Upload
others
View
7
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
© COOLTUR
Barcelona 1714
L’any 1700 va morir sense descendència Carles II, rei de les Espanyes. Aquest
fet va desencadenar un gran conflicte internacional ja que les potències
europees passaren a disputar-se el control del vast imperi hispànic, tot
proposant els seus propis candidats a la corona.
El conflicte bèl·lic va tenir una faceta més interna en el si de la Monarquia
Hispànica quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d’Aragó
van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria, candidat dels països de l’Aliança
de la Haia. Per la seva banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia
el suport de Castella i França.
La guerra a Europa va durar des del 1701 fins el 1713. A nivell internacional,
les forces dels dos candidats estaven molt equilibrades. El conflicte només es
va acabar quan, el 1711, un fet inesperat va canviar el curs dels
esdeveniments: l’arxiduc Carles, en morir el seu germà Josep I, va heretar el
tron austríac, perdent el suport d’Anglaterra. Els anglesos van malfiar-se de
l’excessiu poder de la dinastia Habsburg dins de l’equilibri europeu, amb la
possible formació d’un gran bloc austríac que dominés el continent.
A Catalunya la guerra va començar el 1705 amb la proclamació de Carles III
d'Àustria i va transcórrer amb sort desigual fins a l'abandonament dels aliats el
1712. Malgrat això, Catalunya va aconseguir prolongar la resistència fins l’11
de setembre de 1714, quan Barcelona va caure definitivament després de
tretze mesos de setge i una cruenta batalla. La victòria de Felip V va suposar la
supressió dels òrgans de govern del Principat i la imposició de les institucions i
lleis de Castella, pel Decret de Nova Planta del 1716.
Des de COOLTUR us convidem a recórrer alguns dels escenaris bèl·lics
així com edificis d'institucions que van tenir un paper cabdal en el
conflicte que va canviar la influència d'Espanya al món i va acabar amb
les institucions catalanes.
© COOLTUR
Baluard de Sant Antoni
El Baluard de Sant Antoni estava
ubicat en el tercer recinte de la
muralla que tancava la part oriental
de la ciutat. Es va construir davant de
l’antic Portal de Sant Antoni, que
s’obria a l’extrem del carrer del mateix
nom. Cap a mitjans del segle XIV es
van construir els trams de muralla
que porten del capdamunt de La Rambla fins al portal dels Tallers i d’aquest
fins al portal de Sant Antoni. Aquest darrer va esdevenir la construcció més
rellevant d’aquest sector de la fortificació, convertint-se en la porta triomfal de la
ciutat de Barcelona o accés principal de reis, prínceps i ambaixadors, degut a la
seva situació en el camí que venia d’Aragó.
El portal de Sant Antoni rebia el seu
nom per una capella d’aquest sant
situada als seus voltants i es
trobava flanquejat per dues torres
de planta poligonal: la de Sant
Urbà, situada a la dreta, i la de Sant
Ivó, a l’esquerra.
Dins del marc de la Guerra dels
Segadors (1640-1652), es va continuar
amb les reformes i la modernització del
recinte emmurallat, iniciades a principis
del segle XVII amb la construcció de
nous baluards com el de Sant Antoni,
documentat a partir de l’any 1644.
Durant la Guerra de Successió no va
tenir lloc cap acció militar d'importància que impliqués directament el baluard, si
© COOLTUR
exceptuem el fet que durant la Batalla de Montjuic
de 1705, els reforços borbònics van sortir pel seu
Portal. Uns 400 granaders a cavall, la major part
irlandesos, van intentar reforçar la guarnició del
Castell. En la seva ascensió van topar amb la
columna britànica que dirigia l'ex-virrei austriacista
de Catalunya, el Príncep Jordi de Darmstadt i,
degut a la confusió idiomàtica i a la foscor,
aconseguiren entrar al Castell amb diversos
presoners anglesos i ferir de mort al Príncep.
Al segle XIX es va enderrocar progressivament el baluard de Sant Antoni
essent substituït pel mercat que encara contemplem avui dia. La seva reforma
integral de l'any 2009 ha deixat al descobert les restes de la fortificació.
Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Comte d'Urgell cap a Ronda de Sant Antoni 62 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Sant Antoni Abat 230 m Gireu cap a la dreta per Plaça del Pedró 52 m Continueu per Carrer de l'Hospital Aneu fins a la rotonda. 350 m Carrer de l'Hospital, 73
Hospital de la Santa Creu
A principis del segle XV, la ciutat de
Barcelona comptava amb sis petits
hospitals: l’Hospital Desvilar o de
l’Almoina, l’Hospital de Marcús,
l’Hospital d’en Colom, l’Hospital Vilar o
de Sant Macià, l’Hospital de Santa
Eulàlia i l’Hospital de Santa Margarida.
Aquestes institucions havien estat
creades per ordres religioses o
© COOLTUR
particulars i, tot i que depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral,
quasi tots els seus ingressos provenien de la caritat ciutadana.
A principis de 1401, les dificultats econòmiques d’aquests centres van portar al
Consell de Cent i al Capítol Catedralici a acordar la construcció d’un nou i únic
hospital resultant de la unió d’aquests sis centres sanitaris. Així es pretenia
millorar l’administració i gestió de les rendes. La mesura va ser ratificada el 5
de setembre d’aquell mateix any per mitjà de la butlla del papa Benet XIII, qui
autoritzà la constitució de l’Hospital de la Santa Creu.
El nou centre, un dels més antics d’Europa i del món,
va ser ideat com un edifici de grans dimensions, amb
quatre ales d’estructura rectangular, dues plantes
d’alçada i disposades al voltant d’un pati, tot seguint el
model dels claustres eclesiàstics. El rei Martí l’Humà
va presenciar la col•locació de la primera pedra de
l’edifici, el 13 de febrer de 1401. Les obres acabarien
el 1450. Posteriorment, al segle XVIII, l’edifici va ampliar-se, i durant el segle
XIX i començaments del XX van fer-s’hi intervencions menors.
Durant els setges borbònics de Barcelona de 1706 i 1713-14 acollí la major part
de ferits d’ambdós bàndols que foren
perfectament registrats en els llibres
d’ingrés. Les dades dels prop de 1.300
ferits per setge són actualment un
document històric de primer ordre, per
exemple per descartar l’ingrés del malferit
Rafel de Casanova l’11 de Setembre i la
pretensió de fer-lo passar per mort.
Avui en dia l'edifici està ocupat majoritàriament
per la Biblioteca de Catalunya. L'Hospital
segueix existint com a Hospital de la Santa Creu
© COOLTUR
i Sant Pau, ara a la Ronda Guinardó en el que és el seu tercer recinte.
Dirigiu-vos a est per Carrer de l'Hospital cap a Plaça del Canonge Colom 250 m Gireu a la dreta per Les Rambles 18 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Boqueria 190 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Banys Nous 5 m Gireu a la dreta per Carrer del Call 130 m Continueu recte cap a Plaça de Sant Jaume. 28 m Palau de la Generalitat de Catalunya
Diputació del General
Les Diputacions del General foren
inicialment unes comissions temporals
que tenien l'encàrrec de recaptar el
tribut establert en el pactum entre la
terra i el rei durant unes Corts,
designades per primer cop l'any 1289.
La nova forma de fer la guerra del
segle XIV va fer necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores,
que gravés a tots els súbdits davant la falta de fons de la monarquia. Però el
sistema constitucionalista característic de la Corona d'Aragó impedia al rei
poder imposar una nova legislació fiscal per la seva voluntat. Com qualsevol
altra legislació calia negociar-la a les Corts. En les Corts que tingueren lloc l'any
1358-59 es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la llarga guerra
contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats a fi de formar
la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels
tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió esdevingué
permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic
reial a llarg termini. La comissió permanent, la Diputació del General de
© COOLTUR
Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat
eclesiàstic, a que es considerava el President de
la Generalitat.
La institució fixà la seva
seu a Barcelona. El 3 de
desembre de 1400 els seus
representants varen adquirir la casa originària del carrer
de Sant Honorat que amb les posteriors ampliacions
esdevindria l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya.
D'aquest període són la galeria gòtica, el cos de Sant
Honorat (entrada principal en aquell moment), les
cambres de representació del primer pis, la capella de
Sant Jordi i la façana gòtica del carrer del Bisbe, amb
imatges obra de Pere Joan. La galeria gòtica és de les
més ben conservades, i conserva la forma original. Conté
una escala lateral a l'estil de les cases senyorials de l'època. La façana del
carrer del bisbe és un mur de carreus senzill, amb una porta d'accés que dóna
al pati menor adjacent al pati gòtic. Està coronada per una cresteria amb
pinacles, gàrgoles i un balustre amb una rica traceria. Al centre de la barana,
just sobre la porta, hi ha un gran medalló amb la representació de Sant Jordi
matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputació
del General de Catalunya.
