Bases per a les directrius de conectivitat ecològica de Catalunya

7/31/2019 Bases per a les directrius de conectivitat ecolgica de Catalunya

1/99

Bases per a

les directrius

de connectivitat

ecolgica

de Catalunya

Octubre de 2006

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambienti Habitatge


2/99


3/99

Bases per ales directrius

de connectivitatecolgicade Catalunya

Octubre de 2006

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

i Habitatge


4/99

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Bases per a les directrius de connectivitat biolgica de Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Coordinaci: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Josep M. Mallarach i JosepGermain

Aquest document ha estat aprovat pel Consell de Direcci del Departament de MediAmbient i Habitatge el setembre de 2006; i dna compte de la feina feta al Tallerdexperts sobre connectivitat ecolgica, en el qual van participar: Ricard Belmonte,

Xavier Carceller, Ruf Cerdn, Ricard Estrada, Josep Germain, Biel Jover, Josep M. Ma-llarach, Xavier Mayor, Antoni Munn, Carme Rossell, Deli Saavedra i Catalina Victory

Imatges cedides per Jean Carsignol, Josep Germain, Josep M. Mallarach, MarcMontlle, Carme Rossell i Deli Saavedra

Primera edici: octubre de 2006Tiratge: 1.500 exemplars

Impressi: ALTS arts grfiques, s. l.DL: B. 47.559-2006

La publicaci ha estat feta en paper reciclat de 90 g i les cobertes en cartolina reciclada

de 250 g.

Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica de Catalunya

I. Mallarach i Carrera, Josep Maria, ed. II. Germain i Otzet, Josep, ed. III.Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge1. Connectivitat ecolgica - Catalunya504(467.1)


5/99

La primera Cimera de la Terra sobre medi am-bient i desenvolupament de Rio de Janeiro (1992)

subratll la importncia de la biodiversitat com labase de la nostra prpia existncia, el seu s in-

telligent i sostenible i la seva conservaci per ales generacions actuals i les futures. AquestaCimera aporta una visi innovadora per a la pre-

servaci de lentorn tenint cura de les espcies idels ecosistemes amb tres objectius: la protecci

de la biodiversitat biolgica, ls sostenible daquesta i la distribuci jus-ta dels beneficis que aquest s sostenible proporciona. A ms, es consti-tueix amb el marc per lelaboraci de lEstratgia de la Comunitat

Europea en matria de Biodiversitat (1998).

Totes les anlisis sobre la biodiversitat a Europa coincideixen en cons-tatar una prdua sostinguda de diversitat biolgica en espcies, hbi-tats i paisatges que t entre les seves principals causes el canvi en elsusos del sl, les pertorbacions dorigen antrpic i la intensitat amb qu

sn explotats els recursos naturals. Un exemple daix s la intensifi-caci de lagricultura i la ramaderia, la sobreexplotaci de recursos h-drics, la contaminaci del medi bitic i abitic, la construcci de gransinfraestructures lineals o el turisme insostenible.

Catalunya s una regi amb un nivell de biodiversitat molt elevat si el com-parem amb la resta de territoris dEuropa. Aquest fet es deu a la seva si-tuaci geogrfica i al seu relleu, que expliquen que en un territori que noabasta ms del 0,3% de tot el continent europeu conflueixin tres de lesgrans regions biogeogrfiques dEuropa: la boreoalpina, leurosiberiana ila mediterrnia. A aquest elevat nivell de biodiversitat terrestre cal afegir-hi a ms, la diversitat que presenta el medi litoral i mar del nostre pas.

No obstant aix, la diversitat biolgica a Catalunya est veient-se afec-tada per lactivitat humana, que sovint porta associada lalteraci,transformaci o desaparici dhbitats, desplaament despcies, pr-dua de diversitat gentica i simplificaci dels ecosistemes. Aquests

fets han comportat una reacci per part de la nostra societat civil i po-ltica des de fa molts anys.

El Parlament de Catalunya mitjanant laResoluci 552/V, de 16dabril de 1998, sobre lelaboraci dun pla drees de conne-xi biolgica (BOPC nm. 280, de 27.4.1998) va instar el Governa complementar el mapa vigent a Catalunya en matria de conservaci

de la natura mitjanant ladopci, en el termini mxim dun any, dunes


6/99

directrius estratgiques per al manteniment de les connexions ecolgiquesi paisatgstiques necessries entre els espais que gaudeixen dalgun tipusde protecci. I en laResoluci 1153/VI, de 23 doctubre de 2002, so-bre la presentaci i el desplegament de les directrius estratgi-

ques per al manteniment de les connexions biolgiques i paisat-gstiques entre els espais protegits a Catalunya (BOPC nm.353, d11.11.2002), tamb insta al Govern a presentar en el termini m-xim de dos mesos, les directrius estratgiques per al manteniment de lesconnexions ecolgiques i paisatgstiques entre els espais protegits i ini-ciar-ne laplicaci i el desplegament efectiu dins de lany 2003.

En el Pacte del Tinell sacorda formular i aprovar inicialment, en eltermini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels Sistemes de

Connexi Biolgica entre Espais Lliures. I en el nou Estatut dAuto-nomia de Catalunya (2006) satribueix a la Generalitat les competn-cies exclusives en lestabliment i regulaci de les figures de proteccidespais naturals i de corredors biolgics.

En lmbit local, comarcal i regional shan realitzat ms dun centenardestudis sobre connectivitat ecolgica els quals cal valorar molt positiva-ment tant per la seva creativitat com per les aportacions metodolgiques iconceptuals realitzades. Fora experts de Catalunya participen en projecteseuropeus i internacionals i estan fent aportacions teriques significatives.

Conscients de que aquest tema ha generat debats i reflexions cientfi-ques i socials, el nostre Departament ha assumit en aquesta legislaturadur a terme la redacci de les directrius de connectivitat ecolgica que

presentem mitjanant aquest document, el qual sha elaborat seguintcriteris de caire sectorial i es presenten agrupades en deu captols. Encadascun daquests captols es troben referenciats els criteris a tenir encompte en la presa de decisions, en les regulacions, en la planificaci iprogramaci i en les bones prctiques que tenen com a objectiu el man-teniment i millora de la connectivitat ecolgica al nostre pas.

Lelaboraci daquestes Directrius ha anat a crrec den Josep MariaMallarach i en Josep Germain, als quals agraeixo la bona tasca realitza-da aix i com als tcnics del Departament i a lequip dexperts integrat perDeli Saavedra, Xavier Mayor, Xavier Carceller, Carme Rossell i RicardEstrada, perqu de forma desinteressada varen fer valuoses aportacionsen aquest document. Crec, sincerament, que constituir una gran eina peravanar en la conservaci de la biodiversitat com a valor patrimonial nici insubstituble i com a font de qualitat de vida per a les persones.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge


7/99

ndex

1. Biodiversitat i estratgies connectives1.1. Bases per a lacci ..................................................................................................................... 7

1.2. La connectivitat ecolgica com a objectiu .......................................... 111.3. Marc per a lestabliment de les directrius sobre con-

nectivitat ecolgica .................................................................................................................. 141.4. Estructura de les directrius ...................................................................................... 16

2. Desenvolupament sectorial de les estratgies de con-nectivitat ecolgica2.1. Planejament territorial ................................................................................................ 19

2.2. Espais naturals protegits .......................................................................................... 262.3. Espcies amenaades i protegides .............................................................. 312.4. Xarxa viria i altres infraestructures lineals ........................... 362.5. Espais fluvials ............................................................................................................................. 462.6. Activitat agrria ...................................................................................................................... 542.7. Urbanisme ........................................................................................................................................ 622.8. s dels recursos biolgics ........................................................................................ 692.9. Avaluaci ambiental ......................................................................................................... 75

2.10. Recerca, informaci i participaci .............................................................. 81

Annex 1. Definicions i conceptes ............................................................................... 87

Annex 2. Nous instruments a desenvolupar ........................................ 93

Annex 3. Inclusi del concepte de connectivitat ecol-gica en normes i plans ................................................................................... 95


8/99


9/99

1. Biodiversitat i estratgiesconnectives

1.1. Bases per a lacci

Totes les anlisis sobre la biodiversitat a Europa realitzades pels prin-cipals organismes europeus, com lAgncia Europea del Medi Ambient,coincideixen a constatar una prdua sostinguda de diversitat biolgi-ca, tant en poblacions com espcies, hbitats i paisatges. Els canvisen els usos del sl que shan produt en les darreres dcades, que hancomportat una reducci de lrea dels espais naturals i seminaturals,el deteriorament daltres i la fragmentaci de molts daquests, se si-tuen entre les primeres causes daquesta prdua, generalment asso-

ciades a lefecte barrera de les infraestructures, la urbanitzaci dis-persa i la intensificaci o labandonament de lactivitat agrria.

Com a conseqncia daquesta fragmentaci, es produeix un esmi-colament dels espais naturals i dels ecosistemes en trossos cada copms petits i allats, a linterior dels quals es redueixen els hbitats demajor qualitat, alhora que resten envoltats de barreres antrpiques,de manera que cada vegada esdevenen menys viables per al mante-

niment de certes espcies i per garantir algunes de les funcions i ser-veis dels ecosistemes.

La magnitud daquesta problemtica ha donat lloc a una reacci deci-dida, palesa en els compromisos assolits a la Cimera de Caps dEstati de Govern de la Uni Europea que es va celebrar lany 2001 a Gte-borg, en lacord assolit a la Sisena Reuni de les Parts Contractantsdel Conveni sobre la diversitat biolgica celebrada el 2002 i en les

conclusions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sosteni-

BIODIVERSITAT I ESTRATGIES CONNECTIVES [7]


10/99

ble. En el cas dels estats que formen la Uni Europea, es va arribaral comproms daturar abans del 2010 la prdua de la biodiversitaten lanomenatMissatge des de Malahide: aturant la prdua de bio-diversitat (2005), que explicita aquest comproms i adverteix de lesconseqncies que la prdua de biodiversitat pot tenir en el progrseconmic i social dEuropa a causa, a ms del seu valor intrnsec, delsbns i serveis fonamentals que genera la diversitat biolgica, espe-cialment en els camps de lagricultura, la gesti dels recursos hdrics,la salut i la qualitat de vida, el turisme, etc.

