��������� ����� ������ ���������������������

������������������������

marjal

LA_BIOYGEO_3ESO_B1_VAL_48296.indd 1 10/02/11 17:07

CONTINGUTS1. Els nutrients

1.1. Característiques dels nutrients

1.2. Valor energètic dels nutrients

1.3. Els grups d’aliments

2. El consum d’aliments

2.1. Obtenció dels aliments

2.2. Conservació dels aliments

2.3. Comercialització dels aliments

3. La dieta

4. Trastorns en l’alimentació

Investiga: La conservació dels aliments

L’alimentació

3

44

RESPON• Quin sistema s’encarrega de transformar els ali-

ments en nutrients?

• Explica com s’incorporen els nutrients al sistema

circulatori.

• Quin tipus de trastorn és la hipercolesterolèmia?

Explica la relació d’aquest trastorn amb l’alimen-

tació.

Competència matemàtica.

• Utilitzar els coneixements matemàtics per al càlcul

dels valors energètics associats a la dieta.

Competència en el coneixement i la interacció ambel món físic.

• Conéixer les característiques dels nutrients i els

components principals d’una dieta adequada.

• Descriure i analitzar els trastorns principals de l’ali-

mentació.

Competència per a aprendre a aprendre.

• Aplicar els aprenentatges assimilats en una ad-

quisició adequada d’hàbits alimentaris.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Una alimentació

sana és fonamental

per a la prevenció

de nombroses ma-

lalties com, per exemple,

l’obesitat, alguns tipus de càncer, les malalties cardiovas-

culars i la diabetis.

No obstant això, una de cada cinc per-

sones del planeta és tan pobra

que no pot comprar aliments ni

cultivar-los i, per tant, el prin-

cipal problema de salut que

pateix és la desnutrició.

45

1. Els nutrientsCom hem vist en unitats anteriors, gràcies al procés de digestió els aliments es trans-

formen en nutrients.

El procés mitjançant el qual un organisme selecciona i ingereix els aliments s'ano-

mena alimentació. Així, podem dir que aquest procés també forma part de la

funció de nutrició.

A continuació veurem les característiques i el valor energètic dels nutrients i la clas-

sificació dels aliments.

1.1. Característiques dels nutrientsEls nutrients poden ser compostos orgànics o inorgànics.

• Els nutrients orgànics es caracteritzen perquè estan formats per molècules que

contenen principalment carboni i formen part dels éssers vius. Els nutrients

orgànics són els glúcids, els lípids, les proteïnes i les vitamines.

46 Unitat 3

Els nutrients són les substàncies químiques que constitueixen els aliments i que

són utilitzats per les cèl·lules per tal de dur a terme les seues funcions vitals.

FIXA’T

FUNCIONS DELS NUTRIENTS

Els nutrients, bé siguen orgànics o

inorgànics, poden tindre funcions di-

verses.

• Funció energètica. Aporten al nos-

tre organisme l’energia necessària

per a realitzar les seues activitats.

• Funció estructural. Constitueixen

els materials necessaris perquè les

cèl·lules i els teixits cresquen i es

renoven.

• Funció reguladora. Coordinen i con-

trolen les funcions vitals.

RECORDA

LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

La funció de nutrició comprén tots

els processos que el nostre organisme

du a terme per tal d’obtindre la matè-

ria i l’energia que necessita.

L’oli d’oliva és un producte constituït majorità-

riament per lípids.

La funció dels glúcids és essencialment energètica, perquè constitueixen la reser-

va energètica de l’organisme que s’usa en primer lloc. Alguns també

s’encarreguen de funcions estructurals. La glucosa és el glúcid més important i la

principal font d’energia de moltes cèl·lules.

La funció principal dels lípids és energètica, ja que s’acumulen en les cèl·lules del

teixit adipós perquè se’n puga disposar si és necessari. També tenen un paper es-

tructural molt important en la constitució de les membranes cel·lulars.

Els glúcids són un grup de substàncies molt extens i variat, que poden ser so-

lubles o insolubles en aigua.

Glúcids simples o sucres. Són

dolços, de color blanc i solubles

en aigua.

Exemples

Glucosa: fruita, mel.

Galactosa: llet.�

Glúcids complexos o poli-

sacàrids. No són dolços ni so-

lubles en aigua.

Exemples

Midó: llegums, cereals i

tubercles.

Cel·lulosa: vegetals.

�

Els lípids es caracteritzen per ser insolubles en aigua.

Lípids complexos o triacilglicèrids.

Els que a temperatura ambient es tro-

ben en estat sòlid s’anomenen grei-

xos, i els que es troben en estat líquid,

olis.

Exemples

Greixos: mantega, cansalada.

Olis: d’oliva, de gira-sol, de dac-

sa.�

Lípids simples.

Exemples

Colesterol: carn, formatge i ro-

vell dels ous. �

AC

TIVITA

TS

1. Explica què són els nutrients.

— En què es diferencien els nutrients orgànics i els inorgà-

nics?

2. Elabora una taula amb els nutrients orgànics i els inorgà-

nics en la qual consten: característiques, funció, exemples de

nutrients i d’aliments on es troben.R

• Els nutrients inorgànics es caracteritzen per formar part tant dels éssers vius

com de la matèria inanimada. Són l’aigua i els elements minerals.

47L’alimentació

AMPLIA

VITAMINES

A continuació, veiem altres exemples

de vitamines i els aliments en què es

troben.

• Vitamina B1. La trobem en els cere-

als, els llegums i les verdures.

• Vitamina B2. La trobem en els ous,

la llet, el fetge i les fruites.

• Vitamina D3. La trobem en els olis de

fetge de peix i en la llet.

• Vitamina K1. La trobem en les fulles

de les plantes verdes, en el fetge, en

les tomaques i en algunes fruites.

El marisc és ric en minerals com el ferro i el

fòsfor.

Les vitamines són compostos d’origen lipídic o proteic necessaris en quanti-

tats xicotetes i que no poden ser sintetitzats per l’organisme. Una alimentació

variada conté totes les vitamines necessàries.

Les vitamines tenen funció reguladora de molts processos metabòlics.

Vitamines liposolubles. Es dis-

solen en lípids.

Exemples

Vitamina A1: rovell dels ous,

verdures i mantega. �

Vitamines hidrosolubles. Es

dissolen en aigua.

Exemples

Vitamina C: fruites, especial-

ment les taronges.�

Les proteïnes es caracteritzen per formar solucions col·loïdals, és a dir, es dis-

persen en forma de partícules en un medi aquós.

