associació de familiars d’alzheimer del baix llobregatbutlletí núm. 37 • desembre 2014

Av. Sant Ildefons, s/n, ent. (Mercat Municipal) • 08940 Cornellà de Ll.Tel. 93 379 00 22 • Fax 93 479 26 19 • C-e: info@afabaix.org • web: www.afabaix.org

Entitat declarada d’Utilitat Pública

Les millors coses de la vida no es veuen amb els ulls, se senten amb el cor

Bones Festes!

3

EDITORIAL

El passat 20 de setembre vam celebrar el 20è aniversari de la crea-ció de la nostra Associació. Fa 20 anys que un grup de persones amb familiars afectats per la malaltia d’Alzheimer vam decidir aportar el nostre granet de sorra per construir junts un futur mi-llor per a que moltes persones que s’anaven perdent en la desme-mòria es trobessin acollides, estimades i tractades amb la màxima comprensió i respecte.

Una Associació on també les famílies poguessin trobar informa-ció de la malaltia, suport per mantenir les capacitats cognitives dels malalts i el coneixement de com tractar-los amb la dignitat que es mereixen.

Hem treballat molt i també hem assolit molt, però encara no estem satisfets: ens queda molt camí per recórrer. Hem avançat molt i esperem que amb l’ajuda de tots, la crisi actual no ens obligui a tornar enrere. Actualment tenim un ampli ventall de serveis atesos per un equip de professionals que treballen en progra-mes específics i especialitzats pensats en el col·lectiu de les demències. Sense obli-dar els nostres Centres Alois on, a part d’atendre a més de 80 malalts amb una atenció personalitzada, suposen alhora una gran descàrrega per als familiars cui-dadors.

Quan vàrem començar tots teníem moltes ganes de fer coses. Sabíem el que vo-líem però ens faltava formació, organització i material adequat, que en aquells moments encara no s’havia editat i hi havia molt poca informació accessible re-ferent a teràpies i a estimulació cognitiva.

Actualment tenim en marxa nous serveis i nous projectes i estem pendents d’al-tres que, en un futur no llunyà, tenim previst assolir amb la col·laboració de molts municipis del Baix Llobregat, els representants dels quals ens van acompanyar en la festa del 20è aniversari que vam celebrar a Sant Feliu, i als que vull agrair que hagin confiat en nosaltres per a poder donar més serveis i recursos especia-litzats.

Arribat a aquest punt no puc menys que fer públic el nostre agraïment a tots els que, d’alguna manera, ens han ajudat en la nostra tasca en pro dels malalts i dels seus cuidadors.

tinc un prec, en nom de tots, per a totes les administracions que ens van acom-panyar: no ens oblidem dels que han oblidat la seva història, la seva vida, i que a més no són capaços de valer-se per sí mateixos ni de decidir el seu futur. Hem de procurar que aquestes persones visquin amb dignitat, elaborant lleis que els protegeixin a ells i oferint ajudes que permetin als seus cuidadors fer la seva tas-ca de la millor manera possible.

Voldria agrair també a tots els companys de junta que durant aquest 20 anys han treballat de valent per a que la nostra Associació pogués aconseguir els objectius fixats. A tots els delegats i delegades que dia rere dia han fet una tasca important d’informació i suport als familiars i malalts i han estat sempre disposats a col-

4

laborar en tots els actes que hem programat i dut a terme al llarg d’aquests 20 anys. I també, com no, als professionals, tant del despatx, dels tallers i dels grups, com dels Centres Alois, que sempre treballen per millorar l’atenció als nostres malalts. I no em puc oblidar dels voluntaris sempre disposats a col·laborar en el que faci falta. Sense tots ells, hauria estat impossible arribar fins aquí.

Vull fer especial menció dels metges que dia rere dia tracten els nostres malalts i que també ens van fer costat en la festa del 20è aniversari. Els agraïm la seva dedicació i també la seva implicació en els actes que cada any realitzem amb mo-tiu del Dia Mundial de l’Alheimer a tota la comarca del Baix Llobregat.

Vull tenir un record també pels que ens han deixat i ja no estan entre nosaltres. Ens queda un buit mot important i sempre els tindrem en la nostra memòria. Fa pocs mesos ens ha deixat un company de junta, el nostre estimat Josep Rovira, i estic segura que, com sempre, ens hauria ajudat a organitzar aquest acte i hauria gaudit de poder celebrar aquests 20 anys en companyia de tots.

Dit això, voldria acabar agraint a tots els que ens van acompanyar en aquesta ce-lebració del nostre 20è aniversari, per la vostra solidaritat i la vostra companyia. És un honor haver comptat amb la presència de tots vosaltres; el vostre suport ens encoratja a seguir endavant.

Mª. Rosa Giner QuiñoneroPresidenta

Vista parcial del saló d’Iberia, durant el Dinar de Commemoració del 20è Aniversari

5

AjuntAments solidAris

Tot i que és innegable que les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer o altres tipus de de-mències gaudeixen en l’actualitat –gràcies, en bo-na part, a associacions com la nostra– d’unes con-dicions d’atenció molt millors que fa tot just vint anys, la veritat és que la dimensió tant de la ma-laltia com dels seus efectes o conseqüències exi-geix posar sobre de la taula un plantejament in-tegrador que hauria de venir establert en el marc d’una política d’Estat d’Alzheimer, tal com ho han fet ja altres països del nostre entorn més proper.

ceafa (confederació espanyola d’associacions de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències) reivindica una política d’Estat des de fa molts anys, i creu que aquest és el moment d’afrontar i de donar resposta a les persones afec-tades per la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències. És per això que des d’aquesta Confe-deració hem emprès nombroses campanyes d’in-formació i sensibilització entorn a l’Alzheimer. Una de les campanyes, iniciada el 2011, en la que en aquests moments estem treballant és la sol-licitud als ajuntaments, empreses i entitats, tant

públiques com privades, perquè es declarin soli-daris amb l’Alzheimer.

I que vol dir ser solidari amb l’Alzheimer? Con-tribuir a expandir el missatge de la necessitat d’una política d’Estat sobre l’Alzheimer, informar als seus ciutadans sobre la malaltia i les seves con-seqüències, promoure les accions relacionades amb les seves Associacions més properes, facili-tar la difusió d’aquest missatge i conscienciar la societat sobre la necessitat d’aconseguir una polí-tica d’Estat sobre l’Alzheimer.

A dia d’avui ja són centenars els ajuntaments d’ar-reu d’España que van seguir al de Sigüenza en l’aprovació consistorial d’una declaració solidària amb l’Alzheimer. A la nostra comarca ja en són onze: Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Just Des-vern, Sant Joan Despí, Castelldefels i Martorell.

Esperem que puguem acabar rebent el suport de tots els consistoris de la nostra comarca. Poden veure la resta de poblacions solidàries amb l’Alzhe-imer al nostre web, on també hi poden trobar el document genèric d’adhesió als municipis solida-ris amb l’Alzheimer.

Representants dels municipis de la Comarca

que s’han declarat solidaris

amb l’Alzheimer, guardonats

per l’AFA Baix durant el Dinar del

20è Aniversari

Ja són onze els municipis del Baix Llobregat adherits a aquesta iniciativa que treballa per a una política d’estat contra l’Alzheimer

6

AgrAïmentAls voluntAris

A través de la història de la humanitat, sempre han existit homes i dones amb una sensibilitat es-pecial que s’han dedicat a tenir cura dels malalts, consolar als que pateixen, assistir als presos, aten-dre als infants desvalguts, oferint el seu temps per ajudar els altres; és a dir, que la predisposició de solidaritat entre les persones ha existit sempre. No només en el nostre entorn, sinó també en al-tres cultures diferents a la nostra.

actualment la necessitat de voluntaris en les nos-tres Associacions és totalment imprescindible, tot i que els nostres malalts han de ser tractats i cui-dats per professionals formats i experts en la pro-blemàtica de les demències.

les necessitats són tantes i els recursos tan limi-tats, que només la col·laboració de persones que ofereixen el seu temps, la seva experiència i la se-va bona voluntat de manera altruista i voluntària, ens permet mantenir els objectius de l’Associació destinats a l’atenció dels nostres malalts, mante-nir les infraestructures necessàries, donar a co-nèixer la malaltia, divulgar la problemàtica que suposa tenir un malalt a la família, organitzar xer-rades i conferències, així com formar part de les campanyes d’informació amb motiu del Dia Mun-dial que celebrem cada any durant el mes de Se-tembre.

Així doncs, per a nosaltres és molt important po-der comptar amb la col·laboració de tanta gent que en aquest dia mundial participa en les taules pe-titòries i informatives, en els actes lúdics com les Desfilades “La Memòria està de moda” o el Fes-tival de Balls que realitzem cada any, les taules rodones, les conferències i d’altres. En resum, en varis actes que sense la vostra presència no seria possible dur a terme.

Tampoc no volem oblidar-nos de molts dels vo-luntaris que ens ajuden en la venda de la loteria i que fan que les nostres paperetes amb el nostre número de la sort estiguin a moltes poblacions del Baix Llobregat.

A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. La vostra aju-da és sempre indispensable, i és que veritablement “Alzheimer” comença amb “A” d’Ajuda. Sense vosaltres no seria possible la nostra tasca. Sou una peça molt important en el desenvolupament de l’Associació i ens agradaria comptar amb vosal-tres en altres ocasions.

7

Premi Nobel a les investigacions sobre la capacitat d’orientació -o gps- del cervellTres neurocientífics que han descobert com reco-neix el cervell el lloc on és, i com s’orienta per saber on ha d’anar, van ser guardonats amb el premi Nobel de Medicina.

Les seves investigacions, segons va destacar l’As-semblea Nobel de l’Institut Karolinska d’Estocolm en un comunicat, han estat pioneres “per com-prendre altres processos cognitius com la memò-ria, el pensament i la planificació”.

Els guardonats són el veterà neurobiòleg John O’Keefe, amb doble nacionalitat britànica i dels Estats Units, que rebrà la meitat dels vuit milions de corones sueques del premi (880.000 euros); i el matrimoni format pels noruecs May-Britt Moser i Edvard Moser, que rebran l’altra meitat. Les in-vestigacions que han fet entre tots tres han revelat “un gps intern al cervell que fa possible que ens orientem a l’espai”, assenyala l’Assemblea Nobel.

O’Keefe va descobrir el 1971 que les rates tenen petits grups de neurones a l’hipocamp que s’acti-ven quan passen per un determinat lloc. si passen per un indret diferent, s’activen neurones dife-rents. Però si tornen al primer lloc, tornen a acti-var-se les primeres. Es tracta de neurones que reconeixen el lloc on es troba la rata.

May-Britt i Edvard Moser van completar els re-sultats d’O’Keefe l’any 2005 quan van descobrir un altre petit grup de neurones que ens ajuden a orientar-nos en l’espai. No són a l’hipocamp sinó en una estructura veïna anomenada còrtex ento-rínic. Totes dues estan connectades: les de l’hipo-camp ens diuen on som i les del còrtex entorínic ens diuen com podem arribar on volem anar. Estudis amb pacients durant intervencions de neurocirurgia han revelat que el cervell humà té aquests mateixos tipus de cèl·lules i que fan les mateixes funcions.

L’hipocamp i el còrtex entorínic són dues de les estructures del cervell que es deterioren abans en persones amb Alzheimer. Aquest deteriorament va associat a una pèrdua de la capacitat d’orienta-ció. “El coneixement sobre el sistema de navegació

del cervell pot ajudar a comprendre el declivi cognitiu en aquests pacients”, assenyalen Ole Ki-ehn i Hans Forssberg. Però ara per ara, adverteixen que, “aquests resultats no es traduiran de manera immediata en millores a la pràctica clínica”.

La ciència com a cursa de fonsQuan John O’Keefe va presentar el 1971 els resul-tats dels experiments que li han valgut el Nobel, no van despertar gaire entusiasme. “Al principi la majoria de la gent era bastant escèptica davant la idea que poguéssim anar al fons del cervell i trobar-hi coses que corresponguessin a aspectes de l’entorn”, va declarar. “Ha costat un temps”, però “tinc reputació de tenir paciència”.

