Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 11 (juny 2005)

Cultura ArxiusC

But

lletí

de

l’A

rxiu

Nac

iona

l de

Cat

alun

yaN

úmer

o 11

Juny

200

5

Editorial

LES DONACIONS I DIPÒSITS DEDOCUMENTS A L’ANC. Una societat civil responsable amb el patrimonii una decidida tasca de preservació de l’Arxiu

Des de sempre el Departament de Cultura ha promogut

la col·laboració entre l’administració catalana d’arxius i

els particulars, amb l’objectiu de preservar el patrimoni

documental de titularitat privada, un sector que a Cata-

lunya és molt important i que calia atendre i ajudar. L’è-

xit assolit per aquesta política és palès si s’observen els

més de sis-cents fons d’aquesta procedència de què

actualment disposa ja l’Arxiu Nacional de Catalunya. En

un altre ordre d’actuacions, que avui no són objecte de

valoració, l’Arxiu Nacional rep periòdicament la docu-

mentació de l’Administració catalana que reglamentà-

riament hi ha d’ingressar.

Quatre són les línies d’actuació de l’Arxiu Nacional

en el terreny de recuperació de documentació privada:

fons personals, empresarials, familiars i els de partits i

associacions. La confiança que la societat civil catalana

ha dipositat en l’Arxiu Nacional de Catalunya durant els

darrers vint-i-cinc anys, s’ha traduït en restitucions,

donacions, dipòsits, comodats, llegats i altres diverses

formes de cessió de documents, un moviment incessant

que ha permès aplegar un conjunt molt important de

documentació que configura, sens dubte, una pàgina

inèdita, fins avui, en l’arxivística catalana.

En repassar des d’aquesta quàdrupla perspectiva els

donadors i dipositants de fons documentals, cal tenir

present en primer lloc, la sensibilitat i l’amplitud de mira

de diversos centres d’arxiu que, en el seu moment, van

fer dipòsit de fons documentals a l’ANC; cal destacar

especialment els arxius de la Diputació de Barcelona, de

la Ciutat de Barcelona, i de la Fundación Artea, al País

Basc, que van restituir part de l’arxiu històric de la

Generalitat de Catalunya del període republicà.

Un bon nombre de membres de la noblesa catalana

han aportat els documents més antics que avui conserva

l’Arxiu, però també hi ha els fons documentals proce-

SUMARI

Editorial / 1

TemesLes raons arxivístiques del retorn. / 3El problema dels arxius desplaçats:reflexions sobre una aportacióamericana. / 7Les recomanacions de la Comissió d’Experts i el Projectede llei de restitució dels documentsconfiscats. / 13La digitalització de l’Arxiu de laBaronia de l’Eramprunyà (fonsconservats a Gavà per la famíliaGirona). / 18La col·lecció documental del Serviciode Emigración de RepublicanosEspañoles (SERE). / 22El fons fotogràfic “Montserrat Sagarra iZacarini”. / 24

NoticiariLa finca del castell del Remei durant laGuerra Civil. / 25Els expedients de Plans de labors. / 26El tractament arxivístic del fons SIPAJ(Servei d’Informació i Promociód’Activitats Juvenils). / 26Noves edicions i col·laboracionseditorials. / 27Fotografies dels fons president LluísCompanys. / 27Associació d’imatges al programariGANC-IMATGES. / 27

Ingressos / 28

L’ANC a la premsa / 29

Agenda / 36

Edita Generalitat de Catalunya,Departament de CulturaArxiu Nacional de CatalunyaC/ Jaume I, 33-5108190 Sant Cugat del Vallèshttp://cultura.gencat.net/anc/

Direcció Josep M. Sans i TravéRedacció Francesc Balada, Josep

Fernández, Àngels Bernal,Imma Navarro, CarlesFiguerola

Imprès a Printing SúriaTiratge 1.500 exemplarsISSN 1695-9000Dip. Legal B.27.802-2002

dents de llinatges i de famílies

d’un ampli ventall de sectors

socials i professionals del país.

Actualment, l’Arxiu Nacional

de Catalunya conserva docu-

mentació d’una cinquantena de

famílies catalanes.

El món de l’empresa i dels

negocis també ha mostrat una

gran sensibilitat per preservar

els fons d’arxiu; això ha com-

portat una contribució inesti-

mable, atesa la funció cabdal

que ha tingut la indústria i el

comerç en la història contem-

porània de Catalunya i el paper

capdavanter i innovador que el nostre país té en el con-

junt de l’Estat. En aquests moments l’ANC disposa del

fons empresarial més important de Catalunya i d’Espan-

ya, i probablement, un dels més rellevants d’Europa.

Molts sectors econòmics hi són representats: hi ha docu-

ments del tèxtil, però també n’hi ha de la metal·lúrgia,

del sector químic, de la indústria farmacèutica, d’indús-

tries energètiques, del paper, del sector de la pell, de la

banca, el comerç internacional, i de molts altres. L’ANC

ha fomentat i promou els contactes i el coneixement de la

institució en el món de l’empresa, des de les grans socie-

tats anònimes multinacionals fins a les mitjanes i petites

empreses familiars del país, per tal que prenguin cons-

ciència del seu patrimoni documental i preservin per a ús

social els seus documents històrics.

L’associacionisme ha estat i és una constant en la

societat catalana, i en aquest sentit no pot faltar a l’ANC

la documentació de moltes entitats. La cinquantena llar-

ga de fons documentals de partits polítics, sindicats, enti-

tats culturals i assistencials, fundacions, federacions

esportives i moviments juvenils cobreixen els de fons de

l’Anc d’aquesta categoria.

Però l’Arxiu també compta amb un nombre molt

ampli de persones que un dia van prendre la decisió de

compartir amb nosaltres la res-

ponsabilitat de conservar els

seus papers, o millor, els seus

documents personals. Són per-

sones d’una certa edat i de tra-

jectòria prou dilatada, que

n’han fet donació en vida, però

també s’hi compten persones

més joves, o bé els familiars i

hereus d’uns productors que,

després de conservar els docu-

ments durant anys, han cregut

convenient de donar-los o dipo-

sitar-los a l’ANC per a la seva

conservació i consulta pública.

En l’any que l’Arxiu Nacio-

nal de Catalunya compleix el seu 25è aniversari, i com a

primer acte d’aquesta celebració, el Departament de Cul-

tura ha volgut posar de relleu l’aportació de la societat

civil catalana en la conservació d’un patrimoni cultural

d’excepció. Per aquest motiu el passat dia 3 de juny la

consellera de Cultura, senyora Caterina Mieras, a la seu

de l’Arxiu Nacional va homenatjar les persones, institu-

cions i entitats que al llarg d’aquests anys han lliurat la

seva documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Com a testimoni de reconeixement entregà un diploma

acreditatiu als donadors i dipositants de documentació.

Es van lliurar fins a sis-cents trenta diplomes correspo-

nents als titulars de més de cinc-cents fons documentals

que ha anat aplegant l’ANC des de la seva creació.

2

LES RAONSARXIVÍSTIQUES DEL RETORN

Transcripció de l’article editat al maig del 2005 al web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya<http://www.arxivers.com>, on es troba també traduït al castellà i a l’anglès

Si bé els greuges que s’han produït al llarg de la història noes poden esborrar, cal intentar compensar-los i superar-los.Aquesta és la filosofia que es planteja arreu del món per a laresolució dels conflictes arxivístics on es demana el retornd’arxius espoliats i aquesta és la voluntat que ha inspirat el pro-jecte de llei per a la restitució a Catalunya dels documents con-fiscats durant la Guerra Civil per la dictadura franquista, queara es troben a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola(AGGCE) i que es preveu traslladar a l’Arxiu Nacional deCatalunya (ANC).

En els darrers segles, però sobretot al llarg del segle XX, lesguerres han provocat desplaçaments il·legítims de documents.Les guerres han estat, i malauradament encara ho són, la causade greus agressions contra el patrimoni cultural en general(documental, museístic, bibliogràfic) i, en el cas concret delpatrimoni documental, són la causa principal dels conflictesarxivístics. (L’any 1977 el Consell Internacional d’Arxiusreconeixia l’existència de més dos-cents acords referents atraspassos o retorns d’arxius.1 Des de llavors, el total deu supe-rar de molt bon tros aquesta xifra.)

A qui i com correspon compensar el greuge? Aquestes sónpreguntes que no tenen una única resposta però, d’una banda,les directrius generals dels organismes internacionals en matè-ria d’arxius –la UNESCO2 i el Consell Internacional d’Ar-xius3– i, d’altra banda, l’anàlisi de les solucions adoptades enels conflictes actualment resolts,4 permeten tipificar principis,criteris i recomanacions que cal tenir presents a l’hora de bus-car solucions a conflictes arxivístics per desplaçament dedocuments.

Pel que fa a “qui” pot ser el destinatari o destinatària d’a-quest tipus de compensació, la UNESCO reconeix tant el dretcol·lectiu a la integritat de la memòria escrita dels pobles comels drets individuals a la compensació i reparació dels danyssoferts per les víctimes de la repressió.

Tot i que la majoria de casos coneguts sobre retorn o resti-tució de fons arxivístics es dóna entre estats diferents, les dis-posicions internacionals diuen explícitament que els principisgenerals són els mateixos per als conflictes dintre d’un estat.Així, l’article 19 de la Convenció de l’Haia de 1954,5 que portaper títol “Conflictes de caràcter no internacional”, diu: “En casde conflicte armat que no presenti un caràcter internacional(...) cadascuna de les parts en conflicte estarà obligada a apli-car com a mínim les disposicions de la present Convenció que

fan referència al respecte dels béns culturals.” És a dir, lesconsideracions que cal tenir en compte per resoldre conflictesentre estats són les mateixes que les que cal tenir presents perresoldre conflictes arxivístics dins d’un mateix estat.

Amb relació a “com” compensar el greuge, la UNESCOreconeix el dret a la restitució dels béns confiscats. Malgratque no hi ha una única directriu sobre com dur a terme lescompensacions, de l’anàlisi dels conflictes coneguts fins avuise n’extreuen criteris i arguments que, aplicats amb els princi-pis arxivístics, són generalment acceptats.

El criteri principal és que els arxius desplaçats (confiscats)s’han de retornar. L’examen s’ha de fer sobre com retornar-los

Temes

3

1. Actes de la 17 Conferència Internacional de la Taula Rodona dels Arxius.Cagliari, 5-8 octubre 1977. Consell Internacional d’Arxius, Paris, 1980.2. GONZÁLEZ QUINTANA, Antonio. The Management of State securityarchives of the former repressive regimes (1974-1994): Third meeting of theexperts group (ICA-UNESCO): Salamanca (Spain, 11-13 December 1995).<http://www.unesco.org/webworld/public_domain/security.html> [Consulta:18,abril,2005]3. PLATHE, Axel. «L’UNESCO et la gestion des archives des services de sécu-rité des anciens régimes repressifs». Mémoire et histoire: Les états européensface aux droits des citoyens du XXIème siècle: Symposia. Paris: InternationalCouncil of Archives, 2000, p. 127-134.I també, «La position de la communauté archivistique sur le réglement des con-tentieux: document de syntese adopté par le Comité Exécutif du Conseil Inter-nationale des Archives en la session de Guanzhou, Chine, du 10 au 13 avril1995». Bulletin. Conseil International des Archives, Paris, 1995, núm. 44, p.12-13.4. DANIELSON, Elena S. “Displaced Documents”. Ponència presentada alCongrés Internacional d’Arxius, celebrat a Viena el setembre de 2004.<http://www.wien2004.ica.org> [Consulta: 18,abril,2005]I també, DURAN ARMENGOL, Anna. “Reflexions entorn d’alguns conten-ciosos arxivístics”. Butlletí de l’ANC, juny 2003, núm.5, p. 5-9. <http://cultu-ra.gencat.net/anc/butlleti/n10/fixe/hemeroteca.htm> [Consulta: 18,abril,2005]5. Informaciones sobre aplicación de la convención para la protección de losbienes culturales en caso de conflicto armado. La Haya 1954. Informe de 1984.Paris: UNESCO, 1984, 46 p.

Façana del Palau de la Generalitat i segell de l’Arxiu de la institució. Foto: autoria des-coneguda.

4

i l’excepció serà el no-retorn, i ho serà bàsi-cament valorant que els documents han deser accessibles i que se n’ha de garantir laconservació.

El retorn de documents desplaçats s’hade fer seguint els principis arxivísticssegüents:

• El productor originari dels documentsés el seu propietari o propietària, el legí-tim titular.• S’ha de garantir la preservació i l’accésdels documents.• Cal respectar els drets dels titulars.Quan més d’un centre arxivístic complei-xi les condicions de conservació i d’ac-cessibilitat, s’ha de respectar la voluntatdels propietaris o propietàries sobre ondesitgen dipositar els seus originals.

A l’hora d’examinar pros i contres deretornar els originals desplaçats (els confis-cats als seus legítims propietaris), cal reflexionar sobre elsaspectes següents per valorar si correspon limitar el retorn:

• El retorn significa la no-accessibilitat a la documentaciódesplaçada.• El centre que custodia els documents desplaçats és l’únicque els pot fer accessibles a les persones usuàries d’acordamb els estàndards de màxima qualitat sobre tractamentarxivístic (identificació, classificació, ordenació, descrip-ció).• El centre que custodia els documents desplaçats té millorsmesures de preservació de les que tindrien els documents encas de retorn.• Els documents desplaçats es troben integrats dins d’unexpedient o dossier fet per l’organisme repressor.• No és clar qui és el successor legítim del propietari origi-nal.• És impossible trobar els propietaris actuals.• Els propietaris legítims s’oposen al retorn al lloc de provi-nença territorial.• El retorn podria posar en perill la conservació de proves encasos criminals.• Els documents tenen relació amb la seguretat nacional, i laseva condició de documents reservats o classificats és reco-neguda pels legítims propietaris.• Els documents tenen un valor tan gran que els governstenen el dret d’expropiar-los.

D’altra banda, els arguments per retornar els originals des-plaçats (confiscats) als seus legítims propietaris o propietàriessón:

• L’estatus legal de la custòdia dels documents, és a dir, elcentre que custodia els originals desplaçats els ha d’haveradquirit de forma legal: per transferència, compra, donació,dipòsit, etc. El botí de guerra o espoliació no és un mitjàlegal d’adquirir documents.• El productor original és la persona física o jurídica que vagenerar els documents. L’ús amb finalitats repressives fetper altres persones físiques o jurídiques no atorga la condi-ció de productor (ni de “segon” productor, principi inexis-tent en arxivística).• És obligat el retorn dels documents governamentals algovern productor o al seu successor legítim.• Els documents desplaçats constitueixen un buit en el fonsd’un altre arxiu.• Cal tenir en compte la identitat cultural a la qual pertanyenels documents.• Cal tenir en compte la pertinença geogràfica dels docu-ments.• Cal tenir en compte la llengua original. Els documentsretornen allà on la seva llengua els farà més accessibles.• S’han de respectar els drets de la propietat clarament per-sonal.• S’ha de respectar la voluntat dels titulars a dipositar elsoriginals en un determinat centre arxivístic. Els altres possi-bles centres interessats disposaran de còpies.• La història s’ha d’escriure en el seu context: només la con-sulta dels documents situats dins el context original facilitauna història no partidista, científica i crítica.

A l’hora de sospesar uns i altres arguments, el tipus d’enfoca-

Façana de l’Ajuntament de Salamanca amb la pancarta “Porla unidad del Archivo. Para que nada se pierda”. Novembrede 2004. Foto: A. Bernal.

ment de la qüestió pot fer inclinar labalança a un o altre costat. Són tres elsenfocaments més habituals:

• Enfocament legalista (dret de propie-tat): els documents confiscats retornenals propietaris o propietàires originals.• Enfocament facultatiu (capacitatarxivística): els documents confiscatses dipositen allà on hi ha més recursosper conservar-los, descriure’ls i fer-losaccessibles.• Enfocament pragmàtic (mínimesforç): els documents confiscats esconserven allà on es van desplaçar.• L’aplicació exclusiva d’un dels enfocaments no sempre ésfàcil i difícilment satisfà del tot. Cal sospesar amb cura, pera cada cas, els arguments a favor i en contra del retorn i elspros i contres d’un o altre enfocament.

A la pràctica, de l’estudi dels diversos conflictes resoltsarreu del món, en resulten les conclusions següents:

• El retorn és vist com una qüestió de justícia.• El no-retorn desvetlla un sentiment d’injustícia.• Preval el respecte al principi de provinença (el productororiginari, el propietari original), fins i tot en el cas que exis-teixi una institució creada especialment per acollir els fonsdesplaçats (confiscats).• Preval el respecte al criteri de territorialitat.• Preval el respecte a la titularitat, consultant i respectant lavoluntat dels legítims propietaris o dels seus hereus.• Les vicissituds dels documents, els desplaçaments perespoliació, conquesta o necessitat política no justifiquen l’a-llunyament del territori on i per al qual van ser creats ni laseparació del patrimoni cultural del qual formen part.• Els afers que s’han resolt satisfactòriament són els quefugien de postures maximalistes, en el sentit de solucionsòptimes només per a una de les parts en litigi, és a dir, en lesresolucions satisfactòries s’han inclòs mesures alternatives,compensatòries.

Algunes dades destacables extretes d’exemples sobre reso-lució de conflictes arxivístics són:

Un retorn de 3 milions de documents a 12 països. Elsvolums a retornar i el nombre de persones afectades no impe-deix la devolució.

Al final de la Segona Guerra Mundial, les autoritats d’ocu-pació americanes van restituir a 12 països prop de tresmilions de béns confiscats que es conservaven a Offenbach(Alemanya), en el dipòsit central per al patrimoni culturaljueu espoliat a la zona dels EUA.

Reproducció de documents en 70.000rodets de microfilm. Els costos de repro-ducció es valoren en funció del beneficisocial obtingut.També al final de la Segona GuerraMundial, els EUA van microfilmar elsarxius del Ministeri d’Afers Exteriors del’Alemanya nazi i els originals es vanretornar a la República Federal d’Ale-manya.

100 anys després, França va retornardocuments espoliats a Espanya. El tempstranscorregut no suposa abandonar lareclamació ni deixar de compensar el

greuge.Amb l’objectiu de crear un gran arxiu de les conquestes del’imperi, les tropes napoleòniques van confiscar i traslladara França documents amb valor històric de l’Arxiu deSimancas. L’any 1941, en plena guerra mundial, sota elsgoverns de Pétain i Franco, s’aconseguí el retorn al paísd’origen.

31 fons documentals d’entitats privades retornen al seu llocd’origen. Preval el principi de provinença (la persona produc-tora o propietària originària), i es respecta la pertinença geo-gràfica.

El 1940, les tropes alemanyes d’ocupació a Holanda vanconfiscar els fons de les institucions o persones contràries, osuposadament contràries, al nazisme, i se’ls van endur aAlemanya. El 1945, després de la capitulació alemanya,aquests arxius van ser trobats per l’exèrcit roig a la zonad’ocupació soviètica, i traslladats a Moscou. Allà van sercustodiats en una institució arxivística creada especialmentamb aquesta finalitat i mantinguda en secret. L’existènciad’aquests (i d’altres) fons capturats es va fer pública el1991, arran de la caiguda del règim soviètic. Els Països Bai-xos plantejaren aleshores la reclamació. L’any 2001 s’anun-cià la restitució de 22 fons documentals al país on es vangenerar. Es tractava de documentació de diverses organitza-cions religioses, pacifistes, socialistes i altres. L’any 2002,després de la seva catalogació, s’anuncià el retorn de 9 fonsmés. A canvi del retorn, Holanda va pagar una quantitat enconcepte de reparació per les despeses de conservació i cus-tòdia dels documents, i es va comprometre a lliurar còpia dedocuments d’interès per a la història de Rússia.

El passat 15 d’abril, el Consell de Ministres va acordar pre-sentar al Congrés dels Diputats el projecte de llei de restitucióa Catalunya dels documents confiscats en la Guerra Civil.Ambl’aprovació i aplicació d’aquesta llei es resoldrà un conflictearxivístic que fa 25 anys que dura, el qual deriva d’un conflic-te polític i manté, també, als nostres dies, una dimensió políti-ca6.

5

Documentació confiscada a Catalunya. Capses de lasecció Político-Social Barcelona, AGGCE. Gener de

2002. Foto: A. Bernal.

6

Tenint en compte els principis, criteris, arguments i refle-xions abans esmentats, es pot veure com el projecte de lleirecull els principis essencials comuns en la resolució de con-flictes similars a escala internacional.

El projecte de llei, en regular el retorn dels documents con-fiscats, reconeix els principis arxivístics de respecte a l’origen(la provinença original dels documents) i de respecte als dretsdels titulars o propietaris de la documentació, alhora que, enregular el procediment i les condicions per al retorn, garanteixla salvaguarda i la difusió del patrimoni documental.

Així, es desprèn que la llei combina equilibradament els trestipus d’enfocament habituals. Des d’un enfocament de legali-tat, es reconeixen els drets dels propietaris. Amb un enfoca-ment facultatiu, es vetlla per la millor conservació dels docu-ments i, gràcies a les tecnologies actuals, es multipliquen lespossibilitats d’accés a la documentació (accés a originals i acòpies digitals). I, de fet, es reserva la possibilitat de l’enfoca-ment pragmàtic per a la Comissió Mixta Estat-Generalitat deCatalunya (formada per les dues parts fins ara en litigi) quehaurà de resoldre els possibles dubtes d’identificació.

En el projecte de llei prevalen els arguments que aconsellenel retorn dels documents desplaçats als seus legítims propieta-ris o propietàries, atès que, d’una banda, la majoria d’argu-ments per limitar el retorn no són aplicables en aquest cas i,d’altra banda, les tecnologies de reproducció permeten quel’AGGCE conservi el 100% de la documentació, bé original ouna còpia autèntica.

Els drets de terceres persones i l’interès general també sóngarantits per la llei, perquè:

• tant l’AGGCE com l’ANC són competents per certificar apartir dels originals o dels duplicats que tenen la considera-ció de còpia autèntica.• l’AGGCE i l’ANC disposaran de tota la informació (ensuport original o en suport de reproducció), multiplicantaixí les possibilitats d’accés per als usuaris i usuàries,• l’AGGCE i l’ANC, com a centres arxivístics públics, sóninstitucions culturals especialment protegides perquè con-serven béns d’interès general.

