Biologia i Geologia3r ESO

M.A

. Ibáñez Martín

J. Fernández Casanova

M. G

ayo Escribano M

ª L. Fernández Fernñandez

ww

w.m

heduc

ati

on.

es

Biologia i Geologia3r ESO

Continguts que complementen lateva formació i s’adapten a les

teves necessitats

Llibre de text Projecte digital

Propostes didàctiques per dinamitzari motivar

Recursos pedagògics

...una nova forma d’aprendre

Miguel Antonio Ibáñez Martín Jesús Fernández Casanova

Miriam Gayo EscribanoM.ª Luisa Fernández Fernández

Biologia i Geologia 3r ESO

Pensat per motivar-te, per despertaren tu la passió per aprendre

Plataforma d’aprenentatge adaptatiu que s’ajusta al teu ritme i reacciona davant les

teves respostes

9 788448 195779

ISBN: 978-84-486-XXXX-X

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

1 El cos humàSumari 1 La cèl·lula, unitat fonamental

2 Nivells d’organització

3 Medi intern i homeòstasi

Si comencéssim a separar amb unes pinces els teixits que componen el nostre cos, veuríem que no existeix la possibilitat que aquests funcionin de manera aïllada.

Cada una de les petites parts que comprenen aquest sofisticat engranatge, des del nivell cel·lular fins al ni-vell d’organisme, només té sentit com a conjunt i l’única missió que tenen és la de mantenir-nos amb vida.

Des de la replicació de la molècula d’ADN per transme-tre a cada cèl·lula filla la informació genètica fins al ba-tec involuntari del cor, el nostre organisme es coordina i autoregula a cada moment per permetre’ns contem-plar cada dia com és de meravellós l’ésser humà.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

Què sé sobre el cos humà?

Què m’agradaria aprendre’n?

Conec els diferents tipus cel·lulars.

Sé quins són els components bàsics de les cèl·lules.

Conec els diferents teixits del cos humà.

Sé com s’autoregula el nostre organisme.

DescobreixConeixem el món a través dels ulls. Les formes, els co­lors, les textures ens permeten identificar l’entorn, els objectes i el nostre cos. Aquesta ha estat la forma de veure el món fins que es van inventar els microscopis. La microscòpia és una àrea de la ciència que presenta la realitat amb una perspectiva diferent, i això a vega­des fa difícil identificar les estructures reflectides.Les següents imatges són fotografies d’estructures del nostre cos fetes amb el microscopi electrònic. Les reconeixes?

En parelles, intenteu identificar què representa cada una de les imatges. Si teniu dificultats per a saber què són, aquí trobareu unes pistes: a) ens permeten pensar; b) capten la llum; c) en el seu interior s’emma­gatzema greix; d) es localitza a les dents brutes; e) es poden desplaçar mitjançant un flagel; f) contenen hemoglobina.

a)

c)

e)

b)

d)

f)

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

4 UNITAT 1

Una de les característiques comunes a tots els éssers vius i que ens distingeix de la matèria inerta és que estem formats per cèl·lules.

Les cèl·lules tenen una mida que oscil·la entre els 10 i els 100 mm, de manera que durant segles han passat desapercebudes perquè eren invisibles a l’ull humà. En el segle xvii, Robert Hooke i Anton van Leeuwenhoek van aconseguir dissenyar, per separat, un instrument que els va permetre analitzar estructures diminutes: el mi­croscopi.

Actualment existeixen diferents tipus de microscopis, entre els quals hi ha el microscopi electrònic, que, en comptes d’usar fotons de llum, fa servir elec­trons i pot arribar a aconseguir fins a 106 augments. No obstant això, el micros­copi més utilitzat és el microscopi òptic, que és capaç d’oferir una imatge real de l’objecte examinat augmentada fins a 2 000 vegades.

Un microscopi òptic es compon de les parts següents:

La cèl·lula, unitat fonamental

La cèl·lula és la unitat fonamental, estructural i genètica de tots els éssers vius i constitueix, a més, la unitat mínima capaç de dur a terme les tres fun­cions vitals: la nutrició, la reproducció i la relació.

Sabies que...Existeixen altres instruments, com les lupes binoculars, que també s’utilitzen per aconseguir imatges augmentades de les mostres i per a observar detalla·dament les diferents estructu·res de determinats organismes.

Objectius. Joc de lents amb diferents augments que se situen sobre una estructura giratòria denominada revòlver.

Platina. Plataforma sobre la qual es col·loca la mostra.

Font de llum. Estructura des de la qual parteix el raig de fotons de llum.

Oculars. Lents a través de les quals s’observa la mostra.

Tub. Estructura que suporta els objectius i els oculars.

Condensador. Estructura que concentra el raig de llum sobre la mostra.

Caragols macromètics i micromètrics. Anells que permeten ajustar l’altura de la mostra pujant i baixant la platina

Peu. Base o suport del microscopi.

4x

10x

40x

Cèl·lula epitelial

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

5UNITAT 1

 Experimenta  Aquesta activitat consisteix a observar al microscopi cèl·lules de l’epiteli bucal.

Material: cotó fluix, un portaobjectes, un cobreobjectes, blau de metilè, un encene­dor i aigua.

