es durà a terme amb la col·labo-ració de la Fundación Biodiversidad del Ministerio deAgricltura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, através del programa Pleamar, cofinançat pel FonsEuropeu Marítim de Pesca. Entre les mesures més re-llevants d’aquest programa destaca el recolzament alsector pesquer gironí en la seva aposta per unes acti-vitats sostenibles i compromeses amb la protecció iconservació de la biodiversitat i el patrimoni natural.Es busca, d’aquesta manera, la confluència de les po-lítiques ambientals amb les de gestió pesquera.

Onze rodatges localitzats al’Empordanet el 2017

- Empordà. Diferents indrets de la Bisbal i els qua-tre municipis de la seva rodalia que hi comparteixen el

pla estratègic de desenvolupament econòmic –Corçà,Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Forallac iUllastret– van servir com a escenaris per a localitza-cions d’onze rodatges de produccions cinematogràfi-ques, sèries i programes per a televisió o espots alllarg de 2017. Aquestes són les dades oficials que fa-ran arribar a la Catalunya Film Commission, que cen-tralitza del dades del conjunt del país, però no des-carten que n’hi pugui haver alguna més.

Entre les produccions, hi ha el curt Tomorrow, di-rigit per Andrew Tarbet –amb escenes en camins de laBisbal i Canapost–; seqüències per a diversos espotsdel Renault Captur –a la Bisbal i Ullastret–; un docu-mental per a la italiana RAI3 –a Peratallada i Monells–,i un altre de TVE sobre artesania a Corçà i Fonteta.També un episodi del concurs entre restauradors deTV3 Joc de cartes, en restaurats i exteriors de la Bisbal,Monells i Forallac. Però el rodatge amb més projeccióva ser el del llargmetratge Petra, un film de JaimeRosales que s’estrenarà aquest any amb BárbaraLennie i Àlex Brendemühl i localitzacions a Cruïlles,Monells i el cementiri de Sant Sadurní.

Els cinc municipis també xifren l’impacte econòmicpositiu dels onze rodatges en uns 40.000 euros comp-tabilitzats directament en hotels, restaurants i negocisde la zona, al marge dels beneficis indirectes. Tambéhi compta la contractació de figurants, 40 en el cas dePetra, una producció que per si sola ja va deixar30.000 euros de despesa.

El nombre de rodatges comptabilitzats per laCatalunya Film Commission va a l’alça. I a banda deBarcelona, les xifres de produccions, espots o reportat-ges amb localitzacions a Catalunya el 2016 ja va créi-xer un 8,9% respecte al 2015. Les dades del 2017 noestan tancades, però en el cas dels cinc municipis del’Empordanet més que doblen els 5 rodatges del 2016.

Protagonistes

S’inicien les obres del carrerCarrilet de Palafrugell

- Palafrugell. A finals del mes de generl’Ajuntament de Palafrugell va iniciar les obres de l’ar-ranjament del carrer Carrilet, que limita de nord a sudamb l’Avinguda de la Generalitat i la rotonda deFloreal de l’Avinguda d’Espanya. Es tracta d’un viald’uns 540 metres de longitud amb un àmbit d’actua-ció que supera els 10.000m² de superfície. Aquestesobres tenen un termini d’execució de sis mesos i uncost aproximat d’un milió d’euros. Les obres estancontemplades com a una de les actuacions del Pla deBarris La Sauleda-Carrer Ample i per tant, tenen el fi-nançament del 50% del cost per part de laGeneralitat de Catalunya. El 50% restant és assumitper l’Ajuntament, ja que no s’han contemplat contri-bucions especials.

Per tot això, l’entorn del carrer Carrilet correspona una àrea suburbana de Palafrugell que avui ha que-dat completament integrada al teixit urbà. La urbanit-zació de l’avinguda d’Espanya i de l’AvingudaGeneralitat com a eixos perimetrals del barri especia-litzats per al trànsit rodat permet que el carrer Carriletdesenvolupi el potencial per convertir-se en eix cívicdel barri, tant per la seva posició central com per unirentre ells diversos equipaments municipals, com sónel nou local social de La Sauleda, l’estació d’autobu-sos, l’escola bressol Els Belluguets, l’Escola Carrilet il’oficina del Pla de Barris.

L’objectiu d’aquesta millora té a veure amb la dis-tribució de l’espai incrementant la superfície destinadaals vianants en relació a la que s’assigna als vehicles totmantenint la funcionalitat del vial. També cal destacarque amb les obres l’amplada de les voreres complirà lanormativa sobre accessibilitat, amb itineraris de 1,80md’amplada lliures d’obstacles. Al mateix temps també

es contempla un carril bici al costat est, de dos sentitsde circulació i segregat del vial de vehicles.

El projecte “PalafrugellIndustrial” aposta per dinamitzar la indústria

- Palafrugell. Palafrugell Industrial suposa una no-va aposta de l’Institut de Promoció Econòmica dePalafrugell (IPEP) per dinamitzar els Sectors d’ActivitatEconòmica, coneguts com a polígons industrials,atraure-hi noves empreses i consolidar les existents.

Palafrugell sempre ha comptat amb una gran tra-dició industrial. El suro va dur al municipi una indus-trialització precoç i va convertir Palafrugell en un grancentre de producció internacional. Amb el temps, laproducció industrial s’ha anat diversificant, i actual-ment Palafrugell compta amb 6 zones d’activitat eco-nòmica o polígons industrials on es concentren bonapart de les empreses del municipi.

En una primera fase d’execució, el projecte ha des-envolupat un web, www.palafrugellindustrial.cat,que servirà com a localitzador de terrenys i naus dis-ponibles per a possibles interessats; el web, a més,proporciona informació útil de cara a les empresesque vulguin instal·lar-se a Palafrugell. A més, com aeina de promoció també s’ha produït un vídeo expli-catiu dels avantatges que implica escollir Palafrugellcom a seu per a noves empreses. Tant el vídeo com elweb estaran disponibles en quatre idiomes: català,castellà, francès i anglès.

El projecte Palafrugell Industrial es va presentar pú-blicament el 7 de febrer al Museu del Suro dePalafrugell. A banda de presentar el vídeo i el web,també es va parlar amb els actors implicats sobre lesnecessitats i els reptes que afronta el sector industrialpalafrugellenc. La idea de l’IPEP és establir amb

Protagonistes


aquest important sector les sinergies necessàries perafrontar el futur de manera conjunta, sector públic iprivat, tal i com es fa amb altres sectors econòmicstant importants com és el del turisme a Palafrugell.

77.000 usuaris a les activitatsculturals organitzades l'any

passat a Palamós

- Palamós. L’Àrea de Cultura i Festes del’Ajuntament de Palamós fa un molt bon balanç del’activitat cultural generada durant tot l’any passat aPalamós, que en global va obtenir un total de 77.351usuaris. Aquest és el resultat de les 180 activitats cul-turals organitzades directament per l’Àrea de Culturade l’Ajuntament de Palamós o bé per entitats culturalsde la vila amb el suport d’aquesta àrea municipal.

Les activitats organitzades per l’Àrea de Culturavan incloure 42 espectacles en l’àmbit de teatre, 31de música, 21 de dansa, 2 de circ i 4 d’altres propos-tes escèniques i culturals. Dins de totes aquestes acti-vitats s’hi inclouen accions culturals tan diverses i ambtant de prestigi com el Festival Rumb(A)Palamós, elFestival ONADAnce, el Festival Amb So de Cobla, elProjecte cultural Fem Dansa, o bé la diversa progra-mació estable de teatre, música i dansa que durant totl’any té lloc a La Gorga. També es destaquen les pro-postes que en l’àmbit de la cultura s’inclouen cadaany en la programació de la Festa Major, o les festestradicionals de la Diada, Sant Jordi, la Verge delCarme o Sant Pere, entre altres.

11.000 del total d’usuaris de les activitats culturalsa Palamós han gaudit dels 66 espectacles que s’handut a terme al Teatre La Gorga. Aquestes dades supo-sen una mitjana de gairebé 250 persones per activitat,

amb un 77,64 % d’ocupació. De tots els espectaclesque han passat per l’escenari de La Gorga 43 han es-tat de l’àmbit professional: 15 de dansa, 9 de músicai 19 de teatre.

Des de finals de 2016, a més, el Teatre La Gorgaofereix al públic la possibilitat d’adquirir les entradesdels espectacles online, mitjançant el portal webwww.lagorga.cat accedint a la informació de l’espec-tacle i a la compra dels tiquets. Amb aquest nou sis-tema d’adquisició de localitats l’Àrea de Cultura iPatrimoni de l’Ajuntament de Palamós vol fer més cò-mode als usuaris l’accés a les propostes, culturals i lú-diques que es programen a La Gorga. Durant el 2017La Gorga ha seguit consolidant el seu programa devenda d’entrades, que ja representa el 43 % del totalde les vendes.

Les persones que utilitzen aquest sistema podenpagar l’entrada amb targeta de crèdit o dèbit i esco-llir la localitat on vol asseure’s. Cada entrada es potimprimir amb qualsevol impressora o també es potenviar al mateix mòbil sense necessitat d’imprimir-hoen format paper.

Quinze donants de còrnies a l’Hospital de Palamós

- Palamós. L’hospital de Palamós i la residència as-sistida Palamós Gent Gran van posar en marxa el pas-sat mes de juny el programa per a fomentar la dona-ció de còrnies i teixits oculars. Aquesta iniciativa ja esva implantar a l’Hospital Josep Trueta de Girona el2016 i el centre empordanès s’ha convertit en el pri-mer d’àmbit comarcal que l’adoptava.

En aquests sis primers mesos, el programa haaconseguit una quinzena de còrnies. Aquest teixitocular s’envia al Banc de Sang i Teixits de Catalunya,que després redistribueix en funció de les necessitatsclíniques. El servei d’oftalmologia de l’hospital dePalamós també fa trasplantaments de còrnia. En con-cret, des del 2008 se n’han fet un total de 32.

Una part clau del programa ha estat la formació depart del personal de l’hospital del Baix Empordà. Setprofessionals d’infermeria i medicina s’han especialit-zat en diferents parts del procés com són la detecció,l’entrevista amb els familiars dels donants i l’extraccióde la còrnia.

Amb aquesta formació, tot el procés es pot fer ín-tegrament al centre. Aquest fet evita que els fami-liars, un cop ha mort la persona, hagin d’esperar mésa l’hospital per fer l’operació. De cada còrnia donadase’n poden beneficiar fins a dues persones ja que espot dividir en dos segments diferents. Els receptorsd’aquestes donacions són, sobretot, pacients amb

Protagonistes


distròfies i edemes corneals que en alguns casos su-posen la pèrdua de la visió. Un altre col·lectiu quese’n beneficia és el de persones amb lesions o infec-cions oculars.

