PÀG. 32 DOMIN GARCIA I

ANDREU FERNÁNDEZ

DOS VICENTINS TOQUEN EL SOSTRE

D’ÀFRICA

PÀG. 26 QUART CREIXENT

ENS ENVIEM CARTES COM LES

D’ABANS

núm. 129EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXIVMARÇ 2011

PÀG. 10 XXI PESSEBRE VIVENT

L’ESCOLA ABRIGA EL PESSEBRE VIVENT

PÀG. 31 CRUÏLLA DE NARRADORS

EL CAMPEROL, L’ÓS I LA GUINEU

(Conte popular rus)

PÀG. 18 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS

PREMIATS

PÀG. 22 CARRER DELS GEGANTS

ELS CONILLETS I LES MARIETES

HEM VIATJAT AMB TREN DE VAPOR

PÀG. 20 TERTÚLIA LITERÀRIA

JOAN DOMÈNECH

FA UN ELOGI DE L’EDUCACIÓ

LENTA

PÀG. 14 OBRIM CAMÍ

FEM UN HORT... A L’ESCOLA!

Hem admirat la

bellesa

nosaltres

SUMARI

03Editorial

13Obrim camí

29Cicle superior

04Benvinguts a la vida

16Entrevista: Lluïsa Montmany

31Cruïlla de narradors

05Col·leginotícies

18Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (II)

32Entrevista: Dos vicentins toquen el sostre d’Àfrica

11Biblioteca Ramon Folch

20Tertúlia literària amb Joan Domènech

34Entreteniments

10XXI Pessebre Vivent

22Carrer dels Gegants

35Bon dia, Sr. Kaspàrov

12Departament Psicope-dagògic i d’Orientació

26Quart creixent

La nostra portadaFigurants del XXI Pessebre Vivent (21-12-10) i comparses de la rua de Carnaval (4-03-11) donen vida a aquest mosaic d’hivern, confegit amb retalls dels murals que van servir per a donar una amable benvinguda al centenar de persones que acudí a la Jornada de Portes Obertes del passat 29 de gener. Els treballs, d’excel·lent qualitat, revelen l’entusiasme d’un grup humà que s’afanya per millorar dia a dia el Projecte educatiu del Col·legi Sant Vicenç.

Equip de redaccióConsell de redacció: Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni PratsInformació i documentació: Francisco López, Carmina Botellas, Glòria Roig, Yolanda Artigas i Jesús ChurioFotografies: Lluís Bosch, Maria Carme Morales, Jesús Churio, Josep Font, AMPA, Domin García i Andreu FernándezCol·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Patrícia Sánchez, Carme Ribas i equips de mestres d’educació infantil i primàriaDisseny i maquetació: Joan PastorImpressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

El Claustre es rejoveneixL’entrada en l’etapa –voluntària– de la jubilació parcial de cinc mestres del nostre centre ha afavorit el rejoveniment del Claustre, al qual s’han incorporat, entre el curs passat i aquest, altres tants educadors: Roser Ferrés, Núria Folqué, Mònica Biel, Laia Mèlich i Manel Vidal (aquest últim, a partir del mes de març de 2011).

El nostre NadalCom cada any, i al llarg de les primeres setmanes de desembre de 2010, els mestres del nostre col·legi van programar activitats d’índole diversa amb vista a la preparació de les festes nadalenques, tan esperades pels infants. Atès el seu ressò, hem d’esmentar les següents:Activitats artístiques: decoració dels carrers, places i aules de l’escola i instal·lació de pessebres a la plaça Major, la plaça de l’Aplec i la biblioteca.Activitats teatrals: representació de l’adaptació del Conte de Nadal, de Charles Dickens, a càrrec dels alumnes del cicle superior (14 i 15 de desembre).Activitats de foment de la lectura: sessió de contes nadalencs a la biblioteca Ramon Folch (16 de desembre).Actes religiosos: celebració de la Paraula a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, amb la participació dels alumnes de 4t, 5è i 6è (16 i 17 de desembre).Campanyes solidàries: recollida d’aliments per a les famílies necessitades de la nostra població (16 i 17 de desembre).Festes tradicionals: lliurament de la carta als patges dels Reis Mags (20 de desembre) i escenificació del XXI Pessebre Vivent (21 de desembre), de què informem a la pàg. 11 d’aquesta mateixa publicació.Activitats musicals: cantada de nadales a la biblioteca i al teatre del “submarí” a càrrec de l’alumnat d’educació primària (22 de desembre).

2NOSALTRES

EDITORIAL

Hem de parlar en condici-onal i amb una certa dosi de prudència, però tot sembla indicar que estarí-em assistint a les últimes

actuacions de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF), fundada l’any 1959 i titular del Col·legi Sant Vicenç des de 1964. Si les propostes de la comissió que està estudiant la viabilitat de la ini-ciativa són acceptades pels diversos esta-ments de l’escola, entre aquest curs i el que ve l’ACPF es convertiria en una fun-dació regida per un Patronat i adscrita al Protectorat de Fundacions Privades de Catalunya. Desaparèixer com a associa-ció per a convertir-se en fundació seria probablement l’últim acte de generosi-tat d’una institució que acaba de dir un adéu emocionat a un dels seus funda-dors, Vicenç Ferrés Oriol, que ha deixat sol l’inspirador de l’entitat i primer con-siliari, el salesià Esteve Casals Humet.

No és la nostra intenció descriure les característiques d’una fundació ni divul-gar-ne els avantatges jurídics, pedagò-gics i fins i tot fiscals, sinó més aviat re-flexionar sobre la transcendència d’una mesura que garantiria la continuïtat del Caràcter propi i del Projecte educatiu del Col·legi Sant Vicenç, un desig que perviu en un sector important de la societat vi-centina. En aquest sentit, voldríem refe-rir-nos breument a les causes d’aquesta decisió i a la valoració que hauríem de fer de l’exemple dels pares i mares que han format part de les juntes de l’ACPF.

Dues raons prou importants -que no són, però, les úniques- explicarien el

transcendental canvi a què hem fet referència (i que moltes institucions semblants a la nostra ja han assumit fa temps): d’una banda, l’escassíssima par-ticipació d’associats en les assemblees ordinàries i extraordinàries dels darrers anys, i de l’altra, la ferma voluntat de preservar el patrimoni material i espiri-tual de l’Associació Catòlica, un aspecte que els actuals estatuts no garanteixen suficientment. I si diem espiritual és per-què els pares i mares de l’actual Junta Rectora, com també els mestres, donen una gran importància al cabal acumulat en el decurs de més de mig segle i que, definit com a “finalitats fundacionals”, constituiria la raó de ser de la fundació: l’ensenyament i la investigació que -en tots els seus nivells i graus- preveuen les lleis educatives, la gestió del centre, la formació integral dels alumnes, l’ense-nyament de la religió catòlica, el foment dels valors que fan més humana i justa la nostra societat, la defensa dels drets de la família i la promoció del coneixe-ment de la llengua i la cultura catalanes i de tot tipus d’activitats relacionades amb l’educació.

L’herència que hem rebut i que ara es vol salvaguardar s’ha anat teixint a les mans dels pares, mares i educadors que ens han precedit. El seu ha estat, en general, un capteniment bastit des de l’exemple, que vol dir la fidelitat a unes creences, l’interès per l’educació dels fills i filles, el treball generós, el desplegament de les virtuts personals, l’amor al poble i a les seves tradicions i -per què no dir-ho- la valentia d’assumir riscos que, com en el cas del projecte

de construcció de l’escola nova, van co-hesionar admirablement la comunitat educativa i la van fornir d’una il·lusió renovada. En una societat que ha aban-donat la majoria de principis que, fins fa unes dècades, li donaven seguretat i eren un punt de referència, l’actuació dels nostres pares i mares -no exempta d’errors, és clar- adquireix proporcions admirables i esdevé un estímul per a continuar i millorar la seva àrdua tasca.

Només cal analitzar la composició de l’ac-tual Junta de l’Associació i del Claustre per a adonar-se del que diem, per tal com és força significativa en ambdós esta-ments la presència tant de fills d’exasso-ciats com d’exalumnes del col·legi -alguns dels quals ocupen càrrecs de responsabi-litat-, al costat dels quals s’arrengleren associats i educadors d’edats i procedèn-cies diverses, qualificats i servicials, que exerceixen la coresponsabilitat de forma més que lloable. Uns i altres forneixen un planter de què cal tenir molta cura, perquè, encara que el marc jurídic canviï i es modifiqui l’organigrama del centre, pares, mares i mestres continuaran sent els principals garants del bon funciona-ment de la nostra institució

“L’herència que hem rebut i que ara es vol salvaguardar s’ha anat teixint a les mans dels pares, mares i educadors que ens han precedit”

L’últim acte de generositatJoaquim Pastor Font

3NOSALTRES

“Em comparen amb una nina”Em dic Judith Queizán Camarero, i sóc filla de Francisco, que és cambrer, i Verónica,

fornera. Vaig néixer a les 19.15 h del 13 de desembre de 2010, amb un pes de 3,350

kg, a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. La mare afirma que el part va ser

normal, amb assistència d’un metge i una llevadora, i molt ràpid, ja que “va néixer

en tan sols quinze minuts”. Tinc un germà de vuit anys, en Daniel, que és alumne del

cicle mitjà del Col·legi Sant Vicenç. Noto que m’estima molt i, complagut, observo

com ajuda els pares a tenir cura de mi. Ha estat ell qui ha triat el meu nom, que

prové de l’hebreu i vol dir “jueva, de Judà”. Em fa molta alegria ressenyar els noms

dels besavis Manolo i Aurelia, com també, és clar, dels quatre avis, que tenen noms

celestials: Agustín, Gloria (paterns), Jesús i María de los Ángeles (materns). Acabo

traslladant-vos els sentiments del pare i la mare: “Estem molt contents, ja que feia

vuit anys que no teníem cap bebè a casa, i és com si tinguéssim una nina”.

BENVINGUTS A LA VIDA

Informació: Glòria Roig

Benvinguts a la vida“Als pares els va agradar que l’Auxili ens vingués a veure”Hola! Em dic Clara Ladevesa Jiménez, i vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu el dia 30 d’octubre de 2010. Atesa per un metge i una llevadora, vaig fer un pes de 3,600 kg. Els meus pares es diuen Carlos i Susana, i les meves germanes, Laia (9 anys) i Elsa (7). Uns i altres estan contentíssims, tot i que els pares reconeixen que estan “una mica més enfeinats”. El nom de Clara -del llatí, “il·lustre”- l’han escollit entre tots, inclosos els avis paterns (Elena i Josep) i materns (Rosa Maria i Miguel), il·lusionats i contents. Hem tingut nombroses visites de familiars i amics i una que als pares els va agradar molt: la de l’Auxili, mestra de l’escola. Tothom ens ha portat regals, la qual cosa “agraïm moltíssim”, asseguren els pares

“El meu germà gran em canta cançons”Jo vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu a les 20.30 h del dia

7 de gener de 2011. Em dic Aleix Aymerich Gimeno, i sóc fill

de Lluís, enginyer industrial, i Dora, professora. A la mare li van

haver de practicar una cesària d’urgència, i tant ella com jo vam

patir una mica més del compte, segons que explica el pare, que

tot seguit afegeix: “El cas és que ens van atendre molt bé i amb

molta rapidesa, que era el que necessitaven en aquell moment.

L’Aleix (*) va pesar 3,750 kg”. Tinc tres germans, Lluís (9 anys),

Teresa (7) i Ruth (3), que estan molt contents. Les dues noies

“col·laboren moltíssim” (són paraules del pare) i el Lluís, quan

arriba el cap de setmana, em canta cançons. Tota la família, és

clar, ens ha vingut a veure, fins i tot els familiars que viuen a

València i a Lleida. Posats a destacar, voldria esmentar la visita

del besavi Rafa i dels avis Lluís, Teresa, Joaquim i Dora, que

m’han rebut amb molta alegria i ajuden els pares en tot el que

cal. Per acabar, em plau dir-vos els noms dels padrins, Joaquim

i Teresa (germà de la mare i àvia paterna respectivament),

que van participar molt activament en la cerimònia del meu

baptisme, que va tenir lloc a l’església de Sant Vicenç Màrtir el

passat 26 de febrer. L’experiència dels pares, serena i sincera,

tanca la ressenya: “Donem gràcies a Déu per aquest regal tan

gran que ens ha volgut fer. És realment una gran joia per a

nosaltres tenir l’Aleix a la família”

LA CLARA, LA JUDITH I L’ALEIX ENS EXPLIQUEN L’EXPERIÈNCIA MERAVELLOSA DE L’ARRIBADA AL MÓN EMBOLCAT PER LA TENDRESA DE PERSONES QUE T’ESPERAVEN I T’HAVIEN DESITJAT.

(*) Nom d’origen grec que significa ‘defensor’.