Procediment:

1. Frega amb un bastonet de cotó fluix l’interior de la boca.

2. Escampa la mostra recollida sobre un portaobjectes.

3. Col·loca unes gotes de blau de metilè sobre la mostra per tenyir­la.

4. Fixa la mostra passant­la suaument per la flama d’un encenedor.

5. Renta el cobreobjectes amb una mica d’aigua i col·loca’l sobre la mostra.

6. Col·loca el portaobjectes sobre la platina i ajusta’n l’altura amb ajuda dels cara­gols macromètrics i micromètrics per començar l’observació. Recorda començar sempre amb l’objectiu de menys augment; després, vés canviant d’objectiu per a obtenir més resolució.

a) Fes un dibuix al teu quadern amb el que observes a través del microscopi.

b) Calcula la mida real que tenen les cèl·lules observades a través dels diferents objectius.

Visionat de frotis d’epiteli al microscopi òptic.

Sabies que...Els científics que van enunciar la teoria cel·lular van ser Schwann, Schleiden i Virchow.

La teoria cel·lularEl descobriment de la cèl·lula es va fer gràcies a Robert Hooke i el seu microscopi. Mentre examinava una làmina de suro, va descobrir unes estructures similars a les capses a les quals va denominar cèl·lules. El que va observar Hooke eren cèl­lules vegetals mortes. Segles més tard i gràcies al perfeccionament dels micros­copis, es van poder afirmar els postulats del que avui dia es coneix com a teoria cel·lular.

Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.

La cèl·lula és la unitat més petita dels éssers vius amb capacitat per nodrir­se, relacionar­se i reproduir­se.

Tota cèl·lula procedeix, per divisió, d’una cèl·lula anterior.

La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius, ja que conté el material hereditari.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

6 UNITAT 1

Tipus de cèl·lulesDos tipus cel·lulars componen la gran diversitat d’éssers vius que hi ha al planeta. Tots dos es caracteritzen perquè presenten tres estructures cel·lulars: la membrana plasmàtica, el citoplasma i el material genètic. No obstant això, existeixen moltes característiques que fan que es classifiquin en dues línies cel·lulars diferents: les cèl·lules procariotes i les eucariotes.

Cèl·lules procariotesSón les cèl·lules més senzilles que es coneixen. Tenen una mida que oscil·la entre els 0,1 mm i els 5 mm, molt inferior a la de les cèl·lules eucariotes, i s’identifiquen per­què no presenten un nucli definit, de manera que el material genètic està dispers en una regió concreta del citoplasma denominada nucleoide.

Les cèl·lules procariotes són característiques dels dominis Bacteria i Archaea, els quals inclouen bacteris i arqueobacteris, tots ells unicel·lulars i d'estructura i matbo­lisme molt variats.

Sabies que...Els éssers humans alberguem al voltant de 100 bilions de bacte·ris en el cos.

Sabies que...Existeixen altres dos regnes dins del Domini Eukarya que presen·ten tipus cel·lulars diferents: el regne Fongs, amb cèl·lules amb una paret com les vegetals però feta de quitina, i el regne Pro­toctists, els éssers unicel·lulars i sense cap paret.

Citoplasma. Fluid gelatinós que conté les estructures cel·lulars.

Nucleoide. Regió del citoplasma on es localitza l’ADN.

Paret bacteriana. Protegeix el bacteri i li proporciona forma i rigidesa.

Ribosoma. Estructura que s’encarrega de la fabricació de proteïnes. Fímbria. Prolongacions

que el bacteri emet i que li permeten adherir­se al substrat.

Flagel. Estructura allargada que permet el moviment del bacteri.

Membrana plasmàtica. Delimita la cèl·lula i permet l’intercanvi de substàncies.

Cèl·lules eucariotesA diferència de les cèl·lules procariotes, les eucariotes han desenvolupat una es­tructura membranosa que embolcalla el material genètic: el nucli. A més, dividei­xen l’interior de la cèl·lula en compartiments amb orgànuls. Es poden diferenciar dos tipus:

• Cèl·lules eucariotes animals. Formen el cos de tots els organismes del regne Animal, inclosos els éssers humans.

• Cèl·lules eucariotes vegetals. Formen el cos de tots els individus del regne Plantes.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

7UNITAT 1

Sabies que...Lynn Margulis va enunciar la teoria endosimbiòtica, segons la qual les cèl·lules eucariotes serien el resultat de la interacció de diverses cèl·lules procariotes.

bit.ly/Lynn_Margulis

 Activitats  1. Fes una taula al teu quadern indicant les diferències i

les semblances que presenten la cèl·lula procariota i la cèl·lula eucariota. Després fes el mateix compa·rant la cèl·lula eucariota animal i la cèl·lula eucario·ta vegetal.

2. Indica si les afirmacions següents sobre els diferents tipus cel·lulars són vertaderes o falses. Corregeix les falses:

a) Les cèl·lules procariotes comprenen a tots els or·ganismes unicel·lulars.

b) La cèl·lula vegetal no presenta mitocondris, no·més cloroplasts que duen a terme la fotosíntesi.

c) Les cèl·lules d’un eriçó i les d’un gat són cèl·lules eucariotes animals.

d) Els orgànuls exclusius de la cèl·lula vegetal són la paret cel·lular, els centríols i els cloroplasts.

NuclèolCitoesquelet

Peroxisoma

Citoplasma

Mitocondri

Lisosoma

Ribosomes

Reticle endoplàsmic

Cilis

Centríols

Aparell de Golgi

Membrana plasmàtica

Nucli

Nucli

Aparell de Golgi

Mitocondri

Membrana plasmàtica

Paret cel·lular

Cloroplast

Vacúol

CitoplasmaPeroxisoma

Ribosomes

Reticle endoplasmàtic

Nuclèol

Lisosoma

Flagel

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

8 UNITAT 1

Components cel·lularsLa cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal presenten les estructures següents:

Membrana plasmàticaLa membrana plasmàtica és una estructura que envolta la cèl·lula i la separa del medi extern. Està formada per una bicapa de lípids que permet el pas selectiu de determinades molècules, per això es diu que és semipermeable. Aquesta carac­terística fa que la membrana plasmàtica estigui íntimament relacionada amb  el transport de substàncies en la cèl·lula.

