BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES BALEARSweb.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/4/bopibs/bopib-04-020… · arguments exposats pel conseller d'Economia i Hisenda a

BUTLLETÍ OFICIALdel

PARLAMENTde les

ILLES BALEARS D.L.M.558-1983 Fq.Con.núm. 33/28 10 de novembre del 1995 IV Legislatura Núm. 20

SUMARI

1. PLE DEL PARLAMENT1.1. TEXTOS APROVATS

1.1.2. RESOLUCIONSA) Resolucions relatives al debat general sobre l'acció política i de govern. 268

1.2. TEXTOS DEBATUTS

1.2.1. INTERPEL•LACIONSA) RGE núm. 2183/95, del Grup Parlamentari Socialista, relativa al cànon de sanejament d'aigües. 269

1.2.2. RESPOSTES A PREGUNTES FORMULADES EN EL PLE

A) RGE núm. 2410/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana M. Barceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a criteris deltraçat de l'autovia de llevant. 269

B) RGE núm. 2359/95, de l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Serra, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a inspecció dels tour

operators britànics a establiments turístics de Mallorca respecte de mesures contra incendis. 269

C) RGE núm. 2413/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons i Pons, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a destinació del solar deCan Salas. 269

D) RGE núm. 2414/95, de l'Hble. Sra. Diputada Teresa Riera i Madurell, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a canvis de

postura del projecte d'autovia d'accés a la universitat. 269

E) RGE núm. 2352/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment del'article 28 de la Llei de normalització lingüística. 270

F) RGE núm. 2286/95, de l'Hble. Sr. Diputat Pere Sampol i Mas, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a aval concedit

per Isba a la concessionària de la carretera Deià-Sóller. 270

260 BOPIB núm.20 - 10 de novembre del 1995

G) RGE núm. 2323/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a promocióde l'Institut balear de serveis a la joventut en la contractació d'obres. 270

H) RGE núm. 2353/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment de

l'article 31.1 de la Llei de normalització lingüística. 270

I) RGE núm. 2296/95, de l'Hble. Sr. Diputat Pere Sampol i Mas, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a gestions fetesper a neteja i manteniment de torrents. 270

J) RGE núm. 2354/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment de

l'article 32 de la Llei de normalització lingüística. 270

K) RGE núm. 2354/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a actitud iarguments exposats pel conseller d'Economia i Hisenda a la reunió del Consell de política fiscal i financera. 270

L) RGE núm. 2297/95, de l'Hble. Sr. Diputat Pere Sampol i Mas, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a destinació de

l'1% del pressupost total com a conseqüència de la concessió administrativa atorgada dia 18.11.88 al Sr. Antoni Cuart i Ripoll.271

M) RGE núm. 2355/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment de


N) RGE núm. 2412/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a la reunió dela Comissió mixta de transferències per a la participació de la CAIB a l'IRPF. 271

O) RGE núm. 2356/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment de


P) RGE núm. 2357/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment del'article 40 de la Llei de normalització lingüística. 271

Q) RGE núm. 2358/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compliment de la

disposició addicional tercera de la Llei de normalització lingüística. 271

R) RGE núm. 2288/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a supressióde la Conselleria de la Funció Pública. 272

S) RGE núm. 2309/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a propòsit del

president del Govern de contestar preguntes davant el ple del Parlament. 272

1.3. TEXTOS REBUTJATS

1.3.2. PROPOSTES DE RESOLUCIÓA) Apartats 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20 i 21 de les propostes de resolució RGE núm. 2590/95, del Grup

Parlamentari Socialista, relatives al debat general sobre l'acció política i de govern. 272

B) Apartats 1, 2, 3, 4, 6, 7b, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 i 36 deles propostes de resolució RGE núm. 2591/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relatives al debat general sobre l'acciópolítica i de govern. 272

C) Apartats 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20 i 21 de les propostes de resolució RGE núm. 2592/95, del Grup

Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relatives al debat general sobre l'acció política i de govern. 272

D) Apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 16 i 17 de les propostes de resolució RGE núm. 2593/95, del Grup ParlamentariMixt, relatives al debat general sobre l'acció política i de govern. 273

1.3.4. PROPOSICIONS NO DE LLEI

A) RGE núm. 2227/95 del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relativa als Països Catalans. 273

B) RGE núm. 1896/95 del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a inclusió d'una partida als pressuposts destinada a lacooperació amb països en vies de desenvolupament. 273

BOPIB núm.20 - 10 de novembre del 1995 261

1.4. INFORMACIÓA) Relativa a conveniència de la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat a la Llei 26/1995, de 31 de juliol, per la qual es declara

reserva natural les salines d'Eivissa ("Ses Salines"), les illes des Freus i les Salines de Formentera (RGE núm. 2277/95). 274

B) Relativa a retirada de la Pregunta amb sol•licitud de resposta oral davant ple RGE núm. 2308/95. 274

C) Relativa a posposició del debat de la Memòria dels consells insulars sobre gestió de competències en matèria d'urbanisme ihabitabilitat corresponent a l'exercici del 1993. 274

D) Relativa a retirada de l'apartat H) de les propostes de resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern, presentades

pel Grup Parlamentari Popular (RGE núm. 2589/95). 274

E) Relativa a retirada de l'apartat 14 de les propostes de resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern, presentadespel Grup Parlamentari Socialista (RGE núm. 2590/95). 274

F) Relativa a retirada dels apartats 5 i 9 de les propostes de resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,

presentades pel Grup Parlamentari Nacionalista-PSM (RGE núm. 2591/95). 274

G) Relativa a retirada dels apartats 1 i 2 de les propostes de resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,presentades pel Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears (RGE núm. 2592/95). 275

H) Relativa a retirada de l'apartat 9 de les propostes de resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern, presentades

pel Grup Parlamentari Mixt (RGE núm. 2593/95). 275

2. COMISSIONS PARLAMENT2.1. TEXTOS APROVATS

2.1.1. RESOLUCIONSA) Resolucions següents sobre l'Informe emès pel Tribunal de Comptes sobre el Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992

275

2.1.2. RESOLUCIONS DERIVADES DE PROPOSICIONS NO DE LLEIA) RGE núm. 2156/95, relativa a la matriculació de vehicles amb motor. 275


2.3.1. PROPOSTES DE RESOLUCIÓA) RGE núm. 2510/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relatives a l'Informe del Tribunal de Comptes relatiu als resultats

de la fiscalització del Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992. 275

B) RGE núm. 2511/95, del Grup Parlamentari Socialista, relatives a l'Informe del Tribunal de Comptes relatiu als resultats de lafiscalització del Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992. 276

C) RGE núms. 2512/95 i 2513/95, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relatives a l'Informe del Tribunal de

Comptes relatiu als resultats de la fiscalització del Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992. 276

2.4. COMPAREIXENCESA) Compareixença de l'Hble. Sr. Conseller d'Obres Públiques, Ordenació del Territori i Medi Ambient, davant la Comissió

d'Ordenació Territorial, sobre el programa que pensa dur a terme durant la legislatura present. (RGE núms. 2118/95 i 2222/95).276

2.5. INFORMACIÓ

A) Relativa a retirada de la Pregunta amb sol•licitud de resposta oral davant comissió RGE núm. 2218/95 276

B) Relativa a debat de la Memòria anual de l'any 1994 del Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a les Illes Balears (RGEnúm. 1495/95). 276


3. TEXTOS EN TRAMITACIÓ3.1. PROJECTES DE LLEI

A) RGE núm. 2785/95, de modificació de l'article 45 de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la ComunitatAutònoma de les Illes Balears. 277

3.7. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ DAVANT COMISSIÓ

A) RGE núm. 2509/95, del Grup Parlamentari Popular, relativa al debat sobre l'Informe del Tribunal de Comptes, relatiu als resultatsde la fiscalització del Compte General de la CA de l'exercici del 1992. 281

B) RGE núm. 2510/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa al debat sobre l'Informe del Tribunal de Comptes, relatiuals resultats de la fiscalització del Compte General de la CA de l'exercici del 1992. 281

C) RGE núm. 2511/95, del Grup Parlamentari Socialista, relativa al debat sobre l'Informe del Tribunal de Comptes, relatiu alsresultats de la fiscalització del Compte General de la CA de l'exercici del 1992. 282

D) RGE núms. 2512/95 i 2513/95, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relatives al debat sobre l'Informe delTribunal de Comptes, relatiu als resultats de la fiscalització del Compte General de la CA de l'exercici del 1992. 282

3.10. PREGUNTES AMB SOL•LICITUD DE RESPOSTA ESCRITA

A) RGE núm. 2671/95, de l'Hble. Sr. Diputat Antoni Alorda i Villarrubies, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa aregeneració de la platja de Muro. 286

B) RGE núm. 2674/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a pla especialde protecció i reforma interior (PEPRI) de Dalt Vila (Eivissa). 286

C) RGE núm. 2675/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a utilitzacióde les aigües depurades per a la recàrrega d'aqüífers. 286

D) RGE núm. 2676/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a projectesde depuració terciària a les Balears. 286

E) RGE núm. 2677/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a millora Camídel Pare. 286

F) RGE núm. 2697/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana Maria Barceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a actuacionsrealitzades en espais naturals. 287

G) RGE núm. 2699/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1121 de la secció 11, any 1994. 287

H) RGE núm. 2700/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1122 de la secció 11, any 1994. 287

I) RGE núm. 2701/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1265 de la secció 11, any 1994. 287

J) RGE núm. 2702/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1341 de la secció 11, any 1994. 287

K) RGE núm. 2703/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 7511 de la secció 12, any 1994. 287

L) RGE núm. 2704/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 7512 de la secció 12, any 1994. 287

M) RGE núm. 2705/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4220 de la secció 13, any 1994. 288


N) RGE núm. 2706/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4510 de la secció 13, any 1994. 288

O) RGE núm. 2707/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4550 de la secció 13, any 1994. 288

P) RGE núm. 2708/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4570 de la secció 13, any 1994. 288

Q) RGE núm. 2709/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6111 de la secció 14, any 1994. 288

R) RGE núm. 2710/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6112 de la secció 14, any 1994. 288

S) RGE núm. 2711/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6121 de la secció 14, any 1994. 288

T) RGE núm. 2712/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6122 de la secció 14, any 1994. 288

U) RGE núm. 2713/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6123 de la secció 14, any 1994. 289

V) RGE núm. 2714/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6131 de la secció 14, any 1994. 289

X) RGE núm. 2715/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 7111 de la secció 15, any 1994. 289

Y) RGE núm. 2716/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1211 de la secció 16, any 1994. 289

Z) RGE núm. 2717/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4312 de la secció 17, any 1994. 289

AA) RGE núm. 2718/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4321 de la secció 17, any 1994. 289

AB) RGE núm. 2719/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4431 de la secció 17, any 1994. 289

AC) RGE núm. 2720/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 5111 de la secció 17, any 1994. 290

AD) RGE núm. 2721/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 5132 de la secció 17, any 1994. 290

AE) RGE núm. 2722/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 5133 de la secció 17, any 1994. 290

AF) RGE núm. 2723/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 5141 de la secció 17, any 1994. 290

AG) RGE núm. 2724/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 3141 de la secció 18, any 1994. 290

AH) RGE núm. 2725/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4111 de la secció 18, any 1994. 290

AI) RGE núm. 2726/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4131 de la secció 18, any 1994. 290

AJ) RGE núm. 2727/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4432 de la secció 18, any 1994. 290

AK) RGE núm. 2728/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 3241 de la secció 20, any 1994. 291


AL) RGE núm. 2729/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4434 de la secció 20, any 1994. 291

AM) RGE núm. 2730/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, subprograma 112100 de la secció 11 Presidència, any 1994. 291

AN) RGE núm. 2731/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 1122 de la secció 11, any 1994. 291

AO) RGE núm. 2732/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4631 de la secció 11, any 1994. 291

AP) RGE núm. 2733/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 7512 de la secció 12, any 1994. 291

AQ) RGE núm. 2734/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4220 de la secció 13, any 1994. 291

AR) RGE núm. 2735/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4510 de la secció 13, any 1994. 292

AS) RGE núm. 2736/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4570 de la secció 13, any 1994. 292

AT) RGE núm. 2737/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4550 de la secció 13, any 1994. 292

AU) RGE núm. 2738/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 6111 de la secció 14, any 1994. 292

AV) RGE núm. 2739/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 6112 de la secció 14, any 1994. 292

AX) RGE núm. 2740/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 6121 de la secció 14, any 1994. 292

AY) RGE núm. 2741/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 6313 de la secció 14, any 1994. 292

AZ) RGE núm. 2742/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 7123 de la secció 15, any 1994. 292

BA) RGE núm. 2743/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 7124 de la secció 15, any 1994. 293

BB) RGE núm. 2744/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4312 de la secció 17, any 1994. 293

BC) RGE núm. 2745/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 5133 de la secció 17, any 1994. 293

BD) RGE núm. 2746/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 5142 de la secció 17, any 1994. 293

BE) RGE núm. 2747/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 3133 de la secció 18, any 1994. 293

BF) RGE núm. 2748/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 3141 de la secció 18, any 1994. 293

BG) RGE núm. 2749/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4111 de la secció 18, any 1994. 293

BH) RGE núm. 2750/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4131 de la secció 18, any 1994. 294

BI) RGE núm. 2751/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4432 de la secció 18, any 1994. 294


BJ) RGE núm. 2752/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 6211 de la secció 20, any 1994. 294

BK) RGE núm. 2753/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 7211 de la secció 20, any 1994. 294

BL) RGE núm. 2754/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4434 de la secció 20, any 1994. 294

BM) RGE núm. 2755/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6210 de la secció 20, any 1994. 294

BN) RGE núm. 2756/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 6211 de la secció 20, any 1994. 294

BO) RGE núm. 2757/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 7211 de la secció 20, any 1994. 294

BP) RGE núm. 2758/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 7221 de la secció 20, any 1994. 295

BQ) RGE núm. 2759/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 7241 de la secció 20, any 1994. 295

BR) RGE núm. 2760/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1213 de la secció 21, any 1994. 295

BS) RGE núm. 2761/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1241 de la secció 21, any 1994. 295

BT) RGE núm. 2762/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 2222 de la secció 21, any 1994. 295