Malgrat que el donant sigui una persona ja morta,la còrnia és un teixit viu que demana un trasplanta-ment abans d’una setmana després de l’extracció. Sies conserva a 31 graus de temperatura, el teixit es potfer servir fins al cap de tres setmanes.

Els donants de còrnies poden ser totes les personesde 2 a 89 anys d’edat. Fins i tot, les persones que hanpatit miopia, estigmatisme o hipermetropia, si han es-tat operades de cataractes o han patit un càncer.

Editen un estudi sobre lahistòria de la pesca marítima

als Països Catalans- Palamós. El Museu de la Pesca i la Càtedra

d’Estudis Marítims (Universitat de Girona– FundacióPromediterrània), amb seu a Palamós, han editat unampli treball que, en format digital, es centra en la in-vestigació a l’entorn de la història de la pesca alsPaïsos Catalans. El llibre ja es pot descarregar gratu-ïtament des del web del Museu de la Pesca.

Amb el títol de Per a una història de la pesca delsPaïsos Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques,aquest treball recull un total d’onze aportacions cien-tífiques que descriuen i analitzen els reptes que afron-ta la historiografia de les activitats pesqueres d’aquesttram del litoral mediterrani, des de diferents perspec-tives i disciplines com ara la història, l’antropologia,l’arqueologia, la biologia o l’ecologia. Al llarg dels ca-pítols s’indiquen tendències, es subratllen buits, esdestaquen idees i s’avisa de les mancances i llacunesen què avui viu la historiografia de la pesca marítimacom a disciplina. El resultat subratlla el paper que lahistòria jugarà com a eina imprescindible per contex-tualitzar la situació actual del sector, tant del medimarítim com de la indústria pesquera, així com elsdesafiaments que els seus gestors afronten en con-junt. Aquesta compilació també esdevé un estímul ala investigació per rellançar els estudis històrics sobrela pesca marítima, especialment entre els joves estu-diants i investigadors en formació.

Cal destacar que la publicació ha comptat amb laparticipació d’investigadors de diverses universitats iestaments científics nacionals i internacionals, com laUniversitat de Girona, l’Institut de Ciències del Mar(CSIC), l’Escola Superior de Conservació i Restauracióde Béns Culturals de Catalunya, l’Universitatd’Alacant, el Museu Marítim de Barcelona i el Consejo

Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas del’Argentina.

El volum és el resultat del treball editorial de JoanLluís Alegret i Alfons Garrido, de la Càtedra d’EstudisMarítims, sota la coordinació de Documare: Centre deDocumentació de la Pesca i el Mar, i neix com a resul-tat de la constitució de la Xarxa Salvador Riera per al fo-ment de la recerca en història de la pesca marítima, sor-gida de la reunió d’investigadors, professionals i ama-teurs per facilitar les tasques de documentació, recercai difusió de la recerca científica en l’àmbit de la històriade la pesca. La primera reunió d’aquest òrgan cultural icientífic va tenir lloc l’abril de 2016 a Palamós.

L’estudi d’impacte ambientalenterra el dic de 270 metres a la bocana del Port d’Aro- Platja d’Aro. La Direcció General de Polítiques

Ambientals i Medi Natural de la Generalitat ha donat elvistiplau a la proposta de modificació de la bocana delPort d’Aro, a Platja d’Aro. L’organisme s’ha pronunciatfavorablement, tot i que amb condicionants, a la de-claració d’impacte ambiental de l’alternativa 1 de lestres que es van presentar. Aquest pas és important peral desenvolupament de la reforma de l’entrada maríti-ma al Port d’Aro perquè enterra el projecte inicial, quehavia provocat gran rebuig social per la dimensió.

De fet, les discrepàncies internes entre l’anteriorjunta i part dels socis del Club sobre la renovació de laconcessió –projecte que incloïa la citada bocana, entred’altres elements–, van motivar la convocatòria d’elec-cions, que van ser guanyades pel sector crític. Aquestanova situació, amb els crítics integrant la junta del

Protagonistes


Club, va motivar un canvi en les relacions internes dela UTE –formada pel mateix Club i la societat Sierra deMías– que havia obtingut la renovació de la concessió.També va provocar un replanteig del projecte de refor-ma de la marina i de la bocana, que era la que haviamotivat l’oposició social. Entre els contraris al projecteinicial de la bocana, que preveia construir un dic de270 metres de longitud (70 metres més llarg que l’ac-tual), hi havia l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro il’entitat local Grup de Natura Sterna.

Amb l’entrada de la nova junta liderada per VicençArqués el gener de 2016, el Club Nàutic Port d’Aro vapresentar altres alternatives, apostant per la 1, que ésla que ha rebut llum verda. Aquesta proposta modifi-ca, segons consta en la resolució de PolítiquesAmbientals i Medi Natural, la part interior del dic d’a-bric sense tocar la posició del morro actual i canvia l’a-lineació del contradic a fi d’esmorteir l’onatge que ac-cedeix a la dàrsena. El nou contradic gira 41 graus capa l’exterior i augmenta la seva longitud uns 12 metres,fet que provoca que s’hagi de reduir l’esplanada ac-tual de vela perquè la bocana tingui una amplada de47,5 metres en la part exterior.

Segons l’estudi d’impacte ambiental, l’alternativa1 és la de menor afectació, tant a nivell del medi quel’envolta com el visual, i econòmicament la més via-ble. La seva aplicació, però, no permetrà assolir els ob-jectius fixats pel projecte com ara el foment de la nàu-tica esportiva i eliminarà part dels amarratges actuals.

Arqués va dir que “estem molt satisfets perquè laGeneralitat ha escollit l’opció més respectuosa amb elmedi ambient, una bocana que ens permet aconse-guir un port socialment i ambientalment integrador. Apartir d’ara, en no fer-se la bocana inicial que incloïael projecte de reforma del port, caldrà reestudiar-lo ipresentar noves propostes per assegurar la seva viabi-litat econòmica”.

Les obres de Rius i Calvet deSant Feliu obligaran a tallar

el trànsit tres mesos- Sant Feliu de Guíxols. L’Ajuntament de Sant Feliu

de Guíxols va iniciar el 5 de febrer les obres de refor-ma del sector marítim de Rius i Calvet. Els treballs esprolongaran dotze mesos efectius, amb una pausa al’estiu per tal que les obres no afectin la temporadaturística. El cost és d’uns tres milions d’euros.

El passeig Rius i Calvet quedarà tallat al trànsitaproximadament uns tres mesos a l’altura de la ro-tonda del passeig del Mar, per un costat, i de l’antigadiscoteca Palm Beach per l’altre; per bé que s’hi podràpassar a peu. Les persones que hagin d’accedir en ve-hicles ho hauran de fer voltant per la carretera deTossa i trencant a Quatre Camins. L’Ajuntament, amés, ha manifestat que promou la informació als ve-ïns amb reunions i altres accions.

La reforma del front marítim Rius i Calvet consisti-rà en una renovació integral d’aquesta zona deterio-rada pel pas de dècades sense inversió. Afecta6.910,49 metres quadrats i inclou el passeig de Rius iCalvet i les placetes que hi limiten fins a l’avinguda JuliGarreta, així com el sector de platja corresponent a totl’àmbit, on s’inclou també la desembocadura de lariera en forma d’amfiteatre escalonat mirant al mar.

Entre les principals obres que es faran en aquestsector hi ha la reordenació de la superfície de l’actu-al vial, amb ampliació de la vorera formant un pas-seig pavimentat i la modificació del calaix de la rieradel Monestir.

Sant Feliu rep el llegat deManuel M. Bosch i Puig

- Sant Feliu de Guíxols. La ciutat de Sant Feliu deGuíxols va realitzar el passat dissabte 27 de gener unacte institucional de reconeixement al llegat testamen-tari de Manuel M. Bosch i Puig (1947-2015). Tempsabans de morir va fer ús de la figura dels “Hereus deconfiança” Tomàs Pla, Manuel Espiau i Luis EnriqueBarcala, per destinar el seu llegat; d’acord amb això, aSant Feliu de Guíxols s’ha fet donació d’un importantllegat documental i obres d’art: un oli de Josep Albertíi un altre de Xavier Ruscalleda, així com dues esculturesde ferro de Xavier Corberó.

El llegat documental de Bosch va a l’ArxiuMunicipal, pel valor històric i cultural que té per a SantFeliu. Es tracta de documentació de dues grans famíliesde Sant Feliu, Casas i Batet, amb documents notarials,

Protagonistes

Baix Empordà Digital -

partitures, correspondència i, sobretot, fotografies.Aquestes imatges, realitzades majoritàriament durantla dècada de 1920 per Antoni Casas Maury, reproduei-xen escenes privades i de lleure i esdevenen un testi-moni de gran bellesa i interès per a conèixer com vivienles famílies burgeses de Sant Feliu en l’època de majoresplendor social i econòmic de la ciutat. Hi trobem es-cenes de sol i bany a la platja de Sant Pol, de l’interiordel xalet Casas o de competicions esportives a la badiade Sant Feliu.

Pel que fa a les aportacions artístiques, s’ha cedit unoli sobre tela de 1977 “Cel, mar i boscúria” de JosepAlbertí, molt representatiu de l’època de paleta encesai texturada d’aquest pintor de casa nostra. La segonaobra, d’època figurativa, és un oli sobre tela de saca decap a 1980 de Xavier Ruscalleda, un dels pintors em-pordanesos més vitalistes i significatius de l’art infor-malista i abstracte, que esdevindria un dels artistes lo-cals més representatius i avantguardistes.

En l’acte que es va fer al monestir, tant l’alcaldeCarles Motas com el regidor de Cultura, Jordi Vilà, vanagrair el gest de la donació i van apuntar a l’alta res-ponsabilitat i honor que suposa per Sant Feliu fer-secàrrec d’aquest llegat. Les escultures de Corberó s’hanposat a la primera planta del Museu d’Història, visiblesnomés entrar al recinte, i vora el terra de vidre que per-met veure els antics murs dels fonaments del Monestir.