Ciència 2.0Algunes de les proteïnes que travessen la membrana plasmàti·ca actuen com a autèntics ca·nals, ja que permeten el pas de substàncies. Aquí pots obser·var com actuen:

bit.ly/2tODM9C

 Experimenta  L’osmosi és un tipus de transport a través de la membrana plasmàtica. L’aigua travessa la bicapa lipídica des del cos­tat on hi ha menys concentració de substàncies cap a l’al­tre, on la concentració és més alta. Aquest moviment s’efectua per a intentar equilibrar les concentracions a banda i banda de la cèl·lula.

Per a observar les conseqüències d’aquest procés, farem aquest experiment en grup.

Material: quatre ous, vinagre, aigua, colorant alimentari, sal i una balança.

Procediment:

1. Poseu dos ous crus en dos gots coberts de vinagre du­rant 48 hores. Traieu els ous i renteu­los acuradament perquè es trenquen amb facilitat. Descriviu  l’aspecte dels ous.

2. Peseu delicadament els ous i anoteu les dades en una taula.

3. Ompliu dos gots amb aigua destil·lada i unes gotetes de colorant alimentari. Submergiu durant 24 hores un ou normal en un got i un ou sense closca en l’altre.

4. Ompliu dos gots amb aigua i afegiu­hi sal fins que co­menci a precipitar. Submergiu durant 24 hores un ou normal en un got i un ou sense closca en l’altre.

a) Descriviu l’aspecte dels quatre ous passades 24 ho­res. Peseu els quatre ous i anoteu les dades en una taula. Analitzeu les diferències entre els ous amb closca i sense closca, i traieu conclusions.

b) Elaboreu una hipòtesi científica del procés i justifi­queu­la amb els resultats obtinguts de l’experimen­tació.

c) Podeu posar per escrit els resultats i il·lustrar l’activi­tat amb fotografies de les diferents etapes de l’ex­periment.

Les proteïnes s’encarreguen de regular el pas de molècules.

Els lípids es distribueixen en forma de doble capa.

Els glúcids de la membrana participen en el reconeixement cel·lular.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

9UNITAT 1

NucliEl nucli és una estructura exclusiva de les cèl·lules eucariotes que alberga el mate­rial genètic, és a dir, l’ADN. Aquest ADN està constituït per molècules amb informa­ció  per dirigir la màquina cel·lular a través de les proteïnes, que es fabricaran gràcies a l’expressió d’aquesta informació. S’hi pot distingir:

• L’embolcall nuclear, format per dues capes de lípids que embolcallen una subs­tància gelatinosa denominada nucleoplasma.

• Els porus nuclears travessen l’embolcall nuclear i controlen l’entrada i la sortida de molècules al nucli.

• El nuclèol és una regió del nucli que apareix amb més contrast al microscopi. Aquí és on es sintetitza ARN.

• La cromatina és el material genètic que resulta de la unió de la molècula d’ADN amb proteïnes.

Sabies que...A més de l’ADN, a la cèl·lula hi ha l’ARN, un àcid nucleic que parti·cipa en la síntesi de proteïnes. La biòloga molecular Joan Steitz ha fet grans avenços en l’estudi dels diferents tipus d’ARN.

 Et proposem un repte  Els éssers vius estan formats per elements essencials

com el carboni, l’oxigen o l’hidrogen. Aquests elements s’agrupen en biomolècules, i aquestes, al seu torn, s’or­ganitzen i donen lloc als diferents components cel·lu­lars.

En aquesta activitat et proposem el repte de recordar el paper principal que compleixen les biomolècules i on po­dem trobar­les.

• De manera individual, inicia l’activitat fent un esquema en el qual indiquis  els tipus de biomolècules que

coneixes i les seves característiques (quins elements les formen, on podem trobar­les, quina funció tenen en l’organisme…).

• Després, per parelles, contrastareu la informació i la completareu. Podeu fer servir l’enllaç següent per cercar la informació que no recordeu: slideshare.net/sosjordi/biomolcules­5224633

• Finalment, posareu en comú la informació recopilada. El resultat final pot ser en forma de mapa mental digi­tal, que podeu compartir.

Porus nuclears

Nuclèol

Cromatina

Nucleoplasma

Embolcall nuclear

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

10 UNITAT 1

Citoplasma i orgànuls citoplasmàticsEl citoplasma és un fluid gelatinós que ocupa l’interior cel·lular. Està format per ai­gua i proteïnes, algunes de les quals formen part del citoesquelet, un entramat que dona forma a la cèl·lula i és responsable del moviment intracel·lular. La seva fun­ció principal és albergar els orgànuls citoplasmàtics.

Reticle endoplasmàtic. Conjunt de sacs aplanats situats al voltant del nucli, com una prolongació de l’embolcall nuclear. Es distingeixen el reticle endoplasmàtic rugós (RER), més pròxim al nucli, que està associat a ribosomes i és l’encarregat de l’emmagatzematge i el transport de proteïnes; i el reticle endoplasmàtic llis (REL), que s’encarrega de la síntesi, l’emmagatzematge i el transport de lípids.

