Bloc 02 problemes anys 2015 14 13

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA II

Problemes selectivitat

BLOC 2

Anys 2015, 2014 i 2013

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 24 PAU 2015 Criteris de correcció Economia de l’empresa

2.2. Indiqueu el tipus de titularitat i la procedència de les fonts de finançament següents: [0,4 punts] 2.3. Expliqueu la diferència entre els conceptes d’inversió i de finançament. Proposeu com a mínim dos exemples per a cadascun. [0,6 punts] Dos exemples poden ser: Una inversió implica immobilitzar avui uns recursos financers per a l’adquisició d’uns béns o uns drets a canvi d’obtenir uns ingressos en el futur. Exemples: maquinària, equips per a processos d’informació, construccions... El finançament implica obtenir els mitjans necessaris per dur a terme les inversions. Per dur a terme l’activitat econòmica l’empresa necessita també recursos líquids o mitjans de pagament que li permetin de fer inversions; això és el que s’anomena fonts de finançament. Exemples: préstecs, lísing, rènting, proveïdors...

Titularitat propi/aliè

Procedència intern/extern

Crèdit comercial (a 45 dies)

Reserva legal

Pòlissa de crèdit (a 4 mesos)

Capital social

Titularitat propi/aliè

Procedència intern/extern

Crèdit comercial (a 45 dies) Aliè Extern

Reserva legal Propi Intern

Pòlissa de crèdit (a 4 mesos) Aliè Extern

Capital social Propi Extern


Exercici 3 La prestigiosa empresa pastissera Bultó, SA, cada vegada més coneguda arreu de Catalunya pels seus productes originals i de qualitat elevada, vol ampliar el negoci. Per aquest motiu, es planteja dues possibilitats d’inversió durant els propers tres anys: canviar la maquinària actual per una de més moderna i productiva o construir una nova nau industrial amb més capacitat de producció. Els resultats de l’anàlisi de les dues opcions són els següents (quantitats expressades en euros):

Canviar la maquinària

Construir una nova nau industrial

Inversió inicial

80.000 € 180.000 €

Any 1 Cobraments 120.000 € 250.000 €

Pagaments 100.000 € 240.000 €

Any 2 Cobraments 160.000 € 300.000 €

Pagaments 100.000 € 200.000 €

Any 3 Cobraments 200.000 € 370.000 €

Pagaments 150.000 € 200.000 €

Tenint en compte que el tipus d’actualització del mercat estimat per l’empresa per als propers tres anys és del 9 % anual, responeu a les qüestions següents: A. Expliqueu què és la taxa interna de rendibilitat (TIR). Quin valor de la TIR fa que un projecte d’inversió sigui aconsellable per a una empresa? [0,5 punts] La TIR és la taxa d’actualització o descompte (r) que fa el VAN = 0. Indica la rendibilitat que genera una inversió. Per seleccionar una inversió seguint el criteri de la TIR, cal comparar aquesta taxa de rendibilitat (r) amb el tipus d’actualització o descompte del mercat (i). Seleccionaríem aquell projecte d’inversió per al qual r és més gran que la taxa d’actualització. És a dir: Si r>i, convé fer la inversió, ja que s’obté una rendibilitat superior a la del mercat. Si r=i, la inversió és indiferent. Si r<i, no convé fer la inversió, ja que la rendibilitat del mercat és superior a la de la inversió. B. Indiqueu com calcularíeu la TIR per a cadascun dels dos projectes d’inversió de l’empresa Bultó, SA i com triaríeu la millor opció. [0,5 punts] TIR (Canviar màquina):

VAN = 0 - 80.000 + 20.000/(1+r) + 60.000/(1+r)² + 50.000/(1+r)³ = 0 TIR (Construir nova nau):

VAN = 0 -180.000 + 10.000/(1+r) + 100.000/(1+r)² + 170.000/(1+r)³ = 0 Els projectes serien aconsellables sempre que r fos superior a 0,09 (tipus d’actualització del mercat). Si és així, triaríem el projecte amb una r més gran.


C. Sabent que la TIR del projecte que preveu canviar la maquinària és del 25%, justifiqueu quin dels dos projectes escolliríeu d’acord amb aquest criteri. [0,5 punts] VAN (Canviar màquina) amb i=0,25: -80.000 + 20.000/(1+0,25) + 60.000/ (1+0,25)² + 50.000/(1+0,25)³ = 0 VAN (Construir nova nau) amb i=0,25: -180.000 + 10.000/ (1+0,25) + 100.000/(1+0,25)² + 170.000/(1+0,25)³ = - 20.960 € Efectivament, la rendibilitat interna de canviar la màquina és d’un 25%, però la de construir una nova nau industrial és inferior al 25%, atès que el VAN dóna negatiu. Per tant, segons el criteri de la TIR, aconsellaríem l’opció de canviar la maquinària perquè ens ofereix una rendibilitat més elevada. D. Calculeu el valor actual net (VAN) per a les dues possibles inversions. Quin dels dos projectes és recomanable segons aquest criteri? [0,5 punts] VAN (Canviar màquina): VAN = -80.000 + 20.000/(1+0,09) + 60.000/ (1+0,09)² + 50.000/(1+0,09)³ = 27.458,60 € VAN (Construir nova nau): VAN = -180.000 + 10.000/ (1+0,09) + 100.000/(1+0,09)² + 170.000/(1+0,09)³ = 44.613 € Segons el criteri del VAN hauríem de triar la inversió de construir la nova nau. Exercici 4 4.1. Definiu els termes següents:

A. Estratègia corporativa B. Estratègia global C. Creixement intern D. Fusió pura E. Clúster

[1 punt: 0,2 punts per cada definició] A. L’estratègia corporativa és el nivell més alt d’estratègia. Correspon a les decisions estratègiques (que estableixen per exemple el perfil de la cartera de negocis i els camps d’activitat on es vol estar present) que prenen els directius que ocupen els nivells jeràrquics més elevats de l’organització. B. L’estratègia global considera que els mercats internacionals són un únic mercat homogeni i per això l’empresa pot establir una estratègia única (mateixos productes i mateixes marques elaborats en plantes de fabricació especialitzades des d’on es satisfan les necessitats de tot el món). Aquestes empreses tracten d’evitar les duplicitats d’activitats i de funcions i racionalitzar les seves activitats a nivell mundial. C. El creixement intern fa referència a aquell que realitza una empresa mitjançant noves inversions dins de la mateixa empresa, augmentant el patrimoni i la capacitat productiva de l’empresa. L’empresa augmenta la seva dimensió per mitjà d’inversions en la seva pròpia estructura.


1.2. Fons de maniobra = Actiu corrent – Passiu corrent = 1.350.000 – 800.000 = 550.000 € L’empresa presenta un estat d’equilibri financer ja que el fons de maniobra és positiu. 1.3. Benefici abans d’interessos i impostos: BAII = 150.000 € Rendibilitat econòmica = BAII / Total Actiu = 150.000 / 3.000.000 = 0,05 → 5% Benefici abans d’impostos: BAI = BAII – Interessos = 150.000 – 700.000 x 0.04 = 122.000 € Benefici Net: BN = BAI – Impostos = 122.000 – 122.000 x 0.25 = 91.500 € Rendibilitat financera = Benefici Net / Patrimoni Net = 91.500 / 1.500.000 = 0.061 → 6,1% 1.4. Ràtio de disponibilitat = Disponible / Passiu corrent = 300.000 / 800.000 = 0,375 Ràtio de liquiditat = Actiu corrent / Passiu corrent = 1.350.000 / 800.000 = 1,6875 Ràtio de tresoreria = (Realitzable + Disponible) / Passiu corrent = (150.000 + 300.000) / 800.000 = 0,5625 Ràtio de solvència = Actiu / (Passiu no corrent + Passiu corrent) = 3.000.000 / (700.000 + 800.000) = 2

Exercici 2

2.1. L’empresa Bonfutur, SL ens facilita les dades següents, referides a l’últim exercici

econòmic: - Ha comprat 1.000 unitats físiques de mercaderies a un preu unitari de 12 unitats

monetàries. - Ha venut 1.785 unitats de mercaderies a un preu unitari de 15 unitats monetàries. - Les despeses de cotització dels treballadors a la Seguretat Social pugen a 500 unitats

monetàries i l’import total dels salaris és de 3.300 unitats monetàries. - Ha demanat a un banc un préstec de 25.000 unitats monetàries que ha de tornar en el

termini de cinc anys. Els interessos d’aquest préstec per a l’exercici present són de 975 unitats monetàries.

