Embed Size (px)
Citation preview
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 313, octubre del 2013
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
anys1923-2013Ho hem
fet possib
le entre t
ots
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuïtManteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Ara també multimarca
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 / [email protected]
Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22.30/23h
Comanda mínima 15€
95 555 78 94
Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · [email protected]
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Esgarrip amb bolets i una paperina decastanyes. Muntatge: TdeP
Disseny i muntatge: Taller de publicitat
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL......................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA............................................................................................... 5I ARA QUÈ J. Camps ........................................................................................ 7PURGATORI Joan Maresma Duran .................................................................. 9OFRENA FLORAL DE L’11S Esteve Pujol........................................................10 A CONTRACOR Ramon Serra ......................................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ................................................................. 12LA PUNTA DE LA LLENGUA (47) Esteve Pujol .............................................. 14VOLCANS DE LA FI DEL MÓN Xavier Tarafa ................................................. 15GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ....................................... 16LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI Aleix Ripol .................................................... 17TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ........................................................................ 18JACK EL DESBUDELLADOR CAS TANCAT? J. Condeminas .......................... 19CRÒNIQUES ....................................................................................................... 20DITES POPULARS Albert Vidal .......................................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 21ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ...................................................................................... 22PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 23
Aquesta va ser l’hora assenyalada per formar la cadena humana mai vista arreudel món, abraçant i agermanant Catalunya de nord a sud. Moltes hores abansla multitud es va anar desplegant al llarg de tota la geografía amb l’ambiciósobjectiu que no quedés ni un pam de terra sense enllaçar per aquesta allau depersones vingudes d’arreu del país, mogudes per un esperit de llibertat id’afirmació nacional. Les imatges publicades pels mitjans de comunicació parlen per si soles i són eltestimoni inequívoc de la voluntat d’un poble que vol ser ell mateix, que ja s’hafet prou gran per caminar amb els seus propis recursos, potencialitats i tambédebilitats que el configuren com a nació. Quan convé seguem cadenes, diu elnostre himne nacional; però, també, quan convé formem cadenes que no podenser segades per lleis ni constitucions encarcarades, que no contemplen ni escol-ten la veu d’un poble expressada democràticament i pacífica.El ressò de la Via Catalana ha arribat a tots els racons del món, les imatges d’unmilió i mig de catalans donant-se les mans de cap a cap del país han aixecatmolta polseguera en els més acreditats rotatius i cadenes de televisió, sobretoteuropeus, i han deixat damunt la taula un munt d’expectatives i interrogants,suports i dubtes externs, que caldrà tenir en consideració els propers mesosdavant la possible i esperada consulta al poble català, basada en l’inalienabledret a decidir.A la nostra vila la Via va tenir una grandor espaterrant. Tot va començar al matíen l’acte institucional de l’ofrena floral a la plaça de l’11 de Setembre, acte queva ajuntar més entitats i persones que mai, amb la participació de la nostra CoralXabec amb un tast de cants patriòtics i ajuntant veus amb el poble en el cantd’Els Segadors. Aquest pròleg era la premonició que a la tarda la festa seriacompleta i, a fe de Déu, que ho va ser. Molta estona abans de l’hora assenyalada, el Camí Ral ja presentava un aspec-te magnífic, càlid, acolorit amb les samarretes grogues de la majoria i les este-lades i senyeres voleiant. Aire de complicitat, alegre. Els gegants, grallers i tim-balers donaven un especial to festiu a l’aplec de gent vinguda del mateixMasnou i també dels pobles veïns d’Alella i Teià, que van voler compartir aques-ta fita històrica. A l’hora prevista i gràcies a l’aportació impecable dels voluntarisde l’organització, la cadena estava formada i esperant el moment vibrant de les17.14 en què, mans a les mans dels infants i gent gran, de les dones i homes,circulés com una mena de calfred per tota l’artèria catalana. Així fou i així horecordarem amb goig.Ara cal que la Via Catalana no s’estronqui i que continuï fent via, sense defallir,polítics i ciutadania units amb el noble objectiu de poder expressar, democràti-cament i al més aviat possible, el que volem ser.
El President
Editorial LES 17.14 DE L’11 DE SETEMBRE
3
Primeríssim
Diumenge, 24 de nov.
XV TROBADADE PLAQUESDE CAVA DELMASNOU 2013
CONFERÈNCIESPROJECCIÓ
Diumenge 20 d’octubre
Volcans de la fi del món
Dissabte 26 d’octubre Costa Rica i Panamà: un espectacle natural
entre oceans
Mes informació a la pàgina 21
FARM
ACÈU
TICS
DEL M
ASNO
U
M. de Déudel Pilar
TotsSants
Octubre 2013Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei
Els serveis de guàrdia són de 9.30 del matí a 9.30 del matí El dissabte a la tarda és oberta només la farmàcia de guàrdia
AYMAR (Maricel)
DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)
Almeria, 14
Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)
Navarra, 68
JFKennedy, 5
J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)
Prat de la Riba, 23
93 555 03 81
93 555 59 36
93 555 19 79
93 555 33 08
93 555 08 55
93 555 04 03
OcataRieraAymar
AymarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregas
dimartsdimecresdijous
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
293031
123456789
101112131415161718
Novembre 13
dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
FàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasRieraDominguezAymarViayna CViayna CViayna COcataDominguezAymarViayna CRieraFàbregasFàbregasDominguezViayna CFàbregasAymarOcataRieraRieraFàbregas
123456789
10111213141516171819202122232425262728
espantar tant que em sem-bla que encara corre.
M. Valldeperas Roig-----------------------------------------
ARBRES DE LA VILASóc veïna del carrer de SantFelip a Ocata, un dels pocscarrers de la vila que conser-va arbrat i les seves casestípiques. En un tram del meucarrer, on jo visc, s’ha elimi-nat un dels arbres, ja que elscotxes en aparcar els fanmalbé. L’arbre es va anartombant i en comptes deposar-li alguna protecció elvan tallar. Ja és el tercerarbre que es retira en un trosde cinquanta metres.Com a veïna he reclamat lareplantació i protecció delsarbres del carrer i la respos-ta ha estat pavimentar elforat on hi havia l’arbre.Quan passejo pel Masnoum‘adono que la nostrapoblació s’hauria de conser-var millor i em preocupal’acció de l’Ajuntament. Enlloc de cuidar el nostreentorn i així fer-lo més atrac-tiu, tant per als qui hi vivimcom per als visitants, esdediquen a eliminar els ele-ments que ja tenim i que ensagraden.L’arbrat d’aquest carrer famolts anys que existeix i nonomés s’hauria de mantenir,sinó que hauríem de poten-ciar que la majoria de carrerstinguessin aquest atractiuafegit, com fan altres viles
del Maresme.La crisi no és l’excusa per noreplantar aquest arbre, ni pertenir cura dels que ja hi ha,perquè no crec que això des-estabilitzi el pressupost del’Ajuntament, no creuen?
Rosa Mª Duch Montfort-----------------------------------------
AGRAÏMENTEn començar el mes desetembre vaig tenir la des-gràcia de caure i em vaig ferun trau al cap i un bon cop al’esquena. Com que no empodía moure, vam decidird’anar uns dies a la CasaBenèfica de la Vila fins querecuperés la mobilitat i po-gués tornar a caminar.Voldria aprofitar aquest but-lletí de Gent del Masnou perdonar les gràcies. a la met-gessa de l’ambulatori, queem va cosir el trau, als met-ges de Can Ruti, que, mal-grat les retallades, em vanfer un munt de proves perassegurar-se que tot estavabé, i finalment donar les grà-cies a totes les persones queformen part de la CasaBenèfica i que tan bé m’hanatès els dies que hi he estat.Gràcies al seu director, atotes les monges i a tot elpersonal d’aquesta casa.Gràcies per tenir cura de mi iper fer-me tan fàcil l’estada ila recuperació.Gràcies, gràcies i més grà-cies!
Joan Maresma I Pujadas
ENTRE TOTSDesprés de la diada del’Onze de Setembre i des-bordats per l’èxit aconseguit,tothom coincidia a ressaltar ifelicitar la bona organització iafirmació democràtica detota la Via Catalana.Des d’Al Masnou decidimANC també volem transme-tre aquesta victòria a aquellsqui hi han participat.En primer lloc i, especial-ment, felicitar totes aquellespersones que es van apun-tar per fer la cadena i omplir400 km d’il·lusió, alegria icomportament exemplar. A l’Ajuntament i als diferentsdepartaments que van vetllatpel bon funcionament de totala Via al pas pel Masnou.Als voluntaris que van volerajudar en la difícil tasca detirar endavant un projected’aquestes característiques.A aquelles persones i simpa-titzants, que, sense pertà-nyer a cap associació ocol·lectiu, van estar en totmoment predisposades alque pogués fer falta.Als veïns del sector per onva passar la Via, que, amb elseu suport i paciència, vanfer que la reivindicació ésconvertís en una festa plena-ment democràtica.A les associacions del Mas-nou, que amb el seu com-promís i assentiment donensuport a un procés popularcap a una Catalunya inde-pendent.Als establiments, per perme-tre l’entrada a qui ho reque-
rís i utilitzar els serveis. I també a tots aquells i aque-lles que, tot i no compartir laidea de la independència,han entès, perquè són de-mòcrates, que en democrà-cia tot es pot fer i tot és pos-sible si tots ens sabem res-pectar.I que així sigui per a moltsanys.Felicitem-nos a cadascun denosaltres perquè ho hem fetentre tots.