Convé destacar la creació del Centre Documental de laMemòria Històrica. Segons la llei, el centre incorporarà tots elsfons documentals de l’AGGCE i aplegarà també còpies dedocumentació relacionada amb la Guerra Civil i la postguerraque es conserva en d’altres arxius, com ara còpies de docu-mentació dipositada a l’ANC. Sens dubte, aquest Centre esde-vindrà una institució de referència en la matèria. La seva exis-tència possibilitarà la revisió, encara tan necessària, de moltsdels episodis de la nostra història recent.

Amb l’aplicació de la Llei per a la restitució a Catalunyadels documents confiscats durant la Guerra Civil pel franquis-me i amb la creació del Centre Documental de la MemòriaHistòrica s’aconseguirà superar i compensar un greuge histò-ric. El retorn dels documents és un acte de justícia, però, en

fer-se d’acord amb principis tècnics reconeguts internacional-ment, és també un acte de coherència i rigor arxivístics.

En aquest sentit, la contribució de les arxiveres i arxivers ala resolució del conflicte també ha permès aplicar el codi deon-tològic aprovat l’any 1996 per l’Assemblea General del Con-sell Internacional d’Arxius,7 que, d’acord amb el principi deprovinença dels documents, diu: els arxivers i arxiveres “hand’afavorir el retorn dels arxius desplaçats”.

Àngels Bernal i CercósRepresentant de l’Associació d’Arxivers de Catalunya

a la Comissió d’Experts

6. El passat dissabte 16 d’abril, el diari El País, pàgina 38, va publicar el textíntegre del projecte de llei.7. Code of ethics. CIA-ICA. Adopted by the General Assembly in its XIII ses-sion in Beijing (China) on 6 September 1996.<http://www.ica.org/biblio/code_ethics_eng.html> [Consulta: 18 abril, 2005]Versió oficial en anglès: “2. Archivists should appraise, select and maintainarchival material in its historical, legal and administrative context, thus retai-ning the principle of provenance, preserving and making evident the originalrelationships of documents. (...) Archivists should cooperate in the repatriationof displaced archives.”Versió oficial en francès: “2. Les archivistes traitent, sélectionnent et main-tiennent les archives dans leur contexte historique, juridique et administratif,en respectant donc leur provenance, préservant et rendant ainsi manifestesleurs interrelations originelles. (...) Les archivistes favorisent le rapatriementdes archives déplacées.”

EL PROBLEMA DELS ARXIUS DESPLAÇATS: REFLEXIONS SOBRE UNA APORTACIÓ AMERICANA

Al darrer Congrés del Consell Internacional d’Arxius, fet aViena el proppassat mes d’agost del 2004, la senyora Elena S.Danielson, directora de la Hoover Library and Archives de laStanford University, va presentar un text sobre la problemàticaque presenten els arxius desplaçats. El text duia justament eltítol de Documents desplaçats. Aquest article presenta un con-junt de reflexions fetes a partir de la seva lectura.

Danielson estudia una sèrie de casos d’arxius espoliats (dedocuments desplaçats, en la terminologia de l’autora), que vades d’espoliacions en concepte de botí de guerra durant laGuerra dels Trenta Anys a arxius desplaçats a conseqüència deljoc d’avanços i retrocessos de les tropes durant la Segona Gue-rra Mundial; es refereix tant a arxius privats com públics, tanta confiscacions per una finalitat d’informació sobre l’activitatde l’enemic com per una finalitat pura i simple de lucre, o d’al-tres possibles variables. Descriu les circumstàncies de l’espo-liació, analitza els principis en què s’ha fundat, el procés deretorn, les bases de la negociació, i n’extreu conclusions que laporten finalment a l’enunciat de vint qüestions que caldriatenir en compte en aquest tipus de contenciós, abans de resol-dre en un sentit o en l’altre.

L’autora parteix del principi implícit que els arxius espoliatsi desplaçats de la seva provinença per raó de guerra han de serretornats als propietaris, és a dir, a les persones o institucionsa qui van ser presos. Aquest és el principi general, que noméspot no ser tingut en compte en casos excepcionals.

Ara bé, pel que fa les condicions i circumstàncies explícitesdel retorn, no hi ha una solució única i estàndard. Cal exami-nar cas per cas, tot valorant les circumstàncies concretes queenvolten cada contenciós.

La ponència a la qual fem referència exposa els diferentscriteris que intervenen o poden intervenir en aquesta anàlisi.Uns tenen més valor que d’altres. Però hi ha tres grans líniesmestres a considerar, tres criteris fonamentals a tenir en comp-te, que són els següents:

En primer lloc, cal tenir en compte a qui pot atribuir-se lapropietat legítima dels documents en litigi: “Per començar, ésobligatori examinar l’actual situació legal dels documents endisputa. Hi ha un contracte vigent que regeixi els arxius-docu-ments, com ara un acte de donació o una factura de venda?”

Tanmateix poden haver-hi, com diu l’autora, diversos grausde legitimitat, per exemple en el cas de documents molt anticsque han sofert al llarg dels segles diversos canvis de propietarisigui per donacions, pèrdua, sostraccions, guerra, intercanvis,etc. Altres casos, en canvi, tenen una propietària clara: la insti-tució on s’ha creat i conservat el document des de l’inici fins

al moment de l’espoliació. Analitzant el cas del patrimoni cul-tural jueu espoliat i retornat pels Estats Units després de laSegona Guerra Mundial, Danielson afirma que, tot i que millo-rable, el procés “va establir un principi fonamental de retor-nar la documentació al país d’origen”.

En segon lloc, un cop establert el principi de retorn als pro-pietaris amb major dret, la segona gran qüestió per examinar ésla de salvaguardar la preservació de la documentació i la sevaaccessibilitat. Així, per exemple, s’exposa el cas recent delCòdex Argenteus que fou robat el 1995 a la Universitat d’Upp-sala, a qui havia estat donat el 1669. Danielson escriu que “enconservar-lo fent-lo accessible tant als investigadors com alpúblic en general, la Biblioteca Universitària d’Uppsala téuna raó moralment molt forta de cara a la propietat de l’ori-ginal”. I més endavant insisteix que “l’accessibilitat és un cri-teri important”.

Ara bé, en cas que dues parts litigants poguessin garantirigualment la preservació i l’accés, caldria fer prevaler clara-ment el dret de propietat originària o legal.

Finalment, Danielson introdueix una tercera línia a tenir encompte, que és la voluntat de les persones propietàries pel quefa a la localització dels originals: “Alguns documents jueus derussos emigrats a París, capturats primer pels nazis i despréspels americans, es van retornar a la Unió Soviètica (…) Elsemigrats propietaris, (…) potser no haurien volgut que aquestsdocuments, la seva propietat personal, fossin a la Rússia stali-nista”. És a dir, més enllà de la norma legal general, hi ha eldret de les persones titulars a decidir la localització dels docu-ments, tenint en compte que la significació d’alguna localitza-ció pot representar un greuge moral per a qui ja ha estat vícti-ma d’una repressió. Aleshores, i especialment en els casos enquè diversos dipòsits poguessin garantir-ne la conservació il’accés en el mateix grau, però se’n disputessin la custòdia, ésla persona propietària legítima de la documentació qui podriadecidir on es dipositarien els originals, mentre que l’altre o elsaltres dipòsits disposarien de còpies.

7

Edició del text d’Elena S. Danielsonal web del CIA-ICA.

De l’anàlisi d’aquests principis i de la resta de l’exposicióde Danielson n’emergeixen una sèrie d’arguments favorablesal retorn dels documents originals, i uns altres que hi seriencontraris. Vegem-los.

Circumstàncies que desaconsellen el retorn dels documentsoriginals

Com ja hem dit, malgrat que la norma general és la delretorn dels documents originals als seus propietaris o propietà-ries, i que és molt important tenir en compte la voluntat d’a-quests pel que fa a la ubicació dels documents, les considera-cions de conservació i accessibilitat prevalen per damunt de lesaltres.

1. Així, és recomanable no procedir al retorn en tots elscasos en què aquest significaria un empitjorament en les con-dicions de preservació i conservació respecte a les condi-cions de custòdia actuals. Si en la situació actual s’estan con-servant els documents d’acord amb els estàndards més alts, iels propietaris o reclamants no poden garantir fer el mateix, ésmillor que els originals romanguin on són ben conservats, i elspropietaris en rebin còpies.

2. Igualment, si el dipòsit actual està descrivint els docu-ments i permetent-ne l’accés a tothom amb els nivells més altsd’obertura, igualtat per a tothom i transparència democràtica, ien canvi el retorn implicaria que els documents deixessin deser consultables, o fàcilment consultables, és a dir, quan elretorn impliqui pèrdua, o seriós risc de pèrdua, en termes dedescripció i accessibilitat, caldrà optar per la permanència delsdocuments al lloc on són custodiats, amb més raó si es tractad’una institució d’arxius amb mandat legal i sense ànim delucre. Per això, en cas sobretot de retorn a propietaris o pro-pietàries privats, cal prendre totes les mesures per assegurar eldipòsit de la documentació en arxius públics de les caracterís-tiques esmentades.

3. Si, a més, el retorn dels documents al propietari o al terri-

tori originals pot posar en perill la conservació de proves decasos criminals, la permanència dels documents a l’arxiu onestan ben custodiats i accessibles és encara més exigible.

4. També caldrà considerar quina és la institució d’arxiuadequada, i si el retorn és aconsellable, en el cas que els docu-ments en litigi tinguessin relació amb la seguretat nacional,sempre que la seva condició de documents reservats estiguireconeguda pels propietaris. En casos així, afirma Danielson“normalment es creu que passa per damunt d’altres reclama-cions sobre la propietat.”

5. En determinats casos especials, el retorn als propietaris opropietàries intel·lectuals (autors) de la documentació podriarepresentar la dispersió de documents produïts amb unafinalitat única, com el cas de les emissions de Ràdio EuropaLliure, dirigides als dissidents de més enllà del Teló d’Acer iescrites per persones emigrades de diverses procedències enles diferents llengües requerides. El seu retorn a cadascuna deles comunitats a què anava destinat hauria significat la desin-tegració del fons. En aquest cas és clar que cal apostar moltfortament pel principi de provinença (i no de destí o finalitat)entenent com a productor originari i únic l’entitat “RàdioEuropa Lliure”, i no les diverses seccions o subseccions, o elspropietaris o propietàries intel·lectuals. És procedent mantenirtotes les emissions a l’arxiu de la seu de l’entitat, a Munic, lliu-rant-ne les còpies pertinents als governs democràtics dels dife-rents països implicats. De fet, és un cas concret de respecte al’ordre original i al principi de provinença, que reforça el prin-cipi de preservar correctament l’entorn de producció.

6. Es podria considerar més adequat el no-retorn en casos enquè els documents desplaçats no signifiquessin cap forat encap fons o sèrie coneguda, i en canvi fossin de rellevància icomplementessin millor els fons o col·leccions de l’arxiu onhan anat a parar que no pas al que anirien en cas de retorn. Encas de conjunts documentals que no tenen un encaix clar,doncs, podria prevaler la localització a aquell dipòsit del qualfossin millor complement. Si en el cas de documents públics ésmolt poc probable que l’arxiu receptor sigui més adequat quel’arxiu de l’entitat generadora, en alguns fons privats podriadonar-se aquesta circumstància.

7. L’arxiu receptor o custodi també podria tenir preferènciasobre el reclamant en casos en què fos impossible trobar elspropietaris de la documentació, o bé en què fos molt difícilescatir qui és el successor legítim del propietari original.

8. Com que cal tenir sempre en compte la voluntat dels pro-pietaris o propietàries legítims de la documentació, segonsdèiem més amunt, si aquests s’oposessin al retorn dels docu-ments al territori, el govern o la institució d’arxiu reclamant, ipreferissin la localització actual, o bé una altra qualsevol,aquesta hauria de tenir la preferència.

9. Finalment, Danielson planteja la possibilitat de no-retornde documents personals als seus propietaris o propietàries siaquests fossin d’una vàlua cultural tan gran que el govern tin-gués el dret d’exercir algun tipus de domini eminent sobred’ells. Però la mateixa autora es pregunta quin fóra el nivell de

8

En la Jornada organitzada per l’AAC el 18.3.2003,els professors Michel Duchein, (inspector generalhonorari dels Arxius de França) i Klaus Oldenhage(vicepresident dels Arxius Federals d’Alemanya)també van aportar les seves reflexions al contencióssobre els documents catalans a Salamanca. Foto Alfred Mauri.

valor que justificaria una mesura com aquesta, i com es podriamesurar.

Circumstàncies que recomanen el retorn dels documentsoriginals

Al costat de les circumstàncies que, si es donaven, avalarienl’opció de no retornar els documents, n’hi ha d’altres que, benal contrari, determinen o reforcen el principi de la devoluciódels originals.

1. La primera circumstància a determinar és l’estatus legaldels documents. Si la institució a la qual es reclamen els docu-ments no pot presentar un títol legal o jurídic vàlid, com arauna donació, una compra, o qualsevol altre títol que acreditiuna transferència voluntària d’un titular a l’altre, els docu-ments han de retornar al propietari o propietària legítims. Enaquest sentit, l’autora precisa que el saqueig ja no és un mitjàlegal d’adquirir documents. Ni tan sols quan la finalitat ésaprofitar-ne la informació pels serveis d’intel·ligència: Daniel-son cita el cas dels arxius del Ministeri d’Afers Estrangersd’Alemanya, requisats pels governs aliats per la seva condicióde font per als serveis d’intel·ligència: els documents van sermicrofilmats, es van retornar els originals al seu propietari (elgovern alemany) i a efectes de la recerca històrica es van des-tinar les còpies en microfilm. Remarquem que l’esforç va serconsiderable: 70.000 rodets de microfilms! Tanmateix, es vaconsiderar prioritari el dret del productor a recuperar els seuspropis documents, que preval sobre el dret dels historiadors ohistoriadores, que disposaran de les còpies per a les sevesrecerques.

2. A manca, doncs, d’un títol vàlid de transferència de pro-pietat, el propietari o propietària legal de la documentacióés la persona o institució que en termes arxivístics es coneixcom a productora. No qui l’hagi pogut utilitzar posteriormentper a altres finalitats diferents de les primàries. De la mateixamanera que els documents utilitzats per un historiador o histo-riadora no passen a ser de la seva propietat, els utilitzats per lapersona repressora tampoc no esdevenen seus (una altra cosasón els que el mateix repressor crea amb la informació obtin-guda). Per tant, el productor legal té dret a la seva restitució.

3. En el cas de documents governamentals, d’una admi-nistració pública, aquest argument té encara més força, si cal,atès que la seva propietat és imprescriptible. És obligat elretorn d’aquests arxius al govern productor, o al seu successorlegítim. Com afirma Danielson en parlar dels arxius nazis,“atès que el partit nazi va governar Alemanya, els seus docu-ments eren en essència governamentals, i el retorn era obligatpels principis establerts en el període de la immediata pos-tguerra”

4. Una altra situació que s’ha de considerar és el cas que elretorn dels documents desplaçats suposi completar una odiverses sèries ben conegudes de la institució reclamant. Estracta d’un supòsit ben plausible, el d’un fons que no s’ha des-plaçat en la seva totalitat, sinó només parcialment, com va suc-

ceir amb el fons de la Generalitat republicana. És indubtableque, des del punt de vista arxivístic, en aquests casos el retornté el valor afegit de restituir la integritat del fons original i, pertant, la seva obligatorietat moral és inqüestionable.

Entre les circumstàncies que, d’acord amb l’autora del textque comentem, aconsellen el retorn dels documents desplaçats,n’hi ha també que fan referència al context més ampli delsdocuments.

8. Així, cal tenir en compte la pertinença geogràfica/fun-cional. Tot i que ja sabem que per a la major part dels arxiversi arxiveres aquest principi no preval per damunt del de provi-nença, sí que és un principi subsidiari significatiu, que aconse-lla, per exemple, la permanència en el territori dels fons de lesdiferents delegacions territorials d’un govern central. Si ja s’a-plica habitualment en els casos esmentats, tot aconsella tenir-lo també en compte pel que fa a documents desplaçats, tant sisón governamentals com si no. És bo que els documents esmantinguin al territori on i per al qual van ser creats.

6. Un altre factor a tenir en compte és la identitat cultural,que a voltes pot no coincidir amb la pertinença geogràfica.Elena S. Danielson posa l’exemple d’un conjunt de documents

9

Dipòsit de l’ANC on es conserva el fons Generalitatde Catalunya (Segona República) al qual s’hand’integrar els 507 lligalls que es troben a Salamanca.Foto Marc Torras.

de figures exiliades de la cultura d’Estònia, generats en bonapart a Suècia però retornats a Estònia, perquè “va ser conside-rat patrimoni cultural estonià: el poble d’Estònia va mantenirla seva identitat cultural a l’ombra de veïns més poderosos(...)El trasllat dels documents a l’Arxiu Estatal és el resultat d’unampli consens entre estonians tant a dintre com a fora del paíspel que fa a la localització adequada d’aquest material”. Elcriteri d’identitat cultural, doncs, prevaldria en certs casossobre el de pertinença geogràfica, mentre que en el cas de terri-toris sense estat, però amb trets culturals propis, actuaria coma argument de reforç pel que fa a la localització adequada delsfons.

7. És important també considerar la llengua dels docu-ments. En el mateix exemple dels documents dels exiliatsestonians, l’autora remarca que, de fet, “pocs investigadorsfora d’Estònia dominen aquesta llengua”, i, en conseqüència,a l’Arxiu Estatal d’Estònia, els documents no sols estaran onels pertoca d’acord amb els criteris d’identitat cultural, sinóque hauran guanyat en el criteri bàsic d’accessibilitat, mentreque en un arxiu forà corren el risc de ser infrautilitzats.

8. Pel que fa a documents que són clarament propietat per-sonal, convindrà aplicar les lleis de propietat, i tenir en comp-te la possibilitat de localitzar el propietari o propietària parti-cular, o bé les persones que en siguin les hereves legals.

9. Això porta a plantejar un altre criteri fonamental, el delrespecte a la voluntat dels propietaris o propietàries origi-nals, criteri vàlid, tanmateix, tant per als propietaris o propie-tàries privats com per als públics. El treball que comentemaddueix diversos exemples interessants, com ara el mateix queacabem de comentar, en què l’ampli consens nacional delsestonians és un criteri de reforç pel que fa a la localització delsdocuments. Però esmenta també el cas dels documents privatsdels jueus alemanys i polonesos, per als quals, diu, “hi ha unampli consens contrari al retorn dels documents als estats d’o-rigen o al lloc on és oficial la llengua en què estan escrits”. Enconseqüència, s’han confiat a organitzacions simpatitzants,com ara Vad Yashem a Israel. Una altra possibilitat és el defons personals de figures com Karl Popper, que han viscut itreballat a diversos països i en diverses institucions, totes lesquals, per tant, tenen interessos en la custòdia dels fons: calrespectar la voluntat del personatge, expressada en un contrac-te legal o en el testament, pel que fa a la situació del fons ori-ginal, mentre que les altres institucions interessades disposende còpies. Per tant, la voluntat dels propietaris i propietàriesoriginals preval sobre altres consideracions, fins i tot la de per-tinença geogràfica o lingüística, tot i que aquests són argu-ments ben sòlids.

10. Hi pot haver també consideracions morals que passin aldavant de conceptes merament legals o tècnics. En un momentde la seva exposició, Danielson fa referència al fet que la his-tòria l’escriuen els vencedors, i, en aquest sentit, els documentsdesplaçats conserven la memòria d’aquelles persones quevan perdre, i que enregistren “memòries culturals que elgovern oficial tendeix a oblidar o menystenir. Els documentspoden ser vistos com a reparacions o trofeus pels vencedors.Els perdedors de la història els veuen com a relíquies sagra-des d’un món perdut, o com l’evidència curosament salvadaper a quan es pugui escriure una informació més acurada”. Hiestem d’acord, i pensem que, també per això, els documentsespoliats com a instruments de repressió han de ser retornats alseu context original, perquè puguin ser testimonis eficients iveraços dels fets, i no tergiversats en virtut d’una selecció fac-tícia dirigida a justificar una determinada història oficial delsvencedors i vencedores. Només l’estudi dels documents en elseu context, en l’àmbit pel qual es van crear, conformarà unahistòria no partidista.

L’autora planteja encara altres circumstàncies que poden ferdecantar la balança cap a una solució o altra, i que deixa eninterrogant. De fet, la tesi subjacent al treball és que les solu-cions “talla única” no van bé per a tots els casos, que no hi hacap element que es pugui considerar com a absolut, ans al con-trari, que tots admeten matisacions, i que és l’estudi acurat decada cas, amb l’avaluació de totes les circumstàncies, el queens permetrà la decisió més idònia. Però sempre tenint en

10

Expedient de 1936 que recull els tràmitsper transferir documents administratius al’Arxiu General. ANC. Fons Generalitatde Catalunya (Segona República)

compte que el no-retorn serà l’excepció, i que s’aplicarà bàsi-cament atenent només al fet que els documents han de seraccessibles i que se n’ha d’assegurar la preservació.

L’aplicació d’aquests criteris als documents catalans espo-liats pel franquisme

Mirem ara d’aplicar aquests criteris als documents que elfranquisme va espoliar a Catalunya i va desplaçar a Salaman-ca.

