Barcelona...Barcelona vol seguir ampliant l’oferta de lleure educatiu a tota la ciutat, amb una atenció especial a aquells barris on és molt restringida. En el terreny de la salut

Departament de Recerca i ConeixementÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Ajuntament de Barcelona

València 344, 5è | 08009 BarcelonaT. 93 413 26 69barcelona.cat/revistabarcelonasocietat

24BarcelonaSocietatRevista de coneixement i anàlisi social

TribunaInvertir en infància per prevenir les desigualtats

En profunditatPlanificació educativa i segregació escolar a BarcelonaOportunitats educatives de la infància i l’adolescència: informes per basar les polítiques públiques en evidències Infàncies en desigualtat i pobresa a BarcelonaLa salut dels infants i adolescents de Barcelona

Experiències“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonismeEl programa Baobab: un impuls al lleure comunitariEscola Municipal de Segones Oportunitats: un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematurL’atenció als infants, adolescents i joves migrants no acompanyats des de la ciutatAcollim.coop: l’economia social i solidària en l’acollida als joves migrants no acompanyatsLa Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Atenció Precoç. Aliança d’impulsLa salut mental d’adolescents i joves: el projecte Konsulta’mIncorporació de les desigualtats en la promoció de la salut a l’escola

24

Infà

nci

a, a

do

lesc

ènci

a i p

olí

tiq

ues

pú

bli

qu

es

11 mm

1

SumariSumari

3 Presentació

5 Editorial Bru Laín i Albert Sales

7 Tribuna

8 Invertir en infància per prevenir les desigualtats Olga Cantó

13 En profunditat

14 PlanificacióeducativaisegregacióescolaraBarcelona XavierBonal

25 Oportunitatseducativesdelainfànciail’adolescència: informesperbasarlespolítiquespúbliquesenevidències Maria Truñó

32 InfànciesendesigualtatipobresaaBarcelona XavierMartínez-Celorrio

44 LasalutdelsinfantsiadolescentsdeBarcelona CarlesAriza,GemmaSerral,EstherSánchez, KatherinePérez,OlgaJuareziHelenaSantamariña

55 Experiències

56 “Parlenelsnensinenes”.Unaeinadeciutatperconèixer imillorarelbenestardelainfància,desdelseupuntdevista iambelseuprotagonisme MariCorominas,MartaCurraiLaiaPineda

71 ElprogramaBaobab:unimpulsallleurecomunitari NúriaComasiMarçalFarré

84 EscolaMunicipaldeSegonesOportunitats:unnouservei socioeducatiupercombatrel’abandonamentescolarprematur JordiGrauiLaiaHerrera

92 L’atencióalsinfants,adolescentsijovesmigrants noacompanyatsdesdelaciutat MarinaMañasiNúriaMenta

104 Acollim.coop:l’economiasocialisolidàriaenl’acollida alsjovesmigrantsnoacompanyats LabCoop,sccl.iFederaciódeCooperativesdeTreball deCatalunya

113 LaXarxaBarcelonaperalDesenvolupamentInfantilil’Atenció Precoç.Aliançad’impuls AssumptaSoler,AnaRosaVidaliLauraGarcia, LauraTrujilloiSergiMorera

123 Lasalutmentald’adolescentsijoves:elprojecteKonsulta’m PilarSolanesiLídiaAmetller

129 Incorporaciódelesdesigualtatsenlapromociódelasalut al’escola AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB)-CIBERESP

Consell Editorial LauraPérez,quartatinentad’alcaldiadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBIMargaMarí-Klose,regidorad’Infància,Joventut,PersonesGransi DiversitatFuncionalLucíaMartín,regidorad’HabitatgeiRehabilitacióMarcSerra,regidordeDretsdeCiutadaniaiImmigracióGemmaTarafa,regidoradeSalut,EnvellimentiCuresSoniaFuertes,comissionadad’AccióSocialMaríaTruñó,comissionadad’Educació

Direcció acadèmicaBru Laín i Albert Sales

Redacció i coordinacióPepGómez,TxusMolar,RamónPabloiPaolaRodríguezdelDepartamentdeRecercaiConeixement

Consell de RedaccióEvaAlfama,DepartamentdeFeminismesiLGTBIJaumeBlasco,InstitutMunicipald’EducacióDolorsCotrina,OficinaMunicipaldeDadesMartaCruells,SisenaTinènciad’AlcaldiaMartaFabà,InstitutMunicipaldeServeisSocialsPepGómez,EquipdeDireccióiCoordinacióBruLaín,UniversitatdeBarcelonaDavideMalmusi,DirecciódeServeisdeSalutSergiMorera,InstitutMunicipaldePersonesambDiscapacitatLaiaPineda,Institutd’InfànciaiAdolescènciadeBarcelonaMaikaRodríguez,AgènciadeSalutPúblicaAlbertSales,Institutd’EstudisRegionalsiMetropolitansdeBarcelonaVanessaValiño,Regidoriad’Habitatge

Assessorament lingüísticLinguaserve IS, SA

Disseny originalCromaStudio

MaquetaJordiSalvany

FotografiaIstockphoto. Algunesimatgeshanestatcedidespelsautorsdelsarticles.

ImpressióVanguardGràfic,SA

Edició

ObservatoriSocialdeBarcelonaDepartamentdeRecercaiConeixementÀreadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBIAjuntamentdeBarcelonaValència,344-BarcelonaTelèfon:934132669

ISSN:1133-635Dipòsitlegal:B-21.686-1993

©AjuntamentdeBarcelonaBarcelonaSocietattéunaperiodicitatsemestral.Espermetreproduirlesdadesilainformacióprovinentsdefontsmunicipalssise’ncitalaprocedència.Elsarticlesinclososenaquestapublicaciósónresponsabilitatexclusivadelsseusautors.

Barcelona SocietatRevistadeconeixementianàlisisocialNúm.24-novembre2019

3

PresentacióMarga Marí-KloseRegidorad’Infància,Joventut,PersonesGransiDiversitatFuncional

Elsinfantssónelfuturdelaciutat,peròtambéelpresentcomaciutadansdepledret.Calprotegir-losdesituacionsdevulnerabilitatiexclusió,peròtambéfacilitar-loslasevaautonomia,desenvoluparlessevescapacitats,donar-losveuiescoltar-los.DesdeBarcelonahemdeseguirtirantendavantpolítiques“perals”i“amb”elsinfants,vetllantperlaigualtatd’oportunitatsipromovent-neelbenestarfísiciemocional.

BarcelonaésCiutatAmigadelaInfànciadesdel2007,unreconeixementqueatorgal’UNICEFpelcompromísdelaciutatamblespolítiquesd’infànciaiquemotivaaseguirtreballantenprogramesdellargrecorregutquejahande-mostratelseuimpactefavorableenlavidadelsnensilesnenesdelaciutat,itambéaimpulsarprojectesinnovadorspensatsperdonarrespostaalesnovesnecessitatsquesorgeixenenunaciutatcanviantcomBarcelona,comperexemplel’arribadad’infantsimmigrantsnoacompanyats.

AquestnúmerodelarevistaBarcelona Societatensaportaunprimerdiagnòsticqueensposaelfocusenelsefectesdelesdesigualtatseconòmiques,educativesidesalutso-breelsinfants.Elsnensilesnenesquecreixenenfamíliespobrestenenunaprobabilitatmoltmésaltad’“heretar”aquestapobresaenl’etapaadulta.Lapobresail’exclusióquepateixenelsinfantsd’avuicondicionaelprogrésdelanostrasocietatdelfutur.

Desdel’àmbiteducatiu,Barcelonaestàtreballantperde-senvoluparestratègiesdeplanificacióeducativaqueevi-tinlasegregacióescolaralaciutatiassegurinlaigualtatd’oportunitats.Tambés’hainiciatrecentmentl’EscoladeSegonesOportunitatsadreçadaajovesenviesd’exclusióoexclososdelsistemaeducatiu.Aixímateix,s’estàapostantpeltempsdelleureeducatiudelsinfants,comunelementpositiuenlaigualaciód’oportunitatssocialsieducatives.Barcelonavolseguirampliantl’ofertadelleureeducatiuatotalaciutat,ambunaatencióespecialaaquellsbarrisonésmoltrestringida.

Enelterrenydelasalutespresentenduesexperiènciesmoltrellevantsenladeteccióiintervencióprecoç.Lapri-mera,adreçadaal’atencióprimerencaeninfantsdefinsa6anys,considerant-lacomundretuniversalperatotselsnensinenes.Ilasegona,orientadaaladeteccióiinter-vencióprecoçdeproblemesdesalutmentald’adolescentsijovesd’entre12i22anys.

Aquestmonogràficaportaelementsperaldebatatravésdelareflexióteòricadelespolítiquesd’infànciaengeneralil’exposiciód’algunespolítiquesconcretesimpulsadesdesdelGovernmunicipal.Invertirenpolítiquesd’infànciacon-tribueixacorregirlesdesigualtatsexistents,laqualcosamilloraelbenestardelsnensilesnenesi,endefinitiva,delconjuntdelasocietat.

4 | Barcelona Societat

Finsnofagaire,tendíemapensarquelagentgraneralapoblacióqueusualmentpresentavalespitjorstaxesdepobresaid’exclusiósocialique,perextensió,haviadeserundelscol·lectiusmésafectatsperlacrisiseconòmicadel2008.Elcert,però,ésqueelquerealmentobservemdesdefaanysésmésaviatunaugmentiunacronificaciódelapobresail’exclusióenlapoblacióinfantil.Aquestaésunatendènciacompartidaalamajoriadepaïsosdelnostreentorn,perbéquehihadiferènciesnotablesentreells.D’unabanda,aquestfenomenespodriadeureadiversoscanvisdemogràfics,laboralsoeconòmicsd’abasteuropeuiglobal.Però,del’altra,tambésemblaserfruitd’unestransformacionspolítiquesquetenenaveureambelfuncionamentdelsnostresmodelsdeprotecciósocial.

Elcasespanyolpresentacertesparticularitats,nonomésperquèésundelspaïsosambunadelestaxesdepobresainfantilmésaltesdelnostreentorn(el24%enfrontdel13%demitjanadelspaïsosdel’OCDE),sinótambéperlescausesd’aquestfenomen.Enaquestsentit,elnostreestatdelbenestarmostraunafortatendènciaaallòquealgunshananomenatdualització, una característica tant delmercatlaboralcomdelmodeldeprotecciósocialdelpaís.D’unabanda,tenimunmercatlaboralqueexclouocondemnaalaprecarietatungrannombredegrupssocials(joves,donesgrans,maressoles,personesdemésde45anys,gentmigrada,etcètera),alsqualss’haanomenatelnou precariatooutsiders,i,del’altra,tenimunsistemadeprotecciósocialque,paradoxalment,estàmoltvinculatalaparticipaciólaboralique,pertant,tendeixasobreprotegirelscol·lectiusmésactiuslaboralment,elsanomenatsinsiders.D’aquestamanera,mentrequeaquestsdarrerssónelsdestinatarisdelespolítiquesolesprestacionsambmésimpacteredistributiu(majoritàriamentles

Editorial Bru Laín i Albert Sales

5

contributives,comaralesprestacionsperdesocupacióolespensionsdejubilaciólligadesalaparticipaciólaboral),elsprimersesconverteixenenbeneficiarisdelespolítiquesnocontributivesambmenyscapacitatredistributiva(comaralesrendesmínimesod’insercióilesajudessocialsd’urgènciaproveïdespelsorganismesautonòmicsimunicipals).

Unapartd’aquestcol·lectiumésexclòslaformenelsinfants,elsilesadolescentsilespersonesjovesengeneral,beneficiarisdelespolítiquesperamenorsidelesajudesalesfamílies,quehabitualmentmostrenunacoberturaiunaintensitatmoltbaixestantenl’àmbitespanyolcomenelcatalà.Lafaltad’ajudesespecífiquesperainfantsiperafamílies,lainexistènciad’unaeducaciópúblicaigratuïtaenlafranjade0a3anysol’augmentdelapobresaidelapolaritzacióeconòmicageneralvinculadaalesaltestaxesdeprecarietatlaboraldelnostrepaís,seriennomésalgunsdelsfactorsqueexplicarienperquèelsinfantsesveuentanafectatsperlapobresa.

Podemafirmar,doncs,queelsnensilesnenesqueviuenenllarsqueestrobenensituaciódepobresasóndoblementcolpejats:primer,perquènoesdisposadesuficientspolítiquespúbliquesrealmentefectivesidissenyadesespecíficamentperalsinfantsi,segon,perquèelsseusparesimarestendeixenacoincidiramblapoblacióqueabanshemidentificatcomlamésprecàriaque,perlasevacondiciód’exclusiólaboralés,alavegada,laquetémenysaccésalesprestacionscontributivesmésefectivesal’horadereduirlapobresailadesigualtat.

L’evidènciaempíricaensmostraqueelnivelleducatiudelsprogenitorsestàfortamentvinculatalsnivellsderiquesa

(odepobresa)quemostraranelsseusfillsifilleseldiadedemà.Però,talcomremarcaundelsarticlesd’aquestnúmerodeBarcelona Societat,tambésabemqueelnivelleconòmicdelsseusparesimaresilafreqüènciaamblaqualhaginpogutviureepisodisprolongatsdepobresaconstitueixenunaaltravariablemoltimportant.Ésperaixòquelesnostresalarmantstaxesdepobresainfantilsónelreflexdelesdeficiènciesactualsdel’estatdelbenestaridelfuncionamentdelnostremercatlaboral,peròtambésónunamesuramoltindicativaperferunaestimaciódelestaxesdepobresaidedesigualtatdedemà.Malauradament,doncs,elsnensilesnenespobresd’avuitenenmoltesprobabilitatsdeconvertir-seenelshomesilesdonespobresdelfutur.

Ateseslesdeficiènciesevidentsdelamajoriadepolítiquesperainfantsdelnostrepaísiatesestambélescomplexitatsilesparticularitatsdelarealitaturbana,actualmentlespolítiquessocialsd’abastmunicipalexerceixenunpaperfonamentalenlareducciódelestaxesdepobresainfantilitotindicaqueencaraguanyaranmésprotagonismeenelsanysvinents.Desdel’àmbitdelasalutmentalifísica,passantpeldel’educacióprimàriaisecundàriailanoobligatòriaiarribantalespolítiquesderendesid’ajudesalesfamílies,alaciutatdeBarcelonas’estanfentmoltsesforçosidedicantmoltsrecursosacombatrelapobresainfantili,engeneral,agarantirunavidadignaatotselsnensilesnenesdelaciutat.Recordem-ho:lariquesas’hereta,peròlapobresatambé.

Tribuna

8 | Barcelona Societat Tribuna

Enlesúltimesdècades,elspaïsosricshanexperimentatcanvisdemogràfics,laboralsisocioeconòmicsimportantsquehantingutcomaconseqüènciaunaugmentpersistentdelapobresainfantil.Aquestsaltsnivellsdepobresaiexclusiósocialensocietatsdesenvolupadesiriquesil·lustrenlescarènciesdebenestard’unapartimportantdelapoblaciói,enelcasdelainfantesa,ofereixenunamesuraavançadadeladimensiódelque,quanpassintrentaanys,anomenaremdesigualtatd’oportunitats.

Laliteraturaeconòmicaisociològicaésmoltclaraenaquesttema,isabembéqueelsmenorsquecreixenenfamíliespobrestenenunaprobabilitatmoltmésaltaquelarestadetenirunaposiciósocialdedesavantatgequansiguinadults.Recentment,diversosestudisperaEuropahanconclòsqueelnivelleducatiudelsparesimaresilafreqüènciaambquèvanpatirproblemeseconòmicsdurantl’adolescènciasónlesvariablesqueméscontribueixenalfetquelapobresas’hereti.Endefinitiva,créixerenunallarpobraaugmentalespossibilitatsdeserpobretambéenl’edatadulta.Si,amés,aquestapobresaésintensaiduradora,l’entornfamiliaresdeterioraielsadultsdediquenmenystempsirecursosalsmenors,laqualcosainevitablementreduiràelseufuturcapitalsocial.Enconseqüència,lapobresail’exclusiósocialpersistentquepateixinelsnensinenesd’avui(ilespersonesadultesde

Invertir en infància per prevenir les desigualtatsOlga Cantó1 Professoratitulard’economiadelaUniversitatd’Alcalá

1.Universitatd’Alcalà([email protected]),membredelaxarxaEqualitas(www.equalitas.es)icoordinadoradelgrupd’investigacióWEIPO(Well-being,Inequality,PovertyandPublicPolicy). Aquestescritreprodueixalgunespartsd’altrestextospublicatsperl’autorasobreelmateixtema.L’autoravolagrairelfinançamentrebutdelMinisterid’EconomiaiCompetitivitat(ProjecteECO2016-76506-C4-2-R)peralessevesactivitatsd’investigació.

9

demà)seràundelsdeterminantsclauenelprogrésdelanostrasocietatenlespròximesdècades.

Perdescomptat,laincidènciadelapobresainfantilenunterritoriielsseuscanvisalllargdeltempsnosónsinóelresultatdelainteracciócomplexaentrediferentsfactorseconòmicsidemogràfics,juntamentambdiversoselementsrelacionatsamblescaracterístiquesdelaintervenciópública.Entreaquestsúltims,exerceixenunpaperclaulespolítiquesrelacionadesambl’educaciópúblicaieldissenyilaintensitatprotectoradelespolítiquesdetransferènciesmonetàries,tantlescentradesenlesfamíliescomlesdecaràctergeneral.Sensecapdubte,l’augmentextraordinaridel’atur,especialmententreelsilesjovesenedatdetenirdescendència,ielcreixementdeladesigualtatderendessónlesprincipalsconseqüènciessocialsdelcanvidecicleeconòmicdesdelaGranRecessió.Sihiuniml’altaprevalençadel’ocupacióambbaixossalarisentrelesfamíliesmésjovesiladimensiódelsseusdeuteshipotecarisarrandel’augmentdelspreusdel’habitatge,noésdifícilentendreperquèmoltesfamílies,especialmentsitenenfillsifilles,trobendificultatsseriosespermantenirun nivell de vida digne.

Elsprincipalsestudissobrelesconseqüènciessocialsdelapersistènciadel’aturidelapobresaconclouenque,commésgrann’ésladurada,mésdifícilresultasortird’aquestessituacionsi,l’essencial,queaquestafaltad’ocupació,d’ingressosodeseguretateconòmicaésmoltmésnocivaquanescronifica,ésadir,quanquilapateixennoveuenlasortidadeltúneloquanlarecaigudaésméslanormaquel’excepció.Siaquestescarènciespersisteixendegeneracióengeneració,ladinàmicasocialestradueixenunaalta

correlacióentrelesrendesdepares,maresifillsifilles,ienunamenormobilitatsocialdelsestratsdebaixnivellsocioeconòmic.Ésadir,silafaltaderecursoseconòmicspassadeserunaccidentalavidaapersistireneltemps,aleshoresesconverteixenunamanifestaciódeprofundadesigualtatiinjustíciasocial.

Tantl’OCDEcomlaComissióEuropeahanpublicatinformesqueanalitzenlapersistènciadelapobresaenpaïsosrics,iencaraqueelsprimersresultatsd’aqueststreballsvansermoderadamentoptimistesperquèvantrobarqueamoltspaïsoslamajoriadelsepisodisdepobresaerendecurtaduradainomésunapetitapartdelapoblacióestavaatrapadaenlapobresacrònica,resultavabastantmenysesperançadorsaberquegranpartdequiexperimentavaaquestscurtsepisodisdepobresateniaunaaltaprobabilitatderecaurealcapdepoctemps;ésadir,n’aconseguiasortir,peròhitornavaaviat.

Espanyadestacavaenaquestsestudisperserelpaísenelqualhaviapassatméspoblació,algunavegada,perunasituaciódenecessitateconòmica,itambéperregistrarunataxaderecaigudamésgranenelsepisodisdepobresa.Enunperíodedequatreanys,mésdequatredecadadeuespanyolsvivien,almenysdurantunany,ambingressospersotadelllindardelapobresa,eldoblequelamitjanaeuropea.Pràcticamentlameitataconseguiasortird’aquestasituació,peròtornavaacaure-hialcapdepoctemps,mentrequeaAlemanya,França,elRegneUnitoPortugalaixòlipassavanomésaunterç.

Abansdelacrisi,elriscdepobresacrònicaaEspanyaestavaalamitjanaeuropea,persobred’Alemanyai

10 | Barcelona Societat Tribuna

Dinamarca,peròpersotadePortugal.Tanmateix,lesúltimesdadesmostrenquelacrisivafrenarenseclespossibilitatsdesortidadelapobresa,mentrequelesd’entradanoparavendecréixer.Comaconseqüència,entreel2008iel2016,elriscdepobresacrònicadelesfamíliesespanyoless’hadoblat,comil·lustrenlesxifresdel’informerecentsobrebenestareconòmicimaterialdel’ObservatoriSocialdeLaCaixa2.Ielqueésencaraméspreocupant,aquestincrementafectamoltméslesfamíliesjovesquelaresta,sobretotsitenenfillsofillesdependents.

Enquantamobilitatsocial,Espanyaésunpaísquehaaconseguitmillorarelnivelleducatiumitjàdelasevapoblacióenuntempsrècorddesprésdel’arribadadelademocràciai,durantdècades,vatenirun“ascensorsocial”bengreixat.Recentment,aquestascensortambécomençaamostrarsignesd’esgotament.Enelsúltimsanys,elsilesjovesnascudesenfamíliesdenivelleducatiubaixtenencadavegadamésdificultatsperaconseguirsuperaraquestnivell,ielsquineixenenfamíliesdenivelleducatiualtsemblentenircadavegadamésfacilitatspermantenir-lo.El2016,Espanyaesvacol·locaralacuad’Europaperquèmenysdesisdecadadeujovesmilloravaelnivelleducatiudelsseusprogenitorssiaquesterabaix.EnpaïsoscomelRegneUnit,SuèciaoFrança,hoaconsegueixenmésdevuitdecadadeu.Encanvi,lapersistènciaintergeneracionalennivellseducatiusaltsaEspanyacontinuacreixent,quanjafaalgunsanysestavapersobredelamitjanaeuropea.

Comhansubratllatdiversesanàlisisespecialitzades,l’augmentdelapobresaaEspanyaestàlligatalesrepetidestaxesnegativesdecreixementderendesquehasuportatlameitatméspobradelanostrapoblaciódesdel’inicide

larecessió.Laprimeradelesraonsd’aquestacaigudadelsingressosdelesllarsmésvulnerablestéaveureambelscanvisprofundsenl’estructuradistributivadelssalaris,comaconseqüènciadel’augmentpotentdel’aturidelaprecarietatlaboral.Lasegona,encanvi,ésclaramentfruitdel’absènciadepolítiquespúbliquesdeproteccióderendesquesostinguinunsnivellsmínimsd’ingressosquanl’aturesmanifestadeformaparticularmentvirulenta.

Lesduescaracterístiquesprincipalsdelnostresistemadeprestacionsiimpostossónelconsiderablepesredistributiudelespensionscontributivesilagrandebilitatdelesprestacionsdecaràcterfamiliar.Certament,elpesdelespolítiquesfamiliarsenelconjuntdelespolítiquessocialsaEspanyahaestattradicionalmentmoltbaixi,alcomençamentd’aquestsegle,elsrecursosquehiestavendestinatsnoarribavennialameitatdelquededicavenaltrespaïsosdel’eurozona.Entotcas,nonomésésrellevantquinasiguiladespesaenpolítiquesfamiliars,sinócoms’organitzaelsistemadeprestacionsideduccionsimpositives.

LespolítiquesfamiliarsaEspanyaconsisteixenessencialmentendesgravacionsfiscalsestatalsiautonòmiques,rendesmínimesdelescomunitatsautònomesialgunesprestacionsmonetàriesperfillofillaamblímitderenda.Engeneral,elstreballsquehananalitzatlarellevànciaeconòmicadelesdiversespolítiquesfamiliarsdecaràctermonetarialnostrepaísindiquenquelapolíticaambméspeseconòmicsónlesdesgravacionsfiscalsperdescendentsenl’impostsobrelarendaino,

2.L’informeespotdescarregarahttps://observatoriosociallacaixa.org/documents/22890/135153/iBEM_digital_OCT2018.pdf/74d95da8-4b]@96-2450-2f]@66-fbe4dd25fea7

11

comespodriapensar,lesprestacionsmonetàries.Comaconseqüència,ijaqueunapartimportantdelesllarssituadespersotadelllindardelapobresaestanexemptesdetributacióenl’impost,comespodriaesperar,aquestesdesgravacionsnocontribueixenareduirlapobresainfantil.

Pelcostatdelesprestacionsmonetàries,elnostresistemaestatalestàdominatperlesprestacionscontributiveslligadesal’embaràsilamaternitatopaternitatilacuradefillsde0a3anys,juntamentambunaprestaciónocontributivapermenorsacàrrecque,mésqueestardirigidaareduirlataxadepobresainfantil,s’ocupadecobrirlesnecessitatsdelesfamíliesambmenorsambdiscapacitat.Engeneral,lacaracterísticadiferencialdelsistemadeprestacionsiimpostosespanyolrespectedeld’altrespaïsoseuropeuséslalimitadadimensiódel’efecteredistributiudetotesicadaunadelespolítiquesqueelcomponen(aexcepciódelespensionscontributives)i,enparticular,delespolítiquesfamiliars.

Perquèlespolítiquesfamiliarstenenunefecteredistributiutanlimitatalnostrepaís?Fonamentalment,pelpocpeseconòmicquetenensobrelarendabrutadelesfamílies,inotantperquènoestiguinbendirigides.Endefinitiva,noésquelaprestaciópermenorsacàrrecnosiguiprouprogressivai,pertant,noarribiprincipalmentalsqueméslanecessiten,sinóquelasevaquantiaéstanbaixaquecobrar-lanocanviasignificativamentelpoderadquisitiudelafamília.

EncontrastambelquesucceeixaEspanya,unadelespolítiquesfamiliarsmésgeneralitzadesenlamajorpartdelspaïsosd’Europaésunaprestacióuniversalperfill

finançadaambimpostosgeneralsoambcotitzacionssocials.Aquestapolítica,ambmenysomésgraudegenerositateconòmica,ésvigentavuia19dels28païsosdelaUEi,comerad’esperar,ésprecisamentalsterritorisenelsqualsnoestàvigentonesregistrenlestaxesdepobresainfantilmésaltesdelcontinent.

Enaquestcontext,noseriaestranyquemoltesfamíliesjovespuguincomençaraperdrel’esperançaquel’estatdebenestarserveixiperaalgunacosa.Elpessimismedelapoblacióespanyolasobreelfuturdelesgeneracionsvenidoresqueapuntenalgunesenquestespodriaestarreflectintquel’enquistamentdelapobresaenlesfamíliesjovesilafrenadadel’ascensorsocialespercebencomaelementsquecontribuiranaaugmentarelsriscosenelfutur.Sivolemquelesgeneracionsmésjovess’inclininapensarquel’estatdebenestarésútil,ésimprescindibletrencaraquestainèrcia.

Elmésurgentéscomençaratransitarcapaunmodeld’estatdebenestarambxarxesfortesdeprotecciósocialperalesfamíliesmésjoves,quehauràd’estarméscentratenlessevesnecessitatsd’ingressosqueenl’historiallaboraldelsseusmembres.Aquestesreformess’hand’abordarambsensatesa,sensefracturarelementscontributiusdelsistemacomaralespensionsolesprestacionsd’atur,quecontinuensentclauperreduirelriscdepobresa.Amés,necessitemincorporarcriterisamplisd’equitatalsistemaeducatiuque,amigtermini,puguinaconseguirmésigualtatd’oportunitatsdesdelabase,invertintmésimilloreneducaciópúblicaipromoventlainclusiódavantlasegregacióeducativaperorigensocial.

13

En profunditat

14 | Barcelona Societat En profunditat

La segregació residencial, un sistema d’accés a l’escola amb un ampli marge de llibertat d’elecció de centre i l’absència de gratuïtat real del sistema han fer augmentar la segregació escolar a Barcelona. La política educativa ha té encara un ampli marge per a reduir-la.

Política pública i segregació escolarLasegregacióescolarésunallosapresentamoltesciutatsgransimitjanesd’arreu.Laseparacióentrediversosgrupssocialsensituacionsdevulnerabilitatenelprocésd’escolarització(perlasevacondiciódepobres,immigrants,alumnesambnecessitatsespecials,etcètera)éspresentambdiferentsformesiintensitats.Aquestasegregacióés,enbonapart,fruitd’unacreixentfragmentacióurbana(Musterdetal.,2017;Tammaru etal.,2015).Elcreixementeconòmicassociatalprocés deglobalitzacióeconòmicaitecnològicas’hadistribuïtdeformavisiblementdesigualalesciutats,mentreque elsperíodesdecrisihancolpejatsignificativamentméselsgrupssocialsambmenornivellderenda.Lesdificultatsolaincapacitatdelsdiferentsgovernspercorregiraquestestendèncieshanestatevidentsfinsitotalspaïsosambestatsdelbenestarmésdesenvolupats(Atkinson,2015).

Barcelonanohaestatcapexcepcióaaquestprocés. Elprocésdepolaritzacióifragmentacióurbanas’hatraduïtenunaugmentdelasegregacióurbanapernivellderendaalaciutat(Nel·loiBlanco,2015;Bonaletal.,2019).Alhora,l’arribadademésde300.000personesimmigrantsenunadècada(GaleanoandBayona,2015:119)vaalterarlacomposiciósocialiètnicadelsdeudistrictesdelaciutatdelasevaàreametropolitana.Entreel2000iel2016lapoblacióestrangeravaaugmentarde46.091 a 284.907

Planificació educativa i segregació escolar a BarcelonaXavier Bonal Globalització,EducacióiPolítiquesSocials(GEPS)UniversitatAutònomadeBarcelona

Paraules clau: segregació escolar, escolarització, desigualtats

15

habitants2,unincrementdel518%iquesitualaproporciódepoblacióestrangeraalaciutatenun16,6%deltotal.Lapoblacióestrangeraprocedeixprincipalmentd’Àsia(25,2%),Sud-amèrica(21,7%),elsudd’Europa(12,6%)oelnordd’Àfrica(5,6%)(AjuntamentdeBarcelona,2016).Elscol·lectiusimmigrantshansofertparticularmentl’impactedelacrisipelquefaalamancad’ocupació,laprivaciómaterialil’accésal’habitatge(Alonsoetal.,2015).

Peròelsprocessosdesegregacióescolaresveuenafectats,també,peraltresfenòmens.Elsdarrersanys,elprocésd’escolaritzacióaBarcelonas’havistafectatperaspectescomaral’augmentdelademandad’escolaritzaciópúblicarespectealaconcertada,elcanvid’estratègiesd’eleccióescolarenuncontextdecrisieconòmica,eltrasllatdelapressiódemogràficadesdelsnivellsd’infantiliprimàriafinsasecundària,elscanvisenl’estructuraicomposiciódel’ofertaescolar,lesalteracionsenlazonificacióescolarolareconfiguraciódelesexpectativeseducativesderivadesdecanvisnormatiusdeprouimportànciacomaralaLleid’educaciódeCatalunya(LEC)o,sobretot,laLey orgánica para la mejora de la calidad educativa(LOMCE).

Aquestconjuntdeprocessosaltereninevitablementlesoportunitatssocialsigeogràfiquesdequègaudeixenelconjuntd’infantsdelaciutat.Ladistribuciódel’ofertaescolar,elsequilibrisentreescolapúblicaiconcertada,lacomposiciósocialdelscentresoelsseusprojectespedagògics

noespodenentendredemaneraestàtica.Canvienamesuraquecanvialamobilitatgeogràficadelapoblació,lacomposiciósocialdelsbarris,lesdinàmiquesdelmercateducatiuilesprioritatsd’eleccióescolardelesfamílies.

Laplanificacióeducativa,enaquestcontextcanviant,ésclauperassegurarl’eficàcia,l’eficiènciail’equitatenl’accésidurantelprocésd’escolarització.Lesdecisionsrelativesalacomposiciódel’ofertaescolar—nombredecentres,nombredelínies—,sobrelanaturalesad’aquesta—ofertapúblicaiconcertada—isobreunconjuntdemecanismesamansdel’Administraciópúblicapercorregiriconsolidarestratègiesdeplanificacióeducativa,sónclauperassegurarlaigualtatd’oportunitatseducativesalaciutatisupervisar-neelcomplimentdemaneraregular.

Lesmesuresdepolíticaeducativaenaquestadirecciós’enfrontenaunconjuntdecondicionantsexternsialesexpectatives,objectiusiinteressosespecífics,idevegadescontraposats,dediversoscol·lectiusdelacomunitateducativa.Obrirotancarcentresogrups,prendredecisionssobrelareservadeplacesomodificarlesadscripcionsescolarsentreprimàriaisecundàriasónexemplesdedecisionssemprecontrovertidesquesovintgenerenrespostescontraposadesenfunciódelsinteressosdelscol·lectiusafectats.Enaquestcontext,l’administracióeducativas’enfrontaaladifíciltascadetrobarl’equilibrientrel’equitateducativa(idesatisferlesnecessitatsd’escolaritzaciódelscol·lectiusmésvulnerables)ilagovernabilitatdelsistema(Bonal,2012).

ABarcelonalasegregacióescolardel’alumnatd’origenestrangeralaciutatnohaaugmentatdemanera

1. Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=mun:080193&nac=d208

2. Departament d’Estadística Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 01.01.2017. https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap02/C020107.htm


destacableentreel2006iel2016,peròesmantéennivellssignificativamentelevatsenelconjuntdelaciutat,ambíndexsdedissimilitudpròximsal50%enalgunsdistrictes3 (SíndicdeGreuges,2016).Afrontarelreptedereduir-larequereix,enprimerlloc,disposard’undiagnòstictanprecíscomsiguipossiblesobrelasituaciódelasegregacióescolardelsdiversoscol·lectiusendiferentsterritorisdelaciutat.Ladiversitatdelsbarris,ladistribuciódiferentdel’ofertaescolarialtrescasuístiquespodenexplicarlesparticularitatsdelasegregacióalesdiverseszoneseducativesdelaciutatilesdiferentscausesquelageneren.Aquestconeixementésimprescindiblesiesvolenaplicarestratègiespolítiquesefectivesenelsdiferentsterritoris.L’informe“EquivalènciaterritorialenlaplanificacióeducativaaBarcelona:diagnòsticipropostes4”,encarregatpelConsorcid’EducaciódeBarcelona(CEB)ifetencoautoriaambAdriánZancajo,aportaunaanàlisidetalladadediferentsdimensionsdedesigualtateducativaterritorialalaciutat.Enaquestarticleidentifiquemlesdimensionsmésimportantsqueensmostrenunaestructurad’oportunitatseducativesdesigualalsdiferentterritorisdelaciutatiquehandeservirdebaseperarticularpolítiquesconcretesperreduir-les.

Una fotografia de les desigualtats educatives territorials a BarcelonaUnprimerelementquereflecteixeldesequilibriterritorialdel’ofertaeducatival’obtenimd’observarladistribuciódeplaceseducatives.Comespotconstataralafigura1,el

3. Un índex de dissimilitud de 0,5 o del 50% de l’alumnat estranger significa que el 50% de l’alumnat amb aquesta condició hauria de canviar de centre per assolir una distribució perfectament equilibrada.

4. http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/Equivalencia_BCN_final_v2_20190320.pdf”

Figura 1. Zones educatives i grans barris en funció del nivell d’oferta de places de P3 respecte a la població resident. Barcelona, curs 2016-2017

Zones educatives

Font:ElaboratapartirdedadesfacilitadespelCEB.

Grans barris

0%-80%

80%-100%

100%-120%

>120%

17

Nota:Estudisbaixosincloulescategoriesdelsparesotutorsquenosabenllegirniescriure,elsquitenenunatitulacióinferioralgraud’escolaritatielsquinotenenestudis.

desequilibrienl’ofertadeplacesdeP3respectealsinfantsresidentsestroballunydel’equilibri.Aquestdesequilibrimostraunasobreofertaalsterritorisambmésnivellderendadelaciutat,elsqualsescaracteritzen,també,perdisposard’unaàmpliaofertadeplacesd’escolaconcertada.NomésalaFontd’enFargues(ZE14),lasobreofertaéscausadaperunasobreofertadeplacesdelsectorpúblic.Caldestacarlainfraofertadeplacesenalguneszoneseducativesdelaciutat,comaraelCarmel-laTeixonera (ZE15),ambnomésun32%decoberturadeplacespúbliquesielcasdePorta-elTuródelaPeira-VilapicinailaTorreLlobeta-CanPeguerala(ZE17),ambun25%.

El“negatiu”delmapadel’ofertadeplacesl’obtenimsiobservemladistribuciódelnivelld’estudisalaciutat.Laconcentraciódenivellsd’estudisbaixosesprodueixalaperifèriadelaciutat,iespecialmentalazonadelaMarinadelPratVermell-MarinadePort(ZE5),CiutatVella(Z01),TorreBaró-Vallbona-CiutatMeridiana(ZE20),TrinitatVella(ZE21)ielBesòsielMaresme(ZE27).Ambl’excepciódeCiutatVella,sónzonesambescassedatd’ofertadeplaces.Percontra,lasobreofertaesconcentraalapartmésbenestantdelaciutat,iespecialmentalsdistrictesdelesCortsiSarrià-SantGervasi.

Aquestdesequilibrienl’ofertadeplacesésparcialmentelqueexplicaunnivellsignificatiudemobilitateducativaalaciutat.Elsdesplaçamentsentrezonesperraód’escolaritzaciósónelevatsencomparacióambaltresciutats.L’alumnatques’escolaritzaalamateixazonaderesidènciaés,enmolteszones,inferioral70%inoméssuperael80%entreszoneseducatives.LaretencióéselevadaaTorreBaró-Vallbona-CiutatMeridiana(ZE20),acausadel’aïllamentgeogràficdelterritori,iaSantAndreu(ZE23)ielParcilaLlacuna,laVilaOlímpica,DiagonalMarielFrontMarítim–Poblenou(ZE26),caracteritzadesperunaofertad’escolapúblicaatractiva.Enl’altreextrem,hihaalguneszonesespecialmentexpulsoresd’alumnat.AquestéselcasdeelCarmel(ZE15),quenomésretéel36%del’alumnatresidentoProvençals-Poblenou(ZE28),queretéel41%.Lainfraofertas’afegeix,enaquestscasos,aunademandaquetendeixafugirdel’escolaritzacióalazonaperquèpotaccediraunaofertaatractivaenzoneseducativesproperes.Aquestésuncasclaralazonad’elCarmel–laTeixonera,properaalazonadelaFontd’enFargues(ZE14)quetéunagransobreofertadeplaces

Figura 2. Distribució de la mitjana d’alumnat de famílies amb estudis baixos segons zona educativa (%). Barcelona, curs 2016-2017

0%-5%

5%-10%

10%-15%

15%-20%

>20%

Font:Elaboratapartir de dades facilitadespelCEB.


d’escolapública.Laretencióalazonaeducativa,d’altrabanda,ésvariableenfunciódelescaracterístiquesdel’alumnatodelatitularitatdelcentrededestí.Elsgràfics1i2reflecteixenaquestesdiferències.Espotcomprovarque,ambmoltpoquesexcepcions,l’escolaritzaciódeproximitatéssensiblementmésaltaenelcasdel’alumnatestranger

delquehoésenelcasdel’alumnatnadiu.Aixímateix,l’escolaritzaciódeproximitatésmésfreqüentquanelcentrededestíésuncentrepúblicquequanésuncentreconcertat.Elscentresconcertatsatrauen,ambalgunesexcepcions,méspoblaciódeforadelazonai,pertant,sónunfactorqueaccentualamobilitat.

Gràfic 2: Retenció a la zona educativa segons sector de titularitat del centre on s’escolaritza l’alumnat per zones estadístiques. Barcelona, curs 2016-2017

Gràfic 1. Retenció a la zona educativa segons nacionalitat de l’alumnat per zones estadístiques. Barcelona, curs 2016-2017

100%90%80%70%60%50%40%30%20%10%0%

Z01 Z02 Z03 Z04 Z05 Z06 Z07 Z08 Z09 Z10 Z11 Z12 Z13 Z14 Z15 Z16 Z17 Z18 Z19 Z20 Z21 Z22 Z23 Z24 Z25 Z26 Z27 Z28 Z29

100%90%80%70%60%50%40%30%20%10%0%

Z01 Z02 Z03 Z04 Z05 Z06 Z07 Z08 Z09 Z10 Z11 Z12 Z13 Z14 Z15 Z16 Z17 Z18 Z19 Z20 Z21 Z22 Z23 Z24 Z25 Z26 Z27 Z28 Z29

Privat Públic

Nadius Estrangers


19

Aquestesdiferènciesenlespautesd’escolaritzaciócausadesperladistribuciódesigualdel’ofertaescolariperlesestratègiesd’elecciódecentrediferenciadessegonselsterritorisconsolidenunsnivellsdesegregacióescolaralaciutatquesesituensensiblementperdamuntdelqueseriaesperablesinoméstinguéssimencomptelasegregacióresidencial.Elgràfic3mostralarelacióentrelasegregacióescolardel’alumnatestrangereneducacióinfantildesegoncicleieducacióprimàriailasegregacióassociadaaunahipotèticaescolaritzaciódel’alumnatalcentremésproperalseudomicili.Espotconstatarquea28deles29zoneseducatives,lasegregacióescolarésnotablementmésaltaquelasegregacióresidencial.NoméslajaesmentadaFontd’enFargues(ZE14)presentaunasegregacióescolarinferioralaresidencial,enbona

mesuramotivadaperlasobreofertadeplacesescolarsilacapacitatd’atracciódepoblaciódezonesproperesambmésconcentraciód’alumnatestranger.Caldestacarque,ambl’excepciódelaBaródeViver-elBonPastor(ZE22),lasegregacióresidencialdel’alumnatestrangerésforçabaixa(ambíndexsinferiorsa0,3).Ambcaràctergeneraldoncs,l’escolaritzaciódeproximitatreduirianotablementlasegregacióescolardel’alumnatestranger.Aquestessimulacionspresentenelmateixcomportamentquanlavariableobservadaésl’alumnatreceptordebequesdemenjadorol’alumnatreceptordelfonssociald’emergència.

Les diferències en els costos d’escolaritzacióLesnotablesdesigualtatssocialsalaciutatnonomésesreprodueixenenelprocésd’escolarització,sinóquesovints’accentuenacausadel’estructuradel’ofertaescolaridelespautesdecomportamentdelademandaeducativa.Undelselementsquesensdubtetendeixaagreujarlesdiferènciessónelscostosdel’escolarització.Malgratl’existènciad’unmarcnormatiuqueasseguralagratuïtatdel’ensenyamentsostingutambfonspúblicséssabutquelesescolesnosóngratuïtes.Defet,Espanyaésundelspaïsosdel’organitzaciódecooperacióidesenvolupamenteconòmic(OCDE)ambladespesaprivadaeneducaciómésalta.Aquestésunaspectequenonomésafectal’escolaconcertada,laqualtradicionalmentdemanaaportacionsalesfamíliespercobrirdeterminadesactivitats,sinótambéunaescolapúblicacadavegadamésdiversa.L’estudisobrelesdesigualtatseducativesaBarcelonavaincloureunaaproximacióalscostosd’escolaritzacióentrediferentsterritoris,apartirdedadesobtingudespelCEBmitjançantunaenquestaqueesvapassaratotselscentresdeBarcelona.Malgratqueelqüestionarinovaserrespostper

Gràfic 3. Índex de dissimilitud de l’alumnat estranger per zones educatives, en l’escenari real i en l’escenari simulat d’assignació del centre més proper. Barcelona, curs 2016-2017

0,5

0,45

0,4

0,35

0,3

0,25

0,2

0,15

0,1

0,05

00 0,20,1 0,3 0,450,05 0,25 0,350,15 0,4 0,5

Z15Z13 Z10 Z04

Z23Z11 Z21

Z25Z02Z24

Z12 Z05Z07

Z27

Z20

Z26Z09

Z28 Z14

Z22

Z28

Z03Z16

Z18Z01Z29

Z17Z19

Z06

Dissimilitudcentreproper

Dissimilitudcentreactua

l



Lataula1presentalesdadesdecostosprivatsdel’escolaritzacióperdistrictesperacadascunad’aquestespartides,incloent-hisectorpúbliciprivat.Lataulapresentalamitjanadecostosdecadapartidaentreelscentresdeldistricte,aixícomladesviaciótípica(d.t)comaexpressiódeladesigualtatinternadinsdecadadistricte.Lesdiferènciesterritorialssónmoltpronunciadesis’associenfortamentalnivellderendadecadadistrictedelaciutat—quesón,d’altrabanda,elsdistrictesambméspresènciad’escolaconcertada—.S’evidencienespecialmentenlesquotesanualsienlesaportacionsalesfundacions(totiquecalrecordareldèficitd’informaciódedadesrelativesalsectorconcertat).Igualment,ésvisiblequealsdistrictesonelscostosd’escolaritzaciósónméselevatstambéhosónlesdiferènciesinternes.LadispersiódelscostosentoteslespartidesésespecialmentelevadaalsdistrictesdelesCortsi

latotalitatdecentres(hihamenysrepresentaciód’escolesconcertades),lesdadespermetenobservarunesdiferènciesterritorialsmoltaccentuades,tantpelquefaalesmitjanesdecostoscomespecialmentpelquefaaladispersiódecostosdinselsmateixosterritoris.

Lainformaciósobrecostosesrecullenquatrepartidesdiferenciades:quotaanual,colònies,menjadoriassociaciódemaresiparesd’alumnes(AMPA).Enelcasdelscentresconcertatss’hiafegeixenlesaportacionsafundacions,mecanismedefinançamentclau,especialmentdelsectorprivatreligiós.Ladispersióenlespràctiquescomptablesdelscentresescolarsésprobablequeexpliqui,enalguncas,lesdiferènciesd’algunespartidesentrecentres,peròdesd’unpuntdevistaagregat,espodenobservardiferènciessignificativesenelsnivellsmitjansdecostos.

Taula 1: Costos privats anuals associats a l’escolarització de segon cicle d’educació infantil i primària, per districtes de la ciutat (sector públic i concertat), en euros corrents. Barcelona, curs 2016-2017

Quotaanual Colònies Menjador AMPA Fundació

Mitjana d.t. Mitjana d.t. Mitjana d.t. Mitjana d.t. Mitjana d.t.

CiutatVella 286,0 75,6 131,9 23,7 6,78 0,23 21,9 2,9 195,0 60,6

L’Eixample 725,2 74,9 174,9 11,5 7,04 0,19 42,8 2,8 181,7 42,2

Sants-Montjuïc 375,0 70,3 132,7 13,1 6,73 0,17 24,9 1,9 15,0 –

LesCorts 454,7 120,2 180,7 17,3 6,94 0,27 30,8 3,9 38,0 6,9

Sarrià - Sant Gervasi 1.062,9 153,6 183,5 17,1 7,43 0,29 41,4 6,6 352,4 102,7

Gràcia 470,4 80,5 150,7 9,6 6,73 0,15 40,1 4,0 192,8 59,4

Horta-Guinardó 388,4 67,9 156,3 11,2 6,74 0,27 42,1 4,9 422,0 144,4

NouBarris 298,9 42,5 182,2 15,8 6,51 0,13 25,9 2,2 162,3 22,7

Sant Andreu 352,3 58,9 163,7 10,3 6,38 0,13 31,4 2,2 109,3 51,2

Sant Martí 329,9 41,8 148,3 11,0 6,39 0,22 35,4 2,8 758,7 28,7


21

Sarrià-SantGervasiihoésmoltmenysaNouBarrisoSantMartí.Ésinteressantisorprenent,d’altrabanda,quemalgratpresentarcostosmitjansd’escolaritzaciómoltelevats,eldistrictedel’Eixamplepresentinivellsbaixosdedispersió.

Lesdiferènciesobservadesdemaneraagregadaesconstaten,també,quannomésanalitzemlesdiferènciesdinslaxarxapúblicaperterritoris.Lafigura3permetvisualitzarladispersióterritorialdelesquotesanualsdelscentrespúblicsd’educacióinfantiliprimària.Totiquelesdiferènciessónmenyspronunciadesquelesques’observenperambdóssectorsdemaneraagregada,lajerarquiaperdistrictesespotconstatarenlesdiferènciesperzonesquannoméss’analitzenelscostosdelsectorpúblic.LesZEdelsdistrictes4i5tenencostosalts,sensiblementpersobredelamitjanadetoteslesZE(190€).Aixímateix,laFontd’enFargues(ZE14),ambunadensitatd’escoles,téunamitjanadecostosd’escolaritzacióelevada,aixícomunadispersióinternatambémoltelevada.Enl’altreextrem,lesZEsocialmentmésdesafavoridestenencostosdequotaanualpersotadelamitjanadelaciutat.ÉselcasdeCiutatVella,lesZEdeNouBarris,olesdeSants-Montjuïc.Elmapareflecteix,també,elscontrastosdecostosentrezonesdelmateixdistricte.AixíelParcilaLlacuna,laVilaOlímpica, DiagonalMarielFrontMarítim–Poblenou(ZE26)presentacostossensiblementméselevatsquelesaltreszonesdeSantMartí,oBaródeViver-elBonPastortécostosmoltmenorsrespectealarestadezonesdeSantAndreu.

TambéenlesquotesalesAMPA(noreflectidesalmapa)esfanvisibleslesdesigualtatsespacialsalaciutat.Aquestésunindicadorespecialmentinteressantperquèactuacomaproxydelvolumd’activitatscomplementàriesque

mobilitzenlesAMPA(sortidesformatives,sisenahoradinselscentresfinançadaperl’AMPA,contractacionsd’especialistesal’etapadepreescolar).Enuncontextenelquall’adquisiciódecompetènciespersonalsiprofessionalsvamoltmésenllàdelseguimentdelcurrículumescolar,ésevidentqueaquestaconstitueixunadelesprincipalsfontsde desigualtat educativa.