- Altres despeses d’explotació són el rebut anual de l’aigua, de 754 unitats monetàries; el del gas, de 575 unitats monetàries, i el del telèfon, de 259 unitats monetàries.

- Té un estoc final de mercaderies al magatzem per valor de 750 unitats monetàries. - L’impost sobre beneficis d’aquesta empresa és del 35 %.

Presenteu el compte de pèrdues i guanys i indiqueu els resultats d’explotació, el resultat financer, el resultat abans d’impostos i el resultat net. [1 punt]

2.2. Bonfutur, SL necessita 6.000 € per a fer una nova inversió. L’entitat financera que

habitualment assessora l’empresa li recomana dues opcions: sol·licitar un préstec o bé una pòlissa de crèdit.

Si decideix demanar el préstec per a finançar la inversió, haurà de retornar l’import concedit en dos pagaments de 3.600 € (incloent-hi l’amortització i els interessos) i fer els pagaments al final de cada any.

Expliqueu les diferències entre aquestes dues fonts de finançament. [0,5 punts]


2.3. El director financer de Bonfutur, SL vol saber quina és la millor manera d’aconseguir un

vehicle per al director de vendes. En aquests moments, l’empresa no disposa del líquid suficient per a assumir aquesta adquisició i no vol demanar cap préstec.

A més, com que el futur usuari té un llarg historial de sinistres, el director financer creu que el millor seria pagar una quota fixa que ja inclogués el manteniment i les reparacions del vehicle.

Quina operació financera seria la més adient en aquest cas? Justifiqueu la resposta amb un mínim de quatre arguments. [0,5 punts] SOLUCIÓ:

2.1. Compte de resultats o de pèrdues i guanys:

+ Ingressos d'explotació 26.775 €

Import net de la xifra de negocis: 1.785 x 15 26.775 €

Variació de les existències de productes acabats i en curs:

Altres ingressos d'explotació

- Despeses d'explotació 16.638 €

Proveïments (Compres +- Variació d'existències comercials i matèries primeres): existències inicials + compres – existències finals: 0 + 1000 x 12 - 750 11.250 €

Despeses de personal: 3.300 + 500 3.800 €

Amortització de l'immobilitzat

Altres despeses d'explotació: Subministrament gas + aigua + telèfon = 754 + 575+ 259 1.588 €

RESULTAT D'EXPLOTACIÓ = RESULTAT ABANS D'INTERESOS I IMPOSTOS (BAII)= 10.137 €

+ Ingressos financers - €

- Despeses financeres 975 €

RESULTAT FINANCER - 975 €

RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) = 9.162 €

- Impost sobre beneficis (35%) 3.207 €

RESULTAT NET (BN) = 5.955 €


2.2. Quan l’empresa contracta una pòlissa de crèdit amb una entitat financera obre un compte corrent que li permet anar disposant dels diners (mitjançant xecs ordinaris) a mesura que es van necessitant, fins a un límit. L’empresa només pagarà interessos per les quantitats disposades, i no pel límit total concedit (malgrat que la comissió bancària sí està calculada sobre el límit total). En canvi quan demana un préstec, l’empresa rep del banc, una determinada quantitat de diners, amb la condició de retornar-la en uns terminis i condicions preestablerts. En aquest cas l’empresa paga els interessos i les comissions de tot el capital concedit. 2.3. La millor opció per a aquest cas és el Rènting. Justificació:

No es necessita disposar de líquid, ni demanar préstecs.

La quota és fixa.

Inicialment, no s’adquireix el bé. Al final del contracte, pot existir la opció d’actiu de

substitució.

La quota ja inclou les despeses de reparació, manteniment i assegurança.

Exercici 3

3.1. L’empresa Macs, SA considera la possibilitat de comprar una màquina per un import de

5.000 unitats monetàries amb la finalitat de llogar-la a diversos industrials de la comarca que necessiten aquest equip de manera temporal. Els cobraments i els pagaments associats a l’arrendament de la màquina al llarg dels quatre anys de vida útil són els següents (quantitats expressades en unitats monetàries):

Any Cobraments per lloguer Pagaments per manteniment

1 3.000 1.000 2 3.000 1.700 3 3.000 1.000 4 3.000 1.000

El valor residual de la màquina, passats els quatre anys de vida estimada, serà de 1.200

unitats monetàries. a) Determineu el termini de recuperació de la inversió.

[0,4 punts] NOTA: Per al càlcul podeu considerar que un any té 360 dies.

b) Determineu, a partir del càlcul del valor actual net (VAN) del projecte, si és convenient

adquirir la màquina. El cost del capital és del 10 %. Expliqueu raonadament la resposta. [0,6 punts]


3.2. Exposeu dos avantatges i dos inconvenients de l’autofinançament.

[1 punt] SOLUCIÓ: 3.1. A Payback: 5.000 = 2.000 + 1.300 + 1.700 Considerant un any de 360 dies i mesos de 30 dies: 2 anys i 306 dies (1.700/2.000 * 360 dies/any) 2 anys i 10,2 mesos (306 dies / 30 dies/mes) 2 anys i 10 mesos i 6 dies 3.1. B FNC1 = Cobraments per lloguer – Pagaments per manteniment = 3.000 – 1.000 = 2.000 u.m. FNC2 = Cobraments per lloguer – Pagaments per manteniment = 3.000 – 1.700 = 1.300 u.m. FNC3 = Cobraments per lloguer – Pagaments per manteniment = 3.000 – 1.000 = 2.000 u.m. FNC4 = Cobraments per lloguer – Pagaments per manteniment + Valor Residual = 3.000 – 1.000 + 1.200 = 3.200 u.m. k = COST DE CAPITAL = 0,10 (10%)

VAN = - A + 1)1(

1

k

FNC

+

2)1(

2

k

FNC

+

3)1(

3

k

FNC

+

4)1(

4

k

FNC

VAN = - 5000 + 1)1,1(

000.2+

2)1,1(

300.1+

3)1,1(

000.2+

4)1,1(

200.3 = 1.580,83 um

El projecte que estudia l’empresa MACS, S.A. és rendible ja que el VAN és positiu. És a dir, la suma dels fluxos generats pel projecte actualitzats supera el valor del desemborsament inicial. Per tant, és convenient adquirir la màquina per tal de llogar-la. 3.2. Avantatges. Poden ser dos dels següents: Més autonomia a l’hora de decidir què cal invertir amb aquests recursos, sense haver de

negociar amb entitats de finançament. Inexistència d’un cost financer explícit, ja que mentre que pels deutes s’han de pagar

interessos i pel finançament que aporten els accionistes s’han de pagar dividends, els beneficis retinguts no suposen cap remuneració, tret del cost d’oportunitat de no invertir els beneficis retinguts en actius externs a la societat.

