BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · en els rodolins, exceptuant el de la figu-ra 31 que surt abundosament en les auques del sol i la lluna (figs. 29, 30 i 31). Altre tema

NÚM. 75 AGOST 1937 VOLUM VII

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL DE MUSE14J

LES RAJOLES DELS OFICIS

TEMES DE LES RAJOLES

Els rajolers van servir-se d'un grannombre de temes per a la illustració dellurs obres. Una gran quantitat dels temesemprats són originals i ben propis d'a-questa branca de l'art popular; d'altres,però, són manllevats al fons general dela imatgeria, sobretot la gravada. Com javàrem dir, en el període de les flors es tro

-ben rajoles de tema objectiu, això és, nihumà ni animal, inspirades en les vellesauques màgiques anomenades del sol i lalluna; vàrem parlar de les rajoles quefiguren una torre i un cor travessat. Tam-bé foren niolt popidars la del sol i la delmolí, aquesta iHuminada de maneres moltdiverses (figs. 27 i 28). Aquestes rajolesi d'altres que n'hi ha encara inspiradesen les auques indicades, no són pas tre-tes de les auques més arcaiques d'aquestamena, car són més rudimentàries i tos-ques de dibuix que les que serviren demodel als rajolers.

Un dels temes més sohressortint ja enel primer període i que es continua ambgran abundor en els altres, sobretot enel període de les fulles, són els caçadorsen poses molt diverses, rics de coloriti poquíssimes vegades mancats de gos.Aquest personatge també es troba en lesauques, però els caçadors de les rajolesno són pas els mateixos que hom trobaen els rodolins, exceptuant el de la figu-ra 31 que surt abundosament en lesauques del sol i la lluna (figs. 29, 30 i 31).

Altre tema que arreu dels diversospaïsos és molt afavorit per la imatgeriapopular, és cl dels músics, dels quals es

troben grans quantitats en la rajoleria ien la imatgeria estampada, però un i al-tre són ben independents i originals I figs.32, 33 i 34'). És remarcable una bella ra-jola que reprodueix una escaient guitarrade tres cordes. Aquesta guitarra no figuraen la collecció del Muscu, però en la col-lecció de gravats hi ha un estargit delsutilitzats pel darrer rajoler barceloní derajoles historiades, estargits dels qualsparlarem més endavant. És remarcableque el timbaler que en la figura 34 portapantalons i gec simplíssim, en. els bonstemps de la rajoleria vestia calça curta icasaca folgada enriquida ami) viroladesmorates.

La divulgació de la forma i figura de lesbèsties constituí un dels temes preferits dela incipient pedagogia set-centista i donàlloc a la formació de nombrosos bestiola

-ris en els quals es representaven totamena d'animals fins els més exòtics i es-tranys que la gent senzilla contemplavaamb curiositat i avidesa, i, val a dir, quepoc hi aprenia quant a la figura de certsanimalons, sobretot els que li eren des-coneguts, puix que com l'artista que elsfigurava no els havia vist mai, no miravapas gaire prim en la seva interpretacióla qual rarament s'ajustava a la realitat(figs. 35, 36, 37, 38, 39 i 40'). Mireusinó l'elefant de la figura 36, de trescolors, i que només té tres potes. Caladvertir que els animals representats enles rajoles són molt niés reeixits que elsque hom troba en auques i en la imatge-ria gravada i que si bé poderi haver estatInés o menys inspirats en les auques honino pot pas dir que en siguin copiats.

Un dels motius més estètics que enri-queixen i embelleixen la nostra rajoleria,

225

Fig. 29

Fig. 30

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

són les naus sempre esbeltes i arrogants,sempre plenes de singular gràcia, posseï-

es d'un aire ben nostrat i amb una genti-lesa senyorívola. Les rajoles que figurenvaixells constitueixen un dels aspectes méspreuats de la rajoleria catalana conside-rada artísticament. El nostre poble, fer-

Fig. 27

Fig. 28

reny mariner i tan obert a la brava mar,no podia deixar de manifestar-ho en laseva imatgeria i per això tant en les ra-joles com en els gravats abunden sempreles naus gracioses i admirablement belles.Els nostres mariners i pescadors no hau-rien comprès que entre les múltiplesfiguracions que donaven vida i color ala seva llar hi hagués mancat la del seubastiment, cona el camperol no hauria ea- Fig. 31

226

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

pit que no hi fos aquell que cava niaquell que fa les seves feines i li aferrala terra. La nau figurada en la rajola finsa cert punt no era la nau, sinó que ellasimbolitzava l'ofici del pescador i del na-vegant i venia a ésser una rajola d'oficii per això algunes se'n troben en les qualsa bord es veu algun tripulant (figs. 41, 42,43, 44, 45 i 46).

El tenia més important tractat en la ra-joleria catalana considerat sota el puntde vista de la seva extensió, és el delsoficis. Aquest tema és general a totes lesimatgeries i respon a la gran preponde-

Fig. 32

rància que arreu van tenir els gremis enels segles xvt, xvit i xviii. El primer temaescollit per ensenyar al poble per laimatge fou el dels oficis representats perl'escena del moment més característic dela feina a l'objecte de què hom poguésfàcilment comprendre de l'ofici de quèes tractava sense necessitat de cap lle-genda; val a dir que la gent d'aquellstemps o coneixia els oficis millor que nos-altres o tenia una intuïció superior a lagent d'avui, puix que moltes de les esce-nes dels oficis se'ns fan difícils d'endevi-nar si no les trobéssim explicades per lesauques de les darreres èpoques.

La rajoleria ens presenta la major partdels oficis que gaudien d'alguna impor-tància durant el temps àlgid de la pro-ducció rajolera i de les quals en donemalgunes mostres: el calderer (fig. 47),ofici molest per als veïns per raó del gran

Fig. 33

soroll que fa i del qual deia el poble, com-parant el veritable calderer amb el figu-rat en la rajola, que valia més tenir-lo ala cuina de casa que per veí; el cansala-der (fig. 48) del qual en deia que maiparava de fer botifarres, però que honimai no podia menjar-se'n cap de les quefeia; del calesser (fig. 49) que sempre te-nia la calessa a casa, però hom no se'npodia servir; del vidrier (fig. 50) que bu-fava i feia ampolles; el traginer (fig. 51) ;la puntaire (fig. 52) ; el cisteller (fig. 53) ;el terrisser (fig. 54) ; el mestre de mi-nyons (fig. 55) ; aquesta és una de les po-ques que hi ha Inés d'una figura. Homens presenta el mestre sota la visió durai ingrata amb què el poble el tenia, o si-gui castigant el deixeble de manera vivai punyent i sobretot en forma leen singu-lar la qual creiem irreal. El baster (figu-

Fig. 34

227


Fig. 35

I4i

Fig. 38

Fig. 36Fig. 39

t:2

L. --qo,.

Fig. 40Fig. 37

228

4Fig. 43 Fig. 46


Fig. 41

q••L /r

/'-»

Fig. 44

ri

Fig. 42Fig. 45

229


Fig. 47 Fig. 49

Fig. 48 Fig. 50

ra 56) , i el sastre (fig. 57) , que en les ra-joles velles es presenta amb balons i mo-dernament per posar-lo a la moda del diai per simplificar al mateix temps la figurase'l fa vestir amb pantalons. L'ofici figu-rat per la rajola assenyalada ami) el nú-mero 58, no ens ha estat possible com

-prendre de quin es tracta. És d'advertirque no se'l troba representat en lesauques i per tant la identificació es famés difícil. Aquesta és una de les benpoques rajoles dels oficis originals de larajoleria i no emprada a la imatgeriagravada.