Un quadre de l’artista Isa Ruiza la Casa Màgica

- Santa Cristina d’Aro. A part de ser un museu demàgia, La Casa Màgica de Santa Cristina d’Aro tam-bé és una galeria d’art, ja que conté més d’un cente-nar de quadres de pintors i artistes reconeguts a nivell

nacional i internacional.Signatures com Josep Albertí, Josep Perpinyà,

Modest Cuixart, Xavier Cugat, Pompeu Pascual, JosepAmat, Tharrats, Gabino, Griera, Abras, Muntanyola,Sarquella, Fita, Emília Xargay, Lluís Roura o Abelló sónuna petita mostra del gran nombre de dibuixos, carica-tures, olis, aquarel·les, etc. que l’il·lusionista Xevi haanat rebent en el transcurs dels 60 anys de carrera ar-tística en agraïment a la seva labor en el món de la mà-gia. El llibre que Mans Màgiques del Món va editar a fi-nals de l’any passat Una vida màgica. De la Costa Bravaal món dedica quasi 100 pàgines a mostrar part de l’artque s’exposa al Museu de la Màgia.

Tot just haver començat l’any 2018, el Museu haampliat la col·lecció d’obres d’art amb la firma d’IsaRuiz. Un artístic cor sobre un fons vermell que transmetl’amor per a la màgia. Isa Ruiz és una artista que a ho-res d’ara viu a Santa Cristina i que ha exposat la sevaobra a importants sales i galeries d’art d’arreu deCatalunya i també en diferents països d’Europa, comItàlia o Holanda, entre altres. // Glòria Jara i Albertí

Primavera a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro

- Santa Cristina d’Aro. Enguany l’Escola Municipalde Música celebra els seus primers 10 anys. Per aquestmotiu, ha preparat, conjuntament amb l’Espai Ridaura,la tercera edició de la “Primavera a l’Espai” 2018.

El dissabte 10 de març es donarà el tret de sortidaamb un concert que oferiran els alumnes de piano i deguitarra de l’Escola Municipal de Música de SantaCristina d’Aro i de l’Escola de Música Adrià Sardó deCalonge. El concert, que estarà coordinat pels profes-sors Sofia Azambuja, Lluís Morilla, Lluís Vila i Cláudio

Protagonistes


Suzin, consistirà en tocar obres a quatre mans i en di-verses formacions de guitarres. El següent concert seràel dissabte 12 de maig, l’Escola Municipal de Música deSanta Cristina d’Aro, l’Escola de Música de Llagostera il’Escola de Música de Maçanet de la Selva també inter-canviaran alumnes, però aquesta vegada de corda. Elconcert estarà coordinat pels professors Cèlia Johé,Domènech Surroca i Oriol Illa. El tercer i darrer concert,el dissabte 16 de juny, serà amenitzat pels alumnes decant modern de l’Escola Municipal de Música de SantaCristina d’Aro amb la professora Dácil López.

Tots els concerts s’iniciaran a les sis de la tarda al’Espai Ridaura, tindran entrada gratuïta i faran de telo-ners dels concerts que s’iniciaran dues hores després ique tot seguit expliquem.

El dissabte 10 de març Guillem Roma i la CampingBand presentaran el disc Connexions. Un disc que haestat producte de la creativitat i de les múltiples conne-xions que ofereix la música. El dissabte 7 d’abril ÒperaJove presentarà Il Convito de Cimarosa. Una òpera cò-mica inèdita del compositor napolità DomenicoCimarosa (1748-1801). Es tracta d’una peça amena pelpúblic poc acostumat a la música clàssica ja que captal’interès de l’espectador. El 12 de maig, la sopranoElena Martinell i Glòria Garcès al piano presentaran“Àries de Reservat”, una òpera còmica i arriscada quereuneix dues ànimes artístiques inquietes, la sopranoElena Martinell i el director i dramaturg Marc Rosich. Eldiumenge 3 de juny, a les dotze del migdia, el CirquetConfetti presentarà “Pianissimo Circus”, un espectacleper a pallassa i pianista en un piano de cua que oferi-ran un acte divertit i musical per a tots els públics.

Finalment, el dissabte 16 de juny Dácil López tanca-rà la programació presentant el seu nou treball disco-gràfic, Mamma Shark. Està produït per Marc Parrot icomptarà amb Synth pop i retro futurisme gràcies a ungrup de músics de primera línia de l’escena de la músi-ca moderna actual. L’entrada de tots aquests concertsserà mitjançant la taquilla inversa. // Glòria Jara i Albertí

La màgia dels parcs i jardins- Santa Cristina d’Aro. L’entitat cultural de Santa

Cristina d’Aro Amics de La Casa Màgica encetarà l’any2018 amb una conferència-col·loqui que porta per títol“La màgia dels parcs i jardins”.

Antoni Falcón, ex director del Servei de parcs i jar-dins de l’Ajuntament de Barcelona i viticultor, serà l’en-carregat d’amenitzar l’acte vers els jardins i com hananat evolucionant en el transcurs dels anys. També ensparlarà dels vins màgics, és a dir els vins artesanals eco-lògics i de la seva elaboració.

Els jardins i les vinyes, paisatges ben diferents tot ique els dos parteixen de la mateixa base: la terra i el sa-ber dels cuidadors per poder fructificar la màgia queens transmeten.

La conferència-col·loqui “La màgia dels parcs i jar-dins” tindrà lloc el proper dissabte 17 de febrer a les vu-it del vespre a la sala d’exposicions “la Caixa” de SantaCristina d’Aro. L’acte és organitzat per l’entitat culturalAmics de La Casa Màgica i compta amb la col·labora-ció de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, “laCaixa”, Skäl Internacional de Girona, els ServeisTerritorials de Girona del departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i de La Casa Màgica –col·lec-ció Xevi. // Glòria Jara i Albertí

Vall-llobrega valora ampliar la seva zona industrial

- Vall-llobrega. Vall-llobrega estudia la possibilitatd’ampliar la zona industrial perquè ha detectat unaelevada demanda de parcel·les per aquestes activitatsper part d’empreses locals i, especialment, dePalamós. L’alcalde, Rufino Guirado, defensa que el sòlindustrial està exhaurit i que davant la demanda calconsiderar la possibilitat de dur a terme una amplia-ció. El 2017 l’Institut Català del Sòl (Incasòl) va posaren el mercat poc més de 5.000 metres quadrats des-tinats a zona industrial i aquests van ser absorbits rà-pidament per la demanda.

L’Incasòl va posar a la venda una dotzena de par-cel·les amb un preu de venda d’aproximadament 83euros el metre quadrat a la zona industrial de Vall-llo-brega, al costat de la C-31, molt ben connectada ambl’autovia. D’aquestes, onze tenien una superfície d’en-tre 300 i 460 metres quadrats, amb 400 metres de sos-tre edificable cadascuna, i la número 12 era la de méssuperfície, amb 1.640 metres quadrats i 2.200 metresquadrats de sostre edificable. Aquesta decisió podriatenir repercussions i podria afectar directament la zonaindustrial que s’impulsa a Palamós.

Protagonistes


Cultura

L’àrea de Cultura del’Ajuntament de Begur ha progra-mat per aquest hivern dues exposi-cions a les sales de les Escoles Vellesdel municipi. La primera, anomena-da “Fotoperiodisme a la rereguarda(1936-39)”, es podrà veure de l’1 al18 de febrer; la segona, “Contes dela Mediterrània”, es mostrarà de l’1al 18 de març.

“Fotoperiodisme a la rereguar-da” aplega les imatges més repre-sentatives publicades al suplementdel diari La Vanguardia “Notas grá-ficas”, sobre la vida i el treball a larereguarda catalana durant laGuerra Civil espanyola. S’hi mostrenles fotografies preses pel fotògrafVilarrubias i el tractament que vanrebre a la premsa gràfica del mo-ment, en una època de molta relle-vància de la imatge a la premsa, enquè destacaven els fotomuntatgesde pàgines interiors i portades.

Rafael Vilarrubias (Igualada,1905-Banyoles, 1953) va començarla seva carrera professional en elmón de la imatge, amb la fotogra-fia comercial de galeria, a Banyoles.Va exercir de retratista fotografiantpersones, vistes, paisatges, actessocials de Banyoles i dels municipispropers. L’any 1932 va començar laseva etapa com a fotoperiodista aldiari La Vanguardia. Paral·lelamenttambé va col·laborar al diari El DíaGráfico fins a l’any 1939. Des de1947 fins a 1953, va col·laborar enla revista local de BanyolesHorizontes. Durant aquests anys vaseguir compaginant la seva feinade fotoperiodista amb la de retra-tista, al seu estudi i a l’aire lliure.

El fons fotogràfic de RafaelVilarrubias és custodiat per INSPAI,Centre de la Imatge de la Diputació

de Girona, des de l’any 2006. Lesfotografies de Vilarrubias ofereixenun testimoni excepcional de laSegona República, la Guerra Civil ila postguerra, temes no gens habi-tuals en els fons de l’INSPAI

“Contes de la Mediterrània”,finalment, és una exposició dirigi-da a tots els públics, on el fil argu-mental són set contes de laMediterrània occidental acompa-nyats d’il·lustracions de DelphineLabedan. En total hi ha 15 panellsde cartró-ploma i 29 quadres.L’exposició parteix de la idea demostrar diferents cultures de laMediterrània més pròxima a partir

dels contes, uns elements moltagradables als ulls dels més petitsde la casa però també un món deretrobament amb la infantesa per-duda dels adults.

Els contes que es poden trobara l’exposició són Patufet (llenguacatalana); El penjoll d’Isis (llenguaoccitana); El poder de la falguera(llengua sarda); Pinotxo (llenguaitaliana); Els set germans i el llac dela lluna (llengua amazic); AïxaKandixa (llengua àrab), i Els ange-lets de la Verge de les Angústies(llengua castellana). Aquesta mos-tra ha estat comissariada perAntoni Roviras i Gerard Cruset.

BEGUR


Dues exposicions programades a lesEscoles Velles de Begur aquest hivern

Cultura

La presentació de l’AnyViladesau va tenir lloc el 18 de ge-ner a la Casa de Cultura de Girona.Hi van assistir el president i el vice-president de la Diputacio deGirona, Pere Vila i Albert Piñeira,respectivament; l’alcalde deCalonge, Jordi Soler, i el comissaride l’Any Viladesau, FrancescSánchez Carcassés. L’acte vacomptar també amb la participaciódels professors del Conservatori deMúsica Isaac Albéniz de laDiputació de Girona FrancescCassú (piano) i Conrad Rafart (te-nora), que van interpretar duescomposicions de Viladesau: “Niud’amor” i “Esperit Calongí”.