A finals del segle XVI es va ampliar l'edifici cap a l'actual Plaça de Sant Jaume.
Les obres, a càrrec de Pere Blai, van començar el 1597 amb l'enderrocament
dels habitatges adquirits. La façana segueix la inspiració del renaixement italià,
i s'inspira en el Palau Farnese de Roma. Amb tot, i després de plantejar el seu
enderroc i de patir aturades per crisi financera, l'edifici s'acabà entre 1616 i
1619. La part més important de l'obra i nucli de tota la construcció és la nova
capella de Sant Jordi en el centre del primer pis, amb tres naus i cúpula. Al
segle XVIII, aquesta capella va esdevenir el Saló de Sant Jordi. Encara
conserva el paviment original fet de marbre policrom. La porta principal està
Saló Sant Jordi
© COOLTUR
flanquejada per quatre columnes dòriques llises d'origen romà datades el segle
II. Varen ser esculpides a Troia i traslladades a Tarragona, al temple d'August
del recinte de culte del Fòrum Provincial. Acabat l'imperi romà es varen
traslladar a una església a la zona de Sant Pere Sescelades. Aquesta església
es va destruir i Pere Blai va negociar amb les autoritats tarragonines la seva
incorporació a la nova façana el 1598.
Durant el primer mig segle de vida va conservar el seu caràcter d'organisme
fiscal i financer, però a partir de les reformes de 1413 va anar adquirint cada
vegada més competències polítiques. A les seves inicials funcions
econòmiques i administratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en
les Corts Catalanes, vetllar perquè les Constitucions catalanes i altres lleis de
Catalunya fossin respectades pel rei. Aquest creixent protagonisme de la
Diputació del General amb jurisdicció política, judicial i militar, culminà en
diverses guerres contra els reis durant els segles XVI-XVII davant el creixent
autoritarisme monàrquic.
Pel que fa al seu paper durant la Guerra
de Successió, l'Arxiduc Carles d'Àustria,
ja convertit en Carles III, va convocar
les Corts al Saló Sant Jordi l'any 1705.
En aquelles sessions el nou Rei va
restaurar molts dels privilegis, usos i
costums que les institucions catalanes
havien anat cedint a còpia de derrotes
contra la Monarquia Hispànica. El funcionament de la institució responia a una
concepció republicana de la política basada en el consens a través del diàleg i
la representació de tots els sectors implicats.
Al costat d'aquest saló hi havia la Sala de Contrafaccions, on és reunia el Braç
Militar i la Junta de Govern per a dirigir la Guerra. Aquest òrgan anà
evolucionant durant el conflicte fins a convertir-se en decisiu per a la defensa
de les Constitucions i la marxa de la Guerra.
Sala Contrafaccions, ara Verge de Montserrat
© COOLTUR
Dirigiu-vos a nord-est per Plaça de Sant Jaume cap a Carrer del Bisbe 15 m Gireu a la dreta per Carrer de la Ciutat 48 m Carrer de la Ciutat, 1
Casa de la Ciutat
Façana Gòtica de l’Ajuntament: El Consell de Cent va
encarregar l'any 1399 al mestre d'obres Arnau Bargués la
construcció de la façana que va realitzar amb
característiques similars amb altres construccions portades
a terme per ell. Durant el segle XIX, quan s'anava a fer la
façana principal a la plaça de Sant Jaume, van estar a
punt de destruir la façana gòtica, per la unificació de
l'edifici. Les obres d'enderroc es van parar davant les
protestes de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, però la façana va
quedar mutilada, fent desaparèixer un dels vitralls superiors, i la porta va
quedar desplaçada cap a la dreta.
El Consell de Cent era l’òrgan de govern civil
durant tot el Setge de 1714 i, com era tradició
en cas de guerra, va fer penjar la bandera de
Santa Eulàlia (patrona de la Ciutat)de les
finestres. Només es va despenjar per entrar en
combat en tres ocasions: el 26 de gener de
1641 a la Batalla de Montjuïc, de nou a una
Batalla de Montjuïc l'any 1706 i durant el setge
de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714, on la va dur el conseller en cap
Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla.