La lluita contra la segregació escolar a Barcelona: prioritats i propostesElsresultatsdel’estudisobreequivalènciaterritorialidesigualtatseducativesaBarcelona proporcionenundiagnòsticcompletdelesdesigualtatsterritorialsalaciutat.Aquestesdesigualtatsresponenacausesdiversesals

Figura 3. Quota anual mitjana dels centres públics de segon cicle d’educació infantil i primària, per zona educativa. Barcelona, curs 2016-2017.

123€-197€

197€-270€

270€-344€

Font:Elaboratapartir de dades facilitadespelCEB.


diferentterritoris.Reduir-lesrequereixmesuresgeneralspermillorarl’escolaritzacióequilibradaentotselscentresimesuresespecífiquesadreçadesaterritorisconcretsambl’objectiudecompensarelsdiversosfactorsdedesigualtat.Enaquestmoment,elConsorcid’EducaciódeBarcelonahaimpulsatunPladexoccontralasegregacióiperlaigualtatd’oportunitatseneducació alaciutat.ElPlasuposa,perprimeravegada,impulsarunprogramaambiciósambl’objectiudemillorarl’escolaritzacióequilibradaalaciutat,detectarlesnecessitatsd’aprenentatgedelainfànciavulnerable,prioritzarifocalitzarrecursosperalaigualtatd’oportunitats,avançarcapal’equivalènciaenlaqualitateducativadetotselscentresimpulsantlainnovacióimillorarlespolítiquesd’informacióiatencióalesfamílies.

Caldestacarelpasquesuposaunamillorcoordinacióambelsserveissocialsdelaciutatenladetecciódelainfànciaambnecessitatsdesuporteducatiu,l’establimentd’unareservadeplacesproporcionalalesnecessitatsdecadaterritori(ésadir,unaaplicacióavançadadel’article48delaLEC)alsnivellsdeP3iprimerd’ESO,ladistribuciódelamatrículavivaindependentmentdelesvacantsexistentsalscentres,elpossibletancamentdelíniesogrupspersobreofertaoperrevertirlasegregacióescolarexistentol’incrementodecrementderàtiosenfunciódelesnecessitatsd’escolaritzacióiambindependènciadelesvacantsdequèdisposicadacentre.ElPlainclou,també,garantiesdegratuïtatperal’alumnatmésvulnerablepelquefaalmenjadorescolar,l’exempciódequotesvoluntàries,lesactivitatsextraescolarsesportivesolesactivitatsd’estiu(colònies,casals,etcètera).ElConsorcipreveu,aixímateix,queelsequipsd’assessoramentiorientaciópsicopedagògica(EAP)duguinatermeplans

deseguimentindividualitzatdel’alumnatmésvulnerable,impulsarlescomissionssocialsdelscentres,lesunitatsdereferènciaterritorialilafocalitzaciódelsprogramesdediversificaciócurricularperal’alumnatmésvulnerable.Aixímateix,espreveuampliarlessessionsinformativesalesfamíliesenelsdiferentsterritoris,acompanyarespecialmentlesfamíliesmésvulnerablesenelprocésd’escolaritzacióiconsolidarlesoficinesd’escolaritzacióalsdistrictesdelaciutatambmésíndexdevulnerabilitat.

LesmesuresdelPladexocsón,sensdubte,ambiciosesi,sensdubte,podentenirunimpactepositiuperrevertirlasegregacióescolaralaciutatenelspropersanys.L’avaluaciódelseuimpactepermetràconstatar-nel’efectivitatelspropersanys.ElPladexocrespon,pertant,alesmesuresqueambcaràctergeneralpodenreduirlesdesigualtatsterritorialsalaciutat.Demaneraparal·lelacaldràtenirencomptealgunsdesequilibristerritorialsespecíficsalaciutatquerequeriranintervencionsfocalitzadesendeterminadeszonesodistrictesdelaciutat.Deformasintèticaidentifiquemalgunesmesurescomplementàriesqueajudarienacompensarlesactualsdesigualtatsterritorialsendeterminadeszones5.

•Lessituacionsd’infraofertadeplacesd’escolapúblicaespalesenendeterminadeszonesdelaciutat,especialmentalCarmeliaNouBarris.Calampliarl’ofertadeplacesenalgunsterritorismitjançantl’oberturadenousgrupsolacreaciódenouscentresescolars.

5. Una síntesi de les mesures proposades per a les diferents zones educatives es pot consultar a l’informe “Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona”.

23

•Ensentitcontrari,hihaterritorisambungranexcésd’ofertadeplaces,especialmentazonesdeSarrià-SantGervasiialaFontd’enFargues.Enaqueststerritoriscaldriacorregirelsexcessosd’ofertaposantespecialatencióalasituaciódelscentresambexcésd’ofertacrònic.Aixímateix,caldriaferunarevisiódelsgrupsconcertatsprèviamentalprocésdepreinscripcióalscentresambbaixademandaestructural.

•Bonapartdel’ofertad’escolaconcertadadelaciutattépoccaràctercompensatoridelesdesigualtats.Aquesthauriad’esdeveniruncriteridecisiutantperal’oberturadenousgrupscomperalaconcessióorenovaciódeconcerts.

•Ambcaràctergeneral,labaixacapacitatderetenciódeleszoneseducativesredueixl’escolaritzaciódeproximitat(laqualjahemvistqueredueixsensiblementlasegregacióescolar).Caldriarevisarl’actualmodeldezonificacióquepermetunagrancapacitatd’elecciódecentrei,aixímateix,permetconsiderarcomacentresdeproximitatescolesqueestannotablementllunydelllocderesidènciaifinsitotforadelazonaescolar.

•Lesmesuresqueincloul’actualpladexocperassegurarl’escolaritzacióequilibradatenenmoltapotencialitat.Caldriaconsiderar,tanmateix,lapossibilitatderedistribuirl’alumnatdenecessitatsespecífiquesdesuporteducatiu(NESE)entrecentrespúblicsiconcertatsfinsitotdesprésdecompletar-seelprocésdepreinscripció,enlalíniaquehanseguitaltresmunicipiscatalans.

•Finalment,calconsiderarplansd’intervencióespecíficsenterritorisespecialmentvulnerablesdesdelpuntdevistaeducatiu.Lacompensaciódelesdesigualtatstambéexigeixdesplegarmesuresd’accióprioritàriaaleszonesenpitjorsituació(especialmentaldistrictedeNouBarris)iplanificaraccionsnonomésadreçadesacorregirelsdesequilibrisenl’accés,sinótambéenlescondicionsd’escolaritzacióienelsresultats educatius.

Bibliografia

Informesestadístics:“LapoblacióestrangeraaBarcelona”.http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/pobest/pobest16/pobest16.pdf.untamentdeBarcelona.Barcelona,2016.

ALONSO,X.;PAJARESM. i RECOLONS, L. Inmigración y crisis en España. Barcelona:FundacióMigracStudium,2015.

ATKINSON, A. INEQUALITY.WhatCanBeDone?Cambridge,MA:HarvardUniversityPress,2015.

BONAL,X.“EducationpolicyandschoolsegregationinCatalonia:thepoliticsofnondecisionmaking”.JournalofEducationPolicy,núm.27(3)(2012),p.401-421.

BONAL,X.;ZANCAJO, A. i SCANDURRA,R.ResidentialsegregationandschoolsegregationofforeignstudentsinBarcelona.UrbanStudies,doi:10.1177/0042098019863662.

BONAL, X. i ZANCAJO,A.EquivalènciaterritorialenlaplanificacióeducativaaBarcelona.Diagnòsticipropostes.Consorcid’EducaciódeBarcelona,2019.https://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/Equivalencia_BCN_final_v2_20190320.pdf.


GALEANO,J.iBAYONA,J.“SegregaciónterritorialytransformacióndelespacioresidencialaliniciodelsigloXXI:elcasodelÁreaMetropolitanadeBarcelona”.A:delaRiva,J.,Ibarra,P.,Montorio,R.iRodrigues,M.(eds.).Análisisespacialyrepresentacióngeográfica:innovaciónyaplicación(pàg.119-128).Zaragoza:UniversidaddeZaragoza-AGE,2015.

MUSTERD,S.;MARCIŃCZAK,S.;VANHAM, M. iTAMMARU, T. “SocioeconomicsegregationinEuropeancapitalcities.Increasingseparationbetweenpoorandrich”.UrbanGeography,núm.38(7)(2017),p. 1.062-1.083.

NEL·LO, O. i BLANCO,I.LasegregacióurbanaalaregiómetropolitanadeBarcelona.PlaestratègicmetropolitàdeBarcelona.https://pemb.cat/public/docs/41lc12.pdf.

SÍNDICDEGREUGES.LasegregacióescolaraCatalunya(I):lagestiódelprocésd’admissiód’alumnat.Barcelona:SíndicdeGreugesdeCatalunya,2016.

TAMMARU,T.;MARCINCZAK,S.;VANHAM, M. i MUSTERD, S. Socio-Economic Segregation in European Capital Cities: East meets West.Londres:Routledge,2015.

25

Aquest article posa en relleu les mancances existents pel que fa a la informació i a les dades sobre la realitat de les oportunitats educatives a la ciutat de Barcelona; primer per a l’etapa infantil no universal ni obligatòria, segon per a la franja de P3 a 4t d’ESO, tercer per a l’etapa postobligatòria, i finalment, per a l’educació més enllà del temps escolar que es desenvolupa en activitats extraescolars esportives, artístiques, caus i esplais, entorns socioeducatius, o durant les vacances d’estiu. El text mostra com els dos informes sobre les oportunitats educatives de Barcelona elaborats per a l’Ajuntament per part de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona – Institut Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) han contribuït a omplir aquest buit d’informació pública i han situat així la ciutat en una posició millor per obrir debats, compartir reptes i desplegar polítiques educatives més robustes i més ben informades.

FinsfabenpocBarcelonanodisposavad’unaeinaperiòdicaperradiografiarlasituaciódel’educacióalaciutatquefosútilpersistematitzarianalitzarambrigorlesdadesdisponibles,ifer-neseguiment,totidentificantreptesiexperiènciesrellevants.L’àmbitdelasalutsíquetéunallargairobustatradiciód’informessobrelasituaciódelasalutalaciutat:desdel1983,anualment,l’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelonaelaboraipublical’informe“LasalutaBarcelona” enquèpresental’estatdelasituacióifaseguimentdelsprincipalsindicadorsensalutalaciutatenelmarcdelsdeterminantsdel’entornsocioeconòmicifísic.

Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència: informes per basar les polítiques públiques en evidències

Maria Truñó1

Paraules clau: equitat, oportunitats educatives, reptes educatius, desigualtats

1. Comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (des d’agost del 2019) i directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (d’octubre del 2015 a juliol del 2019).


Davantd’aquestbuit,l’any2016l’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelonavaferunencàrrecenaquestsentital’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona(IIAB-IERMB),unenspúblicdedicatalconeixementpermillorarpolítiquesqueafectenlainfància.

Comadirectoradel’IIABvaigdirigirelprimerinforme“OportunitatseducativesaBarcelona”del2016,enl’elaboraciódelqualvaparticiparunequipinvestigadorcompostperElenaSintes,SheilaGonzáleziAlbertSánchez-Gelabert,ielsegoninforme“Oportunitatseducativesdelainfànciail’adolescènciaaBarcelona2018-2019”ambAlbaCastejóniAdriánZancajo2.Tambéhivaparticiparuncomitèassessordepersonesexpertesdel’àmbitdelarecercaquevetllavaperlaqualitatdelsenfocamentsilesanàlisis.Estemal’inici,doncs,d’unasèriederecerquesqueesperemquetinguinunllargrecorregutiesconsolidin,comenl’àmbitdelasalut.

Aquestesdadesianàlisisquerecullenelsdosinformesd’oportunitatseducativesaBarcelona volenservirperradiografiarlasituaciódel’educacióenlainfànciail’adolescència(0-17anys)partintd’indicadors,aixícomidentificaridimensionarelsprincipalsreptesdelespolítiqueseducativesalaciutatdeBarcelona.I,mésenllàdelageneraciódeconeixement,volentambéserinformesútilsperalcanviilamillorai,pertant,volenenriquirdebatsinformats,aixícomafavorirquelesdecisionsdepolíticapúblicaesprenguinapartird’evidènciesiquevaginorientadescapelgranobjectiudel’equitateducativa.

L’educaciónoésunapolíticapúblicamés,ésunapolíticavertebralenunasocietatquenecessitatotamenade

capacitatsperresoldreproblemesimillorarlavidadelespersones.Elseupotencialpredistributiuidemilloradel’equitatilacohesiósocialésinqüestionable,iésperaixòquecalenfocar-lacapaquí.Alhora,l’educacióafectaenormementelbenestarilesvidesdelsinfantsiadolescents,jaquetotsitotespassenal’escolabressol,al’escolaial’institutmolttempsenunaetapaclauionviuenexperiènciesvitalsmoltimportantsquetambéelscondicionenlessevestrajectòriesvitals.Enaquestsentit,l’educaciónonoméshauriad’interessarenelcasdetenirfills,filles,nets,netes,sinóquehauriadeseruntemapolíticrellevantperalconjuntdelaciutat,atèselseucaràcteremancipadoritransformadordelasocietat.

Mésenllàdelpropòsitd’analitzarlasituaciódelesoportunitatseducativesdelainfànciail’adolescènciaalaciutatdeBarcelonaposantunfocusespecialenl’equitateducativa,calsubratllarquatrepuntsfortsd’aquestsinformes:enprimerlloc,abastenlesoportunitatseducativesenunsentitampli,desdelaprimerainfància,passantperl’etapauniversaliobligatòriadeP3a4td’ESO,finsalasecundàriapostobligatòriailesoportunitatseducativesmésenllàdeltempsescolar.Ensegonlloc,analitzenlasituacióaescaladeciutatitambéambdesagregacióalsdeudistrictespertaldecapturardisparitatsisimilitudsterritorials.Entercerlloc,plantegenunafotografiafixai,alhora,unaevoluciótemporaldels

2. L’informe del 2016-2017 es pot descarregar a l’enllaç següent: http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-oportunitats-educatives-barcelona-2016/. I el del 2018-2019 es pot descarregar en aquest enllaç: http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-oportunitats-educatives-de-la-infancia-i-ladolescencia-a-barcelona-2018-2019/

27

principalsindicadors.Finalment,endarrerlloc,elsinformestambécombinenl’anàlisidelesdarreresdadesestadístiquesconsolidades(ambleslimitacionsvinculadesal’escassetatiamblavoluntatdetreballarconjuntamentpermillorarenlagestiódelconeixement)ambanàlisisqualitativesd’experiènciesrellevantsenfocadesatreballarenelsreptesidentificats.

1. Principals reptes en les polítiques educatives a la ciutat

1.1 Petita infància: reforçar i diversificar l’oferta pública d’educació i criança i mobilitzar perfils socials menys presents Tenimevidènciessuficientsperassegurarqueelprimercicled’educacióinfantilhauriadeserreconegutcomaetapaeducativaestratègicaitendiraampliarlasevaofertapúblicacapalauniversalitzacióidiversificaciótenintencompteelsdiferentsnivellsdel’Administraciópública.Arabé,larealitatbarceloninadistad’aquesthoritzó:el44,3%d’infantsde0a2anysestanescolaritzatsenescolesbressolmunicipals(EBM)ollarsd’infantsprivadesiesconfirmalatendènciacreixentd’aquestataxa,queéssuperioralacatalana(38,2%).Tanmateix,persisteixenimportantsdisparitatsterritorials,ielsdistrictesdemenorrendaescolaritzensignificativamentmenys:alesCortsoSarrià-SantGervasiesduplicalataxad’escolarització0-2deCiutatVella.

Davantd’aquestadesigualtat,simiremespecíficamentl’ofertapúblicaenlaxarxad’EBM,veiemquetansolsaténel20%delsinfantsmenorsdetresanysdelaciutat(mentrequelesllarsd’infantsprivadesn’atenenun24%).

Enaquestescenariéspertinentquecomaserveipúblicescàs(nomésabsorbeixel54%delademanda),costós(ipendentdecofinançamentdelaGeneralitat)imoltvaluóssocialment,reforcemelseupaperclauperreduirdesigualtatseducatives(mésenllàdeserconcebutcomundispositiuperalaconciliaciólaboral).Enaquestsentit,ésimportanttenirencompteelcreixementdel’ofertapúblicaamblaxarxad’EBMallàonhihamésnecessitatssocioeconòmiquesitaxesd’escolaritzaciómésbaixes,icuidar,alhora,labarrejadeperfilssocialsalscentres.

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0

Font: Consorci d’Educació de Barcelona (CEB).

Cata

luny

a

Barc

elon

a

Ciut

at V

ella

L’Eix

ampl

e

Sant

s-M

ontju

ïc

Les

Cort

s

Sarr

ià-S

ant G

erva

si

Grà

cia

Hor

ta-G

uina

rdó

Nou

Bar

ris

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí

38,2

44,3

26,2

44,4 45,5

61,158,7

47,1

36,5 36,8

41,946,2

Gràfic 1. Taxa d’escolarització d’infants 0-2 anys per territori (%). Curs 2017-2018


Undelsreptesprincipals,doncs,ésarribaralspúblicstradicionalmentabsentsenl’educacióinfantildeprimercicle,precisamentperquèésenaquestssectorssocialsonhihamésevidènciesdelsimpactespositiusenlessevestrajectòrieseducativesi,pertant,enlacohesiósocial.

Enaquestamateixadirecció,laintroducciódelatarifaciósocialalesEBM(apartirdelcurs2017-2018),comamesurad’assequibilitateconòmica,preteniareduirelsobstacleseconòmicsdelpreupúblicfixenl’accésaaquestserveieducatiupertald’afavorirunamajorescolaritzaciódelsinfantsdefamíliesmésdesafavoridessocialmentimenyspresents.Unadadail·lustrativaenaquestsentitésqueelsinfantsestrangersdelaciutatestan3,5vegadesmenysescolaritzatsenl’etapa0-2queelsautòctons.

1.2. De P3 a 4t d’ESO: increment d’oferta i demanda en centres públics i segregació escolarEnaquestesetapesd’educacióuniversaliobligatòrias’escolaritzenalaciutatpropde180.000infantsiadolescentsd’entreels3iels16anys.Amblesdarreresdades,esconsolidaelcanvidetendènciadelsúltimsanysambl’incrementsostinguttantenlademandadeplacespúbliquesaP3comenlamatrículaencentrespúblicsentotselsnivells.Alhora,s’identificaunasobreofertadeplacesconcertadesaP3,jaquedecadacincplacesconcertadesofertes,finalmentunanoesdemana.

Tanmateix,elpesestructuraldelsectorprivatconcertatcontinuasentmoltsuperioralaciutatrespectealconjuntdeCatalunya:l’alumnatmatriculatencentrespúblicsenlestresetapessesituapersotadel47%aBarcelonaipersobredel63%aCatalunya.Comamínim,assimilar

elcontextbarceloníalcatalàrevertinteldèficithistòricdecentrespúblicsenlesetapesuniversalsiobligatòries,sobretotal’ESO,ésundelsprincipalsrepteseducatiusdela ciutat.

D’altrabanda,lesdadesanalitzadesconfirmenladistribuciódesiguald’alumnatambmajorscomplexitatssocialsi,pertant,educatives:elscentresconcertatsdeBarcelonaescolaritzen2vegadesmenysinfantsambnecessitatsespecífiquesdesuporteducatiu(NESE),3

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0

Públ

ic

Priv

at c

oner

tat

Priv

at n

o co

nert

at

Públ

ic

Priv

at c

oner

tat

Priv

at n

o co

nert

at

Públ

ic

Priv

at c

oner

tat

Priv

at n

o co

nert

at

2n cicle educació infantil Primària ESO

67,4 67,7

43,4

54,9

63,5

36,3 35,2

61,7

31,1

46,7

31,3

51,7

1,3 1,3 1,41,7 1,7 1,9

Gràfic 2. Percentatge d’alumnat de 2n cicle d’educació infantil d’educació primària i d’ESO, segons titularitat. Curs 2017-2018

Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Catalunya Barcelona

29

vegadesmenysinfantsestrangersi4vegadesmenysalumnesambbequesmenjadorqueelspúblics.Perrevertiraquestarealitattantdesigualentreelscentresambfonspúblicsdelaciutat,desdelcurs2019-2020disposemd’unaeina:elPladexoccontralasegregació,perlaigualtatd’oportunitatsil’èxiteducatiu.Aquestplapioner,impulsatperl’AjuntamentenelmarcdelConsorcid’EducaciódeBarcelona,posafilal’agullaperferfrontalaciutataaquestproblemaestructuraldelsistemaeducatiu,enlíniaambelPactecontralasegregacióescolaraCatalunyaimpulsatpelSíndic de Greuges.Caldràdesenvolupar-loafonsiavaluar-loperassegurarqueavançaiassoleixelsobjectiusd’unaescolaritzaciómésequilibradaideproximitatapartirdelacorresponsabilitatentrecentresambfonspúblicsenl’atencióal’alumnatambnecessitatsespecífiquesdesuporteducatiu.

Respectealataxadegraduacióa4td’ESO,Barcelonahaseguitunatendènciaascendentfinsal91%actual,isesitua4puntspersobredeCatalunya(86,7%).Pelquefaal’assolimentdecompetènciesbàsiques,caldestacarquehadisminuïtun25%ladisparitatentredistrictesapartirdelamilloradelsresultatsaCiutatVella(endoscursoshapassatdel35,5%al29%),mentrequeSarrià-SantGervasiesmantéenun5%.Sibécaldràcorroborarlaconsolidacióil’abastd’aquestsindicadorselspropersanys,apuntenenlabonadireccióenunrepteclaudelaciutat,recollitenl’Estratègiaperalainclusiósocialilareducciódelesdesigualtats2017-2027deBarcelona:reduirladisparitatterritorialenl’èxiteducatiudel’alumnat.

Totiaquestesdadesdetendènciapositiva,calnooblidarquelafotografiatéexcessiuscontrastos:elpercentatge

denoassolimentdecompetènciesbàsiquesenacabarl’ESOaCiutatVellacontinuasent6vegadessuperiorqueaSarrià-SantGervasi.Pertant,calengransesforçosenfocatsareduirlesdesigualtatsderesultatsescolarsaescalaterritorial,entred’altres,apartirdelaprioritzacióderecursossegonsperfilsdel’alumnatqueaténcadacentre,enparal·lelacombatrelajaesmentadasegregacióescolar.

1.3. Secundària postobligatòria: abandonament i trajectòries educativesEnl’etapasecundàriapostobligatòriaaBarcelona,elbatxilleratcontinuasentl’opcióescollidaper6decada10estudiants,pernomés4decada10quetrienciclesformatiusdegraumitjà(CFGM).Tanmateix,ésdestacableelcreixementsostingutdelsalumnesmatriculatsaCFGMambun43%mésdesdelcurs2006-2007.Tambécalsubratllarl’incrementd’ofertaencentrespúblics:alcurs2019-2020nomésrestaundistrictesensecapcentrepúblicdeformacióprofessional(Sarrià-SantGervasi).Totilesmilloresassenyalades,calincrementarelnombredecentresiplacespúbliquesal’etapapostobligatòria,sobretotenCFGM.

Novament,untretdiferencialdelaciutatenlasecundàriapostobligatòriacomparativamentambelconjuntdeCatalunyaéselgranpesdelsectorprivat:lamatrículapúblicadeBarcelonasesituauns30puntspersotadelacatalana.Pelquefaabatxillerat,lamatrículapúblicanomésésmajoritàriaentresdistrictes:SantMartí,NouBarrisiSants-Montjuïc.

Prevenirl’abandonamentprematurdelsestudis,ambdispositiusd’orientacióeducativaiunamajoroferta


assequible,ésunreptenonomésdeciutat,sinóeuropeu,jaques’alineaamblafitadel’EstratègiaEuropa2020. Calcontinuarapostantperrecursosdenovesoportunitatsperaaquells(sobretotsónnois)quehanabandonatelsistemaeducatiuprematuramentpertald’aconseguirquereprenguinelseurecorregutformatiu,comenelserveisocioeducatiumunicipalenfasepilotdel’EscoladeSegonesOportunitatsobertael2019alaciutat.Persisteixendesigualtatsiexclusionsenelsistemaeducatiu,perlaqualcosacalmillorarl’articulació,dispositiusisuportsperallargarlestrajectòriesformatives,totafavorintunamajorparticipaciódelesnoiesenelsCFGMiméspresènciad’alumnatestrangerenelconjuntdelasecundàriapostobligatòria.

2. Oportunitats educatives més enllà del temps escolar: diversitat d’agents, disparitat i manca d’articulació d’oferta, i desigualtats en l’accés segons perfils socials Aquestés,sensdubte,l’àmbitenelqualesfamésdifícildisposard’unadiagnosiacurada,fetqueevidenciaelcamíquequedaperrecórrerenelreconeixementdelesoportunitatseducativesielsentornsd’aprenentatgesmésenllàdel’escolacomapartfonamentaldelsdretsal’educacióiallleure.Lesdadesdisponiblesfinsaraapuntenclaramentalfetquelacoberturadelesactivitatseducativesforadel’escolaésmoltdisparsegonselsàmbits:menysd’un10%participaenassociacionsdelleureeducatiudurantelcurs,un54%enactivitatsdelacampanyadevacancesd’estiuiun70%enactivitatsdelleureesportiusetmanalment.

Taula 1. Centres educatius de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (CFGM) (%), segons titularitat i districte. Curs 2017-2018.

Batxillerat (%) CFGM (%)

Públics Privats Privats concertats Públics Privats Privats concertats

Catalunya 66,7 23,0 10,3 65,1 15,9 19,0

Barcelona 39,5 38,2 22,3 31,5 31,5 37,0

CiutatVella 60,0 0,0 40,0 44,4 0,0 55,6

L’Eixample 26,1 56,5 17,4 21,4 57,1 21,4

Sants-Montjuïc 66,7 8,3 25,0 30,0 50,0 20,0

LesCorts 27,3 54,5 18,2 20,0 40,0 40,0

Sarrià-Sant Gervasi 12,5 78,1 9,4 0,0 50,0 50,0

Gràcia 33,3 44,4 22,2 0,0 33,3 66,7

Horta-Guinardó 41,2 41,2 17,6 66,7 16,7 16,7

NouBarris 66,7 6,7 26,7 42,9 0,0 57,1

Sant Andreu 33,3 8,3 58,3 0,0 40,0 60,0

Sant Martí 68,8 12,5 18,8 62,5 12,5 25,0

Font:Departamentd’EducaciódelaGeneralitatdeCatalunya.

31

Pelquefaalsajutseconòmicsperal’accésaaquestesactivitats,sabemqueel8,4%delsinfantsiadolescentsrebenajutsperalapràcticaesportivaforadel’horariescolariqueelnombred’aquestesbequess’hamultiplicatper4entreel2014iel2017.Lesactivitatsdelleured’estiudelacampanyadevacanceshanduplicatelsinfantsparticipants,ielsajutsmunicipalsperaccedir-higairebés’hantriplicatdesdel’any2013.D’altrabanda,unterç

dels131causiesplaisalaciutattenenmésd’un30%delsparticipantsambbeca.

Malgrattotselsrecursosinvertitsenelsdarrersanys,millorarl’equitatenl’accésaladiversitatd’activitatsientornsd’aprenentatgesforadeltempsescolarcontinuasentunreptecabdalambfactorsnonoméseconòmics,sinótambédedèficitsterritorialsenl’ofertaidebarreressocioculturalsqueallunyencertsperfilsd’infantsijovesd’aquestesoportunitatsd’altvaloreducatiu.Duesexperiènciesrellevantsdelaciutatanalitzadeseneldarrerinformeapuntenaaquestsreptes:elprogramad’educacióenellleureBaobab,perestimularcausiesplaisenelsbarrisonnohihaaquestesassociacions(unavintenaalaciutat),oInstitutsaTempsComplet,perfacilitarl’accésaactivitatseneltempsdemigdiaitardaal’ESOencontextosdeméscomplexitatssocials.

Finalment,tenimmoltmargedemilloraperconsolidarlaimprescindiblerecollidaianàlisidedadessuficientsquantitatives,qualitativesiterritorialitzades,quehandeserútilspercomprendremésbéelsproblemesconcretsdelesdiversesidesigualsrealitatseducativesalaciutatipoderorientarlespolítiquespúbliquesperquètinguinmésimpactespositius.Itantomésimportantqueaixòésconvèncer-noscol·lectivamentisituarenelcordelespolítiquesdelaciutatelquelarecercajahaevidenciat:quelamilloradelaqualitatdelssistemeseducatiuspassainexorablementperreduirelsnivellsdedesigualtats.Oportunitatseducatives:més,millorsimésben repartides.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0

65,9

10,413,3

8,44,3

6,9

13,8 13,3

3,17,2

13,2

42,939,9

26,3

58,160,1 61,4

42,8

63,2

54,1

9,7

84,6

Ciut

at V

ella

L’Eix

ampl

e

Sant

s-M

ontju

ïc

Les

Cort

s

Sarr

ià-S

ant G

erva

si

Grà

cia

Hor

ta-G

uina

rdó

Nou

Bar

ris

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí

Barcelona

Campanya vacances d’estiuAssociacions de lleure educatiu

Font: Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Barcelona i padró municipal.

Gràfic 3. Taxes de participació en la campanya de vacances d’estiu i en associacions de lleure educatiu segons districtes. Curs 2016-2017


La postcrisi a la ciutat de Barcelona està consolidant una elevada taxa de pobresa infantil i ha fet créixer ràpidament la polarització social entre les infàncies en plural. És una pauta d’estratificació contrària a la del conjunt de la ciutat on la desigualtat de rendes s’ha moderat entre el període 2011-2017. Barcelona té una taxa de pobresa infantil comparable a la de Madrid i Berlín amb una bretxa o intensitat semblant a la mitjana catalana. L’article es focalitza en la màxima privació material severa en les llars amb infants ateses pels serveis socials. La capacitat per reduir la pobresa infantil a través de transferències socials és inferior a la registrada el 2011. Malgrat que no es disposa de les competències reguladores del preu de l’habitatge i del mercat de treball, el poder local redueix un 17% la taxa de pobresa extrema amb les ajudes d’emergència social. Per poder aplicar una política activa contra la pobresa infantil en clau predistributiva cal una governança multinivell amb un enfocament als drets de la infància i un mix de polítiques per reactivar l’ascensor social.

Introducció Lescondicionsdevidadelainfànciasónunindicadordirectedecomunasocietatcompleixonolaigualtatd’oportunitatsilajustíciasocial.Ésadir,ensmostrafinsquingraugaranteixunboninici(a good start)atotselsinfantsiadolescentsquen’estimulilespotencialitats,iqueneutralitzialhoralainfluènciadesigualadoradelsseusorígenssocialsiderenda.Lapobresainfantiléselprincipalobstacleenaquestobjectiuiéselresultatdecomladesigualtatsocioeconòmicaafectal’etapaméssensibledelciclevital.Enlainfàncias’acumulenmajorsriscossocialsambseqüelesiconseqüènciesposteriorsenlestransicions

Infàncies en desigualtat i pobresa a BarcelonaXavier Martínez-CelorrioInvestigadordelCRITdelaUniversitatdeBarcelona(UB)

Paraules clau: pobresa infantil, privació material, desigualtat urbana, política social

33

juvenilsienl’edatadultaentermesdesalut,denivelleducatiu,d’ocupacióid’ingressos.

Lesgransciutatspateixenencaraméslesconseqüènciesdelapobresainfantil,atèsquelasevamateixaestratificacióderendaespolaritzaambelsfluxosdelaglobalitzacióneoliberal.L’arribadadeprofessionalsd’altnivellderendaaixícomd’immigrantsirefugiatspobresfaaugmentarunadesigualtatsocialcadacopméscomplexaisegregadaperòsensequelesciutatsdisposindelescompetènciesielsrecursosdepolíticasocialquesóncentralsperreforçarlacohesiósocial.

Enaquestarticle,presentem,enprimerlloc,lapolaritzaciósocialdelesinfàncies(enplural)alaciutatdeBarcelona.Malgratcompartirgrupd’edat,lesinfànciesesviuenenelsidefamíliesquepertanyenaclassessocialsambsocialitzacionsioportunitatsmoltdesigualsqueempitjorenensituaciódepobresaiprivació.Ensegonlloc,descriuremlamagnitudil’evoluciódelapobresainfantilalaciutatdeBarcelonacomparadaambaltresciutatsiterritoris.Entercerlloc,presentaremlaintensitatambquèesviulapobresainfantilalaciutatposantelfocusenlafracciódepobresaseveraatesapelsserveissocials.Finalment,analitzaremfinsaquinpuntlestransferènciessocialsilapolíticaredistributivadel’Estat,lacomunitatautònomailaciutatsóncapacesonodereduirlapobresainfantil,sobretotlapobresaextremadesdel’àmbitlocal.

1. La polarització social entre les infàncies a BarcelonaLapoblaciód’infantsiadolescentsalaciutatdeBarcelonatansolsrepresentael15,1%delsresidentsalaciutat(unpuntmésenrelacióambel2007),mentrequeelsegment

depersonesmésgransde65anyssumajael21,5%detotalapoblació.Totiquelaciutatvaenvellint,enunadecadaquatrellarshiviueninfantsiadolescentsdefinsa17anys.El2018vivienalaciutat245.573infantsiadolescentsd’entre0-17anys,el67%delsqualssónnensinenesd’entre0-11anys,iel33%restantsónadolescentsd’entre12-17anys(IIAB,2019).

Larendamitjanaperunitatdeconsumdelapoblació0-17anysdeBarcelonaésde21.026eurosanualsisuposaun6%menysrespectealnivellmitjàdelarendadisponibledelsresidentsd’entre18-64anys.Tenirfillsmenorsacàrrecésunsobrecostquerestarendadisponibleipotconduiralapobresadelesllarsensituacionssobrevingudesoshocks massiuscomvaserlaGranRecessió.Perònopodemparlard’unainfànciaensingular,homogèniaiuniforme,sinódediferentsinfànciesquecreixeniesdesenvolupenmoltcondicionadesperladesigualtatdelsrecursos,rendesicapitalsculturalsisocialsdelsseusnuclisfamiliars.Defet,eldecildellarsambinfantsdemajorrenda(decil10)multiplicaper10,3larendadisponibledeldecildellarsméspobresambinfants(decil1),segonsdadesdelesEstadístiquesmetropolitanessobrecondicionsdevida(EMCV2016-2017)(gràfic1).

Elméspreocupantésquehihaméspolaritzaciósocioeconòmicaentreelsinfantsdelaciutatperl’augmentdesproporcionatdelarendadeldecilsuperiorrespectealaresta,sensequehaginbaixatelsingressosdelsdecilsinferiorsqueéselquevaocórrerdurantlaGranRecessió(IERMB,2018).Elsinfantsiadolescentsdel10%demajorrendahanmilloratlasevaposicióbenestantambun60%mésderendadisponiblequelarendamitjanadellarsamb


població infantil. És una tendència preocupant —si es confirma en posteriors enquestes de condicions de vida— per tres motius: a) és contrària a la pauta d’estratificació del conjunt de la ciutat on la desigualtat de rendes s’ha moderat en el període 2011-2017; b) la desigualtat entre els infants a la ciutat és més gran el 2017 que la desigualtat de la resta de la població resident de més de 18 anys i c) la desigualtat entre infants i adolescents de Barcelona és superior a la del conjunt de Catalunya, cosa que no passava el 2011 (gràfic 2).

En primer lloc, el 2011 l’índex de Gini de desigualtat1 entre els infants de Barcelona era de 32,9, i el 2017 va arribar a 35,6. Mentre que la desigualtat del conjunt de la població total s’ha reduït a la ciutat un 3,4%, en el mateix període la desigualtat entre els infants barcelonins s’ha incrementat un 8,2%. Aquest repunt, tal com veurem, no es tradueix en una taxa més alta de pobresa infantil a la ciutat, sinó

que aquesta ha baixat un 4% entre el 2011 i el 2017. És una bona notícia a mitges, atès que a la ciutat no augmenta la pobresa per baix sinó que s’incrementa la desigualtat per dalt amb un decil superior que pren un avantatge sideral respecte a l’anterior decil i a la mitjana.

En segon lloc, el 2011 la desigualtat entre infants a la ciutat era més moderada (32,9) que la registrada en la resta de llars amb residents més grans de 18 anys (34,6). Però el 2017 la situació s’ha invertit, i hi ha més desigualtat infantil (35,6) que desigualtat entre la resta de residents (33,4). Mentre que la resta de població de la ciutat s’ha

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

37

36

35

34

33

32

31

30

29

37

36

35

34

33

32

31

30

29

Font: Institut Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 (dades provisionals), a partir d’Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016 i 2017. Font: Idescat i Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019).

Decil 1 Decil 6Decil 2 Decil 7Decil 3 Decil 8Decil 4 Decil 9Decil 5 Decil 10

2008 20082011Catalunya Barcelona

20112017 2017

Gràfic 1. Rendes mitjanes anuals de les llars amb població infantil (0-17 anys). Barcelona, 2016-2017

Renda mitjana anual de llars amb infants: 21.026 € 31,1

32,1

35,6

31,8

33,4

31,8

34

32,9

35,335,6

Gràfic 2. Índex de Gini de desigualtat de renda disponible. Població infantil (0-17 anys) i població total. Catalunya i Barcelona, 2008-2011-2017

Població total Població infantil

1. L’índex de Gini és una mesura de la desigualtat expressada com a coeficient entre 0 i 1, en què 0 es correspon amb la igualtat absoluta (tots els individus tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la desigualtat absoluta (un individu acumula tots els ingressos i la resta de persones no té cap ingrés). També es pot expressar en una escala 0-100.

35

beneficiatenmajorgraud’unarecuperacióeconòmicamésdistribuïda,enl’etapapostcrisilesllarsambinfantsiadolescentss’hanfetdesigualsipolaritzatencaramés.

Entercerlloc,el2011ladesigualtatentreinfantserasuperioralconjuntdeCatalunyarespectealaciutatdeBarcelona,peròel2017ésalainversa,isesuperaperpoclamitjanacatalana.L’aparentparadoxaésquelaciutatdeBarcelonas’hamostratdavantelciclerecessiumésresilientqueelconjuntdeCatalunyain’haactuatcomamotoreconòmic(Sarasaet al.,2013).Noobstantaixò,larecuperacióeconòmicaqueesregistraalaciutatdesdel2013hamoderatlataxadepobresainfantilperòhaaugmentatladesigualtatentreelsinfantsiadolescents.

LapolaritzacióentrelesinfànciesalaciutatdeBarcelonaesvisualitzaenelgràfic3,quemostraelcanvienl’estratificaciósocialdelesfamíliesambmenorsacàrrecentreel2006iel2016.Ésunabonafotografiadelesclassessocials,onlainfànciaiadolescènciacreixisesocialitza,idecomhavariatlasevacomposicióenparal·lelalcanvisociodemogràficdelaciutat.Lapoblacióinfantilesreparteixel2006entresgransclassessocialsd’unamanerabastantequitativaiambunpetitsubgrupdefamíliesambprogenitorsenaturdellargaduradaienexclusiólaboral(8,2%).Alllargdeladècadaesconfirmalapolaritzaciódelesinfànciesperl’augmentdelpesdelesfamíliesdeclasseexpertaiprofessionalen13puntsieldescensparal·leldelpesdelesfamíliesambinfantsdelesclassesintermèdies(-8,9punts),itambéeldecreixementdelpesdelesfamíliesdeclasseobrera(-9,3punts).Alhora,elsefectesdelacrisifanquelaproporciódelesfamíliesensituaciód’inactivitat,exclusiólaboraloaturperllongats’incrementinen5,4punts.

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

8,2

2006 2011 2016

14,513,6

19,321,5

45,6

20,7

30,1

34,6

28,630,432,8

Font:Estadístiquesmetropolitanessobrecondicionsdevida,2016-2017(IERMB).

Gràfic 3. Classe social de les famílies amb infants i adolescents. Barcelona, 2006-2011-2016

Classe experta i professionalClasses intermèdiesClasses obreresAturats de llarga durada i persones que mai no han treballat

Enresum,lesinfànciesdelaciutats’hanpolaritzatperunacombinacióconcatenadadefactorsgentrificadors quehanexpulsatfamíliesiparellesjovesambinfants(oabansdetenir-los)capal’àreametropolitanaalarecercadepreusd’habitatgemésassequiblesique,alhora,hanfetreduirlafecunditatentrepartdelesclassesintermèdiesiobreresenladècada2006-2016.Ladistribucióequitativadelainfànciaabansdelacrisiperclassesocials’hatransmutatenunapolaritzaciód’infànciesiunadesigualtatmésgranenl’oportunitatdetenirfillsofillesalaciutatdeBarcelona,quedeixalesrendesmitjanesibaixesambundesavantatgeclar.Tenirfillsalaciutatvapelcamídeconvertir-seenunprivilegi.


2. Evolució de la pobresa infantil a BarcelonaL’augmentdeladesigualtatentreelsinfantscontrastaamblalleugerareducciódelestaxesdepobresainfantilaBarcelonaques’haproduïtentreel2011iel2017.Ladarreradadadisponibledelataxadepobresamoderadaésdel29,5%(gairebéun4%menysqueel2011).Correspona72.317infantsiadolescentsqueestanpersotadelllindardelapobresaestablerten14.459€anualsperunallarcompostaperunadultiunmenorobépersotad’unllindarde20.020€siestractad’unallarbiparentalambunfillofillamenorde18anys.Barcelonarepresentael18,7%detotalainfànciaensituaciódepobresamoderadadeCatalunyael2017.

Entreel2011iel2017,lataxadepobresasevera(40%delamedianad’ingressosdelesllarsdelaciutat)s’hareduïtfinsal8,5%isuma20.837menorsalaciutat.Engloba

lesllarsambingressospersotade9.639€anualssiésmonoparentalambuninfantopersotade13.347€siésunallarbiparentalambunmenoroadolescent.Lamitjanadepobresaseverad’EspanyaideCatalunyaésmésalta(15%)queaBarcelona,laqualcosaindical’efecteexpulsorquetélaciutatperirradiarlapobresaseveracapal’entornmetropolitàamblloguersicostosmésassequiblesperalesfamíliesambinfants.Elpoumésadversdelapobresaextrema(30%delamedianad’ingressos)habaixatel2017enrelacióambel2011un26%finsal5,4%.Sumen13.237infantsquemalviuenpersotade7.230€anualssisónllarsmonoparentalsambunmenor,opersotade10.010€sicorresponaunallarbiparentalambuninfant.

LataxadepobresamoderadaaBarcelonaentreel2011iel2017podríemdirques’haestancatentorndel30%.Són10puntsmésenrelacióamblamitjanaeuropea(gràfic5)iestàpersobretambédelamitjanadeCatalunyaidel’espanyola(2,7puntsmés).Aquestestaxessónextremadamentaltesinoreverteixenencaraquelarecuperaciódel’ocupaciósiguimoltintensasinoesconstitueixennovesprestacionsitransferènciessocialsquealleugereixinelscostosdecriançaalaciutat.Creurequehihauràunareducciósignificativadelapobresainfantilamblacreaciód’ocupacióésunaficcióingènuaicompassivaqueeximeixlespolítiquesredistributivesdel’Estatidelacomunitatautònomadelasevaresponsabilitatal’horad’igualarlescondicionsdepartidadelainfància.Talcomveurem,elpaperdelspoderslocalséscomplementariperòefectiuperreduirlapobresainfantilextrema.

Enelgràfic6podemcomprovarcomBarcelonasesituaenunataxadepobresainfantilcomparablealadeMadridFont:Estadístiquesmetropolitanessobrecondicionsdevida,2016-2017(IERMB).

35

30

25

20

15

10

5

0

30,7

Taxa de pobresa infantil moderada

(60% de la mediana)

Taxa de pobresa infantil severa

(40% de la mediana)

Taxa de pobresa infantil extrema

(30% de la mediana)

29,5

9,67,38,5

5,4

Gràfic 4. Taxa de risc de pobresa infantil moderada, severa i extrema. Barcelona, 2011-2017

2011 2017

37

iBerlín,peròallunyadadelataxamésmoderadaqueregistralaciutatdeNovaYork(25,2%).Alhora,Barcelonanos’acostaaciutatscomLondres(37%)oManchester(43%)ambtaxeselevades,totielpaquetdeprestacionssocialsquepermetlalegislaciónacionalilocalbritànica.

3. Intensitat de la pobresa i privacions vitals que pateixen els infantsLapolaritzaciósocialentrelesinfànciesdeBarcelonaencaraesfaméspalesasiensendinsemenlapobresacomaprivaciódebenestaricomaexperiènciadesqualificantquerestaoportunitatsidretsalsnensiadolescentsquelapateixen.Perfer-ho,analitzemlabretxaointensitatdelapobresailaprivaciómaterialseveradelapoblacióinfantilafegint-hitambéunfocusmésespecíficenlesllarsambinfantsatesespelscentresdeserveissocialsdelaciutat2.

Talcomreculll’estatderecercaaCatalunya,laressacadelacrisidelperíode2008-2015haempobritun31%larendadelscatalansméspobres(quintil1)fent-losencaraméspobres(MarcosiUbrich,2017).Percapturarlagravetatdel’experiènciadepobresa,hemdecalcular-nelaintensitat,ésadir,elgraudepobresadelspobresoladistànciarelativaenquès’acostenoseseparendelllindardepobresaqueelspermetriadeixardeserpobres3.Commésgransigui

Font:Estadístiquesmetropolitanessobrecondicionsdevida,2016-2017(IERMB).

2007 2010 2013 20162008 2011 2014 20172009 2012 2015 2018

Gràfic 5. Evolució de la taxa de pobresa infantil. Unió Europea, Espanya, Catalunya i Barcelona, 2007-2018

29,528,6

26,8

Catalunya Barcelona Unió Europèa Espanya

35

30

25

20

15

10

5

0

Font:IERMB,AltComissionatcontralaPobresaInfantil,BancdeDadesdel’AjuntamentdeMadrid,United States Census Bureau, Hartz IV Data i End Child Poverty.

Gràfic 6. Taxa de pobresa infantil comparada per ciutats (2017)

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

25,228,6 29,5 30,05 30,0

33,0

37,0 37,0

43,0

Nov

a Yo

rk

Valè

ncia

Barc

elon

a

Mad

rid

Berlí

n

Gla

sgow

Lond

res

Live

rpoo

l

Man

ches

ter

2. A partir de l’Enquesta de condicions de vida a usuaris de serveis socials (ECVUSS) del 2016 que té una mostra composta per 6.623 llars, i d’aquestes, 3.059 corresponen a llars amb infants menors de 18 anys. El total d’infants que formen part de la mostra és de 5.827 (Martínez-Celorrio i Marín, 2019).

3. La intensitat de la pobresa admet diversos procediments de mesura. Mostra la distància entre la mediana dels ingressos equivalents (o per unitat de consum) de la població en risc de pobresa i el llindar de pobresa. S’expressa en termes percentuals en relació amb el llindar.


ladistànciadelllindar(expressadaenpercentatge[%]),mésintensaseràlapobresaiméscristal·litzaranlessevesformesmésseveres.LarendadelesllarspobresambinfantsaBarcelonaestàun36,2%allunyadadelllindarperdeixardeserpobre.Ésunabretxaforçasimilaraladelconjuntd’infantsdeCatalunya(36,2%)idelad’Espanya(36,5%).

Arabé,siposemelfocusenelgrupdecuaderendamésbaixaquenormalmentnoésnicapturatnientrevistatenlesmostresdelesenquestesgenèriques,comprovemcomlesfamíliesambinfantsatesespelsserveissocialsdelaciutatdeBarcelonaestanmoltmésenfonsadesenlapobresaqueeltotaldelainfànciaensituaciódepobresa.Apartirdelesdadesdel’ECVUSSdel2016,sabemquelabretxadelapobresaentrelesfamíliesbiparentalsatesesperserveissocialsésdel66%,peralesllarsambmésd’unnucliésdel62%iperalesllarsmonoparentalsassistides

aserveissocialsésdel60%.Parlemdesituacionsextremesqueenfonsenenelpoudelapobresamésseveraiextremade4.690infantsiadolescentsaBarcelona.Elquenosabemencaraésfinsaquinpuntésunapobresaseverapersistentperalsinfantsniquantdetempss’experimentaniquinesentradesisortidesse’nprodueixeniperquè.Parlem,doncs,d’unapobresamoltintensaiallunyadadelasortidaperdeixardeserpobre.

Entreelsprogenitorsdellarsambinfantsatesesperserveissocials(SS),el29%hannascutaCatalunya,el6%alarestad’Espanya,el33%apaïsosllatinoamericansiel18%apaïsosdelMagreb.Duesdecadacincllarss’adrecenalsserveissocialsperinformar-sedeprestacionsiajutsd’habitatge.Percomplementarl’ajudademanadaalsserveissocials,el72%d’aquestperfildellarsambinfantstambéacudeixalesentitatssocials.Commésintensaéslapobresa,méss’acudeixaunnombreméselevatd’entitats.El10%dellarsatesesperserveissocialsensituaciódepobresamoderadasónusuarisregularsdeduesentitatsbenèfiques,peròel72%queviuenpobresaextremaacudeixatresentitatsbuscant-hialiments,roba,valsdecompraoajudesperpagarfactures.

Entrelesllarsatesespelsserveissocialshiha19puntsdediferènciaenl’índexdeprivaciómaterialseverasegonssiteneninfantsacàrrec(80%)onoentenen(61%).EntrelamitjanadepoblacióinfantildeBarcelona,el5,2%viuenprivaciómaterialsevera4. Elssentimentsestressantsperhaverdepagardeutes,ajustarpressupostosibuscar

0

-10

-20

-30

-40

-50

-60

-70

34,6

Font:IdescatiMartínez-CelorrioiMarín(2019).

Gràfic 7. Intensitat de la pobresa de la infància i de les famílies amb infants ateses per serveis socials (SS) (2016) segons tipus de llar.Barcelona i Catalunya, 2017

66

60 62

36,2

Infància a Barcelona

SS Família biparental

SS Monoparental

SS Més d’un nucli

Infància a Catalunya

4. La privació material severa es mesura segons la població i les llars que acumulen quatre dels nou ítems que apareixen a la taula 1.

39

recursosdesupervivènciagenerenclimesfamiliarsdeterioratsperl’ansietat,redueixenlespràctiquesafectivesdelsprogenitorsenverselsinfantsiobrenconflictesinternsdeconvivència(Klose,2012;EvansiEnglish,2002;Mistry,2002).El21%delesllarsambinfantsdelaciutatnoespotpermetreniunasetmanadevacancesigairebéel32%nopotatendredespesesimprevistesde650€.Laincidènciadelaprivaciómaterialseveraencaraésmésacusadaentrelesllarsambinfantsatesosperserveissocialsambun37%quenopotassegurarunadietaproteicaregular.

Elselevatspreusdellogueridelssubministramentsbàsics(aigua,llumigas)descompensenl’economiadelesfamíliesambinfantsatrapadesenl’atur,lainactivitatilaprecarietatsalarial.LaUnióEuropeahadefinitl’indicadordesobrecàrregadel’habitatgequanlafamíliadedicamésdel40%delasevarendaalscostosdel’habitatge.Peralafranjad’edat25-39anys,l’esforçsalarialmitjàperpagarunhabitatgeaBarcelonaésdel50%.Lapujadadelspreusdellloguerenelperíode2013-2017haestatdel28,7%alaciutatdeBarcelona,segonsdadesdel’Idescat.CalrecordarquelataxadesobrecàrregaperalsllogatersapreudemercatdelaciutatdeBarcelonaésdel43%(ObservatoriMetropolitàdel’HabitatgedeBarcelona,2018).AFrançalataxadesobrecàrregadelsllogatersapreudemercatésdel16,5%;aAlemanya,del23%,ilamitjanadelaUnióEuropeaésdel28%(OECD,2017).Lacontenciódelspreusdellloguerilapujadagradualdelsalarimínimsónduescondicionsclauperafeblirireduirl’elevadataxadepobresainfantil.

Taula 1. Indicadors de privació material severa dels infants. Barcelona, 2016

Llarsamb Llarsambinfants infants defamílies aBarcelona(%) atesesenSS(%)

1.Nopotatendredespeses imprevistes(de650€) 31,7 98

2.Nopotanardevacances 1setmanaal’any 21,0 93

3.Notenenonopoden tenirautomòbil -- 81

4.Nopotpagarsenseendarrerir-se despesesd’habitatge 12,4 67

5.Nopotmantenirl’habitatgea unatemperaturaadequada 15,0 59

6.Nopotferunàpatdecarn, pollastreopeixcadadosdies 4,4 37

7.Notenenonopodentenir rentadora -- 4

8.Notenenonopodentenir televisor -- 3

9.Notenenonopodentenir telèfon -- --

Font:Martínez-CelorrioiMarín(2019). Font:IERMB(2019).

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Gràfic 8. Correlació entre el sobrecost de l’habitatge i llars que no poden atendre despeses imprevistes. Població infantil per districtes. Barcelona, 2017

0 10 20 30 40 50 60 70Llars que no poden atendre despeses imprevistes

Sobr

ecos

t de

l’hab

itatg

e

Ciutat Vella

L’Eixample

Les Corts / Sarrià - Sant Gervasi

Gràcia

Horta-GuinardóSant Martí

Sant Andreu

Nou Barris

Sants-Montjuïc

R2=0,701


Elgràfic8mostralacorrelaciósignificativaentreunindicadordeprivaciómaterialseveraielsobrecostdel’habitatgesegonselsdistrictesdelaciutat.Elsobrecosthabitacionalgairebéafecta4decada10infantsaldistrictedeCiutatVellaiel30%alsdistrictesdeNouBarrisiSants-Montjuïc.Entermesterritorialsmésespecífics,el72%delscasosatesosalscentresdeserveissocialsdeFranjaBesòsideCiutatMeridiana-TorreBarócorresponenafamíliesambinfants.TretdeSarrià-SantGervasi,capdistrictebaixad’unaincidènciadel30%defamíliesambinfantsdeltotaldecasosatesosperserveissocials.Parlem,doncs,d’unfenomendelleoparditzaciódelapobresainfantilseveraqueésmésdispersaiestesaatotalaciutatdelqueespensaiespercepenl’imaginariquotidià.

4. Polítiques de transferències socials per sortir de la pobresa infantil CatalunyaiEspanyacomparteixenunrègimmediterranidebenestarambununiversalismequeésfragmentariiincompletcaracteritzatpelgranpesdelesfamíliesenl’atencióalapetitainfància,ladependènciaoelstreballsdecura.Ésunmodelfamiliaristaquecombinal’esquemauniversalista(educació,sanitatipensions)ambprestacionscontributivesdetipusbismarckià(seguretatsocial),queprotegeixlestrajectòrieslaboralsestablesidellargacotització(Martínez-Celorrio,2015;Moreno,2014).Parlemd’unmodeldebenestarqueésgarantistaenlacoberturaperòambquantiesmodestestantenlesprestacionsdetitularitatindividualderivadesdelacotització(pensionsiprestacionsd’atur)comenlesprestacionsassistencialsindependentsdelacotitzaciólaboralprèvia(beques,ajutsd’urgènciasocial,Rendamínimad’inserció,etc.).

Apartirdel’explotacióquehanfetdel’ECV-2016,MarcosiUbrich(2017)destaquenqueel14%delsinfantscatalansesbeneficiad’algunaformadeprestació,ajutobecadirecta.S’hihad’afegirun31%defamiliarsqueconviuenalamateixallariquerebenprestacionsd’atur,pensionsialtrestransferènciessocialsquedepenendediferentsadministracions(estatal,autonòmicaolocal).Degutalmodelmediterranidebenestarilessevesinsuficiències,lacapacitatdetoteslesprestacionssocialsperreduirladesigualtatderendaalesllarsonviueninfantsésmoltreduïdaarreud’EspanyaitambéaCatalunya(MarcosiUbrich,2017;Fernández,2015;Martínez-Celorrio,2015).

Lareducciódel’índexdeGinidedesigualtatinfantildurantlacrisihaestatmodestaimoltlligadaalesprestacionsd’aturquegradualments’hananatesgotat.Lareducciópertransferènciesassistencials,onhitrobemelspoders

Font:MarcosiUbrich(2017).

Gràfic 9. Reducció per transferències socials de l’índex de Gini de desigualtat infantil. Catalunya, 2008, 2011 i 2015.

Gini després de transferències Reducció per transferències individuals Reducció per transferències assistencials

2015

2011

2008

0 10 20 30 40

36,1

34,0

32,60,3

0,5

4,1 0,9

2,7 0,5

41

localsambelsajutsd’emergència,haestatmínimamalgratquelespolítiquessocialsmunicipalsfandefrontissaentrelesprestacionsdel’estatdelbenestarilaciutadaniamésvulnerable.Lacapacitatreductoradelapobresainfantil,encanvi,ésmésintensaperògràciesalpesdelesprestacionsd’atur,atesal’absènciadeprestacionsuniversalsidesgravacionssignificativesquecompensinelcostdecriança(Fernández,2015).

assistencialsid’emergènciasocialredueixenun17%lataxadepobresaextremad’aquestcol·lectiu(Martínez-CelorrioiMarín,2019).EnaquestadisminucióhihaintervingutdemaneradirectaelprogramamunicipalFonsextraordinarid’ajutsd’emergènciasocialperainfantsde0a165 (BlascoiTodeschini,2017).

Endespesaespecíficapercombatrelapobresainfantil,l’Ajuntamentesgastaanualmentmésde50milionsd’eurossensecomptar-hinidespesesenhabitatgeperafamíliesnisubvencionsaentitatsperaprogramesperalainfància(Torrens,2019).Caltenirencomptequeaquestaquantitatésinferioralameitatdelesestimacionsfetesambdadesdel’AgènciaEstatald’AdministracióTributària(AEAT)queesnecessitarienpercobrirlapobresarelativaextremadelesfamíliesambmenorsiqueserien121milions.

Conclusions Créixerenfamíliesqueviuenenlapobresaseveratéseqüelesdellargterminiquecondicionaranlestrajectòriesilesoportunitatsvitalsdelsinfants,laqualcosadonaràllocalareproduccióotransmissióintergeneracionaldelapobresail’exclusió(Flores,2016;WaldfogeliWashbrook,2011;Field,2010).El72%delproblemamonetaridelapobresaaBarcelonatécomacausadelcostdel’habitatge.Són8puntsmésqueaCatalunyai18puntsmésquealamitjanaespanyola(Torrens,2019).Tantlaregulaciódelspreusdelloguercomlaregulaciódelsalarimínimilalimitaciódelaprecarietatlaboralsóncompetènciesde

Abans de totes les transferències socials Després de totes les transferències socials

100908070605040302010

02011

(Població infantil BCN)2016-2017

(Població infantil BCN)2016

(Població infantil atesa en serveis socials BCN)

41,836,2

95

30,7 29,5

93

Gràfic 10. Capacitat reductora de la taxa de pobresa infantil. Barcelona.

Font:Martínez-CelorrioiMarín(2019).

Ladistribucióprimàriadelarendageneradapelmercatdetreballvaferquelataxadepobresainfantilarribésel2011al41,8%,iquequedésreduïdadesprésdetoteslestransferènciessocialsal30,7%el2016-2017.Ésunareducciódelataxadel26%queel2016-2017s’hamoderataundecreixementdel18%perl’esmentatexhaurimentidescensdelesprestacionsd’atur.Encanvi,lacapacitatreductoradelapobresainfantilentrelesfamíliesambinfantsatesespelsserveissocialsésexigua,detansols2punts(un2,1%).Noobstantaixò,caldestacarqueelsajuts

5. Programa iniciat el 2015 des del govern de l’alcalde Xavier Trias i que s’ha mantingut i reforçat amb l’alcaldessa Ada Colau. Consisteix en una prestació de 100 euros mensuals per cada infant d’entre 0 i 16 anys que es trobi en situació de risc social.


l’Estatquenoacabendedecidir-seiestressenlaresiliènciaforçadadelspoderslocalsperreduirladesigualtatilapobresainfantil.Calunnoumarcdegovernançamultinivellenquèlapolíticaredistributivaestataliautonòmicafacilitil’accésal’habitatgepúblic,prestacionsuniversalsperfillacàrrecd’unaquantiaméselevadaieducacióinfantiliserveisgratuïtsperalsnivellsbaixosderenda,senseoblidarelfomentdel’ocupaciófemeninadignaidequalitat(EspingAnderseniPalier,2010).

ElcostdelapobresainfantilaEspanyas’estimaentorndel5%delPIB6, enlalíniadelques’hacalculatenaltrespaïsoscomaraelsEstatsUnits7. Ésuncostextremadamentaltqueafebleixnotansolselcreixementeconòmicolaproductivitatdeltalentamitjàtermini,sinóquetambéerosionalacohesiósociali,finsitot,elbonfuncionamentdetotademocràcia.Malgratques›haformulatunenfocamentdedretsdelsinfantsqueelsprotegeixdetotaadversitat,desproteccióiabús,encaraperduraforçaunaconcepciósegonslaqualelbenestardelsinfantscorresponexclusivamentalessevesfamíliesinos›adverteixqueésunaresponsabilitatdelconjuntdelasocietatidelespolítiquespúbliques,talcomassenyalalaConvenciódelsdrets dels infants.

Desdemitjansdelsanysnorantasabemquelesaltestaxesdepobresainfantils’hanestancatenelspaïsosilesciutatsdelnostreentorn(Flaquer,2006;Field,2010).LaGranRecessió(2008-2013)elquehafetésaugmentar-lesfinsataxesescandalosescomaconseqüènciadel’empobriment,ladevaluaciósalarial,l’elevatpreudel’habitatgeialtrescostosdelacriançainfantil.Lacrisihaposatenevidèncianotantlesdeficiènciesdelespersonessinóelsdèficits

depolítiquesquenohansabutanticipar-sealsgranscanvisiprevenirl’exposicióalavulnerabilitatsocialjaadvertidadavantl’augedelasocietatdelconeixementdesdefinalsdelsanysnoranta.Sabemmoltmésquemaisobrepobresainfantil,peròjaéshoradeprendregransdecisionsredistributivesipredistributivesquereactivinl’ascensorsocial(Martínez-Celorrio,2017).Elspoderspúblicshandetenirunpaperpreventiu(ex ante)méseficaçcontralesdesigualtatsohaurand’exercirunpaperredistributiu(ex post)moltcondicionatperladesigualtatquenohaginestatcapaçosdereduirenladistribucióprimàriadelarenda.

Lainversióenpolítiquessocialsieducativesdestinadesalainfànciail’adolescènciaéselprincipalinstrumentdepredistribució,ésadir,deprevencióicompensaciódelesdesigualtatssocialsd’origen.Unapredistribucióques’had’executardesd’unenfocamentmultinivellitransversalquesuperil’assistencialismed’emergènciaquelihatocatferalspoderslocalsdavantd’unapobresainfantilques’hacristal·litzatcomunproblemaestructural.Endefinitiva,calaplicarlarecomanació2013/112delaComissióEuropeatitulada“Invertirenlainfància:trencarel cicle dels desavantatges” ienfocarlalluitacontralapobresaiexclusióinfantildesdelpuntdevistadelsdretsdelainfànciaquerecullenelstractatsinternacionals.Peraixò,calfereldesplegamentíntegredelaLleid’infànciaaprovadael2010idotar-ladepressupost,amésd’estendrelaRendagarantidadeciutadania(RGC)sensedilacióiacomplirlesrecomanacionsdel’Informesobreelsdretsdels infants (2014)elaboratpelsíndicdegreugesentorn

6. SAVE THE CHILDREN, 2019.

7. H. J. HOLZER et al., 2007.

43

delsincomplimentsdelesadministracionspúbliquesquecoartenelsdretsdelsmenors.

Bibliografia

BLASCO,J.;TODESCHINI,F.(2017).Avaluació del Fons extraordinari per ajuts d’urgència social de l’Ajuntament de Barcelona.Barcelona:Ivàlua.

ESPING&ANDERSEN,G.;PALIER,B.(2010).Los tres grandes retos del estado del bienestar.Barcelona:Ariel.

EVANS,G.W.;ENGLISH,K.(2002).“TheEnvironmentofPoverty:multiplestressorexposure,psychophysiologicalstress,andsocioemotionaladjustment”.Child Development,núm.73,4,p.1238-1248.

FERNÁNDEZ,G.(coord.);AGUILAR,M.;ARRIBA,A.;AYALA,L.; ZALAKAIN,J.(2015).Hacia un sistema más inclusivo de garantía de rentas en España: diferentes alternativas de desarrollo.Madrid:FundaciónFOESSA.

FIELD,F.(2010).The Foundation Years: preventing poor children becoming poor adults. The report of the independent review on poverty and life chances. Londres:CabinetOffice.

FLAQUER,L.;ALMEDA,E.;NAVARRO-VARAS,L.(2006).Monoparentalitat i infància.Barcelona:Fundació“LaCaixa”.(EstudisSocials;20)

FLORES,R.(coord.)[et al.].(2016).La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención.Madrid:FundaciónFOESSA.(ColeccióndeEstudios)

HOLZER,H.J.[et al.](2007).The Economic Costs of Poverty in the United States: Subsequent Effects of Children Growing Up poor. WashingtonDC:CenterforAmericanProgress.

IERMB-INSTITUTD’ESTUDISREGIONALSIMETROPOLITANSDEBARCELONA(2018).Pobresa i infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. Barcelona,Observatori0-17BCN.

IIAB - INSTITUTINFÀNCIAIADOLESCÈNCIADEBARCELONA(2019).Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2018.Barcelona,Observatori0-17BCN.

KLOSE,P.;KLOSE,M.(2012).Crisi i pobresa infantil a Catalunya. Barcelona:UNICEFCatalunya.

MARCOS,L.;UBRICH,T.(2017).Desheredados. Desigualdad infantil, igualdad de oportunidades y políticas públicas en España.Madrid:SavetheChildren.

MARTÍNEZCELORRIO,X.;MARÍNSALDO,A.(2019).Les condicions de vida de les famílies amb infants i adolescents ateses pels serveis socials de Barcelona amb problemàtiques d’extrema complexitat. Barcelona,Observatori0-17BCNdel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona.

MARTÍNEZ-CELORRIO,X.(2017).“Crisisymovilidadsocial:cómoreactivarelascensorsocial”.A:Zalakain,J.;Barragué,B.Repensar las políticas sociales: predistribución e inversión social. Madrid:Grupo5.

MARTÍNEZ-CELORRIO,X.(2015).“Buenapredistribuciónymejorredistribucióncontralasdesigualdades”.A:ESADE, Índice de confianza social 2014,p.110-119.Barcelona:ESADE.

MISTRY,R.;VANDEWATER,E.;HUSTON,A.;MCLOYD,A.(2002).“EconomicWell-BeingandChildren’sSocialAdjustment:TheRoleoftheFamilyprocessinanEthnicallyDiverseLow-incomeSample”.Child Development,vol.73,núm,3,p.935-951.

MORENO,L.(2014).La Europa asocial.Barcelona:Península.

OECD(2017).Affordable Housing Database[Consulta:6març2018]

SARASA,S.;PORCEL,S.;NAVARRO-VARAS,L.(2013).“L’impactesocialdelacrisial’ÀreaMetropolitanadeBarcelonaiaCatalunya”.Papers. Regió Metropolitana de Barcelona,núm.56,p.10-88.

SAVETHECHILDREN(2019). El futuro donde queremos crecer. Las políticas públicas esenciales para el bienestar de la infancia. Madrid:SavetheChildrenEspaña.

SÍNDICDEGREUGESDECATALUNYA(2014).Informe sobre els drets dels infants.Barcelona:SíndicdeGreugesdeCatalunya.

TORRENS,L.(2019).“EldurocombatecontralapobrezaylaexclusiónsocialenBarcelona”.Barcelona Societat[Barcelona,ObservatoriSocialdeBarcelona],núm.23,p.10-35.

WALDFOGEL,J.;WASHBROOK,E.(2011).“EarlyYearsPolicy”.Child Development Research.London:LSEResearchOnline,p.1-12.


La salut dels infants i adolescents de BarcelonaCarles Ariza, Gemma Serral, Esther Sánchez, Katherine Pérez, Olga Juarez i Helena SantamariñaAgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB)

Paraules clau: salut, infància, adolescència, promoció de la salut

La majoria dels nens i les nenes i també dels i les adolescents declaren tenir bona salut. Però quan s’observen els principals eixos de desigualtat, hi ha diferències tant per gènere com pel nivell socioeconòmic del barri on resideixen. Monitorar tant els seus estils de vida com la informació que es deriva dels determinants socials de la salut dona l’oportunitat de promoure la salut des de les primeres fases de l’escolarització. Barcelona té una llarga tradició d’intervencions de promoció de la salut en aquestes etapes.

IntroduccióDurantlainfànciail’adolescènciaescompletalamajorpartdeldesenvolupamentensalutis’assoleixenlesprincipalsconductesdel’estildevidarelacionadesamblasalut.Enlaconsideraciódelasalutalllargdelainfànciail’adolescènciaéscabdaltenirpresentlaperspectivadelsdeterminantsdelasalut,entreelsqualssobresurtenespecialmentelsdeterminantssocialsilasevainfluènciaalllargdelatrajectòriavital.Lescondicionsdevidaenlainfantesaieldesenvolupamentfísic,cognitiu,emocionalisocialsóndeterminantsdelrendimentacadèmic,delasalut,delaparticipaciólaboralisocialdelesfuturespersonesadultes.Peraixò,l’apariciódepossiblesdesigualtatsenaquestesetapestéunimpactediferencialenaspectescomelcreixementidesenvolupamentqueexperimentenelsilesmenorsitambéenelseuentornfamiliariescolar(Cohen,2010;Rajmil,2010).

Totaixòesdesenvolupaeneltextquesegueix,ques’haorganitzatentresparts.Enlaprimera,iapartirdelsindicadorsreunitsperl’Observatori0-17,creatrecentmentperl’InstitutInfànciaiAdolescènciade

45

Barcelona,s’ofereixendadessobrealgunsdelsprincipalsindicadorsdesalut,diferenciantentredosperíodesd’edat.Enlasegonapartesdescriuenlesdesigualtatsensalutenpoblacióadolescentques’estenentantenlapercepciódelamateixasalutcomenalgunesconductesdel’estildevidail’apariciódelsprimersfactorsderiscquepodencondicionarlasalutenaquestaetapaitambéenlavidaadulta.Peralesdadespresentadesenaquestesduesprimeresparts,l’Observatori0-17esnodreixdetresfontsprincipals:

1)L’EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona(EBSIB)2017,del’InstitutInfànciaiAdolescència.Al’EBSIBhivanparticipar,aproximadament,4.000nensinenesd’entre10i12anysdelaciutat.Estractad’unamostrarepresentativaperatotselsdistrictesiambparticipacióde52escoles.L’Enquestadebenestarsubjectiuenspermetsabercomsesentenelsinfantsacasa,enfamília,amblesamistatsial’escola.

2)L’EnquestadesalutdeBarcelona(ESB)2016,del’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB)(Bartollet al.,2018).L’ESBrecullinformaciósobrelasalutdelapoblació,elshàbitsrelacionatsamblasalut,lautilitzaciódelsserveissanitarisilespràctiquespreventives,aixícomsobreelsdeterminantsdesalut,tantdelcontextfísiccomsocial,obtingutsapartirde4.000entrevistesfetesapersonesqueviuen a la ciutat.

3)L’Enquestadefactorsderiscd’estudiantsdesecundària(FRESC)2016,del’ASPB(Santamariña-Rubioet al.,2017). Enl’EnquestaFRESChiparticipen3.888alumnesd’educaciósecundàriad’entre13i18anysdelaciutat

deBarcelona.S’administracadaquatreanysaescolarsde2nd’ESO(13-14anys),4td’ESO(15-16anys),2ndebatxilleraticiclesformatiusdegraumitjà(CFGM)(17-19anys).L’enquestapermetconèixerlesconductesielshàbitsrelacionatsamblasalutdelsilesadolescents.

Eltercerapartatd’aquestarticlepresentalesprincipalsintervencionsques’estanoferintdesdel’Agènciaen elsdarrersvintanysenreferènciaamoltesdelesdadesdesalutidelsfactorsderiscesmentatsprèviament.Sónintervencionsdepromociódelasalutdebaseescolaridesenvolupadespelsequipsdocentsal’aula,quesovints’acompanyendepetitscomponentscomplementarisamblessevesfamílies.Elconjuntdelstresapartatsenspermetreflectirquinaéslasituacióensalutdelsinfantsiadolescentsdelaciutatilesprincipalsintervencionsque,d’unamanerasistemàticaicontrolada,s’ofereixen/implementantaaquestapoblaciódesdel’àmbitdelasalutpública.

1. Resultats més recents de les conductes relacionades amb la salut a la infància i l’adolescènciaDelesenquestesdutesatermealllargdelsanys2016i2017delaciutat,esrecullinformacióqueenspermetdescriurecoméslasalutdelsinfantsiadolescentsdeBarcelona.S’hanseleccionatdadesreferentsalapercepciódelasalutengeneralialgunsapartatscomaral’activitatieldescans,elpesilaimatgecorporal,lasalutmentalialgunesconductesrelacionadesamblasalutsexualireproductivaielconsumdesubstàncies.

Delespersonesenquestades,el85,3%delsinfantsde10a12anysdeclarapercebrelasevasalutcomaexcel·lent

Taula 1. Indicadors de salut recollits en enquestes* fetes a infants i adolescents. Barcelona, 2016-2017

% %

Infants (< 13 anys) Adolescents (13-19 anys)Indicadors Nens Nenes Total Nois Noies Total

Salut autopercebuda

Excel·lentomoltbona 85,0 85,4 85,3 70,2 54,5 62,6

Bona 11,0 10,9 11,0 23,0 34,6 28,7

Regularodolenta 4,0 3,7 3,8 6,5 10,9 8,6

Hores de son1

Horesdesonsuficients 56,2 58,0 57,0 26,2 33,9 30,0

Horesdesoninsuficients 43,8 42,0 43,0 73,8 66,1 70,0

Activitat física (fora de l’àmbit escolar)

Síactivitatfísica(diàriaosovint) 74,5 61,8 68,3 79,5 66,3 72,9

Noactivitatfísica(insuficient) 25,5 38,2 31,7 16,3 30,7 23,5

Índex de massa corporal2

Pesnormal 61,8 64,5 63,3 71,6 78,1 74,7

Sobrepès 23,4 24,7 24,0 20,2 16,4 18,4

Obesitat 14,8 10,8 12,7 8,2 5,5 6,9

Satisfacció corporal

Satisfet/a 74,9 71,8 72,9 63,4 46,8 55,9

Insatisfet/a 25,1 28,3 27,1 36,3 52,0 44,1

Salut mental3

Riscbaixonuldepatirunproblemadesalutmental 93,0 95,5 94,2 76,4 68,5 72,6

Riscaltomitjàdepatirunproblemadesalutmental 7,1 4,5 5,9 23,3 31,3 27,2

Salut sexual

Utilitzaciódemètodesanticonceptiusefectius(preservatiu,píndola,anellvaginal) - - - 87,4 83,6 85,5

Noutilitzaciódemètodesanticonceptiusomètodesnoefectius(marxaenrere, càlculdedata) - - - 11,7 15,6 13,6

Consum de tabac

Noconsumoconsumexperimentaldetabac - - - 85,4 85,2 85,3

Consumdiariosetmanaldetabac - - - 12,8 14,1 13,5

Consum d’alcohol

Noconsumd’alcohol - - - 29,3 26,1 27,7

Consumalcoholalgunavegadaalavida - - - 69,0 73,2 71,1

*Fonts:EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona(EBSIB),2017.InstitutInfànciaiAdolescència/EnquestadesalutdeBarcelona(ESB),2016.AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona/Enquestadefactorsderiscd’estudiantsdesecundària(FRESC),2016.AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona.1.Enelsinfants,leshoresdesonrecomanadessón10oméshores,ienelsilesadolescents,leshoresdesonrecomanadessón9oméshores.2.Lesdadesreferentsalsinfantss’hanextretdelprojectePOIBA,Barcelona2012.3.Lesdadesreferentsalsinfantss’hanextretdel’ESB-2016icomprènlesedatsde4a14anys.Elriscdepatirunproblemadesalutmentalesvaloraapartirdel’escalavalidadaStrengths and Difficulties Questionnaire(SDQ).

47

omoltbona.Enelsilesadolescentsde13a18anys,aquestadadadisminueixisesituaenel62,6%.Pelquefaaldescans,unelevatpercentatged’infantsiadolescentsnodormenleshoressuficientsrecomanadesaldia(43%eninfantsi70%enadolescents).Aquestadadaéssuperiorenelsexemasculí,sobretotenelcasdelsnoisadolescents(73,8%).Enl’activitatfísica,sónlesnenesilesnoieslesquepresentenpercentatgessuperiorsal30%deferunaactivitatfísicainsuficientforadel’horariescolar(38,2%i30,7%,respectivament).Enelcasdelpesd’infantsiadolescents,recollitsegonsl’índexdemassacorporal,s’observaquesónelsnensielsnoiselsquetenenvalorsd’obesitatméselevats,sobretotacusatenelsnensmenorsde13anysambun14,8%d’obesitat.Percontra,éselsexefemeníelquemostramésinsatisfaccióambelseucos,ambun28,3%enelcasdelesnenesdemenysde13anysiun52%enlesnoiesadolescentsd’entre13i18anys.Enlavaloraciódelriscdepatiralgunproblemadesalutmental,s’observaunriscaltomitjàenlesnoiesadolescentsambun31,3%respecteaun23,3%enelsnoisadolescents(vegeulataula1).

Enaquestataulaesmostrenelsindicadorsreferentsasalutsexualiconsumdetabacialcohol,centrant-seenelsilesadolescents.El85,5%d’adolescentsfaservirunmètodeanticonceptiuefectiu,comaraelpreservatiu,lapíndolaanticonceptivaol’anellvaginal.Enelconsumdetabactambéespotparlard’unaltpercentatgedejovesquenofumaobéafirmaquehohaprovatalgunavegadademaneraocasional(>80%).Finalment,haverprovatl’alcoholalgunavegadaalavidasuperael70%,isónlesnoieslesquepresentenunpercentatgeméselevatrespectealsnois(73,2%ennoiesvs.69%ennois).

2. Desigualtats en salut en la població adolescent de BarcelonaComs’hacomentatprèviament,l’enquestaFRESC,realitzadaperl’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelonadesdel1987,permetconèixerlasalutielsseusdeterminantsdel’alumnatadolescentdelaciutatdeBarcelona.Elsresultatsdelasevadarreraedició(2016)posendemanifestl’existènciadedesigualtatsimportantspergènereinivellsocioeconòmic,iquelesnoiesdebarrisdesafavoritsconstitueixen,engeneral,elgrupambpitjorsindicadors.Acontinuació,se’ndescriuenelsresultatsmésrellevantsqueespodenconsultaralataula2.

Engeneral,el2016l’alumnatadolescentdeBarcelonapresentaunabonasalut.Noobstantaixò,declarentenirunamalasalutpercebuda(regularodolenta)el6,5%delsnoisiel10,9%delesnoies,iaquestspercentatgesaugmentenambl’edatsobretotenlesnoies.Amés,lesnoiesdelscentresdebarrisdesafavoritsconsiderenlasevasalutregularodolentaenmajorgrauqueelsnois(el6,3%delsnoisenbarrisafavoritsiel6,7%enelsdesafavorits;el8,1%delesnoiesenbarrisafavoritsiel14%enelsdesafavorits).Amblasalutmentalelpatróéssimilar.Lesnoiespresentenmésprobabilitatsdepatirunproblemadesalutmentalqueelsnois(noies,10,4%,inois,7,4%),iaquestaprobabilitatésmajoralscentresubicatsenbarrisdesafavorits,enambdóssexes.

Lesdesigualtatsentrenoisinoiestambés’observenenlesrelacionsqueestableixen.Enaquestsentit,lesnoiesdeclarenhaverpatitméssituacionsdediscriminacióqueelsnois(el30,7%delesnoiesiel21,7%delsnois),ilesraonsmésfreqüentssónladiscriminaciópelpaísd’origen


operl’ètnia,enambdóssexes,peròenlesnoiestambéperraódegènere.Amés,ellespateixenmésmaltractamentsenl’entornescolarqueelsnois(el5,4%delesnoiesiel3,8%delsnois),mentrequeelpercentatged’agressorsésméselevatennois(7,8%delsnoisiel4,0%delesnoies).L’enquestatambérevelacoml’assetjamentsexualésmoltméselevatenlesnoies.Així,l’any2016el17%delesnoiesenquestadesdeclaravahaver-nepatitalgunavegadarespecteaun3,8%denois.Elpercentatgedevíctimesd’assetjamentsexual,sobretotenlesnoies,augmentaambl’edatiarribaal26,4%a2ndebatxilleratiCFGM,iésméselevatalesescolesdebarrisdesafavorits.

Elsobrepèsentrel’alumnatde2nd’ESOel2016vaserdel23%ennoisidel20,2%ennoies,il’obesitatvaserdel10,1%ennoisidel6,4%ennoies.Aquestspercentatgesvanserméselevats,peraambdóssexes,enlesescoles

debarrissocioeconòmicamentdesafavorits.Totiaixò,lesnoiessónlesquepresentenmésinsatisfaccióamblasevaimatgecorporal(el52%delesnoiesiel36,3%delsnois).Aixímateix,alscentressituatsenbarrissocioeconòmicamentdesafavoritss’observamésalumnatambinsuficiènciaalimentària(el2,9%delsnoisiel1,7%delesnoies).

L’activitatfísicainsuficientosedentarismeésmésfreqüentennoies(16,7%)queennois(8,4%)entoteslesedats.Elspercentatges,però,sónsuperiorsalscentresubicatsenbarrisdesafavorits,tantennoiscomennoies.Respectealeshoresdedescans,lesnoiesdeclarendormirmenyshoresdelesrecomanades(menysde8hores)queelsnois(el60,2%iel56,7%,respectivament),percentatgesqueaugmentenambl’edatientrel’alumnatdebarrisambpitjornivellsocioeconòmic.

Taula 2. Principals desigualtats segons gènere i nivell socioeconòmic (NSE) en adolescents. Barcelona, 2016

Gènere NSE del barri on està ubicat el centre escolar

Les noies declaren: En les escoles de barris de NSE desfavorit:

Pitjorsalutpercebudaisalutmental Pitjorsalutpercebudaisalutmental

Mésdiscriminacióimaltractament Majorsobrepèsiobesitat

Mésassetjamentsexual Majorinsatisfacciópersonal

Majorinsatisfacciócorporal Majorinsuficiènciaalimentària

Majorsedentarisme Majorsedentarisme

Menyshoresdeson Méscol·lisionsdetrànsitenbicicletaiatropellaments

Mésúsproblemàticdelmòbil

Els nois declaren: En les escoles de barris de NSE més afavorit:

Majorobesitat Majorconsumdetabac

Majorúsproblemàticd’internet Majorconsumd’alcohol

Majorconsumdecànnabis Majorconsumdecànnabis

Majorfreqüènciadelesions Méscol·lisionsdetrànsitenmoto

49

Pelquefaalsmòbils,el4,1%delsnoisiel4,5%delesnoiesdeclarentenirproblemesfreqüentsrelacionatsambelseuúsiaquestspercentatgess’incrementenambl’edat.Aixímateix,un7%delsnoisiun5%delesnoiesdeclarenunúsproblemàticfreqüentd’internet,iaquestspercentatgessónméselevatsentrel’alumnatdebarrisdesafavorits.

Quantalconsumdesubstànciesaddictives(tabac,cànnabis,alcohol),caldestacarcomelconsumdetabachaseguitunaevoluciódecreixentenambdóssexes,peròmésmarcadamentenlesnoies,perlaqualcosas’hanreduïtlesdiferènciespersexes.Malgrataixò,lesnoiespresentenunconsumdiariiregulardetabacméselevatalscentresdebarrisafavorits.Respecteal’alcohol,elspercentatgesdeconsumvansersuperiorsennoiesqueennois,exceptea2nd’ESO,iaugmentenambl’edat(43,8%denoisa2nd’ESO,70,6%a4td’ESOi87,8%a2ndebatxilleratiCFGMiel41,8%,79,8%i92,6%denoiesrespectivament).Alscentresdebarrisafavoritshihamésalumnatques’haemborratxatalgunavegadaenelsdarrers6mesos,peròsen’observaunadisminuciósobretotenlesnoies.Tambéelconsumintensiud’alcohol(binge drinking)ésfreqüentsobretotentreelsnoisdelscentresdebarrisafavorits.Pelquefaalcànnabis,mésnoisquenoiesdeclaravenhaver-loprovatalgunavegada,ielpercentatgeaugmentaambl’edat(el8%delsnoisa2nd’ESO,32,2%a4td’ESOi56,8%a2ndeBatxilleratiCFGMiel6,1%,28,8%i52,9%denoies,respectivament).Elconsumdecànnabis,deriscmoderatoalt,vasersuperiorenlesnoiesdebarrissocioeconòmicamentafavorits.

Respectealasalutsexual,el25,1%delsnoisiel22,7%delesnoiesde4td’ESOdeclaravenhavertingutalgunarelaciósexualambpenetració,percentatgesque

augmentenmolta2ndebatxilleratiaCFGM(el53,7%denoisiel52,8%denoies)sobretotentrel’alumnat,d’ambdóssexes,delscentresdebarrisdesafavorits.Amés,entreaquestalumnat,ienespecialentreelsnois,s’observatambéunúsmésfreqüentdemètodesanticonceptiusnoefectius,ofinsitotdecapmètode.Lesnoies,encanvi,fanunússuperiordelapíndoladel’endemà,ielspercentatgesaugmentenambl’edat.

Finalment,eltransportactiu(anarapeuoenbicicleta)ésmenoralsbarrissocioeconòmicamentafavorits,ons’utilitzamésfreqüentmenteltransportpúblicieltransportmotoritzatprivat.Lesnoies,engeneral,presentenmésconsciènciadeseguretatviàriaifanmésúsdelcinturódeseguretatenelcotxeidelcascenlamoto.Enambdóssexes,lescol·lisionsdetrànsitenbicicletaielsatropellamentsesdonenmésfreqüentmententrel’alumnatdebarrisdesafavorits,mentrequeenl’alumnatdebarrisafavoritssónsuperiorslescol·lisionsdetrànsitenmoto.

Davantd’aquestesdades,convérecordarlaimportànciadelaprevenciópertaldedotarl’alumnatadolescentd’einesperafrontarelsriscosperalasevasalut.Enaquestsentit,l’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelonadesenvolupadiferentsprogramesalscentresescolarsdelaciutatqueabordennecessitatsensalutdiversescom,perexemple,elshàbitsalimentaris,elsconsumsilapressiódegrupolasalutsexual,entred’altres.

3. Principals intervencions per promoure la salut dels infants i adolescentsL’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelonahageneratenelsdarrersvintanystotunseguitd’intervencions


perpromourelasalutdelsinfantsiadolescentsdelaciutat.Comespotapreciard’unamaneraparticularenladescripcióulteriordelcatàlegvigentques’ofereixalesescoles,solencorrespondreamòdulsdetreballd’unnombrede5a10sessionsqueacostumenaoferir-sealgrupclasseiquesónimpartidespelsequipsdocents,ambl’assessoramentdelpersonalsanitaridel’ASPB.Enlamajoriadecasoscorresponenaintervencionsques’hanavaluatprèviamentisen’haestablerttambéprèviamentl’efectivitatesperableperevitarl’estildevidanosaludableoelproblemaquepretenenevitar.Enlarelacióqueespresentaespodenapreciar6programesquecorresponen

a3temesbàsicsrelacionatsamblapromociódelasalut(vegeul’esquema1):

1.L’alimentacióiactivitatfísicasaludable,importantperevitarundelsfactorsderiscemergentscomésl’obesitat.Corresponalesduesprimerespropostesqueestreballenalaprimària,“Creixemsans”i“Creixemméssans”,ialprogramade2nd’ESOanomenat“Canvis”.

2.Laprevencióuniversaldedrogodependències,centradaenlaprevenciódelconsumdetabacialcohola

Esquema 1. Principals intervencions de promoció de la salut de base escolar de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, 2018

Programes oferts per cursos i objectius

Primària Secundària

4t 6è 1r 2n 3r A partir de 3r

“Creixemsans” “Creixemméssans” “PASE.bcn” “Canvis” “Sobrecanyesipetes!” “Parlem-ne;noettallis!”

Alimentaciósaludableiactivitatfísica Prevenciódelconsumde tabac

Canvis en l’adolescència,alimentació, valoraciópersonal,imatgeiactivitat física

Prevenció delconsumd’alcoholi cànnabis

Educacióafectivosexual

51

travésdelprograma“PASE.bcn”idelconsumd’alcoholicànnabisambelprograma“Sobrecanyesipetes”.

3.Lapromociód’unasexualitatsanairesponsablemitjançantelprograma“Parlem-ne,noettallis!”apartirde3rd’ESO.

Enleslíniessegüentsesfaràunadescripcióbreu,peròmésdetallada,decadascunadelessisintervencionsdel’esquema1.

“Creixem sans” Programadeprevenciódel’obesitat,promociódel’alimentaciósaludableiactivitatfísica,aixícomdel’úsdepantallesidescansequilibrat.Estàadreçata4tdeprimària(9-10anys).Són9sessionsd’unahoraaproximadamentdeduradaal’aulaiinclouuntallerfamiliarcomplementari.

“Creixem més sans” Intervenciódereforçperdonarcontinuïtatalprograma“Creixemsans”sobreprevenciódel’obesitat,promociódel’alimentaciósaludableiactivitatfísica,aixícomdel’úsdepantallesidescansequilibrat.Estàadreçata6èdeprimària(11-12anys).Són3sessionsd’unahoraaproximadamentdeduradaal’aulaiinclouuntallerfamiliarcomplementari.

“PASE.bcn” Programadeprevenciódelesaddiccionsespecialmentcentratenlaprevenciódelconsumdetabacialcohol.Estàadreçata1rcursd’ESO(12-13anys).Intervenciómínima:6sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.Intervenciórecomanada:9sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.

“Canvis” Programaquetreballaelscanvisal’adolescència,lavaloraciópersonal,l’alimentaciósaludable,l’activitatfísica,eldescans,lespantallesilesxarxessocials.Estàadreçata2ncursd’ESO(13-14anys).Intervenciómínima:4sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.Intervenciórecomanada:8sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.

“Sobre canyes i petes!” Programadeprevenciódelesaddiccions,centratespecíficamentenelconsumd’alcoholicànnabis.Estàadreçata3rcursd’ESO(14-15anys).Intervenciómínima:6sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.Intervenciórecomanada:11sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.

“Parlem-ne; no et tallis!” Programadesalutsexual,prevenciódel’embaràsadolescentidelesinfeccionsdetransmissiósexual.Espottriarentredositinerarisd’acordamblescaracterístiquesdel’alumnat,delcentreescolarilespreferènciesdelprofessorat.Indicatdesde3rd’ESOfinsa2ndebatxilleratodeciclesformatius.L’itinerari1constade6sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna.L’itinerari2constade4sessionsd’unahoraaproximadamentcadascuna,2lesdesenvolupaelprofessoratal’aulai2unaparellad’alumnes.Totsdositinerarisinclouenunavisitaauncentred’atencióalasalutsexualireproductiva.

4. Conclusions i perspectives de futurElsresultatspresentatsenlesduesprimerespartsindiquenqueelsinfantsiadolescentsrefereixenunabonasaluttant


físicacommental,conductessaludablesiexperiènciespositivesenlarelacióambelsdiferentsentorns.Aixònoobstant,apareixentambésignificativesdesigualtatssocialsensalut,especialmentsegonsl’edat,gènereinivellsocioeconòmic,comaprincipalseixosdedesigualtat.Lasalutpercebudailasatisfaccióvitaldisminueixenambl’edatisónmésfeblesentrelesnoiesielsjovesdenivellsocioeconòmicdesfavorit.Unaproporciónotabledejovesiadolescentsenalgunscasosiniciaalgunesconductesquecomprometenlasevasalut,comsónelconsumdetabacoalcohol,aixícomalgunesconductesderiscrelacionadesamblasexualitat.Laprevalençad’aquestsproblemesaugmentaambl’edatitambéenjovesdebarrisdeNSEdesfavorit,ipelquefaalaintensitatsolenserméscomunsentreelsnois.Encanvi,lesqueixesmésrelacionadesamblasalutsubjectivailadiscriminaciósexualsónmoltméspresentsentrelesnoies.

Aquestesdesigualtats,evidenciadesambmoltamésintensitatenlesdarreresenquestes,plantegenlanecessitatdedissenyarnovesintervencionspertractard’evitarquelesdesigualtatsesmentadess’estenguinalavidaadulta,amblesconseqüènciesnegativesquecomportenperalessevesvidesielseudesenvolupamentsocial.Enconcret,enelsdarrersanyss’hacomençatatreballarfonamentalmententrestemes:

•Elbullying,elsdiferentstipusdediscriminacióil’assetjamentsexual.

•L’úsdelsdispositiustecnològicsisobretotlarelacióambelmòbilil’accésainternet,queintrodueixnousproblemesrelacionalsL’abastd’aquestúsproblemàtic

ilapossibilitatd’esdeveniraddictiuestàencaraencontrovèrsiaenlaliteraturacientífica.

•Laviolènciadegènereilesprimeresmanifestacionsenlesrelacionsadolescents,peròtambéambprecedentsqueesremuntenal’assignaciódelrolsenlainfantesa.

Sobretotesaquestesproblemàtiques,l’AgènciadeSalutPública,juntamentambelConsorcid’EducaciódeBarcelona(CEB)ialtresentitatssocialsidel’administració,treballaenrespostesd’intervencióqueesdissenyeniavaluenactualment,iqueestarandisponiblesenelsanysvinents.Però,amés,lapromociódelasaluthadesersensiblealesdiferènciesesmentadesperedat,gènereiNSE,perlaqualcosas’aconsellalarevisiódelaperspectivadegènereidelainterseccionalitatentotesaquestesintervencions.L’AgènciadeSalutPúblicaestàfentunesforçespecíficenaquestaspecteenelsdarrersanysienl’actualitat,tantpelquefaaobservar-ladesdelseudissenyenlesintervencionsnoves,comenlarevisióadientdelesintervencionsmésantigues.D’altrabanda,ienrelacióambleslíniespresentades,apartirdelcurs2019-2020estreballaràlaprevenciódel’obesitatinfantilambdosprogramesnousadreçatsal’educacióinfantiliprimercicledeprimària;s’encetaràunalíniad’educacióemocionaljadesdel’educaciól’educacióinfantiliprimercicledeprimària,s’encetaràunalíniad’educacióemocionaljadesdel’educacióinfantilis’oferiràunprogramadeprevencióselectivadelconsumd’alcoholicànnabis,adreçat,adiferènciadelspresentats,aaquellsjovesquejapresentenconsumsderiscoqueestanenentornsqueelsexposenafer-ho.

53

Bibliografia

COHEN,S.;JANICKI-DEVERTS,D.;CHEN,E. et al.“Childhoodsocioeconomicstatusandadulthealth”.Ann NY Acad Sci,1186(2010),p.37-55.

RAJMIL,L.;DÍEZ,E.;PEIRÓ,R.“Desigualdadessocialesenlasaludinfantil.InformeSESPAS2010”.Gaceta Sanitaria,24(2010),p.42-48.

EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona(EBSIB,2017).Informedeprimeresdadesdel’EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona2017,del’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelonaiAjuntamentdeBarcelona.Disponibleenlínia:<http://institutinfancia.cat/projectes/benestar/>[Consulta:18juny2019].

BARTOLL,X.;PÉREZ,K.;PASARÍN,M.;RODRÍGUEZ-SANZ,M.;BORRELL, C. Resultats de l’Enquesta de salut de Barcelona 2016/17.Barcelona:AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona,2018.>Disponibleenlínia:<https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/>[Consulta:18juny2019].

SANTAMARIÑA-RUBIO,E.;SERRALCANO,G.;PÉREZ,C.;ARIZA, C. i GRUPCOL·LABORADORENQUESTAFRESC2016.Lasalutielsseusdeterminantsenl’alumnatadolescentdeBarcelona.EnquestaFRESC2016.AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona,2017.Disponibleenlínia:<https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquesta-fresc>[Consulta:18juny2019].


55

Experiències

56 | Barcelona Societat Experiències

El programa municipal “Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona” (2016 - en curs) és una eina de ciutat que parteix del dret dels nens i les nenes a ser escoltats per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme. Seguint orientacions de recerca ètica amb infants, els infants són tractats com a informants clau o experts de les seves vides (fase 1: enquesta a 4.000 nens i nenes), investigadors que aprenen (fase 2: tallers d’anàlisi conjunta dels resultats per formular propostes de millora) i ciutadans actius (fase 3: obertura de diàlegs amb persones adultes, representants de l’Administració, dels partits polítics i de les entitats socials). El “Parlen” genera evidències sobre els marges de millora en el benestar subjectiu dels infants, els impactes negatius de determinades condicions de vida i les experiències significatives que generen benestar, entre altres troballes. El coneixement generat, que és inèdit i de base quantitativa i qualitativa, es recull en informes de recerca i en l’“Agenda dels infants” (un document amb les 11 demandes dels infants i les seves 115 propostes de millora), es vincula a l’agenda pública i pretén contribuir a la millora de polítiques locals, així com enriquir el debat social.

“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme

Mari Corominas1, Marta Curran2, i Laia Pineda3

InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona(IIAB)

Paraules clau: drets infants, benestar subjectiu, mètode mixt, participació, agenda pública

1. Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) de la Universitat de Girona en col·laboració amb l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) (@maricorominas)

2. Grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. (@marta_curran)

3. Directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (@laiapineda)

57

1. Per què cal un programa municipal com el “Parlen els nens i nenes”?Malauradament,encaraésmolthabitualparlardelainfànciailessevesnecessitatssostenint-nosenlesvisionsiopinionsadultes.Enparlemambelsseusparesolessevesmares,desdelavisiódemestresoaltresprofessionalsqueentenencura,iensoblidemqueellsiellessónquimésensabensobrelescosesquevanbéilesqueno,sobreelqueelsagradaoelqueelsinquietaopreocupa.Perquèenscostatantescoltar-lositenirdecididamentencompteelqueensdiuen?Perquèenscostatantmirar-noslarealitatambullsd’infant?Quanparlemd’infànciasenseelsinfants,encaraquesiguisensevoler,contribuïmalasevainvisibilització.

Mésenllàdereconèixerelsinfantscomainformantsclauiexpertsdelessevesvides,desd’unaestrictaperspectivadedrets,quanincorporemelsinfantsenelsprocessosd’avaluaciódenecessitats,disseny,implantacióoimpactedeserveisiplansd’infància,garantimelseudretaserescoltats (article12)i aserconsideratsunapeçaclaudelasocietatactuantsegonselseuinterèsprimordial (article3),talcomprescriulaConvenciódelsdretsdelsinfantsdelesNacionsUnides4.Escoltantlaveudelsinfantsiprenent-nosseriosamentelqueensdiuen,contribuïmal’obligaciódelesadministracionspúbliquesdegarantirelsdretsdelsinfantsiadolescents5.

L’interèsperrecollirdadessobrelescondicionsdevidaielsdretsdelainfànciail’adolescènciahaestaticontinuasentunapreocupaciódel’AjuntamentdeBarcelona.Desdelacreaciódel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona6l’any1999,l’AjuntamentdeBarcelonahaimpulsatexperiènciesperobtenirinformacióigenerar

coneixementsobrelainfànciaalaciutat.EnsónexemplesdestacatselPaneldeFamíliesiInfància(2007-2011)7oelBaròmetred’infànciaifamíliesaBarcelona(2014)8. A partir del’any2015,escontinuaambl’impulsdelnouprogramamunicipal“Parlenelsnensinenes:elbenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona”(2016-encurs)9.El“Parlen”neixamblavoluntatderecuperarunaapostaepistemològicasignificativa:generarconeixementsobreelbenestarsubjectiudelainfància,desdelseupuntdevistaiambelseuprotagonisme10.Partintdelaconcepciódel’infantcomasubjecteactiudedretsiciutadàactiu,elsinfantssónquiresponenlespreguntes,quiensajudenainterpretarlesrespostesiquiformulenlespropostesdemillora.Tambéobrendiàlegsamblespersonesadultespertraslladar-los,enprimerapersona,lessevesdemandesipropostesd’actuació.

Aixídoncs,el“Parlen” ésunprogramadedobletall.D›unabanda,esdefineixgenuïnamentcomunprogramapergenerarconeixementvinculatal’agendapública,tantper

4. https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/observatori_drets_infancia/destacats_columna_dreta/Convencio_drets_infancia.pdf

5. El dret a ser escoltat també es recull en la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (article 34, Parlament de Catalunya, 2010) i la Carta de ciutadania de Barcelona (art. 22e, Ajuntament de Barcelona, 2010).

6. Entre els anys 1999 i 2015 es va denominar Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU).

7. https://ccuc.csuc.cat/search~S23*cat?/t20anysdeConvenci{u00F3}/t20anysdeconvencio/1%2C2%2C3%2CB/

8. http://institutinfancia.cat/mediateca/barometre-dinfancia-i-families-a-barcelona-bifab-2014/

9. http://institutinfancia.cat/mediateca/resum-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

10. En el Panel de Famílies i Infància també es preguntava directament als infants.


contribuiramillorarpolítiqueslocalsfentavançarelsdretsdelsinfantscomperenriquireldebatsocialcompartintelconeixementgenerat.D›altrabanda,apartirdel’enquesta,àmpliairepresentativa,a4.000infants,el“Parlen”esconfiguratambécomunaexperiènciadeparticipacióinclusiva,transversaliorientadaalatransformació.

2. “Parlen els nens i nenes”: 3 fases per a 3 grans objectiusEl“Parlen”escreaperdotarlaciutatd’unanovaeinadeconeixementambcaràcterpermanentisenseperdredevistaqueunabonadiagnosiésnoméselprimerpasperdefiniractuacionsdemillora.Al“Parlen”,seguintorientacionsderecercaresponsableièticaambinfants11, ellsiellessóninformantsclaucomaexpertsdelessevesvidesmitjançantunaenquesta(fase1),peròtambésóninvestigadorsqueaprenenapartird’unaanàlisiconjuntaperformularpropostesdemillora(fase2),aixícomciutadansactiuseneldiàlegperfer-lesarribararepresentatspolíticsisocialsapartirdel’“Agendadelsinfants”(fase3).Facilitantespaisentreadultsiinfants,desdelsqualsesreconeixlaciutadaniaactivadelsnensilesnenes,el“Parlen”treballaperinclourelesvisionsdelsinfantsenl’agendapública de la ciutat.

2.1. Fase 1: Conèixer el benestar dels infants (curs 2016-2017)“Haestatunaexperiènciacuriosaperquènopassacadadiaquet’enquestinnitampocquepersonesqueestanfentunprojecteimportantetpreguntincosessobretu:m’hafetsentirimportant”(Alba,11anys)

Elpuntdepartidadelprogramaéspreguntar“Comesteu?”alsnensilesnenesdelaciutatenunampliventalld’aspectesdelessevesvides:lasevasaluticomsesentenambells

mateixos,lafamília,lallaronviuen,elsamicsilesamigues,l’escola,lesactivitatsquefandurantelseutempslliureoelbarrionviuen.Perconèixerelbenestardelsinfantss’utilitzaunaenquestabasadaenelqüestionaridelprojecteinternacionalChildren’s Worlds12,elqualtéactualmentunaàmpliatrajectòriaenmésdequarantapaïsosdelmón.

Entreeldesembredel2016il’abrildel2017esvapreguntara4.000nensinenesde10a12anysde5èi6èd’educacióprimàriade52escolesdelaciutat,lesqualsesvanseleccionardemaneraaleatòriaiambrepresentativitatperdistricte,titularitatimidadel’escola.Amés,lamostrad’infantsresultant(un15%deltotaldepoblaciódereferència)erarepresentativapersexeirendafamiliardelbarridelallardelsinfants,laqualcosaincrementaelpotenciald’anàlisiiutilitatdelesdades.

Aixídoncs,l’EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona-2017(EBSIB-2017)13ésunaeinaútilperconèixerambunaltgrauderepresentativitatelnivelldesatisfacciódelsinfantsenmoltsàmbitsdelasevavida14 iquinssónelselementsmésimportantsperalbenestarsubjectiudelsinfants15.

11. http://institutinfancia.cat/blog/que-implica-recerca-social-infants-adolescents/

12. http://www.isciweb.org/

13. https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio

14. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/108123

15. http://institutinfancia.cat/mediateca/analisi-en-profunditat-de-lenquesta-de-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

59

2.2. Fase 2: Analitzar conjuntament els resultats per formular propostes de millora (curs 2017-2018)“M’haagradatmoltqueenshopreguntéssiuanosaltresperquèsomnensilagentadultanormalmentnoensdemanatantl’opinió.Esperoqueaquestprojectetinguiunbonresultatiqueelsnensilesnenessesentinmillor”(Pablo,12anys)

Lapregunta“Comesteu?”noacabaamblaprimerafasedelprograma,sinóquehihaunasegonafaseenelmomentderetornalesescoles.Lesenquestesdonenrespostaamoltespreguntes,peròtambéengenerendenoves.Eldiàlegambelsnensilesnenescontinuaambunanovapregunta:“Iquèhemdeferperquèestigueumillor?”.Elsinfantsajudenarespondre-ladesd’unacointerpretaciódelsresultats,imprescindibleperobtenirunamajorcomprensiódelarealitatdelsnensilesnenes,desd’unaaproximacióqualitativa16.Amés,lapreguntaesplantejadesdelacorresponsabilitatdelsprincipalsentorns:elsmateixosnensinenes,lesfamílies,l’escolail’Ajuntamentambaltresadministracionspúbliques.

Entreelnovembredel2017ielfebrerdel2018esdesenvolupen87tallersparticipatiusen48deles52escolesquehavienparticipatenl’enquesta,amblaparticipació de 2.000 infants de 9 dels 10 districtes delaciutat.Enlaprimerapartdeltalleresvaferunretorndelsprincipalsresultatsiesvaninterpretar.Enlasegonapart,esvademanarqueformulessinpropostesdemilloraenels8gransàmbitsvaloratsenlaprimerafase:l’àmbitfamiliar,lescondicionsmaterials,l’àmbitescolar,larelacióambelscompanysilescompanyesdeclasseilesamistats,elbarri,l’úsdeltemps,lasatisfacció

amblasalutielcos,aixícomlespercepcionspersonalsd’autonomiaiseguretat.

Delstallersparticipatiusensurten5.000propostesd’actuacióalvoltantdelsaspectesqueméspreocupenelsinfants,unnombremoltelevatquecalsintetitzar.S’empren3criterisperalasíntesi:lafreqüènciamésgrandelaproposta,ladispersióterritorial(apareixenunelevatnombrededistrictes)il’especialrellevànciaperalbenestarsubjectiu(segonselsresultatsdel’enquesta).Lasíntesiesconcretaen“L’Agendadelsinfants:propostespermillorarelnostrebenestar”17,amb11demandesclauqueelsnensilesnenesadrecenalasocietati115propostesd’actuaciórepartidesentreels4agentsambméscapacitatperincidirenlamilloradelseubenestar:l’Ajuntamentilesaltresadministracionspúbliques,lesescoles,lesfamíliesielsmateixosnensinenes18.

2.3. Fase 3: Obrir diàlegs amb representants polítics i socials de la ciutat (curs 2018-2019)“Sentoquem’hanprestatatencióiaixòm’haagradat”(Andrea,12anys)“[Lespropostes]produiranunareaccióicrecquehihauràcanvisalaciutat”(Iker,12anys)Enladarreradelesfasesdelprograma,elspreguntemelsegüent:“Voleuserportaveusdelconeixementgeneratidelespropostesdemilloradelvostrebenestar?”.Els

16. http://institutinfancia.cat/mediateca/analisi-en-profunditat-de-les-aportacions-fetes-pels-infants-als-tallers-del-parlen-els-nenes-i-nenes/

17. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/109826

18. L’Agenda en format vídeo es pot consultar a: http://institutinfancia.cat/mediateca/video-11-demandes-lagenda-dels-infants/


infantsd’unadelesescolesdelprogramas’encarreguendepresentarlasevaAgendaal’alcaldessa19i,posteriorment,unatrentenadenensinenesquecomponenelGrupAltaveu20hofanenaltresàmbitsiaaltrespersones.Entotsdoscasos,elsinfantsevidencienlasevacapacitatd’exercirlasevaciutadania,d’establirdiàlegsenespaisadults,aixícomd’exposaridefensarlasevaAgendacomarepresentantsdetotselsnensinenesdelaciutat.

Entreeljunydel2018ieldesembredel2018,unatrentenadenoisinoiesde9dels10districtesdelaciutatquevanparticiparenl’enquestaielstallersesvanpresentarvoluntarisperformarelGrupAltaveu.Uncoppresentadal’“Agendadelsinfants”almàximnivellderepresentaciómunicipal(al’alcaldessailasegonatinentad’alcaldiairegidoradedretssocials),elGrupAltaveuvaobrir4diàlegsmésendiferentsespaisderepresentaciópolíticaoplataformessocials:elConsellMunicipaldeBenestarSocialil’AcordCiutadàperunaBarcelonaInclusiva,elssisgrupspolíticsmunicipalsielConselldeCiutat.Tambévafer-hoalajornada“Lainfànciail’adolescènciaaBarcelona:present i futur”21enquèelGrupAltaveuvarebrerespostaalessevesdemandesperpartdelGovernmunicipal22.

Aproximadament,hanrebutl’“Agendadelsinfants”permitjàdelGrupAltaveuuntotaldetres-centsrepresentantsd’entitatsixarxessocials,grupspolíticsmunicipals,serveismunicipalsiciutadansambcapacitatdefer-se’nressòenelsseusespaisdetreballod’activismesocial23. A més,l’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelonahafetarribarl’“Agendadelsinfants”iunpòsteramblesonzedemandes24atoteslesescolesd’educacióprimàriadela ciutat.

3. Com estan els nens i les nenes de Barcelona? Dues premisses i deu grans troballes sobre el seu benestarSibéfinsarahemexposateldesplegamentdel“Parlen”,enendavantpresentemlesprincipalstroballesdetotalarecerca25,tantquantitativacomqualitativa.

3.1. Per comprendre el benestar dels infants cal partir de dues premisses Primera premissa: Per escoltar els infants calen unes “orelles especials”.Davantdelamateixapreguntasobresatisfaccióglobalamblavida,elsinfantsilespersonesadultesadoptenposicionsdiferents.Mentrequeenunaescaladel0al10elsinfantssesituenmajoritàriamententreel9i10,lespersonesadultessesituenentreel7iel8.Estractadelbiaix de l’optimisme vital,unfenomensegonselqualelsinfantstendeixenarespondreméspositivamentquelespersonesadultesquanse’lspreguntasobreelseubenestar.Iésaquestbiaixelquefaquesiguinnecessàries

19. El vídeo de la presentació està disponible a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=3gCnJfxIU5M

20. http://institutinfancia.cat/noticies/arrenca-el-grup-altaveu-de-nens-i-nenes-per-obrir-dialegs-al-voltant-de-lagenda-dels-infants/

21. http://institutinfancia.cat/noticies/jornada-de-debat-sobre-la-infancia-i-ladolescencia-amb-noves-diagnosis-i-retorn-de-lagenda-dels-infants/

22. Les fotografies de la jornada es poden consultar a l’enllaç següent: https://www.flickr.com/photos/barcelona_cat/sets/72157703823564455

23. http://institutinfancia.cat/noticies/el-grup-altaveu-presenta-i-treballa-lagenda-dels-infants-amb-el-consell-municipal-de-benestar-social-i-lacord-ciutada-per-una-barcelona-inclusiva/

24. http://institutinfancia.cat/mediateca/poster-les-11-demandes-de-lagenda-dels-infants/

25. http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

61

unes“orellesespecials”al’horad’escoltariinterpretarelqueensdiuen.Elbiaixdel’optimismevitaljustificaquelamitjanadesatisfaccióamblavidaenglobaldelsinfantsde10a12anysdeBarcelonasiguide9sobre10(unresultatcoherentambeld’altrespaïsosons’hautilitzatlamateixaenquesta).

Aquestbiaixensalertadelriscdecaureenunainterpretacióerròniadelesdades,segonslaqual,enlainfància,“totestàbé”.Ésperaquestmotiuqueduematermeunaanàlisiespecíficadelsinfantsquenoestanprousatisfets:s’identifiquenelsinfantsqueexpressennoestarprousatisfets(agrupantlesvaloracionsde“gens”,“poc”i“bastant”)i,després,entreelgrupd’infants“noprousatisfets”,s’identifiquenelsqueesmostrenpocogenssatisfets.Atèsqueésunavaloraciópochabitualentreelsinfants,quanesdona,potestarindicantunmalestarimportantilanecessitatdedesplegar actuacionsprioritàries.

Segona premissa: Tots els àmbits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un àmbit impacten sobre els altres.Totiquepresentemelsresultatssobreelbenestarsubjectiudelsinfantsdemanerasegmentada(d’unabanda,lasatisfaccióamblavidaglobalmenti,del’altra,lasatisfaccióen5àmbitsdelavida),sabemqueelbenestarnoespotentendreencompartimentsestancs,nimesurarambindicadorsúnics.Entenemelbenestardesd’unaperspectivaintegralenquèelsdiversosentornsdelavidadelsinfantss’interrelacionenilesvivènciesenalgunsdelscontextosimpactenicondicionenlaresta.Perexemple,lamilloradelapercepciód’autonomiapersonalfaquel’infantsesentiméssatisfetamblasevaseguretati

coml’escoltenelsadults.Amés,elsinfantsquepercebenque“elsseuspareselsescoltenitenenencompteelquediuen”esmostrenméssatisfetsamblasevavidaescolarengeneral,aixícomelsinfantsqueconsiderenque“elsseusamicssolentractar-losbé”sesentenméssegursal’escola.Tambéésdestacablequeelsqueconsiderenque“albarrionviuentenenllibertatsuficientperferelquevolen”estanméssatisfetsamblaquantitatdetempslliureielseuús.

3.2. Deu troballes sobre el benestar dels infants1. Tot i els nivells satisfactoris de benestar manifestats pels nens i nenes de 10 a 12 anys de Barcelona, hi ha amplis marges de millora en la satisfacció amb la seva vida en global i diferents aspectes de la seva vidaABarcelona,3decada10infantsde10a12anysmanifestenquenoestanprousatisfetsamblasevavidaenglobal.Dinsdel31%d’infantsnoprousatisfets,s’inclouel8%queesdeclarapocogenssatisfetamblasevavidaglobalmentiel23%quehoestàbastant,perònosuficientment.

Gràfic 1. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys. Barcelona, 2017

Satisfacció global amb la vida

Font: Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2017, Ajuntament de Barcelona.

No prou (Gens/Poc) No prou (Bastant) Molt

0% 20%

31%

23%8%

69%

69%

40% 60% 80% 100%


d’estudiant(42%),l’úsdelseutemps(40%)il’escoltaadulta(38%).

2. Es corrobora l’impacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infantsEscorroboral’impactenegatiuenelbenestarsubjectiudelsinfantsdedeterminadescircumstànciesocondicionsdevidapròpiesdel’estructurasocial,perònodetoteslesesperades.Impactennegativament:1)viureenunnuclifamiliarambunasolafiguraparental;2)viureenbarrisderendabaixaoencircumstànciesdeprivaciómaterial,i3)percebredificultatsfísiques,d’aprenentatgeoperalguntipusdemalaltiacrònica.Aquestsresultatsposendemanifestlanecessitatd’apostarmésdecididamentperpolítiquesd’equitatiinclusiópertaldeminimitzarelsefectesnegatiusdedeterminadescircumstànciesvitalsenlesvidesdelsinfants.

Contràriamentalques’esperava,noesdemostraqueelsexedelsinfantsimpactinegativamentenlasevasatisfaccióamblavidaenglobal.Arabé,síqueimpactaendeterminatsaspectesdelessevesvides:lesnenesestanmenyssatisfetesqueelsnensambelseucos,lesamistatsquetenenilasevapercepciópersonaldeseguretat,mentrequeelsnensesmostrenmenyssatisfetsquelesnenesamblavidad’estudiantielsaprenentatgesescolars.

Pelquefaal’origenestrangerdelsparesomares,noméspodemafirmarquetendeixacondicionarnegativamentlasatisfaccióamblavidadelsseusfillsifilles.Elsimpactesnegatiuss’aprecienenaspectesconcretsdelessevesvides:esmostrenmenyssatisfetsambelscompanysicompanyesdeclasseilesamistats,l’escoltaadulta,lacasaonviueni,sobretot,lescosesquetenen.

Dels15aspectesdelavidaanalitzats,elsmésmalvaloratsienelsqualselsinfantsesmostrennoprousatisfetssónlaquantitatdetempslliuredisponible(53%noprousatisfets),lallibertatquetenen(47%),lavida

Gràfic 2. Satisfacció amb diferents aspectes de la vida dels infants de 10-12 anys (ordenació de menor a major satisfacció). Barcelona, 2017


No prou Molt

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat de temps lliure

Llibertat que tens

Vida d’estudiant

Com utilitzes el temps

Com t’escolten els adults

Companys/anyes de classe

Barri o zona on vius

Com de segur/a et sents

Propi cos

Aprenentatges escolars

Amics/amigues

Casa on vius

Persones amb qui vius

Coses que tens

Salut 15%

17%

18%

21%

25%

27%

27%

29%

34%

34%

38%

40%

42%

47%

53%

85%

83%

82%

79%

75%

73%

73%

71%

66%

66%

62%

60%

58%

53%

47%

63

3. Descobrim la rellevància de viure determinades experiències durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i les nenesL’anàlisiensmostraqueviuredeterminadesexperiènciesenlainfantesatéunpaperfonamentalenlapercepciódebenestarglobaldemoltsnensinenes.Entretoteslesexperiències,n’hihasisquesónespecialmentsignificatives

perafavorirelbenestar(odesafavorir-lo).Així,elsnensilesnenesesmostrensignificativamentméssatisfetsamblessevesvidesquan:1)s’hopassenbéamblasevafamília;2)considerenquetenensuficientsamicsiamigues;3)sentenqueelsseusparesomareselsdonenllibertat;4)sesentensegursal’escola,;5)podenrelaxar-se,parlaropassar-hobéamblafamília,i6)juguenopassentempsal’airelliure.

4. No és possible “prototipar” com són els infants que es mostren gens o poc satisfets amb la vida en global, però sí identificar condicions i experiències que afavoreixen o desafavoreixen el benestarLarecercaposasobrelataulalaimportànciadeconsiderartantl’impactedelescondicionsdevidadepartidacomdeviuredeterminadesexperiènciesdurantlainfantesa,perònoéspossible“prototipar”comsónel8%d’infantsqueesmanifestengensopocsatisfetsamblasevavidaperquè,entreells,esdonenunagrandiversitatdeperfilsicircumstàncies.

Així,elsinfantsquediuenqueestangensopocsatisfetsamblessevesvidesnosónundeterminat tipus d’infants, sinóinfantsque,amb més probabilitat que d’altres, patiran elsefectesdecondicionsdevidaques’hademostratquesónnocivesperalbenestarinfantil,oinfantsmancatsdevivènciesques’haevidenciatquesónrellevantsperafavorir-lo.

5. Autoestima, salut i temps lliure són tres elements clau perquè els nens i les nenes es mostrin satisfets en l’àmbit personal de la seva vidaElsinfantssubratllenlaimportànciadesentir-sebéambsimateixosperestarsatisfetsamblavida,aixícomla

Gràfic 3. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys segons condicions de vida. Barcelona, 2017

Nucli familiar dues figures parentals

No

No

No

No

Sí

Sí

Sí

Sí

Percepció de dificultats personals

Privació material

Barris amb renda baixa


Gens/poc Bastant Molt

11,9%

6%

6,9%

7,1%

6,6%

9,7% 24,8% 65,5%

21,5% 71,9%

16,3% 25,6% 58,1%

22,7% 70,2%

12,2% 24,3% 63,5%

22,6% 70,5%

21,6% 72,4%

27,4% 60,7%


importànciaderebresuportsdelseuentornquansesententristosodecaiguts.El27%delsinfantsnoestanprousatisfetsambelseucos(lesneness’himostrenmenyssatisfetes)ihoatribueixenalaimposiciód’unscànonsdebellesapelsqualslesnenessesentenméspressionadesqueelsnens.“Hihaviaunapartdel’enquestaqueetpreguntavasobreelteucosihihanoiesqueessentenmalamentambelseucosialesrevistessurtquehemdeserespectacularsinohosom.Hihanoiesqueesfixentantenelseucosquehoacabenpassantmalament”,diulaGeorgina,deSantAndreu.

Pelquefaalasalut,ésl’àmbitmésbenvaloratpelsinfantsiel85%s’himanifestamoltsatisfet.Elscondicionantsquemésminvenlasatisfaccióamblasalutsónl’existènciad’algunadificultatpersonal(física,d’aprenentatgeopermalaltia)icréixerenuncontextdeprivaciómaterial.Elsprincipalsproblemesdesalutmanifestatstenenrelacióambl’estrès(el30%afirmasentirbastantomoltestrès)ilesdificultatsperdormir(31%).Hoatribueixenalapressiópelsestudisil’excésdedeuresescolars.Amés,peraunasalutmillor,diuenquecalenhàbitssaludables(descans,higiene...),activitatfísicaibonaalimentació.Lesdadescorroborenqueelsinfantsquepractiquenesportsofanactivitatfísicafreqüentmentestanméssatisfetsamblasalutielseucos.

Tambécalprestaratencióalasatisfaccióambelseutemps lliure,jaqueésl’aspectemenysbenvalorat(el53%nos’himostraprousatisfet).Abandadelabaixasatisfaccióamblaquantitatdetempsdisponible,el40%noesmostraprousatisfetambl’úsd’aquesttemps.Elsinfantsconsiderenqueeltempsd’estudiésexcessiuisentenqueelsfaltatempsperaljocilesamistats.Lesdadessóneloqüentsquanel

Rela

xar-

se, p

arla

r o

pass

ar-h

o bé

am

b

la fa

míli

a

A la

mev

a fa

míli

a no

ens

ho

pass

em

bé to

ts ju

nts

Tinc

sufic

ient

s am

ics

Els m

eus p

ares

em

don

en ll

iber

tat

sufic

ient

Em se

nto

se

gur/

a

a l’e

scol

a

Juga

r o p

assa

r tem

ps

a l’a

ire ll

iure

2 dies a la setmana o menys

No prou d’acord

No prou d’acord

No prou d’acord

No prou d’acord

2 dies a la setmana o menys

3 o 4 dies a la setmana

Totalment d’acord

Totalment d’acord

Totalment d’acord

Totalment d’acord

3 o 4 dies a la setmana

5 dies a la setmana o més

5 dies a la setmana o més

Gràfic 4. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys segons experiències significatives. Barcelona, 2017


Gens/poc Bastant Molt

15,0% 33,9% 51,0%

19,8% 33,3% 47,0%

19,1% 77,2%

11,4% 29,4% 59,2%

17,0% 35,1% 47,9%

17,7% 31,3% 51,0%

6,4% 30,8% 62,8%

16,9% 79,2%

12,6% 28,3% 59,1%

5,8% 25,0% 69,2%

4,8% 17,4% 77,8%

18,8% 76,3%

15,7% 80,4%

17,1% 78,7%

4,2%

3,7%

3,9%

4,9%

3,8%

65

71%afirmaquefadeuresalmenys5diesalasetmanaiquanel38%diuquenojuganipassagairetempsal’airelliure.El26%diuqueesrelaxa,parlaos’hopassabéamblasevafamíliapocsovint,totiqueésunadelesexperiènciesquemésimpactaenelbenestardelsinfants.“Ambtotselsdeures,elsnensquasinotenimtempsperjugar”o“Lesextraescolarsemtreuenmoltdetemps,m’agradariasortiriestarambelsamics”,diuenelPaudeNouBarrisilaCarladeSarrià-SantGervasi,respectivament.

6. Acompanyament i escolta adults, temps en família i llibertat: els tres elements clau perquè els nens i les nenes es mostrin satisfets amb el seu àmbit familiarElsresultatsglobalsdel’àmbitfamiliarsónmoltpositius:el87%delsinfantsestantotalmentd’acordquehihapersonesalasevafamíliaqueespreocupenperellsiel82%diuquesesentensegursacasa.Tanmateix,tenintencomptequel’entorndecuraésprimordial,calestaratentsalfetqueel18%diuquenoestàprousatisfetamblespersonesambquiviu,iel22%pensaque,encasdetenirunproblema,norebràelsuportdelsseusfamiliars.Larecercaassenyalaqueelsnensilesnenesqueviuenambunsolpareomare(defamíliesmonoparentals,oqueprincipalmentviuenaunnucliambunsolprogenitorcomaconseqüènciadeseparacionsparentals,entrealtressituacions)esmostrenmenyssatisfetsamblasevavidaenglobal.Calanarambcomptedenomalinterpretaraquestresultat,atèsqueelquereflecteixnoéslabondatdecréixerenunentornambdosprogenitors,sinóquealertadelanecessitatdereforçarlesfamíliesambunsolpareomareambrecursosisuportsadequats,jaqueelproblemanoésd’estructurafamiliar,sinóderecursos(materialsinomaterials)percobrirlesnecessitatsdelsinfants.

Així,perexemple,eltempsenfamíliaésmésfàcildeproveirquanhihadosomésadultsalallarquequanhihaunsoladultdisponibleperal’infant.Només6decada10nensinenesparleniesrelaxenamblasevafamíliahabitualment(almenys5diesalasetmana)i3decada10diuenquenohofanmaionomés1o2diesalasetmana.Assenyalenlaconciliaciólaboralifamiliardelsseusparesomarescomaprincipalobstacleaaquesttempscompartit,sobretotelsinfantsdebarrisderendabaixa,ambparesimaresambcondicionslaboralsmésprecàries.

Amés,lamaneracomlespersonesadultesescoltemelsinfantss’hamostratmoltrellevantperalseubenestar.Tanmateix,4decada10infantsnoestanprousatisfetsambl’escoltaadulta.Lasevapercepcióésqueelsadultsnoenselsprenemprouseriosamentiquelessevesopinionsnoestenenprouencompte.“Elsadultsnot’escoltenisemprehandetenirlaraó”,diulaPaula,deSantAndreu.

Finalment,parlensobreelseugraudellibertat.Éselsegonaspectedelavidamésmalvalorat:el47%delsnensilesnenesnoestanprousatisfetsambelgraud’autonomiaqueelsdonenacasa,perexemple,persortiramblesamistatsajugaralcarrer,fetqueatribueixenaunexcésdesobreprotecció.Caltenirencomptequejugarpassanttempsal’airelliureésunadelesexperiènciesquemésimpactenenelbenestardelsinfants.“Queelsadultsensprotegeixinestàbé,peròdinsdellímitdepoderdecidirnosaltresalgunescoses”,diuennensinenesdelesCorts.

7. El benestar dels nens i les nenes en l’àmbit escolar no només es vincula als aprenentatges, sinó que són cabdals les relacions amb els companys, les amistats i


les i els mestres, així com sentir-se segurs a l’escolaPeralsinfants,l’escolaésunespaidevida,noésnomésunespaid’aprenentatges.Elstempsescolars,diversificarlesformesd’aprenentatgeiparticiparenlesdecisionsal’escolasónfactorsqueassenyalencomaimportantspersentir-sebéal’escola.Elvessantrelacionalideseguretattambéésrellevant,finsalpuntqueésonesconcentrenmésmalestars.Ladiferènciaentreel26% quenoestanprousatisfetsambelsaprenentatgesescolarsiel42%quenohoestanprouamblasevavidad’estudiantensindicaquelavidaescolarvamésenllàdel’adquisiciódedeterminatsconeixements. Respectealsaprenentatges,elsnensilesnenesdiuenquesesentenméssatisfetsquantreballenmésambordinadorsimenysambllibres,duenatermemésactivitatsal’airelliureifanactivitatsdetipuspràctic.Amés,7decada10infantspercebenquenodisposendeprouautonomiapersonalocapacitatdetriarlesactivitatsdelseuentornescolar.Pelquefaalescausesdelessevesinsatisfaccions,indiquenqueelsagradariatenirespaisperexpressarelsseuspuntsdevistasobreelshorarisescolarsosobrelaquantitatdedeures.“Volemqueelsmestresilesmestresensdemaninl’opinió,perexemplecomdistribuirlaclasse”,diuennensinenesdel’Eixample.

Enrelacióambelsaspectesrelacionals,3decada10infantsnoestanprousatisfetsambelscompanysilescompanyesdeclassei2decada10ambelsamicsilesamigues.Pelquefaalprofessorat,el44%delsinfantspensaquenoelsescoltenprouniespreocupenprouperells,iel37%queelsilesmestresnoelsdonariensuportencasdetenirunproblema.Lapresènciaderelacionsconflictivesi,a

vegades,d’assetjamentescolar,téunfortimpactenegatiuperalsinfantsqueensónvíctimes.L’assetjamentésunfenomengrupalimoltsinfantssentenquelessituacionsdeviolènciatendeixenabanalitzar-se.Un70%haditquealseucentrehihabarallesalmenys1diaalasetmana,iun43%queelshandeixatdebandaalmenysunavegada.Recordemquesentir-sesegursal’escolaésunadeles6experiènciesqueméscontribueixenalbenestardelsinfants.“Siesportenmalamentambtutenscomànsiaietvenenmésmalalties”,diuelMarc,deSants-Montjuïc.

Larecercatambéenshapermèsobservarqueelsinfantsqueassenyalenquetenenalgunadificultatpersonal(física,d’aprenentatgeopermalaltia) estanmenyssatisfetsambtotselsaspectesdel’entornescolar(vidad’estudiant,aprenentatgesescolars,relacionsamblesamistatsicompanys/anyesdeclasse).Aixòensindicalanecessitatdepreveuremesuresdesuportespecífiquesperaaquestsinfants.“Hihanensquenoelsagradalasevaescolapotserperquèelscostaaprendreiesposennerviosos”,diulaGisela, de Sant Martí.

8. Perquè els infants se sentin satisfets amb el barri i la ciutat, calen espais de joc on es puguin trobar amb altres nens i nenes, bones relacions de veïnatge, així com barris nets i segurs on es puguin desplaçar amb llibertatElsinfantsde10a12anysdelaciutatdeBarcelonaenshanditqueunbonbarrihadesertranquil(sinònimdesegur),alegre(sinònimdevida comunitària),netipocsorollós(sinònimsdesaludable).Desd’aquestavisió,3decada10infantss’hanmanifestatpocsatisfetsambelseubarrii5decada10diuenquealbarrionviuennohihaprou

67

espaisdejoc,sobretotelsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Totiserunaexperiènciaprincipalperalbenestar,el38%diuquenojuganipassaproutempsal’airelliure.“Hihaparcs,peròsónmoltinfantilsiensdiuenquenopodementrarperquèsónpernensméspetits.Nohihaparcsperanosaltres”,diul’Arnau,d’Horta-Guinardó.

Quantalesrelacionsveïnals,diuenques’hopassenbéquanhihavidaalbarri,jaquevalorenpositivamentqueelsveïnsilesveïnesesconeguin,aixícomtrobar-seambaltresnensinenesalcarrerambquipoderjugar.Percontra,7decada10infantscreuenqueelsadultsdelbarrionviuennoelsescoltenprou,i6decada10considerenquenosónprouamablesambells.“Ésimportantestimarelteubarri.Elteubarriéscomsifoscasateva,ésimportantquet’hisentiscomsifosteu”,diul’Emma,deGràcia.

Finalment,propdelameitatdelsinfants(49%)nosesentenprousegursquanesdesplacenpelbarrionviuen,unaqüestióquepreocupamésalesnenesielsinfantsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Hihaunclamunànimeentreelsinfantsperdemanarmenyscotxesalcarrer,unaqüestióquerelacionennonomésamblareducciódelacontaminació,sinótambéamblasevaseguretatilapossibilitatd’anarsolspelcarrer.“Nom’haagradatqueempreguntinsiemsentosegurquanpassopelbarrionvisc,perquèavegadeshihabaralles”,diul’Àlex,deCiutatVella.

9. Els nens i les nenes de 10 a 12 anys de Barcelona són conscients de l’existència de desigualtats socials, dels diferents rols de gènere i de les dificultats més grans

a què s’han d’enfrontar els infants amb pares o mares nascuts a l’estrangerElsnensilesnenesevidencienconèixerelsimpactesnegatiusdelesdesigualtatssocialsquecaracteritzenlanostrasocietatimanifestenquetenirunacasaidisposardelsbénsnecessarisperviuresóncondicionsimprescindiblesperalbenestardequalsevolinfant.Totiquelagranmajoriad’infantsestansatisfetsamblacasaonviuen(83%)ilescosesquetenen(79%),un22%espreocupasempreosovintpelsdinersdelasevafamília,sobretotelsinfantsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Aixímateix,elsinfantsqueviuenenbarrisderendesbaixesielsquepateixenprivacionsmaterialsesmostrenmenyssatisfetsamblasevavidaengeneral.

Enperspectivadegènere,elsinfantspercebenquesóneducatsieducadesenunsrolsdiferenciatsqueconsidereninjustos,enlamesuraquecondicionenelques’esperad’ellsiellesenfunciódesisónnenonena.Comjahemassenyalatanteriorment,totiquelavariablesexenocondicionaestadísticamentlasevasatisfaccióamblavidaenglobal,síques’hanconstatatdiferènciesrellevantsenaspectesconcretsdelavidasegonssisónnensonenes(troballa2).

L’impacteenelbenestarperraód’origendelsparesomaresnoespotobservarambsuficientprofunditat,peròhihaprouevidènciapervincular-loambunasatisfaccióinferioramblavidaenglobaliambaspectesconcretsdelavida(troballa2).Trobemladiferènciamésimportantenlasatisfaccióamblescosesquetenen:entreelsmenyssatisfets,un64%téparesomaresd’origenestranger,iel36%paresomaresautòctones.


Enlarecercaqualitativa,elsinfantsesmostravenmoltd’acordambelfetquel’origenestrangerdelsparesomaresd’unnenonenapotsermotiudediscriminacióendeterminadescircumstànciesdelavidaquotidiana.

10. Com més satisfacció hi ha amb la vida en global durant la infància, més felicitat, més optimisme i millors expectatives de futur es tenenElsinfantssatisfetsamblavidaenglobaltambésesentenfeliços(86%)ioptimistes(87%),i,amés,expressenmillorsexpectativesenverselseufutur(75%).Encontrast,elsnensilesnenesambbaixasatisfaccióamblavidatenen3vegadesmenysprobabilitatsd’expressarbonesexpectativesdefutur(nomésel23%hofan).Totilafortavinculació,noésunarelaciódirecta,jaqueun25%d’infantsnopercebenunesexpectativesdefuturgairesatisfactòries,malgratqueesmostrinmoltsatisfetsamblasevavidaenglobal.Lescondicionsmaterials,laseguretat,lasatisfaccióambelpropicosisentir-seescoltatsperlespersonesadultessónelsaspectesquemésesrelacionenamblaconfiguraciódemillorsopitjorsexpectativesdevidadelsnensilesnenes.

Enelmarcdelstallersparticipatius,elsnensilesnenesvalorenqueelfetqueel31%delsinfantsexpressinquenoestanprousatisfetsamblasevavidaésunmalresultatireclamendemaneraunànimequeel100%puguinsentir-semoltsatisfetsamblasevavida.Afavorirmillorscondicionsperquètotsicadaundelsnensinenesdelaciutatesmostrinmoltsatisfetsamblavidarevertiriaenelseubenestarpresent.Tindríeminfantsmésfeliços,mésoptimistesiambmillorsexpectativesenverselseufutur.Deretruc,tindríemtambéunfuturmillorperalconjuntdela ciutadania.

4. I, finalment, com pensen els nens i les nenes de 10 a 12 anys de Barcelona que podem millorar el seu benestar? Elsinfantsdelaciutatnonomésenshanditcomestaven,sinóquetambéenshanindicatcomhohemdeferperquèestiguinmillor.Hanposatsobrelataula5.000propostesquehacalgutsintetitzarperpoderveure-hiclar.Comhemexplicatanteriorment,l’“Agendadelsinfants” recull la síntesidelesdemandesqueelsinfantsfanalasocietat,aixícomlespropostesperconvertirtotallòquenoelsvabéolessevespreocupacionsenespaisdebenestar.Acontinuació,se’npodenllegirlespropostesprincipalsagrupadesperàmbits:

Àmbit personal:-Aconseguintquelespersonesadulteselsajudinapromourelasevaautoestimaiacceptarmillorelpropicos.-Posantmésèmfasiaensenyar-losacuidar-semilloritenirhàbitssaludables.-Facilitantméstempsperpoder-serelaxar,parlaripassar-hobéenfamília.-Afavorintquedediquinmenystempsd’estudiforadel’escolaiquedisposindeméstempsperjugariestarambelsamicsilesamigues.

Àmbit familiar:-Tenintméstempsperestar,compartirigaudiramblafamília.-Sentint-seméssegursisegures,percebentquerebranelsuportdelasevafamíliaencasdetenirunproblema.-Tenintmésescoltaperpartdelespersonesadultesdelseuentornfamiliarisentintqueesprenenseriosamentelquediuen.

69

-Ampliantelsmargesdellibertatiautonomiaqueelsdonenelsseusparesomares,isentintqueaqueststenenmésconfiançaenlessevescapacitats.

Àmbit escolar:–Tenintmésmargedeparticipacióenlesdecisionsdel’escolaidiversificantlesmaneresd’aprendre.–Sentint-seméssegursiseguresalseucentreeducatiu,percebentquerebranelsuportdelprofessoratencasdetenirunproblema.–Ambmesuresperprevenirelbullyingilluitar-hidecididamentsiesprodueix.

Àmbit de barri:–Fentmésvidaalcarrer,mésactivitatsal’airelliureiamblespersonesdelbarri.–Sabentquerebranelsuportdelsseusveïnsiveïnesencasdetenirunproblemaipromoventl’amabilitatdelespersonesadultesdelbarri.–Disposantdemésimillorsespaisadequatsalessevesnecessitatsdetrobadaidejocambaltresnensinenes.Sentint-seméssegursiseguresquanesdesplaceniquanjuguenalbarri.–Podent-semoureenunaciutatmésverda,méstranquil·la,mésnetailliuredecontaminació.

Àmbit social i cultural:–Aconseguintquetotselsnensinenestinguinelquenecessitenpercréixeralaciutat.–Facilitantqueprenguinconsciènciadelescosesqueteneniqueelsdoninmésvalor.

En resum Malgratquenohihaunafórmulamàgicaomatemàticaper garantir el benestar dels infants, el “Parlen els nens inenes”hapermèsaportarmoltallum(enformadeconeixementinèdit—quantitatiuiqualitatiu—sobreelbenestarinfantil)sobrecomferqueelsnensilesnenesdeBarcelonavisquinicreixinmillor.El“Parlen”hapermèsidentificarnonomésambquinsaspectesdelasevavidaelsinfantsdelaciutatestanmésomenyssatisfets,sinótambéquinssónelsmargesdemilloraenelbenestaroquinessónlescondicionsdevidailesexperiènciesdurantlainfantesaquel’afavoreixenodesafavoreixen.Aixímateix,tambéhapermèsconèixercomescorrelacionalasatisfaccióglobalamblavidaamblafelicitat,l’optimismeolesexpectativesde futur.

Ladiagnosiésnoméselprimerpasperdefiniractuacionsdemillora;aixíquetotaquestconeixement(quesecentraencomelsinfantspercebenlasevasaluticomsesentenambellsmateixos,lafamília,lallaronviuen,lesamistats,l’escola,lesactivitatsquefandurantelseutempslliureoelbarrionviuen)ésmoltvaluós.Peròaquestanoésl’únicaaportaciódelprograma.Amésdegenerartotaquestconeixement,el“Parlen”hademostratqueéspossiblefer-hopartintdeldretdelsinfantsaserescoltatsi,sobretot,haevidenciatqueéspossiblefer-horeconeixentlacapacitatdenensinenesdeserinformantsclau(fase1delprograma:enquesta),lasevacapacitatdesercopartícipsenlainterpretaciódedadesideformularpropostesdemillorarellevants(fase2:tallersd’anàlisiipropostes),i,també,lasevacapacitatdefer-lesarribaridebatre-lesambrepresentantspolíticsisocialsdelaciutatenprimerapersona(fase3:diàlegsapartirdel’“Agendadelsinfants”).


Elreconeixementd’aquestadoblevàluadelprograma(oportunitatdeparticipacióifontdeconeixement)desdemúltiplesagentspúblics,peròtambéprivatsid’iniciativasocial,facilitaqueelprogramaesconsolidicomunanovaeinadeconeixementambcaràcterpermanent,emmarcadaenl’Observatori0-17BCN26,queaportadades,diagnosiievidènciaperorientarlespolítiquespúbliquesd’infànciaiferqueBarcelonaesdevinguiunaciutatcadacopmillorperquèhivisquilainfànciail’adolescència.

Agraïments VolemagrairaMariaTruñó,actualcomissionadad’Educaciódel’AjuntamentdeBarcelona,elseurolclauenel“Parlenelsnensinenes”comadirectoradel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelonadurantelsprimersanysdelprograma(2016-2019).Tambévolemagrairlesaportacionsinestimablesdelespersonesdelgrupmotor:FrancescÍñigueziMaribelJiménez,enrepresentaciódelConsorcid’EducaciódeBarcelona;ÀngelsCadenaiEugeniTorres,enrepresentaciódelesdireccionsdecentresd’educacióprimàriadeBarcelona;PepVillarreal,PepGómez,SergiMartí,MaribeldelMoral,CarlesGiliClàudiaRaya,enrepresentaciódel’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelona;ManelPunsoda,enrepresentaciódel’ÀreadeDretsdeCiutadaniaiParticipació,iJoanComaiPilarLleonart,enrepresentaciódel’InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelona.Finalment,volemexpressarelnostrereconeixementméssinceratotselsnensinenesitoteslespersonesquehanfetpossibleelprograma.

Bibliografia

CASAS,F.(2011).“Subjectivesocialindicatorsandchildandadolescentwell-being”.Child Indicators Research,núm.4,p.555-575.

CASAS,F.;BELLO,A.;GONZÁLEZ,M.;ALIGUÉ,M.;BERTRÁN,I.;MONTSERRAT,C.;VONBREDOW,M.[et al.](2012).Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en España.Madrid:UNICEFEspanya.

BUREAUINTERNACIONALCATHOLIQUEDEL’ENFANCE(BICE)iCOMISSIÓDELAINFÀNCIADEJUSTÍCIAIPAU. 20 anys de Convenció: la infància al món: 2009, vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant(2009).Barcelona:AjuntamentdeBarcelona,DirecciódeServeisdeDretsCivils.

DINISMAN,T.;REES,G.(2014).Children’s Worlds: Findings from the first wave of data collection.York,UK:Children’sWorlds.

GARBARINO,J.(2014).“EcologicalPerspectiveonChildWell-Being”.A:Ben-Arieh,A.;Casas,F.;Frones,I.;Korbin,J.E.(ed.).Handbook of Child Well-Being: Theories, Methods andPoliciesinGlobalPerspective. Dordrecht:SpringerScience+BusinessMedia,p.1365-1384.

GRAHAM,A.;POWELL,M.;TAYLOR,N.;ANDERSON,D.;FITZGERALD, R.(2013).Investigación ética con niños.Florencia:CentrodeInvestigacionesdeUNICEF-Innocenti

REES,G.;MAIN,G.(2015).Children’s views on their lives and well-being in 15 countries: A report on the Children’s Worlds survey, 2013-14.York,UK:Children’sWorlds.

Es pot consultar bibliografia del “Parlen els nens i nenes, el benestar subjectiu de la infància a Barcelona”, INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE BARCELONA, IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona, 2019, a l’enllaç següent: http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

26. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/content/observatori-0-17-bcn

71

L’any 2016, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) va posar en marxa, en el marc del Pla de barris, el programa Baobab, una iniciativa per fer créixer i consolidar les experiències de lleure educatiu de base associativa en barris on infants i joves tenen poques oportunitats de participació en aquest tipus de lleure. En aquest article exposem el sentit del programa i les seves característiques, i presentem els resultats de l’avaluació de la implantació, elaborada per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) el 2017 i el 2018, per encàrrec de Foment de Ciutat i en col·laboració amb l’IMEB, i que ha tingut per objectiu descriure la tasca feta en el marc del programa Baobab en nou barris de la ciutat pertanyents als districtes de Sant Andreu, Nou Barris, Sant Martí i Sants-Montjuïc entre el 2016 i el 2018.

1. Lleure educatiu de base comunitària i desigualtats socialsEllleureeducatiuhaestatidentificatperorganismescomlaUnescool’OrganitzacióperlaCooperacióielDesenvolupamentEconòmic(OCDE)comunelementpositiud’igualaciód’oportunitatssocialsieducativesentreinfantsijoves.Aquestaconclusióhaestatratificadaperunbongrapatd’avaluacionsimetanàlisissobreeltema.Enconjunt,aquestesconclouenquelesactivitatsdelleureeducatiupodentenirefectespositiustantsobreelrendiment,lamotivacióilesexpectativesacadèmiquesdelsparticipants,comsobrelessevesconductesicompetènciessocioemocionals(milloradel’autoconcepte,l’autoestima,capacitatcrítica,reducciódepràctiquesderisc,etc.).Amés,elsresultatsdelarecercaassenyalenqueunsialtresbeneficisesdeixensentirsobretotentreelsperfilsmésdesfavoritsd’infantsijoves(González,2016).

El programa Baobab: un impuls al lleure comunitari

Núria Comas i Marçal FarréAnalistesdel’InstitutCatalàd’AvaluaciódePolítiquesPúbliques(Ivàlua)

Paraules clau: lleure comunitari, participació, Pla de barris


Totiaixò,sovintesconstataqueelgaudidellleureeducatiuestàdistribuïtdesigualmententreelsdiferentsgrupsdepoblació.Sibéelvinclepotvariarsegonseltipusd’activitatdelleurequeesconsideri,acostumaaobservar-seunaclaraassociacióentreelnivellsocioeconòmiciculturaldelesfamíliesilaparticipacióenactivitatsdelleureeducatiu(SíndicdeGreugesdeCatalunya,2014).Sóndiversoselsfactorsquepodenteniraveureambaquestesdiferènciesenelsnivellsdeparticipacióenactivitatsdelleureeducatiu.ElSíndicdeGreugesdeCatalunyaassenyalavacomavariablesespecialmentinfluentslesdiferènciesenlavaloraciódel’úsdeltempsdelleureperpartdelesfamíliesenfunciódelseucapitaleducatiuielscostos(directesod’oportunitat)d’accésalesactivitatsdelleure,idenunciaval’existènciadedesigualtatsterritorialsenladisponibilitatdel’oferta.

D’entrelesdiversesoportunitatsdelleureeducatiu,elquetéllocdemaneracomunitària(tambéanomenatassociacionismeeducatiu),desenvolupatenelmovimentescoltaiguiaienelmovimentd’esplaisdebasevoluntària,sesolrelacionarambbeneficisquenonomésincideixenenelsinfantsijovesparticipantssinóquetenencomafocuslacomunitatenconjunt.Elvincleambelvoluntariat,elfomentdel’esperitcrític,laformaciód’unaciutadaniaactivailapromociódevalorscomlainclusióielrespecteal’entornfanqueaquestsespaisdelleureeducatiusiguinentesoscomaoportunitatsdetransformacióicomaenfortidorsdelacomunitat(AliançaEducació360,2019).

Arabé,aquesttipusd’activitatsdelleureeducatiunos’escapadel’escenaridedesigualtatsocialquehemdibuixatmésamunt.Disposemdedadesrecentsque

il·lustrenl’existènciad’unafortadesigualtatterritorialenl’accésaaquesttipusd’activitatsdelleurealaciutatdeBarcelona.D’acordambuninformeelaboratperlaunitatd’anàlisiPRISMA-ObservatoridelaJoventutdel’AjuntamentdeBarcelona(EstivilliGuasch,2018),elcurs2016-2017alaciutathihavia131entitatsdelleureeducatiu,queenglobavenuntotalde2.880jovesresponsables(monitorsimonitores,capsiresponsablesdefederació)i17.147infantsiadolescentsparticipants.Tanmateix,lasevadistribuciósobreelterritoriésforçadesigual,talcomhoreflecteixlafigura1.Mentrealgunsbarristenendiversesentitats,en23non’hihacap.Aquestsbarriscoincideixenambalgunesdeleszonesambunamenorrendafamiliardisponible,totiquetambéambalgunsdelsquelatenenméselevada.

Figura 1. Nombre d’entitats de lleure educatiu per barri. Barcelona, curs 2017-2018.

0

1

2

3 o 4

5 o 6

14

Font:Elaboraciópròpiaapartird’EstivilliGuasch,2019.

73

2. La teoria del programa Baobab: què vol aconseguir i de quina manera?

2.1 A quina problemàtica o situació insatisfactòria dona resposta el programa Baobab?L’any2016,l’InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelonavaposarenmarxa,enelmarcdelPladebarris,elprogramaBaobab,ambl’objectiuderespondreaaquestasituaciódedesigualtatsocialiterritorialenl’accésilaparticipacióenentitatsdelleuredebasecomunitària.Aquestaés,doncs,laraódeserdelprograma.Perrespondreaaquestasituaciódedesigualtat,elprogramaBaobabfixalasevaactuacióenelsbarrisd’accióprioritàriaaBarcelona,identificatsenunadiagnosielaboradal’any2016.Concretament,lasevapoblaciódianasónelsinfantsijovesresidentsenaquestsbarrisiquetenenunamancad’oportunitatseducativesdelleurecomunitari.Amés,esconsideraquealgunesdelescausesdelaproblemàticasónlafeblesadelteixitsocialdelsbarris,lamancadereconeixementsocialdellleureeducatiuilapocapresènciad’infantsijovesenespaisparticipatius.Així,l’estratègiadelprogramapassarà,enbonamesura,perabordaraquestesqüestions.

2.2 Quins objectius estratègics o impactes vol assolir el programa?D’unabanda,elprogramavolincidirenelvolumilaqualitatdel’ofertadelleureeducatiuatravésde(1)l’impulsdenovesopcionsdelleurecomunitarienelsbarrisonnon’hihagioonaquestesopcionsesconsiderininsuficients,ide(2)l’enfortimenticreixementdelesentitatsjaexistents.D’altrabanda,esvolinfluirtambéenlademandadelleureeducatiu:esconsideraqueelprogramahad’aconseguirdonar(3)visibilitatireconeixementsocialalesactivitats

delleurecomunitari,laqualcosahadefacilitarnovesvinculacionsdejovesiinfantsalesopcionsdelleureihadegarantirlafuturasostenibilitatdelesentitatsielteixitassociatiudelleureeducatiu.

D’acordamblateoriadelprograma,assoliraqueststresobjectiushadegarantirl’accésdejovesiinfantsaactivitatsdelleurecomunitari,laqualcosa,enúltimainstància,representariaunamilloradelessevesoportunitatseducatives.

2.3 Quines activitats desenvolupa el programa?Peraconseguirelsseusobjectius,lesprincipalsestratègiesdelprogramaBaobabsónengrescariacompanyarjovesdelsbarrisd’actuacióenelprocésdecreacióiconsolidaciódenovesopcionsdelleure,aixícomdonarsuportalesentitatsdelleurejaexistentsenelterritoriperquèpuguincréixerienfortir-se.Aquestesestratègiesinclouenactivitatscomlarealitzaciódepresentacionspúbliquesenescolesiinstitutsexplicantquèésellleurecomunitari,laidentificaciódejovesinteressatsaimpulsaropcionsdelleureoavincular-s’hi,l’oferimentdeserveisd’orientacióperalacreaciód’esplaisocaus,laprovisióosubvenciódeformacióenellleureielsuportalesentitatsdelleureexistentsidinamitzaciódelteixitsocioeducatiuidelleure.Almateixtemps,elprogramavoldonarvisibilitatallleureatravésd’impulsarelteixitsocioeducatiuidelleurealbarriid’oferirtastsdelleurepertalqueinfants,joves,famíliesicomunitattinguinunaprimeraexperiènciaamblametodologiadelleureeducatiudebasecomunitària.Laprincipalacciód’aquesttipussónelscampamentsurbans,unaexperiènciadelleuregratuïtaadreçadaainfantsde4a12anys,queesduuatermedurantelmesd’agost.


Aquestconjuntd’activitatsiestratègieseldesplegaunequiptècnicformatperquatrecoordinadoresdebarri(cadaprofessionals’ocupad’entre2i3barris)iduesfiguresqueassegurenlacoherènciadeldesenvolupamentdelprojecteenelconjuntdeterritoris.Caltenirencompteque,sibéelsobjectiusdelprogramasónforçaclarsicompartitsentrelesdiferentspersonesresponsables,laformacomestradueixenenactivitatsvariaforçadepenentdelescaracterístiquesdelbarriidelatrajectòriadetreballques’hagiemprès.Enaquestsentit,calposarenrelleuqueelprogramaBaobabtractad’avançarapartirdeltreballenxarxaambelsactorspresentsacadabarri.Així,enlafaseinicialdeldesplegamentdelprogramaacadabarri,bonapartdelesactivitatss’hanorientatadonar-seaconèixercomaprogramaicrearconsensosapartirdelsqualses

puguinimpulsarpropostesd’actuaciócompartides.Lapremissaésqueaquestafeinapermetarribaralapoblaciódianaatravésdelsactorsielsrecursosquejatenenunvincleambella.Tanmateix,calserconscientsqueaquestacaracterísticadelprogramadificultal’avaluacióapartird’unmodelúnicquemostricategoriesd’activitatsclaramentdelimitadesitracirelacionsunívoquesentreaquestesielsobjectius,iliconfereixunamajorcomplexitat.

Lapropostadescritasorgeixdeldebatielconsensambelsresponsablesdelprogramairepresentaunaaproximacióapartirdelaqualesvarecollirinformacióiavaluareldesplegamentdelprograma.Acontinuacióesrepresentenelsprincipalselementsdescritsenformadediagrama:

Millorarlescondicionsd’accésallleureenelsbarrisd’actuaciódelprograma

Impa

ctes

Act

ivit

ats

(Objectiusespecífics)Impulsarnoves opcionsdelleure

comunitari

Enfortirifercréixer les entitats de lleure

jaexistents

Aconseguirqueellleure tingui visibilitat i

reconeixementsocial

(Objectiugeneral)

(Objectiusoperatius)

Identificariacompanyar jovesenelprocésd’impuls

idonar-lossuport

Generarnovesvinculacions

Donarsuportalesnecessitatsde les entitats

Formarjovesdelbarrieneducació en el lleure

Oferir tasts de lleure(Campamentsurbans)

Participarenelteixit delleureisocioeducatiu

iimpulsar-lo

Esquema 1. Teoria del programa Baobab

75

Uncopclarificadalateoriadelcanvidelprograma,l’avaluaciódelaimplantaciórealitzadaperIvàluahatingutcomaobjectiusferunseguimentdelesactivitatsdesenvolupadesidelsproductesresultants,iidentificarfactorsfacilitadorsiobstaclesperal’assolimentdelsimpactesdeprograma.Elsresultatsd’aquestaanàlisis’exposenenlasecciósegüent.

3. La implantació del programa Baobab ElprogramaBaobabs’hadesplegatdemaneragradual:l’any2016vacomençaraactuaralsbarrisdelaTrinitatNova,BaródeViverielBesòsielMaresme;l’any2017s’hivanincorporarlaTrinitatVella,laMarinadePortilaMarinadelPratVermellilaVernedailaPau,il’any2018vasereltorndeSantGenísdelsAgudells,laTeixoneraielBonPastor1.Enaquestapartatesdescriulasituacióglobaldelprogramaenelconjuntdels9barrisd’actuaciód’acordamblateoriadescritaenl’apartatanterior.Lesdadesques’exposenreflecteixenl’estatdelprogramail’estatdesalutdellleureassociatiudurantelmesdedesembredel’any2018,combinantl’anàlisidedadesquantitativesiqualitatives.Comques’hadutatermeunaanàlisiqualitativamésextensadetresdelsbarrisons’haimplantatelprogramaBaobab(laTrinitatNova,laVernedailaPauiSantGenísdelsAgudells),algunsdelsresultatsiconclusionsidentificatss’exemplificaranambcasosrelatiusaaquestsbarris.

3.1. Presència de les entitats de lleure als barris d’actuacióLesdadesdisponiblessobrelapresènciadecausiesplaisalsbarrisonactuaelprogramaBaobabenspermetenúnicamenttenirunindicadorestàticdelescaracterístiquesdellleureassociatiuenaquestsbarris,jaquenotenimdadessobrel’evoluciódelnombred’entitatsidelnivell

departicipaciód’infantsijovesdurantelperíoded’implantaciódelprogramaBaobab.ConstatemqueelsbarrisonactuaelprogramaBaobabencaraestanallunyatsdelamitjanadeBarcelona.S’identifiquenuntotald’11entitatsdelleureconsolidadesi3enprocésdegestació,queconjuntamentenglobenuntotalde151jovesi433infantsiadolescents.Elnombretotaldeparticipantsequivalal2,8%delnombred’infantsiadolescentsempadronatsenaquestsbarris,ial’1,6%delsjoves.Aquestaproporcióestàallunyadadelsvalorsdelconjuntdelaciutat:l’informedediagnosidelesentitatsdelleureeducatiualaciutat(EstivilliGuasch,2018)falamateixaestimacióperalconjuntdelaciutatiperalsseus10districtesambdadesdelcurs2016-2017,iestableixqueeltotald’infantsiadolescentsqueparticipenenunesplaiocaualaciutatdeBarcelonaequivalal9,5%delasevapoblacióinfantiliadolescent.

1. Durant el darrer trimestre del 2018, també es va començar a aplicar en dos barris del districte de Ciutat Vella (Raval sud i el Gòtic) dels quals no es reflecteixen dades en aquest article.

Taula 1. Presència d’entitats de lleure educatiu i cobertura

Barris Baobab Barcelona*

Nombred’entitats de lleure educatiu 11 131

Infants participants a les entitats delleurerespectealapoblacióinfantil 2,8% 9,5%

Jovesparticipantsrespecte alapoblaciójuvenil 1,6% --

Font:ElaboraciópròpiaapartirdelesdadesrecollidespelsresponsablesdelprogramaBaobab,odel’informedediagnosidelesentitatsdelleureeducatiualaciutat(EstivilliGuasch,2018).

*LesdadesdeBarcelonacorresponenalcurs2016-2017.


Aquestapresènciad’entitatsideparticipacióenellleurevariademaneraimportantentreelsdiferentsbarrisd’actuaciódelprograma.Així,mentrequeelbarridelBesòsielMaresmeté3entitatsdelleureenlesqualsparticipal’equivalental4,8%delapoblacióinfantiliadolescentempadronadaalbarri,elBonPastortansolsdisposad’unaentitatpetitaipocconnectadaambelterritori,enlaqualparticipen15infants,l’equivalental0,8%delapoblacióinfantiliadolescent.Acontinuaciómostremaquestindicadorperacadascundelsbarrisd’actuació.

Pelquefaalnombredeparticipantsperentitat,aquestsesituaenels15infants,enl’entitatméspetita,finsals50enlamésgran.D’acordambelsresponsablesdelprograma,aquestesxifresmostrenquelesentitatstenenencaramoltdemargepercréixersensecomprometrel’atencióindividualitzadanilaqualitatpedagògica.

3.2 Impuls de noves propostes de lleure comunitariL’impulsdenovespropostesdelleurecomunitariésunobjectiudelprogramaBaobabtantenelsbarrisquenotenencapentitatdelleure(SantGenísdelsAgudellsiBaródeViver)comenelsbarrisenelsqualsesconsideraquelacreaciód’unanovaentitatserialaformaméseficaçd’ampliarl’ofertadelleure.Durantl’any2018elprogramaBaobabhaacompanyatlageneraciódetrespropostesdelleurealsbarrisdelaVernedailaPau,BaródeViveriSantGenísdelsAgudells,ihacontinuatdonantsuportalacreaciódel’AgrupamentEscoltaTriniNovaque,afinalsd’any,jaestavafederat2.

Gràfic 1. Nombre d’infants i adolescents que participen en entitats de lleure respecte a la població del barri

10,0%

5,0%

0,0%

El Bon Past

or

La Verneda i

la Pau

Sant G

enís dels A

gudells

Baró de Vive

r

La Mari

na

La Trin

itat N

ova

La Teixo

nera

La Trin

itat V

ella

El Besós i

el Mare

sme

Barcelona

0,8% 1,0%

2,1%2,6% 2,9%

3,4% 3,7% 3,7%

4,8%

9,5%

Font:ElaboraciópròpiaapartirdelesdadesrecollidespelsresponsablesdelprogramaBaobab,excepteelpercentatgedeBarcelonaciutat,queprovédel’informedediagnosidelesentitatsdelleureeducatiualaciutat(EstivilliGuasch,2018).

2. Durant el 2019, el projecte de lleure gestat a Sant Genís dels Agudells també ha estat federat a Escoltes Catalans.

Taula 2. Projectes impulsats amb el programa Baobab i nombre de participants

Projectes Joves Infants

Engestació 3 17 24

Impulsatsiconsolidats 1 10 30

Total 4 27 54

Font:Elaboraciópròpiaamblesdadesrecollidespelsresponsablesdelprograma.Nota:Dadesperaldesembredel2018.

Talcomapuntàvemmésamunt,lesestratègiesconcretesquel’equiptècnicdelprogramahaseguitperaaquestobjectiuhanestatdiferentsencadascundelsbarris.Noobstantaixò,s’identifiquenunasèried’estadispelsqualss’esperaquepassiqualsevoldelesnovesiniciatives.Així,elprocéss’iniciaamblaprospecciódejovesdelterritoriquepodrienestarinteressatsaimpulsaractivitatsde

77

L’avaluaciódelprogramahapermèsferunaexploraciódepossiblesfactorsquepodenhavercontribuïtal’èxitenelprocésdegestaciódelesnovesiniciativesdelleure,concretamentenallòquefareferènciaalaimplicaciódelsjoves.EnelcasdeSantGenísdelsAgudells,diversosprofessionalsdelbarriapuntenquel’existènciad’unprofessionalqueesdediquiespecíficamentadinamitzarelsjovesiquehitinguicontacte,ielfetqueelsjoves

lleure,seguitdelaconstituciód’aquestscomagrupmotorquecomençaatreballarenlaformulaciód’unapropostadelleureambelsuportdelesresponsablesdelprogramaBaobab,elposteriorpilotd’activitatsdelleureal’espaipúblic,lesqualshanderepresentarunaviaperdonar-seaconèixerivincularinfants,ielmantenimentd’unaactivitatregularilaintegracióenunafederaciódelleure.Així,elsprojectesqueestrobenentrelaconstituciódelsjovescomagrupmotorilaconsolidaciód’unaactivitatdelleureregularelsanomenemprojectesengestació.

Prospecciódejoves

Constituciód’ungrupmotor

Suport al grup

Pilot:activitatsde lleure a l’espaipúblic

Activitat regular i federació

Esquema 2. Fases de l’impuls i la consolidació de noves propostes de lleure

Font:Elaboraciópròpia.

disposessind’unlocaldetrobada,hanestatelementsdecisius.D’altrabanda,alaTrinitatNova,elcompromísd’uncentreeducatiu,l’InstitutEscola,hafacilitatl’inicidelesactivitats:

“Elcolemeofrecíaunpatiobert,lasllaves,medabaelsegurodelosniños,medijoel[nomdeldinamitzadorcomunitaridel’InstitutEscola]quesipasacualquiercosalocubreel[seguro]delcole,apartirdeallímelancé,yfueentoncesquetuvemáscontactotodavíaconBaobab,queescuandomehablódirectamente[nomdelreferentdeBaobab],yfueallícuandofueasacoconmigo,cadadíahablando:vamosahaceresto,lootro,vamosaquedar...”(monitor/a)

3.3 Enfortiment de les opcions de lleure Comhemvist,laparticipacióenentitatsdelleurealsbarrisd’actuaciódelprogramaBaobabésinferiorquelamitjanadelaciutat.Enaquestcontext,lavinculaciódenousinfantsijovesalesentitatsjaconsolidadeséslaformamésdirectaperrevertiraquestasituació.Segonsl’equiptècnicdelprograma,laincorporaciódenousinfantshad’estaralineadaamblaconstrucciód’unscausiesplaismésdiversosiinclusius,jaqueunadelesconclusionsdeladiagnosiqueesvaferal’inicidelfuncionamentdelprogramaésqueelsesplaisicausexistentsalsbarrisd’actuaciónoacollienunapoblacióinfantilrepresentativadelsseusterritorisdesd’unpuntdevistasocioeconòmicoenrelacióambelscentreseducatiusenelsqualsestanescolaritzats.

Enles11entitatsquel’any2018estrobavenconsolidadesenelsterritorisd’actuaciódelprogramaBaobab(excloent-


hi,pertant,lestrespropostesengestació)hiparticipaven134jovesi389infantsiadolescents,d’entreelsquals57jovesi92infantsseriennovesvinculacionsdeldarrercurs(2008-2019),el42,5%iel23,7%delsparticipants,respectivament.Noesdisposadedadesd’anysanteriorsi,pertant,desconeixemquinaésl’evolucióalllargdeltempsdelnombredeparticipants;tanmateix,apartird’araespodràtraçaraquestaevoluciógràciesaladadarecollidael2018.

desenvolupinactivitatspuntuals.D’altrabanda,tambés’hanexploratdiferentscol·laboracionsque,amésdelesescoles,impliquenelsserveissocials,coméselcasdelprojecte“Vincularpereducar”.Enaquestainiciativa,desplegadaalsbarrisdelaMarinadePortilaMarinadelPratVermell,hiparticipenl’escoladelbarri(ElPolvorí),elsserveissocials,l’equiptècnicdeBaobabilaTaulad’Infància,AdolescènciaiFamílies(TIAF).ElroldelescoordinadoresdelprogramaBaobabésferdepontentrefamíliesdelbarriilesentitatsdelleureambelpropòsitdevincular-hielsinfants.

Demaneraparal·lela,elprogramaBaobabhatractatquelesentitatsdelleureexistentsexecutinaccionsquefacilitinnovesvinculacions.Perexemple,s’hapromogutqueorganitzinactivitatslúdiquesenespaispúblicsfreqüentats,iqueimpulsininiciativescom“Eldiadel’amic”,enquèesdemanaalsinfantsparticipantsqueportinunamical’esplaiocau.

Finalment,elscampamentsurbans,delsqualsparlaremmésendavantambmésprofunditat,sónunaactivitatquetécomaobjectiuprincipaldonarvisibilitatallleureenelbarri,peròatravésdelaqualtambés’esperagenerarvinculacionsd’infantsimonitors.Enl’ediciódelscampamentsdel2018,comapartd’aquestaestratègia,esvanprogramaralgunesactivitatsenelsmateixoslocalsdelsesplaisicausdelbarriielsmonitorsd’aquestesentitatsvantenirl’oportunitatd’informarlesfamíliesidonaraconèixerlessevesactivitats.Amés,esvarecollirunallistadelesfamíliesinteressadesavincular-seaunaentitatdelleuredurantl’any,quedesprésesvaposaradisposiciódelsesplaisicausdelbarricorresponent.Sibéhi

Infants i adolescents

Joves

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

23,7%

42,5% 57,5%

76,3%

Gràfic 2. Joves i infants vinculats a les 11 entitats consolidades dels barris on Baobab actua

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelesdadesrecollidespelsresponsables delprogramaBaobab.

Incorporacions curs 2018-2019 Prèviament vinculats

Pelquefaalavinculaciód’infants,l’escolas’erigeixcomlaprincipalviad’entradasobrelaqualelprogramaincideix.Així,lescoordinadoresdelprogramaBaobabhancelebratreunionsambleseducadoresilestècniquesd’integraciósocial(TIS)d’escolesdelamajoriadelsbarrisd’actuació(laTrinitatVella,BaródeViver,laVernedailaPau,elBesòsielMaresme,laMarinadePortilaMarinadelPratVermell)ienalgunscasoshihandutatermepresentacionsohihanfacilitatl’accésalesentitatsdelleureperquèhi

79

haconstànciaque,comaresultatd’aquestprocés,diversosinfantshanpassataformarpartdecausiesplais,lapercepciódel’equiptècnicdelprogramaésquel’estratègiadevinculaciódelscampamentsurbanshaestatdesigualentreelsbarris,iqueaquestahatingutmésèxitallàonelsmateixosmonitorsd’esplaiocauhandutatermeunatascadeseguimentiinformacióalesfamílies.

L’avaluacióhapermèsidentificarunelementqueelsactorsinvolucratsenelprogramavinculenambl’èxitenlacaptaciód’infantsperpartdecaus,esplaisideprojectesdenovacreació:lavisibilitatielreconeixementqueesdonaalsjovesimplicatsenlesactivitatsdelleureeducatiu.Elcasparadigmàticéseldel’AgrupamentEscoltaTriniNova:algunsdelsseusmonitorsestrobenenposicionsdecertavisibilitatdavantelsinfantsilesfamílies(encentreseducatiusialtresserveisalainfància)itenencomplicitatambelsprofessionalseducatiusdelbarri.

“Siunaescolatéseguimentambnosaltresperòconsideraqueelsjovesestanimmadurs,quenoacabendeconfiarambells...aixònofacilitaquel’escoladesprésderiviinfants,iaquíestemnosaltrespicantpedraamblesescolesperquèconfiïn,ofacilitinespais,perquèaquestsjovespuguinestarelsdissabtesallà[...]avegadesésambpròpiescontractacions,osigui,eltemadecontractacionsdejovesdelbarritambéfacilitamoltquepuguinparticiparelsjovesalbarri[...]”(tècnic/adelprogramaBaobab).

“Yotambiénhenotadomuchoqueahoraqueestoytrabajandoenelcomedor[...]siempretengoungrupodeniñosquemevanpreguntandocosas,queestán

pendientesdemí,quesielcau, que si no sé qué, que si qué haces [...]Mecuentansuscosas,ymetienenconfianzaporquesoyjoven,yesoesloimportante,movilizaralagentejoven”(monitor/a)

Mésenllàdelesvinculacionsd’infantsijoves,elprogramaBaobabofereixalesentitatsdelleuresuportiacompanyamentquehadegarantir-nel’enfortimenticontribuiralasevasostenibilitat.Peraixò,lapersonacoordinadoradelprogramafaunadetecciódenecessitatsdecadaentitatapartirdelaqualformulapropostes,ofereixsuportienfaunseguiment.Entrelesqüestionstractadespodemtrobarl’orientacióenlagestiódelsrecursosdequèdisposal’entitat(perexemple,subvencionsilocal),lesdinàmiquesdegrup,lesestratègiespedagògiquesolesrelacionsambelterritoriilaxarxa.Tantenelsgrupsdediscussióenelsqualsvanparticiparagentsdelterritoricomenlesentrevistesfetesalespersonescoordinadoresdelprograma,esreculllapercepcióquelesactivitatsmésvisiblesiquerebenunamillorvaloracióperpartdelesentitatsdelleuresónlesquetenenaveureambelfetdeconnectaraquestesentitatsambelteixitdelterritori.Enaquestsentit,lesresponsablesdelprogramatractendeposarencontacteivincularlesentitatsdelleureambdiferentsactors,jasiguinprofessionalsoassociatius,aixícomenespaisdetreballenxarxa,comsónlestaulesdelleureosocioeducatives.

Undelsobjectiusqueesmarcaelprogramaéseld’aconseguirquesiguinjovesdelmateixbarrielsquiliderinlesactivitatsdelleureques’hiduguinaterme.Totiqueaquestobjectiuéscompartitpelsdiversosactorsdelterritori,tambés’enténcomundelsprincipalsreptes.


“Elsmonitors,seriagenialquefossinmonitorsdelbarri[...]jocrecqueésunacosaquepotsers’had’anarfentmicaenmica[...]handeferlaformació,handetenirunaedat,handevolerfer-ho[...]peròelquepassaésqueinicialmentésmoltdifícilpartird’unequipdegentdelbarri[...]potser,elsqueassisteixenara,aquestssónelsquedesprésvoldranformar[-ne]partperquèhohauranviscut[...]Jopensoqueaixòseràambelsanys”(direcciódecentreeducatiu)

Hihaconsensenelfetqueunadelesprimerescondicionsperquèaixòpassiésqueelsjovesdelterritoridisposindelaformacióadequadaperduratermelesactivitatsdelleure.Peraquestmotiu,elsresponsablesdelprogramaBaobabdesenvolupenformacionsapartirdelesnecessitatsquedetectenenlesentitats,ipuntualmentsubvencionencursos.Durantl’any2018BaobabvaproveirdemaneradirectaformacióagrupsdemonitorsenelsbarrisdelaTrinitatNova,laMarinadePortilaMarinadelPratVermelliSantGenísdelsAgudells(44participantsentotal)ivasubvencionarlaformaciódecincjovesvinculatsaentitatsdelaVernedailaPau,laTeixonera,ialprojecteengestacióde Sant Genís dels Agudells.

Mentrequelesformacionssubvencionadespermetenobteniruntítoldemonitor/aodirector/adelleure,lesqueduuatermedirectamentl’equipdeprofessionalsdeBaobabs’adrecenalsgrupsdemonitorsimonitoresambl’objectiudecohesionarelgrupitreballardinàmiquesdefuncionament.

Amésdelaformaciósubvencionadailaproveïdadirectamentpelsresponsablesdelprograma,s’identifica

unaterceraactivitatquesesituariaamigcamíentrelaformació,lacohesiódelsgrupsilacaptacióivinculaciódejoves.Estractadelesjornadesambjoves.Aquestessolenorganitzar-seencol·laboracióambelteixitassociatiuidelleuredelterritori,icombinenenunmateixdiaactivitatsformatives,departicipacióireflexióidecairefestiu.

3.4 Visibilització del lleure als barrisLavisibilitatdellleureeducatiualsbarrisd’actuacióésconsideradaunacondiciónecessàriaperassolirelsobjectiusmencionatsanteriorment,alavegadaquetambéhoseriaperassegurarlasostenibilitatdel’ofertadelleuremésenllàdel’impulsquepuguirepresentarelprogramaBaobabialtresaccionsenelmarcdelPladebarris.ElprogramaBaobabparteixdelaconstatacióquealsseusbarrisd’actuacióenmoltscasosnohihaunatradiciópròpiadelleurecomunitari,ienmoltscasostampocnohihalademandadedisposard’unaofertadelleurealbarri.

“Baobabésunexercici[...]d’enginyeriasocial...elBaobab,demanar-lo,albarri,noeldemanavaningú[...]perquèsinohastingutmaiunesplai,ofavintanysquenon’hastingut,lagentesmoviaenlaplaçaicomamoltelfutbol,perònoeraunaprioritat,perres.Aixòésunamiradatècnica”(tècnic/adebarri)

Ésperaixòquecaldriadonaraconèixerquèésellleureeducatiuiquèpotaportarainfants,famíliesialbarriengeneral,afiquedisposard’unaofertadelleureesconverteixienunobjectiucompartit.Lamaneracomesbuscadonarvisibilitatallleureésatravésd’oferiractivitatspuntualsotastsdelleure,d’unabanda,ilaparticipacióil’impulsdelteixitdelleureisocioeducatiu,del’altra,per

81

aconseguirelcompromísdetotselsagentsenl’impulsdellleurecomunitari.

Elstastsdelleurebusquenoferirunaprimeraexperiènciaamblametodologiadelleureeducatiudebasecomunitària,amblahipòtesiqueaquestaexperiènciaaconseguiràdespertarlacuriositatd’infants,jovesifamíliesperparticiparenaccionsd’educaciócomunitàriadurantlarestadel’any.Elscampamentsurbanssónlaprincipalacciód’aquesttipusilamésemblemàticadelprograma.Enl’ediciódel2018s’handutatermeenels9barrisd’actuacióesmentats,endostornsd’unaquinzenadediesdurantelmesd’agost,iambunhoraridedillunsadivendresde10.00a17.00hores.Enl’activitathihanparticipatuntotalde666infantsi60monitors.

Pelquefaalafocalitzaciósobrelapoblaciódiana,el81,8%delsinfantsquehanparticipatenelscampamentsnoparticipenenopcionsdelleuredurantl’any,unadadarellevanttenintencomptequeelscampamentss’adrecenprioritàriamentainfantsambaquestperfil.AquestpercentatgeésméselevatenelcasdelBonPastor(98,8%),barriquetéunaentitatdelleureenlaqualtansolsparticipen15infants,imésreduïtalBesòsielMaresme(56,6%),onhihatresentitatsdelleureconsolidades,encadascunadelesqualshihamésde40infants vinculats.

Finalment,pelquefaalsmonitors,42erenjovesdelterritorionesduiaatermeelcampamenturbài18nohoeren.AquestpercentatgeésmajoralaMarinaialBesòsielMaresme,ontotselsmonitorserendelbarri,imenorenelcasdeSantGenísdelsAgudells,ontansolshihaviaun

monitordelbarri.Respecteal’anyanteriorhihahagutunaugmentdelsmonitorsdelterritori,is’hapassatdel59,2%al68,3%.

Gràfic 3. Percentatge d’infants participants als campaments urbans del 2018 que no participaven en opcions de lleure durant l’any

El Bon Pastor

La Teixonera

Sant Genís dels Agudells

La Trinitat Nova

La Trinitat Vella

La Verneda i la Pau

La Marina

Baró de Viver

El Besòs i el Maresme

98,8%

91,1%

90,6%

86,8%

86,3%

81,3%

78,7%

76,0%

56,6%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Font:Elaboraciópròpiaamblesdadesrecollidespelsresponsablesdelprograma.

Gràfic 4. Nombre de monitors de campaments urbans segons si són o no del territori

Font:Elaboraciópròpiaamblesdadesrecollidespelsresponsablesdelprograma.

La Marina

El Besòs i el Maresme

La Trinitat Vella

La Teixonera

La Trinitat Nova

La Verneda i la Pau

Baró de Viver

El Bon Pastor

Sant Genís dels Agudells

7

7

6 1

0

0

2

3

3

3

5

5

5

4

4

3

1

Territori Fora Territori

1


4. Balanç i reptes de futurEnelstresanysd’existènciadelprogramaBaobabhempogutveurecomaquesthaanatevolucionantfinsaarribaratenirunescomplicitatsialiancesalsdiferentsbarrisquehanpermèsengegarpropostesambicioses.Durantl’any2018esvaveurecomesconstituïalaprimeraentitatdelleuresorgidaambelsuportdelprogramaBaobab,icomsorgientrespropostes,duesdelesqualsvancomençarapilotaractivitatsdelleurecadadissabte.Durantel2019,unad’elles,albarrideSantGenísdelsAgudellss’haintegratenunafederaciód’entitatsdelleureeducatiu.Laconsolidaciódelsaltresprojectes,queencaraestrobenengestació,podriasuposarqueelsnoubarrisd’actuaciódelprogramadisposinalmenysd’unaentitatdelleure.Totiaixí,comhempogutveure,laparticipacióenentitatsdelleureencaraestàllunydelsnivellsmitjansdelconjuntdelaciutat.Així,lanecessitatqueinicialmentmotivavaelprogramacontinuabenvigent.

L’avaluacióqueIvàluahadutatermedelprogramadurantelsanys2017i2018hacontribuïtasistematitzarlesestratègiesperalaconstrucciódenovespropostesdelleureeducatiuiaidentificar-nepossiblesfactorsd’èxit:l’establimentderelacionsdecol·laboracióambactorspotentsquecomparteixinladiagnosiilesprincipalslíniesestratègiquesdelprograma,unseguimentintensdelesfamílies,ilavisibilitatielreconeixementdelsmonitorscomaviesperalacaptaciód’infants.Enaquestsentit,recomanempotenciarlesaliancesambactorsirecursoseducatiusquepuguindonarvisibilitatalsmonitorsdelbarridavantd’infantsifamílies,aixícomreconeixementdavantd’altresprofessionalsitècnicsdelbarri,ibuscarincentiusquepuguincontribuiramotivar

elsjovesacomprometre’simantenir-seimplicatsenl’associacionismeeducatiu.

D’altrabanda,esconsideraqueseriaconvenientmantenirireforçarlesaccionsencaminadesaaprofitarelscampamentsurbanscomaestratègiadevinculaciód’infantsijovesamblesentitatsdelleureeducatiudecadabarri,tenintencomptequeaquestésundelsseusobjectiusprincipalsi,mésengeneral,comaoportunitatdedonarvisibilitatienfortirlesentitatspresentsalterritori.Amés,decaraaamplificarigarantirlasostenibilitatdelatascaques’haendegatdesdel’equipdelprogramaBaobab,caldriabuscarviesd’incidènciaaescaladeciutatpertalquelesfederacionsdelleureielsrecursosdestinatsal’associacionismeincorporinl’objectiudereforçarlesentitatsdelleurealsbarrisd’actuaciódelprograma,onl’associacionismeeducatiuésmésfeble.

Finalment,noespotoblidarlaimportànciadeferunbonmonitoratgeiavaluaciódelprograma.L’avaluacióhaacompanyateldesplegamentdelprogramaBaobabdesdelsseusprimersestadis,laqualcosahapermèsunfluxricd’aprenentatgequehaalimentateldissenydel’estratègiailesactivitatsdelprograma.Aquestésundelselementsdevalorqueaportal’avaluacióalamilloracontinuadadelsprogrames,sobretotenelcasd’aquellesactuacionsque,comelprogramaBaobab,estrobenenlafaseinicialdelasevaimplantacióitenendiversosfactorsdevariabilitatoincertesa.Peraixò,esrecomanacontinuarambaquesttreball,replicantlarecollidadedadesrealitzadafinsaraperveurel’evoluciódelsprincipalsindicadorsdelprogramaiconduint,enparal·lel,unaavaluacióreflexiva,decaràcterqualitatiu;totplegat,ambl’objectiudedisposardeles

83

dadesnecessàriesperreflexionarsobreelfuncionamentielsresultatsdelprograma,ipoderemprendreaccionspermillorar-lo.

Bibliografia

ALEGRE,MIQUELÀNGEL;COMAS,NÚRIA;FARRÉ,MARÇAL. Avaluació de la implementació del programa Baobab (Pla de Barris). Barcelona:InstitutCatalàd’AvaluaciódePolítiquesPúbliques(Ivàlua),2017.

ALIANÇAEDUCACIÓ360. Competències per a la vida en el lleure educatiu. Barcelona:FundacióJaumeBofill,2019.

ESTIVILL,JORDI;GUASCH,NÚRIA. Diagnosi de les entitats de lleure educatiu a la ciutat. Barcelona: PRISMA-ObservatoridelaJoventut,AjuntamentdeBarcelona,2018.

ESTIVILL,JORDI;GUASCH,NÚRIA.[Informenopublicat]Informe sobre l’estat de l’associacionisme educatiu de base comunitària. 2017-2018. PRISMA - ObservatoridelaJoventut,AjuntamentdeBarcelona,2019.

GONZÁLEZ,SHEILA. Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves? Barcelona:FundacióJaumeBofilliInstitutCatalàd’AvaluaciódePolítiquesPúbliques(Ivàlua),2016.(Quèfuncionaeneducació;4).

Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l’associacionisme educatiu de base comunitària a la ciutat. Barcelona: AjuntamentdeBarcelona,2018.

SÍNDICDEGREUGESDECATALUNYA. Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides escolars. Barcelona: SíndicdeGreugesdeCatalunya,2014.


L’Escola Municipal de Segones Oportunitats (EM20) neix com un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematur i l’atur juvenil d’adolescents i joves que es troben en situació de vulnerabilitat i d’exclusió educativa. El servei té com a objectius capacitar i integrar aquests joves per tal que puguin traçar un projecte de vida propi i retornin al sistema educatiu o tinguin un projecte professional. Aquest nou servei s’emmarca en les polítiques d’equitat educativa promogudes durant el mandat 2015-2019 que tenen per finalitat oferir oportunitats educatives a adolescents i joves de la ciutat. Aquest servei ha estat promogut per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona amb la col·laboració de l’Àrea de Drets Socials. El servei es planteja en fase de prova pilot i es caracteritza per l’abordatge integral i l’atenció individualitzada, i hi destaca l’acció tutorial i la coordinació amb altres dispositius de la ciutat que actuen sobre el conjunt d’adolescents i joves més desafavorits.

1. L’Escola Municipal de Segones Oportunitats (EM2O)Hihapocsdispositiusquepermetinlareincorporaciódelsilesjoves3quehanabandonatprematuramentelsestudisiquetinguinencomptealtresvariablesdetipussocialabandadeles educatives.

L’EscolaMunicipaldeSegonesOportunitats,promogudaperl’IMEBamblacol·laboraciódel’ÀreadeDretsSocials,

Escola Municipal de Segones Oportunitats: un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematur Jordi Grau1 i Laia Herrera2

Paraules clau: exclusió educativa, abandonament escolar prematur, segones oportunitats, acompanyament

1. Gestor de projectes de la Gerència de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB).

2. Tècnica de Projectes de la Fundació BCN Formació Professional.

3. Es considera joves la franja de població d’edats compreses entre els 12 i els 25 anys. L’etapa d’adolescència es considera per a la franja de població d’edats incloses entre els 12 i els 16 anys.

85

neixcomunnouserveisocioeducatiuperaadolescentsijovesqueestrobenensituaciódevulnerabilitatid’exclusióeducativa4. Elserveitécomaobjectiuscapacitariintegraraquestsjovespertalquepuguintraçarunprojectedevidapropiiretorninalsistemaeducatiuotinguinunprojecteprofessionalqueelspermetiinserir-selaboralment.Aquestnouserveivolcontribuirareduirlestaxesd’abandonamentescolarprematur(AEP)is’emmarcaenlespolítiquesd’equitateducativaquetenenperfinalitatoferiroportunitatseducativesaadolescentsijovesdelaciutat.

2. Abandonament escolar prematurLareducciódel’abandonamentescolarésunadelesprioritatsdel’agendaeducativaactual,tantd’organismesinternacionals(UnióEuropea,OrganitzacióperalaCooperacióielDesenvolupamentEconòmic–OCDE-,Unesco,etc.)comdelsgovernsestatals,autonòmicsilocals.Inoésd’estranyar,jaquetotilagranquantitatderecursosques’hidediquen,continuasentunproblemaeducatiuisocialdeprimerordre.L’AEPésunconceptequeespotdefinirdesdediferentspuntsdevista.Enl’àmbitoficialdelaUE,ladefinicióéslasegüent:“Percentatgedepoblaciód’entre18i24anysquehaassolitcomamàximlaprimeraetapadel’educaciósecundàriarespectealtotaldepoblaciódelmateixgrupd’edat”5.

Al’EstatespanyoliaCatalunya,l’AEPafectapropdel17%delapoblaciójuvenil,percentatgequeestàmoltpersobredelamitjanadelaUnióEuropea,queésdel10%(segonsfontsdel’Eurostat6idel’Idescat7)illunydelsobjectiusquefixalamateixaUE.Totiaixò,lestaxesdegraduacióenl’ESOhanmilloratsignificativamentenladarreradècada,finsasituar-seactualmentenunataxadel88,6%8.

3. El perfil de joves que estan en situació d’AEPLacontinuacióonodelsestudisuncopacabadal’educacióobligatòria(queaCatalunyail’Estatespanyolésfinsals16anys)ésunadecisióquedepèndemoltsfactors,entreelsqualsdestaquenlescaracterístiquesdelolajoveielseuentornfamiliar(estatussocioeconòmic,gènere,origen...),peròtambélesdinàmiquespròpiesdelscentreseducatiusieltipusd’acompanyamentenlatransicióal’educaciópostobligatòria,etc.

Sónjovesquehanviscutunasuccessiódefracassos.Jovesdesmotivatsquenocreuenenellsmateixos,quehannormalitzatunetiquetatgesocialestereotipat—elsni-nis—iquetenenmoltesdificultatsenelseudesenvolupamentpersonalisocial.ComdiuAinaTarabini,nosesentenpartdelainstitucióeducativa,nolitrobensentitaallòqueestudienipercebenqueelsestudis“noestanfetsperaells”9.EntreelselementsquecaracteritzenelconjuntdejovesquefanAEP,destaquenelssegüents:

4. El concepte d’exclusió educativa aborda els fenòmens educatius des de la perspectiva dels drets i la justícia social. Posa de manifest que l’extensió de la cobertura educativa no és suficient per garantir el drets a l’educació per a tots els infants i joves. El fet de ser exclòs o inclòs en el sistema no només suposa l’accés sinó també el procés i els resultats; d’experiències educatives i d’adquisició de coneixements (Bonal, 2012).

5. http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/indicadors/europeus/abandonament-prematur/

6. https://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&init=1&language=en&pcode=t2020_40&plugin=1

7. https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ue&n=10101

8. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/estadistiques/indicadors/sistema-educatiu/rendiment-escolar/a0711.xlsx

9. https://www.fbofill.cat/sites/default/files/IB_65_abandonamentescolar_WEB.pdf


•desfasamentscurricularsenlamajoriadelsàmbitscurriculars,•problemesd’autoestimaiconfiançaenlespròpiescapacitats,•altadesmotivaciópelqueéseducatiu,•incapacitatperexercirhabilitatseducatives,socialsilaborals,•rebuigescolar,•absentismes,•comportamentsdisruptiusi•riscdepresentarconductesaddictivesgreus.

Defatemps,s’hanarticulatdiferentsrecursospercombatrel’AEPambèxitsnotables,entreelsqualsdestacaelServeid’Orientació-PlaJovedelConsorcid’EducaciódeBarcelona,queincideixparticularmentenlatransiciódel’etapaobligatòriaalapostobligatòria.Totiaixí,hicontinuahaventunnombreimportantdejovesperalsqualsaquestsrecursosnosónsuficientsiacabenabandonant.Ésperaaquestsjovesquecalarticularaltresrecursosmésintensius,nonomésdetipuseducatiusinótambédecairesocial.Unsrecursoscaracteritzatsperunabordatgeintegral,unaatencióintensivaisostingudaeneltemps.L’EscolaMunicipaldeSegonesOportunitats(EM2O)preténaproximar-sedesd’unaestratègiaholísticaaompliraquestmancançaidonarunasolucióaaquestsjoves.

4. Les escoles de segona oportunitatElconceptedelesescolesdesegonaoportunitat(E2O)neixd’unainiciativadescrital’any1995eneldocumentLibro Blanco sobre la educación y la formación. Enseñar y aprender, hacia la sociedad cognitiva,quevaeditarlaComissióEuropea.Undelobjectiusprincipalsera“oferir

alsjovesenviesd’exclusióoexclososdelsistemaeducatiulesmillorsviesdeformacióielmillorcontextperadquirirconfiançaenellsmateixos,apartirdetresideesprincipals:unaformacióinnovadoraperreforçarlescompetènciesbàsiques,unsuportenaspectessocialsiunaexperiènciadepràctiquesenempresesassociades”10.

Laprimeraexperiènciad’E2OaescalaeuropeaesvainiciaraFrançal’any1997ambl’escoladeMarsella.Actualmentjadisposad’unaxarxade130centresidentificatscom“écolesdela2eChance”,moltsdelsqualsambmésdedeuanysdefuncionament11.Aquestscentresescaracteritzenpelfetd’oferiralsjovesquehansortitdelseusistemaescolarsensecapreconeixementacadèmicsolucionspersonalitzadesperpoderaconseguirunainserciólaboral.Tenenunsuportmoltimportantdelesadministracionspúbliqueslocalsiregionalsiunslligamsmoltestretsambelssectorsempresarials.Aquestsúltimsproveeixenalsjovesl’oportunitatdeferpràctiqueslaboralsiobrenelcamíd’insercionsenelmercatdetreball.

Altrespaïsosontambés’handesenvolupatescolesdesegonaoportunitat(Second Chance Schools)sónAlemanya,Dinamarca,Grècia,Hongria,Itàlia,Irlanda,elsPaïsosBaixos,Polònia,PortugaliSuècia12.AlsEstatsUnitshihaunadiversitatd’iniciativesqueespodenassimilaralconceptedesegonaoportunitat,compodenseriPASS13

10. https://publications.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/d0a8aa7a-5311-4eee-904c-98fa541108d8/language-es

11. https://reseau-e2c.fr/

12. http://www.e2c-europe.org/images/e2c/documents/List_of_members.pdf

13. https://strongstart.org/why-a-strong-start/about

87

(enfocadaalacontinuïtatd’estudisdesprésdel’etapadeHigh School)oelquefanalgunesCharter Schools14comelJohnV.LindsayWildcatAcademyCharterSchool15.

AEspanya,lesprimeresiniciativesdatendeladècadadel1980itenenunfortcomponentsocialperlluitarcontral’exclusiódejovesensituacionsderiscicontraunasituaciódecrisieconòmicamoltaccentuada.PeñascalKooperatiba16,alPaísBasc,iFundaciónIlundain17 de laComunitatForaldeNavarra,sónalgunesd’aquestesiniciatives.Totesellessorgeixendelainiciativaprivadasenseànimdelucre.Mésendavant,aCatalunya,l’any2004,aCornellàdeLlobregatcomençalasevatascalaFundacióElLlindar.ElLlindarésunaentitatqueimpulsaactuacionseducativesiprofessionalitzadores,alternativesiinnovadores,peranoisinoiesd’entre12i25anysque,perlasevasituaciódefragilitatpersonaliderecorregutdefracàsiabandonament,noencaixenenlesdiversesofertesd’ensenyamentreglat18.

L’any2016esconstitueixl’AsociaciónEspañoladeEscuelasdeSegundaOportunidadambl’objectiud’aportarsolucionsatotselsjovessensefeinanititulacióaEspanyamitjançanteldesenvolupamentd’unmodelnacionald’escolesdesegonaoportunitat(E2O).ElsseusimpulsorshanestatlaFundaciónFedericoOzanam,laFundaciónTomillo,laPeñascalKooperatiba,laFundacióAdsis,laFundacióElLlindarilaFundaciónProyectoDonBosco.Actualmentenglobamésdetrentaentitatsassociades.Aquestaassociacióhadefinitunsprotocolsquepermetenidentificarireconèixerlesescolesdesegonaoportunitat,mitjançantunprocésd’acreditaciópropi19.ACatalunyahihacincescolesacreditades.

5. Projecte d’Escola Municipal de Segones Oportunitats de BarcelonaAquestnouserveis’hadissenyatprenentcomabaseelsaspectessegüents:

•LesconclusionsdelgrupdetreballsobreelModeldesegonesoportunitatsperaBarcelonaorganitzatperlaFundacióBCNFormacióProfessional(2017-2018).

•L’estudi“Jovesambnecessitatd’insercióeducativaolaboral.UnaanàlisisociodemogràficaperlaciutatdeBarcelona”,informeelaboratperl’Observatoridel’FPdelaFundacióBCNFormacióProfessional(maigdel2017)20.

•L’informesobreladefiniciód’unmodeld’E2Oquel’Ajuntamentvaencomanaral’AsociaciónEspañoladeEscuelasdeSegundaOportunidad(AEE2O)(2018).

•ElProjectedelscentresdenovesoportunitats (CNO)delServeid’OcupaciódeCatalunya(SOC)(2015-2017).

14. https://charterschoolcenter.ed.gov/charter-schools-usa

15. https://www.jvlwildcat.org/

15. http://www.fundacion-ilundain.com/breve-historia/

17. http://www.elllindar.org/que-som/

18. https://www.e2oespana.org/

19. https://www.slideshare.net/Barcelona_cat/joves-amb-necessitat-dinserci-educativa-o-laboral-77750043

20. http://calassanci.escolapia.cat/

21. https://www.fundacionadsis.org/ca


•ElconeixementdeprojectesdesenvolupatsperEscolaPiadeCatalunya22,laFundacióAdsis23,laFundacióElLlindar,laFundaciónIlundainHaritzBerri,laFundacióIntermèdia24,laPeñascalKooperatibaiSalesiansSantJordi25.

6. Per què el nom “escola” i d’ “Oportunitats”?Elnom“escola”potgenerarcertacontrovèrsiaatèsquenoésuncentrereglat.L’apostaperanomenar-lo“escola”neixdelavoluntatd’incorporaraquestnouserveienelsistemaeducatiu,comunaalternativaeducativamés.L’escolaestàdinsd’unequipamentconcebutcomunespaienelqualesvolreconnectarelsilesjovesambelsistemaeducatiu,ambl’aprenentatge.Lidiem“escola”peròòbviamentnoésuncentrereglat.Malgratqueenl’àmbitdepolítiqueseducativescompensatòrieshihaunaliteraturaextensasobrelessegonesoportunitatsi,finsitot,s’esmentaenelDecret150/2017del’atencióeducativaal’alumnatenelmarcd’unsistemaeducatiuinclusiu26,capadministracióharegulatunmarcnormatiuenelqualespuguidesenvolupar.

“Oportunitats”enpluralperquèlavidaeducativaésmoltllargailesoportunitatsinfinites.L’Escolapermetoferiritinerarisformatiusflexibles,personalitzatsidecontinuïtat,iaixíajudarelsilesadolescentsijovesensituaciódefragilitat,vulnerabilitatiespecialsdificultatsareconnectar-seamblasocietat.

7. Descripció del nou serveiL’EM2Oneixcomunserveimunicipal.Lagestiódelcentres’haencomanatmitjançantuncontractedeserveisqueesvalicitareldesembredel2018iesvaadjudicaramitjansdemaigdel2019alauniótemporald’empreses

(UTE)FundacióElLlindar-SalesiansSantJordi.Aquestesduesentitatssónunreferentatotl’Estatespanyolpelsseusrespectiusprojectesd’escolesdesegonaoportunitat(vegeuelpunt5).ElserveiestàubicatalcarrerdeCapella,10, del barri de Navas, al districte de Sant Andreu, en un equipamenttotalmentreformat.Hainiciatl’activitatelsetembredel2019ambtrentajovesiesdesplegaràalllargdedosanys(prorrogableunanymés)finsaassolirunmàximdenorantajoves.

L’EM2OvolelretornalsistemaeducatiudelsjovesquehanfetAEP.Aquestretornl’entenemsiaconseguimquequanelsjovesacabinelprogramadel’EM2Oestiguinencondicionsd’iniciarunaformaciópostobligatòriaod’inserir-seenelmercatlaboral,havent-losdonatuneseinesquemilloraranlescondicionsperiniciarlasevavidaprofessional. Desdel’inicidelacrisi,l’aturhaafectatmésalespersonesjovesambmenysestudis:ladiferènciaentrelataxad’aturdelsjovesquecomamàximtenenestudisobligatorisielsqueteneneducaciópostobligatòrias’accentuaigairebéestriplica(39%i14,3%,respectivament).L’educacióés,doncs,unelementclaupertenirunaposiciórelativamentmésseguraalmercatlaboral27.ÉsperaquestmotiuqueelprojecteE2Os’adreçaaadolescentsijovesambedats

22. http://calassanci.escolapia.cat/

23. https://www.fundacionadsis.org/ca

24. https://www.fundaciointermedia.org/

25. https://www.s≠alesianssantjordi.org

26. https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=799722&language=ca_ES

27. http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/informes_epa/Informe_EPA_1r_trimestre_2019.pdf

89

compresesentreels16iels25anysqueestrobenenalgunesd’aquestessituacions:hanabandonatelsestudissensehaver-segraduatdel’ESO;obétenenelgraduatd’ESOperòhandeixatd’estudiariestanal’aturisensequalificacióprofessional,i,moltimportant,voluntàriamentvolenparticiparenaquestservei.

8. Metodologia de treballAquestprojectecentraelseudesplegamental’entorndelapersonaentesacomasubjecteactiuireceptorad’unaatenciópersonalitzada.S’apliquenelques’anomenenmetodologiessubjectivesqueescaracteritzenpelsaspectessegüents:

•Desdelaproximitatil’escolta,tenirpresentlavinculacióemocionalientendrequel’equipdeprofessionalsqueeduquensónguiesiacompanyants.D’aquílaimportànciadetenirunequipdeprofessionalsinterdisciplinaridelmóndel’educació,lapsicologia,lapedagogia,ellleureeducatiu,laformaciótecnicoprofessionalolainserciólaboral.

•Desdelrespecteielreconeixement,partirdelapremissaqueadolescentsijovessónciutadansiciutadanes de ple dret.

•Desdelapersonalitzaciódel’aprenentatge,partirdelaideaquehihamoltesmaneresd’aprendreitambéhihamoltespossibilitatsd’equivocar-se.

L’Escolaofereixunprogramadedosanysdeduradaqueesfonamentaapartirdesiseixosd’actuacióquenohandesernecessàriamentseqüencials:

1.Diagnosi,empoderamentidefiniciódelplapersonaldetreballpercadajove.Aquestprimereixdetreballtéuntripleobjectiu:

•Diagnosticariavaluarlasituaciódelolajoveenlasevaglobalitat.

•Empoderarelolajoveamblarecuperaciódel’autoestima,ajudar-loadetectarlessevespotencialitatsiaexpressar-les.Conèixerelsseuspuntsfeblesicompotsuperar-los.

•Definirunplapersonaldetreball(PPT).Quel’adolescentojovedecideixienfunciódelessevespotencialitatsidesitjosisiguicapaçdemaneraautònomadesostenirelsseuprocésformatiualllargdeltemps.

Enaquesteixesdevindràfonamentallafiguradeltutorotutoradereferènciaquetindràperobjectiudesenvoluparunafunciód’acompanyamenteducatiupersonalitzatalllargdetoteltempsd’estadadelolajoveal’Escola.

2.Orientaciód’acordambelques’hadefinitenelplapersonaldetreball.Téperobjectiul’execuciódelplapersonaldetreball(PPT).Ambaquestafinalitat,lametodologiaques’aplicaràesfonamentaràenelsegüent:

•Orientació,acompanyamentisuportaljoveenlasevaintegracióenelsistemaeducatiuolasevaincorporacióenelmercatlaboral.

•Realitzacióperpartdelolajovedelaformacióadient.


3.Formació.Aquestaformacióconstadedosblocsfonamentals:

3.1.Laformacióencompetènciesbàsiquesitransversalsenquèestreballalamilloradelescompetènciespersonalsisocialsfentincidènciaenelconjuntdecapacitats,habilitatsiactitudsnecessàriesperdonarrespostaasituacionseducativesilaboralsdediversacomplexitat.I,també,lapromociód’accionsdesalut(ambl’objectiudedonaraconèixerhàbitsd’alimentaciósaludableideprevencióenelconsumdedrogues,entred’altres),d’educacióafectivosexualambperspectivadegènereodeprevencióderelacionsabusivesiviolènciamasclista.

3.2.Laformaciótecnicoprofessional,apartirdelplapersonaldetreballquedefineixcadajove.Atravésdemitjanspropisoadscritsambentitatscol·laboradores,oferiralsilesjovesunventalld’opcionsquepodenanardesde“tastetsd’oficis”(queelspermetràunconeixementpràcticdeprofessions),programesdeformacióiinserció(PFI),passantpercertificatsdeprofessionalitat(conegutscomCP),finsalapreparacióperpoderaccediraciclesdeformacióprofessionalreglada.Tambéespreveulacreacióde“formacionsamida”quesiguindemanadespelsagentseconòmicsdelterritoriitinguinopcionsd’inserciólaboral.AquesteshandetenirperobjectiudonarelsconeixementsileshabilitatsperdesenvoluparocupacionsqueactualmentnoformenpartdelcatàlegdelDepartamentd’EnsenyamentodelServeid’OcupaciódeCatalunya.Podenserainiciativad’empresesod’entitatsdeformaciópercobrirllocsdetreballespecíficsodesectorsemergents.

Totesaquestesformacionsesplantegendesdelaperspectivaqueelsilesjovespuguinmoure’sperlaciutatifacinúsdelsrecursosformatiusexistentsperaixíassolirelsobjectiusrecollitsenelseuplapersonaldetreball.Lafinalitatd’aquestaformacióésqueelsilesjovesassoleixinl’objectiud’accésaunaformaciódemésllargaduradaireconeguda,però,al’hora,acompanyarisostenirelseuprocésuncophihaginaccedit,mitjançantelseguimentatravésdelstutorsotutoresdereferència.

D’altrabanda,eltreballdelprojectevitaldecadajoverecollitenelPlapersonaldetreballtambéinclouunseguitd’activitatsqueelvincularanambl’entorn-territori.L’EM2Oésunaescolaobertaal’exterior,demaneraqueespuguiperllongarmésenllàdelesquatreparetsdel’equipament,iquepuguidisposardelapotencialitateducativaielsrecursoseducatiusqueofereixelseuentorn.

4.Activitatsd’aprenentatgeiserveialacomunitat.Tenenperobjectiulapromociódelaparticipaciósocialielvincleamblacomunitatmésproperaperpartdelolajoveperexercirlaciutadaniaplenaidesenvoluparelseucompromíscívic.Elsilesjovestreballaransobrenecessitatsrealsdel’entornambl’objectiudemillorar-lo.

5.Activitatsdelleureisuportalaformació.Aquestesactivitatstenenunaintencionalitatpedagògicavinculadaal’educaciónoformal,comuninstrumentperalatransmissiódeconceptes,valorsicapacitatsdelsilesjoves.D’unabanda,espotenciaràl’ocisaludablei,d’altrabanda,espromouràl’experimentaciópergenerarunarelaciópositivaambelprocésd’aprenentatge,afavorirl’organitzacióilagestiódelpropitemps(saberdiferenciar

91

elsespaisielsmomentsdetreballidelleure)iprevenirl’absentismeil’abandonament.

6.Seguimentiavaluació.Unavegadaacabadalasevaintegracióenelsistemaeducatiuolasevaincorporacióenelmercatlaboral,lametodologiadetreballsecentraràenunseguimentpermanentpergarantirquelatransiciócapaunaautonomiaiindependènciamésgransiguireeixida.

Abandad’aquestseixosd’actuaciótambés’incidiràeneltreballamblesfamílies.L’objectiuéspotenciarelvincleilaimplicaciódelafamíliaenelprocéseducatiudelsadolescentsijoves.Enelmarcdelametodologiadetreballesvolferunaespecialincidènciaenladimensiórelacionaldel’EM2O,atèsqueaquestseràunelementcabdalperpoderferunbonabordatgeiatencióalsadolescentsijoves.

Enaquestsentit,lacoordinacióieltreballambaltresagentdelaciutat,sobretotdel’àmbiteducatiu,laboralisociosanitari,seranunaspecteclaudel’actuaciódel’EM2O(Pladesalutmental,PlaJove-Consorcid’EducaciódeBarcelona,EspaisJoves,BarcelonaActiva).Aquestacoordinacióitreballconjuntesplantejadesdelvessantrelacionalamblavoluntatdegarantirlaintegralitatdel’atencióimilloradelaintervencióambelsadolescentsijoves.Pelquefaalesrelacionsamblesentitatsiinstitucionsdelterritori(associacionsdeveïns,serveisdeprevenció,equipamentsjuvenils,entitatsdelleureeducatiu,empreses,etc.),contribuiranamillorarlesoportunitatsicondicionsdevidadelsadolescentsijoves.Comabeneficisopotencialitatsdeltreballambd’altresagentsirecursos,destaca,primerament,quepermetmillorarelconeixementil’anàlisidelarealitatiafavoreix

unavisiódeglobalitat,unamiradadeconjuntsobrelasituaciódel’adolescènciailajoventutdelaciutat.I,d’altrabanda,s’afavoreixelconeixementmutuentrediferentssectors,actors,entitatsiprofessionalsi,enalgunscasos—iaixòfacilitalageneraciódesinergiesirelacionsd’intercanviicol·laboracióentreprofessionals—,serveisientitats.D’aquestamanera,permetevitarladuplicitatderecursosiesforçosi,així,optimitzarlacapacitatd’incidènciaiacció.

9. Els reptes de l’EM2OL’EM2Ototjustiniciaelseurecorregutiesplantegenunsreptesquepodemresumirenelssegüents:

•Visibilitzarqueelsadolescentsijovesqueestanforadelsistema,tanteducatiucomlaboral,nosónungruphomogeniiquerequereixenaccionsindividualitzadespertrobarsortidesalasevasituació.

•Avaluarl’impactedelservei(quantsjovestracenunprojectedevidapropiiretornenalsistemaeducatiuotenenunprojecteprofessional).

•Aconseguirquel’EM2Os’identifiquicomunrecurspúblicmésdinselventallderecursosdestinatsal’abandonamentescolarprematurdelaciutat,unserveibenenxarxatamblarestaderecursoseducatius,socials,sanitarisilaborals.

Bibliografia

INSTITUTINFÀNCIAIADOLESCÈNCIADEBARCELONA(2018). Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019.Barcelona:IIAB-IERMBiAjuntamentdeBarcelona.


Aquest article mostra la situació actual dels i les menors, joves i adolescents migrants no acompanyats que resideixen a la ciutat de Barcelona, i descriu les principals accions i programes que l’Ajuntament de Barcelona ha executat i segueix impulsant per tal de respondre a les seves necessitats bàsiques, educatives, residencials i laborals. L’article posa en relleu la falta de competències municipals en la matèria, així com els greus problemes organitzatius i de governabilitat multinivell (estat, comunitat autònoma, ciutat) que afecten la xarxa de protecció social.

IntroduccióElsinfants,adolescentsijovesmigrantssolssónmenorsmigrantsnoacompanyats3.Representa,doncs,l’emigraciódemenorsaunaltrepaíssenseunreferentadultalpaísreceptor.Elsinfants,adolescentsijovesmigrantssolssónuncol·lectiumoltheterogeni,ambrealitats,situacionsivivènciespersonalsidelprocésmigratoribendiferents.Noobstantaixò,tenenalgunselementsencomú:l’etapavitalenlaqualestroben(l’adolescència),elsomniilesexpectativesdemilloradelessevescondicionssocioeconòmiquesidelessevesfamílies.Lamilloradedretsrespectealsseuspaïsosd’origenésunarealitat;aquítenendretal’educació,dretalasanitat,etc.

Sónemigrantsdelsseuspaïsosd’origeniimmigrantsenelsd’acollida.Ellsiellesilessevesfamíliestenenunes

L’atenció als infants, adolescents i joves migrants no acompanyats des de la ciutatMarina Mañas1 i Núria Menta2

InstitutMunicipaldeServeisSocialsdeBarcelona

Paraules clau: menors no acompanyats, migració, protecció social, drets i recursos bàsics

1. Departament de Serveis d’Atenció Social a l’espai públic de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

2. Direcció de Serveis d’Intervenció Social de l’Institut Municipal de Serveis Socials.

3. La definició d’infants, adolescents i joves migrats sols és la nomenclatura definida i utilitzada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya.

93

expectativesrespectealamigracióialesmilloresqueelssuposarà.Enlasevaemigracióportenunamotxillacultural,d’aferramentalasevaterraideconeixements,iestan,aixímateix,“parentalitzats”amblessevesfamílies,ésadir,l’infantojoveesresponsabilitzadelescàrreguesfamiliarsquecomportalavidaadulta(Bargach,2009).Amés,lamajoriad’aquestsjovesescaracteritzenpertenirdinàmiquesd’altamobilitatresidencial,ipertant,tenenunamancad’arrelamentsocial,perlaqualcosapateixenelqueesconeixcomla“síndromed’Ulisses”,ésadir,l’estrèscrònicimúltiplequepateixlapersonaimmigrant(Achotegui,2009).Nohemd’oblidarque,perdamuntdetot,sónjovesiadolescentsqueestrobenenunaetapavitaldeconstrucciódelasevaidentitatpersonal.Cal,pertant,quetrobinreferentsadultspositiusenquiemmirallar-se.Hemdetenirencomptelespotencialitatsd’aquestsinfantsijoves,jaquemoltesvegadessónelsquidisposendemésformaciódinslasevallarielsquitenenmésenergiaicapacitatsperemprendreelreptedel’emigració.

AEuropa,aquesttipusdemigraciós’iniciàalsanysvuitanta.ACatalunyacomençaafinaldelsanysnorantaambjovesprocedentsmajoritàriamentdelMarroc.L’any2000vanarribard’altrespaïsosdel’Àfricasubsahariana(principalmentdelSenegalideGàmbia).Actualmenthihaunadiversitatdefinsasetzepaïsosdeprocedència,totiquemajoritàriamentprovenendelazonadelMagrib.

Al’Estatespanyol,l’atenciódelsinfants,adolescentsijovesmigrantssolss’emmarcadinselsistemadeprotecciósocial.Elsistemaespanyoldeproteccióobligaaintervenirsobreaquestsinfantsiadolescentsiaatendre’ls,iesprioritzaelcriteridelasevaminoriad’edatpersobred’altres

aspectesocriteris,comelfetdeserimmigrantsil’actualLleid’estrangeria.Comamenors,tenenacollidaitutelagarantida,jaques’estableixquesónmenorsdesemparatsi,pertant,ésl’organismeencarregatdelaprotecciódelsmenorsdecadaterritori(comunitatsautònomes)quitél’obligaciódelasevatutelaiquis’encarregadelasevacura.Aquestadelegaciódecompetènciesenelssistemesdeproteccióautonòmicsilanoexistènciad’unorganismecentralitzatdificultacoordinariferelseguimentdel’altamobilitatqueexperimentaaquestcol·lectiudinsl’Estatespanyol.Comhemditabans,hihaunaaltamobilitatenelterritori;esmouend’unacomunitatautònomaaunad’altra,entrelesqualsnohihacoordinació.Caldriatreballarenl’organitzaciód’unobservatoriestatalienelseguimentdelsprocessosdemobilitatidelesraonsqueelsoriginen.

ACatalunya,éslaDireccióGenerald’AtencióalaInfànciail’Adolescència(DGAIA)l’organismeresponsabledelaprotecciódelsmenors.Laprimeracrescudadelfenomendelamigraciód’infants,adolescentsijovessolssesituaafinalsdeladècadadelsnoranta,momentenquèlaDGAIAvacrearcentresd’acollidaespecíficsperaaquestcol·lectiu,dotatsambbastantsplacesiquevanexperimentarunfortrebuigveïnal.Ambladavalladadelnombred’arribadesdelsanysposteriors,elsmenorsmigrantshanestatacollitsenelsrecursosdelssistemesdeprotecció.

2. La situació a la ciutat de BarcelonaABarcelona,l’Ajuntamentcreal’any1999elServeiMunicipaldeDeteccióiIntervencióambmenorsmigrantssolsqueviuenalscarrersiespaispúblicsdelaciutatdeBarcelonaiestrobenensituacióderiscsocialgreu;aquestinclouunconjuntdeserveisquepresten


diferentsinstitucionsenvirtutdel’Acorddecoordinacióicompromíspermillorarlarespostainterinstitucionalalproblemasocialgreudelaimmigraciódemenorsijovesindocumentatsensituaciódegreuriscsocial,de9demarçde 19994,aixícomtambéenvirtutdeposteriorsconvenissignatsentrelaGeneralitatdeCatalunyail’AjuntamentdeBarcelona.Actualment,iambl’incrementexponencialdemenorsnoacompanyatsqueestanarribantaCatalunya,laDGAIAhahagutd’anarobrintnouscentresipisostutelatssensecapplanificacióprèvianicaptreballambelterritoriielveïnat,degutalasituaciód’emergènciaidecol·lapsequepateixelsistema.Aquestaprecipitacióhageneratreaccionsd’estigmatitzacióirebuigdelveïnatilacomunitati,finsitot,haprovocatincidentsviolents.

Elprocedimentperal’atenciódelsinfantsijovesmigrantss’iniciaamblasevadeteccióiidentificació.Sónelscossosdeseguretati,enelcasdeBarcelona,amésaméselsequipssocialsqueintervenenenl’espaipúblicdelaciutat,elsquepodentrobarelsinfants,adolescentsijovesmigrantssols.AquestshandeseracompanyatsalaFiscaliadeMenors,al’Oficinad’AtencióalMenordeMossosd’Esquadra(OAM)perquèse’lsidentifiqui.LaLleid’estrangeriaestableixquetotmenorestrangernoacompanyathadeseridentificat.Encasqueportindocumentacióqueelsidentifiqui,aquestahadeservalidadaperl’OAM.ÉsllavorsquansónposatsadisposiciódelaDGAIAperalasevaprotecció,ialeshoresentrenaformarpartdelsistemadeprotecció.Encasquevaginindocumentatsoqueesdubtidelavalidesadelsdocumentsqueporten,handepassarunesprovesmèdiquesperdeterminar-nel’edat.Elsquesónclassificatscomamenorssónconduïtsalsistemadeprotecció,mentrequeelsque

sónidentificatscomamajorsd’edatsónconduïtsalcarrer,irestenaixíenunasituaciódebuitadministratiuilegal.

Tantelcircuitadministratiuquehandeseguircomelprocedimentmèdicd’identificaciósónmoltqüestionatsperentitatssocialscomBaytal-Thaqafa,l’AssociacióNovesViesoSaveTheChildren,entred’altresentitats,aixícompelsprofessionalsdel’advocaciaquecritiquenqueelsistemaperdeterminarl’edatmitjançantunaradiografiatéunmarged’errordedosanysi,pertant,reclamenuncanvideprocediment.I,finsqueaixònoocorri,demanenunainterpretaciógarantistadelsresultatsd’aquestesprovesmèdiques.

Elsistemadeproteccióelsaténfinsals18anys,momentenquèassoleixenlamajoriad’edatideixendeserconsiderantsmenorsdesemparatsquecaltutelar.ACatalunya,laDGAIAincloul’ÀreadeSuportalsJovesTutelatsiExtutelats(ASJTET),unaunitatqueofereixalsjovesd’entre16i21anysquehanestattutelatsperlaDGAIAsuporttècnicieducatiuenelsàmbitsdel’habitatgeilainserciólaboral,itambésuportpsicològic,econòmicijurídic,ambl’objectiuqueassoleixinunaplenainserciósocialilaboralenunasituaciód’autonomiaiemancipació.Hihajovesqueenquedenfora,jasiguipervoluntatpròpiadenoseguirunpladetreball,perquèhanarribatamb17anysinos’hapogutferelprocésdetutela,obéperquènohanassolitelgraud’autonomiaqueesrequereixpertenir-hiaccés.Ambl’augmentdelesarribades,l’ASJTETnopotdonarsuportalvolumdenoisinoiesqueassoleixenlamajoriad’edat.

4. Aquest acord va ser signat pel Departament de Justícia i el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, la Delegació del Govern de l’Estat, l’Ajuntament de Barcelona i el de Santa Coloma de Gramenet i la Fiscalia.

95

L’arribadaiestablimentdelsinfants,adolescentsijovesmigrantssolsalanostrasocietatnoésfàcil.L’entorn,laculturaoelsistemaescolarsónmoltdiferentsdelsquehanviscutalseupaísd’origen.Aaixòcalafegir-hil’edat,eltraumadelprocésmigratori,laincidènciadelesexpectativesdelafamíliaenaquestil’estigmaolavisiónegativaque,malauradament,rebend’unapartdelanostrasocietat.

Lapartdocumentaliburocràtica,ésadir,lesgestionsielstràmitsquecalferperaconseguirelpermísderesidènciaitreballnosónfàcils,iescompliquenencaramésquanarribenalamajoriad’edat.Comamenorstutelats,desdelaDGAIAse’ntramitaelpermísderesidènciai,enalgunscasos,l’excepcionalitat,perpodertreballarsentmenord’edat.Quanassoleixenlamajoriad’edat,laLleid’estrangeriaregulalescondicionsielsrequisitsperrenovarelpermísderesidènciaiperaconseguireldetreball,requisitspelsqualsésobligatoridisposard’uncontractelaborald’unanyajornadacompleta,de40horessetmanals.Òbviament,elsrequisitsqueestableixlaLleid’estrangerianoestanenconsonànciaamblespossibilitatsrealsdequèdisposaeljoventavuiendia.Quanelgruixdelvolumd’arribadesésdenoisinoiesde16i17anys,ladocumentaciód’aquestsesdevéfonamental,totiquelasaturaciódelsistemaallargaelsterminisdetramitació.Elproblema,doncs,s’esdevéquanals18anysdeixendeserprotegitsisertractatscomamenorsdesemparats,momentenquècanvienlescondicionsipassenaseradultsimmigrantsensituacióadministrativairregular.

Calferreferènciaalainvisibilitatdelesnoiesque,moltesvegades,quedenforadelsistemadeprotecció.Elroldelgèneredelpaísdeprocedènciailessituacionsculturals

ifamiliarsqueviuenenlesfamíliesd’origenfanqueelprocésd’arribadasiguiatravésd’intermediaris,com,perexemple,treballantenelsserveisdomèstics,establintrelacionsdecasament,etc.Aixòdificultaladeteccióil’accésalcircuitdeprotecció.Actualment,iambdadesdelDepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamíliesd’aquestmateixany,el96,1%delsmenors,jovesiadolescentsnoacompanyatssónnois,mentrequenomésel3,2%sónnoies.Elgràfic1mostral’evoluciódelesarribadesd’aquestcol·lectiuaCatalunyaenelsdarrers10anys.

L’augmentexponencialdel’arribadad’infants,adolescentsijovesquemigrensolsaCatalunyahacol·lapsattotselssistemes.Elcircuitdedeteccióiidentificacióhacol·lapsatlaFiscaliaielsistemasanitariquefalesprovesdiagnòstiquesdedeterminaciódel’edat.Aixòhaprovocatquequanelscossosdeseguretatdetectenmenors,se’lshagindequedaralescomissariesperquènopodenseratesosimmediatamentperlaFiscalia.Tambéhaquedatcol·lapsatelsistemadeprotecció,quenodisposadeprouequipaments,placesniprofessionalsperpoderassumirelgrannombredemenorsquesónposatsalasevadisposició.

Aquestasituaciódecol·lapsedelsdiferentssistemesd’atencióhacreatmoltsdesajustos.Hainciditenelnombred’escapolimentsdelescomissariesidelaFiscalia.Elsnoisilesnoiesnoconfienenelscossospolicialsinovolenestarmolteshoresofinsitotdiesalescomissaries,unfenomenqueencomplicaencaraméslaidentificacióientradaenelcircuitdeprotecció.TambéhanaugmentatelsescapolimentsolanoacceptaciódelscentresqueelsatorgalaDGAIA.S’assignaplaçadisponible,perònoespotplanificarsiésonol’adequadaperacadascundelsperfils


Gràfic 1. Infants, adolescents i joves migrats sols acollits anualment per la DGAIA. Catalunya, 2010-2019

Font:DepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies,GeneralitatdeCatalunya,2019.

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

02010

362

2011

412

2012

354

2013

317

2016

637

2014

356

2017

1.436

2015

350

2018

3.699

2019 (gen-set)

1.787

Infants, adolescents 2019 i joves migrats sols 2015 2016 2017 2018 (gen-set)

Nre.d’acollimentspels serveisterritorials deBarcelonadelaDGAIA 231 317 492 538 253

Nre.d’acollimentspels serveisterritorialsde l’ÀreaMetropolitanadela DGAIA 6 16 67 417 226

Nre.d’acollimentsperlaresta deserveisterritorialsdela DGAIA(Barcelonacomarques, Girona,Lleida,Tarragona, Terresdel’Ebre) 113 304 877 2.744 1.208

Nre. d’acolliments per la totalitat de serveis territorials de la DGAIA 350 637 1.436 3.699 1.787

% d’increment en el nombre d’acolliments respecte l’any anterior a Catalunya. -2 82 124 159 -33

Font:DepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies.GeneralitatdeCatalunya

quecalatendre.Aquestessituacionsprovoquenl’augmentdelesestadesalscarrers,enpisosolocalsocupats,aixícomlesincidènciesal’espaipúblicil’augmentdelapercepciónegativa per part de la ciutadania.

S’hanobertmoltsnouscentresiplacesperpoderdonarrespostaalasituaciód’aquestsjoves,però,atesal’emergència,nohihahagutuntreballpreviinecessariamblescomunitats,aspectequehaprovocatlapercepciód’inseguretatielrebuigperpartdelaciutadania.Aixímateix,aquestaimprovisaciótambéhaallargatelsterminisperpoderobtenirelspermisosderesidència,cosaquehaprovocatquemenorsquearribenamb17anys,surtindelsistemadeproteccióals18anysensituaciód’irregularitatadministrativa,talcoms’apreciaenelgràficsegüent.

Gràfic 2. Percentatge d’edats dels infants, adolescents i joves acollits per la DGAIA. Catalunya, 2017-2019

10 anys o menys

11 anys

12 anys

13 anys

16 anys

14 anys

17 anys

15 anys

18 anys o més

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

2017 0,4 0,4 1,1 2,98 8,8 21,6 36,2 26,3 2,5 2018 0,7 0,4 1,2 2,6 7,9 26,7 35,5 24,0 0,9 2019 0,5 0,4 0,9 1,7 6,0 15,0 29,5 44,9 1,0

Font:DepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies.GeneralitatdeCatalunya.

97

Totiqueaquestany2019habaixatlleugeramentelnombred’arribades,éspreocupantelnombred’infants,adolescentsijovesquemigrensolsquearribenalamajoriad’edatiqueacabensortintdelsistemadeproteccióambosensepermísderesidènciaisenselescondicionsperpodercobrirlesnecessitatsbàsiquesiconstruirunprojectedefutur.Aquestsjovessurtendelsistemadeprotecció,onhanestattractatscomamenorsdesemparats,iquedensituatsenelsistemad’immigració,gairebétotsensituaciód’exclusióresidencialosensellar.Calferlareflexiódesilasortidadelsistemadeproteccióéselsistemad’atencióapersonessensellar.Amés,caltenirencomptequeaCatalunya,igualqueenaltrescomunitatsautònomes,nohihaunaestratègiad’atencióapersonessensellari,enconseqüència,noexisteixunacarteradeserveissocialsperal’atenciódelessituacionsdesensellarisme.

3. Els diferents serveis i equips especialitzatsBarcelonasemprehaestatunaciutatd’acollida.L’Ajuntamenthaprioritzatsempreelsvalorshumanitarisidesolidaritat.Així,desdelesprimeresarribadesd’immigraciód’infants,adolescentsijovesquemigrensols,s’hancreatidesplegatrecursossocialsquenoexistienenlacarteradeserveissocialsmunicipals.Elmunicipinotécompetènciesespecífiquesenl’atencióalsinfants,adolescentsijovesquemigrensols,perquèsóncompetènciesestatals(Lleid’estrangeria)odelescomunitatsautònomes(proteccióalmenor).Totinodisposard’aquestescompetències,l’AjuntamentdeBarcelona,mitjançantelsseusserveissocials,hadesplegatunseguitderecursosperacompanyarelsmenorsd’edatdetectatsal’espaipúblicivincular-losalsserveisdeprotecciódelaDGAIAiperprestarl’atenció

adequadaalsjovesde18anys,sobretotquanaquests,perdiversosmotius,estrobenensituaciódevulnerabilitatsocial.

L’any1999esvacrearelServeideDeteccióiIntervenciósocial(SDI)ambinfants,adolescentsijovesmigrantssolsqueviuenalscarrersiespaispúblicsdelaciutatdeBarcelonaiestrobenensituacióderiscsocialgreu,pergarantir-losl’accésalsrecursosdelsistemadeprotecció.Aquestserveitambéintervéambelsjovesenlesmateixescircumstànciesfinsquese’lsderivadefinitivamentalsserveissocialsbàsicsd’atencióprimàriaoaaltresrecursos,ientotcas,finsqueassoleixenl’edatde21anys.L’SDIintervéatotalaciutatdeBarcelonadetectantiidentificantelsmenorsijovesnoacompanyatsnouvingutsmitjançantlesprospeccionsalcarrer,fal’acompanyamentalsrecursosindicatssegonseldiagnòsticdecadasituació,faelseguimentenmediobert,iintervédirectamentpertreballarconductesidinàmiques.Aquestserveitambétreballaamblesentitatsielsserveis,donantsuportiassessoramentperal’atenciód’aquestcol·lectiudesdelasevaespecialització.Actualmentaquestequipestàformatpersisprofessionalsdel’educaciósocial,quefuncionenambparellesparitàries;treballendedillunsadivendresambfrangeshoràriesdematí,tardainit,mentrequeelscapsdesetmanahihaunequipdeguàrdiaperdonarrespostaal’acompanyamentdemenorsdetectatsperentitatsdeltercersectoriserveissocialsmunicipals.

Comesveuenelsdosquadressegüents,elnombred’intervencionsdel’equipentreel2017iel2019s’haincrementatexponencialment,totiqueésdifíciloferircoberturaatoteslesnecessitats.Peraixò,durantel


2020s’ampliaràelserveidoblantelnombred’educadorsd’intervencióal’espaipúblicquefarantambélafunciód’observatoridelfenomenalaciutatidisposarand’unequipdesuportenpsicologiaiassessoramentjurídic.

El2006esvacrearelServeideGestiódeConflictesd’ÀmbitSocialal’EspaiUrbàquetreballaelsconflictesdeconvivènciaal’espaipúblicdelaciutatielrebuigil’alarmasocialqueelscentresd’acollidapodengenerar.Aquestserveiduuatermeuntreballcomunitariiunafeinadecomunicacióiinformacióambelteixitsocialdelsbarris(veïnatge,comerçosientitatssocials)ambl’objectiudetreballarlapercepciód’inseguretatielsdiscursosdecriminalització,aixícomd’acompanyarelsprocessosd’integraciódelscol·lectiusidelsserveisqueelsatenenalacomunitatqueelsacull.Tambéintervenenenconflictesal’espaipúblicderivatsd’altressituacionsqueimpactennegativamentenlaconvivència,comperexemple,lessortidesdelslocalsd’ocinocturn,elsusosinadequatsoexclusiusdelesplacesoleszonesd’esbarjo,laintervencióalvoltantdecentresd’atenciósocial,etc.Actualmentaquestequipestàformatper3subequips,15professionalsentotal,especialistesenmediacióigestiódeconflictes.L’any2018vaninterveniren45programesdemediació,delsquals5estavenrelacionatsambelsinfants,adolescentsijovesmigrants.

Barcelonatéunallargatrajectòriaenserveisd’atencióapersonessensellar5. AlsegleXIXlaciutatjateniatresalbergs.Podemdirqueelsprogramesmunicipalss’inicienl’any1985amblaprimeraLleideserveissocials.Enaquellmomentesdesenvolupavaelprogramad’atencióapersonessensellardel’AjuntamentdeBarcelona, que dotavaaquestespersonessensellardenousrecursosi serveis en funció de les necessitats i les fases de

Gràfic 3. Nombre d’atencions efectuades pel Servei de Detecció i Intervenció social (SDI). Barcelona, 2015-2019

500

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Font:ServeideDeteccióiIntervenciósocial,2019.

2015

91 111

218

466

354

21 3573 89

140

2016 2017 2018 2019 (gen-set)

Menors Joves (18 a 21 anys)

Infants, adolescents i joves atesos per l’SDI (2015-set 2019)

Menors Joves (18 a 21 anys)

Infants, adolescents i joves atesos mensualment per l’SDI (set 2018-set 2019)

250

200

150

100

50

0

set oct nov des gen feb mar abr mai jun jul ago set

41 41 48 52 53 52 60 6384 95 82 84 89

185

229194

235

157 153 147129

107123

150 143 140

5. Programa municipal d’atenció a persones sensesostre, Barcelona (abril del 2006).

99

desvinculaciósocial(inicial,avançadaiconsolidada)enlesqualsestrobaven.Aixòvasuposaruncanvideparadigmad’atenció,pelqualesvapassard’unavisióassistencialanousplantejamentsd’atencióméscentratsenlapersonaienfocatsalsitinerarisd’inserciósocialdelespersones.

ElServeid’InsercióSocialperapersonessensellarescreal’any1990iproporcionaatenciósocialalespersonesielscol·lectiusambvulnerabilitatsocialquefanúsdel’espaipúblicperpernoctaroensituaciód’allotjamentaprecaricròniciquenotenencapvinculacióambelsserveissocialsterritorials.EstàformatperSISMediObertiSISAtencióiTractament,ambabastterritorialatotalaciutatitambéal’aeroportdeBarcelona,comaserveissocialsbàsicsqueatenenlapoblacióadultaensituaciódesensellarisme.Enl’actualitat,diferenciementrel’equipdemediobert(Serveid’IntervencióSocialMediObert-SISMO)il’equipdetractament(SISTAC).L’equipdecarrer(SISMO)estàformatper29professionalsqueprospectenel100%delterritoridelaciutatdedillunsadiumengeentornsdematí,tardainit,perdonaratencióalespersonessensellarambl’objectiudecobrirlessevesnecessitatsbàsiquesivincular-lesalserveidelprogramadesensellarismeadient.Tenenelsuportd’unequipdepsiquiatriadelprogramadesensellarismedesalutmentaldelConsorciSanitarideBarcelona.D’altrabanda,l’equipdetractament(SISTAC)estàformatper24professionalsqueatenenpersonesensituaciódesensellarismeiqueacudeixenalserveiperiniciativapròpia,semprequenotinguinestabilitatdomiciliàriaipresentinelementsimportantsdevulnerabilitatonoestiguinatesesperaltresserveismunicipals.Desdel2017,elServeid’InsercióSocialtambéaténjovesextuletats.

Laxarxaderecursosiserveisdesensellarismemunicipalssemprehadonatcoberturaapersonesquenoestavenvinculadesalaciutat,perlatrajectòriad’itinerànciadelespersonessensellar.Elmunicipidisposade1.349placesd’allotjamentdiari,285placesdiàriesdecentrededia,145placesdiàriesdeserveisd’higienei1.637placesdiàriesdemenjadorsocial.Enaquestsmoments,estàcol·lapsadaperlaincidènciadelfluxmigratoriiperlainexistènciad’unacarteradeserveisenl’àmbitterritorialcatalàiestatal,talcommostraelgràfic5.

Gràfic 4. Nombre i percentatge de joves contactats per l’equip de carrer (SISMO) del Servei d’Inserció Social. Barcelona, 2016-2019

200180160140120100

80604020

0

109876543210

Font:Equipdemediobert(SISMO)delServeid’InsercióSocial.

65

20

3,88

6,15 6,24

2016

2016

2017

2017

2018

2018

Total joves Joves d’origen magrebí

Número de joves contactats pel SISMO

Percentatge de joves contactats pel SISMO amb relació al total de persones contactades

140 153

190

31

75

9,22

2019 (gen-set)

2019 (gen-set)

101


El70%delespersonesallotjadesenrecursosdesensellarismedelaciutatsónestrangeres,iel20%joves,moltsdelsqualsprovinentsd’altrescomunitatsautònomes.Quanhanassolitlamajoriad’edatvenenaBarcelonaatretspelserveid’atencióalsextutelatsdelaDGAIA(alqualnotenendretsinohanestattutelatsperaquestorganisme)iperl’existènciaderecursos

d’allotjamentquetélaciutat.L’incrementdelnombredejovesalsequipamentsirecursosdelprogramadesensellarismeieldesajustqueaixòsuposaperatendreaquestcol·lectiuvaferqueelmunicipiesplantegésunrecursresidencialespecífic.Així,l’any2017neixelCentred’AllotjamentMariaFeixa,entreelsbarrisdelBornilaBarceloneta.

Gràfic 5. Evolució del nombre d’atencions a joves 18-25 anys efectuades als serveis i recursos municipals d’atenció a persones sense llar. Barcelona, 2015-2018

1.000900800700600500400300200100

02015 2016 2017 2018 2019 (gen-set)

Nombre d’atencions a joves fetes als serveis i recursos municipals per sensellarisme

158

166 20

1

303

258

248

279

529

869

777

109

113

143 19

1

194

45 49 72 78 47

Percentatge d’atencions a joves sobre el global als serveis i recursos municipals per al sensellarisme

25

20

15

10

5

0

%

2015

7,3

5,9

10,9

7,6

2016

8,6

6,1

11,3

7,5

2017

11,1

8,7

14,4

8,9

2018

17,4

13

16,9

8,2

2019 (gen-set)

22,3

14,1

21,4

13,7

Centre Primera Acollida

Centre de Día

Menjador Social

Pensió

Fonts:-CPA,CD.Departamentperapersonessensellariambexclusióresidencial.IMSS-Menjadors:Cognos(usuàrisdiferentsde18a30anys)-Pensions:SIS-AT,SISMO(inclouSDI)

Taula 1. Evolució del nombre de joves atesos pels diversos centres i recursos municipals. Barcelona, 2015-2018

Recurs/servei 2015 2016 2017 2018

18-25 Total % 18-25 Total % 18-25 Total % 18-25 Total %

Allotjamentnocturn(CPA,CRAB,CRI) 226 3.280 6,9 219 3.279 6,7 234 2.806 8,3 sd sd sd

Centredeprimeraacollida 158 2.165 7,3 166 1.935 8,6 201 1.814 11,1 303 1.739 17,4

Centre de dia 248 4.229 5,9 279 4.591 6,1 529 6.093 8,7 869 6.682 13,0

Menjadorsocial(personessoles) 31 997 3,1 49 1.004 4,9 72 994 7,2 94 1.013 9,3

Allotjamentenpensió(SIS-AT,SISMO,SDI) 45 591 7,6 49 652 7,5 72 808 8,9 78 951 8,2

MariaFeixa(desdel29/12/2017).21places. ---- ---- ---- 37 37 100,0

Nota:sd(sensedades).

101

Desdel’any2017,BarcelonaActivas’haimplicatenlaformacióiocupaciód’aquestsjovespertaldepoderfacilitarlaregularitzaciódelasevasituacióadministrativaatravésd’unaofertalaborald’unanyajornadacompleta.Acontinuacióalataula2esmostrenlesprincipalsaccionsdesplegadesenaquestsentit.

TambéMercabarnahainiciatunaformaciódemanipuladordepeixalmesdesetembredel2019,amblaparticipaciód’11jovesiambl’opciódecontractacióqueelspermetràregularitzarlasevasituacióadministrativa.

Durantelmesd’agostdel2019,atravésdel’entitatsocialSuperacció,ienelmarcdelpladexocactivatdesdeldistrictedeCiutatVellaambpressupostmunicipal,s’haposatenmarxauncasalesportiupilotdestinatpreferentmentamenorsd’edatensituaciódecarreridesvinculatsdelscentresdeprotecció,totiquenosen’excloulaparticipaciódemajorsd’edat,ambl’objectiudetreballarelvinclemitjançantl’activitatesportivaiaconseguirqueretorninalsistemadeprotecciódemanera

voluntària.S’estudialamaneradeferuntreballsocialdecontinuïtatdelsparticipantsmajorsd’edatunavegadaaquestaaccióhaacabat.Vafuncionarduranttotelmesd’agost,iesvanatendre100joves,10d’ellsmenorsde18anys,ilarestamenorsde25anys.Deltotaldejovesatesos,només2hanestatdones,i88jovesvivienalcarrer.L’èxitd’aquestactivitathaestatlametodologiadetreballeducatiuatravésdel’esportil’atencióorientadaalareducciódedanysibaixaexigènciarespectealcompromísperassistir-hi.

Alatardordel2018,neixlaXarxadeJovesBarcelona(Xbcn),impulsadadesdelConsorcideServeisSocialsil’AjuntamentdeBarcelonacomunespaidecol·laboracióicoordinacióformatperlesadministracions(Consorci,GeneralitatdeCatalunya—atravésdel’ÀreadeSuportalsJovesTutelatsiExtutelats(ASJTET)—il’AjuntamentdeBarcelona—atravésdel’ÀreadeDretsSocials—)i43entitatsdeprimernivelldeltercersectorquetreballenambeljoventdelaciutatdesdediferentsàmbits.Neixcomarespostaal’incrementdelnombredejovesde18a25anysensituaciódevulnerabilitatsocialaBarcelona.

Taula 2. Principals accions en la formació i ocupació d’aquests joves. Barcelona, 2017-2019

Accionsformatives GarantiaJuvenil Projectesenquèparticipen22jovesambpermísderesidènciaperòsense permísdetreball(jovesquemigrensols,reagrupamentfamiliar,sol·licitants d’asil...),delsquals,13jovesmigratssols.

Altresaccionsformatives 16jovesmigratssolsderivatsa3accionsformatives(logística,instal·lador degas,atencióalclient…).

Plansd’ocupació 7jovesambcontractesiniciatsafinalsdel2018

Accionsd’ocupacióperal Programa“Treballalsbarris” aregularitzaciódelasituació ambelsuportdelServei 2jovesdeldistrictedeCiutatVellaambinicidecontractesalmarçdel2019. administrativa d’OcupaciódeCatalunya(SOC)


Enconcretaténquatreperfilsdejoves:

a)Jovesextutelats/ades;

b)Jovesestrangersnoacompanyatsqueiniciensolselprojectemigratorisentmenorsd’edatique,uncophanpassatpelsistemadeprotecció,enarribaralamajoriad’edatnotrobenonotenenalternatives;

c)JovesestrangersquenohanpassatpelsistemadeprotecciócatalàperquèvanarribaraCatalunyasentmajorsd’edatisensereferentsfamiliarsnidocumentacióqueelspermetésteniraccésalaresidència,i

d)Jovesque,haventpassatonopelsistemadeprotecció,estrobenactualmentsensecaprecurspersonal,nisocial,nifamiliar,nieconòmic,iesestansituaciód’infrahabitatgeoallotjamentinadequat.

ElsobjectiusgeneralsdelaXbcnsónelssegüents:

•Crearunacarteradeserveisirecursosaportatsperadministracionsientitatsqueformenpartdelaxarxa,perdissenyarl’itinerariquecadajovenecessiti,nonomésdesdeladescripciódelsdiferentsrecursosiserveis,sinócentratsenelsilesjovesienlaincidènciad’aquestcol·lectiuenelsistema.

•Crearunsistemasumatoriderecursosquepermetigarantirlasostenibilitatilatransparènciad’aquests.

•Incrementarlacoordinaciópúblicaiprivadaenelsistemadeserveissocials.

•Treballarlescompetènciesintegralsdecadajoveperaccediralaplenaautonomia.

•EsdevenirunobservatoridelapoblaciójoveensituaciódevulnerabilitataBarcelona.

Ambtot,atesalasituaciód’excepcionalitatpelquefaal’arribadadejovesquemigrensols,laGeneralitatdeCatalunyail’AjuntamentdeBarcelonahanestablertdiversosespaisdecol·laboraciócreatsextraordinàriamentperabordarlasituaciód’aquestsmenorsigarantir-nelaprotecció.Desdelmesdenovembredel2018,l’AjuntamentdeBarcelonatreballaconjuntamentamblaDGAIAielConsorcideServeisSocialsdeBarcelonaenundispositiud’intervencióambelsmenorsensituaciódecarrerqueperdiversosmotiusrebutgenl’accésalsistemadeprotecció(anomenatsmenorsrefractaris).MitjançantlafeinadelServeimunicipaldeDeteccióiIntervenció(SDI)esvolestablirunvincleambaquestsjovesambl’objectiud’aconseguirqueacceptinl’accésoelreingrésalscentresdeprotecció.Aaquestefecte,desdel’Ajuntaments’hanfetdiferentspropostesd’intervencióalaDGAIAambaquestcol·lectiuafidefacilitarlavinculacióambelsnoisiatendre’nlesnecessitatsbàsiques.Entrelesaccionsenmarxafruitd’aquestafeinaconjuntadestaquemlessegüents:

•Reunionsperiòdiquespervalorarelsdispositiusenmarxa,compartirinformacionssobrelasituacióiposarsobrelataulapossiblesmesurespermillorar-nel’abordatge.

•DGAIAiAjuntamentcomparteixenunallistadecasosdemenorsd’edatqueperdiversosmotiusrebutgen

103

l’ingrésireingrésalsistemadeproteccióalainfànciail’adolescència,afidetreballarcaspercasiestudiarlamillormaneradevincularelsnoisalsistema.

•Equipsanitarid’infermeriaipsicologiadeDarChababqueofereixsuportal’SDIfentatencióacarrer.Tambés’estàtreballantperoferirserveidepsiquiatriaquanesconsiderinecessari,ambcapacitatd’emetreinformesvinculantsperrecomanarl’ingrésacentresespecialitzats.

•Protocolambl’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB)pertramitarelcodisanitariatotselsmenorsd’edatijoves,tantelsingressatsacentresdeprotecciócomelsqueestrobenensituaciódecarrer,il’assignaciódecentresdesalut,tambéperduratermeprovesperalavigilànciaepidemiològica.

Bibliografia

ACHOTEGUI,JOSEBA.“Estréslímiteysaludmental:elsíndromedelinmigranteconestréscrónicoymúltiple(síndromedeUlises)”,Gaceta Médica de Bilbao,n.º106(4)(2009),pp.122-133.

BARGACH,AMINA.“Laintegracióndelmenormigrantesinreferenteadultoenelpaísreceptor”.EnJiménezHernández,AntonioS.(coord.).Menores migrantes sin referentes familiares: una perspectiva integral del fenómeno,Granada:GrupoEditorialUniversitario, 2009, pp. 29-34.


El cooperativisme i l’ESS poden tenir un paper important en l’acollida de joves migrants no acompanyats. L’“Acollim.coop” és una estratègia integral del cooperativisme que fa seves un conjunt d’aportacions diferencials com ara prioritzar les necessitats del conjunt de joves respecte al lucre, possibilitar una estructura articuladora de respostes integrals des del cooperativisme i la intercooperació, activar xarxes de cooperació on elles i ells mateixos tinguin un paper protagonista o posar en la pràctica una acollida arrelada a la comunitat.

1. La migració de menors no acompanyats a Catalunya

“Uncanvimoltimportantenelspaïsosaraésquealgunspobless’estanbuidantdejoves.Elsjovesnocanviaranlaideadevenir,noserveixenelsrecursosquevolenmantenir-losperquèsemprepensenquevolenimpedirlamigració.Laideadevenirnoespodràcanviar,peròsíqueespotexplicarlarealitatdelqueestrobaranaquí,illavorspodrandonarelpasdelamigracióambconsciènciapertalquel’impactenosiguitantraumàtic” (Jovemajord’edatentrevistat,maigdel2019)

Lamobilitatieldesplaçamentdemenorsijovessolss’haproduïtdesdefaseglesalahistòriad’Europaidelmón,peròelfenomenmigratoriconegutcomelde“menorsnoacompanyats”(MENA)apareixentreel1980iel1990aEuropa,lligatalaratificaciódelaConvenciósobreelsdretsdel’infantel1989.Aquestanovacategoriad’infànciacomportaunamodificacióenelsplantejamentsifaefectivaunaperspectivaproteccionista,atorgantatotselsilesmenorsd’edatlanecessitatdeseremparatsiposatssotala

Acollim.coop: l’economia social i solidària en l’acollida als joves migrants no acompanyats

LabCoop, sccl. i Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Paraules clau: cooperativisme, intercooperació, joves migrants, estratègia integral, Acollim.coop

105

curadelesinstitucionsquedisposendelacompetènciaenprotecciódemenors.

Lamigraciódemenorsnoacompanyatss’insereixenelpanoramadelesmigracionsinternacionals.Eldesplaçamentdejovesmenorsd’edatsols,senseelsseusreferentsfamiliars,noésunfetaïllatdel’Estatespanyol,però,sinóquetéelseusímilenmoltsaltrespuntsgeogràfics:menorsmexicansqueemigrenalsEUA,menorsboliviansqueemigrenal’Argentinapertreballarenlaindústriatèxtil,menorsafganesosaDinamarca,entremoltsaltrescasos.Lamigraciódemenorsijovesnoacompanyatsésunfenomentransnacionaliglobal,ielfetquepresentiunesparticularitatsespecífiquesqueladistingeixenexclusivamentdelesaltrestipologiesmigratòriesenssituaenunpanoramaenelquallamigraciódemenorsestrangersnoacompanyatsesconstitueixcomun“nouactormigratori”iesconfiguracomunacategoriaanalíticaambidentitatpròpia,ambmotivacionsiobjectiusparticularsiambunsitinerarisd’insercióenespaismigratorismésamplisidiferenciatsdelarestacom,perexemple,lacreaciódexarxesdesolidaritattransnacionalsbasadesenelsgrupsd’edat,lesformesd’inserciólaboralpròpiesol’autorepresentacióatravésdesignesidentitaris(Suárez,2006).