Ribosomes. Són orgànuls sense membranes formats per dues subunitats d’ARN i proteïnes. Es produeixen en el nuclèol, però migren al citoplasma i s’hi queden lliures o associats al reticle endoplasmàtic rugós. S’encarreguen de la síntesi de les proteïnes.

Aparell de Golgi. Conjunt de cisternes aplanades situat a continuació del RE de manera que rep les molècules provinents d’aquest orgànul i les empaqueta en vesícules per a facilitar­ne el transport. A més, està implicat en la formació d’estructures membranoses com els lisosomes i, en les cèl·lules vegetals, participa en la formació de la paret cel·lular.

Vacúol. Vesícula que emmagatzema substàncies de reserva i recicla substàncies de rebuig. En les cèl·lules vegetals ocupa quasi tot el citoplasma; en les cèl·lules animals és més petit.

Mitocondri. Orgànul amb doble membrana i ADN propi. S’encarrega de la respiració cel·lular, en la qual s’oxiden molècules complexes per donar lloc a CO2, H2O i energia per a les funcions cel·lulars.

Cloroplast. Orgànul amb doble membrana i ADN propi. Exclusiu de les cèl·lules vegetals, du a terme la fotosíntesi, en què se sintetitzen molècules senzilles a partir de H2O, CO2 i energia lumínica.

Paret cel·lular. Capa formada per cel·lulosa que recobreix la membrana plasmàtica i serveix a la cèl·lula de coberta protectora. És exclusiva de les cèl·lules vegetals.

Lisosomes. Vesícules amb enzims que digereixen substàncies de rebuig o que converteixen les molècules complexes en molècules més senzilles.

Centrosoma. Parella de cilindres buits formats per proteïnes, denominats centríols. Es troben únicament en les cèl·lules animals. Participen en la divisió cel·lular.

Vesícula de l’AG

Vesícula del RE

MitocondriEmbolcall nuclear Nuclèol

REL

Nucli

RERRibosomes

RER

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

11UNITAT 1

Diferenciació cel·lularCom que som organismes pluricel·lulars, les nostres cèl·lules han perdut la capaci­tat de sobreviure aïllades; per contra, es diferencien perquè estan especialitzades en una determinada funció i actuen conjuntament per aconseguir el correcte fun­cionament de l’organisme.

Totes les cèl·lules especialitzades compleixen les característiques següents:

• Fan un treball determinat. S’han especialitzat en l’acompliment d’una  funció concreta.

• Desenvolupen una morfologia característica. Adquireixen una forma única d’acord amb la seva tasca.

• Experimenten canvis en el citoplasma. Depenent de la funció que realitzin, les cèl·lules desenvoluparan més uns orgànuls que uns altres, de manera que el seu citoplasma serà diferent respecte d’altres cèl·lules.

No obstant això, algunes cèl·lules no s’especialitzen i, per tant, no perden la capaci­tat de dividir­se. Les cèl·lules mare són les que tenen la capacitat de multiplicar­se i produir cèl·lules noves.

Què penses sobre…Les cèl·lules mare embrionàries s’obtenen a partir d’òvuls fecun·dats mitjançant fecundació in vit·ro. Quina és la teva postura respecte a l’ús d’aquestes cèl·lu·les per fer recerques que poden permetre avenços científics?

Les cèl·lules especialitzades són aquelles que s’han diferenciat per acomplir una tasca concreta i, normalment, perden la capacitat de dividir­se.

 Coopera i aprèn  Tenint en compte les característiques que presenten les cèl·lules especialitzades, el professor o la professora assignarà a cada parella una cèl·lula de l’organisme que estigui especialitzada en una funció concreta. Cada parella haurà de descriure els canvis que presenta la seva cèl·lula respecte de la morfologia típica d’una cèl·lula mare, i per fer­ho, cercarà la informació següent:

Alumne A. Quin tipus de morfologia presenta la cèl·lula escollida i com es relacio­na la forma amb la seva funció en el cos?

Alumne B. Quin tipus de canvis ha patit el citoplasma? A què es deuen? 

La parella intercanviarà la informació cercada i junts completaran un mural, en format físic o digital, que recollirà les característiques que en defineixen el tipus cel·lular. Pots trobar informació aquí: biolulia.wordpress.com/biolulia/3­eso/1­lorganitzacio­del­cos­huma/1­4­associacio­de­cel·lules­els­teixits/

 Activitats  3. Amb quins altres orgànuls

està relacionat l’aparell de Golgi? Per què?

4. El centrosoma només està present en les cèl·lules animals. Investiga quina estructura participa en la divisió de les cèl·lules ve·getals.

Noves cèl·lules mare

Diferenciació en diferents tipus cel·lulars

Cèl·lula mare

Sabies que...Henrietta Lacks va ser una dona afroamericana que, a causa d'un tumor cancerós, va proporcionar una línia de cèl·lules immortals, denominades HeLa (per les se·ves inicials), les quals, avui dia, encara s’empren avui dia en re·cerca.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

12 UNITAT 1

Nivells d’organitzacióLa matèria, des del nivell subatòmic fins al nivell de biosfera, s’organitza per graus de complexitat i el resultat és extraordinari.

De moment, s’han vist detalladament els nivells subcel·lular i cel·lular, que conduei­xen directament a l’estudi de teixits, òrgans, sistemes i aparells, i s’ha culminat amb una visió del cos humà en conjunt.

TeixitsEn la majoria d’organismes pluricel·lulars les cèl·lules s’especialitzen en tasques concretes i s’organitzen en teixits.

