Ant

oni

Bel

da

Núm.98 MÈTODE 5

Els fongs formen un regne anomenat Fungi,1 que es troba a cavall entre el regne animal i el vegetal. Es tracta d’organismes que no fan la fotosíntesi i que són incapaços de produir el seu aliment a partir d’elements inorgànics senzills. En molts casos, la seua substància principal de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i, a més, es reprodueixen per espores. Aquest regne és molt divers, amb més de 100.000 espè-cies descrites, però s’estima que poden arribar fins a un milió i mig d’espècies en tot el món.

■■ ECOLOGIADELSFONGS

Els fongs poden colonitzar tota mena d’ambients, tant d’aquàtics com de terrestres, encara que són més abundants al medi terrestre. No obstant això, viuen sobre-tot en ambients humits i rics en matèria orgànica. Així, segons la nutrició que presenten, es poden distingir tres tipus de fongs: sa-pròfits, simbionts i paràsits. Els sapròfits són organismes capaços de viure sobre pràc-ticament qualsevol substrat (fulles, fruita, fusta, paper, etc.). Es tracta de descomponedors clau de la matèria orgànica: són els que s’encarreguen de reciclar-la, ja que la transformen en matèria inorgànica reutilitzable posteriorment per les plantes. El seu paper, doncs, és fonamental per al funcionament dels ecosistemes, ja que contribueixen a tancar l’anomenat cicle dels nu-trients. D’altra banda, els simbionts viuen associats a altres organismes i la relació entre ambdós gene-ralment comporta un benefici nutricional mutu. Els

1 El terme fungi és el plural de la paraula llatina fungus, emprat ja pel poeta Horaci i el naturalista Plini per anomenar aquests cossos fructífers, que en valencià va donar origen a la paraula fong així com a la paraula hongo en castellà i fungus en anglès. En canvi, en altres idiomes l’arrel és el vocable del grec antic σφογγος (“esponja”), que fa referència a les estructures ma-croscòpiques dels fongs.

tipus de relacions simbiòtiques més importants són les micorrizes (entre un fong i les arrels d’una planta) i els líquens (entre un fong i una alga). Per últim, tenim els paràsits, que trobem sobretot vivint a expenses de plantes vives, però també d’animals o fins i tot d’altres fongs. Els paràsits causen malalties com la grafiosi als oms o la tinya a l’ésser humà.

■■ HISTÒRIADELCULTIUDEBOLETS

L’ésser humà s’ha sentit interessat pels fongs des de temps antic, i prompte va apren-dre a separar els bolets men-gívols dels tòxics. No obstant això, és difícil datar els orígens del cultiu de bolets, però sabem que el seu ús per alimentar-se i per guarir-se es remunta a segles, i de segur que els intents de do-mesticar-los sempre han acom-panyat el desig de disposar-ne en tot moment. Així, se sap que a Grècia, en temps de Dioscòrides

(40-90 dC), ja es va intentar cultivar bolets de xops (Agrocybe aegerita) en seccions semienterrades de troncs d’aquest arbre, però és més avant quan el cultiu de bolets es va iniciar «oficialment» amb el cultiu del xampinyó (Agaricus sp.) a les coves de Chambry, al voltant de París, durant el regnat de Lluís XIV (1643-1715). Posteriorment, es va estendre a altres regions europees, inclòs el País Valencià, on encara queden alguns vestigis d’aquesta activitat que no va acabar de consolidar-se. D’altra banda, la utilització de fongs en l’elaboració de diversos aliments i begudes és també força antiga, si bé no n’hem tingut consciència fins al darrer segle. Per altra part, a Xina tenim constància que es cultiva el bolet de palla (Volvariella volvacea) sobre palla d’arròs i subproductes del cotó des de fa més de 500 anys. Actualment, utilitzem el terme fungicultura per a referir-nos a l’art de cultivar bolets.

«EL PAPER DELS FONGS

ÉS FONAMENTAL PER AL

FUNCIONAMENT DELS

ECOSISTEMES, JA QUE

CONTRIBUEIXEN A TANCAR

EL CICLE DELS NUTRIENTS»

Elsboletspodenferunpaperclauenelreciclatgedediversostipusderesidu,desderestesdepodesd’hortsijardinsarestesdomèstiques.Lagírgolaorellana(Pleurotus ostreatus,enlapàginaanterior)éscapaçdedegradarlamajoriadematerialvegetalmortd’arbresipotfructi-ficarfinsitotdamuntderestesdecafè.

EL PERQUÈ DEL CULTIU DELS BOLETS

EL PAPER DELS FONGS EN LA DESCOMPOSICIÓ DELS RESIDUS ORGÀNICS

Antoni Belda

6 Núm.98MÈTODE

■■ PERQUÈESTÀCREIXENTELCULTIUDELSBOLETS?