BU) RGE núm. 2763/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 2231 de la secció 21, any 1994. 295

BV) RGE núm. 2764/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 3132 de la secció 21, any 1994. 295

BX) RGE núm. 2765/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 3231 de la secció 21, any 1994. 296

BY) RGE núm. 2766/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1269 de la secció 31, any 1994. 296

BZ) RGE núm. 2767/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 1113 de la secció 40, any 1994. 296

CA) RGE núm. 2768/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4550 de la secció 71, any 1994. 296

CB) RGE núm. 2769/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 23000 de la secció 72, any 1994. 296

CC) RGE núm. 2770/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 2, programa 4111 de la secció 74, any 1994. 296

CD) RGE núm. 2771/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 7221 de la secció 20, any 1994. 296

CE) RGE núm. 2772/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 7241 de la secció 20, any 1994. 296

CF) RGE núm. 2773/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 3231 de la secció 21, any 1994. 297

CG) RGE núm. 2774/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 3220 de la secció 31, any 1994. 297


CH) RGE núm. 2775/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4410 de la secció 72, any 1994. 297

CI) RGE núm. 2776/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a despesescapítol 4, programa 4121 de la secció 74, any 1994. 297

CJ) RGE núm. 2777/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Portella i Coll, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears,relativa a pla de maneig del milà reial. 297

CK) RGE núm. 2778/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Portella i Coll, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears,relativa a neteja i manteniment de torrents a l'illa de Menorca. 297

CL) RGE núm. 2789/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Ramon Balanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a peticionspresentades al programa 5b. 298

CM) RGE núm. 2790/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Ramon Balanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a peticionsconcedides al programa 5b. 298

CN) RGE núm. 2791/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Ramon Balanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a places del'"oferta no homologada normativament". 298

CO) RGE núm. 2797/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana Maria Barceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a propostaper a la rescissió del contracte amb l'empresa Bayopsa en relació amb la reforma de la carretera Deià-Sóller. 298

CP) RGE núm. 2798/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana Maria Barceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a avals del'Isba a l'empresa Bayopsa. 298

3.11. PREGUNTES AMB SOL•LICITUD DE RESPOSTA ORAL DAVANT PLE

A) RGE núm. 2678/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a destinació del'1% del pressupost del 1995 a finançar treballs de conservació o enriquiment del patrimoni històric. 299

B) RGE núm. 2679/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a obres públiquesfinançades totalment o parcialment per la Comunitat Autònoma l'any 1994. 299

C) RGE núm. 2680/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a destinació del'1% del pressupost del 1994 a finançar treballs de conservació o enriquiment del patrimoni històric. 299

D) RGE núm. 2681/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a obres públiquesfinançades totalment o parcialment per la Comunitat Autònoma l'any 1995. 299

E) RGE núm. 2696/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Ramon Balanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a ajuda aldesenvolupament a Eivissa. 299

F) RGE núm. 2792/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Ramon Balanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a oferta nohomologada normativament. 299

G) RGE núm. 2796/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a homologació entreel títol de Mestre de València i el corresponent emès per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports. 300

3.12. PREGUNTES AMB SOL•LICITUD DE RESPOSTA ORAL DAVANT COMISSIÓ

A) RGE núm. 2698/95, de l'Hble. Sra. Diputada Carme García i Querol, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a viatge al Japódel Conseller de Comerç i Indústria. 300

3.13. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT PLE

A) RGE núm. 2663/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a pronunciament contra l'ús de les "mines terrestres contrapersones". 300

B) RGE núm. 2664/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a sistemes de bonificació per als residents a les Illes Balearsen el transport aeri. 301


C) RGE núm. 2802/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a lliurament dels excedents d'albercoc a la transformaciói inclusió de l'albercoc dins la llista de productes mediterranis amenaçats per la competència. 301

D) RGE núm. 2803/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a ajuts a la producció i comercialització dels fruits secsen el mercat de la Unió Europea. 302

3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT COMISSIÓ

A) RGE núm. 2779/95, dels Grups Parlamentaris Popular, Socialista, Nacionalista-PSM, d'Esquerra Unida de les Illes Balears i Mixt,relativa a suport al pla de pau de les Nacions Unides pel Sahara Occidental 303

B) RGE núm. 2780/95, dels Grups Parlamentaris Popular, Socialista, Nacionalista-PSM, d'Esquerra Unida de les Illes Balears i Mixt,relativa a suport a les peticions del col•lectiu "Associació d'Excombatents de la República i Veterans de la II Guerra Mundial"

303

3.17. INFORMACIÓA) Relativa a retirada de la pregunta amb sol•licitud de resposta oral davant Ple RGE núm. 2489/95. 304

B) Relativa a retirada de les preguntes amb sol•licitud de resposta oral davant Ple RGE núms. 2611/95 i 2612/95. 304

4. INFORMACIONSA) Relativa a composició de les ponències que es creïn en el si de les comissions parlamentàries. 304


1. PLE DEL PARLAMENT

1.1. TEXTOS APROVATS

1.1.2. RESOLUCIONSOrdre de Publicació

En el Ple de la Cambra, en sessió de dia 26 d'octubre de1995, s'aprovaren les Resolucions relatives al debat general sobrel'acció política i de govern.

Palma, a 3 de novembre del 1995.El President del Parlament:Joan Huguet i Rotger.

A) "1.- El Parlament de les Illes Balears constata que el Pla

d'habitatges de protecció oficial en règim especial (1996-99) i elPla de formació ocupacional (1996-99) són unes bones mesuresper millorar la cohesió social i per això li dóna el seu suport.

2.- Tots els mallorquins, menorquins, eivissencs iformenterencs hem d'intentar despertar un major grau deconsciència autonòmica i aprofundir en les possibilitats del'Estatut; de la mateixa manera que s'ha de desplegar el paperautonòmic dels consells insulars com a via de doble efecte:augmentar la consciència autonòmica i cohesionar les Illes; elParlament de les Illes Balears insta la Comissió TècnicaInterinsular a acomplir el calendari establert en el si de la comissióen dues etapes quant a la transferència de competències alsconsells insulars.

3.- El Parlament de les Illes Balears es manifesta a favord'aconseguir un reconeixement d'autogovern més ampli;l'autonomia és una realitat que conservam dins cadascun denosaltres, que hem de continuar treballant amb tenacitat i quel'estratègia més raonable per actuar en matèria de reivindicacióestatutària hauria de passar per un treball de consens, encara queiniciem aquest camí amb acords petits o d'escassa significacióautonòmica.

4.- El Parlament de les Illes Balears considera que, enaquests moments, el marc més idoni per a una política activa decooperació, iniciativa, en tot allò que són objectius i mancancescomuns amb altres territoris insulars, és l'Imedoc, illes de laMediterrània occidental, format per tres regions insulars, de tresestats diferents, amb problemàtiques similars; i a més a més, elGovern balear tractarà d'informar a la Cambra dels seusprogrames i línies d'actuació.

5.- Atès que la majoria de ciutadans han manifestat quevolen un model territorial qualitatiu especialment sensibilitzat ambel manteniment dels valors naturals i mediambientals de les Illes,el Parlament de les Illes Balears insta el Govern balear a posar enmarxa un calendari per a l'aprovació de les Directrius d'ordenaciódel territori: aprovar les hipòtesis del model territorial per generdel 1996 i presentar l'avanç de Directrius el mes de setembrevinent.

6.- El Parlament de les Illes Balears insta que el Governbalear a l'hora de redactar els plans especials de desenvolupamentde la Llei d'espais naturals prioritzi aquells que tenen mésdemanda d'ús públic.

7.- El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleriad'Obres Públiques i Ordenació del Territori a obrir el procedimentque es consideri oportú per tal de reconduir la situació dels campsde golf, que en data d'avui, tenen autorització per utilitzar aigüesd'extracció a l'objecte de garantir que, en el termini màxim de dosanys, passin a utilitzar aigües depurades per regar els camps de golf.

8.- El Parlament de les Illes Balears insta el Ministerid'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient perquè iniciï elstràmits legals tendents a la firma del conveni de carreteres amb elGovern balear objecte de la proposició no de llei aprovada pelCongrés dels Diputats; per això assignarà, en els pressupostsd'inversió de la Direcció General de Carreteres, les quantitatsnecessàries en els exercicis successius.

9.- El Parlament de les Illes Balears dóna suport al Governbalear perquè dugui endavant un nou pla d'embelliment de les zonesturístiques en el qual els conceptes principals siguin la realitzaciód'operacions d'esponjament i regeneració turístiques i la dotaciód'equipaments complementaris com a actiu de captació de turismeen temporada mitjana i baixa.

10.- El Parlament de les Illes Balears constata que el marcd'actuació del Govern de la CAIB serà sempre el de la Constitució,de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la Llei denormalització lingüística. En aquest sentit, el Govern s'esforçarà perdefensar i promoure la nostra llengua, amb una atenció especial ales nostres modalitats insulars, com a element potenciador idiferenciador de la nostra identitat com a poble. Així mateix, elGovern de la Comunitat Autònoma farà efectiu l'ús progressiu inormal d'aquesta en l'àmbit oficial i administratiu i la posarà com arequisit d'accés i n'establirà els diferents nivells en funció del llocde feina que s'hagi d'ocupar; això no obstant, la cooficialitat de lesdues llengües ha de suposar un fet de normalitat i no un argumentde confrontació.

11.- Els projectes educatius, textos i d'altres materialsdidàctics que facin referència a la llengua pròpia de les Illes Balearshauran de tenir especial cura a protegir, defensar i difondre lesnostres modalitats d'acord amb els articles 3.3 i 148.1.17 de laConstitució Espanyola i l'article 14 de l'Estatut d'Autonomia, coma expressió de la riquesa lingüística que ha de ser objecte d'especialrespecte i protecció.

12.- El Parlament de les Illes Balears es manifestapartidari de les polítiques d'acció positiva tendents a facilitar laincorporació de la dona al món laboral i a continuar realitzantpolítiques per la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Enaquesta línia, instam el Govern a presentar el II pla d'igualtat de ladona.

13.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern aactivar programes dirigits a l'orientació i a les ajudes a les famíliesi menors especialment en situacions de risc social.

14.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern dela nació, i en especial al Ministeri d'Obres Públiques, a desglossarel projecte de transvasament de Sa Costera (Proyecto deaprovechamiento de los recursos hidráulicos de la Sierra deTramuntana), inclòs en el conveni d'Obres Hidràuliques Governbalear-MOPTMA, per tal de contractar separadament, amb la majorceleritat possible, les obres de conducció a través del túnel enconstrucció, en règim de concessió, variant de la Serra d'Alfàbia(túnel de Sóller).


15.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern amodificar les directrius del Pla hidrològic, en el sentit de donarprioritat als usos agrícoles per damunt dels recreatius.

16.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern dela Comunitat Autònoma a l'elaboració de plans sectorials defoment de la indústria balear per tal de fer-la competitiva en elsmercats exteriors en un termini de sis mesos."

A la Seu del Parlament, 27 d'octubre del 1995.El president del Parlament:Joan Huguet i Rotger.La Secretària Primera:Maria del Pilar Ferrer i Bascuñana.

1.2. TEXTOS DEBATUTS

1.2.1. INTERPEL•LACIONSOrdre de Publicació

A) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del

matí de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Interpel•lació RGEnúm. 2183/95, del Grup Parlamentari Socialista, relativa al cànonde sanejament d'aigües.

Actuà com a interpel•lant el Hble Sra. Diputada Joana M.Barceló i Martí.

Fou contestada en nom del Govern de la CA per l'Hble.Sr. Conseller d'Economia i Hisenda.

Intervingueren en torns de fixació de posicions elsrepresentants dels grups parlamentaris Hble Sra. M. Antònia Munardel G.P. Mixt, Hble Sr. Eberhard Grosske del G.P. d'EsquerraUnida de les Illes Balears, Hble Sr. Pere Sampol del G.P.Nacionalista-PSM i Hble Sr. Antoni L. Juaneda del G.P. Popular.

Intervingueren en torns de rèplica els Hbles Srs. Joana M.Barceló i Jaume Matas.

El que es publica per a coneixement general.Palma, 3 de novembre de 1995.El President del Parlament:Joan Huguet i Rotger.

1.2.2. RESPOSTES A PREGUNTESFORMULADES EN EL PLE

Ordre de Publicació

A) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del

matí de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm.2410/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana M. Barceló i Martí, delGrup Parlamentari Socialista, relativa a criteris del traçat del'autovia de llevant. (BOPIB 16 de 20 d'octubre del 1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sr. Conseller d'ObresPúbliques, Ordenació del Territori i Medi Ambient.

El que es publica per a coneixement general.Palma, a 3 de novembre del 1995.El President del Parlament:Joan Huguet i Rotger.


B) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2359/95,de l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Serra, del Grup ParlamentariSocialista, relativa a inspecció dels tour operators britànics aestabliments turístics de Mallorca respecte de mesures contraincendis. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del 1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sr. Conseller de Turisme.



C) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2413/95,de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons i Pons, del Grup ParlamentariSocialista, relativa a destinació del solar de Can Salas. (BOPIB 16 de20 d'octubre del 1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sra. Vicepresidenta delGovern.



D) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2414/95,de l'Hble. Sra. Diputada Teresa Riera i Madurell, del GrupParlamentari Socialista, relativa a canvis de postura del projected'autovia d'accés a la universitat. (BOPIB 16 de 20 d'octubre del1995).





E) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del

matí de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm.2352/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del GrupParlamentari Socialista, relativa a compliment de l'article 28 de laLlei de normalització lingüística. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sr. Conseller de Cultura,Educació i Esports.



F) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del

matí de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm.2286/95, de l'Hble. Sr. Diputat Pere Sampol i Mas, del GrupParlamentari Nacionalista-PSM, relativa a aval concedit per Isbaa la concessionària de la carretera Deià-Sóller. (BOPIB 15 de 13d'octubre del 1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sr. Conseller d'Economiai Hisenda.



G) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del

matí de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm.2323/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, delGrup Parlamentari Socialista, relativa a promoció de l'Institutbalear de serveis a la joventut en la contractació d'obres. (BOPIB15 de 13 d'octubre del 1995).




H) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2353/95,de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup ParlamentariSocialista, relativa a compliment de l'article 31.1 de la Llei denormalització lingüística. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del 1995).




I) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2296/95,de l'Hble. Sr. Diputat Pere Sampol i Mas, del Grup ParlamentariNacionalista-PSM, relativa a gestions fetes per a neteja imanteniment de torrents. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del 1995).




J) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2354/95,de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del Grup ParlamentariSocialista, relativa a compliment de l'article 32 de la Llei denormalització lingüística. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del 1995).




K) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm. 2354/95,de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes, del GrupParlamentari Socialista, relativa a actitud i arguments exposats pelconseller d'Economia i Hisenda a la reunió del Consell de políticafiscal i financera. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del 1995).





L) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del

matí de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGE núm.2297/95, de l'Hble. Sr. Diputat Pere Sampol i Mas, del GrupParlamentari Nacionalista-PSM, relativa a destinació de l'1% delpressupost total com a conseqüència de la concessió administrativaatorgada dia 18.11.88 al Sr. Antoni Cuart i Ripoll. (BOPIB 15 de 13d'octubre del 1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sr. Conseller d'ObresPúbliques, Ordenació del Territori i Medi Ambient



M) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2355/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, delGrup Parlamentari Socialista, relativa a compliment de l'article 38de la Llei de normalització lingüística. (BOPIB 15 de 13 d'octubredel 1995).




N) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2412/95, de l'Hble. Sr. Diputat Francesc Quetglas i Rosanes,del Grup Parlamentari Socialista, relativa a la reunió de laComissió mixta de transferències per a la participació de la CAIBa l'IRPF. (BOPIB 16 de 20 d'octubre del 1995).




O) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2356/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del GrupParlamentari Socialista, relativa a compliment de l'article 39 de laLlei de normalització lingüística. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del1995).




P) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2357/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del GrupParlamentari Socialista, relativa a compliment de l'article 40 de laLlei de normalització lingüística. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del1995).




Q) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2358/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespí i Plaza, del GrupParlamentari Socialista, relativa a compliment de la disposicióaddicional tercera de la Llei de normalització lingüística. (BOPIB 15de 13 d'octubre del 1995).





R) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2288/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del GrupParlamentari Nacionalista-PSM, relativa a supressió de laConselleria de la Funció Pública. (BOPIB 15 de 13 d'octubre del1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sra. Vice-presidenta delGovern.



S) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

l'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, debaté la Pregunta RGEnúm. 2309/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila i Pons, del GrupParlamentari Nacionalista-PSM, relativa a propòsit del presidentdel Govern de contestar preguntes davant el ple del Parlament.(BOPIB 15 de 13 d'octubre del 1995).

Fou contestada a la mateixa sessió, pel representant delGovern de la Comunitat Autònoma, Hble. Sr. President.



1.3.2. PROPOSTES DE RESOLUCIÓOrdre de Publicació

A) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia

27 d'octubre del 1995, REBUTJÀ els apartats 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20 i 21 de les propostes de resolucióRGE núm. 2590/95, del Grup Parlamentari Socialista, relatives aldebat general sobre l'acció política i de govern. (BOPIB núm. 18de 3 de novembre del 1999).

La votació obtengué el resultat següent:

Apartats 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18,20 i 21:

Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0

Apartat 8:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0



B)

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia27 d'octubre del 1995, REBUTJÀ els apartats 1, 2, 3, 4, 6, 7b, 8, 9,10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29,30, 31, 32, 33, 34, 35 i 36 de les propostes de resolució RGE núm.2591/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relatives al debatgeneral sobre l'acció política i de govern. (BOPIB núm. 18 de 3 denovembre del 1999).


Apartats 1, 2, 3, 4, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20,21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 35 i 36:

Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0

Apartat 7b):Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Apartat 8:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Apartat 22 i 30:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Apartat 29:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0



C) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia

27 d'octubre del 1995, REBUTJÀ els apartats 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11,12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20 i 21 de les propostes de resolució RGEnúm. 2592/95, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les IllesBalears, relatives al debat general sobre l'acció política i de govern.(BOPIB núm. 18 de 3 de novembre del 1999).


Apartats 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20 i 21:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0







D) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia

27 d'octubre del 1995, REBUTJÀ els apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,10, 11, 13, 14, 15, 16 i 17 de les propostes de resolució RGE núm.2593/95, del Grup Parlamentari Mixt, relatives al debat generalsobre l'acció política i de govern. (BOPIB núm. 18 de 3 denovembre del 1999).


Apartats 2, 7, 13, 14, 15 i 17:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0

Apartats 1, 8 i 10:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0

Apartats 3 i 4:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0

Apartat 5:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Apartat 6:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Apartat 11:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Apartat 16:Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16


1.3.4. PROPOSICIONS NO DE LLEIOrdre de Publicació

A) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, REBUTJÀ LA PROPOSICIÓ NO DELLEI, RGE núm. 2227/95 del Grup Parlamentari d'Esquerra Unidade les Illes Balears, relativa als Països Catalans. (BOPIB núm. 14 de6 d'octubre del 1995).





B) El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del matí

de dia 17 d'octubre del 1995, REBUTJÀ LA PROPOSICIÓ NO DELLEI, RGE núm. 1896/95 del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM,relativa a inclusió d'una partida als pressuposts destinada a lacooperació amb països en vies de desenvolupament. (BOPIB núm. 7de 21 de juliol del 1995).





1.4. INFORMACIÓOrdre de Publicació

A) Relativa a conveniència de la interposició d'un recurs

d'inconstitucionalitat a la Llei 26/1995, de 31 de juliol, per la quales declara reserva natural les salines d'Eivissa ("Ses Salines"), lesilles des Freus i les Salines de Formentera (RGE núm. 2277/95).

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió delmatí de dia 17 d'octubre del 1995, després del debat corresponent,es procedí a la votació per crida per tal que els diputats esmanifestassin sobre el tema de referència. El resultat de la votaciófou de 31 vots a favor de la presentació del recurs, 28 en contra icap abstenció.



B) Relativa a retirada de la Pregunta amb sol•licitud de

resposta oral davant ple RGE núm. 2308/95.

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, es retirà la pregunta dereferència, relativa a destinar el 0'7% dels pressuposts de la CAIBa ajuts a països del tercer món, presentada pel diputat Hble. Sr.Ramon Orfila i Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM(publicada en el BOPIB 15, de 13 d'octubre del 1995).



C) Relativa a posposició del debat de la Memòria dels

consells insulars sobre gestió de competències en matèriad'urbanisme i habitabilitat corresponent a l'exercici del 1993.

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del'horabaixa de dia 17 d'octubre del 1995, davant l'observació quehi ha una documentació sobre el tema de referència que no ha estattramesa pel Govern a aquest parlament, s'acorda que un coprebuda aquesta comunicació serà objecte de debat a una properasessió plenària.



D) Relativa a retirada de l'apartat H) de les propostes de

resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,presentades pel Grup Parlamentari Popular (RGE núm. 2589/95).

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió dedia 26 d'octubre del 1995, no se sotmeté a votació l'apartat H) de lespropostes de referència, ja que havia estat retirat mitjançant l'escritRGE núm. 2600/95.



E) Relativa a retirada de l'apartat 14 de les propostes de

resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,presentades pel Grup Parlamentari Socialista (RGE núm. 2590/95).

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió dedia 26 d'octubre del 1995, no se sotmeté a votació l'apartat 14 de lespropostes de referència, ja que havia estat retirat mitjançant l'escritRGE núm. 2600/95.



F) Relativa a retirada dels apartats 5 i 9 de les propostes de

resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,presentades pel Grup Parlamentari Nacionalista-PSM (RGE núm.2591/95).

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió dedia 26 d'octubre del 1995, no se sotmeteren a votació els apartats 5i 9 de les propostes de referència, ja que havien estat retiratmitjançant l'escrit RGE núm. 2600/95.




G) Relativa a retirada dels apartats 1 i 2 de les propostes de

resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,presentades pel Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les IllesBalears (RGE núm. 2592/95).

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió dedia 26 d'octubre del 1995, no se sotmeteren a votació els apartats1 i 2 de les propostes de referència, ja que havien estat retiratsmitjançant l'escrit RGE núm. 2600/95.



H) Relativa a retirada de l'apartat 9 de les propostes de

resolució sobre el debat general sobre l'acció política i de govern,presentades pel Grup Parlamentari Mixt (RGE núm. 2593/95).

En el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió dedia 26 d'octubre del 1995, no se sotmeté a votació l'apartat 9 de lespropostes de referència, ja que va ser retirat per la portaveu delgrup.


2. COMISSIONSPARLAMENT

2.1. TEXTOS APROVATS

2.1.1. RESOLUCIONSOrdre de Publicació

A la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, en sessió de dia 18d'octubre del 1995, s'aprovaren les Resolucions següents sobrel'Informe emès pel Tribunal de Comptes sobre el Compte Generalde la CAIB de l'exercici del 1992.

Palma, a 3 de novembre del 1995.El President del Parlament:Joan Huguet i Rotger

A) 1.- Que el Parlament de les Illes Balears es doni per

assabentat de les conclusions de l'Informe, el qual considera que elCompte General s'ha presentat en el termini establert i que reflecteixadequadament la gestió i situació econòmico-financera duta a termea l'exercici del 1992, destacant que els comptes de l'Administracióde la CAIB i dels seus organismes es presenten integrats i quejuntament amb els de les empreses públiques, presenten l'estructurai el contingut establert a les disposicions que els són d'aplicació, isón coherents amb la documentació en què es fonamenten.

2.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern aatendre les recomanacions formulades al contingut de l'Informe, enla mesura que això sigui possible.

A la Seu del Parlament, 18 d'octubre del 1995.El president de la comissió:Antoni Marí i Calbet.El secretari:Andreu Riera i Bennàssar.

2.1.2. RESOLUCIONS DERIVADES DEPROPOSICIONS NO DE LLEI


La Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals delParlament de les Illes Balears, en sessió de dia 18 d'octubre del 1995,procedí a debatre el text de la Proposició no de Llei RGE núm.2156/95, relativa a la matriculació de vehicles amb motor, i quedàaprovada la següent:

RESOLUCIÓ

A) "El Parlament de les Illes Balears, davant els estudis que

s'estan realitzant per a la modificació del sistema de matriculaciódels vehicles a motor, insta el Govern de l'Estat que la novanormativa contempli la nova realitat de la Unió Europea i unaidentificació territorial que faci referència a les comunitatsautònomes".

Seu del Parlament, 18 d'octubre del 1995.El President: Joan Verger i Pocoví.El Secretari:Maurici Rovira i de Alós.


2.3.1. PROPOSTES DE RESOLUCIÓOrdre de Publicació

A) La Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament de les

Illes Balears, en sessió de dia 18 d'octubre del 1995, REBUTJÀ lesPropostes de Resolució RGE núm. 2510/95, del Grup ParlamentariNacionalista-PSM, relatives a l'Informe del Tribunal de Comptesrelatiu als resultats de la fiscalització del Compte General de la CAIBde l'exercici del 1992. (BOPIB núm. 20 de 10 de novembre del 1995).


Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1




B) La Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament de les

Illes Balears, en sessió de dia 18 d'octubre del 1995, REBUTJÀ lesPropostes de Resolució RGE núm. 2511/95, del Grup ParlamentariSocialista, relatives a l'Informe del Tribunal de Comptes relatiu alsresultats de la fiscalització del Compte General de la CAIB del'exercici del 1992. (BOPIB núm. 20 de 10 de novembre del 1995).


Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1



C) La Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament de les

Illes Balears, en sessió de dia 18 d'octubre del 1995, REBUTJÀ lesPropostes de Resolució RGE núms. 2512/95 i 2513/95, del GrupParlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relatives al'Informe del Tribunal de Comptes relatiu als resultats de lafiscalització del Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992.(BOPIB núm. 20 de 10 de novembre del 1995).


Total vots emesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Vots a favor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Vots en contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Abstencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1


2.4. COMPAREIXENCESOrdre de Publicació

A) Compareixença de l'Hble. Sr. Conseller d'Obres Públiques,

Ordenació del Territori i Medi Ambient, davant la Comissiód'Ordenació Territorial, sobre el programa que pensa dur a termedurant la legislatura present. (RGE núms. 2118/95 i 2222/95).

A la Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament de lesIlles Balears, en sessió de dia 18 d'octubre del 1995, tengué lloc lacompareixença de l'Hble. Sr. Conseller d'Obres Públiques, Ordenaciódel Territori i Medi Ambient, que informà sobre el tema de referència.



A) Relativa a retirada de la Pregunta amb sol•licitud de

resposta oral davant comissió RGE núm. 2218/95.

A la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals delParlament de les Illes Balears, en reunió de dia 18 d'octubre del1995, quedà retirada la pregunta de referència, presentada peldiputat Hble. Sr. Ramon Orfila i Pons, del Grup ParlamentariNacionalista-PSM, relativa a obertura d'una oficina de la CAIB aBrussel•les (publicada en el BOPIB núm. 13, de 29 de setembre del1995).



B) Relativa a debat de la Memòria anual de l'any 1994 del

Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a les Illes Balears(RGE núm. 1495/95).

A la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals delParlament de les Illes Balears, en reunió de dia 18 d'octubre del1995, tengué lloc el debat de referència, amb la compareixença delssenyors Bartomeu Binimelis i Berenguel, president del ConsellAssessor i Macià Garcías i Salvà, anterior president d'aquest.



3. TEXTOS ENTRAMITACIÓ

3.1. PROJECTES DE LLEIOrdre de Publicació

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en reunió dedia 8 de novembre del 1995, d'acord amb el que disposa l'article112 del Reglament del Parlament, admeté a tràmit el Projecte deLlei RGE núm. 2785/95, de modificació de l'article 45 de la Llei2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la ComunitatAutònoma de les Illes Balears.

Els Hbles. Srs. Diputats i els grups parlamentarisdisposen d'un termini de quinze dies, que comptarà des del diasegüent al de la seva publicació, per presentar davant la Mesa dela Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals, esmenes alprojecte esmentat, el text del qual s'insereix a continuació. Aquesttermini finalitzarà dia 28 de novembre, a les 13 hores.