4NOSALTRES

Col·leginotícies

Un vídeo per a la Jornada de Portes Obertes

l’actualitat de l’escola

Miquel Àngel Olaya Muñoz, pare de dos alumnes de l’escola i soci fundador de l’empresa 2MD Produccions Audiovi-suals, S.L., és el realitzador d’un vídeo que es va estrenar el passat 29 de ge-ner amb motiu de la Jornada de Portes Obertes i que ha estat valorat molt posi-tivament. Titulat Un dia en la vida del Col·legi Sant Vicenç, el documental, que dura vuit minuts, repassa les activitats més importants que tenen lloc a l’escola al llarg d’un dia, des que el centre obre les seves portes, a les 7.30 h, fins que ja no hi queda cap alumne (19 h). Segons Jau-me Folqué Nicolau, el principal mèrit del vídeo és que “explica moltes coses en pocs minuts i capta l’esperit i el dia a dia de la nostra escola”. El director pe-dagògic destaca les seqüències finals, “molt emocionants”, i assegura que les famílies que van assistir a la Jornada de Portes Obertes van seguir-lo “amb aten-ció en tot moment”. De forma semblant s’expressa Mònica Español Esquirol, que troba força encertades “les imatges que mostren com és un dia a la nostra escola i, de manera especial, aquelles on es veuen els alumnes fent diferents activitats”. La responsable del Departa-ment Psicopedagògic conclou la seva valoració amb paraules d’elogi: “M’ha agradat moltíssim i m’ha fet sentir for-ça contenta i orgullosa de formar part del Col·legi Sant Vicenç!”

La trobada del dia 29 va tenir dues parts. La primera -que s’inicià a les 11 h i es va repetir a les 12 h- va consistir en la presen-tació del vídeo i les exposicions fetes pel titular del centre, Francesc Chavarria Ca-sanovas, que va descriure els trets bàsics del nostre centre, el director pedagògic, el discurs del qual resumim en un apartat d’aquesta mateixa notícia, i l’administra-dor, Francisco López Méndez, que explicà a les famílies les qüestions relatives al pa-gament de les diferents quotes, incloses les dels serveis escolars. La segona part es va reduir a una visita guiada per les diferents dependències del col·legi, una comesa de què es feren responsables els mestres de l’Equip Directiu.

Hom calcula que a la Jornada hi assistí un centenar de persones -algunes d’elles, exalumnes del Col·legi Sant Vicenç-, que quedaren molt satisfetes del que se’ls explicà i del que van veure, “una esco-la guarnida especialment per a l’ocasió i il·luminada per un sol radiant que s’endinsava per tots els espais” (Mònica Español). “Hi havia més gent que a les altres escoles”, deien uns pares, i uns al-tres afegien: “És l’escola que ens agrada més”. Però també hi va haver assistents que manifestaren la seva preocupació pel fet que no es pugui fer realitat la seva voluntat d’escolaritzar el seu fill o filla al nostre col·legi.

COL·LEGINOTÍCIES

El nostre Caràcter propi

L’exposició que va fer Jaume Folqué Nicolau tenia com a objectiu principal que els assistents coneguessin quatre trets bàsics del nostre Caràcter propi:

La inspiració cristiana, que presenta Jesucrist com a model de servei i d’esti-mació, tant per als mestres com per als alumnes, que són educats en els valors cristians.

La educació integral, que vetlla perquè els alumnes desenvolupin, a més de les capacitats intel·lectuals, les habilitats socials i de convivència, com també l’autonomia personal i l’obertura al sentit del transcendent.

El conreu de la llengua i cultura ca-talanes.

La voluntat d’estar oberts a tothom que s’interessi per la nostra manera d’ensenyar, sense cap tipus de discrimi-nació.

El discurs del director pedagògic també va incloure una referència a la pedago-gia del centre, que fomenta la innova-ció en diferents àmbits, i a les activitats extraescolars.

L’APUNT

5NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Concurs de Pessebres Organitzat per l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç, el 14 de gener de 2011 tingué lloc l’acte de lliurament de premis del II Concurs de Pessebres -presentats, com en l’edició anterior, dins una capsa-, en què par-ticiparen 25 alumnes, “cinc menys que l’any passat”, segons que ha manifestat a Nosaltres Yolanda Artigas. Els guanyadors -Ferran i Guillem Olaya, Anna Ríos i Irene Gómez- van ser obsequiats amb estris per a pintar i un xec regal de la Llibreria Abacus. Tot i la valoració “força positiva” que fan de l’activitat -que fins fa dos anys s’anomenava Mostra de Pessebres-, als components de la Junta de l’AMPA els agradaria que hi hagués més participació

Una comissió important El dies 13 de gener i 3 de març, a les 21 h, es reuní la comissió en-carregada d’estudiar la transfor-mació de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF), titular del Col·legi Sant Vicenç des de 1964, en una fundació que, sense perdre els trets essencials que recullen els estatuts actuals, doni cabuda a les aspiracions i projectes dels nostres associats i respongui als reptes edu-catius del segle XXI. A les trobades hi assistiren, a més del president, tres pares de la Junta de l’Associa-ció Catòlica, el director pedagògic, cinc mestres i l’administrador del centre, Francisco López Méndez. Nosaltres ha pogut saber que amb-dues reunions han estat molt fruc-tíferes i que l’estudi de l’esborrany dels nous estatuts avança a bon rit-me. Com a conseqüència d’un dels acords presos en la reunió del 3 de març, hom té la intenció de convo-car -probablement abans de l’acaba-ment d’aquest curs- una reunió in-formativa adreçada als mestres i als pares i mares del Consell Escolar i de les dues juntes. Aquesta trobada es faria amb anterioritat a l’assem-blea general de l’ACPF del pròxim mes de juny.

Gràcies a la informació que ens ha tramès Maria Carme Morales, mestra del cicle inicial, hem pogut saber que dues alumnes del nostre centre, Núria Pérez Casas (4t) i Maria Pei Roig Marcè (5è), van quedar finalistes del concurs de dibuix infantil que, el mes de maig de 2010, organitzà l’empresa d’aigües AQUÀLIA. Les guardonades van acudir a recollir el premi a Can Comamala el dia 20 d’octubre. Allà, acompanyades dels seus familiars i d’un mestre del Col·legi Sant Vicenç, van rebre de mans de l’alcaldessa un diploma, una còpia del dibuix emmarcada i un complet maletí d’art... perquè continuïn dibuixant (vegeu foto adjunta). La Maria Carme ens ha explicat que “ambdues noies representaven l’escola en un concurs d’àmbit nacional”, per la qual cosa “els mestres podem sentir-nos orgullosos del seu esforç”. Moltes felicitats!

Premiades en el concurs de dibuix Aquàlia

6NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Mor un dels fundadors de l’ACPF“Més enllà de la mort, Algú ens espera” Mossèn Mateu Santacana (homilia de la missa exequial)

El passat 1 de febrer, a l’edat de 91 anys, s’adormí en braços de Déu Pare Vicenç Ferrés Oriol, component de la primera Junta de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF), titular del Col·legi Sant Vicenç. La missa exequial, celebrada a l’església de Sant Josep el dia 3 de febrer, constituí una emotiva manifestació de dol i mostrà que l’estimació que moltes persones sentien per l’avi Vicenç, conegut popularment com el Vicenç de cal Remí, superava amb escreix l’àmbit familiar. Casat amb Montserrat Prats Escala i dedicat a la pagesia i al comerç, era pare de dos fills, Joan i Josep, i tenia dotze néts i quatre besnéts. Val a dir que, resseguint les petjades del pare, en Josep presidí la Junta de l’Associació Catòlica entre 1987 i 1993 i dugué a bon port el projecte de construcció de l’escola nova del carrer Gaudí. Amb motiu de la celebració del 50è aniversari de l’ACPF (1959-2009), Vicenç Ferrés va rebre, juntament amb altres exassociats, un sentit homenatge pel seu treball desinteressat en favor de l’educació al nostre poble (14 de maig de 2009). Per la mateixa raó fou entrevistat per Nosaltres ara fa dos anys (consulteu el núm. 123 de la nostra publicació, editat el mes de març de 2009).

Mort l’avi Vicenç -al cel sigui-, només sobreviu als components de la Junta constituïda el mes l’abril de 1959 el

Les sis persones que apareixen en la instantània que acompanya aquesta informació formen part del personal no docent del Col-legi Sant Vicenç. Feia temps que Nosaltres tenia la intenció de fer-los una fotografia i agrair-los, en nom de tota la comunitat edu-cativa, l’esplèndid servei que ens fan i que va quedar de manifest, una vegada més, el 29 de gener passat en ocasió de la Jornada de Portes Obertes, per tal com els visitants s’adonaren que l’ordre i la neteja regnaven a totes les instal·lacions. El senyor Miguel, que és el conserge i té cura de la vigilància i manteniment del pati, i les cinc dones del servei de neteja mereixen el nostre reconeixement i una merescuda felicitació per la seva tasca tan discreta com necessària. En aquest sentit, trobem molt encertat que, el 21 de desembre passat, l’Equip Directiu convidés aquestes sis persones al tradicional berenar que va tenir lloc un cop finalitzat el Pesse-bre Vivent i al qual assistiren, com ja és habitual, els mestres, el personal d’administració i les monitores dels diferents serveis

Al servei de l’escola

Ens han deixat per sempre Recollint el sentiment de tota la comunitat educativa, l’equip de redacció de Nosaltres expressa el seu condol als familiars i amics de dues persones vinculades a la nostra escola que ens deixaren per sempre el passat mes de febrer. Es tracta de Pilar Elías Encabo (81 anys), acomiadada el dissabte 5 de febrer, a les 12 h, a l’església de Sant Vicenç Màrtir, i Eulàlia Carbonell Fort (75 anys), que morí el diumenge 6 de febrer i fou enterrada el dia 8 un cop conclosa la missa exequial, molt concorreguda, que, a partir de les 16 h, es va celebrar a la parròquia de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí. La Pilar era mare de Mercedes i Pilar Perdiguero i àvia de l’alumne Jaume Andreu. L’Eulàlia, vídua de Pere Homs Espí, era la sogra de Jesús Churio Ruiz, actual cap d’estudis del Col·legi Sant Vicenç. Com en ocasions semblants, les famílies de les difuntes han agraït les mostres de solidaritat, amistat i afecte de pares, mares, mestres i alumnes.

L’exemple del pareJoan Ferrés i Prats Publicat al núm. 1731 de ‘Vida Parroquial’, 5 i 6 de febrer de 2011

El pare no m’ha transmès només la fe. També m’ha transmès una manera de viure-la. Amb el seu exemple, dia a dia, m’ha ensenyat que la felicitat no depèn del que es té, sinó del que es dóna. No depèn del que se sap, sinó del que s’és. Ell deia que se sentia ignorant, però de fet, sense adonar-se’n, em feia contínu-ament lliçons de vida i de fe.

M’ha ensenyat que, si saps estimar, aca-bes sent estimat. L’estol de persones que hi ha hagut al seu voltant en els darrers dies de la seva vida eren una bella estam-pa del pagès esforçat que havia sembrat i que ara recollia els seus fruits [...].

L’APUNT

sacerdot salesià Esteve Casals Humet, primer consiliari de l’ACPF, que, si Déu vol, complirà 98 anys el pròxim 30 d’agost

D'esquerra a dreta: Miguel, Mercedes, Ramona, Mª Ángeles, Francisca i Emilia

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Les disfresses tenien a veure amb les quatre estacions i es distribuïren de la següent manera:Etapa infantil: hivernCicle inicial: primaveraCicle mitjà: tardorCicle superior: estiu.

Per a les disfresses d’educació infantil i cicle inicial foren necessàries bosses d’escombraries de diferents colors, i per a les dels cicles mitjà i superior, samarretes estampades. Però això sí: en tots els casos es feren evidents la imaginació i l’enginy dels mestres, es-pecialment a l’hora d’inserir els detalls del vestuari.

Com cada any, la festa va concloure amb música i xocolata amb melindros. I també com cada any un grup d’artis-tes improvisats va animar els alumnes i mestres de l’etapa infantil i el cicle inicial a cantar i ballar des de l’escena-ri instal·lat al pati. Deixem constància dels seus noms i els agraïm la seva col-laboració: Josep Ferrés (teclats), Xavier Aymà (bateria), Jaume Folqué (guitarra i vocal), Núria Folqué i Laia Mèlich (vo-cals i animadores)

El Carnaval de les quatre estacions

AMBIENTADA AL LLARG DE QUATRE DIES -DE DILLUNS A DIJOUS-, LA FESTA DE CARNAVAL DE 2011 (DIVENDRES, 4 DE MARÇ) VA TENIR L’AIRE VISTÓS I ALEGRE DE CADA ANY I VA COMPTAR AMB LA MULTITUDINÀRIA PRESÈNCIA DE PARES, MARES, FAMILIARS I EXALUMNES AL LLARG DEL BREU RECORREGUT QUE VA SEGUIR LA RUA ENTORN DE LES 15.30 H.

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

La disfressa de sisèIrene Orantes, Sergi Sánchez, Irene Gómez i Laia Arévalo, 6è B

Aquest any els alumnes de sisè hem preparat disfresses de fruites i gelats. La disfressa ha estat molt original fer-la, i ens hem divertit molt.

Primer vam agafar paper de vidre i allà hi vam dibuixar gelats i fruites. Després, al dors d’una samarreta blanca, hi vam escriure: “Carnaval 2011”.