La creixent demanda de bolets cultivats arreu del món respon a diverses raons fonamentals. En pri-mer lloc, és ben conegut el seu gran valor culina-ri, ja que els fongs tenen una consistència fibrosa semblant a la de la carn i, a més a més, aromes i sabors molt agradables per a tothom. Un altre re-clam important és la creixent informació sobre els seus beneficis en la dieta i la salut. Així, els bolets contenen molta aigua i un bon nombre de proteïnes, vitamines, àcids grassos insaturats, sals i minerals essencials. Els bolets són considerats aliments fun-cionals que nodreixen i alhora prevenen malalties, i que reforcen el sistema immunològic. D’altra banda, alguns estudis científics han demostrat que els ex-tractes d’alguns bolets són capaços d’inhibir tumors, reduir el colesterol i combatre infeccions víriques i bacterianes.

Els bolets cultivats estan disponibles durant tot l’any i són més barats que els silvestres. Això és degut a la mi-llora en les tècniques i el coneixement requerits per cultivar-ne algunes espècies. Així doncs, és normal trobar diferents espècies de bolets culti-vats als supermercats entre els quals destaquen el xampinyó, el xiitake (Lentinula edodes), la gírgola orellana (Pleurotus ostreatus), la gírgola de panical (Pleurotus eryngii) i, més recentment, la gírgola de faig japonesa (Hypsizygus tessella-tus) i la flammulina (Flammulina velutipes).

Però la fungicultura no es redueix només al cultiu de bolets comestibles. Els fongs tenen una gran importància econòmica per les seues propietats bioquímiques. Molts fongs contenen components de gran potencial per a múltiples indústries, com per exemple pectinases per a la indústria del suc i dels detergents, pigments per a la indústria tèxtil i paperera, així com antibi-òtics i altres substàncies terapèutiques per a la indústria farmacèutica.

■■ FONGSPERALRECICLATGEILAREDUCCIÓDERESIDUS

El substrat per a cultivar bolets pot preparar-se a partir de qualsevol residu de base cel·lulòsica, i la producció pot realitzar-se en qualsevol instal·lació mínimament improvisada. Per altra banda, és un tipus de cultiu que requereix molt poc manteniment, i per tant pot ser com-binat a temps parcial amb moltes més activitats.

Així, alguns bolets poden servir per a reduir les res-tes de les podes d’horts i jardins urbans, com per exem-ple l’orellana o el bolet de xop, que degraden la majoria de material vegetal mort d’arbres de fulla caducifòlia i

Moltesespèciesdeboletssónpreuadespelseuvalorculinari:perexemple, espècies típiques de les cuines europees com els xam-pinyons(adalt)ielsesclata-sangs(alcentre),oelxiitake,unboletoriginarid’Àsiaquehaadquiritfamamundialperlaseuatexturaisabor(asota).

Ario

sPa

pach

risto

u

Dav

idB

oto

Estr

ado

Pixa

bay

Núm.98 MÈTODE 7

fusta lleugera com els xops, oms, lledoners, nogueres, figueres o salzes. Les restes de podes també es poden triturar i utilitzar-se per a fer alpaques amb bosses de plàstic, una mena de paquets especials als quals se’ls introdueix miceli del fong i que al cap de poc produ-eixen bolets. D’altra banda, també es poden preparar cunys inoculants per a desfer les soques seques que romanen quan es talla un arbre que s’ha mort i que es-tèticament fan molt lleig. Aquests cunys també es poden fer servir per a inocular troncs tallats de l’arbrat urbà perquè en pocs me-sos cresquen bolets mengívols.

Normalment, les restes de pins se solen cremar o tirar al conte-nidor de restes vegetals que s’ins-tal·la en algunes poblacions. Però la trituració, a banda de poder-se utilitzar per a fer una capa orgà-nica en parcs i jardins per tal de mantenir la humitat i reduir el creixement de plantes adventícies, pot servir com a substrat per a conrear múrgoles (Morchella sp.), apagallums (Macrolepiota procera) o bolets de tinta (Coprinus comatus). D’altra banda, els xampinyons són una bona alternativa per a descompondre els fems orgànics domèstics, a partir del compostatge d’aquests residus, juntament amb al-tres d’origen agrícola.

El cas més impactant és el de la gírgola orella-na, que fins i tot pot fructificar damunt de les restes de cafè o sobre paper higiènic o cartró humidificat. Aquest experiment és molt didàctic per ensenyar als nens a l’escola què és un fong i el seu cicle reproduc-tiu. Per altra banda, poden reduir hidrocarburs com el petroli i els seus derivats, i també absorbir radiació i metalls pesants en terrenys contaminats (en un procés

conegut com a micorremediació). A més, els fongs podrien utilit-zar-se per netejar les aigües de bacteris nocius com Escherichia coli o bé per reduir els nivells de nitrats i altres contaminants peri-llosos en l’aigua.