Per altra banda, lEstratgia de la Comunitat Europea en matria debiodiversitat (1998), aix com els plans dacci que la desenvolupen,

constata que les mesures que shan adoptat fins ara en relaci amb laconservaci de la biodiversitat han resultat insuficients. Com a exem-ple, es pot citar la poltica despais naturals protegits, els resultats dela qual han estat limitats, motiu pel qual es reconeix que, en lmbiteuropeu, calen actuacions addicionals de conservaci dels componentsde la biodiversitat fora dels lmits dels espais naturals protegits, quesiguin daplicaci general en el conjunt del territori. Aquest enfoca-ment ms integrat de la conservaci no s, per, un substitut de lac-

tual poltica despais naturals protegits, la qual continua essent vli-da i necessria en tots aquells espais on, atesos els seus remarcablesvalors naturals, els objectius de protecci sn prioritaris.

La consideraci anterior tamb es repeteix a la majoria destudis queshan realitzat a Catalunya sobre connectivitat ecolgica: algunes deles mesures de conservaci shan destendre al conjunt del territori,abastant en ms o menys intensitat tots els components del medi na-

tural i del paisatge, per tal de poder mantenir les propietats estructu-rals i funcionals dels ecosistemes. Dins del marc daquestes mesuresde conservaci, ladopci destratgies de connectivitat ecolgica ha deser una de les principals lnies dactuaci, per no pas lnica.

Existeix consens que una estratgia connectiva adequada ser aque-lla que inclogui lestabliment duna veritable xarxa ecolgica, entesacom un conjunt despais naturals, que generalment gaudiran de pro-

tecci, connectats entre si mitjanant espais prou ben conservats de

[8] BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA[8] BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA


11/99

la matriu territorial com per permetre els moviments i la disperside les espcies de la flora i de la fauna i el manteniment de la funcio-nalitat dels ecosistemes i dels processos ecolgics essencials. Cal ad-vertir, per, que una xarxa ecolgica mal concebuda, o insuficient-ment gestionada, pot tenir efectes negatius per a la conservaci.

El concepte teric ms desenvolupat en lmbit de la poltica de con-servaci de la biodiversitat i de lordenaci del territori s el de xar-xa ecolgica funcional, el qual es basa en definir lestructura ecol-gica bsica del territori des del punt de vista dinmic del medinatural, s a dir, dels fluxos (nutrients, gens, espores, llavors, esp-cies, etc.) que sestableixen entre els seus components. Les bases da-

quest enfocament, les va establir lEstratgia paneuropea per a la di-versitat biolgica i paisatgstica, lany 1995, en definir la xarxaecolgica paneuropea. La seva aplicaci a escala nacional va ser re-ferendada a laDeclaraci de Kev de la Cinquena Conferncia Minis-terial sobre Medi Ambient a Europa, lany 2003.

Aquest enfocament ms global solament es pot assolir si saconse-gueix integrar efectivament la conservaci de la biodiversitat en el

marc de les diferents poltiques sectorials. Tant el Conveni sobre ladiversitat biolgica com la poltica comunitria en relaci amb aques-ta matria (el Sis programa dacci ambiental de la ComunitatEuropea; lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de bio-diversitat i els plans dacci que la desenvolupen; els plans de la UniEuropea sobre desenvolupament urb i sobre la gesti de les zonescostaneres) reconeixen que la integraci de la conservaci de la na-tura en el procs de presa de decisions socioeconmiques s un pre-

requisit de tota poltica de conservaci efica, i que hi ha una clarainterdependncia entre el manteniment de la integritat dels sistemesnaturals i culturals i la provisi dopcions socials i econmiques.Totes aquestes declaracions sn a la base del que s la sostenibilitat,ja que aquesta no es pot assolir si no existeix una relaci equilibradaentre les necessitats socials, lactivitat econmica i el funcionamentdels ecosistemes, que proveeixen els serveis ambientals essen-cials dels quals depn lexistncia humana i la qualitat de vida de

la societat.



12/99

Aquest enfocament adquireix encara ms relleu si es t en compte lamultifuncionalitat de la matriu territorial i el fet que la major part delsecosistemes del nostre entorn ja han estat afectats, sovint des de fa se-gles, per lactivitat humana en un grau o altre. En sn bons exemplesles activitats agroforestals, les quals tenen un paper fonamental en elmanteniment de nombrosos hbitats i espcies, i ladopci duna pol-tica daiges encarada a mantenir i recuperar la funcionalitat ecol-gica dels mbits terrestres i aqutics dels espais fluvials.

Un elevat nombre dels estudis realitzats a Catalunya durant els dar-rers anys insisteixen en aquesta multifuncionalitat del medi natural,especialment en els llocs ms densament poblats, on tamb caldr fer

referncia a la connectivitat paisatgstica, un concepte ms antropo-gnic i que comporta lexistncia i la continutat en el territori dunamorfologia i dunes caracterstiques del medi dun reconegut valoresttic i, alhora, susceptibles de ser aprofitades pels ciutadans i ciuta-danes per a activitats de lleure i deducaci en el medi natural. Aixdoncs, en les zones ms densament poblades, a lhora de plantejar i dis-senyar estratgies connectives i de manteniment de la funcionalitatdels ecosistemes, tamb shauran de considerar les funcions socials.

Tanmateix, la prioritat en matria de connectivitat ecolgica con-sisteix a prevenir la fragmentaci del territori i dels seus sistemes na-turals i evitar la disminuci de la seva permeabilitat en relaci ambels fluxos ecolgics. La conservaci de tots aquells components de lamatriu territorial que tenen una funci connectiva significativa s,doncs, essencial, ats que ladopci de mesures correctores o de res-tauraci acostuma a ser difcil i a tenir uns costos elevats.

En un altre ordre de coses, el Sis programa dacci ambiental de laComunitat Europea (2002) promou una major implicaci de la ciuta-dania en les poltiques ambientals, ja sigui mitjanant actuacions desensibilitzaci, la tramesa dinformaci completa i de qualitat, la se-va participaci en el procs de presa de decisions i lafavoriment delseu suport als objectius ambientals. Aquesta participaci esdev es-pecialment significativa en aquells sectors del territori situats fora

dels espais naturals protegits i en els quals ladopci dacords volun-

[10] BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA


13/99

taris de gesti, com pot ser en el cas de lactivitat agroforestal, s b-sica per a laplicaci de les estratgies de connectivitat ecolgica.

Un altre aspecte en qu hi ha un consens general s el dels conei-xements sobre la biodiversitat. Es constata que, malgrat els aven-os realitzats, el coneixement que sen t encara s insuficient o nosadapta prou b a les necessitats de la gesti, per tamb es deixaclar que en cap cas aix no sha dutilitzar com a excusa per a la in-acci, ni com a fre de les decisions o activitats basades en lestat ac-tual dels coneixements, que ja s important. Un dels aspectes quecal desenvolupar s el seguiment dels resultats que es vagin obte-nint, de manera que les diferents poltiques amb incidncia sobre

la biodiversitat es puguin modificar, per millorar-ne lefectivitat, amesura que progressin els coneixements o es modifiquin els pro-blemes.

La cooperaci entre comunitats autnomes venes (Arag i el Pas

Valenci) i entre estats (Espanya, Frana i Andorra) en aquesta mat-

ria s molt limitada, de manera que resulta indispensable intensificar la

cooperaci transfronterera, especialment quan es tracta decosistemes

compartits i especialment sensibles, com els espais fluvials (Directiva2000/60/CE, per la qual sestableix un marc comunitari dactuaci en

lmbit de la poltica daiges) o costaners i marins (Pla dacci per a la

Mediterrnia) o quan es tracta despcies migratries (Conveni sobre

la conservaci de les espcies migratries danimals silvestres).

1.2. La connectivitat ecolgica com a objectiu

Entre les diferents eines per afrontar la prdua de la biodiversitat i persuperar les seves principals causes, el concepte de connectivitat eco-lgica ha atret en pocs anys latenci de la major part de tcnics i pla-nificadors i tamb dels ciutadans en general, malgrat algunes de les in-certeses cientfiques que encara subsisteixen. El seu primer avantatges el fet que es tracta dun concepte molt intutiu: si la fragmentaci iles barreres sha demostrat que sn un problema, la connexi nha de

ser la soluci. Un segon avantatge s que la connectivitat ecolgica s



14/99


aplicable a totes les escales, i dna resposta tant a problemes locals, co-marcals o regionals, com a estratgies nacionals o internacionals. Eldarrer avantatge s que es tracta dun concepte aplicable des de totsels sectors, que ofereix indicacions tant pel que fa al desenvolupamentde lactivitat agrcola o la gesti hidrolgica, com a la manera de dis-senyar les infraestructures, per posar alguns exemples.

Dacord amb lanterior, sha optat per posar un major mfasi en elconcepte de connectivitat ecolgica que no pas en el de connectorsecolgics o corredors biolgics, ja que aquests sentenen com a pe-ces duna estratgia connectiva molt ms mplia. Aix doncs, sota elconcepte de connectivitat ecolgica sha acabat entenent tota la di-mensi dinmica, funcional, del medi natural que permet la disper-si i el moviment dels organismes, el manteniment dels processosecolgics i el funcionament dels ecosistemes, a ms de comportar

molts altres avantatges de caire ambiental, econmic i social, entreels quals hi ha els vinculats al lleure.