Disminució del risc d’insolvència pel fet de disminuir el grau de palanquejament financer, ja que les empreses que estan més endeutades sovint són les que poden tenir més problemes financers.

Inconvenients: Poden ser dos dels següents: L’autofinançament és, en general, contrari als interessos de la majoria dels accionistes, que

han invertit en el capital de l’empresa per tal d’obtenir uns rendiments en forma de dividends.

La retenció de beneficis a costa de reduir la retribució dels accionistes dóna lloc a un valor de mercat de les accions més baix, ja que els inversors en borsa preferiran comprar accions d’empreses que paguen alts dividends.

Disminució de la rendibilitat de l’accionista quan existeix l’efecte de palanquejament positiu i l’accionista té alternatives d’inversió.


Ràtio d’estructura del deute (2013) = Passiu corrent/(Passiu no corrent + Passiu corrent) = 200/(50+200) = 0,80 Com que el 80 % dels deutes són a curt termini, el deute és de mala qualitat. Ràtio d’estructura del deute (2014) = Passiu corrent/(Passiu no corrent + Passiu corrent) = 350/(150+350) = 0,70 Com que el 70 % dels deutes són a curt termini, la situació ha millorat en relació amb l’exercici anterior, però segueix sent de mala qualitat.

2.2. Llegiu la notícia següent publicada en un mitjà de comunicació econòmic: El Banco Santander emet 1.000 milions d’euros

al termini més llarg dels últims mesos El Banco Santander ha col·locat avui una emissió de deute a set anys per un valor de 1.000 milions d’euros a un preu de 175 punts bàsics per sobre del midswap, l’índex de referència en aquests tipus d’emissions, de manera que la seva rendibilitat se situa en el 4,125 %. L’operació ha estat molt diversificada, ja que un 16 % s’ha col·locat a Espanya, un 17 % a Alemanya i la Gran Bretanya i un 28 % a França. L’entitat ha destacat que els compradors han estat bàsicament bancs, companyies d’assegurances i fons d’inversions.

Traducció feta a partir del text de Cinco Días (setembre 2010)

a) Indiqueu si es tracta d’una font de finançament a curt termini o a llarg termini i justifiqueu la

resposta. [0,25 punts]

Es tracta d’una font de finançament a llarg termini (és un emprèstit), ja que el termini de devolució (7 anys) és superior a l’any.


b) Indiqueu si aquesta font de finançament és interna o externa i justifiqueu la resposta. [0,25 punts]

Es tracta d’una font de finançament externa, ja que no s’ha generat en l’activitat de l’empresa, com podrien ser els beneficis no distribuïts (reserves) i les quotes d’amortització i provisions, sinó que l’hem buscat fora de l’empresa a bancs, companyies d’assegurances i fons d’inversions. c) Esmenteu els criteris que ha de tenir en compte una empresa a l’hora de seleccionar una

font de finançament aliè. [0,5 punts]

Els criteris de selecció d’una font de finançament aliè depenen de: El tipus d’inversió: en cas de finançar un bé d’actiu corrent, la font de finançament pot ser a

curt termini, mentre que, si el bé ha d’estar vinculat a l’empresa durant un període superior a l’any, la font de finançament ha de tenir un període de devolució superior a l’any.

El grau d’endeutament que vulgui mantenir l’empresa: si vol disminuir el grau d’endeutament ha de buscar fonts de finançament pròpies. Les fonts alienes s’utilitzen si l’empresa vol augmentar la seva rendibilitat financera o no pot disposar de recursos propis.

El cost del finançament. La facilitat d’aconseguir determinat tipus de font de finançament.

Exercici 3 El director general de l’empresa Plani, SA s’està plantejant la creació d’una nova planta de producció. El grup promotor establert per a valorar aquesta iniciativa ha de decidir el sistema de producció que s’haurà d’aplicar, triant entre dues alternatives possibles: A1 i A2. Cadascuna d’aquestes dues opcions implica un projecte d’inversió d’una durada total de cinc anys, amb les dades següents pel que fa al desemborsament inicial i als fluxos de caixa nets previstos per als cicles de vida respectius:

Conceptes

Imports (en €)

Projecte A1

Imports (en €)

Projecte A2

Desemborsament inicial 300.000 400.000

Flux de caixa net al final de l'any 1 100.000 80.000





3.1. Calculeu el valor actual net (VAN) de les dues inversions tenint en compte que el cost del capital és del 5 %. Quina de les dues alternatives creieu que ha de triar el grup promotor? Expliqueu raonadament la resposta. [0,8 punts]


3.2. Si el cost del capital fos del 6 % (per a tots dos projectes), quin hauria de ser l’import de desemborsament inicial de l’alternativa A2 perquè les dues opcions tinguessin el mateix VAN? [0,8 punts]

3.3. Quin és el termini de recuperació (payback) de les dues alternatives? Si s’aplica aquest criteri estàtic, quina alternativa seria la més recomanable? Expliqueu raonadament la resposta. Nota: Per al càlcul, podeu considerar anys de 360 dies i mesos de 30 dies. [0,4 punts] SOLUCIÓ: 3.1. Projecte A1: VAN = -300.000 + 100.000 / (1+0.05)1 + 100.000 / (1+0.05)2 + 120.000 / (1+0.05)3 + 80.000 / (1+0.05)4 + 80.000 / (1+0.05)5 = 118.099,85 € Projecte A2: VAN = -400.000 + 80.000 / (1+0.05)1 + 80.000 / (1+0.05)2 + 100.000 / (1+0.05)3 + 150.000 / (1+0.05)4 + 250.000 / (1+0.05)5 = 154.423,51 € Són recomanables els projectes amb un VAN positiu. En aquest cas, com que els dos VAN ho són, caldria escollir l’opció amb el VAN superior, és a dir, l’opció del projecte A2, ja que la seva rendibilitat (segons aquest criteri) és més elevada. 3.2. Per tal que els dos VAN siguin iguals: -300.000 + 100.000 / (1+0.06)1 + 100.000 / (1+0.06)2 + 120.000 / (1+0.06)3 + 80.000 / (1+0.06)4

+ 80.000 / (1+0.06)5 = -DOA2 + 80.000 / (1+0.06)1 + 80.000 / (1+0.06)2 + 100.000 / (1+0.06)3 + 150.000 / (1+0.06)4 + 250.000 / (1+0.06)5 DOA2 = 429.020,21 € 3.3. (Considerant anys de 360 dies i mesos de 30 dies) Projecte A1: Payback: 300.000 = 100.000 + 100.000 + 100.000 Per tant, el termini de recuperació és 2 anys i 10 mesos (ja que en el tercer any la recuperació es fa als 100/120 anys, que són 300 dies o 10 mesos) Projecte A2: Payback: 400.000 = 80.000 + 80.000 + 100.000 + 140.000 Per tant, el termini de recuperació és 3 anys, 11 mesos i 6 dies (ja que en el quart any la recuperació es fa als 140/150 anys, que són 336 dies o 11 mesos i 6 dies) Segons aquest criteri, la millor inversió és aquella que es recupera en el menor temps, de manera que el projecte A1 seria millor, segons el payback.