© COOLTUR
Dirigiu-vos a sud-est per Carrer de la Ciutat cap a Carrer d'Hèrcules 150 m Continueu per Carrer del Regomir La destinació quedarà a mà esquerra 55 m Carrer del Regomir, 13
Palau Vilana-Perlas
Tot i que ha estat atribuït tradicionalment a la
família Gualbes, segons Albert García Espuche
aquest gran palau va pertànyer a Ramon de
Vilana Perlas i Camarasa, marquès de Rialp, un
dels nobles austriacistes més importants de la
Barcelona d'inicis del segle XVIII.
L'edifici ocupa una gran parcel·la i conserva
l'estructura de palau del segle XIV, amb pati,
dues torres i galeria, així com alguns elements originals, com les finestres
coronelles que es poden veure al pati o a la façana. És especialment
remarcable el portal barroc, d'inicis del segle XVIII.
Gravat de la penjada de la Bandera
© COOLTUR
Protonotari del Regne d'Aragó, va ser nomenat secretari de Despatx Universal
de Carles III l'any 1707 i distingit amb el títol de marquès de Rialp el 1710.
Després de la compra d'una sèrie de cases, va reformar el palau del carrer
Regomir.
Fins la seva marxa de Barcelona, acompanyant la reina (el dia de Sant Josep
de 1713), Vilana-Perles hi visqué. Després de
la desfeta de 1714, ocupà l'edifici José
Patiño, intendent de Catalunya el 1713 i
president de la Junta de Justícia i de Govern
del Principat, artífex del nou cadastre i del
Decret de Nova Planta. No podia ser més
simbòlica aquesta ocupació: els vencedors
passaven a viure a les cases dels vençuts.
Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Regomir cap a Carrer del Correu Vell 100 m Gireu a l'esquerra per Carrer Ample 65 m Gireu a la dreta per Carrer de la Fusteria 58 m Gireu a l'esquerra per Plaça d'Antonio López 60 m Gireu a l'esquerra per Via Laietana 10 m Gireu a la dreta per Carrer del Consolat de Mar 88 m Carrer del Consolat de Mar, 35
Edificis del carrer Consolat de Mar
Aquests edificis porxats, que fan angle recte amb uns amb porxos del segle
XIX, van viure el setge de 1714 i són un dels pocs vestigis del Barri de la
Ribera. Aquestes voltes eren molt més extenses i en tenim constància ja al
segle XIII. Fonamentalment eren els tallers coberts dels fusters que treballaven
© COOLTUR
a les Drassanes, que en 1396 es van
veure ocupades pel mercat de subhastes
de segona mà o Encants, traslladat de la
plaça de Sant Jaume. Durant 500 anys
allà s'hi podia trobar roba usada, mobles
de segona mà, llibres vells i més tard
maletes i baguls per agafar el vaixell o el
tren. El 1886, amb motiu de l'Exposició
Universal de 1888, van ser traslladats al
Mercat de Sant Antoni on s'hi quedarien fins a la següent Exposició (1929)
quan es traslladen a la Plaça de les Glòries on encara podem trobar els
Encants. El llibreters de vell, però, van restar al voltant del mercat. Pel que fa a
les voltes van ser enderrocades en diverses intervencions, la darrera de les
quals va ser el 1909 amb l'obertura de la Via Laietana. En resten aquesta petita
mostra de la cantonada. S'hi ens hi fixem, pels voltants encara veurem algun
comerç que ven maletes.
Dirigiu-vos a nord-est per Carrer del Consolat de Mar cap a Carrer dels Orgues 51 m Gireu a la dreta per Placeta del Palau La destinació quedarà a mà esquerra
La Llotja de Mar
El rei Pere el Cerimoniós va autoritzar
la construcció d'una gran sala tancada
(anomenada Sala de contractacions)
que, a més, protegia els comerciants
de les inclemències del temps i dels
efectes del mar, donat l'impuls del
comerç marítim en aquella zona de la
ciutat. Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les
obres, que van tenir lloc entre 1384 i 1397. Es tracta
d'una gran sala de tres naus separades per arcades
de mig punt sostingudes per quatre columnes. El
© COOLTUR
sostre és de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més
endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se
situava el Consolat de Mar (1457). Va patir els efectes de setge de 1714 i es va
convertir en caserna. Més endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir
modernitzar l'edifici. Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins al 1802.