En el cos humà es poden distingir quatre grans tipus de teixits: l’epitelial, el ner­viós, el connectiu i el muscular. 

Teixits epitelialsEl teixit epitelial és l’encarregat d’entapissar i de protegir les superfícies internes i externes del cos. Les cèl·lules que el componen estan unides íntimament, per la qual cosa a penes hi ha espai per a la matriu extracel·lular. Es distingeixen diver­sos tipus:

Epiteli de revestiment Epiteli glandular

Recobreixen les superfícies externes i internes del cos. Es distingeix entre:• Mucoses, que recobreixen les vies

respiratòries, digestives i urològiques.• Endotelis, que recobreixen les

superfícies internes dels vasos sanguinis i d’alguns òrgans.

• Epidermis, que és la capa més externa de la pell.

Secreten determinades substàncies a partir de cèl·lules secretores associades i formen glàndules. Poden ser:• Glàndules exocrines, quan alliberen

el seu contingut a cavitats internes o al medi extern.

• Glàndules endocrines, quan alliberen hormones i proteïnes al torrent sanguini.

• Glàndules mixtes, amb funció exocrina i endocrina.

 Activitats  5. Investiga quins elements

formen la matriu extra·cel·lular i indica per què a penes n’hi ha al teixit epi·telial.

6. En què s’assemblen el teixit epitelial de revesti·ment i el glandular?

De què parlem...En el cos humà hi ha moltes subs·tàncies químiques produïdes per glàndules endocrines que viat·gen pel torrent sanguini fins a arribar a un teixit o un òrgan dia·na en el qual regulen la seva acti·vitat. ¿Com es denominen?

a) Neurones

b) Hormones

c) Limfes

d) Neurotransmissors

Els teixits són agrupacions de cèl·lules especialitzades a dur a terme una mateixa funció de manera coordinada. Aquestes cèl·lules estan immerses en un medi secretat per elles mateixes denominat matriu extracel·lular.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

13UNITAT 1

Teixit nerviósEl teixit nerviós respon als estímuls interiors i exteriors de l’organisme: rep la infor­mació, la processa i genera una resposta. Està format principalment per dos tipus cel·lulars:

• Les neurones. Són les cèl·lules fonamentals del teixit nerviós. Tenen forma d’es­trella amb unes ramificacions que els permet la transmissió de l’impuls nerviós.

• Les cèl·lules de la glia. Són les cèl·lules de suport del teixit nerviós. Entre les seves funcions destaquen les de protegir i nodrir les neurones.

Teixits connectiusEl teixit connectiu té com a funció donar suport, unió i protecció a la resta dels teixits de l’organisme. Les seves cèl·lules es troben més separades, envoltades de matriu extracel·lular. En podem distingir quatre tipus:

Conjuntiu Cartilaginós Adipós Ossi

Proporciona continuïtat i suport als teixits epitelials, musculars i nerviosos. També es localitza en lligaments i tendons.

Està format per condròcits, les cèl·lules secretores d’una substància ferma i elàstica. N’hi ha en les articulacions i entre les vèrtebres.

Està format per adipòcits, les cèl·lules encarregades d’acumular greix. Actua com reservori energètic i aïllant tèrmic.

Està compost per osteòcits, les cèl·lules que secreten una substància rígida que forma els ossos.

Teixits muscularsEl teixit muscular està format per fibres musculars, unes cèl·lules allargades que contenen en el citoplasma una sèrie de proteïnes que permeten la contracció i la relaxació muscular. Es distingeixen diversos tipus de teixits musculars:

Muscular llis Estriat esquelètic Muscular cardíac

Format per fibres de contracció involuntària, està present, per exemple, en el tub digestiu.

Format per fibres de contracció voluntària, està present als músculs esquelètics. N’hi ha, per exemple, als bíceps.

Format per fibres de contracció involuntària, està present en el cor.

 Activitats  7. Les neurones són un ti·

pus cel·lular molt espe·cial. Investiga qui les va descobrir i indica per què compleixen un paper fo·namental en el cos humà.

8. Per què les fibres del cor  són de contracció  in·voluntària i les dels mús·culs esquelètics no?

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

14 UNITAT 1

Òrgans, sistemes i aparellsEls teixits s’associen per dur a terme una funció concreta i donen lloc als òrgans.

Els òrgans són agrupacions de diferents tipus de teixits que fan una funció especí­fica. Cada òrgan té una morfologia característica i única. El cor i el fetge són exem­ples d’òrgans.

Els òrgans, al seu torn, s’associen per treballar de forma conjunta en sistemes i apa­rells.

SistemesEstan formats per òrgans homogenis o sem­blants, ja que tenen el mateix tipus de teixits, i contribueixen a dur a terme una funció general comuna.

AparellsEls aparells estan formats per òrgans heterogenis, és a dir, que no presenten els mateixos tipus de teixits, si bé participen en l’acompli­ment d’una funció general comuna. En el cos humà trobem els apa­rells següents:

Ciència 2.0Si vols veure de prop per què es·tan formats els sistemes i apa·rells del nostre cos, dona un cop d’ull a aquest atles d’anatomia:

bit.ly/anatomía_learni

Aparell circulatori. Està format pel cor i els vasos sanguinis. S’encarrega de distribuir els  nutrients i el O2 per tot el cos, i de recollir les substàncies de rebuig, com el CO2.

Sistema endocrí. Està format per  diferents glàndules i hormones. S’encarrega de regular el funcionament dels diferents òrgans del cos.