La funció principal de les proteïnes és es-

tructural. Són imprescindibles per a la for-

mació i el creixement de les cèl·lules i els

teixits. Moltes proteïnes també tenen una

funció reguladora d’alguns processos me-

tabòlics.

Els elements minerals es necessiten en quantitats molt reduïdes en comparació

amb els nutrients orgànics i l’aigua.

La funció dels elements minerals és reguladora i estructural.

L’aigua és la substància més abundant en els éssers vius i és imprescindible

per al desenvolupament de la vida. L’aigua constitueix un 60-70% de la massa

total del cos humà. El nostre organisme necessita una aportació diària d’1,5 a

2,5 L d’aigua que s’ingereixen per mitjà de la beguda, o bé perquè formen part

dels aliments que mengem.

La funció de l’aigua és estructural, ja que unfla les cèl·lules i els dóna volum, i

reguladora, per exemple, de la temperatura corporal.

Exemples

Ovoalbúmina: clara de l’ou.

Caseïna: llet.

Exemples

Calci: llet, iogurt, formatge, fruits secs i llegums.

Fòsfor: carn, peix, marisc, llet i llegums.

Ferro: fetge, carn i rovell de l’ou.

3. Quina quantitat d’energia diària necessites aproximadament

quan estàs estudiant? Expressa-la en calories i també en qui-

localories.

4. D’acord amb el gràfic de més amunt, per què creus que du-

rant la infància i la joventut augmenten tan ràpidament les

necessitats d’energia?

AC

TIV

ITA

TS

1.2. Valor energètic dels nutrientsCom ja sabem, el manteniment de les funcions vitals i el desenvolupament de les ac-

tivitats quotidianes impliquen una despesa d’energia. Una energia que només po-

dem obtindre amb uns nutrients determinats, principalment els glúcids i els lípids.

Per a expressar el valor energètic dels nutrients i, per tant, el dels aliments que els

contenen, s’usen les unitats d’energia següents: la caloria (cal), la quilocaloria

(kcal) o el quilojoule (kJ). En el quadre següent pots veure les equivalències entre si.

El valor energètic dels nutrients és:

La quantitat mínima d’energia que es necessita per mantindre les funcions vitals de

l’organisme en repòs varia segons el sexe, l’edat, el pes, l'alçada i les activitats realit-

zades. En una situació de repòs absolut aquest valor és aproximadament de 96

kJ/kg de pes per dia en dones i de 100 kJ/kg de pes per dia en homes.

A continuació podem veure com canvien les necessitats energètiques diàries des de

la infància fins als 18 anys, diferenciant entre xiques i xics.

48 Unitat 3

AMPLIA

VALOR ENERGÈTIC DE LES PROTEÏNES

Encara que les proteïnes tenen un

valor energètic més elevat que els glú-

cids, acompleixen una funció bàsica-

ment estructural. L’obtenció d’energia

a partir de la degradació de les pro-

teïnes és un procés molt més complex

que en el cas de glúcids i de lípids.

FIXA’T

NECESSITATS ENERGÈTIQUES

Les necessitats energètiques diàries

segons l’activitat en la població entre

els 13 i els 18 anys són les següents:

• Activitat física lleugera: estar asse-

gut a classe, estar dret...

Dones: 9 000 kJ

Homes: 10 700 kJ

• Activitat física mitjana: estudiar,

caminar, fer natació...

Dones: 10 000 kJ

Homes: 12 000 kJ

• Activitat física intensa: practicar atle-

tisme, jugar a futbol...

Dones: 12 000 kJ

Homes: 14 250 kJ

1 kcal = 1 000 calories

1 kcal = 4,184 kJ

1 kJ = 0,239 kcal

1 g de glúcids .................... 15,65 kJ

1 g de lípids ........................ 38,91 kJ

1 g de proteïnes ................ 17,57 kJ

0 2 4 6 8 10 12 2 4 6 8 10 12 14 16 18

12.000

10.500

9.000

7.500

6.000

4.500

3.000

1.500

Nec

essi

tats

ene

rgèt

ique

s (k

J/di

a)

Mesos Anys

xiquesxics

1.3. Els grups d’alimentsEls aliments són substàncies naturals o transformades que contenen els nutrients.

A més dels nutrients, els aliments també contenen altres substàncies responsa-

bles del seu color, olor, sabor i textura.

Les proporcions dels nutrients en cada aliment són molt variables. Per tant, hi ha

alguns aliments molt més rics en nutrients que altres. Per exemple, les fruites con-

tenen una major quantitat de glúcids que les verdures.

Els aliments es poden classificar segons diversos criteris: l’origen, els nutrients que

contenen i la funció.

La classificació més acceptada és la que agrupa els aliments amb característiques

nutritives similars. D’acord amb aquesta afirmació distingim set grups d’aliments.

Hem de limitar el consum d’aguns aliments. Es tracta del aliments dolços i les be-

gudes refrescants o estimulants. Aquestes substàncies no aporten cap nutrient

important per al nostre organisme i, consumides en excés, poden provocar alguns

trastorns.

AC

TIVITA

TS

49L’alimentació

5. Ara que saps quins són els nutrients més importants de cada

grup d’aliments, explica la funció principal de cada grup.

6. Digues a quin grup pertanyen els aliments següents:

tomaques – formatge – oli de gira-sol – pollastre – plàtans –

macarrons – creïlles – llentilles – xocolate

R

Contingut d’aigua en els aliments

Podem comprovar, de manera sen-

zilla, que els aliments contenen

aigua.

— Agafem una tomaca i la pesem.

— A continuació, la posem en un plat

i la calfem dos minuts a la màxi-

ma potència d’un microones.

— La traiem del microones i la tornem

a pesar.

La diferència entre el pes inicial menys

el pes sec dividit per 100 ens dóna un

valor aproximat del tant per cent d’ai-

gua que conté el tomaca.

EXP

ERIM

ENTA

FIXA’T

L’AIGUA

Molts dels aliments que ingerim, com

la llet, les verdures, les fruites, etc., con-

tenen aigua. No obstant això, hem de

beure aproximadament 1-1,5 L d’aigua

al dia.

Grup 7.

Grup dels

greixos, l’oli i

la mantega.

Contenen lí-

pids.

Grup 6. Grup

del pa, la pas-

ta, els cereals,

el sucre i els

dolços. Conte-

nen bàsica-

ment glúcids.