Per amor a la neurobiologiaMay-Britt i Edvard Moser es van conèixer estudi-ant la carrera de Psicologia a la Universitat d’Oslo (Noruega). Els va unir des del principi la passió per la neurobiologia i es van casar el 1986, quan ell tenia 24 anys i ella 23. Van fer plegats un doc-torat en neurofisiologia a Oslo i van obtenir sen-gles beques per anar a ampliar la seva formació a la Universitat d’Edimburg (Regne Unit). Després van passar uns quants mesos a Londres al labo-ratori de John O’Keefe, amb qui comparteixen el Nobel. Van tornar a Noruega el 1996, amb dos fills petits, quan van rebre una doble oferta per incor-porar-se a la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia de Trondheim. Es tracta de la quarta vegada en la història dels Nobel que un matrimo-ni guanya el premi per un treball conjunt, després de Marie i Pierre Curie (1903); Frédéric Joliot i Irène Joliot-Curie (1935), i Carl i Gery Cori (1947).

8

dins del marc de firagraN, i des de fa 15 anys, s’atorguen uns premis que tenen com a objectiu reconèixer la trajectòria de persones grans actives de l’àmbit cultural, esportiu i professional i d’aque-lles entitats i persones que treballen a favor de la gent gran (àmbit cívic i social).

En aquesta edició se li ha atorgat a Mª Rosa Giner Quiñonero el Premi FiraGran en l’Àmbit Cívic i Social (persona) per la seva reconeguda tasca en la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per l’Alzheimer i les seves famílies, al capdavant de l’Associació de Familiars d’Alzhei-mer del Baix Llobregat, que precisament enguany celebra els seus 20 anys d’existència. “Tot i que el rebre premis no ha estat mai el meu objectiu ni la meva prioritat, sí que, òbviament, agraeixo aquest reconeixement i aquesta distinció després de tants anys de dedicació i esforç” ha afirmat la presiden-ta al conèixer la notícia.

El jurat d’aquest premi està format pels diversos col·laboradors de FIRAGRAN: Departaments de Benestar Social i Família, Interior, Salut i Empre-sa i ocupació de la Generalitat de Catalunya, Ajun-tament de barcelona, diputació de barcelona, di-ferents entitats de gent gran que representen a de-senes de milers de persones grans de Catalunya i els col·legis professionals.

“Voldria agrair a tots els membres del jurat aques-ta deferència, que tot i que no esperava, si que agraeixo de tot cor i el valoro per l’honor que re-

Ma. Rosa Giner, acompanyada per

un grup de membres de la junta

i de col·laboradors, mostra el premi

“Firagran” rebut

Ma. Rosa Giner guardonada amb el Premi FiragranEl guardó té com a objectiu premiar la trajectò-ria de persones actives que treballen a favor de la gent gran

9

presenta i per formar part d’un grup tant impor-tant de persones com són les que han estat esco-llides en les altres categories dels Premis Fira Gran” comenta la presidenta d’AFA Baix, i és que entre els guanyadors del premi FIRAGRAN d’edicions anteriors hi ha personalitats tan des-tacades com les d’enguany: Miquel Martí i Pol, Eduard Punset, Joaquim Rifé, Anna Lizaran, Vic-tòria dels Àngels, Baltasar Porcel, Josep M. Ba-llarín, Manel Raventós, Andrés Gimeno, Mont-serrat Caballé, Luis del Olmo o Pasqual Maragall, entre d’altres.

Les categories que es premien i els premiats d’en-guany són:–Premi FiraGran en l’Àmbit Cultural: Assumpció Balaguer–Premi FiraGran en l’Àmbit Esportiu: Sebastià Sal-vadó–Premi FiraGran en l’Àmbit Professional: Rosa maria calaf–Premi FiraGran en l’Àmbit Cívic i Social (Enti-tat): Institut de l’Envelliment - UAB–Premi FiraGran en l’Àmbit Cívic i Social (Perso-na): Maria Rosa Giner–Premi Honorífic FiraGran: Molt Honorable pre-sident Jordi Pujol i Soley

el lliurament dels premis d’ aquesta edició es va dur a terme el 5 de juny, a l’auditori de les Dras-sanes de Barcelona, sent presidit per l’Hble. Sra. Neus Munté, Consellera de Benestar Social i Fa-mília de la Generalitat de Catalunya. Durant els parlaments, la presidenta d’AFA Baix va voler agrair la tasca realitzada pels voluntaris i treba-lladors de l’associació, citar la duresa dels prin-cipis, destacar el recolzament imprescindible de les administracions, i contextualitzar l’esforç, mal-decaps i temps que ha dedicat durant 20 anys a la nostra Associació per arribar a consolidar-la com una de les més destacades i actives de Cata-lunya.

També va destacar –en sintonia amb els parla-ments dels altres premiats– que “en la nostra so-cietat actual la vellesa no està de moda”, fent re-ferència a la consideració que es mereixen les per-sones grans que, en altres cultures i altres temps, eren referents de saviesa i experiència, reclamant que no es deixin perdre les virtuts que el pas del temps comporta. finalment, va ressaltar la impor-tància de l’estimació en el procés d’envelliment i en el de la cura d’un malalt d’Alzheimer.

les associacions d’ajuda al malalt exigeixen més suport

públic per als pacients d’Alzheimer

Un malalt d’Alzheimer suposa un cost d’uns 32.000 euros a l’any per a la seva família. Les persones que tenen aquesta malaltia, 3,5 mili-ons a Espanya, no només han de seguir un trac-tament, sinó que també han d’estar vigilades, i això comporta més despeses. Ho va recordar la presidenta de l’associació de familiars de ma-lalts d’Alzheimer de Saragossa, Pilar Lahera. Aquesta associació ha efectuat una anàlisi en-tre els seus membres sobre quants diners inver-teixen en tenir cura d’un malalt d’Alzheimer.

Segons aquesta associació, amb els ajuts que re-ben aquestes famílies de les institucions no n’hi ha prou. “Des que es diagnostica la malaltia, l’afectat ha d’estar acompanyat per un cuidador les 24 hores al dia, i perquè la persona amb Alzheimer tingui una mica de llibertat, el cui-dador perd la seva”, ha detallat Lahera. Moltes persones, majoritàriament dones, deixen de tre-ballar per assistir el familiar, amb la qual cosa perden ingressos. I si contracten algú, assumei-xen més despeses. L’Alzheimer, una patologia neurodegenerativa progressiva, és el tipus de demència més prevalent a Espanya i afecta unes 800.000 persones, la majoria més grans de 65 anys, però entre un 30% i un 40% encara s’han de diagnosticar. Un tractament precoç és fona-mental per millorar la qualitat de vida dels pa-cients.

El dia internacional de l’Alzheimer, celebrat el darrer 20 de setembre, els metges van alertar sobre l’elevat nombre de persones que poden tenir la malaltia sense saber-ho –fins al 80% dels casos en què aquesta demència es troba en un estadi lleu–, i animen a anar a l’especialista da-vant qualsevol símptoma d’alarma. La clau d’aquesta escassetat de diagnòstic pot respon-dre al fet que la malaltia té una forma d’apari-ció variada i un desenvolupament gradual que la fa passar desapercebuda al principi. “L’edat, per si mateixa, no produeix demència, no expli-ca la pèrdua de records”, assenyala en aquest sentit Guillermo García, coordinador del Grup d’Estudi de Demències de la Societat Espanyo-la de Neurologia.

(Font: La Vanguardia)

10

els mossos d’esquAdrAsolidAris Amb l’Alzheimer

La policia té com a estructura una potència que poques institucions poden mostrar, una potència entesa com a capacitat per influir en fer la vida de les persones més fàcil, més digna i en definitiva, més feliç.

A banda de la sanitat, que ens garanteix la nostra salut, penso que només l’educació pot acabar es-sent més transcendent per una societat, per la se-va capacitat transformadora.

I és així perquè tenim la capacitat de ser-hi sem-pre, vint-i-quatre hores, a tot arreu.

També perquè la nostra vocació és de servei, i per-què, a banda de l’exigible professionalitat, tenim la capacitat d’esdevenir un element fonamental en la transmissió i defensa de valors a la societat.

Estem doncs en aquest trànsit, en una redefinició constant del concepte de policia, i on una part im-portant del seu contingut el volem impregnar de proximitat.

A la clàssica funció de garantir llei i ordre, i òbvi-ament sense deixar-la de banda, afegim que el fu-tur de la Policia passa per omplir cada vegada més

altres parts de la nostra missió: drets i llibertats de la ciutadania i servei en aquesta, i no com a fra-se feta, sinó com autèntic ADN que conformi totes i cadascuna de les nostres accions.

El calendari solidari és una d’aquestes apostes. No busca no-més –que també- aconseguir uns diners amb els que ajudar a un col·lectiu determinat. És essenci-alment fixar el focus en un col-lectiu de persones feble i que s’ha de protegir.

L’any passat ho vàrem fer amb

Fa alguns anys, no gaires, era certament habitual escoltar a molts de nosaltres, dels policies, una frase que reconeixereu: “Això no és feina de la Po-licia”.

La fèiem servir per referir-nos a alguns temes que l’imaginari col·lectiu policial encabia dins dels professionals de la sanitat, d’ensenyament o de Benestar social. Semblava llavors que aquest ima-ginari col·lectiu limitava el treball policial al man-teniment de l’ordre públic, a l’execució de les re-solucions de l’administració, a la prevenció del delicte i als temes penals.

Un temps després vàrem començar a assumir el concepte de proximitat, potser tímidament en ini-ci, un estar més a prop del ciutadà, el fet que aquest sentís el nostre alè proper, que la ciutada-nia no només veiés cotxes de policia sinó sobretot persones.

Crec que puc dir que estem en un camí on anem cada dia omplint de contingut aquest concepte, i ho fem sense a priori, sense imposar-nos límits. Més que mai som eina, i el límit no pot ser altre que allà on acaba la necessitat de la persona con-creta i de la societat com a col·lectivitat.

Mercadt de la Plaça d’Esplugues. Mossos i membres de l’AFA.

11

AbANdoNo de los PAdres

Hace unos días me percaté que una vecina de 85 años iba desorientada colocando su llave en todas las cerraduras de los vecinos pensan-do que estaba introduciéndola en la de su ca-sa.

Me acerqué y la señora me dijo: “Prueba tú, Rosa, que yo no puedo abrir”, a lo que yo con-testé: “¿Cómo va a abrir si esta no es la puerta de su casa?”. “¿Ah, no?” ¿Y cuál es la mía?” res-pondió ella.

Esta vecina tiene cuatro hijos, todos muy bien situados. Ella ha estado al servicio de ellos du-rante toda su vida, pero ahora que la mujer está en sus últimos meses de vida, todos tie-nen trabajo y nadie puede mantenerla en su casa. Le hacen visita periódica del doctor y, con la excusa de que ella no quiere tener nin-guna cuidadora en su casa, se deja a la señora sola, y que se apañe como pueda. Así, de pa-so, el dinero que tiene en el banco no se gasta.

Casos como estos hay a miles. Son hijos ego-ístas y sin principios, que sólo están dispues-tos a heredar. Personalmente, no puedo sopor-tar ver a personas mayores abandonadas a su suerte.

Es importantísimo que tengan a alguien per-manentemente que las cuide y que las vigile. el departament de benestar social i familia debe procurar por la dignidad y calidad de vi-da de las personas mayores, exigiendo una le-gislación que los proteja y también asumien-do competencias para intervenir y poder de-purar responsabilidades de la misma manera que se castiga el abandono infantil, por ejem-plo.

Si hubiera una legislación en la que una de-nuncia por abandono de los padres fuera cau-sa automática de renuncia de la herencia, es-tas cosas no pasarían.