D'aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el
saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de
Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú. El 1775 s'hi estableix la
Escuela Gratuita de Diseño i més endavant l'Acadèmia de Belles Arts que
segueix al segon pis. Des de 1915 al 1994 va ser la seu de la Borsa de
Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Durant la Guerra de la Successió el Saló de Contractació de la Llotja va ser
l'escenari de la primera representació d'una òpera italiana a tot Espanya. Així,
el 2 de juliol de 1708, s'hi estrenà l'òpera d'Antonio Caldara Il più bel nome.
Durant els mesos següents s'hi cantaren diverses obres, algunes de les quals
van ser estrenes absolutes.
A partir de 1714, amb la presa de Barcelona i el final de la Guerra de
Successió, es va interrompre l'activitat operística a la Llotja i de tota la ciutat,
que només es reprendria el 1750, ja al Teatre de la Santa Creu.
Dirigiu-vos a sud-est per Placeta del Palau cap a Passeig d'Isabel II 37 m Gireu a l'esquerra per Passeig d'Isabel II 74 m Gireu a la dreta per Placeta del Palau 160 m Placeta del Palau - Baluard del Migdia
Baluard del Migdia
La muralla de mar es començà a construir a Barcelona el segle XVI,
complementada amb la construcció de baluards que actuessin de reforç
© COOLTUR
defensiu degut a l'ascensió de l'artilleria. Les
obres, demandades per l'Emperador Carles
sota el fantasma dels pirates barbarescos i
pagades per la Ciutat començaren
precisament per aquest baluard, per tal de
defensar l'accés al mar. Poc a poc s'anà
completant el cinturó defensiu, amb els
clàssics problemes tècnics i de finançament
que van allargar les obres uns 150 anys. D'aquesta manera tot just abans de la
Guerra de Successió Barcelona quedà protegida per onze baluards.
El Baluard de Migdia era prop del Pla de Palau i cobria el Portal de Mar de
Barcelona; la seva orientació el convertia en un punt de protecció dels atacs
provinents des del mar. Tot i així però, aquest baluard esdevingué un dels
escenaris dels combats més violents haguts durant l'onze de setembre de
1714.
A les 7:00h el flanc dret borbònic aconseguí arribar fins al baluard de
Jonqueres, on les tropes cabdellades pel Conseller en Cap Rafael Casanova
portant la Bandera de Santa Eulàlia
aconseguiren, no només aturar l'escomesa
filipista, sinó que començaren a fer-les recular
fins que pràcticament foren expulsades de la
ciutat de Barcelona. Paral·lelament, al flanc
esquerre, la penetració borbònica aconseguí
arribar fins al Baluard de Migdia, on el
destacament de 100 fusellers i artillers
comandants pel coronel Anton Paperoles
també aconseguí aturar l'ofensiva de les
tropes filipistes. Aquestes es parapetaren als edificis de la caserna i
cavallerisses, des d'on començaren a obrir foc a discreció contra el Baluard de
Migdia; el coronel Paperoles, amb la posició molt batuda pels filipistes, ordenà
obrir foc simultani sobre les parets de la caserna i les cavallerisses, que
rebentaren completament, obrint grans esvorancs a través dels quals les tropes
© COOLTUR
catalanes llençaren granades. Les baixes de les tropes borbòniques foren molt
elevades i començaren a retirar-se d'aquell sector de la ciutat. Els filipistes
recuperaren el terreny perdut i es
parapetaren a la caserna; el
Baluard de Migdia, que tenia una
posició estratègica clau per la
defensa del sector, resistí totes i
cadascuna de les envestides
borbòniques. Aquí hi caigueren
ferits el capità Josep d'Aguilar d'Alòs i el capità Miquel Castellarnau, mentre el
coronel de fusellers Anton Paperoles, comandant del Baluard, hi va morir
defensant-lo fins a la fi.
Dirigiu-vos a nord-oest per Placeta del Palau cap a Carrer de la Marquesa 220 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Placeta del Palau. 42 m Gireu a la dreta per Carrer de l'Espaseria 80 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Anisadeta 8 m Gireu a la dreta per Plaça de Santa Maria La destinació quedarà a mà dreta 21 m Plaça de Santa Maria, 1
Santa Maria del Mar
Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de
les Arenes, és una església de tipus gòtic de
Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre
1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer
de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i
Ramon Despuig. La primera església que ocupà
el solar on avui hi ha Santa Maria del Mar era
l'anomenada Santa Maria de les Arenes,
documentada des de 998, i construïda sobre un
© COOLTUR
temple paleocristià anterior. Aquest temple anterior s'hauria aixecat on la
tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part
del bisbe Frodoí, el 887. El 1005 apareix el nom de Santa Maria del Mar, quatre
anys després apareix com a parròquia de la Vilanova de la Mar, barri extramurs
en expansió, habitat per armadors,
mercaders i descarregadors del port (els
bastaixos).