Lestabliment duna veritable estratgia de connectivitat ecolgicano implica excloure les activitats humanes dels espais que complei-xen funcions de connectivitat ecolgica; al contrari, en alguns casosel manteniment de determinats usos s necessari per a la conserva-ci daquesta funci. Tanmateix, les activitats que estiguin incloses

en aquests sectors han de ser compatibles amb el manteniment de la

Connectivitatecolgica


15/99

funci connectiva, de manera que les diferents poltiques sectorialsque hi incideixin hauran de definir clarament els usos que hi sn ad-mesos.

En fora casos sha demostrat que ladequada aplicaci i desenvolu-pament dels instruments administratius, normatius i econmicsexistents, aix com ladopci generalitzada dels resultats assolits enexperincies desenvolupades en altres pasos, a vegades des de fa de-cennis, ja poden ser suficients per garantir el plantejament i des-envolupament duna xarxa ecolgica nacional efectiva, sempre quesassoleixi la cooperaci dels sectors i dels agents locals clau. Sha fetpals que s fonamental que les estratgies de connectivitat ecolgi-

ca sintegrin en els diferents processos de planificaci, a totes lesescales, i que, per ser efectius, aix sha de fer des dels primers es-tadis. Noms una aproximaci interdisciplinria, que inclogui pla-nificadors, tcnics, cientfics i altres agents econmics i socials, potproveir els instruments adients per afrontar els problemes de la frag-mentaci de la matriu territorial amb xit.

Ladaptaci de les estratgies connectives al carcter multifuncionaldel medi natural porta aparellada la necessitat de conservar o dis-senyar elements connectius duna gran varietat, els quals poden anardes dels corredors biolgics, pensats per a determinades espcies, finsals itineraris de caire paisatgstic, relacionats amb el lleure i propisdambients urbans, passant pel manteniment de la continutat delsecosistemes fluvials o els grans sistemes muntanyencs, o per la crea-ci de passos per superar lefecte barrera de determinades infra-estructures o sistemes urbans. En uns casos ser suficient el mante-niment com a sl no urbanitzable dun determinat sector del

territori, mentre que en altres podr requerir complexes obres den-ginyeria. Lannex 1 cont un recull dels conceptes utilitzats enaquestes directrius i la seva definici.

La gesti de cada tipus despai o hbitat variar en funci del valorconnectiu que se li atribueixi, de la seva localitzaci o dels usos queshi duguin a terme, ja que en uns casos una gesti de tipus preven-tiu pot ser suficient per mantenir unes determinades condicions,

mentre que en altres casos caldr una gesti ms activa i un segui-



16/99


ment continuat de la seva funcionalitat. Ser, doncs, necessari defi-nir de manera clara a qui corresponen les responsabilitats de gestide cadascun dels elements connectius, i quins sn els objectius quees persegueixen en cada cas.

Un enfocament daquest tipus ha de superar, per, un risc important:hi ha el perill que en relaci amb la connectivitat ecolgica es vul-gui potenciar tant la seva multifuncionalitat, o un disseny basat prin-cipalment en qestions de caire esttic o vinculades al lleure, per po-sar dos exemples, que acabi perdent els seus possibles beneficis pelque fa a la biodiversitat. Aix doncs, qualsevol espai que vulgui com-plir lobjectiu de mantenir la connectivitat ecolgica pot desenvolu-

par altres funcions, per el seu disseny, dimensi i gesti hauran detenir sempre una justificaci dacord amb uns objectius de conser-vaci de la biodiversitat. Per altra banda, per, no sha doblidar queels objectius de la conservaci difcilment sassoliran si no es tenenen compte de manera adequada les persones i les seves aspiracions,aix com el clima poltic, social i econmic imperant.

1.3. Marc per a lestabliment de les directriussobre connectivitat ecolgica

A Catalunya, els primers treballs sobre connectivitat ecolgica van co-menar a realitzar-se a principis de la dcada dels noranta, analitzantles experincies de pasos capdavanters en la matria i valorant la se-va aplicabilitat a la realitat catalana. Des daleshores, shan realitzat

ms dun centenar destudis sobre connectivitat ecolgica en lmbitlocal, comarcal, regional o internacional, els quals cal valorar molt po-sitivament, tant per la seva creativitat com per les aportacions me-todolgiques realitzades, tot i que la majoria han roms indits i nosn de fcil consulta. Durant els darrers anys, shan organitzat di-verses jornades i tallers tcnics on la connectivitat ecolgica sha trac-tat de manera ms global. Fora experts de Catalunya participen enprojectes europeus i internacionals i estan fent aportacions teriques

significatives en lmbit de la connectivitat ecolgica.


17/99

Per altra banda, sha de remarcar que la incorporaci de les estrat-gies de connectivitat ecolgica a lmbit de Catalunya no es pot ferde la mateixa manera a tot arreu, de manera que trobarem situa-cions contraposades. Duna banda, hi ha la de les comarques de mun-tanya, on a causa de la gran extensi dels espais naturals i el seurelatiu bon estat de conservaci hi predominaran les mesures de cai-re preventiu, mentre que a les zones metropolitanes o a lmbit cos-taner normalment es tractar de protegir els darrers elements con-

nectius que romanen entre espais naturals envoltats de barreres, ode restaurar algunes de les connexions ecolgiques perdudes mit-janant la permeabilitzaci de les barreres ms crtiques. En el casdels espais agraris tamb hi ha diferents situacions, ja que mentre enamplis sectors predominen els mosaics agroforestals amb conreus desec, que tenen un alt valor per a la biodiversitat, en les rees on do-minen els conreus de regadiu la situaci s inversa, de manera que,a ms de tenir poc valor per a la biodiversitat, poden representar una

barrera per als moviments i la dispersi despcies amenaades o enperill dextinci.

La incorporaci a la normativa i al planejament de Catalunya de lesaportacions teriques i de les propostes prctiques plantejades en re-laci amb la connectivitat ecolgica ha estat molt desigual, per entots els sectors, durant els darrers anys, en ms o menys mesura i demanera ms o menys coherent, shan fet passes per a la seva aplica-

ci, des de lmbit del planejament territorial o de lurbanisme fins


Permeabilitat de lesinfraestructures


18/99


al de la poltica daiges o lagrria. Per aix, a cadascun dels apar-tats sectorials en qu sorganitzen aquestes directrius, es presentauna valoraci de la incidncia que la connectivitat ecolgica ja t enla normativa i en el planejament actuals de Catalunya.

Un antecedent significatiu s la Resoluci 552/V, del Parlament deCatalunya, sobre lelaboraci dun pla drees de connexi biolgicaa Catalunya (1998), la qual insta el Govern a ladopci dunes direc-trius estratgiques per al manteniment de les connexions ecolgiquesi paisatgstiques, resoluci que es troba a la base daquest documentde directrius sobre connectivitat ecolgica. El nou Estatut dAuto-nomia de Catalunya (2006) atribueix a la Generalitat les competn-

cies exclusives en lestabliment i la regulaci de les figures de pro-tecci despais naturals i de corredors biolgics.

1.4. Estructura de les directrius

Aquestes directrius shan elaborat seguint criteris de caire secto-rial i es presenten agrupades en els deu captols segents: plane-

jament territorial; espais naturals protegits; espcies amenaadesi protegides; xarxa viria i altres infraestructures lineals; espaisfluvials; agricultura; urbanisme; s dels recursos biolgics; ava-luaci ambiental i, finalment, un captol dedicat a recerca, infor-maci i participaci.

Les directrius van seguides de tres annexos:

Lannex 1 cont un glossari amb les definicions dels conceptes clauque shan emprat en aquestes directrius.

Lannex 2 cont la relaci dels nous instruments que les directriusproposen desenvolupar.

Lannex 3 cont les normes i plans que les directrius proposen com-pletar, i presenta de manera resumida algunes de les implicacions

normatives i sobre el planejament daquestes directrius.


19/99

A la pgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es com-plementen aquestes directrius amb un recull dels diferents documentsi instruments internacionals i comunitaris relacionats amb la connec-tivitat ecolgica, un llistat destudis i informes dmbit ms local, queno pretn ser exhaustiu per s representatiu de diferents tipus detreballs realitzats, i, tamb, un recull de la normativa i dels plans quetenen incidncia sobre la connectivitat ecolgica a Catalunya, tant sisn dmbit catal com estatal. Aquesta documentaci es pot consultara ladrea http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/inici.jsp



20/99


21/99

2. Desenvolupament sectorialde les estratgies de

connectivitat ecolgica

2.1. Planejament territorial

En el marc del planejament territorial, lafavoriment de la connec-tivitat ecolgica i paisatgstica s una estratgia bsica per millorarla conservaci de la biodiversitat, especialment en territoris frag-mentats: consolidar la xarxa despais naturals protegits, com-plementar-los amb zones perifriques de protecci, establir zones derestauraci, determinar els usos admissibles en aquests espais i, es-pecialment, promoure la connectivitat ecolgica entre tots els com-ponents del medi natural o de valor per a la biodiversitat.

Es tracta del principi dintegritat ecolgica: shan de protegir els pro-cessos ecolgics necessaris per garantir la viabilitat de les espcies imantenir els hbitats dels quals depenen per a la realitzaci de lesseves funcions biolgiques (migraci, dispersi, intercanvi gentic,etc.), i per poder respondre als canvis ambientals (canvi climtic, con-taminaci, etc.) o catastrfics (incendis forestals, tempestes, secades,esllavissaments, etc.).

El planejament territorial s el marc adequat per tenir en comptelampli abast dels processos ecolgics i passar duna visi despais na-turals allats a una autntica xarxa ecolgica, en la qual es garan-teixi la funcionalitat ecolgica del conjunt del territori a travs delmanteniment de la connectivitat ecolgica dels sistemes naturals aescala regional i comarcal.

s, doncs, en el marc del planejament territorial on sha de de-

finir aquesta xarxa ecolgica bsica, la qual caldr, per, com-

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA [19]


22/99


plementar amb altres mesures que les diferents poltiques sec-torials puguin establir, de les quals donen compte els captols se-gents.