Grup 2. Grup

de les carns,

el peix i els

ous. Conte-

nen fona-

mentalment

proteïnes.

Grup 3. Grup

dels tuber-

cles, els lle-

gums i els

fruits secs.

C o n t e n e n

bàsicament

glúcids i pro-

teïnes.

Grup 1. Grup de la llet i dels derivats

lactis. Contenen bàsicament proteï-

nes i calci.

Grup 5. Grup de les frui-

tes. Contenen vitamines

i sals minerals.

Grup 4. Grup de les verdures i

hortalisses. Contenen vitami-

nes i elements minerals.

7. Què vol dir que la producció agrícola i ramadera siga inten-

siva?

— Explica les diferències entre aquest tipus de producció i

una producció tradicional.R

AC

TIV

ITA

TS

2. El consum d’alimentsEls aliments que consumim, a més de contindre els nutrients que necessita el nos-

tre organisme, també han de complir uns requisits higiènics. Per aquest motiu,

hem de conéixer els processos relacionats amb la seua obtenció, conservació i co-

mercialització, que tractarem en aquest apartat.

2.1. Obtenció dels aliments

La majoria dels aliments que consumim procedeix d’explotacions agrícoles i rama-

deres. D’altres, com el peix, el podem obtindre directament de la naturalesa amb la

pesca o per mitjà de les tècniques de producció.

Ara coneixerem els tres mètodes principals de producció d’aliments.

• Producció agrícola. Actualment, es realitza de forma intensiva, a causa de la ne-

cessitat de cobrir la gran demanda de productes agrícoles. En l’agricultura in-

tensiva s’inverteixen molts recursos per hectàrea cultivada per a incrementar-ne

la productivitat. Per exemple, s’utilitza una gran quantitat de pesticides i adobs

químics.

• Producció ramadera. Igual que en l’agricultura, la major part de la producció ra-

madera també és intensiva. En aquest tipus de ramaderia, es cria una gran quan-

titat d’animals en naus i s’alimenten amb pinsos que s’elaboren amb restes de

productes agrícoles i ramaders. Els pinsos també poden contindre hormones i an-

tibiòtics per tal d’accelerar el desenvolupament dels animals i alhora per a con-

trolar-ne les malalties.

• Producció pesquera. Actualment, una tercera part del peix que consumim pro-

cedeix de l’aqüicultura, és a dir, la cria o cultiu d’espècies comercials aquàtiques.

Aquestes espècies també s’alimenten amb pinsos.

Els pesticides, els adobs, les hormones, etc., que s’afegeixen durant tots aquests pro-

cessos a fi d’incrementar la producció poden modificar els aliments resultants. Si

ingerim aquests productes a través dels aliments, es poden acumular als teixits i pro-

duir trastorns de gravetat diversa.

Durant els últims anys s’ha incrementat la producció d’aliments naturals o ecolò-

gics, en la qual no intervenen productes artificials.

És el cas dels aliments que procedeixen de l’agricultura ecològica, en la qual s’uti-

litzen els cultius més adequats per a la zona en què es cultiva, sense usar de pesticides

o adobs químics. Així s’aconsegueixen productes d’una major qualitat i que no

contenen residus tòxics. L’inconvenient principal de l’agricultura ecològica és que

produeix molt menys que l’agricultura intensiva, per la qual cosa ofereix uns pro-

ductes més cars.

50 Unitat 3

Cultiu de vinyes a Alemanya.

FIXA’T

CULTIUS TRANSGÈNICS

Els cultius transgènics són aquells en

què s’ha modificat l’ADN de les plantes

que els constitueixen per mitjà d’en-

ginyeria genètica.

La finalitat d’aquesta modificació és do-

tar els cultius d’unes característiques de-

sitjades, com per exemple la resistència

a les plagues, la millora del seu valor nu-

tritiu i les seues possibilitats de con-

servació.

Actualment hi ha varietats transgèni-

ques de moltes plantes, com la soja,

la dacsa, la creïlla, la tomaca, etc.

Els cultius transgènics poden ser una

alternativa a l’ús abusiu de pesticides

i adobs, encara que se’n desconeixen

les seues repercussions sobre la sa-

lut humana i el medi ambient.

AC

TIVITA

TS

8. Explica les diferències i semblances entre la refrigeració i la

congelació, i la pasteurització i l’esterilització.

9. Què són els additius? Creus que és necessari utilitzar-los? Jus-

tifica la teua resposta.R

2.2. Conservació dels alimentsLa majoria dels aliments es poden fer malbé si passen un cert temps a temperatura

ambient. Per evitar-ne la descomposició i alhora mantindre’n els components nutri-

tius es poden aplicar diferents tècniques de conservació.

Gràcies a aquestes tècniques, actualment podem disposar de molts aliments durant

més temps.

Les principals tècniques de conservació són l’aplicació de fred, de calor, la deshi-dratació i la incorporació d’additius.

51L’alimentació

AMPLIA

INTOXICACIÓ ALIMENTÀRIA

Una intoxicació alimentària es pro-

dueix per la ingestió d’aliments en mal

estat de conservació. La salmonel·losi

és una de les intoxicacions alimentà-

ries més freqüents, sobretot durant

l’estiu; alguns dels seus efectes són

la diarrea, les nàusees i els vòmits.

L’aplicació de fred es pot dur a terme a través de la refrigeració

o la congelació. En la refrigeració es conserven els aliments en-

tre 2 i 7 °C, la qual cosa en garanteix la conservació durant unes

quantes hores o fins i tot dies. Per exemple, les verdures es con-

serven entre 2-7 dies per refrigeració.

La congelació consisteix a refredar els aliments fins a arribar als

–20 °C. D’aquesta manera, segons l’aliment es poden conservar

diversos mesos. Les verdures congelades es poden conservar en-

tre 12 i 18 mesos.

L’aplicació de calor es pot fer per pasteurització i per esterilit-

zació. En la pasteurització els aliments s’exposen aproximada-

ment a 80 °C amb l’objectiu d’inactivar els microorganismes.

Després, aquests aliments s’han de guardar refrigerats. És el cas

de la llet pasteuritzada.

En l’esterilització la temperatura a què se sotmeten els ali-

ments és superior i açò pot provocar la pèrdua de les propie-

tats dels aliments. La llet també es pot esterilitzar.

La deshidratació consisteix a disminuir al màxim el contingut

d’aigua dels aliments. Aquesta tècnica es pot fer de manera natu-

ral, com en el cas dels llegums, o amb l’aplicació de calor, com,

per exemple, en el puré de creïlles deshidratat.