MARIA ROSA ESTARÀS I FERRAGUT, secretària delConsell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

CERTIFICA que el Consell de Govern de la ComunitatAutònoma de les Illes Balears, en sessió dedia 24 d'octubre del 1995, adoptà, entred'altres, el següent acord:

27.- Acord sobre el Projecte de llei de modificació del'article 45 de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció públicade la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

A proposta del conseller de la Funció Pública, el Consellde Govern adopta el següent acord:

"Primer. Aprovar el Projecte de llei de modificació de l'article 45de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de laComunitat Autònoma de les Illes Balears.

Segon. Trametre al Parlament de les Illes Balears el projecte dellei esmentat perquè en faci la tramitació corresponent".

I perquè consti i tengui els efectes que corresponguin,expedesc aquest certificat amb el vist-i-plau del Molt Hble. Sr.President, que firm i segell a Palma, a dia 24 d'octubre del 1995.

La Secretària del Consell de Govern:Maria Rosa Estaràs i Ferragut.Vist i plauEL PRESIDENT:Cristòfol Soler i Cladera.

A) Projecte de llei de modificació de l'article 45 de la Llei

2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la ComunitatAutònoma de les Illes Balears.

La llengua coneguda històricament i científica com allengua catalana, és una de les llengües romàniques o neollatinesnascudes per l'evolució del llatí com a resultat de l'abundant ifructífer ús oral i escrit que en feren els pobles integratssuccessivament en el que va ser l'Imperi Romà.

El nom de "català" per designar aquesta concreta evoluciódel llatí clàssic, es comença a utilitzar i a reconèixer des del segleXII, si bé, en aquells moments, també se la coneixia com a"romanç", "pla", "vulgar" i amb algun altre nom i, des d'unalocalització geogràfica originària en el Rosselló i en el Principat deCatalunya, es va anar estenent, durant els segles XIII i XIV, cap ales illes Balears i cap el Regne de València amb una cronologiaparalAlela a la de la Reconquesta.

Les Illes Balears, per allò que ens interessa, passaren aformar part de la dita àrea lingüística catalana en el segle XIII(Mallorca, en el 1229; Eivissa i Formentera, en el 1235; i Menorca,en el 1287) i, de llavors ençà, es pot afirmar que el català ha estat lallengua pròpia de les illes Balears.

Des d'aquell moment històric, la llengua catalana(juntament amb el llatí en relació amb determinats usos i funcionssolemnes) s'arriba a convertir en la llengua utilitzada per laCancelleria i per l'Administració General i, en definitiva, és lallengua usada pel poble de les illes Balears com a instrumentautèntic de comunicació social, econòmica i cultural.

El segles XVI i XVII marcaren una època de decadènciaque es va manifestar en una minoració de la cultura dels pobles dellengua catalana determinada per la prevalença progressiva de lacultura castellana amb motiu de l'impuls que li transmetia unasituació política de predomini, davant la qual, però, es pot afirmarque la gent del poble no va abandonar mai l'ús de la llenguaautòctona.

En el segle XVIII, els decrets de Nova Planta aboliren elsòrgans d'autogovern nascuts a l'empara de l'antiga Corona d'Aragói la llengua catalana va entrar en un procés oficial de marginació enels diversos àmbits d'ús públic i formal en els quals, fins aleshores,s'havia emprat amb tota normalitat.

Tot continuant amb la mateixa dinàmica, la Pragmàtica deCarles III, el 1768, va eradicar la llengua catalana de ladocumentació oficial, civil i eclesiàstica i, més endavant, ja durantel segle XIX, diversa normativa d'origen estatal prohibeix l'ús de lallengua catalana a l'ensenyament.

Durant el segle XIX, no obstant això, es produeix un certmoviment de recuperació de la cultura dels pobles de parla catalana,especialment en la literatura, que repercutirà en altres àmbits socials(periodisme, ensenyament, política local, etc...) i permetrà, aprincipis del segle XX, la creació d'institucions com l'Institutd'Estudis Catalans (1907) i d'altres de característiques similars.

Malgrat això, en el segle actual, la llengua catalana hacontinuat patint, tret del breu parèntesi que suposà la SegonaRepública, una situació marginal, que es fa més evident, endeterminat moment, ja que és patent que no s'utilitzava enl'ensenyament ni en els mitjans de comunicació i que l'ús n'erainterdit en l'àmbit oficial i en el públic, cosa que culminà en elperíode polític marcat per la dictadura franquista.


Amb aquests antecedents, l'entrada en vigor de laConstitució espanyola de 1978 inaugura un nou ordre polític ijurídic que, trencant amb els postulats del règim anterior, respona una exigència social en relació amb la implantació d'un sistemademocràtic de govern i amb unes pretensions innegablesd'autonomia i d'afirmació de la identitat pròpia de diversosterritoris en el marc d'un Estat social i democràtic de dret, que espronuncia a favor de la proclamació de la llibertat, la igualtat, lajustícia i el pluralisme polític, com a valors superiors del nostreordenament jurídic.

La norma fonamental, en efecte, reconeix i garanteix eldret a l'autonomia de totes les nacionalitats i regions en el marc dela unitat de la nació espanyola com a pàtria comuna i indivisiblede tots els espanyols i estableix, d'acord amb això, una estructuracomposta de l'Estat, de manera que les comunitats autònomesapareixen com a la solució organitzativa que és exponent delsinteressos del territori respectiu.

Però, a més a més, la Carta Magna té especialment encompte el fet plurilingüe com a signe inequívoc d'identitatd'algunes comunitats autònomes i, així, l'article tercer de laConstitució espanyola representa el primer tombant en laconfiguració del marc jurídic adequat, que permetrà l'inici d'unprocés de recuperació i de promoció de les llengües pròpies delsterritoris amb identitat lingüística diferenciada que posarà remei,a poc a poc, la situació anterior de desemparament lingüístic allocs com el de les nostres illes Balears.

El nucli de l'article tercer precitat estableix, desprésd'afirmar que el castellà és la llengua oficial de l'Estat, que lesaltres llengües espanyoles seran també oficials a les respectivescomunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts i que lariquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és unpatrimoni cultural que s'ha de respectar i protegir especialment.

Com a conseqüència del que s'ha dit abans, és evidentque la norma encarregada de completar i de desplegar lesdisposicions constitucionals en aquesta matèria serà l'Estatutd'autonomia respectiu que s'elabori per a cada comunitatautònoma.

A partir d'una declaració constitucional tan explícita,l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, aprovat per la Lleiorgànica 2/1983, de 25 de febrer, coherent amb la realitatsociolingüística sobre la qual s'havia d'aplicar, proclama unvertader règim de cooficialitat lingüística en el territori autonòmic-o de "doble oficialitat", segons expressió doctrinal pròpia de lamatèria- en els termes concrets de l'article tercer, el qual,literalment, disposa que la llengua catalana, pròpia de les illesBalears, serà juntament amb la castellana, la llengua oficial de lanostra Comunitat.

Alhora, el mateix article tercer de l'Estatut, ressalta eldret que tenen tots els ciutadans de les illes a conèixer-la i a usar-la i que ningú no pot ser discriminat per causa de l'idioma.

Però, a més a més, juntament amb l'establiment del règimde cooficialitat lingüística, l'Estatut d'Autonomia també vol vincularl'actuació dels poders públics autonòmics a l'objectiu d'aconseguirequilibrar, pel que fa referència a l'ús lingüístic, la situació de lallengua catalana i de la castellana i, així, l'article 14 de l'Estatutencomana als poders públics la normalització lingüísticacorresponent i, concretant aquests fins, atribueix a l'Administracióautonòmica la competència exclusiva per a l'ensenyament de lallengua catalana, en harmonia amb els plans d'estudi estatals, iestableix que les modalitats insulars de la llengua catalana seranobjecte de protecció i d'estudi, sense perjudici de la unitat del'idioma.

El model de multilingüisme adoptat per la Constituciógira, com ha quedat demostrat, al voltant del concepte de llenguaoficial i, respecte d'això, seguint les declaracions fetes pel TribunalConstitucional, en el fonament jurídic II de la Sentència núm82/1986, de 26 de juny, es pot afirmar que una llengua és oficialquan és reconeguda pels poders públics com a mitjà normal decomunicació entre ells i en la relació d'aquests amb els subjectesprivats, amb plena validesa i efectes jurídics.

En aquest aspecte, resulta clar que la llengua catalana i lacastellana són, ambdues, llengües oficials de la ComunitatAutònoma de les illes Balears, amb el mateix rang, però ambnaturalesa diferent per raó del diferent origen d'oficialitat.

Efectivament, la oficialitat de la llengua catalana, pròpiade les illes Balears, es fonamenta en el respecte a un estatut deterritorialitat derivat del text constitucional i solemnitzat en el marclegal corresponent amb la finalitat de mantenir la primacia de cadallengua en el seu territori històric. La oficialitat del castellà, d'altrabanda, s'ha de derivar del respecte a un estatut personal que prové,en aquest cas, de la pròpia norma constitucional la qual proclamaaquesta oficialitat per a l'àmbit íntegre de l'Estat espanyol amb lafinalitat de donar empara als drets lingüístics de tots els ciutadansamb independència del territori en el qual es trobin.

Un cop presentat el marc constitucional i estatutari propide la matèria que ens ocupa, la Comunitat Autònoma de les illesBalears resulta és dipositària del deure i del dret de regular l'ús dela llengua catalana com a llengua pròpia de les illes Balears i larelació d'aquesta amb el castellà com a llengua oficial de tot l'Estat,per això, fent ús de les competències que li són pròpies, es vaprocedir a l'aprovació, en el Parlament de les illes Balears, de la Llei3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les illes Balears(publicada en el BOCAIB núm. 15, de 20 de maig de 1986) la qual,d'acord amb l'article primer d'aquesta, té per objecte desplegar elcontingut de l'article tercer de l'Estatut d'Autonomia respecte de lanormalització de la llengua catalana, com a pròpia de les illesBalears a tots els àmbits, i garantir l'ús del català i del castellà coma idiomes oficials d'aquesta Comunitat Autònoma. Per tant,considera objectius més concrets d'aquest cos legal els següents:

a) Fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana al'àmbit oficial i administratiu.

b) Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com allengua vehicular a l'àmbit de l'ensenyament.


c) Fomentar l'ús de la llengua catalana a tots el mitjans decomunicació social.

d) Crear la consciència social sobre la importància delconeixement i de l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.

Posteriorment, en aplicació del contingut de l'article 9.1d'aquesta Llei 3/1986, de 29 d'abril, es va dictar el Decret100/1990, de 29 de novembre, pel qual es regula l'ús de lesllengües oficials de l'Administració de la Comunitat Autònoma(publicat en el BOCAIB núm. 154, de 18 de desembre de 1990),mitjançant el qual s'ordena i sistematitza l'ús de la llenguacatalana, oralment o per escrit, en les activitats administrativesdels òrgans en exercici de les seves competències.

Fins aquest moment, com es pot comprovar, ens hemmogut en el terreny de les normes generals. Ara ha arribat l'hora,després de l'exposició del conjunt normatiu general sobre lamatèria, d'abordar més concretament la problemàtica que suscitenels drets i els deures lingüístics en les relacions anomenades desupremacia especial i, més particularment, en l'àmbit de la funciópública.

En aquest sentit, un dels problemes que han de resoldreels juristes és si les administracions públiques poden fixar, quanta la regulació dels diferents sistemes de selecció i contractació delpersonal, l'exigència de conèixer (activament i passivament) lallengua cooficial amb la castellana, ja sigui com a mèrit preferent,ja sigui com a condició ineludible per accedir al servei del'Administració pública.

Com es pot apreciar, aquesta és una qüestió claramentlligada a la prohibició constitucional i estatutària de ladiscriminació per motius lingüístics que convé abordar amb tantacautela com sigui possible i fent servir la millor doctrinajurisprudencial emanada sobre matèria tan delicada.

En aquest punt, s'ha de començar per indicar que lapostura inicial del Tribunal Suprem en relació amb la valoració del'idioma català com a simple mèrit per accedir a un lloc de treballal servei d'una administració pública fou qualificada, per ladoctrina, com a cautelosa i, en algun cas, fins i tot pertorbadora,pel fet que considerà ilAlegítima aquesta valoració de l'idiomacatalà com a mèrit en un procés selectiu d'accés a la funciópública.

Aquesta postura, no obstant això, s'ha anat superant apoc a poc i, actualment, s'han de reconèixer amb satisfacció elsprogressos de la jurisdicció ordinària sobre aquesta matèria, ques'han produït, en general, a l'empara de la doctrina jurisprudencialemanada del Tribunal Constitucional.

Efectivament, l'actitud del Tribunal Constitucional haestat, generalment, més sensible en aquest terreny i, així, a partirdel tímid pronunciament contingut a la Sentència 76/1983, de 5d'agost, s'ha evolucionat cap a l'aplicació plena dels postulats dela Carta Magna sobre les llengües cooficials diferents de lacastellana.

A la sentència 46/1991, de 28 de febrer, el TribunalConstitucional va tenir ocasió de pronunciar-se sobre l'exigènciad'una capacitació lingüística determinada per accedir a la funciópública en una comunitat autònoma amb dues llengües oficials (enconcret, aquesta Sentència 46/1991 es refereix al contingut del'article 34 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, del Parlament deCatalunya, en el qual s'exigia de manera general una capacitaciólingüística al personal que volgués ingressar al servei del'Administració pública catalana).

En aquesta Sentència, el Tribunal Constitucional interpretal'article 3 de la Constitució en relació amb els articles 14, 23.2 i103 de la Carta Magna i resol el litigi amb la proclamació de laconstitucionalitat plena de l'article 34 de la Llei 17/1985, de 23 dejuliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat deCatalunya, per tal com aquesta exigeix que "en el procés de selecciós'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana en la sevaexpressió oral i escrita".