Antecedents internacionals i europeus. A Europa, la primera con-creci formal daquest model va ser la proposta de xarxa ecolgi-ca paneuropea que proposa lEstratgia paneuropea per a la di-versitat biolgica i paisatgstica, impulsada pel Consell dEuropael 1995, i que tamb es recollia a les recomanacions de la Con-ferncia de Ministres Europeus de Medi Ambient dins el marc delprocs Medi Ambient a Europa (2003). Daltra banda, lEstra-tgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat (1998)

atribueix al planejament territorial la funci dadoptar mesuresper a la conservaci de la biodiversitat en el conjunt del territori.LanomenatMissatge des de Malahide de la Uni Europea (2005)avana una mica ms la concreci i estableix que el planejamentterritorial ha de garantir el manteniment i la millora de la fun-cionalitat ecolgica del territori i la coherncia de la xarxa Natura2000.

Estudis i propostes locals. De lanlisi dels diferents estudis sobreconnectivitat ecolgica realitzats a escala de Catalunya o de les en-titats administratives o regions naturals, es constata que shanfet aportacions significatives per a lestabliment de metodologiesque permeten dissenyar un model dordenaci coherent del terri-

Efecte barrera


23/99

tori. Generalment, la proposta final daquests treballs esdev unprimer model dordenaci integrada i sostenible del territori i con-tribueix a estructurar-lo a partir del manteniment de la connecti-vitat ecolgica general.

Per altra banda, aquests mateixos estudis mostren amb molta cla-redat que caldria plantejar les estratgies connectives sempre a les-cala de regions naturals, conques hidrogrfiques o ecosistemes, i nopas dmbits administratius o jurdics. Aix no impedeix, per, con-cretar les seves propostes a un mbit administratiu o de planifica-ci determinat, sempre que els estudis de connectivitat ecolgicashagin realitzat a lescala i a lmbit natural adequat.

Normativa, plans i directrius. En desenvolupament de la Llei23/1983, de poltica territorial, la Llei 1/1995, per la qual saprovael Pla territorial general de Catalunya, estableix que aquest Plas linstrument que ha de definir els objectius per aconseguir eldesenvolupament sostenible, lequilibri territorial i la preservacidel medi ambient a Catalunya. s en aquest marc que el Pla terri-torial general de Catalunya defineix els espais que poden ser ob-

jecte de protecci en el planejament territorial parcial, entre elsquals ja sinclouen un cert nombre de figures dinters connectiu,com ara: espais de lligam o de relaci entre els espais del PEIN;terrenys forestals situats a la capalera i a les ribes de rius; espaisde la xarxa hidrogrfica que poden actuar com a corredors biolgicsi assegurar la continutat de la xarxa dels espais objecte de protec-ci; espais agrcoles amb valor ecolgic que donin continutat a latrama de sls no urbanitzables; etc. A ms, les directrius generals

del Pla territorial general de Catalunya indiquen explcitament quecal tractar tots aquests espais com un sistema territorial integratdespais naturals que ofereixi un continu natural i, daquesta ma-nera, asseguri la continutat de la taca de sl no urbanitzable atot el territori.

Aquests principis genrics tenen una traducci fora adequada enels plans territorials que actualment sestan elaborant (plans ter-

ritorials parcials i plans directors territorials), com mostra lnic



24/99


pla de la nova generaci aprovat fins ara: el Pla territorial parcialde lAlt Pirineu i Aran (2006). De fet, en el nou planejament terri-torial, la poltica de sl no urbanitzable ha esdevingut un com-ponent tan important de la planificaci com la poltica dinfraes-tructures o durbanitzaci, i t com a principi rector assegurar lesconnexions ecolgiques necessries per al manteniment de la bio-diversitat i el funcionament dels ecosistemes. s amb aquesta no-va visi que el planejament territorial no noms delimita i prote-geix els principals connectors ecolgics i els inclou, juntament ambels espais naturals protegits i de major valor natural, en una xarxade sl no urbanitzable de protecci especial, sin que tamb inte-gra alguns principis relacionats amb la connectivitat ecolgica en

el planejament urbanstic i les poltiques sectorials daplicaci en elterritori. Un aspecte sempre controvertit i de resoluci complexa sel de les installacions i infraestructures que es permeten establiren el sl no urbanitzable.

Resta esmentar que la poltica del paisatge pot esdevenir una viainteressant a lhora dadoptar estratgies connectives en moltsmbits diversos. Dacord amb la Llei 8/2005, de protecci, gesti i

ordenaci del paisatge, correspon als catlegs del paisatge establirels objectius de qualitat que han de complir i elaborar propostesi mesures destinades a integrar el paisatge en el planejament ter-ritorial i urbanstic. En el documentPrototipus de catleg de pai-

satge, bases conceptuals, metodolgiques i procedimentals per

elaborar els catlegs de paisatge de Catalunya, realitzat per lOb-servatori del Paisatge el 2005, les qestions relacionades amb laconnectivitat ecolgica es tenen en compte en la identificaci dels

valors del paisatge i en la valoraci dels impactes que els afec-ten, i esdevenen objectius prioritaris prou clars a lhora destablirles normes, directrius i recomanacions dirigides als plans terri-torials.


25/99

Directrius

1. El procs de revisi del planeja-ment territorial haur de garan-tir que sincloguin entre els seusobjectius els principis de man-teniment de la connectivitatecolgica i de la funcionalitatdels ecosistemes, de prevencide la fragmentaci del territori ide restauraci de la connectivi-

tat, a tot arreu on sescaigui.Consegentment, caldr des-envolupar lactual model de pla-nejament territorial basat en unapoltica on el sl no urbanitzableesdevingui un component delplanejament tan important comla poltica dinfraestructures odurbanitzaci, i en la definici

duna xarxa fsicament contnuai coherent despais naturals iseminaturals en el seu mbitdaplicaci, tot i que cal ser es-pecialment curosos en els as-pectes segents:

a) El planejament territorial shadadaptar als requeriments

del manteniment de la con-nectivitat ecolgica i no pasa linrevs, i ho ha de fer ba-sant-se en els millors conei-xements cientfics disponi-bles.

b) Caldr plantejar les estrat-gies connectives tenint encompte les regions naturals,

conques hidrogrfiques o


ecosistemes en qu sinse-reixen, i no limitar-les alsmbits jurdics o administra-tius.

c) En la xarxa de sl no urba-nitzable de protecci espe-cial que sestableix en elsnous plans territorials, caldrgarantir la connectivitat eco-

lgica bsica entre tots elsespais naturals que gaudei-xin dalgun grau de protec-ci.

d) Shan de seleccionar ade-quadament els usos i lesprctiques compatibles enels espais amb valor per a laconnectivitat ecolgica, com

ara els agropecuaris exten-sius, per assegurar que a lallarga el seu efecte allat oacumulatiu no pugui afectarels valors que es volien pro-tegir.

2. En lactual procs de redacci itramitaci de plans territorials,

caldr:

a) Fixar criteris per a la con-nectivitat ecolgica en elplanejament urbanstic i lespoltiques sectorials.

b) Tramitar i aprovar al msaviat possible els plans terri-torials parcials i els plans di-

rectors territorials actualment


26/99


en elaboraci, i redactar ambceleritat els que encara que-den pendents.

c) Revisar el Pla territorial par-

cial de les Terres de lEbreper adaptar-lo al nou modelde planejament territorial vi-gent, dacord amb els seusobjectius ambientals.

d) Per recuperar els perjudiciscausats a la connectivitatecolgica i paisatgstica du-rant els anys de manca de

planejament territorial, calque el departament compe-tent en la matria prevegi larestauraci de la connecti-vitat ecolgica i paisatgsticaen els principals punts crticsque existeixen a Catalunyaen lmbit de lordenaci delterritori.

3. Elaborar un Pla territorial secto-rial de connectivitat ecolgicade Catalunya, vertebrat amb elnou Pla territorial general deCatalunya i amb els plans terri-torials parcials que sn en cursdelaboraci, que identifiqui iqualifiqui els espais ms impor-

tants per a la connectivitat eco-lgica, amb lobjectiu de contri-buir a definir la xarxa ecolgicade Catalunya, juntament amb elsistema despais naturals prote-gits. Entre les principals priori-tats hi hauria:

a) Identificar els trams fluvials

despecial valor per a la con-

nectivitat ecolgica, com snels que connecten o comple-menten els espais naturalsprotegits.

b) Identificar els sectors priori-taris datermenament del do-mini pblic hidrulic i de lazona inundable en els tramsfluvials crtics per a la con-nectivitat ecolgica.

c) Identificar els espais naturalsprotegits on calgui impulsarla revisi dels lmits per con-

nectar polgons fsicamentseparats o per connectar-losamb altres espais naturalsprotegits propers.

d) Identificar els plans espe-cials despais naturals prote-gits que cal revisar a partirde criteris de connectivitatecolgica.

e) Identificar els principals es-pais agraris extensius, dems inters per a la connec-tivitat ecolgica.

4. Promoure la cooperaci trans-fronterera (entre comunitats au-tnomes i els estats o les re-gions dels estats vens) per

aplicar programes territorialsconjunts en els aspectes se-gents:

a) Satisfer els requeriments deconnectivitat a llarga distn-cia que presenten deter-minades espcies, com potser el cas despcies dam-

plis dominis vitals, ocells


27/99

migradors, espcies mari-nes, etc.

b) Participar activament en pro-jectes transnacionals din-

ters connectiu: la xarxa eco-lgica paneuropea, el grancorredor de muntanya Can-tbric-Pirineus-Masss cen-tral francs-Alps, etc.

c) Utilitzar els instruments fi-nancers de la Uni Europea(INTERREG III, URBAN II,


LIFE+, etc.) per desenvolu-par projectes transfrontererssobre la connectivitat ecol-gica del territori, amb valor

demostratiu.

Altres directrius relacionades:

Espcies amenaades i protegi-des: 10; 13.Espais fluvials: 25.