Tenim en primer lloc els documents pertanyents al fons dela Generalitat Republicana. L’argument primer de retorn es veureforçat per un seguit de circumstàncies:

• És clar que es tracta de documents governamentals, la pro-pietat dels quals no prescriu, i el retorn dels quals és obligatper la normativa internacional. • Són a Salamanca perquè van ser espoliats, i ja hem vistque el saqueig i l’espoliació no són ja un mitjà legal d’ad-quirir documents. No hi ha cap títol legal o vàlid, cap trans-ferència voluntària d’un titular a l’altre. El propietari legítimho és l’organisme productor, la Generalitat, que ha estat res-taurada amb tots els seus drets. Ni tan sols la reutilitzaciódels documents per extreure’n la informació necessària perpart d’un organisme d’intel·ligència o amb finalitats repres-sores no desmenteix aquesta consideració. • A més, el retorn dels documents que actualment es trobena Salamanca i que van ser extrets dels arxius del Governcatalà significarà la seva reintegració a sèries actualmentincompletes, com ja hem vist més amunt. I aquesta reinte-gració dels documents en el seu entorn complet de produc-ció beneficia també la investigació històrica.• La pertinença geogràfica, cultural i, en la majoria delscasos, lingüística dels documents correspon en aquest casclarament a Catalunya. • D’altra banda, és incontestable que amb el retorn no esprodueix cap pèrdua en les condicions de conservació, des-cripció i accés dels documents, és a dir que no es donen lescircumstàncies que justificarien un eventual no retorn.

Pel que fa als documents d’origen privat, pertanyents a par-ticulars o institucions com ara sindicats, partits o entitats diver-ses:

• Els propietaris o els seus successors legítims, sempre quees pugui provar la seva condició de tals, tenen dret a decidirsobre la localització dels originals (amb el benentès que enla localització elegida no hi ha d’haver risc per a la conser-vació dels documents i la possibilitat d’accedir-hi).• Si volen la seva localització a Catalunya, també la perti-nença geogràfica, cultural i lingüística reforça el dret que esrespecti la seva opció. • En molts casos ens trobaríem també amb el factor de rein-tegració a un fons o sèrie original actualment fragmentat.

De forma general, i tot i que és obvi, remarquem així mateixque:

• Els documents desplaçats de Catalunya fa més de seixan-ta anys no representen (ni segurament han representat mai)cap perill per a la seguretat nacional i el seu retorn no impli-ca cap perill de destrucció de proves criminals.• En canvi, el retorn significa un merescut desgreuge per ales víctimes de l’espoliació, més si es té present que per aells, com remarca l’autora per a altres casos “el pas deltemps augmenta el valor sentimental de la documentacióper als propietaris originals”.• I, en reintegrar els documents al fons original, es permetuna comprensió més profunda del context en què varen sercreats, i una revisió de la història que no sigui en clau delsvencedors de sempre.

En definitiva, el treball d’Elena S. Danielson presentat al15è Congrés Internacional d’Arxius, en el seu exhaustiu i mati-sat examen de les diverses circumstàncies que envolten els liti-gis arxivístics sobre retorn de documents desplaçats, aportauna sèrie de raons i arguments que reforcen, en el cas de lareclamació catalana, les directrius generals del Consell Inter-nacional d’Arxius i de la Unesco sobre el tema. De fet, a par-tir d’aquesta ponència hem elaborat un quadre en el qual hemintegrat les 20 qüestions que s’hi plantegen i les respostescorresponents aplicades a la documentació espoliada a Catalu-nya, quadre que oferim en annex. Tal com es pot veure, és benclar que els aspectes favorables al retorn a Catalunya delsdocuments espoliats superen en nombre els desfavorables.

Remarquem, per acabar, la coincidència d’orientació entrela proposta de la Dra. Danielson i les línies fonamentals del’informe elaborat per la Comissió d’Experts i lliurat al Minis-teri de Cultura el passat 23 de desembre de 2004, que, malgratque no és vinculant, ha estat assumit íntegrament pel govern deJosé Luis Rodríguez Zapatero, com es veu en el Projecte de lleide restitució.

Anna Duran i Armengol

11

12

ANNEX 1. 20 QÜESTIONS I 33 RESPOSTES: EL CAS DE LA DOCUMENTACIÓ CATALANA

De les respostes a les 20 qüestions formulades per Elena S. Danielson en resulten 33 criteris que aconsellen o desaconsellen, segons el cas,el retorn de la documentació a Catalunya i la seva ubicació a l’ANC, o bé el seu manteniment a l’AGGCE.

Criteris favorables (a) / Criteris contraris (-) / Qüestions sense resposta definida (...)

Retorn a Catalunya No retornANC AGGCE

1. Qui té el títol jurídic de propietat dels documents? 1. El propietari o propietària és el primer productor o les persones que en siguin les successores legals. a -2. No hi ha un instrument legítim de traspàs de propietat a -

2. Els documents han estat creats per una institució pública?3. Els 507 lligalls de la Generalitat són documents governamentals a -4. La Generalitat té plena legitimitat democràtica a -5. La Generalitat actual és la mateixa institució, restaurada, que la del període republicà a -6. La propietat de la documentació pública és imprescriptible a -

3. Els documents pertanyen a una minoria sense estat reconegut? 7. Les minories sense estat nacional tenen dret a decidir la institució que els representi en la custòdia dels documents a -

4. Quina és la pertinença territorial dels documents?8. Provinença geogràfica: els documents han estat creats a Catalunya. a -9. Pertinença funcional: els documents han estat creats per a l’àmbit català a -10. Pertinença cultural: els documents formen part del patrimoni cultural català a -11. Pertinença lingüística: els documents estan redactats majoritàriament en català a -

5. Es poden aplicar les lleis de propietat privada? 12. El dret de propietat suposa el dret a decidir la institució d’arxius on s’han de guardar els seus documents. Respecte a la voluntat

dels propietaris o propietàries que volen el retorn a -13. El dret de propietat suposa el dret a decidir la institució d’arxius on s’han de guardar els seus documents. Respecte a la voluntat

dels propietaris o propietàries que prefereixen la localització actual - a6. Els documents poden servir de proves en casos criminals?

14. No a -7. Els documents tenen caràcter reservat o classificat perquè afecten la seguretat de l’estat?

15. No a -8. El valor cultural dels documents és tan elevat que justifica la seva expropiació pel govern estatal?

16. No està justificat ... ...9. Els principis en què es va basar l’espoliació són vàlids per sempre?

17. Des de principis del segle XX l’espoliació o el botí de guerra no s’admeten com a mitjà legítim d’apropiació a -10. La custòdia de documents desplaçats pot donar drets a compensació?

18. Sense resposta definida ... ...11. En el cas de desplaçaments o espoliacions mútues cal aplicar el concepte de reciprocitat?

19. No es dóna el cas ... ...12. És ètic retenir arxius desplaçats com a compensació de danys infligits en temps de guerra?

20. No a -21. Sí - a

13. Es garanteix la qualitat de la conservació i descripció arxivística?22. Sí a a

14. Es garanteix la igualtat de drets i la transparència en l’accés?23. Sí a a

15. El lliurament de còpies als legítims titulars dóna dret a retenir els originals?24. Els originals s’han de retornar als propietaris o propietàries a -25. Preval la voluntat dels propietaris o propietàries, sempre que s’asseguri l’accés i la conservació dels documents a a

16. Existeixen còpies múltiples dels documents?26. La major part són originals únics a -

17. Com es determina el títol de propietat per a les col·leccions agregades recollides de moltes fonts, durant extensos períodes de temps, de diversos països i en diversos llenguatges?27. L’anàlisi documental permet identificar les persones titulars de la documentació en una majoria de casos a -28. Excepcionalment, pot presentar dubtes la identificació dels propietaris legítims - a

18. És aplicable la legislació general sobre béns mobles?29. Els béns mobles espoliats pel franquisme s’han retornat a -30. La protecció extra que requereixen els béns culturals imposa la seva localització en institucions adients a a

19. Els documents desplaçats formen part d’altres fons o només en són un complement?31. Els documents de la Generalitat completen les sèries existents a l’ANC, i només complementen els fons de la DNSD

i altres de l’AGCCE a -32. Els documents privats o particulars complementen els fons existents a l’ANC i a l’AGGCE a a

20. El pas del temps i les circumstàncies del desplaçament afecten el valor sentimental dels documents33. La injustícia de l’espoliació i de la repressió posterior i el pas del temps han augmentat el valor sentimental i simbòlic

dels documents. a -

(a) Total de criteris favorables 27 8(-) Total de criteris desfavorables 3 22(...) Total de situacions que no es donen o que Danielson deixa sense resposta 3 3Total de criteris extrets de la ponència d’E. S. Danielson i aplicats al cas català 33 33

13

LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS I EL PROJECTE DE LLEI DE RESTITUCIÓDELS DOCUMENTS CONFISCATS

Transcripció de l’article editat el maig del 2005 al web de l’Associaciód’Arxivers de Catalunya <http://www.arxivers.com>, on es troba també

traduït al castellà

El 28 de desembre passat, la ministra de Cultura, CarmenCalvo declarava a la premsa que el Govern, a través del Minis-teri de Cultura, assumia les conclusions emeses per la Comis-sió d’Experts sobre el contenciós de la documentació confis-cada durant la Guerra Civil per la dictadura franquista i tras-lladada a Salamanca.

Les tres conclusions principals de l’esmentada comissiósón: a) el dret de la Generalitat de Catalunya a recuperar el seuarxiu institucional; b) l’establiment d’un procediment adminis-tratiu per atendre les peticions de restitució i el reconeixementde la titularitat d’altres persones físiques i jurídiques; c) latransformació de l’actual Arxiu de Salamanca en un centre dereferència per a l’estudi de la Guerra Civil i la repressió.

El Govern, en acord del Consell de Ministres de 15 d’abril,va assumir públicament les conclusions de la Comissió i les haformalitzat a través d’un projecte de llei presentat al Congrésdels Diputats el 22 d’abril. Es tracta de l’anomenat Projecte dellei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documentsconfiscats amb motiu de la Guerra Civil Espanyola i de crea-ció del Centre Documental de la Memòria Històrica. En aquestmarc de diàleg per superar el contenciós, en el procés d’elabo-ració de la redacció del projecte de llei l’Estat ha donat audièn-cia a la Generalitat.

Cal recordar que tant la constitució de la Comissió d’Ex-perts com el projecte de llei presentat a les Corts, són el resul-tat del mandat que el 18 de maig del 2004 el mateix Congrésva adreçar al Govern. En aquella ocasió, es va aprovar una Pro-posició no de llei per la qual s’instava el govern de l’Estat a ini-ciar un procés de diàleg amb el govern de la Generalitat per tald’arribar a un acord que fes possible la resolució del conten-ciós arxivístic.

Pel que fa al mandat del Congrés, el govern de l’Estat hacomplert el que se li va encomanar el maig del 2004. Ara, però,cal valorar si també ha complert el seu compromís d’assumirles recomanacions fetes per la Comissió d’Experts i recollidesen l’informe lliurat al Ministeri de Cultura el 23 de desembrede 2004.

L’informe dels experts es divideix en quatre apartats. El pri-mer apartat tracta dels antecedents històrics del conflicte. Desde la perspectiva històrica s’exposa l’origen i la naturalesa deles demandes de recuperació de la documentació confiscada aCatalunya que en l’actualitat es troba a l’Arxiu General de laGuerra Civil Espanyola (AGGCE). Així, es posa de manifest elgreuge històric, la insistència i la continuïtat de la reclamació

feta des de Catalunya –de 1978 fins a l’actualitat– i la voluntatde la majoria de partits polítics amb representació parlamentà-ria de superar el conflicte.

El segon apartat tracta els aspectes arxivístics. Des de laperspectiva arxivística, primer es reconeix com a principi fona-mental el principi de provinença, si bé s’alerta sobre la possi-ble dificultat per determinar alguns productors, dificultat quees considera superable sempre que s’aprofundeixi en l’anàlisiarxivística. En segon lloc, es valoren els avantatges generalsque ofereixen les tecnologies de la informació i, en particular,les aportacions que poden fer en la resolució d’aquest conflic-te. En tercer lloc, considerant que l’objectiu principal ha de serla identificació de productors i, en conseqüència, el reconeixe-ment de les persones titulars, es proposen actuacions arxivísti-ques (descripció i digitalització dels fons), es demana que s’es-tableixin criteris per garantir la conservació i la disponibilitatdels documents a retornar i, també, que es respecti la voluntatde les persones titulars si aquestes desitgen que els seus origi-nals restin a l’AGGCE. Finalment, s’exposa que l’AGGCE hade ser generosament dotat de recursos professionals i tècnics.

El tercer apartat de l’informe tracta dels aspectes jurídics.És el més voluminós i detallat. Des de la perspectiva jurídicaes qüestiona la legitimitat de la confiscació segons la Constitu-ció actual; s’analitzen els drets de propietat sobre els béns con-fiscats de persones físiques i jurídiques, públiques o privades,i es contraposen aquests drets amb els interessos de l’Estat demantenir la situació actual de l’AGGCE. Finalment, tenint encompte les conseqüències de les decisions que es puguin pren-dre i les finalitats que es persegueixen, es concreten els drets,les obligacions i les possibles solucions que ha de tenir encompte l’Estat.

Així, es parteix del fet que, pel que fa a la reclamació de latitularitat dels fons de particulars, des d’un punt de vista civil,tenen la via dels tribunals de justícia o de resolució extrajudi-cial per la via administrativa.

I, des del punt de vista de dret públic, els fons documentalsde les institucions de Catalunya han de ser tractats sobre elsprincipis següents:

Notícia publicada al diari El País, eldivendres 24.12.2004.

14

• l’Estat està obligat a ubicar els documents confiscats allàon consideri més oportú per als interessos públics,• l’Estat està obligat a ponderar els interessos de la Genera-litat en la recuperació dels seus fons documentals,• l’Estat està obligat a defensar l’interès general –interèsnecessari o convenient– a tenir un arxiu de la Guerra Civil,• l’Estat ha d’intentar fer compatibles els interessos de lesdiverses parts,• l’Estat ha d’aplicar el principi de proporcionalitat per valo-rar com satisfà l’interès de Catalunya i l’interès de l’AGG-CE per mantenir la seva funcionalitat actual,• l’Estat ha de preservar la integritat de l’AGGCE, senseexcloure la possibilitat que amb còpies digitals també espreserva la seva integritat i no se’n redueix la seva funcio-nalitat,• l’Estat ha de valorar si l’interès de la Generalitat no quedamillor satisfet amb la recuperació d’originals, sempre queaixò no afecti la funcionalitat de l’AGGCE,• l’Estat ha d’establir convenis per assegurar la col·labora-ció entre institucions arxivístiques,• l’Estat ha de fer que l’AGGCE esdevingui el centre dereferència per a l’estudi de la Guerra Civil,• si hi ha raons objectives que ho justifiquin, l’Estat pottransferir a la Generalitat, a través de la Comissió Mixta detraspassos, la documentació d’ajuntaments, partits polítics,sindicats i particulars.El quart aspecte de l’informe són les conclusions generals.

Aquí es recullen els trets bàsics i comuns dels informes elabo-rats per les altres tres subcomissions, és a dir, allò que es dema-na que el Govern tingui en consideració a l’hora de donarforma jurídica o administrativa a la resolució del conflicte, enaltres paraules el que s’ha de reflectir en l’actual projecte dellei presentat al Congrés dels Diputats. El contingut d’aquestquart apartat és el següent:

Consideracions generals1. S’ha de vetllar per la conservació i l’accessibilitat dels

documents. Aconseguir-ho no depèn de la seva situació física(en un o altre lloc) o del suport que s’ofereixi als usuaris (ori-ginal o còpia), sinó de les condicions d’ús de la informació quecontenen els documents.

2. El conflicte plantejat, en cap cas no és un conflicte decompetències entre l’Estat i les comunitats autònomes i, sobre-tot, cal evitar que es converteixi en motiu d’enfrontament entreinstitucions, i encara menys entre ciutadans d’una o altracomunitat.

Principis que han de guiar la resolució del conflicte1. Condemnar les confiscacions de documents amb finalitat

repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.2. Garantir els drets de les víctimes de la repressió política

que poden necessitar consultar la documentació per exercirdrets de compensació i protegir els béns culturals que conser-va l’AGGCE.

Conclusionsa. Considera justes i legítimes les raons que avalen el retorn

dels documents generats per la Generalitat de Catalunya i queli van ser confiscats.

b. Aconsella establir un procediment administratiu per aten-dre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la poste-rior restitució de documents. Les condicions de reconeixementde la titularitat hauran de ser estrictes, seguint els criteris jurí-dics i arxivístics establerts per cada subcomissió. En cas derestitució, s’exigirà el dipòsit de còpia autèntica a l’AGGCE ila garantia de conservació i accessibilitat als originals.

c. Es recomana la transformació de l’AGGCE; en aquestsentit es considera convenient:

1. recuperar la documentació que durant la dictadura fran-quista es va traslladar des de Salamanca a altres llocs,2. concentrar a l’Arxiu de Salamanca els expedients delssumaríssims militars que es troben molt dispersos i, sovint,emmagatzemats en condicions inadequades i inaccessiblesper als usuaris i usuàries,3. obtenir còpies digitals de documentació relacionada ambels fons que conserva l’Arxiu que es troba en altres arxiusd’Espanya i de l’estranger,4. iniciar projectes d’història oral, per garantir la memòriade les persones supervivents de la Guerra Civil,5. dotar l’actual Arxiu de Salamanca dels mitjans necessarisper al seu desenvolupament –personal, equipament, edifici–i perquè pugui exercir correctament les seves funcions.

Instància a tots els poders públics1. Dotar els arxius dels mitjans necessaris per tal que puguin

complir les funcions que se’ls ha encomanat: ser instrumentper a l’eficàcia i l’eficiència de les administracions públiques,així com ser garantia de la conservació dels documents com aprova de la responsabilitat de les administracions i dels dretsdels ciutadans i com a memòria col·lectiva.

Notícia publicada al diari La Vanguardia,el divendres 24.12.2004.

15

Instància al Ministeri de Cultura1. Constituir una comissió de seguiment sobre la transfor-

mació de l’AGGCE.

Dels quatre documents elaborats per les subcomissions, elde la de perspectiva històrica i el de la de perspectiva arxivís-tica es van aprovar per unanimitat a la sessió del 10 de desem-bre. Els documents de les altres dues subcomissions, el de lade perspectiva jurídica i el de la de principis generals, es vanaprovar a la sessió del 23 de desembre de 2004, per 14 vots afavor, 3 abstencions i cap vot en contra.

Contrastant el text del projecte de llei i el contingut de l’in-forme, cal reconèixer que el Govern, efectivament, ha assumitles recomanacions de la Comissió –en l’Annex es comparenambdós documents. Així, el projecte de llei recull tant les tresconclusions principals inicialment esmentades com les conclu-sions dels diferents documents emesos per les subcomissions:

a) el dret de la Generalitat de Catalunya a recuperar el seuarxiu institucional:

• condemnar les confiscacions de documents amb finalitatrepressiva,• reconèixer el dret a la compensació del greuge,• proposar la localització dels originals, tenint en compte lapossibilitat de fer-ne còpies i que les còpies tenen el mateixvalor administratiu, jurídic i informatiu que els originals.b) l’establiment d’un procediment administratiu per atendre

les peticions de restitució i el reconeixement de la titularitatd’altres persones físiques i jurídiques:

• reconèixer el dret a la restitució dels béns també a altrespersones físiques i jurídiques (ajuntaments, partits, sindi-cats, particulars...),• exigir garanties de conservació i accessibilitat als origi-nals,• exigir la correcta identificació de productors i l’acreditacióde titulars,• traspassar a la Generalitat, en tant que un dels nivells del’Administració de l’Estat, la documentació dels particularsrequisada a Catalunya. La Generalitat subroga l’Estat en lagestió de les reclamacions, que en qualsevol cas s’ha deregular d’acord amb els principis del procediment adminis-tratiu comú.c) la transformació de l’actual Arxiu de Salamanca en un

centre de documentació de la memòria històrica de referènciaper a l’estudi de la Guerra Civil i la repressió:

• defensar l’interès general a tenir un arxiu de la GuerraCivil.

Pel que fa a la documentació confiscada a alguns ajunta-ments –els béns dels quals són inalienables–, si bé no quedaregulat en el projecte de llei la possible manera de compensar-los, tampoc se’n limita la restitució. De la lectura del documentsobre la perspectiva jurídica (Informe de la Comissió, apartatIV.4.1. Los fondos documentales correspondientes a los Ayun-

tamientos), se’n pot deduir que l’Estat ha optat per posposar laqüestió.

I pel que fa la documentació de persones físiques o jurídi-ques privades de la resta de l’Estat, el projecte de llei estableixque també podran exercir el dret a la restitució en els mateixostermes i requisits establerts per aquesta llei.

Si bé alguns dels aspectes tractats no estan suficientmentdesenvolupats, com ara les actuacions arxivístiques específi-ques a efectuar, el detall dels tràmits administratius per sol·lici-tar la restitució de documents i acreditar la condició de titular,o la dotació concreta de personal, equipament i edifici perquèl’AGGCE esdevingui el centre de referència sobre la GuerraCivil, cal dir que no correspon a una disposició d’aquest nivellfer-ho. La seva regulació s’ha de fer en un marc més adminis-tratiu pels organismes competents i no en el marc parlamenta-ri general.

Per acabar, és desitjable que el desenvolupament i l’aplica-ció de la llei segueixi els principis històrics, jurídics i arxivís-tics que l’han inspirat i que es faci en els terminis previstos,evitant ajornaments innecessaris o injustificats.

Més enllà de la resolució d’aquest conflicte, cal esperar quees facin realitat les dues darreres instàncies de les conclusionsgenerals de l’informe de la Comissió d’Experts, l’adreçada alMinisteri per constituir una comissió de seguiment sobre latransformació de l’AGGCE i, molt especialment, l’adreçada atots els poders públics per dotar els arxius dels mitjans neces-saris per tal que puguin complir les funcions que se’ls ha enco-manat: “ser instrument per a l’eficàcia i l’eficiència de lesadministracions públiques, així com ser garantia de la conser-vació dels documents com a prova de la responsabilitat de lesadministracions i dels drets dels ciutadans, i com memòriacol·lectiva”.

Àngels Bernal i CercósRepresentant de l’Associació d’Arxivers de Catalunya a la Comissió

d’Experts

Documents de la Generalitat de Catalunya quees troben a l’AGGCE. Digitalització de lareproducció en microfilm que es pot consultar alweb del Ministeri de Cultura-ArchivosEspañoles en Red (AER), adreçahttp://aer.mcu.es

16

Projecte de Llei

Exposició de motius ILa voluntat del legislador és:- Reconèixer l’espoliació documental, que amb finalitats repressives, va

dur a terme la dictadura franquista contra persones i institucions consideradesenemigues del règim franquista.