Al Masnou Decidim ANCAssemblea Nacional Catalana
-----------------------------------------
ELS TARONGERS DELCARRER SANT FELIP
Aquest estiu ha estat un cal-vari conviure amb aquestsarbres tan mal cuidats. Elpugó enganxifós deixava lavorera tan bruta i fastigosaque els veïns ens vèiem obli-gats a fregar-la cada dia per-què els vianants no es que-dessin enganxats a les rajo-les. I és que el tractamentque l’empresa contractadaper fa als arbres no ha donatmai resultat. Pel que semblai es demostra, aquesta em-presa no en sap gaire.A tall d’anècdota: un matí,mentre estava netejant lavorera, hi havia un venedormolt insistent. Com que noem deixava tranquil·la, vaigacabar donant un cop d’es-combra a l’arbre. I, com queel pobre arbre estava tan far-cit d’abelles i de vespes, vansortir tots els animalonsesperitats i l’home es va
5
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
LA CORAL XABECDEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà benrebut. Ens calen veus tant de dones (sopra-
nos i contralts) com d’homes (tenors ibaixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la
veu qualsevol dimarts abans de començarl’assaig, o sigui, una mica abans de dos
quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus mals espanta!
GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA
Vins, caves i licors. Gran seleccióde vins. Vins al detall
Àngel Guimerà, 12 el Masnou
93 540 29 53
Masnou Centre · Tel 93 540 03 52
FRUITES I VERDURES
Mestres Villà, 101, 93 555 16 64 el Masnou
De tot per fer els vostres panellets i receptes de tardor.
www.canrac.com
www.canrac.com
Fruites i vins de tardor;tota una festa!
ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL
• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT
Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53
AULA DE MÚSICA
Ja podeu gaudir a Teià del Roch&Pop, Jass,Latin, Afro, Flamenc i noves tendències
musicals de la mà de
Escola Oficial de música Moderna del Mares
me
Oberta lainscripció per al curs
13 -14
Apunta-t’hiTAXIS DEL MASNOU
93 540 33 18A qualsevol
hora
Pl. del mil·lenari, 3 L, 637 73 62 03, Teiàwww.claudesol.net
Fruites i VerduresPrimera qualitat
Cada dia anem aCada dia anem abuscar boletsbuscar bolets
Mestres villà, 115Tel 93 540 34 74 · El Masnou
La fruitaTAL
LER DE
PUBLI
CITAT
DISSE
NY GR
ÀFIC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme
Treballsd’impressió
i preimpressió
È
cularà una societat autoregida?Quina és la figura de l’inconscient –idel conscient– col·lectiu?; si se’tdemana l’opinió i no saps el que vols,més val que callis, oi? Veurem Mas iRajoy entrant junts a Barcelona ambun pacte estable i l’anunci d’un refe-rèndum? Home! Si us plau, no donemidees perverses ni ens posem aigua alvi! Remarco aquest savi descobrimentÉs un tema molt complex que mar-carà l’agenda dels propers mesos.Vaja! I en aquesta mateixa líniad’inventar la sopa d’all aquest altreSempre hem contraposat el seny ala rauxa, de rauxa, n’anem sobratsamb l’espectacle que muntem a Ca-naletes a l’estil de la plaça Cibeles tantde tant en tant.Suggeriments i eloqüències: Pro-posar suggeriments, bé si fossininèdits, la llista explícita arriba a la set-zena, però no n’he trobada cap d’origi-nal; en cito només la que m’ha semblatuna maledicció metafòrica: El mateixque experimenten els barcelonistesl’endemà d’haver guanyat la Cham-pions; quasi el mateix pel que fa a lesdues dotzenes de frases eloqüents quesemblem propaganda electoral ambverborrea política: Un sentiment queexposa el bé moral, Cal desafiarl’aristocràcia europea, Si un arbreno reverdeix en primavera corre elrisc de no sobreviure i una altra Hemde substituir simbolisme per peda-gogia; en suma, només brindis al sol. He deixat per a l’epíleg la llista més llar-ga, en suma cinquanta-vuit opinions,
de les quals n’extrec el títol següent:Les més concloents: En aquest ves-sant hi ha una tendència imperativafixant el límit de la consulta en el 2014,ien general les opinions marquen uncontundent i breu full de ruta, que esresumeix en O referèndum o declara-ció unilateral d’independència oanticipar eleccions plebiscitàries;grup que enllaça amb els qui compro-meten directament els polítics perquèS’arremanguin fent afirmacions en-grescadores i crítiques contraposadescom Ara Más té l’oportunitat de tenirdos milions de catalans al darrere, oEls polítics s’afegeixen als actesquan no els poden controlar.Remarco també els epítets referentsels greuges acumulats Pels entossu-dits des del 1714, Tancada la porta ala nostra esquena, només podemobrir la que tenim al davant, Tractecolonial, insults i espoli o simplediscriminació. I per acabar, aquestparàgraf Espanya es resumeix en elfracàs olímpic.Feta aquesta recerca en la brolla dedeu pàgines del diari EL PUNT AVUI,em quedo amb el requadre de JosepM. Ballarín, capellà i escriptor: Queningú s’imagini pactar amb Madrid ales bones, el mal vindrà del partitsque... ficats en una cadena... de lesmans dels homes buscaran un pro-tagonisme que no es mereixen...; itrepitjant de peus a terra, ens acabaavisant NO ESPEREM MASSA D’EU-ROPA.
7
Davant la crisi que vivim i donades lesobvietats d’opinions i declaracions,cada dia més desacreditades, procuroesquivar tot allò que, repetit dia reredia, ja està atrotinat. Parteixo de la pre-gunta que EL PUNT AVUI posava a laportada del divendres 13 de setembreconvidant un centenar de notables arespondre I ara què? Ja sé que a toropasado m’aprofito d’una feina feta;però, reconeixent que tot el que es potdir arran el conflicte que tenim ambl’estat espanyol ja està dit, em prenc lallicència d’esventar grosso modo lapalla i entreveure quin pa en surt delgra que queda. En l’era de les piulades, la retòrica delsmitjans de comunicació potser ésdeguda al fet que el periodisme viu apreu fet a tant la paraula escrita o ver-balitzada. Així no és estrany que, de lescent opinions d’experts publicades enconcurrència, del contingut només se’npugui extraure la desena part com aessencial. És d’aquest deu per centd’on m’ha de sortir el resum següent.Reconeixements: El mèrit de la ViaCatalana és un fet irrefutable, no hi haprecedents al món d’una manifestaciótan complexa, tan ben gestionada,pacífica i festiva. Justificadíssimes,doncs, les set opinions que citen explí-citament la importància de la gestió del’ANC amb el suport logístic il’experiència d’Òmnium, i sobretot pelmiler de voluntaris caps de tram, fotò-grafs, i la disciplina dels quatre-cents iun mil inscrits que a les 17.14 vampoder unir les mans des del Pertús finsa Vinaròs. Llàstima que l’únic ministrecatalà que lluïm al govern espanyolsigui el senyor Fernández Díaz, que,aferrat al seu partidisme, ha negatl’evidència aritmètica. Amb aliats cata-lans com el ministre, el pitjor enemicsembla insignificant.Preguntes i afirmacions estèrils: Enaquest vessant he trobat set perles defactura gallega que semblen del lèxicdels qui volen i dolen ja que en aques-tes alçades calen opinions clares i nopreguntes: Quin projecte social arti-
I ARA QUE?Joan Camps i Ortiz
C/ Sant Felip(Pas del Port, 5)
SERVEIS DE NETEJA
93 555 76 61609 72 65 16
Sant Felip, 11593 555 03 07 El [email protected]
ESO · BATXILLERATUNIVERSITAT
El centre d’estudis de preparació i repàs de mésalt rendiment al Maresme
P e r r u q u e r i a h o m e
Tomàs Vives , 16 e l Masnou
9 3 5 4 0 0 7 4 9
De dimar ts a divendres de 10 a 13 i de 15,30 a 20
dissabte de 9 a14Hores convingudes
s e c t o r c o m e r c i a l
CarrerSantFelip
- Tot per a la cuina -El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41
Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
Cada divendres de 20.30 a 22
Rock, tango, cha-cha-cha, vals, salsa, fox, pas doble, mambo, etc… A partir de nivell 0
Vocalia Recreativa
46è Curs de Balls de Saló deGent del Masnou
Passa-t’ho bé!
Del 20 de setembre al 20 de desembre
SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE
L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou
e s c o l a d e m ú s i c a
Emma Calvo
C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26
T’agrada cantar? T’agrada el gospel?