És molt remarcable que la nostra imat-geria no fa figurar entre els oficis eldel mestre de cases, un dels oficis méspopulars i que gaudeix a casa nostrade més prestigi; aquesta falla no ens ho

expliquem. També és curiós no trobar-h iel rajoler com en les auques no es trobenel gravador ni l'estamper, quan semblaque una vanitat d'ofici els hi deuria ferfigurar inelludiblement; ¿la seva absèn-cia és un gest de modèstia? ¿o per desigde no revelar la tècnica de l'ofici? Hodubtem, puix que amb el que ensenyala imatge popular res no es pot aprendre.

Les auques, font inspiradora de gairebétotes les rajoles d'oficis, són fetes per gentde ciutat, la majoria de la qual és igno-rant de les cases de pagès, i per tant elsoficis propis de la gent del camp hi sóncompletament negligits si n'exceptuemjusta i concretament el llaurador; peròles rajoles eren emprades amb tanta pro-fusió per les cases ciutadanes com perles del camp i com que a pagès hom sen-

230


Fig. 51 Fig. 53

Fig. 52 Fig. 54

tia el goig de veure representades entrela profusa i acolorida imatgeria que ame-nitzava les parets de la cuina, les feinespròpies del camp, els rajolers feien algu-nes rajoles d'oficis camperols que no estroben en la imatgeria gravada: tals sónel mataporc (fig. 59) ; la dona que muny(fig. 60) , i el pastor (fig. 61) . Aquestpersonatge ja es troba en les rajoles deles flors i té al peu una barbuda cabra,detall que ajuda notablement la sevaidentificació; però més ençà se'l repre-sentà sol i amb capa així com primer noen duia.

Com que els indrets enrajolats ambla mena de rajoles que ens ocupen erenllocs de feinejar femení hom hi féufigurar les feines femenines amb mésabundor que les que hom troba en la

imatgeria estampada que es redueixen ala puntaire i a la carnissera i entre d'al-tres es feren la rajola de la dona que de-vana (fig. 62) .; la bugadera (fig. 63), i laque curava dels malalts (fig. 64) .

També eren figurats els oficis pels vellsentremesos o símbols que els havien dis-tingit en l'edat mitjana i que constituïenels balls o jocs que representaven quanconcurrien a tota mena de festes civils ireligioses i a la processó del Corpus.Aquests entremesos, que també figura-ven en les auques dels oficis constituïengairebé l'únic espectacle públic del seutemps i . estaven tan vinculats en l'espe-rit i en la vida del nostre poble, que noes comprendria una manifestació de lavida popular d'aquells temps sense tro

-bar-los-hi representats. La rajola dels en-

231


tremesos que més abunda és la que figurala mulassa dels peraires; hi lia també ellleó dels blanquers, el bou dels frenerso dels carnissers, el drac dels ferrers i elgegant dels corders (fig. 65) . És de remar-car que malgrat trobar-se les rajoles delsentremesos símbol dels indicats oficis, no

Fig. 55

Fig. 57

dem, però, remarcar la del venedor d'ai-gua llimonada (fig. 66), treta de les

auques dels oficis, la del drapaire que jasurt en el període de les flors, i la delestanya-paelles, interpretada de maneramolt diferent de com ens el presenta laimatgeria estampada; el de les rajoles

per això deixava d'haver-hi rajoles repre-sentatives dels oficis simbolitzats per lesdites bestioles. També hom troba rajolesde l'àguila i del Vibre o Víbria entreme-sos de propietat comunal de la ciutat ique no simbolitzaven cap gremi.

Del tema dels baladrers i venedors am-bulants de la nostra rajoleria, cal remar-car-ne l'escassa importància que té, men-tre que arreu gaudeix de gran populari-tat en la imatgeria i que hom pot consi-derar coin una extensió dels oficis. Po-

Fig. 56

ciL

Fig. 58

porta a la mà una campaneta amb la qualdevia anunciar la seva indústria i no duuel barret de xemeneia espelleringat quemés tard li fou característic. Aquestes ra-joles són anteriors a les auques de bala-drers que tanta popularitat van gaudir,i qui sap si en foren les precursores.Quan aquest tema entrà en la imatgeriaestampada catalana, les rajoles ja estavenen franca decadència i d'ací potser en vela inadapció d'aquest nou tema a la ra-jolcria. Aquest tema és general en les

232

Fig. 60Fig. 63


Fig. 62

Fig. 59

Fig. 61Fig. 64

233


Fig. 65

Fig. 66

rajoles forasteres; el nostre bon amic, eldoctor Josep Maria Simón, en la sevaobra Notes per a la història de les ulleres,fascicle 0, Les ulleres en la imatgeria ca-talana. Estampes, goigs, romanços, ven-talls, auques i rajoles, pàgina 33, publicauna rajola holandesa del marxant ambu-lant d'ulleres i també en publica d'al-tres el senyor Heinrich Wichmann en laseva obra Althollündische Fuesen Leip-zig 1926.

Es troben algunes rajoles d'angelets(figura 67), que es fan ressò del correntartístic de servir-se d'àngels com a prota-gonistes de temes infantils i ingenus.També hi ha rajoles que volen tenir undeix de classicisme que contrasta amb elsentit pueril i ingenu general de les ra-

joles (fig. 68) . La fauna fantàstica estàtambé representada en les rajoles (figu-res 69 i 70) . Un dels temes de gran predi-cament popular que no podia deixar defigurar en la rajoleria és el dels tipusexòtics de països llunyans i estranyamentvestits (figs. 71 i 72). Aquest tema és ge

-neral en imatgeria i en tenim ducs auquesposteriors segurament al temps de les ra-joles i que, per tant, no van poder inspi-rar els rajolers.

Hi ha un tenia que fou introduït en larajoleria quan ja estava en plena deca-dència i que gaudí de gran popularitat:la representació de les festes més impor-tants del calendari. Aquest tema fou ins-pirat en l'auca Funcions de Barcelona,gravada amb posterioritat a l'any 1822,puix que en un rodolí surt rèpresentat el

Fig. 67

Fig. 68

234


Cementiri Vell inaugurat en aquesta data.Les escenes dels rodolins són molt sim-plificades, es suprimeixen figures reduint

-les gairebé sempre a una, la que potdonar millor idea del motiu. En són unamostra: les rajoles dels sermons de Qua-resma (fig. 73), la fira de matons de Sant,Josep (fig. 74), l'aplec a l'ermita deSant Pere Màrtir (fig. 75) , la fira de me-lons de Sant Jaume (fig. 76), la fira depessebres de Santa Llúcia (fig. 77) i lesllufes dels Innocents (fig. 78) .