3

Exercici 3Un empresari disposa de 20.000 € per a invertir i ha d’escollir entre dos projectes (Kant

o Hume), les característiques principals dels quals estan recollides en la taula següent (quan-titats expressades en euros):

Projecte Kant

Desemborsament inicial

Any 1 Any 2 Any 3

Cobraments Pagaments Cobraments Pagaments Cobraments Pagaments

20.000 30.000 25.000 40.000 34.000 50.000 40.000

Projecte Hume


Any 1 Any 2 Any 3


20.000 40.000 30.000 30.000 25.000 30.000 23.000

a) Tenint en compte que el cost del capital és del 5 %, trieu el projecte més recomana-ble segons el criteri del valor actual net (VAN). Justifiqueu la resposta. Si el projecte triat segons aquest criteri fos inviable tècnicament, seria recomanable executar l’altre? Per què?

[0,75 punts]b) Trieu el projecte més recomanable segons el criteri del termini de recuperació

(payback). Justifiqueu la resposta. [0,5 punts]c) Un tercer projecte, Galileu, té els mateixos cobraments i pagaments al llarg dels tres

anys de durada que el projecte Kant, però se’n desconeix el desemborsament inicial. Sabent que la taxa interna de rendibilitat (TIR) del projecte Galileu és del 15 %, quin serà el desemborsament inicial d’aquest projecte?

[0,75 punts]

Projecte Galileu


Any 1 Any 2 Any 3


? 30.000 25.000 40.000 34.000 50.000 40.000

2

Exercici 2

2.1. El quadre següent representa la situació patrimonial d’una empresa durant dos exercicis consecutius, en unitats monetàries.

[1 punt: 0,25 punts per cada apartat]

2013 2014 2013 2014Actiu no corrent 90 100 Net patrimonial 50 80Existències 30 30 Passiu no corrent 30 80Realitzable 25 50 Passiu corrent 70 40Disponible 5 20 Total 150 200Total 150 200

a) Calculeu el fons de maniobra i interpreteu-ne l’evolució. b) Calculeu la ràtio d’estructura de deute i interpreteu-ne l’evolució.c) Calculeu la ràtio de solvència (o garantia) i interpreteu-ne l’evolució.d) Quina és la diferència entre la ràtio de liquiditat i la ràtio de solvència (o garantia)

des del punt de vista del que pretenen interpretar?

2.2. Definiu els termes següents: [1 punt: 0,2 punts per cada definició]

a) Crèdit comercial.b) Facturatge.c) Préstec.d) Descompte d’efectes.e) Rènting.

3

Exercici 3Un projecte d’inversió requereix un desemborsament inicial de 60.000 € i el cost del

capital és del 7 %. Els cobraments i els pagaments estimats per als pròxims cinc anys són els que hi ha en la taula següent (quantitats expressades en euros):

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5Cobraments 90.000 100.000 110.000 120.000 130.000Pagaments 85.000 90.000 95.000 100.000 105.000

a) Quin és el termini de recuperació (payback) d’aquesta inversió? [0,5 punts]b) Quin és el valor actual net (VAN) del projecte? Comenteu si és una inversió aconse-

llable. [0,75 punts]c) Quin valor residual hauria de tenir el projecte per al final del cinquè any perquè la

taxa interna de rendibilitat (TIR) fos del 8 %? [0,75 punts]

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 17 PAU 2014 Pautes de correcció Economia de l’empresa

Exercici 3 a) Valor Actual Net (VAN): VAN (Kant) = - 20.000 + 5.000 * (1,05)-1 + 6.000 * (1,05)-2 + 10.000 * (1,05)-3 = -1.157,54 VAN (Hume) = - 20.000 + 10.000 * (1,05)-1 + 5.000 * (1,05)-2 + 7.000 * (1,05)-3 = 105,82 Es triarà el projecte Hume ja que el valor de l’actualització dels fluxos de caixa nets és més gran. El projecte Kant no és aconsellable dur-lo a terme, perque el seu VAN és negatiu. b) Termini de recuperació o payback: PAY BACK (Kant) = 2 + (20.000 - 11.000) / 10.000 = 2,9 anys ; 2 anys i 10,8 mesos; 2 anys i 324 dies PAY BACK (Hume) = 2 + (20.000 - 15.000) / 7.000 = 2,71 anys; 2 anys i 8,57 mesos; 2 anys i 257 dies. Es triarà el projecte Hume, perquè el temps de recuperació de la inversió és més petit. c) Desemborsament inicial del projecte Galileo: Si TIR=15% VAN= - DO + 5.000 * (1+r)-1 + 6.000 * (1+r)-2 + 10.000 * (1+r)-3 = 0 sent r = 0,15 - DO + 5.000 * (1+0,15)-1 + 6.000 * (1+0,15)-2 + 10.000 * (1+0,15)-3 = 0 DO = 15.459,85 €


Exercici 2 2.1.

2013 2014 2013 2014

Actiu no corrent 90 100 Net patrimonial 50 80

Existències 30 30 Passiu no corrent 30 80

Realitzable 25 50 Passiu corrent 70 40

Disponible 5 20

150 200 150 200 a) Fons Maniobra 2013 = AC - PC = 30+25+5-70 = -10 Fons Maniobra 2014 = AC - PC = 30+50+20-40 = 60 A l’exercici 2013, l’empresa A no podia pagar el deutes a curt termini perquè el seu actiu corrent era més petit que el seu passiu corrent. Aquesta situació s’ha corregit a l’exercici 2014. b) Ràtio Estructura del deute 2013= PC / (PNC + PC) = 70 / (30+70) = 0,7 Ràtio Estructura del deute 2014= PC / (PNC + PC) = 40 / (80+40) = 0,33 Per a aquesta ràtio no hi ha cap valor de referència, però habitualment es considera que com més petit sigui el seu valor, millor per a l’empresa, ja que el deute és millor des de l’òptica del venciment. Segons això, el valor d’aquesta ràtio ha millorat en el 2014 en relació a l’any anterior. c) Ràtio Solvència 2013 = Actiu / (PNC+PC) = 150 / (30+70) = 1,5 Ràtio Solvència 2014 = Actiu / (PNC+PC) = 200 / (80+40) = 1,6 La capacitat de tornar els deutes totals d’aquesta empresa amb la liquidació del seu actiu és bona i ha millorat en el 2014 en relació a l’any anterior. d) La ràtio de liquiditat és el fons de maniobra en forma de quocient i analitza la solvència a curt termini, la capacitat de tornar els deutes a curt. En canvi, la ràtio de solvència analitza la capacitat de tornar tots els deutes amb la liquidació de tot l’actiu. Mesura la solvència a llarg termini. 2.2. a) Crèdit comercial: Finançament a curt termini que consisteix en el retard del pagament de les adquisicions de béns i serveis amb els proveïdors habituals. b) Facturatge: Font de finançament aliè que es caracteritza per la cessió i/o descompte dels comptes pendents de cobrament a una altra empresa anomenada factor. c) Préstec: Font de finançament aliè en la qual una entitat financera lliura al client una quantitat de diners, obligant a aquest últim a restituir aquesta quantitat al cap d’un termini de temps establert, més els interessos corresponents. d) Descompte d’efectes: Font de finançament aliè per la qual el banc posa a disposició del client l’import d’un efecte abans del venciment, a canvi del descompte d’uns interessos i d’una comissió.


e) Rènting: Contracte mercantil bilateral pel qual una de les parts s’obliga a cedir a l’altra l’ús d’un bé per un temps determinat, a canvi d’una renda periòdica. Segons aquest contracte financer, l’empresa lloga a una entitat de rènting un bé durant un període de temps prefixat, amb la particularitat que el propi lloguer (quota de rènting) inclou el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació, així com d’altres despeses relacionades amb la seva utilització, com ara assegurances o impostos. No és una operació amb la finalitat que al venciment del lloguer el be passi a ser propietat de l’empresa, donat que en finalitzar el contracte de Rènting l’empresa haurà de retornar el bé, encara que el contracte pot prorrogar-se.