Els additius són substàncies que s’afegeixen als aliments sense

canviar-ne el valor nutritiu. Entre els additius que s’utilitzen en l’ac-

tualitat, trobem els conservants, que impedeixen que els aliments

es deterioren i permeten que es conserven durant més temps.

2.3. Comercialització dels alimentsPer a poder comercialitzar els aliments cal aplicar-los, a més de la conservació, un

altre tipus de processos tecnològics: l’envasament, el transport i l’emmagatzemat-ge. Una vegada acabats aquests processos, els aliments ja estan a punt perquè els

comprem.

Si anem a comprar a un establiment on podem trobar tot tipus d’aliments, hem de

seguir un ordre determinat. Començarem pels aliments que no es fan malbé fàcil-

ment, com les conserves i alguns productes envasats, i acabarem pels que reque-

reixen unes condicions més estrictes de conservació, com els aliments frescos o

els congelats. L’ordre que es recomana en la compra d’aquests aliments és el següent:

1. Llegums, conserves i cereals.

2. Fruites, verdures i hortalisses.

3. Ous, embotits, derivats lactis i carn.

4. Peix.

5. Aliments congelats.

52 Unitat 3

L’envasament és un sistema per a contindre el pro-

ducte i, en moltes ocasions, també per a protegir-

lo dels microorganismes, els insectes, l’aire, la

humitat, etc.

Els envasos poden ser pots de vidre, embolcalls

de paper, recipients de cartó, recipients de plàstic,

llaunes metàl·liques, etc.

Tots els aliments envasats han de dur una etique-

ta que continga informació sobre l’aliment.

En el transport i l’emmagatzematge dels

aliments s’ha de tindre en compte que les

condicions de temperatura, humitat, aï-

llament, etc., siguen les idònies.

En els punts de distribució i de venda tam-

bé s’han de complir uns requisits sanita-

ris. Per exemple, que els aliments estiguen

ubicats en els estants; que els frigorífics

no estiguen sobrecarregats; que el local

estiga net, que les persones que hi tre-

ballen també ho estiguen, etc.

Abans de comprar els aliments, hem de fer una planificació tenint en

compte el nombre de comensals, la quantitat de menjar que hem de

preparar, la capacitat d’emmagatzematge que tenim a casa i el grau

de conservació dels aliments que comprem.

AC

TIVITA

TS

10. Descriu el procés d’envasament, transport i emmagatze-

matge que hauria de seguir la pinya del Brasil des que es

cull fins que arriba als nostres comerços. Pots consultar:

http://huitoto.udea.edu.co/FrutasTropicales/pina.html

11. Comenta els avantatges de consumir fruites i verdures fres-

ques de producció local.

12. Afig al calendari anterior quatre fruites i verdures.

A

@

53L’alimentació

Tots els productes envasats que adquirim han de dur una eti-

queta. L’etiqueta ens ha de donar la informació següent:

• Nom del producte o aliment que conté l’envàs.

• Marca comercial o nom amb què es registra.

• Nom del fabricant.

• Número d’inscripció en el registre sanitari.

• Ingredients, és a dir, els diferents aliments utilitzats en l’ela-

boració del producte.

• Additius que s’han afegit, bé siguen conservants, potenciadors del sabor o del

color, etc.

• Pes o volum del producte. El pes net correspon al pes de l’aliment sense l’envàs.

• Condicions de conservació recomanades perquè el producte no perda les seues

propietats.

• Data de caducitat, és a dir, la data a partir de la qual no s’ha de consumir l’ali-

ment.

Quan anem a comprar també hem de tindre presents els avantatges de consumir

fruites i verdures, i altres productes frescos, de producció local. Entre aquests

avantatges, cal destacar que el contingut nutricional dels productes frescos de

producció local és superior al dels productes que vénen de lluny, ja que han pas-

sat un període de temps més llarg d’emmagatzematge i transport.

Si volem consumir fruites i verdures fresques de producció local, hem d’aconse-

guir-les durant els mesos en què se’n fa la collita. a continuació veurem quina és la

millor època per a comprar algunes fruites i verdures.

G F M A M J J A S O N D

Taronja

Cireres

Mandarina

Pera

Plàtan

Poma

Bresquilla

Meló d’Alger

G F M A M J J A S O N D

Bledes

Col

Espàrrecs

Encisam

Espinacs

Fesol tendre

Carlota

Tomaca

54 Unitat 3

3. La dietaLa dieta i els hàbits alimentaris que seguim influeixen de manera directa en el bon

funcionament del nostre sistema digestiu.

La dieta ha de ser:

• Sana: ha de satisfer totes les nostres necessitats nutricionals.

• Equilibrada: ha de cobrir totes les necessitats energètiques, estructurals i regula-

dores de l’organisme, sense que hi haja excés o dèficit de cap nutrient. Per tant,

ha de tindre presents certs paràmetres com l’edat, l’alçada, l’activitat i el sexe de

la persona.

• Variada: s’han de consumir tots els aliments d’un mateix grup, de manera alter-

nada.

Per tal de mantindre una dieta sana, equilibrada i variada hem d’ingerir una quan-

titat diària recomanada de cada grup d’aliments que normalment s’expressa en ra-

cions o fraccions de racions. Una ració és la quantitat habitual que es pren d’un

aliment en un plat o un got. En el quadre de l’esquerra pots veure alguns exem-

ples de les quantitats que es consideren una ració d’alguns aliments.

Podem representar gràficament la proporció de les racions necessàries en la nos-

tra dieta diària en forma de piràmide.

El conjunt dels aliments que ingerim en un període determinat constitueix la

dieta.

FIXA’T

RACIONS DELS ALIMENTS

1 ració del grup 1: llet i derivats lactis

200 mL de llet (1 got)

2 unitats de iogurt

40-50 g de formatge manxego

1 ració del grup 2: carns, peixos i ous

80-100 g de vedella

150 g de peix

250 g de pollastre o conill

2 ous

1 ració del grup 3: tubercles, llegums

i fruits secs

350 g de creïlles (1 plat)

80 g de llegums (1 plat)

1 ració del grup 4: verdures i horta-

lisses

250 g de verdura (1 plat)

1 parell de tomaques

1 ració del grup 5: fruites

1 plàtan

1 poma

2 o 3 mandarines

130 g de cireres (mig bol)

1 ració del grup 6: pa, pasta, cereals,

sucre i dolços.