Es troben també algunes rajoles, po-ques, representant edificis d'aire senyo

-rial i acastellat ami) torres acabades enpunxa i d'arquitectura irreal i en gene-ral poc catalana. També se'n troben igual-ment molt poques que representen pai-

Fig. 71

fEE ̂ ^F

F

Fig. 72

satges de tall i factura ben iguals als quehom troba en capçaleres de romanç i enel fons de velles estampes, muntanyes ambun arbret ací, altre allà, pintades ambuna vermellor graciosa per la seva irrea-litat i anió unes casetes de pessebre taningènues com boniques.

En tota la imatgeria popular, i la ra-joleria entre ella, té un lloc importantl'anècdota i la novetat. Trobem una ra-jola que representa un aerostat (fig. 79),que deu ésser el del capità Lunardi, elprimer que es va elevar a Barcelona,l'any 1802, en ocasió d'una visita reiali que impressionà fortament el veïnat.També trobem una rajola de Napoleó(figura 80), com hi ha també la de laNyinya, nom festiu que hom donava ala Constitució del 1820. La introducciódels pantalons, que causà fonda impres-

Fig. 69

^.;._^^^^ .,ate* ','<^+wr _

Fig. 70

235

Fig. 73Fig. 76


Fig. 74 Fig. 77

Fig. 75 Fig. 78

236


Fig. 79

sió, com també la de les pipes llargues,de bue de terrissa i broc de canya, d'im-portació italiana; també foren plagiadesper la rajola que hom anomenava de1'italiani o el macarroni (fig. 81), i a laqual hom dedicava la següent quarteta:

Jo vinc de l'ltàlia una xaringa curtaamb pogai dineri, altri de més llarga,la pipa a la boca jo vaig per il nzundie un bastonelli; vendersdi barati.

La xeringa alludida per la musa popu-lar es refereix al broc de la pipa, puixen duien dos, un de llarguíssim i un al-tre de mida normal.

És remarcable que el personatge portauna llarga barretina, cofadura pròpia tam-hé d'alguns indrets d'Itàlia.

És de notar la manca gairebé absolutade rajoles de tema religiós que tant

abunda en altres rajoleries. Havia es-tat costum, però, posar en l'enrajolatde la cuina un gros quadre fet de ra-joles anib l'estampa dels sants patronsdels amos de la casa, sobretot els dela mestressa, costum que donà lloc a laproducció d'un gran nombre de qua-dres de rajoles força important. Aques-tes estampes de la nostra rajoleria om-plien tot el tema religiós de les nostresrajoles populars. Hom troba, però, algu-nes rajoles, poques en nombre, en lesque en una sola es figura una imatgesencera, les quals devien utilitzar-se per

Fig. 81

substituir els grossos quadres de les rajo-les quan hom no arribava a poder-hi es-merçar el que costaven. En el període jadecadent es reproduí en rajoles la pro-cessó del Corpus de Barcelona treta d'unaauca que en un dels seus rodolins portala millèssima 1806. Ens asseguren que enel corredor de l'entrada d'una vella casadel carrer d'En Mirambell coneguda percasa de les auques, hi havia en dos panysde paret, un davant de l'altre, dos enra-jolats formats per quaranta-vuit rajolescada un distribuïts a tall d'auca; un delsenrajolats figurava tota la processó delCorpus de la qual hem parlat, i l'altreuna auca dels oficis.

És remarcable que ni la dona ni eltenia del món al revés no surti en larajoleria.

Fig . 80 JOAN AMADES

237


L'OBRA D'ENRIC CASANOVAS AL

NOSTRE MUSEU

Poques novetats poden ésser afegides,certament, a tot el que s'ha arribat a dira propòsit de l'ingrés al Museu de l'obradels artistes vivents, i més encara quanés fet amb un bon aplec de realitzacionsi amb llur collocació en un apartat, osala, especial.

Hi ha qui ho considera com una menade consagració ben guanyada al capda-vall d'una llarga carrera de treball me-ritori i exemplar, consagració que ha deservir per a edificació i estímul d'aquellsque no l'han aconseguida encara; hi haqui creu que és una espècie de jubilacióoficial en virtut de la qual es consideraque la tasca de l'artista que així és ho

-norat queda closa i acabada ja; hi haqui ho té com el pitjor símptoma decaducitat per a l'obra que així es veutractada i, per tant, indesitjable per a unartista que es sent valent i capaç d'anarmés lluny d'allà on ha arribat ja; i hiha, també, qui, amb menys tendència a

Enrie Casanovas. — «Testa de donzella»(Museu d'Art de Catalunya)

Enrie Casanovas. — «Testa clàssica»(Museu d'Art de Catalunya)

dramatitzar les coses, opina que l'ingrésal Museu és, efectivament, un bon honorper a l'artista, però potser no tánt unaconsagració com un reconeixement del'obra duta a terme, una constatació del'àrea que ocupa dins el panorama queli és contemporani i una prova de l'es-tima en què és tinguda. Lliure l'artista,llavors, de deixar-se anar a pensar-se queaquell honor que ha obtingut li repre-senta la jubilació que més amunt hemreferit, d'abandonar-se a la inèrcia i nofer ja res més de bo, o de prendre-se-lacom una esperonada que l'inciti a treba-llar amb més delit i més entusiasme.

Aquest darrer cas volem pensar que had'ésser el dels nostres pintors i escultorsl'obra dels quals, avui l'una, demà l'altra,va essent incorporada en nodrida re-presentació i seriació particular al Mu-seu d'Art Contemporani de Catalunya, elqual, poc a poc, va esdevenint allò quefou l'aspiració que presidí l'empresa dela seva tongada actual i el pensamentconstant que el fa créixer: un repertori

238


Enric Casanovas.— «Noia pila»(Museu d'Art de Catalunya)

constant de la vida de les nostres arts al'època present.

A desgrat de tot el que puguem sentiri de les conviccions que sobre aquestspunts tinguem més arrelades, ens que-darà sempre el dubte de si els que vin-dran trobaran igualment bo el que anosaltres ens ho sembla avui o haurande rehabilitar amb tota la glòria allò quedeixàrem arreconat i portaran a les gol-

fes el que nosaltres tenim al saló; si elcanvi de perspectiva els farà trobar pue-rils i descentrats els nostres engresca-ments i obcecats i injustos els nostresrepudis; tot pot ésser. Però sí podem es-tar segurs que trobaran en el nostre Mu-seu d'Art Contemporani, si no s'estroncala seva arrencada, si no és capgirada laseva orientació, el reflex niés exacte, eltestimoni més lleial i la documentaciómés fidedigna de la vida de les arts a laCatalunya d'avui.