Exercici 3 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Cobraments 90.000 100.000 110.000 120.000 130.000 Pagaments 85.000 90.000 95.000 100.000 105.000 a) Termini de recuperació: 60.000 = 5.000 + 10.000 + 15.000 + 20.000 + 10.000 Quatre anys i (10.000 / 25.000) x 360 dies = 4 anys i 144 dies = 4 anys, 4 mesos i 24 dies O també: 4,4 anys b) VAN: VAN = -60.000 + 5.000/(1+0,07)1 + 10.000/(1+0,07)2 + 15.000/(1+0,07)3 + 20.000/(1+0,07)4 + 25.000/(1+0,07)5 = -1.265,69 € El projecte d’inversió no és aconsellable ja que el VAN és negatiu. c) La TIR és el tipus d’interès que fa que el VAN sigui zero. Per tant, ara el VAN amb el valor residual: VAN = -60.000 + 5.000/(1+r)1 + 10.000/(1+r)2 + 15.000/(1+r)3 + 20.000/(1+r)4 + 25.000/(1+r)5 + VR/(1+r)5 = 0 Si r = 0,08: VAN = -60.000 + 5.000/(1+0,08)1 + 10.000/(1+0,08)2 + 15.000/(1+0,08)3 + 20.000/(1+0,08)4 + 25.000/(1+0,08)5 + VR/(1+0,08)5 = 0 Aïllant VR: VR = [60.000 - 5.000/(1+0,08)1 - 10.000/(1+0,08)2 - 15.000/(1+0,08)3 - 20.000/(1+0,08)4 - 25.000/(1+0,08)5] · (1+0,08)5 = 4.664,12 €

2

Exercici 2

2.1. En Pau ha entrat a treballar com a director financer a l’empresa Boli-Graff Blue, dedi-cada a la fabricació i venda de plomes estilogràfiques. La primera tasca que li han enco-manat és revisar la situació financera de la companyia.

Boli-Graff Blue presenta, a 31 de desembre de 2013, el balanç de situació següent (quantitats expressades en euros):

Balanç de situació

Actiu Patrimoni net i passiu

Investigació i desenvolupament 75.000 Capital social 300.000

Construccions 230.000 Reserves 145.000

Maquinària 161.000 Resultat de l’exercici (benefici) 162.000

Mobiliari 13.000 Proveïdors de l’immobilitzat a llarg termini 177.000

Matèries primeres 95.000 Proveïdors de matèries primeres 70.000

Productes en curs 135.000 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit 70.000

Productes acabats 110.000

Clients 49.000

Bancs i institucions de crèdit 45.000

Caixa 11.000

Total actiu 924.000 Total patrimoni net i passiu 924.000

a) Calculeu i interpreteu la ràtio de tresoreria de l’empresa. [0,4 punts]b) Calculeu i interpreteu la ràtio de solvència (o garantia). [0,4 punts]c) Calculeu el fons de maniobra de Boli-Graff Blue. [0,2 punts]

2.2. Completeu cadascuna de les definicions següents amb les paraules que considereu adients:[1 punt: 0,1 punts per cada apartat]a) El crèdit de proveïdors és una font de finançament a ________________ termini.b) Els recursos propis d’una empresa formats pel valor que va perdent l’immobilitzat

en el procés de producció s’anomenen ________________.c) Les obligacions o els bons que emeten les empreses i que són adquirits per particu-

lars a canvi d’un interès formen part de l’emissió d’un ________________.d) La taxa interna de rendibilitat (TIR) és el valor que pren r quan el valor actual net

(VAN) és ________________.e) Un resultat del valor actual net (VAN) ________________ vol dir que la suma

actualitzada de totes les entrades de quantitats monetàries que provoca la inversió és superior a la suma actualitzada de les sortides.

f ) Els beneficis no distribuïts per l’empresa i que formen part del seu autofinançament intern s’anomenen ________________.

g) La possibilitat de disposar de l’efectiu que es necessita d’un compte bancari fins a un límit determinat, amb la possibilitat de tornar els diners disposats fins a un termini màxim establert prèviament, s’anomena ________________.

3

h) Segons el criteri de la taxa interna de rendibilitat (TIR), d’entre els projectes d’in-versió per als quals el valor de r és més alt que i, cal triar aquell que tingui un valor de r ________________.

i) Les inversions de modernització que persegueixen que l’empresa s’adapti als canvis tecnològics i incrementi la competitivitat s’anomenen ________________.

j) El sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament s’anomena ________________.

Exercici 3 La Maria i la Jordina s’estan plantejant l’adquisició de maquinària nova per a l’empresa

que administren. Han analitzat suficientment diferents opcions en funció de les característi-ques tècniques dels equips i la inversió inicial necessària, i ara han d’escollir entre les propos-tes següents (quantitats expressades en euros):


Flux de caixa net (any 1)

Flux de caixa net (any 2)

Flux de caixa net(any 3)

Opció 1 9.500 4.000 4.000 4.000

Opció 2 4.500 1.500 2.000 3.000

Opció 3 5.000 3.000 3.500 —

a) Si el tipus d’interès és del 5 %, quina de les tres propostes seria més recomanable segons el criteri del valor actual net (VAN)? Per què?

[1 punt]b) Quin és el termini de recuperació (payback) de la inversió de l’opció 2? I de l’op-

ció 3? Quina proposta escolliríeu d’acord amb aquest criteri de selecció d’inversions? [0,5 punts]c) El termini de recuperació de la inversió és un mètode de selecció d’inversions estàtic

o dinàmic? Quins avantatges o inconvenients tenen els mètodes de selecció d’inver-sions estàtics?

[0,5 punts]


2.2. A. curt termini. B. amortitzacions. C. emissió d’un emprèstit. D. zero. E. Un resultat del valor actual net (VAN) positiu F. reserves. G. pòlissa de crèdit. H. valor de r superior. I. estratègiques. J. lísing o arrendament financer.

Exercici 3 a) Opció 1; VAN (5%) = = - 9.500 € + 4.000 / (1+0’05) + 4.000 / (1+0’05)^2 + 4.000 / (1+0,05)^3 = 1.392’99 € Opció 2; VAN (5%) = = - 4.500 € + 1.500 / (1+0’05) + 2.000 / (1+0’05)^2 + 3.000 / (1+0’05)^3 = 1.334’14 € Opció 3; VAN (5%) = = -5.000 € + 3.000 / (1+0’05) + 3.500 / (1+0’05)^2 = 1.031’74 € Si el VAN és positiu direm que la inversió és convenient, i, per tant, és recomanable portar-la a terme. Si el VAN = 0, la inversió ens serà indiferent, i finalment, si el VAN és negatiu, no és recomanable fer la inversió. En aquest cas, segons el criteri del valor actual net, l’opció més convenient per la Maria i la Jordina és la primera, què és la que té el VAN més gran.

b) Opció 2 4.500 € 2 anys i 4 mesos 1r any = 1.500 € 2n any = 1.500 + 2.000 € 3r any = 1.000 € / 3.000 € 1.000 / 3.000 x 360 = 120 dies Per tant, el termini de recuperació és de 2 anys i 120 dies (4 mesos). Opció 3 5.000 € 1 any i 6’9 mesos 1 any = 3.000 € 2n any = 2.000 € / 3.500 € 2.000 / 3.500 x 360 = 206 dies Per tant, el termini de recuperació és de 1 any i 206 dies (6,9 mesos). D’acord amb el mètode del termini de recuperació de la inversió, escolliríem l’opció 3.


c) El termini de recuperació de la inversió (o payback, en anglès) és un mètode de selecció d’inversions estàtic. (0,15 punts) Els mètodes de selecció d’inversions estàtics són més senzills de calcular i ens donen una primera orientació, però no tenen en compte el factor temps i consideren que el valor del diner és constant al llarg del temps. El payback, a més a més, no té en compte tota la vida del projecte per al càlcul. En canvi, el VAN és un mètode dinàmic de selecció d’inversions i, com a tal, té en compte la diferència de valor del diner en el temps. (0,35 punts).