L'anàlisi del Tribunal Constitucional assenyala que éspossible l'exigència d'uns coneixements orals i escrits mínims a totel personal al servei d'una administració pública radicada en unacomunitat autònoma amb dues llengües oficials. A més, insisteixl'alt tribunal aquesta exigència és compatible amb les bases estatalsdictades per l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, aplicablesa totes les administracions públiques i conclou, definitivament, quel'exigència de coneixements lingüístics no és discriminatòria per aaquelles persones que no coneixen la llengua catalana ni és, tampoc,un requisit contrari al principi de mèrit i de capacitat que estableixl'article 103 de la Constitució (fonament jurídic II de la Sentència).Per això, tot interpretant-lo, assenyala el Tribunal Constitucionalque aquest article 103 imposa la càrrega, a qualsevol aspirant a unaplaça a l'Administració pública, d'acreditar la capacitat, elsconeixements i la idoneïtat de què disposa i, així, l'exigència delconeixement de l'idioma oficial. Tanmateix, s'haurà de tenir encompte, en cada cas, que el nivell i el domini de la llengua ques'exigeix seran adequada a l'activitat que ha d'exercir en el si del'Administració i adequats al context social on s'hagi de desplegarla funció pública, amb la finalitat d'ajustar-se al principi d'eficàciaque es demana a tota Administració pública i sense oblidar, mai,que una aplicació desproporcionada sí que podria serinconstitucional per discriminatòria.

Havent establert i exposat quina és la doctrinajurisprudencial sobre la matèria, ara correspon passar a examinarquin ha estat el tractament que la normativa específica reguladorade la funció pública a l'àmbit de la nostra Comunitat Autònoma hadonat a aquesta qüestió concreta.

Amb caràcter previ, s'ha de precisar que la normareguladora de la funció pública, a la Comunitat Autònoma de lesilles Balears, és la Llei 2/1989, de 22 de febrer, que, com es potapreciar a simple vista, és posterior en el temps (1986-1989) a laLlei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les illesBalears.

Aquest caràcter de llei posterior fa possible que el text del'articulat de la Llei de la funció pública incorpori elspronunciaments que la Llei de normalització lingüística preteniatraslladar, des de la regulació de caràcter general, a l'àmbit concreti específic de les relacions de supremacia especial que informen elcontingut bàsic de la funció pública. Aquesta situació comporta, noobstant això, conseqüències jurídiques que no són totalmentfavorables a interpretacions extensives del contingut de la normativalingüística.

Efectivament, un cop publicada la Llei de normalitzaciólingüística amb caràcter de norma aplicable a tot l'àmbit de laComunitat Autònoma, el contingut d'aquesta, de caràcter general,compren l'ús oficial de la llengua, l'ensenyament, els mitjans decomunicació social, la funció normalitzadora dels poders públics iels dota d'una sèrie de mesures d'abast genèric i, tot això, senseperjudici que, en aquest àmbit multidisciplinar, la Llei contenguialguna referència concreta (Títol I. De l'ús oficial, article 16 i TítolIV. De la funció normalitzadora dels poders públics, article 36) a lamatèria de funció pública que, en definitiva, com es podràcomprovar després, s'han traslladat amb la major literalitat possibleal text de la Llei de la funció pública, però que, un cop feta aquestatranslació legislativa, s'ha de assenyalar que el contingut de la Lleide funció pública es converteix, com a llei posterior i llei especial,en text que preval davant el contingut de la Llei de normalitzaciólingüística en aquesta matèria concreta.


Si passam a l'articulat concret de la Llei de la funciópública, resulta que l'article 45 d'aquest text legal (Títol I.Estructura i organització de la funció pública. Capítol V. Seleccióde personal i proveïment de llocs de treball), acollint clarament elque disposa l'article 16.2 de la Llei de normalització lingüística,estableix que "...A les proves selectives que es realitzin per al'accés a les places de l'Administració a l'àmbit territorial de lesilles Balears, s'ha de tenir en compte, entre altres mèrits, el nivellde coneixement de les dues llengües oficials, la ponderació delqual determinarà l'Administració per a cada nivell professional.Els qui superin les proves selectives han d'acreditar els seusconeixements del català oral i escrit. En cas contrari, quedarancompromesos a la realització dels cursos que, amb aquestafinalitat, organitzi la Comunitat Autònoma de les illes Balears i apresentar els certificats d'aprofitament corresponents.

No s'especifica ni es requereix res mes en el text legalque regula la funció pública de la nostra Comunitat Autònoma.

El 1990, la publicació del Decret 100/1990, de 29 denovembre, que, tot desplegant la Llei de normalització lingüística,regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració de laComunitat Autònoma, va suposar la concreció, en aquesta viareglamentària, de diferents qüestions relatives a la funció pública(articles 4, 13 a 18 i 24 a 27, disposició transitòria primera isegona) que, no obstant això, no va introduir res de nou(jurídicament no podia ser d'altra manera), tret de l'encàrrec alGovern perquè, a proposta de la conselleria competent en matèriade personal, fixàs els criteris de classificació dels llocs de treballdel personal al servei de l'Administració de la CAIB, d'acord ambels nivells de coneixement de català necessaris per ocupar-los (art.24.1) i que en totes les bases de les convocatòries per a la seleccióde personal al servei de l'Administració de la CAIB, funcionariso contractats, en propietat o amb caràcter temporal, fins i tot les depromoció interna, s'ha d'incloure la pràctica obligatòria d'unexercici de català o l'acreditació d'aquest, segons el cas, ambl'objectiu de valorar i assegurar que el nivell de coneixement del'aspirant correspon al nivell assignat obligatòriament a cada lloc,a més de considerar-ho com a mèrit en tots els casos, d'acord ambl'article 45 de la funció pública de la Comunitat Autònoma de lesilles Balears. Aquells que superin les proves selectives i no haginacreditat els coneixements de català necessaris resten obligats arealitzar els cursos que es realitzin amb aquesta finalitat, d'acordamb l'article 25. i a presentar el certificat d'aprofitamentcorresponent. (Article 26.1.2).

Aquest context roman inalterable fins a la publicació delDecret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el Reglamentd'ingrés del personal al servei de l'Administració de la ComunitatAutònoma (BOCAIB núm. 36, de 24 de març) que dedica un capítolde l'articulat (el capítol X) a la regulació de la llengua pròpiad'aquesta Comunitat Autònoma pel que fa referència a l'ingrés delpersonal al servei de l'Administració.

L'article 39 del Reglament esmentat disposa que: "Aquellsque aspirin a ocupar els llocs de treball inclosos en la convocatòriaque, d'acord amb la relació de llocs aprovada, tenguin assignat unnivell determinat de coneixement de la llengua catalana que sigui unrequisit essencial per exercir-los, hauran de superar la puntuaciómínima exigida en la convocatòria de l'exercici corresponent, elqual serà sempre el primer dels que es realitzin a la fase d'oposició".

L'article 40 del mateix Reglament, d'altra banda, estableixque: "Aquells que resultin seleccionats i obtenguin un lloc de treballd'acord amb la relació de llocs aprovada i tenguin assignat undeterminat nivell de coneixement de la llengua catalana que noconstitueixi requisit essencial per exercir-lo, hauran d'acreditar, sino ho havien fet eventualment en l'exercici voluntari de llenguacatalana que estableixi la convocatòria, que tenen aquest nivell deconeixement. En cas contrari, i abans de la presa de possessió,d'acord amb el que disposa l'article 45 de la Llei 2/1989, de 22 defebrer, de la funció pública de la CAIB, s'hauran de comprometrea realitzar els cursos que organitzi amb aquesta finalitatl'Administració autonòmica, a través de l'IBAP o l'organisme oservei que exerceixi aquestes funcions, fins a assolir el nivellcorresponent al lloc de treball, circumstància que s'acreditaràpresentant el certificat corresponent".

Si el personal compromès a assistir a aquest curs o cursosdeixava d'anar-hi sense causa justificada, es considerarà falta, al'efecte de l'aplicació del règim disciplinari regulat en el capítol V(article 96 a 103), títol V, de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de lafunció pública d'aquesta Comunitat Autònoma. La gravetat o levitatd'aquesta falta es qualificarà atenent els criteris continguts a l'article100 de l'esmentada Llei 2/1989".

Aquestes redaccions continuen mantenint l'estat delsrequisits lingüístics per a l'accés a la funció pública de la ComunitatAutònoma de les illes Balears en els mateixos termes dedisponibilitat que va establir l'article 45 de la Llei de funció públicaoportunament si bé augmenten el matís d'exigència del coneixementde la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma i, com aconseqüència d'això, en les proves selectives realitzades fins ara, nos'ha imposat l'exigència d'haver d'acreditar el coneixement de lallengua pròpia de les illes Balears com a requisit imprescindible iinexcusable que, si no es podia acreditar, impedís la superació de lesdites proves selectives.

En la pràctica, la no acreditació dels coneixements oralsi escrits de català únicament provocava el compromís de realitzarels cursos que l'Administració organitzàs i de presentar el certificatd'aprofitament corresponent.

Tot el que hem dit fins ara s'ha de posar en contacte aramateix, amb la realitat per la qual travessa la nostra ComunitatAutònoma i contrastar-ho, a nivell sociolingüístic, amb lesexigències i compromisos que el poder públic ha d'assumir en raódels postulats ideològics que, en un sistema democràtic,antecedeixen a la consecució de l'acció de govern.


Com a conseqüència de tot això, i un cop passats més dedeu anys des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia, quansón a punt de complir-se els deu anys de l'efectivitat de la Llei denormalització lingüística i amb més de cinc anys d'experiència enla pràctica derivada de l'aplicació de la Llei de funció pública dela Comunitat Autònoma, consideram convenient i oportuna lamodificació, mitjançant la redacció d'un nou text, de l'article 45 dela Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de laComunitat Autònoma de les illes Balears.

Article únic.-

1.- L'article 45 de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de laLlei de la funció pública de les illes Balears, queda redactat ambel tenor literal següent:

"La selecció del personal al servei de l'Administracióautonòmica, sigui funcionari, sigui laboral, d'acord amb l'ofertapública d'ocupació que s'hagi realitzat, s'ha d'efectuar amb criterisd'objectivitat en aplicació dels principis d'igualtat, mèrit i capacitatdels aspirants i amb convocatòria pública prèvia.

A les proves selectives que es realitzin per a l'accés a lesplaces de l'Administració en l'àmbit territorial de les illes Balears,s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia de laComunitat Autònoma en expressió oral i/o escrita, respectantplenament el principi de proporcionalitat a nivell d'exigència d'undeterminat coneixement, que haurà d'estar relacionat, en qualsevolcas, amb les places o funcions de què es tracti.

S'autoritza el Govern de la Comunitat Autònoma perquè,per via reglamentària, desplegui i precisi l'abast del contingutd'aquest article".

2.- Aquesta norma entrarà en vigor el dia en què espublicarà en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de lesilles Balears".

Palma, 19 d'octubre del 1995El President del Govern:Cristòfol Soler i Cladera.El conseller de la Funció Pública:José Antonio Berastain Diez.

3.7. PROPOSTES DE RESOLUCIÓDAVANT COMISSIÓ


RGE núm. 2509/95, del Grup Parlamentari Popular,relativa al debat sobre l'Informe del Tribunal de Comptes, relatiuals resultats de la fiscalització del Compte General de la CA del'exercici del 1992. (Mesa de la Comissió d'Hisenda i Pressupostsde 18 d'octubre del 1995).

RGE núm. 2510/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa al debat sobre l'Informe del Tribunal de Comptes,relatiu als resultats de la fiscalització del Compte General de la CAde l'exercici del 1992. (Mesa de la Comissió d'Hisenda iPressuposts de 18 d'octubre del 1995).

RGE núm. 2511/95, del Grup Parlamentari Socialista,relativa al debat sobre l'Informe del Tribunal de Comptes, relatiu alsresultats de la fiscalització del Compte General de la CA de l'exercicidel 1992. (Mesa de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts de 18d'octubre del 1995).

RGE núms. 2512/95 i 2513/95, del Grup Parlamentarid'Esquerra Unida de les Illes Balears, relatives al debat sobrel'Informe del Tribunal de Comptes, relatiu als resultats de lafiscalització del Compte General de la CA de l'exercici del 1992.(Mesa de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts de 18 d'octubre del1995).

Palma, a 18 d'octubre del 1995.El President del Parlament:Joan Huguet i Rotger.

A) El Grup Parlamentari Popular, d'acord amb el que es

preveu a l'article 169 del Reglament de la Cambra, presenta lessegüents propostes de resolució sobre l'Informe emès pel Tribunalde Comptes sobre el Compte General de la CAIB de l'exercici del1992:

1.- Que el Parlament de les Illes Balears es doni perassabentat de les conclusions de l'Informe, el qual considera que elCompte General s'ha presentat en el termini establert i que reflecteixadequadament la gestió i situació econòmico-financera duta a termea l'exercici del 1992, destacant que els comptes de l'Administracióde la CAIB i dels seus organismes es presenten integrats i quejuntament amb els de les empreses públiques, presenten l'estructurai el contingut establert a les disposicions que els són d'aplicació, isón coherents amb la documentació en què es fonamenten.

2.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern aatendre les recomanacions formulades al contingut de l'Informe, enla mesura que això sigui possible.

Palma, a 17 d'octubre del 1995.La portaveu:Maria Salom i Coll.

B) Propostes de resolució que presenta el Grup Parlamentari

Nacionalista-PSM sobre l'Informe emès pel Tribunal de Comptessobre el Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992:

1.- El Parlament de les Illes Balears valora moltnegativament la gestió del Govern balear denunciada pel Tribunalde Comptes en el seu informe anual relatiu a la fiscalització delCompte General de la CAIB de l'any 1992. En aquest sentit fa sevesles conclusions i recomanacions del Tribunal de Comptes.

2.- El Parlament de les Illes Balears condemnaespecialment les demores en les execucions de les obres, elsincompliments dels terminis d'execució i la no imposició depenalitzacions als contractistes que incompleixen els contractes.

Palma, 18 d'octubre del 1995.El portaveu:Pere Sampol i Mas.


C) El Grup Parlamentari Socialista, d'acord amb el que es

preveu a l'article 171 del Reglament de la Cambra, presenta lessegüents propostes de resolució sobre l'Informe emès pel Tribunalde Comptes sobre el Compte General de la CAIB de l'exercici del1992:

El Parlament de les Illes Balears:

1.- Constata l'existència d'irregularitats i de malespràctiques comptables en la fiscalització del Tribunal de Comptesdel Compte General de la CAIB de l'any 1992 que s'assenyalen al'Informe d'aquest tribunal, i, en particular:

- La no aplicació del Pla General de ComptabilitatPública.

- La manca de cobertura financera escaient del 45% deles modificacions de crèdit.