■■ POSSIBILITATSDEFUTUR

Indirectament, el cultiu de bolets també pot servir per a millorar la

sostenibilitat de les explotacions agrícoles a través del reciclatge de matèria orgànica que d’una altra manera seria desaprofitada. Una vegada finalitzat el procés, els substrats consumits esdevenen un fertilitzant natural molt complet i que ajuda a millorar la textura del sòl i a retenir millor la humitat.

A banda dels usos esmentats anteriorment, els fongs poden tenir moltes funcions més avui dia, com, per

«ELS FONGS SAPRÒFITS

DESCOMPONEN LA

MATÈRIA ORGÀNICA I LA

TRANSFORMEN EN MATÈRIA

INORGÀNICA REUTILITZABLE

PER LES PLANTES»

Enlaimatge,procésd’inoculaciód’untroncambmicelidefongengra.Aquestprocéspotservirperadesfersoquesd’arbrestalatsoinocu-lar-lesperquèenpocsmesoshicresquenboletsmengívolsalseuvoltant.

Ant

oni

Bel

da

8 Núm.98MÈTODE

exemple, als tractaments forestals: les plantacions fo-restals amb plantes micorrizades gaudeixen d’una ma-jor taxa de supervivència i d’un creixement molt més ràpid i vigorós. A més a més, els fongs micorrízics produeixen alguns dels bolets més preuats del mercat, com són les tòfones (Tuber sp.), els ceps (Boletus sp.) o els esclata-sangs (Lactarius sp.). D’altra banda, al-guns fongs podrien utilitzar-se com a micopesticides per la seua capacitat de matar determinades espè cies d’insectes, cosa que per-metria controlar plagues d’una manera respectuosa amb el medi ambient. Un bon exemple és el fong Beauveria bassiana, que és capaç de matar el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), l’escarabat que afecta les pobla-cions de les nostres palmeres. Per últim, en l’àmbit de la bioconstrucció i de nous materi-als, el miceli d’alguns fongs com les gírgoles (Pleurotus sp.) o les pipes (Ganoderma sp.) pot ser utilitzat com a material aïllant en la construcció, gràcies a les seues propietats físiques, semblants a les del suro. D’altra banda, el miceli és considerat un agent retardant del foc, a més de tractar-se d’un material totalment bio-degradable. Aquestes característiques també fan del miceli un candidat ideal per substituir els escumats de poliuretà i polietilè, així com el polipropilè expandit utilitzat en l’empaquetatge dels productes industrials.

Així doncs, el cultiu de bolets pot convertir-se en una eina productiva, educativa i sostenible, que pot enfortir l’economia i el teixit social de les nostres co-marques i fer-les més resistents a les vicissituds dels

mercats. Gràcies a la diversificació de les activitats en el sector agrari i a les noves oportunitats empresarials que se’n deriven, el cultiu de bolets i altres fongs pot contribuir a la creació d’una font alternativa i comple-mentària de renda en moltes localitats.

Els impactes més importants del cultiu de bolets són la reutilització i reciclatge de residus orgànics i la cre-

ació de nous llocs de treball per mitjà d’una indústria respectuosa amb el medi ambient. El subpro-ducte derivat del cultiu de bolets pot reutilitzar-se per alimentar animals, peixos, insectes i cucs, i en última instància com a com-post per adobar horts i jardins. D’altra banda, el cultiu de bolets micorrízics també contribueix a la lluita contra l’erosió, a la con-servació i millora del sòl i a la re-

ducció del risc d’incendis forestals.A més, els bolets estan considerats com un excel·lent

recurs culinari, apreciats i valorats a tot arreu pels seus gustos variats i exquisits, sense oblidar les seues qua-litats nutricionals i terapèutiques. El futur d’aquesta indústria és prometedor i es preveu que la demanda de bolets s’incremente any rere any.

Per totes aquestes raons, la recerca científica i la ini-ciativa empresarial al món del cultiu de bolets pot tenir un impacte positiu a llarg termini en àrees tan diverses com l’economia, la salut humana i la salut mediam-biental.

Antoni Belda. Tècnic del Departament de Ciències de la Terra i Medi Ambient de la Universitat d’Alacant.

Beauveria bassiana ésunaespèciedefongutilitzadaperalcontroldeplagues;enconcret,hadonatbonsresultatscontraelmorrutroig(Rhynchophorus ferrugineus).Enlesimatges,exemplarsd’aquestescarabatafectatsperB. bassiana.

Imat

ges

cedi

des

perJ

ohar

iJal

inas

Zak

aria

iLu

ísV

icen

teL

ópe

zLl

orc

a

«EL CULTIU DE BOLETS

POT CONVERTIR-SE EN UNA

EINA PRODUCTIVA QUE

POT ENFORTIR L’ECONOMIA

I EL TEIXIT SOCIAL DE LES

NOSTRES COMARQUES»