Exercici 4

4.1. Avantatge competitiu: és el conjunt de característiques internes que l’empresa ha de desenvolupar per obtenir i reforçar una posició d’avantatge davant dels seus competidors. Aquestes característiques distintives permeten obtenir beneficis i rendibilitats superiors a la mitjana obtinguda per la resta de les empreses rivals. Barrera d’entrada: són els obstacles que dificulten l’accés de noves empreses a un determinat sector, ja que disminueixen els beneficis potencials dels possibles nous competidors. D’aquesta manera, a causa d’aquestes barreres d’entrada, a les empreses entrants no els resulta tant atractiva l’entrada en aquest sector. Les barreres frenen l’accés de noves empreses i protegeixen a les companyies ja existents i protegint al seu nivell de beneficis. Estratègia de lideratge en costos: és aquella estratègia de negoci que explota els avantatges competitius en costos. Així, es dona quan una empresa té uns costos inferiors als dels seus competidors en determinat producte o servei amb un nivell de qualitat similar. Estratègia de diferenciació: és aquella estratègia de negoci que explota els avantatges competitius de les característiques diferents dels productes o serveis. Així, es dona quan una empresa tracta d’aconseguir que els clients estiguin disposats a pagar un preu més alt per alguna diferència del producte o servei en relació als dels competidors. Estratègia d’enfocament o segmentació: és aquella estratègia de negoci, de lideratge en costos o de diferenciació, que s’aplica a una part del mercat. Així, la segmentació del mercat és un procés que consisteix a dividir el mercat d’un bé o un servei en diversos grups més petits i internament homogenis (segments de mercat). 4.2. a) Lidl: Estratègia en lideratge de costos. Tal i com diu el seu lema “la calidad no es cara”. És un supermercat de baix cost i que pot competir per mantenir la seva qualitat. b) Apple: Estratègia de diferenciació. Aconsegueix aportar al mercat productes molt innovadors i únics en el mercat. c) Ferrari: Estratègia de segmentació, ja que s’adreça a un nínxol de mercat composat per gent amb un alt poder adquisitiu. d) Ikea: Estratègia de lideratge en costos. Ofereix una àmplia gamma de mobiliari a un cost molt baix.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 23 PAU 2013 Pautes de correcció Economia de l’empresa

2.2. Definiu els tipus d’inversió següents i proposeu un exemple per a cadascun: a) Inversió financera. b) Inversió a curt termini. c) Inversió estratègica. d) Inversió substitutiva.

[1 punt] A. Inversió financera: Adquisició d’un actiu financer: obligacions, accions, dipòsits bancaris, etc. Finalitza quan els títols són venuts. Exemple d’inversió financera: adquisició d’accions d’una empresa, compra d’obligacions de la Generalitat, etc. B. Inversió a curt termini: Inversió vinculada a l’empresa durant un període inferior a la durada d’un exercici econòmic (normalment 1 any). Exemple d’inversió a curt termini: Dipòsit bancari a 3 mesos. C. Inversió estratègica: Inversions de modernització que tenen per objectiu l’adaptació de l’empresa a canvis tecnològics i l’increment de la seva competitivitat. Exemple d’inversió estratègica: Compra de maquinària de tecnologia punta. D. Inversió substitutiva: Inversió que limita la realització d’altres. Cal tenir en compte que no es confongui amb la de reposició o renovació que es aquella que substitueix un actiu vell per un altre de nou. Exemple d’inversió substitutiva: Comprar una maquinària del model A en lloc del model B. Exercici 3 (Bloc 2: 2 punts) 3.1. Definiu els termes que us proposem a continuació i col·loqueu-los a la columna corresponent de la taula següent: amortització, capital, emprèstit i facturatge. [1 punt]

Finançament propi Finançament aliè

Finançament propi Finançament aliè Amortització Emprèstit

Capital Facturatge Amortització Expressió comptable del repartiment (periodificació) del cost d’adquisició de l’immobilitzat en exercicis successius que reflexa la pèrdua de valor del bé. Capital Valor de les aportacions del socis representat en accions (S.A.) o participacions (S.L.).


Emprèstit És una emissió de deute (obligacions, bons, pagarés, lletres...) que emeten les empreses i que compren els particulars o altres empreses a canvi d’un interès. En la data que s’hagi determinat l’empresa haurà de tornar els diners invertits pels compradors d’acord amb les condicions que s’hagin pactat. Facturatge Una empresa, de facturatge, compra les factures o drets de cobrament pendents del venedor. El factor s’encarrega de cobrar als consumidors finals l’import de les factures, assumint els impagats, que no són repercutits al venedor (cedent dels crèdits). El cost per al cedent és elevat en funció del grau d’impagats que es vulgui que assumeixi el factor. 3.2. Per a tres possibles projectes d’inversió es coneixen les dades de la taula següent:

Projecte Desemborsament inicial

Flux de Caixa Net (Any 1)



P1 13.000 6.000 6.000 6.000 P2 13.000 9.000 4.000 4.000 P3 13.000 0 6.000 12.000

a) Classifiqueu els tres projectes per ordre de preferència, aplicant un tipus d’interès del 5%, segons el criteri del valor actual net (VAN). [0,75 punts] Tenint en compte que la taxa d’actualització és del 5%, substituïm les dades en la fórmula del VAN per a cada projecte: VAN (P1) = -13.000 +6.000/(1+0,05) + 6.000/(1 + 0,05)2 + 60.000/ (1 + 0,05)3 = 3.339,49 € VAN (P2) = -13.000 + 9.000/ (1 + 0,05)1 + 4.000/ (1+0,05)2 + 4.000/ (1 +0,05)3 = 2.654,9 € VAN (P3) = -13.000 + 6.000/ (1+0,05)2 + 12.000/ (1+0,05)3 = 2.808,23 € El millor projecte segons el criteri del VAN és el Projecte 1, ja que representa un valor més elevat del VAN i per tant un benefici més gran de la inversió, en segon lloc el Projecte 3 i l’últim el Projecte 2. b) Quin és el termini de recuperació (payback) del projecte P3? [0,25 punts] Al final del segon any s’han recuperat 6.000 €, falten 7.000 € que és recuperaran en el transcurs del tercer any, i el calculem mitjançant una proporció entre temps i quantitat. 7.000/12.000 = X/12. X = 7, és a dir, 7 mesos. El payback serà de 2 anys, 7 mesos.


Exercici 2 (Bloc 1: 1 punt; Bloc 2: 1 punt) Disposem de la següent informació dels tres darrers anys de funcionament de la nostra empresa.