Seguidament vam pintar aquestes lletres. En acabar, la nostra mestra ens va planxar el dibuix a la samarreta i va quedar la imatge impresa. Ja estàvem preparats per a passar una tarda ben divertida!

“En tots els casos es feren evidents la imaginació i l’enginy dels mestres”

“Com cada any, la festa va concloure amb música i xocolata amb melindros”

Auxiliar de conversaTots l’haureu vist perquè és altís-sim. Es diu Luke Brennan, té 23 anys i és originari de Dublín (Irlan-da). Des del mes de novembre de 2010 treballa al Col·legi Sant Vicenç com a auxiliar de conversa, i dels seus coneixements de llengua an-glesa se’n beneficia tot l’alumnat de la nostra escola, des de P-3 fins a 6è. En concret, la seva comesa és donar suport a l’aprenentatge de la llengua anglesa, sobretot pel que fa a la comprensió i expressió oral de la llengua, tal com ha explicat a Nosaltres Rosa Masana, especialista de llengua anglesa que, juntament amb les altres mestres d’aquest idioma (1), coordina un projecte d’innovació que, fins al moment, es valora molt positivament. La Rosa ha especificat el treball d’en Luke: “Des de l’etapa infantil fins a 3r de primària la comesa de l’au-xiliar consisteix a explicar contes, corregir la pronunciació i ajudar la mestra. A 4t, 5è i 6è s’encarrega de fer activitats de conversa en grups reduïts (de quatre a cinc alumnes)”.

En Luke -que treballa 25 hores set-manals- s’ha incorporat al nostre centre gràcies a una proposta del Projecte Escola Multilingüe que la Fundació Escola Cristiana promou a través de Home to Home.

Des del Departament de Llengua Anglesa, la presència d’aquest au-xiliar o assistent a la nostra co-munitat escolar es veu com “una oportunitat extraordinària perquè els nostres alumnes estiguin en contacte amb una persona de parla anglesa i puguin millorar la com-petència comunicativa en aquesta llengua”. I la Rosa encara hi des-cobreix un últim aspecte positiu: “Tant per a l’auxiliar com per als alumnes, suposa una ocasió de co-nèixer una altra cultura”

(1) Maite Casanova, Mònica Español i Maria Carme Morales.

9NOSALTRES

L’escola abriga el XXI Pessebre Vivent

PER SEGON ANY CONSECUTIU, LA PLUJA VA OBLIGAR A MUNTAR EL PESSEBRE VIVENT DEL COL·LEGI SANT VICENÇ A L’INTERIOR DE L’EDIFICI ESCOLAR, AMB ELS AVANTATGES I INCONVENIENTS QUE AQUESTA DECISIÓ COMPORTA. L’ANOMENAT “PLA ALTERNATIU”, CADA COP MÉS BEN ESTUDIAT, VA ESTALVIAR LES AGLOMERACIONS D’ALTRES EDICIONS I VA PERMETRE ALS ESPECTADORS GAUDIR DE LA RIQUESA DE DETALLS DE CADASCUNA DE LES ESCENES.

REPORTATGEL’ESCOLA ABRIGA EL XXI PESSEBRE VIVENT

Una decisió prevista La decisió de muntar el XXI Pessebre Vi-vent a l’interior de l’edifici es va prendre a les 8 h del mateix dia de l’escenifica-ció, és a dir, el dimarts 21 de desembre de 2010, segons que ha explicat a Nosal·tres Lluís Bosch Vendrell, membre de la Comissió de Festes (1). Tot i així, “amb antelació s’havia fet una previsió”. Per al tutor de 5è B, una de les novetats més significatives de la representació va ser “la utilització del menjador amb vista a ampliar espais i evitar les aglomeracions d’altres edicions”. En Lluís no vol deixar passar per alt la “doble tasca”, més que meritòria, dels mestres i alumnes del ci-cle superior, que, a més d’escenificar El conte de Nadal per als seus familiars i tots els alumnes de l’escola (14 i 15 de desem-bre), van intervenir en cinc quadres del Pessebre Vivent. La valoració que s’ha fet de l’activitat ha estat positiva, sobretot pel que es refereix al muntatge i la re-collida, que en Lluís qualifica de “correc-tes”, per bé que reconeix que cal resoldre una qüestió: “què s’ha de fer amb la gran massa d’alumnes mentre els mestres i alguns ajudants enllesteixen l’escenifi-cació de cadascun dels quadres”.(1) Integren la Comissió de Festes, a més d’en Lluís Bosch, Montse Bigas, Sara Longas, Lluïsa Montmany, Luis Oriol Castilla i Roger Bartés.

La distribució dels quadres Al llarg del recorregut, que s’iniciava al “submarí”, els nombrosos visitants van tenir l’oportunitat de contemplar onze quadres, distribuïts en quatre espais, tal com indiquem a continuació:

(*) Aquest quadre, el més extens de tots, es repartí entre les quatre aules del cicle mitjà.

2a planta L’anunciació a Maria / L’anunciació als pastors / Cercant posada / L’establia / El ball de pastors i dimonis

Planta baixa Els cantaires de nadales

Submarí La fira de Santa Llúcia / La fugida a Egipte / La carta als Reis

1a planta El carrer dels oficis (*) / La masia el dia de Nadal

10NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

La biblioteca tindrà el seu bloc

LA CONFIRMACIÓ DE LA PRÒXIMA OBERTURA D’UN BLOC BATEJAT AMB EL NOM DE BONS LECTORS HA ESTAT UNA DE LES MILLORS NOTÍCIES RELACIONADES AMB EL PROGRAMA DE FOMENT DE LA LECTURA QUE ELS RESPONSABLES DE LA BIBLIOTECA RAMON FOLCH, TENAÇOS I EMPRENEDORS, CONTINUEN IMPULSANT.

Sessió de contes nadalencsAmb la intervenció del grup de petits i mitjans de la Coral Xerinola, dirigida per Esther Castellón, el 16 de desembre de 2010, a partir de les 17.15 h, va tenir lloc la tradicional sessió de contes na-dalencs que preparen els mestres de la Comissió de Biblioteca. Com ja succeí l’any passat, els docents aprofitaren la nombrosa presència d’alumnes i fami-liars per a recomanar alguns llibres de tema nadalenc. D’altra banda, Isabel Soneira Baos, tutora de tercer, presen-tà i lliurà les “carpetes viatgeres”, que, equipades amb lectures diverses, arri-baran a les llars de tots els alumnes del cicle mitjà.

La primera tertúlia literàriaTal com informem a bastament en una altra secció d’aquesta publicació, el mestre i escriptor Joan Domènech Francesch participà en la tertúlia lite-rària que tingué lloc a la biblioteca el dijous 10 de febrer a partir de les 17.15 h i a la qual assistí una trentena de persones, la majoria de les quals són mestres del Col·legi Sant Vicenç. Orga-nitzada per la Comissió de Biblioteca, la del dia 10 fou la primera tertúlia del curs 2010-11.

Mares col·laboradoresArran de les gestions fetes pel mestre responsable de la biblioteca, Toni Prats Morral, a partir de la tercera setmana del passat mes de febrer s’incorporaren a l’equip de bibliotecàries (1) tres mares que han manifestat la seva disposició a col·laborar en diverses tasques d’or-ganització de la nostra sala de lectura, com ara folrar, etiquetar i ordenar lli-bres i altres documents. Es tracta de Cinta Aragall, Montse Castells i Síl-via Sàbat, mares de cinquè curs, a les quals cal agrair públicament el seu interès i disponibilitat. (1) Loli Valle, Merche Perdiguero, Mª Carmen Fernán-dez, Montse Creus i Montse Pereira.

Augmenta el nombre d’usuarisNovament, i com ja vam fer saber als nostres lectors en l’últim nú-mero de Nosaltres, hem de deixar constància del continu augment del nombre d’usuaris -sobretot alumnes- que es beneficien dels serveis de la biblioteca a partir de les 17 h. L’atenció que els presten les mares bibliotecàries i la possi-bilitat que els nois i noies tenen de fer els deures en un ambient de recolliment expliquen que, de dilluns a dijous, la biblioteca si-gui un espai molt freqüentat.

L’APUNT

Mobles nousDos mobles nous, adquirits el mes de gener passat, han permès millorar la classificació i distribució de llibres de la biblioteca Ramon Folch. Es tracta de dos bucs amb rodes, que posen a l’abast dels usuaris els còmics i alguns llibres de contes per a primers lectors.

Seran notíciaL’escriptor i mestre Jaume Cela i Ollé (Barcelona, 1949), últim guanyador del Premi El Vaixell de Vapor, ha confirmat que visitarà la nostra escola el dimecres 25 de maig. Està previst que de 15 a 17 h, a la biblioteca, l’autor rebi tots els alumnes del centre, que ja han començat a llegir alguns dels seus llibres més celebrats, entre els quals destaquen El bon somni, Trufa, Set raons per estimar els meus pares (1), Una troballa sorprenent i El lladre d’ombres.(1) XXVI Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor 2010.

L’estrena del bloc de la biblioteca Ramon Folch sembla imminent, i podria ser una realitat quan aquest número de Nosaltres arribi a les llars dels nostres lectors. La iniciativa ha sorgit del treball coordinat entre Rosa Masana, responsable del Departament d’Informàtica, i Toni Prats, cap de la Comissió de Biblioteca. L’adreça escollida per a aquest flamant espai web és el de bibliopalau.blogspot.com, que evoca el títol de la cançó de la nostra sala de lectura: Biblioteca de palau.

11NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Patrícia Sánchez Logopeda

Doncs, encara que la rapidesa d’adqui-sició variï molt d’un nen a un altre, sí que hi ha una estructura de desenvolu-pament molt definida i quasi igual en tots els països. En aquest desenvolupa-ment fonològic, el nen emet sons cada vegada més subtilment oposats, és a dir, menys diferenciats. Les regles que regei-xen aquesta estructura són:- La incorporació d’un fonema suposa l’adquisició d’altres fonemes anteriors; per exemple, el nen no sabrà produir /f / si abans no sap produir /p/.

- Quan el nen està en “un nivell”, per dir-ho d’una manera, no sol parlar tra-ient els sons que no sap dir, sinó que els canvia pels que ja sap dir. Per exemple, si no sap dir /s/ no dirà “ca_a” o “abata”, referint-se a casa i sabata, sinó /cata/ i /tabata/.

Com a pauta general, aquest procés de perfeccionament de la parla es dóna en-tre els dos i els quatre anys, període en què el nen adquireix progressivament el sistema fonològic del seu idioma. Ara

bé, el ritme de cadascú sol ser bastant variable i és normal que pugui tenir di-ficultats encara que els seus companys no les tinguin, com per exemple a les síl·labes travades o inverses (pla, ter, gre, cal...) fins als cinc anys, i per a la pro-nunciació correcta de la /r/ fins als sis.

SI ENS FIXEM EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA PARLA DELS NENS, TOTS SABEM QUE NO PARLEN IGUAL ALS DOS ANYS QUE ALS QUATRE O CINC, SINÓ QUE ES VAN INCORPORANT NOUS FONEMES, DES DELS MÉS FÀCILS DE PRODUIR FINS ALS MÉS DIFÍCILS. PERÒ COM I QUAN VAN FENT AQUEST PROCÉS? L’ESCRIT QUE SEGUEIX DÓNA RESPOSTA A AQUESTA I A ALTRES QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL PERFECCIONAMENT DE LA PARLA.

El desenvolupament de la parla

GLOSSARIFonema: és el so que correspon a una lletra.Desenvolupament fonològic: fa referència al procés de perfeccio-nament de la parla, la manera de pronunciar les paraules.

L’ordre d’aparició dels fonemes Segurament que alguna vegada us haureu preguntat quin és l’ordre d’aparició de cadascun dels fonemes. L’ordre habitual, tot i que pugui variar d’un nen a un altre, és el següent:

Les regles del desenvolupament fonològic

P B M TEl nen parla amb aquests fonemes i només en síl·labes directes (pa, be, mo, ti...).

L N NY D J K GAra ja ha afegit aquests i també altres tipus de síl·labes (in, dam, gan...).

S F TX LL

Z (ens referim a la z castellana)A més, s’afegeixen síl·labes més complica·des (sin, sal, pla, beu, cli...).

R RRS’afegeixen síl·labes encara més complexes (al, pel, cal...).

Síl·labes travades amb la /r/ (tra, bri, cro, fre, dro...)

12NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Els camins de l’hivern, freds i plens de nit, ens han portat fins a la Lluna blanca. Que bonic el cel esquitxat d’estrelles! Que esplendorós el rei Sol amb la seva corona de foc! Però també hem passat pels gels dels pols de la Terra. Quins deserts més nevats! I quina solitud! Allà no creix la humanitat. Però hem vist óssos blancs i processons de pingüins.