Rosa Machi Prat (Benifaió)(Font: Cartas al director, La Vanguardia)

nens i joves que patien càncer. Enguany, en el d’al-gunes persones grans, especialment vulnerables, i afegim també, en el del seu entorn que pateix.

conec aquesta malaltia des de fa molts anys. la va patir el meu avi. recordo la seva mirada, com alguns instants es perdia, badava. La tinc grava-da. Era una mirada que de vegades preguntava, que de vegades s’emocionava. Una mirada també d’infant. L’acompanyava d’algun gest repetitiu amb els dits, i sovint també d’algun tros de cançó inacabat. Cada vegada aquella mirada es perllon-gava més i més estona, fins que un dia va ser una fotografia fixa.

Sota la protecció de la vida del poble, el meu avi passava hores a la porta de casa. Tota una mane-ra de viure i tota una xarxa de complicitats de ve-ïnatge el protegia.

Anys després vaig tornar a percebre aquella mi-rada en els ulls de la meva mare, i els metges em van dir que la meva percepció era encertada.

Ara descobreixo de primera mà la duresa de la malaltia, primer perquè ja no sóc el nen que mi-rava el meu avi, i sobretot perquè m’adono que no només afecta a qui la pateix, sinó sobretot al seu entorn, en aquest cas als meus germans que són els qui hi conviuen i cobreixen la meva absència.

Tampoc l’entorn és el mateix.

Aquelles complicitats dels pobles contrasten amb la fredor de les ciutats que ofereixen als malalts poc més que la reclusió en un pis.

Penso sovint en el que han de ser algunes reali-tats de persones malaltes sense referents famili-ars o sense recursos.

I també en la dura realitat dels entorns familiars, que van aprenent com no són mentides allò que el malalt els hi diu, com no és voluntària aquella manca d’atenció o aquella discussió que s’enceta sense motiu.

Un aprenentatge en definitiva a una nova mane-ra de relacionar-se amb un ser estimat, per la qual no sempre estem preparats.

Josep Lluis Trapero ÁlvarezComissari en cap dels Mossos d’Esquadra

12

L’AFA BAIX LLOBREGAT té com a objectiu millo-rar la qualitat de vida dels malalts d’Alzheimer i altres demències facilitant, alhora, un espai d’ apre-nentatge, contenció i solidaritat per als familiars.

Per a AFA Baix Llobregat, les persones que volen cuidar el seu familiar a casa han de tenir la possi-bilitat de fer-ho en les millors condicions, tenint el descans que es precisa i el suport familiar, insti-tucional i de l’associació per evitar la claudicació.

Les ajudes tècniques contribueixen a fer més sen-zilla i millor la feina del cuidador. Permeten un augment en l’autonomia de les persones i afavo-reixen les cures que proporcionen els cuidadors als seus malalts, facilitant-los la tasca de l’atenció i prevenint possibles problemes afegits de salut a aquells que duen a terme la cura.

Hi ha multitud d’eines que faciliten les tasques diàries d’un cuidador, utensilis pensats per a que activitats quotidianes senzilles deixin de ser un obstacle, propiciant una major independència per a qui està a càrrec d’una persona dependent. Ei-nes com el matalàs d’aire o els coixins anti-esca-res permeten una millor i major circulació sangu-ínia i impedeixen, conjuntament amb una correc-ta hidratació, l’aparició de nafres. D’altres, com les cadires de rodes o les cadires per incorporar les persones a la banyera, faciliten la tasca del cuida-dor i eviten, entre d’altres, el mal d’esquena i els problemes cervicals i lumbars, a més de donar

molta confiança als cuidadors i al propis afectats.

És per a tot això que l’AFA Baix Llobregat ofereix un servei d’informació i orientació per als seus socis sobre ajuts tècnics existents al mercat per te-nir cura a casa dels malalts més dependents. L’aju-dem a trobar allò que és utilitat pot fer-li i al preu més assequible.

També ofereix la possibilitat de prestar ajudes tèc-niques propietat de l’entitat als socis que ho de-manin. El nombre d’utensilis que tenim a l’abast dels socis és limitat, la seva adjudicació dependrà de que n’hi hagi de disponibles. Tot i que no es paga lloguer pel préstec d’aquestes eines, sí que es demana, per sostenibilitat econòmica, un do-natiu corresponent al 30% del preu real del pro-ducte. Aquest pagament, que es fa íntegre al rebre l’eina, dóna dret a disposar d’aquest ajut fins que el cuidador el necessiti, o fins que aquest deixi de ser soci de la nostra associació. en aquest moment s’ha de retornar en perfecte estat, excepte si es tracta d’un matalàs, que no es reutilitza, òbvia-ment, per raons d’higiene.

Les ajudes es poden sol·licitar al nostre despatx (93.379.00.22) i s’han de recollir, un cop acceptada la sol·licitud, al magatzem del Centre Aloïs del Prat, amb horari a convenir.

AFA Baix Llobregat treballa per fer-vos costat en el que us faci falta.

Xavi Rull

l’AssociAció, Al servei dels cuidAdorsofereix ajudes tècniques, informació i orientació

Tipus d’ajuts tècnics: Ajuts per deambulació i el transport: caminadors, cadires de rodes, cadi-res de rodes per la casa, grues de mobilització, sistemes salva escales, etc. Ajuts pel bany i la hi-giene: cadira de bany fixe, cadira giratòria per a la banyera, taules de banyera, alces pel wc, etc. Ajuts pel descans: llits articulats, matalassos d’aire antiescares, pijames especials, etc.

13

Dimecres 8 d’octubre es va celebrar a Món Sant Benet, a la comarca del Bages, el 7è Congrés Na-cional de la gent gran de catalunya.

Organitzat pel Consell de la Gent Gran de Cata-lunya (cggc) i el departament de benestar soci-al i Família, al Congrés van participar més de 600 persones de totes les comarques catalanes, entre les quals una delegació de 26 membres del Con-sell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat i acompanyats pel Conseller de Política Territorial i Joventut del Baix Llobregat, Miguel comino.

Van ser gairebé un miler les esmenes presentades pels 471 delegats i delegades d’arreu de Catalu-nya als textos de les dues ponències del Congrés. D’aquestes esmenes, més d’un centenar eren pro-vinents del Baix Llobregat on s’ha fet una feina intensa i acurada en el tractament de cadascun dels eixos d’aquest congrés a través de les comis-sions precongresuals que s’han fet a la comarca al llarg de l’any i en les que el Consell Comarcal s’ha cuidat de dinamitzar.

Així doncs, el Consell Consultiu Comarcal del Baix Llobregat, mitjançant els 26 delegats i dele-gades del Congrés, va presentar més d’un cente-nar d’esmenes, la majoria de les quals van ser in-corporades als textos definitius de les ponències del congrés.

Les dues ponències eren:• Ponència A: “Persona Societat i Benestar”, on es revisa el desenvolupament actual de la societat catalana i els nivells de benestar de la població en

general, parant atenció especial en les persones grans.• Ponència B: “La Catalunya del futur”, que mos-tra a la societat en general una visió àmplia de les persones grans en relació amb el país on viuen, com se l’imaginen i, per tant, què estan disposats a construir juntament amb la resta de la ciutada-nia.

El manifest final aprovat pel plenari del Congrés conté les principals conclusions i demandes que expressa el col·lectiu de persones grans de cara als pròxims quatre anys. El document esdevé el full de ruta que ha de guiar les polítiques públi-ques sectorials a curt i mitjà termini per tal de do-nar resposta als principals reptes, inquietuds i ne-cessitats de la gent gran que viu a Catalunya.

la nostra entitat va estar representada per la vi-cepresidenta, la Sra. Victoria López Monter.

7è Congrés Nacional de la Gent GranAfAbAIX vA EsTAR PREsEnT A LA REunIó cELEbRADA A Món sAnT bEnET

Un moment de les sessions del Congrès a les instal·lacions de Món Sant Benet

Us volem demanar que si hi ha algun canvi en les vostres dades personals, com les adreçes, mails, te-lèfons, comptes bancaris, etc., ens ho feu saber el més aviat posible, per tal d’actualitzar la nostra base de dades.

També us recordem que en compliment de la norma-tiva vigent en matèria de protecció de dades perso-

nals (Llei 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal), les seves dades forma-ran part d’una base de dades propietat d’A.F.A, Baix Llobregat (Associació Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat), amb domicili social al Prat de Llobregat, c. Eusebi Soler 1, 1r, 1a. Vostè té dret d’accés, oposi-ció, rectificació i cancel·lació, que haurà d’exercir mit-jançant escrit a l’adreça de la nostra entitat.

bEnvOLGuTs sOcIs

14

Em presento, sóc l’Isabel Macanaz, psicòloga de l’Associació des de fa 5 anys i des del gener del 2014 formo part de l’equip de l’Aloïs I, assolint el repte de coordinadora. Una passa endavant, molt important en la meva trajectòria professional i de la que estic molt il·lusionada. Des del primer mo-ment, companyes, usuaris/es i familiars m’han re-but amb els braços oberts i m’he sentit molt aco-llida.

Els Centres Aloïs tenen una gran trajectòria i l’equip de professionals que el formen estan alta-ment qualificats, equivalent a la gran tasca que es realitza, així que la meva arribada i funció es tra-dueixen en continuar la dinàmica i metodologia seguida fins ara i sempre millorar cada dia la nos-tra tasca intentant aportant noves idees, i sobretot realitzant treball en equip, aprofitant els coneixe-ments específics de cada professional.

Com sabeu aquests Centres Aloïs són centres d’es-timulació cognitiva on prioritzem el benestar dels malalts realitzant un continu d’activitats diverses, oferint un valor afegit en les seves vides i impli-cant-los en diferents projectes i activitats que con-tribueixen en el manteniment de les seves capaci-tats cognitives i millorant l’estat anímic i senti-ment d’utilitat. Alhora que són un recurs impor-tantíssim per a la família, ja que els hi permet te-nir un espai de respir amb la confiança que el seu familiar és atès amb la major qualitat i estima.

Com a novetat, m’agradaria aprofitar per infor-mar-vos de la substitució de les pissarres a les au-les per grans pantalles digitals tàctils. La imple-mentació d’aquestes pantalles ens permet realit-zar activitats molt més innovadores i atractives pels usuaris, acompanyant moltes sessions amb material audiovisual. La resposta dels usuaris ha estat molt positiva. com sempre intentem acostar les noves tecnologies als nostres usuaris.

Per finalitzar, vull agrair-vos altra vegada la gran acollida que he rebut, i només esperar que la me-va figura sigui de profit per ajudar a les famílies i col·laborar amb la gran tasca de l’Associació en la finalitat d’acompanyar a tots els implicats i afec-tats en aquesta malaltia.

Isabel Macanaz

CentreAlois i

15

Els objectius− Tal com diu Alicia Clair (EUA), gran experta

en aquest camp, la cerca del benestar i el con-fort hauria de figurar entre els objectius més importants; hi incloem la reducció en l’angoi-xa i/o la minva de situacions d’ansietat com a garants de l’assoliment del benestar.

− El manteniment de les capacitats cognitives entraria com a objectiu de gran importància. La música, amb tots els seus elements, melo-dia, harmonia i ritme, ofereix estructura, lò-gica, i la oportunitat de dibuixar dins de l’ex-periència una realitat carregada d’ordre i sig-nificat per a la persona.

− Reforçar els aspectes de socialització: evitar l’aïllament, desenvolupar la comunicació, el fet de compartir espais musicals creatius o prè-viament estructurats amb els altres i prendre’n plena consciència. Afavorir l’intercanvi en aquests espais ajuda a l’apertura vers els altres i a la integració en un grup.

− Potenciar l’autoestima de la persona. certa-ment, treballem plegats, gaudim dels moments però també tenim l’oportunitat de valorar les nostres accions. Cerquem, amb això, que les persones percebeixin la satisfacció d’assolir

plegats uns objectius amb èxit.− Promoure el posicionament actiu treballant

amb ritmes, percussions, i altres activitats que impliquin moviment: incidirem en la coordi-nació, la motricitat, l’atenció i la concentració que es requereix per al seguiment actiu de l’ac-tivitat.