- Reconèixer el greuge sofert per la Generalitat de Catalunya a qui la dic-tadura franquista va espoliar els seus arxius.

- Reconèixer que amb el restabliment de la Generalitat per RD 41/1977,reneix el dret d’aquesta institució a recuperar la seva memòria històrica i el seuarxiu institucional.

Exposició de motius IILa voluntat del legislador és:- Reconèixer l’espoliació documental que també van patir altres persones

físiques i jurídiques a Catalunya.

Exposició de motius IIILa voluntat del legislador és:- Aprovar una norma similar a altres aprovades a partir de la promulgació

de la Constitució de 1978 que han tingut per objecte restaurar situacions jurí-diques afectades injustament per la legislació i l’actuació del règim franquis-ta (com ara l’amnistia, la restitució del patrimoni sindical o la compensació alspartits polítics, etc.)

- Aprovar una norma que resolgui el contenciós de la documentació con-fiscada que es troba a l’AGGCE, tal i com demanava el Congrés dels Diputatsel 18.5.2004.

- Aprovar una norma per restablir les situacions jurídiques il·legítimamentextingides pel que fa a la Generalitat de Catalunya i a persones físiques i jurí-diques privades, salvaguardant alhora, la integritat funcional de l’AGGCE i elsfons que conserva.

Exposició de motius IVLa voluntat del legislador és:- Restituir els béns confiscats amb motiu de la Guerra Civil i custodiats a

l’AGGCE a la Generalitat i, també, a persones físiques i jurídiques privadesque prèviament hagin pogut acreditar la condició de titulars.

- Facilitar l’exercici del dret a la restitució, establint un procediment suma-ri amb garanties especials.

- Permetre l’exercici del dret a la restitució, incloent un règim de fiscalitatespecial que no ha de suposar una pèrdua patrimonial als interessats.

Article 1. ObjecteRestituir els documents i efectes confiscats a Catalunya per la Delegació

de l’Estat per a la recuperació de documents (DERD) creada pel Decret de 26d’abril de 1938.

Article 2. Àmbit subjectiu1. L’Estat restitueix a la Generalitat de Catalunya el seu arxiu institucional.2. L’Estat transferirà a la Generalitat els béns confiscats per la DERD a

Catalunya a persones físiques o jurídiques de caràcter privat, que es troben al’AGGCE.

Informe de la Comissió d’Experts

Conclusions generalsPrincipi 1: Condemnar les confiscacions de documents amb finalitat

repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.Conclusió a): Considera justes i legítimes les raons que avalen el retorn

dels documents generats per la Generalitat i que li van ser confiscats.

Subcomissió perspectiva històricaS’exposa l’origen i la naturalesa de les demandes de recuperació de la

documentació confiscada a Catalunya que en l’actualitat es troba a l’ArxiuGeneral de la Guerra Civil Espanyola (AGGCE).


repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.

Conclusions generalsConsideració general 2: El conflicte plantejat, en cap cas és un conflicte

de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes i, sobretot, cal evi-tar que es converteixi en motiu d’enfrontament entre institucions, i encaramenys entre ciutadans d’una o altra comunitat.

Subcomissió perspectiva històricaEs posa de manifest el greuge històric, la insistència i la continuïtat de la

reclamació feta des de Catalunya –de 1978 fins a l’actualitat– i la voluntat dela majoria de partits polítics amb representació parlamentària de superar elconflicte.

Conclusions generalsConclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendre

les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució dedocuments.


repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.

Subcomissió perspectiva jurídicaL’Estat està obligat a situar els documents confiscats allà on consideri més

oportú per als interessos públics.

Conclusions generalsConclusió a): Considera justes i legítimes les raons que avalen el retorn

dels documents generats per la Generalitat i que li van ser confiscats.

Subcomissió perspectiva jurídicaL’Estat està obligat a ponderar els interessos de la Generalitat en la recu-

peració dels seus fons documentals.Si hi ha raons objectives que ho justifiquin, l’Estat pot transferir a la Gene-

ralitat, a través de la Comissió Mixta de traspassos, la documentació d’ajunta-ments, partits polítics, sindicats i particulars.

ANNEXQuadre comparatiu sobre el contingut del Projecte de llei, presentat al Congrés dels Diputats el 22 d’abril de 2005 i les reco-

manacions fetes per la Comissió d’Experts el 23 de desembre de 2004.

17

Projecte de Llei

Article 3. Disposicions comunes1. L’Estat disposarà les mesures necessàries per posar a disposició de la

Generalitat els béns confiscats que s’han de restituir. La Generalitat subrogal’Estat pel que fa els drets i obligacions.

2. Dels documents restituïts se’n dipositarà còpies a l’AGGCE, el cost deles quals assumirà la Generalitat. Les còpies tindran la consideració de còpiaautèntica.

3. Identificats els béns confiscats, l’Estat els lliurarà a la Generalitat en eltermini de 3 mesos. El lliurament es formalitzarà i serà efectiu amb una actade lliurament i recepció, signada per ambdues administracions.

Article 4. Restitució a la Generalitat1. Per identificar els béns confiscats es crearà, en el termini màxim de 2

mesos, una Comissió Mixta Govern-Generalitat integrada per representantsdesignats per ambdues administracions.

2. Els béns de la Generalitat que ja es van identificar, arran del Convenientre el Ministeri de Cultura i la Generalitat, de 22 d’octubre de 1982, s’hande lliurar a la Generalitat en el termini màxim de 3 mesos.

Article 5. Requisits i procediment1. El dret a la restitució dels béns s’ha d’exercir en el termini d’1 any a par-

tir de l’endemà de la notificació de l’acte d’identificació als legítims titulars.Si no es fa la pràctica de la notificació, el termini computarà des de l’endemàde la publicació de l’acte d’identificació. Transcorregut el termini, caducarà eldret a la restitució dels béns confiscats.

2. La Generalitat establirà el procediment per tramitar i resoldre les peti-cions i sol·licituds. Contra els actes i resolucions de la Generalitat es podraninterposar els recursos que correspongui.

3. Només serà procedent restituir els béns si s’acompleixen els requisitssegüents:

a) Identificació precisa dels béns sol·licitats.b) Acreditació documental, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en

dret, de la titularitat dominical dels béns en el moment de la confiscació.c) Acreditació documental, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en

dret, de la condició de successor legítim (tant per persones físiques com jurí-diques).

Article 6. Exempcions tributàries1. La incorporació dels béns restituïts al patrimoni de les persones físiques

o jurídiques està exempta de qualsevol tribut.2. La restitució de béns està exempta de l’Impost sobre Transmissions

Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.3. Pel que fa a honoraris i aranzels, s’aplicaran els mateixos beneficis que

s’apliquen a favor de l’Estat.


Conclusions generalsConsideració general 1: S’ha de vetllar per la conservació i l’accessibili-

tat dels documents. Aconseguir-ho no depèn de la seva localització física (enun o altre lloc) o del suport que s’ofereixi als usuaris (original o còpia), sinóde les condicions d’ús de la informació que contenen els documents.

Principi 2: Garantir els drets de les víctimes de la repressió política quepoden necessitar consultar la documentació per exercir drets de compensaciói protegir els béns culturals que conserva l’AGGCE.

Conclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendreles reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució dedocuments.

Subcomissió perspectiva arxivísticaEs valoren els avantatges generals que ofereixen les tecnologies de la

informació i, en particular, les aportacions que poden fer en la resolució d’a-quest conflicte.

Subcomissió perspectiva jurídicaL’Estat ha d’intentar fer compatibles els interessos de les diverses parts.L’Estat ha d’aplicar el principi de proporcionalitat per valorar com satisfà

l’interès de Catalunya i l’interès de l’AGGCE per mantenir la seva funciona-litat actual.

L’Estat ha de preservar la integritat de l’AGGCE, sense excloure la possi-bilitat que amb còpies digitals també es preserva la seva integritat i no se’nredueix la funcionalitat.

L’Estat ha de valorar si l’interès de la Generalitat no queda millor satisfetamb la recuperació d’originals, sempre que això no afecti la funcionalitat del’AGGCE.



Subcomissió perspectiva arxivísticaEs reconeix com a principi fonamental el principi de provinença, si bé s’a-

lerta sobre la possible dificultat per determinar alguns productors, dificultatque es considera superable sempre que s’aprofundeixi en l’anàlisi arxivística.



Subcomissió perspectiva arxivísticaConsiderant que l’objectiu principal ha de ser la identificació de produc-

tors i, en conseqüència, el reconeixement dels titulars, es proposen actuacionsarxivístiques (descripció i digitalització dels fons), es demana que s’establei-xin criteris per garantir la conservació i disponibilitat dels documents a retor-nar i, també, que es respecti la voluntat dels titulars si aquests desitgen que elsseus originals restin a l’AGGCE.

—

LA DIGITALITZACIÓ DE L’ARXIU DE LABARONIA D’ERAMPRUNYÀ (Fons conservat a Gavà per la família Girona)

L’anomenat arxiu de la baronia d’Eramprunyà és un fonsdocumental propietat de la senyora Odília Girona i Salgado,marquesa de Pozo Rubio, que fou inclòs en el Catàleg de bénsdel Patrimoni Cultural Català per Resolució del conseller deCultura de 5 de novembre de 2001. Es conservava en un edifi-ci del carrer Màrtirs de 1714 del centre històric de Gavà. Encompliment del conveni signat entre la direcció general delPatrimoni Cultural i el senyor Ignacio de Puig i Girona, man-datari de la propietària, en data 29 de setembre de 2003, l’Ar-xiu Nacional de Catalunya va rebre l’encàrrec de fer la des-cripció i digitalització del fons, tasques que han finalitzatrecentment. Per dur a terme els treballs tècnics esmentats, elsdocuments foren traslladats pels seus propietaris a Barcelona il’ANC els ha tingut en dipòsit provisional, per fases, entre elsmesos d’abril de 2004 i juny de 2005.

El projecte no inclou la totalitat de l’arxiu conservat per lafamília Girona a Gavà; s’ha cenyit exclusivament al fons rela-cionat amb Eramprunyà, és a dir, al reunit per Manuel Gironai Agrafel i els seus descendents, com a conseqüència de lacompra del patrimoni immoble de l’antiga baronia (1897).

L’arxiu personal de Manuel Girona, que també es trobava aGavà, se n’ha mantingut al marge per la voluntat expressa delsseus propietaris.

Els diferents fons de l’arxiu de la baronia d’Eramprunyà

Tot i la seva importància, el fons dels Girona que s’ha digi-talitzat no és la totalitat de l’arxiu històric de la baronia d’E-ramprunyà, sinó únicament una part. L’arxiu es troba dispersen diversos fons patrimonials públics i privats, segons ha estu-diat l’historiador Josep Campmany i Guillot, una fragmentacióque és conseqüència de la pròpia trajectòria i vicissituds de labaronia. Jaume II va vendre el castell i terme d’Eramprunyà,amb la plena jurisdicció, al seu tresorer, Pere Marc, l’any 1323.Els Marc iniciaren aleshores un procés de reunificació de juris-diccions i senyories alodials, com Castelldefels (1420) i Gavà(1440). En el moment de màxima extensió, la baronia abasta-va territori dels actuals municipis de Castelldefels, Begues,Gavà, Viladecans –excepte la Torre Roja– i Sant Climent, peròel seu terme era molt inferior al de l’alta edat mitjana, quanarribà a estendre’s per Sant Boi i les quadres de Campdàsens,Garraf i Jafre. L’extinció dels Fiveller i els plets per la sevasuccessió originaren la formació d’un indivís repartit entre elsSentmenat i els Erill (1625). Els primers van traspassar la seva

18

Projecte de Llei

Disposició addicional primeraRestitució a persones físiques o jurídiques de caràcter privat d’altres comu-

nitats autònomes, també podran exercir el dret a la compensació amb elsmateixos requisits establerts per aquesta llei.

Disposició addicional segonaCrear i posar en funcionament el Centre Documental de la Memòria His-

tòrica: 1 any a partir de l’aprovació de la Llei. S’integraran els fons de l’actualAGGCE.

Disposició addicional segonaCrear i posar en funcionament el Centre Documental de la Memòria His-

tòrica: 1 any a partir de l’aprovació de la Llei. S’integraran els fons de l’actualAGGCE.

Disposició derogatòria únicaEs deroguen les disposicions d’igual o inferior grau que s’oposin a allò que

aquesta Llei estableix.

Disposició final únicaEntrada en vigor de la llei: l’endemà de la seva publicació al BOE.




Consideració general 2: El conflicte plantejat, en cap cas és un conflictede competències entre l’Estat i les comunitats autònomes i, sobretot, cal evi-tar que es converteixi en motiu d’enfrontament entre institucions, i encaramenys entre ciutadans de diverses comunitats.

Conclusions generalsConclusió c): Es recomana la transformació de l’AGGCE.

Subcomissió perspectiva arxivísticaL’AGGCE ha de ser generosament dotat de recursos professionals i tèc-

nics.

Subcomissió perspectiva jurídicaL’Estat està obligat a defensar l’interès general –interès necessari o conve-

nient– a tenir un arxiu de la Guerra Civil.L’Estat ha d’establir convenis per assegurar la col·laboració entre institu-

cions arxivístiques.L’Estat ha de fer que l’AGGCE esdevingui el centre de referència per a

l’estudi de la Guerra Civil.

—

—

part als Copons, marquesos de Moja (1651) i els segons alsPérez Moreno (1733), que enllaçaren amb els Garma i elsFoxà.

Les reformes lliberals que se succeïren a l’Estat espanyol apartir de la dècada de 1830 aboliren les jurisdiccions privades;la baronia va desaparèixer i va ser succeïda per una gran pro-pietat agrícola i per drets de domini directe i censos emfitèu-tics. Els antics barons van haver d’afrontar les reivindicacionsi plets promoguts pels ajuntaments, pels emfiteutes i pelsadministradors, que giraven entorn de qüestions tan problemà-tiques com la parcel·lació dels erms del litoral –les marines- il’explotació dels boscos comunals, que s’allargaren durant totel segle XIX. En aquest context conflictiu, la compra del querestava de la baronia per part de Manuel Girona a les duesfamílies titulars de l’indivís (els Sarriera marquesos de Moja iels Foxà), l’any 1897, representà un punt d’inflexió important.D’una banda, es reuniren els drets de propietat dividits des delsegle XVII, i, molt més important, el banquer inicià un procésde recuperació dels drets de propietat a través d’expedientsadministratius, procediments judicials i adquisicions. ManuelGirona i Agrafel morí l’any 1905 i llegà el patrimoni d’Eram-prunyà al seu fill, Manuel Girona i Vidal, els descendents delqual encara en mantenen la propietat.

Aquesta trajectòria explica que, en l’actualitat, l’arxiu his-tòric de la baronia d’Eramprunyà estigui dividit en diversosfons:

- Arxiu de la Cancelleria reial (ACA), on es localitzen els

documents de la senyoria altmedieval, la venda del castell aPere Marc de 1323 i els diferents privilegis i disposicions con-cedits per la corona als senyors i habitants de la baronia.

- Fons patrimonial Sentmenat (ACA), on restaren els docu-ments que els Sentmenat no traspassaren als Copons, entre ellsun espècul de l’arxiu de l’any 1565.

- Fons patrimonial dels marquesos de Moja (Biblioteca deCatalunya), amb diversos lligalls sobre delmes, censos, benefi-cis i causes pies. En aquest fons sobresurt un capbreu de 1598i el llibre de les propietats de D. Ramon de Copons de 1645,on s’esmenten les rendes i drets d’Eramprunyà.

- Fons patrimonial de la família Foxà (Arxiu Històric Arxi-diocesà de Tarragona), el més important de tots els esmentats,atès que aplega la documentació dels Erill, Pérez-Moreno,Garma i Foxà i que aquests darrers no lliuraren a Manuel Giro-na l’any 1897.

- Fons patrimonial dels marquesos de Santa Maria de Bar-berà i la Manresana (Vilassar de Dalt), amb documentació dela baronia que els Sarriera van heretar dels Copons marquesosde Moja. El propietari del fons posa molts obstacles a la sevaconsulta.

- Fons de la família Girona, que ha estat digitalitzat a l’ANCi és objecte del present article.

La comparació dels instruments de descripció dels esmen-tats fons amb l’espècul dels Sentmenat de 1565 posa de relleula desaparició de documentació essencial, ara per ara senselocalitzar, com els registres de la cúria senyorial o el conegutLlibre de la baronia d’Eramprunyà, que fou utilitzat per Fran-cesc de Bofarull en la seva obra El castillo y baronía de Eram-prunyà.

L’arxiu de la baronia d’Eramprunyà propietat de la famí-lia Girona

L’arxiu conservat pels Girona, tal i com ens ha arribat, contéla documentació de la baronia generada abans del 1897, quefou lliurada pels venedors a Manuel Girona, i la produïda pelbanquer i els seus administradors a partir d’aquesta data fins ala dècada de 1930. S’hi troba documentació original –tota delssegles XVII, XVIII, XIX i XX–, còpies de documents conservats enaltres arxius i una gran quantitat de regestos, extractes i notesfetes amb finalitats de control administratiu. Els documentsoriginals són, en la seva major part, capbreus, llevadors de ren-des, llibretes de censos, escriptures notarials dels dominis útilsde la baronia i de les finques comprades per Manuel Girona(compravendes, establiments, signatures de domini, etc.) i unacol·lecció preciosa de plànols dels segles XVIII i XIX.

El fons ha estat objecte de successives ordenacions, una d’e-lles feta a finals del segle XIX, que podria ser obra de Francescde Bofarull, i una altra de posterior de la dècada dels seixantadel segle passat. Ambdues ordenacions són parcials i han dei-xat rastre en les signatures que s’han anat sobreposant en elslloms i en les etiquetes dels lligalls. A efectes pràctics de con-

19

Capbreu de Castelldefels

trol per al seu trasllat, els tècnics de l’ANC van organitzar elfons en les sèries següents:

1. “Archivo General de la Baronía de Arampruñá”: dos arxi-vadors negres de gran format.

2. Manuscrits: 11 volums (segons la numeració en manquentres) que es corresponen a capbreus, establiments i reparti-ments de cadastre.

3. “Baronía de Arampruñá. Índice General”: 4 lligalls(segons la numeració en manquen altres quatre).

4. “Arampruñá”: 35 lligalls, aparentment no en manca cap.5. Documentació diversa no numerada, amb un total de 21

lligalls.

La documentació s’ha retornat als propietaris en el mateixordre i condicions d’instal·lació originals.

Treballs tècnics fets a l’ANC

Descripció del fonsEl fons s’ha descrit a nivell d’unitat documental composta

respectant l’ordenació en carpetes i expedients i seguint l’ordred’instal·lació d’aquests a l’interior de cada lligall. En la majorpart dels casos s’ha aprofitat el títol formal perquè és prou clari entenedor. El camp “cronologia” recull la data del documentoriginal, indicant la de la còpia o trasllat en el camp “descrip-ció”. El resultat és un catàleg informatitzat de 1.153 unitatsdocumentals o registres que permet la cerca per tots els campsde la fitxa.

Classificació del fonsUn cop feta la descripció, s’ha fet la

classificació intel·lectual a partir de l’atri-bució a cada unitat documental del codicorresponent del quadre de classificació defons patrimonials de l’ANC. Aquesta ope-ració no ha significat cap canvi en la ins-tal·lació i ordre físic dels documents, peròpermet a l’usuari seleccionar-los segons elnivell de classificació.

DigitalitzacióEl fons s’ha digitalitzat amb escàner

planetari i càmera fotogràfica, segons lescaracterístiques específiques de cada docu-ment, pàgina a pàgina i en color real. S’hanoriginat tres productes: còpia màster ensuport DVD d’alta resolució de 300 dpisense interpolar; còpia de consulta en CD,format JPEG resolució 150 dpi; i còpia depreservació en suport microfilm format de35 mm a partir de la imatge digitalitzadadel màster en blanc i negre.

Resum del contingut del fons

Seguint el quadre de classificació normalitzat de fons patri-monials de l’ANC, la documentació es refereix als aspectessegüents:

03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals (dependènciajeràrquica de 03. Patrimoni i 03.01. Propietats i drets).

Inclou els documents del llarg període en què Eramprunyàfou realment una baronia, és a dir, una senyoria jurisdiccionalamb facultats judicials, governatives i administratives. La sevamajor part són trasllats i còpies fetes en els segles XVIII i XIX

dels originals conservats a l’arxiu de la cancelleria reial i de lafamília Foxà. El nivell Títols jurídics i successió de la baronia(03.01.02.01) conté una recopilació molt completa de dona-cions, infeudacions i compravendes dels castells d’Eramprun-yà i de Castelldefels a partir del 1010 i fins al final de la baro-nia, així com sobre la successió dels barons des de la creacióde l’indivís en el segle XVII. En aquest apartat s’han inclòs elsdocuments dels censals passius i els plets i concòrdies sobreels límits dels termes de Viladecans i Gavà; sobresurt el plànolde la partió fet per Francesc Clavera l’any 1753. El nivellJurisdicció (03,01.02.02) és poc rellevant, atès que en el fonss’han conservat molt pocs documents sobre l’exercici delspoders jurisdiccionals dels barons; la part més interessant d’a-quest apartat està constituïda per diversos bans i edictes i algu-nes sentències criminals de la cúria baronial dels segles XVIII iXIX. El nivell Béns comunals, monopolis i drets senyorials(03.01.02.03) s’inicia amb les còpies de les escriptures d’esta-bliment de carnisseries, hostals i tendes dels pobles de Castell-

20

“Plano de terras de Gabá y marinas fet desprésde 1721” correspon a la unitat de catalogaciónúm 310.