Al llarg del nostre viatge hem fet una mica de tot: hem estat científics i sastres, escriptors i matemàtics, lectors a la Biblioteca Les Voltes i obrers del Molí Paperer de Capellades. I encara hem conegut la Laia i la Cristina, dues noies mestres molt maques, que, juntament amb les nostres tutores, ens han acompanyat en aquest tros de camí hivernal. Ara, però, la natura es desvetlla. Les fulles menudes de les moreres del pati obren els seus ulls d’un verd net. Xisclen les primeres orenetes i les postes de sol tenen el color de les flors dels jardins. Ha arribat la primavera.

13NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Sortides a:Molí Paperer iBiblioteca Les Voltes

Els alumnes de segon de la classe dels cavallets de mar i els taurons hem començat a treballar en la dura feina del pagès. Durant aquest tercer trimestre desplegarem el projecte de “L’hort a l’escola”. Si tot va bé i la meteorologia ens ho permet, plantarem patates, cebes, pastanagues, enciams i tot de verdures per a fer una bona amanida. De moment ja hem començat a treballar la terra i a preparar-la per a sembrar.

de segonL’hort

14NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

BufalletresEl dia 27 de gener ens va visitar el rondallaire Cesc Serrat, que ens va presentar la primera sessió del Bufalletres. L’objectiu d’aquesta activitat és facilitar i fer més atractiva la convivència dels nens i nenes amb el món del llibre. A través de la narració del conte del Bufalletres, ens va convidar a fer tot un seguit d’activitats molt interessants que ens van endinsar en el màgic univers dels contes.

També des de casa ens han ajudat a fer el museu de les capses màgiques. Tot un seguit de contes il·lustrats amb figures de fang, plàstic, llaminadures… que expliquen unes històries divertidíssimes.

15NOSALTRES

El Col·legi Sant Vicenç Com es va produir la teva incorporació al Claustre del Col·legi Sant Vicenç?Jo em vaig incorporar al Claustre l’any 1992, quan a l’escola es va ampliar la segona etapa d’educació infantil, coin-cidint amb l’estrena de l’escola nova.

Abans on havies treballat?Havia treballat en diverses feines i fei-netes (cangurs, dependenta, guia turís-tica, secretària, etc.), però les més relaci-onades amb l’educació van ser a la Llar d’Infants L’Esquitx i a l’Escola d’Adults de Sant Vicenç.

De quins cicles has format part?D’educació infantil i aquest és el tercer any que formo part del cicle inicial.

Quins càrrecs has ocupat?Sempre he estat tutora i, durant quatre anys, coordinadora de cicle a educació in-fantil, i aquest és el tercer any que m’ocu-po de la coordinació del cicle inicial.

Quins projectes d’innovació has im-pulsat?El més recent és el dels “padrins de lec-tura”, que hem portat a terme junta-ment amb la meva paral·lela, la Mireia Grao, els tutors de 6è, la Paquita Velar-de i el Roger Bartés, i la coordinadora del cicle superior, la Mònica Español. En

altres cursos de cicle inicial, en unió de les companyes de cicle i sobretot amb el meu exparal·lel, el Toni Prats, hem tirat endavant el nostre “hort amanida” a 2n i el “jardí escolar” a 1r. També hem anat reformant, ampliant i actualitzant pro-jectes que ja s’havien dut a terme.

Al llarg d’un dia (a casa i a l’escola), quantes hores dediques a la feina de mestra?Moltes, a vegades massa, i els de casa protesten. La nostra feina és molt en-grescadora i si vols sempre tens alguna cosa per fer. El cicle inicial Quin ambient de treball i companyonia es respira en el cicle que coordines?Molt bo, la veritat és que es treballa molt a gust. L’equip no té mai un no a qual-sevol proposta que es faci. Tothom posa a l’abast dels altres el que millor sap fer.

Estàs satisfeta de la teva comesa?Bé, no del tot, sóc molt despistada i a vegades tinc la sensació que hi ha as-pectes que no acabo de fer bé.

Quins mestres formen part de l’equip del teu cicle?L’equip que coordino l’integren cinc tutores i cotutores i una especialista: Mireia Grao, Auxili Roig, Núria Folqué,

Teresa Tuset, Laia Mèlich i Maria Carme Morales (especialista).

Quina incidència ha tingut en el cicle la incorporació de l’Auxili i la Teresa a la jubilació parcial?Doncs que ara en el cicle som més, això vol dir que hi ha més idees i més ca-pacitats. Per tant, la incidència ha estat molt positiva.

Alumnat i metodologies Com són, en general, els alumnes del cicle inicial?A cicle inicial els nens i nenes es tro-ben en un moment de transició entre el món de la fantasia i la lògica. Són nens i nenes amb moltes ganes de descobrir i d’aprendre coses noves, s’engresquen fàcilment i els agrada col·laborar i sen-tir-se útils. Gaudeixen del joc i són molt estrictes en el compliment de les regles (sobretot si és l’altre qui se les salta). Els agrada competir i assolir reptes. En fi, són un encant.

Quins hàbits i valors bàsics els inten-teu inculcar?Sobretot l’acceptació de si mateixos i l’acceptació dels altres. El respecte en general, és a dir, a les persones, als ani-mals, a la natura, etc. També treballem el gust per la feina ben feta. Els ense-nyem a tenir cura del material propi i comú i a saber compartir.

Quines metodologies de treball em-preu?A tall d’exemple, podria citar el treball per projectes en l’àrea de coneixement del medi. Aquesta seria de les més tra-dicionals en el cicle. D’altres que també practiquem són els grups cooperatius, els racons multidisciplinars, els treballs de camp, els llibres de text, el desdobla-ment de grups, etc.

Quin contacte tenen els alumnes amb les noves tecnologies?Utilitzen l’ordinador d’aula, tant indivi-dualment com en grup, gràcies al canó de projecció. També accedeixen a l’aula d’informàtica setmanalment. D’altra banda, es fa servir la pissarra digital interactiva en ocasions molt concretes. En l’àmbit de la plàstica i del coneixe-ment del medi, s’inicien en la utilitza-ció de la càmera fotogràfica.

Lluïsa Montmany, dinou anys de fidelitat a l’escola

ES VA INCORPORAR AL CLAUSTRE DEL COL·LEGI SANT VICENÇ EL 1992, L’ANY D’INAUGURACIÓ DE L’ESCOLA DEL CARRER ANTONI GAUDÍ I, D’ALESHORES ENÇÀ, S’HA MANTINGUT FIDEL AL CARÀCTER PROPI I A LA LÍNIA PEDAGÒGICA DEL CENTRE, QUE HA CONTRIBUÏT A MILLORAR. LLUÏSA MONTMANY ALCACER (BARCELONA, 1963) ENS EXPLICA LA GÈNESI DE LA SEVA VOCACIÓ I ENS DETALLA EL TREBALL QUE DESPLEGA AL COSTAT DE LES MESTRES DEL CICLE INICIAL, DE QUÈ ÉS COORDINADORA DES DE FA TRES CURSOS.

ENTREVISTALLUÏSA MONTMANY

16NOSALTRES

ENTREVISTALLUÏSA MONTMANY

Com ensenyeu a llegir i escriure als alumnes (a partir del que han après en l’etapa infantil)?Val a dir que vénen molt ben preparats i motivats des d’educació infantil. Nosal-tres continuem el procés que la majoria ja han iniciat. Intentem proporcionar-los ei-nes i recursos, els proposem petits reptes que, sense que ells se n’adonin, els vagin servint per a assolir aquesta fita. En cita-ré uns quants: préstec de llibres d’aula, lectures amb progressió de dificultat, jocs grupals o individuals en què la lectura és imprescindible, la frase del bon dia, el lec-tor o lectora de l’enunciat dels llibres de treball, els padrins de lectura, la lectura a la biblioteca de l’escola, la creació de textos per als articles de la revista o altres descripcions, que poden ser individuals o en grup, els racons multidisciplinars, etc.

Des del punt de vista metodològic i

de recursos, aquest curs heu posat en marxa algun projecte o innovació?Com ja he comentat, hem encetat amb molt d’èxit l’apadrinament lector, que consisteix a nomenar padrins i fillols de lectura entre els alumnes de 1r i els de 6è. L’activitat ens ocupa mitja hora setmanal, en què un padrí o padrina de 6è ajuda a llegir al seu fillol o fillola de 1r. La iniciativa ha estat fantàstica, s’ha creat un vincle afectiu molt positiu en-tre els infants i al mateix temps els ha motivat per a la lectura.

Ens fa l’efecte que les parets de les vostres aules i del passadís són un re-flex del treball que dueu a terme, oi?Sí, i això per diversos motius: d’una banda, perquè crear un ambient (tar-dor, Nadal, hivern...) és important per a l’aprenentatge, i de l’altra, també fo-menta l’observació, la lloança i la críti-

ca. Al mateix temps, fa posar en pràc-tica una actitud de respecte envers la creació pròpia o d’altri i els serveix per a comunicar experiències a la resta del cicle. A més a més, la decoració dóna ca-lidesa i vida a l’escola.

T’identifiques amb la línia pedagògica del centre? Com es podria millorar?Sí, totalment. I penso que anem millo-rant dia a dia. Per sort, a la nostra escola hi ha professionals amb vocació i això per a mi és el principal, ja que fa mante-nir l’esperit de superació.

Una vocació, Lluïsa, que, en el teu cas, es va començar a desvetllar des de molt joveneta i que ha donat abun-dants fruits. Ara, alimentada per la teva llarga experiència com a tutora, esdevé un referent per a les joves mes-tres del teu cicle. Per molts anys!

Mestra per vocacióEm dic Lluïsa Montmany Alcacer. Vaig néixer a Barcelona el 12 de juny de 1963. Sóc filla de Josep i Teresa, que tenen 76 anys, i estic casada amb Joan Rodon Tuset, comercial de tecnologies de la informació. Una de les experiènci-es més boniques de la meva vida ha es-tat la maternitat: la Mar, la nostra filla, va néixer a Barcelona el 14 de juliol de 1999. Tinc una germana, la Sílvia, que és nou anys més petita que jo. Vaig cur-sar els estudis de magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de la Universitat de Barcelona. A més de nombrosos cur-sets de formació, vull deixar constància dels tres cursos de tècniques murals que vaig seguir a l’Escola d’Arts Apli-cades i Oficis Artístics de Barcelona o Escola de la Llotja. Sóc mestra perquè sempre m’havien agradat els nens i nenes petits, raó per la qual, de seguida que vaig poder, vaig fer uns cursos de puericultura com a auxiliar d’aula. Tot seguit unes amigues i jo vam muntar una escola bressol a Pallejà que es deia L’Esquitx. Aquest fet va ser el detonant per a estudiar magisteri. M’agrada molt fer manualitats, comprar i llegir revis-tes de decoració, navegar per internet en cerca de recursos i idees per a apli-car a l’aula amb els alumnes, passejar amb la meva família, anar de compres amb la Mar, estar amb els meus amics, anar al cinema, etc. He viatjat molt. Conec Espanya, molts països europeus, Tunísia, Turquia, Estats Units i Canadà.

RETRAT

17NOSALTRES

DESPRÉS DELS TEXTOS POÈTICS, PUBLICATS EN EL NOSTRE NÚMERO DEL MES DE DESEMBRE PASSAT, ARA SÓN LES NARRACIONS GUANYADORES DEL IV CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ LES QUE TENEN UN LLOC RESERVAT A LES PÀGINES DE NOSALTRES.

La gavina i l’estelHi havia una vegada una gavina que vivia en un port. Un matí amb vent la gavina es va trobar un estel de vius colors. Es van fer amics i jugaren tot el dia a volar sobre el mar. La gavina agafava peixos del mar.

De sobte, va parar de fer vent i l’estel va caure a l’aigua. La gavina es va posar trista i amb el bec va agafar-la i va posar-la sobre la sorra de la platja, així la gavina va entendre que la seva amiga sense vent no podia volar.

Des d’aquell dia, la gavina espera que el vent bufi fort per anar a volar sobre el mar.

Diego González Castillo (guanyador del cicle inicial)

La perla del dracFa moltíssims anys, vivia un drac a l’illa de Borneo; tenia la seva cova al capdamunt de la muntanya Kinabalu. Aquell era un drac pacífic i no molestava els habitants de l’illa. Tenia una perla d’enorme grandària i tots els dies hi jugava: llançava la perla enlaire i després l’agafava amb la boca. Aquella perla era tan bella, que molts havien intentat robar-la. Però el drac la guardava amb molta cura; per això ningú no havia pogut aconseguir-ho.

L’emperador de la Xina va decidir enviar el seu fill a l’illa de Borneo; va cridar el jove príncep i li va dir:– Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobaràs la forma de portar-me-la.

Després de diverses setmanes de travessia, el príncep va arribar a les costes de Borneo. A la llunyania es retallava la muntanya Kinabalu, i al capdamunt de la muntanya el drac jugava amb la perla.

De sobte, el príncep va començar a somriure perquè havia esbossat un pla. Va cridar els seus homes i els va dir:– Necessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir-me en l’aire.

Els homes van començar a treballar i aviat van fer una llanterna de paper. Després de set dies de treball, van fer un estel magnífic que podia resistir el pes d’un home. Al vespre va començar a bu-far el vent. El príncep va muntar en l’estel i es va elevar pels aires.