La construcció de l'església actual
començà el 25 de maig de 1329. Un fet
destacable, que encara perdura, és que
s'establí que l'obra hauria de pertànyer
exclusivament als feligresos. Sembla que en la construcció participà activament
tota la població de la Ribera, ja que ells van ser qui la va sufragar, bé amb els
seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la
Catedral de Barcelona que per aquelles mateixes dates també s'estava
construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i a l'alt clergat
Durant la Guerra de la Successió va ser convertida en església palatina quan
Carles III (o Jordi de Hessen-Darmstadt) va fer construir un passadís elevat que
la comunicava amb el Palau del Virrei o Reial, actualment desaparegut, que es
trobava al Pla de Palau. L’únic vestigi d’aquell passadís és l’actual carrer del
Malcuinat; la diferència del color de la pedra entre el quart i el cinquè finestrals
del mur més proper al Fossar de les Moreres assenyala per on passava el
corredor reial. Aquesta església va ser l’espai triat per celebrar-hi les noces
entre l’arxiduc Carles i la princesa Elisabet de Brunsvick l’1 d’agost del 1708.
Dirigiu-vos a sud-est per Plaça de Santa Maria cap a Carrer de l'Anisadeta 21 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Anisadeta 8 m Continueu per Carrer de Santa Maria La destinació quedarà a mà dreta
© COOLTUR
Fossar de les Moreres
Antic fossar menor o cementiri secundari de
Santa Maria del Mar que va estar en ús fins a
1775, quan es prohibí l'enterrament dins de
muralles per motius de salut pública.
Després de la batalla de l'Onze de Setembre
de 1714 es convertí en una fossa comuna on
van ser enterrats els defensors morts en els combats dels baluards de Llevant,
del Migdia i de Santa Clara. Això va ser
degut tan a la proximitat de dites zones
d'enfrontament, com al fet que Santa Maria
del Mar es va utilitzar d'hospital de sang
durant la batalla.
Tot i la desaparició del cementiri,
pavimentat a inicis del segle XIX, el lloc va
mantenir sempre el seu caràcter
emblemàtic i el seu significat patriòtic. Això
no vol dir que en les èpoques més fosques patís una degradació urbanística,
que es veié copada amb el seu ús com a aparcament. Durant la remodelació
de 1989 es van enderrocar les casetes que hi havia al damunt, així com les
restes del pas elevat i es va pavimentar l'espai amb maó roig, símbol de la sang
vessada. Posteriorment es van restaurar les façanes de les cases del segle
XVIII que donen a la plaça. Al muret que fa de tanca pot llegir-se el vers de
Pitarra dedicat a l'indret. El peveter és del 2001.
Dirigiu-vos a est per Plaça del Fossar de les Moreres cap a Carrer de Malcuinat 12 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Plaça del Fossar de les Moreres. 39 m Gireu a la dreta per Passeig del Born 43 m Gireu a l'esquerra per Placeta de Montcada
© COOLTUR
53 m Continueu per Carrer de Montcada La destinació quedarà a mà esquerra 28 m
Palau Dalmases
Edifici senyorial del segle XVII fruit de
la reforma d'un edifici gòtic anterior, del
qual en resten alguns elements
interessants. Entre aquests cal
destacar la capella del segle XV. La
façana és simple, amb els balcons
emmarcats amb carreus, i un seguit de
gàrgoles esculturades. La part més interessant és l'escala del pati interior on hi
destaquen les columnes salomòniques que sostenen els arcs, i el fris esculpit
evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més
interessants del barroc català.
Fou construït durant la dècada de 1690
per Pau Ignasi de Dalmases, noble i
erudit català fill d’un ric comerciant
barceloní. És un dels creadors de
l’Acadèmia dels Desconfiats, conegut
cercle intel·lectual de l’època i el seu
arxiver perpetu. Felipista de primera
hora, va se acusat de conspirador
austriacista i empresonat pel Rei. Es posà de part de
l’Arxiduc Carles i aquest l’envià d’ambaixador a la
Gran Bretanya i Holanda per intentar reactivar la
guerra en suport dels catalans. Malgrat que la seva
família i ell mateix era contrari a la guerra a ultrança
© COOLTUR
no deixà les gestions de banda fins al darrer moment. Un cop Felip V el
perdonà tornà a Barcelona i es dedicà a tasques acadèmiques i a adquirir una
important biblioteca. Va deixar nombrosa correspondència. La seva biblioteca
restà en mans de la família Dalmases i el 1916 fou adquirida per la Biblioteca
de Catalunya.
