ISSN: 2339-6741Pg. 9 - 26
9
BIZANCI, EL MEDITERRANI I LART DE 1200 A CATALUNYA
Manuel Castieiras
Universitat Autnoma de Barcelona - Magistri Cataloniae
La mirada mediterrnia que emprn, de forma predilecta, per passat i geogra#a, lart catal al
llarg del segle XII, es consolida a travs del matrimoni del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III,
amb Dola de Provena el 1112, que li don a aquest un ampli domini patrimonial i feudal sobre Occi-
tnia, aix com amb la subsegent uni amb Arag, el 1137, protagonitzada pel seu #ll Ramon Beren-
guer IV (1132-1162), qui a ms fou ladalil de les conquestes militars en terres de lEbre. Totes aquestes
premisses van collocar Catalunya en una posici privilegiada per convertir-se, anys ms tard, en un
dels espais ms interessants i creatius de lanomenat art 1200. Per dit nom es coneix, de manera gen-
rica, a un gran estil internacional que qualla a #nals del segle XII en el llavors emergent art de les corts
europees, des del Mediterrani #ns lAtlntic. Aquest es caracteritzava per una forta empremta de lart
bizant comn, que hauria de conduir al vell estil romnic a un virtus naturalisme. Les causes de dita
renovaci poden cercar-se en lassimilaci de lanomenat art dels Croats, accelerat amb la caiguda de
Jerusalem el 1187 en mans de Salad i la derrota de la Tercera Croada (1189-1192), amb la consegent
migraci de models i artistes dOrient a Occident. A ms la presa de Constantinoble el 1204 va per-
metre larribada a Occident duna gran quantitat de relquies i objectes. El regne llat de Jerusalem (i
els seus successors a Acre i Xipre), Siclia, lImperi Germnic o els dominis anglonormands dEnric II
i Leonor Plantangent i els seus #lls es van convertir en centres catalitzadors daquesta revolucionria
proposta artstica que tamb tindr un ampli ress en els regnes de la Pennsula Ibrica. Aix, Lle i
Galcia, sota Fernando II (1157-1188) i Alfons IX (1188-1230); Castella, sota Alfons VIII (1158-1214);
i la Corona dArag, amb Alfons el
Cast (1164-1196) i Pere el Catlic
(1196-1213), es van sumar i participar
activament en aquesta nova aventura.
Sha de reconixer que des de la
creaci del terme el 1970, amb motiu
de la clebre exposici e year 1200,
al Metropolitan Museum of Art de
Nova York1, la historiogra#a ha tendit
sempre a privilegiar el model nrdic
1 e Year 1200: A Centennial Exhibition at the Metropolitan Museum of Art, K. Ho
Sntesi. Quaderns dels Seminaris de Besal, 2, 2014
10
de la seva sntesi i difusi, de manera que lart de lImperi Germnic i del domini Plantangent es pre-
senten com a veritables agents del seu xit, incls, quan es parla de la Pennsula Ibrica. De fet, ning
dubta del paper determinant que Anglaterra, a travs del matrimoni de Leonor Plantagent lla
dEnric II i Leonor dAquitnia-, amb Alfons VIII (1158-1214), va inuir a Castella en lxit de noves
frmules de representaci tant en miniatura (Bblia de Burgos), pintura (Arlanza) o escultura (segon
taller de Silos, Santo Domingo de Soria)2.
De la mateixa manera, la difusi dels models an-
glesos i, per tant, lxit del model Plantagent en
lart 1200 peninsular, sha volgut veure igualment
en les pintures de la sala capitular del monestir
de Santa Maria de Sigena (Osca), conservades al
MNAC. El seu estil sha relacionat directament
amb el taller del Mestre del Full Morgan de la Bblia
de Winchester (1160-1171)3, si b, darrerament
sha fet tamb evident la seva anitat amb lano-
menat Saltiri anglocatal, realitzat a Canterbury
a nals del segle XII (Paris, BN, ms. Lat. 8846),
el qual possiblement arrib a la Corona dArag
vers el 1200 inuint aix no noms a Sigena sin
en la trajectria del nou estil en aquestes terres4.
No obstant, la galeria de retrats dels ancestres de
Crist que, seguint les genealogies de Mateu i Lluc,
decora lintrads dels arc diafragma, presenta una
srie de particularitats retrats en bust, emmar-
cats en un rectangle i originalment embellits amb
elements metllics-, que han portat a pensar en
una inuncia de lart bizant dpoca comnena, b
a travs dels mosaics sicilians de la Capella Palati-
na de Palerm o lesglsia de Santa Maria de Monreale, b a travs de la miniatura o de la pintura bizan-
tina dicones5. Malauradament, la prdua del color desprs de lincendi de Sigena el 1936 ens impedeix
apreciar les seves originals tonalitats, brillants i tornassolades, prpies dels citats conjunts sicilians,
si b s possible fer-se una idea del seu aspecte original grcies a lexistncia dalgunes restes intactes
com les pintures de larc que donava al claustre i que estava tapiat en el moment de lincendi-, o a
travs de lestudi de les aquarelles preses in situ per Valentn Cardedera el 1866 i els alumnes de Llus
2 D. OCN, Alfonso VIII, la llegada de las corrientes artsticas de la corte inglesa y el bizantinismo de la escultu-ra hispana a nes del siglo XII, Alfonso VIII y su poca, Actas del II Curso de Cultura Medieval celebrado en Aguilar de Campoo (Palencia), 1-6 de octubre de 1990, Madrid, 1992, pp. 207-320.