Quins mètodes i tècniques seguim?Si us sembla, els explicarem a grans trets i els di-vidirem en dos grans grups: les actives i les pas-sives.

− Les actives estarien relacionades amb la parti-cipació activa de la persona, és a dir, aquella que exigeix d’una implicació física determina-da: el moviment o dansa (improvisada o no) associat a una audició, l’execució d’instruments per tal de treballar peces musicals reconegu-des i depenent de l’objectiu, que evoquin un passat satisfactori o agradable.

També inclouríem dins d’aquest grup tècniques d’improvisació que permetin a la persona expres-sar-se lliurement. La combinació d’ambdues tèc-niques resulta molt satisfactòria i útil.

Què és la Musicoteràpia? segons la federació Mundial de Musicoteràpia, “La Musicoterapia és l’ús professional de la música per tal d’assolir millores en la salut en tots els seus àmbits”.

M u s i c o t e r à P i A

16

Eines molt útils per a treballar aquests aspectes serien les percussions Orff i els instruments me-lòdics com el metal·lòfon, el xilòfon i el carilló, o la flauta d’èmbol, entre d’altres.

La composició− Les passives estarien relacionades amb la re-

cepció d’un estímul sense que sigui necessari una implicació física de la persona, com per exemple les audicions que requereixen una atenció determinada per a posteriorment com-partir-ne l’experiència, la visualització o audi-ció d’una experiència viscuda recentment, a través de mitjans tecnològics com gravadores d’àudio o vídeo, etc.

L’ús d’instruments melòdics (violí, flautes) pot evocar en la memòria melodies reconegudes i amb ella tota la càrrega emocional continguda.

La meva participació als centres Alois:

als centres alois intervinc un cop per setmana desenvolupant activitats amb els objectius des-crits anteriorment. Per a mi està essent una ex-periència fantàstica i està contribuint en gran mesura en el meu creixement com a professio-nal.

En aquests espais de musicoteràpia tenim un gran nombre d’oportunitats, que descric informalment:

Tenim l’oportunitat de construir un repertori amb cançons que utilitzem per a atendre els aspectes emocionals, socials i motors.

També tenim oportunitat de jugar amb improvi-sacions musicals que ens permeten generar una expressió espontània, personal, creativa i imagi-nativa a través d’instruments o tècniques vocals. Aprenem a executar aquesta espontaneïtat dins d’estructures lògiques i ordenades on tothom té quelcom a dir. Prenem elements de la nostra rea-litat present, els ordenem i els transformem en música i cançó. En altres paraules, componem.

Per últim, som testimonis del treball realitzat, la qual cosa, tal com diu la musicoterapeuta Wendy Magee, ens dóna l’oportunitat d’identificar-nos i valorar-nos a nosaltres mateixos així com el nos-tre entorn.

Marc corominas

receta para una navidad feliz

Un tono más suave y cariñoso de voz que de ordinario.

Dos libras de paciencia.

Cuatro capas de amabilidad (no extender demasiado fino: que sean unas buenas ca-pas).

Dos ojos brillantes (en algún momento po-drían tener una lágrima de alegría).

Una taza entera de buen humor, mezclado de villancicos.

Una sonrisa franca y fraterna (de oreja a ore-ja).

Una cucharadita de perdón (que sea una cucharada de esas de café, pero “ins-tantáneo”: del que no se hace de rogar).

Dos tacitas de servicialidad (por ejemplo pa-ra preparar los adornos navideños, y luego retirarlos cuando sea hora).

Un toquecito de ternura (la hay femenina, pero también se recomienda la masculina).

Una cucharada (de sopa) de tradición para estas fiestas, y que no falte nadie de la co-munidad a la fiesta. Para otras “familias” de seres queridos también es bueno reservar provisión de todas estas cosas, pero para otro día). Todo ello mezclando con cariño, intentando vivir con la mejor actitud posi-ble esta fiesta entrañable y familiar.

Cada cocinera/o repostera/o sabrá qué in-gredientes darán más gusto a todo este po-taje, de modo que sea a la vez una fiesta hu-mana y solidaria, que es cuando la Navidad es un éxito.

17

Projecte reMs

Ara fa poc més d’un any que l’AFA Baix Llobregat va submergir-se en una nova aventura, la de col-laborar en els Projectes REMS (Reforçar i estimular la memòria i la salut). Aquest projecte es duu a terme als espais socials Sant Jordi de Castelldefels, Gavà i l’Hospitalet de Llobregat durant els matins.

es tracta d’una iniciativa de la fundació catalunya La Pedrera, a qui, des d’aquestes línies volem fe-licitar i agrair la confiança dipositada en nosaltres i en els nostres professionals. De ben segur aques-ta sinèrgia tindrà com a resultat una millor aten-ció per a les persones que volen i necessiten esti-mular la seva capacitat cognitiva, física, funcional i relacional.

Amb l’edat comencem a patir canvis tant físics com cognitius i en ocasions l’estil de vida tendeix cada cop més a ser sedentari, i no per a tothom és fàcil adaptar-se a aquesta nova etapa. Perquè el pas del temps causa un desgast i tot i que si és cert que tenim la sort de viure més anys, malaurada-ment també és cert que van apareixent dificultats

o malalties inevitables. El Projecte REMS neix per donar resposta i alternativa a aquelles persones que comencen a patir aquests canvis, i que volen actuar davant de les dificultats.

Oferim un espai molt familiar, on s’han creat entorns de confiança, on regna el bon humor, formant equip un psicòleg/a i un preparador/a físic, per tal de mantenir i/o millorar les capacitats cognitives i físiques de persones amb diagnòstic o pendents de rebre’l. També es realitzen activitats més de caire lúdic per tal d’afavorir les relacions socials i millorar l’estat anímic de les persones que sovint amb l’edat es van trobant cada cop més aïllades.

Estem molt contents de formar part d’aquest Pro-jecte ja que continuem esforçant-nos per apro-par-nos i ajudar tant a famílies com a malalts, aquest cop en una fase molt més inicial, quan els símptomes encara són molt subtils.

Glòria fité

loteríA de NAvidAd

Como cada año, ponemos a la venta lotería de

Navidad. Esperamos que esta vez la suerte nos

acompañe. El número es el 56.466. Recuerda que

al comprar la lotería también estás contribuyendo

a mejorar la calidad de vida de los enfermos de

Alzheimer y sus familias.

Muchas gracias

18

Conmemoració del20è ANiversAri de l’AFA

L’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat va néixer l’any 1994, de la mà de qui en-cara avui és la seva presidenta, Ma. Rosa Giner, familiar cuidadora de dos malalts d’Alzheimer que havia patit la indefensió en que es trobaven aleshores aquests malalts i llurs familiars (en aquell temps amb prou feines es coneixia aques-ta malaltia), i va decidir fer alguna cosa per mi-llorar la qualitat de vida dels afectats.

En els seus inicis, l’Associació era una delegació de l’AFA Barcelona, però més tard es va escindir d’aquesta organització i es va constituir en una de nova: l’AFA Baix Llobregat, que es va establir com a entitat autònoma, tenint com a àmbit d’influèn-cia les poblacions d’aquesta comarca de més de 800.000 habitants i amb una gran incidència de la malaltia d’Alzheimer, degut a l’elevat nombre de persones grans que hi ha en aquesta zona.

Des d’aleshores l’Associació no ha parat de créi-xer, assessorant i ajudant a familiars, realitzant actes de difusió, xerrades, cinefòrums, festivals de moda i ball per recaptar fons, realitzant cursos per a cuidadors, tallers de memòria, sent present en debats, fòrums i congressos que tractin la ma-laltia, atenent els centres de dia que ha posat en marxa…

Enguany, doncs, l’Associació de Familiars d’Alzhe-imer del Baix Llobregat compleix el seu vintè ani-versari. I ho vam celebrar el dia 20 de setembre a Sant Feliu, amb un seguit d’actes que van culmi-nar en un dinar de germanor en què es va agrair el suport de tots aquells que ens han ajudat a vet-llar pel benestar dels malalts d’Alzheimer i dels seus familiars.

Actes que van començar amb una missa a la Ca-tedral de Sant Feliu, en memòria dels que ens han deixat, en suport als cuidadors i en senyal d’agra-ïment per la trajectòria de l’Associació. Després es va fer una ballada de sardanes a la plaça de la Vi-la amb l’actuació dels Castellers de Cornellà, que va acabar amb un enlairament de globus, simbo-litzant la memòria que es perd.

19

En acabat es va dur a terme el dinar de germanor, a la sala Iberia, amb la presència de representants polítics i socials de diferents àmbits i també fami-liars i amics entre els més de dos cents cinquanta assistents. En el transcurs de l’acte es va realitzar el brindis i els parlaments corresponents, amenit-zats amb breus actuacions de música i ball (a càr-rec d’Alba Martínez, le Petit Excelence i l’escola de rítmica de Sant Feliu) i un reconeixement públic a tots aquells que ens han donat el seu suport al llarg de la nostra trajectòria, especialment als con-sistoris que s’han sumat a la campanya d’Ajunta-ments Solidaris amb l’Alzhèimer, que en finalit-zar l’acte van ser obsequiats amb una placa com-memorativa per la seva condició d’Ajuntament Solidari amb l’Alzheimer.

També és va agraïr el suport que des de fa molt de temps hem rebut de la Fundació La Caixa, amb un reconeixement públic per part de la presiden-ta.

I una empresa que ens ha fet costat també al llarg d’aquests últims anys, el Consell Regulador del Cava, també va rebre el nostre agraïment.

Gràcies, de tot cor, a tots els que ens heu donat el vostre suport per poder assolir aquest 20è aniver-sari. Sense tots vosaltres no hauria estat possible.

Xavi Rull

(Continua la informació gràfica a les pàgines següents)

20

21

22

ne suficiente capacidad) y se practicarán las prue-bas: primero, el reconocimiento forense y la ex-ploración judicial del enfermo (consistente en acompañar al enfermo al Juzgado para que lo vi-site el médico forense en presencia del Juez) y se-gundo, la audiencia de parientes a la que deberán asistir los enfermos más próximos del enfermo al efecto de determinar qué puede o no puede hacer el mismo, así como qué persona es la más adecua-da para ser nombrada su Tutor. Posteriormente, el Juez dicta una sentencia acordando la incapa-citación total del enfermo y nombrándole un Tu-tor y, desde la sentencia, los actos llevados a cabo por el enfermo dejarán de tener efectos jurídicos. Por consiguiente, la incapacitación judicial es la verdadera medida de protección del enfermo que no puede gobernar su persona ni administrar sus bienes, toda vez que se le nombra un tutor, que será la persona que lo representará.

El Tutor es nombrado por el Juez y sólo debe ren-dir cuentas al mismo; por lo que deberá aceptar el cargo de Tutor y presentar un Inventario de Bie-nes del enfermo. Desde entonces, el Tutor podrá administrar todo el patrimonio del enfermo en sentido genérico (hacer pagos, reclamar cantida-des, alquilar un bien del enfermo, aceptar heren-cia…) y podrá decidir cualquier cuestión perso-nal (como contratar una cuidadora, llevar al en-fermo a un Centro de Día, ingresarlo en una resi-dencia…). No obstante, para vender un piso, un parking o un local, el Tutor necesita solicitar au-torización judicial y, cada año, deberá presentar una Rendición de Cuentas al Juzgado.

la incapacitación es una medida de protección in-tegral y, por lo tanto, es recomendable su adop-ción. de todos modos, entiendo que la misma es necesaria cuando existe un conflicto familiar, cuando el enfermo es joven, cuando el enfermo tiene bienes que administrar, o bien, cuando la actuación del enfermo le esté perjudicando (ya sea porque no es consciente de sus actos o porque ha-ya alguien que se esté aprovechando de su falta de capacidad).