Conceptes 2011 2010 2009 Actiu total 80.000 90.000 70.000 Patrimoni net 25.000 20.000 15.000 Passiu corrent 30.000 30.000 25.000 Passiu no corrent 25.000 40.000 30.000 Benefici net 10.000 15.000 18.000

2.1. Calculeu la ràtio d’endeutament per als tres anys presentats. Expliqueu-ne breument el significat i indiqueu si l’evolució ha estat positiva o negativa. [1 punt] Càlcul: Endeutament = Deutes / Total patrimoni net i passiu Endeutament 2011 = (30.000 + 25.000) / 80.000 = 55.000 / 80.000 = 0,6875 Endeutament 2010 = (30.000 + 40.000) / 90.000 = 70.000 / 90.000 = 0,7778 Endeutament 2009 = (25.000 + 30.000) / 70.000 = 55.000 / 70.000 = 0,7857 Significat: Ens dóna informació sobre l’estructura financera de l’empresa, si està fonamentada en els recursos externs i si l’empresa té capacitat per endeutar-se més encara. El valor òptim se situa entre el 0,4 i el 0,6. Si és superior al 0,6 el volum de deutes és excessiu i l’empresa està perdent autonomia financera davant de tercers, o dit d’altra manera, s’està descapitalitzant. Interpretació: La ràtio d’endeutament d’aquesta empresa és positiva, ja que cada cop s’acosta més als valors considerats òptims, que és del 0,6. Aquesta evolució indica que l’empresa està adquirint autonomia financera, i per tant, els seus deutes estan deixant de ser excessius. 2.2. Escolliu dues fonts de finançament aliè i expliqueu en què consisteixen. [1 punt] Préstecs Contracte mitjançant el qual generalment, una entitat de crèdit, lliura un import prèviament pactat a una empresa o individu, amb un venciment i pla d’amortització establert, i amb uns interessos pactats. Emprèstits És una emissió de deute (obligacions, bons, pagarés, lletres...) que emeten les empreses i que compren els particulars o altres empreses a canvi d’un interès. En la data que s’hagi determinat l’empresa haurà de tornar els diners invertits pels compradors d’acord amb les condicions que s’hagin pactat. Lísing És una forma de finançament per a l’adquisició de béns de producció o equipament. L’empresa de lísing adquireix el bé en qüestió, i pacta amb l’empresa un pla


d’amortització (lloguer) pel qual aquesta, paga una renda durant un període concret i al final del qual, pagant un import anomenat opció de compra, l’empresa pot quedar-se el bé en propietat. Tot i que la propietat del bé és de l’empresa de lísing, l’empresa que l’està pagant l’utilitza i és l’encarregada del seu manteniment i bon ús. Pòlissa de crèdit Mètode de finançament pel qual l’empresa signa un contracte amb el banc, que posa a la seva disposició un compte de crèdit amb un límit. L’empresa utilitza aquest mètode quan no sap exactament quan ni quant necessitarà aquests diners. L’empresa paga pels imports disposats els interessos i una comissió per la quantitat que no hagi utilitzat. Crèdit comercial o de proveïdors Finançament que s’aconsegueix per fer pagaments a crèdits, és a dir, posteriorment a la data de la realització de la operació. L’empresa disposa del que ha comprat, per tant, ho pot incorporar al seu procés productiu, sense haver-ho pagat, pel que disposa de finançament durant aquest període de temps. Descompte d’efectes El descompte d’efectes consisteix en portar al descompte al banc els efectes del que disposa l’empresa. L’empresa obté la quantitat que estableix l’efecte abans de que arribi el seu venciment, a canvi del pagament d’uns interessos i possibles comissions. A la data del venciment, el banc els presenta als obligats a pagar per tal que els facin efectius. En cas d’impagat es retornen als seus clients (cedents) carregant-los-hi en compte juntament amb totes les despeses que s’hagin produït. Facturatge Una empresa, de facturatge, compra les factures o drets de cobrament pendents del venedor. El factor s’encarrega de cobrar als consumidors finals l’import de les factures, assumint els impagats, que no són repercutits al venedor (cedent dels crèdits). El cost per al cedent és elevat en funció del grau d’impagats que es vulgui que assumeixi el factor. Rènting És una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles a mitjà i llarg termini. En el contracte de rènting l’arrendatari es compromet a pagar un lloguer mensual durant un termini concret i l’empres de rènting es compromet a mantenir el bé en qüestió en condicions de funcionament. A diferència del lísing aquest contracte no té opció de compra al seu venciment. És pot substituir els equips o renovar el contracte.


Exercici 3 (Bloc 2: 2 punts) Un empresari ha de triar entre tres projectes d’inversió que tenen les característiques següents: Projecte Diamant:

Durada del projecte: 5 anys Desemborsament inicial: 120.000 € Cobraments anuals constants al llarg dels cinc anys de durada del projecte: 120.000 € Pagaments anuals: 85.000 € al final dels anys primer, tercer i cinquè i 70.000 € al final dels anys segon i quart.

Projecte Safir:

Durada del projecte: 4 anys Desemborsament inicial: 180.000 € Cobraments anuals constants al llarg dels quatre anys de durada del projecte: 100.000 € Pagaments anuals: 5.000 € al final del primer any, 15.000 € al final del segon any, 100.000 € al final del tercer any i 20.000 € al final del quart any.

Projecte Robí:

Durada del projecte: 3 anys Desemborsament inicial: 80.000 € Cobraments anuals constants al llarg dels tres anys de durada del projecte: 60.000 € Pagaments anuals: 15.000 € al final del primer any i tercer anys i 30.000 € al final del segon any.

Tenint en compte que el cost del capital és del 6%, responeu a les qüestions següents:


3.1. Trieu el millor projecte segons el criteri del valor actual net (VAN). Justifiqueu la resposta. [1 punt] Projecte Diamant: Inversió inicial Fluxos de caixa nets Projecte d'inversió: D0 1 2 3 4 5 Projecte Diamant 120.000 35.000 50.000 35.000 50.000 35.000 VAN = -120000 + 35000/(1+0,06)1 + 50000/(1+0,06)2 + 35000/(1+0,06)3 + 50000/(1+0,06)4 + 35000/(1+0,06)5 = 52.664,08 € Projecte Safir: Inversió inicial Fluxos de caixa nets Projecte d'inversió: D0 1 2 3 4 Projecte Safir 180.000 95.000 85.000 0 80.000 VAN = -180000 + 95000/(1+0,06)1 + 85000/(1+0,06)2 + 80000/(1+0,06)4 = 48.639,83€ Projecte Robí: Inversió inicial Fluxos de caixa nets Projecte d'inversió: D0 1 2 3 Projecte Robí 80.000 45.000 30.000 45.000 VAN = -80000 + 45000/(1+0,06)1 + 30000/(1+0,06)2 + 45000/(1+0,06)3 = 26.935,59 € Per tant, el millor projecte segons el criteri del VAN és el primer, el projecte Diamant, ja que té el VAN més gran. 3.2. Plantegeu l’equació de càlcul de la taxa interna de rendibilitat (TIR) per al projecte Safir. [0,25 punts] Inversió inicial Fluxos de caixa nets Projecte d'inversió: D0 1 2 3 4 Projecte Safir 180.000 95.000 85.000 0 80.000 TIR VAN = 0 VAN = -180.000 + 95.000/(1+r)1 + 85.000/(1+r)2 + 80.000/(1+r)4 = 0


3.3. Si la durada del projecte Safir s’ampliés a cinc anys, quin flux de caixa net per al final del cinquè any hauria de tenir aquest projecte per a que la TIR fos del 28%? Considereu els mateixos fluxos de caixa nets per als quatre primers anys que heu utilitzat per a resoldre l’apartat 3.1. [0,75 punts] Desemborsament inicial Fluxos de caixa nets

D0 1 2 3 4 5 180.000 95.000 85.000 0 80.000 FCN5 ???