El 18 de gener d’enguany elmúsic i compositor calongí RicardViladesau Caner hauria complert100 anys. Amb motiu d’aquestaefemèride l’Ajuntament deCalonge i Sant Antoni, en col·la-boració amb la Diputació deGirona, programa per a aquest any

un conjunt d’activitats per comme-morar i difondre la figura i l’obrad’un dels personatges més impor-tants del sardanisme modern.

L’Any Viladesau presenta mésd’una vintena d’activitats culturalsque giren al voltant del que foubatejat per Pau Casals com a prín-cep de la tenora, virtuós d’aquestinstrument i compositor destacatamb una producció sardanista queinclou més de 200 peces, algunestant populars i destacades com“Girona m’enamora”, “Esperit ca-longí” o “Sa roncadora”.

Coincidint amb el centenari delseu naixement, l’Any Viladesau hadonat el tret de sortida a una pro-gramació que inclou més d’unatrentena d’activitats entre concertsi ballades de sardanes, que tindrancom a eix central les peces delcompositor calongí, i que tambéinclourà taules rodones i una expo-sició per aprofundir en la figura del’artista. Però Viladesau no va cen-trar-se únicament en el món de lasardana, de manera que dins de la

programació també s’han inclòsactivitats musicals per donar a co-nèixer la música de ball, boleros ihavaneres del músic i compositorcalongí. L’Any Viladesau té el seuinici coincidint amb l’aniversari delseu naixement; les activitats tin-dran lloc durant dotze mesos i estancaran amb un gran concert decloenda a l’Auditori de Girona el19 de gener del 2019.

El vicepresident Albert Piñeirava comentar en la presentació que“és un goig per a la Diputació deGirona defensar temes culturalscom ara l’Any Viladesau, i encaramés fer-ho en aquesta casa –seudel conservatori de Girona–, on elmestre Ricard Viladesau va donarclasses”. “A la Diputació deGirona, com a referent de l’agen-da cultural de comarques gironi-nes, estem orgullosos de poderacompanyar-vos en tots aquestsactes”, va assenyalar.

El comissari de l’Any Viladesau,Francesc Sánchez Carcassés, vapresentar la programació dels actes

CALONGE


L’Any Viladesau aprofundirà en ladifusió de la figura del músic calongí

que tindran lloc al llarg de l’any,centrada especialment en concertsi taules rodones, i que comptaràtambé amb un concert final.L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, vapresentar el disc que amb motiudel centenari va gravar La Principalde la Bisbal a Calonge aquest estiu.Finalment, el president Pere Vila vacomentar que la vida cultural aGirona continua, i que això té aveure amb la vitalitat que tambémostrava Viladesau: “No podemparar de crear, no podem parar dedefensar la cultura, no podem pa-rar de ser feliços i no podem parard’estar a l’avantguarda de la cultu-ra, malgrat els moments. A cadacontrada de Catalunya, en cadafesta major hi ha representació del’obra de Viladesau, amb un recordetern del músic. 100 anys de patri-moni, 100 anys de llegat, 100 dememòria col·lectiva que han digni-ficat la tenora, la sardana, la cultu-ra, la musica, el país”.

El president va finalitzar afir-mant que “serà un any ple de joia,serà un any ple d’alegria, serà unany ple de records, però sobretotserà un any de catalanitat. I enaquests moments d’especials tur-bulències, tenir la visió d’homenat-jar un geni i tenir la seva musicacontínuament en el record, ens faser lliures. Ser presoners de ningúens fa ser lliures”.

Ricard Viladesau

Ricard Viladesau Caner (1918 -2005) va néixer a Calonge el 18de gener de l’any 1918. Ha estatuna de les figures més importantsdel sardanisme modern, que vacombinar unes aptituds excel·lentsper a la interpretació de la tenora,una dilatada estada a la primeríssi-ma La Principal de la Bisbal i unafecunda producció com a composi-tor. Considerat l’instrumentistamés important de la història de lasardana, fou batejat per Pau Casalscom el príncep de la tenora. La

producció sardanista de Viladesau,amb 212 sardanes, és prou cone-guda i interpretada: conté compo-sicions populars com ara “Gironam’enamora”, “Esperit Calongí”,“El tutut de l’avi”, “Pic, repic i re-picó”, “Oca amb naps”, “Sal i pe-bre”, o “Calongina”, entre d’al-tres, però també inclou música deball, boleros i havaneres molt po-pulars, com ara “Enamorado delmar”, “El mar y tú”, “Gavina bo-nica” o “Ullets verds”. A més, vacompondre cant coral i música decobla com les “Danses catalanes”o el pasdoble “Fragància”. L’any1991 fou distingit amb la Creu deSant Jordi de la Generalitat; tambéva rebre la medalla al mèrit sarda-nista i fou nomenat Fill Predilectede Calonge.

Presentació del disc en directe de La Principal

de la Bisbal

L’Any Viladesau ha començatamb la presentació del disc com-pacte enregistrat en directe aCalonge per La Principal de laBisbal, cobla oficial de laGeneralitat de Catalunya, amb la

qual el músic calongí va tenir unaespecial vinculació i en fou mem-bre destacat durant vint anys(1950-1970).

El directe de La Principal de LaBisbal fou enregistrat al pati d’ar-mes del castell de Calonge el dia11 d’agost de l’any passat en elmarc del cinquantè aniversari delFestival de Música de Calonge-Interludi, i inclou 12 peces entre lesquals hi ha tres composicions deViladesau: “La placeta dels llops”,“Esperit calongí” i “Va de vals”.

El compacte enregistrat en di-recte també inclou peces d’altrescompositors calongins com EnricVilà Armengol i Ivan JoanalsAmetller, així com sardanes dedica-des a Calonge i interpretades enaquest compacte sota la direcciódels seus autors. És el cas de duescomposicions estrenades per a l’o-casió: “Calonge 50 anys”, sota ladirecció d’Antoni Ros Marbà, unacomposició que commemora els50 anys de la seva relació ambaquesta població, on resideix actu-alment, i “Calonge vestida de no-tes”, sota la direcció de JosepCassú Serra, que evoca les nitsd’estiu de concerts del festival demúsica al pati d’armes del castell.

Cultura


Cultura

El 27 de gener el teatre LaGorga de Palamós va acollir unanova actuació del prestigiós músicpalamosí Vicens Prats, inclosa dinsla programació que ofereix duranttot l’any Joventuts Musicals dePalamós en conveni amb l’Àreamunicipal de Cultura i Patrimoni.

Per a l’ocasió Prats, primer flau-ta solista de l’orquestra de París,acompanyat al piano pel músicThomas Haberlah, va oferir el seuconcert “I després de l’amorquè?” que fa protagonista la mú-sica postromàntica, amb obres deGustav Mahler (tres lieds),Schumann (“Romances”), Strauss(una sonata), Richard Wagner (unpopurri de l’òpera Lohengrin),Julius Rietz (una sonata) i CarlFrühling (“Fantasia”).

Al final del concert, que es vaallargar més de dues hores,Joventus Musicals de Palamós va ferentrega al mateix Prats i al directord’orquestra i compositor AntoniRos-Marbà de les plaques de Socisd’Honor de l’entitat. Seguidament,Prats i Haberlah van interpretar lapeça “Idili” de l’òpera Retorn; escri-ta per Miquel Roger i musicada pelcompositor Josep Sancho Marraco,va ser estrenada a Palamós l’any1923 amb la participació de l’avi delmateix Vicens Prats com un delsprincipals protagonistes. Amb mo-tiu de a la vinculació de l’obra ambel municipi, la cloenda del concertva comptar amb la participació dela investigadora musical AnnaMaria Anglada, col·laboradora deRevista del Baix Empordà, que vacomentar algunes dades històri-ques i tècniques d’aquesta òpera.

Nascut a Palamós l’any 1960,Vicens Prats resideix a París, on des

de 1991 és primera flauta solistade l’Orquestra de París. També ésprofessor convidat de la JoveOrquestra Nacional d’Espanya i dela Jove Orquestra Simfònica deCatalunya. Paral·lelament, Prats hadesenvolupat una gran carrera ca-merística (és fundador i membrede diversos grups amb els quals to-ca assíduament en nombrosos pa-ïsos), i imparteix cursos i master-

class a Espanya, Japó, Itàlia,Croàcia, França o Portugal.

Prats va ser el primer flautistaespanyol en entrar al ConservatoriNacional Superior de Música deParís, on obtingué el primer premiper unanimitat en flauta i músicade cambra. L’any 2005 va ser no-menat “Chevalier de l’Ordre desArts et des Lettres” pel Ministre deCulturade França.

PALAMÓS


Vicens Prats obre la temporadade Joventuts Musicals de Palamós

Cultura

El Museu de la Mediterrània deTorroella de Montgrí va inaugurarel 27 de gener l’exposició“Viladesau. El príncep de la teno-ra”, amb la qual ret homenatge almúsic Ricard Viladesau i Caner(Calonge 1918-Barcelona 2005)en motiu del centenari del seu nai-xement. Es tracta d’una mostra in-èdita, que aplega el seu fons per-sonal i materials diversos.Comissariada pel músic JordiMolina, tenora, compositor i dei-xeble del mestre Ricard Viladesauque ha pogut aportar a l’exposicióel seu coneixement com a músicinstrumentista de tenora, la mos-tra podrà visitar-se a l’Espai BaixTer fins a l’1 de maig de 2018, iposteriorment es podrà veure a di-ferents poblacions com Calonge oGirona.

L’exposició submergeix els visi-tants en les facetes més conegudesd’instrumentista i compositor, peròtambé s’indaga en la part més hu-mana, en el músic conversador,temperamental, apassionat, sensi-ble, intel·ligent i un pèl irònic.Reuneix, per primer cop, els objec-tes personals que va cedir el mateixRicard Viladesau a l’Ajuntament deGirona (la seva tenora, ulleres i es-tilogràfica), si bé posteriorment lafamília va cedir a l’Ajuntament deCalonge un fons més extens queinclou partitures, fotografies, cor-respondència o reculls de premsa(custodiat actualment pel Museude la Mediterrània).

A part, l’exposició també hapermès recopilar imatges, àudios ivídeos sobre el músic, com per ex-emple diverses gravacions de TV3o un inèdit vídeo de la família iamics explicant vivències i anècdo-

tes sobre el músic, que el Museuva encarregar.