60 g de pa

80 g d’arròs, fideus, macarrons (1 plat)

1 ració del grup 7: greixos, olis i man-

tega

10 g d’oli (oli de les ensalades, salsa dels

guisats)

10 g de mantega (mantega de les

torrades)

La fibra vegetal és un component essencial de la nostra dieta. La fibra vegetal fa-

cilita la circulació de les restes d'aliments per l’intestí, de manera que n’evita el

restrenyiment.

Es recomana ingerir al voltant de 30 g de fibra al dia. Els aliments més rics en fibra

vegetal són les avellanes, les ametles, els fesols i els espinacs.

Piràmide d’aliments.

AC

TIVITA

TS

55L’alimentació

13. Què significa tindre una dieta sana, equilibrada i variada?

14. Explica per què en la base de la piràmide alimentària tro-

bem els aliments dels grups 3 i 6.

— Per què el sucre i l’oli es troben en la cúspide de la pirà-

mide?

15. Analitza la teua dieta d’un dia i compta les racions que in-

gereixes de cada grup d’aliments. Compara el resultat

amb les dades de la taula d’aquesta mateixa pàgina on es

determinen les racions que constitueixen la dieta equilibrada

d’una persona d’acord amb el seu pes.

— Comprova si la teua dieta és equilibrada i, en cas que

no ho siga, digues què hauries de canviar perquè ho fóra.

16. Pregunta a una companya i a un company de classe quin

tipus i quina quantitat d’aliments van consumir el dia an-

terior.

— Elabora una taula en què consten els grups d’aliments,

el tipus d’aliment i la quantitat consumida, les racions

consumides i les recomanades.

— De cada fitxa valora si la dieta és equilibrada o no i en cas

que no ho siga, quins desequilibris presenta.

R

En una dieta equilibrada, el nombre de racions diàries de cada grup d’aliments

que ha d’ingerir una persona depén de la constitució física i del pes de cadascú.

La distribució de les racions al llarg del dia depén del nombre de menjades que es

facen. Els experts en recomanen cinc, i mai menys de tres.

Vegem, a continuació, un exemple de dieta equilibrada distribuïda en cinc menja-

des, per a una persona adulta amb un pes entre 50 i 60 kg i amb una activitat física

moderada.

NOMBRE DE RACIONS DIÀRIES DE CADA GRUP D’ALIMENTS

Pes Grup 1 Grup 2 Grups 3 i 6 Grup 4 Grup 5 Grup 7

50 kg 1,5 1,5 4 1,5 1,5 40-60 g

60 kg 1,5 1,5 6 1,5 1,5 40-60 g

70 kg 2 2 6 2 2 40-60 g

Desdejuni

• Una tassa de llet 1 ració grup 1

• Tres torrades amb mantega 1 ració grup 6

10 g grup 7

Mig matí

• Un panet amb formatge 1 ració grup 6

1/2 ració grup 1

Dinar

• Un plat de llentilles estofades 1 ració grup 3

10 g grup 7

• Dues rodanxes de lluç 1 ració grup 2

• Ensalada d’encisam i tomaca 1 ració grup 4

10 g grup 7

• Una mandarina 1/2 ració grup 5

Berenar

• Un croissant 1 ració grup 6

Sopar

• Sopa de fideus 1 ració grup 6

• Una truita a la francesa 1/2 ració grup 2

10 g grup 7

• Mig plat d’ensalada 1/2 ració grup 4

10 g grup 7

• Una poma al forn 1 ració grup 5

Dieta equilibrada

17. Explica quines conseqüències poden tindre les irregulari-

tats en la dieta que s’acostumen a produir en l’adolescència.

18. En què consisteix la dieta mediterrània?

— Quins avantatges ofereix la dieta mediterrània?R

AC

TIV

ITA

TSHi ha diferents tipus de dietes segons les etapes de la vida, ja que les necessitats

nutritives d’un ésser humà no són sempre les mateixes. Per això hi ha dietes adap-

tades a cada etapa o situació especial. Per exemple, com més activitat física el

nombre de racions ha d’augmentar.

En l’adolescència, l’activitat física sol ser més intensa que en la vida d’un adult i a

més es tracta d’una etapa de desenvolupament, per tant, la dieta ha de contindre

un nombre de racions superior que la d’un adult amb el mateix pes.

La dieta en aquesta etapa acostuma a presentar algunes irregularitats que s’han d’e-

vitar perquè poden provocar trastorns de salut. Per exemple:

• Es pica entre hores perquè s’acostuma a tindre molta fam.

• Augmenta el consum d’aliments envasats o de brioixeria.

• Es té una gran preocupació per l’aspecte físic, cosa que pot suposar no consumir

uns aliments determinats necessaris perquè la dieta siga equilibrada.

Les dietes també poden variar segons la situació geogràfica de residència, el cli-

ma, la religió, l’educació, la classe social, etc.

La dieta mediterrània, és a dir, la dieta tradicional dels països situats a la vora de la

mar Mediterrània, és un bon exemple de dieta sana segons molts especialistes.

56 Unitat 3

L'abandonament de la dieta mediterrània, en favor de nous hàbits alimentaris

com, per exemple, l’abús del menjar ràpid, l’absència de fruites i verdures, etc.,

com també els canvis en l’estil de vida poden incrementar el nombre de persones

que patisquen malalties cròniques com l'obesitat, que estudiarem en l’apartat se-

güent.

La dieta mediterrània destaca per la combinació d’aliments frescos,

locals i de temporada. Entre aquests aliments destaquem l’oli d’oliva,

tant per a condimentar com per a coure aliments. També inclou una

gran varietat d’aliments rics en fibra vegetal (llegums, verdures, fruits

secs...) i una gran varietat de fruites i verdures que contenen moltes

vitamines.

A més, en la dieta mediterrània es consumeixen diferents tipus de peixos

i carns.

La dieta mediterrània també es caracteritza per la diversitat de mèto-

des de cuinar els aliments: guisats, fregits, al forn, bullits, a la planxa... A

més, el fet d’utilitzar espècies en la preparació de molts menjars afavo-

reix la digestió dels aliments.

Dieta mediterrània

Per a saber més sobre la dieta medi-

terrània pots consultar aquesta pàgina

web:

http://fdmed.org/ca/

@

Les hortalisses són habituals en la dieta mediterrània.