3 W. F. OAKESHOTT, Sigena: Romanesque paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Londres, 1972.
4 R. ALCOY, Ferrer Bassa y el Salterio Anglo-Cataln, Salterio Anglo-Cataln, Barcelona, 2006, pp. 59-120.
5 D. OCN, Une salle capitulaire pour une reine:les peintures du Chaptre de Sigena, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXXVIII, 2007, pp. 81-94.
Fig. 2. Frontal daltar de Mosoll, detall del marc amb entre-lla, primer ter del segle XIII, MNAC 15788. Procedeix de lesglsia de Santa Maria de Mosoll (Cerdanya).
Bizanci, el Mediterrani i lart de 1200 a Catalunya M. Castieiras, J. Camps
11
Domnech i Muntaner el 19186. Aquestes dades,
combinades amb laplicaci sistemtica danlisis
qumics sobre els pigments restants desprs de
lincendi7 i ls de les noves tecnologies, han per-
ms recentment una reconstrucci 3D dels colors
originals dun dels arcs: el corresponent a Du
mostrant el Jard del Parads a Adam i Eva i el con-
segent Pecat Original (g. 1). El projecte, realit-
zat conjuntament pel Museu dHistria de Catalu-
nya i el Museu Nacional dArt de Catalunya, amb
lEmpresa Flas Imagen y Creacin, amb motiu de
lexposici Princeses de terres llunyanes. Catalu-
nya i Hongria a lEdat Mitjana, (Museu dHistria
de Catalunya, 7 maig-2 agost de 2009), va oferir
un resultat excepcional, ja que en la reconstrucci
es feu patent ls dun color blau tornassolat per
als fons, propi de lesttica dels mosaics.
Lindubtable carcter palat del conjunt sha vol-
gut relacionar amb el patrocini regi de la reina
Sancha, fundadora el 1188 daquest monestir fe-
men de monges de lOrdre de lHospital de Sant
Joan de Jerusalem. En enviudar del seu marit, Alfons el Cast, es va retirar all, des del 1196 ns a la
seva mort el 1208, data que precisament coincideix amb la dedicaci del temple. Semblaria, doncs,
probable que les pintures de la sala capitular es realitzessin en aquest perode destana de la reina o,
com a molt, que fossin acabades noms uns anys desprs de la seva mort, quan el cenobi exercia encara
com a pante reial i lloc de retir de princeses. Per aix, Bernarb Cabaero no ha dubtat, amb bons
arguments, a vincular el conjunt a la promoci duna altra reina de la casa aragonesa, Constana, lla
gran dAlfons II, qui en enviudar del seu primer marit, el rei dHongria, es refugi amb la seva mare a
Sigena el 1205 per desprs casar-se el 1210 amb Frederic II de Siclia8. Des dall, com emperadriu, en
opini de lesmentat autor, Constana pogu exercir el mecenatge dunes pintures que traspuen resso-
nncies palermitanes.
No hi ha dubte que Sigena va contribuir a la difusi de les frmules de lart 1200 en la pintura
catalana del segle XIII, en concret, en el taller de la pintura sobre taula actiu a La Seu durgell vers el
1220. En la meva opini, lassistncia del bisbe de dita seu, Pere de Puigverd (1204-1230), a les corts
generals de Sigena el 1217, li ofer loportunitat dentrar en contacte amb tallers o models encara pre-
6 J. CAMPS, M. PAGS Guia Visual. Art Romnic, MNAC, Barcelona, 2002 , pp. 124-127.
7 R. GASOL, Les pintures murals de la sala capitular de Santa Maria de Sixena: histria de la seva conservaci i anlisi de la tcnica pictrica original, Butllet del MNAC, 7, 2003, pp. 91-97.
8 B. CABAERO, La techumbre mudjar de la Sala Capitular del monasterio de Sigena (Huesca), Tarazona, 2000, pp. 20-32.
Fig. 3. Enteixinat mudjar de la Sala Capitular del monestir de Sigena (Osca), ca. 1196-1208. Tajuel n. 9. Foto: Bernab Caballero, La techumbre mudjar de la Sala Capitular del monasterio de Sijena (Huesca), Tarazona, 2000, p. 49, lm. 18.
Sntesi. Quaderns dels Seminaris de Besal, 2, 2014
12
sents a Sigena i contribuir a renovar el llenguatge artstic de la seva dicesi. El Baldaqu de Tost rea-
litzat en el taller dUrgell a la dcada de 1220, denota un coneixement de frmules dibuixstiques, un
s de la paleta cromtica i un accs al repertori iconogrc del Bestiari que noms sexplica a travs
de Sigena. En la mateixa lnia estaria ls, en el marc del Frontal de Santa Maria de Mosoll, de motius
ornamentals mudjars segurament derivats de les bigues que decoraven el sostre de fusta de la sala
capitular de Sigena (gs. 2-3)9.
No obstant, com succea en altres terres del Mediterrani i de lAd