No fa gaire, des d'aquestes mateixescolumnes, ens haguérem d'ocupar delconjunt d'obres ami) què hi figura el pin-tor Joaquim Sunyer. Avui toca la tandaa un altre, artista de la seva promoció:l'escultor Enric Casanovas.

Enric Casanovas és nat l'any 1882. Elseu naixement no fou pas assenyalat ambcap prodigi ni trasbals. A grans trets, laseva infància i la seva adolescència es po-

Enric Casanovas. — «Nu femení»(Museu d'Art de Catalunya)

239


Enrie Casanovas. — «Flora»(Museu d'Art de Catalunya)

den anar explicant, si fa no fa, de lamateixa manera que les de tants pintors,escultors, músics i gent de lletres. Lesprimeres temptatives del futur artista to-pant amb un ambient familiar més omenys cult i benestant, però no pas massaidoni amb les falleres estelicistes i mésaviat escèptic quant als benifets pecu-niaris que en puguin pervenir; aquellsuburbial Poble Nou on es descabdellàla infantesa del nostre escultor no era,tampoc, un medi excessivament apte pera l'educació del seu gust ni per a encar-rilar-li la vocació. Però, per altra banda,menys era de part enfora que al petit

Casanovas li havien de venir els estímuls,puix que prou els portava dintre seu. Laseva obstinació, les seves ganes de tirarendavant amb allò que era el seu anhelno pararen fins que el van portar, alscatorze anys, a satisfer la seva primeraaspiració d'artista: treballar al costat d'unmestre admirat i famós. El 1896, Casa-novas entrava a fer d'aprenent al tallerde Josep Lliuiona.

Enrie Casanovas.— «Porrona»(Museu d'Art de Catalunya)

240


Enric Casanovas.— «Testa de donzella»(Museu d'Art de Cat (1 lunya)

Enric Casanovas.— «Cap d'estudi»(Museu d'Art de Catalunya)

Enric Casanovas.— «Venus i Cupido»(Museu d'Art de Catalunya)

241


És de llavors que daten els primerstempteigs seriosos de l'escultor — per béque amb totes les falles inherents a laseva manca d'orientació — en aquesta ac-tivitat que ja no havia d'abandonar mai.Ja es troba en contacte amb aquesta ar-gila, ami) aquesta pedra, amb aquest mar-bre que són el seu destí i la seva vida.

bitllet d'anada i tornada, obtingué del'Escola una pensió per a estudis que liva permetre d'anar-s'hi a installar ja perun temps més llarg.

Abans de deixar Barcelona, l'artista ce-lebrava una exposició d'obres seves allocal dels «Quatre Gats». Era ben dife-rent, en veritat, aquell Casanovas, del

Enric Casanovas. — «Bust ele dona»(Museu d'Art de Catalunya)

La febre d'aquesta presa de contactees tradueix en un xarbotanlent de puraeufòria i d'eshojarrada exaltació.

Inscrit a les classes de Llotja, no cal dirsi entre ell i els seus companys teoritza-ren, discutiren i s'esbatussaren en favori en contra de les tendències llavors envoga i si centraven totes les seves illusionsen aquell París brillant i temptador del fide segle. El nostre jove escultor, desprésd'haver-s'hi escapat quinze dies amb un

1900, tot fuga i atabalament, del que ésavui, mesura i harmonia. Havia de pas-sar una plica de temps perquè aquell es-perit inquiet, assedegat de sensacions s'a-nés reposant i aprengués on era el seucamí.

Després d'haver exposat al Saló de Tar-dor, Casanovas, el 1904, torna a Barce-lona. Aleshores és quan comença a asse-renar-se. Aquella concepció convencional

anecdòtica comença a cedir sota l'em-

242


penta d'una rigor formal i una claredatde concepte que es va cenyint més i més.L'artista fa diverses estades per Catalu-nya i les seves illes, torna a París unesquantes vegades. El 1912 realitza unviatge a Londres, on s'enfronta anib elsmarbres del Partenon. Després, visita no-vament París i coneix Bèlgica. El 1913

se cap retrocés; ans lié, cada nova con-frontació, cada nou coneixement, cadanova experiència, no li ha servit més queper a corroborar i afermar la seva posició.

Per això, aquell cànon que Casanovaspastava amb la realitat aspra i tendrad'aquest retó de Mediterrani i anil) el re-cord posat en els tipus eterns de la be-

Enrié Casanovas. — «Testa clàssica»(Museu d'Art de Catalunya)

s'instal•a definitivament ja a la nostraciutat, d'on es pot clir que no s'ha nio

-gut més ja.

La personalitat de l'escultor Casanovas,des que va deixar de banda aquells eixe-lebraments anecdòtics de la primera jo-ventut, segueix una ruta ascendent, clara,neta i reposada, sense cap desviació, sen-

Ilesa, pel qual les figures del nostre ar-tista, robustes i massisses, prenien, dinsla seva subjecció a les perennes normesde la forma, aquella escalfor i aquellbatec de realitat que cap cànon no reei-xirà mai a donar, no ha estat rectificat,fins avui, gens ni mica.

Si l'artista ha anat aprofundint el seuconcepte i el seu tractat de la matèria haesdevingut més savi i més subtil, si elque eren primer actituds arcaiques i ex-

243


pressions afectades d'un cert uniformis-me, es convertiren en moviments lliures

i gestos francament individualitzats, si elque de bon començament eren volumscompactes, tendint a l'esquematització,s'anà tornant suavitat i flonjor, si la limi-tació i la contenció — que no foren maiencongiment ni mesquinesa — en què es[novia la creació d'aquelles belles testesi aquells eurítmics torsos d'abans, avuisón ]Iil)crtat i expandiment — sense capoblit, però, de la mesura i l'equilibri

—no ha estat pas dimitint l'artista cap deles seves anteriors virtuts, no ha estat pasper renúncia a cap dels primitius ele-ments que informaven la seva concepció,sinó l'evolució natural d'una personali-tat autèntica que segueix el seu camí,

Enrie Casanovas.— «Ivisenca»(Museu d'Art de Catalunya)

Enric Casanovas.— «Cap d'estudi»(Museu d'Art de Catalunya)

cada vegada més completa, cada vegadamés arrodonida.

Fou Casanovas dels primers societarisde Les Arts i els Artistes, entre els qualsfigura encara. Era aquella entitat quioferia als ulls esbatanats dels adolescentsde casa nostra d'abans i als comença-ments de la Gran Guerra aquelles exhi-bicions collectives que tant es diferencia-ven d'allò que era la pastura habitualdel nostre públic a les sales d'exposició.Foren molts els entusiasmes que encen-gueren i les admiracions que despertarenels pintors i escultors de Les Arts i elsArtistes entre els incipients pintors i es-cultors d'aleshores. I mestre dels nostresjoves mestres actuals ha estat i és EnrieCasanovas, l'obra del qual amb aquestamagnífica i saborosa sèrie de realitzacionsque illustra les presents ratlles és incor-porada a les colleccions del Museu d'ArtContemporani de Catalunya.