La nit era molt fosca quan el príncep va baixar de l’estel al capdamunt de la muntanya i va lliscar dins la cova. El drac

dormia profundament. Amb molta cura, el príncep es va apoderar de la perla, en lloc seu hi va posar la llanterna de paper i es va escapar de la cova. Llavors va muntar en l’estel i va encendre un llum. Quan els seus homes van veure el senyal, van començar a arreplegar la corda de l’estel. Al cap d’una estona, el príncep trepitjava la coberta del seu vaixell.– Lleveu àncores! –va cridar. El vaixell, aprofitant un vent suau, es va fer a la mar.

Quan va sortir el sol, el drac va anar a agafar la perla per jugar, com feia tots els matins. Llavors va descobrir que li havien robat la seva perla. Va començar a tirar fum i foc per la boca i, muntanya avall, es va posar a perseguir els lladres. Va recórrer tota la muntanya, va buscar la perla per totes bandes, però no va poder trobar-la. Llavors va veure un junc xinès que navegava rumb a alta mar. El drac va saltar a l’aigua i va nedar veloçment cap al vaixell.– Lladres, torneu-me la meva perla! –cridava el drac.

Els mariners estaven molt espantats i cridaven aterrits. La veu del príncep es va elevar per damunt de tots els crits:– Carregueu el canó gran!

Poc després van fer foc. El drac va sentir el tro del tret; va veure un núvol de fum i una bala de canó que anava cap a ell. La bala rodona brillava amb les primeres llums del matí i el drac va pensar que li tornaven la seva perla. Per això va obrir la boca i es va engolir la bala. Llavors el drac es va ofegar al mar i mai més no va tornar a aparèixer. Des d’aquell dia, la perla del drac va ser la joia més preuada del tresor imperial de la Xina.

Claudia Montoya Sánchez (guanyadora del cicle mitjà)

CONCURS LITERARI

18NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Viatge al SàharaHi havia una vegada una noia que es deia Sara. Tenia 24 anys, era alta, amb una llarga cabellera fosca i uns ulls verds com les maragdes. Havia estudiat biotecnologia i treballava en un laboratori a la ciutat de Barcelona, on també vivia.Un dia al vespre, quan anava a comprar al supermercat, va rebre una trucada al mòbil.– Sí, digui –va dir amb veu clara.– Hola, sóc en Raimon, l’amic i company de feina del teu pare. Em sap greu trucar-te tan tard, però t’he de donar una notícia que segurament et deixarà una mica intranquil·la -contestà amb una veu greu l’home.– I quina és? –li preguntà la Sara una mica nerviosa–. No em faci patir més.– Ja saps que el teu pare i jo treballem junts i a més a més som molt amics. Doncs t’he de dir que fa uns quants dies que... el teu pare no apareix pel laboratori.– Com diu? Que el meu pare ha desaparegut? –tornà a pre-guntar la Sara.– No ho sé, però ell m’hauria comentat si pensava fer algun viatge -va respondre en Raimon.– Així, què creu que ha pogut passar? –va dir la Sara.Però en aquell moment es va tallar la comunicació. La Sara no sabia què fer. Llavors va pensar a anar a casa del seu millor amic, el Gerard, per demanar-li consell i que l’ajudés a decidir què fer. El Gerard vivia en un apartament a la part alta de la ciutat. S’hi va presentar i quan el noi la va veure exclamà:– Què fas aquí a aquestes hores, Sara?– És que no sabia on anar. Estic molt nerviosa. T’ho explicaré en dos minuts: un amic del meu pare pare m’ha trucat i...La Sara es va posar a plorar.– Tranquil·litza’t i comença de nou -li va dir amb suavitat el seu amic.Després d’haver-lo posat al dia, el Gerard li va dir si volia que l’acompanyés, però ella va dir que no feia falta, que si el necessita-va ja li trucaria.

Al cap d’unes hores, a l’aeroport de Barce-lona...– Bon dia, si us plau, un bitllet per al pri-mer avió que voli a Ahaggar –va demanar la Sara.– Tens sort, noia, queda una plaça a l’avió de les 11.30 h. Afanya’t. Has d’anar a la porta D51.

Hi va anar corrents i ho va aconseguir. Al cap de poc, ja estava volant en direcció a Algèria. Quan va aterrar, va agafar un taxi que la va portar directa-ment a l’hotel.

Una vegada a l’habitació, es va dutxar i es va posar roba més còmoda i fresca, ja que la calor era insuportable. Una vegada instal·lada, va baixar

a recepció i va demanar per l’habitació del seu pare. Ella no coneixia ningú, però, en canvi, semblava que a ella la conegués tothom. Això no era estrany, ja que físicament era igual que el seu pare. El seu pare havia anat a treballar durant dos anys a l’Àfrica, a Tamanrasset, a prop de la ciutat algeriana d’Ahaggar. Ell, com la seva filla, era un científic que en aquells moments estava fent una investigació sobre la vacuna de la SIDA.Després d’insistir una bona estona i ensenyar la documen-tació que li demanaven, va aconseguir la clau de l’habitació del seu pare. Va entrar-hi i va començar a obrir calaixos per intentar descobrir alguna pista.

Ja s’havia donat per vençuda quan, de sobte, va veure en un prestatge un sobre amb un nom al davant que deia: SARA. Amb les mans tremoloses el va agafar, el va obrir i de dins va treure una nota escrita amb símbols i signes africans que no entenia, però el cor li deia que era important. Va baixar de nou a recepció i va preguntar si a l’hotel hi havia algun traductor de dialectes africans. Li van dir que no, però que si consultava una adreça d’internet en trobaria.– Moltes gràcies, on puc trobar l’ordinador? –preguntà.– Allà, en aquell racó –li va assenyalar amb la mà el recepci-onista–, tingui la contrasenya.– D’acord, gràcies de nou.

A les 22:00 h ja havia quedat amb el traductor, el senyor Diaby, al restaurant de l’hotel. La sorpresa va ser súper quan va descobrir el que deia la nota:Filla meva, si has trobat aquest missatge, vol dir que has arribat

fins aquí. No et vull fer patir, però estaré uns quants dies fora. He decidit anar a buscar la teva germana. El

meu cor em diu que està viva. Ja saps que no van trobar el seu cos; per tant, no podem estar segurs de la seva mort. Fins aviat. Petons.

La Sara es va tornar blanca com el paper. El cor quasi li sortia de dins el cos perquè li anava a cent per hora. Per aquella nit ja n’havia tingut prou. Va decidir anar a descansar i pensar què faria l’endemà. Es-tirada al llit, el cap no parava de donar-li

voltes. Es va aixecar i va preparar totes les coses necessàries dins una motxilla per a

emprendre el viatge cap al desert del Sàhara a la matinada. Se’n tornà al llit.

No li va fer falta el despertador. Es va llevar, es va vestir i va baixar per anar a esmorzar una mica. I quina sorpresa més gran!!!

– Què fas aquí? –exclamà la Sara.– Què et sembla que faig aquí? Creus

que t’hauria deixat sola en uns moments així? Doncs no. M’has de posar al dia de tot -li va dir el Gerard.

Continuarà

19NOSALTRES

TERTÚLIA LITERÀRIAJOAN DOMÈNECH

Joan Domènech fa un elogi de l’educació lenta Els assistents Tres mares, una vetlladora i vint-i-sis mestres componien un auditori que va seguir amb força interès les exposicions de Joan Domènech al llarg d’una hora i mitja (de 17.15 a 18.45 h). Val a dir que tres dels assistents són mestres de l’Es-cola Sant Josep de Sant Boi de Llobregat.

La tertúlia Les primeres paraules de la tertúlia les pronuncià Jesús Churio, cap d’estudis, que explicà breument el significat i l’origen d’aquestes trobades amb es-criptors, conegudes com a “claustres de reflexió” entre els docents del Col-

legi Sant Vicenç. A continuació, va in-tervenir el mestre Joaquim Pastor, que féu una semblança de Joan Domènech, acabada la qual cedí la paraula a l’ac-tual responsable de la Comissió de Bi-blioteca, Toni Prats, que s’encarregà de conduir un debat que va satisfer a bas-tament les expectatives dels assistents, la majoria dels quals eren mestres del Col·legi Sant Vicenç i havien preparat algunes preguntes després d’haver co-mentat el llibre en una reunió de cicle. A més d’aquestes, Joan Domènech va contestar altres qüestions -sempre de manera molt extensa i amb un punt d’entusiasme- que alguns mestres li formularen espontàniament.

INVITAT PER LA COMISSIÓ DE BIBLIOTECA DEL NOSTRE CENTRE, EL MESTRE I ESCRIPTOR JOAN DOMÈNECH I FRANCESCH VA FER UNA ÀMPLIA I CONVINCENT DEFENSA DELS ARGUMENTS QUE EXPOSA EN EL SEU ÚLTIM LLIBRE, ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA, EN EL DECURS D’UNA INTERESSANT TERTÚLIA QUE TINGUÉ LLOC EL 10 DE FEBRER PASSAT A LA SALA DE LECTURA DEL COL·LEGI SANT VICENÇ. L’AUTOR LLEIDATÀ PROPOSA UN “CANVI DE MIRADA” SOBRE LA PRÀCTICA EDUCATIVA.

En síntesi, el pensament de l’autor so-bre el que ell anomena l’educació lenta s’expressa en aquestes línies de l’obra que es debatia: “Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor [...]. L’escola de la lentitud és l’escola que dóna im-portància als aprenentatges fets en pro-funditat i representa un model oposat a l’escola centrada en proves i exàmens. Sobretot, rebutja adquirir uns coneixe-ments que s’obliden amb la mateixa fa-cilitat que s’aprenen” (pàg. 14).

La cloenda Abans de donar per acabada la trobada, Toni Prats sintetitzà les idees que Joan Domènech havia exposat i invità Montse Pereira, mare bibliotecària, a acostar-se a la taula de la presidència per oferir a l’au-tor un record de l’acte i del nostre poble: a més d’un exemplar de Nosaltres, una cap-sa de les típiques palmes i moles vicenti-nes, acompanyades d’una ampolla de vi.

20NOSALTRES

TERTÚLIA LITERÀRIAJOAN DOMÈNECH

Les frases Nosaltres va recollir algunes de les afir-macions més interessants de l’autor invitat:“El meu llibre, escrit a peu d’obra i que neix de la reflexió i del sentiment, planteja un de·bat que va més enllà del dia a dia”“L’educació lenta és possible, no solament de·sitjable.”“Colonitzem el temps dels nens. Una de les claus per a canviar el nostre sistema educatiu és tornar el temps a qui el necessita.”“Sóc un ferm defensor de l’autonomia dels cen·tres educatius i de l’educació competencial.”“Cal pensar en el temps des de la qualitat.”“Moltes vegades més no és sinònim de millor.”“Cal que els nens recuperin el sentit d’allò que fan.”“Cada nen té el seu ritme d’aprenentatge.”“Tots els nens es formulen les mateixes pre·guntes, que són les que sempre s’ha fet la

humanitat i que l’escola l’ha d’ajudar a res·pondre: qui sóc?, qui són els altres?, com m’hi he de relacionar, amb els altres?”“Cal prioritzar què és allò important i deixar de fer coses.”“Ens hem de preguntar: què els demanarà (als alumnes) la vida?, i els hem de preparar per a resoldre problemes que encara no sa·bem quins seran.”“La major part dels problemes que tenim a l’aula són emocionals... Cal donar, doncs, molta importància a l’educació emocional. El nen que no té resolts els problemes emocio·nals no se’n sortirà.”“L’educació lenta que proposo requereix un educador amb una mirada molt oberta, ca·paç de reflexionar sobre la pràctica (educati·va). Els educadors hem de recuperar la nostra professionalitat, que vol dir (la nostra) capa·citat, possibilitat, creure·s’ho”

L’autorJoan Domènech i Francesch (Lleida, 1953) és mestre i, actual-ment, director de l’Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona. És membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i de la Coordinació d’Escoles 0-12. En el seu bloc “Des de l’escola” es defineix com a “aprenent de mestre” i un “reivindicador de la vida i l’educació lenta”. Autor de cinc llibres, alguns escrits en col-laboració amb altres ensenyants i pedagogs, exposa els seus pensaments en les següents revistes de pedagogia: “Guix”, “Aula”, Perspectiva Escolar”, “Cuadernos de Pedagogía” i “Escola Catalana”. La seva última obra, “Elogi de l’educació lenta”, publicada per Editorial Graó, ha tingut força accep-tació, com es desprèn del nombre d’edicions que se n’han fet: quatre en català i dues en castellà en menys de dos anys.

Les opinionsHas llegit el llibre “Elogi de l’educació lenta”? En cas afirmatiu, què t’ha semblat?Sí, m’he llegit el llibre i m’ha semblat molt interessant. És un llibre que ajuda l’educador/a a reflexionar sobre el dia a dia de la teva feina. Penso que són d’aquells llibres que de tant en tant s’han de llegir perquè t’ajuden a pensar en el que estàs fent i a qüestionar-te molts principis pedagògics.