57L’alimentació

4. Trastorns en l’alimentació Per a seguir un estil de vida saludable és imprescindible que la nostra dieta siga equi-

librada. Una dieta desequilibrada o incompleta pot comportar nombrosos proble-

mes de salut.

Hui en dia, encara que puga paréixer contradictori, els desequilibris nutricionals són

cada vegada més freqüents en els països desenvolupats. Així, en aquests països es

tendeix a un consum excessiu de greixos i a una disminució del consum de verdu-

res, fruites i hortalisses.

En els països en vies de desenvolupament, la principal causa dels problemes és la

carència d’aliments.

Els trastorns que tractarem a continuació són l’obesitat, la desnutrició, l’anorèxia ila bulímia.

L’anorèxia i la bulímia, a pesar de ser trastorns psíquics, estan íntimament relacio-

nats amb l’alimentació.

• L’obesitat és una acumulació excessiva de greix al cos. Una acumulació causada

per un consum excessiu d’aliments grassos i dolços, que aporten una quantitat

de calories superior a les que el cos necessita.

El principal paràmetre que ens indica que una persona és obesa és el fet de pre-

sentar un pes clarament superior al pes mitjà. El pes mitjà és un valor teòric del pes

que es calcula per a cada persona tenint en compte diverses característiques: talla,

edat, sexe...

Si el pes d’una persona supera en més d'un 10% o un 15% el pes mitjà, es parla

de sobrepés. Quan s’ha arribat al sobrepés, de manera lenta i gradual, es pot arri-

bar fins a l’obesitat. Es considera obesitat l’augment de pes per damunt del 25%

del pes mitjà.

L’obesitat no només redueix l’esperança de vida, sinó que també agreuja malal-

ties com la diabetis, la hipertensió arterial, l’arteriosclerosi, l’artrosi, alguns tipus de

càncer com els d’úter, còlon, pròstata....

El tractament de l’obesitat consisteix principalment a reduir de manera progres-

siva el teixit gras i intentar aconseguir el pes ideal. Tot açò es pot aconseguir amb

una dieta que, sense deixar de ser equilibrada, no proporcione massa calories. Tam-

bé es recomana la pràctica d’exercici físic moderat.

• La desnutrició és una deficiència nutricional causada per una dieta baixa en pro-

teïnes i nutrients energètics que pot ocasionar una pèrdua de pes intensa. Gene-

ralment, s’associa a l’escassetat d’aliments.

Si les necessitats nutricionals no estan cobertes s’originen diversos trastorns: pèr-

dua de pes, diarrea, hipotensió arterial, atròfia de les glàndules digestives, defi-

ciències del sistema immunològic...

El risc de desnutrició és més elevat en la població infantil, l’adolescència, durant

l’embaràs i en la vellesa.

En la població infantil la desnutrició origina trastorns en el desenvolupament fí-

sic i psíquic, i es pateix una pèrdua exagerada de pes corporal, inflamació abdo-

minal, predisposició a les infeccions... i freqüentment la mort.

AMPLIA

LA DESNUTRICIÓ

La desnutrició no només afecta les per-

sones dels països en vies de desenvo-

lupament. Les persones de l’anome-

nat quart món que viuen en els països

desenvolupats, sobretot els ancians,

són també un grup amb risc de patir

desnutrició.

AMPLIA

FRANCISCO GRANDE COVIÁN

El metge asturià Francisco Grande Co-

vián (1908-1995) va ser reconegut a es-

cala mundial per les seues recerques

sobre metabolisme i bioquímica de

la nutrició.

Entre els seus nombrosos estudis, des-

taquen els que va dur a terme sobre els

efectes fisiològics de la fam o de l’o-

besitat.

19. Elabora una taula amb les circumstàncies, els símptomes i

el tractament dels trastorns en l’alimentació que hem ex-

plicat.

20. Fes una llista amb els països en què, d’acord amb el mapa

d’aquesta pàgina, el consum d’aliments es troba per davall

de les necessitats nutricionals.

— Justifica quins factors dificulten la producció i el repar-

timent d’aliments en aquests països.

RR

AC

TIV

ITA

TSEn el mapa següent pots veure el percentatge de població afectada per desnutri-

ció en els diferents països del món.

El tractament de la desnutrició depén de la gravetat dels trastorn, però en qual-

sevol cas es tracta d’administrar aliments de manera progressiva, moltes vega-

des acompanyats d’antibiòtics.

• L’anorèxia és un trastorn psíquic en què les persones que la pateixen es caracte-

ritzen per sentir-se insatisfetes amb el seu aspecte físic fins al punt que perden

les ganes de menjar. S’obsessionen per aprimar-se i, com a conseqüència, s’ali-

menten de manera incorrecta.

Encara que s’aprimen molt i tinguen mmolts trastorns a conseqüència de la pèr-

dua de pes, les persones anorèxiques no saben reconéixer que estan malaltes i

distorsionen la realitat fins al punt de veure’s obeses. L’anorèxia és una malaltia

greu que altera la majoria dels sistemes i òrgans del cos: altera el metabolisme, el sis-

tema digestiu es deteriora...

Aquesta malaltia afecta preferentment la població que té entre 10 i 30 anys, i les

dones en una proporció superior que els homes.

El tractament consisteix a resoldre els conflictes psicològics i a recuperar pro-

gressivament el pes.

• La bulímia és un trastorn psíquic en què les persones que la pateixen senten an-

sietat per menjar i alhora tenen por d’engreixar-se. Aquesta sensació els du a in-

gerir grans quantitats de menjar i després, a provocar-se el vòmit.

El fet de vomitar de manera contínua provoca molts trastorns com la deshidrata-

ció, lesions del sistema digestiu, a més de la debilitació i alteració del funcionament

de molts òrgans.

En aquest cas el tractament també consisteix a rebre atenció psicològica i nor-

malitzar la dieta.

58 Unitat 3

% de població

< 5 %

5-20 %

20-35 %

> 35 %

Sense dades

FIXA’T

L’ANORÈXIA I LA BULÍMIA

En els països desenvolupats s’ha in-

crementat la incidència d’aquests tras-

torns.

La gran pressió per l’ideal estètic que

hi ha en la nostra societat és un dels

molts factors que afavoreixen aquests

trastorns.

La publicitat, els mitjans de comuni-

cació, etc., relacionen el fet d’estar prims

amb el reconeixement social, l’èxit per-

sonal, etc.