JOAN Colt•res

244


ELS TAPISSOS DE LA CAPELLADE SANT JORDI, AL MUSEU

Corri és sabut, l'Audiència Territorialde Catalunya, abans d'estar installada al'actual Palau de Justícia, del Saló deFermí Galán, ocupava la part del pa-lau de l'antiga Generalitat, en la qual hiestà enclavada la capella de Sant Jordi.

Com és natural, sota l'Audiència l'ús

líssims terns, brodats en or i plata, delsegle XVI.

Atenent aquell desús la Junta de Mu-seus va creure que era millor que els ditsobjectes passessin a formar part de lesseves colleccions, a fi que poguessin estara la lliure contemplació del públic engeneral i dels estudiosos en particular.

De conformitat ami) aquest criteri esvaren començar les oportunes gestionsoficioses.

Un dels tapissos, collocat al que havia estat despatx presidencialde la Mancomunitat

religiós d'aquesta capella, que havia co-mençat i s'havia mantingut en els tempsd'aquella vella institució catalana, va anardecaient fins a quedar quasi bé reduït altradicional ofici que s'hi celebrava cadaany per la diada de Sant Jordi.

En aquestes condicions els valuosíssimsobjectes del culte que hi havia a la ea-pella estaven, també, en desús.

Entre aquests objectes, figuraven enprimer lloc l'estatueta del sant patró; elfrontal ami) l'escut de la Generalitat; elfrontal de Sant Jordi, brodat pel mestreSadurní; el missal de Lió i els notabi-

Es va pensar, de primer, en recabar afavor de la Diputació Provincial de Bar-celona, la qual ocupava part del mateixedifici, la jurisdicció sobre la capella, i esva aconseguir, després, que aquells ob-jectes figuressin en l'exposició d'obresd'art català antic que es va inaugurar eldia 31 de maig del 1908 al Museu de laCiutadella, amb motiu de l'acabament deles obres d'habilitació d'algunes de lessales d'aquest edifici, i en ocasió de cele-brar-se el setè centenari de Jaume I.

Per fi, gràcies a l'apoi insistent delpresident de l'esmentada corporació pro-

245


vincial senyor Enric Prat de la Riba ia la bona voluntat del de l'Audiènciasenyor Bonaventura Muñoz, els referitsexemplars varen passar definitivament alMuseu, donant-se'n la Junta oficialmentper assabentada en la seva reunió del19 de juny del dit any 1908.

niència d'adaptar aquestes peces a les di-mensions i a les obertures de les paretsdel dit presbiteri, quan per primera ve-gada varen ésser collocats a aquest lloc.

Quan l'Audiència va passar a l'actualPalaii de Justícia, el vell edifici de la Ge-neralitat va quedar totalment en pos-sessió de la Diputació Provincial de Bar-celona.

La capella de Sant Jordi de la Generalitat, amb els tapissos

Però, hi havia a la Generalitat altresexemplars de caràcter artístic, originària

-ment pertanyents a la capella, els qualsno varen ésser compresos en aquesta ces-sió, o sia, els tapissos que havien cobertles parets del presbiteri.

Aquests tapissos no eren tots sencers;un d'ells estava tallat per la part inferiori altres tres no eren altra cosa que restesde dos altres exemplars.

La mutilació devia haver tingut lloc enel temps en què els béns de l'antiga Ge-neralitat estaven a mans de gent pocatenta a la vàlua d'aquestes obres d'art odevia haver estat imposada per la conve-

En aquest mateix edifici hi va quedarinstallada, després, la Mancomunitat, juntami) la Diputació, efectuant -se, ambaquest motiu, diverses obres d'adaptacióque varen donar lloc a bona part de larehabilitació que l'històric i artístic palaues mereixia.

Per acord del Consell Permanent dela Mancomunitat, aquests tapissos varenésser forrats de nou i collocats en di-verses dependències, com el despatx pre-sidencial, el qual estava, en aquells dies,installat a la saleta que avui és utilitzadaper a Secretaria de la Presidència.

L'any 1926, desapareguda la Mancomu-

246


nitat i reintegrades a les Diputacions Pro-vincials llurs primitives facultats, la deBarcelona va tornar a disposar totalmentde l'edifici, i el seu president, senyor Jo-sep M. Milà i Camps, va continuar lesobres de reforma o restauració iniciadesabans d'ell per bé que d'acord amb altraorientació.

Aleshores els murs del presbiteri de la

ra de l'altar el que representa el momenten què Déu dóna a Noé l'ordre de cons

-truir l'arca (fig. 4) ; a continuació d'a-quest, sobre la paret que forma angleamb la de l'esquerra de l'altar, el querepresenta l'escena de la benedicció deDéu a Noé i la seva família (fig. 5) ; da-munt la petita porta que s'obre en el murque fa angle amb l'anterior i s'enfronta

Planta de la capella de Sant Jordi

capella de Sant Jordi, varen tornar a és-ser coberts anió els tapissos que abans

havien tingut.A la part dreta de l'altar s'hi va situar

el que representa l'embriaguesa de Noé(figura 1) ; a la paret lateral, que formaangle anih l'anterior, el que representa elrapte de Dina (fig. 2) , i havia estat tallatper la part inferior, a fi de donar lloc ala porta que condueix a la sagristia; alpetit tros de mur que fa angle amb aquest,i resulta, per tant, enfrontat anih l'altar,el fragment que correspon a un exemplarque representava la construcció de latorre de Babel (fig. 3) ; a la part esquer-

arno l'altar, el fragment corresponent altapís que representava el Diluvi (fig. 6) ,i, finalment, en la resta del mur, a l'altrapart d'aquesta porteta, un altre fragmentd'aquest mateix tapís (fig. 7) .

A més, darrera de l'altar, hi va éssercollocat un domàs, formant doser (fig. 8) .

El frontal de Sant Jordi i els terns, quel'any 1908 havien passat al Museu, hi va-ren continuar, però no així el frontal del'escut de la Generalitat i l'estatueta, elsquals en aquesta ocasió varen ésser retor-nats a la capella.

Durant la presidència del senyor Milài Camps varen sovintejar els actes reli-

247


Fig. 1.— «Esnbriague^a de Noé»

Fig. 2. — «El rapte de Dina» Fig. 2. — «El rapte de Dina»

248


giosos i àdhuc va ésser creat el càrrec deprior de la capella a expenses de la Dipu-tació Provincial.

Però en acabar-se el règim monàrquic,aquesta utilització va tornar a decaure,fins a quedar altre cop totalment anul-lada.

No obstant, l'ornamentació va conti-nuar intacta en el seu lloc, així com elsobjectes antics i moderns, dels quals la ea-pella disposava des dels dies de la sevadarrera restauració.

En produir-se els fets del 19 de juliolde l'any passat, la capella va haver d'és-ser urgentment utilitzada per a hospitalde sang.

Al cap de pocs dies es va procedir aldesmuntatge de tots els materials quedificultaven aquesta utilització, considera-da, aleshores, de primera necessitat.