Aparell digestiu. Està format pel tub digestiu i les glàndules digestives. S’encarrega de dur a terme la digestió dels aliments i l’absorció dels nutrients.

Sistema esquelètic. Està format per tot el conjunt d’ossos del cos. D’una banda, té una funció protectora i, de l’altra, s’encarrega de la locomoció de l’organisme juntament amb el sistema muscular.

Aparell locomotor. Està format pel conjunt d’ossos i  músculs. S’encarrega del moviment del cos.

Sistema sanguini. Està format pel cor i els vasos sanguinis. Té com a funció conduir la sang a través dels vasos sanguinis i portar­la a totes les cèl·lules de l’organisme per distribuir els nutrients i recollir les substàncies de rebuig.

Sistema muscular. Està format per tot el conjunt de músculs esquelètics. S'encarrega de la locomoció de l'organisme i del manteniment de la postura.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

15UNITAT 1

 Activitats  9. Quines dues diferències hi ha entre els sistemes i els aparells?

10. Creus que existeix relació entre l’aparell respiratori i el circulatori? Per què?

11. A més de l’aparell respiratori i el circulatori, hi ha més aparells del cos humà que tinguin relació? Quins? Per què?

12. Esmenta tres exemples de situacions per què hagi passat el teu organisme en les quals participessin el sistema nerviós, el sistema esquelètic i el sistema immune.

Sistema limfàtic. Està format pels òrgans, els ganglis i els vasos limfàtics. Té diverses funcions, com formar i activar el sistema immune i transportar al torrent sanguini els greixos absorbits en l’intestí per a eliminar substàncies de rebuig.

Sistema nerviós. Està format per l’encèfal, la medul·la espinal i tot el conjunt de nervis que recorren el cos. La seva funció és la coordinació de l’organisme, que es basa en la resposta als diferents estímuls que rebem.

Aparell reproductor. Aquí es formen els gàmetes o cèl·lules sexuals, i les hormones sexuals. S’encarrega de la reproducció de l’individu a partir de la unió de gàmetes de diferent sexe.

Sistema immune. Està format per un conjunt d'òrgans que s'encarreguen de formar les cèl·lules i les molècules implicades en la defensa de l'organisme.

Aparell excretor. Està format pels  ronyons i les vies urinàries. S’encarrega de l’eliminació de les substàncies tòxiques per a l’organisme resultants del metabolisme cel·lular.

Aparell respiratori. Està format pels pulmons i les vies respiratòries. S’encarrega de l’intercanvi gasós, ja que elimina el CO2 i capta el O2.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

16 UNITAT 1

Medi intern i homeòstasiSabies que...Els gossos treuen la llengua per intercanviar calor amb el medi ambient. D’aquesta manera aconsegueixen el mateix que els éssers humans quan suem: re·baixar la temperatura a força de permetre que s’evapori aigua en la nostra superfície.

 Activitats  13. Relaciona amb les teves pròpies paraules els conceptes medi intern i home·

òstasi.

14. Quins paràmetres del cos humà consideres que és imprescindible mantenir constants? Per què?

15. Per què creus que els rèptils passen tant temps exposats al sol?

Les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars s’han independitzat del medi extern  i viuen submergides en un líquid extracel·lular denominat medi intern.

És fonamental que el medi intern mantingui unes condicions constants per a evitar l’alteració del funcionament de les cèl·lules, per la qual cosa els individus pluricel·lu­lars  han desenvolupat determinades estratègies per controlar aquests possi­bles canvis.

Entre els mecanismes homeostàtics que utilitzem els éssers humans per regular les alteracions estan els de suar quan hi ha un excés de calor, tremolar quan tenim fred o orinar per eliminar substàncies tòxiques de l’organisme.

El medi intern és el líquid extracel·lular on hi ha els nutrients i el O2 necessaris per al funcionament cel·lular, i és el medi en què les cèl·lules expulsen el CO2 i les substàncies de rebuig.

L’homeòstasi és la capacitat que presenten alguns organismes per mantenir estables la composició i les condicions del medi intern. El cos treballa de ma­nera coordinada, regulant els canvis que es produeixin, per a evitar qualsevol alteració.

 Analitza i reflexiona  Després d’una hora intensa d’exercici físic, les nostres cèl·lules han consumit molta energia; podria dir­se que el cos té un excés de calor i, no obstant això, la tempe­ratura corporal pràcticament no augmenta.

a) Podries dir quin mecanisme posa en marxa el cos per evitar l’augment de la tem­peratura corporal?

b) A més de tenir calor després de l’exercici físic intens, també tenim set. Té això relació amb l’apartat anterior? Podries explicar per què?

c) Després de fer exercici, la calor i la set poden anar acompanyades d’un augment de la freqüència respiratòria. Tracta de trobar una explicació raonable a aquest canvi.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

17UNITAT 1

Mapa conceptual

Investiguem A partir del treball cooperatiu, investigarem en quins teixits trobar determinats tipus cel·lulars i com s’associen teixits i òrgans.

En grups de quatre, cada membre es farà expert en un tema concret, cercarà de mane­ra individual la informació indicada i després s’ajuntarà amb el seu grup d’experts per contrastar la informació. Una vegada fet això, tornaran al seu grup cooperatiu per ex­plicar­ho a la resta del grup. Acabat el treball, el professor podrà triar qualsevol membre de l’equip perquè contesti qualsevol de les preguntes.