21

defels i Gavà i continua amb els plets i concòrdies sobre elsaprofitaments comunals dels boscos de Begues en la divuitenacentúria. El nivell Delmes (03.01.02.04) conté un llevador de1740 i documentació administrativa sobre l’extinció de les ren-des decimals en el segle XIX. El nivell Dominis directes, cen-sos i lluïsmes (03.01.02.05) agrupa la documentació sobre cap-brevacions (capbreus generals de terme i confessions d’emfi-teutes particulars) des del segle XIV, causes de capbrevació (s.XVII-XVIII), precaris i establiments emfitèutics a partir de 1391,signatures per raó de senyoria, escriptures de traspàs de fin-ques del domini útil i llevadors de censos, delmes i blat detragí; mereixen una atenció especial els regestos i còpies delsestabliments i repartiments de les marines de 1721 i dels con-flictes que s’hi derivaren, així com els plànols fets en aquellperíode.

03.01.03. Hisendes i propietats (dependència jeràrquica de 03.Patrimoni i 03.01. Propietats i drets).

Inclou la documentació generada per la reconversió de labaronia en una gran propietat desproveïda de jurisdicció, lacompra dels béns per Manuel Girona (1897) i l’activitat poste-rior d’administració i reclamació de propietats i drets duta aterme pel comprador. El nivell Títols jurídics, adquisicions ialienacions (03.01.03.01) inclou la documentació relacionadaamb els aspectes següents: l’adquisició de les propietats de labaronia per part de Manuel Girona i la posterior inscripció enel registre de la propietat; els documents referits a la reivindi-cació judicial de les Marines; les escriptures antigues (enalguns casos des del segle XVI) de diverses heretats i finquesque el banquer va comprar després de 1897 per unir a la baro-nia; una col·lecció de plànols de les masies i boscos feta perencàrrec del comprador; i l’extensa sèrie denominada “Nota deTítulos”, que conté l’estudi molt detallat de l’evolució decadascuna de les masies, heretats i camps que pagaven censos.El nivell Gestió de la propietat immobiliària (03.01.03.02) estàdestinat als contractes d’arrendament, parceria i masoveria,que en aquest fons no s’han conservat. El nivell Explotaciódels recursos naturals (03.01.03.03) conté la documentaciógenerada pels conflictes entre els antics barons i els poblesarran de l’intent dels primers de privatitzar els boscos i terrescomunals. El nivell Censos emfitèutics (03.01.03.04) és elresultat de l’interès dels propietaris de l’antiga baronia a con-servar els drets de domini directe i els pagaments censals;conté una gran quantitat de llibretes i registres per al seu con-trol administratiu i inscripció legal.

03.02. Beneficis, capellanies i causes pies (dependència jeràr-quica de 03. Patrimoni).

Inclou els documents de les fundacions pies i benèfiquesdels barons o en les quals aquells hi tenien dret de patronatge.La major part del contingut d’aquesta sèrie és sobre la capellade Nostra Senyora de Brugués, i inclou còpies de les actes defundació, capbreus, llevadors i documentació administrativa,majoritàriament dels segles XVIII i XIX.

03. 03. Administració (dependència jeràrquica de 03. Patrimo-ni).

Apartat miscel·lani on s’ha inclòs documentació adminis-trativa diversa, que en cap cas formen sèries homogènies ocoherents: obres, comptes parcials, correspondència, minutes,salaris, àpoques, contribucions, etcètera. Tots els documentssón dels segles XVIII i XIX.

07. EsglésiaEls documents més importants d’aquest apartat es referei-

xen a la construcció de la nova església parroquial i cementiride Castelldefels entre els anys 1899 i 1910.

08. Documentació municipalEntre la documentació diversa continguda en aquest apartat,

mereix d’ésser destacada la relacionada amb els cadastres deCastelldefels i Begues en el segle XVIII.

Valoració

Com hem dit anteriorment, el fons de la Baronia d’Eram-prunyà propietat de la família Girona conté tan solament unapart de l’arxiu produït pels barons d’Eramprunyà i els seus ofi-cials en l’exercici de les prerrogatives senyorials. Vist en con-junt, és un fons rellevant per a l’estudi de l’etapa final de labaronia, la de la seva transformació en gran propietat burgesa,i de retruc de la trajectòria dels pobles que la integraren en elssegles contemporanis. Des d’aquesta òptica entenem que elprojecte de digitalització executat per l’ANC permet la con-sulta d’un fons històric privat i es pot considerar d’interès his-tòric i cultural, sobretot per als investigadors locals i els histo-riadors del món agrari contemporani.

En el projecte han intervingut els arxivers Joan Pons i Alzi-na, Pilar Frago i Pérez, Miquel Pérez Latre, Ingrid López iJosep Fernández Trabal. Han fet la digitalització les empresesArtyplan i Gupost.

Josep Fernández TrabalCap de l’Àrea de Fons Històrics de l’ANC

22

LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL DEL SERVICIO DE EMIGRACIÓN DE REPUBLICANOS ESPAÑOLES (SERE)

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha con-servat un important conjunt documental que reflecteix les pri-meres activitats del Servicio de Emigración (o evacuación) deRepublicanos Españoles (SERE), institució que assistí elsrepublicans espanyols exiliats a França després de la GuerraCivil. Els esmentats documents van ser llegats al PSUC perManuel de Azcárate, dirigent del Partido Comunista de Espa-nya, que reuní documentació diversa sobre les activitats del seupare, Pablo de Azcárate, ambaixador a Londres durant laRepública i que, un cop acabada la Guerra Civil, passà a for-mar part de la direcció del SERE. La col·lecció documentalSERE va ser cedida a l’Arxiu Nacional de Catalunya, junta-ment amb la documentació històrica del PSUC, en virtut delconveni signat el 28 de desembre de 1987. L’ANC ha publicatrecentment el catàleg del fons PSUC corresponent al períodede la Guerra Civil, l’exili i la clandestinitat (1936 – 1977) queinclou les 95 unitats de descripció corresponents a l’esmenta-da col·lecció. L’estat de conservació dels documents ha acon-sellat la seva digitalització.

Notícia de l’organismeCom a conseqüència de la desfeta de la Guerra Civil i la

invasió de Catalunya per part de les tropes franquistes, milersde catalans i de refugiats republicans d’arreu de l’Estat vanhaver de fugir cap a la frontera francesa. Les autoritats repu-blicanes i la mateixa Generalitat de Catalunya van haver d’or-ganitzar diferents serveis que asseguressin els mitjans mate-rials dels exiliats i la seva possible evacuació cap a territorisamericans, especialment Mèxic. Si bé en un principi la Gene-ralitat tenia recursos suficients, a principis de febrer va haverde lliurar el capital al Ministeri d’Hisenda de la República.Juan Negrín, primer ministre de la República des de maig de1937, prometé a les autoritats catalanes la creació d’un serveicentralitzat que gestionés globalment l’ajut econòmic que pre-cisaven civils i militars espanyols exiliats a França. Així va sercom es va crear a París el Servicio de Emigración de Republi-canos Españoles el febrer de 1939. El juliol del mateix any, unareunió permanent de les Corts desautoritzà el govern de Negríni acordà crear la Junta de Ayuda a los Republicanos Espanyo-les (JARE), patrocinada per Indalecio Prieto, amb funcionssimilars al SERE. Les dues institucions van coexistir i l’ads-cripció a l’una o l’altra depengué en molts casos de l’afinitat oel profit que se’n pogués treure.

El SERE, situat en el número 94 de la Rue Saint-Lazare deParís, es nodria, fonamentalment, dels diners públics dipositatsper Negrín en diversos bancs francesos i belgues. L’objectiuúltim de la institució era l’ajut econòmic dels republicansespanyols que vivien a França: donar subvencions a persones

necessitades i finançar econòmicament el viatge dels republi-cans cap a Mèxic, sempre que aquests ja disposessin d’alguncapital. Dos òrgans portaven el pes de les activitats de la insti-tució. D’una banda, la Ponència Ministerial, també anomenatConsell de Ministres o Ponència Interministerial, que aprova-va els subsidis a civils i militars. D’altra banda, la Junta deEmigración, que estudiava les diferents peticions particulars ielevava a la Ponència les seves decisions. La Sección de Admi-nistración y Subsidios i la seva oficina administrativa s’enca-rregava de gestionar els ajuts i d’enviar-los a la Junta. La direc-ció del SERE estava integrada per representants dels partits ino per representants del govern. Entre els seus membres hihavia, per exemple, Josep Moix, pel PSUC, i Jaume Aguadé,per ERC.

Contingut de la col·leccióEls noranta-cinc expedients que integren la col·lecció del

SERE es poden dividir, pel seu contingut, en dos parts que escomplementen. D’una banda es troben les relacions nominalsreferides a les propostes de concessió de subsidis que han estataprovades en sessió de la Junta de Emigración. Les esmenta-des relacions s’elevaven a la Ponència Ministerial per al seuestudi i aprovació definitiva; es concedien subsidis regulars,extraordinaris i préstecs d’honor. Aquests últims es lliuravenper tal que els exiliats poguessin embarcar rumb a Mèxic o, enmenor mesura, cap a altres països llatinoamericans. El primerdocument generat per l’activitat de la Junta és del 3 de febrerde 1939 i l’últim del 27 de desembre del mateix any.

Les relacions de subsidis tenen un contingut similar. LaJunta de Emigración enviava a la Ponència Ministerial dife-rents documents que incloïen la relació de peticions aprovades,les peticions rebutjades i d’altres que no tenien proposta ini-cial. Si alguna petició no estava clara, la Junta exposava elsmotius pels quals no aprovava el subsidi. Al costat del nom idels cognoms del sol·licitant figurava el càrrec civil o militardurant la República. Militars d’alta graduació, funcionaris ambcàrrecs equivalents a directors generals, polítics i magistratsfarceixen les llistes de beneficiats. Sovint trobem altra docu-mentació que forma part de l’expedient. Es tracta de certifica-cions de personalitats polítiques i militars republicanes quetestimonien o donen fe de la veracitat del càrrec que va exercirel sol·licitant. Per exemple, en la primera relació s’annexa unacertificació de Josep Tarradellas, en aquell moment titular deles conselleries Primera i de Finances del Govern de la Gene-ralitat, referent a l’exercici de Pere Mas i Perera en el càrrec dedirector general de Finances. El document està datat a Darnius,el 3 de febrer de 1939.

Quant als membres directius de la Junta, destaquem Bibia-no Fernández Osorio Tafall, que va ser el seu president i que,en temps de la República, havia estat comissari general delsExèrcits de Terra, Mar i Aire. A ell li corresponia de signar lesactes de les sessions de la Junta i elevar-les a la Ponència

Ministerial per estudiar-les. Per les consultes d’Osorio Tafall ala Ponència, es pot detectar un cert desconcert en els paràme-tres de concessió dels ajuts, especialment en els primers tempsdel SERE. El 21 d’abril de 1939, formant part de la 3a relació,Osorio Tafall pregunta: “Los Exdiputados a Cortes pertene-cientes a los partidos del Frente Popular, ¿se les puede incluiren el derecho a subsidio?”; i després: “¿Los Diputados al Par-lamento Catalán, estan también comprendidos?”.

Entre els documents adreçats a la Ponència o Consell Minis-terial, inclosos en la “Relación 4ª”, trobem la proposta de prés-tec d’honor a José Prat García, diputat a Corts. Demana 22.650francs pel pagament del seu passatge, el del seu pare, el seugermà i el conductor del cotxe oficial a Mèxic. En aquestamateixa relació apareixen noms com el de Pompeu Fabra, San-tiago Pi Sunyer o Josep Andreu i Abelló. Són també molt inte-ressants els informes sobre els personatges sobre els quals hiha dubte sobre el càrrec exercit. A més de l’historial individual,es poden trobar referències a la guerra, els canvis en el perso-nal militar, les decisions polítiques, etc. La instància de JoséEchevarría Novoa, antic governador civil de Biscaia l’any1936 i funcionari del SERE, que demana un subsidi per la sevacondició durant la Guerra Civil, pot servir com a exemple de lainformació que donen aquests documents.

La segona part de la documentació, molt vinculada a lesdecisions del SERE sobre el lliurament de subsidis i préstecs,integra cinquanta-dues unitats de descripció relacionades ambels recursos interposats per civils i militars. En general, dema-nen una revisió de la petició de subsidi després d’haver estatdesestimada per la Ponència. Entre els recursos de magistrats,cal destacar la instància presentada per Rafael Gordo Gómez,secretari de la Sala del Tribunal Suprem, que inclou comuni-cació del Ministre de Justícia relativa al nomenament delsol·licitant; de José Antonio de Rentería Aurrecoechea, magis-trat de l’Audiència i del Tribunal Popular de Guadalajara; id’Antonio Horna Campos, magistrat de l’Audiència i jutge deprimera instància, que inclou una carta de la delegació basca aLondres relativa al subsidi del suplicant. Són nombrosos elsrecursos o peticions de revisió signats per militars republicans.Noms com el de José Riquelme López Bago, general; de Fran-cisco Buzón Llanes, general de divisió; i de Luis Fanjul, ins-pector general de Sanitat de Carrabiners, són alguns exemplesde la personalitat dels suplicants. Quant a les peticions de polí-tics i alts càrrecs de l’administració, cal destacar el recurs deFrancesc Viadiu Vendrell, director general del Patrimoni Artís-tic de la Generalitat, que inclou nota manuscrita de Lluís Com-panys adreçada a Josep Moix; de Pio Chaos Macazaga, presi-dent de Izquierda Republicana de Euskadi; de Juan García Oli-ver, ministre de la República, o de Francesc Duran Rossell, quedemana l’import del passatge a Mèxic per a ell i la seva famí-lia: Antoni Escofet, secretari d’Esquerra Republicana de Cata-lunya, demana que es concedeixi el subsidi a Artemi Aguadé iMiró i Josep Maria Espanya i Sirat, exconsellers de Catalunya.La petició inclou una carta autògrafa del president Companysadreçada al doctor Jaume Aguadé, membre de la direcció deSERE i representant d’ERC, que transcrivim tot seguit:

“Estimat Jaume: El company Josep Maria Espanya, ha obeïtsempre, com tu saps, les indicacions del partit i per la mevabanda he de dir que ha complert sempre fidelment els treballsi gestions que se li han confiat mereixent la nostra confian-ça...”.

Per últim volem fer esment a la correspondència delSERE... Es tracta d’oficis de la Junta adreçats a la PonènciaMinisterial per tal que resolgui determinats dubtes relacionatsamb els subsidis i els càrrecs que tenen dret a percebre’ls.Inclou una instància dels exdiputats a Corts de la Repúblicademanant l’equiparació amb els diputats a Corts de l’últimalegislatura, perquè és una qüestió “de justicia y equidad”.

Amèlia Castán Ranch

23

PSUC – SERE: Carta manuscrita del presidentLluís Companys

EL FONS FOTOGRÀFIC “MONTSERRATSAGARRA I ZACARINI”

El fonsEl fons fotogràfic amb el número d’inventari 428 Montse-

rrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l’Arxiu Nacional l’any1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferencia-des. La part principal està formada aproximadament per31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que,com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960i 1990. Es tracta de material que l’autora va descartar del con-junt que féu com a encàrrec de l’entitat Enciclopèdia Catala-na per a la il·lustració de l’obra de referència GeografiaComarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donariacom a font per a la investigació antropològica i geogràficaimatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificisemblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d’interèsturístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals,pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisat-gística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Gene-ralitat a partir de la seva compra l’any 1994 per part del Depar-tament de Presidència. L’objectiu d’aquesta adquisició eraintegrar la documentació fotogràfica produïda per l’autora dinsel Banc d’Imatge i So de la Comissió Interdepartamental deMitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntatde reunir un conjunt ampli d’imatges i documents audiovisualsrepresentatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d’i-matges i documents sonors passaria a formar part de la docu-mentació que conserva i gestiona l’Arxiu Nacional, a disposi-ció dels seus usuaris.

L’altra part del fons va ingressar a l’Arxiu com a donació dela titular i no per compra com l’altre cas. Es tracta d’una peti-ta col·lecció de retrats d’antics consellers de la Generalitat d’è-poca republicana reunida al llarg del temps per MontserratSagarra, dels quals no n’és l’autora. La col·lecció recull lessegüents personalitats: Josep Tarradellas, Josep Dencàs, JoanCasanovas, Lluís Jover, Carles Martí, Joan Selves, Pere Mes-tres, Antoni Maria Sbert, Ventura Gassol, Josep Maria Espanyai Artemi Aiguader.

L’autoraMontserrat Sagarra va néixer a Barcelona l’any 1925 al si

d’una família acomodada d’ideologia progressista. Estudià al’escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estu-dis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de lli-bres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l’e-ditorial Ariel. L’any 1962 inicià el camí vers la fotografia pro-fessional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia encolor a la ciutat alemanya d’Hamburg. El 1963 completà elsseus coneixements tècnics a l’empresa Agfa. En tornar a Bar-celona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on tre-ballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podemdestacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de

poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada GeografiaComarcal de Catalunya.

El tractament arxivísticEl fons de diapositives va ser classificat per la mateixa auto-

ra per comarques i, dins d’aquestes, per pobles. Cada imatgeva rebre un codi compost d’un número que identificava lacomarca, un altre el full i, en tercer lloc, un número per cadadiapositiva, la qual cosa ha ajudat molt al seu tractament. Unapart de les fotografies (unes 18.400) fou seleccionada pel jacomentat Banc d’Imatge i So per formar part de la seva basede dades. Les imatges escollides van ser descrites, indexades idigitalitzades. El contingut d’aquesta base va passar a formarpart del GANC al desembre de 2004. Dels documents fotogrà-fics descrits a la base de dades del BIS, l’Arxiu Nacionalnomés té els originals del fons Montserrat Segarra a partir delcontracte de compra signat amb el Departament de Presidèn-cia. De la resta d’imatges de l’antic BIS l’Arxiu en té nomésuna còpia digital. És la raó per la qual la documentació origi-nal ha passat a formar part dels fons de l’ANC, mentre la resta,de la qual no disposem d’original, s’ha integrat en l’anomenatArxiu de complement, com passa amb aquells fons i col·lec-cions formats per reproduccions d’originals guardats per altresinstitucions.

Actualment, el treball que s’està portant a terme consisteixa instal·lar les diapositives en material de conservació homolo-gat (fundes de Mylar i caixes de pH neutre) i associar-les infor-màticament amb la seva caixa corresponent a la base de dadesdel GANC. Amb aquesta actuació es pretén l’arxivamentcorrecte del material original i la seva conservació en condi-cions òptimes, tenint en compte les necessitats específiques dela documentació fotogràfica. Un cop instal·lat tot el fons s’es-pera descriure i indexar la resta d’imatges no tractades pel BIS,per fer-les consultables als usuaris de l’ANC.

Òscar MartínezFons d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals

24

Mostra il·lustrativa de documentació del fons fotogràfic MontserratSagarra i Zacarini i exemples de diferents sistemes d’instal·lació.Autor: Òscar Martínez

LA FINCA DEL CASTELL DEL REMEI DURANT LA GUERRA CIVIL

A l’ANC es conserva diversadocumentació que ens permetveure com s’organitzava l’eco-nomia en temps de guerra i com

la Generalitat intervenia a les indústries i a les explotacionsagrícoles que controlava.

Un exemple en seria la documentació relativa a la finca delCastell del Remei, situada al municipi de Penelles, a la comar-ca de la Noguera. Es tracta d’una explotació agrària que afinals del segle XIX i començaments del XX s’havia modernit-zat gràcies a la mecanització de la producció, promoguda pelseu propietari, Ignasi Girona. A la segona meitat de la dècadadels anys vint, el Castell del Remei havia esdevingut un centrevinícola d’importància reconeguda, la producció del qual escomercialitzava i s’exportava sota la firma comercial Vins i olisdel Castell del Remei, amb seu social a Barcelona, on hi havial’administració de l’empresa. Als anys trenta, com ara, el pro-ducte estrella era la marca Castell del Remei, nom que rebia elvi elaborat a la finca.

Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el Castell del Remei vapassar sota control de la Generalitat. Podem trobar les dadesrelatives al traspàs, i la posterior evolució de l’explotació de lafinca durant la guerra, en un expedient i un informe, comple-mentaris entre si, que es conserven al fons Generalitat deCatalunya (Segona República) –unitats de catalogació 978 i7.587. L’informe és la còpia en paper carbó d’un document de87 fulls que porta el títol d’Avant-projecte d’explotació del“Castell del Remei” i que l’any 2004 va ingressar a l’ANC perdonació del senyor Josep Pujol i Andreu.

Així, sabem que l’Ajuntament de Penelles va confiscar lafinca a finals de juliol de 1936, per, seguidament, posar-la adisposició del Departament d’Agricultura, des d’on es vanomenar un delegat encarregat de dur-ne la gestió i que haviad’actuar sota les ordres directes del cap dels Serveis Tècnicsd’Agricultura. Ben aviat, s’encomanà aquesta tasca a l’alcaldede Penelles, arran d’una ordre del Departament d’Agricultura iProveïments per la qual els alcaldes passaven a exercir les fun-cions de delegats del departament a les explotacions agrícolesi empreses confiscades en el territori de la seva jurisdicció.

Uns mesos després, l’octubre de 1936, l’alcalde de Penelles,juntament amb el Comitè de Milícies Antifeixistes de Penellesi el Comitè de Defensa del Castell del Remei, demanaven alconseller d’Agricultura que tingués en compte la finca com apossible seu d’una futura Escola d’Agricultura. Per tal d’aju-dar que la decisió fos favorable, se li recordaven les caracterís-tiques de la finca: una explotació de caire semiindustrial bencomunicada, amb 15 tractors, dues màquines de batre, tres

camionetes, aparell de destil·lació, taller mecànic i de fusteria,secció enològica, farinera industrial, molí d’oli, etc.; a més dedisposar d’un edifici senyorial fàcilment adaptable a residènciaper a 40 persones i un edifici destinat a escola fàcilment adap-table a escola d’agricultura.

Tot i que el desembre de 1936 es creava oficialment l’Esco-la, amb seu al Castell del Remei, sembla que aquesta no entràen funcionament fins passat un temps. Així, el juliol de 1937,els treballadors col·lectivitzaven la finca i novament tornaven aplantejar a la Generalitat que aquesta fos destinada a escolad’agricultura. Un mes després, la Generalitat destinava partdels edificis i terres de la finca a l’Escola Mitjana d’Agricultu-ra d’Urgell, Segrià i la Noguera, i acceptava el traspàs de laresta a la Col·lectivitat de treball agrícola constituïda entre elsobrers.