El dia 15 d'agost el Servei del Patri-moni Històric, Artístic i Científic de laGeneralitat, després d'haver-se fet càrrecde la totalitat d'aquests materials i de do-nar a cada peça la destinació que va con-siderar més adient, va lliurar a la Coinis-saria General de Museus l'altar i, a més,els tapissos, als quals ens venint referint.

M

Com i quan lit havien entrat aqueststapissos a la Generalitat, és cosa que, perles dades fins ara publicades, no es potdeduir clarament.

En la monografia de J. Puig i Cada-falch i J. Miret i Sans sobre l'antic palaude la Generalitat, que és encara avui l'o

-bra més important que existeix sobre totel que fa referència a la història d'aquestedifici, no apareixen aquests aclariments.

En uns inventaris d'objectes perta-nyents a la capella que ens ocupa, queJosep C. Serra-Ràfols va publicar en elvolum núm. 2 del 1930 de la revista dels«Estudis Universitaris Catalans», es com

-prova l'existència en 1499 de diversosdraps d'arràs, però no hi ha res que enspermeti relacionar aquest esment inven-tarial amb els tapissos que ara han in-gressat als nostres Museus.

Només es disposa per aquest objectiude la notícia publicada a l'Anuari del'Institut d'Estudis Catalans del 1915-20,

Fig. 3.— Fragment del tapís de «Construccióde la torre de Bábe1»

la part substancial de la qual és contin-guda en la comunicació que el senyor

Puig i Cadafalch va adreçar l'any 1922als «Anuales de 1'Academie Royale d'Ar-cheologie de Belgique» sota el títol «Lestapisseries du Palais de la Generalité aBarcelone et celles du Palais Royal deMadrid».

Pel que pot anunciar aquest títol, eltreball no s'hauria -de referir solamentals tapissos de la capella, sitió a tots elsque aleshores lii havia en el palau dela Generalitat.

Però l'autor es limita a ocupar-se ex-clussivament dels primers.

Seinhla, en primer lloc, que ha existituna collecció de tapissos formada de deuexemplars, les figuracions dels quals re-presentaven diverses escenes de la vidade Noé.

249


Fig. 4.— «Déu ordenant la construcció de l'Arca»

Fig. 5.— «Noé i la seva família rebent la benedicció de Déu»

250


Detall de la figura 4

Aquesta collecció pertat la a la Co-rona d'Espanya i en l'obra sobre «LosTapices de la Casa del Rey, N. S.», queel 1919 varen escriure els senyors EliesTormo i J. Sánchez Cantón, es parla delstres tapissos d'aquesta collecció que enaquella data subsistien.

Són els que respectivament es podrientitular: Déu ordenant la construcció del'Arca, La construcció de l'Arca i Sor-tida de l'Arca dels animals i la familiade Noé.

Aquest últim és reproduït en l'obrà es-mentada.

De la documentació estudiada peraquests. autors resulta que la colleccióde tapissos de la Història de Noé fouexecutada per encàrrec de Felip II l'any1566 i transportada a Espanya l'anysegüent.

De l'estil del dibuix, dedueixen, a més,que els cartrons els féu Miquel van Cox-cyen, per encàrrec de l'industrial que exe-cutà els tapissos, el qual fou, probable-inent, el famós Guillem de Pannemaeker,car en un dels exemplars apareix ben cla-

rament la seva coneguda marca, així comla de Brusselles.

Ja és sabut que, en virtut d'una dispo-sició de Carles V del 1544, els industrialsfabricants de tapissos estaven oIligats aposar en un lloc de l'obra la marca de lamanufactura, i a més l'escut de la ciutaton aquesta radicava.

Hi ha encara un altre detall per a con-firmar aquesta identificació, i és el se-güent.

Els tapissos que ens ocupen ofereixen,en relació als altres de la mateixa èpocai de la mateixa procedència, la novetatd"unes sanefes amb figuracions d'animals,principalment pertanyents a la faunaamericana.

Coneguda l'afició de Felip II per aquesttenia, i el seu tarannà donat a ocupar-sepersonalment i en detall de totes les co-ses, no és aventurat creure que la ideadel dibuix de la sanefa fos seva.

I, en efecte, una carta del cardenalGranvela, secretari del monarca, ens tes-timonia que el dibuix de les sanefes d'a-quests tapissos fou tramès a Flandes, pera què el rei l'examinés, en substitució d'un

Detall de la figura 4

251


Fig. 6.— Fragnient del tapís «El Diluvi»

altre que s'havia fet abans, el qual nodevia tenir, corn no tenia cap dels d'a-quella època, un tema d'aquesta classe.

Això és tot el que se sap fins ara, res-pecte a la collecció original, pertanyental patrimoni reial d'Espanya.

Sis de les peces (le tapisseria de lacapella de Sant Jordi, que anteriormenthem enumerat, corresponen indubtable-ment a cinc tapissos d'una altra colleccióde la qual són una rèplica.

Examinant-los i estudiant l'estil i el pro-cediment, es pot comprovar que realmentels nostres són una rèplica dels de laCasa Reial espanyola que, com hem dit,varen estudiar els senyors Tormo i Sán-chez Cantón.

Les sanefes són exactament iguals, sen-se altra diferència que en les de la pri-

Fig. 7.— Fragment del tapís «El Diluvi»

mitiva collecció el motiu dels angles estàformat per les armes de Felip II i el deles rèpliques consisteix en un motiu floralaplicat i cosit sobre el fons de la corona.

En el revers d'un dels nostres apareixla mateixa marca de Pannemaeker queacredita la procedència d'una i altracollecció.

252

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE RARCELONA

Fig. 8. -- Domàs de darrera l'altar

Tres d'aquestes peces són tapissos sen-cers i les figuracions respectives es refe-reixen a les següents escenes:

Déu ordenant la construcció de l'Arca(figura 4) .

Noé i la seva familia rebent la bene-dicció de Déu (fig. 5) .

Embriaguesa de Noé (fig. 1) .Dels altres només n'hi ha tres frau

ments, els quals corresponen als dos ta-pissos que devien tenir respectivamentles següents figuracions:

El Diluvi (figs. 6 i 7) .La construcció de la torre Babel (fig. 3) .Per tant, en els tapissos de la capella

de Sant Jordi, que motiven les presentslínies, s'hi comprenen cine dels deu títolsque devien correspondre als deu tapissosde què es formava la collecció primi-tiva o original.

Hi ha un document que demostra que

un d'aquests títols era el d'El Diluvi, quenosaltres incloïin en aquesta relació.

És el que descriu la famosa entrevistade Felip II amb Sebastià de Portugal, aGuadalupe, que diu que la sala estavadecorada «con diez tapices de su majes-tad, de seda y oro riquísimos; la historiade Noé, con su arca, Diluvio, aves i ani-males».

Evidentment, dones, entre aquests ta-pissos n'hi havia un que es referia al temad'El Diluvi.

I estudiant detingudament els elementsi els temes del dibuix dels dos trossos detapís de l'ex-capella de Sant Jordi a quèens anem referint, es • veu ben bé que l'as

-sumpte o episodi representat en aquesttapís era el del Diluvi Universal.