- La mala comptabilització dels drets reconeguts perendeutament, quan s'autoritzen i no quan es disposen, amb la qualcosa en l'exercici del 1992, es deixaren de comptabilitzar 2.243milions de pessetes d'endeutament que corresponien a aquell any.

- La utilització d'autoritzacions d'endeutamentcaducades, és a dir, sense base legal suficient.

- L'incompliment de la LOFCA en el sentit de nogarantir que les operacions d'endeutament serveixen per finançarexclusivament despeses d'inversió.

- No comptabilitzar com a compromís de despesad'exercicis futurs, les càrregues financeres de l'endeutament.

2.- Constata l'existència d'endarreriments injustificats enl'execució de la meitat dels contractes d'obres de la Comunitat,sense que aquesta hagi utilitzat els mecanismes legals al seu abastper tal de refer els perjudicis d'aquestes demores al servei públic.

3.- Constata que l'empresa Foment Industrial SA es trobaen una situació d'il•legalitat i hauria de ser dissolta, segons lalegislació vigent.

4.- Insta el Govern de la Comunitat Autònoma a prendreles mesures administratives escaients per tal d'evitar aquestesmales pràctiques comptables i de gestió en els exercicis futurs i,en particular, a:

- Aplicar el Pla General de Comptabilitat Pública.- Limitar les modificacions pressupostàries que, excloses

les generacions ocasionades per la participació en els ingressos del'Estat, representen un 13% del total de les despeses liquidades.

- Garantir la cobertura financera de les modificacions decrèdit inicials, especialment les derivades de les incorporacionsd'exercicis anteriors.

- Comptabilitzar correctament els drets reconeguts perendeutament, en el moment en què es disposen i no quans'autoritzen.

- Efectuar només les operacions d'endeutament queestiguin vigents i correctament autoritzades.

- Garantir que l'endeutament és utilitzat exclusivamentper finançar projectes d'inversió.

- Comptabilitzar correctament les despeses perinteressos del deute com a compromisos de despesa d'exercicisfuturs, assegurant el compliment dels límits d'endeutamentd'exercicis futurs autoritzats pel Parlament.

- Tenir esment en l'estricte compliment dels terminisdels contractes d'obres o, si n'és el cas, imposar les penalitats alsresponsables, segons el que es preveu en la legislació vigent.

- Reconduir de manera urgent la política de l'empresaFoment Industrial SA o procedir a la seva immediata dissolució.

Palma, 18 d'octubre del 1995.El portaveu:Francesc Quetglas i Rosanes.

D) Propostes del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les

Illes Balears sobre l'Informe emès pel Tribunal de Comptes sobreel Compte General de la CAIB de l'exercici del 1992:

La Comissió d'Economia i Hisenda fa seves lesrecomanacions i conclusions incloses al capítol VII de l'Informe delTribunal de Comptes relatiu a la fiscalització del Compte Generalde la CAIB de l'any 1992, i insta el Govern a corregir lesirregularitats denunciades, molt especialment les analitzades alcapítol IV.5 de contractació administrativa.

La Comissió d'Economia i Hisenda condemna la gestióeconòmica duta a terme per la Conselleria d'Economia i Hisenda delGovern balear en funció de l'Informe del Tribunal de Comptesrelatiu a la fiscalització del Compte General de la CAIB de l'any1992, i molt especialment d'allà analitzat al capítol IV.5 decontractació administrativa.

Palma, 18 d'octubre del 1995.El portaveu:Eberhard Grosske i Fiol.

3.10. PREGUNTES AMB SOL•LICITUDDE RESPOSTA ESCRITA


RGE núm. 2671/95, de l'Hble. Sr. Diputat Antoni Alorda iVillarrubies, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa aregeneració de la platja de Muro. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2674/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a plaespecial de protecció i reforma interior (PEPRI) de Dalt Vila(Eivissa). (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2675/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a utilitzacióde les aigües depurades per a la recàrrega d'aqüífers. (Mesa de 8 denovembre del 1995).

RGE núm. 2676/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfila iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a projectesde depuració terciària a les Balears. (Mesa de 8 de novembre del1995).


RGE núm. 2677/95, de l'Hble. Sr. Diputat Ramon Orfilai Pons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a milloraCamí del Pare. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2697/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana MariaBarceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa aactuacions realitzades en espais naturals. (Mesa de 8 de novembredel 1995).

RGE núm. 2699/95, de l'Hble. Sr. Diputat FrancescQuetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa adespeses capítol 2, programa 1121 de la secció 11, any 1994. (Mesade 8 de novembre del 1995).
































RGE núm. 2730/95, de l'Hble. Sr. Diputat FrancescQuetglas i Rosanes, del Grup Parlamentari Socialista, relativa adespeses capítol 4, subprograma 112100 de la secció 11Presidència, any 1994. (Mesa de 8 de novembre del 1995).
















































RGE núm. 2777/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Portella iColl, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears,relativa a pla de maneig del milà reial. (Mesa de 8 de novembre del1995).


RGE núm. 2778/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep Portellai Coll, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears,relativa a neteja i manteniment de torrents a l'illa de Menorca.(Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2789/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep RamonBalanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a peticionspresentades al programa 5b. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2790/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep RamonBalanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a peticionsconcedides al programa 5b. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2791/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep RamonBalanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a places del'"oferta no homologada normativament". (Mesa de 8 de novembredel 1995).

RGE núm. 2797/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana MariaBarceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa aproposta per a la rescissió del contracte amb l'empresa Bayopsa enrelació amb la reforma de la carretera Deià-Sóller. (Mesa de 8 denovembre del 1995).

RGE núm. 2798/95, de l'Hble. Sra. Diputada Joana MariaBarceló i Martí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a avalsde l'Isba a l'empresa Bayopsa. (Mesa de 8 de novembre del 1995).


A la Mesa del Parlament de les Illes Balears.

A) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del

Reglament del Parlament de les Illes Balears, el diputatsotasignant formula al Govern de la Comunitat Autònoma lapregunta següent amb sol•licitud de resposta escrita.

Davant la notícia apareguda als mitjans de comunicacióon s'informa que el Govern Balear impulsarà la regeneració de laplatja de Muro, pot informar el Govern de quin mètode es preténutilitzar per a la regeneració? En cas de que sigui amb el sistemad'extraccions, pot informar el Govern d'on es treuran els sedimentsamb els quals es farà la regeneració prevista? Pot garantir elGovern que es realitzaran les anàlisis sedimentològiques previstesper la llei 22/1988 de Costes i tal com es va aprovar perunanimitat pel Ple del Parlament balear?

Palma, a 31 d'octubre del 1995.El diputat:Antoni Alorda i Villarrubies.


B) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quins són els compromisos adquirits pel Govern baleara fi de cofinançar les obres incloses dins del Pla Especial deProtecció i Reforma Interior (PEPRI) de Dalt Vila, a la ciutatd'Eivissa?

Palma, a 31 d'octubre del 1995.El diputat:Ramon Orfila i Pons.


C) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del

Reglament del Parlament de les Illes Balears, el diputat sotasignantformula al Govern de la Comunitat Autònoma la pregunta següentamb sol•licitud de resposta escrita.

Ha dut a terme el Govern balear algun tipus d'estudi, acadascuna de les illes sobre les possibilitats d'utilització de lesaigües depurades per a la recàrrega d'aqüífers?



D) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


La Conselleria d'obres Públiques ha anunciat que invertirà17.000 milions de pessetes per a un programa de depuració terciàriaa les Balears. Quins projectes concrets es duran a terme a cada illa?



E) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


L'alcalde de Ciutadella va presentar fa unes setmanes, unsprojectes de millora de camins rurals a la Conselleria d'Agriculturai Pesca, entre els que s'hi trobava el "Camí del Pare". Atèsl'escàndol que ha esclatat en torn del projecte d'urbanització ubicat,precisament, a la zona a la que condueix aquest camí; pensa elGovern incloure la millora del camí del Pare, al municipi deCiutadella, entre els que s'han d'executar el 1996?

Quin és, segons l'opinió del Govern, l'interès agrícolad'aquest camí?

Ha estat consultat el Consell Insular de Menorca alrespecte?

Ha avalat el Consell Insular de Menorca aquest projecte?




F) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del

Reglament del Parlament de les Illes Balears, la diputadasotasignant formula al Govern de la Comunitat Autònoma lapregunta següent amb sol•licitud de resposta escrita.

Quines són les actuacions i el seu cost, en espaisnaturals, realitzades per la Conselleria d'Obres Públiques iOrdenació del Territori a 1995?

Palma, a 24 d'octubre del 1995.La diputada:Joana Maria Barceló i Martí.


G) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 2,programa 1121 Presidència del Govern durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.

Palma, 27 d'octubre del 1995.El diputat:Francesc Quetglas i Rosanes.


H) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 2,programa 1122 Relacions Institucionals durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



I) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 2,programa 1265 Desenvolupament informàtic durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



J) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 2,programa 1341 Relacions extracomunitàries durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



K) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 12, capítol 2,programa 7511 Direcció i serveis generals durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



L) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 12, capítol 2,programa 7512 Ordenació del Turisme durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.




M) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 2,programa 4220 Sistemes i plans educatius durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



N) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





O) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 2,programa 4550 Protecció i promoció de la cultura durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



P) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 2,programa 4570 Promoció de l'esport durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



Q) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 2,programa 6111 Direcció i serveis generals d'Economia durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.



R) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 2,programa 6112 Accions de Foment durant l'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data i perceptor.



S) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 2,programa 6121 Previsió i política econòmica durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



T) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 2,programa 6122 Programació i política pressupostària durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.




U) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 2,programa 6123 Control intern i comptabilitat durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



V) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 2,programa 6131 Gestió i inspecció de tributs durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



X) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 15, capítol 2,programa 7111 Direcció, serveis generals i ajuts durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



Y) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





Z) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 2,programa 4312 Habitatge i arquitectura durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AA) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 2,programa 431121 Planificació i ordenació urbanística durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.



AB) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 2,programa 4431 Protecció del medi ambient durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.




AC) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





AD) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 2,programa 5132 Conservació i explotació durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AE) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 2,programa 5133 Ordenació i inspecció del transport durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



AF) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 2,programa 5141 Ordenació del litoral durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AG) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 2,programa 3141 Promoció i ajuts socials durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AH) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





AI) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 2,programa 4131 Promoció Salut durant l'any 1994?, especificant-ne,concepte de la transferència, quantitat, data i perceptor.



AJ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 2,programa 4432 Atenció i defensa del consumidor durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.




AK) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 3241 Formació professional no reglada durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



AL) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 4434 Energia i medi ambient durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AM) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 4,programa 1121 durant l'any 1994?, especificant-ne, concepte dela transferència, quantitat, data i perceptor.



AN) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 4,programa 1122 Relacions institucionals durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AO) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 11, capítol 4,programa 4631 Atenció i servei al ciutadà durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AP) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 12, capítol 4,programa 7512 Ordenació del Turisme durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AQ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 4,programa 4220 Sistemes i plans educatius durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.




AR) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 4,programa 4510 Direcció i serveis generals de Cultura durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



AS) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 4,programa 4570 Promoció de l'Esport durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AT) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 13, capítol 4,programa 4550 Protecció, promoció i difusió de la cultura durantl'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència,quantitat, data i perceptor.



AU) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 4,programa 6111 Direcció i serveis generals d'Economia durantl'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència,quantitat, data i perceptor.



AV) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 4,programa 6112 Accions de Foment durant l'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data i perceptor.



AX) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 4,programa 6121 Previsió i política econòmica durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AY) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 14, capítol 4,programa 6313 Suport a la gestió tributària durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



AZ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 15, capítol 4,programa 7123 Millora de la productivitat durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.




BA) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 15, capítol 4,programa 7124 Pla integral del sector agrari durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BB) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 4,programa 4312 Habitatge i arquitectura durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BC) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 4,programa 5133 Ordenació i inspecció del Transport durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



BD) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 17, capítol 4,programa 5142 Gestió d'instal•lacions portuàries durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



BE) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 4,programa 3133 Pla regional de drogues durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BF) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 4,programa 3141 Promoció i ajuts socials durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BG) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 4,programa 4111 Direcció i serveis generals de Sanitat durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.




BH) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 4,programa 4131 Promoció de la salut durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BI) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 18, capítol 4,programa 4432 Atenció i defensa del consumidor durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



BJ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 4,programa 6211 Reforma de les estructures durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BK) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





BL) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 4434 Energia i medi ambient durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BM) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 6210 Promoció i regulació de l'Artesania durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.



BN) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 6211 Reforma de les estructures durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BO) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del






BP) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 7221 Regulació i normativa industrial durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



BQ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 2,programa 7241 Promoció industrial i tecnologia durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



BR) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





BS) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 21, capítol 2,programa 1241 Cooperació i relacions durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



BT) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 21, capítol 2,programa 2222 Control sobre activitats classificades durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.



BU) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 21, capítol 2,programa 2231 Coordinació dels serveis de protecció durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, datai perceptor.



BV) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 21, capítol 2,programa 3132 Protecció de menors durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.




BX) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 21, capítol 2,programa 3231 Promoció i serveis per a la joventut durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



BY) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 31, capítol 2,programa 1269 Serveis comuns durant l'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data i perceptor.



BZ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 40, capítol 2,programa 1113 Assessorament durant l'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data i perceptor.



CA) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 71, capítol 2,programa 4550 Protecció i promoció cultura durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



CB) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 72, capítol 2,programa 23000 Dietes durant l'any 1994?, especificant-ne,concepte de la transferència, quantitat, data i perceptor.



CC) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del





CD) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 4,programa 7221 Regulació i normativa industrial durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



CE) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 20, capítol 4,programa 7241 Promoció industrial durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.




CF) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 21, capítol 4,programa 3231 Promoció i serveis a la joventut durant l'any1994?, especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat,data i perceptor.



CG) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 31, capítol 2,programa 3220 Programes comunitaris de foment de l'oci durantl'any 1994?, especificant-ne, concepte de la transferència,quantitat, data i perceptor.



CH) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 72, capítol 4,programa 4410 Sanejament d'aigües durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



CI) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines han estat les despeses de la secció 74, capítol 4,programa 4121 Assistència hospitalària durant l'any 1994?,especificant-ne, concepte de la transferència, quantitat, data iperceptor.