En general, quina valoració fas de la tertúlia amb Joan Domènech?, què en destacaries?La tertúlia també em va semblar molt interes-sant, atès que ens va permetre conèixer una nova metodologia a l’hora d’ensenyar, basada en una educació lenta. Una educació sense presses, que defuig la rapidesa en què la societat i també, per què no dir-ho, l’escola estan immerses.

Una de les idees que més em van interessar és el fet que no perquè s’ensenyin més coses i com més aviat millor, els nens i les nenes aprenen més. Va insistir molt en el fet de valo-rar la qualitat enfront de la quantitat. És més important el que s’ensenya i com s’ensenya que no pas el nombre de coses apreses.

En alguns moments de la xerrada potser va semblar que el que ens exposava era poc factible a l’hora de dur-ho a terme, però penso que es van dir un munt de coses interessants, totalment aplicables a la nostra escola.

Ets partidària de mantenir aquests claustres de reflexió o tertúlies amb escriptors, pedagogs...?Trobo molt interessant continuar fent aquest tipus de tertúlies, ja que són un break (descans, pausa) necessari i útil per a totes les persones implicades en l’educació d’altres persones. És bo compartir i escoltar altres experiències que, encara que no les segueixis fil per randa, sí que t’ajuden a qüestionar la teva pràctica com a educador/a. Sempre amb l’esperit de renovar i créixer com a persona i, per tant, poder do-nar el millor als altres, en aquest cas als nens i nenes que estàs educant.

Maite Casanova Tuset, especialista d’anglès

Desaccelerar l’activitat El professorat ha de replantejar el seu hora·ri, tant el lectiu com el de gestió. S’ha de do·nar temps a les tasques de planificació i a les d’aprenentatge. Hi ha d’haver temps formal, no formal i informal en el si d’una institució educativa. Hi ha d’haver temps per explicar·nos què fem, és a dir, per crear cultura comuna, per fer comunitat.

Si les docents i els docents volem que tot l’alum·nat assoleixi uns bons aprenentatges, és tan important el temps que destinem a coordinar·nos, a treballar en equip, a intercanviar experi·ències i a reflexionar sobre la nostra feina, com el que dediquem directament a l’aula. [...]

Desaccelerar l’activitat dels professionals és un objectiu clar. Les presses no solucionen res...

Joan Domènech Elogi de l’educació lenta, pàg. 137

retrat

21NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

Un hivern màgic

LA MÀGIA DE LA NIT DE REIS, QUE ES VA EMPARAR DEL NOSTRE CICLE DURANT LES VACANCES DE NADAL, ENS HA ACOMPANYAT AL LLARG DE TOT L’HIVERN I HA SUSCITAT UN MUNT D’INICIATIVES D’ALLÒ MÉS ENCISADOR, DIVERTIT I VARIAT.

RetornEncara amb els ulls lluents i l’emoció al cos que la nit màgica els Reis Mags els havien deixat en el record, els infants van tornar a l’escola disposats a comen-çar el segon trimestre d’aquest curs.

Durant els primers dies van poder portar alguna joguina de les que els ha-vien regalat per ensenyar-la i jugar-hi tots i, alhora, compartir-la amb tots els companys-es de classe.

La represa del curs va suposar l’inici de nous projectes: l’hivern, la Festa Ma-jor, el tren, les joguines, Antoni Gaudí i la festa de Carnaval.

Festa MajorDurant la setmana de la Festa Major vam anar a saludar el mamut Venux, i ara ja podem dir que som els seus amics i no ens fa por. Aquesta activitat, promoguda pel nostre Ajuntament, ha estat portada a terme pels integrants del grup de diables Àngels Diabòlics de la nostra població.

Sortides d’hivernDurant aquests dies els infants de P-5, girafes i elefants, han visitat la Colònia

Güell per contemplar i conèixer in situ l’arquitectura del famós arquitecte ca-talà Antoni Gaudí. Després, mitjançant bonics treballs plàstics, murals i confe-rències, ens van mostrar tot el que ha-vien après.

Els infants de P-3, conillets i marietes, han fet una visita al tren de Vapor per tal d’aprendre més coses d’aquest mitjà de transport i també han tingut la visita a l’escola d’un maquinista expert en trens actuals. Gràcies, Victor, per la teva col·laboració. En Victor és el marit de la Isabel Soneira, mestra del cicle mitjà.

Els infants i les mestres de P-5 han anat a la casa de colònies Mas Suro, Sant Gregori (el Gironès), i han trobat el pallasso Bròquil i li han pogut donar el seu nas perquè pugui continuar fent riu-re a tots els nens i nenes.

Sessions de contesTambé durant aquest mes de febrer han continuat les celebrades sessions de con-tes a la biblioteca Ramon Folch, on ens esperaven el nostre amic Vilobí en com-panyia de dos rondallaires, Joaquim Pas-tor Antoni Prats, que un cop més ens han fet gaudir amb les seves narracions tan acurades. Moltes gràcies, companys, per la vostra dedicació i el vostre saber fer.

Carme Ribas Roig

Decoració d’hivernEl dia 29 de gener, últim dissabte del mes, vam obrir l’escola amb motiu de la Jornada de Portes Obertes i vam mostrar als visitants els treballs i les decoracions d’hivern que els nens i nenes havien preparat per tal de saludar-los.

la imatge

CarnavalEl mes de febrer -que diu: “Pel febrer, abriga’t bé”- s’ha arrodonit amb la pre-paració del Carnaval, que per a P-3 i P-4 també ha estat una activitat inclosa dins del projecte de l’hivern. Un cop fetes les disfresses, ens hem convertit durant unes hores de la primeria del mes de març (“març, marcet que de dia fa calor i de nit fred”) en simpàtics ninots de neu que han acabat ballant i cantant al so de les melodies amb què ens han delectat els músics que cada any ens acompa-nyen: Jaume Folqué, Josep Ferrés i Xavi-er Aymà, ajudats per les vocalistes Núria Folqué i Laia Mèlich. Gràcies, esteu fets uns artistes!

Setmana blancaI ara toca descansar amb motiu de la setmana blanca, que potser propiciarà l’anada a la neu o la pràctica d’altres activitats amb altres companys-es o bé amb les famílies. Quan tornarem el tri-mestre continua i l’alegria i les ganes d’aprendre junts ben segur que també. La Vella Quaresma ja ens espera per donar-nos el bon dia el dilluns, dia 14 de març

22NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

Els nens i nenes de P-3 vam anar d’excursió amb tren de vapor des de Martorell a Monistrol de Montserrat. Vam conèixer la “Vap”, la locomotora de vapor, que és molt velleta, però no s’ha cansat encara de caminar. Vam aprendre que menja carbó i beu aigua per poder funcionar. Té una xemeneia que treu fum blanc i gris. Té un xiulet molt fort. Vam observar el paisatge: les muntanyes de Montserrat, el riu Llobregat, els camps, els ponts i túnels, les vies, els semàfors... Vam veure trens amb banyes que mengen electricitat, corren més i són diferents. Vam pujar als vagons de fusta que tenien llum per als túnels i vam veure el maquinista que condueix el tren i el fogoner que li posa el menjar. Va ser una experiència molt maca i molt interessant!!! I a més a més ens va visitar un maquinista a l’escola i li vam poder preguntar tot allò que no sabíem.

ELS CONILLETS I LES MARIETES HEM VIATJAT AMB

Vàrem gaudir molt viatjant amb la “VAP”.

Les classes dels CONILLETS i les MARIETES ens vàrem divertir

molt amb la visita del nostre amic maquinista. MOLTES GRÀCIES!

TREN DE VAPOR

23NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

24NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

Els nens i nenes de P-5 hem descobert un famós arquitecte català. Hem quedat bocabadats i molt estusiasmats amb totes les seves obres. Ara, amb tot el que hem après, us volem fer cinc cèntims de tot allò que sabem.

Tant ens va captivar el nostre arquitecte que vam voler veure amb els nostres propis ulls una de les seves grans obres: LA CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL. Quina sorpresa vam tenir quan vam veure l’Antoni Gaudí i el seu amic davant de la cripta. Va ser molt divertit i interessant.

ENS HA FASCINATL’ANTONI GAUDÍ

25NOSALTRES

QUARTCREIXENT

ELS NOIS I NOIES DEL CICLE MITJÀ ENS HAN PREPARAT UNA SELECCIÓ DELS TREBALLS FETS DARRERAMENT A CLASSE DE LLENGUA I CONEIXEMENT DEL MEDI PERQUÈ ELS LECTORS DE NOSALTRES CONSTATIN ELS SEUS AVENÇOS EN L’ÀMBIT DE L’APRENENTATGE. UN APLEC DE TEXTOS ENTRE ELS QUALS DESTAQUEN, PER LA SEVA ESPONTANEÏTAT, LES CARTES QUE ELS ALUMNES DE TERCER HAN ENVIAT ALS SEUS COMPANYS I AMICS.

Una carta per a tota l’escola

Recerca d’animalsEls alumnes de 3r hem estat fent un projecte de recerca d’animals vertebrats. Per tal de classificar-los, cada un de nosaltres ha confeccionat una fitxa d’un animal on es recullen les seves principals característiques, com també un dibuix. Aquí podeu veure’n algunes.

Daniel Miralles, Óscar Ceballos, Judith Torres, Enya, Marina Boix,

Anna L. i Clara Soto, 3r

NOM DE L’ANIMAL:

Serp cascavellNAIXEMENT: OvíparAlimentació: CarnívorRecobriment del cos: EscatesExtremitats: Sense extremitatsDesplaçament: S’arrossegaLloc on viu: TerrestreTipus de vertebrats: Rèptil

NOM DE L’ANIMAL:

CanariNAIXEMENT: OvíparAlimentació: HerbívorRecobriment del cos: PlomesExtremitats: Dues potes i dues alesDesplaçament: VolaLloc on viu: Illes CanàriesTipus de vertebrats: Au

NOM DE L’ANIMAL:

PaóNAIXEMENT: OvíparAlimentació: OmnívorRecobriment del cos: PlomesExtremitats: Dues potes i dues alesDesplaçament: CaminaLloc on viu: TerraTipus de vertebrats: Au

NOM DE L’ANIMAL:

DofíNAIXEMENT: OvíparAlimentació: PeixosRecobriment del cos: Pell nuaExtremitats: Aletes i cuaDesplaçament: NedaLloc on viu: Arreu del mónTipus de vertebrats: Mamífer

NOM DE L’ANIMAL:

BalenaNAIXEMENT: VivíparAlimentació: Plàncton / CarnívorRecobriment del cos: Pell suauExtremitats: Aletes i cuaDesplaçament: NedaLloc on viu: MarTipus de vertebrats: Mamífer

NOM DE L’ANIMAL:

PingüíNAIXEMENT: OvíparAlimentació: CarnívorRecobriment del cos: PlomesExtremitats: Potes i alesDesplaçament: Camina i nedaLloc on viu: Zones fredesTipus de vertebrats: Au

26NOSALTRES

QUARTCREIXENT

CartesJa sabem que actualment moltes persones es comuniquen enviant correus per mitjà de l’ordinador. Però nosaltres hem volgut escriure una carta de les de paper, sobre i segell. Cada un de nosaltres ha escrit una carta a un company o companya i l’hem llançada a la bústia. Quan la rebíem a casa, ens feia molta il·lusió. Aquí en teniu algunes mostres.

Hola, Daniel:

Escric aquesta carta com a treball d’escola.

El meu oncle m’ha regalat un videojoc per a

la DSI i també vaig anar amb el meu oncle al

Festival de la Infància de la plaça d’Espanya.

Vaig anar a la fira i vaig pujar als autos de xoc

[...]. Demà jugaré molt amb tu.

El teu amic,

Víctor Cervilla (3r B)

Estimat Marc:

Escric aquesta carta com a treball d’escola.

Què vas fer el cap de setmana passat?

Dissabte jo vaig anar a la fira medieval,

anava amb la Judit Valls i ens vam veure.

La meva germana estava cansada i vam

anar cap a casa. Jo vaig anar a casa de la

Judit Valls, vam menjar uns macarrons que

estaven boníssims. Després vam jugar a la

“Wii” esports, a l’ordinador i a un joc del

Mario [...].El teu amic,

Alexander Homs, 3r B

Fa molt de temps que vull escriure’t aquesta carta, però no trobo el llapis. Estic a la lluna i he trobat alie-nígenes que només diuen: “ERTSERRET AID NOB”.I no entenc el que diuen [...].Aquesta carta ja veus que és inventada. Estic encantat que m’hagin posat a la mateixa classe que a tu. Ets un bon amic!

Fins aviat!Samuel Sánchez, 3r

Benvolgut Guillem:He pensat a escriure’t una carta per tal d’explicar-nos coses,

una de les quals podria ser un acudit. Llegeix atentament.

De nit, un policia veu un borratxo que està girant al voltant

d’un fanal. Se li acosta i li pregunta:

-Què, fa, vostè?-Buscar les claus, perquè m’han caigut a la vorera del davant.

-I per què no va a buscar-les allà?

-Perquè aquí hi ha més llum i m’hi veig millor.

T’ha agradat? Bé, ja ens veurem a la classe.