Dones bé, descontant el de Déu orde-nant la construcció de l'Arca, que, comhem vist, resulta conservat en les dues

253


colleccions que ens ocupen, els altres enspermeten conèixer, en tot o en part, qua-tre temes més de la collecció, sobre elstres que subsisteixen a Madrid, quals qua-tre temes sumats als tres dels tapissosconservats a Madrid, ens permeten conèi-xer set dels deu temes de la totalitat dela Història de Noé.

Comptem, dones, ami) unes obres que,a més d'una considerable estima artística,tenen el positiu interès històric que esderiva d'un nou coneixement d'aquestavaluosa collecció.

A més d'aquestes, hi ha, en el lot araingressat, dues altres peces també dignesde menció.

Una és un tapís dividit en dos trossos,i cada un d'ells tallat en la part d'un cos-tat inferior, deixant entre tots dos l'espaicorresponent a una porta, segons hemindicat més amunt.

No se sap res de la seva procedència,però es pot suposar que pertany a la col-lecció de la Història de Jacob, del mateixdibuixant dels de la Història de Noé, irepresenta el rapte de Dina.

L'altre és el doser de l'altar i està for-mat per una peça de damase de brocatellgroc, on apareix la típica pinya vene-ciana del segle xv, executat probable-ment en el segle xvi.

Està enquadrat en un brodat de relleuamb emblemes militars i l'escut de laGeneralitat.

Segons l'arquitecte Rubió i Bellvé, queva dirigir les darreres obres de restaura-ció del palau, aquest damase havia estatfet per a doser de l'altar que hi va havera l'actual saló de Sant Jordi quan aquestera a la capella nova del palau.

En efecte, les seves mides coincideixenexactament ami) el mur mitjancer entreels dos balcons del fons de la sala, queés el lloc on estava situat aquest altar.

És satisfactori constatar que aquest in-grés als nostres Museus implica la seguraconservació d'uns valuosos exemplars ar-tístics.

Antoni Rubió i Lluch

EL PROFESSORANTONI RUBIÓ I LLUCH

El dia 9 del darrer mes de juny mo-i la a Barcelona el Professor Antoni Ru-bió i Lluch. Amb ell la Catalunya culturalperdia un dels seus representants mésdestacats i valuosos. Durant prop de vintanys havia format part de la Junta deMuseus com a delegat de l'Institut d'Es-tudis Catalans. Ens és, dones, doblementsentida aquesta mort del català illustre ide l'home que ha compartit per tant detemps les tasques no sempre planeres de laconducció dels Museus de Barcelona a tra-vés de moltes i molt diverses vicissituds.

L'índex de l'abundosa producció literà-ria del Dr. Rubió i Lluch ens dóna laidea clara d'un fort temperament de trc-ballador intellectual que no ho és per pu-ra diversió de l'esperit sinó per vocaciódecidida i per professió conscient, total.

Trià per als seus estudis els temes mo-nogràfics de major relleu o les síntesishistòriques més lluminoses, i mantinguésempre viu l'interès pels temes ja estu-diats que reprenia amb l'afany d'auto

-emulació del veritable home de ciència.Aquesta fidelitat als temes, i la disciplinarigurosa del seu treball, donen als llibresdel Dr. Rubió .la maduresa que els faràperdurables.

254


Havent començat les seves publicacionsamb estudis sobre la història de la lite-ratura castellana, que mai no abandonà,es decantà aviat a les recerques de les lle-tres catalanes de l'Edat Mitjana, especial-ment als llibres de cavalleries i a les crò-niques nacionals. Descobrí i publicà tex-tos inèdits cona aquella novella Curial iGuelfa tan enigmàtica, i estudià des denous punts de vista les cròniques del reiJaume i de Muntaner. I no s'oblidà de leslletres modernes, ans comentà mestrívo-lament l'obra d'escriptors contemporanis.Quan en 1908 publicà el primer volum deDocuments per a l'estudi de la cultura mit-jeval catalana l'àrea de les seves recer

-ques era definitivament fixada. Ja no sola-ment la literatura sinó tota la vida cultu-ral de la gran època catalana troba la prò-pia coloració en el mosaic d'aquest llibre:La Teologia i el Dret, les festes de palaui la clausura conventual, les caceres i lesdanses, els artistes pintors, escultors i Ini

-niaturistes i els estudiants i els peregrins.Parallelament i durant tota la vida, Ru-

bió i Lluch, amb una tenacitat heroica,prosseguí l'estudi (le la singularíssima his-tòria de la Companyia Catalana d'Orient,la dels Almogàvers, la (le la Grècia Cata-lana. La sèrie d'aquestes publicacions ini-ciada l'any 1885 ja no s'havia d'interrom-pre, i encara l'obra que havia de coronar-les, el Diplomateri, no el pogué veure to-talment acabat el seu autor i haurà de te-nir el dictat d'obra pòstuma per a demos-trar que la fidelitat al tema de 1'Orien-tada Catalana ha durat en el Dr. Rubió iLluch fins niés enllà de la vida.

Repartí les seves activitats literàries en-tre la Universitat de Barcelona, l'Acadè-mia de Bones Lletres i l'Institut d'Estu-dis Catalans. En aquestes institucions abo-cà generosament els fruits dels seus estu-dis, i dugué de cada una d'elles les mésaltes representacions. La recerca històricai el professorat foren en ell dues devo-cions i dos amors; si les publicacionsdiuen prou alt el mèrit de Rubió i Lluchcom historiador, els seus deixebles i l'a-fany de tantes promocions universitàriesen dir-se deixebles seus, assenyalen l'eficà-cia i el prestigi del scu professorat. Elstres volums de Miscellània Rubió, tan fei-

xucs d'erudició com de reconeixença, quedeixebles i admiradors vénen ara tot justde publicar, han estat com un retorn filiali el més escaient homenatge al mestre.

Una altra devoció seguí també al llargde tota la vida del Dr. Rubió: la família,que ell estenia als amics i mestres i deixe-bles. N'és una prova la cura que posavaen guardar i ordenar i en rellegir i glosarles innombrables lletres rebudes durantmés de seixanta anys, arxiu d'amistat i co-mentari cordial de tots els moments des-tacats d'una vida llarga i literàriamentmolt activa.

Fill d'un literat ilustre, en mantenir latradició familiar li afegí nous títols denoblesa. Ha mort. Sigui'ns consol el veurecom tan alta dinastia literària deixa suc-cessió assegurada entre nosaltres no solsper línia directa familiarment, sinó pervirtut del mestratge en una vasta escolade deixebles.

A. DURAN I SANPERE

DE L'EXPOSICIÓ D'ARTMEDIEVAL CATALÀ A PARÍS

Clausurada aquesta Exposició, com jaexplicàvem en el nostre número de ju-lio], varen tenir lloc a la Sorbona tresconferències sobre art català, que veniena ésser com una complementació d'aque-lla manifestació.