És ben probable que prèviament a aquesta acceptació perpart de la Generalitat es redactés l’exhaustiu avantprojected’explotació pel qual podem conèixer les característiques quetenia la finca l’any 1937: extensió, conreus, procediments detreball, producció, rendiments, maquinària, personal, sous, etc.En resum, tenia 935 hectàrees i el conreu més important era elde la vinya, que servia per elaborar el vi embotellat sota lamarca Castell del Remei. També hi havia conreus de cereals ies disposava de vaques, ovelles i animals de bast. En aquellmoment l’explotació donava feina a 72 treballadors.

La finca i l’Escola van estar en actiu fins al mes de maig de1938, quan l’avanç de les tropes franquistes –Lleida havia cai-gut el 3 d’abril– va obligar a evacuar bestiar, maquinària,estris, productes agrícoles i tot allò que hi havia i dur-ho a laGranja Agrícola de Caldes de Montbui.

Aquestes dades mínimes relatives a una finca concreta enspermeten copsar una de les moltes possibilitats d’estudi queofereix la documentació de la Generalitat de Catalunya, tant

Noticiari

25

Carta del Comitè Obrer de control delcastell del Remei adreçada al Departamentd’Agricultura. Juny de 1937. ANC. FonsGeneralitat de Catalunya (SegonaRepública).

des del punt de vista d’acció de govern –de quina manera laGeneralitat administrava i intervenia a les finques i explota-cions agrícoles que posseïa– com des del punt de vista de lahistòria local –quina incidència va tenir la guerra i els proces-sos revolucionaris a diversos punts de país i com es va veureafectat el món del treball i la vida quotidiana d’aquests llocs.[MTS]

ELS EXPEDIENTS DE PLANS DE LABORS

El 2 de novembre de 2004, l’Arxiu Central del Departamentde Treball i Indústria va transferir a l’ANC els expedientsdenominats de plans de labors anuals de les activitats extracti-ves de Catalunya. Aquesta sèrie documental, que ingressa perprimera vegada, té un volum de 5,5 metres lineals i és forma-da per 1.250 expedients generats entre els anys 1950-1980.

Fins els traspassos a la Generalitat de Catalunya dels serveisen matèria d’aprofitaments miners (Reial decret 738/1981 de 9de gener),1 el productor d’aquests expedients va ser la Delega-ció Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia,en l’exercici de la funció inspectora que li era atribuïda per lalegislació minera.2

Els concessionaris de les explotacions mineres havien d’ini-ciar els expedients de plans de labors, a instàncies de l’Admi-nistració, dins el termini de sis mesos comptats a partir delcomençament dels treballs autoritzats per l’expedició del títolacreditatiu de la concessió. Cada any mentre durés la conces-sió de l’explotació havien de fer efectiva aquesta obligació. Peraquest motiu els expedients de concessions mineres en actiu iels expedients de plans de labors estan relacionats.

Del total d’expedients que integren aquesta sèrie, 1.223 sónde plans de labors efectuats a les pedreres i 27 a les mines,xifres que indiquen el predomini de les explotacions a cel obert(pedreres) per sobre de les que es fen sota terra (mines).

Entre la documentació que integra cada expedient figura enprimer lloc, la memòria, complimentada pel concessionari,seguida per l’acta i l’informe de confrontació fets per un engin-yer adscrit a la Secció de Mines de la Delegació, essent la dili-gència d’autorització del pla, expedit per l’autoritat minera, eldocument que tancava l’expedient. Aquest també inclou elsplànols de situació i de labors i, a més, als expedients de mineshi ha un informe de l’enginyer que presenta el pla de labors, iel plànol de ventilació.

La memòria és el document bàsic de l’expedient, tant si ésrelatiu a les pedreres com si ho és a les mines, on hi ha tota lainformació que servia per a les posteriors actuacions prèvies al’autorització del pla de labors per part de l’Administració.Havia de ser presentada pel concessionari a través d’un facul-tatiu del cos d’enginyers de Mines. Les dades consignades a lamemòria estaven distribuïdes en diferents apartats com: la des-cripció del jaciment (situació geogràfica, característiques geo-lògiques, volum de les reserves de mineral); el mètode d’ex-

plotació (sistemes, equipaments d’extracció del mineral, ener-gia utilitzada); la producció i els rendiments; les labors fetes iles previstes; l’estadística del personal que treballa a la minaamb la inclusió de les relatives als accidents laborals i el pres-supost econòmic.

La utilització de formularis impresos per introduir-hi lesdades contingudes a la memòria fa que la informació siguihomogènia, sistemàtica i reiterativa, motiu pel qual els expe-dients que integren la sèrie van ser sotmesos a un procés d’a-valuació. La Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Docu-mentació va resoldre l’aplicació d’un mostreig pel qual sola-ment es conserven els expedients dels anys acabats en 0 i 5,mentre que la resta dels expedients han de ser destruïts als cincanys del seu tancament. 3

De tota manera, la informació que contenen els expedientspossibilita el coneixement precís sobre les explotacions mine-res i la seva evolució. Així mateix els plànols tenen un valorafegit derivat del seu contingut gràfic, a través del traçat i delscolors utilitzats.

Aquesta sèrie forma part del fons Delegació Provincial aBarcelona del Ministeri d’Indústria i Energia i és d’accés lliure.[MBC]

EL TRACTAMENT ARXIVÍSTIC DEL FONSSIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’Acti-vitats Juvenils)

Durant el primer quadrimestre del 2005 s’han portat a termeles tasques d’identificació, descripció, ordenació i enregistra-ment informàtic del fons SIPAJ, en virtut del conveni de

1. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 13 de maigde 1981.

2. Llei de Mines de 19 de juliol de 1944. Publicada al Boletín Oficial delEstado del 22 de juliol, reformada per la Llei 22/1973 de 21 de juliol. Publi-cada al Boletín Oficial del Estado del 24 de juliol.

3. La resolució va ser inserida com a Taula número 512 per ordre del Con-seller de Cultura el 4 de març de 2004. Publicada al DOGC núm. 4097 del 23de març

26

Expedient de la mina de baritina “Juanita”. Plànol desituació de la mina situada a Bagà. (1979). ANC. FonsDelegació Provincial a Barcelona del Ministerid’Indústria i Energia.

col·laboració econòmica que l’Arxiu Nacional de Catalunyamanté des de fa uns anys amb la Secretaria General de Joven-tut. L’esmentat conveni preveu la contractació anual de dostècnics per a la realització del tractament arxivístic dels fonsrelacionats amb el món associatiu juvenil.

El SIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’ActivitatsJuvenils) va néixer a inicis de l’any 1975 com a entitat juvenilsense afany de lucre amb l’objectiu d’omplir el buit que hi haen matèria d’informació juvenil. Càritas Diocesana va acollirel projecte provisional i el SIPAJ hi va estar vinculat fins al1980, moment en què va passar a finançar les seves despeses através de les quotes dels socis i subvencions de l’Administra-ció catalana.

L’entitat estava organitzada en diferents seccions que com-pletaven i milloraven els serveis d’informació oferts als joves.Entre aquestes cal destacar l’IDAP’S (Servei d’Informació,Documentació i Assessorament Pedagògic), el Racó del TercerMón, Intercultur, Penqui qui pugui, el SIE (Servei d’Informa-ció d’Ensenyament) i el SIA (Servei d’Informació Alternativa).El gener de 1996 es va produir el tancament del SIPAJ motivatpel greu endeutament que va patir.

El fons, que ocupa 3 metres lineals, està integrat per ladocumentació administrativa generada per l’activitat delsòrgans de govern i per la gestió del patrimoni i dels recursoseconòmics i humans. Cal destacar els documents relacionatsamb les campanyes de solidaritat amb el Tercer Món queinclou fotografies. El SIPAJ també ha aplegat documentació dela Taula Coordinadora d’Entitats i Moviments de Joventut deCatalunya, més coneguda com Taula de Joves de Catalunya, dela qual el SIPAJ formava part i en un període determinat vancompartir local. El fons es complementa amb diverses publi-cacions de l’entitat. La consulta dels documents és lliure aexcepció d’aquells que continguin dades personals. [ACR]

NOVES EDICIONS I COL·LABORACIONS EDITORIALS

L’Arxiu Nacional de Catalunya signarà properament unconveni amb l’Editorial Viena per coeditar un llibre sobre elComissariat de Propaganda Política de la Generalitat de Cata-lunya. El llibre, que es basarà en el material fotogràfic conser-vat a l’ANC i recuperat l’any 1990 (5.500 fotografies i unimportant conjunt de postals que es localitzaren a la Bibliote-ca Nacional a Madrid), té provisionalment el títol de Guerra iPropaganda: El Comissariat de Propaganda Política de laGeneralitat Republicana i es preveu que es presentarà el pro-per mes de novembre.

La intenció dels coeditors és publicar una obra per a tots elspúblics en la qual, a més d’un estudi introductori encarregat aJosep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font, es doni pro-tagonisme a les pròpies imatges, per tal de copsar visualmentla realitat de la guerra i la força de les imatges que captaren elsfotògrafs d’aquesta institució. [INM]

FOTOGRAFIES DEL FONS PRESIDENTLLUÍS COMPANYS

L’Àrea d’Imatges de l’Arxiu Nacional està preparant l’edi-ció digital de la base de dades fotogràfica del fons presidentLluís Companys, per tal de complementar i continuar l’anteriornúmero dedicat al president Francesc Macià.

En aquesta edició, número 6 de la Col·lecció dels fons del’ANC en CD-ROM, s’aplegaran un conjunt de més de cinc-centes fotografies, retrats i fotografies oficials de les activitatspresidencials en dues etapes ben diferenciades: 1933-1934 i1936-1939, tot presentant una part de les fotografies del fonsCompanys de diverses procedències, conservades en el seufons a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No s’inclouran, però, lesfotografies d’etapes anteriors ni aquelles de caire puramentfamiliar.

L’edició digital del catàleg fotogràfic del fons Lluís Com-panys és un producte que es troba a mig camí entre el multi-mèdia i la gestió documental. Els usuaris no avançats podranaccedir als documents de la col·lecció de forma semblant acom es fullegen les pàgines d’un llibre i aquells que vulguinuna cerca més avançada podran aproximar-se al document mit-jançant els camps de recerca, que s’utilitzaran individualmento de forma simultània.

Els números 5 i 6 de la Col·lecció dels Fons de l’ANC enCD-ROM es presentaran al públic dins dels actes del XXVAniversari de l’Arxiu el proper mes de gener de 2006. [INM]

ASSOCIACIÓ D’IMATGES ALPROGRAMARI GANC-IMATGES

Tal i com estava previst en el calendari d’actuacions per al’any 2005, l’Àrea d’Imatges ha iniciat les tasques d’associa-ció d’imatges a la seva base de dades, projecte que facilitarà laconsulta interna i externa (sala de consulta) i posteriorment laconsulta per Internet.

L’associació s’ha fet a baixa resolució (72 dpi), per tal detenir una còpia de consulta que properament podrà tambéimprimir-se. L’usuari que desitgi còpies de qualitat (químiqueso digitals) les encarregarà a reprografia, com ja es fa actual-ment.

El primer fons associat és el del fotògraf Gabriel Casas iGalobardes, amb el qual s’està treballant en aquests moments.Finalitzada l’associació de les quasi vint mil imatges d’aquestfons es continuarà amb les trenta-cinc mil imatges del fonsBrangulí i es revisarà la qualitat de totes les imatges procedentsde l’antic BIS (Banc d’Imatge i So de la Generalitat). [INM]

27

Per consultar els fons d’accésreservat o no inventariats, cal adre-çar-se al Servei d’informació ireferència de l’Arxiu Nacional deCatalunya ([email protected])

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ(gener-maig 2005)

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Generalitat de Catalunya (Segona República)Documentació generada pels departaments d’Economia id’Agricultura sobre ramaderia i consum de llet, carns, ousi aviram (1933-1938), 0,1 metres lineals. Donació de JosepPujol i Andreu. Accés lliure. [fons 1, ingrés 1833]

Fitxes i expedients generats pel Servei de Recuperació delPatrimoni Històric, Artístic i Científic del Departament deCultura (1936-1939), 2,5 metres lineals. Restitució de l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó. Accés lliure. [fons 1, ingrés1823]

Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.Actes i debats del Consell de Govern i de la Comissió degovern per a assumptes econòmics (1999-2003), 6,5 metreslineals. Llistat en paper extret de l’aplicació informàticaSIGEDA. Transferides per l’Arxiu Central del Departamentde la Presidència. Segons el sistema general de gestió de ladocumentació administrativa (SGGDA), la sèrie depèn delsnivells de classificació següents: Documentació d’explotació de Presidència / Elaboració delleis i disposicions / Gestió del Consell de Govern / Actes idebats del Consell del GovernAquest ingrés incrementa la sèrie de l’ANC, iniciada l’any2003. En aplicació de la TAD 224 la documentació és deconservació permanent. Accés restringit. [fons 283, ingrés1841]

Actes de les reunions del Consell Tècnic (1980-1989), 0,3metres lineals. Llistat en paper extret de l’aplicació infor-màtica SIGEDA. Transferides per l’Arxiu Central delDepartament de la Presidència. Segons el sistema generalde gestió de la documentació administrativa (SGGDA), lasèrie depèn dels nivells de classificació següents: Documentació d’explotació de Presidència / Elaboració delleis i disposicions / Gestió del Consell Tècnic / Actes de lesreunions del Consell Tècnic.Aquest ingrés incrementa la sèrie de l’ANC, iniciada l’any2003. En aplicació de la TAD 226 la documentació és deconservació permanent. Accés restringit. [fons 283, ingrés1842]

FONS D’INSTITUCIONS

Junta Electoral Provincial de BarcelonaSobres de les meses electorals. Referèndum Constitucióeuropea del 20 de febrer de 2005, 81 metres lineals. Accésrestringit. [fons 314, ingrés 1832]

Serveis Tècnics d’AgriculturaDocumentació administrativa (1932-1938), 0,1 metres line-als. Donació de Josep Pujol i Andreu. Accés lliure. [fons487, ingrés 1834]

Col·legi Codolà i GualdoDocumentació administrativa i expedients acadèmics d’a-lumnes (1961-1995), 1,2 metres lineals. Donació de M.Dolors Saperas. Accés restringit. [fons 668, ingrés 1825]

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministerid’Obres Públiques

Expedients de construcció i adequació de la xarxa de carre-teres (1844-1980), 186 metres lineals. Transferits per l’Ar-xiu Central del Departament de Política Territorial i ObresPúbliques. Accés lliure. [fons 691, ingrés 1824]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS(febrer-maig 2005)

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONSArxiu històric del Col·legi d’Advocats de BarcelonaDocumentació relacionada amb l’Institut International du Droit(conferències, fullets); i documentació de gestió de la Biblioteca(ingressos, estadístiques, correspondència, factures, etc). Accésrestringit. No inventariat. 12,4 metres lineals 1943-1981

Escoltes CatalansDocumentació sobre els precedents de l’entitat: Germanor deNoies Guies, Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya iNoies i Nois Escoltes (NINE); correspondència interna i externa;material pedagògic; memòries i projectes de diverses activitats;publicacions; subvencions; fulls de comptabilitat; convenis iexpedients de personal. 56 metres lineals. Accés restringit. Noinventariat. 1946-2000

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARSMarquesos de CastelldosriusDocumentació sobre la gestió de Félix de Sentmenat com a pre-sident del Reial Club de Golf Pedralbes. 1945 / 1961. Accés lliu-re. No inventariat. 0,01 metres lineals

Barons de SavassonaCapbreus, llevadors, llibres d’actes, de notes, d’arrendaments ide censals. Accés lliure. No inventariat. 3,2 metres lineals. 1523-1865

Família Milà, comtes del MontsenyDocumentació familiar i de la participació de diversos membresde la família en consells d’administració d’empreses. Conté unacol·lecció de memòries de La España Industrial. Accés lliure. Noinventariat. 2 metres lineals. Segles XV-XIX

FONS PERSONALSRamon Sugranyes de FranchDocumentació personal, escrits i sobre la seva participació endiferents organismes del Vaticà. Segle XX. Accés lliure. Noinventariat. 3 metres lineals

28

Ingressos

Horacio Sáenz GuerreroCorrespondència i obra escrita periodística. Accés lliure. Noinventariat. 1,2 metres lineals. Segle XX

Carles Soldevila i ZubiburuNou ingrés: Correspondència familiar i publicacions. Accés lliu-re. No inventariat. 0,1 metres lineals. 1862 / 1954

Joan TriadúNou ingrés: Obra original i documentació relacionada amb acti-vitats culturals. No inventariat. 3,2 metres lineals

Antoni Piferrer SabaterExpedient de la defensa en el procés 8/58 del Jutjat d’Instrucciónúm. 13 de Madrid, per propaganda il·legal. No inventariat. 0,1metres lineals 1858-1965

Francesc Manresa i BertranTargetes postals enviades des del front de guerra i una carta del’Abat de Montserrat. No inventariat. 0,1 metres lineals. 1938 /1969

Germans Just i Samuel Gonell i GonellDocumentació militar, correspondència i publicacions. Noinventariat. 0,1 metres lineals. 1935 / 1938-1939

Joan Borràs FarrerasDocumentació personal i familiar i del seu exercici com a preve-re de la diòcesis de Barcelona. No inventariat. 0,1 metres lineals.1920 / 1939-1941 / 1950 / 1955

COL·LECCIONSCol·lecció de manuscrits de l’ANC“Relació dels fets ocorreguts a Barcelona els dies 8 i 9 de generde 1924”. 1924

Col·lecció bibliogràfica de l’ANCSant Tomàs d’Aquino: Summae Theologicae. Llibres 1 i 3. 1608;Josep Maria de Vilamajor. Rubricas Generales de El misal roma-no (sd); Nin. Selectae e veteri testamento historiae. Girona. 1845

Col·lecció de publicacions de Josep Maria Riera i MilàAnuari i agenda. Diari personal i llibretes manuscrites. 0,1metres lineals. 1936-1939

«Com perdre els papers». Art. de Ramón de Espanya. El Periódico,03.01.2005.

«Dignidad catalana y castellana». Diario de Burgos, 04.01.2005.«Tala de árboles». Carta dels lectors. 20 Minutos, 05.01.2005.«València fa pinya amb Castella per blindar l’Arxiu de Salamanca».

El periódico, 06.01.2005.«El alcalde de Salamanca limita el tráfico en la zona del Archivo». El

País, 06.01.2005.«La guerra de los papeles». La Razón, 06.01.2005.«El subdelegado del Gobierno en Salamanca compara la polémica del

Archivo con el Plan Ibarreche». ABC, 06.01.2005.«Para San Segundo, la devolución de los papeles a Cataluña es «una

situación especial y única»». ABC, 06.01.2005.«La ministra d’Educació no veu els «papers» catalans com a prece-

dent». Avui, 06.01.2005.«L’Arxiu de Salamanca aclareix que l’Estatut del 31 és una còpia». El

Punt, 06.01.2005.«La Comissió de la Dignitat recorda al govern valencià l’»obligació»

de demanar els «papers»». El Punt, 06.01.2005.«En toda Castilla-León hay una fiebre por reclamar cosas de Catalu-

nya». Entrevista a Fernando Gómez. Diari de Sabadell,06.01.2005.

«El estatuto catalán que hay en Salamanca es una copia». Las Pro-vincias, 06.01.2005.

«La Comissió de la Dignitat acusa al Consell de ocultar el inventariodel Archivo de Salamanca». Levante, 06.01.2005.

«Salamanca disculpada». La Vanguardia, 06.01.2005.«El tercer mur de la vergonya». Avui, 06.01.2005.«La Pregunta Clave del Archivo de Salamanca». Art. d’Antonio Gon-

zález Quintana. ABC, 06.01.2005.«Salamanca com a símptoma». Actual, 06.01.2005.«Deshaciendo la historia». Art. de Pedro Carasa. El Mundo,

06.01.2005.«Més dignitat, menys partidisme». El Punt, 06.01.2005.«Carta oberta a l’alcalde de Salamanca». Segre, 07.01.2005.«Imatge perjudicada». El Periódico, 07.01.2005.«Penoses passions negatives». Art. de JM Espinàs. El Periódico,

07.01.2005.«Trobada sobre l’Arxiu de Salamanca». El Periódico, 07.01.2005.«Convoquen a Salamanca tots els consellers de Cultura per l’Arxiu».

Segre, 07.01.2005.«La Junta dispuesta a pedir a Calvo la Dama de Baza». La Razón,

07.01.2005.«La Taula Cruïlla treballarè perquè els «papers de Salamanca» tornen

a València». L’Ebre, 07.01.2005.«Joan Puigcercós: «Esquerra está preparada para un avance electoral

cuando el PSC quiera, no me quita el sueño»». La Razón,07.01.2005.

«Caldera dice que sólo serán restituidos los «papeles» reclamados porCatalunya». La Vanguardia, 08.01.2005.

«El Govern tornarà papers de Salamanca només a Catalunya». El

29

L’ANCa la premsa

Gen

er-a

bril

2005

Periódico, 08.01.2005.«El Gobierno no admitirà otras reivindicaciones sobre el Archivo». El

País, 08.01.2005.«Jesús Caldera adverteix que el govern no admetrà més peticions de

«papers»». Avui, 08.01.2005.«El papelón». ABC, 08.01.2005.«Caldera: «Que nadie reivindique más, porque el Gobierno no va a

aceptar ninguna otra petición»». ABC, 08.01.2005.«Cultura eludió el criterio de la junta Superior de Archivos sobre

Salamanca». ABC, 08.01.2005.«La caja de Pandora que nadie puede cerrar». El Mundo, 08.01.2005.«El Gobierno no aceptará «más reivindicaciones del Archivo salman-

tino»». El Mundo, 08.01.2005.«Archivo de Salamanca: «No se admitirán más peticiones»». La

Gaceta,08.01.2005.«El govern espanyol hauria de promoure el retorn dels «papers»». El

Punt, 08.01.2005.«Caldera desautoriza a Pla y dice que Valencia no puede reclamar los

papeles de Salamanca». Las Provincias, 08.01.2005.«Jesús Caldera se quema». Expansión, 08.01.2005.«El Gobierno rechazará el traslado de más papeles de Salamanca».