Expert 1. Quines cèl·lules s’associen al teixit epitelial? Quins òrgans del cos presenten els diferents tipus de teixit epitelial? Quines són les seves funcions?

Expert 2. Quines cèl·lules s’associen al teixit nerviós? Trobem teixit nerviós distribuït per tot el cos? Quines funcions fan?

Expert 3. Quines cèl·lules s’associen al teixit connectiu? Quins òrgans del cos presen­ten els diferents tipus de teixit connectiu? Quines són les seves funcions?

Expert 4. Quines cèl·lules s’associen al teixit muscular? Quins òrgans del cos presenten els diferents tipus de teixit muscular? Quines funcions fan?

Teixits ÒrgansCèl·lules

Procariota Epitelial ...... ... Muscular Sistemes ...

Completa al teu quadern el mapa conceptual amb alguns dels continguts clau del tema i, a partir d’aquest, fes un mapa mental sobre el que has après del cos humà.

...

... ...

...

...

...

...

...

...

...

...

El cos humà

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

18 UNITAT 1

Activitats finals La cèl·lula, unitat fonamental

1. Completa al teu quadern el dibuix següent amb les parts del microscopi:

2. Relaciona cada una de les imatges que veus a continuació amb un dels postulats de la teoria cel·lu·lar. Després esbrina quin autor va proposar cada un.

3. Quines característiques comparteixen les cèl·lules eucariotes i les procariotes? En què es diferen·cien principalment?

4. Creus que el nucli de les cèl·lules eucariotes i el nucleoide de les cèl·lules procariotes fan la mateixa funció? Raona la resposta.

5. L’ésser humà està format per cèl·lules eucariotes animals. No obstant això, és possible trobar cèl·lules procariotes en el nostre cos? Si és així, en quines re·gions podrien estar localitzades? La seva presència és nociva o beneficiosa per a l’ésser humà?

6. Quina importància té que la membrana plasmà·tica tingui caràcter semipermeable?

7. Completa al teu quadern els següents dibuixos de les estructures dels diferents tipus de cèl·lules eucariotes:

8. Relaciona cada un dels orgànuls amb la funció i forma corresponent:

a) Mitocondri

b) Centrosoma

c) Cloroplast

d) Ribosoma

e) Membrana cel·lular

f) Aparell de Golgi

1. Conjunt de cisternes aplanades que empaqueta molècules en vesícules per facilitar el seu trans·port.

2. Parella de cilindres buits que participen en la di·visió cel·lular i són exclusius de les cèl·lules ani·mals.

3. Orgànul que presenta doble membrana i ADN propi. Es troba només en cèl·lules vegetals i és l’encarregat de dur a terme la fotosíntesi.

4. Manté la integritat de la cèl·lula i regula l’inter·canvi de substàncies.

5. Dues subunitats formades per ARN i proteïnes. S’encarreguen de la síntesi de proteïnes.

6. Orgànul que presenta doble membrana i ADN propi. És l’encarregat de dur a terme la respira·ció cel·lular.

1

2

3

4

56

7

8

5 67

815

9

10

11

12

13

14

3

4

2

1

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

19UNITAT 1

9. Investiga a què es deu que els vacúols de les cèl·lules vegetals siguin més grans que els de les cèl·lules animals.

10. Per què els mitocondris són necessaris en  les plantes si aquestes obtenen l’energia del sol a tra·vés de la fotosíntesi?

11. Quina diferència hi ha entre una cèl·lula mare i una cèl·lula especialitzada?

12. Les neurones són un exemple de cèl·lula espe·cialitzada. Indica quines característiques presenten es que es defineixen com a tal.

13. Investiga els tipus de cèl·lules mare que  hi ha en el cos humà. Cerca on es poden trobar i quins avantatges tenen per a l’ésser humà.

Nivells d’organització14. Identifica el teixit al qual pertanyen aquestes il·

lustracions i justifica la resposta.

15. Indica si les següents afirmacions sobre els òr·gans, els sistemes i els aparells són vertaderes o fal·ses. Corregeix les que siguin falses:

a) Els òrgans s’especialitzen en la realització de di·ferents funcions.

b) Els òrgans estan formats per diferents agrupaci·ons de sistemes.

c) El reproductor, el locomotor i l’excretor són exemples d’aparells.

d) L’aparell nerviós s’encarrega de coordinar l’orga·nisme.

e) Els òrgans estan formats per un únic tipus de tei·xit.

16. Completa la taula següent al teu quadern:

Teixit Funció

Epitelial de revestiment

...

... Actua com a reservori energètic i aïllant tèrmic.

Ossi ...

... ...

... Encarregat de rebre la informació, processar­la i generar una resposta.

... ...

... S’encarrega de donar continuïtat i suport.

17. Cerca exemples sobre glàndules  exocrines, endocrines  i mixtes que hi hagi en el cos humà i indica quina funció duen a terme.

18. Indica quins aparells estan relacionats amb  les funcions següents:

a) Repartir els nutrients i el O2 pel cos.

b) Dur a terme l’absorció de nutrients.

c) Eliminar les substàncies tòxiques de l’organisme.

Medi intern i homeòstasi19. Explica amb les teves paraules què és el medi

intern i per què és necessari mantenir·ne les condi·cions constants.

20. En general, quan mengem augmenta la quanti·tat de glucosa que hi ha en la sang. Investiga quins mecanismes utilitza el cos per a regular  aquest canvi.

Escriu dues idees que tinguis clares i que són fonamen-tals.Fes dues preguntes sobre aspectes que no t’han quedat clars.