28/99


2.2. Espais naturals protegits

En les poltiques de conservaci de la biodiversitat, lestabliment

despais naturals protegits s la primera mesura que sha dadoptarbo i procurant que abasti tots els tipus despais on es concentren elsprincipals valors de patrimoni natural. Ara b, tot i ser indispensa-ble, i constituir el nucli de les poltiques de conservaci de la natura,lestabliment de sistemes despais naturals protegits no s suficientper garantir el manteniment de la biodiversitat a llarg termini, ni tansols al seu interior, si aquests espais no sintegren en una xarxa msmplia, que permeti la seva connexi funcional amb la matriu for-mada per la resta de components del medi natural.

La planificaci territorial ha destablir un model de xarxa ecolgicafuncional que garanteixi el manteniment de la connectivitat ecolgi-ca per al conjunt del territori. El nucli daquesta xarxa, el constitui-ran els espais naturals protegits i les connexions que els completen.Aquesta visi ms funcional, i menys esttica, del paper dels espaisnaturals protegits tindr necessriament repercussions en el seu dis-seny (mida, forma, localitzaci, etc.), en la selecci dels espais i dels

hbitats que han de ser objecte de protecci i en la seva gesti, la qualno shaur de circumscriure a lmbit tancat dun determinat espainatural protegit, sin que haur de tenir en compte les rees din-fluncia que siguin pertinents com, per exemple, la hidrolgica,cinegtica, turstica, etc.

s en aquest marc conceptual que lestabliment de noves figures deprotecci, o la protecci dhbitats fins ara poc considerats, adquireix

una especial significaci. Juntament amb la necessitat de completarlactual sistema despais naturals protegits, sha de promoure lesta-bliment de corredors biolgics entre si i amb els espais naturals queels envolten i dissenyar-los en funci de les espcies que sn objectede protecci en cada espai natural protegit i que sen poden beneficiar.La protecci addicional dhbitats especialment valuosos (aiguamolls,boscos madurs, etc.) o despecial significaci per a les espcies mi-gratries (espais costaners, zones agrcoles de sec, etc.) i que puguin

actuar de passeres dhbitat ha de completar aquesta xarxa bsica.


29/99


Antecedents internacionals i europeus. Mentre que el Conveni so-bre la diversitat biolgica (1992) proposa incrementar el grau deprotecci de les zones que envolten els espais naturals protegits, el

Missatge des de Malahide (2005) ho concreta ms i suggereix com-pletar els espais naturals protegits amb corredors biolgics. Aquests un aspecte que la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conserva-ci dels ocells silvestres, i el Conveni sobre la conservaci de les es-pcies migratries danimals silvestres (1979) reforcen, especial-

ment en el cas de determinats hbitats, com, per exemple, les zoneshumides, que sn despecial inters per a nombroses espcies mi-gratries.

Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya sobre laconnectivitat ecolgica dels espais inclosos en el Pla despais dinte-rs natural (1992), aix com els que shan dut a terme en un certnombre despais naturals protegits, de manera ms aprofundida,

mostren clarament el grau dallament biolgic que molts ja patei-xen, sobretot a la zona litoral i prelitoral i a la depressi central, iproposen mesures concretes per posar-hi remei o per garantir que lesconnexions ecolgiques actuals es puguin mantenir enfront deles pressions i els impactes que les amenacen. Tamb es palesen lesinsuficincies de lactual poltica de protecci de zones humides, jaque, malgrat les nombroses disposicions legals que les protegeixen iels inventaris que shan dut a terme, la seva protecci efectiva en-

cara no est garantida.

Passera dhbitat


30/99


Normativa, plans i directrius. La Llei 12/1985, despais naturals, varepresentar, en el moment de la seva aprovaci, una notable aporta-ci en la poltica de conservaci del medi natural, per amb els can-vis que han ocorregut des daleshores, tant a Catalunya com a esca-la global, els avenos realitzats en els camps de la biologia de laconservaci i de lecologia del paisatge, les millores de les tcniquesde conservaci i de restauraci, aix com la considerable experinciaassolida en la gesti del medi natural den de la seva aprovaci,aquesta Llei ha quedat, en bona part, desfasada. Les qestions rela-cionades amb la connectivitat ecolgica en sn un clar exemple, jaque no hi apareixen. Per altra banda, la tipologia despais naturalsprotegits que establia ha estat tamb superada per laparici de no-

ves figures, o necessitats, de protecci.

Consideracions similars es podrien fer en el cas de les normes del Pladespais dinters natural (1992), tot i que el seu Programa de des-envolupament ja especifica que shan de determinar els criteris i lesmesures necessries per garantir el manteniment de les connexionsbiolgiques entre els espais inclosos en el Pla, uns espais que lactualPla territorial general de Catalunya (1995) ja considera de valor in-

trnsec, i, per tant, com a objecte de protecci.

Diferents treballs elaborats pel Departament de Medi Ambient iHabitatge i per Barcelona Regional han perms disposar duna pri-mera imatge de les principals connexions ecolgiques i paisatgsti-ques que caldria assegurar entre el sistema despais naturals prote-gits. Els criteris relacionats amb el manteniment de la connectivitatecolgica shan incorporat de manera fora completa a lAvan de di-

rectrius per a la gesti dels espais de la xarxa Natura 2000, ats queals espais inclosos a aquesta xarxa es promou, entre altres mesures,el manteniment de marges vegetats en els espais agraris, la conser-vaci del bosc de ribera en els espais fluvials, la permeabilitzaci deles infraestructures hidruliques, ladopci de mesures correctoresde punts negres de la xarxa viria i elctrica, etc.

A ms, durant els darrers anys, la connectivitat ecolgica sha incor-

porat satisfactriament en molts dels plans especials elaborats o re-


31/99

TTOL DE LAPARTAT [29]

visats per diverses administracions, com ara els plans dels parcs na-turals del Montseny, Cap de Creus, Zona Volcnica de la Garrotxa,etc., aix com en les propostes de nous espais naturals de protecciespecial, com s el cas de les capaleres del Ter i del Freser.

Directrius

5. Replantejar lactual Llei 12/1985,

despais naturals, per tal que es-devingui una llei general de bio-diversitat i patrimoni natural quetingui en compte, entre altres te-mes, els relacionats amb la con-nectivitat ecolgica, especial-ment els segents:

a) Incloure, entre els seus ob-

jectius bsics, el manteni-ment de la connectivitat eco-lgica i la funcionalitat delsecosistemes.

b) Establir una nova figura deprotecci, el corredor biol-gic, per a la protecci des-pais dinters connectiu pera determinades espcies.

c) Considerar com a espais na-turals protegits els diferentstipus despais naturals din-ters per a la connectivitatecolgica que el departa-ment competent en matriaambiental inventari, com snles zones humides, els es-pais i hbitats que reque-

reixin una protecci, tempo-

ral o permanent, en aplicaci

dels plans de recuperacidespcies amenaades, ai-x com aquells que sesta-bleixin en desenvolupamentdaltres normes ambientals,com la Llei 22/2003, de pro-tecci dels animals, o elstractats internacionals.

d) Cercar figures adequades

per a la protecci i la gestidaltres espais naturals din-ters connectiu, com podenser els transfronterers, ja si-gui entre comunitats autno-mes o estats, els ecotons deribera, els hbitats agrofo-restals i, tamb, els espaisnaturals dinters local o co-

marcal.

6. Garantir que els plans especialsde protecci del medi natural idel paisatge, els plans dorde-naci dels recursos naturals iqualsevol altre tipus de pla dedelimitaci o de gesti despaisnaturals protegits, que selabo-

rin dara endavant, valorin sem-


32/99


pre la connectivitat ecolgica,tant dins de lespai protegit comentre aquest i els altres compo-nents del medi natural que len-

volta, especialment pel que fa ales espcies i al funcionamentdels ecosistemes que shi pro-tegeixen. La delimitaci de les-pai, la seva zonificaci i el modelde gesti que sestableixi caldrque tinguin en compte les con-sideracions funcionals de laconnectivitat ecolgica i a les-

cala que li sigui ms idnia.

7. Establir instruments de mante-niment o recuperaci de la con-nectivitat ecolgica del sistemadespais naturals protegits, ba-sats en les lnies segents:

a) Revisar els lmits daquells

espais naturals protegits onsigui possible connectar di-versos polgons fsicamentseparats o connectar-los ambaltres espais naturals prote-gits propers.

b) Desenvolupar i aplicar la no-va figura de corredor biol-gic que sha proposat esta-

blir en aquells casos en quels requeriments de conser-vaci de determinades es-pcies justifiquin protegir undeterminat espai natural ambaquest propsit.

c) Establir mesures de planifi-caci i de gesti per disminuir

els efectes de la fragmentaciinterna que ja pateixen al-guns espais naturals prote-gits, prioritzant aquells ms

fragmentats.

8. Aprovar lInventari de zones hu-mides de Catalunya i la sevadelimitaci, i completar-lo en elmarc del Pla de conservaci irecuperaci de les zones humi-des a Catalunya previst. AquestPla hauria de:

a) Identificar antigues zones hu-mides dessecades que calrestaurar.

b) Identificar indrets per crear-ne de noves, en llocs hidro-lgicament viables que, entrealtres valors, siguin dintersper a les espcies migra-

tries, considerant les dis-tncies i els emplaamentsptims, com a mesura com-pensatria per les prduesde passeres que han sofertllurs corredors migratoris.

c) Definir mesures de restaura-ci, manteniment i gesti pera totes les zones humides

que hi siguin incloses.


Planejament territorial: 3c; 3d.Activitat agrria: 35b; 36d.Recerca, informaci i participaci:62c.


33/99

2.3. Espcies amenaades i protegides

La poltica de protecci de les espcies, especialment de les que estan

amenaades, hauria de tenir el mateix grau de desenvolupament quela despais naturals protegits, per no ha estat aix. Les valoracionsrealitzades mostren que shan aconseguit alguns resultats fora po-sitius en laplicaci de mesures directes per a les espcies amenaa-des o protegides (reintroduccions, control drees de nidificaci, criaen captivitat, etc.), per que existeix una manca defectivitat a lho-ra de conservar els hbitats dins les seves rees de distribuci, o enles seves rutes migratries, llevat dalgunes espcies molt localit-zades.