El teu amic,Pau, 3r

Estimada Maria:Escric aquesta carta perquè vull explicar-te el meu cap de setmana.El passat divendres, després de sortir del “cole”, vam marxar a la neu. Vam tardar tres hores aproximadament a arribar. Ens van do-nar l’habitació, vam deixar les maletes i vam anar a sopar. L’endemà ens vam llevar d’hora i vam anar a esmorzar. Després vam anar a la neu, feia molt de fred (-8 ºC), però ens ho vam passar molt bé [...].

La teva amiga,Paula Rodríguez, 3r B

Hola, Mario, com estàs?Espero que et trobis millor aquests dies de treball, però no passa res. Tinc ganes que tornis a classe per jugar amb tu i els altres companys.Saps una cosa, Mario? Ens ho hem passat molt bé, però faltes tu, Mario. Saps què...? A la Festa Major hi havia de tot: burros, espases, escuts i moltes coses més [...].Demà espero que estiguis millor i que vinguis al col·legi.

El teu amic,Albert Zapata, 3r B

27NOSALTRES

QUARTCREIXENT

El meu supercamió[Elena O’Callaghan i Duch / Editorial Bambú]

Aquest llibre explica la història d’una adopció. En Joan, un nen d’uns vuit anys, se’n va a Colòmbia amb els seus pares a buscar una germaneta que han adoptat.

Un bon dia, els seus pares, en Joan i la seva joguina preferida, el supercamió, inicien un llarg viatge amb avió. Tot el que en Joan veu des de l’avió es converteix en imaginacions seves. Veu els núvols com si fossin un plat de nata i els boscos com un immens plat de verdura.

Quan arriben a l’aeroport de Colòmbia, encara el seu viatge no ha acabat. Han de recórrer més quilòmetres amb avioneta i amb un cotxe molt atrotinat i vell. Per fi, arriben al poblat on viu la Maria Esperança, que és com es diu la seva nova germaneta de dos anys.

Aina Ramos, Helena Rodríguez i Iván Cervilla, 3r A

El soldadet de plom

Hi havia una vegada un nen que es deia Gerard que estava jugant amb els seus soldadets de plom.

El soldadet coix va anar navegant per les aigües dins el vaixell de paper i va anar a parar al mar. Però molt a prop seu un gros peix va obrir la boca i se’l va menjar.

Es va produir un gran corrent d’aire i el soldadet de plom va caure. Però abans va veure una balla·rina, tots dos es van mirar i es van enamorar.

La mare del Gerard va anar a comprar un peix i va agafar el peix que s’havia menjat el soldadet. A casa va tallar el peix i li va sortir el soldadet.

El Gerard, que era una mica despistat, es va oblidar a la finestra un soldadet de plom que era coix.

La mar era molt brava, i de sobte un gran vaixell aparegué, i el pescador, decidit, va llançar l’ham i va pescar el peix.

A la teulada del pis hi havia un vaixell de paper que també va volar, i el soldadet de plom i el vaixell van caure dins la claveguera.

La mare li va donar el soldadet al Gerard, que de seguida el va posar al costat de la seva enamora·da, la ballarina.

Maria García, Andrea Burgos i Pol Sola, 4t B

28NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

ELS SOROLLS DELS TIMBALERS I DE LA MÚSICA DELS BALLS DE CARNAVAL NO ENS HAN PRIVAT DE LLEGIR, INVESTIGAR, ESTUDIAR I JUGAR. I ÉS QUE ELS ALUMNES DEL CICLE SUPERIOR ENS AGERMANEM APRENENT I DIVERTINT-NOS. AQUESTA HA ESTAT, SI MÉS NO, LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DEL SEGON TRIMESTRE DEL CURS 2010-11.

Un temps per a cada cosa

Timbals de CarnavalAquest any han fet els grups dels timbals i ens ha tocat a 5è A. Hem fet els himnes següents: el del Barça, el dels romans (armats) i Setmana Santa. Hem assajat una setmana i actuarem el dia 4 de març, divendres. El director de la banda és l’Oriol i el nom de la banda és The Simpsons.

Sis dels alumnes de 5è A es van quedar a l’hora del pati per crear les cançons; després les van ensenyar als seus companys de classe. Al final sortirem a la rua del col·legi. Segur que ens sortirà molt bé.Roger Tudela i Oriol Moreno, 5è A Il·lustracions: Sara López i Laia Devesa, 5è A

LukeAquest any ha vingut un noi que parla anglès. Amida 1,98 m i és molt simpàtic. Dos cops a la setmana, -el dimarts a taller d’anglès i el dijous a l’hora d’anglès- anem a una sala a conversar amb ell. A vegades no l’entenem, però els del grup ens ajudem i si no l’entenem li diem que ens ho repeteixi.

Parlem de moltes coses: fem preguntes, juguem a jocs... Ell parla de manera ràpida i nosaltres quasi mai no l’entenem. Per parlar hem de buscar algunes paraules al diccionari.Daniel, Álex, Clàudia, Ainhoa, 5è B Mar Bosch i Neus Capdevila, 5è A

Bloc XampimentolsHola! Aquest any en Toni ens ha fet un bloc molt divertit on ens ho passem molt bé. Fem activitats, aprenem, fem comentaris...

El bloc es titula Xampimentols, i en un apartat d’aquest bloc hi ha el tangram. Els nens i nenes de 5è ja el coneixíem de 2n, però feia molt de temps que no el vèiem.

Un altre apartat es diu “Malaltons”, on podem inserir els deures per als nostres amics malalts.

El nom de “Malaltons” ve de la paraula malalts. En aquest apartat els nens que estan malalts poden escriure un comentari que els permet consultar els deures.

A sota hi ha una cançó que es diu Il coccodrillo come fa i més avall hi ha un lloc on podem escriure els nostres comentaris.Alba, Marc, Aleix, Paula, Judith, Ramon, Eduard, Laura, 5è B Elia Moreno, David Prats i Joana Andreu, 5è A

Futbol i escacsAquests dies, a l’hora del pati i per cursos, els nens i nenes feien un campionat de futbol. L’ha organitzat 6è A juntament amb Roger Bartés, professor d’educació física i tutor. Aproximadament dura quatre setmanes. Jugaven sis jugadors i un porter i un àrbitre.

Aquest any hem començat a jugar a escacs amb el Toni, el nostre tutor, que ens ha ensenyat a jugar molt als qui en sabíem i un munt als qui no en sabien. El Toni ens ha dit que farem un torneig d’escacs amb tot el cicle superior.Laia Berenguer, Jairo Escobar i Joel López, 5è A Pere Joan, Ivan i Joel P., 5è B

RecerquesEl Lluís, quan fem recerques, ens deixa dos dies per a buscar informació a l’aula d’informàtica o a la biblioteca. Aleshores tenim una setmana per a reunir-nos amb els companys i fer-ho a casa.Job Sales, Francesc Font i Marta Milià, 5è A

29NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

A la classe de coneixement del medi hem estat estudiant la prehistòria i hem après que...

- Té diverses etapes: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls.

- El foc servia per a espantar els animals, il·luminar, escalfar-se i per a menjar.

- Al paleolític van aparèixer els primers éssers humans.

- Al neolític van començar a fer poblats i hi va haver ramaders i agricultors...Marta Rivera, Mireia López, Pol Oliveras, Miriam i Marc, 5è B

La prehistòria

Els balls de CarnavalAquests dies, abans que arribi Carnestoltes, estem preparant un ball. Ens emboliquem amb els passos del ball, però estem segurs que ens sortirà bé.

A nosaltres ens ha agradat fer el ball de Carnestoltes perquè és un moment de diversió. Fa molta gràcia, perquè els nens són divertits quan ballen.

Aquest any és el nostre últim Carnaval a l’escola i ens hem inventat el ball de Mamma mia; ha estat divertit perquè els nens feien gràcia.

Per al ball els nens van vestits amb una camisa oberta, una samarreta per sota (el color és igual) i uns texans de color blau o negre. I qui vulgui, unes ulleres de sol.

El ball de Carnestoltes ha estat molt emocionant. Les noies van començar a fer els passos i després ens hi vam incorporar els nois. El vam assajar molt i no ens acabava de sortir bé.Gerard Vélez i Ariadna López, 5è A Judit Vives, Elena Lora, Mar Rodon, Jaume Ribera i Marc Grasa, 6è B

Unes disfresses originalsAquest any els nens i nenes del cicle superior ens hem disfressat d’una estació de l’any: l’estiu. 5è A: sol. 5è B: mar. 6è A: gelat. 6è B: fruita. Ha estat molt divertit!

El Carnaval a mi m’ha agradat molt, m’he disfressat de fruita amb els de la meva classe. Per fer les disfresses, hem hagut de pintar unes fruites i planxar-les.

Aquest any els nens i nenes de 6è aniran de gelats i fruites. Les disfresses les hem fetes nosaltres. Després de la rua ens reunim tots al “submarí” i fem un ball diferent cadascú.

El Carnaval és una festa molt divertida perquè sortim una mica de la rutina de sempre. A mi m’ha tocat anar disfressat de fruites de l’estiu. Ha estat molt divertit fer la disfressa perquè és molt original.

El ball ara ja ens surt bé. Anem vestits amb texans i samarreta. Farem el ball sobre un escenari.

Es veu que aquest any els del col·legi anem disfressats d’estacions de l’any. Els de la meva classe anem de gelats i fruites. Aquest any serà el millor Carnestoltes de la meva vida!

Les disfresses d’aquest any són molt millors que les de l’any passat. Ens hem disfressat d’estacions i ens ho hem passat molt bé.

Ha estat molt divertit perquè els de 6è A i 6è B ens hem barrejat entre fruites i gelats i així les dues classes han estat juntes, tal com fem algun cop quan anem d’excursió.

Per fer la disfressa, primer vam haver de portar una samarreta blanca i després hi vam dibuixar gelats i els vam planxar a la samarreta.

M’agraden aquests dies de Carnaval perquè tothom està content i eixerit d’alegria.

M’agrada la disfressa d’aquest any perquè sempre anàvem amb bosses i aquest any hem canviat una mica.

Passem una setmana molt divertida perquè el rei Carnestoltes ens diu com hem d’anar. Fem una rua, ballem, mengem xocolata i els del cicle mitjà i superior ballem al “submarí”.Claudia Montoya, Pol Espinosa i Victoria Escobar, 5è BDaniel Romero, Marta Cortés, Joan Clement, Marc Alegre, David Nuño, Francesc Pérez, Ariadna Siñol, Joan A. Badosa, Eva Casasampere, Laura Sangüesa, Laura Pedrol, Anna Ríos i Judit Castells, 6è B

30NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Conte popular rus

Un dia que un camperol estava llaurant el seu camp, se li va apropar un ós i li va dir:– He vingut aquí per menjar-te.– T’ho prego, ós, no te’m mengis –suplicà el camperol–. Et recompensaré amb es-

creix si em deixes viu. Sembraré un camp de pastanagues i, quan hagin crescut, et donaré tot el que creixi per sobre i jo em quedaré només amb les arrels.L’ós va acceptar.

Van créixer les pastanagues i van madurar, i el camperol les recollí. Es va quedar amb les arrels i li donà les fulles a l’ós. Va vendre les arrels al mercat i obtingué uns bons guanys.

L’ós s’adonà que el camperol l’havia enganyat, l’anà a tro-bar i li va dir:– Aquesta vegada no hi ha excuses, prepara’t perquè et menjaré.– No, no te’m mengis, ós, t’ho prego –suplicà un cop més el camperol–. Aquesta vegada sembraré blat. Quan madu-ri et donaré les arrels i jo em quedaré amb les espigues.L’ós va acceptar.

El blat va créixer i va madurar, i el camperol el va segar. Va vendre el blat al mercat, guanyà una bona quantitat de diners i, amb els rostolls, féu una teulada nova per a la seva casa. Després de llaurar el camp, cridà l’ós perquè s’emportés les arrels.

L’ós s’adonà que el camperol l’havia enganyat per segona vegada, s’enfurismà i va cridar:– Prou! Aquesta vegada et menjaré sense més excuses!– D’acord! –respongué el camperol–. Però espera un mo-ment: deixa’m que acabi de llaurar el camp.L’ós accedí i se n’anà al bosc a fer una becaina.

Una guineu, que passava per allà en aquell moment, va veure el camperol molt trist i li preguntà:– Per què estàs tan preocupat?– L’ós està esperant al bosc que jo acabi de llaurar. Des-prés se’m menjarà.

– Què em donaràs si t’allibero de l’ós? –preguntà la guineu.– Et donaré un parell de pollastres.– Molt bé, jo m’encarregaré de tot –digué la guineu, i se n’anà.

Quan va acabar de llaurar, el camperol va veure que l’ós anava al seu encontre, molt decidit a menjar-se’l. En aquell moment, al marge del bosc, va aparèixer la guineu i, cridant, s’adreçà al camperol:– Estic caçant llops i óssos. No n’has vist pas algun per casualitat?L’ós tremolava de por i s’amagà darrere el carro del cam-perol, mentre implorava:– Digues-li que no has vist ningú, per favor.

El camperol respongué que no havia vist ni óssos ni llops. Però la guineu va insistir:– Aleshores què hi ha, tombat al terra, darrere el teu carro?El camperol va explicar que era un simple tronc d’arbre. Però la guineu va dir:– Si fos un tronc, estaria lligat al teu carro. Vaig a veure-ho.