Vinculació amb Torroella

Ricard Viladesau ha estat possi-blement el músic més influent i po-pular en la història de la música decobla de la segona meitat del segleXX, i va estar estretament vinculatamb Torroella de Montgrí. La sevavinculació prové de l’any 1943,quan formà part dels membresque fundaren la Cobla OrquestraCaravana. Va ser el director de lacobla del 1946 al 1950, i a ell se liatribueix el fet de posar-li nom a.Durant la seva estada a laCaravana, va conèixer la torroe-llenca Rosa Carrera i Gironella,amb qui es va casar el 1944 i va te-nir dos fills.

El Museu de la Mediterrània téen la música popular i tradicionalun dels seus principals eixos de re-cerca, preservació i difusió. Enaquest sentit, amb el pas deltemps ha rebut diversos fons patri-monials de músics de cobles or-questres, de Torroella de Montgrí id’arreu de Catalunya, i aquest és elcas del Fons Ricard Viladesau.

La mostra “Viladesau. El prín-cep de la tenora” va acompanyadade diverses activitats paral·leles,entre les que destaquen la jornada“El món de la tenora” (dissabte 10de març a les 11 hores al mateixmuseu), amb tres conferències alvoltant de la tenora a càrrecd’Anna Costal, Jaume Vilà i NúriaBonet i, el mateix dia a les 19 ho-res, el concert de la Cobla SantJordi “Viladesau. Sardanes i sarda-nes obligades” a l’Espai Ter.

TORROELLA DE MONTGRÍ


“Viladesau, el príncep de la tenora”, al Museu de la Mediterrània

Cultura

Can Mario mostra el treball de Xavier Escribà

Can Mario dedica la sala gran iuna de les sales petites a XavierEscribà (París, 1969), resident al’Empordà, amb una selecció d’unatrentena de peces. La seva obra escaracteritza per una voluntat de“transgredir” els límits de la pintu-ra tradicional i d’experimentar ambdos únics ingredients, la pinturaacrílica i la tela de lli. Durant la pre-sentació de l’exposició als mitjansde comunicació que va tenir lloc el18 de desembre el mateix artista vaexplicar que “comença per un pro-cediment pictòric que no sap maicom acabarà”. Durant el procés, latela va agafant volum fins a con-vertir-se en una vertadera escultu-ra, acolorida amb colors primaris. Avegades es cargola sobre si matei-xa, es plega, es clava o se superpo-sa. Malgrat tot, per a Escribà conti-nuen essent “objectes pictòrics ipintura sobre tela” que mantenen

sempre el lligam amb la paret, ja si-gui tocant-la o des de la distància.

La mostra recull peces creadesdes del 2002, com ara “Cara i creupictòric”, fins arribar al 2017 amb“Llibertat”, l’única obra inèditaque es pot veure a la mostra i tam-bé la més recent. L’artista conside-ra que durant aquest període noha viscut una gran transformacióartística, sinó que més aviat les ob-res han anat “fluint”. Totes ellestenen un mateix fil conductor, comés el procés creatiu i la pintura,amb les que busca explicar a l’es-pectador aquesta experiència.

A “Éloge de l’amour” es resu-meixen “tots els camins que ha ex-plorat i que continua explorant”l’artista en el camp de la pintura.Per Clarie Cayla, parella de l’artistai una de les comissàries de la mos-tra juntament amb Glòria Bosch, elseu treball traspua “llibertat, amori curiositat” sense perdre de vistal’experiència de l’espectador.

Una part indispensable d’aquesttreball expositiu ha estat l’elabora-ció d’un catàleg amb la participació

de 17 persones properes a Escribàque han escrit el que la seva obraels transmet. Provenen de profes-sions ben diferents, com ara mú-sics, professors o científics, i són dediferents procedències geogràfi-ques. Ha estat una “aventura inte-ressant”, segons admet l’artista,que li ha permès utilitzar la seva ob-ra com a mirall. En un costat, se si-tua l’artista i en l’altre, l’espectadorque la rep. Gràcies a les seves apor-tacions, ha pogut dividir el conjuntde l’obra en “famílies” que despréss’han mostrat a l’exposició. El catà-leg de la mostra inclou els escritsque li han dedicat a l’artista.

Xavier Escribà va exposar perprimer cop a l’Institut Françès deBarcelona el 1990 i des de llavorsha anat guanyant projecció inter-nacional, especialment a França,país on va néixer i on va viure du-rant uns anys. Ha exposat a gale-ries de Suïssa, Brasil, EUA oBèlgica, entre d’altres indrets. Nos’identifica amb cap corrent artísticconcret però admet que li ha inte-ressat el moviment francès del“support-surfaces” de finals de ladècada dels anys seixanta. La mos-tra de Can Mario es podrà visitarfins al 13 de maig.

“La bellesa de la figurahumana”, de Xita Fornt

A la Sala Empordà de CanMario es pot veure també unamostra de l’obra de Xita Fornt ti-tulada “La bellesa de la figura hu-mana”. Conxita Fornt (Barcelona,1934) es va especialitzar en art al’Escola Eina entre els anys 1981 i1983 al costat d’Albert Ràfols-Casamada, Francesc Artigau,Javier Serra de Rivera, Francesc

PALAFRUGELL / TORROELLA

Noves temporades expositives als museus de la Fundació Vila Casas

Foto: Gemma Espinet


Todó, Sergi Aguilar, ErnestFontecillas o Patricio Vélez. Desd’un inici figuratiu, el seu treballdesemboca en un univers de for-mes abstractes per tal d’arribar acopsar tot allò que no té forma ique conviu amb elements tangi-bles dins d’un espai que emana li-risme, color i llum. En els últimsanys, però, s’ha centrat en l’estudide la figura humana. Una provad’això és aquesta mostra, on espoden veure diferents creacionsamb cossos nusos i sinuosos, i quees podrà veure fins al 20 de maig.L’autora explica que intenta buscar“l’equilibri entre la figuració il’abstracció” en cadascuna de lesobres.

Eugeni Forcano, al Palau Solterra

El Museu de FotografiaContemporània Palau Solterra deTorroella de Montgrí reivindica lacreativitat d’Eugeni Forcano(Barcelona, 1926) amb una selec-ció de la seva obra. Sota el títol “Lavida atrapada al vol”, la mostra in-clou un recull de fotografies de laBarcelona dels anys 60 i 70 quel’autor va fer per la revista Destinoen blanc i negre. En elles, plasma la“humanitat” de personatges anò-nims i històries “d’il·lusió i desil·lu-sió” d’una època de grans canvis.En contraposició, també es mostrauna selecció de fotografies no tantconegudes on es veu un Forcano“més experimental” que juga ambla llum i el color.

Els comissaris SalvadorMunrabà i Anna Llopis reivindi-quen el treball “d’un dels fotògrafsmés destacats” de la Barcelona delsegle passat que encara no és prouconegut pel públic. A la sala princi-pal de la planta baixa del PalauSolterra hi ha una mostra d’algu-nes instantànies en blanc i negreque el fotògraf va fer quan treba-llava a Destino. Hi ha representa-des temàtiques com la religió, la

pobresa o escenes de la vida quoti-diana i totes elles tenen “l’huma-nisme” d’una obra documental isocial. “Són històries d’il·lusió idesil·lusió que podrien també serde la Barcelona d’ara”, va assenya-lar Munrabà. En algunes d’ellestambé traspua el seu sentit de l’hu-mor irònic.

La mostra inclou també unaselecció més reduïda de fotogra-fies que mostren un Forcano“més experimental”. A partir delsanys 80, va començar a fer provesa l’atzar i amb els processos ana-lògics tot creant imatges properesa l’art abstracte i plenes de color.Unes tècniques que fins a dia d’a-vui Forcano ha mantingut en se-cret. La comissària Anna Llopis ad-met que és una de les facetes mésdesconegudes d’aquest autor,que també va treballar com a fo-tògraf de moda. També hi ha unapinzellada de les fotografies queForcano es va fer a ell mateix alseu estudi replet d’objectes. Totesaquestes fotografies formen partdel fons que Eugeni Forcano vacedir als responsables de la Casamuseu Lluís Domènech iMontaner de Canet de Mar ara fauns set anys. En total tenen unes

200 fotografies positivades pelmateix autor.

Josep Mª Compte dialogaamb la col·lecció

La nova programació del PalauSolterra també inclou l’obra queJosep Mª Compte (Figueres, 1961)ha fet inspirant-se amb la fotogra-fia del fons “El lago” de MiguelCabezas. El figuerenc ha admèsque no li ha estat fàcil escollir unapeça però que va decidir-se peraquesta perquè va veure-hi unaconnexió amb el seu treball. “Elque em va agradar és que nomésrecull de la realitat allò que li inte-ressa”. A “Petits relats”, Compteelabora nou sèries amb objectes imaterials diversos que li permetenrecollir un sentiment, una idea ofins i tot un homenatge als artistesque admira. Els exposa a dins demarcs quadrats que es convertei-xen en un conjunt moral.

Finalment, la fundació VilaCasas ha prorrogat la mostra deJordi Belver i Daniel Giralt-Miracle,“Mirades i gest. 35 artistes”, inau-gurada el juny de l’any passat, quees podrà veure fins al 20 de maig.


CulturaFoto: Josep Mª Dacosta

Cultura

El Grup Peralada va anunciar el24 de gener la mort de CarmeMateu a l’edat de 81 anys. Mateuera presidenta i mecenes del FestivalCastell de Peralada, que enguanycelebrarà la seva 32ena edició.

Mateu va néixer a Barcelona el28 de febrer de 1936, educada enel si d’una família amb tradició em-presarial i industrial. Va cursar estu-dis d’art i decoració, que eren la se-va afició preferida, i des de molt jo-ve va mostrar la seva fascinació perla cultura i la música. Gran viatgeraque mai va deixar de lloar la sevaciutat natal i hereva d’una saga fa-miliar, apassionats pel col·leccionis-me i l’art, la major joia del seu pa-trimoni és el Castell de Peralada,un monument del segle XIV amb elseu conjunt històric-artístic: l’esglé-sia, convent i claustre, que avui al-berga dos museus amb les col·lec-cions de la família.

Casada amb Artur Suqué, eramare d’una filla i dos fills, Isabel,Javier i Miquel, que segueixen al

capdavant de l’empresa familiar, elGrup Peralada.

El projecte cultural de més en-vergadura del Grup és sens dubte elFestival Castell de Peralada, que du-rant les últimes dècades s’ha erigitcom a lloc de trobada durant el pe-ríode estival i un espai on han acu-dit diferents personalitats com LadyDi o la Reina Sofia i on han actuat

artistes com Plácido Domingo,Montserrat Caballé, Josep Carreras,Rudolf Nuréyev, Roland Petit, JoanManuel Serrat, Calixto Bieito, MarioGas, Teresa Berganza, ÁngelCorella, Jaume Aragall, Julio Bocca,Jonas Kaufmann i Juan DiegoFlórez, amb els que mantenia unabona amistat.