Tot i les dificultats existents a lhora de definir mesures coherentsper al conjunt de lrea de distribuci de les espcies amenaades,ja que, generalment, abasten amplis sectors del territori amb dife-rents tipus dhbitats i graus de transformaci, aquestes es poden su-perar, en part, si sintegren en el marc de les estratgies de connec-tivitat ecolgica, ja que loportunitat de definir i establir gransmbits de connexi ecolgica i corredors biolgics destinats a esp-

cies concretes pot permetre superar leficcia de les poltiques basa-des en la protecci de reserves isolades.

Tanmateix, no totes les espcies amenaades i protegides sn igual-ment sensibles a la fragmentaci o als efectes de les barreres. Per aalgunes s un problema lleu, mentre que per a daltres pot ser la cau-sa principal del seu declivi o extinci. Altrament, la conservaci dal-gunes espcies es veu amenaada per lexpansi despcies allcto-

nes invasores, un aspecte que tamb cal tenir en compte.

Antecedents internacionals i europeus. La conservaci de les esp-cies en el conjunt de la seva rea de distribuci, tant a dins com afora dels espais naturals protegits i en entorns amb diferents grausde transformaci humana, s una de les prioritats del Conveni rela-tiu a la diversitat biolgica (1992), del Conveni sobre la conservacide les espcies migratries danimals silvestres (1979), de les directi-

ves comunitries sobre ocells i hbitats, i del Protocol per a les rees



34/99


especialment protegides i per a la diversitat biolgica a la Medi-terrnia (1995).

Aquests mateixos documents normatius, aix com lEstratgia de laComunitat Europea en matria de biodiversitat (1998) i elMissatgedes de Malahide (2005), recorden que la conservaci comporta tam-b ladopci de mesures de recuperaci de les espcies ms amena-ades, mesures que sovint es concreten en els anomenats plans de

recuperaci o de conservaci, els quals, dacord amb el Pla daccide biodiversitat per a la conservaci dels recursos naturals (2001),cal que prevegin les actuacions que shan daplicar des dels diferentssectors.

Lexistncia de plans de recuperaci que estableixin les mesures deconservaci dins lrea de distribuci de cada espcie ser de moltautilitat a lhora dincloure aquestes previsions en el marc de la pla-

nificaci territorial per a la definici de la xarxa ecolgica, per alestabliment despais naturals protegits i de corredors biolgics,per a la seva inclusi en els plans de conca o per a la conservaci ila millora de determinades estructures vegetals linears en espaisrurals.

Normativa, plans i directrius. La normativa catalana pel que fa a laprotecci de les espcies s escassa i ha quedat desfasada. Aix no

obstant, cal remarcar que la Llei 22/2003, de protecci dels animals,

Corredor biolgic


35/99

estableix que els instruments de planejament territorial i urba-nstic han dassegurar la conservaci i la recuperaci dels hbitatsde les espcies protegides i que shan de conservar els espais uti-litzats per les espcies migratries, mesures aquestes que, si sa-pliquessin, podrien repercutir favorablement en el manteniment dela connectivitat ecolgica general del territori i dels corredors bio-lgics tils per a determinades espcies. Aquesta Llei i la seva ac-tualitzaci posterior (Llei 12/2006, de mesures en matria de mediambient) inclouen una llista despcies protegides, per en contradel que es preveu en lmbit estatal (Llei 4/1989, de conservacidels espais naturals i de la flora i fauna silvestre), aix com del quehan desenvolupat altres autonomies, no es preveu la creaci dun

catleg despcies amenaades, ni lestabliment dels plans de re-cuperaci o conservaci de les espcies catalogades. Malgrat tot, aCatalunya shan aprovat uns pocs plans de recuperaci i de con-servaci per a un nombre molt redut despcies de la fauna.Aquests plans de recuperaci inclouen una descripci de les reesde distribuci daquestes espcies, que sol correspondre amb lm-bit del pla en qesti, i que t molta utilitat des del punt de vistade la connectivitat ecolgica.


Directrius

9. El departament competent enmatria ambiental procedir a

la revisi de la Llei 22/2003, deprotecci dels animals, amblobjectiu dincorporar-hi la ne-cessitat delaboraci dels lli-bres vermells de les espciesde la fauna i de la flora, desta-blir el Catleg de les espciesamenaades de Catalunya i deredactar els plans de recu-

peraci o de conservaci de

les espcies catalogades ambles corresponents previsions

sobre connectivitat ecolgica.Aix comporta tenir en comp-te els mbits de distribuciglobals i la coordinaci ambels plans de recuperaci o deconservaci promoguts perles comunitats autnomes oels estats vens. Aquestes nor-mes shaurien dintegrar en la

futura llei de biodiversitat i pa-


36/99


trimoni natural. Per reglament,es determinaran el contingutdaquests plans i els mecanis-mes daprovaci i dintegra-

ci de les seves determina-cions a les diferents poltiquessectorials, fent especial es-ment als seus aspectes fun-cionals.

10. El departament competent enmatria ambiental elaborar,difondr i posar en domini

pblic mapes de connectivitatde les espcies amenaades auna escala adequada per a laseva utilitzaci en la planifica-ci territorial, el planejamenturbanstic, el disseny dinfra-estructures i lavaluaci am-biental estratgica i dimpacteambiental, tot indicant i actua-

litzant els punts crtics pel quefa a lefecte barrera de les in-fraestructures o dels espais ur-banitzats i aquells punts ambun alt grau daccidentalitat(atropellaments, collisi amblnies elctriques, etc.). Enaquesta cartografia tamb sin-dicaran les principals vies de

dispersi o migraci i els puntsdaturada de les espcies mi-gratries. Aquests mapes tin-dran en compte les rees dedistribuci actuals i potencials,aix com les amenaces.

11. El departament competent enmatria ambiental redactar,

aprovar i mantindr actualit-

zats els plans de recuperacio de conservaci de totes lesespcies catalogades, indi-cant de manera explcita les

mesures de caire territorial ne-cessries per a la seva aplica-ci i, en especial, les prioritatsen lestabliment i mantenimentde connectors ecolgics i cor-redors biolgics i en la supera-ci de punts crtics en relaciamb les barreres, especial-ment les que causen les in-

fraestructures lineals.

12. La potenciaci de la connec-tivitat ecolgica tindr cura,per, de no afavorir la disper-si despcies invasores, es-pecialment en aquells casosen qu sn, o poden esdeve-nir, una amenaa per a la con-

servaci de la biodiversitat opoden causar impactes eco-nmics negatius.

13. El departament competent enmatria territorial i urbansticai lAdministraci local en eldesenvolupament de les sevescompetncies urbanstiques

vetllaran per tal que en elsseus mbits territorials sinte-grin de manera adequada elsrequeriments de conservacide les espcies protegides icatalogades, aix com les pas-seres dhbitat o de refugi pera les espcies migratries. Elscorresponents estudis dim-

pacte ambiental o informes


37/99


ambientals o de sostenibilitatambiental justificaran que elmodel dordenaci adoptat nolimita les possibilitats de des-

plaament, dispersi o migra-ci daquestes espcies. Lesconsideracions precedentstamb es tindran en compteen els projectes relacionatsamb noves infraestructures li-neals i transversals (xarxa vi-ria, lnies elctriques, canalsde regadiu, preses, etc.) i en

les installacions que simplan-tin en sl no urbanitzable (parcselics, equipaments dutilitatpblica, etc.).

14. LAdministraci establir lniesdajuts destinats a fomentar lesactuacions de conservaci i re-cuperaci de la fauna i la flora

amenaades, i seran una de

les prioritats en la seva con-cessi les mesures que tinguinper objecte fomentar la impli-caci dagents pblics i pri-

vats, en especial el sectoragrari, per a lestabliment o elmanteniment de corredors bio-lgics o leliminaci de puntscrtics per al desplaamentdespcies de fauna amenaa-des o protegides que siguinsensibles a la fragmentaci.


Planejament territorial: 4a.Espais naturals protegits: 7b.Xarxa viria i altres infraestructureslineals: 15b; 23c; 24.Espais fluvials: 26b.

Activitat agrria: 35b.Recerca, informaci i participaci:

62c.


38/99


2.4. Xarxa viria i altres infraestructures lineals

Les infraestructures lineals (viries, ferroviries, elctriques, hi-

druliques, etc.) han estat considerades, a Catalunya, com un delsprincipals responsables de la fragmentaci del territori, juntamentamb el desenvolupament urb i lagricultura intensiva, que han pro-vocat una disminuci de la connectivitat i de la funcionalitat ecol-gica en extensos mbits territorials. En el cas de les espcies de lafauna, les infraestructures viries provoquen la fragmentaci dels seushbitats, la separaci de les seves poblacions i la limitaci delsseus desplaaments. Els efectes negatius sobre certes poblacions fau-nstiques, per exemple, els insectes pollinitzadors, fan que tambsen puguin veure afectades moltes espcies de la flora que en depe-nen per reproduir-se.

Un altre efecte de la majoria dinfraestructures lineals, especialmentquan no shan aplicat les mesures per reduir-ne lefecte barrera i fa-cilitar el pas de les espcies de la fauna, s la mortalitat que pateixennombroses espcies quan intenten travessar-les: atropellaments, xocs,electrocuci, ofegament, etc. Tamb, com a efecte associat a la majo-

ria dinfraestructures, hi ha la contaminaci atmosfrica, acstica,lluminosa o electromagntica que generen els vehicles o lenergia quehi discorre, fet que provoca el deteriorament dels hbitats adjacents,que poden deixar de ser adequats per a moltes espcies sensibles, abanda de causar desorientaci en els desplaaments daltres espcies.