Matrícula oberta
A principi del mes de setembre vaigestar novament a Cuba una setmanaper la feina. I dic novament perquè jahi vaig ser al maig de l’any passat.Ja m’agradaria escriure que l’Havanaés una ciutat justa –igualtat, legalitat ifraternitat per a tothom–, agradable–xafogor terrible a l’estiu; i pocs elsventurosos que tenen aire condicio-nat–, amb bonics edificis –n’hi ha;alguns cauen a trossos literalment–,on els ciutadans són ufanosos –no erani el Paradís Soviètic, ni Un món feliç,ni l’Escandinàvia que idealitzem–, onla sanitat funciona –em van comentarque sí, que funciona pagant; i no paspoc–, on l’educació és de qualitat –elsprofessors que vaig conèixer i/o vaigretrobar afirmaven categòricamentque només és bona l’educació supe-rior o la dels col·legis privats; ningú novol ser professor–, on els avis són benatesos –en vaig veure més d’un quevivia al carrer; no exagero.Malauradament, no puc escriure’n llo-ances. Escric el que vaig observar. Elque els meus ulls van veure –anotoles meves percepcions, que poden serequivocades; no vull pas tenir raó–, elque vaig sentir que deia la gent, lesmeves impressions, el que enraonà-vem amb els dos companys de feinaque treballen a São Paulo.I ja amb un bon tros de camí recorre-gut, veig que els humans de tot arreuvolen sotmetre els seus consem-blants. “Primer jo, després jo i semprejo”, és aquest el lema. Homo hominilupus. I això és el que passa encaramés en un sistema injust on hi hadues monedes –l’oficial, que no valres, i el CUC (el pes cubà convertible,que té el mateix valor que el dòlarUSA), nom curiós aquest en català–on la gent guanya en la que no valres, però paga en l’equivalent a lamoneda nord-americana en moltsllocs, on les botigues són mig buides,on el personal veu que alguns tenenmolt i molts molt poc, on sopar en unrestaurant pot costar 25 CUCs perbarba, on la gent que vaig retrobar es
PurgatoriJoan Maresma Duran
preguntava –sempre en petit comitè–com aquest procés de decantació eratan lent, tan pausat, tan parsimoniós.Al cap i a la fi, el mur va caure fa mésde vint anys i la Unió Soviètica es vadesfer el 1991. I em fa l’efecte que jo podia –crec quepuc– entendre l’inici de l’obertura delspaïsos de l’est, cap a final dels 80, onels pocs grups de turistes o empresa-ris vestits elegantment i amb maletíd’executiu que visitaven la RepúblicaTxeca, Iugoslàvia o la URSS (pàtriesque ja no existeixen perquè elSocialisme Real se’n va anar en orris)veien que els habitants no tenien gai-rebé res: potser un vehicle amb unmotoret de molt poca potència; unapartament, tal vegada unes vacan-ces organitzades pel Partit i molta,molta policia secreta. Possiblement m’equivoqui. És el querecordo de La vida dels altres o Goodbye, Lenin!, dues grans pel·lículesambientades en l’antiga RDA, quetambé va desaparèixer. I potser enaquella època, que sembla ja tanremota i caduca, les persones anavenfent –ara també– i veien que tothomtenia el mateix. A la siempre fiel isla de Cuba –aques-ta frase apareix a les actas capitularesde 1867– no hi passa això. Potser per-què tenen sort aquests capitalistesferotges que es fan anomenar socia-listes… Penso que a l’illa hi conviu elpitjor del capitalisme i del comunisme,no ho sé. I de vegades –em fa l’efecte que sónpoques a la vida, sortosament; o jo em
considero afortunat: sóc fill de laMercè i del Joan; podia haver nascuta Cuba, a Kènia o en un poble perdutdel Pakistan– un mira al seu voltant ise n’adona que l’hades, la còlera deDéu i la punyetera mala sort existei-xen i que no només et poden tocarsinó que et toquen. En el cinema esrepresenta el Mal com quelcom més omenys monstruós que t’esclafa ambpiadosa rapidesa. Em sembla que elMal és humà i lent, molt més lent. I talvegada l’illa més gran del mar de lesAntilles no sigui, pensant-ho millor, elpurgatori –lloc on les ànimes delsmorts paguen les seves faltes abansd’aconseguir la glòria eterna, diu eldiccionari–; és directament l’infern… P.D. Malgrat tot, he de reconèixer quetotes dues vegades m’han tractat moltbé a Cuba. No sóc jo, no obstant.Represento una institució.Molta força i molts ànims per al pare iper al Pere Martí. Ens veiem a finalsde novembre.
9
10
Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10
L’amenaça de pluja i algun ruixim no vaespantar ningú. Al migdia de la Diada, laplaça de l’11 de Setembre era plena comcap any, a vessar.Cinquanta-sis ofrenes florals –més quemai també– van omplir de color i emocióel peu del monòlit. Partits polítics, asso-ciacions i barris masnovins, entitats detota mena que treballen des de qualse-vol racó de la nostra vila per fer-la mésrica i plena. Quin goig!Lectura del manifest del nostre Ajunta-ment; flors i més flors; ball de bastonsdels Ple de cops –quin nom tan escaientper a aquest nou grup cultural masnoví–i l’actuació de la Coral Xabec, sota ladirecció de Montserrat Llagostera.Senyor Sant Jordi (S. Espriu/ F. Vila) vaser la primera cançó; en aquest anycommemoratiu del centenari del naixe-ment de Salvador Espriu no podia pasfaltar-hi.Després El Cant del Poble (Sagarra/Clavé/Vives/Capdevila) amb tot el foc de
la lletra i l’esclat de la melodia.Algunes frases no podien ser més ade-quades i emotives per a aquesta Diadadel 2013: Glòria, catalans, cantem, can-tem amb l’ànima!… El gran moment ésarribat! Fora els ultratges! Lluny la men-tida! Cantem! Ningú ens prendrà la nos-tra llibertat!… Vola sobre el front l’estelde la Senyera!… Cantem! Ningú ensprendrà la nostra llibertat!Els Segadors amb la veu i el sentiment
de tota la gentada va coronar l’acte insti-tucional amb més il·lusió que mai mentrela policia municipal hissava la bandera.Gent del Masnou va voler-ne deixar tes-timoni fotogràfic com sempre; ja veieuque ens hi vam posar una mica estrets.Tot presagiava l’esclat de la Via Catalanade la tarda. A fe que el bon averany noes va pas frustrar.Una Diada Nacional per recordar-la!… ila Coral Xabec hi era, i tant!
Ofrena floral de Gent del Masnou l’11 de Setembre del 2013Esteve Pujol i Pons
11
Un brunzit suau va despertar-lo. Del sostre seguia penjantla mateixa làmpada de cristalls tallats, barroca i d’un altraèpoca. Les parpelles s’obrien mandrosament filtrant demica en mica l’explosió d’un nou dia, que possiblement,per la intensitat que lluïa, es preveia radiant. Un altre jornva pensar, mentre la fredor del terra li pujà de les plantesdels peus fins al capdamunt de l’espinada despertant-lo,ara sí, gairebé del tot.El raig d’aigua freda de la dutxa va acabar la feina i, un copdavant del mirall, va deixar anar la frase de costum totimpostant la veu per fer-la més pel·liculera.– Bé, un altre dia a l’infern.Èric Sangenís es vestí de pressa i encarà ràpidament lasortida d’aquell piset de mala mort, en un barri de pèssimareputació, i s’allunyà per uns carrers plens de pudor i demisèria. Un captaire habitual allargassà una mà prima ivenosa per rebre el mateix de cada dia: una indiferènciatotal. Èric seguia caminant vers el bar Casa Paco, on esdesdejunaria amb un capipota fenomenal acompanyat d’ungenerós got de vi barat.Maruja, la veterana mestressa del local, vídua d’en Paco,però encara de molt bon veure tot i la cinquantena evident,li demanà si avui toca anís o rom en el perfumat.– Posa’m anís que necessito carinyo.– Ui, rei, sí que comencem d’hora avui.– La dolçor que tu em negues, me la dóna la beguda– Eric, que ja ens coneixem i ja vares tenir merder amb elmeu difunt marit.
Acabada aquesta mena de sentència insinuadora, la donava girar cua tot remenant-la i es col·locà en el seu pedes-tal, darrere la barra. Els parroquians entraven i sortiendemanant entrepans i cassoletes guisades, gots de vi icanyes de cervesa. La cridòria anava en augment i lapobra Maruja no donava l’abast a tanta comanda.De cop una colla de xavals joves van demanar amb moltainsistència el que ja feia més de vint minuts que haviendemanat. De la insistència es va passar als crits i d’aquí ales amenaces físiques de– Tia, o portes el menjar o t’enrecordaràs de nosaltres!– Tingueu paciència; no veieu que vaig atabalada?– Tia, aquest és el teu problema. Porta’ns els entrepansd’una puta vegada!
Èric escoltava la picabaralla entre la dona i els joves irememorava com ell en la seva joventut es comportava dela mateixa manera. Malgrat tot, ara l’ofenia aquella prepo-tència de la jovenalla –any amunt any avall, majors d’edat–amb la “seva” Maruja, la dona que el malparit d’en Paco liva prendre amb males arts, explicant-li com ell feia quartospassant farlopa i que a sobre portava pistola com tots elsquinquis. La pura realitat era que l’Eric passava xocolata a
quatre col·legues i en sa vida havia tingut una pistola a lamà, però la brama va córrer més del compte i la mala famacaigué sobre d’ell com una llosa.D’aquella feta del Paco en va pagar un càstig sever. Vafugir del barri i va entrar a formar part de les bandes delsanys 70’s. Heroïna, atracaments amb armes i finalmentpresó. Potser va ser l’únic que la trena va fer: replantejar-se la vida i, després de cinc anys tancat, va sortir ambganes de tirar endavant sense merders.
Enmig de la remor del bar va veure com els noiss’encaraven directament amb la Maruja i l’empenyien cap aun racó de la barra. Ell es va aixecar per posar pau enaquell disbarat de discussió.
– Nois, potser que aneu massa lluny, no?– Tu, vell, calla i seu a la teva taula.– Ja n’hi ha prou; si seguiu, jo també em puc posar violent.
Els nois –quatre– davant l’amenaça van treure navalles i esvan dirigir directament cap a l’Èric. Ell va agafar la primeraampolla que va trobar i la va trencar amb el cantó de labarra. La lluita va ser desigual. La sang dels nois i la sevaes van barrejar per terra. Els crits i els renecs tallaven l’aire.La gent, poruga, s’alçà i es retirà en direcció a la porta imirant aquell desigual combat.Al cap de tres minuts i de molts talls i cops, els nois vanfugir rabent, perquè alguna veu anunciava la propera irrup-ció de la policia.A terra, enmig d’un bassal de sang, l’Èric Sangenís expira-va tot pensant que avui deixaria de viure a l’infern.
A contracorRamon Serra i Roca
D’aquesta carretera, que unia elMasnou amb Granollers, i posterior-ment seguiria o enllaçaria amb l’actual,que arriba fins a Puigcerdà, que a mésfou la primera en tot l’estat que va serrecoberta amb llambordes cap als anysvint del segle XX, n’he trobat un seguitde notícies que van des del 1882 al1895, i que ens donen un seguiment deles obres que s’hi feien.El tram entre el Masnou i Granollerstenia aleshores una longitud de 16,772quilòmetres. Vegem ara què ens diuen i, si cal, dar-rere de cada notícia, hi farem el comen-tari pertinent. Les transcric tal com forenpublicades, i amb el mateix idioma. Sónaquestes:
27 d’abril del 1882...aprobar el proyecto del trozo segundode la carretera de Masnou á Granollers,comprendido entre el yermo de Guardia(1) y Granollers, sacándose á subastasu construcción bajo el tipo de 262,090pesetas 83 céntimos...Si el 1882 aprovaven la construcció delsegon tram, vol dir que ja feia tempsque el tros entre el Masnou iFontdecera era ja fet.