Per això tant els professionals de la sa-

lut com els familiars dels malalts han

alertat la societat sobre la necessi-

tat de prendre mesures per tal de-

previndre aquestes malalties. Entre

aquestes mesures destaquem ense-

nyar a acceptar i valorar el propi cos, a

tindre judici crític davant d’imposicions

socials, etc.

SÍNTESI

• Incorpora en aquest mapa conceptual les malalties i els trastorns relacionats amb la salut.

• Construeix un esquema de claus sobre els nutrients i posa alguns exemples d'aliments en què es troben.

Activitats de síntesi

59L’alimentació

Glúcids

Lípids

Proteïnes

Vitamines

Aigua

Elements minerals

Produccióagrícola

Produccióramadera

Producciópesquera

Sana

Equilibrada

Variada

Fred

Calor

Deshidratació

Incorporaciód’additius

procedeixen de

consisteix en la incorporació de

són són

Alimentació

es troben en

Aliments

poden ser

InorgànicsOrgànics

es conserven

per

Nutrients

s’ingereixen mitjançant la

Dieta

ha de ser

AC

TIV

ITA

TS Per a comprendre

21. Descriu la funció dels nutrients i posa’n un exemple.

22. Classifica els nutrients següents en orgànics i inorgànics. En-

tre els orgànics especifica quins són glúcids, lípids, proteïnes

i vitamines.

caseïna – midó – calci – glucosa – colesterol – aigua – greixos

– vitamina C – ferro – ovoalbúmina

23. Digues en quins aliments es poden trobar els nutrients ante-

riors.

24. Les creïlles són un aliment ric en midó. Què creus que ens pro-

porciona més energia, 100 g de creïlles cuites o un bistec de

100 g a la planxa?

25. Quanta energia necessita una xica de 15 anys que fa activi-

tat física lleugera? Expressa la quantitat en calories, quiloca-

lories i quilojoules.

26. Observa la gràfica de la pàgina 48 i respon les preguntes se-

güents:

— Per què creus que hi ha aquestes diferències entre les xi-

ques i els xics? Justifica la teua resposta.

— Explica si augmentaran o descendiran les necessitats energè-

tiques a partir dels 18 anys.

— De què depén la quantitat d’energia que necessitem per

a mantindre les funcions vitals?

27. Cita dos exemples de cada grup d’aliments.

— Quins aliments s’han de consumir de forma limitada? Per

què? Posa exemples d’alguns d’aquests aliments.

28. Explica els avantatges i desavantatges de l’agricultura ecolò-

gica.

29. Indica si són vertaderes o falses les afirmacions següents. En

el cas que siguen falses, escriu-les correctament.

• La diferència principal entre la refrigeració i la congelació

és que en el cas de la congelació els aliments es poden

conservar uns quants mesos, i en la refrigeració, unes hores

o dies.

• La llet es pot conservar per mitjà de la pasteurització i l’es-

terilització.

• En la pasteurització s’aplica fred i en l’esterilització, calor.

• La deshidratació consisteix en l’aplicació de fred per a dis-

minuir el contingut d’aigua dels aliments.

• Els additius són substàncies que no canvien el valor nutri-

tiu dels aliments i poden ser de diversos tipus.

30. Per què en la llista sobre l’ordre que cal seguir a l’hora de com-

prar aliments, el primer que es recomana agafar són els llegums,

les conserves i els cereals, i per últim els aliments congelats?

31. A partir de dues etiquetes de productes alimentaris dife-

rents, comprova si contenen tota la informació i anota-ho.

— Poseu en comú la informació entre tota la classe i desco-

briu si els aliments dels quals procedeixen les etiquetes con-

tenen additius o no.

32. Identifica en la piràmide alimentària següent quins aliments

no estan ben ubicats. Indica’n quina seria la posició cor-

recta.

33. Defineix el terme ració i posa un parell d’exemples de ra-

cions d’aliments.

34. Elabora una dieta equilibrada distribuïda en cinc àpats per a

una persona de 70 kg de pes.

— Justifica que es tracta d’una dieta equilibrada indicant el

nombre de racions de cada grup d’aliments.

35. Per què la dieta pot canviar segons a quina zona geogràfica es

visca?

36. Fes una llista d’aliments superflus (llaminadures, begudes

refrescants..) que consumeixes al llarg de la setmana.

— Analitza i posa en comú amb els companys quins mo-

tius t’indueixen a comprar i consumir aquest tipus d’ali-

ments.

37. Per què l’obesitat és un trastorn cada vegada més freqüent en

els països desenvolupats? A quin tipus de població afecta prin-

cipalment la desnutrició?

38. Formeu parelles i busqueu informació sobre l’obesitat a la web

de l’OMS, www.who.int/es

— Elaboreu un informe amb les propostes de l’OMS per a

evitar l’obesitat.

— Penseu en altres propostes i exposeu-les a la resta de la

classe.

— Comenteu quines dificultats poden sorgir a l’hora de seguir

els consells de l’OMS.

@

A

60 Unitat 3

A

A

AC

TIV

ITA

TS

Per a ampliarVegetarianisme i macrobiòtica

Hi ha diverses maneres d’alimentar-se com a alternativa a les dietes tradicionals. Entre aquestes alternatives destaquem el vegetarianisme

i la macrobiòtica.

— Busca informació sobre totes dues alternatives alimentàries i redacta un informe en què conste:

• Definició de vegetarianisme i macrobiòtica

• Origen

• Normes en què es basen

• Semblances i diferències entre les dues alternatives

• Avantatges i inconvenients que presenten

— Què opines sobre aquestes alternatives?

— Poseu en comú les vostres opinions.

Per a pensarLa fam al món

Llegiu el fragment següent de l’informe de la FAO, L’estat de la seguretat alimentària al món (SOFI 2004) i elaboreu-ne un comentari breu.

« SOFI 2004 indica que “tenim moltes proves que demostren que és possible aconseguir avenços ràpids mitjançant l’aplicació

d’una estratègia de doble via, que ataque alhora les causes i les conseqüències de la fam i la pobresa extrema. La primera in-

clou les intervencions destinades a millorar la disponibilitat d’aliments i els ingressos de la població pobra, enfortint-ne les acti-

vitats productives. La segona via engloba els programes selectius destinats a facilitar un accés directe i immediat als aliments

per a les famílies més necessitades.

Per a complir els objectius de la Cimera Mundial sobre l’Alimentació i els objectius de desenvolupament del mil·lenni, SOFI

2004 recomana que els països adopten programes a gran escala per a promoure principalment l’agricultura i el desenvolupament

rural, dels quals depenen els mitjans de subsistència de la majoria de les persones pobres i que passen fam.»