La passió per l’òpera i la dansade Mateu han fet que durant mésde 30 anys hagi actuat com a prin-cipal mecenes de la lírica i les artsescèniques d’aquest país, catapul-tant al Festival com un esdeveni-ment internacional que milers depersones esperen any rere any peranar a gaudir de la seva música idel seu entorn incomparable.

En aquests últims anys CarmeMateu va rebre diferents guar-dons, com la Medalla d’Or delCercle del Liceu, la Creu Sant Jordi,concedida pel president de laGeneralitat de Catalunya, i aquestfebrer vinent havia d’anar a recollirla Medalla d’Or del Mèrit a lesBelles Arts, concedida pel Consellde Ministres del Govern espanyol.

EMPORDÀ


Ha mort Carme Mateu, presidenta i mecenes del Festival Castell de Peralada

Festivals

El Festival Ítaca, Cultura i Accióva anunciar el 8 de febrer els grupsque actuaran a l’Ítaca Sant Joan2018, que tindrà lloc el 22 i 23 dejuny a l’Estartit. Txarango, CheSudaka, Doctor Krápula i DJ Karlixx–el divendres 22– i Ebri Knight,Germà Negre, Pachawa Sound,Koers i DJ Gambeat Radio BembaSound System (baixista de la míticaformació Mano Negra) –el dissabte23– formen el cartell de luxe de lesdues nits festives del cap de set-mana de Sant Joan que tindranlloc a la plaça de la Llevantina, atocar del mar. La iniciativa està or-ganitzada per la productora gironi-na Link Produccions, l’EntitatMunicipal Descentralitzada (EMD)de l’Estartit i Massís del MontgríProduccions Artístiques.

Txarango, que actua per primercop al festival, s’ha consolidat enpocs anys com una de les bandes

més populars de l’escena musicalcatalana i un dels grups del paísamb més projecció internacional.La seva barreja d’estils –des delreggae a la música llatina passantpel dub–, el seu caràcter festiu i elseu compromís social són els sig-nes d’identitat d’una banda queencén els escenaris i contagien laseva energia a un públic que viuels seus concerts com si no hi ha-gués demà. Completen el cartellde la nit del divendres 22 de junydues bandes internacionals: CheSudaka, un dels grups de referèn-cia del cúmbia-ska-punk, que pre-sentarà a les comarques gironinesel seu nou treball Almas Rebeldes,i els colombians Doctor Krápula,consolidats com una de les bandesde rock més importants d’AmèricaLlatina amb una poderosa fusió depunk, cúmbia, ska, hip hop i reg-gae combinada amb lletres deconscienciació social i ambiental.

Quatre de les bandes més festi-

ves del país protagonitzen la nit deSant Joan, el dissabte 23. EbriKnight actuarà al festival amb elseu nou disc Guerrilla, una obramolt esperada i que arriba en elmillor moment de la seva carrera.Germà Negre iniciarà la gira depresentació del seu darrer discamb el seu concert a Ítaca SantJoan, i completen el cartell de lasegona nit els Pachawa Sound i elslleidetans Koers, amb una natura-lesa mestissa que aporta originali-tat i frescor a les seves cançons.

Les dues nits s’allargaran fins ala matinada, amb el DJ Karlixx(Canibal Sound System) el diven-dres 22 i amb el DJ Gambeat RadioBemba Sound System la nit deSant Joan.

Un any més, el festival ofereixals assistents de l’Ítaca Sant Joanzona de càmping al mateix munici-pi. Els usuaris podran quedar-se adormir al Càmping CastellMontgrí, situat a uns quinze mi-nuts a peu de la zona de concerts.A més, a través de l’EstacióNàutica Estartit-Illes Medes, el fes-tival oferirà preus especials per adiverses activitats nàutiques, comara caiac o submarinisme, així comdescomptes en el lloguer d’aparta-ments i habitacions d’hotel delmunicipi. Ja són a la venda al webd’Ítaca (www.itacacultura.cat) lesentrades pels dos dies de concertsi diverses opcions d’abonaments.

Davant de la gran afluència depúblic registrada en les dues pri-meres edicions de l’ÍTACA SantJoan i el previsible augment d’a-quest any, l’organització ha previstun conjunt de millores per incre-mentar la comoditat dels especta-dors: s’amplia l’espai d’aforamenta la plaça de la Llevantina i es mi-lloraran els diversos serveis.

BAIX EMPORDÀ


Txarango, caps de cartell de l’ÍtacaSant Joan 2018 a l’Estartit

A la vila del Peix Fregit

Si hem d’assenyalar un ori-gen, el lloc més remot oncreiem que va començar lanostra història com a poble,tots pensaríem en la munta-

nya de Sant Sebastià, en el primer as-sentament conegut on s’establi, pelsvols del segle VI aC, un clan iber de latribu dels indigets dedicat al conreu i laramaderia, que el va habitar fins al segleI aC. Amb la arribada dels romans cap afinals del segle III aC, l’establiment vainiciar el seu declivi estimulat per lafundació a la badia de Llafranc d’un as-sentament romà que va atreure els po-bladors de la muntanya. Arran d’aiguabasaren l’economia en el comerç de totel que es produïa en el rerepaís, el con-reu, la ramaderia i la terrissa.

Arribat el moment que marcava laevolució i el progrés, el poblament deLlafranc, ocupat de forma permanentfins al segle IV dC, es va anar distribu-int per la plana interior aprofitant elsterrenys més productius. Així naixerenles explotacions agrícoles que consoli-daren una classe dirigent de propietaris,senyors de la terra. La Vilarnau n’és unbon exemple del tipus de propietari pagès que instal·làl’habitatge fora de poblat, al bell mig dels camps de con-reu. Des de temps immemorial, hem tingut en l’agricul-tura la principal activitat econòmica, una explotació de laqual ens hem aprofitat ininterrompudament al llarg de lanostra història. És, de fet, la pràctica d’aquesta activitat,la que va donar origen a la població Palafrugell.

El declivi i la fi de l’Imperi Romà, es va anar gestantentre els segles III i V, i s’atribueix a dues causes con-junturals. La greu crisi econòmica, cultural i social quepati, que el va col·locar en una situació de vulnerabilitati les invasions dels pobles germànics. Els visigots cre-uaren els Pirineus la primeria del 415 i ocuparen laTarraconense.

Obligats per la crisi econòmica es produí un èxode dela població urbana durant la qual els més privilegiats esconstituïren en propietaris de grans finques rústiques queaprofitant-se del patrocinium, es convertiren en amosd’esclaus, coloni i pagesos pobres, que li treballaven laterra. Pels visigots no era un tipus d’explotació agràriadesconeguda, els pobles germànics ja havien posat enpràctica durant els segles II i III aquestes grans explota-cions a Germània.

Els visigots parlaven una branca del gòtic, una llen-gua germànica, que no va deixar gaire herència en la llen-gua romanç del català, únicament es pot rastrejar la pre-sència en antropònims, topònims i algun vulgarisme en lalitúrgia. Palafrugell és un topònim que procedeix del lla-tí. De totes les variacions amb les que el nom dePalafrugell s’ha mencionat en diferents documents me-dievals, la forma Palatio Frugelli (a. 1163), és la que mi-llor il·lustra l’origen d’un topònim creat a partir d’unnom genèric llatí palatium més un nom propi de proce-dència germànica o llatina declinat en genitiu llatí.

És comú en toponímia una denominació a partir delllatí palatium, però cal precisar que la denominació escorrespon amb la d’un casalot rústic o masia forta que,per dimensions i estructura edilícia singulars, destacavad’altres edificacions. Al seu tornFrugell, o be és el nom personal germà-nic Frauhild, o del llatí Frugius, que vaser deformat per l’adaptació de l’ele-ment –hild, o –ius, pel sufix llatí –ellu:palatio frugelli, “la casa forta delsFrugell”.

Ramir Lacasa


Palatio Frugelli

SalutLa donació de còrnia

a l’Hospital de Palamós

Des del mes de juny de l’any passat, qual-sevol ciutadà/usuari del Baix Empordà téla possibilitat de ser donant de còrnies al’Hospital de Palamós sempre que es do-nin una sèrie de factors que ho afavorei-

xin. Segons la legislació vigent, qualsevol ciutadà catalàés donant d’òrgans a no ser que, en vida, manifesti elcontrari. Per descomptat doncs, també és donant de còr-nies, però a l’hora de la veritat, és quan arriba el desen-llaç final que es fa el plantejament als familiars més di-rectes. La família és qui donarà el consentiment informatper procedir a l’extracció de les còrnies del familiar re-centment traspassat.

A SSIBE s’ha format a un grup de professionals enaquesta matèria, tant a nivell legislatiu com a nivell deplantejament a familiars que es trobin en aquesta situa-ció, per fer-los de facilitadors i informadors dels drets delpacient difunt i que sovint la pròpia població desconeix.La seva tasca és la de transmetre tota la informació als fa-miliars i, en cas afirmatiu, transmetre també la possibili-tat de dur a terme el procediment en les pròpies instal·la-cions del centre, seguint uns rigorosos criteris de qualitat

i de respecte cap a l’extracció i cap a la persona recent-ment traspassada.

També és cert que tot aquest procés es simplificamolt quan la persona, en vida, ha deixat constància dela seva voluntat de ser donant de teixits o còrnies alDocument de Voluntats Anticipades, o tant sols si enalguna ocasió ho ha fet saber als seus familiars que fi-nalment seran els qui donaran la seva autorització perescrit, segons el reglament del Banc de Sang i Teixits.Tot això facilita molt la feina al grup especialitzat endonació de teixits.

Tothom pot ser donant?

Com he dit anteriorment, d’entrada tots som donants.Ara bé, quan arriba el moment, s’han de tenir en consi-deració uns criteris d’inclusió per a poder ser un donantamb garanties (garanties de seguretat i de qualitat), pen-sant ja en el pacient a qui, al cap d’uns dies, se li im-plantarà aquesta còrnia. Per aquest motiu, existeixen unscriteris d’edat, de no tenir malalties infeccioses com he-patitis o VIH, malalties hemato-oncològiques, etc.

SalutQuin és el procediment?

Un cop revisada la història Clínica del possible do-nant, es procedeix a fer l‘entrevista als familiars. En elsupòsit que acceptin fer la donació, a posteriori se’ls pas-sarà un altre qüestionari de risc biològic per garantir elmínim risc de transmissió al pacient a qui acabarà senttrasplantada aquesta còrnia.