L’ós li suplicà al camperol que el lligués al seu carro i el camperol va fer el que li demanava. Però justament en aquell moment va arribar la guineu, que, mirant l’ós de reüll, va dir:– Si és un tronc, llancem-lo al riu, així flotarà.La guineu i el camperol van carregar l’ós i el llançaren al riu. El corrent s’emportà l’ós i no se’n va cantar gall ni gallina.– Bé –li va dir la guineu al camperol–, ara dóna’m els dos pollastres.– És clar –respongué el camperol–, vine a casa meva.

Arribaren plegats a casa del camperol. Però, tan aviat com aquest obrí la porta de la tanca, sortí del pati un gos enorme. La guineu fugí cames ajudeu-me i el camperol es fregà les mans, content d’haver-se estalviat els dos po-llastres. Però, com que volia recompensar la guineu, per Nadal li envià una cistella plena d’ous

El camperol, l’ós i la guineu

31NOSALTRES

ENTREVISTADOMIN GARCÍA / ANDREU FERNÁNDEZ

Dos vicentins toquen el sostre d’Àfrica

Els precedents Sou els primers vicentins que heu as-solit el cim del Kilimanjaro?No. Dos anys abans que nosaltres, el nostre amic Manel Sol, juntament amb dos muntanyencs més, va aconseguir arribar-hi.

Us van servir els seus consells?Sí, molt. De fet, en Manel va ser una de les persones que més ens va ajudar a preparar l’expedició, al costat, és clar, dels membres del Club Excursionista.

Els preparatius Quan i de quina manera va sorgir la idea d’anar al Kilimanjaro?Ja fa uns anys, quan les nostres filles (1) estudiaven al Col·legi Sant Vicenç i no-saltres formàvem part del Grup Natura.

Des de quan us preparàveu per fer l’expedició?Nosaltres fem muntanya cada mes. A mesura que s’acostava la data triada, intensificàvem les carreres contínues, a un ritme de dues carreres per setmana. Havíeu pujat a cims de molta altura?Havíem pujat a moltes muntanyes; les

més altes, entorn dels tres mil metres, com ara l’Aneto (3.404 m) i altres cims pirinencs.

Vau haver de prendre alguna precaució?Vam haver de vacunar-nos obligatòria-ment contra la febre groga i, com a me-sura preventiva, també contra la malària.

L’expedició coincidia amb algun ani-versari o commemoració?Sí, amb el 35è aniversari del Club Ex-cursionista Sant Vicenç.

Vau rebre algun tipus d’ajut econòmic?Econòmic no, però sí que volem deixar constància del suport de Ràdio Sant Vicenç, que va estar en contacte amb nosaltres al llarg de tota l’expedició. Gràcies a aquesta emissora, vam poder comunicar-nos amb les nostres famíli-es i amb els vicentins que coneixien el nostre propòsit.(1) La Paula, filla de l’Andreu, i la Cristina i la Laia, filles del Domin.

L’expedició Quan vau sortir de Barcelona?Vam sortir de l’aeroport del Prat el dia 27 de gener de 2010, i el dia 1 de febrer vam arribar al cim del Kilimanjaro.

EL DIA 1 DE FEBRER DE 2010, A LES 7 H, TRES COMPONENTS DEL CLUB EXCURSIONISTA SANT VICENÇ ARRIBAVEN AL CIM MÉS ALT DEL CONTINENT AFRICÀ, EL KILIMANJARO O UHURU (5.895 M), SITUAT AL NORD DE TANZÀNIA. AL CAP D’UN ANY HEM RECORDAT ELS DETALLS D’AQUELLA AVENTURA AMB DOS D’ELLS, DOMINGO (DOMIN) GARCÍA I ANDREU FERNÁNDEZ, VICENTINS I PARES DE TRES EXALUMNES DEL NOSTRE CENTRE.

32NOSALTRES

ENTREVISTADOMIN GARCÍA / ANDREU FERNÁNDEZ

“Malgrat el fred i el cansament, pot més l’alegria de veure realitzat allò que tota la vida havies esperat i que havia sortit tan bé”

El cimEren les set del matí del dilluns 1 de febrer de 2010. Després d’haver estat caminant tota la nit amb l’objectiu de “fer l’atac final”, el Domin, l’Andreu i l’Abel, juntament amb els dos mun-tanyencs d’Osca que els acompanya-ven, el guia (Juma) i el seu ajudant, trepitjaven, emocionats i rendits pel cansament, el pic més alt d’Àfrica. A la mateixa hora el sol sortia per llevant i tenyia l’horitzó d’un color ataronjat vivíssim. A mesura que es feia de dia, els cinc expedicionaris s’adonaven de les característiques de l’indret: roca nua, cap planta, un cràter que encara fumeja i una glacera impressionant d’uns 2,5 km2 (i que, deu anys enrere, ocupava 25 km2). S’havia fet realitat el que el Domin anomena “un somni compartit”, fruit de la “persistència”, una de les qualitats que expliquen l’èxit dels nostres expedicionaris. L’esforç d’aquella nit inoblidable (“ens costava respirar, feia molt de fred, ca-minàvem sobre pedres descompostes”) havia valgut la pena.

RETRAT

Quines persones integràveu l’expedició?Domingo (Domin) García, Andreu Fer-nández i Abel Gulín (aquest últim, resi-dent a Esplugues de Llobregat). Allà se’ns ajuntaren dos muntanyencs d’Osca.

Éreu els únics que intentàveu fer el Kilimanjaro?No, hi havia expedicions d’altres països (Àustria, Estats Units, Austràlia...) que en cap moment, però, no es van barre-jar amb la nostra.

L’ascensió Qui us acompanyava?Un grup de nadius format per un guia, el seu ajudant, un cuiner i els portadors. En total, disset persones, que pot sem-blar un nombre excessiu, però ens hi van obligar, i nosaltres vam descobrir que aquestes expedicions per a ells són una font d’ingressos.

Quina relació vau mantenir amb els nadius?En tot moment es van mostrar molt atents i respectuosos, però també hem de dir que els notàvem una mica distants.

Quina ruta vau triar?L’anomenada ruta Machame, que és la

més llarga i més d’aventura. Vam sortir de la part més baixa, que és selvàtica i molt humida, amb una temperatura de 37 ºC. L’ascensió no va ser directa, sinó que vam anar fent diferents cims; això t’ajuda a aclimatar-te.

El temps us va ser favorable?Del tot, no ens va ploure cap dia. Això sí: se’ns va fer present la boira i, pel que fa a les temperatures, vam trobar molts contrastos entre el dia i la nit.

Com és la muntanya?Es nota que és d’origen volcànic. Sem-bla un paisatge lunar. Les roques són cremades i la vegetació disminueix amb l’alçada.

En algun moment vau haver de prac-ticar l’escalada?No, tot es fa caminant, i de vegades ens ajudàvem amb uns bastons. Els gram-pons es van quedar a les motxilles.

Quins van ser els moments més difícils?A partir dels 4.000 m la muntanya co-mença a fer respecte, raó per la qual hi ha expedicions que abandonen, i és real el perill que t’agafi l’anomenat “mal d’alçada”. L’últim dia, en arribar als

4.600 m, feia molt de vent i a les 23.30 h estàvem a -15 ºC. Dúiem molt de can-sament acumulat, teníem mal de cap i sentíem una opressió al pit.

I un cop dalt...?Doncs, malgrat el fred i el cansament, pot més l’alegria de veure realitzat allò que “tota la vida havies esperat i que havia sortit tan bé” (Andreu).

L’un i l’altre encara s’emocionen en veure les imatges i rememorar els detalls d’una expedició memorable que va acabar feliçment al mateix lloc on havia començat, l’aeroport del Prat, on els esperaven, radiants de joia, una vintena llarga de famili-ars i amics

33NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

SI LLEGIU DETINGUDAMENT EL CONTE POPULAR RUS QUE ES TROBA A LA SECCIÓ CRUÏLLA DE NARRADORS, PODREU DESEMBULLAR AQUESTS ENIGMES QUE US PROPOSEM. FEM UNA JUGUESCA? NOSALTRES ENS QUEDEM LES SOTERRADES SOLUCIONS I VOSALTRES TOT EL QUE ES VEU EN AQUESTA PÀGINA. AU, SOM-HI!

Entreteniments de conte

Sudoku del camperolSi “llaureu” correctament aquest sudoku, descobrireu a la segona columna el lloc on treballava el camperol.

Del blat a la gran ciutatNomés podeu canviar una lletra cada vegada. Exemple: mans > suma > pams

Jeroglífic amb graTu les arrels i jo les...

Laberint de la guineu La guineu entra al laberint per on hi ha la lletra “e”. L’ós en surt per on hi ha la “s”.Sabeu trobar-ne el camí?

Anagrama per teuladaResta de les tiges del blat que queden a la terra després de segar.

LLOROST

Dos camperols gairebé idènticsUna guineu va veure el camperol i li preguntà:-Per què estàs tan preocupat?- L’ós està esperant que faci malament aquestes figures amb el tangram. Després se’m menjarà. Ajudeu-lo, si us plau.

Expressió a prop del riuDigueu a quina expressió del conte equivalen aquestes frases:

No parlar-ne ja ningú, haver caigut en l’oblit.

Agricultura ben ordenadaRepasseu atentament els cinc primers paràgrafs del conte i ordeneu, de manera correcta, aquestes accions:

CRÉIXER - LLAURAR - VENDRE - SEMBRAR

A

P

C

M

B L A T Cereal.

Color.

Cos esfèric.

Pedra rodona.

Estil o disseny que es porta.

El cotxe en té una que no corre.

Ciutat amb molta història.

E E E E

(Solució)

(Solució)Solució:

e

s

34NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LIII)

Sabeu què és el blitz (1)? És el nom amb què se solen conèixer les partides ràpides en el món dels escacs. La seva durada aproximada és de 3 a 5 minuts. Aquesta és una modalitat molt espec-tacular, cada cop més en voga, gràcies a la possibilitat de la seva retransmis-sió dinàmica i emocionant. Aquest tipus d’escacs sol utilitzar obertures agressives i resulten freqüents les im-precisions i errors posicionals per raó de l’escàs temps de què es disposa. Els finals de matx adquireixen un ritme frenètic. Això no obstant, molts juga-dors professionals creuen que el blitz permet a l’escaquista incrementar la seva agilitat i tàctica mental. Fa poc es va jugar el campionat del món amb gairebé totes les figures del panorama mundial. Levon Aronian va ser la sor-presa i s’endugué el primer premi amb relativa facilitat. Radjabov i Magnus Carlsen completaren el pòdium

1. d4,d6

2. Cf3, Cd7

3. c4, e5

4. Cc3, g6 (Obertura irregular.)

5. Ag5, ... (Per molestar i guanyar temps.)

5. ... , f6

6. Ah4, c6

7. e4, ... (A les partides ràpides les imprecisions de les obertures es compensen al mig joc.)

7. ... , De7

8. Ae2, h5

9. h3, Ah6

10. 0-0, Af4

11. Dc2, g5

12. Ag3, h4? (Sembla més lògica 12. ..., Axg3; 13. fxg3, g4; 14. ... , Ch4, exd4)

13. Axf4, gxf4

14. Tad1, ... (No és senzill aprofitar la columna semiobertura g.)

14. ... , Dg7

15. Rh2, Ce7

16. Db3, Cg6 (Si 16. ..., Tg8; 17. Tg1, f5; 18. Da3, Dh6)

17. Da3, De7

18. Td2, Cdf8

19. Tfd1, Ad7

20. Ca4, Td8?

21. c5, dxc5

22. Cxd5, b6

23. Cxd7, Cxd7

24. Dxa7, Th7

25. dxe5, fxe5

26. Dc7, Dc5

27. Aa6, ... (És millor 27. Cg5!!, Te7; 28. Ah5)

27. ... , Te7

28. b4, Dxb4

29. Dxc6, Cgf8

30. Ac8, Dc5

31. Axd7+, Cxd7

32. Dg6+, Rf8

33. Cg5 i les negres es rendeixen. Perden qualitat amb Ce6.

la partida

Blanques: Aronian (Armènia)Negres: Movsesian (Eslovàquia)

VI Campionat del món de partides ràpidesMoscou, 2010.

(1) Blitz és una paraula d’origen alemany que significa “llamp o llampec”.

“Aronian is the new Blitz King”Així saludava la premsa internacional

el flamant guanyador dels escacs ràpids.Era el proppassat novembre de 2010.

35NOSALTRES

PÀG. 10 XXI PESSEBRE VIVENT

L’ESCOLA ABRIGA EL PESSEBRE VIVENT

PÀG. 31 CRUÏLLA DE NARRADORS

EL CAMPEROL, L’ÓS I LA GUINEU

(Conte popular rus)

PÀG. 18 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS

PREMIATS

PÀG. 22 CARRER DELS GEGANTS

ELS CONILLETS I LES MARIETES

HEM VIATJAT AMB TREN DE VAPOR

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.comcsantvicens@gmail.com