Judith serraAdvocada

la incapacitación judicial es la protección integral del enfermoen una primera fase de la enfermedad, cuando el enfermo empieza a evidenciar las primeras pér-didas de memoria, es posible que él mismo pue-da otorgar un poder notarial de disposición a fa-vor de una persona de su confianza, para que pue-da administrar sus bienes. En este sentido, es re-comendable que no quede ninguna cuenta que esté únicamente a nombre del enfermo.

No obstante, debido a la enfermedad, es posible que, en algunos casos, el enfermo no tenga capa-cidad suficiente para otorgar el poder notarial (o bien, que no quiera hacerlo). Asimismo, también es posible que el poder sea insuficiente cuando el enfermo siga disponiendo de sus bienes, en con-tra de sus intereses (sacando dinero del banco sin recordar dónde lo pone, haciendo compras inne-cesarias…).

en estos casos, es necesario adoptar una medida de protección integral y, por lo tanto, se deberá presentar una demanda de incapacitación judi-cial, ante el Juzgado del domicilio donde viva el enfermo, acompañando una copia del Libro de Familia, de los informes médicos del enfermo que indiquen sus limitaciones y un certificado de em-padronamiento del mismo. la demanda se pue-de interponer por parte del cónyuge (o pareja de hecho) del enfermo, los hijos, los padres y los her-manos y deberá ser firmada por un Abogado y un Procurador. Una vez presentada la demanda, se dará traslado de la misma al enfermo (quien no tiene que hacer nada porque, precisamente, no tie-

23

Si mai em perdo en l’obscur món de la memòria, no m’abandonis, agafa’m la mà i guia’m, guia’m com l’infant necessita la mà amiga de l’adult, per trobar tot allò que desconeix i necessita.

Si mai em perdo en el desconegut país de la memòria, tingues paciència, no t’enfadis amb mi, pensa que no és que et vulgui molestar, és simplement, que no recordo tot allò que abans m’era tant familiar i quotidià.

si mai em perdo en l’incert món de la memòria, no em preguntis qui sóc, com em dic o qui ets tu, no em demanis noms ni dates, ni em preguntis què he fet o què he menjat, no em facis recordar que ja no tinc memòria i que estic perduda per senders borrosos on no hi ha avui ni demà, i on l’ahir és només un trencaclosques esgarriat.

Si mai em perdo en el tenebrós bosc de la memòria treu-me a passejar pel món per on tu encara camines: ensenya’m els primers brots que anuncien la primavera, porta’m a contemplar els colors rogencs del sol quan es pon, mostra’m les flors de tots colors del teu jardí i els prats tenyits de vermell de les roselles.Guia’m per sentir els ocells del bosc a l’albada, i a escoltar el cant de les granotes un capvespre d’abril.

Si mai em perdo en el desconegut món de la memòria,i quan jo ja no pugui acompanyar-te,deixa’m seguir compartint, amb tu, tot allò que m’agradava recorda’m la bellesa dels arbres del bosc d’un dia clar d’octubre i com dansen les fulles grogues i vermelles al vent de la tardor,conta’m quan les muntanyes del voltant s’han cobert de neu i quan els prats s’han vestit de blanc per la gebrada. explica’m com són de vermelles les rases del teu roser i si et plau, porta-me’n una, m’agrada tant la seva olor!

I, si mai em perdo en l’obscur món de la memòria, perdona’m si he fet o dit quelcom que t’ha ofès, recorda’m tal com era, què pensava i com estimava. Sàpigues que, en el meu pas per la vida, he conegut la tristesa i el dolor, però també la felicitat, l’alegria i la bellesa, i pensa, que malgrat tot, he gaudit la meva vida i que aquest absurd malson és, només, un desafortunat entrebanc, que s’ha creuat en el darrer sender del meu viatge.

si mAi em perdo…

24

AGeNdAEL PRAT

el camÍ de la memÒria

El passat dissabte 8 de novembre, el Centre d’Es-plai Sant Pere i Sant Pau, de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, va organitzar una activitat soli-dària, en motiu dels 30 anys de l’entitat. L’activi-tat la van anomenar “El camí de la memòria”, i van participar infants, monitors i famílies de l’Es-plai, i un bon grup de l’Agrupament Escolta An-ton Vilà.

Al peu del campanar de la Parròquia, primer una monitora va donar la benvinguda a l’activitat; tot seguit, la Maria Rosa Giner va explicar la tasca que desenvolupem a l’associació a favor dels ma-lalts d’Alzehimer, i després de convidar a fer una aportació econòmica voluntària, vam iniciar el nostre recorregut.

Després de fer-nos la fotografia a les escales de la Parròquia, vam enfilar el carrer Ferran Puig, fins l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, fins arribar al riu, i vam arribar a Can Comas, on vam berenar.

DIADA nAcIOnAL DE cATALunYA AL bAIX LLObREGAT

l’associació va participar activament en les cele-bracions d’arreu de la comarca, commemorant la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta és una da-ta important per a nosaltres i cada any estem pre-sents a les diferents ofrenes que es fan a les ciu-tats a on l’AFA té representació i o delegació.

En les imatges podeu veure els moments de les ofrenes de Sant Feliu, amb la vicepresidenta, la Sra. Victoria López, amb el seu marit, el Sr. Car-les Marty, i al Prat amb la presidenta de l’AFA, la sra. m. rosa giner, acompanyada del seu marit, el Sr. Jordi Rull.

25

des filada de moda d ’el prat de llo bregat

Un any més, la solidaritat es va fer moda, la mo-da es va fer memòria i la memòria es va fer espec-tacle i poble. “La Memòria està de Moda”, la des-filada popular i solidària que any rere any omple el Teatre Modern, i que enguany, en una de les millors edicions que es recorden, va estar inspi-rada i ambientada en el món del circ.Gràcies al magnífic treball de les seves directores (Mercè Rull i Cristina Otaegui) i a la bona volun-tat dels quasi 300 voluntaris, ha estat possible fer d’aquest acte tot un èxit. Desfiladors, maquillado-res caracteritzant els models en personatges de circ, voluntaris ajudant a vestir-los, decorant l’es-cenari amb globus i teles, vestint la passarel·la...en un acte d’aquesta magnitud, sempre hi ha mol-ta feina. Moltes tendes de roba pratenques van cedir els seus models per a la passarel·la, i altres comerços van col·laborar amb diverses donacions (sopars,

paneres de fruita, vals comercials...) que van ser sortejats entre els assistents. No oblidem tampoc la col·laboració inestimable de la perruqueria Ru-olpi i les escoles de maquillatge Stick-Art i l’Insti-tut Mare de Déu de la Mercè. Ni la de grans em-preses com El Corte Inglés, Carrefour, Caves Alta Alella, Nestlé, Ferrero Rocher, o la dissenyadora Isabel de Pedro. Com no podem tampoc oblidar les empreses de cosmètics que ens van donar pro-ductes de les seves firmes per poder maquillar i obsequiar els voluntaris. Tampoc hauria sigut possible la nostra tasca sen-se l’important suport de l’Ajuntament d’El Prat, un consistori sensible a les nostres necessitats i aportacions, tal com va remarcar l’ Il·lm. Sr. Llu-ís Tejedor, alcalde d’El Prat, en el seu breu parla-ment.el leimotiv d’enguany era el circ, i al voltant d’aquest art, doncs, va girar l’espectacle. Un petit esquetx a càrrec del clown de Pokapok lligava els passes amb humor; Charly Rivel i una caixa màgica, en un preciós esquetx, van precedir l’enamoradissa veu de l’Alba Martínez i l’espectacle de la desfila-da dels exuberants Can-Cans de la dissenyadora Manuela Ortés i en Dani Luna ens va fer riure amb el seu monòleg.Així doncs, ens hem de felicitar per la feina ben feta i per la generositat dels voluntaris i els assis-tents que fan possible que puguem sumar ingres-sos a la voluntat de seguir atenent als malalts d’Alzheimer de la nostra ciutat i als seus familiars.

Xavier Rull

“La memòria està de moda”

26

d e s f i l ada d e moda (t ardo r - h i v e rn) d e C o rn e l là

També Cornellà es va vestir de moda per celebrar un any més la desfilada de tardor-hivern on tots els desfilants van passar amb elegància la moda d’aquesta temporada que ens sorprenen tots els principals establiments de Cornellà. Una moda alegre i elegant que, tenint de base els clàssics de tardor, va donar una nota de modernitat amb tocs d’originalitat.

aquest any, la directora va ser la zaida i el seu equip de col·laboradors que van dedicar moltes hores del seu temps lliure per tal que la passarel-la convertís aquest esdeveniment en una vetllada àgil, agradable i divertida.

la estel va ser la presentadora i va donar el seu toc particular amb humor i originalitat a l’espec-tacle. l’escola de dansa eVa gris, sempre dis-posada a col·laborar, ens va delectar amb la seva màgica actuació. Esbart Dançaire va tancar l’acte amb una magnífica actuació que ens va sorpren-dre per la seva perfecció i professionalitat, portant a la memòria de molts els clàssics Ballets que sem-blava que havien quedat oblidats.

Voldríem des d’aquestes línies agrair doncs a tots la seva participació, sobretot als establiments, les maquilladores i les perruqueries que van partici-par com sempre amb una generositat extraordi-nària. També a les firmes convencionals i restau-rants que van col·laborar donant obsequis que es varen sortejar al final del espectacle. Per descomp-tat, agrair a les pastisseries que van col·laborar oferint el pica-pica al final del acte que va contri-buir a l’èxit total d’aquesta desfilada.

Finalment, també voler donar les gràcies del su-port que sempre rebem del Consistori per part dels regidors i del Sr. Antoni Balmón, que com ca-da any no va voler faltar a aquesta cita.

R. G.

27

Els tallers de memòria que ofereix el servei AFA Baix tenen com a objectiu aconseguir una millo-ra del rendiment cognitiu, a través de diverses ac-tivitats d’estimulació que permeten adquirir, man-tenir i recuperar habilitats perdudes a causa del deteriorament. Al mateix temps, les activitats de-senvolupades pretenen promoure l’autonomia personal, l’autoestima i el sentiment d’auto eficà-cia.

estan destinats principalment a persones que pa-teixen problemes associats a la malaltia d’Alzhe-imer, en una fase inicial o lleu, però obert també a persones amb problemes de memòria associats a l’edat.

Es realitzen en diferents poblacions del Baix Llo-bregat. A continuació s’exposa un breu resum de la dinàmica i metodologia de treball emprada en els grups de memòria de Cornellà i Sant Joan Des-pí.

El moment evolutiu, l’afectació cognitiva i el per-fil concret que presenta la persona, son elements claus per decidir la configuració dels grups i ens indiquen quina és la millor intervenció possible.

Solem treballar en grups d’entre 6 i 15 participants, agrupats per nivell de deteriorament. En el cas de

Cornellà, es realitzen dos grups de treball dife-rent: un lleu, i l’altre moderat. Tots ells tenen una duració d’una hora i mitja, i es realitzen un cop per setmana, en horari de tarda.

Durant la sessió es treballen les diverses àrees cognitives: llenguatge, memòria, raonament abs-tracte, evocació i fluència, càlcul, etc. Procurem utilitzar recursos com la lectura i reflexió d’algu-na notícia actual o document d’interés, per cen-trar-nos en la realitat. També solem realitzar exer-cicis de reminiscència, activitats emocionals i re-flexives (reconeixement de cançons de la seva èpo-ca, debats socials, moralines, històries de la nos-tra cultura...) que permeten fomentar el propi pen-sament i millorar l’autoestima.

Com a terapeuta, és altament gratificant treballar amb les persones que assisteixen als tallers. Cada grup és diferent, però en tots destaca la bona sin-tonia que es respira, un clima familiar i de confi-ança que fa que, setmana a setmana, al finalitzar la sessió, tots tinguem ganes de que arribi la pro-pera sessió per tornar-nos a reunir.