Si r = 28%, VAN = 0 -180.000 + 95.000/(1+0,28)1 + 85.000/(1+0,28)2 + 80.000/(1+0,28)4 + FNC5/(1+0,28)5 = 0 Aïllem FNC5: FNC5 = [180.000 – 95.000/(1+0,28)1 – 85.000/(1+0,28)2 – 80.000/(1+0,28)4] · (1+0,12)5 = FNC5 = 82.803,69 €


Exercici 2 (Bloc 1: 1 punt; Bloc 2: 1 punt) 2.1. Per a l’empresa de l’exercici anterior, calculeu les ràtios de liquiditat i solvència (o de garantia). Interpreteu la situació actual d’aquesta empresa des d’un punt de vista econòmic i financer. [1 punt] Ràtios: Ràtio de liquiditat = Actiu Corrent / Passiu Corrent = 42.500 / 85.000 = 0,50 Ràtio de solvència = Actiu / Deutes = Actiu / (Passiu Corrent + Passiu no Corrent) = 208.500 / (45.000 + 85.000) = 1,6038 La situació actual de l’empresa des d’un punt de vista econòmic presenta beneficis (aproximadament un 36% dels ingressos d’explotació). Per analitzar la situació financera a curt termini ens servirà la ràtio de liquiditat. El valor 0,50 ens indica que l’empresa té problemes de liquiditat. L’empresa no podrà pagar tots els deutes a curt termini. El valor de la ràtio hauria de ser com a mínim superior a 1. L’empresa podria incórrer en una situació de concurs de creditors. Per analitzar la situació financera a llarg termini ens servirà la ràtio de solvència. Una ràtio de solvència superior a 1 indica que l’empresa és solvent, pot pagar en cas de necessitat tots els ses deutes liquidant els seus actius. Es recomana que el valor de la ràtio de solvència estigui situat entre 1,5 i 2. De moment, la solvència a llarg termini d’aquesta empresa està assegurada i els creditors tenen garantit el cobrament dels deutes amb l’empresa. 2.2. Indiqueu si les següents afirmacions són certes o falses. En cas que siguin falses, justifiqueu la resposta. A. Una inversió és expansiva quan el fet d’efectuar la inversió limita la capacitat de dur a terme altres inversions. [0,25 punts] B. El capital social i les reserves (o beneficis no distribuïts) són fons de finançament extern per a una empresa. [0,25 punts] C. El descobert en compte consisteix a aconseguir l’ajornament del pagament dels subministraments de proveïdors sense cap cost, de manera que es pot funcionar amb el fons obtingut de la venda dels productes. [0,25 punts] D. Les amortitzacions i les provisions comporten un autofinançament de manteniment de la capacitat productiva. [0,25 punts]


A. Fals. La definició es refereix a les inversions substitutives. Una inversió expansiva és la que té per finalitat augmentar la capacitat productiva de l’empresa per tal d’incrementar les vendes en el mercat. B. Fals. El capital social sí és una font de finançament extern, però no ho són les reserves o beneficis no distribuïts. C. Fals. La definició es refereix al crèdit comercial. El descobert en compte consisteix en la utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible. D. Cert. Exercici 3 (Bloc 2: 2 punts) L’empresa Iniciatives de Turisme d’Interior, S.L. (ITI) s’ha de decidir entre dues propostes alternatives A1 i A2 per a la posada en marxa d’un nou servei. El desemborsament inicial necessari, així com el conjunt de cobraments i pagaments previstos al llarg dels cinc anys de durada del nou servei (segons les dues alternatives), són recollits en la taula següent.

Conceptes Proposta A1 Proposta A2 Desemborsament inicial 400.000 € 600.000 € Cobraments any 1 200.000 € 300.000 € Pagaments any 1 100.000 € 150.000 € Cobraments any 2 250.000 € 350.000 € Pagaments any 2 150.000 € 200.000 € Cobraments any 3 350.000 € 400.000 € Pagaments any 3 150.000 € 100.000 € Cobraments any 4 250.000 € 350.000 € Pagaments any 4 150.000 € 200.000 € Cobraments any 5 200.000 € 300.000 € Pagaments any 5 100.000 € 150.000 €


3.1. Determineu quina de les dues propostes és millor per posar en marxa el projecte del nou servei segons el criteri del valor actual net (VAN) per a un tipus d’interès del 5%. [1 punt]

Any Conceptes Projecte A1 Projecte A2 0 Desemborsament inicial -400.000,00 € -600.000,00 € 1 Flux Caixa Net any 1 100.000,00 € 150.000,00 € 2 Flux Caixa Net any 2 100.000,00 € 150.000,00 € 3 Flux Caixa Net any 3 200.000,00 € 300.000,00 € 4 Flux Caixa Net any 4 100.000,00 € 150.000,00 € 5 Flux Caixa Net any 5 100.000,00 € 150.000,00 €

VAN (A1) = -400.000 + 100.000 / (1+0.05)1 + 100.000 / (1+0.05)2 + 200.000 / (1+0.05)3 + 100.000 / (1+0.05)4 + 100.000 / (1+0.05)5 = 119.331,43 € VAN (A2) = -600.000 + 150.000 / (1+0.05)1 + 150.000 / (1+0.05)2 + 300.000 / (1+0.05)3 + 150.000 / (1+0.05)4 + 150.000 / (1+0.05)5 = 178.997,14 € El projecte A2 és més rendible segons el criteri VAN que el projecte A1 (ja que el seu VAN és superior). 3.2. Quina de les dues alternatives triaríeu segons el criteri del termini de recuperació o payback? [0,50 punts] Proposta A1: 400.000 = 100.000 + 100.000 + 200.000 Recuperarà el desemborsament inicial al final del tercer any Proposta A2: 600.000 = 150.000 + 150.000 + 300.000 Recuperarà el desemborsament inicial al final del tercer any Segons el criteri del termini de recuperació, les dues propostes són indiferents.


3.3. Per a quina inversió inicial de la proposta A1 seria indiferent l’elecció entre A1 i A2, segons el criteri del VAN al 5% d’interès? [0,50 punts] Per a que els dos VANs siguin iguals: VAN (A1) = VAN (A2) = -Do + 100.000 / (1+0.05)1 + 100.000 / (1+0.05)2 + 200.000 / (1+0.05)3 + 100.000 / (1+0.05)4 + 100.000 / (1+0.05)5 = 178.997,14 € Per tant: Do = 340.334,29 € Exercici 4 (Bloc 3: 2 punts) El juliol del 2008 apareixia la notícia següent en un mitjà de comunicació: En els darrers vint-i-cinc anys, Barcelona s'ha posicionat com una de les capitals mundials del disseny. En aquest sentit, per afavorir aquest sector estratègic per a la ciutat, a la zona del districte de la innovació de la ciutat, el 22@Barcelona, s'està desenvolupant el denominat clúster disseny. Es tracta d’un clúster d'excel·lència i innovació amb projecció internacional, ubicat a la ciutat, amb l’objectiu de dinamitzar el teixit empresarial amb actuacions intersectorials i intrasectorials amb els diferents agents, i reforçar internacionalment la marca Barcelona en l'àmbit del disseny i la innovació. Actualment, la zona del 22@Barcelona ja compta amb la presència d'empreses de serveis com les localitzades a Palo Alto (Estudi Mariscal, Morera Design, ADD + Arquitectura, Alex Gasca+Train01, Duch Claramunt, Fernando Salas Studio, GEC-UOC Grup, Laiguana, Pasarela, Puresang o Sans Visual Studio), o Ruiz+Company, Torres & Torres, Estudi Arola o G-Star Raw; la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la BAU-Escola Superior de Disseny; o el Centre Tecnològic Leitat, entre d'altres. A partir del text que heu llegit responeu a les qüestions següents:

Documents

Bloc 02 problemes anys 2015 14 13