La primera va estar a càrrec del Co-missari General de Museus de Catalunya,senyor Pere Coromines, i va tenir lloc eldia 24 del darrer mes de maig.

La dissertació del senyor Coromines es'desenvolupà sobre el tema «Orígens, es-plendor i decadència de l'art català me-dieval», i amb ella exposà una visió clarade la història de l'art a la nostra terra.

Aquest treball, realment interessant permolts conceptes, serà pròximament pu-hlicat en un volum especial, en el quales reproduiran bon nombre de les obresa què fa referència.

El dia 26 següent el doctor P. Bosch iGimpera va donar la segona d'aquestesconferències, la qual versà sobre «L'artibèric a Catalunya».

255


La tercera i última, la va donar el se-nyor Agustí Duran i Sanpere sobre «L'es-cultura gòtica a Catalunya».

Ambdues conferències acreditaren elsprofunds coneixements dels conferen-ciants en la matèria.

Amb motiu de l'Exposició a què ensvenint referint s'han publicat tres llibresimportants.

Un és l'opuscle editat pel Comissariatde Propaganda de Catalunya, que es titula«El salvament del Patrimoni Històric Ar-tístic de Catalunya», i conté una extensarelació del tema contingut en el títol,. es-crita per Josep M. Gudiol. Se n'ha fet unaedició en francès i una altra en anglès.

L'altre llibre publicat és una notableobra d'Andrée Dezarrois que es titula«L'art catalan du x au xv siècle». El textés una exposició sintètica i intelligent delque representa aquest art. Va acompa-nyat d'abundoses reproduccions fotogrà-fiques de les obres més importants quehan figurat a l'Exposició. És editat per laLibrairie des Arts Decoratifs de París.

Finalment, la revista parisenca «Cohiersd'Art» ha publicat una altra obra, edi-tada ami) veritable luxe. Porta per títol«L'art de la Catalogne de la secondemoite du neuviemme siècle a la fin duquinzietumc siècle». Conté una copiosís-sima sèrie de gravats a gran tamany. Elsumari del text és el següent : «Les pre-tendus vandalismes en Catalogne», perChistian Zeruos; «Considerations sur l'artmedieval de la Catalogne», per ChistianZeruos; «La Catalogne, histoire a vold'oisean», per Ferran Soldevila; «L'artroman», per Josep M. Gudiol; «L'art go-thique», per Josep M. Gudiol.

CONFERÈNCIES SOBRE ART

L'Escola Superior de Paisatge d'Olot,que dirigeix l'eminent artista Ivo Pas

-qual, no ha interromput el seu ritme nor-mal, ni ha abandonat, en els moments ac-tuals, la fe en la seva missió.

Per això mentre la vida s'interromp os'altera en determinats sectors, a l'Escolad'Olot no solament continuen les classesamb la mateixa intensitat de. sempre, sinó

que es cultiva l'esperit dels alumnes ami)una actuació extraescolar, que ens elevaa un pla moral Inés assossegat.

Aquesta actuació consisteix en unasèrie de conferències sobre art, que s'hananat succeint gairebé sense interrupcióen tot el que va d'any.

Varen ésser inaugurades ami) unes dis-sertacions del nostre director senyor Joa-quim Folch i Torres sobre art romànic iart gòtic català, especialment en relacióamb ,les obres d'aquests períodes que for-men part de les colleccions del Museud'Art de Barcelona.

La sèrie va continuar ami) unes confe-rèncics del professor de la dita EscolaFrancesc Labarta, sobre «La pedagogiadel dibuix», unes altres de Joan de Gar-ganta sobre «L'evolució de les idees estè-tiques en l'antiguitat» i unes altres deRaimond Vayreda, sobre «Història de laPintura del Paisatge».

Les dues primeres constituïen una claraexposició del caràcter especial de la pro-ducció artística de Catalunya en els pe-ríodes románic i gòtic i de les circums-tàncies històriques que varen rodejar laseva eclosió.

Les de Labarta acusaven un profund es-tudi del conferenciant sobre la naturalesade l'art i les condicions o facultats de l'a-lumne cridat a les activitats artístiques.

Les lliçons de Garganta foren seguidesami) especial interés per la claredat iexactitud amb què va explicar les facetesmés característiques del procés històrica què es referia.

Totes aquestes conferències foren as-senyadament adaptades al públic d'alum-nes de l'Escola, als quals eren especial-ment dedicades.

Les conferències de Vayreda constituï-ren una completa exposició d'aquesta es-pecial branca de la pintura, que tant bri-I lant localització ha tingut a Olot.

En l'actualitat s'estan donant les d'unasegona sèrie del professor Labarta sobreel volum de les imatges pictòriques.

Són també seguides amb extraordinariinterés pel públic que acudeix a es-coltar-les, perquè el distingit artista ex-posa punts de mira realment originalssobre la perspectiva.

256

1911III, I€Å%CIO N 5 ESCOLA1e81. W. \1'Í'A 1 »ARRAL • A.

Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenya -ment i vulgarització per C. B. NUALART:

Llibre primer........ 4,50 Ptes.Llibre segon ........ 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

El mar, pel CAPITÀ ARGUELLOTres volums; cada volum. 6,00 Ptes.

Física recreativaper ANTONI ESTRADA. 5,00 Ptes.

Manual de Historia dela América Española

per LLUÍS ULLOA .... 6,00 Ptes.

Arquitectura delRenacimiento Italiano

Arquitectura delRenacimiento Español

Pintura y Escultura delRenacimiento Español

per J-F. RÀFOLS, preu decada obra.......... 10,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÀZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas delDemaneu el catàleg detallat C u e r o H u m a n o1. G. SEIX 1 BARRAL, E. C. pProvença, 219 - Barcelona per O. BÉLIARD..... . 6,00 Ptes.

La vida 1 1,401019ade Solo i INOV*1190sa

per

FELIU ELIESAmb 43 grans làmines en fototípia,4 d'elles en colors, i 27 illustracions,també en fototípia, intercaladesen el text, que conté a més el

Catàleg de ('obra del gran escenògraf

EDICIÓ LIMITADAD'EXEMPLARS NUMERATS

Demani's a les bones llibreries de Catalunyao bé als editors

1. G. %E1\ 1 1:AltEAIÁ, I. C.Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

1 G' SEIX ¡SARRALEMP RESACOL• LECTIVITZADA

IMPRESSORSi EDITORS

Disposen d'una ferma collaboració

d'artistes especialitzats en tota obra

gràfica i el muntatge industrial mo-

dern de totes les branques del llibre.

Aquest conjunt està al servei de l'Art,

de la Indústria i del Comerç i la seva

consulta serà molt agraïda i atesa.

Provença, 219: BARCELONA : Telèfon 71671

.J . M1FOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

n •II

La 1411: coteca

MARCS I GRAVATS

HIGINI GARCIASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

/s114Ái1C1s1rrTAPISSER

ESPECIALITATEN TREBALLSD'ENCÀRREC

AVINGUDA PI 1 MARGALL, 114TELÈFON 72586