Les infraestructures lineals tamb poden produir la fragmentaci delespai agrari i de la seva extensa xarxa de camins rurals, sovint em-

prat per als desplaaments de moltes espcies. Finalment, hi ha efec-tes negatius relacionats amb lincrement de lactivitat humana alentorn de les infraestructures i el creixent grau daccs amb vehi-cles motoritzats a espais naturals abans poc freqentats, la qual co-sa encara incrementa ms el seu efecte barrera, que per a algunes es-pcies s ms fsic i per a daltres ms etolgic.

Entre els principis ambientals exigibles a lhora de planificar, dis-

senyar, construir i mantenir tota nova infraestructura, el manteni-


39/99

ment de la connectivitat i dels fluxos ecolgics ha desdevenir unobjectiu prioritari. s aix que per minimitzar o, fins i tot, evitar lafragmentaci caldr seguir el cicle de prevenci, mitigaci, compen-saci i manteniment adequat en tota nova infraestructura i fer-ho enel marc del territori en qu aquesta semplaa, de manera que sa-dapti a les caracterstiques dels components del seu medi natural idel seu paisatge (hbitats, espcies, poblacions, etc.).

Les qestions relacionades amb la connectivitat ecolgica i lefectebarrera de les infraestructures shan de tenir en compte en totesles etapes per les quals passa qualsevol nova infraestructura: els es-tudis previs, moment adequat per prevenir els impactes; el projectede traat i el projecte constructiu, quan shan dadoptar les mesu-res de mitigaci i compensaci corresponents; la construcci, quansha de vetllar per ladequada aplicaci de les mesures correctoresadoptades; el funcionament, etapa en qu shan dadoptar les mesu-

res de seguiment de lefectivitat de les mesures aplicades i procediral seu manteniment, o correcci si sescau.

A lhora de plantejar mesures de correcci de lefecte barrera de lesinfraestructures lineals, cal comenar amb un plantejament preven-tiu i veure tot el que es pot evitar en el moment del disseny i la con-cepci de la infraestructura i no limitar-se a laddici, gaireb auto-mtica, de dispositius de correcci a posteriori. Lestabliment de

passos de fauna no s tampoc lnica soluci, ja que, sovint, les me-


Fals tnel


40/99


sures de condicionament de les estructures transversals ja existentspoden ser fcils dadaptar, tenir els mateixos resultats i representarun cost molt menor. Tot aix no exclou, per, que shagin de pre-veure passos especfics per a determinades espcies de la fauna, oque, quan sinterceptin rees molt sensibles o corredors biolgics im-portants, sigui necessari construir passos de notables dimensions queesdevinguin connexions efectives entre els hbitats i les poblacionsdun costat i laltre de la infraestructura.

Daltra banda, caldr tamb aplicar mesures de correcci en les in-fraestructures existents quan es posi en evidncia que causen un im-pacte negatiu pel que fa a lallament despais naturals protegits, lainterrupci de corredors ecolgics o la fragmentaci dhbitats i depoblacions despcies amenaades. Atesa la gran densitat dinfra-estructures lineals que existeix actualment a Catalunya, i el fet quela majoria shan construt sense incorporar aquests criteris, esdev

necessari disposar dun pla de desfragmentaci del territori en rela-ci amb les infraestructures lineals, com ja han fet altres pasoseuropeus.

En tot el procs de permeabilitzaci de les infraestructures de trans-port (de vehicles, aigua, energia, etc.), tant de nova construcci comde les ja existents, cal establir un programa de seguiment de lefec-tivitat de les mesures adoptades i aix determinar si hi ha algun pro-

blema en el seu disseny o manteniment, valorar fins a quin grau re-

Ecoducte


41/99

dueixen limpacte de la fragmentaci i avaluar si compleixen la sevafinalitat a llarg termini.

Antecedents internacionals i europeus. La necessitat devitar i decorregir els impactes de les infraestructures s especialment asse-nyalada, entre altres, pel Conveni sobre la conservaci de les esp-cies migratries danimals silvestres (1979) i els acords que el des-envolupen, en lEstratgia de la Comunitat Europea en matria debiodiversitat (1998) i en elMissatge des de Malahide (2005). Altra-ment, els treballs efectuats en el marc de lAcci COST 341, una deles lnies de recerca establertes en el marc de la cooperaci europeaen el camp de la recerca cientfica i tcnica per donar respostes als

problemes generats per lefecte barrera de les infraestructures, handonat resultats fora positius i han aportat solucions prctiques i fac-tibles a la major part dels problemes que poden causar les infraes-tructures de transport.

Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya en re-laci amb la connectivitat ecolgica coincideixen a destacar limpor-tant efecte fragmentador que les infraestructures lineals causen en

moltes ocasions, a proposar solucions per a les noves infraestructu-res que calgui construir i a destacar la necessitat de corregir les in-fraestructures existents que resulten ms problemtiques. A ms, so-len proposar un ventall de solucions tcniques que sn aplicables isusceptibles de donar bons resultats. La majoria destudis tambcoincideixen en la necessitat de disposar dun programa de segui-ment de leficcia de les mesures adoptades i del seu correcte man-teniment, ja que sha constatat que no sempre s ladequat. Tamb

es reconeix que, durant els darrers anys, shan construt algunesinfraestructures lineals que han resolt satisfactriament aquests pro-blemes i, per tant, han esdevingut bons referents.

Els estudis realitzats en relaci amb els impactes de la xarxa elc-trica damunt lavifauna destaquen com a ms importants els im-pactes provocats per lelectrocuci daus de mida mitjana o gran enlnies elctriques de distribuci, tot i que en determinats indrets els

efectes per collisi tamb han de ser tinguts en compte. La mort



42/99


daus per electrocuci no es produeix de manera aleatria, sin quees concentra en un nombre redut de suports, els que tenen unescaracterstiques electrotcniques que els fan especialment perillososi que es troben situats en determinats tipus dhbitats o en lrea dedistribuci despcies susceptibles dutilitzar-los com a punt datu-rada, ja sigui en la migraci, o com a punt de descans o de guaita.A Catalunya ja shan desenvolupat diverses experincies que han pa-lesat que la correcci dels suports elctrics perillosos s fcil de rea-litzar, es pot fer amb uns costos relativament baixos, i els seus efec-tes positius sn molt significatius.

Normativa, plans i directrius. Pel que fa a la normativa catalana, la

Llei 7/1993, de carreteres, t com un dels seus objectius garantirla integraci dels valors mediambientals en la presa de decisions ambincidncia sobre el territori i vetllar per la integraci paisatgstica iecolgica de la xarxa viria en el seu entorn, per no fa cap refern-cia al manteniment de la connectivitat ecolgica i de la funcionalitatdels ecosistemes. El Decret 293/2003, pel qual saprova el Reglamentgeneral de carreteres, concentra gaireb totes les previsions de caireambiental en un nic instrument, lestudi dimpacte ambiental, tot

i que estableix de manera especfica que aquest estudi ha davaluarels efectes de la infraestructura pel que fa a la fragmentaci delshbitats naturals. El departament competent en matria dinfra-estructures viries ha elaborat una srie de protocols de criterismediambientals dobra civil fora detallats i estableix que els projec-tes constructius han dincorporar un annex mediambiental.

La Llei 9/2003, de la mobilitat, fa referncia a limpacte ambiental de

les infraestructures viries i del planejament relacionat amb la mo-bilitat, per es fa des dun enfocament ambiental molt general. El Pladinfraestructures de transport de Catalunya (2006) t com a primerobjectiu estratgic la sostenibilitat, per aquesta es considera bsi-cament en laspecte de reducci de lemissi de gasos amb efecte dhi-vernacle i destalvi energtic, de manera que altres aspectes am-bientals i dintegraci territorial i ecolgica de les infraestructuresno sexpliciten. Aquest aspecte est poc desenvolupat, aix mateix, en

la seva avaluaci ambiental estratgica.


43/99

Altrament, cal recordar que, en el marc estatal, la nova Llei 17/2005,per la qual es regula el perms i la llicncia de conducci per punts ies modifica el text articulat de la llei de trfic, circulaci de vehiclesde motor i seguretat vial, preveu que, en cas de sinistre provocat peruna espcie cinegtica, es podran exigir responsabilitats als titularsde la via pblica si laccident sha produt per deficincies en el seuestat de conservaci o de senyalitzaci. Per aquest motiu, ladequa-da permeabilitzaci de les infraestructures viries esdev, a ms du-na eina de conservaci, una mesura de seguretat dels usuaris i la ma-nera devitar la reclamaci de danys als seus titulars.

A Catalunya no existeix encara un marc legal que reguli la xarxa

elctrica, i la normativa estatal (Llei 54/1997, del sector elctric) noincideix sobre els seus efectes ambientals. Un bon exemple daques-ta regulaci, mnima i parcial, es pot trobar en relaci amb lestudidimpacte ambiental de les noves lnies elctriques, ja que aquest so-lament es requereix en determinats casos (lnies de transport o quansafecta un espai protegit) i a partir de les previsions, no sempre co-herents, de diverses lleis. Escau recordar que set comunitats aut-nomes ja han aprovat decrets de normes tcniques en installacions

elctriques per a la protecci dels ocells.