CJ) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


D'uns anys ençà, la situació d'una au emblemàtica a l'illade Menorca, com ara és el Milà Reial (Milvus milvus), s'ha vistseriosament modificada per una imparable tendència al descens enles seves poblacions, que han passat d'unes cent parelles l'any 1985a prop d'una vintena deu anys més tard.

Aquest fet, fa temps denunciat per l'organitzacióconservacionista més activa de l'illa, el GOB, fa pensar que el milàs'està extingint a Menorca. Aquesta possibilitat requereix l'adopcióde mesures urgents de protecció.

A tal efecte, tractant-se d'una espècie qualificada com ad'interès especial per estar inclosa en l'Annex II del CatàlegNacional d'Espècies Amenaçades, aprovat pel Reial Decret439/1990, de 30 de març, és obligat per l'Administració autonòmicaredactar un Pla de Maneig en els termes prevists en els apartats 5 i6 de l'article 32 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservaciódels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.

Per aquest motiu, i una vegada el Tribunal Constitucional-mitjançant la seva sentència 102/19995, de 26 de juny- ha escampatels dubtes sobre la constitucionalitat de les normes esmentades, espresenta al Govern balear la següent pregunta:

Té previst, el Govern balear, la redacció d'un Pla deManeig pel Milà Reial a l'àmbit de l'illa de Menorca?

Té previst, el Govern balear, en el marc d'aquest Pla,l'aplicació de les figures de protecció contemplades en el Títol IIIde la llei 4/1989, a les àrees de nidificació del milà?

Palma, a 27 d'octubre del 1995.El diputat:Josep Portella i Coll.


CK) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


En la sessió plenària del propassat 17 d'octubre, elConseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori manifestà queen aquests moments hi ha "1.400 milions de pessetes en projectespresentats al ministeri". Per completar aquesta informació formulamla pregunta següent:

Quants d'aquests projectes preveuen la neteja i elmanteniment dels torrents a l'illa de Menorca? Quin pressupostglobal tenen els projectes presentats, de neteja i manteniment detorrents a l'illa de Menorca?

Palma, a 31 d'octubre del 1995.El diputat:Josep Portella i Coll.



CL) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quantes peticions i per quins subprogrames, s'hanpresentat al programa 5B durant els anys 1991, 1992, 1993 i 1994,desglossat per illes?

Palma, a 2 de novembre del 1995.El diputat:Josep Ramon Balanzat i Torres.


CM) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Durant els anys 1991, 1992, 1993 i 1994, i desglossatper illes,

- Quantes peticions s'han concedit al programa 5B?

- A qui s'ha concedit aquestes peticions?

- Per quins imports s'han concedit?



CN) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quantes places turístiques de "l'oferta no homologadanormativament" hi ha a cadascuna de les Illes?



CO) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quina és la proposta formulada per la Conselleria d'ObresPúbliques i Ordenació del Territori, el 10 de juliol de 1995, per a larescissió del contracte amb l'empresa BAYOPSA en relació a lareforma de la carretera Deià-Sóller?

Palma, a 2 de novembre del 1995.La diputada:Joana Maria Barceló i Martí.


CP) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


En quines dades i en quines quantitats ha avalat ISBA al'empresa BAYOPSA?

Palma, a 2 de novembre del 1995.La diputada:Joana Maria Barceló i Martí.

3.11. PREGUNTES AMB SOL•LICITUDDE RESPOSTA ORAL DAVANT PLE


RGE núm. 2678/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a destinacióde l'1% del pressupost del 1995 a finançar treballs de conservació oenriquiment del patrimoni històric. (Ratificació de l'admissió feta perla Presidència. Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2679/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a obrespúbliques finançades totalment o parcialment per la ComunitatAutònoma l'any 1994. (Ratificació de l'admissió feta per laPresidència. Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2680/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a destinacióde l'1% del pressupost del 1994 a finançar treballs de conservació oenriquiment del patrimoni històric. (Ratificació de l'admissió feta perla Presidència. Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2681/95, de l'Hble. Sr. Diputat Damià Pons iPons, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a obrespúbliques finançades totalment o parcialment per la ComunitatAutònoma l'any 1995. (Ratificació de l'admissió feta per laPresidència. Mesa de 8 de novembre del 1995).


RGE núm. 2696/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep RamonBalanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a ajuda aldesenvolupament a Eivissa. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2792/95, de l'Hble. Sr. Diputat Josep RamonBalanzat i Torres, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a oferta nohomologada normativament. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2796/95, de l'Hble. Sr. Diputat Andreu Crespíi Plaza, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a homologacióentre el títol de Mestre de València i el corresponent emès per laConselleria de Cultura, Educació i Esports. (Mesa de 8 denovembre del 1995).




Reglament del Parlament de les Illes Balears, el diputatsotasignant formula al Govern de la Comunitat Autònoma lapregunta següent amb sol•licitud de resposta oral davant Ple.

Quina ha estat l'opció elegida pels concessionaris oadjudicataris d'obres i concessions finançades total o parcialmentper la Comunitat Autònoma durant l'exercici 1995 per destinar1'1% del pressupost total a finançar treballs de conservació oenriquiment del patrimoni històric o del foment de la creativitatartística?

Palma, a 26 d'octubre del 1995.El diputat:Damià Pons i Pons.


B) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines són les obres públiques, amb un pressupost totalde més de 50.000.000 pta., finançades totalment o parcialment perla Comunitat Autònoma l'any 1994?



C) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quina ha estat l'opció elegida pels concessionaris oadjudicataris d'obres i concessions finançades total o parcialmentper la Comunitat Autònoma durant l'exercici 1994 per destinar1'1% del pressupost total a finançar treballs de conservació oenriquiment del patrimoni històric o del foment de la creativitatartística?



D) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del

Reglament del Parlament de les Illes Balears, el diputat sotasignantformula al Govern de la Comunitat Autònoma la pregunta següentamb sol•licitud de resposta oral davant Ple.

Quines són les obres públiques, amb un pressupost totalde més de 50.000.000 pta., finançades totalment o parcialment perla Comunitat Autònoma l'any 1995?



E) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Com han estat distribuïts els 13 milions de pessetesdestinats a Eivissa per ajuda al desenvolupament?



F) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


Quines mesures pensa prendre el Govern en relació a"l'oferta no homologada normativament"?




G) D'acord amb el que preveuen els articles 155 i 156 del


¿Té prevista alguna actuació per tal que es produeixil'homologació total entre el títol de Mestre de València i elcorresponent emès per la Conselleria de Cultura, Educació iEsports ja que, mentre que aquí, l'Ordre de 10 de febrer de 1988així ho fa, no existeix reciprocitat per part del Govern de laComunitat Valenciana?

Palma, a 27 d'octubre del 1995.El diputat:Andreu Crespí i Plaza.

3.12. PREGUNTES AMBSOL•LICITUD DE RESPOSTA ORAL

DAVANT COMISSIÓOrdre de Publicació

RGE núm. 2698/95, de l'Hble. Sra. Diputada CarmeGarcía i Querol, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a viatgeal Japó del Conseller de Comerç i Indústria. (Mesa de 8 denovembre del 1995).




Reglament del Parlament de les Illes Balears, la diputadasotasignant formula a l'Hble. Sr. Conseller de Comerç i Indústriala pregunta següent amb sol•licitud de resposta oral davantcomissió.

En quina data va viatjar al Japó el conseller de Comerçi Indústria?

Quins assessors, directors generals i empresaris varenacompanyar el conseller?

Quin cost total ha suposat el viatge al Japó i per quinsconceptes?

Quins tipus de participació té el Govern de la Comunitata la Plataforma d'Importació del Japó?

Quins contractes o visites va fer el conseller de Comerçi Indústria quan va viatjar al Japó?

Quina valoració fa el Govern de la Comunitat de lesrelacions comercials que manté amb el Japó actualment i de lespossibilitats en el futur?

Quins estands de Balears va visitar el conseller deComerç i Indústria a la fira World Shoe Partners?

Palma, a 19 d'octubre del 1995.La diputada:Carme García i Querol.

3.13. PROPOSICIONS NO DE LLEIDAVANT PLEOrdre de Publicació

RGE núm. 2663/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a pronunciament contra l'ús de les "mines terrestrescontra persones". (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2664/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a sistemes de bonificació per als residents a les IllesBalears en el transport aeri. (Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2802/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a lliurament dels excedents d'albercoc a latransformació i inclusió de l'albercoc dins la llista de productesmediterranis amenaçats per la competència. (Mesa de 8 de novembredel 1995).

RGE núm. 2803/95, del Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, relativa a ajuts a la producció i comercialització dels fruits secsen el mercat de la Unió Europea. (Mesa de 8 de novembre del 1995).



A) D'acord amb el que preveuen els articles 163 i següents

del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el GrupParlamentari Nacionalista-PSM presenta la proposició no de lleisegüent perquè sigui tramitada davant Ple.

L'actual campanya internacional contra l'ús de les "ministerrestres contra persones", ha permès que els ciutadans del móns'adonin del horror que pot arribar a causar l'ús indiscriminatd'armes que sobrepassen en efectivitat, les situacions de guerra.

Les dades són, en efecte, impressionants: més de 100milions de mines terrestres, es calcula, es mantenen en situació depoder explotar, a llocs no localitzats d'uns 50 països. Les xifresreferides al personal civil afectat per l'explosió d'aquests artefactes,a zones com són Vietnam, Cambodja, i altres, creixen de formaconstant, i les imatges de fillets i adults mutilats per l'explosió demines, sembrades a zones antany afectades per la guerra, hansorprès el món sencer.

És ben cert que qualsevol arma es susceptible de causarestralls entre la població civil, i que qualsevol mort, de poblaciócivil o del personal d'un exèrcit, és sempre lamentable.

És cert també, que és la idea mateixa de la possibilitatd'una guerra, allò contra el que s'ha de lluitar. Però també ho és quel'humanitat ha de trobar fórmules que permetin posar límit a l'ús dedeterminats armaments, pels seus efectes, mentre no sigui capaç deposar fi a qualsevol classe de conflicte armat.

En aquest sentit, ha suposat un avanç el límit establert pelsacords internacionals, dels armaments químics o biològics. Elcreixent estat d'opinió contrari a l'ús, sense control, dels armamentsque poden afectar la població civil, tot i resultar insuficient i parcial(cal lluitar contra totes les guerres, i es complex fer distincions entrela mort que afecta a un civil o militar), poden permetre avançar enel camí de la prohibició d'aquesta utilització, i molt concretament,en el cas de les "mines contra persones", es pot arribar a acordsinternacionals que permetin, d'una banda, lluitar conjuntament perdetectar i eliminar, els camps de mines sembrats a antigues zones deguerra, i obligar, en els casos de guerra, a controlar la sevautilització (obligant, per exemple, a facilitar la seva localització, enfinalitzar el conflicte, o fent possible la seva desactivacióautomàtica).

Des de l'actitud contrària a qualsevol guerra, i en laperspectiva desitjable del desarmament, la passa de prohibir, através d'un acord internacional, l'ús incontrolat de les "mines contrapersones", ha de resultar forçosament positiu. Som conscients queno sols la pressió múltiple exercida a través de l'opinió pública, faràpossible aquesta prohibició.


És per tot això que el Grup Parlamentari Nacionalista-PSM presenta la següent proposició no de llei:

El Parlament de les Illes Balears es manifesta en favorde la limitació de l'ús de les "mines terrestres contra persones", isol•licita del Govern de l'Estat espanyol, que aquest doni suport ales peticions en favor d'un acord internacional que limiti i controlila utilització d'aquestes artefactes. Així mateix, insta al Govern del'Estat, a procurar l'adopció d'acords internacionals que permetinafrontar de manera solidària la detecció i desactivació de les minessembrades a antigues zones de guerra, a qualsevol part del món,i molt especialment a aquells països en els que, per la seva situacióeconòmica, és més difícil afrontar en solitari aquesta tasca.

Palma, a 27 d'octubre del 1995.El diputat:Ramon Orfila i Pons.El portaveu:Pere Sampol i Mas.


B) D'acord amb el que preveuen els articles 163 i següents


L'anunci que el Ministeri d'Obres Públiques, Transporti Medi Ambient podria modificar el sistema de bonificació altransport aeri pels residents de les Illes Balears, ha provocatdiverses reaccions sol•licitant que no s'aprovi el Decret Lleianunciat, que podria representar un perjudici pels ciutadans de lesIlles Balears i molt especialment als de les illes de Menorca,Eivissa i Formentera. Amb el sistema anunciat es passaria a unesbonificacions fixes, que es revisarien cada any i que podrien serde 4.800 pta pels vols a la península i de 960 pta en el volsinterinsulars. El sistema actual estableix que els residents de lesIlles Balears tenen unes subvencions del 25% per tots els volsentre illes i península i del 10% entre els vols interinsulars.

El fet que a les illes de Menorca, Eivissa i Formenterano hagin arribat les companyies aèries privades fa que elsciutadans de les illes surtin clarament perjudicats pel fet que lesquantitats apuntades són sensiblement menors que les actuals.

És per això que el grup Parlamentari Nacionalista-PSMpresenta la següent proposició no de llei:

El Parlament de les Illes Balears insta al Govern del'Estat a mantenir l'actual sistema de bonificació al transport aeripels residents de les Illes Balears, en base a descomptespercentuals, considerant que les bonificacions fixes avançadescom a probables (4.800 pessetes pels vols a la península i 960pessetes en els vols interinsulars) són clarament perjudicials pelsciutadans de les Illes Balears, molt especialment per les illes deMenorca, Eivissa i Formentera.

Palma, a 28 d'octubre del 1995.El diputat:Ramon Orfila i Pons.El portaveu:Pere Sampol i Mas.


C) D'acord amb el que preveuen els articles 163 i següents


L'elaboració de l'albercoc sec és una pràctica que comptaamb una gran tradició a Mallorca. Aquest és un costum molt arrelati de gran importància per determinats municipis mallorquins.

A Mallorca hi ha unes 800 Ha. de sòl dedicat a l'albercoc,amb unes 18.000 unitats i una productivitat mitjana de 6.000kg./ha.; així doncs, la producció de l'albercoc és de l'ordre de les4.500 Tn. Una part significativa d'aquesta producció, en complimentdel Reglament 1035/72/CEE, es destina a la retirada/destrucció.