Escriu dos aspectes sobre els quals t’agradaria aprofundir.

a)

c) d)

b)

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

20 UNITAT 1

PISA Font: Ministeri d’Educació

Smithville, ahir:

Pregunta 1En aquest article periodístic s’esmenta una substància denominada ADN. Què és l’ADN?

• Una substància present en les membranes cel·lulars que impedeix que se’n surti el contingut de la cèl·lula.

• Una molècula que conté les instruccions per la fabricació dels nostres cossos.

• Una proteïna present en la sang que ajuda a transportar oxigen als teixits.

• Una hormona de la sang que ajuda a regular el contingut de glucosa en les cèl·lules del cos.

Pregunta 2Quina de les preguntes següents no es pot respondre mitjançant proves científiques?

• Quina va ser la causa mèdica o fisiològica de la defunció de la víctima?

• En qui pensava la víctima quan va morir?

• Constitueix el raspat de la galta una forma segura de recollir mostres d’ADN?

• Els bessons idèntics tenen exactament el mateix perfil d’ADN?

Un home ha mort avui a Smithville després d’ha-ver rebut múltiples pu-nyalades. Segons fonts policials, hi havia senyals de lluita i part de la sang trobada a l’escena del crim no es correspon amb la de la víctima. Sospiten que pertanyi a l’assassí. Per ajudar a capturar el culpable, membres de la policia científica han ela-borat un perfil de l’ADN de la mostra de sang. Després de ser comparat

amb els perfils d’ADN dels criminals convictes que s’emmagatzemen en les bases de dades infor-matitzades, no se n’ha trobat cap que concordi amb el de la mostra.

La policia ha arrestat un habitant de la localitat al qual es va veure discutint amb la víctima el mateix dia hores abans. Ha de-manat permís per a re-collir una mostra d’ADN dels sospitosos. Segons el sergent Brown de la

policia de Smithville, «es tracta tan sols d’extreu-re una mostra mitjançant un raspat inofensiu de la cara interna de la galta. A partir de la mostra, els científics poden extreure l’ADN i formar un perfil d’ADN com els que es mostren en la il·lustració». Deixant de banda els ca-sos de bessons idèntics, les possibilitats que dues persones comparteixin el mateix perfil d’ADN són d’1 entre 100 milions.

Individu A Individu B

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

21UNITAT 1

El repte

Fent ciència Leucèmia i cèl·lules mareEn els últims anys, les expectatives que planteja l’ús de cèl·lu­les mare en teràpies regeneratives estan revolucionant la medi­cina.

La leucèmia és un tipus de càncer en què algunes cèl·lules de la sang, en concret els glòbuls blancs, proliferen incontrolada­ment i donen lloc a glòbuls blancs anòmals que impedeixen que la medul·la òssia generi la resta de cèl·lules sanguínies de manera adequada.

Actualment, alguns casos de leucèmia tenen tractament a partir del trasplantament de medul·la òssia. Com que la medul·la òssia vermella és un teixit hematopoètic constituït per cèl·lules mare que donen lloc als diferents tipus de cèl·lules sanguínies, el seu trasplantament en pacients amb leucèmia pot permetre’ls tor­nar a generar cèl·lules sanguínies funcionals.

Accedeix a l’enllaç bit.ly/Dona_médula i explica, segons la teva opinió, la importància de ser donant de medul·la. Et faries donant per a un receptor desconegut? I per a un familiar? Entauleu un diàleg a classe sobre el tema.

Investiga el procés que cal seguir per a convertir­se en donant, i indica quins centres hi ha a la teva ciutat o a la teva província que duguin a terme aquest procediment.

En aquest repte dividirem la classe en quatre grups (A, B, C i D). Cada component del grup dissenyarà cinc targetes, i cada targeta portarà escrit un dels conceptes que s’hagin estudiat al llarg de la unitat. Per exemple:

Es recullen totes les targetes, es barregen i es divideixen en dos munts. La classe es distribuirà de la següent manera: A i B s’enfrontaran entre si amb 25 targetes, i C i D s’enfrontaran entre si amb 25 targetes diferents. Ara començarem el joc:

1. En la primera fase, un dels membres de l’equip A tindrà 30 segons per girar del revés una targeta i tractar d’explicar aquest concepte al seu grup sense esmentar la paraula en qüestió. Si el seu grup l’encerta, podrà agafar una al­tra targeta i repetir l’operació fins que s’acabi el temps. Una vegada finalitzat, l’equip A es quedarà amb aquelles tar­getes que hagi encertat. Ara serà el torn de l’equip B. Una vegada que s’hagin repartit totes les targetes, es comptabilitzaran els punts de cada equip (s’atorgarà un punt per targeta).

2. En la segona fase, es deixen totes les targetes al centre i torna a ser el torn de l’equip A. Aquesta vegada tindrà 30 segons per triar una targeta, girar­la del revés i intentar definir el concepte amb una única paraula. Si el seu grup l’encerta, podrà agafar una altra targeta i repetir l’operació fins que s’acabi el temps. Ara serà el torn de l’equip B. Es tornen a comptar els punts.

3. En la tercera i última fase, es retornen totes les targetes al centre. Comença l’equip A i aquesta vegada tindrà 30 segons per descriure, mitjançant mímica, el concepte que es mostri en la targeta. Si el seu grup encerta, podrà aga­far una altra  targeta i repetir l’operació fins que s’acabi el temps. Ara serà el torn de l’equip B. Es compten els punts de nou.

EpiteliCloroplast Homeòstasi Microscopi Semipermeable

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion