-
7/29/2019 Barcelona i la novella negra
1/3
Barcelona i la novella negra
Jordi Canal
Tota ciutat aspira a ser literria, i Barcelona com deia Manuel
VzquezMontalbn es torna literria a partir del segle XIX:
Ciudad capaz de ser imaginada y generar un imaginariobarcelons
trifronte: la ciudad viuda y romntica de un imperio
perdido, generara un ramillete de odas nacionalistas, la
ciudadcapitana de la revolucin industrial, luchas sociales y
prodigios
para ricos sublimara una novelstica que mucho tiene que ver
con
las contradicciones sociales. La ciudad pecadora, portuaria,
torva
se quedara esperando a que llegaran los novelistas franceses
a
codificarla.
Per el centre neurlgic de la revoluci industrial a la Pennsula
Ibrica, LaRosa de Foc dels anarquistes, la ciutat modernista de la
burgesia, la ciutat
porturia, la ciutat de la revoluci i les barricades, la ciutat
d'ocupants iocupats, va tardar en convertir-se en la ciutat de la
novella negra. Tot itenir alguns illustres precedents com Rafael
Tasis, Manuel de Pedrolo oMario Lacruz, Barcelona va necessitar de
dos autors materials, duescomplicitats necessries i com no, d'un
mort, a l'hora de parlar de novellanegra.
La primera complicitat va ser francesa. Quan als anys seixanta
es va
aixecar la prohibici de tradur llibres al catal i es va crear
Edicions 62,Manuel de Pedrolo es va emmirallar en la "Srie Noire"
de Gallimard percrear "La Cua de Palla", la primera collecci de
novella negra i policacaen catal. Per aqu ens van arribar els grans
clssics nord-americans comHammett, Chandler, Macdonald, Cain,
McGivern, McCoy... i tamb autorseuropeus i americans rigorosament
contemporanis, com Drrenmatt, LeCarr, Japrisot, Le Breton o
Highsmith.
La segona complicitat ens va arribar d'Argentina. Des de mitjans
dels anys
setanta, Barcelona va rebre molts intellectuals que fugien de la
dictadura
-
7/29/2019 Barcelona i la novella negra
2/3
militar, i alguns van entrar a treballar en editorials i van
crear colleccionsde gnere, com Juan Carlos Martini a Bruguera, on
va dirigir "Novela
Negra", o Hctor Chimirri amb "Cosecha roja" a Ediciones B, que
ens vandonar l'oportunitat de llegir novella negra americana i
europea en castell.
El mort evidentment va ser Franco, tot i morir de mort natural.
La sevadesaparici va propiciar la transici poltica cap a la
democrcia, lamodernitzaci del pas, la desaparici de la censura i la
publicaci denovelles negres escrites per autors del pas.
Els autors materials van ser dos autors barcelonins, que van
donar el tret desortida pocs anys abans de la mort del dictador.
L'un en catal, JaumeFuster, amb De mica en mica s'omple la pica, el
1972; l'altre en castell,
Manuel Vzquez Montalbn, amb Tatuaje el 1974.
Cap a finals dels setanta va haver-hi un autntic boom editorial
de novellanegra. Es van crear colleccions, va aparixer la primera
generaci d'autorsque situava les seves trames a la ciutat. De cop i
volta teniem un detectiucom Pepe Carvalho que es passejava per la
Rambla i ens resultavaversemblant, i vam descobrir que Barcelona
era un lloc tan bo comqualsevol altre per explicar-ne la cara
fosca, i Manuel Vzquez Montalbn
es va convertirsense voler-ho, sense saber-ho en el pare de la
novellanegra espanyola i mediterrnia, i en el renovador de la
novella negraeuropea.
Transversal pel que fa als gneres, la srie Carvalho va
iniciar-se amb unanovella experimental de poltica ficci, va
continuar amb un bon grapat denovelles policaques i poltiques i va
acabar passant pel fullet, el conte, elmonleg, l'humor i la
literatura de viatges, i el resultat final de tot plegat sla crnica
de la histria d'amor de Vzquez Montalbn per Barcelona la
"nostlgia crtica", de les transformacions que va sofrir la
ciutat elsdarrers vint-i-cinc anys del segle passat, i de l'evoluci
de la societatespanyola des de la mort de Franco.
De seguida s'hi van afegir altres visions: Eduardo Mendoza, que
tant ensexplicava les tensions socials de comenaments de segle, com
la Barcelonams canalla vista amb els ulls d'un detectiu boig i
innominat; el Guinardde Juan Mars; els carrers de Barcelona i la
pietat i el sentiment de
Francisco Gonzlez Ledesma cap a les classes populars a travs
del'inspector Mndez; el terror urb d'Andreu Martn
-
7/29/2019 Barcelona i la novella negra
3/3
Al llarg dels anys noranta es desinfla el boom, desapareixen
lescolleccions, per sorgeix una nova figura en el panorama
barcelon, lainspectora de policia Petra Delicado, d'Alicia Gimnez
Bartlett. La donadeixa de ser vctima o subsidiria de la trama per a
convertir-se en
protagonista i en cap de Fermn Garzn, el seu ajudant. Tamb
ambGimnez Bartlett la novella negra surt del barri del Raval i
s'escampa peraltres barris de Barcelona.
Amb el nou segle retorna l'inters per la novella negra, perdem
VzquezMontalbn, recuperem Gonzlez Ledesma que no havia estat
publicat a
Espanya durant la dcada dels noranta, continuem amb Andreu
Martn,amb Gimnez Bartlett i, espordicament, amb Mendoza. Es creen
noves
colleccions; nous premis com L'H Confidencial, el RBA, Crims de
Tinta;multitud de clubs de lectura; i apareixen nous centres de
difusi, com sn laBiblioteca la Bbila, biblioteca pblica amb un fons
especialitzat dedicat algnere negre i policac; la llibreria Negra i
Criminal o el festival BCNegra.
La ciutat es transforma en un parc temtic per a turistes; la
policiaautonmica comena a consolidar la seva presncia tamb en la
ficci; laimmigraci deixa de ser un decorat per convertir-se en una
realitat; lacorrupci poltica i empresarial competeix amb les trames
narratives;
apareixen nous autors que continuen la tradici del gnere, i
emergeix unanova generaci d'escriptors que amplien els lmits del
gnere i estableixenconnexions amb la narrativa histrica,
l'aventura, la cincia-ficci, lanovella social o l'autoficci i,
entre aquests, destaquen autors com Vctordel rbol, Carlos Zann,
Sebasti Jovani, Javier Calvo o Marc Pastor.
Mai no havia estat tant viva la novella negra a Barcelona,
potser perquvivim en una novella negra.
Grcies.
Presentaci de la taula rodona "Barcelona negra", que va tenir
lloc a la Bibliothque desLittratures Policires el 23 de mar de
2013, amb motiu de Barcelona, ciutat convidadaal Sal del Llibre de
Pars. Participaren a la taula rodona Alicia Gimnez Bartlett,
JavierCalvo, Marc Pastor i Jordi Canal, moderats per Emmanuel
Laurentin.