4 de juliol del 1882...nombrar al diputado señor don Juan
1882-1895 CARRETERA DEL MASNOU A GRANOLLERS
Per Joan Muray
Històries de la vila
12
Tajea és una obra de pas per a drenat-ge d’aigües, una mena de pont petitsota un pas, sigui de vianants, d’uncamí, pista forestal, carretera, etc. Ésun terme tècnic, conegut popularmenten castellà com alcantarilla. En catalàés: claveguera, pontarró o pont petit.
9 de gener del 1889...Se aprobó el proyecto y subasta delservicio de acopios para la conserva-ción del trayecto, comprendido entre lariera de Alella y Granollers, de la carre-tera de Masnou á Granollers; quedónombrado para presidir dicha subastael diputado señor Genover...Havien passat sis anys de l’anteriorobra i calia refer-la. El fet remarcabled’aquesta nota és que la personaencarregada de supervisar la subhastaera el diputat senyor Genové (elMasnou 1834-Barcelona 1900), elconegut farmacèutic i acadèmic de laReial Acadèmia de Medicina deBarcelona (2).
20 de març del 1889...El dia 3 de mayo, á las tres y mediade la tarde (3), tendrá lugar en laDiputación, la subasta de acarreo demateriales para la conservación de lacarretera de Masnou á Granollers, trozocomprendido entre Alella y Granollersdurante el año de 1888 á 89 bajo el tipo
Alsina Sensat para que, en representa-ción del Cuerpo provincial, tome pose-sión del camino vecinal que desde elyermo de Guardia pasa por Font deCera á Alella, el cual, juntamente con lariera de Alella hasta el empalme con lacarretera de Madrid á Francia ha de for-mar el trozo primero de la provincial deMasnou á Granollers...Aquí ens constata que l’actual coll deFontdecera, havia estat ja un camíveïnal, segurament des de tempsremots.
20 de desembre del 1883...El Boletín Oficial de hoy inserta el dis-curso leído por S.M. el Rey en la solem-ne apertura de las Cortes verificada el15 del actual.Señala el día 1º del próximo febrero, álas tres y media de la tarde, para laadjudicación en pública subasta de lasobras de reparación del firme y cons-trucciones de dos tajeas en el trozocomprendido entre Masnou y el yermode Guardia, de la carretera hastaGranollers, bajo el tipo de 6.556 pese-tas 90 céntimos, importe del presu-puesto de contrata...Com veieu, les obres eren per arranjarla carretera, que aleshores era de terra,més o menys com les actuals pistesforestals; alhora que fer-hi dues tajeas.
Vista de la riera d’Alella entre cal Marquès i l’estret d’en Portell. Primer terç del segle XX.
Carretera d’Alella a l’alçada del c/Amadeu I, onveiem els plàtans centenaris. Foto TeresitaTorres, anys 50 del segle XX.
tipo de 7.238,10 pesetas...Segueix sent la mateixa obra, ambmolta més lletra menuda i poc pressu-post.
8 de setembre del 1892...Providencia del Gobierno civil, seña-lando el plazo de 15 días, para quepueda reclamarse contra la ocupaciónde varias fincas del término municipalde Masnou, con motivo de la construc-ción del trozo primero de la carreteraprovincial de Masnou á Granollers...Pel que es veu, aquest cop les obresserien més importants, ja que per dur-les a terme s’havien d’expropiar diver-ses finques. Observeu que per a obresmenors els termes eren llargs; en canviper a expropiacions, que era un proble-
13
ma greu per als afectats, només dona-ven quinze dies.
26 d’abril del 1893...Nombrar á don Manuel Sanchez peri-to para la evaluación de los terrenossitos en el término de Alella, que han deexpropiarse con motivo de la termina-ción del trozo 1º de la carretera deMasnou á Granollers......Aprobar las valuaciones de los terre-nos sitos en el término municipal deMasnou, que han de expropiarse en vir-tud de las obras de dicho primer trozode la carretera de Masnou áGranollers...Si pel setembre de 1892 els tocava elrebre als propietaris d’Alella, ara set
de 5.965,05 pesetas. El pliego de con-diciones estarà de manifiesto en lasecretaria de dicha corporación...Aquell any hi hagué més sort, sembla-va que les obres serien més importants.Sempre, però, es veu que eren obresgenerals, de tot el trajecte.
Any 1890Aquest any, la Revista de ObrasPúblicas de la Diputació Provincial deBarcelona en va fer un extens memo-ràndum, signat per Melcior de Palau(4), que per la seva extensió, i perquèles altres notícies que exposem ja hoesmenten, no reprodueixo.
24 d’abril de 1891...Se aprobó el proyecto para la cons-trucción de la carretera provincial deMasnou á Granollers, en la parte com-prendida entre Masnou y el camino lla-mado “Font de Cera”...Dos anys més tard seguien les obresd’arranjament, tot i que ara sí que enconcreten el tros, entre la nostra vila i elcoll de Fontdecera.
10 de desembre de 1891...El diputado señor Farguell fué desig-nado para presidir la subasta de lasobras de construcción, de la compren-dida entre Masnou y el camino llamado“Font de Cera” de la carretera deMasnou á Granollers...Seguim a les obres del mateix tram, toti haver passat quasi vuit mesos (ja sesap que les coses de palacio van des-pacio). Ara, però, encarreguen la super-visió a un altre diputat.
16 de gener del 1892...La Diputación ha señalado el día 15de febrero á las dos de la tarde (5) parala adjudicación en pública subasta delas obras de construcción de la partecomprendida entre Masnou y el caminollamado “Font de Cera” del trozo prime-ro de la carretera de Masnou á Gra-nollers, bajo el tipo de 107.243,09 pese-tas; y el día 29 del próximo, á las cuatrode la tarde para la adjudicación del ser-vicio de acopio de material para la con-servación del firme del trayecto com-prendido entre la riera de Alella yGranollers de la propia carretera duran-te el año económico de 91 á 92 bajo el
Entrada a Alella, segurament de començaments del segle XX. Al mig hi ha can Lleonart i al darreres’hi veu la parròquia.
Alella, al centre del poble. S’hi veu la riera tal com era abans. Imatge, possiblement de comença-ments del segle XX.
14
mesos més tard eren els del Masnou,tot i que aquí no esmenta termini, peròdeuria ser el mateix.
3 de gener del 1895Fueron aprobadas, después, la liquida-ción de las obras de construcción deltrozo 2º, comprendido entre el yermode Guardia y Granollers, de la carreterade Masnou á Granollers...Dos anys i mig més tard, les obres javan pel segon tram. No és, per al nos-tre temps, gaire rapidesa, però alesho-res tot anava molt més lent; a més eltrànsit que hi pogués haver era nomésde carros i potser diligències.
23 de gener del 1895...Fué designado el señor Romeu parapresidir el acto de la recepción provisio-nal de las obras ejecutadas en el trozo1º de la carretera de Masnou áGranollers...Nota de pur tràmit burocràtic.
13 de febrer del 1895...Fueron aprobados los contratos hec-hos por la Dirección general de Obrasprovinciales, para proceder á la renova-ción y extensión del arbolado en lascarreteras siguientes: de Masnou áGranollers...
Aquesta darrera notícia com a mínimens dóna més aclariment, ja que estractava de renovar l’arbrat i afegir-nede nou on no n’hi hagués.Possiblement, els grans plàtans que,per sort, encara hi ha entre el Masnou iel començament dels revolts del Coll deFontdecera, passant per Alella, per laseva grandiositat deurien ser plantatsen aquella ocasió. Si és així, tenen al’entorn de 118 anys.
Com haureu observat a les notes, tot iser simples notes informatives del’activitat de la Diputació Provincial deBarcelona, organisme del qual aquestacarretera depenia, i depèn, en aquellstemps les farcien d’ampul·lositat, espe-cialment en el tractament a les perso-nes.
NOTES1- Aquest yermo de Guardia deu correspon-dre al terreny planer que hi ha quan s’acabaFontdecera, pel sector del càmping i la gaso-linera.2- Si voleu saber més, vegeu: Butlletins deGent del Masnou, núm. 63 i 174.3- Observeu l’hora de la reunió, dos quartsde quatre. En aquells temps, tot, fossinreunions, concerts, enterraments, hi havia elcostum de fer-ho d’hora, segurament perquèa la fosca hi havia poca llum i pocs trans-ports, i la gent havia de ser ja a casa.4- Melcior de Palau i Català (Mataró 1843-Madrid 1910). Enginyer, poeta i publicista.5- En aquest cas, la reunió era encara mésaviat, les dues del migdia. Ara a ningú no lipassaria pel magí de convocar una reunió enaquesta hora.
FONS CONSULTATS- Hemeroteca de La Vanguardia- Hemeroteca de la Diputació Provincial de
Barcelona- Diari La Publicidad. 1 a 5/1/1895
Dr. Pere Genové i Colomer, farmacèutic i dipu-tat provincial.
La punta de la llengua (47) Esteve Pujol i Pons
mes en comptes de matèries primeres.Em sap molt de greu quan un comerciant diu fer la mitjade l’any en lloc de fer la mitjana de l’any.Em sap molt de greu quan un guia turístic diu Alemània,aleman en lloc d’Alemanya, alemany.Em sap molt de greu quan un locutor de televisió o deràdio diuen Bruzeles en lloc de Brussel·les.Em sap molt de greu quan un mestre diu les tres i mitjaen lloc de dos quarts de quatre.Em sap molt de greu quan a les nostres comarques unprofessor diu classe o base o frase o fase o piràmide…(amb E castellana) en lloc de classe o base o frase ofase o piràmide… (amb E catalana).Em sap molt de greu quan un esportista diu campeonat enlloc de campionat.Em sap molt de greu quan un granger diu que les gallinesposen ous en lloc de ponen ous.… … … … … Quan un especialista s’equivoca em sap més greu que nopas quan s’equivoca algú que no ho és.