Anna RoquerPsicòloga i terapeuta;

Grups de memòria i Gams, AFA Baix

Tallers d’Estimulació CognitivaParticipació, objectius, dinàmica i metodologia

28

ideNtiFicAdA uNA MutAcióN GeNéticA que duPlicA el riesGo de AlzheiMerLa alteración aumenta la producción de las placas seniles características de la enfermedadEs una variación poco frecuente, presente en menos del 1% de la población

los equipos de secuenciación masiva de adN se están convirtiendo en uno de los principales aliados de los investigadores a la hora de desvelar las raíces genéticas de las enfermedades de mayor incidencia. Uno de los últimos hallazgos tiene que ver con el Alzheimer, que solo en España afecta a unas 600.000 personas. Mutaciones en un gen especialmente activo en zonas del cerebro sensibles a la aparición de la enfermedad (como el hipocampo o el córtex) duplica el riesgo de sufrir la patología en edad avanzada, la modalidad más común (en torno al 90% de los casos).

Esta enfermedad neurodegenerativa se desen-cadena por la muerte neuronal vinculada a la presencia de dos estructuras aberrantes en el cerebro: la proliferación de las llamadas placas seniles (depósitos del péptido beta-amiloide) y la

formación de los ovillos neurofibrilares (un conglomerado de fibrillas de proteínas).

La investigación, que publica este miércoles la revista Nature, pone el foco en las placas seniles. En concreto, en el gen fosfolipasa 3D (PLD3), que los autores del trabajo vinculan a la generación de beta-amiloide. Investigadores de la Universidad de Washington en San Luis (Misuri, EE UU) estudiaron los perfiles genéticos de 29 pacientes afectados y 11 libres de la enfermedad a partir de 14 familias con un historial de Alzheimer de aparición tardía. Al cruzar los datos obtenidos, observaron que la presencia de una rara variante del gen “incrementa significativamente” el riesgo de desarrollar la enfermedad, una probabilidad que fijaron en el doble de la población general.

Aunque el impacto de las mutaciones en este gen puede ir más allá, los investigadores, dirigidos por Carlos Cruchaga, advierten que estudios complementarios sugieren que otras variantes en el PLD3 también aumentan la probabilidad de

29

padecer la patología en poblaciones de origen africano y europeo. En total, se examinaron las características genéticas de unas 11.000 personas, y la mutación original se detectó en menos de un 1% de los afectados. “Esta es la gran debilidad del trabajo, el efecto de la mutación es notable, pero el impacto clínico será limitado al ser tan minoritario”, apunta Agustín Ruiz, de la Fundación ACE-Instituto Catalán de Neurociencias Aplicadas.

El trabajo de grupo estadounidense no es el primero que relaciona mutaciones genéticas y Alzheimer. Desde 1993 se han descrito 24 alteraciones. Las 11 últimas, difundidas en octubre, llegaron de la mano del Proyecto Internacional de la Genómica del Alzhéimer, a través de un estudio en el que participó Agustín Ruiz. Esta cuestión, a su juicio, no le quita relevancia al trabajo que recoge Nature. como tampoco que otras mutaciones, por ejemplo la del gen ApoE, eleven el riesgo mucho más (entre 3 y 14 veces más que la media de la población) o estén más extendidas en los pacientes (hasta en el 40% de los casos).

El estudio describe al PLD3 como una pieza clave en esta compleja enfermedad en la que, más allá de las pruebas de su vinculación genética, no existe un consenso científico sobre los mecanismos biológicos que la desencadenan. Los investigadores observaron en cultivos que altos niveles de expresión del gen y de la presencia de la proteína estaban relacionados con bajos niveles de beta-amiloide, mientras que, en el caso contrario, aumentaban los niveles del péptido cuya acumulación en placas es uno de los rasgos de la enfermedad. Este mismo fenómeno lo observaron en muestras de tejido cerebral obtenido de personas afectadas al compararlo con personas libres de Alzheimer.

Dado que los trabajos de la industria farmacéutica dirigidos a hacer frente a la enfermedad están centrando sus esfuerzos en combat ir la acumulación de beta-amiloide, para Ruiz resulta especialmente relevante que se haya identificado el protagonismo del PLD3 y su papel en la creación de las placas seniles. Ahora, el objetivo es confirmar los resultados descritos, actuar sobre la actividad y observar si es una opción útil en el abordaje terapéutico de la enfermedad.

Jaime Prats

GsAM: GruPs de suPort eMocioNAl i AjudA MútuA

en les actuacions a desenvolupar per la dipu-tació de Barcelona, dintre del Suport a Progra-mes socials, està el suport a les famílies cuida-dores que tenen al seu càrrec a persones amb dependència.

l’any passat, la diputació de barcelona, va con-cedir a AFABAIX la realització de dos grups de suport emocional i Ajuda Mutua. Aquests grups es van realitzar a Collbató i Pallejà amb gran èxit i acceptació per part de les famílies. Per aquesta raó, aquest any ens han concedit una ampliació dels grups i localitats del Baix Llobregat. Aquest mes d’octubre hem començat a vuit poblacions: Collbató, Esplugues de Llobregat, Martorell, Pa-llejà, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobre-gat, Sant Andreu de la Barca, i Santa Coloma de cervelló.

Què són els grups de suport emocional? Els grups de suport Emocional i Ajuda Mútua (GSAM) tenen per objectiu facilitar espais de tro-bada entre persones cuidadores que es troben en situació similar, perquè puguin compartir les seves necessitats, preocupacions, vivències i co-neixements.

El programa consta de 10 sessions liderades per un psicòleg professional que condueix al grup en cada sessió orientant als familiars en cada te-ma a tractar; entre altres trobem:-Com prendre consciencia de la malaltia.-Ajudes al cuidador.- Com afrontar canvis de conducta.- La comunicació en el malalt.- Assertivitat i comportaments agressius.- Pensaments negatius en el cuidador.- Ansietat i exigència del cuidador.- Aprendre a tenir cura del cuidador.

Es pretén reduir l’impacte negatiu de la cura que a vegades poden experimentar els cuidadors i cuidadores no professionals i millorar la quali-tat de vida de les persones en situació de depen-dència.

Agraïm a la Diputació de Barcelona la seva con-fiança i l’oportunitat de poder atendre amb aquests grups a més famílies que ho necessiten.

30

ALzheimer: el lugAr donde todos olvidAnLos neurólogos no salen de su asombro. En una región de Antioquía, Colombia, la mitad de su población pa-dece Alzheimer antes de tener 40 años. Para los investigadores, en sus cerebros está la clave para curar esta epidemia del siglo XXI. Para sus habitantes, es una maldición.

Muchos lugareños de esa zona, en el departa-mento de antioquia, padecen una enfermedad que les roba la memoria. Quienes caen enfermos sufren años de doloroso olvido antes de morir.

Generaciones y generaciones se han visto azo-tadas por lo que desde siglos se ha conocido sen-cillamente como la ‘bobera’, una enfermedad que los lugareños creen causada por un maleficio o por árboles envenenados. Antiguamente, los ‘bo-bos’ permanecían encerrados y olvidados. Hace muy poco se descubrió que la verdadera causa de ese desastre era una rara forma heredada de Alzheimer precoz, tan virulenta que afecta casi a la mitad de algunas familias de la zona. Mu-chos enfermos sucumben a los 40 años y pocos sobreviven a los 60.

El Alzheimer precoz es una variedad rara y solo representa menos del uno por ciento de la enfermedad en el mundo. No obstante, las lesio-nes cerebrales que tienen las colombianas son muy similares a la forma tardía del Alzheimer. Estas comunidades remotas podrían esconder el secreto de nuevos tratamientos para todos los pa-

cientes de una enfermedad que ya afecta a unos 35 millones de personas en todo el mundo y que amenaza con transformarse en pandemia global.

«Entramos en una nueva era», afirma el doc-tor Eric Reiman, del Instituto Banner de Alzhei-mer en Fénix, EE.UU., que coordina la Iniciativa para la Prevención del Alzheimer, cuya piedra angular es un ensayo clínico de cien millones de dólares que probará en 300 colombianos de esa región una terapia preventiva con personas sa-nas destinadas genéticamente a desarrollar Al-zheimer.

Para Laura, una habitante de 84 años de la es-carpada aldea de Yarumal, la necesidad es apre-miante. Su marido falleció hace 22 años por Al-zheimer y cuatro de sus 16 hijos adultos han su-cumbido a la enfermedad. «Es demasiado tarde para ellos, pero tal vez no lo sea para mis nietos», confiesa. Uno de sus hijos, Oderis, de 51 años, es-tá sentado junto a ella y mira al infinito. En la ha-bitación contigua, su hermana María Elsy, de 62, está postrada en la cama, muda e inmóvil.

Cuando los hijos de Laura empezaron a pre-

31

sentar los mismos síntomas, menos de una déca-da después, la familia contactó con el doctor Lo-pera. al principio, a lopera le costó convencer a la gente para que colaborara. Su propia abuela ha-bía fallecido de Alzheimer y estaba convencido de que la misma enfermedad se estaba llevando vidas más jóvenes, pero hacían falta evidencias científicas. Para ello tenía que realizar la autopsia a un paciente, una tarea complicada en una zona tan sumida en la superstición.

En 1994 Lopera y un neuropatólogo, Juan Car-los Arango, viajaron a Angostura –cerca de Yaru-mal– para asistir a un velatorio. Mientras las llo-ronas profesionales se reunían alrededor del ca-dáver, Lopera se acercó a los hijos de la difunta. Todos aceptaron. Horas después, Arango extrajo el órgano de la mujer de mediana edad, lo depo-sitó en un tubo de formaldehído y voló hacia Bos-ton con él escondido bajo el asiento. Allí, el neu-rólogo Kenneth Kosik, entonces en la Universidad de Harvard, confirmó el diagnóstico de Alzhei-mer. La mutación que había afectado a la mujer se conoce desde entonces como ‘mutación paisa’, en referencia a los habitantes de Antioquia. Quie-nes heredan la forma paisa de la enfermedad tie-nen garantizado padecer Alzheimer.

Aunque la causa exacta de la enfermedad no se conoce, se sabe que las placas de proteína beta-amiloide se acumulan en la superficie de las célu-las cerebrales y dañan las sinapsis (los puntos de contacto entre las neuronas). El cerebro afectado también presenta enredos de tau, otra proteína que interfiere en el funcionamiento de las neuro-nas. Cuando estas mueren, el cerebro encoge. Du-rante dos décadas, la investigación se ha centrado en los fármacos que eliminan la placa amiloide. hay varios en el mercado, pero solo retrasan el progreso de la enfermedad, que sigue avanzando en cuanto su efectividad se agota.

la cruda evidencia de la capacidad destructora de la enfermedad aparece en el laboratorio de neu-rociencia de la Universidad de antioquia, que con-serva la colección más grande del mundo de ce-rebros de Alzheimer prematuro. El doctor Andrés Villegas –neuropatólogo y compañero de Lopera– sostiene un cerebro de una persona que sufrió Al-zheimer para enseñar cómo esta enfermedad se lo ha comido. El peso medio de un cerebro mas-culino es de unos 1400 gramos, 1300 gramos en las mujeres. El de un enfermo de Alzheimer pue-de pesar hasta la mitad, explica.

christine Toomey

los MArcAdores GeNéticos dAN PistAs sobre lAs bAses

del AlzheiMer

un estudio identifica tres actividades claves de la enfermedad neurodegenerativa.

El Alzheimer es la enfermedad neurodegene-rativa más frecuente (unos 800.000 afectados so-lo en España), pero sus causas son una incógnita y eso es una dificultad obvia para buscarle un tratamiento.

Con el auge de la genética se buscó en la con-formación más profunda de las células su origen, pero un estudio que ha publicado el equipo de Manel Esteller, director del Programa de Epige-nética y Biología del Cáncer del Instituto de In-vestigaciones Biomédicas de Bellvitge (Idibell) en Brain apunta a una causa algo más superficial: la epigenética, que es el sistema que enciende o apaga la actividad de los genes.