Aquest procediment endarrereix el funeral?

D’entrada no, ja que només es disposa d’unes horesper a realitzar tot el procediment d’extracció i així garan-tir que el teixit estigui en bones condicions de conserva-ció, a banda de que en cap moment es vol perjudicar elsfamiliars que es troben en aquest procés tant dolorós, il’equip extractor és plenament conscient de la premuraen què han d’actuar. Estan suficientment organitzats comper poder donar resposta en pocs minuts.

I estèticament es veu algunacosa en el difunt?

Com hem comentat abans, per a fer l’extracció se se-gueix una tècnica degudament depurada perquè la còrniaextreta sigui de prou qualitat i pugui ser trasplantada i al-hora també perquè el globus ocular quedi perfecte com

perquè no es noti res. Per tant, aquesta no ha de ser unapreocupació per als familiars i amics que a posteriori vol-dran fer una vetlla del difunt.

Els familiars podran saber a quise li trasplanta la còrnia?

Doncs això per llei, igual com en els trasplantamentsd’òrgans, es manté en l’anonimat. Les còrnies, un cop ex-tretes, s’envien al Banc de Sang i Teixits de Barcelona onles treballen i les deixen en les condicions adequades per-què puguin ser enviades a qualsevol hospital que les re-quereixi per a un altre pacient.

Per a quins pacients serveixen?

Serveixen per a tots aquells pacients que, per algun ti-pus de cremada, malformació o malaltia infecciosa a lacòrnia, aquesta capa s’ha malmès i ha perdut la visió.Aleshores amb un trasplantament de còrnia, aquests pa-cients poden recuperar la visió.

Xavier Arrèbola

adjunt d'infermeria

a la direcció assistencial

de l'Hospital de Palamós


Serveis i gestions

La conveniència de tenir testament

Avegades hom no té en compte que la vidaés volàtil i que moltes vegades la mort ensatrapa . La gent de certa edat n’ és mésconscient i segurament en un moment de-

terminat , quan veu que es fa gran , fa testament . Lagent jove no ho té tan clar . Però , per desgràcia, elsanys que tenim no han d’ influir en una decisió tanimportant com establir com vols que es regulin lescoses si tu faltes … Si ets jove i tens fills petits , ésmés convenient al meu entendre el regular les cosesde cara a ells que si ja ets gran i els teus fills sónadults i no depenen de tu . A la meva consulta quandemano sobre si s’ ha fet testament la resposta és :“sóc jove , ja el faré més endavant . Ara no cal tenir-lo …” . Malauradament no és així ...

La gent pot pensar que fer testament és un trà-mit complicat o car . Ni una cosa ni l ‘altra . Té uncost mínim i a més es pot revocar o modificar sem-pre que es vulgui . L´últim testament és el vàlid . Ésuna forma de deixar-ho to ben lligat i no deixar trà-mits més feixucs per fer , ja que si no hi ha testa-ment s’ ha de fer una declaració d’ hereus “ab in-

testat” , procés molt més costós i llarg. Perquè cal fer testament ?La societat ha variat molt i actualment les situa-

cions personals i familiars poden ser molt diverses (hi ha ruptures de parella , processos de divorci , se-gones núpcies , fills de diferents relacions , fills quesón fruit d’ una relació anterior del teucompany/companya però que t’ estimes com a teusi que voldries tenir-los en compte … ) Sincerament ,crec que és una forma d’ evitar problemes o conflic-tes posteriors i a vegades previsibles . En totes i ca-dascuna d’ aquestes situacions es requereix una re-flexió , una decisió i recollir-ho en un testament :

-Si tens fills menors, es pot regular qui hauria detenir-ne la custòdia en cas de commoriència teva ide la teva parella.

-En cas de ruptura matrimonial o de parella , elcustodiant passa a ser l’ altre progenitor però si tensun patrimoni important es pot regular qui hauria d’administrar els béns dels menors , per exemple , ifins a quina edat.

-El testament et permet establir llegats ( deixar

Judit Zaragoza LlirinósADVOCAT

C/ dels Valls, 11

17200 PALAFRUGELL

Tel. 972 30 02 61

Fax 972 61 11 75

[email protected]

Serveis i gestionsdeterminat bé a determinada persona , o repartir elsbéns sense que hi hagin d’ haver proindivisos ).

-Es pot designar la persona responsable d’ ex-ecutar les teves voluntats digitals ( Novetat intro-duïda per la Llei 10/2017 de 27 de juny ).

-Designació de beneficiaris d’ assegurances devida , plans de pensions o fons d’ inversió.

-Es pot nomenar un marmessor en casos que hihagi molt de patrimoni ( advocat , notari o amic dela família que ha de tenir cura de fer complir la vo-luntat del testador ).

El dret civil català regula el testament hològraf iel notarial :

-Hològraf : fet de puny i lletra . Ha de ser signata cada fulla i portat al Notari per adverar-lo ( com-provar que sigui autèntic ) i protocolitzar-lo . Si noes fa en el termini de quatre anys des que es va re-dactar aquest document caduca . És més fàcilmentimpugnable .

-Notarial : (el més recomanable ) : Pot ser obert, quan el testador estableix el que vol que es reculliper part del Notari o bé tancat , entregat en un sobre, aportant DNI . El Notari comprova sempre les ple-nes facultats de la persona testadora. Normalmentel més habitual és el notarial obert .

Cal tenir en compte que pots disposar com vul-guis dels teus béns , però sempre hi haurà la legíti-ma que correspon als fills i que representa unaquarta part de l’ herència a repartir entre ells i quehaurà d’ abonar l ‘hereu .

En cas que no hi hagi testament i cal fer declara-ció d’ hereus la cosa es complica perquè , tal com hedit ,cal fer la declaració d’ hereus del difunt i seguirun ordre establert : tenen prioritat els fills ( o nétssi algun fill ha premort ) , sempre a parts iguals . Laparella passa a ser usufructuari universal quan elshereus són menors. Si no hi ha fills o néts l ‘he-reu/hereva és el cònjuge o parella . sinó venen elspares , germans , nebots i cosins . Quan s’ acabi elparentiu col.lateral més enllà del quart grau l’ here-

va és la Generalitat de Catalunya .Si hi ha testament fet , no cal estar a aquest ordre

. Cal afegir , que la llei 21/2000 de 29 de desem-

bre regula el que s’ anomena testament vital : mani-festació escrita on es regulen les instruccions sobrel ‘assistència sanitària que es desitja rebre en situa-cions que impedeixen comunicar personalment lateva voluntat , sobre el destí del teu cos o dels teusòrgans . Es pot nomenar un representant que ser-veix d’ interlocutor davant del metge o equip sanita-ri que t’ ha d’ atendre i qui vetlla perquè es complei-xi la teva voluntat ( voluntat del pacient ). Es sol fertambé al Notari , té el cost d’ un testament .

Espero haver-vos pogut ajudar , i ja sabeu , aneual Notari ...Aprofito a més l’ avinentesa per agrair-vos la confiança que m’ heu dipositat durant questsvint-i-cinc anys d’ exercici professional que es com-pliran enguany . Gràcies de tot cor !

Judit Zaragoza-Advocat

Carrer Colomer, 3 - 17200 PALAFRUGELL (Girona)Tel: 972 306 633 - Fax 972 663 113 - e-mail: [email protected]

El proper 28 de febrer del 2018 finalitza el terminiper presentar el model 347 referent a la declaracióanual de les operacions de la teva empresa amb

tercers i que aquestes operacions hagin superat, per unamateixa persona o entitat, durant l’exercici 2017, laquantitat de 3.005,06€.

Amb l’objectiu de realitzar el model 347 de la tevaempresa et demanem que ens facilitis la informació ne-cessària per a la confecció de la declaració esmentada, sit’afecta en el teu cas particular, ABANS DEL DIA 10 DEFEBRER. És imprescindible, per cada un dels clients oproveïdors declarats, la següent informació:

NIF, Cognoms i nom o raó social, Codi postal,Municipi, Import desglossat de forma trimestral

Et recordem...

Qui ha de presentar el model 347?

Estan obligats a presentar-lo les persones físiques ojurídiques, públiques o privades, que desenvolupin acti-vitats empresarials o professionals, associacions i comu-nitats de propietaris i que hagin superat, per una mateixapersona o entitat, la quantitat de 3.005,06€ (IVA inclòs).

Important: si has sortit de l’obligació mensuald’IVA a partir del 01/07/2017 i per tant deixes de presen-

tar el model 340, sí que estàs obligat a presentar el 347per les operacions realitzades de juliol a desembre del2017 que superin la quantitat de 3.005,06€ (IVA inclòs)per una mateixa persona o entitat.

Si has estat inclòs en el SII (SubministramentImmediat d’Informació) no has de presentar aquesta de-claració.

Què es declara en el model 347?

Qualsevol tercer amb el qual s’hagin realitzat opera-cions que en un conjunt superin els 3.005,06€ durant l’a-ny natural. La informació s’ha de desglossar per trimes-tres, excepte els imports rebuts en metàl·lic superiors a6.000€, que s’informaran en termes anuals. El criteritemporal general és de l’anotació registral de la factura odocument substitutiu.

Les persones físiques i entitats en règim d’atribucióde rendes que tributin a mòduls en l’IRPF i simultània-ment en el règim simplificat de l’IVA o de l’agricultura,ramaderia i pesca o del recàrrec d’equivalència, noméshauran de presentar la declaració de les operacions perles quals hagin emès factura.

Rosa Guanter. Sòcia-directora

[email protected]

TAX Palafrugell, Palamós i Torroella de Montgrí

Serveis i gestionsEl model 347

TENIU LA POSSIBILITATD’OBTENIR ELS PERMISOS

DE CONDUIR:A1 - A - B

Permís AMper conduir ciclomotors

Plaça de la Vila, 5PALAMÓS

Tels. 972 31 44 82 - 972 60 12 65Fax 972 31 45 29

[email protected]

Plaça de la Vila, 5PALAMÓS

Tels. 972 31 44 82 - 972 60 12 65Fax 972 31 45 29

[email protected]

Puig & Radresa, s.l.LLUÍS RADRESA PUIG

AGÈNCIA GENERALD’ASSEGURANCES

Moments màgics


Nus impossibleEncara que sembli impossible, es pot fer

un nus amb una corda o mocador sense deixaranar els dos extrems. Només es necessita unamica d’enginy i, és clar, conèixer el secret.