Deia al butlletí del mes passat que quan un especialistas’equivoca em sap més greu que no pas quan s’equivocaalgú que no ho és. Continuem pensant-hi, si us plau.Em sap molt de greu quan un venedor de compactes diuCD (amb C castellana) en lloc de CD (amb C catalana).Em sap molt de greu quan un músic diu bemol i bequa-dre en lloc de bemoll i becaire.Em sap molt de greu quan un polític diu PSC (amb C cas-tellana) en lloc de PSC (amb C catalana).Em sap molt de greu quan un oftalmòleg o un òptic diuendioptria en comptes de diòptria.Em sap molt de greu quan un otorinolaringòleg diu tím-pan en lloc de timpà.Em sap molt de greu quan un meteoròleg diu atmòsferaen lloc d’atmosfera.Em sap molt de greu quan un enginyer diu ingenier enlloc d’enginyer.Em sap molt de greu quan un impressor diu textes en llocde textos.Em sap molt de greu quan un industrial diu matèries pri-
15
d’haver fet nit en una cabana de vul-canòlegs i d’haver-hi descarregat pes,ens plantem al plateau al peu dels dosvolcans, a uns 2700 m; d’allà, via uncorredor amb un pendent d’uns 30-35º,pujàrem a l’aresta a la cota 3300 m. Eldia següent farem cim al TolbatxikPuntxegut abans no baixar al TolbatxikPla i per la normal tornar al plateau.El tercer volcà serà el Bolshaia Udina(2920 m). Pel camí, però, algunes sor-preses. Un dels nou cràters del sistemaTolbatxik està en erupció i ens hi acos-tem. L’espectacle de lava és impressio-nant... i perillós: aquí i allà ens cauenbombes incandescents; decidim allun-yar-nos-en i continuar el camí. Recollimels queviures deixats a la cabana, elscarreguem altre cop i sota una intensa
pluja, vent i fred continuem. Haurem dereposar un dia, abans no atacar elvolcà, que assolirem enmig d’unaespessa boira, preludi de la pluja queens acompanyarà durant tot el des-cens. Un cop al campament, i com aldia precedent, una família de guineusens vindrà a visitar.La quarta ascensió serà al OstrayaZimina, de 3080 m. L’ascensió es com-plica a mesura que hi pugem i arribemal cim en mig d’un torb impressionant.No parem i comencem un descens peri-llós i vertiginós: el fred, vent i neu mar-quen el pas. Arribem sans i estalvis alcampanent ja sota el sol. Temps perrelaxar-nos i brindar amb vodka; som al’equador de l’expedició.El darrer volcà al qual pujarem serà elKrestovsky (4108 m). Ens hi enfilemdes del plateau de la glacera de laPetita Antàrtida. L’ascensió serà llarga,primer saltant les esquerdes de la gla-cera, després grimpant per una arestarocosa, i seguint per una aresta nevadaamb un pas de gairebé 50º en neu persuperar un gendarme. Sortim a les 6 delmatí, arribem al cim a les 15 tocades ifins a les 22 no serem altre cop al campbase, després de nombrosos ràpelsdurant el descens.Abans d’acabar, un darrer intent, el mésalt, el Klyutxenskoy (4750 m). L’intents’avortarà d’inici. Plou massa per inten-tar-ho. tornem a la civilització. Tres dies després prendrem unamerescuda sauna i dos més tard apro-fitarem que a Kamtxatka el caviar ver-mell va només a 40€/kg. Petits plaersmés que merescuts abans no tornar aMoscou.
Aquest estiu hi tornem. T’hi apuntes?Aquesta proposta, me la formulavenl’Andrey i l’Anna una matinada denovembre al Masnou després d’haverestat veient fotos sobre una expedicióde l’Andrey a Kamtxatka. Vuit mesosmés tard, l’1 de juliol em retrobava ambells a Leningradskaya, l’estació deMoscou on arriben els trens provinentsde Sant Petersburg. Arribaven junta-ment amb la Masha. Som l’avançadad’una expedició de vuit persones quepretenem fer un trekking de tres setma-nes per Kamtxatka pujant a tants vol-cans com puguem; la resta del grup s’hiincorporarà cinc dies més tard.El primer dia a Kamtxatka, el dediquema temes logístics: tramitar permisos,comprar benzina per als fogonets i ben-gales per espantar els óssos i ser loca-litzats en cas d’emergència. A la tarda,sortim en direcció al volcà Mutnovski(2323 m). Dormirem en una cabana devulcanòlegs. El Mutnovski es destacaper la vall que condueix al cràter, plenade fumeroles de sofre i piscines de fangbullent al costat dels rierols, que duenl’aigua del desglaç de les glaceres.El segon cim que vam intentar va ser elKoryasky, de 3456 m d’alçada. Juntamb l’Avatxa, és l’altre volcà que domi-na la badia de Petropavlov i que dóna labenvinguda als sorpresos turistes enbaixar de l’avió. No farem cim; quansom a la cota 3300 m girem cua. Tot iaixí ja arribarem una hora tard al campbase a 700 m on ens espera un 4x4 perdur-nos a Elizovo, on ens hem de trobaramb la resta del grup, que aterral’endemà al matí.Ja amb el Sasha, l’Olga, el Lubomir i elSergey posem rumb al parc nacionaldel volcà Klyutxenskoy. Tres setmanessense trepitjar cap poble implica sortircarregats com mules, als 16 kg que jaduia de casa, cal afegir-hi materialcomú i la part proporcional de menjar.En total, 19,5 kg més. Començaríem acaminar amb més de 35 kg a l’esquena.Dur, molt dur.Els primers objectius, els dosTolbachiks, el Pla i el Puntxegut de3085 i 3682 m respectivament. Després
VOLCANS DE LA FI DEL MÓNXavi Tarafa
Volcans a la zona de Kamtxatka
va congeniar al poc temps d’estar aquí. Van posar-lo al corrent de certes bromesque, sense intenció d’ofendre, es fan apersones per la seva procedència,nacionalitat, costums, caràcter, etc., talscom la catalana gasiveria, la puntualitatgermànica, la flegma anglesa, la diplo-màcia francesa o bé la picaresca gitana.Llavors, quan entre els companyss’establí una certa confiança, s’atrevirena explicar-li allò del “cap quadrat” atribuïtals alemanys. Ell, però, no podia capir-ho. Tot traduint-ho: cap quadrat per ca-beza cuadrada. Van explicar-li-ho amb gestos, pèls isenyals, i llavors s’encengué la llumeta iva dir, bon coneixedor de la geometria idel filar prim: ¡No cuadrada, cúbica!El cap quadrat tenia tota la raó del món!P.E. Per sort no es diu capgròs perquè,traduït per renacuajo, encara seria mésdifícil d’explicar i d’entendre, oi?
EUFEMISMEFigura que consisteix a emprar un mot oexpressió suau, inofensiu, en lloc d’un dedur, indelicat, desplaent. Això no ho diu en Carlets, ho fa el se-nyor Pompeu Fabra en el DiccionariGeneral de la Llengua Catalana.Hom resta gratament perplex quan al’ingressar en un centre com una clínica,hospital, balneari, etc., el recepcionistaque t’atén ja coneix el teu nom i despréstot el personal utilitza aquest tractamenttan familiar, en lloc del vostè recomanatper l’antiga escola.Aquesta forma de tractar poleix l’asprorentre metge i pacient, tot fent, algunesvegades, que en una malaltia greu etpresenti la dalla de la mort com un gani-vet de pelar patates. També algun cop hem demanat que, perfavor: Fora tecnicismes, doctor! Faci-hoen cristià! Un terme mig seria l’ideal.Dic això perquè l’altre dia, a ciutat, vavisitar-me un nou metge, que em tracta-va per primera vegada. Tot va anar béfins que a la tercera pregunta inquirí:Com va de pixera? A mi em va sorpren-dre la pregunta feta un xic grollera. Tant,que vaig tardar a respondre.Orina, micció, fins i tot pis es pot adme-tre, però… pot ser que a la segona visitatal paraula sigui més digerible i ja puguicontestar amb promptitud: Jo, amb cer-tes dificultats; i per quedar bé, afegir-hi: Ivostè, doctor?
16
DE COLOR DE GOSQUAN FUIG
A la consulta del manescal, el senyorDon José Borobia Palacios, comandantde cavalleria de l’exèrcit, veterinari muni-cipal en funcions, en fer-se obligatòria lavacunació de gossos i la seva inscripcióal registre, en el pati de l’escorxador totsovint es formava una cua amb els pro-pietaris que portaven els seus animalonsper ser vacunats i complir amb les novesnormes establertes.Una senyora portava el seu gos. Unabestiola que recordava vagament d’entreles múltiples races canines aquella tanconeguda de gos llop. A l’inquirir si pertanyia a aquesta raça, elveterinari va mirar el gos de dalt a baix ipoc més o menys va dir-li: Mire, señora,¡lobo lobo no será! Cruzado, mejor. ¡Unmil leches!
UN CAP QUADRATMolts hem treballat a Alemanya i algunsalemanys ho fan o bé ho han fet aquí.Un jove alemany va ser destinat per lamultinacional per la qual treballava a fer-ho a Barcelona. Persona molt culta i tèc-nica amb coneixements diversos, aviates va guanyar l’afecte i la simpatia delsseus col·legues catalans, amb els quals
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany
Divendres 11 d’octubre a les 8 del vespre a la Plaça dels Cavallets Botifarra a la Hispanitat Vine i fes una botifarra.Entrepà més beguda 5€.Música, Parlaments, Tabalers i BastonersHi col·laboren: Bastoners del Masnou
Divendres 31 d’octubre a les 8 del
vespre a l’Altell de les Bruixes
Castanyot 2013Cercavila, música, castanyes,
vi bo, foc i contes de porper a tothom
17
Cal que la família extensa s’adoni queels altres néts, nebots... encara hi sóni que es poden sentir gelosos si sesenten ignorats. Normalment ja ensón conscients, però cal que els paresels ho recordin de tant en tant.Tot són felicitacions i potser també elsgermans més grandets poden ser feli-citats per la seva “paciència” amb elbebè, per com col·laboren de bé en laseva cura... No cal que portin regalsper a tots, però sí que tinguin l’obsequid’una atenció personalitzada.
Parlar del que els passaEls nens han de saber que el que elsestà passant és normal, ha de passari que se supera. No esperem que homanifestin verbalment perquè nosaben el que tenen i segurament elsho haurem d’explicar de forma senzi-lla i clara, amb termes del seu vocabu-lari: no és segur que entenguin “gelo-sia”, però sí poden captar “segur queet fa sentir malament que estiguemsempre amb el petit i a tu no et femtant de cas...”
Ajudar que els nens superin aquestaetapa és ajudar-los, també, a superarde forma positiva i compromesa lesgelosies, fruit de les injustícies de lanostra (i totes) les societats: el tractepreferent del nebot del gerent al’empresa, els privilegis dels més rics,de les polítiques discriminatòries...
Segur que tot això ja ho sabeu i talvegada altres formes exitosesd’ajudar els vostres fills a superar lesgelosies. Si ens les comuniqueu, lespublicarem perquè ajudin a més famí-lies masnovines.
també un risc emocional, moral, per algermà gran “agressor” (sentiments deculpa sovint desproporcionats). No caldir que un bebè ha d’estar sempresota l’ull d’un adult. L’altre ull per alseu germanet gelós...
Preparar els fills abans de tornar dela clínicaAmb frases de l’estil... “El germanetpetit serà molt bufó, però també “moltpesadet”... I els pares n’haurem d’es-tar pendents continuadament, comquan tu eres un bebè...“. “Seguramenta tu no t’agradarà que estiguem tantper ell...”
Associar els germanets a les tas-ques de cura del nouvingut“Ajuda’m, que és molt pesat haversempre de...”, “Passa-li aigua al xumetque l’ha tornat a deixar caure!”; “Mi-quel, canvies els bolquers millor quejo!”... ; “Tu, que ets gran, a veure si lifas entendre...”; “Ja tinc ganes que ca-mini i no l’hagi d’agafar tant!”; “En-senya-li que bé que tu...”
La veterania (l’edat) és un grau i téprivilegisEn la reorganització del sistema fami-liar, amb noves regles i normes, sermés gran ha de tenir també els seusavantatges (espais, horaris d’anar adormir, recompenses de tota mena,objectes, privilegis, mostres d’afec-te...). Totes elles explicitades i parla-des amb la canalla.Cal tenir cura que aquesta senyalitza-ció dels avantatges de ser més gran iuna certa “fatiga” i “menys valoració”de les habilitats i de la feina que dónael petit no facin que els més grans tin-guin sentiments de culpa.
Compensar la pèrdua de protago-nisme del o dels germans mésgrans
Sovint ens vénen a veure famílies pre-ocupades: acaben de tenir un fill o unafilla i el germanet o germaneta granen té gelosia. L’adora, però a la vega-da en té molta gelosia. Hem sentit detot: “Mama, ja el pots tornar a la clíni-ca”; “I aquest on viurà?”; “Oi que ésmolt lleig, mama?”... I accions comtapar-lo (cap i tot) “Perquè no tinguifred, pobret...”; omplir el bressol dejoguines pesants “perquè jugui”, ama-gar-li el xumet...Acostumo a dir als pares que semprees compleix –és axiomàtic– que hihagi gelosia per part del “rei destro-nat”; el que sí varia és la formad’exterioritzar-la. I no sols és inevita-ble, sinó signe de normalitat. Als psi-còlegs ens inquieta que un nen petit,en la fase en què el “vincle s’estàfent”, (Bowlby. J. (1998): El apego yla pérdida, Paidos.), sempre estiguicontent d’anar de braços en braços,també de desconeguts, sense protes-tar. O que no es manifesti gelosia enalgunes ocasions.Quan un nou membre entra a la famí-lia nuclear (també a la família extensa,tot i que menys), es produeix unsotrac sistèmic important i tothom s’hade re-posicionar. De la mateixa formaque marit i muller s’han d’adaptar (nosense gelosia!) per acollir com cal elseu primer fill o filla.Solem intercanviar idees amb elspares per tal de suavitzar la gelosia ievitar culpabilitzar encara més el ger-manet gelós quan fa malifetes (comp-teu que ja n’està, de culpabilitzat!). I,evidentment, per evitar riscos inne-cessaris al bebè. En compartim araalgunes:
Garantir la seguretat del nadóSí, és possible que el germà gran facimal al petit, evidentment sense ser-nedel tot conscient. Això comporta unrisc físic per al germà petit “agredit” i
Les nostres famílies d’avuiDr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famílies. 619522582
Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes...
UN NOU MEMBRE A LA FAMÍLIA
18
(fins al 3 nov) Joan Ollé comença a exhibir À la ville de…Barcelona al Teatre Lliure de Montjuïc. Un homenatge a la nos-tra estimada ciutat (capital), amb Enric Majó, Oriol Genís, etc.20 d’octubre, a Mataró (anteriorment, s’haurà vist el 4d’octubre, a Badalona, al Teatre Principal.) A Can Gassol esrepresenta l’exitosa l’obra Smiley, de Guillem Clua. Si ensdesplacem a Tiana, aquest mateix dia, podrem gaudir del’espectacle (amb bombolles suggeridores i màgiques) per atota la família Clinc!, de Pep Bou. La cita és a la Sala Albénizdel Teatre Municipal.També el 20 d’octubre acaben les funcions de La marquesa deSade, de Mishima, al Teatre Akadèmia (c/ Buenos Aires, 47);hi actua Muntsa Alcañiz, Àngels Bassas, etc.29 d’octubre. L’actriu (masnovina) Carme Pla ens aproxima a“L’aventura de llegir” amb l’espectacle Humor humà a laBiblioteca Horta-CanMariner (c/del Vent, 1).1 de novembre. Nensi no nens: comencenles representacions(dissabtes i diumen-ges) de la preciositatde conte El petit príncep, de Saint-Exupéry, al SAT-SantAndreu Teatre (c/Neopàtria, 54), amb Óscar Rodríguez iMontse Puga, i dramatúrgia de Florence de Andia.És el poder de l’amor, the power of love, que fa que, malgrataquests temps tan durs, tan insuportables, continuï fent-se tea-tre. Perquè, de diners, no n’hi ha a cap banda. Però d’amor alteatre, a interpretar teatre, a gaudir del teatre, sí. Sí que n’hi ha.Deslloats siguin els polítics. Amén. Riurem, plorarem… però, sius plau, no deixem d’existir, a través del teatre.
Des del 3 d’octubre (fins al 27 oct) La revolució no serà tui-tejada, dels autors catalans Casanovas/Clua/Miró aterra alTeatre Lliure de Gràcia. Què fem per canviar les coses?, enspregunta aquest tercet, que vol la mobilització general. Tot benlògic, tot ben de necessària aplicació.4, 5 i 6 d’octubre al Masnou. El grup GAT presenta lacomèdia musical Els productors a Ca n’Humet.Del 9 al 27 d’octubre. Un bon grapat de bones actrius (MàrciaCisteró, Tilda Espluga, Berta Giraut, Sara Espígul, MireiaPiferrer, Fiona Rycroft) arriben a l’escena del Teatre Lliure deMontjuïc per delectar-nos amb l’obra De quan somiava, deJordi Prat i Coll.10 d’octubre. Aterrem al Tantarantana Teatre. Hi puja a esce-na (des del 10 fins al dia 27) B.FLOWERS, el nou espectaclede la creadora escènica internacional (i masnovina) MartaCarrasco, una obraplena de sensibilitat iemoció, fascinació vi-sual contra la crisi, através de la complicitata escena de tres do-nes, en un món plede… flors?Aquest mateix dia 10
The Power of Love, aviador
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
Nom i cognoms:................................................................................................................
Adreça: .......................................................................Telèfon: .........................................
Adreça electrònica ......................................................DNI: .............................................
Noms i cognoms cònjuge/parella: ..................................................................................
Quota anual 2013: 35€ (Revisable anualment amb l’IPC)
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:
Banc / Caixa............................... Adreça ..........................................................................
Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -El Masnou...........de...................................de................. Signatura del sol·licitant
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 · 08320 el Masnou: [email protected] · www.gentdelmasnou.cat
FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU SOL·LICITUD D’ADMISSIÓ
Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou
19
A primers de setembre del 2011,l’autora nord-americana PatriciaCornwell va guanyar el premi RBA denovel·la negra. La convocatòria deviaser molt important perquè hi van ser elPresident de la Generalitat, Artur Mas,l’aleshores ministra Carme Chacón, laconeguda representant literàriaCarme Balcells i altres personalitats.L’especialitat de l’escriptora són leshistòries de crims, una modernaAgatha Christie, que, com aquestaantecessora, també ha creat un per-sonatge literari, Kay Scarpetta, inves-tigadora forense, que és la que resoltots el casos. Novel·lista, i tambéespecialista en investigació criminal,experiència que ha enriquit les sevesnovel·les i que li ha proporcionat famamundial.No sóc aficionat a la novel·la negra,però sí que he llegit un llibre d’aquestaautora que em va cridar l’atenció,Retrat d’un assassí – Jack el desbu-dellador – Cas tancat. Aquest llibre noés cap novel·la sinó una investigació
criminològica del tristament famósassassí victorià i que pretén descobrir-ne la identitat. Crims que per la sevabrutalitat i per no haver estat mai des-coberta la identitat de l’assassí, desde l’any 1888 han fet córrer rius detinta i mantenir el seu misteri fins al’actualitat. Amb l’ajuda d’inspectorsde Scotland Yard, Cornwell va indagarmilers de documents, empremtes dac-tilars, anàlisis del paper, de la tinta, dela grafologia, fins i tot de l’ADN de lasaliva dels sobres i dels segells de lescartes i dibuixos que l’homicida vaenviar com a escarni a la policiametropolitana. L’ADN va donar indicis,no del tot fidedignes, tot s’ha de dir,que pertanyia a Walter RichardSickert, pintor molt reconegut, ja quela seva breu ressenya biogràfica figu-ra en moltes enciclopèdies actuals, ialguns dels seus quadres estan expo-sats a la “Tate Gallery” de Londres. Lamajoria de la seva producció reflecteixla vida quotidiana dels barris popularsde Londres i es caracteritzen pel seu
color obscur. Investigant el personat-ge, Cornwell troba un home brillant,intel·ligent, però, a la vegada, turmen-tat, introvertit, amb una malformaciósexual important, que el va marcar pervida. Tot i que està per demostrar ambproves d’absoluta certesa la identitatde l’assassí, al llarg de tot el llibrel’autora s’esplaia a demostrar-ho mit-jançant una minuciosa investigaciósobre la complexa vida del personat-ge, i arriba a la conclusió que Sickertés el vertader desbudellador.Han passat 124 anys d’aquells fets i,com passa en molts misteris, aquesttambé s’ha convertit en llegenda.Llibres, articles, versions cinemato-gràfiques ho han fet possible. Enaquest cas, el fet que l’escriptora afir-mi que Sickert va ser el desbudella-dor, que jo sàpiga no ha aixecat cappolèmica, més aviat indiferència i pot-ser un cert desencís perquè li ha tretel misteri que el feia únic. Igual vapassar quan es va oficialitzar que elfamós músic nord-americà GlennMiller no havia mort en un accidentd’aviació com es va dir oficialment ique el va convertir en llegenda, sinód’un atac de cor en un prostíbul deParís recent alliberat d’alemanys capal final de la II Guerra Mundial. Tambépodríem citar la falsa però popular lle-genda del Timbaler del Bruc (vegi’s elButlletí n. 277 de juny del 2010). Encerta manera comprenc que algunsgoverns deixin passar cinquanta anysabans no desclassifiquin una informa-ció que aclareixi un misteri, perquèsaben que la veritat ja no neguitejaràcap consciència; però també recordoel cas d’un periodista que havia estatinformat sobre la desmitificació d’unfet que ja s’havia convertit en llegen-da, quan, de sobte, s’aixecà i, tot estri-pant les notes, va dir que ell no publi-caria aquella història, que quan la lle-genda s’ha convertit en un fet real pera l’opinió pública, s’ha de parlar de lallegenda no de la veritat. La naturale-sa humana és així.
ELS CRIMS DE JACK EL DESBUDELLADOR,CAS TANCAT?Josep Condeminas
20
PAISATGES DE LA MENTDe Joan CondalEl setembre passat obrírem nova temporada amb una mag-nífica exposició, una més a les quals ens té acostumats enJoan Condal des de fa més d’una dècada.Aquest polifacètic i inquiet artista calderí, en aquesta mostraens va portar una vintena d’obres, entre quadres, esculturesi altres tipus d’obres, difícils d’encasellar en aquestes ves-sants de l’art. Totes elles amb el seu corresponent títol percopsar millor la intenció que l’artista ens volia transmetre.I si, a més de ser unes esplèndides obres, realitzades ambprecisió i cura, com ens hi té acostumats, hi afegim que toteselles tenien, com es diu, missatge, encara les fa més impor-tants. El missatge era filosòfic, i molt punyent en alguna, tantque no podies passar pel seu davant sense, com a mínim,reflexionar una estona.Si, després de veure-les, n’haguessis hagut de triar una, hau-ria estat una tasca força difícil, ja que, unes més que altres,no et deixaven gens indiferent.Si el qui us en fa la crònica ho hagués hagut de fer, m’hauriadecantat per més d’una. Si les “cadires de Gaudí” eren unaperfecció i una temptació per als dits, el mirall, també gaudi-nià, et tornava la teva imatge trencada en mil bocins; però laque donava més a pensar, i més per als corruptes temps queens ha tocat viure, era la “corrupte davant del poble”, quinafilosofia més fina la que gasta aquest artista.En fi, un cop més, el felicitem i l’encoratgem a seguir el “seucamí”, que no és un camí de roses, més aviat de punxes,però que cal que mai no abandoni. Sort, Joan.
Conferència-ProjeccióDissabte 26 d’octubre a les 7 dela tarda al local socialA càrrec de Roger Canal
“COSTA RICA I PANAMÀ: UN ESPECTA-CLE NATURAL ENTRE OCEANS”Costa Rica és un dels destins tropicals més habituals perpoder observar la increïble riquesa natural de Centreamèricai conté, juntament amb Panamà, algunes de les zones ambmés biodiversitat de la Terra. Per comprovar-ho, en aquestviatge pujarem a les muntanyes boiroses per cercar el pre-ciós quetzal, ens endinsarem a la selva per descobrir una deles darreres poblacions de guacamais vermells tot esquivantserps verinoses, aranyes i cocodrils, i quedarem meravellatspels curiosos insectes i els basiliscs prenent el sol. Ens dis-traurem amb les mones i els peresosos, amb el seu peculiarestil de vida, mentre busquem granotes i ocells de mil colors,i tornarem a la civilització per compartir una cursa de brausamb l’acollidora gent d’una de les zones més tradicionals.
CròniquesJoan MurayVocal de Cultura
Ens banyarem a tots dos oceans entre tortugues i peixos decolors per acabar convivint amb els indígenes Kuna Yala deles illes del Carib. Una aventura que no deixarà indiferent elnaturalista i que ens farà voler tornar-hi aviat, i és que, comdiuen allà, ...és PURA VIDA!
... que “a la taula d’en Bernat, qui no hiés no hi és comptat”
La dita s’empra per indicar que no es té en compte aquell quino es troba present en el moment de prendre decisions enalgun afer o, senzillament, quan s’engega un tema per banalque sigui com, per exemple, el moment de dinar, de sopar,etc. En aquest cas, això vol venir a dir que a aquell qui nos’asseu a la taula amb els altres quan toca, no se l’espera.La dita té algunes variants, segons el lloc, com per exempleA la taula de l’abat... del qual s’hauria derivat A la taula d’enBernat...Ambdues variants es refereixen als ordes monàstics bernar-dins, com ara el del Cister (1), que s’entaulaven, i s’entaulen,per fer els àpats a una hora fixa en punt, en la qual tota lacomunitat ha de ser present al refectori i qui no hi és o hi arri-ba tard es queda sense menjar.
(1) Els orígens de l’orde se situen el 1075 amb la fundacióde l’Abadia de Notre-Dame als boscos de Cister, a la regiófrancesa de Borgonya. El seu fundador fou Robert (santRobert) de Molesmes, que impulsava una profunda reformade l’Orde Benedictí, que amb el pas dels anys havia anatperdent el seu rigor original. Els seus membres són cone-guts com a cistercencs, benedictins blancs (per l’hàbit blancque duen) o bernardins en referència al qui va ser el granimpulsor de l’orde, Bernat (sant Bernat) de Claravall. Ambell l’orde del Cister va expandir-se per tot Europa. Fou, pos-siblement, la personalitat religiosa més important del seusegle: entre les seves nombroses fites es compta, perexemple, el reconeixement papal per part d’Honori II del’Orde del Temple –de la qual Bernat havia escrit elsEstatuts– en el Concili de Troyes el 1128. Fou canonitzat el1174, només vint anys després de la seva mort. El 1830 vaser declarat Doctor de l’Església pel papa Pius VIII. La sevafestivitat se celebra a l’Església Catòlica el 20 d’agost.Són monestirsc i s t e r c e n c s ,entre d’altres, elde Poblet i el deSantes Creus aCatalunya i el deBenifassà i el deValldigna al PaísValencià.
Dites i personatges populars(5) Albert Vidal
PER QUÈ DIEM…
ExposicionsFins al 10/10Creacions artístiques de Joan CondalDel 12/10 al 7/11Olis de Frederic BurnatDel 9/11 al 5/12Il·lustracions de Xavi Socías
I n f o r m a
21
GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOUDiumenge 27 d’octubre a les 7 de la tarda
al local social. Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de GDM
Entrada gratuïta
Durant tot el mes d’octubre podeu passar pel localsocial de Gent del Masnou, de 6 a 8.30 del vespre, a ferdonació de qualsevol objecte o andròmina que siguiaprofitable. Recordem que és indispensable que nosiguin de gran volum i que, sobretot, estiguin en bonestat d’ús i conservació: tasses, copes, ampolles, jogui-nes, discos, gerros, etc. etc. i que es posaran a la venda,a preu supereconòmic, el DIUMENGE 10 DE NOVEM-BRE DEL 2013, DE 10 A 14 HORES. LLOC: C/PRATDE LA RIBA, DAVANT LA CASA DE CULTURA. Larecaptació serà lliurada a DISMA. Us agraïm per enda-vant la col·laboració i generositat.
XOCOLATADA DISMALa Llar d’Infants Rita Tarrades i l’Associació de Veïnsdel carrer Sant Rafael us fem saber que la tradicionalxocolatada que organitzem cada any al Festival deDisma, i que enguany no s’ha pogut fer per coincidiramb la processó del Corpus, on els veïns preparen lacatifa de flors, s’organitzarà el diumenge 10 denovembre juntament amb Gent del Masnou en ElsPetits Encants al Camí Ral. Serem, doncs, davant laCasa de Cultura oferint-vos xocolata i esperant elsvostres donatius per a Disma
PETITS ENCANTS DE GENT DELMASNOU, A BENEFICI DE DISMA
CONFERÈNCIES-PROJECCIÓDiumenge 20 d’octubre a les 6 de la tarda,
Volcans de la fi del mónA càrrec de Xavi Tarafa
…Dissabte 26 d’octubre a les 7 de la tarda,
Costa Rica i Panamà: un espectacle natural entre oceans
A càrrec de Roger Canal
CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG
Donar-ne una mica és donar molt.Diumenge 13 d’octubre de 10 a 14, al local social de Gent del Masnou.
DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine-hi.
No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a millorar
Inici del curset: dijous, 5 de setembre.Socis 6€ - no socis 10€
Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.inscripció a GDM de 6 a 1/4 de 9 del vespre
Vocalia Recreativa
Curset trimestral de iogaEls dimarts de 7 a 2/4 de 9 del vespre
Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta, tovallola, coixí petit,
pareo i roba còmoda. Preu trimestral: socis 65€, no socis 75€
Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa
Cursos de teatre pera totes les edats
Vine-hi i… actua627630082 (Oriol) · 676334144 (Aina).
Arran de sòl
! I ara direu, aquest quisso no hi toca, doncs sí; però el quepassa és que, per a mi, bon temps és quan no fa calor ni fred,tot i que prefereixo aquest darrer.Això ve a tomb amb aquell frase que la gent, quan arriba lacalor, repeteix com un lloro: Ja fa bon temps. Si sempre fesaquest bon temps que pregonen, no aniríem pas gaire bé, jaque tot és necessari: calor, fred, pluja, sol, glaçades, neva-des, etc.A més, penseu en mi, que sempre porto “abric de pèls”, tot ique a l’estiu me’n desprenc d’una part, la que no es veu, peròabriga. I a més, vosaltres, quan fa calor, sueu per tots elsporus, i en canvi jo, pobre de mi, sempre he d’anar amb unpam de llengua penjant.Tot això és tot el que saps dir quan ja estem a la tardor, quanja no hauries de recordar el mal tràngol passat a l’estiu?,doncs si, ara me n’ha fet recordar la caiguda de la fulla.Passejant pel Camí Ral, enmig de fulles seques (que no feienla sardana, no) i veient que a trosso n’hi ha més que en altres,a causa, és clar, de la manca de continuïtat dels arbres, aixòm’ha fet venir al magí les patacades de sol que rebem al’estiu en aquests sectors, desarbrats, del nostre passeig.Vas pel Camí Ral (a l’estiu) i ara si, ara no, tens ombra; i, cre-ieu-me, quan en tens, s’agraeix molt i, en canvi, quan tens untros on el sol cau de ple, maleeixes els ossos dels qui en si-guin responsables.A cap de les ments pensants no se li ha ocorregut plantararbres on no n’hi ha, i fer un passeig ombrívol de punta apunta de la vila?; tan bonic que seria, i a més seria bo per ala salut. Potser fins i tot seria bo per al comerç concentrat alnostre passeig, ja que, en estar-hi bé, potser la gent hi aniriamés i hi compraria més.Seria tan gratificant poder anar de punta a punta sota l’ombraprotectora de la vegetació, tal com ho és quan, per sort, tro-bes uns quants arbres seguits, més o menys cada cinc o sismetres. No sé quants en farien falta per fer realitat aquestsomni, que, pel que escolto, és el de molts masnovins; peròem sembla que hi ha coses molt més cares i, per desgràcia,inútils. En canvi, aquesta seria molt agraïda per tothom.Potser algú em sortirà dient que a tot on no hi ha arbres se’npoden plantar. Vés a saber per què, però pot ser, tot i que enmolts llocs, i del nostre municipi, se’n poden veure sembratsen ben poc espai, i sovint ofegats per ciment, i ells, pobrets,bé que resisteixen. També s’hauria d’anar pensant per a les properes tempora-des a fer alguna cosa pels plataners ja existents, que en totala vila estan ben malalts, d’una mena de fongs, que ja cap amitjan juliol feien força pena i potser fins i tot aquests fongs nosiguin perjudicials per a la salut.Bé, ja us he xafat la guitarra de començaments de tardor;però, penseu-hi, ja que els mesos passen volant i tornarem aser al “bon temps”. Apa, bup, bup.
Per PledebuitLa cuina de l’Antònia
el Cullerot
22
PATATES DE TAVERNAINGREDIENTS PER A 4 PERSONES:
1/2Kg de patates. 300g de xampinyons. 100g de proteï-na de soja texturitzada. Una copa de vi blanc. Unes dues
cullerades de Tamari. 5 alls tallats petits. Un pessic de“Pimenton de la Vera”. Un grapat de fulles d’alfàbrega
fresca picada. Sal d’herbes, oli extra d’oliva i pebre.
PREPARACIÓ1. En primer lloc deixarem en remull la proteïna de soja
amb una mica de vi blanc i un raig de tamari.2. Mentrestant, en una paella amb un lleuger bany d’olicomençarem a coure les patates, ja tallades a làmines i
adobades amb la sal d’herbes. Regarem la superfície ambuna mica més d’oli, ho taparem i ho deixarem que es cogui
uns 10 o 15 minuts a foc molt lent. 3. Anirem netejantels xampinyons i els tallarem a làmines fines. 4. Passats
els 10 minuts de cocció de les patates, hi afegirem elsxampinyons i la proteïna de soja texturitzada i ho rega-rem amb una mica més d’oli. 5. Ho coem tot tapat uns 5minuts. En aquest temps, el xampinyó comença a treure
el suc. En aquest moment, anant en compte de no trencarles patates, remenem tots els ingredients. Hi afegim
l’alfàbrega, el pebre, la culleradeta de “pimentón de lavera” i rectifiquem de sal. 6. Un parell de minuts méstard acabem la cocció; mirarem que les patates siguin
toves. Ho servim ben calent.
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51
Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
23
La lectura: tot un mónDe l’Eulàlia Canal (Granollers, 1963), jan’hem comentat algun altre llibre desd’aquestes mateixes pàgines (vegeuGent del Masnou, núm. 267, juliol-agost2009, p. 30). El que us volem recoma-nar avui, L’arbre de les històries (1), ésun cant a la lectura a través d’una histò-ria fantàstica en què personatges delmón real i personatges del món de lafantasia conviuen amb una certa nor-malitat. L’argument és relativament sen-zill i fins i tot podríem dir que conegut:en una ciutat indeterminada, volenprescindir de la biblioteca perquè s’hainventat un mètode que fa innecessarisels llibres. El mètode consisteix en unespíndoles de lectura, que només t’hasd’empassar per tenir assimilat el llibreque hagis triat. No cal dir que no sen’han analitzat els efectes secundaris,com es veurà quan un dels personat-ges, en Juli concretament (p. 77-81), enprendrà. També hi ha altres interessos,immobiliaris en aquest cas ja que labiblioteca està molt ben situada, que hiajuden. Per salvar els llibres apareix unpersonatge, la Lluna, molt especial i
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
carregat de misteri, que els dóna la clauper poder-ho fer. El que no es pot salvarés l’edifici, però què és una biblioteca,sinó els llibres que conté? Fins aquí, unbreu resum de l’obra, però, coms’esdevé en la resta de contes inovel·les de l’Eulàlia Canal, al darrerede les històries, siguin d’animals, siguind’éssers de carn i ossos, siguind’éssers fantàstics, com a bona psicòlo-ga que és, sempre s’hi amaguen pro-blemàtiques vitals que poden ajudar elsjoves lectors a conèixer-se millor o asuperar pors i problemes personals quesovint magnifiquem pel fet de guardar-nos-els. I la solució, com tambés’esdevé a L’arbre de les històries, és
tan senzilla com parlar-ne, com fer sor-tir a la llum i acceptar allò que ensangoixa, que ens preocupa, que pen-sem que ens fa diferents. Aquí, un delsproblemes afrontats és el de la solitud,una solitud que afecta fonamentalmenttres dels protagonistes, diguem-ne decarn i ossos: el Jonàs i la Lina, bibliote-cari i mestra, dos solters empedreïtsque són incapaços de parlar dels seussentiments, per molt que es veuenpràcticament cada dia; i el Nanuk, unnen que a casa seva tenen mig oblidata causa de la feina, i que es refugia enels llibres. La Lluna, com no podia serd’altra manera, no només ajuda a salvarels llibres, sinó que també obre portesals murs que separen i, doncs, ajuda lagent a ser més feliç. I naturalment els lli-bres també els hi ajuden, perquè comdiu l’autora en dues ocasions (p. 57 i114): “Les històries prenen vida quan lesllegim amb el cor, quan ens fan créixer,quan sentim que ja no som els mateixosabans de llegir-les que després i portemels personatges d’aquella història sem-pre més amb nosaltres.” Serà gràcies a aquesta fórmula que ellstambé podran ajudar la Lluna: la faranreviure en un conte, que ells mateixosescriuran.
(1) Canal, Eulàlia. L’arbre de les històries.Il·lustrador: Bartomeu SeguíEditorial Animallibres (Col·lecció “La formigavermella”, 18), Barcelona, 2009.117 pàgines.
AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU
“PARLEM DE BOLETS“Dissabte 16 de novembre de 2013 a les 7 de la tarda:
Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del MasnouModerador: Sr Xavier Noguer Parlaran: Sra M. Hernández, Sr. J. M. Barrachina, Sr. J. Rigau
XVI TROBADA “ANEM A BUSCAR BOLETS”Diumenge 17 de novembre a les 8 del matí a la Plaça Marcel·lina Monteys (pl.dels Cavallets)
Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec de l’organització). Els qui ho vulguin poden anar directament al Pla de l’Arròs, a les 9 del matí, per esmorzar uns bons entrepans.
Activitat oberta i gratuïta per a tothomHo organitza: Amics i Antics Escoltes del MasnouAmb la col·laboració de: Gent del Masnou i LaCaixa
Correus electrònics: [email protected] - [email protected]
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
PANELLETSPANELLETSde les pastisseries del Masnou
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou
Pastisseria