Sembla ser que als soterranis del seu palau es situà l’Estat Major dels exèrcits
de Catalunya durant el Setge 1713-14. Donada la profunditat i la robustesa de
l'obra el feien el lloc idoni per evitar els efectes dels bombardeigs tot estant
prou a prop del front.
Dirigiu-vos a sud-est per Carrer de Montcada cap a Carrer de l'Arc de Sant Vicenç 28 m Continueu per Placeta de Montcada 53 m Gireu a l'esquerra per Passeig del Born 170 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Comerç 12 m Gireu lleugerament a la dreta. 2 m
El Born Centre Cultural
Antic mercat central de verdures de
Barcelona que, l’any 2003 en el
procés de fer-hi una biblioteca i un
centre cívic, es va descobrir part de
l’antic barri de la Ribera, el barri més
artesà i dinàmic de la Barcelona del
segle XVIII. Va ser la zona on més es
va lluitar durant l’Onze de Setembre i
també on, en els darrers compassos de la batalla, les tropes enemigues es
contingueren amb el sacrifici de la població civil.
© COOLTUR
En acabar el conflicte es desplaçà
la població supervivent per tal
d'enderrocar les cases i construir la
Ciutadella. Els desnonats anaren a
viure en barraques a la platja fins
que en 1753 es construí el nou
barri de la Barceloneta més de
trenta anys després. Avui en dia es poden visitar els fonaments de les cases i
veure els carrers del barri tal com eren abans del Setge. La documentació
existent ha permès de conèixer la vida, l’ofici i la identitat de les persones que
hi vivien.
A tall d'anècdota l'estat de conservació del
barri ha permès identificar, fins i tot, el lloc
on va caure ferit el Mariscal Antonio de
Villarroel, mentre comandava la càrrega de
cavalleria de l'infructuós contraatac vers la
bretxa de les muralles del sector de Santa
Clara.
Dirigiu-vos a sud-est cap a Carrer de la Ribera 2 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Ribera 99 m Gireu a la dreta per Passeig de Picasso 58 m Gireu a l'esquerra per Carrer Destillers 100 m
Parc de la Ciutadella
Aquest parc públic és el resultat de
l'enderroc de la Ciutadella borbònica que
li dóna nom. La fortalesa fou concebuda
© COOLTUR
per vigilar la ciutat més que per defensar-la; tancant Barcelona entre el Castell
de Montjuïc i la Ciutadella.
La fortificació tenia un diàmetre de
547 m des del seu centre fins als
seus cinc baluards (del Rei, de la
Reina, del Princep, don Fernando
i don Felipe) i revellins; si
incloguéssim també el fossat
s'ampliaria fins als 617 m de diàmetre. Pel
que fa a les alçades de la fortalesa se sap
que, curiosament, els dos baluards enfrontats a la ciutat tenien 16 metres d'alt,
mentre que els tres restants tenien 11 metres. Aquest fet deixa clar que la seva
prioritat és defensar-se de la Ciutat i no tant d'una amenaça exterior. El fossar
feia uns 6 metres de profunditat. Les dimensions totals de la ciutadella
borbònica eren d'unes 28,6 hectàrees i s'equipara als grans forts europeus,
com el de Lille a França, o Sant Ferran de Figueres.
Al llarg del segle XIX es va bombardejar
Barcelona, diverses vegades, des d'aquesta
ciutadella per reprimir revoltes populars contra el
govern militar de l'Estat. Després de moltes
temptatives i demandes a Madrid, fins la Revolució
de 1868, no es va enderrocar la fortalesa.
L'Ajuntament de Barcelona va transformar aquest
espai en un parc per a oblidar la repressió que
representaven els seus murs. La Ciutadella es
troba sobre les antigues muralles de la ciutat on es
va combatre l’Onze de Setembre. La seva construcció data de 1716, tot just
enderrocat el barri de la Ribera per tal d'aconseguir més espai per a la
fortalesa. Diverses campanyes arqueològiques ho han verificat, malgrat que
una gran part de les restes es van destruir en unes obres de 1989 fetes de cara
als Jocs Olímpics.