Cal considerar que l'albercoc sec és un producte que esveu sotmès a una forta competència per part de països tercers(especialment del Magreb i l'orient Mitjà).

El mes de novembre de 1994 el Parlament balear aprovàuna proposició no de llei on instava a la comissió Europea aautoritzar l'entrega dels excedents d'albercoc a les indústriestransformadores agro-alimentàries de Mallorca per a la sevatransformació en albercoc sec.

La Comissió Europea manifestà no canviar els seuscriteris d'ajuds a la transformació de fruites, fina a l'adopció de lareforma de l'Organització Comú de Mercat (OCM) de "Fruites iHortalisses". Actualment aquesta reforma està en procés dediscussió.

Cal considerar que altres productes agro-alimentaris tenenuna preferència de destí cap a la transformació en lloc de, comsucceeix a l'albercoc, cap a la retirada/destrucció. D'altra banda laComissió Europea té arbitrades mesures legals per protegirdeterminats productes mediterranis davant la competència de tercerspaïsos, regulades al Reglament 426/86/CEE.

És per tot això que el Grup Parlamentari Nacionalista-PSM presenta la següent proposició no de llei:

1.- El Parlament de les Illes Balears insta a la ComissióEuropea que, tenint en compte la importància i l'arrelament d'aquestproducte a Mallorca, se li pugui aplicar el principi de preferènciacomunitària en l'actual reforma de l'OCM de "Fruites i Hortalisses".

2.- El Parlament de les Illes Balears insta a la ComissióEuropea a incloure, a l'ampara del Reglament 426/86/CEE,l'albercoc dins la llista dels producte mediterranis més amenaçatsper la competència i així poder-se beneficiar d'una preferència dedestí cap a la transformació en comptes de cap a laretirada/destrucció.

3.- El Parlament de les Illes Balears insta al Governespanyol a que, tenint en compte la urgència, iniciï les gestionsoportunes per donar viabilitat a l'assumpció de les peticionsexpressades als punts anteriors.

4.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern baleara promoure totes les accions necessàries per aconseguir la reformadel règim d'ajuds a l'albercoc en el sentit expressat als puntsanteriors.

Palma, a 3 de novembre del 1995.El portaveu:Pere Sampol i Mas.



D) D'acord amb el que preveuen els articles 163 i següents


El sector del fruit sec ha passat de ser una producciótradicional de moltes regions i països mediterranis amb unimportant paper en el desenvolupament econòmic, a trobar-seimmers en una profunda crisi tant pel que fa a les estructures deproducció com en la comercialització i mercat.

Aquest sector mai ha estat objecte d'un sostenimentespecífic a la Política Agrària Comú (PAC) i, per tant, mai li haestat aplicat el principi de preferència comunitària. Actualment ales deficiències estructurals del sector se li han afegit unimportantíssim augment de les importacions de tercers països.Això ha generat una situació de manca de rendibilitat i, per tant,de marginalitat del cultiu.

Els preus de les importacions de països tercers es varenreduir un 29% per l'ametlla en el període 1987-1990.Paral•lelament els preus de la producció espanyola es verenreduïts en 39% durant el mateix període. Així, els preus de mercatinterior queden fixats per les esmentades importacions. Aquestatendència es veurà agreujada per l'aplicació dels acords del GATT.

El Mercat comunitari ha restat tradicionalment dominatper les importacions de tercers països. Tant és així que, perexemple, pel que fa a l'ametlla el 98% dels intercanvisintracomunitaris són ametlles importades dels EEUU i enl'avellana les importacions procedents de Turquia suposen el 96%dels intercanvis. Aquestes tendències semblen perpetuar-se a migi llarg termini, existint en ambdós casos acords aranzelaris de laUE amb aquests estats consolidats amb el GATT i acordspreferencials amb Turquia. Els aranzels de l'ametlla a partir de l'1de gener de 1996 passaran del 7% al 2% fins a les 45.000 Tn.

A 1989 el Consell de Ministres de la UE aprovàintroduir mesures específiques pels fruits secs a l'OrganitzacióComú de Mercat (OCM), la base de les qual fou el cofinançamentde les inversions del sector productor en la millora de lesestructures de producció i distribució. En aquests sis anys aquestesmesures afegides a un gran esforç del sector han aturat, en certamesura, els efectes negatius esmentats, contribuint a mantenir elcultiu i tot el teixit social que hi implica.

Cal destacar la importància d'aquest sector enl'agricultura de les Illes Balears tant pel que fa a l'estructuraeconòmica com en el manteniment del medi rural i, per tant, delmedi físic i social que el suporta.

Actualment s'està discutint a les institucions comunitàriesla reforma de l'OCM de "Fruites i Hortalisses". Aquesta reformadefinirà el desenvolupament de la PAC en el futur immediat, pelque cal adoptar una política definitiva que garanteixi la viabilitat delsector a les Illes Balears. Aquesta política ha de passarindefectiblement per una política de manteniment dels ajuts a laproducció que compensi la pèrdua de competitivitat del sector, perla concentració de l'oferta de manera eficient i la millora de lesestructures productives i de comercialització. És necessari revisarla OCM de "Fruites i Hortalisses" per tal de garantir que les milloresque s'han anat aconseguint no es vegin degradades.

És per tot això que el grup Parlamentari Nacionalista-PSMpresenta la següent proposició no de llei:

1.- El Parlament de les Illes Balears insta a la Comissióeuropea a que estableixi un ajut directe, variable en funció del preude mercat, a la producció i comercialització dels fruits secscomunitaris per tal de compensar la pèrdua de renda ocasionada perles importacions de tercers països a preus baixos. Aquest ajut had'esdevenir un complement a les mesures específiques vigentsactualment.

2.- El Parlament de les Illes Balears insta al Governespanyol a que, tenint en compte la urgència, iniciï les gestionsoportunes per a donar viabilitat a l'assumpció de les peticionsexpressades en el punt anterior.

3.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern baleara promoure amb urgència totes les accions necessàries peraconseguir nous ajuts a la producció i comercialització dels fruits deles Illes Balears.

Palma, a 3 de novembre del 1995.El portaveu:Pere Sampol i Mas.


3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT COMISSIÓ


RGE núm. 2779/95, dels Grups Parlamentaris Popular,Socialista, Nacionalista-PSM, d'Esquerra Unida de les Illes Balearsi Mixt, relativa a suport al pla de pau de les Nacions Unides pelSahara Occidental, amb sol•licitud de tramitació davant comissió.(Mesa de 8 de novembre del 1995).

RGE núm. 2780/95, dels Grups Parlamentaris Popular,Socialista, Nacionalista-PSM, d'Esquerra Unida de les Illes Balearsi Mixt, relativa a suport a les peticions del col•lectiu "Associaciód'Excombatents de la República i Veterans de la II GuerraMundial", amb sol•licitud de tramitació davant comissió. (Mesa de8 de novembre del 1995).



A) D'acord amb el que preveuen els articles 163 i següents

del Reglament del Parlament de les Illes Balears, els GrupsParlamentaris Popular, Socialista, Nacionalista-PSM, EsquerraUnida i Mixt presenten la proposició no de llei següent perquèsigui tramitada davant comissió.

El compliment de l'aniversari de la Marxa Verda sobreel Sàhara Occidental, organitzada pel Regne del Marroc com a pasprevi a l'ocupació del que va ser província espanyola del Sàhara,lligat a la situació de bloqueig que es troba el Pla de Pau auspiciatper les Nacions Unides, posa novament d'actualitat la necessitat dedur a terme totes les gestions possibles per sortir d'aquestasituació, que pot conduir de nou a l'esclat de les hostilitats.

El Parlament de les Illes Balears s'ha manifestatreiteradament en favor del compliment del Pla de Pau al SàharaOccidental, que contempla el dret d'autodeterminació del poblesaharaui.

No obstant això, és oportú que el Parlament reiteri elsseus pronunciaments, en un moment en que perilla el Pla de Paude les Nacions Unides.

El Parlament de les Illes Balears acorda:

a.- reiterar el seu suport al dret d'autodeterminació delpoble saharaui i reafirmar l'exigència del rigorós i ràpidcompliment del Pla de Pau de les Nacions Unides, en lescondicions que en el moment de la seva aprovació van seracceptades per les dues parts implicades en el conflicte.

b.- instar al Regne del Marroc a respectar els dretshumans a les zones ocupades del Sàhara Occidental.

c.- instar al Govern de l'Estat espanyol a que assumeixiun paper més actiu en tot el procés que ha de desembocar en larealització del Referèndum.

Palma, a 31 d'octubre del 1995.La portaveu del GP Popular:Maria Salom i Coll.El portaveu del GP Socialista:J. Francesc Triay i Llopis.El portaveu del GP Nacionalista-PSM:Pere Sampol i Mas.El portaveu del GP d'Esquerra Unida:Eberhard Grosske i Fiol.La portaveu del GP Mixt:Maria Antònia Munar i Riutort.


B) D'acord amb el que preveuen els articles 163 i següents

del Reglament del Parlament de les Illes Balears, els GrupsParlamentaris Popular, Socialista, Nacionalista-PSM, EsquerraUnida i Mixt presenten la proposició no de llei següent perquè siguitramitada davant comissió.

Les especials circumstàncies viscudes per un col•lectiu desoldats de l'illa de Menorca, mobilitzats pel Govern de la IIRepública, participants en la Guerra Civil Espanyola, i que no varenser desmobilitzats al finalitzar aquella, continuant en el serveimilitar actiu fins a la finalització de la II Guerra Mundial, vaprovocar que els soldats inclosos en aquest col•lectiu arribessin aprestar un servei militar d'una durada total de fins a 7 o 8 anys.

Així, quan el 1939 es va produir la capitulació deMenorca, aquests soldats no varen ser desmobilitzats, en unasituació que els propis comandaments militars varen reconèixer,amb posterioritat, com a "un oblit no imputable a mala fe", negant-se en tot moment a reconèixer-los cap dret a percebre qualsevoltipus d'indemnització.

La reivindicació del col•lectiu organitzat amb el nomd'"Associació d'Excombatents de la República i Veterans de la IIGuerra Mundial" d'un reconeixement d'aquests anys extraordinarisde prestació del servei militar, no ha trobat fins aquest moment unafórmula que els permeti rebre alguna compensació per tal delGovern de l'Estat. No obstant, el reconeixement, fet a nivellindividual, del caràcter extraordinari de la llarga durada del seuservei militar, fa pensar que és possible establir un sistema percompensar els perjudicis que varen suportar.

Són ja diferents les institucions de l'Illa de Menorca ques'han dirigit al Govern de l'estat donant suport a aquestesreivindicacions, i és per açò que pot resultar positiu i oportú que elParlament de les Illes Balears es manifesti en el mateix sentit que jaho han fet ajuntaments com són el d'Es Mercadal, Ferreries, i laComissió de Govern del Consell Insular de Menorca:

És per açò que els Grups Parlamentaris Popular,Socialista, Nacionalista-PSM, Esquerra Unida i Mixt presenten lasegüent proposició no de llei:

1.- El Parlament de les Illes Balears acorda dirigir-se alMinisteri de Defensa del Govern de l'Estat espanyol, tot sol•licitantque s'estableixi una fórmula que permeti atorgar algun tipus dereconeixement pel caràcter extraordinari dels anys de prestaciómilitar dels soldats inclosos en les "Quintes de Menorcacorresponents als anys 39, 40 i 41", mobilitzats primer en defensade la legalitat republicana i després, continuant mobilitzats pel fetque Menorca fos considerada al llarg de la II Guerra Mundial coma zona de guerra, i en coherència s'aprovi la corresponentcompensació econòmica.

Palma, a 31 d'octubre del 1995.La portaveu del GP Popular:Maria Salom i Coll.El portaveu del GP Socialista:J. Francesc Triay i Llopis.El portaveu del GP Nacionalista-PSM:Pere Sampol i Mas.El portaveu del GP d'Esquerra Unida:Eberhard Grosske i Fiol.La portaveu del GP Mixt:Maria Antònia Munar i Riutort.



A) Relativa a retirada de la pregunta amb sol•licitud de

resposta oral davant Ple RGE núm. 2489/95.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en reunió dedia 8 de novembre del 1995, a la vista de l'escrit RGE núm.2782/95, presentat pel diputat Hble. Sr. Alejandro Pax i Dolz delCastellar, del Grup Parlamentari Popular, restà assabentada de laretirada de la pregunta de referència, relativa a evolució de lacolonització de l'alga "caulerpa taxifolia", publicada en el BOPIBnúm. 16, de 20 d'octubre del 1995.



B) Relativa a retirada de les preguntes amb sol•licitud de

resposta oral davant Ple RGE núms. 2611/95 i 2612/95.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en reunió dedia 8 de novembre del 1995, a la vista de l'escrit RGE núm.2783/95, presentat pel diputat Hble. Sr. Ramon Orfila i Pons, delGrup Parlamentari Nacionalista-PSM, restà assabentada de laretirada de les preguntes de referència, relatives a l'assessor taurí,publicada en el BOPIB núm. 18, de 3 de novembre del 1995.


4. INFORMACIONSOrdre de Publicació

A) Relativa a composició de les ponència que es creïn en el si

de les comissions parlamentàries.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en reunió dedia 8 de novembre del 1995, oïda la Junta de Portaveus en reunió dedia 31 d'octubre del mateix any, acorda que la composició de lesponències que es creïn en el si de les comissions parlemntàries seràde 9 diputats: 4 per part del Grup Parlamentari Popular, 2 per partdel Grup Parlamentari Socialista, 1 per part del Grup ParlamentariNacionalista-PSM, 1 per part del Grup Parlamentari d'EsquerraUnida de les Illes Balears i 1 per part del Grup Parlamentari Mixt.



BUTLLETÍ OFICIALDEL

PARLAMENTDE LES

ILLES BALEARS

PREU DE LA SUBSCRIPCIÓUn any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.000 pessetes.Sis mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.000 pessetes.Tres mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500 pessetes.Preu de l'exemplar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 pessetes.

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 16PALMA DE MALLORCA

Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

Documents

BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES BALEARSweb.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/4/bopibs/bopib-04-020… · arguments exposats pel conseller d'Economia i Hisenda a