Doneu una corda o mocador al vostre“adversari” i li expliqueu en què consisteixla prova. Mentre intenta resoldre-la, vosal-tres espereu la seva rendició amb els braços

creuats. Una vegada hagi desistit en els seusintents sense cap resultat positiu i quan ustorni la corda o mocador, l’agafeu amb elsbraços creuats i un extrem amb cada mà.Només haureu de posar els braços en posi-ció normal i la corda o mocador apareixeràamb un nus, és a dir, haureu fet un nus sen-se deixar anar els extrems.

Esports

Un total de 124 alumnes d’ar-reu del Baix Empordà van participarel 27 de gener a Begur en les diver-ses curses del Cros Escolar 2017-2018 de la comarca, que va orga-nitzar el Consell Esportiu del BaixEmpordà amb la implicació de l’à-rea d’Esports de l’Ajuntament deBegur i la Fundació Esportiva Begur.Aquest ha estat el tercer any conse-cutiu que Begur acull una de lescinc curses del circuit comarcal, lesquals es fan dins dels Jocs EsportiusEscolars de Catalunya. Els esportis-tes provenien, a part de Begur, deTorroella de Montgrí, Palafrugell,Calonge i Sant Antoni, la Vall d’Aro,la Bisbal d’Empordà, Mont-ras iPalamós. Les altres proves del cam-pionat s’han fet als municipis em-pordanesos de la Bisbal d’Empordà,Castell-Platja d’Aro, Palafrugell iSant Feliu de Guíxols.

Les categories de les cursesanaven des d’escoleta, que haviende fer 750 metres, a juvenil, 3.000

metres. El punt de sortida i d’arri-bada de totes les deu curses pro-gramades va ser la mateixa gespadel camp de futbol. Al final es vafer l’entrega dels premis, amb lapresència de l’alcalde, Joan

Loureiro, i el regidor d’Esports,Martí Aldrich. Van ser premiatsamb una medalla els tres primersclassificats de cada categoria i gè-nere. A més, tots els participantsvan rebre un obsequi.

BEGUR


Un total de 124 atletes participen al III Cros Escolar Comarcal de Begur

Publireportatge

Fundada l’any 1960 per Francesc FiguerasBrugués i Juan Corominas Costa amb el nomde “Francisco Figueras Artesano Ceramista”al carrer del Pont de la Bisbal d’Empordà,“Francesc Figueras i Fills” és una empresa

dedicada a la fabricació de ceràmica per a jardineria, idecoració. L’any 1973 va començar a destacar, obrint unampli mercat d’exportació dels seus articles cap aEuropa, els Estats Units, Japó i els països nòrdics.

Francesc Figueras Brugués recorda el seu pas per lesfàbriques de “Can Sirvent”, “Can Sabater” o “Corominasy CIA”, i l’aprenentatge de les arts amb els mestresTurbau i Vila Clara a l’Escola de Dibuix de la Bisbal: laseva primera fornada va ser al forn que els hi va deixarel mestre Salomó. Més endavant, “un dia amb en JoanCorominas vam tenir la idea de muntar un forn de cerà-mica i una nau petita darrere de casa, i la feina va serque el meu pare ho entengués: deia que ens moriríem degana”. L’empresa va començar amb un petit forn de 5m³per fabricar testos, jardineres i figures, i ràpidament es vaanar ampliant amb la compra de diferents terrenys finsarribar al Rec del Molí i a la carretera de Cruïlles, on esvan construir el magatzem i les basses per fer l’argila.Abans del trasllat a Vulpellac, la fàbrica comptava ambuna nau de 90 metres de llargada i amb un forn de 25m³:de fer les cuites amb llenya i feixines, amb un operaripassant tota la nit a la fàbrica per alimentar el foc, es vapassar primer a un cremador de fuel idesprés de gasoil i, en

els darrers anys, aun forn de gas amb vagonetes inter-

canviables. “De seguida vam quedar estrets”, reconeix elseu fundador, que juntament amb la seva dona CarmenBlanco Castro i altres socis va arribar a gestionar fins aquatre empreses diferents (“Francisco Figueras”, “CE-RAMPIRO”, “Can Bertran” i “La Decorativa”), totesvinculades a la Ceràmica de la Bisbal i buscant “que noes fessin la competència entre elles”. “FranciscoFigueras Artesano Ceramista” disposava de les màquinesmés modernes de l’època i unes “galeteres” construïdesa la mateixa ciutat pel mecànic Tarrès, situades on actu-alment hi ha el Banc Sabadell i de gairebé una vintena detreballadors que produïen 1 tràiler diari, fins que l’any1984 precisament el gran volum de producció va obligarels seus propietaris a traslladar-se fora del nucli urbà dela Bisbal, concretament a Vulpellac.

El lloc escollit va ser una de les antigu-es naus de CERATESA, una de les fà-briques més grans de ceràmica de la co-marca que, malgrat comptar amb ga-irebé 200 treballadors, va tenir unacurta vida comercial: “Quan va obrirtots ens pensàvem que hauríem deplegar”, explica Figueras Brugués,“però va durar molt poc”. JoanCorominas es va desentendre delprojecte i amb el trasllat FrancescFigueras Brugués va passar la sevaexperiència, la passió i la tradicióal seu fill Salvador FiguerasBlanco, que aleshores tenia 18anys; des de fa quatre anyscompta també amb l’ajuda delsseus fills, Salvador FiguerasLiñán i Cristina FiguerasLiñán, la tercera generació de

Ceràmica d’artesaniaFigueras i Fills

ceramistes Figueras. “Quanvaig venir aquí 32 anys enrerefèiem bàsicament el mateix quea ‘Francisco Figueras ArtesanoCeramista’: peces petites i mitja-nes decorades i força barroques”,explica Salvador Figueras Blanco:“Abans es fabricava el mateix mo-del durant 10 anys o més, però ana-ven quedant antiquats i per això enlloc de decorar-los vam començar afer-los llisos, aprofitant el mateixmotllo però sense tanta decoració.L’evolucio havia començat”.

“Havíem comprat tres màquinesd’última generació, ‘les roller’, quepermetien fer peces decorades, llises irodones; nosaltres només havíem de ferels motllos i teníem un gran volum deproducció, però amb l’arribada de la globalització i dela ceràmica d’Itàlia i Àsia ens hem hagut haver d’anarespecialitzant cap a un tipus de peces de nova tendèn-cia: llises, amb textures, i també mes exclusives”, ex-plica. “A principis del segle XXI a la Bisbal hi haviaquatre o cinc empreses que es dedicaven a la jardi-neria però ningú passava dels 60cm. Vam veure queles peces grans tenien sortida i que teníem capaci-tat i experiència suficient per apostar per aquestcamp: actualment podem arribar a fer peces de130 i 150cm i tenim la previsió de fabricar-ne defins a 2 metres”.

Al llarg d’aquests últims anys, “FrancescFigueras i Fills” s’ha anat especialitzant “en pe-ces de gran format, fetes a mà de manera arte-sanal, recuperant els inicis de l’empresa quanno hi havia màquines, pràcticament sota comanda imoltes vegades també sobre forma i textura, treba-llant de forma conjunta amb arquitectes, dissenya-dors i interioristes. Tenim una sèrie de peces estàn-dard però amb el termini de tres setmanes o un mestambé podem fer tirades petites d’una peça nova.Evidentment, són peces que no pots posar en un pis,però sí en una casa gran o un hotel o un restaurant ique, a més, tenen un valor afegit indiscutible: a la gentno li importa pagar més per tenir una peça exclusiva dela marca Ceràmica de la Bisbal i feta a mà”.

Aquesta exclusivitat, precisament, ha portat a“Francesc Figueras i Fills” a treballar amb grans mar-ques de renom internacional com Soho Hotels, HotelsMate Room, El Gallito, Far Nomo i CCCB, entre d’al-tres, i també per l’Ajuntament de Corça, per qui va dis-senyar i realitzar la rodona que va de Corçà a la Bisbal,o l’Ajuntament de la Bisbal, realitzant testos amb l’es-cut de la ciutat per espais públics, sense oblidar la mul

tinacional del dis-seny MANGO, per qui han fabricat

gerros de gres per posar als mostradors de les sevesbotigues d’arreu del món, primer de 10 per 30cm i arade 80 per 75cm. “Hem entrat dins la roda de proveïdors

Publireportatge

de ceràmica degrans empreses i ens han començat a

valorar per la qualitat i disseny dels productes quefem”, afirma satisfet el responsable de la fàbrica, “per-què valoren molt el contacte més personal que els hipodem oferir i també la proximitat: pots anar a com-prar més barat a algun altre país asiàtic però al final

les despeses de viatges, controls de qualitat,embalatge i enviament aca-

ben sortint més cares”. Un dels principals tretsdistintius de “Francesc Figueras i Fills”, així,radica en el fet que “som una empresa granpel que fa a la mida però petita i de qualitatpel que fa a la producció, i això ens permetanar-nos adaptant a la demanda dels nos-tres clients”.Salvador Figueras Blanco reconeix que“abans, quan les màquines treballaven vu-

it hores cada dia, el ritme de producció eramolt elevat i havies d’anar a rebentar els preus per po-der vendre totes les peces. Ara si hem d’estar mitja ho-

ra més per acabar una peça hi estem, perquè això lidóna un valor afegit que el client sap valorar: nobusquem la quantitat sinó la qualitat i millors aca-bats”. Actualment la fàbrica disposa de vuit treballa-dors i de quatre forns de gasoil (un de 8, dos de 13 i

un de 18m³), així com “d’unforn d’alta temperatura que es-tem utilitzant per treballar ambgres amb l’objectiu d’obrir almercat cap als països nòrdics,una cosa que no s’havia fet maia la Bisbal”. Al coure les pecesa 1250ºC –a diferència dels1020ºC necessaris per a la cerà-mica tradicional–, “els porusdels gres queden molt tancats ila peça pràcticament no absor-beix aigua, guanyant resistèn-cia als contrastos de temperatu-ra: pots deixar-la a l’exterior a20ºC sota zero que no es trenca-

rà. La ceràmica està en constant evolució i té un ven-tall molt ampli de possibilitats que hem ser saber ex-plotar: la ceràmica de la Bisbal és tradicional però almateix temps també és modernitat i disseny”.

Fàbrica de ceràmica Figueras i FillsCtra. Girona a Palamós C.66 km 6,7

17111 Vulpellac (Girona) Tel. 972 64 11 33

www.figuerasifills.com

Publireportatge

Documents

Baix Empordà Digital · cap de setmana de febrer (Begur, Palamós, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro) demostren novament la salut