En concreto, el trabajo apunta a tres, que se re-lacionan con la producción de energía de las neu-ronas, a sus uniones (sinapsis) y a la dirección de sus colas, los axones.

El trabajo, indica Esteller, tiene varias vertien-tes. Por un lado, actuar sobre la epigenética es más fácil que hacerlo sobre los genes, y eso ya se hace en otras enfermedades neurológicas como la epilepsia. Por otro lado, al identificar estos tres genes, se apunta a procesos clave en la enferme-dad.

Para llegar a estas conclusiones, los investiga-dores empezaron por dividir el cerebro de rato-nes en 12 regiones. Y luego les indujeron Alzhe-imer, con lo que pudieron ver las alteraciones que se producían, sobre todo en el córtex frontal. Lue-go se comprobó que esas zonas también estaban modificadas en cerebros de personas con la en-fermedad.

Este laborioso sistema permitió identificar va-rios genes candidatos, pero al final la mayor re-lación se encontró en esos tres (hay un cuarto candidato en los que el vínculo es menos claro). Con este método se permitió solventar algunas de las dificultades de trabajar en Alzheimer, co-mo es el hecho de que las metilaciones (los cam-bios epigenéticos) son muchos e intensivos en el cerebro, y que trabajar con este órgano es espe-cialmente complicado.

Emilio de benito

32

lA gimnAsiA de lA menteEl entrenamiento del cerebro tiene tanta importancia para un desarrollo con calidad como la vida sana y el deporte

gramarlo en las actividades de la vida diaria. “En las tareas más cotidianas podemos encontrar los mejores beneficios para nuestro cerebro. Y eso, además, nos sale gratis”, recomienda Pérez. El se-creto está en mantener estimulada la mente “con cualquier cosa que nos guste, y tanto vale leer un libro que nos estimule como participar en una ac-tividad social, dar un paseo o acudir a un taller de memoria”. Son estrategias, coincide Xavier Montalban (habría que añadir una dieta sana, vi-da social y olvidarse del alcohol y drogas), “que actúan como fármacos neuroprotectores”.

Estos ejercicios son considerados por los expertos de vital importancia para prevenir las enferme-dades neurológicas. Y más desde que se descu-brió hace poco más de una década que el cerebro es capaz de fabricar nuevas neuronas si hay mi-mo en su cuidado. Durante siglos se creyó que es-te órgano se desarrollaba en la primera fase de la vida y que ya no experimentaba ningún cambio en la edad adulta. Lo que sí se sabía desde hace más tiempo es que esa gimnasia del cerebro ayu-da a mejorar la conexión entre las neuronas, pero no que pudiesen nacer células nuevas.

Los neurólogos recuerdan que las enfermedades relacionadas con el cerebro son líderes en morta-lidad y discapacidad. “En España más del cincuen-ta por ciento de las personas dependientes por trastornos crónicos lo son por enfermedades neu-rológicas”, revela Xavier Montalban. “Actualmen-te más de siete millones de personas, el dieciséis por ciento de la población, sufre algún tipo de en-fermedad neurológica. Además, en los próximos años estas enfermedades afectarán cada vez a un mayor número de personas, debido al envejeci-miento de la población y al aumento de la espe-ranza de vida”, augura, por su parte, David Pérez.

En definitiva lo que se pretende con este tipo de ejercicios es difundir el mensaje de que tan im-portante es cuidar nuestro cuerpo, con hábitos sa-ludables y ejercicio, como mantener despierta, con una gimnasia específica para ello, nuestra mente.

(Extraído de La Vanguardia)

En el cerebro hay tantos miles de millones de cé-lulas como estrellas se cree que gravitan en la Vía Láctea. Con el paso de los años muchas de esas neuronas van muriendo y conforme desaparecen aumenta la probabilidad de sufrir una enferme-dad neurológica. Dolencias que llegan muchas ve-ces sin avisar, pues el cerebro, al contrario de lo que pasa con otros órganos, no avisa con dolor.

La gimnasia del cerebro se ha puesto de moda en Estados Unidos, con centros que ofrecen progra-mas y sesiones para mantener despierto y activo ese órgano. Y también con la aparición en inter-net de gimnasios cerebrales digitales. Un día toca gimnasio para estar en forma y al siguiente entre-namiento del cerebro para tener clara la mente.

El deporte es, por lo tanto, una buena receta para mantener una mente sana. Pero no la única. “Cual-quier actividad que nos estimule ayudará a au-mentar esa reserva cognitiva”, apunta David Pé-rez. La moda de esta gimnasia de cerebro puede inducir al error de pensar que “si uno se sienta cada día a resolver un par de crucigramas o un cuestionario de memorización ya ha hecho todo el ejercicio necesario para mantener sana la men-te”, alerta este neurólogo. Y eso no es así. La clave está en diversificar. El entrenamiento hay que pro-

33

deCálogo mundial sobre demencia

1 Debo tener acceso a un médico para compro-bar si padezco demencia. Debo poder some-

terme a un examen de la memoria para compro-bar si son ciertos mis temores relacionados con la demencia. El diagnóstico nos permitirá a mis fa-miliares, a mis amigos y a mí mismo planificar los próximos años y prepararnos para cuando mis necesidades cambien.

2 Debo tener acceso a información sobre la de-mencia para saber cómo me va a afectar. la

demencia nos afectará a mí y a las personas que me rodean. Mis familiares, mis amigos y yo mis-mo debemos tener acceso a información y aseso-ramiento de alta calidad para saber lo que me es-pera a medida que la enfermedad avance.

3 Debo recibir ayuda para vivir de forma inde-pendiente durante todo el tiempo que pueda.

Quiero estar lo más activo que pueda durante el mayor tiempo posible en un entorno seguro y con el apoyo de los que me rodean.

4 Debo tener derecho a opinar sobre los cuida-dos y el apoyo que recibo. Tengo voz y debo

tener el derecho a opinar sobre la atención que re-ciba, durante el mayor tiempo posible.

5 Debo tener acceso a cuidados de alta calidad que sean adecuados para mí. en todas las eta-

pas de la enfermedad, debo tener acceso a cuida-dos de alta calidad cuando los necesite, ya sea en mi casa, pueblo, ciudad o comunidad, o en una residencia.

6 Debo ser tratado como una persona, y las per-sonas que me cuidan deben conocerme. las

personas que me cuidan deben tener información sobre mi vida personal y familiar de modo que puedan ofrecerme cuidados personalizados que se adecúen a lo que necesito. Los cuidados que re-cibo deben adaptarse a mi personalidad, mis pre-ferencias y mi estilo de vida.

7 Debo ser respetado por lo que soy. No debo ser objeto de discriminación por ningún motivo, lo

que incluye mi edad, mi discapacidad, mi sexo, mi raza, mi orientación sexual, mis creencias religio-sas, mi condición social o cualquier otro motivo.

8 Debo tener acceso a los medicamentos y tra-tamientos que me ayuden. durante todas las

etapas de la demencia, debo tener acceso a medi-camentos y tratamientos que me ayuden a vivir bien, bajo la supervisión periódica de mi médico.

9 Debo poder decidir sobre mis últimas volun-tades mientras todavía pueda tomar decisio-

nes. Debo tener derecho a opinar sobre cómo de-seo pasar mis últimos días, por lo que debo poder decidir sobre mis últimas voluntades mientras to-davía pueda tomar decisiones.

10 Quiero que mis familiares y mis amigos tengan un grato recuerdo de mí. Quiero

estar seguro de que mis familiares y amigos reci-birán el apoyo necesario para afrontar mi falleci-miento y que recibirán consuelo en su dolor que les ayude a recordarme tal como fui.

34

El Centre Aloïs II de Cornellà del Llobregat està dirigit a persones amb Alzheimer i altres demèn-cies que necessiten estimulació cognitiva i/o des-càrrega familiar en el cas que el cuidador princi-pal i familiars propers ho requereixin.

el centre disposa de tres sales i una aula de me-mòria en les quals hi ha un pla terapèutic indivi-dual segons el nivell cognitiu que presenta la per-sona. Tots els professionals treballem tenint present la història de vida de l’usuari (aficions, feines desenvolupades, gustos i preferències) amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida pro-porcionant sempre un entorn agradable i òptim per tal de mantenir el benestar, tant de l’usuari com dels cuidadors i familiars.

A continuació, s’exposarà detalladament les ca-racterístiques de cada sala:

• Aula de memòria: és un servei extern, annex al centre dirigit a persones que presenten una demència i/o deteriorament cognitiu lleu en fa-se inicial (GDS: 3-4) que es pot beneficiar de les noves tecnologies (programa Gradior) per tre-ballar les funcions cognitives (llenguatge, me-mòria, atenció, agnòsies, càlcul, funciones exe-cutives, orientació) d’una manera dinàmica/amena i treballant de manera indirecta el sen-timent d’utilitat i autoestima. Actualment, està al 100% d’ocupació i es realitzen 50 sessions set-

manals d’una hora de duració en horari de 10 a 12 h de dilluns a divendres.

• sala grup A: aquest sala està dirigida a perso-nes que presenten demència i/o deteriorament cognitiu lleu en fase inicial-moderada (GDS: 3-5)

• sala grup b: aquesta sala està dirigida a per-sones que presenten demència en fase mode-rada-greu (GDS: 5)

• sala grup c: aquesta sala està dirigia a perso-nes que presenten demència en fase greu (GDS: 6)

En relació a l`ocupació, el centre es troba al 100% i tots els usuaris es beneficien de les activitats i ta-llers programats pels professionals en horari de dilluns a divendres de 9 a 18 h tenint en compte la visió bio-psico-social-espiritual de la persona.

Pel que fa a la programació del pla d’atenció indi-vidual (PAI) tots els professionals del centre ens reunim un dia a la setmana per preparar, orga-nitzar i pactar els objectius i activitats que l’usua-ri ha d’assolir.

Finalment, afegir que aquest any 2014 s’han po-tenciat els tallers d’activitats de la vida diària (AVD) en els grup B-C, iniciat la pràctica de jocs esportius (ping-pong, futbol, bàsquet), creació de noves tècniques de manualitats (puntillisme, co-llage amb revistes i reciclatge de càpsules de cafè

instantani) i treball de reminiscència amb material visual aprofitant les no-ves pissarres electròniques a tots els grups amb resultats molt satisfactoris.

Laura calderón(Psicòloga centre Aloïs II)

Centre Aloïs ii d’estimulació global i descàrrega familiar

35

¿Quién se Queja de su memoria?¡Prácticamente todo el mundo! O por lo menos, el 90% de las personas en algún momento deter-minado, se queja o se preocupa por su memoria, cualquiera que sea su ocupación o su nivel de es-tudios. Sin embargo, hay momentos en la vida en que este temor adquiere mayor relevancia. en la mayoría de los casos, la inquietud se basa en he-chos banales de la vida cotidiana: “No consigo re-lacionar un nombre con una cara, ya no recuerdo los números del teléfono”. En este último caso, sin embargo, suele suceder que la persona en cues-tión sí es capaz de recordar los números que son más importantes para su vida afectiva y social: recuerda perfectamente los teléfonos de sus hijos, los de los amigos o el médico, por ejemplo. Otros grandes clásicos: “Pierdo constantemente las lla-ves”, “Nunca sé dónde dejo las gafas” “Olvido los títulos de las películas y de los libros y, cuan-do intento recordarlos, me vienen a la memoria en medio de la noche y me despierto”

¿Quién se queja más: los hombres o las muje-res?

¡Las quejas sobre la memoria no están relaciona-das con el sexo!