L’arribadad’aquestsmenorsijovesésunrepteperalasocietatcatalanaiperalesadministracionspúbliquesdesdelmomentenqueaquestsmenorsijovesvancomençaraserdetectatspelsserveisdeprotecció,arafauns25anys.ElprimerMENAdocumentataEspanyaarribael1993i,sil’any1997hihavia81menors,el2001elnombrehaviaaugmentatfinsa591(Quiroga,AlonsoiSoria,2010).Tot

iserunfenomenqueesmanteniaestableambunvolumd’unes400novesarribadesanuals,apartirdel2016esvainiciarunnouperíodequeescaracteritzàperunincrementexponenciald’arribadesipelcol·lapsequevasuposarenelssistemesd’acollidaiprotecciódelesadministracionspúbliques:684menorsel2016,1.489el2017i3.659el2018.Lesprevisionssónqueel2019elnombredemenorspuguiarribarals5.500aproximadament(SíndicdeGreuges,2018).

Malgratquehanpassatelsanys,lesmotivacionssegueixenesdevenintmoltsimilarsiimpactenenlestrajectòriesbiogràfiquesdelsjoves:motivacionseconòmiques,milloradelesexpectativessocialsiculturals,fugidadeconflictesbèl·licsopersecuciópermotiuspolítics,ètnicsoreligiosos,obéfugidad’unasituaciófamiliardeconflicteimportant,sobretotenelcasdelesjoves,enquèlesmotivacionsprenenespecificitatspròpiesdelesdesigualtatsperraonsdegènereiquecalatendredeformadiferenciada(Quiroga,AlonsoiSoria,2010).

2. El cooperativisme i l’atenció a les persones i a la comunitat LescooperativesquevannéixeramitjansdelsegleXIX,vanteniraCatalunyaunarrelamenthistòricimportantentoteslessevesmodalitatsorganitzantlafeina,lacompraolavendaencomú.Aquestesempresessónsocietatsconstituïdesperpersonesfísiquesojurídiquesques’hanunitpertaldemillorarlasituacióeconòmicaisocialdelsseuscomponentsidel’entorncomunitari,mitjançantunaactivitatempresarialdebasecol·lectiva,podentdesenvoluparqualsevolactivitateconòmicaosocial.Perentendrecomlespràctiquesdel’economiasociali


solidària(enendavant,ESS)podenimpactarenl’acollidadelsmenorsmigrantsnoacompanyats,calconèixerprimerelssetprincipisqueorientenlapràcticacooperativa:laparticipacióvoluntàriaioberta,lagestiódemocràtica,laparticipacióeconòmicadelespersonessòcies,l’autonomiailaindependència,l’educació,laformacióilainformació,lacooperacióentrecooperativesil’interèsperlacomunitat(AliançaCooperativaInternacional).

Lescooperativestreballenperaconseguireldesenvolupamentsostenibledelessevescomunitatsmitjançantpolítiquesaprovadespelseuteixitsociali,ambl’aplicaciódelsprincipiscooperatius,lesempresescooperativescontribueixenaconstruirunmónmillorapartirdelessegüentsaccions:

•Crearocupacióestableidequalitat.

•Contribuirauncreixementeconòmicbasatenlasostenibilitat,quesuperalavisióacurtterminiiapostaperladiversificaciód’activitats.

•Treballarapartirdelesnecessitatsdelespersonesiambinterèsperlacomunitatil’entorn.

•Vertebrarleszonesruralsil’activitatagrícola,demaneraquepermetinmillorarprocessosipreusdelsagricultorsiramaders,aixícomleszonesurbanes,elsprofessionals,comerços,artesans...

•Donarlaveualagentiapoderar-laperprendredecisionsempresarials,demaneraqueespromoulademocràcia.

Adiad’avui,hiharegistradesaCatalunyauntotalde4.310cooperatives,el74%delesqualssóndetreballassociat,el10%agràries,el5%deserveisil’11%restantsóncooperativesdeconsum,d’habitatgeod’ensenyament,entrealtres(DepartamentdeTreball,2019).

EnunestudidelaConfederaciódeCooperativesdeCatalunya,s’apuntavaquelesempresescooperativestenenunvolumdenegocide4.614milionsd’eurosirepresentenl’1,5%deltotald’ocupaciógeneradaaCatalunya.Desdel2009,justl’anysegüental’esclatdelacrisieconòmica,elcooperativismehacrescutaCatalunya.Unadelesdadesmésrellevantsésquelacreaciódellocsdetreballvacréixerun118%respecteal2008;d’aquestsllocsdetreball,el76%eracontractacióindefinida,el77%eraajornadacompletaiel8,6%eraocupaciócreadaentremenorsde25anys.Tanmateix,lescooperativesdeCatalunyarepresentenel0,7%deltotald’empresesdeCatalunyaiaportenel2%delPIB(dadesdelsegontrimestredel2018,DepartamentdeTreball).

Dinsl’ampliventalldetipologiesdecooperatives,lesqueduenatermeactivitatsdecaràctersocialod’atencióalespersonesesdenominen“cooperativesd’iniciativasocialsenseafanydelucre”.Aquestescooperativestenenperobjectelainserciólaboralointegraciódecol·lectiusenriscd’exclusió,oladefensadedretssocialsocoberturadenecessitatsatesesinsuficientmentpelmercat,ipodenestablirlaparticipaciódevoluntarisenlaconsecuciódel’objectesocial.Aquestescooperativesdesenvolupenlasevaactivitatenelssectorsdel’atencióalagentgran,alespersonesambdiscapacitat,ellleureeducatiu,lesescolesbressol,lainclusiósocialolainfànciaenrisc.Segons

107

lesdadesdelaFederaciódeCooperativesdeTreballdeCatalunya,lescooperativesd’iniciativasocialdeCatalunyasón167,donenfeinaa11.000personesifacturenuns213milionsd’euros.

3. El paper del cooperativisme i el seu valor diferencial en l’acollida dels joves Sielcooperativismeil’ESSpodentenirunpaperimportantenl’acollidadejovesmigrantsnoacompanyatséspelfetqueésunmovimentambunmarcideològicpropi,dotatd’unesestructures,unespautesdefuncionamentiunacapacitatd’adaptabilitatquepermetquesiguiunsectormoltpropicialainnovacióperferfrontaaquestescenaridecrisiestructuralidecapitalismesalvatgequeexpulsaiestigmatitzaunsectorimportantdelapoblació.

Tenintencompteaquestesformesenqueesdesenvolupenlescooperatives,l’ESS,enelmarcdel’acollidadejovesmigrants,potferaportacionsdiferencialsrespecteaaltresagentssocials,tantenl’articulaciódemesurescomenelfetd’aportarunsvalorsdistintiusenelsseusmodelsdegestióancoratsenelsprincipisquel’orienten.Aquestaarticulacióentreelcooperativismeil’interèsperimpulsarunaacollidadequalitatdesdelsdretsalsmenorsmigrantsnoacompanyatshaestatelmotorperimpulsarl’estratègiacooperativacatalana“Acollim.COOP.Estratègiaintegraldelcooperativismeperal’acollidadelsjovesmigrantsnoacompanyatsaCatalunya(2018-2021)”,queestàenfasededefinicióidissenyiestàimpulsadaperlescooperativesd’iniciativasocial,totiqueésunacridaperaglutinartotl’ecosistemacooperatiu.Aquestaestratègiacooperativaintegral,quevoldonarunarespostaintegraliarticulada,apostaperlessegüentsaccions:

a) Priorització de les necessitats del conjunt de joves respecte al lucreL’ESSésunaeconomiaquebuscasatisferlesnecessitatsdelespersonespersobredellucreiundelsprincipisinherentsaaquestesorganitzacionsempresarialséstreballarperaconseguireldesenvolupamentsostenibledelessevescomunitatsfomentantpràctiquessustentadesenvalorscomaral’humanisme,lademocràcia,lasolidaritat,lainclusivitat,ladiversitatolaigualtat,l’equitatilajustíciaperatotes.Alhora,aquestsvalorspropicienestructuresiplataformesdecogovernançacompartidaonesconstrueixenprojectesdeformacol·laborativaenclaudecanvisocial.Elcooperativismeésunagentmoltadientperdesenvolupartotunconjuntdemesuresiaccionscoordinadesentresiperferfrontalalluitacontralaprecarietatilesdesigualtatssocialsenquèestrobenmoltsd’aquestsjoves,sobretotdesdelasevacondiciódemigrants:lesdificultatsperobtenirelspermisosnecessarispertreballar,lesdificultatsperaccediraunhabitatgedigne,lesdificultatsenl’aprenentatgedelallengua,l’existènciad’actitudsxenòfobesperpartdelasocietatolesdificultatssocioeconòmiques,entrealtres.Isobretot,pensantenelsmenorsnoacompanyatsquearribenalamajoriad’edat—unapartmoltimportant—,ienelprocésdedesinstitucionalitzacióenquesónexpulsatsdelscircuitssocialsdeproteccióambdèficitsimportantsd’acompanyamentalasevavidaadulta.

b) L’ESS com a articuladora de respostes integrals des del cooperativismeTambécomaprincipiidentitari,elcooperativismeil’ESSsónecosistemescooperatius1quetenencomapràcticacontinuadal’enxarxament,l’enfortimentil’impulsde


lesrelacionsd’intercooperació2,col·laborantpertotselsmitjansambaltrescooperativesaescalalocal,nacionaliinternacional.Laintercooperaciópermetcompartirrecursos,projectesiriscos,peruncostat,peròperl’altre,ésunprincipiproactiudeposarenlapràcticalasolidaritatatravésdelsuportmutu.Aquestaintercooperacióreconeixiamplificatoteslesformesd’enxarxament,desdelesxarxesinformalsfinsalesestructuresmésformalitzades,comaralesfederacions,lesconfederacions,elsconvenisintercooperatius,lescooperativesdesegongrauolescooperativesintegrals,entrealtres.I,alhora,promoulasolidaritatentrelespersonesiorganitzacions,allunyant-lesdemodelsd’expansiócompetitivaiescollintmodelsonl’ajudamútuaéslaclauperalcreixementilasostenibilitat.

L’estratègiacooperativacatalana“Acollim.coop”, formada desdelaidentitatcooperativacompartidaidesd’unaperspectivainterdisciplinàriaiamblaintercooperaciócomabasedefuncionament,facilitaquedesdelsdiferentssectorsproductiusiàmbitsdelescooperatives,delamateixamaneraquedesdelesdiferentstipologiesdecooperatives(detreball,agràries,deconsum,d’habitatge,deserveis,etcètera),enspuguemmirardecaraipensarplegadesquinessónlesaccionsiestratègiesquehem

dedesplegardeformacoordinada,enxarxadaiambsentit,totesalhoraideformasimultània,queenspermetinobtenirunimpacteensectorsquesemblentanallunyatscoml’habitatge,lainserció,lacohesiósocialilalluitacontraelracismeil’estigmatització.Amés,elcooperativismeenaquestmodeld’intercooperacióconstantaplica,deformareiterada,formesdecogovernançad’altacomplexitatimultinivellsi,alhora,moltsovintintegraunenfocamentdemultiactivitatperesdevenirsostenibleenuncontextdedesfragmentacióestructuralisocial.

Ambaquestaaliançailageneracióderecursoscompartits,elcooperativismepotduratermeprojectesglobals,integralsiintegrats,ambunaltimpacteenlestrajectòriesvitalsdelsjovesigarantiritinerarisquenoestrenquinquans’arribialamajoriad’edat.

c) Capacitat de donar resposta a les necessitats del conjunt de joves migrants mitjançant xarxes de cooperació on elles i ells mateixos tinguin un paper protagonistaL’economiasocialisolidàriapreveuidefensaunaformaalternativadeproduir,consumiritreballari,pertant,desatisferlesnecessitatsindividualsicol·lectivesdelespersones.L’ESSapostaperincidirenlestrajectòriesvitalsdejovesmigrantsmésenllàdelaurgènciail’assistencialisme,enelmarcdelsistemadeprotecció.Enaquestsentit,potesdevenirunagentqueofereixialternativesrealsperquèelsilesjovespuguinelaborarelsseusprojectesdevidaallargterminiiassoleixinelsdretsdeciutadania.Sobretot,pensantenelfetqueaquestsjoves,alamajoriad’edat,quedenforadelcircuitdeprotecció,peròcontinuentenintlanecessitatd’accediral’habitatge,almercatlaboraloarelacionar-sesocialment.

1. Definim ecosistemes cooperatius locals com “circuits d’intercooperació socioeconòmica en base a la proximitat territorial i l’afinitat estratègica, que combinen una organització democràtica, una dimensió econòmica solidària i una acció sociocomunitària rellevant en els seus entorns” (Miró, 2018).

2. Definim intercooperació com “la creació de llaços en xarxa per construir el mercat social més enllà de la relació estricta entre clienta i proveïdora, és a dir, que no es tracta només d’una col·laboració, sinó d’un procés de construcció conjunta de relacions econòmiques cooperatives des d’una perspectiva de transformació social” (XES, 2016).

109

Unadelesactuacionsquepotincorporarl’“Acollim.coop” éspromouresolucionsd’ajudamútuaiprocessosd’emprenedoriacol·lectivaenformatcooperatiuentrelesielsmateixosjovesmigrantsielsseusantecessors,lessevescomunitatsd’origenidedestípertalderesoldrenecessitatscomunes,entenentquelafórmulacooperativapotesdevenirunmodeld’inserciósociolaborald’autocupacióperalscol·lectiustravessatsperlesdesigualtatssocialsimoltprecaritzats.Aconseguircreariconsolidarcooperativesintegradespelsjoves,cooperativesdetreballperòtambéd’altrestipologiesdecooperatives.Aquestsmodesd’inserciólaboralbusquendefugirlesdesigualtatsmarcadespertemesdegènere,defensantelsdretslaboralsidesd’unprismadeladignificaciódelescondicionsdetreballidelespersonesidelluitacontralaprecarietatlaboral.Elcooperativisme,fomentantlescooperativesdetreball,promouqueaquestess’ajustinalesformesquesónpròpiesal’autoorganitzaciódelacreativitatsocial:petitsgrupsdetreballdinàmics,capaçosdereformular-sedemaneracol·lectivaipermanent,quedistribueixenelpoderilainiciativainternaiqueintercooperenapartirdelaxarxail’intercanvi,pertant,promourelacooperativaautoorganitzadacomunnodeconstituentdel’emergentcreativitatproductivadelasocietat(Garcia,2017).

Alhora,lapràcticacooperativadelesmateixespersonescooperativistesqueimpulsenl’estratègia“Acollim.coop” ésexemplequotidiàdetransformació,d’empoderamentideciutadaniaorganitzada.Elmateixfuncionamentdelcooperativismeidelesentitatsqueelpractiquenesdevéunreferentrealipràcticdepossibilitatdecanviideparticipaciósocialidemiralldecomfuncionen,alapràctica,elsformatsd’emprenedoriacol·lectiva.Decomles

personescooperativistesdonenrespostacol·lectivamenticooperativamentanecessitatsindividualsque,alseutorn,sónglobals.Enaquestsentit,l’ESSesdevéunreferentdecom,mitjançantl’autoorganitzacióilacooperacióentrediversosagents,podemresoldrenecessitatsd’habitatge,deconsum,detreballodeserveis,sempreprioritzantlesnecessitatsdelespersonesrespecteallucre.

d) Una acollida arrelada a la comunitatLadimensiócomunitàriaenelcooperativismeeltravessaentoteslessevesdimensions,cosaquepermetqueespuguiapostarperarticularunaacollidaarreladaalacomunitatquerebenelsilesjoves,unaacollidaquetambéconsideralacomunitatreceptorapertreballarplegatslainclusiósocial,aprofitantelvalordeladiversitatilacomplementarietatqueaquestfenomenpotaportar.

Comquel’ESSésunmovimentcompromèsamblasolidaritatilajustíciasocialquelluitacontralesdesigualtatssocials,i,alhora,presentaunabasesocialàmplia,dinàmicaiambunsòlidcomponentdecompromíssocial,afavoreixqueelcooperativismepuguiesdeveniraquestagentpolíticdecanviitransformacióenlamiradaenversaquestsjovesienelfetd’impulsarestratègiesperimplicarlaparticipacióactivadelasocietatorganitzadaenl’acollida,amésd’incidircomaactorpolíticfortiarticulat per denunciar la vulneració de drets de ciutadania ielsentrebancsqueendificultenl’acomodamental’actualmarclegal,sobretotalaLleid’estrangeria.Ensofereixl’oportunitatdedonarunarespostaaunproblemasocialabordantlaintegralitatilacomplementeriatdeformesjurídiques,desectorsproductiusidemodelsdegovernança,entred’altres.Tambébrindalapossibilitatque


elsencaixosd’aliancesid’intercooperaciópropiciïnquel’impactenonomésafectielscol·lectiusques’hiintegrin,sinólaciutadaniaengeneralisesituïenelcentredelesaccionspermitjàdelasensibilització,elfomentdelapresadeconsciència,lalluitacontral’estigmatitzaciópercontrarestarelrelatdelaporilainseguretat,desconstruintidesmuntantelsrelatsracistesixenòfobs.Enelcamíqueaquestaestratègiatéperarecórrer,s’hadereforçarl’apostaperl’emprenedoriaambprocessosqueconsolidinunaciutadaniaorganitzada,activaigarantdedrets.

4. Respostes cooperatives als reptes socials Nocalobviarqueésl’Administraciópúblicalaresponsablededonarrespostaalesnecessitatsd’aquestsjovesenelquetéqueveureambtotselsseusprocessosd’acollidaid’inclusiósocial,ilaquetambéhadesergarantabsolutadelsseusdretsdeciutadania.Noobstantaixò,l’ESSpotajudaraacompanyaraquestcol·lectiuaportarendavantelseuitineraridevidaatravésdelfomentdeprojectesiprogramesdirigitsal’orientació,capacitació,informacióiinserciósocialilaboral.Ienaquestcontext,l’ESSpotferdepontentrel’Administracióilespersonespertaldepoderaccediralsrecursosdelaxarxa,ajudaraconnectar-losamblarestadelacomunitat,resoldredubtesdelasevavidaquotidianaivincular-losaallònecessari,escoltarlessevesinquietudsitreballaramblarestadelasocietatlasensibilitzacióilapresadeconsciència.

Jafaanysqueesposaendubtequinhadeserelmodeld’intervenciósocialaCatalunya,onesdemanalanecessitatd’uncanvienlarelacióilainterlocuciódelspoderspúblicsamblesentitatsiamblaciutadania.Perpoderferefectiuaquestcanvidemodel,s’apuntala

necessitatd’aprofundirenunmodeld’intervenciódeproximitatilocal(undisseny,unaplanificació,unagestióiunaintervencióproperesquesesituïenelsentornsdequotidianitaticomunitat,arreladaiensinergiaambelterritori)ienlapromocióifacilitaciód’entornsiespaisd’innovacióicreativitatonpoderexperimentarenformatsiarriscar(Rojo,2010).Aquestsespaisd’innovacióonpoderexperimentardesdelformatcooperatius’entenendesdelsmodelsd’innovaciósocialquedefensenunespràctiquesiunsprocessosd’empoderamentcol·lectiu“atravésdelsqualslescomunitatsexclosesresponenalessevesnecessitatsbàsiquestransformantlesrelacionsdepodericonquerintlescapacitatsqueelsatorguenmajorautonomia”(Moulaert,2010),configurantespaissocialmentautònoms,activantdinàmiquesd’inclusióid’empoderamenti,perúltim,generantnovesinstitucionalitatsdemocràtiques(DDAA,2019).Sienl’actualitatreconeixemque“lesformesinnovadoresdelacreativitatsocials’estangestantforadelmercat,onesprodueixenelquepodrienserlesarticulacionssocialsdelfutur”(Miró,2018)ambunintentdedonarunarespostacol·laborativa,arreladaihoritzontalalsgransreptessocials,llavorspodemtambéreconèixerquel’ESSielcooperativisme,enparticular,sónactorsclauinecessarisperimpulsarlaboratorisd’experimentaciósocialonl’autoorganitzaciódelaintel·ligènciacol·lectivaesdevéfonamental:denousvinclessocialsperdurables,denousdrets,denovesrealitats,denousbénsiserveisautoproduïtsperlacomunitat(Miró,2018).

Lacontribucióquepotferl’ESSenl’acollidadelsjovesmigrantsnoacompanyatsva,també,enaquestadirecció.Sielcooperativismevoltenirencaramésimpactesociali

111

econòmicenlacomunitatenquèestroba,undelsreptesésquetambéintervinguiifacipropostesalconjuntdelasocietat,nonoméspropostesperaconsumintern,sinótambépropostesonhadesercapaçd’analitzarelscanvisques’estanproduintenl’àmbitsocialenelsmomentshistòricspertald’entendre’lsiproposarmesurescorrectoresquepuguinajudaramitigarlesdificultats.

L’“Acollim.coop.Estratègiaintegraldelcooperativismeperal’acollidadelsjovesmigrantsnoacompanyatsaCatalunya(2018-2021)”éslamaterialitzaciódelques’haesmentatenaquestarticle,unaestratègiapròpiadavantlesadministracionspúbliquescorresponents,comacompromísicapacitatd’actuaciódelcooperativisme,mésenllàdelescooperativesd’iniciativasocialquejatreballenenl’acollidaalsmenorsmigrantsnoacompanyats.Unaestratègiaquetambéposal’accentencoms’estàdissenyantlaconstruccióil’elaboraciódelnuclidelaquals’estàdefinintdeformacol·laborativa,integrantiamblaparticipacióibuscantelsconsensosdelmàximdecooperatives,nonoméslesd’iniciativasocial.Laposadaenmarxadel’“Acollim.coop”éstambéelmomentd’innovar,d’experimentarid’anarmésenllàd’algunsmodelspreestablertsjaconegutsdinselcooperativismeihauràdeservir,també,perposaraprovalacapacitatdelideratged’unsectorquebuscaunatransformacióradicaldelnostreentornilasocietatonvivim,onelsvalorsqueconfigurenlanostraidentitatcompartidaiqueensallunyendelsaltrestipusd’empresessónlapuntadellançaqueorientalesdecisionsiquefaràpossiblel’èxitd’aquestaestratègia.

Moltsseranelsreptesalsqualshauremdedonarresposta.Elprimer,sercapaçosd’aconseguirprojectesrealsque

estiguinformatspelmàximdecooperativesd’objectesd’intervenciómoltdiferents,desectorsproductiusdiferenciatsidetipologiesdiverses.Elsegonreptealqualenshemd’enfrontaréscomsercapaçosd’esdevenirunaalternativarealperquèelconjuntdejovesmigrantspuguinsatisferlessevesnecessitats,sobretot,detreballid’habitatgedesdelaperspectivadel’assumpciódedretsallunyatsd’unamiradaassistencialista,adoptantlaperspectivainterculturaliantiracista.Tanmateix,posicionant-noscomunapraxideresponsabilitatiprofessionalitatempresarialalcostatdelespersonesquesiguicapaçdelluitarcontralaprecarietatlaboralcomacooperatives.Entercerlloc,unreptevinculatalfinançament,sabentquel’ESSpotferdelpocmolt,peròtambésentrealistesambelfetquenomésambfinançamentscombinatsintercooperatiuspodremferrealitatunaestratègiad’aquestaenvergadura.Perúltim,ipotserelmésdifícil,comincorporarlaparticipaciórealdelsmateixosjovesiprotagonistesdel’accióenlamateixadefiniciódel’“Acollim.coop”enprimerlloc,i,ensegon,enlasevaexecuciódesdelacogovernançaqueesdesplegarà.

Iconstruintnovesarticulacionscooperativesperferfrontalesdesigualtatssocialsialaprecaritzacióindecentdecadavegadaméscol·lectius,enscaldràaprendrealguneslliçonsd’altrescompanyesdeviatgeinternacionals,queensportenanysd’avantatge,comalQuebec,ondestaquenque,perdesenvoluparpràctiquessosteniblesenl’articulaciódelcooperativismedavantelsgransreptessocials,calenespaispluralsdeconcertació,onsiguinprimordialslacogovernança,laidentitatcomunaiunavisióglobal,l’experiènciadecombinarperspectivesiespaishíbrids(sectors,territoris,movimentssocials)iunavoluntatferma


decol·laboracióid’arrelamentalescomunitats,amésdereforçarlesaliancesperpromourenousmodelsperseguirtranscendintelslímitsdelmateixàmbitiarribaralgranpúblicaugmentantlavisibilitat(Boichat,2016).

Endefinitiva,lescooperativess’estandiversificant,generantocupabilitatipresentantestructuresiunespautesdefuncionamentpròpies,unfetquejuntamentamblasevacapacitatd’adaptabilitat,elspermetconstituir-secomunactormoltpropicialainnovacióialahibridacióperferfrontaaquestescenaridecrisiestructuralicapitalismeinhumà.Lescooperativessompuntadellançadavantelsgransreptessocialsil’estratègia“Acollim.coop”potserl’exemplepràcticdecomdesenvolupar-hoenl’acollidadejovesmigrantsnoacompanyatsaCatalunya.

Bibliografia

ALIANÇACOOPERATIVAINTERNACIONAL.https://www.ica.coop/es/cooperativas/identidad-alianza-cooperativa-internacional.

BOCHAT,GABRIEL.“L’economiasocialdelQuebec,l’èxitdetranscendirelslímits”.Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, núm.39(2016).

DEPARTAMENTDETREBALL.2019.http://observatoritreball.gencat.cat/ca/ambits_tematics/economia_social_i_autonoms/cooperatives

GARCIA,JORDI. L’economia solidària en cent paraules. Barcelona:Icaria,2017.

FEDERACIÓDECOOPERATIVESDETREBALLDECATALUNYA.https://www.cooperativestreball.coop/la-federacio/sectorial-cooperatives-d-iniciativa-social.

MIRÓ,IVAN. Ciutats Cooperatives. Barcelona:Icaria,2018.

MIRÓ,IVAN.“Elquartimpuls[Cooperativisme_Treballimmaterial_Creativitat_Territori]”.Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa,núm.26(2010).

ROJO,GUILLERMO.“Apuntsperaldebat.Reptesdelasocietatieltercersector”.Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa,núm.29(2011).

QUIROGA,V.; ALONSO,A.;SÒRIA, M. Sueños de bolsillo. Menores migrantes no acompañados en España.Madrid:Unicef,2010.

QUIROGA,V.;ALONSO,A.ISÒRIA, M. Somnis de butxaca. La migració de menors migrants no acompanyats a Catalunya.Barcelona:FundacióJaumeBofill,PublicacionsDigitals,2009.

SÍNDICDEGREUGES.La situació dels infants migrants sense referents familiars a Catalunya. Resum executiu, 2018.

SUÁREZ,LILIANA.“Unnuevoactormigratorio:jóvenes,rutasyritosjuvenilestransnacionales”.A:ChecayArjona.Menores tras la frontera. Otra emigración que aguarda.Barcelona:Icaria,2006.

DD.AA. “Lainnovaciónsocial:¿prácticasparaproducirautonomia,empoderaminetoynuevainstitucionalidad?”.Revista Internacional de Sociología,núm.77(2019),p.126.

XARXAD’ECONOMIASOCIAL.http://xes.cat/

113

L’article descriu l’atenció a la petita infància a Barcelona en termes de gènere, edat, motius d’atenció i diagnòstic, i explica la proposta de la xarxa d’impuls per a la qualitat de l’atenció a la petita infància, una aliança col·laborativa que aporta recursos municipals, promou la col·laboració, la recerca, la formació, la qualitat metodològica i l’intercanvi de bones pràctiques entre tots els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) de Barcelona.

1. Què és l’atenció precoç?L’atencióprecoçéselconjuntd’intervencionspreventivesiassistencialsdirigidesalapoblacióinfantil,lesfamíliesil’entorn,desdelmomentdelaconcepciófinsels6anys,ambl’objectiudedonarresposta,almésaviatpossible,alesnecessitatstransitòriesopermanentsdelsinfantsquepresentenqualsevoltipusdetrastorneneldesenvolupamentoqueestanensituacióderiscdepatir-ne.S’enténpertrastorndeldesenvolupamentladisfunciótransitòriaopermanentdecaràcterneurològic,psicològicosensorialquepresentauninfantenelseuprocésdemaduracióiquesuposaunadesviaciósignificativadelcursdeldesenvolupament,comaconseqüènciad’esdevenimentsdesalutoderelacióquecomprometenl’evolucióbiològica,psicològicaosocial.

Elsserveisd’atencióprecoçofereixenunaatencióintegral,queconsideralaglobalitatdel’infant,atravésdelaperspectivadeprofessionalsdedisciplinesdiverses.

La Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Atenció Precoç. Aliança d’impulsAssumpta Soler1, Ana Rosa Vidal i Laura Garcia2, Laura Trujillo i Sergi Morera3

Paraules clau: atenció precoç, desenvolupament infantil, petita infància, CDIAP, treball en xarxa, discapacitat

1. Coordinadora de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

2. Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç.

3. Planificació i Avaluació (IMPD).


Laintervenciócomprènactuacionsdeprevenció,detecció,diagnòsticiintervencióterapèuticaadreçadesaaconseguirelnivellmàximdedesenvolupamentpersonalid’integracióenl’entorn.Laprimerainfànciaésl’etapademésplasticitatneuronalsegonsl’evidènciacientíficaiés,pertant,quanméseficaçesdevélaintervenciódeprevencióidetecció,perfomentarrelacionsfamiliarsdequalitatiprevenirpossiblestrastornsdedesenvolupament.Intervenird’unamaneraprecoçésunainversióenlacapacitatdeprogrésdelsinfantsenl’àmbitpersonal,educatiu,econòmicisocial:commésprecoçéslaintervenció,méseficaçieconòmicaesdevéimésesredueixenelscostossocialsenedatsposteriors.Enaltresparaules,elsprimersanysdevidasónunafinestrad’oportunitatpermillorarlasalutilaigualtat,talcomalertal’OrganitzacióMundialdelaSalut(OMS).

2. Antecedents a BarcelonaL’AjuntamentdeBarcelonasesituaalcapdavantdelesadministracionspúbliques,tantaCatalunyacomal’Estat,quanl’any1983l’InstitutMunicipaldePersonesambDiscapacitat(IMPD)constitueixelsdosprimersequipsd’atencióprecoçinterdisciplinaris,públics,gratuïtsisectoritzats,queesvandenominarequipsinterdisciplinarisperalapetitainfància(EIPI).Enunprimermoment,esvanubicaralsdistrictesdeCiutatVellaideSants-Montjuïc.Finalment,aquestdarreresvatraslladaraldistrictedeNouBarris,demaneraquetotsdosserveismunicipalsesvanubicaralsdosdistrictesdeBarcelonaambelsíndexsdevulnerabilitatinfantilméselevatsdelaciutat:CiutatVellaiNouBarris.Apartird’aquestprimerimpulsdel’Ajuntamentenmatèriad’atencióprecoç,esvananardesenvolupantprogrames,normativesirecomanacions

tantaescalaautonòmicacomestatal.ACatalunyadestaquemelProgramasectoriald’estimulacióprecoçdelDepartamentdeSanitatiSeguretatSocial(1985),elDecret206/19954quedelimitaelnivelld’atenciói,endefinitiva,laimplantacióalterritoridelsCDIAPilaconsideraciódel’atencióprecoçcomundretuniversalperatotselsinfantsdefinsa6anysquelanecessitin(Llei18/2003iDecret261/2003)5.Apartird’aquestmoment,elsdosserveispionersdeBarcelonapassenaformarpartdelaxarxapúblicadeserveissocialsd’atencióespecialitzadadelsistemacatalàdeserveissocials,universalsigratuïts,distribuïtspertotelterritoricatalà.Aescalaestatal,elpuntd’inflexiól’aportalapublicaciódelLibro blanco de la atención temprana elaboratl’any2000perlaFederaciónEstataldeAsociacionesdeProfesionalesdeAtenciónTempranaipublicatpelRealPatronatosobreDiscapacidaddelMinisterideTreballiAfersSocials.

AmblaimplantacióaCatalunyadelaxarxapúblicadeCDIAP, s’apostaperunmodeld’atencióintegraldesd’unaperspectivabiopsicosocialmitjançantequipsmultidisciplinarisideixantdebandamodelsassistencials—estimulacióprecoç—amborientacionsrehabilitadoresireparadoresdelesdeficiències.L’infant,comasubjectededrets,l’acciópreventivailaintervencióenl’entornfamiliar,socialicomunitariesdevenenfactorsclaus

4. El Decret es pot descarregar a: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=108304

5. La Llei 18/2003 i el Decret 261/2003 es poden descarregar a: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=329445&action=fitxa i a https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=346199&action=fitxa, respectivament

115

d’aquestnousistemadeserveispúblicsd’atencióalainfànciaambdificultatseneldesenvolupamentoriscdepatir-ne.

3. L’atenció precoç a la ciutat de BarcelonaBarcelonadisposad’onzeCDIAPquedonencoberturaatotselsdistrictesibarrisdelaciutat.Elscentressóndegestiópúblicaoconcertada.L’IMPDgestionadoscentres:elCDIAP-EIPINouBarrisielCDIAP-EIPICiutatVella.ElCDIAPPasseigdeSantJoanésdegestiódelaGeneralitat,mentrequelarestadecentressóngestionatsperentitatsespecialitzadesdellargrecorregutiexpertesaenmatèriad’atencióprecoç.LadistribucióterritorialdelsCDIAPdeBarcelonaesmostraalafigura1.

ElsequipsdelsCDIAPintegrenprofessionalsespecialistes,entred’altres,enfisioteràpia,logopèdia,treballsocial,psicologia,neuropediatriaipsicomotricitat.Aquestamultidisciplinarietatpermetatendrequalsevoltipusdetrastorniaconseguirunaintervencióglobalenlesnecessitatsdel’infantilasevafamília.MalgratquetotselsCDIAPcompleixenelsrequerimentsdelaxarxapública,cadaCDIAPesdibuixapersingularitatsespecífiquessegonsdelescaracterístiquesdelapoblaciódereferència,peltipusdegestió(públicaentrescentresiprivadaenlarestadecasos)operlacomposicióil’orientaciódelsequipsprofessionals,perexemple.

4. La Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Atenció PrecoçEnaquestcontext,l’IMPDfaunnouunpasendavantperalamilloradelespolítiquesd’infànciaalaciutaticonvidaelsCDIAPdeBarcelona,elsexpertsilesentitatsreferentsa

Figura 1. Sectorització territorial dels CDIAP. Barcelona, 2019

CDIAP Agalma

CDIAP Aspace

CDIAP Aspanias

CDIAP EIPI Nou Barris

CDIAP EIPI Ciutat Vella

CDIAP EDAI Les Corts-Sarrià

CDIAP EDAI Sant Martí

CDIAP Fundació E. Torras i Beà

CDIAP EIPI Findació Síndrome de Down

CDIAP Passeig de Sant Joan*

CDIAP RELLA Sant Andrteu de Barcelona

*La localització del CDIAP Passeig de Sant Joan és fora dels seus barris de referència

crearunaaliançacol·laborativaperalfomentdelamillorail’impulsdel’atencióalapetitainfànciamésvulnerabledelaciutat.Així,el2015,esconstitueixlaXarxaBarcelonaperalDesenvolupamentInfantilil’AtencióPrecoç,queaplegatotselsCDIAPdeBarcelona,lesduesentitatsreferentsdel’àmbit,quesónlaUnióCatalanadeCentresdeDesenvolupamentInfantiliAtencióPrecoç(UCCAP)i


l’ACAP,aixícomNexeFundació,comaexpertaenl’atencióalapluridiscapacitat.Desd’uninici,lainiciativaharebutelsuportdelDepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamíliesdelaGeneralitatdeCatalunya.S’estableixenelsobjectiussegüentsperalaXarxaBarcelonaperalDesenvolupamentInfantilil’AtencióPrecoç:

•L’aportació,perpartdel’IMPD,derecursoscomplementarisperaúsdetotselsCDIAPquemillorinl’ofertad’atencióalainfànciaambdificultatsdedesenvolupament.

•L’impulsdemetodologiescol·laborativesenlagestiódeserveisiprogramescomunsdeciutat.

•Lainterlocucióambaltresserveispúblicsd’atencióalainfànciadelaciutatpermillorarl’eficiènciaentreserveisil’acciócomunitària.

•Unaofertad’assessoramentiformacióinterdisciplinàriaaprofessionalsdelaXarxaquecomplementil’ofertaespecialitzada.

•Lacooperacióielsuportmutuenmetodologiesd’intervencióiderecerca.

LesprimerespassesdelaXarxaBarcelonaperalDesenvolupamentInfantilil’AtencióPrecoçs’hancentrataestablirunabasesòlidaperalsprojectesfutursihancercatlescomplicitatsilessinergiesdelsdiversosequipsd’especialistes.Entotal,laXarxatéuntotalde40professionalsipersonesexpertesqueparticipenactivamentenlescomissionsdetreball.Un

delsresultatsd’aquestaaliançahaestatdisposardedadesque,perprimeravegada,ensmostrenl’estatil’evoluciódel’atencióprecoçalaciutatdeBarcelona.LesdadesbàsiquesagregadesdelsonzeCDIAPdeBarcelonahanestatproporcionadesperlaSubdireccióGenerald’AtencióiPromociódel’AutonomiaPersonaldelaDireccióGeneraldeProteccióSocialdelaGeneralitatdeCatalunya,recollidesdelregistrecomúatotselsCDIAPdeCatalunyaireportadesperellsmateixosenelsseusinformesanuals.Enaquestarticlese’npresentaunasíntesiquecorresponalsanys2016,2017i2018iquepermetdimensionarl’activitatassistencialconjuntadelsonzeserveisd’atencióprecoçalaciutatdeBarcelona.

4.1. La població atesa als CDIAP de BarcelonaLapoblacióde0a5anyscomplertsalaciutatdeBarcelonarepresentael5%delapoblaciódelaciutat:l’any2018,hihavia81.789infantsd’aquestafranjad’edat.L’any2018,elsCDIAPdeBarcelonavanatendreuntotalde6.671infants,querepresentenel8,16%deltotald’infantsentre0i5anyscomplerts.SegonsestableixlaGeneralitatdeCatalunya,quetécompetènciaplenaenatencióprecoç,lapoblaciódianadelsserveisd’atencióprecoçsesituaenel7,5%delapoblaciódelafranjad’edatde0a5anyscomplerts;aquestaproporció,alaciutatdeBarcelona,suposauntotalde6.134infants ambunamitjanaaritmèticade606infantspercentre.Comaconjuntdeciutatdoncs,el2018,s’hasuperatelnombred’infantsatesosrespectealapoblaciódianadelaciutat.Caldestacar,però,quelarealitatpoblacionalisocialdelsbarrisdelaciutattéuncomportamentmoltdiferenciati,pertant,ladistribuciódelsíndexsdedesigualtativulnerabilitatdelapetitainfànciaescaracteritza,precisament,perlaseva

117

heterogeneïtat,quepresentasingularitatsterritorialsespecífiquesmoltrellevants.Noésobjected’aquestarticlel’anàlisidel’atencióprecoçencadaterritori,peròcreiemquenoerremsiafirmemqueenalgunsbarrislesnecessitatsd’atencióprecoçsuperenelpercentatgeestàndarddetotelterritoricatalàestablertenun7,5%.

L’evoluciódelnombredenenesinensatesosenelsdarrerstresanysésd’unaugmentcontinuatambunincrementdel9,41%entreel2016iel2018.Aquestesprimeresdadesdel’evoluciódelademandaensaportaraneinesdereflexióianàlisiperorientarl’acció:hanaugmentatméslesderivacionsdeserveis?LesfamíliesconeixenmésiabanselsCDIAP?Haaugmentatladetecció?Hihaunaprevalençacreixentd’algunespatologiesconcretes?

a) Distribució per gènereEnaquestafranjad’edatenelconjuntdelapoblació,ladistribuciópergènerereprodueixlaproporciód’1,06nenspercadanena,unaproporcióqueespotobservaraescalamundial.Expressadaenpercentatges,enlafranjad’edatdefinsa5anys,el51,4%delsinfantssónnensiel48,6%sónnenes(gràfic1).

LaproporciódenensinenesatesosalsCDIAPdelaciutatésdiferentdelaproporciódenensinenesdelafranjad’edat0-5.Així,peralsdarrerstresanys,enelconjuntdelaciutat,ladistribuciópergèneres’hasituatalvoltantdel67%denensiel33%denenes(gràfic2).

Aquestpatródegènereesreprodueixenelgrupd’infantsquedisposendelreconeixementlegaldediscapacitat:l’any2018,el36,5%delapoblacióambdiscapacitatentre0i5

Gràfic 1. Població de 0 a 5 anys per gènere respecte al total de població de Barcelona

Font: Padró Municipal d’Habitants, 2018.

6 anys o més:1.538.554(95%)

0-5 anys:81.789(5%)

Nens42.021 (3%)

Nenes39.768 (2%)

Gràfic 2. Nens i nenes de 0 a 5 anys atesos als CDIAP de Barcelona, 2016-2018

Font: Elaboració IMPD a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

% mitjana anual

33% nenes

67% nens

Nenes 2.035 Nenes 2.022Nenes 2.215

Nens 4.062 Nens 4.259 Nens 4.456

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

02016 2017 2018

anyserennenes.Totiqueelnombred’infantsquetenenelcertificatésmoltbaix,aquestadistribuciópergèneresesmantéentotal’etapad’infànciaiadolescència(0a17anys).D’acordambl’impulsmunicipaldel’Estratègia


Taula 1. Motiu de la nova consulta als CDIAP. Barcelona, 2016-2018

2016 2017 2018

Llenguatge/parla 848 853 949

Desenvolupamentmotriu 441 445 499

Riscbiològic 212 272 354

Atenció/conducta 291 344 342

Comunicacióirelació 174 259 264

Desenvolupamentemocional 233 236 252

Altres 107 243 240

Retardeneldesenvolupamentglobal 181 158 171

Trastornd’alimentació 29 52 57

Trastorndelason 49 44 49

Riscsocial 19 13 27

Aspectesdecriança 41 23 23

Desenvolupamentcognitiu 9 13 14

Trastornsensorial 8 13 12

contralafeminitzaciódelapobresaidelaprecarietat,idelapromociód’accionscontraladesigualtatdegènere,aquestesdadesensdonenunainformacióvaluosaperaprofundir,apartird’altresestudisespecífics,enquinspodenserelsfactorscausalsd’aquestadistribuciódesigualdelademandaidel’atencióprecoçalaciutatentrenenesi nens.

b) Edat dels infants a l’entrada al serveiPelquefaal’edatd’entradaalserveidelesnovesconsultes(3.253,l’any2018),gairebéel25%delesaltesesprodueixenabansdels12mesosd’edatdelnadó.Tanmateix,propdelameitatdelesaltesalsCDIAPesconcentrenentreels25iels48mesosd’edat.Destacaunaevolucióenellleugeraugmentdelnombredenovesdemandesaedatsmésprimerenques.

5. Motiu de consulta als CDIAP de BarcelonaElmotiudeconsultaéslacausaprincipaldelademandad’atencióal’infantqueexpressalafamíliaoelserveiderivadorenelmomentdesol·licitarelservei.Recordemquelesfamíliespodenaccediralserveid’atencióprecoçperiniciativapròpiaobéperindicaciód’altresdispositiusd’atencióalainfància,comaral’escola,elsserveisdesalutoelsserveissocials.Elmotiudeconsultanosemprecoincideixambelresultatdeladiagnosiuncops’hafet,peròexpressamajoritàriamentelques’observaoelquepreocupamésvisiblementimotivalaconsulta.Elmotiuprincipaldeconsulta,talcomesdetallaenlataulasegüent,sónelstrastornsdedesenvolupamentdelllenguatge

Gràfic 3. Edat dels infants en la nova consulta 2016-2018

Font:ElaboracióIMPDapartirdelesdadesdelDepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies.

24% 13% 22% 27% 13% 3.253

Altes

2.968

2.642

24% 13% 23% 26% 14%

22%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

12% 21% 27% 17%

2018

2017

2016

13-24 mesos 25-36 mesos 37-48 mesos 49-72 mesos 0-12 mesos

Font:DepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies.

119

(alvoltantdel30%delesnovesconsultes)dediversesetiologies,seguitperdificultatseneldesenvolupamentmotriuielriscbiològic.Elsprimersmotiusdeconsultas’hanincrementatenelsdarrerstresanys.

ElsdispositiusderivadorsprincipalsalsCDIAPpertanyenal’àmbitdeSalut,quefanel61,3%deltotaldederivacions,ial’àmbiteducatiu,ambel28,1%delesderivacions.Nomésel5%delesaltesprovenendepeticionsdirectesdelesfamílies.

6. L’atenció terapèutica als CDIAPUncopacabadal’atenciód’acollidaalCDIAP,l’equipelaboraeldiagnòsticinterdisciplinariiesproposaalafamíliaelplad’atencióterapèuticaajustatacadainfant:logopèdia,fisioteràpia,psicomotricitat,tractamentpsicològic,treballsocial,entred’altres.Acontinuacióespresentenleshoresd’atencióalsinfantsialessevesfamíliessegonseltipusdenecessitatassistencialiterapèutica.Hidestacaquemésdel50%deleshoresdeprofessionalscorresponenaladisciplinadepsicologia,seguidesdelesdefisioteràpiailogopèdia.

Davantdelasospitad’untrastorneneldesenvolupamentinfantil,ésfonamentalplantejarundiagnòsticampli,queconsideriàmbitsinivellsdiferents,atèsquelaproblemàticaquepresental’infantésmúltipleenlamajorpartdelscasos.Lasimptomatologiaresponhabitualmentaunorigenmultifactorialfruitdelainteracciódefactorsgenètics,aspectesdesalut,atenciópsicoafectivaicondicionsdel’entornengeneral,etcètera.Eldiagnòsticdelesdificultatsquepresentauninfantseràelresultatdeconsiderarelsdiversosdiagnòsticsespecialitzats

Gràfic 4. Hores d’atenció als CDIAP per disciplina professional. Barcelona, 2018

Font:ElaboracióIMPDapartirdelesdadesdelDepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies.

Psicologia 97.953 hores (51%)

Logopèdia 32.317 hores (17%)

Treball social 11.564 hores (6%)

Neuropediatria 7.489,5 hores (4%)

Fisioteràpia 36.438 hores (19%)

Psicomotricitat 4.916 hores (2%)

Pedagogia 1.432 hores (1%)

d’unaformaintegrada,id’identificarelsdiagnòsticsprincipalsielssecundaris.Peraquestmotiu,eldiagnòsticnonecessàriamentcoincideixambelmotiudenovaconsultaalsCDIAP.Lesdadesrecollidesdel’any2016al2018confirmenqueelstrastornsdedesenvolupamentdelllenguatgeimotor,dediversesetiologies,sónelsdiagnòsticsmésfreqüentsenelsCDIAPdeBarcelona.Elsfactorsderelació,afectiusidecomportamenttambéhanestatdiagnòsticsrellevantsenl’activitatdelsCDIAPenaquestsdarrerstresanys(taula3).

Elcessamentdelprocésassistencial,obaixadelservei,estàdeterminatpermotiusdiversos:millorasimptomàtica(27%delesbaixes),voluntatdelafamília(20%)ohavercomplert6anys,l’edatlímitd’atencióenelsCDIAP(18%).Enel9%delesbaixes,escursenderivacionsdelsinfantsaaltresdispositiusoserveis,id’aquestesdestaquenlesderivacionsacentresdesalutmentalinfantilijuvenil(CSMIJ),entred’altres.Pelquefaal’edatdel’infantenelmomentdelabaixa,destaquemqueel52%delesbaixesesprodueixen


infantsdemésde48mesosiel27%,eninfantsdemésde61mesos.

7. Activitat de suport als CDIAP de la Xarxa BarcelonaLesdadesmostradesanteriormentagregueneltreballdecadascundelsCDIAPidibuixenuncontextons’incardinenpropostesd’activitatconcreta,queresponenanecessitatsdelsCDIAPalaciutat.Actualment,laXarxaBarcelonadeCDIAP,ambunacoordinaciócol·legiadaiunametodologia

detreballparticipativa,faactivitatspioneresenmatèriadesalut,relacióambfamíliesiprofessionalsorecercaaplicada.EntrelesaccionsactualsdelaXarxaBCNdestaquen:

7.1. Aportació de serveis complementaris als recursos dels CDIAP. L’IMPDhapromogutl’aportacióderecursoscomplementarispermillorarlaqualitatassistencialdelsCDIAPparticipants.Així,mitjançantlacol·laboraciódel’InstitutBarcelonaEsports,hafacilitatl’accésgratuïtavuitpiscinesperpromourelesactivitatsaquàtiquesterapèutiques,queincrementenlesoportunitatsd’aprenentatgeiparticipaciódelsinfantsilesfamíliesenelprocésterapèutic,ielsproporcionenexperiènciescomunicativesirelacionalsd’altvalorterapèuticquenopodrienadquirird’unaaltramanera.Hiparticipenanualmentunamitjanade125nensinenes.Tambés’haposatadisposiciódelsCDIAPlapossibilitatdesol·licitarserveisdetraduccióidemediacióinterculturalperalasevaactivitatd’atenció,ambelcostassumitperl’IMPD.DepenentdelaubicacióterritorialdelCDIAP,moltesdelesfamíliesques’hiatenentenenculturesd’origenestranger.L’any2018hihahagut5CDIAPquehansol·licitatelserveidetraducciólingüísticaperfacilitarlacomunicacióterapèuticaambuntotalde71famíliesparlantsd’onzeidiomesdiferents.Pelquefaalserveidemediacióintercultural,4CDIAPn’hanfetúsperatendre100famíliesparlantsde5idiomesdiferents.