Expansión, 08.01.2005.«Caldera: «El Gobierno no va a dar cauce a más reclamaciones»». La

Razón, 08.01.2005.«Después de abrir la caja de los truenos, el Gobierno dice ahora que

sólo Cataluña tiene derecho a llevarse papeles de Salamanca».La Razón, 08.01.2005.

«Caldera avisa que només Catalunya té dret a reclamar el retorn delspapers de Salamanca». El Punt, 08.01.2005.

«Caldera adverteix l’alcalde de Salamanca que haurà d’acatar la llei».Diari de Girona, 08.01.2005.

«José Alvarez Junco: «És just i necessari retornar allò que es vacomissar a punta de pistola»». Diari de Girona, 08.01.2005.

«Els socialistes valencians creuen que les institucions han de poderrecuperar fons de Salamanca». El Punt, 09.01.2005.

«Medio centenar de páginas para un informe «a la medida»». ABC,09.01.2005.

«Las 507 cajas de la discordia». El País, 09.01.2005.«¿Dónde están los papeles de la guerra?» Art. de Javier Tusell. El

País, 09.01.2005.«Dietario salmantino». La Vanguardia, 09.01.2005.«El PSPV se enfrenta a Caldera y exige al Consell que pida los pape-

les de Salamanca». Las Provincias, 09.01.2005.«La inhibició de la Generalitat Valenciana». El Punt, 09.01.2005.«Papers per a la repressió». El Punt, 09.01.2005.«De la trinxera a Salamanca». Regio7, 09.01.2005.«Papeles de Mayor». La Razón, 09.01.2005.«Emociones y argumentos». Art. de Javier Pradera. El País,

09.01.2005.«La Guerra de los Archivos». Interviú, 10.01.2005.«Del archivo de Salamanca». El Siglo, 10.01.2005.«El PSPV denuncia que el govern valencià no demani els «papers»».

Avui, 10.01.2005.«Cataluña podría recibir más de mil cajas de documentos del Archivo

de la Guerra Civil». Diario Balear, 10.01.2005.«Reflexiones sobre el Archivo Histórico Nacional de Salamanca».

ABC, 10.01.2005.«Respuesta al Gobierno». Editorial. Levante, 10.01.2005.«El PSPV demanarà a la ministra la devolució dels «papers» valen-

cians». Avui, 11.01.2005.«València i Múrcia obriran el diàleg sobre l’arc mediterrani». El

Periódico, 11.01.2005.«Els papers de Salamanca». Diari d’Andorra, 11.01.2005.«Paul Preston: «Querer unificar los archivos de la Guerra Civil en

Salamanca es irreal»». La Razón, 11.01.2005.

«El PP promueve un frente en defensa del Archivo de Salamanca».Expansión, 11.01.2005.

«Pilar del Castillo: «Asombra que un Gobierno que se dice de izquier-das liquide el mayor testimonio de la represión de Franco»».ABC, 11.01.2005.

«El presidente de Aragón reclama a Cataluña la devolución de un cen-tenar de obras de arte sacro». El Mundo, 11.01.2005.

«Iglesias reclama las obras del Museo de Lérida y participar en elArchivo de la Corona de Aragón». ABC, 11.01.2005.

«Los papeles de Salamanca». Heraldo de Aragón, 11.01.2005.«Generalitat y Gobierno negocian el traslado de los papeles». La

Mañana, 12.01.2005.«Asturias copió los documentos de la Guerra Civil que afectan a

León». Diario de León, 12.01.2005.«El Consell de Menorca investigarà els papers de Salamanca relatius

a l’illa». El Punt, 12.01.2005.«Federico Mayor Zaragoza: «Le diría al alcalde de Salamanca que se

leyera el informe del archivo»». La Gaseta, 12.01.2005.«Chacón: «Al PP nunca le interesó resolver este problema, sino hacer

electoralismo»». ABC, 12.01.2005.«El Archivo Catedralicio de Àvila, a un paso de reclamar judicial-

mente un millar de documentos «desamortizados»». ABC,13.01.2005.

«La Junta de Castella i Lleó diu que amb el retorn dels «papers» esvol simbolitzar la ruptura d’Espanya». Diari de Girona,13.01.2005.

«Salamanca afirma que la Generalitat «no tindrà mai els papers»».Segre, 13.01.2005.

«I tot allò robat». Art. de Rafael Torres. Diari de Girona, 13.01.2005.«El Gobierno comunica al Congreso en un solo folio la decisión de

trasladar los «papeles»». La Razón, 13.01.2005.«¿Por qué?» El Mundo, 13.01.2005.«Cultura entregarà a Cataluña los papeles que pide sin más negocia-

ción, tras asumir el informe de los expertos». ABC, 13.01.2005.«Demagògia». Avui, 13.01.2005.«Castella i Lleó compara la «ruptura» de l’Arxiu amb Espanya». El

Periódico, 13.01.2005.««Nadie de Valencia ha pedido los documentos de Salamanca»»

Levante, 14.01.2005.«Carmen Calvo es nega a tornar els «papers» valencians». Avui,

14.01.2005.«Expolio franquista». El País, 14.01.2005.«La Junta de Andalucía quiere arrebatar el legado de Juan Ramón a

sus herederos». ABC, 15.01.2005.«L’alcalde Salamanca tem que un camió s’endugui els «papers»».

Avui, 15.01.2005.«Reflexiones sobre el Archivo». Art. de Jesús López Medel. Diario de

Burgos, 15.01.2005.«Mayor Zaragoza, ¿adepto o experto?» Alba, 15.01.2005.«No perdamos los papeles». Art. de X. Rubert de Ventós. La Van-

guardia, 15.01.2005.«Vuit comunitats no assistiran a la reunió convocada dilluns vinent a

Salamanca». Diari de Girona, 15.01.2005.«Las autonomías del PSOE, excepto Castilla-La Mancha y Cantabria,

no irán a Salamanca». La Razón, 15.01.2005.«Clemente pide a Calvo que desvele el informe encargado por Justi-

cia». Diario de Burgos, 16.01.2005.«Carmen Calvo: «La junta busca con sus reformas legales quedarse

con una institución del Estado»». Diario de Burgos, 16.01.2005.«Gonzalo Santonja: «Sólo piden los papeles de Salamanca para rom-

per la unidad de una entitat estatal»». Diario de Burgos,17.01.2005.

«Archivos». El Norte de Castilla, 17.01.2005.«El BOE publica las reformas de las cortes de Castilla y León para

blindar el Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 17.01.2005.

30

«Archivo de Salamanca. El alcalde anuncia una batería de medidaspara impedir su salida». Diario de Cadiz, 17.01.2005.

«Salamanca prepara una resistència numantina pels «papers»». Avui,17.01.2005.

«El archivo expiatorio». Diario de León, 17.01.2005.«María José Salgueiro: «Todos buscaremos el máximo de competen-

cias en el Estatuto»». La Gaceta, 17.01.2005.«La reunión de hoy en Salamanca acoge a 12 de las 17 regiones». La

Gaseta, 17.01.2005.«Patrimonio cultural». La Voz de Galicia, 17.01.2005.«El Principado tiene copia de todos los papeles asturianos de Sala-

manca». La Nueva Espanya. 17.01.2005.«Pugna en el nombre de la Unesco». Art. de Ana Belén González..

ABC, 17.01.2005.«Els papers de Salamanca». Art. de Rosend marsol. La Mañana,

17.01.2005.«La mitad de los documentos históricos de la Fundación Sabino

Arana no son del PNV». La Razón, 18.01.2005.«Els consellers del PP reunits a Salamanca demanen la unitat del

patrimoni cultural». Diario de Girona, 18.01.2005.«Crítiques a la reunió de conselleries de Cultura a Salamanca». El

Punt, 18.01.2005.«Vinyeta humorística de Pallares». El mundo, 18.01.2005.«Ceuta, Melilla y las autonomías del PP piden un pacto de Estado

sobre Archivos». ABC, 18.01.2005.«Els consellers de Cultura del PP fan costat a Castella i Lleó pels

«papers»». Avui, 18.01.2005.«Las comunidades del PP firman una declaración por la unidad de los

archivos». La Vanguardia, 18.01.2005.«A Favor/ En Contra». El Mundo, 18.01.2005.«Fondos de partidos e informe militares». La razón Digital,

18.01.2005.«Carmen Calvo: «Los llamados «papeles de Salamanca» no tienen

nada que ver con Salamanca»». El Mundo, 18.01.2005.«Aragó reclama els seus papers de Salamanca». El periódico,

19.01.2005.«La entrega del archivo a Cataluña debe hacerse por ley, según dicta

un informe». La Razón, 19.01.2005.«El PP anuncia iniciativas para mantener el Archivo en Salamanca».

El Mundo, 19.01.2005.«El PP llevarà al Congreso una serie de medidas a favor de la unidad

del Archivo». ABC, 19.01.2005.L’advocat de l’Estat diu que elretorn dels «papers» s’ha de fer per llei. Avui, 19.01.2005.

«La Abogacía del Estado pide que se regule por ley la cesión de los«papeles de Salamanca»». El País, 19.01.2005.

«La llei regularà la devolució dels papers de Salamanca». El Periódi-co, 19.01.2005.

«Mayor Zaragoza: «El informe no cierra la puerta a otras reclamacio-nes, pero tampoco abre la veda». La Razón, 19.01.2005.

«Un informe de Justicia aboga por una ley para regular la salida de los«papeles»». Diario de Burgos, 19.01.2005.

«Caldera dice que el PSOE sacaría ahora más votos en Salamanca siél va como cabeza de lista». Libertad Digital, 19.01.2005.

«El PP presenta una batería de iniciativas para intentar frenar la divi-sión del Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 19.01.2005.

«Josep M. Figueres: «Quan hagin retornat les caixes no tornaran resmés»». Diari de Sant Cugat, 20.01.2005.

«La Real Academia de la Historia contra el retorn dels «papers»».Avui, 20.01.2005.

«La Academia de la Historia emitirá un informe sobre el Archivo deSalamanca a petición de Castilla y León». ABC, 20.01.2005.

«La euforia de Caldera». La Razón, 20.01.2005.«La Academia de la Historia hará su informe sobre el Archivo». La

Razón, 20.01.2005.«Carmen Calvo assegura el retorn dels papers de Salamanca per llei».

Què, 21.01.2005.«El Gobierno aprobará por ley el traslado de los documentos de Sala-

manca». El Norte de Castilla, 21.01.2005.«Once comunidades del PP se comprometen en Salamanca a defen-

der el patrimonio histórico común». La Opinión de Zamora,21.01.2005.

«El PP denuncia la existencia de documentación pública en manos dela Fundación Arana». El Correo Digital, 21.01.2005.

«Spanish goverment to return «the Salamanca documents» to Catalo-nia». Tot Sant Cugat, 22.01.2005.

«Els «papers» de l’Archivo: un problema artificial». Art. de Luis Cas-tro. Avui, 22.01.2005.

«Muchos documentos del Archivo catalogados como «fondo de laGeneralitat» no proceden de ella». ABC, 22.01.2005.

«El PP emplaza a los ciudadanos a rechazar «la resurrección de agra-vios»». ABC, 22.01.2005.

«El PP emplaza a los ciudadanos a rechazar la devolución de los«papeles» de Salamanca». La Vanguardia, 22.01.2005.

«Salamanca en el Vallès». La Vanguardia, 22.01.2005.«Juan Vicente Herrera: «La actuación del Gobierno con el Archivo se

percibe como una cacicada»». Diario de Burgos, 23.01.2005.«Cinc claus per a un retorn». El Punt, 23.01.2005.«Federico Mayor Zaragoza: «Encuentro legítimo que se reclamen los

papeles valencianos del Archivo de salamanca si hubo expo-lio»». Levante, 23.01.2005.

«Los papeles de Aragón, olvidados». Heraldo de Aragón, 23.01.2005.«Un dictamen 66 anys després». Avui, 25.01.2005.«La Academia de la Historia pide que el Archivo de Salamanca siga

unido». El País, 25.01.2005.«El PSOE fa un argumentari sobre els «papers»». Avui, 25.01.2005.«La Real Academia de la Historia pide al Gobierno que mantenga la

unidad del Archivo de Salamanca». ABC, 25.01.2005.«La Academia de la Historia apuesta por la unidad de todo el Archi-

vo». El Mundo, 25.01.2005.«Gabriel Jackson és dels nostres». El Periódico, 25.01.2005.«El destí d’un arxiu». El Punt, 25.01.2005.«La RAH quiere que los archivos históricos continúen siendo estata-

les». La razón, 26.01.2005«La RAH pide al Gobierno que garantice la gestión «nacional» de los

grandes archivos». ABC, 26.01.2005«Informe de la Academia de Historia sobre archivos». La Vanguardia,

26.01.2005.«La causa de la Causa». Art. de Carlos Fanlo. El Mundo, 26.01.2005.«Un fons documental sense precedents a Sant Cugat». Diari de Sant

Cugat, 27.01.2005.«Sans Travé: «Acomplirem una de les funcions que té l’Arxiu»».

Diari de Sant Cugat, 27.01.2005.«La Academia de la Historia pide que los grandes archivos sigan sien-

do estatales». Diario de León, 27.01.2005.«Un archivo histórico». Art. de Juan Bravo. La Razón, 27.01.2005.«Aquí colocará Cataluña los papeles que se llevarà de Salamanca».

Tribuna de Salamanca, 27.01.2005.«Carmen Calvo: «los papeles de Salamanca ni tienen que ver con la

Guerra Civil ni con Salamanca»». ABC, 27.01.2005.«Encara mistifiquen la història». Avui, 27.01.2005«Carmen Calvo adverteix que farà complir la llei per tornar els

«papers» de Salamanca». Avui, 28.01.2005.«Els Papers de la memòria». Diari de Girona, 28.01.2005.«Joan B. Culla: «Zapatero va errat si creu que els «papers» sortiran

per les bones»». Avui, 29.01.2005.«Homenatge als afusellats i espoliats pel franquisme». Avui,

29.01.2005.«Un centenar de intelectuales felicita al Gobierno por el envío a Cata-

luña de los papeles de Salamanca». ABC, 29.01.2005.«100 personalidades respaldan la devolución de los «papeles de sala-

31

manca»». El País, 29.01.2005.«Homenatge als espoliats i represaliats per Franco». El Periódico,

29.01.2005.«Cien intelectuales piden que se agilice el retorno de los «papeles»».

La Vanguardia, 29.01.2005.«La unió donarà força a la memòria històrica». Avui, 30.01.2005.«Federico Mayor Zaragoza: «La comissió proposa que Salamanca es

converteixi en el gran arxiu, que avui no és, de la guerra i la pos-tguerra»». Diari de Girona, 30.01.2005.

«El PP defensa la unitat de l’Arxiu amb fullets». El Periódico,30.01.2005.

«Archivo de Salamanca, botín de guerra frranquista». Gara,30.01.2005.

«El 45% recolza tornar els papers de Salamanca». El Periódico,30.01.2005.

«Contundents declaracions de Rosa Regàs sobre els «papers de Sala-manca»». El Punt, 31.01.2005.

«La polémica del Archivo en la reunión entre Calvo y Clemente». LaGaceta, 31.01.2005.

«Ávila dice que no cederá papeles de su archivo para «compensar» aSalamanca». La Razón, 31.01.2005.

«¿Qué se llevaron a Salamanca?» Diari de Tarragona, 31.01.2005.«La consejera de Cultura de Castilla y León reprocha a Calvo que

evite hablar del archivo». El País, 01.02.2005.«Salamanca com a excusa». Editorial del Periódico. 01.02.2005.«Calvo rechaza hablar con la Junta del Archivo de Salamanca». La

Razón, 01.02.2005.«Carmen Calvo se niega a hablar del traslado con Clemente». La

Gaceta de Salamanca, 01.02.2005.«La Comissió proposa que Salamanca es converteixi en el gran arxiu,

que avui no és, de la guerra i la postguerra». Entrevista a Major.Diari de Girona, 02.02.2005.

«El Ayuntamiento de Salamanca considera que Calvo despreció aSalamanca por su servilismo hacia Cataluña». IBLNEWS.U´tima Hora. 02.02.2005.

«Els «papers de Salamanca» susciten un ressó internacional». El Diaride Balears, 03.02.2005.

«Vinyeta humorística de Juárez». Diario de León, 03.02.2005.«L’Arxiu de Lleida s’inaugurarà a principis de març». Segre,

04.02.2005.«Zapatero, un omaggio che divide la Spagna». Corriere della Sera,

05.02.2005.«Con el caso de Salamanca parece que se ha abierto la veda para

reclamar patrimonio» Diario de Burgos, 06.02.2005«CiU demana els papers d’esports de la Generalitat Republicana».

Avui, 06.02.2005.«La Batalla dels papers». Article de X. Forcadell. Diari de Tarragona,

06.02.2005.«Tothom hi té «papers»». Hora Nova, 08.02.2005.«El català de Madrid». Avui, 09.02.2005. «Salamanca insensible». La Vanguardia, 10.02.2005.«El Senat debat avui sobre els «papers de Salamanca»». Avui,

10.02.2005.«Calvo niega que la devolución del Archivo se deba a la situación

actual del Gobierno». La Razón, 11.02.2005.«Aragón revisarà todo el Archivo de Salamanca para buscar sus pape-

les». Heraldo, 11.02.2005.«Francisco Muños considera correcta la devolución de los papeles de

la Guerra Civil a Cataluña». Hoy, 11.02.2005«Ruiz achaca el desamparo que sufre el patrimonio a la debilidad del

PSOE». Diario de Burgos, 11.02.2005.«Calvo defiende los «papeles»». Metro, 11.02.2005.«CiU i ERC faran pinya al Congrés per retorn dels llibres de la Gene-

ralitat». Avui, 12.02.2005.«La Comissió reclama el retorn íntegre dels papers». Tot Sant Cugat,

12.02.2005.«Las diócesis de Castilla i León quieren recuperar 10.00 «papeles»

del Archivo Histórico Nacional». Diario de León, 14.02.2005.«L’oposició valenciana recorda que el PP també va exigir els papers

de Salamanca». El Punt, 15.02.2005.«Els papers de Salamanca i el govern de la Roca». El 9 NOU,

18.02.2005.«El Gobierno declara de utilidad pública la ampliación del Archivo».

Diario de Burgos, 19.02.2005.«El ministeri expropia un cèntric palau per ampliar l’Archivo de Sala-

manca». Avui, 19.02.2005. «Calvo afirma que los fondos de la Guerra Civil estarán reunidos a fin

de año». El País, 19.02.2005.«Spanish goverment to return «the Salamanca documents» to Catalo-

nia». Tot Sant Cugat, 22.02.2005.«Los planes del Gobierno Zapatero para el Archivo «no caben» en

Salamanca». ABC, 25.02.2005.«L’Arxiu Històric de Girona arriba al límit i no pot fer més ingressos

per falta d’espai». El Punt, 04.03.2005.«Reaccions irades». El Diari de Sant Cugat, 10.03.2005.«Dels papers de Salamanca». El Nou, 11.03.2005.«Crítiques al funcionament de l’Arxiu de Catalunya». El Triangle,

14.03.2005.«El Gobierno recurre la ley de Castilla y León sobre el Archivo de

Salamanca». La Vanguardia, 19.03.2005.«El govern estatal porta Castella i Lleó al Constitucional per l’Arxiu

de Salamanca». El Punt, 19.03.2005.«Recurs del Govern per l’Arxiu de Salamanca». El Periódico,

19.03.2005.«Consejo de Ministros: El Gobierno recurre dos leyes de Castilla y

León que afectan a archivos estatales». El País, 19.03.2005.«Zapatero recorre dues lleis que blinden l’Archivo salmantí». Avui,

19.03.2005.«Castilla y León inicia la batalla legal para evitar la salida de los

«papeles» de Salamanca». El País, 30.03.2005.«Castilla y León adopta la primera medida judicial contra el traslado

del Archivo». La Razón, 30.03.2005.«Un archivo, una historia». Diario de León, 30.03.2005«Castilla y León comienza la lucha contra el traslado de los papeles

del Archivo de Salamanca». El Cultural. Letras, 31.03.2005.«Arxiu Nacional de Catalunya». Revista Descobrir Catalunya.

01.04.2005.«El PP reclama a Calvo la unidad del Archivo de Salamanca». El Ade-

lantado de Segovia, 04.04.2005.«Las mujeres mandan en Cultura». La Vanguardia, 05.04.2005.«ERC advierte al Gobierno que «se está pasando» en el retraso de la

devolución del Archivo». ABC, 06.04.2005.«ERC amenaza con pasar al «plan B» y tensar al límite la cuerda con

la que sostiene al Gobierno». La Razón, 06.04.2005.«Tardà urge la entrega de los archivos de Salamanca». La Vanguardia,

06.04.2005.«Joan Tardà (ERC): «El PSOE s’està passant amb els papers de Sala-

manca»». El Punt, 06.04.2005.«ERC dóna presses al PSOE pel retorn dels «papers de Salamanca»».

Avui, 06.04.2005.«Uns papers molt secundaris». El Punt, 08.04.2005.«El PSOE de Castilla y León afirma que el Gobierno no decidirà

sobre el Archivo el día 22». El País, 09.04.2005.«Salamanca y restitución». Avui, 12.04.2005.«ERC vol que es traspàs dels «papers» es faci de l’estat a la Genera-

litat». Avui, 12.04.2005.«L’Estat espanyol no vol tornar els papers de Salamanca propietat

dels ajuntaments catalans». El Punt, 13.04.2005.«Pressió d’ERC, ICV i CiU perquè la Generalitat rebi tots els

«papers»». Avui, 13.04.2005.

32

«Mieras rectifica i pensa exigir tots els papers de Salamanca». ElPeriódico, 13.04.2005.

««Papeles» de Salamanca: el anteproyecto de ley recorta las atribu-ciones del Govern». La Vanguardia, 13.04.2005.