El Problema inquieta por igual a hombres y mu-jeres, y lo manifiestan con idénticas palabras. En general, los especialistas señalan que las muje-res tienen más facilidad que los hombres para hablar de sus dificultades y de sus temores. Ellos necesitan más tiempo para sentirse en confian-za, para expresarse sin temor a ser juzgados, co-mo se aprecia fácilmente en las sesiones de gru-po que se organizan entorno al tema de la me-moria.

tras una ronda inicial en la que cada participan-te se presenta a los demás, el animador de la reu-nión suele pedir a cada uno de los presentes que exponga sus problemas de memoria. Es frecuen-te que los hombres empiecen afirmando que ellos no tienen ninguno o casi ninguno; que “han acu-dido a la reunión para acompañar a sus esposas”. Pero, al poco tiempo, a fuerza de escuchar a los demás, se dan cuenta de que ellos no son diferen-tes y de que tienen las mismas dificultades que los otros.

Hay una edad “fatídica” en la que son más fre-cuentes las quejas acerca de la memoria

la impresión dominante es que, a medida que nuestra edad avanza, más nos preocupa nuestra memoria. De forma automática, como si se trata-ra de una suerte de fatalidad, nos decimos: “Me estoy haciendo viejo, por eso estoy perdiendo la memoria”. Sin embargo, excepto en casos de en-fermedad neurodegenerativa, la memoria no se altera con la edad: solo se hace un poco más len-ta.

todos conocemos personas de edad muy avan-zada con una memoria formidable. Juventud no es sinónimo de memoria perfecta: ¿quién no ha sufrido de niño cuando trataba de aprenderse las tablas de multiplicar o los tiempos de los verbos? Sencillamente, no somos máquinas. Hay aconte-cimientos a lo largo de la vida que nos afectan y pueden perturbar el funcionamiento de la me-moria: cambios, disgustos, rupturas, etc.

En este sentido, las quejas acerca de la memoria que tienen la mayoría de los sexagenarios no tie-nen nada que ver con la edad, sino con el hecho de que acaban de vivir esa gran ruptura que su-pone la jubilación. Repentinamente, empiezan a dar importancia a cosas que antes les parecían banales. Quizá hayan estado toda su vida bus-

36

cando las llaves, pero comienzan a preocuparse por ello a los 60 años. Es cierto que antes, para no perder tiempo, las ponían siempre en el mis-mo sitio.

Cuando uno se jubila, el tiempo deja de tener la misma importancia que tenía antes y, por eso, las llaves pueden haberse dejado en la cocina, en un cenicero o encima de la cama.

se inicia una etapa de transición, en la que uno trata de desembarazarse de sus viejos hábitos co-tidianos para adueñarse del tiempo de otra ma-nera. En general, el reajuste se prolonga de uno a dos años. Inmediatamente después, se instau-ra una nueva organización. Pero mientras tanto, estamos más atentos que nunca a nuestra forma de actuar y no dejamos de hacernos preguntas sobre nosotros mismos, incluida nuestra memo-ria.

¿Las quejas sobre la memoria esconden otros problemas?

Los especialistas son unánimes: el fantasma que ronda las consultas médicas, las específicas sobre la memoria de los hospitales y los seminarios de trabajo sobre la memoria es el de la preocupación por las afecciones neurológicas graves y, en pri-mer lugar, por la enfermedad de Alzheimer.

La angustia por la pérdida de capacidad intelec-tual, de facultades y de la propia identidad suele estar vinculada al temor de padecer esta enferme-dad. Un miedo que está aún más presente cuan-do algún familiar ha padecido o padece esta do-lencia. El fenómeno no deja de tener un lado po-sitivo, porque contribuye a un diagnóstico precoz, lo que ayuda a ralentizar el avance de la enferme-dad de la forma más eficaz posible.

Aunque afortunadamente es raro que un proble-ma repetido de memoria sea un inicio de la enfer-medad de Alzheimer, siempre es un síntoma de una dificultad vinculada a la salud de la persona (fatiga, depresión, hipotiroidismo, malnutrición, etc.) o a otros problemas, como una jubilación mal aceptada, divorcio, pérdida de algún ser próximo, dificultades familiares o de pareja, que dan un vuelco a nuestra vida y pueden afectar al funcio-namiento de la memoria.

(Fuente: Revista Nuevos Tiempos)

vITAMInA b12 PARA PREvEnIR EL ALzHEIMER Y OTRAs EnfERMEDADEs

las personas mayores que tienen niveles bajos de Vita-mina b12 co-r re n m a y o r riesgo de pa-decer atrofia o encogimiento cerebral, así como Alzhei-mer y deterio-ro de las capa-cidades intelectuales.

“Deberíamos tener más en cuenta nuestros nive-les de vitamina B12, sobre todo las personas que son vulnerables a la deficiencia, como los adultos mayores, los vegetarianos estrictos y las mujeres embarazadas y lactantes”, según Anna Vogiatzo-glou, coautora del estudio realizado en la Univer-sidad de Oxford (Reino Unido).

La deficiencia de Vitamina B12 puede ser un pro-blema de salud pública en adultos mayores, a pe-sar de que tiene fácil solución. Los niveles pue-den determinarse mediante un análisis de sangre sencillo y la vitamina se encuentra abundante-mente en alimentos comunes como la carne, el pescado, los productos lácteos y los cereales en-riquecidos.

En el estudio británico participaron 107 volun-tarios de 61 a 87 años de edad con plenas facul-tades mentales, que durante varios años se so-metieron a varios exámenes clínicos, escáneres y pruebas cognitivas. El análisis de los resulta-dos concluyó que los individuos con niveles más bajos de Vitamina B12 al inicio del estudio tuvie-ron la mayor disminución en el volumen cere-bral. Ninguno de los participantes sufría una ca-rencia teórica de Vitamina b12. simplemente te-nían niveles más bajos dentro del rango normal. En consecuencia, quizás sería recomendado au-mentar la dosis mínima recomendada y que los vegetarianos que no consumen productos lác-teos ni huevos recurran a un complemento nu-tricional.

(Fuente: Revista Cuerpomente)

37

nEcROLÒGIQuEs

Record als nostres malalts morts. Enviem el nostre condol a les famí-lies que ens han comunicat la mort del seu familiar.

cornellà de LlobregatMontserrat Magriñà Juncosadolores melero VillamorEulalia Camprubí NicolauPedro Jodar CervantesMaria Rosa Casanovas GirbauJosé Antón HernándezMaría García VegasAna María SerranoValeriana Maños López

El Prat de LlobregatSofia Mir FlixJoan Mestres BoschAmalia Romagosa i RodríguezGabriel Ibañez GilAleix VilaJosep Puit

Rosa Tur RibelJosep Bartra GómezJosefina Orradre RipaMaria Peralta AceroJosep Tarrida Caballé

MartorellJoan Gelabert Vilanova

PallejàMarcial Fuentes Fahuquillo

sant boi de Llobregatflorencia cerca solisMaría del Carmen Lariño Gona-lezEsteban Garijo

sant feliu de LlobregatMercedes ParedesAntonio Valero RuizBienvenida Gascón SaizMarina Bosch AmatJulia Carpioramón rocaNuria Juncà Llorca

sant Joan DespíManuela Bartolomé MartínCarme Gil Vergerafaela blasco herreroEulalia Camprubí TapiesDolores Illescas Gutierrez

sant Just Desvernencarnación galindo

sant vicenç del HortsMontserrat Matas Joanpera

villalba sasserraTeresa Pradell Riera

barcelonaOlegario Martínez LópezCelia González CapitelAntonio Hidalgo del PinoConcepción Poca Farré

Cuando la vida te separa de un ser querido, el recuerdo de su sonrisa es la mejor manera de seguir adelante.

Li agradaria sentir-se més tranquil quan el seu familiar surt sol al carrer?vol que el seu familiar sigui menys depenent i més actiu?Si vostè és una persona que té un familiar amb un nivell inicial de deteriorament cognitiu, l’animem a que sigui voluntari per provar l’aplicació Happy Walker, finançada per la Unió Europea.

L’aplicació ajuda a les persones a mantenir-se actives, suggerint-los activitats per fer i ajudant-los en els desplaçaments. Si les persones grans es perden, l’aplicació els ajuda a tornar a casa o ser localitzats fàcilment per un familiar.si esteu interessats, envieu un correu a: HW@linkcare.es o truqueu al: 933 968 822

volen ser protagonistes del desenvolupament de l’aplicació mòbil “Happy Walker” que aju-darà a les persones grans amb un deteriorament cognitiu inicial a mantenir-se més actius i ser menys dependents?

Si és un familiar d’una persona gran amb deteriorament cognitiu inicial i volen tenir la oportunitat de participar en el testeig projecte Europeu “Happy Walker” per a que totes les persones com vostès se’n

puguin beneficiar, posis en contacte amb nosaltres!

38

P a s a t i e m P o s

1. ¿A qué hora se levantó Lucía?

2. ¿Cómo se llamaba su novio?

3. ¿Dónde se iban de viaje?

4. ¿De qué color eran las uñas de Lucía?

5. ¿Qué fruta desayunó?

6. ¿A qué hora salía el avión?

7. ¿Cuántos niños pensaba tener Lucía?

8. ¿Qué cosa le regaló su novio como señal de su amor?

La siguiente historia tiene una particularidad: la mayoría de lo que pasa en ella está dibujado. A partir de los dibujos tendrás que entender lo que sucede. Es importante que contextualices cada figura y que heches mano de tus conocimientos generales para ir comprendiéndola mejor.Después de que hayas “leído” la historia en no más de un minuto, tapa la “historia”, deja pasar 10 segundos, y contesta las preguntas que te hacemos en la parte inferior del pasatiempo

39

Ajuntament de CervellóBenestar Social

AjuntamentSant Andreu de la Barca

Administracions i entitats colaboradores

Ajuntament deTorrelles de Llobregat

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar Social i Família

40 Ajuntament de Cornellàde Llobregat

DELEGAcIOns AfA bAIX LLObREGATcastelldefels - 08860Sr. César Barrachinac/ Rafael Casanovas, 33Telèf. 659 886 714

cervelló - 08758sra. lolita gardielcasal municipal dels avisC/Major s/nTelèf. 93 660 02 53 93 660 16 15

cornellá de Llobregat - 08940Sra. Clara AvellánAvgda. Sant Ildefons s/n, 1ª planta(mercat municipal)Telèf. 93 375 32 61 / 93 474 31 98 639 82 05 08

El Prat de Llobregat - 08820sra. ma. rosa ginerEusebi Soler, 1Telèf. 93 379 00 22 630 037 556

Esplugues de Llobregat - 08950Sra. Mercé Martínez Pérezcentre de salutPlaça de la MagdalenaTelèf. 670 214 511

Martorell - 08760Sra. Anna Ma. Parerac/ llosellas, 21Telèf. 690 306 353

Masquefa - 08783Telèf. 630 037 556

Molins de Rei - 08750Sra. Pilar MasC/ Puigcerdà, 46, 1er.Telèf. 93 668 02 76 661 050 927

Olesa de Montserrat - 08640Sra. Mercè AlertC/ Francesc Macià, 88, 1er. 1a.Telèf. 93 778 30 33

Pallejà - 08780sr. miquel fuentesCastell de PajellàAvgda. GeneralitatTelèf. 93 663 20 44

sant Andreu de la barca - 08740Sra. Imma VegaraTelèf. 617 131 854

sant boi de Llobregat - 08830Sr. César Barrachinacan massalleraC/ Mallorca, 30Telèf. 93 379 00 22 659 886 714

sant feliu de Llobregat - 08980Sra. Victòria Lópezcasal municipal de la gent granC/ Pi i Margall, 43Telèf. 93 666 06 53 639 82 23 11

sant Joan Despí - 08970Centre Antonio MachadoSra. Joana FonollosaPassatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)Telèf. 680 567 297 sant Just Desvern - 08960sra. rosa rosc/ Roquetas, 33, 2n. 3a.Telèf. 600 882 888 Torrelles de Llobregat - 08629Sra. Meritxell MartíTelèf. 639 822 311

cEnTREs ALOIscentre Alois IAvgda. Apel·les Mestres, 33 b. 1a.08820 El Prat Ll.Telèf. 93 370 45 29

centre Alois IIAvgda. Línea Eléctrica, 13 baixos08940 Cornellà Ll.Telèf. 93 375 59 25