7.2. Treball en xarxa amb entitats. LaXarxahaestablertunacorddecol·laboracióambNexeFundaciópertalquedonisuport,orientaciói

Taula 2. Diagnòstic principal dels CDIAP. Barcelona, 2016-2018

2016 2017 2018

Enprocésdediagnòstic 165 325 441

Trastornseneldesenvolupament del llenguatge 226 352 438

Trastornseneldesenvolupamentmotor 213 322 400

Trastornsdelarelaciói lacomunicació 136 216 285

Trastornsafectiusiemocionals 224 263 266

Variantdelanormalitat 149 217 213

Trastornsdelaregulaciói elcomportament 97 146 173

Nomésfactorsderisc 137 143 173

Altrestrastorns 96 117 150

Trastornspsicomotors 62 95 80

Trastornseneldesenvolupament cognitiu 53 39 54

Trastornsd’expressiósomàtica 23 25 35

Trastornauditiu 2 6 5

Trastornvisual 6 3 2

Altes capacitats 3 0 1

Font:DepartamentdeTreball,AfersSocialsiFamílies.

121

assessoramentespecialitzatalesfamíliesialsequipsdeprofessionalsdelsCDIAP.Tambéhafacilitatmaterialespecíficojoguinesadaptadesalesnecessitatsdelsinfantsambpluridiscapacitats.Enaquestmarc,s’hadonatatencióespecialitzadaa30infantsl’any2018.Tambés’haestablertunacordamblaFundaciód’OsteopatiadeBarcelonaperfacilitartractamentscomplementarisd’osteopatiapera30infantsdefamíliesdebaixosingressoseconòmics.Enaquestalíniadecercarlacol·laboracióentreactorsdiversos,tambés’hatreballatperfacilitarquelesfamíliesatesesalsCDIAPfacinúsdelBancdelMoviment,unserveidepréstectemporaldeproductesdesuportperapersonesambmobilitatreduïda(crosses,caminadorsocadiresderodes,entred’altreselements)iquedisposad’unbancespecíficdeproductesdesuportperainfants.S’hangestionatpréstecsa28famíliesitambéhantingutl’assessoramentd’un/aterapeutaocupacionaliun/aortopedistapergarantirl’adequaciódelmaterialalesnecessitatsilescaracterístiquesdel’infant.

7.3. Formació i assessorament a professionals. DesdelaXarxas’hapromogutlaformaciócontínuaorientadaalsequipsinterdisciplinaris,percompletarl’ofertadel’entitatACAPdeformacióespecíficaperacadascunadelesdisciplines.Lesformacionss’hanfetenmatèriesd’atencióaladiversitat,peratendrelesmúltiplesvarietatsdiferentsdecultures,patronsparentalsicuradelesfamíliesqueconsultenelsCDIAPdelaciutat.Seguintlalíniainiciadaanteriorment,l’any2018s’hanorganitzatsessionsmonogràfiquesamblacol·laboraciódel’entitatAssociacióBenestariDesenvolupamentsobre6comunitatsculturalsdiferentsusuàriesdelsCDIAP(xinesa,russa,paquistanesa,armènia,marroquinaifilipina),enlesquals

hanparticipat134professionals.L’any2019,s’hapotenciatencaraméslaformacióencompetènciaculturalambelCursd’intervencióambpersonesdecontextosculturalsdiferents,impartitperl’equipdePsiquiatriaTransculturaldel’HospitaldelaValld’Hebron.Hihanassistit25personesprofessionalsdelsCDIAPdelaXarxa,interessadesarebreconeixementsteòricsitècnicsqueelspermetinoferirunaassistènciadelamàximaqualitat,apartirdelconeixementexhaustiudelacultura,l’ètniaol’idiomadelespersonesateses.Aixímateix,l’any2019,s’haimpartitelCursd’activitataquàticaterapèutica,dissenyatespecíficamentperformarprofessionalsdedisciplinesdiversesdelsCDIAPientitatsdelaXarxaperquèpuguinoferirunrecursterapèuticdutatermeenelmediaquàtic,ambmetodologiabasadaeneljocilesinteraccionspersonals.Tambédurantel2019iconjuntamentambl’InstitutMunicipald’Educació(IMEB),s’haorganitzatunaformacióperalpersonaleducatiuilesdireccionsdelesescolesbressolmunicipalsafidepotenciar-nelacapacitatdedetecciódelstrastornsinfantilsifacilitarlaintervenciód’unamaneramésràpidaieficaç.Elcurssobresignesd’alerta0-12mesosiprimeresintervencionshaanatacàrrecd’unequipdeprofessionalsdediversesdisciplinesdelsCDIAPdelaXarxaBCN,ihihanassistitpropd’uncentenardeprofessionalsdelsequipsdocentsdelesescolesbressolmunicipals.

7.4. Interlocució amb altres serveis d’atenció a la infància. UndelsobjectiusdelaXarxaBCNésfacilitarlainterlocucióambaltresserveispúblicsd’atencióalainfànciadelaciutatpermillorarl’eficiènciaentreserveisil’acciócomunitària.RespectantelsprotocolsielsacordsestablertsperlaGeneralitatenrelacióamblesderivacions


ilacoordinaciódecasosentreelsàmbitssanitari,educatiuid’atenciósocial,laXarxaBCNestàactualitzantlacoordinacióambserveisespecíficsdelaciutat.

LaXarxaBCNhaparticipatenlaComissióNadocat,queaplegaentitatscoml’AssociacióCatalanad’AtencióPrecoç,l’AssociacióNadocat,elGrupd’EstudisNeonatals,laSocietatCatalanadePediatria,ilaUnióCatalanadeCentresdeDesenvolupamentInfantiliAtencióPrecoç.Aquestacomissió,centradaenlesnecessitatsdelsinfantsprematursideriscbiològic,haelaborateldocument“Necessitatdeltreballenxarxaperal’atenciódel’infantprematurideriscal’hospital,CAPSalutiCDIAP”.Tanmateix,s’hanmantingutcoordinacionsambl’EquipEducatiud’AtencióaEspecialsNecessitats(EEAEN)del’IMEBpermillorarl’acciódedeteccióiprevencióalesescolesbressoldel’InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelona(IMEB),ambresponsablesdelaGerènciaTerritoriald’AtencióPrimàriadeBarcelonadel’InstitutCatalàdelaSalutiambl’equipdeSalutMentalPerinataldel’HospitalClínic,entred’altres.

7.5. Cooperació i suport mutu en metodologies d’intervenció i recerca.L’IMPD,comapromotordelaXarxaBCN,hasignatunconvenidecol·laboracióambelLaboratorideVincleAfectiuiDesenvolupamentHumàdelaUniversitatdeGironaperal’elaboraciód’untreballderecercaconjuntorientatalacreaciódelProtocolperal’avaluaciódelainteraccióentrepares/maresiinfantsilaqualitatdelvincle.Aquestprotocold’avaluació,enelqualhanparticipat5CDIAP,permetràobtenirdadesqualitativesiquantitativesenrelacióamblaqualitatdelainteracció

pares/mares-infantilaconstrucciód’unvincleafectiudebase segura.

8. Reptes de futurAquestsprimersanysdefuncionamentdelaXarxahandemostratlautilitatdeconèixerlarealitatassistencialdelaciutat,desumaresforços,defomentarlarecerca,idecompartirexperiènciesimetodologiesd’intervenciópertaldemillorarlaqualitatassistencialdel’atencióprecoçalaciutatdeBarcelona.

Peralspropersanys,laXarxaBCNcontinuaràtreballantambaquestaaliançaestratègicaperimpulsarlacol·laboracióilacooperaciód’agentsidepersonesexpertes,ambl’objectiudedefinir,demaneraconsensuada,elselementsclaud’unsserveisd’atencióprecoçd’altaqualitatalaciutat,endiàlegcontinuamblarestad’agentscomunitarisqueintervenenenlafranjad’edatde0a6anysiambunavoluntatclaramentintegradoraipromotoradelainclusiódelsinfantsambtrastornsdedesenvolupamentdinslacomunitatenquèviuen.

123

La salut mental és una qüestió prioritària per l’Ajuntament de Barcelona, especialment la relacionada amb la població infantil, adolescent i jove, degut a les dades sobre malestar psicològic d’aquest col·lectiu. Sorgit en el marc del primer Pla de salut mental de Barcelona, l’Ajuntament ha posat en marxa el programa Konsulta’m que té per objectiu la detecció i la intervenció precoç dels problemes de salut mental en adolescents i joves d’entre 12 i 22 anys d’edat. El programa ofereix orientació en salut mental als/a les professionals de la comunitat que treballen amb adolescents i joves i un espai d’escolta directa a adolescents i joves que necessiten una resposta especialitzada, àgil i immediata al seu patiment, per part de professionals clínics de la xarxa pública de salut mental. Aquest article descriu les dades en relació a la salut mental dels i les joves de la ciutat i mostra com aquest programa municipal ha esdevingut un recurs necessari i adequat per a fer front a aquesta realitat.

Lasalutmentalesdefineixcoml’estatdebenestarenelquall’individuésconscientdelessevespròpiescapacitats,potafrontarlestensionsnormalsdelavida,pottreballardeformaproductivaifructíferaiéscapaçdeferunacontribucióalasevacomunitat(OMS,2013a).Comques’estimaqueaproximadamentun15%delapoblaciópatiràalguntrastorndementalalllargdelasevavida,lasalutmentals’haanatincorporantcomaprioritatalsprogramesialespolítiquesdelspaïsoseuropeus.Peraquestmotiu,l’any2005elsestatsmembresdelaregióeuropeadel’OMS(2005),laComissióEuropeaielConselld’EuropavansignaraHèlsinkilaDeclaracióeuropeaperalasalutmental.Aquestdocumentreconeixlapromociódelasalutmental,laprevencióieltractamentdelstrastornsmentals

La salut mental d’adolescents i joves: el projecte Konsulta’m

Pilar Solanes i Lídia AmetllerDepartamentdeSalut.ÀreadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBI.AjuntamentdeBarcelona

Paraules clau: joves i adolescents, salut mental, detecció, intervenció precoç


comaobjectiusfonamentalsperalaproteccióilamilloradelbenestarilaqualitatdevidadetotalapoblació.

D’acordambaquestcontext,enelmarcdelespolítiquesdesalutdel’AjuntamentdeBarcelona,el2016esvaelaborariaprovaralPlenariMunicipalelprimerPladesalutmentaldeBarcelona2016-2022(AjuntamentdeBarcelona,2016),queésunaestratègiacompartidadeciutatperafavorirunmarcontinguicabudalapromoció,laprevencióil’atenció delasalutmentaldelaciutadania.Ésunplaalineatamblespolítiquesirecomanacionspromogudesperaltresinstitucions,comelGoverndelaGeneralitat(Plaintegrald’atencióalespersonesambtrastornmentaliaddiccionsielPladirectordesalutmentaliaddiccions.GeneralitatdeCatalunya,2017)il’OficinaRegionaldel’OMSperEuropa(Plad’accióeuropeusobresalutmental2013-2020)(OMS,2013b).

Elplaesvaelaborarambl’impulsilideratgedel’AjuntamentdeBarcelonail’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB),peròalhoravaimplicarisegueiximplicantlacol·laboracióilaveudelsgrupspolíticsmunicipals,dediferentsorganismesdel’Ajuntament(salut,ocupació,habitatge,educació,serveissocials...),d’entitatsiorganitzacionsproveïdoresdeserveisdelasalutmental,d’organitzacionsprofessionalsicientífiquesid’altresinstitucionscoml’ASPB,elConsorciSanitarideBarcelona(CSB),elConsorcid’EducaciódeBarcelona(CEB)ielDepartamentdeSalutdelaGeneralitat,entred’altres.ElPladesalutmentaldeBarcelona2016-2022constade4líniesestratègiques,11objectiusi111líniesd’accióqueenglobenactuacionsdesdelaperspectivadelapromociódelbenestarpsicològicdelsbarceloninsibarcelonines,finsalafacilitaciódeserveisaccessibleside

qualitatperaquipateixuntrastornmental,aixícoml’ajutaldesenvolupamentd’unprojectedevidaelmàximdesatisfactòriailalluitacontral’estigmailadiscriminació.

Una de les prioritatsdelplaésl’atencióeninfants,adolescentsipersonesadultesjoves,atèsal’opinióunànimeexistentenafirmarlaurgènciailanecessitatdefocalitzarelsesforçosenl’atencióaaquestaetapadelciclevital.Atenentaquestaprioritat,s’hancentratesforçosenl’etapadel’adolescència,etapavitalenlaqualesprodueixenmoltscanvisfísics,socials,emocionals,etc.,alsqualscalanar-seadaptantiressituantcontínuament.

LesdadesensassenyalenqueaEuropa,entreel15%iel20%delsadolescentspresentaunproblemapsicològicodecomportamentiaqueststenenmésriscdequecontinuïnal’edatadultaiinclúsescronifiquin(OMS,2005).S’estimaquegairebélameitatdelsproblemesdesalutmentalqueespresentenal’adultesa,esvaniniciardurantl’adolescència(Kessleret al,2007;Patel,Flisher,HetrickiMcGorry,2007).L’informeLasalutmentalaBarcelona2016 quel’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB,2017)vaelaborarenelmarcdelpla,destacalapresènciadepatimentpsicològicenel7,9%delsnoisienel10,4%delesnoies,mentrequeaquellsqueestarienallímitrepresentenel15,4%iel20,9%,respectivament(gràfic1).Entotselsgrupsd’edats’observaunaproporcióméselevadadenoiesambpatimentpsicològicquedenois.Amés,lasimptomatologiamostraunatendènciaal’empitjoramentambeltempsenlesnoies,fetquenos’observaenlamateixamesuraentreelsnois.

Enreferènciaalstipusdeproblemes,segonselsresultatsdelqüestionariStrengths and Difficulties Questionnaire

125

(SDQ)inclòsal’informe,lesdificultatsd’atencióihiperactivitattenenunaprevalençaméselevadaentoteslesedats,tantennoiscomennoies(gràfic2).Enlesnoies,destaquenelsproblemesdetipusemocionali,enelsnois,lesdificultatsdeconducta.

Peraltrabanda,aquestinformetambédestacaunaugmentdelaprevalençadepatimentpsicològicl’any2016respectel’any2012,específicamententreelsnoisde15-16anysd’edat,ientrelesnoiesde15a19anys(gràfic3).

SDQlímit SDQanormal

40353025201510

50

40353025201510

50

%

Nois Noies

%

13,516,1

21,124,3

20,9

10,410,512,3

8,6

2nESO 2nESO4tESO 4tESO2nBATX/CFGM 2nBATX/CFGMTotal Total

16,7 16,0 15,4

7,96,09,7

8,5

Gràfic 1. Prevalença de patiment psicològic en l’alumnat adolescent, segons sexe, per curs i total. Barcelona, 2016

2nESO 4tESO 2nBATX/CFGM

Nois Noies

Gràfic 2. Prevalença de patiment psicològic per dimensió de l’SDQ en alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016

35

30

25

20

15

10

5

0

%

Emocionals Conducta Atenció/ hiperactivitat

Ambiguals

10,6

22,6

9,4

2,7

18,7

22,6

10,7

2,6

22,626,0

8,3

2,2

35

30

25

20

15

10

5

0

%

5,82,4

3,8 2,04,4

1,8

Emocionals Conducta Atenció/ hiperactivitat

Ambiguals

14,3

22,8

15,5

25,3

10,0

25,7

Font:AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona,2017.



Totiquepothaver-hiunapredisposiciógenèticaaldesenvolupamentdedificultatspsicològiques,tambéhemdetenirmoltencompteelsfactorsambientalsquehiincideixen.Enaquestsentit,s’haobservatunamajorprevalençaentrel’alumnatd’escolesdebarrismésdesafavorits,encomparacióamblapoblaciódebarrisderendamitjanamésalta.

Perelaborarelpla,esvarealitzarunaanàlisiqualitativasobrelesnecessitatsenmatèriadesalutmentalqueesdetectavenalaciutatdeBarcelona.D’aquestaanàlisienvasortireldocument“Desafiaments,fetsipropostes”delPladesalutmental(AjuntamentdeBarcelona,2016),quereculldosdesafiamentsrelacionatsambl’adolescència.Peruna banda, la necessitat de generalitzar els aprenentatges emocionalssocialsnecessarisenl’adolescènciaiaproparnousserveisd’escolta,d’orientacióidesuportperaquestcol·lectiu.D’aquestdesafiamentsurtla

propostad’identificaripromourenousserveisd’escolta,acompanyamentiorientaciópels/perlesadolescents,innovantenelsformats:lespersonesadequades,enelsllocsielstempsoportuns(perexemple,incorporarreferents en els espais naturals de relació dels i de les adolescents).

D’altrabanda,esdetectalanecessitatd’oferirunaatenciómésprecoç,mésintensivaidegranqualitataaquellsinfantsijovesquetenendificultatsamblasalutmental.Esproposafacilitaralsilesprofessionalsdelsserveisadreçatsalainfànciaijoventuti,especialment,aaquellsquetreballenambcol·lectiusambmajorrisc,capacitacióiconeixementenaqueststemes(perexemple,aprendreaobservarelscomportamentsdelsinfantsiainterpretar-los).

Tantperlesdadespresentadesanteriormentcomperlesnecessitatsdetectadesalprocésparticipatiud’elaboració

Gràfic 3. Prevalença de patiment psicològic en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2012-2016

Nois Noies

2nESO 2nESO4tESO 4tESO2nBATX/CFGM 2nBATX/CFGM

7,1 5,3 6,7

16,015,015,5

8,6

12,310,5

24,321,1

16,112,8 12,9

7,45,46,0

9,7

13,516,7

8,56,0

9,7

16,0

35

30

25

20

15

10

5

0

%

35

30

25

20

15

10

5

0

%

SDQlímit

SDQlímit

SDQlímit

SDQlímit

SDQlímit

SDQlímit

SDQanormal

SDQanormal

SDQanormal

SDQanormal

SDQanormal

SDQanormal

2012 2016


127

delPladesalutmentalconcretadesaldocument“Desafiaments,fetsipropostes”ques’acabendedetallar,elplaprioritzal’atencióalcol·lectiud’infants,adolescentsijoves.Aquestaprioritats’estàmaterialitzantambeldesenvolupamentdediversesaccionsperpartdediferentsresponsables,com,perexemple,elprojected’educacióemocionalperainfantsde3a5anysalesescolesdeBarcelonadel’ASPBanomenat“1,2,3Emoció!”,elprograma“Escolesenriquides”delCEBiPladebarrisqueconsisteixenelsuportperpartdediferentsperfilsprofessionals,coml’educadorasocialolatècnicad’educacióemocional,alesescolesd’altacomplexitatdelaciutat,oelserveid’escolaiacompanyamentperaadolescentsijovesdeldepartamentdejoventutdel’Ajuntament,Aquít’escoltem(ATE).

Enreferènciaaladeteccióprecoçilaintervenciópreventivadelesdificultatsrelacionadesambsalutmentalquepodenaparèixeral’etapaadolescentijove,pertotelques’haesmentatanteriorment,ésimportantqueesdesenvolupidesdelaproximitatalspropisjoves,tantenespaisondesenvolupenlasevavidadiària,perexemplecasalsdejoves,comcapacitantelsilesprofessionals,voluntarisivoluntàries,etc.,queestanencontactepermanentieneldiaadiaambaquestcol·lectiu.Ambl’objectiud’aprofitarl’espontaneïtatdeljovequenecessitaunarespostaimmediataalseupatimentemocionaloaunmalestarconcret,calintentardonarunarespostaelmésàgilpossible,sensecitaprèvia.Tambéésimportantlacomplementarietatdelsprogramesirecursoscomunitarisadreçatsajovesieltreballenxarxadelsidelesprofessionals.

UndelsprojectesimpulsatsdesdelmarcdelPladesalutmentaladreçataadolescentsijovesperarespondreals

criterisanteriors,éselprogramaKonsulta’m,quetéperobjectiuladeteccióiintervencióprecoçdelsproblemesdesalutmentalenadolescentsijovesde12a22anysd’edat.Elprogramaconsisteixenelsegüent:unatardaalasetmana,enuncasaldejovesoequipamentsimilar,sensecitaprèvia,unpsicòleg/òlogaclíniciuneducador/orasocialoinfermer/adelCentredeSalutMentalInfantiliJuvenil(CSMIJ)od’Adults(CSMA)ofereixescoltaaadolescentsijovesquenecessitenunarespostaespecialitzada,àgiliimmediataalseupatiment,ielsproporcionaeinesperafrontarunasituaciópersonalangoixant.S’ofereix,sical,orientacióisuportespecialitzatalesfamíliesi,siesdetectalanecessitatderealitzarunavaloracióointervencióclíniquesespecífiques,s’acompanyaal’adolescentialasevafamíliaalserveidesalutmentaldereferència.Elvessantmésinteressantdelprogramaésqueaquestesposaadisposiciódels/delesprofessionalsivoluntarisivoluntàiresdelterritoriquetreballenambadolescentsijoves(alscentresoberts,alsesplaisialtresequipamentsdelleure,alscentreseducatius,etc.).S’ofereixassessoramentiorientaciósobrecasososituacionsconcretesqueespodentrobardurantl’exercicidelasevatascaprofessionaldiària,aixícomintervencióenl’ambientnaturaliaccionsformatives,quanesrequereix.

ElprogramaKonsulta’mesvainiciaralCasaldeJovesPalauAlòsdelbarrideSantaCaterinadurantelmesdejunydel2018i,finsara,s’hananatdesplegantdiferentsdispositius.Actualmenthihaendegats7puntsilaprevisióésqueaquestany2019acabiambuntotalde9dispositiusquedonincoberturaatotalaciutat.Lasevadistribucióéslaquemostralafigura1.


Durantaquestperíode2018-2020,elprogramaestrobaenlasevafasepilot,durantlaquals’estandesenvolupantelselementsbàsicsdelmodel,mitjançantungrupdetreballformatpelsiperlesdiferentsprofessionalsquegestionenelprogramaacadaterritoriitambépelsquetreballenambadolescentsijovesalacomunitat.Posteriormentse’nfaràl’avaluació.Aquestprogramahadesuposaruncanvideperspectivaideformadetreballardelsdiferentsàmbitsprofessionals,aixícoml’articulacióieltreballconjuntdelaxarxasanitàriadesalutmentalamblaxarxacomunitària,posantl’adolescentojovealcentredelaintervencióireduintl’abordatgeparcel·lat.

Bibliografia

AGÈNCIADESALUTPÚBLICADEBARCELONA(2017).La salut mental a Barcelona 2016.Barcelona:AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona.Disponibleenlínia:<https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2017/10/La_salut_mental_a_Barcelona_Informe_2016.pdf>

AJUNTAMENTDEBARCELONA.DepartamentdeSalut(2016).Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022.Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.Disponibleenlínia:<http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2016/07/01_PlaSalutMental.pdf>

GENERALITATDECATALUNYA(2017).Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions. Estratègia 2017-2019.Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.Disponibleenlínia:<https://presidencia.gencat.cat/web/.content/departament/plans_sectorials_i_interdepartamentals/pla_integral_trastorn_mental_addiccions/docs/estrategia_2017_2019.pdf>

GENERALITATDECATALUNYA.DepartamentdeSalut(2017).Pla director de salut mental i addiccions.Barcelona:DireccióGeneraldePlanificacióenSalut.Disponibleenlínia:<http://salutweb.gencat.cat/web/.content/_ambits-actuacio/Linies-dactuacio/Estrategies-de-salut/Salut-mental-addiccions/Linies-estrategiques/estrategies2017_2020.pdf>

KESSLER,R.C.;AMMINGER,G.P.;AGUILAR-GAXIOLA,S.;ALONSO,J.;LEE,S.;USTÜN,T.B.(2007).“Ageofonsetofmentaldisorders:Areviewofrecent literature”. Current Opinion in Psychiatry,20(4),p.359-364.

WORLDHEALTHORGANIZATION(OrganitzacióMundialdelaSalut)(2005).Mental Health Declaration for Europe. Facing the challenges, Building solutions.Helsinki:WorldHealthOrganization.Disponibleenlínia:<http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0008/88595/E85445.pdf>

ORGANIZACIÓNMUNDIALDELASALUD(2013a).“Saludmental:unestadodebienestar”.Disponibleenlínia:<https://www.who.int/features/factfiles/mental_health/es/>

ORGANIZACIÓNMUNDIALDELASALUD(2013b).Plan de acción sobre salud mental. 2013-2020.Ginebra:OrganizaciónMundialdelaSalud.Disponibleenlínia:<https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/97488/9789243506029_spa.pdf?sequence=1>

PATEL,V.;FLISHER,A.J.;HETRICK,S.;MCGORRY,P.(2007).“Mentalhealthofyoungpeople:Aglobalpublic-healthchallenge”.Lancet, 369(9569),p.1302-1313.

Figura 1. Distribució dels punts Konsulta’m

Centre Cívic de Sarrià

La Marina

CasaldeJoves PalauAlòs

Casal de Barri LaVerneda

CasaldeJoves ViaBarcino

Centre Cívic ZonaNord

Punt 7- PuntInfoJove HortaGuinardó

Nota:Perl’any2019quedenpendentsdeconcretardospuntsmés.

129

CANVIS és un programa per promoure l’alimentació saludable i l’activitat física, la valoració personal i la influència de les xarxes socials. S’adreça a població adolescent de 2n d’educació secundària obligatòria ( 13-14 anys). L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) proporciona gratuïtament els materials així com la formació i l’assessorament continuat al professorat que dinamitza el programa. CANVIS es va actualitzar i pilotar al curs escolar 2017-2018 incorporant una perspectiva interseccional. També s’han proporcionat materials en línia i activitats alternatives per facilitar l’adaptació a diversos contextos socials de la ciutat de Barcelona. Durant el curs 2019-2020 professionals de l’àmbit de l’educació especial treballaran coordinats amb el personal de l’ASPB i de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) per identificar aspectes que permetin desplegar el programa amb adolescents amb diversitat funcional.

IntroduccióElsobrepèsil’obesitatenlainfànciail’adolescènciaésungreuproblemadesalutpública(Lobstein,2004).Amés,s’associaamorbiditatimortalitatenl’edatadulta(Guo,Wu,ChumleaiRoche,2002).Lapercepciódelscanvisfísics,psicològics,emocionalsisocialsqueesdevenenenlapubertatenunasocietatqueexigeixuncosprimiafavoreixalhoraunconsumdesmesuratd’alimentsiunlleuresedentari,potdesencadenartrastornsdelaconductaalimentàriaenalgunespersones(Smolak,2004).Per

Incorporació de les desigualtats en la promoció de la salut a l’escolaAgència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)1 - CIBERESP2

Paraules clau: promoció de la salut, escoles, alimentació saludable, activitat física, conductes en l’adolescència

1. Olga Juárez, María Salvador, Iolanda Robles, Andrea Bastida, Francesca Sánchez-Martínez.

2. Lucia Artazcoz (CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública -CIBERESP-, Espanya; Universitat Pompeu Fabra, Barcelona; Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), de Barcelona.


intentardonarrespostaaaquestsproblemesiseguintlalíniad’altresprogramesdepromociódelasalutal’escoladesenvolupatsperASPB,unequipdepersonesexpertes,amblacol·laboraciódeprofessoratideprofessionalsdelapsicologia,lamedicinailainfermeria,vadesenvoluparelprogramaCANVISl’any2000.Aquestprogramas’adreçaal2ncursd’educaciósecundàriaobligatòria(ESO)ipreténfacilitarlatascadelprofessoratambl’alumnatenrelacióambelscanvisfísics,psicològicsisocialsqueesprodueixenenl’adolescència.Constad’activitatsal’aulaitambéincorporaintervencionssobrel’entorn.

LaversióinicialdeCANVISesvadesenvoluparsegonsunmodelteòricdecanvideconductaqueconsideraquelesactituds,lainfluènciadelsaltresilapercepciódelespròpiescapacitatsdeterminenelscomportaments(Bandura,1986;ProchaskaiVelicer,1997).Elmateixmodelproporcionaeinespercanviarelscomportaments,quesónlabasedelesactivitatsqueestreballenal’aula.Aquesttipusd’abordatgeesbasaenlacreençaqueelcomportamentestà,enúltimainstància,sotaelcontroldel’individu(Burke,Galen,PasickiBarker,2009).L’entornsocialésimportant,enpart,perquèproporcionamodelsiinflueixenelcomportament.Enaquestalògica,lespersonesamblainformaciónecessàriailacreençaquepodenactuarapartird’aquestainformaciópodenreestructurarlessevesvidesperevitarresultatsperjudicialsipodenseleccionarambientssocialsbeneficiososquepromoguinlaconductadesitjada.Noobstantaixò,aquestaconcepciódelcontextsocialcomunentornsocialnormatiuquepermetlalliureelecciódinsdelslímitsdel’autoeficàciaésmésestretaquelacomprensiódelesconductesdesd’unaperspectivadelsdeterminantsilesdesigualtatssocialsenlasalut,queidentifiquendiversos

nivells,proximalsidistals,aixícomlainterseccióentrediversoseixosdedesigualtat(Burkeetal.,2009;GlassiMcAtee,2006).

CANVISesvaactualitzarelcursescolar2017-2018iesvadecidirampliaraquestmodelteòricinicialireconèixerlaimportànciaquelaestratificaciódelapoblaciótéenlaconfiguraciódelesoportunitatsielsresultatsensalut.Pertant,enl’actualitzaciós’adoptaunaperspectivaintereseccional,s’hiinclouelgènere,lainterculturalitatiladiversitatfuncional.Lanovaedicióvaferunaexhaustivarevisióiactualitzaciódelscontinguts,ivaincorporartambédiversesnovetats.Aquestscanvisresponenalssuggerimentsquedurantanyshemanatrecollintdelprofessoratquehadesenvolupatelprograma,l’alumnatquehihaparticipatielsequipsdesalutcomunitàriadel’ASPB,aixícomtambéalavoluntatd’incorporarnousconeixementsenelscontinguts.Amésdelarevisióambperspectivainterseccional,esvanvolerrecollirlesdiversesrealitatsdelscentreseducatiusdeBarcelonafacilitantlaimplantaciódelprograma.Enaquestalínia,esvaposarèmfasiautilitzarmetodologiesdecaràcterparticipatiuquepermetessineldiàlegentrelesdiversesposicionsdel’alumnat,fugintd’unamiradaúnicahegemònica.Caldestacarques’hanafegitcontinguts,comaralaimportànciadeldescansil’efectedelespantallesidelesxarxessocialsenaquestesetapesvitals.Amés,s’hatractatdedonarrespostaalesdemandesdecomplementarelprogramaambsuggerimentstantdematerialsaudiovisuals,comtecnològics(aplicacions).Aquestsmaterialscomplementarissuggeritsestanpublicatsonline3, facilitant

3. Es poden descarregar al web del programa a: https://www.aspb.cat/canvis/

131

l’accésipermetentunaactualitzacióàgil,necessàriadegutalscanvisconstantsqueesprodueixenenaqueststipusdematerials.

1. Objectius i metodologia del programa

Objectius•Millorarl’autoconeixement,lavaloraciópersonalil’acceptaciódeladiversitatdelscossosenaquestperíodedecanvis.

•Promoureunaalimentaciósaludablemitjançantlamilloradelsconeixements,lesactituds,leshabilitatsilaintenciódeconducta,aixícomlafacilitacióderecursosdesuportal’entorn.

•Promourecomportamentsenl’activitatfísicaieldescansmitjançantlamilloradelsconeixements,lesactituds,leshabilitatsilaintenciódeconducta,aixícomlafacilitacióderecursosdesuportal’entorn.

•Incorporarunaperspectivadegènere,interculturalitatidiversitatfuncionalenlaconsideraciódelainfluènciadelsestereotipsilapressiósocialenlavivènciadelcanvisqueesprodueixenenl’adolescènciaenlavaloraciópersonalil’autoimatge.

Metodologiaa) PoblacióElprogramaestàadreçatal’alumnatde2nd’ESOdetotselscentresescolarsdeBarcelonaciutatitotqueespotadaptaraaltrescursossegonslescaracterístiquesdelcentreodelgrupd’alumnat.Lasevaimplantació,

igualqueladelarestadeprogramesdepromociódelasalutal’escola,ésvoluntària.Actualment,elprogramaCANVISs’implementaaescolespúbliques,privadesiconcertades.Laintervencióésdesenvolupadapelprofessoratialtresprofessionalsdelcentreeducatiu(professionalsdepsicopedagogiaod’educaciósocial)preferiblementhaventrebutlaformacióques’ofereixperpartdel’ASPB,qüestióconsideradabàsicapelcorrectedesenvolupamentdelsprogramesescolars(Jourdan,2011;Moynihan,Paakkari,Välimaa,JourdaniMannix-McNamara,2015).Lesactivitatsesdesenvolupenapartirdelmaterialdidàcticdisponibleigratuït(guiadelprofessoratimaterialdel’alumnat)i,amés,elprofessoratpotcomptarambelsuportil’assessoramentalllargdetotelcursescolardel’equipdeprofessionalsdesalutpúblicadel’ASPB.

b) Entorns d’intervencióElprogramapreveuintervencionsendiferentsàmbits:al’aula,alcentreescolarial’entorncomunitari.Laintervencióal’aulaesbasaensessionsambactivitatsquehadedesenvoluparelprofessorat;laintervencióalcentreescolarconsisteixenaccionsqueafavoreixenlescondicionsperquèelcentreescolarpromoguiifaciliticonductessaludables,potenciantireforçantaixíeltreballdutatermeal’aula,ilaintervencióenl’entorncomunitariestàformadaperactivitatscomunitàriesquepodencontribuiraenriquir,potenciarireforçarelprograma,establintrelacionssaludablesambl’entornmésproper.

c) Contingut i durada del programaElscontingutsquetreballaelprogramaespodendividirenquatreblocsbendiferenciats.


1.Elprimerblocsecentraenelscanvisfísics,psicològicsisocialsqueesprodueixendurantl’adolescència.Ésimportantquel’alumnatreconeguiianticipiaquestscanvispertald’afavorir-nel’adaptaciópositivapersonaliunanormalitzacióquanarribin.Estractaquelespersonesadolescentsentenguinqueviuenunaetapaonesprodueixenmoltscanvisatotselsnivells,iquenototeslespersoneselsviuenalhora,sinóquehihamoltadiversitat.

2.Elsegonblocabordalaidentificacióil’anàlisiquelasocietatexerceixsobrelavaloraciópersonal,l’autoimatgeil’autoestimamitjançantlaideadel“cosideal”onormatiu.Enelprogramaestreballacomrespectar,valorariacceptarladiversitatdelscossos,tantdelpropicomdelarestadelespersones.

3.Eltercerblocestàcentratenlainfluènciaquepodenexercirlespantallesixarxessocialsenl’adolescència.Lapublicitatclàssicahaperdutpesrespectealainfluènciaimodulacióquepotgenerarenlapoblacióadolescenti,encanvi,lesxarxessocialshanassumitunpaperrellevantiquasivitalenellsielles(Groesz,LevineiMurnen,2002;Perloff,2014).Algunesfiguresd’influencersgenerenunimpactetalenl’adolescènciaquepodenmarcariinfluirdemanerasignificativaenlasevaidentitat,encanvisd’hàbits,encreences,etc.Enaquestblocs’identifiquenis’analitzenelscanalsoelsinfluencersdemésimpacteenelgrupclasseiesproposenalternativesambmissatgesméssaludables.

4.Elquartblocesbasaenlapromociódeconductessaludablesenrelacióambl’alimentaciósaludable,

l’activitatfísicaieldescans.Enaquestperíode,lesielsadolescentscomencenadecidir,enpart,lasevaalimentació,activitatfísicaidescans.Estractad’afavorirunshàbitssansicapacitarl’alumnatperprendredecisionssaludables.Alhora,estécuraqueelcentreescolartinguiunapolíticacoherentambelprograma.

Laintervenciórecomanadaconstadedossessionsperacadascundelsblocsambunaduradatotaldevuithores. Encasqueelprofessoratnopuguidisposard’aquesttempsdetreball,potdisminuirelnombredesessionsfinsaarribaralaintervenciómínimaqueconstad’unasessióperacadascundelsblocsambunaduradatotaldequatrehores.

2. Principals resultats

a) Avaluació de l’efectivitat de la versió originalL’any2000elprogramavaseravaluaten2.800alumnesde2nd’ESOdeBarcelona,enunestudiquevapermetrecompararelsconeixements,lesactitudsielscomportamentsdel’alumnatenrelacióambl’alimentacióenungrupenelquals’haviaimplantatelprogramaienungrupcontrolquenol’haviarebut.Elsresultatsvanmostrarqueelgrupd’intervencióvamillorardemanerasignificativaelsseusconeixementsnutricionalsi,elqueésmésimportant,lessevespreferènciesalimentàriesi,finsitot,algunshàbits.Sibélespropostesques’hanafegitposteriormentperaugmentarl’activitatfísicanos’hanavaluatmitjançantunestudiexperimental,esbasenenestudisambresultatscomprovatsirecomanacionsd’organismesnacionalsiinternacionals.

133

b) Avaluació del procésCadacursescolaresduuatermeunaavaluaciódelprocésatravésdeduesfonts:labasededadesdelainscripciódelesescolesilabasededadesdevaloraciódel’enquestaemplenadaafinalsdelcursescolarpelprofessoratquehaaplicatelprograma.Amblesdadesd’inscripciós’analitzalacoberturad’escoles,d’aulesid’alumnat,aixícomladistribucióterritorial.L’enquestadevaloraciópermetavaluarlaformació,laimplantacióilasatisfacciódelprogramaiidentificar-nepuntsfortsidemillora.Amés,s’extreuinformaciód’assistènciaidesatisfacciórecollidesenlessessionsdeformació.Algràfic1s’observal’evoluciódelacoberturadelCANVISentreel2004iel2019,laqualcosaesmantéalvoltantdel40%del’alumnat,iéslacoberturamésaltadetotselsprogramesdepromociódelasalutal’escolaofertsperl’ASPBalscentresescolars.S’apreciaunlleugeraugmentdelesinscripcionsenels

darrerscursosfinsaarribaral45%d’alumnatalcurs2017-2018.

Alcurs2018-2019vanparticiparenelprograma78centresd’ESO,xifraquesuposael35%delscentresd’ESOdelaciutatdeBarcelona,iuncentred’educacióespecial.Laintervencióvaarribara5.918alumnesde224aules,laqualcosarepresentael45%del’alumnatde2ncursd’ESOdelaciutat.

Ladistribucióterritorialdelacoberturadelesescoles,comesmostraalgràfic2,vaserdesigualambunrangqueoscil·lavaentreel21%aGràcia,22%aSantMartíiel23%aSarrià-SantGervasi,iel62%deNouBarrisiCiutatVella.Perbarris,22centresescolarsd’ESOdelsbarrisdel’estratègiaBarcelonaSalutalsBarris(BSaB)esvaninscriurealprograma,fetquesuposaunacoberturadel46%,enfrontdel32%delbarrisquenoformenpartde

Gràfic 1. Evolució del percentatge d’alumnat de 2nd’ESO que participa en el programa CANVIS

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

2004-05

2009-10

2010-11

2016-17

2005-06

2011-12

2017-18

2006-07

2012-13

2013-14

2007-08

2014-15

2008-09

2015-16

40%43%

36%42%

37%43%

41%42% 44% 45%38%

45%37%

40%

Font:Registred’inscripcionsaprogrames.

Ciutat Vell

a

L’Eixa

mple

Sants-

Montjuïc

Les C

orts

Sarri

à-San

t Gerv

asi

Gràcia

Horta-G

uinardó

Nou Barris

Sant A

ndreu

Sant M

artí

Gràfic 2. Distribució del percentatge de centres inscrits al programa CANVIS segons districtes. Curs 2017-2018

100%

80%

60%

40%

20%

0%

62%

27%32% 32%

23% 21% 22%26%

48%

62%

Font:Registred’inscripcionsaprogrames.Curs2017-2018.


l’estratègia,onuntotalde56centresd’ESOiuncentred’educacióespecials’hivaninscriure(figura1).BSaBésunaestratègiadesalutcomunitàriaqueprioritzaelsbarris

mésdesfavoritsdelaciutatperreduir-hilesdesigualtatsen salut.

Laformacióprèviaesvaimpartiralmesdenovembredel2017,ivaconsistirenuntallerdelqualesvanfer3edicionsihivanassistir63docents.El100%delprofessoratassistentalaformacióimpartidaperl’equipdeprofessionalsdel’ASPBvatrobarelstallersmoltoforçainteressants,el98%moltoforçaútils,el95%moltoforçapràcticsiel97%moltoforçaclars.Enunaescaladel0al10,lapuntuaciómitjanadesatisfaccióglobalambelstallersvaserde8,8.Globalment,tantlapercepciódelprofessoratrespecteal’acceptaciódelesactivitatsperpartdel’alumnat,comlesvaloracionsdelscontingutsdelprograma,vanrebrebonespuntuacions(gràfic3).

Figura 1. Distribució de la cobertura de centres escolars inscrits al programa CANVIS segons barri i participació en l’estratègia BSaB. Curs 2017-2018

*BSaB(BarcelonaSalutalsBarris),estratègiadesalutcomunitàriaqueprioritza elsbarrismésdesfavoritsdelaciutatperreduir-hilesdesigualtatsensalut.

Font:Registred’inscripcionsaprogrames.Curs2017-2018.

Gràfic 3. Valoració del professorat del programa CANVIS. Curs 2017-2018

Font:Enquestad’avaluaciódelprograma.Curs2017-2018.

Interès

Comprensió

Participació

Idoneïtat

Contingut

Satisfacció

0 3 61 4 72 5 8 9 10

7,2

7,3

7,5

7,7

7,7

7,6

3. Prova pilot actualitzacióL’actualitzaciódelprogramalavapreparardurantelcurs2016-2017l’EquipdeSalutComunitàriadel’ASPB,

Barris prioritzats per BSaB(Barcelona Salut als Barris*)

Barris no prioritzats per BSaB(Barcelona Salut als Barris*)

Percentatge de centres educatius de secundària inscrits als programes respecte al total segons barri

Barris que no tenen centres

0% – 24%

24% – 49%

50% – 74%

75% – 100%

Barris que no tenen centres

0% – 24%

24% – 49%

50% – 74%

75% – 100%

135

amblacol·laboraciódeprofessoratialumnatquehaviendesenvolupatelprograma,aixícomd’entitatsexpertescomlaFundacióSurt,elCentred’EstudisAfricansiInterculturalsil’InstitutMunicipaldepersonesambDiscapacitat.Durantelcurs2017-2018esvaaprovarlaversióactualitzadadelprogramaen77aulesde60escolesentotselsdistrictesdelaciutatdeBarcelona,ambuntotalde2.732alumnes,el75%a2nd’ESOilarestaa1r,3ricentresd’educacióespecial.Lesvaloracionsvanserforçabonesentorndel8puntssobre10,mentrequeel91%delprofessoratvarespondrequetornariaaaplicarelprograma.Comaaspectespositiusvandestacarlaparticipaciódelsalumnesamblapossibilitatdeparlardetemesqueelspreocupen,perobrirlaperspectivaquelesielsadolescentstenendedeterminadessituacions.Elsaspectesmésnegatiusvanserproblemesambl’accésalmaterial,laqualcosavapermetredetectar-hoiposar-hisolució.Amés,esvanferdiversestrobadesambelprofessoratimplicatquevaaportarinformaciópermilloraralgunesactivitatsooferirmésalternativesal’horadedesenvolupar-les.L’experiènciaambuncentred’educacióespecialvasermoltpositivaiensvadonarpeuacomençaradesenvoluparunanovaexperiènciaqueesconcretaràdurantelcurs2019-2020,quanprofessionalsdel’àmbitdel’educacióespecialtreballarancoordinatsambelpersonaldel’ASPBidel’IIMPDidentificantaspectesquepermetinaplicarelprogramaambadolescentsambdiversitatfuncional.

4. Conclusions i reptes de futurL’escolaésunmarcidoniperalapromociódelasalut,atèsquelapreadolescènciasuposaunperíodeclauperal’aprenentatge.L’escolaritzacióobligatòriapermetque

l’alumnat,lessevesfamíliesitotalacomunitathipuguinaccedir.

ElprogramaCANVISs’hamostratcomunbonrecursperalesescolesal’horadetreballarlapromociód’unaalimentaciósaludable,l’activitatfísicaieldescans,aixícomlavaloraciópersonalilainfluènciadelesxarxessocials.Elprogramapermettractartemesquenonecessàriamentestaninclososdinsdel’estructuracurriculardelsinstituts,peròquesóndemoltaimportànciaperal’alumnat.Així,CANVISvamésenllàdel’alimentaciósaludableiabordatemesquepotserd’altresmaneresnoespodrientractarperquèhihamoltstabúsrelacionats,comaral’autoimatgeilavaloraciópersonal.Amés,s’hiafegeixentemesd’actualitatqueengresquenl’alumnat,coméslainfluènciadelesxarxessocials.Unaltreaspectedestacatéslaperspectivacomunitàriadelprograma,basadaenlarelacióentreelserveidesalutcomunitàriadel’ASPB,elprofessoratdelsinstitutsialtresprojectesdecol·laboracióinstitucionaliassociativa.

La14aediciódelprogramapublicadal’octubredel2017faunaexhaustivarevisióiactualitzaciódelscontinguts.Ambaquestarevisióesvoldonarrespostaalesnecessitatsplantejadespelprofessorat,elscanvissocialsiladiversitatd’alumnatdelaciutatdeBarcelona.Amés,laincorporaciódelesperspectivesdegènereiinterculturalsafegeixenalprogramal’oportunitatdetreballardesdelesaulesperladisminuciódelesdesigualtatsensalutalanostraciutat.Aquestaactualitzaciós’hapilotatambèxitid’ellan’hansorgitnousreptescomaraeltreballinterseccionalpermillorar-nel’aplicacióalscentresd’educacióespecialenquèescomençaràatreballarelcurs2019-2020.


Bibliografia

LOBSTEIN,T.;BAUR,L.;UAUY,R.(2004).“Obesityinchildrenandyoungpeople:Acrisisinpublichealth”.Obesity Reviews [London, England: IASO International Obesity TaskForce, 2004].

BANDURA,A.(1986).“Socialfoundationsofthoughtandaction:Asocialcognitivetheory”.A:Englewood Cliffs, NJ, US: Prentice-Hall, Inc.<https://doi.org/http://dx.doi.org/10.1037/13273-005>

BURKE,N.J.;GALEN,J.;PASICK,R.J.;BARKER,J.C.(2009).“TheorizingSocialContext:RethinkingBehavioralTheoryNancy”.Health Educ Behav., 36 (Suppl.5),55S-70S.<https://doi.org/10.1371/journal.pone.0178059>

GLASS,T.A.;McATEE,M.J.(2006).“Behavioralscienceatthecrossroadsinpublichealth:extendinghorizons,envisioningthefuture”.Social Science & Medicine (1982),62(7),p.1650-1671.<https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2005.08.044>

GROESZ,L.M.;LEVINE,M.P.;MURNEN,S.K.(2002).“Theeffectofexperimentalpresentationofthinmediaimagesonbodysatisfaction:Ameta-analyticreview”.International Journal of Eating Disorders,31(1),p.1-16.<https://doi.org/10.1002/eat.10005>

GUO,S.S.;WU,W.;CHUMLEA,W.C.;ROCHE,A.F.(2002).“Predictingoverweightandobesityinadulthoodfrombodymassindexvaluesinchildhoodandadolescence”.American Journal of Clinical Nutrition,76(3),p. 653-658.

JOURDAN,D.(2011).Health Education in Schools. The challenge of teacher training. Health Education Journal.Sant-Denis:Inpes,coll.Santéenaction.<https://doi.org/10.1177/001789696101900304>

MOYNIHAN,S.;PAAKKARI,L.;VÄLIMAA,R.;JOURDAN,D.;MANNIX-McNAMARA,P.(2015).“TeacherCompetenciesinHealthEducation:ResultsofaDelphiStudy”.PLoS ONE,10(12),p.1-17.<https://doi.org/10.1371/journal.pone.0143703>

PERLOFF,R.M.(2014).“SocialMediaEffectsonYoungWomen’sBodyImageConcerns:TheoreticalPerspectivesandanAgendaforResearch”.Sex Roles,71(11–12),p.363-377.<https://doi.org/10.1007/s11199-014-0384-6>

PROCHASKA,J.O.;VELICER,W.F.(1997).“Thetranstheoreticalmodelofhealthbehaviorchange”.American Journal of Health Promotion,12(1),p.38-48.<https://doi.org/10.4278/0890-1171-12.1.38>

SMOLAK,L.(2004).“Bodyimageinchildrenandadolescents:Wheredowegofromhere?”.Body Image,1(1),p.15-28.<https://doi.org/10.1016/S1740-1445(03)00008-1>

Departament de Recerca i ConeixementÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Ajuntament de Barcelona

València 344, 5è | 08009 BarcelonaT. 93 413 26 69barcelona.cat/revistabarcelonasocietat

24BarcelonaSocietatRevista de coneixement i anàlisi social

TribunaInvertir en infància per prevenir les desigualtats

En profunditatPlanificació educativa i segregació escolar a BarcelonaOportunitats educatives de la infància i l’adolescència: informes per basar les polítiques públiques en evidències Infàncies en desigualtat i pobresa a BarcelonaLa salut dels infants i adolescents de Barcelona

Experiències“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonismeEl programa Baobab: un impuls al lleure comunitariEscola Municipal de Segones Oportunitats: un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematurL’atenció als infants, adolescents i joves migrants no acompanyats des de la ciutatAcollim.coop: l’economia social i solidària en l’acollida als joves migrants no acompanyatsLa Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Atenció Precoç. Aliança d’impulsLa salut mental d’adolescents i joves: el projecte Konsulta’mIncorporació de les desigualtats en la promoció de la salut a l’escola

24

Infà

nci

a, a

do

lesc

ènci

a i p

olí

tiq

ues

pú

bli

qu

es

11 mm

Documents

Barcelona...Barcelona vol seguir ampliant l’oferta de lleure educatiu a tota la ciutat, amb una atenció especial a aquells barris on és molt restringida. En el terreny de la salut