«La Comissió de la Dignitat no accepta distincions en els «papers deSalamanca»». Diari de Balears, 13.04.2005.

«Segles de documentació». Regió7, 13.04.2005.«Zapatero también entregarà a Cataluña los «papeles de la guerra» de

particulares». La Razón, 14.04.2005.«El Gobierno dará a la Generalitat todos los «papeles» oficiales y pri-

vados de la guerra». La Razón, 14.04.2005.«Archivo. Calvo anuncia que el Consejo de Ministros verá probable-

mente el traslado de documentos de Salamanca a Cataluña».Europa Press, 14.04.2005.

«Poc coratge polític». Art. d’Andreu Mayayo. El Periódico,14.04.2005.

«Editorial. Mantenir la dignitat». Avui, 14.02.2005.«El Gobierno devolverá hoy a la Generalitat sus documentos incauta-

dos durante la Guerra Civil». Cadena SER.COM, 14.04.2005.«Govern i Generalitat perfilen un acord sobre els papers». El Periódi-

co, 14.04.2005.«Mieras: «No tinc cap por, aconseguirem un bon tracte per Catalu-

nya»». El Punt, 14.04.2005.«La Generalitat no tendrá los legajos con datos personales oficiales,

procesales o clínicos». Diario de Burgos, 14.04.2005.«Polèmica per la data del retorn dels «papers» de Salamanca». Segre,

14.04.2005.«Salamanca paper chase not over». Catalonia Today, 14.04.2005.«El Gobierno aprueba la división del Archivo de Salamanca y la

entrega de una parte a Cataluña». Libertad Digital, 15.04.2005«Los «papeles» llegarán en 6 meses». La Vanguardia, 15.04.2005.«Aprobado el traslado del Archivo». Què, 15.04.2005.«La Generalitat fuerza una negociación de última hora para ampliar la

devolución del Archivo». ABC, 15.04.2005.«El Gobierno aprueba la devolución de los «papeles de Salamanca» a

Cataluña». Diario de Navarra, 15.04.2005.«Els arxius tornaran a Catalunya per llei». Regió7, 15.04.2005.«Hoy se aprueba el traslado de los papeles de Salamanca a Catalu-

nya». Diari de Tarragona, 15.04.2005.«El Gobierno accede al traslado de los «papeles» de Salamanca». La

Mañana, 15.04.2005.«El Gobierno aprobará hoy devolver los papeles de Salamanca». Diari

de Terrassa, 15.04.2005.«Los papeles (no todos) de Salamanca». Diari de Tarragona,

15.04.2005.«Un retorn de justícia». Editorial. Segre, 15.04.2005.«La herida de Salamanca». La Mañana, 15.04.2005.«L’hora dels «papers»». Regió7, 15.04.2005.«La punxa d’en Jap». El Punt, 15.04.2005.«El Govern aprovarà avui l’avantprojecte de la llei de retorn dels

«papers de Salamanca»». Diari de Girona, 15.04.2005.«Els Ajuntaments podrien quedar fora del retorn dels «papers de Sala-

manca» que s’aprova avui». El Punt, 15.04.2005.«Luz verde al traslado de los papeles del Archivo». Cinco Días,

15.04.2005.«Calvo anuncia que llevarà los papeles de Salamanca a Cataluña». La

Gaceta, 15.04.2005.«Archivos. Salamanca pierde los papeles». La Gaceta, 15.04.2005.«El Gobierno aprueba hoy la vuelta del archivo de Salamanca».

Expansión, 15.04.2005.«El Gobierno basa la devolución en que Cataluña sufrió un «expolio

metódico»». La Razón, 15.04.2005.«Castilla y León pide al Gobierno que le escuche antes de dejar salir

los legajos». La Razón, 15.04.2005.«El Gobierno socialista regaló 50.000 «papeles» de la guerra a la Fun-

dación Pablo Iglesias». La Razón, 15.04.2005.«El Gobierno aprobará hoy el regreso de todos los «papeles de Sala-

manca»». El Mundo, 15.04.2005.«Tira y afloja, retira y aflije». ABC, 15.04.2005.«El Gobierno cede ante ERC y aprueba hoy la entrega a la Generali-

tat de «todos» los papeles de Salamanca». ABC, 15.04.2005.«El Gobierno cede a todas las exigencias de ERC sobre el Archivo de

Salamanca». ABC, 15.04.2005.«Crònica (gràfica) d’una reivindicació». Avui, 15.04.2005.«Els «papers», ara sí». Avui, 15.04.2005.«El Gobierno aprueba hoy el retorno a Cataluña de los «papeles de

Salamanca»». El País, 15.04.2005.«El Govern aprova avui el retorn dels papers de Salamanca». El Perió-

dico, 15.04.2005.«Calvo asegura que el alcalde de Salamanca «deberá cumplir la ley»

y recuerda que no puede invadir competencias». Europa Press,15.04.2005.

«Los «papeles» llegarán en seis meses». La Vanguardia, 15.04.2005.«Legajos de amor». El Mundo, 15.04.2005.«El Archivo de la Discordia». La Razón, 15.04.2005.«La Generalitat hará público un inventario de todos los «papeles»».

La Vanguardia, 16.04.2005.«Salamanca, caso archivado». La Vanguardia, 16.04.2005.«Carmen Calvo, ministra de cultura». La Vanguardia, 16.04.2005.«Archivo troceado». ABC, 16.04.2005.«Maragall creu que l’avantprojecte dels «papers de Salamanca»

demostra que Zapatero té paraula». Telenotícies.com,16.04.2005.

«Hemos restablecido una situación que era ilegítima e incongruente».Diari de Tarragona, 16.04.2005.

«El Gobierno aprueba devolver parte del Archivo de Salamanca». LaMañana, 16.04.2005.

«El retorn dels papers de Salamanca exclou setze ajuntaments deLleida». Segre, 16.04.2005.

«Papeles de Salamanca, a Catalunya». Diari de Tarragona,16.04.2005.

«El Gobierno aprueba el retorno a Cataluña de los «papeles de Sala-manca»». Información, 16.04.2005.

«Una qüestió de dignitat». El Punt, 16.04.2005.«Un desafortunado traslado». El Mundo, 16.04.2005.«1980, primera ambaixada a Salamanca». Avui, 16.04.2005.«El reparto del Archivo de Salamanca». El Mundo, 16.04.2005.«Carmen Calvo. Ministra de Cultura». La Vanguardia, 16.04.2005.«Artur Mas pide al PSOE que aguante y no diluya en el Congreso el

acuerdo actual». La Vanguardia, 16.04.2005.«El Govern retorna els papers de Salamanca». El Periódico,

1604.2005.«Catalunya recupera tots els papers de Salamanca menys els munici-

pals». El Periódico, 16.04.2005.«La Generalitat dóna per tancada una etapa de la història catalana».

El Periódico, 16.04.2005.«Castella i Lleó acusa al PSOE de sotmetre’s al dictat d’ERC». El

Periódico, 16.04.2005.«El Gobierno aprueba el retorno de los «papeles de Salamanca» a

Cataluña». El País, 16.04.2005.«Cataluña recupera sus documentos expoliados». El País, 16.04.2005.«La Comisión de la Dignidad celebra el retorno recordando a las víc-

timas». El País, 16.04.2005.«Texto íntegro del proyecto de ley». El País, 16.04.2005.«Una devolució històrica». Avui, 16.04.2005.«Mieras: «Nosaltres i l’Estat hem recuperat la dignitat».» Avui,

16.04.2005.«Un acord en el primer any de Zapatero». Avui, 16.04.2005.«El Govern califica de «día histórico» la devolución de los «papeles

de Salamanca»». El Mundo, 16.04.2005.

33

«El Gobierno aprueba el proyecto de ley para trasladar el Archivo deSalamanca a Cataluña». El Mundo, 16.04.2005.

«Felicitaciones y apretón de manos». El Mundo, 16.04.2005.«El Gobierno dara «papeles» del Archivo de Salamanca a todos los

que lo soliciten». La Razón, 16.04.2005.««Papeles de la guerra» para todos». La Razón, 16.04.2005.««Significa el fin del archivo, es un error»». La Razón, 16.04.2005.«Herrera: «Es un escándalo y un disparate histórico»». La Razón

Digital, 16.04.2005.«Vinyeta humorística de Ramon». La Gaceta, 16.04.2005.«Castilla y León cree que el traslado a Cataluña de los papeles des-

truye el Archivo». La Gaceta, 16.04.2005.«Els ajuntaments queden fora del retorn dels papers de Salamanca».

El Punt, 16.04.2005.«Els tornin quasi tots». El Punt, 16.04.2005.«Lanzarote: «Serà molt difícil que d’aquí en surti un paper»». El Punt,

16.04.2005.«El Govern aprova el projecte de llei per a la restitució dels «papers»

a Catalunya». Diari de Girona, 16.04.2005.««Este país tiene a veces el complejo de creer que Espanya es

Madrid»». El Mundo, 17.04.2005.«Papeles para después de una guerra». La Razón, 17.04.2005.«La documentación privada del Archivo suma un 90% de la sección

político-social». La Razón, 17.04.2005.«Maragall ve en la devolución de los «papeles» un aval para aprobar

el Estatut». La Razón, 17.04.2005.«Maragall diu que el retorn dels «papers de Salamanca» s’ha aconse-

guit «en les condicions que volíem»». El Punt, 17.04.2005.«Piqué acusa el govern espanyol d’»imposar» la devolució sense dia-

logar amb Salamanca». Diari de Girona, 17.04.2005.«Maragall: «El Regreso de los papeles demuestra que Zapatero cum-

ple su palabra»». El Mundo, 17.04.2005.«Pasqual Maragall: «Los papeles de Salamanca van a donde tienen

que ir»». ABC, 17.04.2005.«Maragall qualifica d’acte de justícia el retorn dels «papers»». Avui,

17.04.2005.«Maragall afirma que la devolución de los «papeles de Salamanca» es

un acto de justicia». El País, 17.04.2005.«Maragall: «Los «papeles» de Salamanca vuelven como habíamos

pedido»». La Vanguardia, 17.04.2005.Cartas al Director. Archivo de Salamanca. La Razón,. 17.04.2005.Cartes al Director: Retorn d’un arxiu. El Periódico, 17.04.2005.«La Diada del 15-A». La Razón, 17.04.2005.«Ajuntaments de Lleida també exigeixen el retorn dels seus papers de

Salamanca». Segre, 17.04.2005«Juan José Lucas (PP) proposa accions penals i una consulta popular

pel tema dels «papers»». Avui, 18.04.2005.«Lucas proposa accions penals contra el retorn dels arxius». Diari de

Girona, 18.04.2005.Notícies. Art. Clara Simó. Avui, 18.04.2005.«El centro de la Memoria Histórica no se abrirá en Salamanca hasta

2009». La Razón, 19.04.2005.«El nuevo centro de la Guerra Civil, en 2009». La Gaceta,

19.04.2005.«Una operación amparada en el vacío legal». La Razón Digital,

19.04.2005.«El Gobierno socialista regaló 50.000 »papeles» de la guerra a la Fun-

dación Pablo Iglesias». La Razón Digital, 19.04.2005.«Gobierno central y Generalitat negociarán otra ley para devolver los

«papeles» a los Ayuntamientos». ABC.ES 19.04.2005.«¡Qué papelón!» Art. de f de Arvizu. Diario de León, 19.04.2005.«Acebes afirma que la ruptura del Archivo rompe el «espíritu de la

Transición»». La Razón Digital, 19.04.2005.«El Govern aprova el projecte de llei per a la restitució dels «papers»

a Catalunya». Diari de Girona, 19.04.2005.

Cartas al Director. Archivos expoliados. ABC.ES 19.04.2005.«Pan con tomate y hornazo». Art. de C. Rigalt. El Mundo,

19.04.2005.«Devolución con peaje». Art. de M Roca. La Vanguardia, 19.04.2005.«Tornen els papers, pero no a tot arreu». El Temps, 19.04.2005.«Camps hablará del Archivo de Salamanca y del año de Zapatero».

Las Provincias, 19.04.2005.«Papers». Art. de J Boix. La Mañana, 19.04.2005.«S’ho val». Art de J. Petit. 20minutos, 19.04.2005.«Papers de Salamanca». El Punt, 19.04.2005.«Carmen Calvo abucheada en la casa de Cervantes de Valladolid». El

Mundo, 19.04.2005.«Abucheada en Valladolid por el traslado del archivo». El Mundo,

19.04.2005.«Valladolid castiga con un abucheo a Carmen Calvo por el traslado de

los «papeles» del Archivo a Cataluña». ABC, 19.04.2005.«Protesta contra la ministra de Cultura pels «papers»». Avui,

19.04.2005.«Carod-Rovira: «Las bayonetas franquistas no entraron en las casas

pidiendo material para hacer un Archivo»». Europa Press,19.04.2005.

«Carmen Calvo, abucheada en un acto en Valladolid». El País,19.04.2005.

«Bronca a la ministra per l’arxiu». El Periódico, 19.04.2005.Carta al Director. L’Expoli de Salamanca. El Punt, 19.04.2005.«El Centro de la Memoria Histórica no abrirá hasta 2009». La Razón

Digital, 20.04.2005.«Calvo es desentén dels «papers de Salamanca» dels ajuntaments».

Avui, 20.04.2005.«Archivo de archivos». La Vanguardia, 20.04.2005.«Esperando los archivos». La Vanguardia, 20.04.2005.«Papers de Salamanca». La Vanguardia, 20.04.2005.«Carmen Calvo». La Mañana, 20.04.2005.«El Arxiu, para erstar vivo, debe ser un referente entre los estudio-

sos». La Mañana, 20.04.2005.«Els «Papers de Salamanca» no tornaran als ajuntaments». Regio7,

20.04.2005.«La Diputació i 11 ajuntaments seguiran reclamant els seus papers».

Segre, 20.04.2005.«El Gobierno no prevé retornar los papeles de los consistorios». La

Mañana, 20.04.2005.«Deu municipis catalans es queden fora del retorn dels «papers de

Salamanca»». El Punt, 21.04.2005.«Calvo justifica el traslado de los «papeles» con la Constitución repu-

blicana de 1931». La Razón, 21.04.2005.«ERC puntualiza a la ministra: la vuelta de papeles de Salamanca a

los ayuntamientos está sobre la mesa». ABC, 21.04.2005.«Només 10 ajuntaments hauran d’esperar a rebre els «papers»». Avui,

21.04.2005.«Vinyeta humorística de Ventura i Coromina». La Vanguardia,

21.04.2005.«Papeles e interrogantes». La Vanguardia, 21.04.2005.«Castilla y León anuncia más movilizaciones ciudadanas». La Razón

Digital, 21.04.2005«El PP lleva al Congreso los «papeles» de la Fundación Pablo Igle-

sias». La Razón Digital, 21.04.2005.«La Ministra de Cultura descarta que els ajuntaments recuperin els

papers de Salamanca». Diari Segre, 21.04.2005.«Una incautación que se mantuvo oculta al público». La Razón Digi-

tal, 21.04.2005.«La no devolución de los papeles municipales sólo afectarà a Sort».

La Mañana, 21.04.2005.«PSC i ERC carreguen contra Gavín per criticar l’»èxit de Salaman-

ca»». Segre, 21.04.2005.«Amor sobtat pels arxius». La Mañana, 21.04.2005.

34

«Sant Cugat podria rebre «els arxius» abans de sis mesos». El Diaride Sant Cugat, 21.04.2005.

«Un retorn que no és cap regal». Art. de Toni Strubell. Actual,21.04.2005.

«Nuestras ilusiones». Art. de B Porcel. La Vanguardia, 22.04.2005.«Preston explica el passat franquista del capellà catalá Joan Tus-

quets». El Punt, 22.04.2005.«Camps se escuda en la comisión de expertos para no reclamar los

papeles de Salamanca». Levante, 22.04.2005.«Un sacerdote catalán fué el «ideólogo» del Archivo de Salamanca,

según Preston». La Razón, 22.04.2005.«Paul Preston diu que la devolució del «papers de Salamanca» és de

«justícia elemental»». Avui, 22.04.2005.«El PP no logra incluir el archivo en el manifiesto del Dia de Villa-

lar». El País, 22.04.2005.«Èxit del retorn dels papers». El Punt, 22.04.2005.«Gavín responde que reclamar los papeles «no es cuestión de canti-

dad»». La Mañana, 22.04.2005.«El Ayuntamiento recuperarà sus «papeles» de Salamanca». Diari de

Tarragona, 22.04.2005.«Els papers de la dignitat». Dossier Econòmic. 23.04.2005.«La Comissió de la Dignitat agraeix a Villalar el suport rebut dels cas-

tellans». El Punt, 24.04.2005.«Archivo olvidado». La Mañana, 24.04.2005.««Alguna pregunta més?» de TV3 estrena una parodia sobre los

archivos de Salamanca». La Razón, 26.04.2005.«El PP pide la paralización del proyecto de ley del Archivo por falta

de informes». La Razón, 26.04.2005.«El TC suspende el»blindaje» que la Junta había propuesto para el

Archivo». La Razón, 26.04.2005.«El PP pide parar el traslado del Archivo de Salamanca por falta de

informes». El Mundo, 26.04.2005.«El PP pide que se suspenda el trámite de la ley de devolución del

Archivo de Salamanca». ABC, 26.04.2005.«El Tribunal Constitucional admet el recurs contra el blindatge dels

«papers»». Avui, 26.04.2005.«El Constitucional frena el intento de Castilla y León de «blindar» el

Archivo de Salamanca». El País, 26.04.2005.«Camps achaca al Gobierno central y a ERC la no devolución de los

papeles de Salamanca». IBLNEWS, 26.04.2005.«El PP pedirá la paralización de la ley sobre el traslado del Archivo

de Salamanca a Cataluña». Libertad Digital, 26.04.2005.«Inicia el desmantelamiento de otros archivos». La razón Digital,

26.04.2005.«El País Vasco reclama sus documentos al amparo de la ley sobre el

Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 27.04.2005.«Salamanca sólo guarda de Baleares papeles de masones». La Razón,

27.04.2005.«Un grupo de intelectuales apoyarán la unidad del Archivo». La

Razón, 27.04.2005.«La tramitació dels «papers de Salamanca» seguirà el curs normal».

Avui, 27.04.2005.«Els papers perduts». Avui, 27.04.2005.«Salamanca, restitució i pedagogia». La Mañana, 27.04.2005.«El Congreso rechaza tanto paralizar como agilizar la tramitación del

Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 27.04.2005.«La ley sobre los «papeles de Salamanca» se tramitarà en la Comisión

de Cultura». El País, 27.04.2005.«Tildan de demagógica la actitud del PP sobre el retorno de los pape-

les». La Mañana, 27.04.2005.«Demagògia». Avui, 28.04.2005.«Calvo defiende en el Senado la devolución de «los papeles de Sala-

manca»». El País, 28.04.2005.«El presidente da a entender que el Gobierno vasco recuperarà pape-

les de Salamanca». El País, 28.04.2005.

«Zapatero dice que la Ley del Archivo sólo permitirá las aspiracionesde particulares vascos». ABC, 28.04.2005.

«El País Vasco podrá pedir sus «papeles» por la vía de particulares».La Razón, 28.04.2005.

«El Ayuntamiento de Salamanca dice que el Gobierno da el Archivoa los que no creen en la existencia de Espanya». Europa Press,28.04.2005.

«Salamanca acusa a Zapatero de vender «el archivo a cambio de pac-tos parlamentarios»». Libertad Digital, 28.04.2005.

«Archiveros e investigadores de Euskadi y Cataluña analizan en Bil-bao los centros de documentación y archivos de historia». Euro-pa Press, 29.04.2005.

«Els documents de particulars, confiscats per la repressió i la por».Diari de Igualada, 29.04.2005.

«Salamanca torna 4.000 documents de l’Anoia». Diari d’Igualada,29.04.2005.

«Alfonso Guerra s’oposa que es lliurin a la Generalitat documents departiculars». Diari de Girona, 30.04.2005.

35

EXPOSICIONS ITINERANTS

El món del Treball Industrial a la Catalunya del pri-mer terç del segle XX: les llavors de la Revolució.

Casa de Cultura del Masnou. Ajuntament del Masnou.

Del 16 d’abril al 15 de maig.

Gabriel Casas. Fotomuntatges. Ajuntament de la

Sénia. Del 13 al 22 de maig.

CICLE DE CONFERÈNCIES

Curs: Noblesa i Societat. L’organització estamentalde la noblesa catalana. Generosos, ciutadans i bur-gesos honrats, cavallers, nobles, títols i grans d’Espanya.

• 1 de febrer: L’organització estamental de la noblesa

en l’ Antic Règim, per Armand de Fluvià;

• 5 d’abril: Els principals llinatges de la noblesa titu-

lada. Els “Grandes” d’ Espanya, per Pedro Moreno;

• 3 de maig: Canvis i transformació de la noblesa en

l’estat liberal del segle XIX, per Rosa Congost; el 7 de

juny: La noblesa catalana avui: realitat i perspectives.

Organitza l’ Arxiu Nacional de Catalunya amb la

col·laboració de l’ Institut d’ Estudis Nobiliaris Cata-

lans.

25 ANYS DE LA CREACIÓ DE L’ARXIU NACIONAL DECATALUNYA

Presentació dels actes commemoratius

3 de juny

• Visita guiada de les instal·lacions de

l’arxiu, adreçada a les persones titulars o

cedents de fons documentals a l’ANC.

• Presentació, a càrrec de la Consellera

de Cultura, Hble sra. Caterina Mieras, del

Programa Oficial dels actes que se cele-

braran amb motiu de la commemoració de

l’any del 25è aniversari de la creació de l’ Arxiu Nacio-

nal de Catalunya.

• Lliurament de diplomes de reconeixement del

Departament de Cultura a les persones i institucions

que han contribuït, amb donacions i dipòsits de fons

documentals a l’ Arxiu Nacional de Catalunya, a la sal-

vaguarda del Patrimoni Arxivístic i Documental català.

• Còctel, amenitzat pel grup “Suau Swing Quartet”

4 de juny

Jornada de Portes Obertes

• Visita guiada a les instal·lacions de l’arxiu adreçada

al públic en general.

C

Agenda