Superposició de la Ciutadella i el Parc
© COOLTUR
Dirigiu-vos a est 38 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 100 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Joan Fiveller 80 m Gireu a la dreta a Carrer de l'Institut Escola. 40 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 24 m Gireu lleugerament a la dreta. La destinació quedarà a mà dreta 23 m Plaça de Joan Fiveller Edificis borbònics Les úniques restes actualment visibles de la fortalesa de la Ciutadella són la Capella d'estil barroc, ara encara capella militar; l'antic Palau del Governador militar, d'estil classicista que ha estat Institut-Escola de la República, parc de bombers i ara l'Institut Verdaguer; i finalment l'Arsenal, actual Parlament de Catalunya.
Arsenal - Parlament Palau del Governador- Institut
© COOLTUR
(Els següents punts es troben actualment soterrats i estan inclosos en l'itinerari
a mode de curiositat. Potser en un futur proper esdevindran visitables)
Dirigiu-vos a sud-oest 3 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 42 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 31 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Joan Fiveller 48 m Gireu lleugerament a la dreta. 13 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 4 m Gireu lleugerament a la dreta. 39 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 17 m Gireu lleugerament a la dreta. 79 m Gireu lleugerament a l'esquerra.
Restes Soterrades del Portal de Sant
Daniel
L'any 2005 es van descobrir les restes
de l'antic portal medieval de Sant
Daniel, un dels accessos de la muralla
Capella
Reconstrucció del sector l'any 1714
© COOLTUR
medieval del segle XIV, molt reformat en segles posteriors per adequar-lo a l'ús
de l'artilleria. Se sap que constava de dues torres poligonals que cobrien la
porta, reforçada amb dos rastells i un pont de pedra per salvar el fossar.
Durant el setge de 1714 va ser una de les parts més castigades de la muralla,
junt amb el baluard de Santa Clara i la torre de Sant Joan que el cobrien des
del flanc i des de les alçades, respectivament. El 13 i 14 d'Agost d'aquell any el
sector va rebre un violent assalt frontal que va ser rebutjat, causant moltes
baixes entre tots dos bàndols. L'Onze de Setembre finalment les defenses van
cedir sota l'empenta borbònica i la lluita va seguir dins de la Ciutat.
De manera sorprenent el Portal es va conservar
tal i com havia quedat després de la batalla, fins
que va ser enderrocat per construir la
Ciutadella. S'hi han pogut localitzar impactes de
canonades, les mateixes bales de canó sobre el
pont, munició diversa, barricades construïdes
per blocar l'accés un cop (suposadament) es
van perdre les portes i altres elements
relacionats directament amb la lluita mantinguda
l'Onze de Setembre.
Dirigiu-vos a sud-oest 17 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Carrer Destillers. 83 m Gireu a l'esquerra cap a Carrer Destillers. 30 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Carrer Destillers. 77 m
© COOLTUR
Gireu a l'esquerra cap a Carrer Destillers. 13 m Gireu a la dreta per Carrer Destillers 400 m Arc de Triomf, Passeig Lluís Companys
Baluard del Portal Nou
Construït com a defensa avançada a
les muralles medievals de la ciutat,
estava adossat al Portal Nou i en va
conservar les torres medievals. De
forma vagament pentagonal, s’habilità
una sortida pel seu flanc Est mitjançant
un pont amb arcades. S’alçà a mitjans
del segle XVII per cobrir el sortint
corresponent del dit portal, en el marc dels intermitents conflictes amb França a
partir de 1635. Se sap que va ser parcialment destruït durant el setge de 1697 i
rebé la major part d’atacs borbònics del setge de 1713-14, junt amb el baluard
de Santa Clara. Molt a prop entrava a la
ciutat el Rec Comtal, principal cabal
d’aigua d’ús agrícola i manufacturer de
l’època. El Rec estava travessat per
diversos ponts d’obra documentats
arqueològicame
nt.
El baluard fou
enderrocat després del setge de 1714 a causa de la
construcció de la Ciutadella, que tanmateix acabà
enderrocada per l’obertura del actual Passeig Lluís
Companys, amb motiu de l’Exposició Universal de
1888. A la cruïlla amb el carrer Trafalgar, just dessota
© COOLTUR
de l’Arc de Triomf, s’hi van documentar i destruir les restes del baluard.
Des de COOLTUR esperem que hagueu gaudit d'aquesta ruta turística i
que tingueu mol bon dia
© COOLTUR