— Quines són les estratègies que proposa el SOFI per a combatre la fam i la pobresa extrema?

— Quina de les dues estratègies és la més immediata? Justifica la teua resposta.

— Creus que l’altra estratègia és una solució a llarg termini?

— Justifica per què les dues són necessàries.

— Segons aquest mateix informe de la FAO, 852 milions de persones a tot el món passen fam. Et pareix que la pobresa i la fam afecten

només la població dels països en vies de desenvolupament?

— Quin hauria de ser el paper dels països desenvolupats en l’aplicació d’aquestes estratègies proposades per la FAO?

— Podem combatre la fam i la pobresa d’alguna manera a escala individual?

— Poseu en comú les respostes a classe.

61L’alimentació

39. Pensa en sis aliments i de cadascun d’aquests explica els as-

pectes següents:

• Nutrients principals que conté.

• Funció d’aquests nutrients.

• Grup d’aliments a què pertany.

• Com es conserva.

• Si són fruites o verdures, en quina època es cullen.

• Quina quantitat constitueix una ració.

— Construeix una dieta equilibrada en què utilitzeu el major

nombre possible d’aquests aliments.

40. En què consisteixen l’anorèxia i la bulímia?

— De dos en dos, elaboreu una llista de les principals altera-

cions de l’organisme que produeixen aquestes malalties.

— Expliqueu diferents mesures que es puguen adoptar per tal

d’evitar aquests trastorns.

— Busqueu informació al web www.acab.org.

Avaluació de la unitat a l'annex final

@

A

A continuació comprovarem que hi ha substàncies que impedeixen l’aparició, el creixement

i la reproducció dels microorganismes als aliments, i altres, en canvi, afavoreixen aquests

processos.

a. Completa la taula següent amb els resultats obtinguts.

b. Quin és el vas amb un aspecte més tèrbol? I quin és el que té un aspecte menys tèrbol?

c. Què indica el grau de terbolesa?

d. Quina de les tres substàncies creus que és un millor conservant?

e. Quina és la causa de la diferència d’aspecte entre els dos controls?

f. Per què creus que usem pastilles de brou de carn?

g. Per què utilitzzem la nevera per a conservar els aliments?

Activitats

— Afig en un cassó 700 mL d’aigua, que has mesurat prèviament amb la proveta.

— Posa a calfar el cassó amb el bec de Bunsen i dissol en l’aigua calenta les dues pasti-

lles de brou de carn.

— Reparteix la solució en els cinc vasos de precipitats, entre 120 i 140 mL a cada vas de

precipitats.

— Afig-hi una cullera plena de sal en un dels vasos i retola’l amb el nom «sal».

— Fes el mateix però afegint sucre i vinagre en dos vasos de precipitats més. Recorda

retolar-los correctament.

— En els altres dos vasos no afegisques res, però marca’ls amb el nom «control nevera» i

«control estufa» respectivament.

— Posa el vas «control nevera» a

la nevera durant dos dies.

— Posa els altres quatre vasos

a una temperatura de 35 ºC

a 37 ºC durant dos dies com a

mínim, en l’estufa de cultiu.

— Una vegada passats els dos dies, observa el grau de terbolesa dels vasos de

precipitats.

Procediment

Introducció

INVESTIGA: La conservació dels alimentsA

CT

IVIT

AT

S

62 Unitat 3

Material

• Sal comuna, sucre, vinagre

de vi blanc, dues pastilles

de brou de carn, cassó,

proveta, cinc vasos de pre-

cipitats, cullera de 5 mL, re-

tolador permanent, bec de

Bunsen.

SAL VINAGRE SUCRE CONTROL NEVERA CONTROL ESTUFA

Tèrbol

Un poc tèrbol

Clar

SAL SUCRE

VINAGRE

CONTROLESTUFA

CONTROLNEVERA

L’alimentació en els esportistes

L’alimentació d’un esportista ha de tindre en compte el tipus

d’exercici que es fa, la durada i les condicions ambientals en

què es practica.

La dieta d’un esportista es caracteritza perquè necessita una

aportació major de glúcids. Les reserves de glúcids s’esgo-

ten al cap de dues hores com a màxim de fer un exercici intens,

per això un consum adequat d’aquests nutrients evitarà que

l’esportista tinga una sensació de fatiga prematura.

Generalment, si la dieta de l’esportista és equilibrada, no cal

un increment en el consum de lípids, proteïnes o vitamines.

La hidratació és el punt fonamental de la dieta perquè du-

rant la realització de l’activitat física augmenta la pèrdua de

líquid i sals minerals a través de la suor. S’han de consumir

begudes isotòniques abans, en el transcurs i després de l’e-

xercici. Aquestes begudes contenen sucres i sals minerals que

l’organisme absorbeix fàcilment. La quantitat de líquid que

s’ha d’ingerir, a més, depén de la intensitat i de la durada de

l’exercici, com també de les condicions climàtiques.

La dieta de l’esportista canvia segons l’activitat que duga

a terme en aquell moment, bé siga entrenament,

competició o

recuperació després d’una competició. Cadascuna d’aquestes

situacions requereix algun hàbit concret.

Per exemple, en el cas d’entrenar-se, la menjada forta del dia

ha de tindre lloc tres hores abans de l’entrenament. La me-

jada anterior a la competició també s’ha de fer tres hores-

vabans i amb un alt contingut de glúcids. Un quart d’hora

després de la competició s’han d’ingerir aliments

rics en glúcids i líquids.

AMPLIA I DESCOBREIX

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En un restaurant hi ha tres menús diferents.

— Identifica els grups d’aliments que apareixen en cadascun dels menús.

— Indica l’abundància relativa de glúcids, lípids, proteïnes i vitamines/minerals de cada menú.

— Quin dels tres menús proporciona una dieta més sana i equilibrada? Per què?

— Quin dels tres menús proporciona un valor energètic més elevat? (Les porcions servides són similars en els tres menús.)

Menú equilibrat

AC

TIV

ITA

TS

63L’alimentació

Menú A Menú B Menú C

• Pizza de pernil

• Bistec amb creïlles

• Magdalenes amb xocolate

• Puré de verdures

• Pit de pollastre a la planxa amb

ensalada

• Iogurt amb fruites

• Llentilles amb xoriço

• Costelles de porc amb creïlles

• Taula de formatges

Pa i aigua inclosos