Directrius

15. Completar la Llei 7/1993, de

carreteres, i el seu reglament(Decret 293/2003, pel qual sa-prova el Reglament general decarreteres) amb les considera-cions segents:

a) Incloure com a objectiu, ala Llei i al Reglament, queles carreteres es facin o es

millorin de manera que per-

metin el manteniment, o la

restauraci, si sescau, dela connectivitat ecolgica.b) Quan lestudi informatiu

previ o el projecte de tra-at afecti espais naturalsprotegits, no noms shadajustar a les determina-cions de la legislaci cor-responent, sin que quan

es puguin afectar espcies


44/99


amenaades o protegides,shan de tenir tamb encompte les previsions de laLlei 22/2003, de protecci

dels animals, i dels plansque la desenvolupen.

c) Lestudi informatiu previ olestudi de traat duna novainfraestructura viria, o demillora de vies ja existents,integrar adequadament laconnectivitat ecolgica. Pr-viament, i si aix se li reque-

reix, el departament compe-tent en matria ambientalhaur de facilitar totes a-quelles dades de caire eco-lgic o relacionades amb lesespcies amenaades o elsespais protegits que calguinper a la redacci dels estu-dis esmentats.

d) La previsi del Reglamentde carreteres que els es-tudis dimpacte ambientalhan davaluar la fragmen-taci dels espais naturalsque comporta la nova in-fraestructura hauria des-devenir tamb un compo-nent de lestudi de traat

en aquells casos en qu noes requereixi la realitzacidun estudi dimpacte am-biental.

16. Evitar, tant com sigui possible,provocar impactes acumula-tius i sinrgics negatius per ala connectivitat ecolgica en

les noves infraestructures li-

neals, o en la modificaci de lesexistents. Per aconseguir-ho:

a) En els estudis dimpacte

ambiental de qualsevol in-fraestructura lineal es dedi-car un apartat especfic adeterminar si en el seu m-bit dinfluncia hi ha algunaltre tipus dinfraestructurao dinstallaci, especial-ment si hagus requerit, enel moment de la seva cons-

trucci, lelaboraci dunestudi dimpacte ambiental.Si s aix, es procedir avalorar si la nova infraes-tructura pot produir impac-tes acumulatius o sinrgicssobre la connectivitat eco-lgica i sadoptaran les me-sures necessries per ga-

rantir que les solucionsadoptades amb anterioritato les que es puguin propo-sar actualment no perdeneficcia. Si calgus realitzaralguna modificaci en lesinfraestructures o installa-cions ja existents, o adop-tar mesures compensat-

ries, aquestes haurien deser integrades en el nouprojecte.

b) En qualsevol obra de mo-dificaci, millora o creacide nous accessos dunacarretera, per a la qual nocalgui estudi dimpacteambiental, el document da-

valuaci de la fragmentaci


45/99

dels espais naturals quesha proposat que formipart de lestudi de traatdeterminar la incidncia

sobre les mesures correc-tores o de permeabilitatadoptades amb anteriori-tat, i garantir que no esveu disminuda la seva efi-ccia o que no comportauna disminuci global de laseva permeabilitat.

17. Elaborar unes noves normestcniques per al disseny i la in-tegraci territorial, paisatgsti-ca i ecolgica de les carre-teres, i garantir aix que estractin de manera adequadaels aspectes relacionats ambla connectivitat ecolgica tanta lestudi informatiu previ i al

projecte de traat com al pro-jecte de construcci i als dife-rents documents de caireambiental (estudi dimpacteambiental, annex mediam-biental del projecte construc-tiu, etc.). Aquestes normestcniques lexistncia de lesquals s prevista en el Re-

glament de carreteres vigentintegraran tamb les Reco-manacions tcniques per al

disseny dinfraestructures que

interfereixen amb lespai fluvial

(ACA, 2006), els Protocols decriteris mediambientals dobra

civil(GISA/REGSA, 2003) i lessolucions aportades en les pu-

blicacions que sobre aquesta


matria ha editat el Departa-ment de Medi Ambient i Habi-tatge, especialment el Manualde prevenci i correcci dels

impactes de les infraestruc-tures viries sobre la fauna

(1999) i el Recull daccions perminimitzar limpacte de les in-

fraestructures viries sobre el

territori(2000).

18. Aplicar totes les propostes an-teriors tamb a la xarxa ferro-

viria i incorporar-les, doncs,en la mesura que correspon-gui, a la Llei 4/2006, ferro-viria, i a tot nou instrumentnormatiu, de planejament oconstructiu que sen derivi.

19. El departament competent enmatria dinfraestructures vi-

ries vetllar perqu els criterisde connectivitat ecolgica quesestableixin a Catalunya sin-tegrin de manera adequada enaquells plans i projectes din-fraestructures impulsats peraltres administracions (plans iprojectes impulsats per les di-putacions, plans sectorials de

carreteres i ferroviari del Plaestratgic dinfraestructuresdel transport i el Pla de roda-lies del Ministeri de Foment,xarxa viria i ferroviria tran-seuropea de la Comissi Euro-pea, etc.).

20. El departament competent en

matria daiges elaborar un


46/99


manual dinstruccions tcni-ques per al disseny i la inte-graci territorial, ecolgica ipaisatgstica de la xarxa de

canals i squies i les bassesde rec, i proposar mesures da-dequaci destinades a les que

ja existeixen.

21. En relaci amb la Llei 9/2003,de la mobilitat, i a les directriusi els plans que la desenvolu-pen, caldria:

a) Incloure entre els seus ob-jectius els dintegraci ter-ritorial i ecolgica de lesinfraestructures viries atravs del manteniment dela connectivitat ecolgica ide la funcionalitat dels eco-sistemes.

b) Preveure que, entre els in-dicadors de mobilitat queavaluen limpacte ambien-tal i territorial, nhi hagi derelacionats amb la connec-tivitat ecolgica.

22. Pel que fa al Pla dinfraestruc-tures de transport de Catalu-

nya, caldria:

a) Incloure en el marc delsseus objectius estratgicssobre sostenibilitat ambien-tal el dintegraci territoriali ecolgica de les infraes-tructures viries a travsdel manteniment de la con-

nectivitat ecolgica i de la

funcionalitat dels ecosiste-mes.

b) Elaborar un Pla de millorade la permeabilitat de la

xarxa viria existent, endesenvolupament del Pladinfraestructures de trans-port de Catalunya, queidentifiqui tots els trams dela xarxa viria actual quecausen un efecte barreraalt o un elevat nombre da-tropellaments despcies

de la fauna o daccidentsproduts per la fauna sal-vatge. Dacord amb aquestestudi, el departament com-petent en matria de mobi-litat ha delaborar i aprovaranualment un programa depermeabilitzaci dels tramsms problemtics identifi-

cats. En aquest pla de des-fragmentaci del territorishauria dincloure, tamb,la recuperaci ditinerarispaisatgstics i camins tradi-cionals que puguin tenir in-ters per a la connectivitatecolgica, que han estat ta-llats o inutilitzats per les

infraestructures viries, es-pecialment en mbits peri-urbans.

23. Desenvolupar reglamentria-ment la Llei 54/1997, del sec-tor elctric, en tot all que fareferncia a la integraci am-biental de la xarxa de trans-

port i de distribuci elctrica i


47/99

els seus elements comple-mentaris (transformadors, sec-cionadors, etc.), per tal de:

a) Determinar els casos enqu sha dexigir lelabora-ci dun estudi dimpacteambiental previ a lestabli-ment de noves lnies elc-triques de transport o dis-tribuci.

b) Determinar els casos enqu les lnies elctriques

han dentrar dins el marcde la Llei 3/1998, de la in-tervenci integral de lAd-ministraci ambiental, o lalegislaci davaluaci dim-pacte.

c) Definir les caracterstiqueselectrotcniques que hande tenir els suports elc-

trics i altres elements de lainfraestructura per evitar


que constitueixin un perilldelectrocuci i collisi perals ocells.

24. Establir un pla de correccidels suports elctrics que com-porten un major risc delectro-cuci i collisi, en el qual in-tervinguin les administracionsamb competncies ambientalsi denergia, lAdministraci lo-cal i les empreses del sector.

Aquest programa hauria de te-

nir en compte les experinciesque han donat millors resul-tats.


Espcies amenaades i protegi-des: 10; 13.Espais fluvials: 26a; 28d; 31.

Urbanisme: 40c.Avaluaci ambiental: 54.


48/99

2.5. Espais fluvials

Pocs espais presenten unes caracterstiques i un funcionament tan

favorable al manteniment de la connectivitat i dels fluxos ecolgicscom els sistemes fluvials, els quals sn, de fet, una materialitzaci delconcepte de connector ecolgic. Constitueixen una xarxa arborescentque sestn per la major part del territori, posen en relaci la majo-ria dhbitats i paisatges de Catalunya i, en bona part de la seva ex-tensi, sn fcilment utilitzables en la dispersi o el moviment dungran nombre despcies, siguin aqutiques o no. Per altra banda, pro-veeixen tot un seguit de funcions i de serveis ambientals molt im-portants per a la societat, tot i que, en les zones densament poblades,sovint shan vist minvats de resultes de lalteraci o sobreexplota-ci que han patit.

La visi dels espais fluvials ja no es limita a la zona per on discorrelaigua, sin que, grcies al reconeixement de la seva funcionalitatecolgica, la llera no es pot separar de la vegetaci de ribera que elsvoreja i de les zones humides o de les planes dinundaci que els com-plementen. La funci connectora entre espais o unitats del territori

sesdev, en gran part, a travs dels ecotons riberencs, on la tipolo-gia de barreres i manca de permeabilitat (manca del bosc de ribera,fragmentaci daquest, etc.) es diferencia dels obstacles dels sistemesestrictament fluvials (rescloses, manca o alteraci del rgim de ca-bals circulants, etc.). Cal destriar, doncs, a lhora dafrontar els pro-blemes de connectivitat en els espais fluvials, la connectivitat delssistemes estrictament aqutics, de la connectivitat ecolgica que dis-corre principalment pels ecotons riparis, ambdues de gran impor-

tncia i estretament relacionades.

En els darrers anys, el canvi cap a una visi ecosistmica dels es-pais fluvials, la qual t tamb en compte els espais riberencs asso-ciats, ha anat acompanyat, grcies als plans de sanejament, dim-portants millores en la qualitat de laigua. s per aix que caldiferenciar les barreres fsiques (rescloses, preses, fragmentaci delbosc de ribera, manca de cabals circulants, etc.) de les barreres qu-

miques (contaminaci de laigua) que durant les darreres dcades


Documents

Bases per a les directrius de conectivitat ecològica de Catalunya